T10

C4 Cures

L’aparell circulatori

índex

• 10.1 La circulació i l’aparell circulatori• 10.2 El cor• 10.3 Els vasos sanguinis• 10.4 La sang• 10.5 El sistema immune ( inclou immunització i

immunosupressió)• 10.6 Malalties més comuns de l’aparell circulatori• 10.7 Malalties més comuns del sistema immune

10.1 La circulació i l’aparell circulatoriAparell circulatori o cardiovascular: és l’encarregat de transportar la sang per tot el cos.Està format per el cor( una bomba impulsora), un conjunt de vasos sanguinis:artèries, venes i capil.lars la sang

Alhora inclourem un sistema de conductes auxiliars que és el sistema limfàtic i també el sistema immunitari format pel conjunt de limfòcits que trobem a la sang .

Per tant, la sang és la cinta transportadora que porta oxigen i nutrients a les cèl·lules i s’emporta d’elles el diòxid de carboni i els productes residuals del metabolisme.Hi ha una relació estreta entre circulatori i respiratori

10.2.Anatomia del corEl cor té la forma i volum d’un puny, i pesa sols uns 275g, es troba dins la caixa toràcica entre els dos pulmons, just darrera la part inferior de l’esternum, amb la punta situada a l’esquerra a nivell del cinquè espai intercostal, i a la base o part superior trobem els grans vasos coronaris que entren i surten.

El cor és un múscul que es relaxa i contreu alternativament, i està format per quatre cavitats, aurícules les quals s’omplen en cada relaxació i dos ventricles que expulsen la sang en la contracció, impulsant-la cap a tot el cos

La paret cardíaca , té tres capes de teixit diferents:-L’endocardi, és una capa d’epiteli que recobreix l’interior de les cavitats i de les vàlvules i que es continua a la capa endotelial dels vasos sanguinis

-El miocardi, és el múscul, el qual és especial, i s’anomena cardíac, essent intermedi entre l’estriat i el llis. I té la capacitat de propagar fàcilment i ràpidament l’impuls nerviós.

-El pericardi, és una doble capa d’epiteli que envolta el cor

Les cavitats cardíaques:El cor està format per quatre cavitats, en concret dues aurícules, a la part superior i dos ventricles a la part inferior

Les vàlvules cardíaques:Entre cada aurícula i cada ventricle hi ha una vàlvula que permet el pas de la sang, però que impedeix el seu retrocés, i són La vàlvula tricúspide ( o auriculoventricular dreta)La vàlvula (o auriculoventricular esquerra o mitral ) bícúspideEls vasos sanguinis cardíacs o coronaris ,són:Les 2 venes caves, en què la vena cava superior arriba a l’auricula dreta amb la sang que ha recollit de la part del cos que està per sobre el cor, i la vena cava inferior que ha recollit la sang de la part del cos de per sota.

Les 4 venes pulmonars , que arriven a l’aurícula esquerra provinents des de cada pulmó

L’artèria pulmonar, que té forma de T,ja que es divideix en dues branques, la arteria pulmonar dreta i la artèria pulmonar esquerra, que van una a cada pulmó

L’artèria aorta, té forma de U, i surt del ventricle esquerre per portar sang a tot el cos,

Fisiologia del corEl cor, consta de dues bombes independents, que al bombejar, donen lloc al cicle cardíac, el qual es caracterítza per tenir dues fases , la sístole o contracció i la diàstole o relaxació.

Però pel fet de se dues bombes independents, la bomba auricular acaba sempre d’omplir els ventricles, fan d’encebadora perquè la bomba ventricular guanyi en eficàcia, i aquesta segona bomba impulsa la sang a la resta del cos.Per tant, hi ha :

Sístole auricular L’auricula dreta rep la sang de les 2 venes caves, i es contrau i empeny la sang cap al ventricle dret

Diàstole auricular Es relaxa aquesta cavitat

Sístole ventricular Es contrau el ventricle dret, i empeny la sang pel tronc de l’artèria pulmonar

Diàstole ventricular Es relaxa aquesta cavitat

I el mateix passa al costat esquerra amb l’auricula esquerre que rep la sang de 4 venes pulmonars i amb el ventricle esquerre que envia la sang a l’artèria aorta.

El cor funciona com una bomba aspirant-impel·lent. Per a això realitza moviments de relaxació (diàstoles) seguits de moviments de contracció (sístoles). El cicle cardíac (batec) dura 0,8 segons i presenta 3 etapes: 1Diàstol. Les parets de les aurícules i dels ventricles es relaxen i aspiren la sang, la qual arriba per les venes. La sang que omple les artèries no retrocedeix gràcies que les vàlvules semilunares (també denominades sigmoidees) estan tancades. Aquesta fase dura 0,35 segons. 2Sístole auricular. Les parets de les aurícules es contreuen, s'obren les vàlvules auriculo-ventriculars (mitral i tricúspide) i la sang passa als ventricles. Aquesta fase dura 0,15 segons. 3Sístole ventricular. Les parets dels ventricles es contreuen i la sang del ventricle esquerre pansa a l'artèria aorta, cap a la resta del cos, i la del ventricle dret passa a l'artèria pulmonar cap als pulmons. Aquesta fase dura 0,3 segons.

Els sorolls cardíacs que es senten amb el fonendoscopi:

Són els sorolls que fa la sang al colpejar contra les vàlvules que es tanquen, el primer soroll és el tancament de les vàlvules auriculoventriculars a l’inici de la sístole ventricular (lub) el segon soroll és el tancament de les vàlvules semillunars ,al final de la sístole ventricular (dub)

Hi ha dos circuits :

la circulació pulmonar: la sang arriba a l’aurícula dreta, procedent de les venes caves superior iinferior ,passa al ventricle dret travessant lavàlvula tricúspide i surt per l’artèria pulmonar cap als pulmons

i la circulació general : la sang torna dels pulmons, al cor, per les 4 venes pulmonars, entrant a l’aurícula esquerra, passa a través de la vàlvulamitral al ventricle esquerre , i surt per l’artèriaaorta portant la sang a tot l’organisme

un aparell circulatori doble i complet. Es diu doble perquè compren dos circuits, que són el pulmonar i el general. Es diu complet perquè en el cor no hi ha barreja de sang oxigenada i no oxigenada, concretament la sang oxigenada passa per la part esquerra del cor i la no oxigenada passa per la part dreta.

Les artèries coronàries:

• El cor és un òrgan que necessitat nutrients, i són les les artèries coronàries, la dreta i l’esquerra , que es ramifiquen de l’artèria aorta que l’hi aporten aquest aliment.

La innervació cardíaca:• Totes les cèl·lules cardíaques

que formen el miocardi(múscul del cor) han de contreure’s coordinadament, i d’això se n’ocupa el sistema de conducció elèctrica que emet impulsos nerviosos 75 vegades per minut transmetent-se molt ràpid i eficaçment pel miocardi.

• És doncs el sistema nerviós central qui governa el funcionament del batec del cor( no és un funcionament autònom), i són els nervis simpàtics i parasimpàtics que actuen d’accelerador o fre de la FC (freqüència cardíaca)

10.3 Els vasos sanguinis• Són les artèries, venes i capil·lars, que són tubs de diferent

diàmetre, que transporten la sang del cor als teixits , la distribueixen i la retornen al cor per tornar a començar.

LES ARTÈRIESLes més importants són l’artèria aorta i la artèria pulmonar,

que surten dels ventricles , i l’aorta es va ramificant i va disminuïnt el seu diàmetre , (així les artèries més properes al cor són més gruixudes i a mesura que s’allunyen són més primes)

Estan formades per tres capes diferents, que són :-la capa íntima, la més interior, que és un endoteli semblant a

l’endocardi, que evita la coagulació de la sang que hi circula-la capa mitjana, és més gruixuda i està formada per cèl·lules

musculars llises i teixit elàstic i fibrós( permet la distensió ,al rebre l’aport de sang a la sístole)

-la capa adventícia, la més externa.( la seva paret ,és més gruixuda, tot i de diàmetre menor que

les venes, perquè han de suportar una pressió alta al seu interior)

Les artèries més importants:• Artèria caròtida• Artèria subclàvia• Artèria axil.lar• Artèria pulmonar• Artèria braquial• Artèria radial• Artèria ilíaca • Artèria femoral• Artèria peroneal i • Artèria tibial

• LES VENESLes venes també ,com més aprop del cor més gruixudes són , les més

importants són les venes caves,i a mesura que s’allunyen més primes. Solen fer un trajecte igual al circuit arterial, però amb la sang circulant en

sentit invers.També tenen tres capes, endoteli, mitjana i adventícia.Així com tenen unes vàlvules , per evitar el reflux de la sang, en tot el seu trajecte

Les venes més importants són: Vena jugular interna Vena subclàvia Vena axil.lar Vena cava superior Vena cava inferior Vena pulmonar Vena porta Vena iliaca Vena safena Vena tibial

Per tant, Artèries. Són els vasos que duen sang des del cor a altres parts del cos. Són elàstiques gràcies a tenir una gruixuda capa muscular intermèdia. Totes elles, menys l'artèria pulmonar, duen sang rica en oxigen.

Les arterioles:

Al dividir-se les artèries ,dona lloc a les arterioles, mantenint la capa muscular per continuar regulant la pressió sanguínia arterial.

Venes. Són els vasos que duen sang cap al cor. Són molt poc elàstiques, pel que precisen tenir unes vàlvules internes per a evitar el retorn de la sang. Totes elles, menys la vena pulmonar, condueixen sang pobra en oxigen.

Les vènules :

com a resultat de la reunió de capil.lars es formen les vènules i aquestes acaben formant les venes.

Capil·lars sanguinis. Són uns vasos extremadament prims que uneixen el final de les artèries amb el principi de les venes.Són les ramificacions finals de les arterioles. Les seves parets són tan primes que permeten l'intercanvi de gasos en els pulmons, l'entrada de nutrients en l'intestí i la sortida dels productes de excreció en els ronyons

Els efectes de la circulació de la sang:

-La pressió arterial : és la força que efectua la sang contra les parets de les artèries (també s’anomena tensió arterial)

-La pressió venosa: la pressió dins les venes.(per mesurar-la cal introduïr una sonda de pressió dins el corrent sanguini venós)

Aquesta pressió és l’empenta que provoca la contracció dels ventricles, i és alta durant la sístole i baixa durant la diàstole( ja que la tensió no és constant al llarg del cicle cardíac), els quals són els valors de màxim i mínim de tensió(PA)

I el pols, que es palpa a les artèries superficials, és degut a la dilatació de les artèries resultat de l’arribada de sang de cada sístole cardíaca.

El retorn venós, (ja no depèn de l’empenta de la sístole ventricular,) és passiu ja que el retorn de la sang per les venes cap al cor, depèn de la gravetat, de la compressió de les venes pels músculs i de les vàlvules venoses que n’impediran el reflux.

El sistema limfàtic. Està constituït pels vasos limfàtics i pels ganglis limfàtics. El líquid que conté es denomina limfa. Els vasos limfàtics són cecs, és a dir no tenen sortida. Per les seves parets absorbeixen part del líquid intersticial i ho condueixen o drenen al les venes a traves del conducte toràcic El sistema limfàtic realitza tres funcions: 1.-Retornar a la sang una gran part del plasma que, a causa de la pressió, ha sortit dels capil·lars sanguinis.

2.-Transportar els greixos absorbits en l'intestí evitant així que arribin massa concentrades al cor.

3.-Produir anticossos. En els ganglis limfàtics es generen limfòcits, els quals produeixen anticossos. Els principals ganglis limfàtics es troben el coll, aixelles i engonals. La seva inflamació és símptoma de patir una infecció.Si s’acumula limfa es forma un edema limfàtic

10.3 La sang. Està formada per un líquid denominat plasma sanguini i per diversos tipus de cèl·lules : els glòbuls vermells, els glòbuls blancs i les plaquetes.

Plasma està format bàsicament per aigua i per determinades substàncies disoltes (sals minerals, glucosa, lípids i proteïnes). El plasma sense proteïnes de coagulació i sense fibrina es denomina sèrum sanguini.

Glòbuls vermells o eritròcits o hematíes són cèl·lules sense nucli i plenes d'hemoglobina, que és una proteïna capaç de captar i alliberar oxigen.

Glòbuls blancs o leucòcits poden tenir funció fagocítica (neutròfils, eosinòfils, i monòcits), generar anticossos (limfòcits) o ser productors de vasodilatadors (basòfils).

Plaquetes o trombòcits són fragments de citoplasma que contenen una substància que inicia la coagulació de la sang en les lesions dels vasos sanguinis

Els eritròcits , són el 99% de les cèl·lules de la sang, ( 4-6 milions /ml cúbic) , i parlem d’”hematòcrit” , quan parlem de la proporció del volum de sang ocupada pels eritròcits. ( del 35-54% com valors normals)

Els eritròcits , en una tercera part , són hemoglobina, i per tal que la síntesi d’aquests sigui efectiva cal ingerir ferro, vitamina B12 i àcid fòlic (VitB9),sinó seria fàcil patir una anèmia ferropènica.

Els eritròcits viuen 120 dies , i després són destruïts per la melsa , reutilitzant-se la Hb i produint la bilirubina que el fetge eliminara amb la bilis.

Les plaquetes ( de 150.000 a 300.000 per ml cúbic d sang. Serveixen per la coagulació de la sang

Els leucòcits ,són les cèl·lules sanguínies produïdes pel tim i la melsa els fol.licles limfoides i els ganglis limfàtics . ( n’hi ha de 6.000 a 10.000 /ml cúbic de sang).Formen part del sistema de defensa o sistema immunitari(destrueixen els gèrmens tan de dins com de fora dels vasos sanguinis ) .N’hi ha de diferents tipus:-Els neutròfils (fagociten bacteris, trombes i formen el pus)--Els eosinòfils (fagociten els Ag-Ac)-Els basòfils ( de les inflamacions i al·lèrgies)--Els monòcits o macròfags -Els limfòcits T i els limfòcits B

10.5 El SISTEMA IMMUNEEl sistema de defensa , a nivell extern el formen la pell, les mucoses, l’estómac i la flora bacteriana. I a nivell intern és el que ens proporciona la immunitat, és a dir el conjunt de respostes destinades a neutralitzar les substàncies estranyes que han atravessat les barreres.I les cèl·lules especialitzades en aquesta funció són els leucòcits.

El funcionament del sistema immune: El sistema respón en dues etapes, ja que primer ha de distingir les cèl·lules pròpies de les estranyes i després eliminar-lesLa immunitat INESPECÍFICA , és una resposta senzilla que protegeix immediatament d’una substància estranya( els macròfags fagociten les substàncies estranyes i les destrueixen , i a vegades provouen inflamació local amb neutròfils, monòcits i eosínofils que també fagociten )

La immunitat ESPECÍFICA, és una resposta ràpida, intensa i més efectiva , que destrueix o bloqueja l’agent estrany . Consta de la immunitat humoral i la imunitat cel·lular, totes dues realitzades pels limfòcits

• Immunitat humoral:Els limfòcits B fabriquen Ac i

els alliberen per tal de que reconeguin antígens(sobretot bacteris) específics i els neutralitzin. I es transformen en cèl·lules amb memòria, per si entren en segon cop en contacte amb l’antigen , així la resposta immune és més efectiva.

• Immunitat cel·lular:Els limfòcits T

reconeixen i fagociten les cèl·lules eucariotes (tumors) o els virus. Hi ha variants com ara els auxiliars ,els supressors, i els citotòxics.

Procés de producció d’anticossos:

Davant un antígen , es van fabricant els anticossos durant un periode de latència fins que es van concentrant enel sèrum.

Hi ha la resposta primària quan hi ha en el sèrum un número molt gran d’Immunoglobulines IgM , i es va establint la memòria immunitària

I tot seguit es dóna la resposta secundària , quan hi ha una nova exposició al mateix antigen, i en poc temps es produeixen Ig G de manera intensa i ràpida.

10.6 Les malalties de l'aparell circulatori Les principals són: •Aterosclerosi. És el dipòsit de plaques de colesterol a l'interior de les artèries.

•Arteriosclerosi. Enduriment de les parets de les artèries a causa de l'edat.

Les cardiopaties isquèmiques o malalties coronàries, , es donen quan manca sang al cor, i la pot produit l’arterioesclerosi, i es pot manifestar de 3 maneres:

•1.Angina de pit. Dolor en el pit motivat per una forta contracció del cor al no rebre suficient oxigen generalment a causa de l'obstrucció de l'artèria coronària. La irrigació dura de 2 a 5 minuts. Es tracta amb repòs i els nitrits que són vasodilatadors.

•2.Infart de miocardi. Malaltia que presenta els mateixos símptomes i causes que l'angina de pit però que al durar hores, provoca la destrucció d'una part del cor (necrosi )i, si afecta a tot ell, la mort de l'individu.

•3. Mort sobtada aturada del cor de sobte, sense cap signe de malaltia.

Els tractaments de la cardipatia isquèmica són l’administració de fàrmacs trombolítics, i reduir els factors de risc coronari, comel tab, els greixos animals, el consum de sal, … I les opcions quirúrgiques són :-l’angioplàstia coronària ( mitjançant un globus inflable introduit a la artèria estreta, per tal de dilatar-la i treure l’obstrucció)- El bypass o pont coronari, que es fa entre l’aorta i l’artèria coronària , amb un tub protètic o una vena.

•Buf cardíac. Insuficiència cardíaca deguda a un buidatge inadequat del cor. •Taquicàrdia. Freqüència cardíaca superior a 100 batecs per minut.

•Hipertensió arterial . És un augment crònic de la pressió arterial. Es considera quan és un valor superior a 130/ 85 , els dos valors alterats, o bé un d’ells.

Les causes solen ser els antecedents familiars , la dieta, el sobrepès i la ingesta d’alcohol. No és una malaltia, sinó un factor de risc, ja que no presenta signes ni simptomes, i pot acabar desencadenant demència senil, hemorràgia cerebral, nefropatia, una malaltia coronària,…El tractament es fa modificant els hàbits i prenent fàrmacs hipertensors

•Trombosi. Obstrucció d'un vas a causa de un coàgul de sang a les venes ( tromboflebitis) que s'ha format al trencar-se les plaquetes a causa de fregar amb els dipòsits de colesterol que hi ha a l'interior de les artèries. Si el coàgul es desprèn pot formar un èmbol que pot provocar un tromboembolisme pulmonar . Es pot produir a partir de varices, una insuficiència cardíaca o una feridura

•Varices , quan le venes superficials estan tortuoses i més eixamplades, ja que el retorn venós no funciona bé i la sang s’embassa i dilaa les venes, sobretot de les cames. Causant dolor i altres símptomes, complicant-se amb eczemes, edemes, tumoracions i úlceres. Així com hemorràgies greus o inflamacions i trobmes

10.7 Les malalties del Sistema immunitari

IMMUNITZACIO I IMMUNOSUPRESSIÓ

•Inmunització:procediments per millorar els mecanismes de defensa

Quimioprofilaxi: administrar substàncies químiques que destrueixen els agents infecciosos Exemple : antibiòtics en un preoperatori, sulfamida ,antivírics, antiparasits....

Vacunació( immunització activa) : administrar derivats d’un agent infecciós , que actuen com a antígens sense causar la malaltia

Alhora apareixen cèl·lules amb memòria, específiques i es fabriquen anticossos . Així la persona haurà adquirit immunitat

Les vacunes són fragments d’agents infecciosos , gèrmens vius però debilitats (atenuats) , o toxoides que elaboren els bacteris infecciosos,

***calendari de vacunes (pàg 226)

Immunització passiva:és la injecció directa d’anticossos(gammaglobulines) contra un agent infecció concret , per destruir-lo quan aquest té possibilitats d’infectar i entra al cos, per acabar amb ell abans de que s’escampi

IMMUNOSUPRESSIÓ :

Quan el propi sistema immunitari està incapacitat per donar resposta , i apareix una malaltia

Ex: el rebuig a òrgans transplantats, un càncer de leucòcits, o qualsevol altre malaltia autoimmune

L’electrocardiograma: és la gràfica que representa els impulsos elèctrics del cor (el potencial elèctric de les fibres del miocardi) que recullen uns electrodes situats sobre la superfície del cos

I l’electrocardiògraf és l’aparell que capta i enregistra aquest gràfic de l’activitat elèctrica.

S’utilitza de manera rutinària per veure el funcionament del cor i també per diagnòstic de malalties cardíaques.

En el cicle cardíac, es donen de manera sequencial i ordenada dues fases, ja que en estat de repós les cèl·lules cardíaques estan polaritzades, és a dir , presenten la mateix càrrega d’ions sodi(Na) i potassi(k) tan a l’interior , com a l’exterior de la seva membrana

--quan es dona la DESPOLARITZACIÓ (estimulació) s’inverteixen les càrregues dels ions ,entre dins i fora. I es desencadena un “potencial d’acció” el qual es transmet per tota la fibra miocardica i provoca la contracció (corrent elèctric de baix voltatge)

--quan es dona la REPOLARITZACIÓ , hi ha de nou una inversió dels ions, al canviar de nou la permeabilitat de la membrana fins a recuperar de nou l’estat de repòs

Per tant, podrem enregistrar ,mitjançant electrodes, aquest front elèctric que es nota a qualsevol punt de la pell i que correspon a la contracció de les aurícules i tot seguit la contracció dels ventricles , però que a la pràctica es realitza des de “derivacions standard”acceptades universalment.

Hi ha:-La desporalització de l’A.D, i transmissió pel nodul sinusal

-La contracció també de l’A.E ,per tant , també es despolaritza

-Les aurícules es repolaritzen i al mateix temps es dóna la despolarització dels ventricles,( és a dir la seva contracció)

-Es repolaritzen els ventricles

En el gràfic mil·limetrat , ( que en l’eix de les X hi ha els segons, i a l’eix Y hi ha els mV ,que són de l’ordre cada 0,4 s per 0,1 mV cada divisió)

Surten unes línies i unes corbes que corresponen a l’activitat elèctrica de cada sector del cor, i hi distinguim:

-ONA P : despolarització i repolarització auricular-Segment PQ: és el temps que hi ha entre la contracció auricular i la contracció ventricular (mentre el potencial d’acció passa pel nòdul aurico-ventricular)--complex QRS : despolarització ventricular , ona Q per l’envà interventricular ona R per les parets ventriculars ona S per la base dels ventricles-- segment ST : repolarització dels ventricles (1ª fase)-ONA T : repolarització dels ventricles (2ª fase)

S’anomenen derivacions , segons la localització que tenen els electrons en cada zona de la superfície corporal del pacient, i l’enregistrament és diferent, i diferenciem:Derivacions bipolarsDI braç dret i braç esquerre DII braç dret i cama esquerre i DIII braç esquerre i cama esquerra

Derivacions unipolarsaVR:canell dret , canell esquerre i turmell dretaVL : braç dret, braç esquerre i cama esquerraaVF

i V1 4t espai intercostal , vora dreta esternumV2, 4t espai intercostal, vora esquerra esternumV3, punt equidistant entre V2 i V4V4, 5è espai intercostal esquerre (línia mediaclavicular) ,en concret sota el mugróV5 linia axilar anterior, mateix nivell que V4 i V6 línia medioaxil·lar , mateix nivell que V4

El que surtin les corves positives o negatives dependrà d’on es col.loqui l’electrode en el cos, per poder donar bé el diagnostic correcte de que hi hagut modificació en un sector miocardic

Pel que fa a la col.locació correcta , de les derivacions dels membres és:Cable amb electrode vermell al canell dret

Cable amb electrode groc al canell esquerre

Cable verd al turmell esquerre i Cable negre al turmell dret (el neutre)

I els colors de les derivacions precordials són :V1 vermell, V2 groc , V3 verd , V4marró V5 negre i V6 violeta

Exemple d’ECG amb arrítmies

Equipament que cal:

• electrocardiògraf• Llitera• Electrodes• Gasses o mocadors

paper• Rasuradors d’1 sol ús• Gel conductor

Per la realització:El pacient , estirat en

decúbit supí, i s’ha de treure els objectes metàl·lics

també la camisa i les sabates i es descobreix els turmells i canells,i es relaxa si és possible. Es neteja amb alcohol la zona on posar els electrodes i s’eviten les prominències òssies.

L’electrocardiograma serveix per averiguar el ritme cardíac, el funcionament de les cavitats del cor, el múscle cardíac o algun altra problema

Atenció, si es veuen diferències entre les diferents derivacions, cal recordar que són les diferents derivacions d’un mateix batec, representades al mateix gràfic

I el que si es poden veure són les bradicardies si les ones QRS són molt separades , de menys de 60 batecs de FC