Inauguració de la planta de digestió anaeròbica i de ...

Inauguració de la planta de digestió anaeròbica

i de compostatge del Centre Comarcal de Tractament de Residus del Vallès Oriental

Dossier de premsa Granollers, 18 de maig de 2009

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Comunicació i Premsa

Introducció A Catalunya recollim selectivament el 34% dels residus municipals que generem, aquesta dada està molt per sobre de la mitjana de la resta de l’Estat (17%) i de la mitjana europea (30%). La ciutadania cada vegada és més conscient i participativa en la reducció i la recollida selectiva dels residus i, per tant, les administracions –Generalitat i ens locals– han de posar en servei instal·lacions que facilitin el reciclatge i que ajudin a aprofitar al màxim els residus. L’Agència de Residus de Catalunya està impulsant un nou model pel que fa a la concepció i gestió dels residus a casa nostra basat en la prevenció i el reciclatge. És necessari que augmentem el percentatge de recollida selectiva en les diferents fraccions (restes de menjar, vidre, envasos, paper i cartró) i que actuem de manera preventiva per evitar generar residus de manera innecessària. Per això és imprescindible el compromís de tots els agents implicats, l’administració en els seus diferents nivells, el sector econòmic, industrial i comercial, els moviments associatius i, sobretot, la ciutadania en general. La planta de digestió anaeròbica i de compostatge del Centre Comarcal de Tractament de Residus del Vallès Oriental és un element clau en aquesta concepció de la gestió de residus, ja que permet obtenir compost, per ser utilitzat com a adob en usos agrícoles, i energia elèctrica mitjançant el tractament de la matèria orgànica de recollida selectiva que hi arriba. La instal·lació, situada a Granollers, concreta el ferm compromís de la Generalitat, a través del Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Agència de Residus de Catalunya, en la implementació d’un model de gestió de residus sostenible, modern i innovador.


Inauguració de la planta de digestió anaeròbica i de compostatge del Centre Comarcal de Tractament de Residus del Vallès Oriental El desplegament del model català de gestió de residus es fa cercant la màxima coordinació i cooperació amb els ajuntaments i altres ens locals. Així, l’Agència de Residus de Catalunya s’ha integrat dins el Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental, per tal d’abordar conjuntament les decisions que afecten aquest territori en matèria de residus i fer–ne la millor gestió possible. La inauguració de la planta del Centre Comarcal de Tractament de Residus del Vallès Oriental és una fita de gran rellevància, donat que donarà sortida als residus orgànics (restes de menjar i restes vegetals) provinents de dos comarques densament poblades, Vallès Oriental i Maresme, i per l’obligatorietat, a partir de gener de 2010, que tots els municipis de Catalunya recullin selectivament les restes de menjar i vegetals, tal i com estableix la legislació catalana. Model català de gestió de residus El model català de gestió de residus considera els residus com un recurs, fet que implica modificar de forma radical tota l’estratègia de gestió i tractament dels materials de rebuig de l’activitat humana. Aquest canvi de perspectiva comporta, per una banda, transformar la manera com la ciutadania es relaciona amb els béns naturals, i, de l’altra, donar eines i instruments per tal d’afavorir la prevenció i valorització dels residus a tots els nivells. Les característiques que defineixen aquest model de gestió innovador són:

• L’aplicació de mesures preventives per a reduir la generació de residus. • La recollida i tractament de tota la matèria orgànica continguda en els residus

municipals. • La millora de l’eficiència dels processos de recollida selectiva i valorització de

totes les fraccions: orgànica, envasos, paper i cartró, vidre i altres. • La planificació de les instal·lacions de tractament i disposició final per a

racionalitzar el desplaçament dels residus. • El tractament del 100% dels residus mitjançant processos de triatge,

mecànics i biològics, per tal de recuperar la màxima quantitat de recursos.

El tractament mecànic biològic de tots els residus procedents de la fracció RESTA és un tret identificatiu i diferenciador del model català de gestió de residus. Això implica que, a Catalunya, no hi ha cap residu que vagi a disposició final sense haver passat abans per un tractament que asseguri el màxim aprofitament i valorització de les seves fraccions segregades.


La planta del Centre Comarcal de Tractament de Residus del Vallès Oriental La planta del Centre Comarcal de Tractament de Residus del Vallès Oriental tracta els residus orgànics, és a dir, restes de menjar i restes vegetals, procedents de la recollida selectiva de tots els municipis del Vallès Oriental i el Maresme. La instal·lació realitza un procés biològic, pel qual els residus orgànics que arriben a la planta són sotmesos a un tractament anaeròbic (digestió), seguit d’un tractament aeròbic (maduració), a través dels quals s’obté compost de primera qualitat que es pot utilitzar com a adob per a usos agrícoles. Durant el procés anaeròbic, és a dir en absència d’oxigen, es genera biogàs per l’acció dels microorganismes en la matèria orgànica, i aquest s’aprofita per obtenir electricitat, un cop aquest ha passat pels motors de cogeneració. Aquest procés de digestió anaeròbica (sense oxigen) suposa una innovació tecnològica que permet extreure el màxim rendiment de la matèria que arriba a la planta i produir energia elèctrica que s’exporta a la xarxa. La planta té una capacitat de tractament de 45.000 t/any de la fracció FORM (fracció orgànica dels residus municipals, és a dir, restes de menjar i vegetals). A continuació es presenta una vista general de la planta, i se’n detallen les diferents àrees de procés:

Gasòmetre 5

9 Digestors

Oficines 1

Nau de recepció i pretractament sec 2

Nau de pretractament humit

3

Cogeneració 6

8 Torxa

Dipòsit pulmó 4

Tanc de procés 7

10 Nau de túnels de maduració

Nau de refí i magatzem de compost

11 Rentat químic de l’aire 13 Biofiltres 12

Els principals processos que efectua la planta són els següents: º Recepció i pretractament mecànic:

Recepció dels residus orgànics (restes de menjar i vegetals) en una platja, amb una capacitat útil d’emmagatzematge de 2,5 vegades la capacitat nominal diària, i alimentació amb pala carregadora a la línia de pretractament.

Pretractament dels residus d’entrada, segons l’esquema 1 presentat a

continuació, per obtenir una composició de matèria orgànica adequada pel seu tractament anaeròbic, separant els materials valoritzables i el rebuig continguts en ella. Aquest pretractament inclou dues etapes:

- Pretractament sec: conté maquinària de separació i classificació, com

obre bosses, garbell rotatiu o trómel, taula inclinada o separador balístic, garbell vibrant de malla elàstica, separador magnètic de fèrrics i aspirador pneumàtic de lleugers.

- Pretractament humit: consta de dos homogeneïtzadors o púlpers,

sistemes d’extracció de pesants i de lleugers i un hidrocicló per tal de separar els materials inerts encara presents a la matèria orgànica.

SEPARACIÓ(taula inclinada)

MATÈRIA ORGÀNICA RECUPERADA

OBREBOSSES CLASSIFICACIÓ(trómel)

REBUIG A ESTABILITZACIÓ

SEPARACIÓMAGNÈTICA

SEPARACIÓPNEUMÀTICA

MATERIALS FÈRRICS

RECUPERATS

SEPARACIÓ(garbell malla vibrant)

PRETRACTAMENT SEC

PÚLPERS


HIDROCICLONS

MATÈRIA ORGÀNICA A DIGESTIÓ

PRETRACTAMENT HUMIT

SEPARACIÓ(taula inclinada)


OBREBOSSES CLASSIFICACIÓ(trómel)


SEPARACIÓMAGNÈTICA

SEPARACIÓPNEUMÀTICA

MATERIALS FÈRRICS

RECUPERATS

SEPARACIÓ(garbell malla vibrant)

PRETRACTAMENT SEC

PÚLPERS


HIDROCICLONS



PRETRACTAMENT HUMIT

Esquema 1


º Primera etapa de processos biològics. Digestió anaeròbia:

Alimentació de la matèria orgànica pretractada als dos digestors anaeròbics de tecnologia per via humida de BTA,, els quals es caracteritzen per ser cilindres verticals amb una cúpula semi esfèrica, amb agitació interna de la matèria orgànica mitjançant el propi biogàs.

Generació de biogàs, durant el procés anaeròbic, que s’emmagatzemarà en

un gasòmetre i es tractarà per a la seva valorització a través de dos motors de cogeneració, amb els quals s’obtindrà energia elèctrica per ser subministrada a la xarxa elèctrica.

Obtenció d’efluent digerit de cadascun dels digestors i conducció del mateix a

les premses, ubicades a la nau de túnels de maduració, on es procedirà a la seva deshidratació. En aquesta àrea s’obtenen els següents fluxos:

- Aigües obtingudes del premsat, una part de les quals es reciclaran per a

cobrir les necessitats del procés; mentre que les excedentàries es depuraran a l’àrea de tractament d’aigua, prèviament al seu abocament a llera pública.

- Efluent digerit i deshidratat, que ha de passar per un procés de

maduració.


DIGEST DESHIDRATAT

BIOGAS A COGENERACIÓ

DIGESTORS

AIGÜES A PLANTA DE TRACTAMENT



DIGEST DESHIDRATAT

BIOGAS A COGENERACIÓ

DIGESTORSDIGESTORS

AIGÜES A PLANTA DE TRACTAMENT

Esquema 2


º Segona etapa de processos biològics. Maduració del digest:

Barreja del digest deshidratat amb la fracció vegetal necessària per al seu tractament aerobi posterior.

Maduració del digest mitjançant un procés aerobi tancat, en nou túnels de

tecnologia WTT–MASIAS.

Estabilització del rebuig de la planta en els tres túnels restants.

Obtenció d’un compost amb impureses que ha de ser tractar a la línia de refí. º Refí i magatzem de compost:

Alimentació del compost al refí, per a la depuració d’impureses encara existents, i recuperació d’una part de la fracció vegetal continguda en el material, mitjançant un garbell vibrant i una taula densimètrica.

FRACCIÓ VEGETAL

DIGEST DESHIDRATAT

TÚNELS DE MADURACIÓ

REFÍ

COMPOST

FRACCIÓ VEGETAL RECUPERADA

MESCLA

REBUIG A DIPÒSIT CONTROLAT

FRACCIÓ VEGETAL

DIGEST DESHIDRATAT

TÚNELS DE MADURACIÓ

REFÍ

COMPOST

FRACCIÓ VEGETAL RECUPERADA

MESCLA

REBUIG A DIPÒSIT CONTROLAT

Esquema 3 Fitxa tècnica de la instal·lació Dades generals Promotors:

Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental. Agència de Residus de Catalunya (Departament de Medi Ambient i

Habitatge). Situació: Terme municipal de Granollers (Vallès Oriental), Camí ral s/n, Polígon industrial El Raiguer.


Llicències:

Ambiental: Es disposa de llicència ambiental segons la llei 3/98 de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental (II.AA).

Obres majors: Es disposa de llicència d’obres pel projecte. Adjudicatari: UTE SUFI, S.A. + HERA AMASA, S.A., per l’adjudicació del projecte i l’execució de l’obra. Llocs de treball directes: 25 Previsió posada en funcionament: finals de 2009. Pressupost i finançament Finançament de les obres a càrrec de diversos ens:

Agència de Residus de Catalunya ............................................... 11.600.000 € Fons de Cohesió .......................................................................... 11.693.112 € Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat .............................................. 988.000 € FEDER .............................................................................................. 380.000 € PUOSC 2004 – 2007 ......................................................................... 300.000 €

Import de l’adjudicació de les obres: 24.803.392,81 €. Dades tècniques Capacitat de tractament: 45.000 t/any de la fracció FORM (restes de menjar i restes vegetals procedents dels residus municipals). Processos principals:

Digestió anaeròbica Maduració posterior del digest Estabilització aeròbica del rebuig Cogeneració del biogàs procedent de la digestió anaeròbica

Tecnologies emprades:

Tecnologia de digestió: BTA (via humida) Tecnologia de túnels de maduració: WTT–MASIAS


La planta en el marc de la planificació d’infraestructures Antecedents del Pla Territorial d’Infraestructures La planta del Centre Comarcal de Tractament de Residus del Vallès Oriental forma part del conjunt d’infraestructures per a la gestió de residus, prevista en el Pla Territorial d’Infraestructures, el qual s’ha impulsat des de l’Agència de Residus de Catalunya en col·laboració amb els ens locals, i els seus antecedents es situen en el Pla d’Acció per a la Gestió dels Residus Municipals de 2005. Donada la manca de planificació en el camp de les infraestructures de gestió de residus municipals, que es va heretar de la legislatura anterior, l’any 2004 va ser necessari fer una diagnosi de la situació i formular propostes d’actuació per tal d’abordar aquest dèficit. D’aquesta forma, el Pla d’Acció va suposar l’establiment de nous criteris de gestió i de territorialització de les instal·lacions de tractament i de disposició final. El desplegament d’aquest nou model comprenia:

Revisar l’espai normatiu català en matèria de residus, per tal de disposar d’instruments legals actualitzats i en concordança amb les normatives europees.

Formular un pla d’infraestructures, mitjançant el Pla Sectorial

d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals pel període 2005–2012.

Establir un Programa d’Inversions, i el seu corresponent Pla Financer, per tal d’executar les instal·lacions previstes, així com donar suport als ens locals per fomentar la recollida selectiva i els hàbits de minimització de residus.

El Pla Territorial Sectorial d’Infraestrucures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya El Departament de Medi Ambient i Habitatge està impulsant el Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2005–2012 (PTSIRMC), que persegueix racionalitzar la planificació territorial de les instal·lacions, existents i noves, per al tractament i disposició de residus municipals. L’objectiu és assolir l’autosuficiència de gestió en cada territori, d’acord amb les necessitats, dèficits existents i els recursos disponibles. El PTSIRMC ha de permetre el desenvolupament i implantació efectiva i sostenible del Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (PROGREMIC), que inclou totes aquelles actuacions relacionades amb els residus municipals. Així, el Pla


ha de donar la cobertura necessària, per al manteniment i la implantació ordenada i equilibrada en el territori, d’aquelles infraestructures necessàries, d’acord amb el model català de gestió de residus. Es tracta, doncs, d’un instrument que millorarà la qualitat de vida de la ciutadania, ja que garanteix un model de gestió basat en la cooperació amb els ens locals, per tal d’optimitzar el servei públic de gestió de residus municipals, d’acord amb criteris de sostenibilitat ambiental, social i econòmica. El tipus d’equipaments que preveu la formulació del PTSIRM, que també determina les dades tècniques i de capacitat de cadascuna de les instal·lacions o millores de les existents previstes, és el següent:

Plantes de transferència. Plantes de compostatge. Plantes de metanització. Plantes de triatge. Plantes de valorització energètica. Plantes per tractaments específics. Disposició en abocadors controlats.

Tal i com estableix la normativa, les instal·lacions previstes en el PTSIRMC han de ser finançades per l’Agència de Residus de Catalunya, d’acord amb el Pla financer que s’estableix en contracte–programa subscrit entre l’Agència de Residus de Catalunya i el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat. Ateses les possibilitats de finançament i la necessitat de prioritzar les actuacions previstes, s’han distingit dues fases: una primera per fer front a les obres i les instal·lacions de caràcter urgent, i una segona fase per iniciar la resta. La primera fase recull les actuacions imprescindibles d’executar per raons d’esgotament de la vida útil d’infraestructures en servei, així com d’aquelles que cal millorar a curt termini per raons de funcionalitat i per requeriments de caràcter legal i ambiental. Així, el contracte programa entre la Generalitat de Catalunya i l’Agència de Residus de Catalunya, aprovat el 2006, permet finançar les actuacions previstes en la primera fase del PTSIRMC (2006-2010). Els principals aspectes de la nova planificació territorial es basen en els principis de proximitat i suficiència dels territoris considerant dos grans objectius:

Assegurar que l’ús dels recursos i els seus impactes no excedeixin la capacitat del territori.

Reduir la disposició, incrementar la reutilització, recuperar i reciclar, minimitzar

els materials perillosos i proximitat en la disposició.


Per tal d’abordar la planificació de les diferents infraestructures en el territori, s’ha procedit a dividir el territori en set zones d’actuació (regió metropolitana, comarques de Girona, del Centre, de Tarragona, de les Terres de l’Ebre, de Ponent i de l’Alt Pirineu i la Val d’Aran) que alhora estan subdividides en àmbits corresponents a comarques o agrupacions de comarques que, com a mínim, han de ser autosuficients en la gestió de la fracció RESTA (aquells residus que no és possible recollir selectivament). La planta del Centre Comarcal de Tractament de Residus del Vallès Oriental s’inscriu en el conjunt d’actuacions previstes en les comarques de Vallès Oriental i Maresme, per tal de donar un servei, pel que fa a la gestió i tractament de residus, eficient i pròxim a la ciutadania. A la taula següent es descriuen el conjunt d’actuacions, en matèria d’infraestructures de gestió de residus, previstes en el Pla Territorial d’Infraestructures per a aquesta zona:

Previsions noves infraestructures: VALLÈS ORIENTAL I MARESME

Fracció Tipus d’infraestructura Ubicació Capacitat anual

Inversió prevista (€)

FORM Ampliació compostatge Granollers (V. Oriental) 45.000 10.000.000 (1)

Envasos lleugers Planta de triatge sense ubicació 15.000 6.000.000

RESTA MBT amb digestió Mataró (Maresme) 195.000 52.500.000

RESTA / FORM MBT estabilització / digestió sense ubicació (V. Oriental) 140.000 + 60.000 49.000.000

Rebuig tractaments Adequació Val. Energètica Mataró (Maresme) 160.000 30.000.000

Rebuig tractaments Millores i altres actuacions Val. Energètica Mataró (Maresme) 100.000 55.000.000

Els preus d’aquesta taula no inclouen l’IVA (1) La inversió total, incloent altres fonts de finançament, és de 21.518.200 € TOTAL 1.4 202.500.000


La planta en relació a la normativa de residus La planta del Centre Comarcal de Tractament de Residus del Vallès Oriental té un paper preponderant en el model català de gestió de residus, donat que rebrà els residus orgànics (restes de menjar i restes vegetals) de tots els municipis del Vallès Oriental i el Maresme, ja que a partir de gener de 2010 tots els municipis catalans estan obligats a recollir selectivament aqueta fracció. Tal i com estableix la llei de residus, aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya al juliol de 2008, tots els municipis, independentment del seu número d’habitants, han de realitzar la recollida selectiva de tots els residus que generen. És la primera vegada que la normativa catalana garanteix la recollida selectiva de totes les fraccions (orgànica, vidre, envasos, paper i cartró) i s’adequa a les directrius europees sobre recollida selectiva i tractament de residus, que posen èmfasi en la prevenció, la reutilització i la recuperació tant material com energètica prèvia al tractament final dels residus. Previ a l’obligatorietat de la recollida selectiva de la fracció orgànica, els ens municipals han disposat d’un termini d’un any, que s’exhaureix aquest estiu, per tal de presentar a l’Agència de Residus de Catalunya un pla de desplegament per posar en marxa la recollida de matèria orgànica. En aquest sentit, l’ens català competent en matèria de residus ha donat suport i ha facilitat els instruments adequats fent un acompanyament als ens locals en aquest procés, per tal que un cop exhaurit el termini, tot els municipis estiguin en disposició de donar compliment a la llei. Així mateix, la normativa catalana preveu l’entrada en vigor de dos cànons específics en el supòsit que, al cap d’un any de l’entrada en vigor de la modificació de la llei de residus, és a dir, gener de 2010, hi hagi municipis que no recullin separadament la matèria orgànica, malgrat disposar de plantes concretes de tractament en el seu àmbit territorial. Així, en el cas que es doni aquesta situació, l’ens local haurà de fer front al pagament d’un cànon de 20 euros més per tona en el moment de portar els seus residus a dipòsit o 15 euros més per tona en el cas d’incineració. Els cànons en matèria de residus s’inverteixen en el foment de la recollida selectiva dels residus municipals. Així, com a mínim el 50% s’inverteix en tractar la matèria orgànica recollida selectivament, fet que inclou tractaments que redueixin la quantitat de restes de menjar contingudes a la resta d’escombraries. L’altre 50% restant s’inverteix en la recollida selectiva en origen de matèria orgànica, en la recollida selectiva i reciclatge d’altres residus, en altres formes de recuperació material, i en campanyes de sensibilització ambiental. El cànon és un instrument que ha permès prioritzar la prevenció i la valorització dels residus, així com donar un impuls eficaç de les operacions de recollida selectiva, separació i reciclatge dels residus.


Els residus a la comarca del Vallès Oriental i en el municipi de Granollers L’Ajuntament de Granollers és un exemple d’ens local amb compromís amb el país i la gestió dels residus. Aquest municipi ha sabut comprendre la realitat de la gestió dels residus i ha acceptat amb solidaritat que, en el seu territori, es desenvolupin les instal·lacions que donen sortida a la gestió dels residus municipals al Vallès Oriental i al Maresme. D’altra banda, el Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental és un dels ens locals més dinàmics de Catalunya en aplicar una gestió sostenible i moderna dels residus. La comarca del Vallès Oriental disposa d’un total de quaranta – set infraestructures en servei, i és un clar exemple de com avançar en la modernització de les plantes de gestió dels residus. La comarca ha realitzat un important esforç per assolir alts nivells de recollida selectiva, sobretot pel que fa a la matèria orgànica, que es situa en el 9,76%. L’esforç de modernització de la gestió de residus en aquest territori, així com la implicació de tots els agents socials que hi intervenen, amb un gran protagonisme per part de la ciutadania, ha fet que el Vallès Oriental assoleixi un dels nivells més alt de recollida selectiva de tota Catalunya, el 34,07 %, una mica per sobre de la mitjana catalana (34%). Les dades sobre la recollida selectiva a la zona, així com sobre la generació de residus es poden consultar en els següents gràfics:

RECOLLIDA SELECTIVA VALLÈS ORIENTAL 2008RECOLLIDA SELECTIVA 34,07%

Altres fraccions recollides

selectivament (voluminosos, poda,

piles, tèxtil, medicaments)

4,20%

Envasos 2,73% Paper i cartró 7,05%

Altres residus en deixalleries 6,92%

Vidre 3,40%

Matèria orgànica 9,76%

Fracció Resta 65,94%


Generació de residus al Vallès Oriental: 1,42 kg/hab/dia

RECOLLIDA SELECTIVA GRANOLLERS 2008RECOLLIDA SELECTIVA 31,42%

Altres residus en deixalleries; 6,25%

Envasos; 1,99%

Altres fraccions recollides

selectivament (voluminosos, poda,

piles, tèxtil, medicaments);

2,69%

Paper i cartró; 9,50%

Vidre; 3,21%

Matèria orgànica; 7,79%

Fracció Resta; 68,57%

Generació de residus a Granollers: 1,29 kg/hab/dia

Inauguració de la planta de digestió anaeròbica i de ...

Documents

Transcript of Inauguració de la planta de digestió anaeròbica i de ...