la PalancaFEBRER 2008 Núm. 305 Preu 2,20

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Inauguració de la carretera de Vilanova

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIAL. Ja són aquí

NOTICIARIBreus. Alentorn: Festa Major d’hivern

MUNICIPISAmpliació del pati de les Escoles de Vilanova

NOGUERA

ESPORTSResultats esportius de gener. Nova escalada a Mont-rebei.El “Seren”, campió d’Espanya

INFORMEQuan una llengua mor

IN MEMORIAMRecordat amic Ramon. Jaume Portí i Sala.Josep Minoves i Besolí

FUSTA“ROS” Fàbrica de mobles. 75è aniversari

CARNAVALVilanova, Santa Maria i Alentorn

PARLEN LES ENTITATSArtesa de Segre Solidària informaVIDA SOCIALLes Artesenques Actives celebren Santa Àgueda

PARLEN LES ENTITATSCentenari de l’escoltisme (I)

EL CAP INFORMALa tuberculosi

TEMA DEL MESInauguració de la carretera de Vilanova

CARNAVALLa Matança del Porc. Carnaval d’Artesa en imatgesPregó de Sa Majestat Saltasekles XVI

PARTITS POLÍTICSResposta a l’apunt del PSC-PM.L’apunt del PSC-PM... Quan es governa sense lògica

CARTES A LA REDACCIÓArriba la “viagra” femenina a Artesa de Segre

COSES DEL BRIMERODe divorcis i advocatsRACÓ CULINARI“Quiche” de ceba i pebrot escalivat

DE COLLITA PRÒPIAL’ofici de mestre

FA 25 ANYSFebrer de 1983

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Junta de Govern i informesd’Alcaldia

LES REGIDORIES INFORMENPresentació del programa Voluntaris per la Llengua. Agraï-ment. Renovació del DNI durant el 2008

HUMOR

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIREl pont de Vernet. 1948

4

5

6

17

34

38

43

44

19

27

Inauguració de la carretera de Vilanova

Després d’uns deu anys d’haver començatles primeres obres de millora d’aquestacarretera, el passat 2 de febrer es va inau-gurar la tercera i última fase, tot i que ja espodia passar per la nova via des de mitjansde la tardor.

Fotos: J.M. Espinal i Diputació de Lleida

15

23

24

33

37

35

10

22

9

41

46

11

20

21

45

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Fonts: Registres Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestat d’Artesa deSegre, Ajuntament de Foradada i Ajuntament de Vilanova de Meià.

GENER

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 11: Vlàdut Adrian Vajas, fill de Iosif Adrian i d’Anca Mariapendent de desembre (03-12-2007):

Kacper Sujecki, fill d’Adam i d’Agnieszka

Defuncions:dia 10: Josep Pinós i Coders (85 anys),

natural de El Tossaldia 13: Àngela Cuñat i Baró (96 anys),

natural de La Donzelldia 13: Josep Santacreu i Jou (100 anys),

natural de Foradadadia 19: Agustí Vives i Miquel (63 anys),

natural de Barcelonadia 24: Enric Vilalta i Pijuan (67 anys),

natural d’Alòs de Balaguerdia 24: Josep Minoves i Besolí (75 anys),

natural de Noves de Segredia 25: Maria Puig i Isanta (77 anys),

natural d’Argenteradia 27: Ramona Trepat i Civit (91 anys),

natural de La Donzell

Municipi de Foradada

Defuncions:dia 4: Rosa Codina i Cinca (84 anys),

natural de Riner

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Fonts: Ajuntament d’Artesa de Segre, Ajuntament de Vilanova de Meià, Ajuntament de Foradada i Servei Meteorològic de Catalunya.

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

Fins al 18 de març:Termini de presentació d’obres al 19è Premi deNarrativa Breu d’Artesa de Segre (Bases a laBiblioteca Municipal o a l’Ajuntament). Organitza:Ajuntament d’Artesa de Segre i Biblioteca JoanMaluquer i Viladot (veure pàg. 7)

16 i 17 de febrer:Representació de la comèdia El gran dia pel Grupde Teatre d’Artesa. Dissabte a les 22h i diumenge ales 18:30h (veure pàg. 11)

17 de febrer:A l’església d’Anya, a les 18:30h, concert a càrrecdel Grup Ilercorda. Organitza: Grup Cultural LaTravessa d’Anya

27 de febrer:- A la Biblioteca Municipal d’Artesa, a les 17:30h,L’hora del conte per a nens i nenes de P4. Contes:Els colors de l’Àfrica i Un cangur a la masia- A la Biblioteca Municipal d’Artesa, a les 22:00h,reunió del Club de Lectura (veure pàg. 7)

2 de març:Al Local Social de La Travessa d’Anya, a les 18:30h,Ball de tarda amb Ramon Viliella (veure pàg. 9)

23 de març:Al Local Social de La Travessa d’Anya, a les 18:30h,actuació del Clown Miquelet (veure pàg. 9)

GENER

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes: 4,5°Temperatura màxima: 15,6° (dia 18)Temperatura mínima: -6,2º (dia 1)Dies amb precipitacions: 6Precipitació màxima: 13,6 mm (dia 3)Total precipitacions: 29,8 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 7 mm (dia 2)Total precipitacions: 19 mm

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana del mes: 5°Temperatura màxima: 15 (dies 11 i 18)Temperatura mínima: -6º (dies 1 i 2)Dies amb precipitacions: 5Precipitació màxima: 7 mm (dies 2 i 3)Total precipitacions: 22 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana del mes: 4,4°Temperatura màxima: 15,2° (dies 11 i 18)Temperatura mínima: -7,6º (dia 2)Dies amb precipitacions: 6Precipitació màxima: 6,7 mm (dia 3)Total precipitacions: 21,8 mm

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIALa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)30 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: revista@lapalanca.org

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Ja són aquíFa uns mesos, concretament a la revista de setembre, vam publicar uneditorial amb el títol Ja s’acosten. Per si algú no ho recorda, ens referíemja a les properes eleccions generals del 9 de març, que –com dèiemaleshores– també s’anomenen a corts generals o legislatives; o simplement...espanyoles. En aquell editorial ja comentàvem que podíem pecar de precipitació enparlar d’aquest tema, com així ens ho van comentar alguns amables lectorsposteriorment. El cas és, però, que aquestes eleccions ja són aquí, a lacantonada. Vés com passa el temps! Al setembre vam aprofitar el final de les vacances dels polítics, que jacomençaven a bellugar el tema a tort i a dret, per a fer una crida a laparticipació. També expressàvem els nostres neguits respecte al tema. Ara,a pocs dies vista, la nostra preocupació va en augment (com a ciutadanscompromesos amb el país, naturalment). Ens explicarem. Per començar no ens agrada gens aquesta mentalitatbipartidista propiciada sobretot pels mitjans de comunicació de l’Estat. Iés que més enllà del PSOE i del PP també hi ha vida, sobretot a les tresnacions històriques que conviuen amb la resta de comunitats o regions del’Estat. Respecte a les propostes dels líders d’aquests mateixos partits, quevan deixant anar en comptagotes dia rere dia, només podem dir que enssembla poc seriós aquesta mena de subhasta electoral del “a veure qui dónamés”. Per altra banda, l’aparició en campanya de determinats col·lectius a favordels uns o dels altres és perfectament legítima, només faltaria. Ens referimconcretament a l’Església i als artistes, de moment. Ara bé, tot té un límit iés possible que alguns l’hagin traspassat. Més concretament, una instituciócom l’Església que –teòricament– hauria de buscar sempre el camí deldiàleg i de la pau, ha fet unes declaracions que no van pas en aquesta línia.És més, han utilitzat el tema del terrorisme com a arma electoral. Recordeuque fa uns anys els partits polítics van acordar no utilitzar aquest tema enclau electoral? Doncs bé, avui tots plegats es passen pels daixonses aquestpacte no escrit. És clar que estem parlant de la Conferencia EpiscopalEspañola, de la qual ja s’han desmarcat –potser tímidament– algunes veusdes de Catalunya. Ens referim a l’abat de Montserrat i al bisbe d’Urgell. El que ens crida més l’atenció de tot plegat, i que al mateix temps enspreocupa molt, és aquest sentiment que s’ha anat escampant entre moltscatalans i catalanes d’anar a votar en blanc o abstenir-se. Sí, ja sabem quefins i tot el president Maragall va proposar el vot en blanc. Recordeu que elpresident Pujol també hi ha dit la seva en el sentit d’anar a votar més quemai. Francament, quedar-se al marge (en blanc) o quedar-se a casa (abstenció)no creiem que serveixi per a res. O potser sí, per a què el català emprenyat(expressió de moda darrerament) es quedi amb un pam de nas quan vegiels resultats, perquè és molt probable que aquells que van en contra deCatalunya no faltin a la seva cita amb les urnes. Aleshores, però, no hihaurà res a fer fins d’aquí a quatre anys. Ja sabem que hi ha gent a la qual això d’Espanya li queda una micalluny, i no ho diem en el sentit estrictament geogràfic, però la majoria deles decisions importants encara es prenen allà, a Madrid. Per tant, catalansi catalanes emprenyats –o no–, anem a votar!

Col·laboradors/es del mes: Grup Cultural i Recreatiu d’Alentorn, IolandaMasanés, Antònia Estrada, Jordi Regué, Carlos Pérez, Àlex Trepat, FerranMarín, Nick Boliart, Paco Claret, Ramon Ros, Mar Eroles, Artesa de SegreSolidària, AEiG Mare de Déu del Pla, EAP d’Artesa de Segre, Diputacióde Lleida, Jordana Avelar, Elisabet Piñas, Ton Bonet, Jordi Serradell, NoemíFarré, Eva Maza, Bernat Giribet, Jordi Alins, David Fusté, Ramon Monfà,Jordi Esteban

6

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

125 anys de la Germandat de Sant SebastiàEnguany fa 125 anys que aquesta entitat artesenca va començar afuncionar. Fundada l’any 1883, sota la presidència d’AntoniCasamajó, té com a objectiu “socórrer els germans en les seves do-lences i malalties per a major glòria de Déu”. Els socis o germansfundadors van ser 79. En aquella època l’alcalde d’Artesa era AntoniSoler i Farran. Els actes del passat 20 de gener es van iniciar amb laprocessó des de la plaça de l’Ajuntament fins a l’església, on es vacelebrar la missa en honor del sant. Tot seguit, va tenir lloc l’assem-blea anual a la sala d’actes de l’Ajuntament, en la qual es va aprovarpujar l’assignació per defunció a 100 euros. La festa va acabar ambun dinar que van reunir unes 80 persones, al final del qual es va ferun bingo que tenia com a premi una panera.

Un escalador ferit a VilanovaUn escalador va patir diverses contusions el passat dissabte 3 defebrer a la tarda, en caure a la Roca dels Arcs a Vilanova de Meià,segons va informar la Direcció General de Prevenció, Extinció d’In-cendis i Salvaments. Els Bombers de la Generalitat van ser alertatscap a un quart de cinc de la tarda i fins al punt de l’accident s’hi vandesplaçar dos helicòpters amb els efectius del Grup d’ActuacionsEspecials (GRAE). El rescat va ser complicat ja que l’escalador,que anava amb un company, va quedar penjat en una paret d’unacerta verticalitat i una altura d’uns seixanta metres. Segons els Bom-bers, l’home estava conscient i no va caldre evacuar-lo a l’hospital.

Projecten una planta solar a CubellsL’Ajuntament de Cubells preveu arrendar una finca de propietatmunicipal per construir-hi una planta solar fotovoltaica. Els terrenyson s’ubicaria aquesta explotació energètica són prop de la Serretade la Mallola i ocupen 4 hectàrees.

Queixes veïnals a Alentorn per una antenaAlguns veïns d’Alentorn han manifestat el seu desacord amb lainstal·lació d’una antena de telefonia mòbil de la companyia Orangevora el cementiri del poble. Segons aquests veïns, la ubicació del’antena en aquest indret causa molt impacte visual.

Acusat de robar en 7 cotxes d’ArtesaEls Mossos d’Esquadra van detenir el passat dimecres 23 de generManuel B.B., de 30 anys d’edat, acusat de robar a l’interior de 7vehicles estacionats al carrers d’Artesa. Els robatoris es van produirla matinada del 14 de gener i el lladre només es va emportar ladocumentació dels vehicles. (25-01-08)

Accidents de trànsit mortalsJosep Minoves Besolí, conegut empresari artesenc de 75 anys d’edat,va morir el passat 24 de gener a la tarda, arran d’un accident detrànsit que va patir mentre circulava amb el seu vehicle MercedesC220 per la carretera C14 prop del poble de Pira (Conca de Barberà).La seva esposa Delfina Fàbrega, que anava d’acompanyant, va pa-tir lesions de gravetat i va ser traslladada a l’Hospital de Valls. Elvehicle va sortir de la via per causes desconegudes. D’altra banda,un veí de Montgai de 80 anys d’edat va morir el passat 28 de genera conseqüència d’un accident de trànsit succeït a Cubells, a la cruï-lla de la carretera C-26 amb el camí de Montgai. La boira va fer queel conductor accidentat no veiés un vehicle que circulava per la via

principal, el qual el va embestir. Un tercer acci-dent, succeït el diumenge 10 de febrer a la carrete-ra C26 prop de Marcovau, va provocar lesionsgreus a un motorista. L’accidentat, un jove deLleida de 28 anys d’edat, va perdre el control de lamotocicleta en fer un avançament i va sortir de lavia impactant amb un senyal de trànsit. El moto-rista es va amputar la cama dreta per culpa del si-nistre. (Segre, 25, 29-01-08 i 11-02-08)

Lluçars perforarà un pou d’aiguaL’ajuntament de Vilanova de Meià té previst per-forar i construir un pou d’aigua al nucli agregat deLluçars. El pou evitarà que el poble es quedi senseaigua potable els mesos d’estiu.

Liciten la variant d’ArtesaEl secretari general de Mobilitat de la Generalitatde Catalunya Manel Nadal, va anunciar a mitjansde gener que trauran a concurs públic l’obra deconstrucció de la variant d’Artesa de Segre. Se-gons Nadal, la licitació es farà abans del mes demarç de 2008 per un valor de 19 milions d’euros.Properament també es licitarà la variant d’Agra-munt per 7 milions d’euros. (Segre, 16-01-08)

Foradada edita un fulletó turísticL’Ajuntament de Fo-radada i el ConsellComarcal de la No-guera van editar aprincipis d’any un fu-lletó turístic on es do-nen a conèixer elsprincipals atractiusdel municipi. Enaquest tríptic es do-nen pinzellades sobrela història, els serveis,els indrets i els edifi-cis d’interès de Fora-dada, Rubió de Dalt,Rubió del Mig, Rubióde Baix, Marcovau iMontsonís, posantèmfasi en la diversi-

tat d’esglésies i construccions medievals d’aques-tes poblacions. Per més informació podeu consul-tar www.foradada.cat.

7

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Apunta’t alClub de Lectura

Si hi ha algun lector o lectora que vol apuntar-se alClub de Lectura, ho pot fer a la Biblioteca JoanMaluquer i Viladot. Cada mes llegim un llibre pro-porcionat per la mateixa biblioteca i, després d’ha-ver-lo llegit, el comentem entre tots/es. La biblio-teca està oberta a tothom que tingui ganes de llegiri passar-s’ho bé.

Dia: 27 de febrerHora: 10 de la nit

Lloc: Biblioteca Joan Maluquer i Viladot

Comentarem l’obra El Celler, de Noah Gordon,ambientada a finals del s. XIX

a la comarca del Penedès

Alentorn: Festa Major d’hivernl dia 25 de gener, els alentorninsi les alentornines celebrem la

nostra Festa Major d’hivern, el diade la Pau. Els actes es traslladen sem-pre al cap de setmana més pròxim iaquest any va ser el dissabte 26 degener. Els anys anteriors es feia un sopari un bingo popular. Aquest any, però,vàrem voler canviar el format i vàremmuntar una festa que va durar tot eldia. Va començar al matí amb una sorti-da en bici pels camins del voltant delpoble i amb una partida de bitlles. Almigdia, el “xef Valls” ens va fer unafideuà, i per sopar, abans dels concerts,ens van preparar un “asado” argentí perunes 120 persones. Els concerts van començar amb l’ac-tuació del grup Del Revés, al que vanprendre el relleu els Jackagrin i vanacabar tocant els The Moebius Curve.

Tot seguit la festa va continuar ambl’actuació estel·lar dels dos DJ locals,DJ Astro i DJ Vapor. Aquest concert va servir per fer lapresentació en públic del grup localJackagrin format pels germansMardones, el Perete i el Joan Betbesé

E

(de Balaguer). És un grup que fa versi-ons de rock i ho fa en català. Esperemque tinguin molt èxits!

www.alentorn.catGrup Cultural i Recreatiu d’Alentorn

19è PremiNarrativa Breu

Artesa de Segre 2008Podeu recollir o sol·licitar les bases a l’ajuntament

(tel. 973 40 00 13) oa la Biblioteca (tel. 973400754) d’Artesa de Segre.

Termini de presentació de les obresfins el 18 de març de 2008

Lloc de presentació a laBiblioteca “Joan Maluquer i Viladot”

Organitza:Ajuntament d’Artesa de Segre – Regidoria de Cultura,

Mitjans de comunicació i EducacióBiblioteca Joan Maluquer i Viladot

Patrocina:Institut d’Estudis Ilerdencs

Col·labora:Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura

9

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

Ampliació del pati de les Escoles de Vilanovals passats dies 16, 17 i 18 de gener varen ser uns diesmolt interessants per tots els nens i nenes de l’escola

ZER “El Romaní” de Vilanova de Meià. Durant les hores d’esbarjo, la mainada anava observantque nous elements d’esbarjo s’estaven instal·lant al pati deles escoles i això els donava molta alegria, però alhora tam-bé els creava una mica de neguit, perquè... quan s’acabariatot aquell enrenou i quan podrien divertir-se amb aquellesnoves instal·lacions? Aquestes varen ser les seves preguntesdurant aquells dies. Era evident que l’espera per ells era unamica llarga, però el dissabte dia 19 ja no quedava res perestrenar. Els nous elements de la zona d’esbarjo i la pistapoliesportiva ja s’havien posat a prova. “El pati de les Escoles” de Vilanova de Meià ha estat desde sempre un punt de trobada pels infants i joves de la vila,així com també per tots els nens i nenes que venen des d’al-tres poblacions i volen passar una estona de lleure aquí alpoble. És també lloc de trobada obligat en dates de vacances deNadal, Setmana Santa, estiu, etc., èpoques de l’any en quèVilanova nota un augment important de la seva població. Enguany, el nou consistori, veient que els infants necessi-taven quelcom més per poder gaudir de les seves estones delleure, van acordar ampliar la pista poliesportiva i la zonad’esbarjo infantil del recinte del pati de les escoles, amb lacol·locació de nous elements. Així, la pista poliesportiva s’ha ampliat amb dues ciste-lles de minibàsquet i a la zona d’esbarjo infantil s’hi hanafegit un petit parc d’activitats, una petita tenda pels méspetits i dos cavallets de motlles. Tot això fa que aquesta zona del poble ara estigui mésconcorreguda i les estones dels petits siguin una mica mésdivertides. Aquesta ampliació de la zona d’esbarjo té un cost total de10.040,96 euros, dels quals 8.500 euros estan subvencionatsper la Diputació de Lleida, mentre que la resta va a càrrec del’Ajuntament de Vilanova de Meià.

Text: Iolanda MasanésFotos: Antònia Estrada

E

Dia: diumenge 23 de marçHora: 6,30 tarda

ACTUACIÓ DEL CLOWN MIQUELETPallasso imprevisible, tendre, entremaliat,

trapella i poèticEntrada gratuïta per a tothom

Organitza: La Travessa d’Anya

ANYA BALLDia: diumenge 2 de marçHora: 6,30 tarda

Com cada primer diumenge de mes,familiar tarda de ball amenitzada pel reconegut músic

Ricard ViliellaEntrada gratuïta per a tothom

Organitza: La Travessa d’Anya

ANYA

10

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Fuita de gas a Vidres ViolaEl dilluns 12 de gener al matí, els Bombers van desallotjarl’empresa de Vidres Viola, a la Sentiu de Sió, a causa d’unafuita de gas propà que procedia del dipòsit d’unes 20 tones.Aquesta fuita es va produir mentre s’hi estaven fent tasquesde manteniment i proveïment.

Moció de censura a Bellmunt d’UrgellQuatre regidors de l’Ajuntament de Bellmunt d’Urgell, en-tre ells l’exalcalde Pere Cercós, van presentar una moció decensura contra l’actual alcalde, Joan Manuel Miró. El motiude la moció va venir donat per diferències en la gestió eco-nòmica, concretament un deute de 275.000 euros acumulatdurant el mandat de Pere Cercós. Es dóna la circumstànciaque tots els cinc regidors són de CiU.

Zona de vianants a PontsL’Ajuntament de Ponts convertirà els carrers del centre dela població en zona exclusiva per a vianants, dins del Pla deBarris de la Generalitat. Està previst que l’actuació al Cen-tre Històric i la remodelació entre els carrers Marina i Parraes portin a terme durant els pròxims cinc anys.

Maria Barbal a TartareuEl Grup de Lectura per a adults de la localitat de Tartareu vaconvidar l’escriptora Maria Barbal, que va oferir una xerra-da el 27 de gener a la Biblioteca Municipal de la població, ala qual van assistir més de 35 persones.

En contra del pont de la PertusaEl municipi d’Àger s’oposa al projecte de construcció d’unpont a la zona de la Pertusa, que s’ubicaria en un dels indrets

més emblemàtics del Montsec. Aquest projecte ha estat pre-sentat per la Diputació d’Osca. L’associació ecologista Ipcenava organitzar una xerrada informativa on es va explicar l’im-pacte ambiental que suposaria la construcció d’aquest ponta la zona.

Denuncia a l’hospital Jaume d’UrgellEl sindicat CCOO va denunciar deficiències greus en l’estatde l’hospital de Balaguer Jaume d’Urgell. Al·leguen quel’edifici es troba en un estat deplorable per l’antiguitat i lafalta d’inversió. L’hospital sociosanitari Jaume d’Urgell estàgestionat per l’empresa Jaume d’Urgell SL, empresa con-certada amb el Departament de Salut de la Generalitat desde fa uns 20 anys.

Avis Solidaris, campanya 2008Aquest any, el projecte Avis Solidaris de Creu Roja La No-guera ha pogut atendre un total de 86 infants, beneficiaris dela campanya de Reis Cap nen/a sense joguina. Això s’hapogut fer gràcies a la venda d’objectes als mercats de la co-marca, que han estat elaborats prèviament pels avis/es deresidències de la Noguera. (vegeu La Palanca d’octubre del2007)

Cassolada de TérmensEl cap de setmana del 19 i 20 de gener es va celebrar aTérmens la popular Cassolada, amb la participació d’unes900 persones. Un total de 15 colles de veïns de Térmens dediferents edats van cuinar les tradicionals cassoles de tros,paelles i caragolades.

Anna M. Vilanova

«Les coses més importants no són coses.»Ester Partegàs, 2006

11

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

BÀSQUET

CENG

Sènior masculí. Territorial ACENG Coop. Artesa - CB Bell-lloc 66 - 88CENG Coop. Artesa - CB Alpicat 59 - 47CB Juneda - CENG Coop. Artesa 52 - 56

Sènior masculí. Territorial BCENG Calvet - CB Tremp 45 - 71CENG Calvet - CB Borges-Arbeca 45 - 37

Júnior masculíCB Almacelles - CENG Alexan 58 - 85CENG Alexan - CB Almenar 73 - 43CB Bellvís - CENG Alexan 46 - 53

Cadet masculíCENG JR Miró - CB Cappont 62 - 43CB Ponts - CENG JR Miró 92 - 53

Infantil masculíCENG SUR - CEP Vallfogona 54 - 64ACLE Guissona - CENG SUR 28 - 64

Mini MasculíCB Ponts - CENG Miró 84 - 81CN Tàrrega - CENG Miró 90 - 49

Cadet femeníCB Sort - CENG Jubete 39 - 36CENG Jubete - BC Andorra 44 - 69

Infantil femeníCB Tremp - CENG Aquí Natura 19 - 56CENG Aquí Natura - CB Balaguer 67 - 62

CENG Aquí Natura - BC Andorra 21 - 61

Mini FemeníCN Tàrrega- CENG Olis Macià 54 - 59EFU - CENG Olis Macià 34 - 51

Resultats de bàsquet i futbol

FUTBOL

EFAP (Escola de futbol Artesa-Ponts)

JuvenilBalàfia - CE Artesa S. 7- 1Borges Blanques - CE Artesa S. 5- 1

CadetPobla de Segur - EFAP 7 - 0

Benjamí AEFAP - Tàrrega 7 - 2

PrebenjamíMollerussa - EFAP 2 - 6

CE Artesa de Segre. Primera Regional. Grup 5De la jornada 16 a la 18

Ponts - CE Artesa S. 1 - 1 (I. Jou)CE Artesa S. - Almacelles 3 - 0 (C. Galceran, Jonatas 2)CE Artesa S. - Alpicat 0 - 0

Classificació de l’equipPartits guanyats: 7 Empatats: 7 Perduts: 4Gols a favor: 29 Gols en contra: 221r: Guissona (41 punts). 7è: CE Artesa (28 punts).

FUTBOL SALA

CENG. Preferent Catalana. Grup 5De la jornada 14 a la 16

CENG Gañán Artesa S. - Cavauto 4 - 6Torrefarrera - CENG Gañán Artesa S. 12 - 2CENG Gañán Artesa S. - Llardecans Rajolí d’Or 3 - 5

Estrena mundialde la comèdia

EL GRAN DIAde Jordi “Plats Bruts” Sànchez

i Pep Anton Gómez

Preestrena divendres 15/02/08

a les 10 nit

Dissabte 16/02/08a les 10 nit

Diumenge 17/02/08a les 6:30 tarda

En punt!

Informació facilitada per Jordi Regué, Carlos Pérez,Àlex Trepat i Ferran Marín

13

la P

alan

ca

Nova escalada a Mont-rebeil 23 de desembre, els escaladorsFernando Maldonado i Nick

Boliart de Foradada vam anar a es-calar la via Diedre Audoubert aMont-rebei. Es tracta d’una via de 400 metresd’alçada amb una dificultat màxima de6b+, A2 i MD+ (Molt Difícil superi-or). A2 vol dir Artificial nivell 2 (va desde l’artificial 1 fins a l’artificial 5). Aixòde l’artificial és quan l’escalador noaconsegueix mantenir l’equilibri ambels peus i les mans i necessita mitjansartificials per continuar la progressió,com tacs de fusta encastats a una fis-sura, claus... Com més alt és el nume-ro, més difícil és l’artificial, fins a unmàxim de 5. Després d’haver escalat el DiedreGris, els dos escaladors vam quedar quetardaríem molt temps a tornar a Mont-rebei, però com que ho vam oblidar rà-pid i teníem ganes de tornar a la paretde Mont-rebei, vam decidir fer elDiedre Audoubert, encara molt més di-fícil que el Diedre Gris. El Diedre Audoubert és el diedre mésperfecte de tota la paret, ja que la re-corre des de la mateixa base fins al cim.Uns catalans van intentar obrir la via,però al final van desistir i la van vindrea obrir uns francesos tot seguit que entingueren coneixement.

La via d’escalada fou oberta els dies21 i 22 de juny de 1967 per l’Audoubert(d’aquí el nom de la via) i el Galy. Els dos escaladors vam sortir de Fo-radada a les 6:30 de la matinada en di-recció a Àger. Un cop allà vam agafarla pista forestal que et porta a camp ras,on vam poder aparcar el cotxe. Amb el cotxe aparcat, ens vam ficara triar el material que ens faria falta perpujar la paret. A les 8:30 ens vam ficara caminar amb força fred ( 1ºC ) i a les9:30 del matí ja vam començar a escalar. Després de sostres, diedres, fissures,xemeneies, metres, hores i hores pen-

jats a la paret, a les 17:30 vam arribar adalt del cim, amb una alegria immensadels dos companys de cordada, perquèacabàvem de fer la via més difícil delpropi llibre de piades. Amb aquesta ale-gria vam poder contemplar la extraor-dinària posta de sol. Tot seguit, el des-cens cap al cotxe amb el frontal, ja queera fosc. Frases per pensar: “Si fas el que sem-pre has fet, mai arribaràs més enllà d’onsempre has arribat”.

Text i fotos: Nick BoliartCUDOS Muntanya

E

El “Seren”, campió d’EspanyaAquest any sí. Després de quedar dues vegades subcampióen altres edicions d’aire lliure, a 30m i 18m, Ramon Solé“Seren” ha aconseguit guanyar el I Campionat d’Espanyade Sala d’arc tradicional, disputat a Linares (Jaén) els dies26 i 27 de gener.

Paco Claret

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

15

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormememememe

Quan una llengua more tant en tant, un tema molt re-corregut com la llengua torna a

sortir a la palestra. Torna a ser d’ac-tualitat per algun motiu fortuït, ambopinions a favor i en contra, quan lallengua com a ens viu hauria d’estarsupernormalitzada sense cap opcióper la polèmica. És un fet naturalamb vida pròpia. Es va tornar a parlar del tema quan unhome dels mitjans, el Sr. Mariano, va dirque a Espanya sols s’havia de parlar an-glès i espanyol, que eren els dos idiomesmés parlats al món i que els altres idio-mes minoritaris com el català, l’euskerai el gallec no tenen importància. La frase, a més d’inoportuna, és er-rònia. Estem d’acord en què l’anglèsés la primera com a llengua d’intercan-vi universal, però la segona més parla-da és el xinès mandarí, que la parla mésgent que l’espanyol. Potser portat per la malvolença par-tidista contra el català i l’euskera, vaposar en el mateix paquet el gallec, queés la llengua des de Catalunya,que parla-ven els seus avantpassats; perquè ell, enca-ra que visqui a Madrid, és fill de Galícia. Amb el que sí estem d’acord és quandiu que a les escoles s’ha d’ensenyarla llengua del país. A Catalunya nos’obliga –com diu ell– a aprendre elcatalà, sinó que s’ensenya amb totanaturalitat la llengua del nostre país,que –encara que petit i sense estat– ésel nostre. I la canalla surten de l’escolabilingües (ho diu l’Estatut), o trilingüessi hi afegim l’anglès. No somexcloents, tenim voluntat d’ampliar.

El que costa bastir un idiomaNo es pot tractar el tema amb frivolitatsi es pensa quantes persones o quantesgeneracions feien falta per a crear unallengua i la comprensió que permeti laexistència d’una cultura. I quantes petites passes han hagut defer els nostres avantpassats per arribara bastir la riquesa que el català coma llengua ha assolit avui. Alemanya és un país ric i culte queté aquests conceptes molt clars. Unavegada vaig fer amistat amb una noiaalemanya, que m’explicava que era

sociolingüista de carrera i que el seupaís l’enviava a ella i a un grup de com-panys a l’Amazònia, la selva brasilera,a treballar per estructurar i enregistrarllengües que estaven en vies de desa-parèixer. El Govern alemany els finan-çava vuit mesos cada any a la selva pera fer aquest treball importantíssimd’intentar salvar la memòria d’idiomesque en el futur desapareixerien.

L’exemple d’Alaska

Lluitar per un idioma, a més, és inten-tar salvar la identitat d’un poble. AAlaska, el 1900, sols 38 individus dela nació Eyak eren capaços de parlar laseva llengua, avui desapareguda. És unpaís on hi viuen actualment 60.000 na-dius, gent que són naturals del país i queparlen a prop de 20 idiomes, que podri-en córrer la mateixa sort que l’eyak. Aquesta gent tenia una líder que esdeia Smith Jones, la qual va deixar unregistre escrit de l’idioma per tal quefutures generacions poguéssim reviu-re’l. A més, era una abanderada per adefensar la integritat de la seva terra nataldavant d’aquells que volien explotar elsseus recursos naturals. Una de les seves principals creuadeslegals era contra les grans empreses dela fusta, que talaven els boscos de lesterres dels seus avantpassats. Els espo-liaven les mines i els boscos, el més ricque tenien, i els imposaven l’idiomaanglès. No us recorda una mica un al-tre país petit que tenim molt a prop?

Informe UNESCOSegons un informe recent de la Unesco,arreu del món hi ha actualment unes3.000 llengües en perill d’extinció icada dia moren 3.000 persones que par-len algun d’aquests idiomes. Una dona d’una d’aquestes llengües mi-noritàries deia “és horrible quedar-se sola”,ja que llavors els individus que de vega-des són els únics que donen testimoni dela existència d’una llengua no tenen ambqui compartir els seus pensaments.

La bona salut del catalàAbans, els “altres catalans” arribavena casa nostra amb trens del sud. Avui,arriben amb avió de qualsevol part delmón, o amb autocars els més propers.La història es repeteix, però en èpoques di-ferents, i les situacions també són canviants. Fa goig veure infants brasilers o de paï-sos de l’Est que a l’escola i a casa canten ijuguen en català. I no és una llengua impo-sada, l’aprenen de forma natural. Com aparadoxa, la llengua vehicular dels paresen l’accés al treball és l’espanyol. Venen tants emigrants que a Argen-tina, al Casal Català de Buenos Aires,s’ensenya el català. Són gent que sa-ben de què va, que els ajudarà a acce-dir a un lloc de treball i que han deciditvenir a treballar a Catalunya. Des de la Generalitat es va presen-tar, el mes passat, un projecte de la seui un programa d’activitats de la Casade les Llengües pel 2008, any declaratper les Nacions Unides com a Any In-ternacional de les Llengües. La institució Linguamón-Casa de lesLlengües, que dirigeix Antoni Mir, foucreada el 2005 pel Govern, a fi i efectede “promoure i protegir el patrimonilingüístic de la humanitat i fomentar ladifusió i el coneixement de models degestió del multilingüisme”. O sigui, no excloure ni limitar cap llen-gua, sinó fomentar i recolzar qualsevol idi-oma, ajudar en el seu desenvolupament iestablir ponts de contacte i comunicaciómultilingüístics. Es tracta com a objectiud’impulsar, d’establir, una comunicació uni-versal, intercultural, en la que el català hijugaria un paper important.

Bartomeu Jové i Serra

D

Marie Smith Jones última parlant del eyak

17

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

Recordat amic RamonRecordat amic Ramon, la teva estimada esposa Carme emdigué el dissabte que estaves molt il·lusionat perquè tornariesa casa el dijous. Vaig quedar petrificat quan la teva fillaNeus em telefonava unes hores més tard donant-me la fatalnotícia del teu traspàs. Tota la colla, la teva colla de Salgar,hem quedat consternats. Aquells dimecres que mossèn Roc ens proposà celebrarmissa al santuari de Salgar, ens agermanaren encara més.Foren uns anys de convivència i de bona amistat, continuatsamb mossèn Pere i actualment amb mossèn Antoni. Quinsrecords i vivències viscudes! Anades i tornades a peu. Araho fem en cotxe, ja que els anys no perdonen. Després de la missa, aquells esmorzars al campament,més tard, al Molí. Tu no paraves mai ajudant la senyoraPilar i la Dolors, parant taula, portant vasos, ampolles i queno faltés res. Recordaves tanmateix les teves qualitats debon cambrer i cafeter. Aquest any tu ja no hi eres entre nosaltres, però sàpigues

que en totes les misses hem pregat per la teva recuperació.La Mare de Déu de Salgar, la que veneraves, n’és testimoni.Tingues en compte que parlo en nom de tots, dels quecomençàrem i dels que encara hi són presents. T’emportesel nostre més sincer afecte i amistat. Tres són les teves identificacions: Bona persona. Artesà de soca-rel. I devot de la Mare de Déu de Salgar. Que algun dia ens puguem retrobar a la glòria de Déu. Amics per sempre.

Francesc VilaltaArtesa de Segre, 17 de desembre de 2007

Nota d’agraïmentLa família Portí-Sala vol agrair les nombroses mostres d’afecte i de condol rebudes per la mort del nostre estimatJaume, el Tet. Agraïm tota l’atenció dedicada pels diferents equips mèdics que el varen atendre durant l’evolució de la sevamalaltia, així com també la companyia de tots els amics que tant el varen estimar i que fins l’últim moment el varenacompanyar. Especial agraïment a Montse Puig, la família Codina- Brovia, gràcies Núria per l’ajuda i el costat queens vares fer, família Jaime-Marcó (cal Mans), el Vicenç i la Susi, el Paco (ca l’Hostaler) i l’Albineta, Pere Salut,Susana Ciprés i família, el pastor Joan de Castellserà... Gràcies de tot cor a tothom per acompanyar-nos en tandolorosos moments.

Nota d’agraïmentLa família Minoves-Fàbrega vol agrair totes les mostresd’afecte, suport i condol rebudes amb motiu deltraspàs d’en Josep Minoves i Besolí. El seu record estarà sempre amb nosaltres.

19

la P

alan

ca

FustaFustaFustaFustaFusta

“ROS” Fàbrica de mobles. 75è aniversariquest any 2008 fa 75 anys (1933-2008) que el meu pare, en Josep

Ros i Puigpinós va muntar el seu ta-ller de fusteria a la carreterad’Agramunt núm. 7 de la nostra ciu-tat (on avui hi ha l’estanc i llibreriaMassana). Corria, doncs, l’any 1933 i ell con-siderà que el seu aprenentatge arribavaa la seva fi. L’havia començat quan te-nia 13 anys (l’any 1925) al taller delmestre Ignasi Auger (després Carros-series Regada, a Ponts), on també hi vaviure durant els quatre anys que hi vatreballar. Val a dir que, a l’entrar, va ha-ver de dipositar 500 pessetes –d’aquellsanys– com a garantia que no marxariaabans dels tres anys, que lògicament varecuperar en acabar. Després de quatreanys més d’aprendre i treballar per di-ferents tallers de la comarca va creure,doncs, el moment oportú de muntar elseu taller. Eren anys difícils. A la incertesa po-lítica, calia ajuntar-hi la dificultat eco-nòmica. Algun client que li encomana-va una porta, un taüt, un moble o unagrípia –posem per cas–, a vegades liportava la fusta ell i quasi sempre elpagament era a collita... o quan es po-dia. En canvi, els sous, els lloguers oles diferents despeses calia pagar-les ala setmana o al mes. Tot just començava a aixecar el cap,quan es declarà la guerra. Van ser tresllargs anys de “parada” total. Al fina-litzar aquesta, l’any 1939, va entrevis-tar-se amb la propietària del local de lacarretera d’Agramunt per reemprendrel’activitat. I aquella senyora, veient queen Josep es volia casar, li oferí la casasencera de la carretera de Ponts núm.42 (ara 38), on abans de la guerra elseu marit havia tingut una ferreria. I allíes va instal·lar. Molt aviat van decidir, juntamentamb la meva mare, muntar una botigade mobles. Així va ser, a la carretera dePonts núm. 14, entremig de l’esparde-nyeria Gibert i el baster MaciàCasamajó. Això li va permetre conèi-xer viatjants de mobles que visitavenles botigues de Catalunya. El meu pareja havia fet algun llit de mostra per “fa-

bricar” en sèrie i, enoferir-los a und’aquests viatjantsper vendre per tot elterritori, aquest vaacceptar encantat... iaixí va començar lahistòria de la nostraempresa. Els comença-ments acostumen aser difícils. Calcreure en una idea i,al molt esforç i mol-tes hores de treball,cal adjuntar-hi unpessic de sort. Alsanys 40 i 50 del se-gle passat a Artesa,com a tot Catalunya,hi havia molt movi-ment de gent. A LaColònia hi arribavenautocars plens degent provenint detota la resta d’Espa-nya. Arribaven sense mobles i gairebésense res, i calia omplir el pis amb elnecessari per viure. A tot Catalunya hi havia molta man-ca de producte i, per tant, els pocs “fa-bricants” que existien, treballaven sen-se parar. Val a dir que es treballava benmanualment. La maquinària era total-ment obsoleta i la tecnologia punta nose sabia ni el que era. Cap a la dècadadels 60 es comença a importar maqui-nària de la resta d’Europa i, poc a poc,els antics “tallers” es van anar industri-alitzant. A casa nostra va passar mes ó menysigual. A principis dels 60 ens vam tras-lladar al carrer Mare de Déu de Salgarnúm. 22, a uns locals d’uns 700 m2, quealeshores ens semblaven enormes i queno es podien acabar mai. Vam comen-çar a organitzar l’empresa, a canviarmaquinària, a incorporar tecnologia, adesenvolupar nous sistemes de treball,amb nous materials que s’anavenintroduint, fins que –lògicament, i comno podia ser d’altra manera– aquest lo-cal també es va fer petit. Al mes de març de 1980 es va inau-

gurar la nova ubicació a la carretera deLleida, on estem encara ara. El nou lo-cal era de 4.000 m2 sobre una parcel·lade 35.000 m2. Avui, la parcel·la és de100.000 m2 i la superfície construïdaes de prop de 20.000 m2, però el mésimportant és l’equip humà que ho fafuncionar, perquè de ben segur que sen-se la seva gent l’empresa Ros no seriares... Actualment, el grup ROS esta for-mat per cinc empreses, de les qualstres estan relacionades amb mobles,i totes elles ubicades a Artesa. Du-rant aquests 75 anys, quants milersde col·laboradors ha tingut Ros? Al-guns hi van fer l’aprenentatge, d’al-tres s’hi han jubilat, hi ha treballatfamílies senceres (pare, mare i tresfills)... Algun, malauradament, morítreballant. També s’han format pare-lles, han tingut fills i així hem anatcreixent tots plegats. Esperem que per molts anys més...però, de fet, tot va començar l’any1933...

Ramon Ros i Canosa

AA

Targetes en català, originals dels anys 30

20

la P

alan

ca

CarCarCarCarCarnananananavvvvvalalalalal

Vilanova de Meià

l dissabte 2 de febrer, grans i petits van participar alCarnaval de Vilanova de Meià.

La gresca va arrencar a les 11 del matí amb la tradicionalrua de disfresses pels carrers del poble i, tal com marca latradició de les nostres viles, els disfressats van passejar-secantant cançons populars de Carnestoltes i trucant a totes lesportes de les cases, per tal de recaptar algun que altre dineró,“sigui, això sí, la voluntat de la senyora de la casa”. Amb elsdiners que repleguen al cistell, després celebren un bon be-renar i la resta es destina a fer alguna que altra excursió du-rant l’any. La festa continuà i a les 6 de la tarda, a la sala del CasalMunicipal, els més petits van poder gaudir d’una xocolatadaque aniria seguida de la projecció de la divertida pel·lículaRatatouille, on tots van poder passar-s’ho d’allò més bé.

Durant la tarda, també l’Associació de Dones “La Comade Meià” va celebrar la seva popular festa. En aquesta, unes30 participants van realitzar un concurs on es va premiar lesmillors disfresses. La festa va acabar gaudint d’un sopar queentre totes havien preparat.

Text: Iolanda MasanésFotos: Antònia Estrada

Santa Maria de Meià

Santa Maria de Meià, el passat 2 de febrer tambévaren celebrar el Carnaval.

Al voltant de les quatre de la tarda, els nens amb les sevesmillors disfresses, es van reunir a la plaça del poble periniciar el seu recorregut per la vila i per seguir amb la tradiciód’anar cantant les cançons que marca el dia de Carnestoltes,trucar a les cases del poble i recollir alguns “eurets”. La gresca va continuar a la sala del Centre Cultural deSanta Maria, on els vailets van poder gaudir d’un gustósberenar.

Text: Iolanda MasanésFoto: Mar Eroles

Alentorn

Foto: Eva Maza

E AA

21

la P

alan

ca

VVVVVida Socialida Socialida Socialida Socialida Social

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Artesa de Segre Solidària informal passat 23 de gener és va escollirel treball guanyador del concurs

de disseny d’un anagrama o logotipper l’Associació Artesa de SegreSolidària. El jurat estava format per dotzemembres, representants de diferentsinstitucions i associacions d’Artesa deSegre i Comarca. D’un total de 12treballs presentats, el jurat va escollirel treball amb el pseudònim Mar Blaucom a obra guanyadora. El treball venia acompanyat amb unafitxa amb les seves característiques:- Tipografia: Arial Black- Reproducció: Quatricomia i Blanc inegre- L’artista ens diu que “Sense terra, aiguai sol es perdria l’essència de la vida i ésun dret que hauríem de tenir tots”. La guanyadora ha estat la Sra.Myriam Gutiérrez d’Artesa de Segre,a la qual se li va lliurar el premi delconcurs el diumenge 27 de gener, untelevisor de LCD de 15" amb TDT,

patrocinat perElectrodomèsticsCal Rellotger. Aprofitemaquesta ocasióper donar lesg r à c i e s d ’ u n aforma molt especiala tots el nois i noiesdel Cau, que hancol·laborat directa iindirectament ambla venda dels calen-daris solidaris, laqual cosa ens haajudat moltíssima la recollida de diners per finançar unnou projecte a l’Índia de Vicente Ferrer. En nom d’Artesa de Segre Solidàriai del poble dàlit d’Andrapradesh,moltes gràcies i us volem encoratjar alluitar contra la pobresa i les injustíciessocials.

Associació Artesa de Segre Solidària

E

Disseny guanyador del concurs

Myriam Gutiérrez en el moment de rebre el premi

Les Artesenques Actives celebren Santa Àguedaassociació Artesenques Actives vamtornar a celebrar la festa de Santa

Àgueda, el dissabte 9 de febrer. Volemremarcar la bona estona que vam passaramb l’humorista Ramon, conegut per lesseves actuacions a TV3. Volem expressar també el nostre agraïmenta Plantes i Flors Eleonor, Cal Rellotger,Montse Perruqueria, Aquí Natura, CalCalderer, Pastisseria Borrell, Queviures Vila,Cal Mianes, Cal Cristòfol, Calçats Maribel,Pintures Valls, Flors i Plantes Joana, MaribelColom, Condis Supermercats i Conills Caubet,pels obsequis que vam sortejar en el sopar.

L’

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

22

la P

alan

ca

Centenari de l’escoltisme (I)any 2007 l’escoltisme celebrà elprimer segle d’existència. La

proposta que Robert Baden Powellassajà amb una vintena de nois l’es-tiu de fa cent anys a l’illa britànicade Brownsea s’ha repetit abastamentarreu dels continents i ha pres du-rant tot aquest temps múltiples ros-tres sota un mateix estil, un mateixmètode i una mateixa finalitat: l’edu-cació dels nois i de les noies. L’escoltisme ha pres, de fet, rostresque han superat els atzucacs del tempsi de la història, des dels fets més relle-vants d’àmbit planetari (guerres mun-dials, fi de l’apartheid, caiguda del murde Berlín, globalització, atemptats del’11-S...) fins a d’altres de més properscom la supervivència en situació d’il-legalitat durant la dictadura franquista.Al valor de la permanència centenàriaen el temps i al de l’abast geogràfica-ment universal, cal afegir-hi la capaci-tat d’encarnar-se en realitats ben diver-ses, integrant les diferències culturals,ètniques, lingüístiques i espirituals delspobles d’arreu del planeta on hi ha es-coltisme. En diferents capítols, us anirem pre-sentant el camí recorregut en aquestscent anys, des de la brillant intuïció del’antic militar britànic, fins l’escoltis-me que, avui, obre les portes cada dis-sabte arreu dels nostres pobles. Vol serun petit homenatge a tots els qui enaquesta centúria han passat pels caus,els qui han fet servei per un món milloramb un fulard penjat al coll, els qui delsvalors del compromís, del respecte a lanatura, de defensa del país, la pau,l’altruisme... n’han fet el seu ideal devida.

Naixement de l’escoltismeL’escoltisme neix l’estiu del 1907 al’illa de Brownsea, vora la costa sudd’Anglaterra, quan Baden Powell (BP),antic militar anglès que havia recorre-gut diferents continents en el si del’exèrcit de l’imperi britànic, realitzà unprimer campament enmig la natura ambvint-i-un nois de Londres. “Vaig ajun-tar vint nois de diversa educació i po-sició social: alguns d’Eaton i Harrow,

altres de la part més oriental deLondres, alguns eren xicots del camp ialtres de ciutat; els vaig barrejar comles cireres en un púding per tal queconvisquessin plegats en un campa-ment. Volia veure fins a quin punt lameva idea interessava a les diferentstipologies de nois. Els ensenyàvemcàmping, cuina, observació, deducció,treballs de pionerisme amb fusta, so-corrisme, salut, higiene i aquest tipusde destreses”. Arran d’aquesta experiència, BP es-criu Scouting for boys, llibre que esde-vindrà l’eina bàsica i decisiva pel crei-xement de l’escoltisme. Anys enrere,BP havia escrit Aids to Scouting, un lli-bre adreçat a la formació dels soldatson concretava maneres de seguir unapista, de saber observar atentament i deviure a l’aire lliure. A l’esdevenir heroimilitar, arran de la supervivència d’unllarg setge a Sud-àfrica i d’altres gransgestes militars, s’adona que els noisbritànics llegeixen el seu llibre. Per aixòel reescriu pensant en l’educació delsjoves i bandejant l’exèrcit. Després dels dotze dies de campa-ment a Brownsea i seguint els contin-guts del Scouting for boys publicat enquatre fascicles quinzenals, aquestaexperiència és imitada en força indrets.Amb un sorprenent breu període detemps, el moviment pren volada i so-brepassa les fronteres de l’immens im-peri britànic del moment. El 1910, da-vant l’èxit de la seva proposta i a ins-tàncies del rei Eduard VII, BadenPowell abandona la carrera militar des-prés de 34 anys de servei, per dedicar-se exclusivament a preparar bons ciu-tadans, útils, responsables i decidits alservei dels altres. Cal tenir en compteque només dos anys després del primercampament, hi ha censats cent mil noisal moviment escolta. Entre mestres,sacerdots, militars, pedagogs... uns vuitmil dirigents apliquen els suggerimentsde BP. A mesura que el moviment va crei-xent, es van precisant les intuïcions ini-cials, es concreta el mètode i es defi-neixen nous paràmetres pedagògics,com l’ampliació de la franja d’edat dels

futurs escoltes. El 1908 neix la revistaThe scout que, amb una periodicitatsetmanal, publica les experiències inovetats de l’escoltisme. I BP es dedi-ca en exclusivitat a organitzar gransreunions de dirigents, formar respon-sables, visitar in situ els diferents grupsd’escoltes d’arreu del món i a escriureen un seguit d’articles, discursos i car-tes els seus pensaments. La Primera Guerra Mundial frena elcreixement de l’escoltisme però no elfa pas desaparèixer. El mateix BP s’ofe-reix per retornar a l’exèrcit, però elssuperiors desestimen aquesta opció pertal que segueixi vetllant de prop el mo-viment. Acabada la Gran Guerra es potdur a terme el projecte del Jamboree,una gran trobada d’escoltes d’arreu delmón. El primer encontre té lloc el 1920a Londres i, des d’aleshores ençà, cadaquatre anys hi ha una reunió d’aquestestil en un indret del món que posa demanifest la germanor mundial que elfundador intuïa pel moviment escolta. Les noies varen sumar-se al movi-ment escolta poc temps després del seunaixement. El 1910, Agnès BadenPowell, la germana gran de BP, adoptael llibre Scouting for Boys per usar-loamb les guies i s’organitza el movimentfemení dels escoltes: les Girl Guides.Pocs anys després de la seva creació,l’esposa de BP, Olave St Clair Soames,encapçala, coordina i difon arreu elguiatge. Olave, nascuda el mateix diaque Baden Powell però 32 anys des-prés, va conèixer el seu espòs en unvaixell, el 1912, quan aquest creuaval’Atlàntic per anar difondre el movi-ment a l’altra banda de l’oceà. Es casa-ren el mateix any i van tenir tres fills.L’estiu del 1930 Olave és anomenadacap Guia Mundial i es dedica plenamental guiatge fins a la seva mort, el 1977.

Agrupament Escolta i GuiaMare de Déu del Pla

L’

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del MesEl CAP InfEl CAP InfEl CAP InfEl CAP InfEl CAP Infororororormamamamama

23

la P

alan

ca

La tuberculosia tuberculosi és una malaltia in-fecciosa causada pel Mycobac-

terium tuberculosis. Es tracta de unamalaltia pulmonar, que també potafectar altres òrgans. És una malaltia endèmica arreu delmón i a la regió sanitària de Lleida se’ndiagnostiquen de 100 a 110 casos nousal any.

Com s’encomana la tuberculosi?En parlar, tossir, esternudar... els ma-lalts de tuberculosi pulmonar expulsena l’exterior bacils que poden viure enel medi ambient. Si un individu sa res-pira aquest aire que conté bacils, potencomanar-se’n. Qualsevol persona pottenir una infecció tuberculosa. El risc de contagi dependrà:- de la durada i intimitat del contacteamb el malalt (com més gran sigui eltemps de contacte i la proximitat a ell,més gran serà el risc d’infectar-se’n)- del nombre de bacils que hi hagi al’aire de l’habitació, que es redueixnotablement amb la ventilació directa ila llum solar. Per contagiar-se, doncs, hi ha d’ha-ver un contacte freqüent, familiar o unaconvivència amb persones malaltes. Ésmolt rar el contagi de manera casual perun contacte esporàdic. No hi ha perill de contagi quan estoca o s’usa la roba, els llibres o altresobjectes que pertanyin al malalt, ni tam-poc donant-li la mà, ni bevent en elmateix vas, ni fent servir els mateixoscoberts o vaixella. També és molt pocprobable el contagi a l’aire lliure.

Què passa quan un individu s’enco-mana de tuberculosi?Quan els bacils inhalats arriben als pul-mons, poden ser eliminats per les de-

fenses de l’organisme o, al contrari, elbacil resta latent a l’organisme durant totala vida d’una persona. En aquest cas,parlem d’infecció tuberculosa latent. La persona que es troba en aquestasituació és portadora del bacil de Koch,però no n’està malalta i, per tant, no éscontagiosa. No presenta símptomes detuberculosi, les seves radiografies pul-monars són normals, malgrat que a laprova de la tuberculina donarà posi-tiu. Aquest procés no produeix símp-tomes i en el 90% dels casos queda enuna fase d’inactivitat. Només un 10 %poden evolucionar a una tuberculosipulmonar al llarg de la vida.

La prova de la tuberculina en quèconsisteix?L’única manera que tenim de saber siuna persona s’ha infectat és la provade la tuberculina o Mantoux o PPD. Ésuna prova que consisteix a injectar sotala pell de l’avantbraç una substànciainofensiva anomenada tuberculina. S’avalua a les 72 hores per saber sila persona ha estat infectada pel bacilde la tuberculosi o no.

Què significa tenir un resultat negatiu?1. Pot ser que la persona no hagi estatinfectada pel bacil tuberculós.2. Pot ser que a la persona li fessinaquesta prova molt aviat, després d’ha-ver inhalat els bacils, i encara no hi res-pongui. Per això l’ha de repetir al capde dos o tres mesos, després de l’últimcontacte amb un malalt tuberculós.

Què significa tenir un resultat positiu?- Que la persona pot estar infectada ambel bacil tuberculós.- No indica, necessàriament, que estàmalalta de tuberculosi.

- Pot donar positiu per haver estat va-cunat contra la tuberculosi (BCG). La vacuna no protegeix sempre con-tra la tuberculosi. Si a una persona va-cunada la prova de la tuberculina li dónapositiu, aquest resultat pot ser provo-cat per la vacuna o per una infecció tu-berculosa autèntica.

I després de la prova... què?Si la prova és positiva:- S’ha de fer una radiografia de tòraxper descartar-hi la tuberculosi.- Si el resultat de la radiografia és nor-mal, vol dir que no es pateix la malaltiai que sols presenta una infecció tuber-culosa latent. En aquest cas, se sol ad-ministrar un tractament preventiu du-rant 6 mesos, perquè no es desenvolu-pi la malaltia més endavant. Aquesttractament només s’aconsella als me-nors de 35 anys.- Si la radiografia no és normal, es rea-litzaran les analítiques necessàries perdeterminar si es té la tuberculosi o unaaltra malaltia.- Els resultats de futures tuberculinesseran positius durant bastant temps. Peraixò, la prova sols s’ha de repetir perindicació mèdica. Si la prova és negativa.- S’ha de repetir als dos o tres mesos des-prés de la primera, sempre que s’hagiestat en contacte amb algú que tin-gui tuberculosi activa.

La TBC només la transmeten elsmalalts de tuberculosi pulmonar. Elsinfectats amb PPD+ no la transmeten,només ens indica que han tingut con-tacte amb el bacil.

Equip d’Atenció PrimàriaArtesa de Segre

L

24

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Inauguració de la carretera de Vilanoval dissabte 2 de febrer, a migdia,va tenir lloc la inauguració de la

tercera fase de la carretera deVilanova de Meià. Ha costat uns 10 anys poder veureacabades les obres de millora d’aquestacarretera, que s’han executat en tres fa-ses (començant des de Vilanova). Es trac-ta de la LP-9132, que uneix la L-512 (lacarretera que surt d’Artesa de Segre endirecció a Tremp) amb Vilanova deMeià, municipi al peu del Montsec deRúbies amb un gran potencial turístic,que des d’ara disposarà d’un valor afe-git amb la carretera nova. Des de La Palanca hem procuratanar informant durant tots aquests anysde les evolucions d’aquestes obres, quehem seguit amb molt d’interès, i podemafirmar que ens omple de satisfacciópoder veure-la acabada. Les obres han anat totalment a càr-rec de la Diputació de Lleida, que és lainstitució titular de la carretera. El pres-supost total, comptant les tres fases, haestat d’uns 3,3 milions d’euros. La pri-mera fase i més senzilla (d’uns 2,1 km),executada per l’empresa MJ Gruas, vatenir un cost d’uns 380.000 euros; men-tre que la segona (uns 2 km), a càrrecde Benito Arnó, va pujar uns 780.000euros. La tercera i darrera fase ha estatla de major longitud i complexitat (pocmés de 7 km) i, per tant, la de cost méselevat (uns 2,2 milions d’euros), i vaser adjudicada a l’empresa Voltes. Les característiques més rellevantsd’aquesta tercera fase són la variantd’Alentorn i la nova tècnica dereutilització del material excavat o pro-ducte de les voladures com a base delferm de la via. La variant evita el com-plicat i perillós pas per dintre de la po-blació d’Alentorn i incorpora una ro-tonda, aproximadament a la part oestdel poble, a l’alçada de la cruïlla ambel camí de Baldomar. La reutilitzaciódel material és una tècnica avantguar-dista pel que fa a la sostenibilitat ambi-ental, segons va manifestar l’enginyerde la Diputació (Enrique Regaño) queva fer la presentació de l’obra el dia dela inauguració. A més, en acabar l’obras’ha fet la neteja de talussos i s’ha ade-

quat l’entorn amb hidrosembra i plan-tacions d’arbres. Una de les parts amb major dificul-tat d’aquest últim tram ha estat –pro-bablement– el pas pel lloc conegut coma barranc de Font d’Horta. Allà s’haprotegit la plataforma de la carreteraamb uns murs d’escullera de fins a vuitmetres d’alçada. Ara bé, tot i haver mi-llorat les corbes, és una zona on caldràconduir amb molta atenció. La inauguració va anar a càrrec delpresident de la Diputació de Lleida,

Jaume Gilabert, acompanyat delvicepresident primer, Miquel Aguilà, idels dos alcaldes d’Artesa de Segre ide Vilanova de Meià, Mingo Sabanés iXavier Terré respectivament. També hiassistiren alguns diputats provincials,el president del Consell Comarcal, di-versos alcaldes i regidors de la zona,així com altres càrrecs electes d’àmbitterritorial. Per altra banda, com que lainauguració es va fer a l’indret de larotonda d’Alentorn, un bon nombre deveïns van acostar-se a l’acte, tot i la fre-

E

A dalt, l’enginyer Sr. Regaño explica les característiques de l’obraA baix, com han quedat els revolts del barranc de Font d’Horta

25

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

da boira que no va desaparèixer finsmés tard. Una vegada feta la inauguració, lacomitiva es va desplaçar fins al localsocial i recreatiu d’Alentorn, onGilabert va atendre els mitjans de co-municació. Tot seguit va tocar el torndels parlaments, a càrrec de Terré,Sabanés i Gilabert. En acabar, la Dipu-tació va oferir un generós aperitiu a totsels assistents. Respecte als parlaments, destaquemla frase inicial de l’alcalde de Vilanova,que ja ho diu tot: “Ja era hora, ja toca-va!”. Terré va agrair els esforços de to-tes les persones que havien fet possibleaquesta obra i, a més, va reclamar quel’obra de millora tingués continuïtat finsa Santa Maria de Meià. Per la seva part,l’alcalde d’Artesa va afirmar que“Alentorn guanyarà en qualitat de vida”i va demanar que la cessió de la via ur-bana d’aquesta població a l’ajuntamentes fes una vegada rehabilitat el ferm. Gilabert va agrair, en primer lloc, quel’anterior equip de govern de la Dipu-tació hagués començat aquesta obra,que va posar com a exemple de modeld’equilibri territorial. Va destacar la“utilitat social” de la carretera, que mi-llora l’accés a una zona del Montsec.També es va mostrar receptiu amb lesdemandes dels alcaldes i, fins i tot, vaafirmar que s’havia de millorar la con-nexió de Vilanova amb el Pallars Jus-sà. Finalment, va reconèixer que la car-retera d’Alòs és una de les “assignatu-res pendents” i va qualificar el pas perBaldomar com un dels “punts negres”del territori, tot i que no és responsabi-litat de la Diputació. També va fer men-ció d’altres punts que cal millorar a lazona, com és el cas dels accessos a Anyai a Vilves. En definitiva, va dir, cal te-nir “bones condicions de compe-titivitat” als pobles petits i “s’ha d’apos-tar pel territori”. Per part nostra, pensem que Vilanovade Meià per uns motius i Alentorn peruns altres necessitaven aquesta obra demillora. Esperem que tota la zona delMontsec de Rúbies en pugui veure benaviat els beneficis.

Text: Ramon Giribet i BonetaFotos: J.M. Espinal iDiputació de Lleida

La variant d’Alentorn amb la rotonda

27

la P

alan

ca

CarCarCarCarCarnananananavvvvvalalalalal

La Matança del PorcLa 28a edició de la Matança del Porc d’Artesa va tenir com a novetat el canvi d’ubicació. Enguany es va fer a la zona de lesSitges degut al fet que l’avinguda Maria Anzizu i el Casal estan en obres. 5 porcs, 300 kg de llonganissa i 300 més debotifarra negra van ser el tiberi que les 2000 persones assistents es van cruspir.

CarCarCarCarCarnananananavvvvvalalalalal

28

la P

alan

ca

Carnaval d’Artesa en imatgesFotos: Elisabet Piñas, Jordana Avelar,

Ramon Giribet i JM Espinal

29

la P

alan

ca

CarCarCarCarCarnananananavvvvvalalalalal

30

la P

alan

ca

CarCarCarCarCarnananananavvvvvalalalalal

Queridos ciudadanos,como soy un rey muy campechanoque os la hinco por el anoos hablaré en artesanoque es un idioma nunca perseguidopor este soberano.

Aprofitant que la família reialpujàvem a Baquèira a guanyamos lo jornalmos hem parat a Artesaa inaugurar-vos el Carnaval.

He portat la barquetaper si volgués donar un tomb pel canalcom va fer el meu avi Alfonso XIIIara fa vuitanta anys,és clar que si no plou mésen comptes de navegar pel canalhauré de passar per la banqueta.

M’omple de goig i satisfacciópoder venir a llegir-vos aquest pregó.Ja sé que ara sou republicans,però ni a nosaltres ens heu dit que noa l’hora de llogar-mos el pavelló,i tal com ja va fer l’empresa de l’oposició per Nadal,jo també us hi vull oferir un sopar com caldesprés d’aquesta Rua de Carnaval!

Aquest any un canvi de governs’ha consumati uns mil i picoamb cava ho han celebrat,però la crisi del sector immobiliaris’ha destapati alguns per un pam de paret s’han enfadat.Al Ventura i al Rendéun pamet no els fa ré,en canvi a algunes artesenques separades,prou els anirien bé una dotzena de cigales enfebrades.

De gerent en gerentComparativa arruïnadai Agudana cremadaaixò sona a misèria rematada.

Els únics que en van treure tajadavan ser els Bombers panxutsque per celebrar els 25 anysvan fer la primera carnada regalada.

Sigo com sigo, vosaltres heu tornat a votarlos que tants anys us van manar.En una cosa si que heu avançat,aquest any per fi mig manen a la Generalitat.

Però si en algo s’assembla aquest Ajuntamenta l’anteriorés que encara no havien inaugurat la Sala de Plensi ja hi tenien enxufats la meitat dels parents.

Van muntar la Fira del Melóamb una empresa d’Altis-filiació,i la nena del Mayoraara de cultural dinamitzadora.

I pel Consorci del Montsec:lo trànsfuga del Joan del Peixet!I quan lo Peixet ha estat ben aposentataquella Maziza d’Alentornli han posat al costat!

I menos mal que són de tan bona feque no fotran a ningú dels altres al carrerque mentre sigo lo poble el que paga el jornalhi ha puesto per qualsevol carcamal.

Amb cent dies de govern republicàdos obres de gran envergadura podem inaugurar:lo Tanatori de les Hermanes Dominiquesi la Font dels Cavallitosque ni a cal Monjo en tenen de més quiques.Váyase señor González!

Per fi hem vist pujar les parets del Casalperò sembla que al nou ajuntament acabar-lo li és igual.Casal parat i carrer Maria Anzizu empantanagat,això mai no hauria passat en temps de l’alcalde enderrocat.¿On els hauria penjat els seus retratsamb els arbres del carrer tallats?

I tu eco-Mero, tant que volies manari els arbres del carrer del Cristòfol t’has deixat tallar,deu ser que no són ecològics si no són de Baldomà.

Ara els convergents a l’oposició,i quina gran desil·lusió,un poble que ha votat un alcalde treballadori que fa olor de carburadori té poca preparació.

Ara l’oposició porta la parentela als plensnomés per riure, criticar i tocar el colló.¿Potser es pensen que els seus discursos eren millorquan parlaven dels que hi són i no hi són a la Festa Major?

Deixem la política municipalque les metgesses de la sexy-naturadiu que tenen un remei que la posa dura:Pollaforte granulado reforzado.Lo meu sogre... diu que no hi nota re,en canvi el seu veí l’Estanquertot lo dia va empalmat pel carrer.

Doctor Timó, doctor Timó,no tindríeu alguna infusióper posar el conill en ebullició?

Que les Artesenques Actives,atractives, radioactives, reactives, interactives,han fet una exposició de calces antiguesperò continuen amb les figues pansides.

Pregó de Sa Majestat Saltasekles XVI

31

la P

alan

ca

CarCarCarCarCarnananananavvvvvalalalalal

Aquest Nadal els Reixos han arribat amb cavallsperquè es veu que en aquest poble els camellsestan saturats.Encara sort del Condis-Noeli de les noves obertures del comerç,“xupa-xupa” i no t’empassis cap pèl.

Les entitats continuen plenes d’activitatsels arquers del Montsec són un equip d’alta competiciólo Seren a Espanya ha quedat campiódeu ser que l’ha ensenyat el maestro Aldavó.

En canvi al bàsquet, de lesió en lesió,van caient un darrera l’altre.Aviat hauràn d’agafar el bastói canviar la pilota i la cistellaper la manilla i el cigaló.

El jovent JAS i els follets mal follatsque volen organitzar la Komarcalada aquest any,esperem que no passi com amb el drac de la Festar Major,que es va cremar al primer minut de processó.

Des de la nostra institució monarcalus volem donar tot el suport que calperquè pugueu fer una bona bacanali fotre-li canya al pardal.

A la delinqüència localde “guante blanco” i estafa tradicionals’hi ha afegit algun quillo vingut de l’Hospitaletque fa robos de bar i radiocasset.I els Mossos mentrestant anar badanti posant multes a tort i a dret.

Menció especial per mossèn Salvadoretque ara és mossèn Internet.Menos mal que el sexe virtual no és pecat capitali amb una penitència a la Seu tot s’hi val.

No voldria continuar el meu pregósense repassar el terme municipal.

A Anya, que és lo millor poble d’Espanya,tot l’any s’han fotut canyai mireu si s’han esbatussatque ni l’alcalde no s’ha Salvatque no és qüestió de collonssinó de melons!

Estic orgullós del vostre municipimenos dels d’Alentornque tant es preocupen per la seva independència,quina manera de fer-nos perdre la paciència!

Mireu los de Tudelaque és lo poble de la cigalao los de Seró,lo poble del colló.

A Vernet van sempre amb lo traste dreti a Baldomà no paren de tremparés claro que els del municipi d’Alòssón los que tenen lo traste més gros.

A Clua i la Vall d’Arietde formatget en formatgetalgun polvet i algun porret.

Entre Vilves i Vall-llebrerano sé dius quins tenen més tremperai els de Collfred i Colldelratde tan catxardiu que s’han escaldat.

A Montmagastrequatre vells que encara los hi funciona lo trastei les padrines de Montargull se’ls miren amb deler de reüll.

A la Colònia de la Fàbrica hi ha un asuntotodo muy junto

Tot lo terme municipalestà encès de desig carnalja veig que heu après que la cigala no té lleii que val més una cigala a la màque mil sermons del capellà.

Em despedeixo amb molt sentimenti demanant-vos disculpes si en algun parlamenthe pogut ofendre alguna bona gent.Menos al Sisco el Casesque exalta les massesi al barber clandestíque mai del soterrani se l’ha vist sortir.

I com va dir el Puigcercós per la Fira del Meló,artesencs i artesenques que tingueu unaBona Festa Major.

Bon Carnaval, artesencs!

33

la P

alan

ca

Resposta a l’apunt del PSC-PMesprés dels constants i reiteratscomentaris i crítiques del grup

municipal del PSC-PM cap a l’Equipde Govern municipal i a la sevagestió, publicades en aquesta revista,i per evitar confondre més laciutadania, volem fer un seguitd’aclariments. Només fa uns sis mesos i escaig queestem al govern municipal, que estemtreballant pel nostre municipi, amb lesdificultats afegides que comporta, finsara, disposar d’uns pressupostosaprovats per un altre govern i la noexistència d’una majoria per governar.Davant d’aquesta situació, quenosaltres lògicament respectem, estemintentant treballar pel nostre municipibuscant el diàleg i el consens entre totesles forces polítiques del Consistori peraconseguir el millor pel municipid’Artesa. Vostès (el grup del PSC-PM) nomésveuen coses negatives (més endavanten parlarem). Nosaltres, ben al contrari,en veiem moltes de positives. A talld’exemple: fins ara hem organitzat laFira del Meló i pensem que ens n’hemsortit prou bé, la Festa Major ha estatun èxit, hem tirat endavantdefinitivament el PlanejamentUrbanístic (POUM), hem construït unequipament tan necessari com eltanatori, estem executant les obres dela portada d’aigües a Artesa per evitarels problemes de sempre amb l’aigua...Senyors del PSC-PM, insistim, amb sismesos i escaig de govern és per sentir-se realment satisfets. El dia a dia en unajuntament és molt exigent, hem desolucionar molts problemes i nosaltrespensem que estem a l’alçada. Parlem ara de les coses negativesque veuen. Realment nosaltres pensemque vostès estan exagerant i que,lògicament, estan justificant la sevafeina d’oposició. Així, per exemple, enl’anterior número de La Palanca fanreferència a la no aprovació d’unpréstec de 431.125,31 euros quefinançava la primera fase del CasalCultural i ho lliguen amb que no hi haliquiditat a l’Ajuntament. Res méslluny de la realitat! Tranquils... de

liquiditat en tenim i el préstec l’hemde fer perquè així ens ho marca elfinançament de l’obra aprovat durantel mandat de l’anterior Equip deGovern. S’ha anat pagant al’adjudicatari de l’obra sense haverconcertat l’operació de crèdit i,lògicament, aquests diners que ja hansortit de caixa han de tornar via préstec.Tan senzill com això. Fet aquest aclariment, volem que noes preocupin, perquè les despeses i elsingressos estan planificats (que per aixòtenim uns pressupostos), lessubvencions es justifiquen, lescontribucions especials es cobren...Parlant de planificar, el que noplanifica gaire bé és el seu grup. Ensexpliquem, el primer expedient demodificació del pressupost del 2007,es va aprovar amb el seu vot a favorperquè hi vam incloure unes inversionsque vostès exigien, i que erenimprescindibles per aprovar lamodificació. Insistien en què els dinerss’havien de gastar (?), quan realmentel que s’aplicava era el romanent detresoreria (que vostès confonen ambdiners, però d’això ja en parlarem unaltre dia). Curiosament, gairebé cap deles inversions proposades per vostèstenia projecte ni pressupost (només lasupressió de barreres arquitectòniques,que tirarem endavant amb els treballsper a la instal·lació de la xarxa de gas).Senzillament, es van deixar guiar perla seva intuïció i el resultat, lògicament,ha estat decebedor. Sense projectes,sense saber el que val una cosa o sensesaber el que es vol, no és pot planificarres de res. Això és de sentit comú.L’arranjament del camí d’Anya,l’ampliació de la residència, laurbanització dels trams finals del’avinguda Maria Anzizu, l’adequaciód’equipaments a Baldomar... tot sensecap projecte. Només idees,suposicions. Ara ens trobem que ensvam quedar curts a tot arreu, però vanquedar contents perquè, segons vostès,els diners s’havien de gastar com fos(?). Anant una mica més enllà, enaquella modificació el que volíemnosaltres era reduir l’import del préstec

previst en la segona fase del CasalCultural aplicant una part del romanentde tresoreria de l’exercici anterior. Ara,sobretot gràcies a vostès, no tenim niuna cosa ni una altra. També volem fer una petitareferència a la planificació de les obresque s’han d’executar els propers anysal nostre municipi, és a dir, al PUOSC2008-2012 (Pla Únic d’Obres i Serveisde Catalunya, que convoca laGeneralitat per a cada mandatmunicipal). Vostès no van fer capproposta, ni una. Quan volen insistiren una cosa, bé que ho fan; però sobreaquest tema no van dir res, es vanquedar callats. Com a aclariment, i enrelació als projectes, volem explicarque per a concórrer a la convocatòriadel PUOSC és suficient presentar unamemòria valorada. No és necessariprojecte perquè presentar-ne un per acada obra sense saber si tindrem lasubvenció seria una despesa (s’ha decontrolar) enorme per l’Ajuntament.Quan es resolgui el PUOSC, quansapiguem els diners que ens donen, javeurem el que fem. No pateixin, si faltafinançament, en buscarem més. I si hiha obres que segons vostès no sónassumibles, ho farem per fases. O finsi tot, si cal, proposarem canviar d’obra.En la sol·licitud de subvenció,nosaltres, com tots els ajuntaments deCatalunya, hem estat ambiciosos i hempresentat tot un conjunt d’actuacionsper millorar la qualitat de vida de tot elmunicipi. Ara tocava demanar i, pertant, calia ser ambiciós. Per acabar, i per no allargar-nos més,només demanem al grup del PSC-PMque tinguin confiança en l’Equip deGovern, que busquin consens i quetinguin paciència, ja que tot justcomencem el mandat; i també quepuguin entendre les nostres errades,que com tothom, també en tenim. Aratoca encarar l’any 2008, esperem quesia un any ple d’encerts per a tota lacorporació pel benefici del nostremunicipi.

Grup Municipal d’ERCAjuntament d’Artesa de Segre

D

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

34

la P

alan

ca

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

L’apunt del PSC-PM... Quan es governa sense lògicaactual equip de Govern d’ERCno busca el consens i ignora

l’opinió dels altres. L’actitud de l’equip que avui dirigeixl’Ajuntament d’Artesa no pot ser méspoc realista. Sense desmerèixer que,com bé diuen: “avui som nosaltres”, ifan el que volen en el “dia a dia”,s’obliden que necessiten buscar elconsens en els grans temes de poble.L’últim exemple passa per portar al’aprovació, un préstec que falta

formalitzar i que en el seu dia no es vaaconseguir donat que l’oposicióconsideràvem que hi havia desordre imala gestió (cosa que es comenta enl’anterior Apunt del PSC-PM... de lapassada revista de La Palanca). Aravolen aprovar-lo sense haver canviatres, ni corregit cap defecte des del’anterior vegada. Ens imaginem queho proposen per a veure si cola o enspoden agafar despistats. Tot pot ser!!! En un altre ordre de coses, el passat

dia 17 de gener, ens va visitar la nostradiputada i cap de llista per Lleida, TereCunillera, aprofitant una entrevista enl’espai Fil directe amb en Joan deRàdio Artesa de Segre. Amb diferentsmembres de l’agrupació hi varem tenirun intercanvi d’impressions.

Josep Galceran i SellartCarme Miquel i Brufau

Membres del Grup municipal PSC-PMa l’Ajuntament d’Artesa de Segre

L’

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Arriba la “viagra” femenina a Artesa de SegreJa ha arribat a les farmàcies de totCatalunya, i com no a les de la Nogue-ra, la mal anomenada Viagra® femeni-na. Se l’ha batejat així perquè és el pri-mer tractament que resoldrà i retornaràel desig sexual a un percentatge moltelevat de dones amb menopausa post-quirúrgica, ja que després del tracta-ment hi ha un descens brusc dels ni-vells de testosterona. L’esmentada hormona és el principiactiu d’aquest pegat transdèrmic, quees canvia dos cops a la setmana allibe-

rant 300 micrograms de testosterona aldia, quantitat molt inferior al normal,ja que així s’assegura la quasi absènciad’efectes secundaris (pèl moixí,acné...). S’anomena INTRINSA® i perassegurar un ús racional només es dis-pensa sota estricta recepta del metge,així que no aneu fuents cap a la farmà-cia més propera! No es descarta, segons les autoritatssanitàries, fer-ho extensible al trastorndel desig sexual femení causat per lamenopausa natural, cosa que actual-

ment està –de mitjana– en les dones demés de 45 anys. La forma d’activitat éstotalment diferent a la seva cosina(viagra) pel sexe masculí: el pegat su-pleix un dèficit d’una hormona encar-regada del mecanisme del desig sexualen el cervell femení i la famosa píndo-la blava augmenta la vascularització delpenis.

Jaume Gomà i Torres,el farmacèutic de Montmagastre

col. 1543

El proper 9 de març sortirem al carrer a demanar signatures pel dret a decidir.Ens cal voluntaris i voluntàries per posar en funcionament aquesta iniciativa de la

societat civil. Et necessitem, pel teu poble i pel teu país.

ENS CAL VOLUNTARIAT!!!Si vols participar, truca al 652 96 88 44 o escriu un c/e a

gerencia@fundaciocultura.cato a 300anys@lleida.org

35

la P

alan

ca

Racó CulinariRacó CulinariRacó CulinariRacó CulinariRacó Culinari

RECEPTA

“Quiche” de ceba i pebrot escalivatenvinguts de nou al vostre racóculinari. Avui la recepta va de

cuina vegetariana, un tipus de cuinaque té diferents variants. Els aliments que s’utilitzen a la cui-na vegetariana són els llegums, els ce-reals, la fruita, les hortalisses, els ous iels làctics; aquests poden ser de proce-dència animal o vegetal, per exemplela soja. Les tendències que hi ha dins la cui-na vegetariana son vàries. Així trobemla dieta ovolactovegetariana; que incloullet i ous i és la mes rica en nutritius.Després hi ha els vegetalins, que nomengen llegums, excepte la soja, tam-poc incorporen la mel, els ous, la llet,els cereals blanquejats o refinats i lesbegudes industrials ensucrades. Tambétrobem els frugívors, que s’alimentensolament de fruita fresca i fruits secs;els crudívors, que s’alimenten de frui-tes i verdures crues o lleugerament tè-bies però mai cuites; i finalment, elscerealistes, que consumeixen cereals irestringeixen la ingestió de líquids.

Jordi Serradell

Ingredients per a 6 persones:1 ceba2 pebrots7 ousOrenga200 ml de crema de lletOli d’olivaPer la pasta:175 g de farina integral i blanca(meitat i meitat)50 g de margarina1 ou10 g de llevat fresc50 ml d’aiguasal

ElaboracióPreparació de la pasta:En un bol barregem la farina, la sal, lamargarina a trossets i l’ou batut. Des-fem el llevat en aigua tèbia i l’afegim ala pasta que anirem treballant fins a feruna bola. La deixarem reposar tapadadurant una hora.El farcit:- Tallarem la ceba en juliana, la posa-rem en oli a foc lent fins que quedi bencuita i després l’escorrem.- Escalivarem els pebrots, els pelem iels tallem també a quadrets. Batrem elsous i la crema de llet i ho barregem ambla ceba i el pebrot.Acabat:- Quan la pasta estigui a punt, l’estiremen un motlle untat d’oli i enfarinat co-brint també els costats i punxant lamassa perquè no s’infli.- Aboquem la barreja a dintre i ho po-sem al forn prèviament calent a uns180º durant 30 o 35 minuts.

El motlle ha de ser d’uns 25 cm de dià-metre.

B

Coses del BrimerCoses del BrimerCoses del BrimerCoses del BrimerCoses del Brimerooooo

De divorcis i advocatsecordo que fa temps us vaigexplicar que l’ofici més vell era

l’ofici de fer coves. Però com los savis es formen quanja són una mica grans, fa uns dies unsenyor amb el que som molt amics i, almeu entendre, sap molt bé on té la màdreta; com jo li dic que l’ofici més vellés fer coves, em diu: “I tu saps l’oficique no hi ha ningú que el sàpiga i quetothom lo vol fer? Per a què hosàpigues, és l’ofici de ser pare”. A mi i a tots los nens, quan als paresels semblava que ens convenia unabufa, no s’ho pensaven dues vegades.

En canvi, ara pegar un nen és un pecati un càstig. Jo havia sentir dir als meus pares,entre marit i muller, que la justícia nohi pot res des que s’hi han posat aquestapesta los advocats. Ho han fet malbétot. Abans tots los matrimonis tard od’hora tenien una enganxada, però nopassava res. Ara, per res, a l’advocat ademanar lo divorci. Si en aquells tempshi hagués hagut los advocats d’ara,estic segur que hagués passat lo mateix.Per lo tant, la culpa és tota d’ells i punt.Així de clar.

Ton Bonet

Una endevinalla delBrimero

Sabíeu quina cosa és que quanentra fa mal i quan surt no fa res?

Resposta: La injecció.

www.lalalalalapalancapalancapalancapalancapalanca.cat

R

www.lalalalalapalancapalancapalancapalancapalanca.org www.lalalalalapalancapalancapalancapalancapalanca.org

37

la P

alan

ca

De Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita Pròpia

L’ofici de mestrei repassem una mica la història,pel que fa a la figura del mestre,

ens trobem amb diverses situacionsper les quals els docents han passat. El mestre de l’època de la II Repú-blica oferia una educació popular i uni-versal amb la col·laboració inestimablede l’àmbit familiar. A la postguerra, al mestrese li van tallar les ales i vasuportar un seguit de limita-cions materials i d’expres-sió, era l’època de “passarmés gana que un mestred’escola”. Cap als anys seixanta,malgrat la repressió, va anar sorgint lafigura d’un mestre més “progre” que,malgrat tot, fugia de consignes políti-ques i religioses i feia una tasca emi-nentment pedagògica. En aquest brevíssim repàs es pot ob-servar que, malgrat l’escassetat de mit-jans i la precarietat salarial dels mes-tres, a aquests se’ls reconeixia un pres-tigi social innegable; els pares eren elsprimers en reconèixer en el mestre laseva professionalitat; el mestre era con-sultat, la seva paraula era valorada irespectada. Amb la democràcia, el professorat haanat adquirint una sèrie de drets i reco-

neixements salarials que li havien estatnegats anteriorment, però alhora queguanyava drets els temps canviavenmolt de pressa i, de fet, ens trobem ac-tualment amb uns canvis socials espec-taculars; començant pel model de fa-mília i les relacions familiars entre elsseus membres i continuant pel procés

migratori i la seva inserció escolar. Iaquell mestre que ha vist reconegut elseu esforç a nivell institucional, tambéha comprovat que ha anat perdentaquell prestigi, aquell reconeixementsocial que tenien els seus predecessors,i ara es troba que sovint es qüestiona laseva professionalitat per part d’algunspares que contradiuen les normes es-colars, contravenen els mètodes peda-gògics i no tenen el menor rubor endesacreditar el mestre davant del nen. Si comparem la perspectiva sociald’altres professionals: qui qüestiona lesdirectius d’un metge, un arquitecte, unenginyer?

Jo crec que en aquest moment ambl’escola, i més concretament amb elsmestres, tothom hi pot! Qualsevol per-sona pot dir a un mestre com ha de ferla seva feina... és que no és suficient-ment professional? No crec que aquest sigui el principalproblema, el que passa és que sovint es

tracta de no descontentar elnen, de no contradir-lo i dedonar més crèdit i prestigi aell que al professional del’ensenyament, sense teniren compte que aplicantaquest criteris estansobreprotegint els infants,

creant éssers dèbils i incapaços d’avan-çar per sí sols. Els pares han d’assumir que els do-cents són els qui amb més objectivitat iprofessionalitat jutjaran els progressosi mancances dels seus fills en el centreescolar. Els professionals de l’ensenyamentnecessitem el suport de la societat i mésconcretament dels pares, estem junts enaquest vaixell! Només així podrem dur-lo a bon port: la formació integral delnen.

Noemí Farré Cortadelles

Sovint es tracta de no descontentar elnen, de no contradir-lo i de donar méscrèdit i prestigi a ell que al professionalde l’ensenyament

S

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

38

la P

alan

ca

LA FITXA

Número: 14Data: febrer de 1983Preu: 75 ptes.Pàgines: 20

la revista del mes de febrer nohi podien faltar les referències a

la festa de Carnaval, però encaracontinuen els efectes de la riuada. PORTADA. Una foto que ocupa mit-ja pàgina acompanya el titular Carnes-toltes-83. Com es pot observar a laimatge, en aquells primers anys de lacelebració de la Matança del Porc, laubicació era al lateral de la plaça del’Ajuntament que dóna als carrersTarragona i Segre, tocant a la CasaConsistorial. També s’hi veu un grupd’alumnes del col·legi Els Planells des-filant per la zona disfressats de capgros-sos. A la part inferior esquerra podemdistingir (amb un instrument de percus-sió) el mestre Joan, encara avui moltrecordat pels seus alumnes. EDITORIAL. Temps de canvi, ser-veix de títol a un seguit d’idees dife-rents: l’exhaustiu ús de la paraula “can-vi” als mitjans de comunicació, els pro-blemes en refer l’horta després de lariuada, la festa de Carnaval i “l’escal-fament de motors” de les eleccionsmunicipals que s’acosten. LOCAL. La Informació Municipald’aquest mes es limita a un anunci del’alcaldia, o més ben dit d’un “anun-cio”, perquè és en castellà, cosa que –francament– m’ha sorprès molt. Sobreel contingut, es tracta d’una crida a l’úsmoderat de l’aigua degut a l’abastamentprovisional amb una motobomba per ladesaparició de les instal·lacions de cap-tació d’aigua, vora el riu Segre, a cau-sa de la riuada. L’anunci també incloules restriccions per als regants mentrees fan les reparacions dels recs. En el Noticiari Local, Josep M. So-lans informa de qüestions diverses: lacelebració del Nadal dels Joves Cristi-ans d’Urgell a la Seu d’Urgell de la màde Mn. Ramon Solé, l’arribada delsReis Mags, un curs de català organitzatper la Jove Cambra, les inclemènciesdel temps hivernal (espesses boires ifortes gelades)... També els premiats enel 27è concurs de pessebres, els primerspremis del qual van ser per als germansAldavó en pessebres artístics, RamonDurany en aparadors i Ramon Camatsen pessebres casolans. Sobretot, però,

destaca la celebraciódel centenari de laGermandat de SantSebastià, amb els ac-tes religiosos, l’as-semblea anual, unaxocolatada per la ca-nalla i ball a la DàliaBlanca. A Comarca, el ma-teix Solans es fa res-sò dels problemes dela família Sorribes,propietària del càm-ping Cel de Rubió, acausa de la riuada. Amés, un Corresponsalexplica els problemesde Foradada pel quefa a les aigües residu-als. CAMP. Joan Cluai Caubet signa un in-teressant articled’opinió amb un títolque ho diu tot: Sem-pre el camp. En ge-neral, parla de l’aban-donament de la gentque viu de la terra que, per altra banda,realitzen una tasca imprescindible.També diu que “la solució és fer sindi-cats nostres, que plantin cara al Go-vern quan convingui...” A Món Agrari, Jesús Santacreu re-flexiona sobre El repte dels anys 2000.Planteja que “en 50 anys, l’agricultu-ra haurà de produir tants aliments coms’ha menjat en tota la història de lahumanitat” (compte!, que ja només enfalta 25). Fa un repàs sobre les possibi-litats dels terrenys de conreu i comentales possibilitats del mar, entre d’altres.Per acabar, unes reflexions entorn a unabona programació del futur i a una mi-llor consideració de l’agricultura. David Saura i Gasset, a Els nostresarbres (III) 2a part, continua l’entre-vista a un plataner de l’Av. MariaAnzizu que va començar en el númeroanterior. INFORME. Els redactors Santacreui Jové signen l’article El problema del’abastament d’aigua. Comencen re-

cordant que, des que se’n té memòria,Artesa ha tingut problemes amb l’ai-gua de forma incomprensible, tenint encompte la proximitat del riu Segre i delcanal d’Urgell. Expliquen que la ins-tal·lació de comptadors va suposar re-baixar el consum diari de la població a600.000 litres diaris. Tot seguit fan unrepàs de l’últim projecte de millora del’abastament d’aigua, realitzat el 1982amb un cost d’adjudicació d’uns 7,7milions de ptes., però no acabat d’exe-cutar per la riuada. Critiquen que en elprojecte no hi hagués previst un siste-ma adient de cloració. Després fan unrepàs dels costos de l’aigua, de les ta-xes per al 1983 i de les contribucions

Febrer de 1983

AA

39

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

especials de l’obra, que signifiquen un40% del total. En l’article es remarcauna part titulada Puntualització muni-cipal, on s’intenta resoldre dubtes dela ciutadania sobre tot aquest tema, quepel que sembla va portar molts malen-tesos. La foto que acompanya l’article,que reproduïm a continuació, mostra elpunt exacte on hi havia la captació d’ai-gua del riu.

ASSOCIACIONS. Bartomeu Jovérememora un fet històric a La German-dat de Sant Sebastià va complir 100anys. Explica que l’entitat va comen-çar a funcionar el 20 de gener (SantSebastià) de 1883 sota la presidènciad’Antoni Casamajó, fuster, amb 79 so-cis fundadors i amb el següent objec-tiu, extret dels estatuts: “La German-dat tindrà per objecte socórrer els ger-mans en les seves dolences i malaltiesper a major glòria de Déu”. El presi-dent de l’any del centenari era JosepRibó, industrial, i l’entitat comptavaamb 298 socis. A Breu informe de la Creu Roja, JoanClua i Caubet informa del seu cessa-ment com a president de l’AssembleaLocal de la Creu Roja després d’haverexpressat a la premsa les seves queixessobre l’oblit d’Artesa per part del pre-sident provincial. Explica també el su-

port que li ha reiterat l’assemblea lo-cal, enviat a l’Assemblea Provincial ial Govern Civil. CULTURA. Joan Maluquer i Whal,en l’article La riuada de 1853, ens re-corda la riuada que va tenir lloc a fi-nals de maig d’aquell any. De fet, re-produeix la informació recollida a lesmemòries del seu avi, Records de JoanMaluquer i Viladot (personatge cone-

gut a Artesa com aDon Juanito), es-crites pel seu oncleJoan Maluquer iNicolau, fill deDon Juanito. Filmoteca és elprograma d’un ci-cle pel·lícules(d’entre el 1898 i el1977 i majorità-riament espanyo-les) que oferia laFilmoteca del Dep.de Cultura de la

Generalitat al cinema Bonaire de Lleidaentre el 24 de gener i el 16 de maig (16sessions). Les sessions costaven 100ptes., però es feien abonaments de 10sessions per 750 ptes. Destaca la pre-sència de directors catalans com JosepM. Forn, Antoni Ribas o PerePortabella. CARNAVAL. Recordant els vellsCarnavals d’Ar-tesa de Segre és un ar-ticle del conegut Sícoris, que començaamb una de les seves típiques expressi-ons: “Dins l’etern tombar de la síniade la vida...” Ens recorda que “el sos-tre més enlairat dels carnavalsartesencs” va ser durant els anys de laII República, als quals van seguir elsquaranta anys de dictadura, temps de“dejuni i abstinència, de tristor en elcors i esparadrap a la boca”. Hi haviadues colles: la Lluna, amb seu a l’actu-al Cafè del Poble (aleshores Centre

Agrícola i Mercantili més endavant CafèDavid), i la Germa-nor, ubicats al Cafèdel Pau (posterior-ment Bar Marcianoi avui Bar Sícoris).La festa ja comença-va el Dijous Gras,però en destaca la

Plega que es feia el dimarts de Carna-val, quan “consumats carnavalaires” (faesment de la Colla del Pebre i de laColla del Tacanyis) recorrien els car-rers d’Artesa amb les seves cançonssatíriques, acompanyats d’una magní-fica carrossa, recaptant la voluntat delsciutadans per a poder fer un bon tiberi.Acaba amb el poema Un gram d’ale-gria (anys de pena), signat per ell ma-teix l’any 1945. CARTES A LA REDACCIÓ. J.M.S.escriu El cementiri... Qüestió de preo-cupació. Dirigint-se a l’ajuntament,especialment a l’alcalde, es queixa per-què les obres d’ampliació del cementi-ri han deixat una obertura per la qual hientren gossos, a més de la poca cura enla conservació durant l’any. HUMOR. A Les converses deQuimet i Cosme, Peese s’hi va posarde valent, oferint-nos tres acudits, undels quals amb forma d’historieta (amb3 vinyetes) sobre el pantà de Rialb. ESPORTS. Futbol fa un repàs dela marxa dels equips després de laprimera volta. Balanç del primerequip (1a regional): 7 partits gua-nyats, 4 empatats i 6 perduts, amb 26gols a favor i 18 en contra, el situa-ven al 8è lloc amb 18 punts (màximgolejador: Serradell, 9 gols). Els ju-venils disposaven de dos equips. Eljuvenil A (1a divisió), amb jugadorsmés fets, ocupava la primera posicióamb 11 partits guanyats, 1 empatat i1 perdut (màxim golejador: JaumeFarràs, 16 gols); mentre que el juve-nil B (3a divisió), amb nois més jo-ves, només havia guanyat 1 partit iempatat 2 d’un total de 13 (màximgolejador: Carlí, 6 gols). Finalment,els infantils (preferent) havien gua-nyat 2 partits i empatat 2 més d’untotal de 10 (màxim golejador:Menchon, 8 gols). Assemblea extraordinària del CEArtesa de Segre explica la delicada si-tuació econòmica del club, tractada enl’assemblea del 19 de gener. Les cau-ses que s’apunten són que el club ja té4 equips i la baixa d’ingressos a taqui-lla. Es va decidir fer un sorteig setma-nal en combinació amb la Loteria.

Ramon Giribet i Boneta

41

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Mes de generSESSIONS DEL PLE

Ple ordinari: 03-01-2008

Absències: ERC: Joan CamatsCIU: Carme BarrilPSC: Carme Miquel

S’acorda, per unanimitat, apro-var inicialment el projecte de l’obra delCol·lector de connexió de la zona de laMare de Déu del Pla amb el col·lectoren alta del Senill, amb un pressupostd’execució per contracte (PEC) de48.273,92 euros.

S’acorda aprovar inicialment lamodificació de les Normes Subsidiàri-es vigents a Artesa de Segre.A favor: 5 vots (4 ERC, 1 PSC)En contra: 3 vots (CIU)Atès que el quòrum exigit per a l’apro-vació inicial és el de la majoria absolu-ta del nombre legal de membres de lacorporació (per això són necessaris 6vots a favor), la proposta no queda apro-vada.

ACORDS DE LA JUNTA DE GO-VERN(dels dies 10, 17, 24 i 31 de gener)

S’acorda proposar al Ple l’apro-vació inicial del projecte d’obra Am-pliació de la Residència Municipal ambun pressupost d’execució per contracte(PEC) de 69.092,58 euros, més12.272,80 euros de mobiliari.

S’aprova la proposta del projec-te d’una actuació específica d’interèspúblic, promogut per ElectricitatBAIMÓ SL, per A la instal·lació d’unacentral fotovoltaica de 100 kVA con-nectada a la xarxa de distribució, a si-tuar al polígon 25, parcel·la 23 de Seró.

S’acorda acceptar la subvencióde 74.327,76 euros per l’execució del’obra Projecte Complementari al pro-jecte d’arranjament d’instal·lacions iportada d’aigües en alta al municipid’Artesa de Segre atorgada per l’Agèn-

cia Catalana de l’Aigua.

S’acorda proposar al Ple la lici-tació de la contractació, mitjançant tra-mitació ordinària, procediment obert iforma de concurs de l’obra Comple-mentària del projecte d’arranjamentd’instal·lacions i portada d’aigües enalta a Artesa de Segre, amb un pressu-post d’execució per contracta de173.599,03 euros.

S’acorda proposar al Ple l’adju-dicació de l’obra Arranjament d’ins-tal·lacions i portada d’aigües en alta aArtesa de Segre, fase 2 a AqualiaGestión Integral del Agua, SA pel preuofert de 201.228,81 euros, IVA inclòs.

S’acorda proposar al Ple deses-timar l’al·legació presentada pel GrupMunicipal de CIU, sobre l’aprovacióinicial de les Ordenances Fiscals.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres:- A Electricitat Baimo SL, per col·locaruna tanca metàl·lica al límit de la pro-pietat de la parcel·la 231 del polígon25, a Seró.- A Lourdes Riera Rey, per tapar foratsde la façana posterior de la CasaCaelles, situada al C/ Santa Maria, 2d’Anya.- A Bar Segre SCP, per enrajolar paretsi terra de bany i terra del bar, situat a laCtra. de Ponts, 30, d’Artesa de Segre.- A Anna Torra Mentui, per tallar un trosde paret i col·locar una tanca metàl·licade límit de propietat, a la parcel·la situ-

ada a Alentorn.- A Josep Maluquer Bonifaci, per arre-glar teulada del llenyer i pavimentar untros de garatge, de l’edifici situat al C/del Pont, 2 d’Alentorn.- A M. Cinta Puigpinós Comelles, perenrajolar el terra, arrebossar parets icol·locar cel ras amb pladur, fer un banyamb un lavabo i un wàter, col·locarporta de fusta de carrer, col·locar fluo-rescents interiors, al magatzem situatal C/ Enric Granados, 5 d’Artesa deSegre.- A Jaume R. París Freixes i AdelaidaCampabadal Riatos, per la construcciód’un habitatge unifamiliar aïllat, a si-tuar al polígon 25, parcel·la 284, delterme municipal d’Artesa de Segre.- A Macià Ros Inversions SL, per lainstal·lació d’una planta solar fotovol-taica connectada a la xarxa de 50 kW, asituar al polígon 9, parcel·la 89, del ter-me municipal d’Artesa de Segre.- A Ramon Regué Montserrat, per ferun petit bany en planta sotacoberta del’immoble situat a la Ctra. d’Agramunt,8 d’Artesa de Segre.- A Ramon Regué Montserrat, per acanviar mobles de cuina, canviar rajo-les i instal·lacions de l’habitatge situata l’Av. Maria Anzizu, 29, 3r, d’Artesade Segre.- A Rosa Cuders Jou, per la construc-ció d’un habitatge unifamiliar entremitgeres, a situar al C/ Calvari, 41,d’Artesa de Segre.

S’acorda l’aprovació de les se-güents certificacions d’obra:- Certificació núm. 1, per import de10.228,56 euros, corresponent a l’obraRemodelació de l’Av. Maria Anzizu, 1afase, realitzada per l’empresa J.F.Riegos SL.- Certificació núm. 1, per import de1.410,37 euros, corresponent a l’obraRemodelació de l’Av. Maria Anzizu, 2afase, realitzada per l’empresa J.F.Riegos SL.- Certificació núm. 1, per import de111.198,14 euros, corresponent a l’obraVestidors al Camp de futbol d’Artesade Segre, realitzada per l’empresaConstruccions Belchi, SCCL.

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

42

la P

alan

ca

- Certificació núm. 1, per import de74.350,01 euros, corresponent a l’obraPavimentació i carrer de les Eres i Con-dicionament de la rotonda d’entrada aSeró, realitzada per l’empresa ÁridosRomà SAU.- Certificació núm. 2, per import de17.446,52 euros corresponent a l’obraRemodelació de l’Av. Maria Anzizu, 2afase, realitzada per l’empresa J.F.Riegos SL.- Certificació núm. 1, per import de27.353,13 euros, corresponent a l’obraAdequació del carrer de la Mesquita deBaldomar, 1a fase, realitzada per JoanTerré Ribó.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de la llicència per la primerautilització i ocupació:- A Asetlab SL, pels tres habitatgesunifamiliar adossats, situats al C/ SantsCosme i Damià, 35-37-39 d’Artesa deSegre.- A Conspromar SL, pels nou habitat-ges i dos locals en l’edifici plurifamiliar,situat a l’Av. Maria Anzizu, 31-33,d’Artesa de Segre.

S’acorda autoritzar la instal·laciód’una escomesa d’aigua potable als se-güents habitatges de la Colònia la Fà-brica:- Encarna Venteo Alcalà, C/ Únic, 18,1r esquerra.- Yudid Cinthia Duran Bascope, C/Únic, 19, 1r dreta.- Josep López Niubó, C/ Únic, 18, 2ndreta.- Jordi Parramon Avellanet, C/ Únic, 182n esquerra.- Pedro Martínez Bravo, C/ Únic, 18,baixos dreta.- Sergio Hernández Roman, C/ Únic,20, 1r esquerra.- M. Jesús Rodrigo Garcia, C/ Únic, 20,2n dreta.- Rubén Agüero Bravo, C/ Únic, 18,baixos dreta.

S’acorda proposar al Ple la de-volució de les següents fiances d’obra:- A Construccions Montsec SCCL, laquantitat de 2.838,55 euros, per l’obrad’Urbanització del tram final del C/ Pratde la Riba i creació de places d’aparca-ment.

- A Llorenç Gastó Baqué i María ElenaSánchez Martínez, la quantitat de1.360,08 euros, per les condicions im-posades en la licitació de l’alienació deparcel·les al Polígon el Pla.

S’acorda concedir les següentsllicències d’obertura d’establiment i ac-tivitat:- A Cuders Union Company SLU, perl’obertura d’una oficina comercial adesenvolupar a la planta baixa de l’edi-fici situat al C/ Prat de la Riba, 51,d’Artesa de Segre.- A Tallers la Noguera SCP, per lainstal·lació i obertura de l’activitat detaller de reparació mecànica, a desen-volupar al local situat als baixos del’edifici del C/ Únic, 13 de la Colòniala Fàbrica.- A Josep M. Bernaus Ros, per la ins-tal·lació d’una activitat de masoveria(allotjament rural independent), a des-envolupar a l’edifici de l’Hostal de Dalta Folquer.- A Macià Ros Inversions SL, per lainstal·lació d’una planta solar fotovol-taica de 57,5 kWp, a desenvolupar alpolígon 9, parcel·la 89, terme munici-pal d’Artesa de Segre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de canvi de nom de la llicèn-cia d’obertura d’establiment:- A Ivelina Slavova Nikolova, la con-cessió de canvi de nom de la llicènciad’obertura d’establiment d’activitat devenda al detall de papereria i decora-ció, a desenvolupar a la Ctra.d’Agramunt, 22, baixos, d’Artesa deSegre, concedida a favor d’ArtesaniaRacó d’Art SL.- A Bròvia Pijuan SL, la concessió decanvi de nom de la llicència ambientalper l’activitat d’ampliació d’una explo-tació porcina d’engreix, amb una capa-citat total de 1999 caps, a desenvolu-par al polígon 25, parcel·la 161 deTudela de Segre, terme municipald’Artesa de Segre, concedida a favorde Ramon Bròvia Pijuan.

S’acorda presentar al Ple la Mo-ció presentada pel grup del PSC-PM iconsensuada per la resta de grups, pera la consecució d’un acord per desen-callar la situació actual de la Junta Ad-

ministrativa d’Anya.

S’acorda aprovar la relació defactures majors de 120,20 euros pen-dents d’aprovació, que pugen la quan-titat de 76.809,96 euros.

S’acorda concedir una subven-ció en espècies a l’associació deminusvàlids l’Estel. S’adquiriran pro-ductes confeccionats pels minusvàlidsper un import de 500 euros.

Al 2007 el Motoclub Segre vademanar una subvenció de 1.000 eurosper esponsoritzar un equip de BTTcompetitiu en el qual hi corre gentd’Artesa. S’acorda atorgar-los-hi. L’ac-te de presentació l’organitzaran a Artesade Segre.

INFORMES DE L’ALCALDIA

L’IEI ha atorgat a l’Ajuntamentd’Artesa de Segre dues subvencions:- 1.200 euros per les activitats de l’Au-la Municipal de Música 2007.- 900 euros per al 18è Premi de Narra-tiva Breu.

S’ha efectuat una visita al Dep.d’Acció Social i Ciutadania per a de-manar ajut econòmic per a la realitza-ció de l’obra d’Ampliació de la Llar Re-sidència Municipal. S’han compromèsa fer-hi una aportació del 50% del costde l’obra que és de 81.365,38 euros.També s’ha demanat subvenció per hafer-hi un Centre de Dia.

S’informa que properament esredactaran unes bases per l’atorgamentde subvencions a les entitats.

L’Institut Català d’Energia haconcedit una subvenció de 3.695 eurosper la instal·lació de plaques solars peraigua calenta sanitària pels vestidors delCamp de Futbol, i una altra de 1.832,68euros pel Casal Cultural.

Eva Maza i Batlle

revista@lapalanca.cat

43

la P

alan

ca

Les RLes RLes RLes RLes Reeeeegidories Infgidories Infgidories Infgidories Infgidories Infororororormenmenmenmenmen

Presentació del programa Voluntaris per la LlenguaEl divendres 25 de gener va tenir llocl’acte de presentació del programa Vo-luntaris per la Llengua que organitzenel Consorci per a la Normalització Lin-güística, el Consell Comarcal i la Se-cretaria per a la Immigració de la Ge-neralitat de Catalunya, conjuntamentamb l’Ajuntament d’Artesa de Segre. En aquest programa hi participencinc parelles lingüístiques, tot i que res-ta obert per a noves incorporacions. Enl’acte de presentació de les parelles lin-güístiques, es lliurà a les parelles parti-cipants una càmera fotogràfica d’un solús, perquè facin fotos dels momentsmés “captivadors” de les seves trobades.El dia 4 d’abril finalitzarà aquest con-curs que porta el nom de Contrastos.

Regidoria de CulturaAjuntament d’Artesa de Segre

AgraïmentDes de la regidoria de Festes i Fira volem fer arribar el nos-tre agraïment a totes les persones que han col·laborat en l’or-ganització i desenvolupament dels actes de Carnestoltes. Són persones que ens han ajudat i ens han donat suport entotes i cada una de les activitats celebrades aquests dies deCarnestoltes, des de la rua de comparses, el sopar, la desfila-da infantil, dins a la matança del porc. Agraïm la col·laboració desinteressada de tota aquestagent, ja que sense ells no es podrien dur a terme totes aques-tes activitats. Gràcies a tothom.

Regidoria de Festes i FiraAjuntament d’Artesa de Segre

Renovació del DNI

www.lapalanca.CAT www.lapalanca.ORG

Les persones que hagin de renovar el seu carnet d’identitatdurant l’any 2008 i ho vulguin fer a Artesa de Segre, a lesdependències de l’Ajuntament, han de tenir en compte elsegüent calendari per tal de fer la inscripció a l’oficina mu-nicipal.

MES DE RENOVACIÓ TERMINI D’INSCRIPCIÓfebrer del 22 al 31 de genermarç del 15 al 29 de febrerabril del 14 al 31 de marçmaig del 14 al 30 d’abriljuny el 15 al 30 de maigjuliol i agost No es fa renovació!setembre del 18 al 29 d’agostoctubre del 15 al 30 de setembrenovembre del 15 al 31 d’octubredesembre del 14 al 28 de novembre

En el moment de recollir el nou DNI, si ho fa una altrapersona, haurà de portar el resguard corresponent deguda-ment signat.

Ajuntament d’Artesa de Segre

44

la P

alan

ca

HumorHumorHumorHumorHumor

45

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

Sense Perdre els Orígensper Jordi Esteban

Jeroglíficper David Fusté

Una Festa.

Problema d’escacsper Ramon Monfà - www.bidmonfa.com

Juguen les blanques

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

Préssec, mandarina ipersiana

Els països occidentals han estat sem-pre atents a tot allò que ha vingut d’Ori-ent. Així, del costum oriental, pèrsicsegons la tradició, d’ocultar les fines-tres de les mirades curioses del carrerper mitjà de gelosies i altres sistemes,ens han arribat les persianes (vingudesde Pèrsia) i dels fruits saborosos quen’arribaven tenim el nom dels préssecs(persicum malum). Un altre fruit el nomdel qual dóna testimoni d’aquesta mi-rada atenta a Orient és la mandarina,atès que el seu color és molt semblantals vestits dels mandarins, alts funcio-naris de la Xina Imperial.

Diccionari Etimològic Complementaride la Llengua Catalana VI, 798

(Joan Coromines)

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Codificació.- 2. Oreneta. Rar.- 3. Gala. R. Roig.- 4. Ela. Pipes. A.- 5. N. Tor.Raten.- 6. Erada. Letó.- 7. Reracor. saG.- 8. Ama. Tres. Pe.- 9. Ca. Miria. aN.- 10. I. ercO. Lo. I.- 11.Osteometria.VERTICALS: A partir de les horitzontals.JeroglíficCarnaval (car, n, aval).Problema d’escacs1- Cf8, Txf8 (si Dg7; 2-Df6, Tc7; 3-Txg7 i mat a la següent, i si Df7; 2-Df6+, Dxf6; 3-Tg8++); 2-Tg8+, Txg8; 3-Dxf6+, Tg7; 4-Dxg7++

Horitzontals1. Acció de posar codis.- 2. Animal que assenyala la vinguda del bontemps. Poc freqüent, estrany.- 3. L’esposa d’en Salvador Dalí. Conso-nant vibrant. Color relacionat amb els comunistes.- 4. Lletra que potrepresentar mitja centena. Llavors del gira-sol que es mengen per en-tretenir la gana. Vocal oberta.- 5. Lletra que pot indicar la direcció asse-nyalada per l’estrella Polar. Unitat de pressió o població de la Vallferrera.Roseguen.- 6. Conjunt de rajoles posades a assecar. Habitant de Letònia.-7. Part posterior del cor d’una església. Al revés, un dels estats de lamatèria.- 8. Estima. Dos més un. La setzena lletra de l’alfabet català.-9. Gos. Prefix que significa deu mil. Al revés, símbol del sodi.- 10.Vocal tancada. Al revés, color marró clar. Pronom que normalment vadesprés del verb o article usat a la Catalunya Occidental. Símbol deliode.- 11. Part de l’antropometria que mesura els ossos del cos humà.Verticals1. Producció conjunta d’electricitat i d’energia calorífica útil.- 2. Opo-sat a escrit o relatiu a la boca. Fa moure els rems. Símbol del sofre.- 3.Descobrirà de manera inconvenient. Pronom de segona persona.- 4. Al

revés, vaig anar. Composició poètica. Al revés, camp desolat.- 5. Allò que cal per creure. Faig pràctiques.- 6. Element queté per símbol la i grega. Al revés, la part davantera de la cara d’un animal.- 7. Símbol del calci. Consonants. La peça mésimportant del joc d’escacs. Lletra que pot representar dos fonemes vocàlics.- 8. Lletra inicial d’un diccionari. Contrarid’imaginari. Una de les formes de locomoció natural.- 9. Plural, capa externa que recobreix el pa. Metall usat per fer lescorones dels reis.- 10. En llenguatge infantívol, avi. Part d’un viatge. Vocal tancada.- 11. Procés i desenvolupament delsòrgans de les plantes.

eleeleeleeleelevvvvvaaaaat de prt de prt de prt de prt de preueueueueu

NNNNN

gggggarararararantiaantiaantiaantiaantia

Mat amb quatre jugades

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

46

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

El pont de Vernet. 1948

es obres del nou pont de Vernet,o sigui l’actual, es van començar

el 23 de setembre de 1947. El projec-te, entre el disseny dels plànols i laposterior aprovació per les autoritatscompetents, va costar més d’un any.Entre l’equip d’enginyers que va ela-borar el projecte, hi havia SánchezGarcía. De fet, l’empresa promotora de lamajor part dels projectes d’Artesa i ro-dalies era Regions Devastades, que eral’entitat estatal que es dedicava a referels estralls de la Guerra Civil,especialment als pobles que considera-ven més malmesos pels bombardejos iles voladures. Amb l’exèrcit “roig” en retirada, esdedicaven per estratègia o per logísti-ca, a cremar camions i vehicles i a vo-lar ponts, per a dificultar el pas del’exèrcit “nacional” que els seguia deprop. L’any 1947 ja estava estructurat el“Sindicato Nacional de laConstrucción”, que tenia controlats iafiliats els treballadors del pont. El grupde producció que controlava l’obra era

“Obras Públicas”, de la qual –en aquestcas– Regions Devastades n’era el braçexecutor. L’encarregat general de la reconstruc-ció del pont de Vernet era Josep FeixesPrió, que és qui surt a la foto. El seuofici era constructor de carros i carros-ses de camió, però uns anys abans dela Guerra, el 1934, va ser nomenat ca-patàs de Vies i Obres de la Diputacióde Lleida, càrrec que va ostentar fins ala seva jubilació. Es veu clarament els farratges i elspilars ferms, ancorats en fondària a lallera del riu. Primer s’ensorrava l’en-cofrat i després s’omplia de formigó iarmadures de ferro. Els pilars de for-migó armat es posaven de perfil al cor-rent de l’aigua, ja que el Segre, sensepantans reguladors, baixava cabalós ien temps de desglaç sovintejaven lesriuades, que arrossegaven matolls i ar-bres que trobaven a les ribes. De vega-des, una gran riuada amb arbres esber-lava la vella palanca de fusta i sirgues. La foto, a més, és magnífica, perquèrecull els elements dels tres ponts. Pri-mer, el pont antic mig enderrocat, que

la Diputació va ordenar d’acabar-lo detirar a terra quan es va acabar el nou.Un segon element és l’estat de les obresdel pont nou. Finalment, al fons, tam-bé es pot veure l’antiga palanca, cons-truïda amb sirgues i pis de taules defusta, per on només hi passaven les per-sones (els carros passaven pel riu). La llosa del pont nou es va acabar el1949, però encara faltaven les baranes.Es va inaugurar el 1950, amb l’alcaldeCiril Castellana, el bisbe Del Pino i l’en-ginyer en cap Ramon Escartín al da-vant. La construcció d’aquest pont vasuposar assolir una fita important perles comunicacions comarcals, per laqual cosa aquell va ser un gran dia pelspobles de les dues ribes del Segre i s’hiva reunir molta gent dels pobles bene-ficiats amb les seves autoritats. El manteniment posterior del pont,encara avui, va a càrrec de la Diputa-ció de Lleida, mentre que els caminspertanyen, segurament per poc temps,als ajuntaments d’Alòs i d’Artesa.

Bartomeu Jové SerraFoto cedida per J.M. Castellà

L

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

La imaginació i la creativitat dels grups de les comparses que es fan a Artesa el dissabte de Carnaval ensofereix multitud d’imatges plenes de color com la que aquí us presentem. (Foto: Jordana Avelar)