Friedrich

Nietzsche

jesús gómez març2011

Índex 1.Nietzsche: vida, obra i

objectius 2.La realitat és la vida 3.El coneixement:

reflexions de Nietzsche sobre el coneixement

4.Rebuig de la moral occidental

5.La mort de Déu 6.El nihilisme 7.El superhome i l'etern

retorn

1.Nietzsche: vida, obra i objectius

1844 Leipzig, Alemanya / 1900 Pare : pastor protestant. Educació religiosa. Universitat : filologia clàssica 1869 : càtedra de Filologia a Basilea. Mala salut 1879 : abandonament activitat laboral. Vida a Suïssa i Itàlia. 1888 va perdre la raó.

Casa natal

Röcken, poble on va néixer.

Amb la seva mare

La seva germana Elisabeth

Nietzsche, als 17 anys

El 1870 va participar en la guerra francoprussiana com portalliteres. El seu pas per la milícia va ser tan sols d'un mes, però va viure múltiples experiències.

Allí va ser testimoni dels efectes traumàtics de la batalla. Va contreure diftèria i disenteria, malalties que li van arruïnar la salut de per vida.

Impactat per la lectura d’ Arthur Schopenhauer (1865)

Schopenhauer defensa una visió irracional i pesimista de la vida i de la realitat.

Amistat amb el gran músic Richard Wagner (1868). Gran influència.

Van trencar l’ amistat perquè Wagner es va convertir en un músic conservador, per el patriotisme fanàtic i l’ antisemitisme de Wagner.

El moment de la ruptura va ser l’ òpera “Parsifal”.

Escoltar : Wagner. Cabalgata de las Walkíries.

Al abandonar el treball com a professor viatja i viu a Suïssa i Itàlia.

Petit hotel suís on va viure llargues temporades.

A la terrassa de l’ hotel

Paisatge proper a la seva residència suïssa. Nietzsche estimava molt la muntanya.

Lou Andreas Salomé.Amiga.Nietzsche li va proposar matrimoni. Ella el veia com un geni, però no com possible parella.

Lou Andreas Salomé

Nietzsche i Lou Andreas Salomé

Nietzsche

Paul Re

Lou Andreas Salomé

Tres grans amics

En el seu 44 aniversari, Nietzsche va tenir un col .lapse mental. Aquest dia va ser detingut després (...) d’ haver provocat un desordre públic, perduda ja la raó, pels carrers de Torí.

El que va passar exactament és desconegut. (...) Nietzsche caminava per la Piazza Carlo Alberto, un sobtat enrenou que va causar un cavall al ensopegar i caure juntament amb el furgó que arrossegava va cridar la seva atenció, Nietzsche va córrer cap a ell i va llançar els seus braços envoltant el coll del cavall per protegir-lo, caient tot seguit contra el terra.

Nietzsche i la seva pèrdua de la raó

Nietzsche va ser cuidat fins a la seva mort per la seva mare i la seva germana Elisabeth

1.1 Nietzsche i el vitalisme

El vitalisme o filosofia de la vida va ser una corrent de pensament molt important al s XIX.

Prenen la vida com el centre de la reflexió.

“Vida” és tota expressió que ens explica : sentiments, desig, voluntat…

Pensadors: Artur Schopenhauer, Nietzsche, Ortega i Gasset.

Arthur Schopenhauer

Friedrich Nietzsche

José Ortega y Gasset

1.2 Nietzsche i els “filòsofs de la sospita”

Marx, Nietzsche i Freud són anomenats “filòsofs de la sospita”.

Per què aquesta qualificació?

Per la seva coincidència a l’ afirmar que la cultura (la ciència, la moral, la religió, la història...) amaga la realitat.

La cultura és una màscara que oculta la realitat.

Aquesta ocultació té conseqüències molt negatives per a l’ individu, per a cadascú de nosaltres.

-Marx : La cultura amaga

que la història ha estat sempre l’ opressió d’ unes persones per unes altres.

-Nietzsche : la societat ens ensenya

una moral, uns valors que amaguen el que realment som: la societat ens proposa i ens força a seguir uns valors , com el de la resignació o la moderació, per a aconseguir reprimir la nostra vertadera naturalesa.

-Freud : la cultura amaga que allò que ens defineix no és la racionalitat sinó la irracionalitat.

La cultura diu que som racionals però per sobre de tot som impulsius.

La cultura amaga i reprimeix la sexualitat però és un impuls principal en tota persona.

La cultura reprimeix la violència però tots som violents.

Els tres filòsofs de la sospita coincideixen en qualificar la cultura com un mecanisme d’ ocultació i de repressió i en afirmar que les conseqüències per a nosaltres són molt negatives :

-Marx : l’ individu no pot realitzar-se -Nietzsche : no podem viure la vida amb

llibertat. -Freud : impossibilitat d’ aconseguir el

nostre equilibri psicològic (“Malestar a la cultura”)

1.3 Nietzsche i el nazisme No podem identificar a

Nietzsche amb el nazisme.

Nietzsche es posiciona contra la corrent antisemita amb la qual participa la seva germana.

Els nazis es van apropiar d’ algunes de les idees de Nietzsche : la prioritat de la voluntat, la idea del superhome, la idea del nou home, la d’ una aristocràcia moral

No podem identificar a Nietzsche amb el nazisme.Nietzsche es posiciona contra la corrent antisemita amb la qual participa la seva germana.Els nazis es van apropiar d’ algunes de les idees de Nietzsche.

1.4 Obres

Així parlà Zaratustra

Més enllà del bé i del mal

Sobre la genealogia de la moral

I moltes altres com : El crepuscle dels ídols L' Anticrist Ecce homo. El naixement de la

tragèdia Humà, massa humà Aurora

1.5 Forma expressiva

No és un pensador sistemàtic Sinó aforístic : s’ expressa amb

aforismes com el següent

- “Jo no sóc un home ; sóc dinamita”.

Per què? Vol un ús creatiu del llenguatge Objectiu : impactar per a destruir, és a dir,

per destruir idees, per a provocar canvis d’ idees...

Problema: diversitat d’ interpretacions.

Més aforismes:

L’ home és quelcom que ha de ser superat; és un pont i no un fi.

Els homes no són iguals : així ho diu la justícia; i ells no poden voler allò que jo vull.

Ser independent és cosa d'una petita minoria, és el privilegi dels forts.

L'home lliure és immoral, perquè en totes les coses vol dependre de si mateix i no d'un ús establert.

Cal que el mestre posi als seus deixebles en guàrdia contra ell.

1.6 Per què estudiem avui a Nietzsche?

Perquè és un dels autors que més han influït a la nostra època perquè

1)Fa un anàlisi molt crític de la nostra cultura :

-De la religió (cal destruir-la)

-De la moral (cal anihilar-la per a poder crear un altre)

-Dels valors que seguim a la vida (cal invertir-los)

“Nó sóc un home, sóc dinamita”.

És un dels seus aforismes.Nietzsche filosofa a martellades: destruint. És el seu objectiu : destruir les idees que tots prenem com normals.Per això se’l representa amb un martell.

2)Perquè resultats de les seves idees són característiques pròpies del món actual com :

- El relativisme - L’ escepticisme. - El rebuig de l’ optimisme de la

modernitat.

Veure : Alain de Botton Nietzsche y el

sufrimiento

2. La realitat és la vida

Què és real? Déu? Les Idees? El meu

pensament? El món físic? Per a Nietzsche l’ única

realitat és la vida mateixa, la vida de cadascú.

La vida és l’ experiència vital de cada persona (sentiments, emocions, idees, imaginacions, desigs, cos...)

Però la vida és irracional : la nostra racionalitat és incapaç de definir-la, de controlar-la.

El llenguatge, la ciència, la filosofia, no la poden descriure.

2.1 La realitat és irracional

La vida és irracional, la vida és la realitat , així la realitat és irracional

Que la vida o realitat és irracional = La vida és imprevisibilitat, incertesa,

inseguretats, canvi constant, irregularitats, fluctuacions sentimentals...

Com és irracional no la podem interpretar racionalment :

2.2 Com entendre la vida? Com entendre la realitat?

No podem entendre la realitat, que és irracional, amb claus racionals (el llenguatge, la filosofia , la ciència)

Però necessitem apropar-nos, entendre-la.

Tan sols ho podem fer amb l’ art : la música, la poesia, la pintura ...

Perquè l’ art arriba al fons, no es queda a la superfície.

Per això Nietzsche s’ expressa aforísticament.

Un altre aforisme :

“Sense música la vida seria un error”.

2.3.1 Gran influència en el món de l’ art

Nietzsche ha influït fortament en el món de l’ art.

Veurem a continuació alguns exemples.

1) Paul Klee i Nietzsche

Paul Klee 1879-1940. Gran representant

del surrealisme, l’ expressionisme i l’ abstracció.

Va ser influït per Nietzsche. En les seves pintures va voler

expressar les emocions de la seva infantesa.

És precisament aquesta la realitat a la que es refereix Nietzsche : la vida de la que ell parla és tot allò que ens constitueix : les emocions, els sentiments… tot allò que considerem irracional.

Nietzsche havia dit que a la infantesa es trova l’ etapa més intel.ligent de l’ art.

Gardens

Red Ballon

Paul Klee Veure algun documental sobre ell.

Edvard Munch

Noruega 1863-1944

Les seves pintures expressen molts dels temes propis del vitalisme o filosofia de la vida

“El crit” és la seva principal pintura.

És l’ expressió de l’ angoixa vital.

“La nena malalta”. Angoixa, desesperació.

“Al dia següent”

“La mare morta”

f

2) Mark Rothko i Nietzsche

Dvinsk (actual Letònia) 1903 – EUA 1970

Un dels grans representants de la pintura abstracte, amb la que ell no volia ser identificat.

Admirador de las tesis de Nietzsche en “El naixement de la tragèdia en l’ esperit de la música”

"No sòc un pintor abstracte… No m'interessen les relacions del color, ni de la forma, ni res; l'únic que m'importa és expressar les meves emocions humanes bàsiques: tragèdia, èxtasi, mort. La gent que plora davant els meus quadres té la mateixa experiència religiosa que jo quan els vaig pintar” ( Mark Rothko )

h

h

f

2.3 Què fer davant una realitat irracional? Com viure la vida?

Dues opcions: 1) O bé la vivim amb moderació i

autocontrol, amb resignació i pessimisme (no podem controlar una realitat que ens supera).

És la pròpia de la nostre cultura (la moral i la religió són el resultat de la por davant una realitat que ens espanta).

Nietzsche rebutja aquesta opció

La segona opció és la de viure la vida amb optimisme i alegria, afrontar-la tal com se’ns presenta, sense fugir-hi.

Aquesta és l’ opció de Nietzsche.

“No hi ha cap raó per a buscar el patiment, però si aquest arriba i tracta de ficar-se a la teva vida, no tinguis por; mira’l a la cara i amb el front ben aixecat”.

2.4 Dionís i Apol.lo.

Nietzsche es serveix dels dos deus grecs per a explicar les dues maneres d’ entendre la realitat i les dues actituds davant ella.

Apol.lo és el Déu de l’ ordre, de la racionalitat, moderació, de Sòcrates i Plató.

Dionís és el Déu de la llibertat, espontaneïtat, alegria, festa...

Representen dues mentalitats oposades.

Dionís, el Déu de l’ alegria i de la vida.

El Déu Apol.lo

Apol.lo és l’ origen de la ciència i de la mentalitat cristiana.

La mentalitat apol.línea va triomfar

Per això la nostra cultura valora tant la raó, la ciència.

I reprimeix els sentiments Nietzsche enalteix Dionís i

menysprea Apol.lo.

Apol.lo, Sòcrates i Plató són associats per Nietzsche.Sòcrates i Plató imposen el triomf de la racionalitat i per tant de la ciència i més tard facilitaran la mentalitat cristiana.

2.5 Cal destruir la nostra cultura

Critica radicalment la nostra cultura

Perquè Amaga la realitat Reprimeix la vida Forma persones submisses Nietzsche proposa un nou

concepte d’ ésser humà : un humà que volgui viure lliurement.

3. El coneixement Importància del tema : sempre present. Diverses opcions : optimisme,

universalisme, escepticisme, relativisme?

Quina és la de Nietzsche? El relativisme (perspectivisme) i l’

escepticisme radical

3.1 La realitat no pot ser entesa racionalment

La realitat es caòtica No la podem entendre Però l’ humanitat ha lluitat

sempre per a descriure-la amb definicions , conceptes, lleis, teories.

És a dir : amb el llenguatge

3.2 Però el llenguatge no serveix

El llenguatge és un invent per explicar la realitat

Però no la pot explicar No podem reduir la realitat a

definicions. Així doncs, el llenguatge solament

expressa il·lusions : la il·lusió de que entenem la realitat.

Prenem les il·lusions com veritats Quan parlem dels “forats negres” ens autoconvencem de que

estem descrivint l’ univers: és una il·lusió

3.3 El llenguatge és un sistema de metàfores

Per a Nietzsche hem d’ entendre el llenguatge com un sistema de metàfores. Per a entendre el que vol dir observem la sesgüent anècdota :

El poeta S.Taylor anava a les classes de Química de la Royal Institution.

Quan li van preguntar per què hi anava, va respondre: “Per a enriquir les meves provisions de metàfores”.

Exemples que potser Nietzsche utilitzaria avui : Vents solars, soroll galàctic, forats negres, energia fosca,

gegants vermelles, nanes blanques, forats de cuc, cordes i supercordes, túnels quàntics, horitzons de successos, etc.

El llenguatge expressa il·lusions i ho fa metafòricament.

La metàfora sembla descriure una realitat però la substitueix.

“Les veritats són il·lusions que hem oblidat que ho són”

3.4 El llenguatge és una presó Vivim empresonats en ell perquè Ens imposa una perspectiva, uns paràmetres. Quan

assimilem un concepte tot ho veiem segons el que hem entès. És el que ara s’ anomena paradigma

Si poguéssim sortir de la presó lingüística veuríem el nostre error i que hi ha infinitat de perspectives i totes són particulars

Cap és la verdadera

El llenguatge ens força a veure les coses des d’ una perspectiva determinada.

3.5 La veritat no existeix Sobre la realitat no hi ha veritat ni

falsedat, només perspectives diferents. No coneixem mai una veritat objectiva

sinó la pluralitat de punts de vista. Conèixer no és assimilar objectivament

la realitat sinó interpretar. Interpretar és fer una valoració

personal.

3.6 Per què l’ esforç inútil de tractar d’ explicar racionalment una realitat

irracional? Perquè ens fa por una realitat irracional,

caòtica. Volem tranquil·litat (necessitem tenir control de la nostra

vida).

Les descripcions ens la donen. Perquè les creiem vertaderes. Però són mentida. Les veritats són acords entre els humans

(que l’ univers és infinit és una afirmació consensuada).

3.7 Menyspreu de la Ciència Nietzsche rebutja que la Ciència sigui

un coneixement objectiu i cert de la realitat.

Rebutja que la Ciència faci explicacions objectives i de validesa universal.

La ciència és tant sols una interpretació més de les coses.

4.Rebuig de la moral occidental La moral és un sistema de

valors : justícia, sinceritat, bondat, solidaritat ...

Aquests són referents de validesa universal.

La moral és una de las parts de la cultura.

Va rebre un gran impuls amb Sòcrates i Plató

En el segle XIX es fa una reflexió sobre els valors (Schopenhauer, Mill, Marx , Nietzsche)

4.1 Les arrels psicològiques dels valors morals

Nietzsche reflexiona sobre els valors morals

Els seu objectiu és trobar les seves arrels psicològiques : per què creiem que és millor ser sincer que mentider,...?

Per aquesta raó diem que Nietzsche és un genealogista de la moral.

4.2 Interiorització de la moral

La seva conclusió :

Els valors morals i fenòmens com la “veu de la consciència”, o “el remordiment de consciència”,

només són interioritzacions d’ interessos de la societat que l’ individu ha fet seus: interioritzem que és millor ser fidel als amics que el contrari.

Així la moral és l’ instrument per el qual un individu es subordina a la societat i aquesta el domina.

4.3 Moral d’ esclaus i moral de senyors

La moral que seguim és una “moral d’ esclaus”

Una moral de resignació, de subordinació, de moderació i autocontrol.

Però hi ha una moral diferent : la “moral dels senyors”

Aquesta moral defensa valors com la llibertat personal, la creativitat, la voluntat, la alegria.

Hauria existit en el passat però va ser substituïda per la “moral dels esclaus”.

4.4 Els responsables de la substitució

La substitució de la moral dels senyors per la moral dels esclaus ha estat provocada per

1) El judaisme : perquè instauren el monoteisme religiós (un sol Déu : una sola Veritat, un sol principi que ho explica tot...)

2) Alguns pensadors grecs (principalment Sòcrates i Plató) : per què

defensen l’ existència de valors universals (indiscutibles, objectius...)

3) El cristianisme : monoteisme i sentiment de pecat (sentiment de culpabilitat; persones amargades i turmentades psicològicament)

4)En concret : per els “sacerdots” (líders espirituals i morals de la societat)

4.5 La rebel·lió dels esclaus

Nietzsche explica que el triomf de la “moral dels esclaus” sobre la “moral dels senyors” va ser deguda a una rebel.lió , la “rebel.lió dels esclaus”.

Els individus sense interès en viure en llibertat, de manera personal, la seva vida, van imposar la seva mentalitat.

4.6 Els falsos valors Però els valors de la “moral dels

esclaus” són falsos Perquè són contraris a la nostra vida,

a la nostra llibertat. Són valors “nihilistes” perquè són la

negació de la nostra vida. Per exemple el valor “moderació” equival a voler reprimir

les nostres tendències naturals. El valor “humilitat” = desconsiderar les nostres millors

qualitats.

Per això la civilització occidental està desorientada, sense força espiritual.

Cal destruir la moral d’ aquesta civilització.

Però això només és possible si eliminem el seu fonament : Déu

Déu ha estat el valor màxim.

En ell ha estat fonament tot a la nostra cultura : la moral, la religió, la manera d’ entendre la realitat i la vida.

Per això en el segle XIX es deia que si Déu no existís tot estaria permès, volent dir que cap norma valdria o que totes valdrien igual.

5. La mort de Déu

Déu ha mort !! És una de les

expressions més impactants i més conegudes de Nietzsche.

Abans d’ analitzar el significat de l’ expressió adonem-nos de

La gran importància intel·lectual de la idea de Déu: Descartes, Hume, els il·lustrats, Marx, Nietzsche, Freud, ens aporten la seva opinió.

I quan algun autor no ho fa (és el cas de Darwin ) aquesta actitud provoca una enorme controvèrsia : com és possible no recórrer a Déu a l’ hora d’ explicar l’ Univers o la vida?

Nietzsche destaca per la seva radicalitat :

Nega l’ existència de Déu i Afirma que és una idea que

destrueix l’ ésser humà : Creure en Déu elimina la nostra

individualitat.

5.1 Què vol dir que Déu ha mort ?

Que una part de la humanitat s’ ha adonat de la falsedat de la idea.

Que malgrat la falsedat ha estat la base de tota la cultura.

Ara la humanitat entén que cal destruir a Déu perquè

És incompatible amb la nostra vida o llibertat perquè

Al creure en Ell ens sotmetem i ens autoeliminem .

5.2 Com s’ha arribat a aquesta situació de no creure en Déu?

El procés es concreta així :

A) Renaixement : l’ interès per l’ ésser humà desplaça l’ interès per Déu.

Amb el Renaixement apareix l’ antropocentrisme : l’ ésser humà es converteix en el centre de la reflexió i d’amiració. Es potencia el cult a la figura humana i a tot allò que som.

David (Miquel Àngel).

Sandro Botticelli:

“Venus”.

Sofonisba Anguissola

Pintora renaixentista italiana.

Les seves pintures descriuen l’ individualitat humana.

B)Època Moderna des de Descartes: fins aquell moment confiança absoluta en Déu, ara confiança absoluta en la raó.

La raó o capacitat humana de reflexió substitueix a Déu, passa a ocupar el seu lloc.

Aquest gir no vol dir que es deixi de creure en Déu sinó que la raó humana passa a ocupar un lloc privilegiat.

Recordem com Descartes fa derivar l’ existència de Déu de la nostra reflexió.

Comença l’ època de l’ optimisme científic : enorme confiança en les possibilitats per a entendre la realitat i per a resoldre les nostres dificultats.

C)Segle XIX : és el segle de la “mort de Déu”.

En aquest segle veiem com l’ existència de Déu és negada :

Per alguns importants intel.lectuals : Marx, Nietzsche, Freud...

-Per algunes ideologies de gran influència : anarquisme, socialisme, comunisme ...

O com Déu no es considera necessari a l’ hora de justificar importants teories :

-Darwin per a explicar l’ evolució. -Mill i l’ utilitarisme en la seva

proposta ètica i política.

5.3 Els substituts de Déu

Que la gent deixi de creure en Déu es positiu

Però el perill està en que Déu sigui substituït per altres realitats que passaran a fer la funció psicològica que fa la creença en Déu .

Quins són aquests substituts?

La Ciència i la tecnologia (ens poden aportar

explicacions molt encertades però mai podran aclarir la dimensió dels valors)

Les ideologies i els líders polítics (recursos

idonis per a la cretinització i la manipulació )

Avui : Mites de la música, esport ... (ens

poden portar a l’ oblit d’ allò realment important)

Què cal fer davant aquests substituts? Cal lluitar contra ells. És a dir, cal sempre tenir el control de la

nostra vida.

Els nazis no creien en Déu. La seva ideologia (raça, nació, terra …) era un substitut de Déu.

També el comunisme proclama el seu ateisme. Però aquesta ideologia es converteix en un substitut de Déu.

Un altre substitut de Deú podria ser la creença cega en el progrés científic i tecnològic.

També uns colors esportius poden fer el paper de substituts de Déu.

A continuació un conjunt de dibuixos irònics sobre la afirmació de Nietzsche “Déu ha mort!”

6. El nihilisme

"Nihilisme" : prové de la paraula llatina "nihil", que vol dir "res".

Nietzsche utilitza la paraula en dos sentits:

Munch :“El crit”, detall

1) Nihilisme passiu. És creure que la vida no té sentit

(no sabem quin sentit donar-li)

Estem en una etapa de desorientació

Nietzsche creu que és una característica del XIX provocada per l’ enfonsament de la religió i el valors de sempre.

Es diu passiu perquè s' ha arribat a aquesta situació d' una manera involuntària.

Munch. El crit

No tot és negatiu : és una oportunitat per a

començar a viure la vida d' una manera personal i lliure.

El perill està en que quedem estancats en la situació de desorientació o en que es busquin sortides falses :

quan busquem substituts a Déu.

2) Nihilisme actiu

Es refereix a l' actitud personal que caldria tenir:

una actitud de voler reduir a res els valors existents,

de rebutjar-los,

per a ser capaços de crear-ne de nous que siguin l' expressió de voler viure

amb llibertat Nihilistes actius són els “nous

homes” : els superhomes.

7. El superhome i l'etern retorn

L’ idea del superhome és una de les centrals en Nietzsche.

Per a presentar-la es serveix de la figura d’ un profeta persa anomenat Zaratustra

Aquest profeta hauria iniciat una moral de resignació (actitud igual a la moral del cristianisme)

Nietzsche fa seu aquest personatge, l’inverteix i el converteix en l ‘ iniciador d’ una moral de llibertat :

La “moral del superhome”.

7.1 Alguns significats de superhome

A) L’ esperit lliure Aquell que és lliure d’ esperit Aquella persona que refusa la

moral tradicional (la moral convencional, la moral majoritària)

i provoca la transvaloració = canvi de valors

La seva màxima és : “arriba a ser allò que ets”

B) Creador d’ una nova taula de valors

Farà una transvaloració = Destruït l’ actual sistema de valors Crea una nova taula de valors o nou sistema de valors Aquests valors han de respondre a

la pròpia llibertat personal.

C) És l’home amb “voluntat de poder”

Voluntat de poder no vol dir agressivitat o domini sobre els altres

Vol dir voluntat de superar-se a si mateix

No vol dir poder polític sinó voluntat d’ autoafirmació personal

D) És superació i evolució moral

Evolució de la nostra actitud davant la vida

Utilitza la idea de les transformacions de la nostra actitud

Ens podem situar en un dels tres estadis següents:

1) Els humans podem ser camells :

igual que el camell, els humans, majoritàriament, som docilitat, i transportem sense cap rebuig o crítica els valors que imposa la societat. És el nivell menys evolucionat de l' esperit humà;

2) Ens podem transformar en lleons :

El lleó simbolitza la “força” Recuperem ara la nostra “força”, el voler

no ser manipulats ni arrossegar-nos subordinant-nos als valors de la societat.

Ara ens oposem i aconseguim alliberar-nos.

Però l’ alliberament no és total : encara necessitem dels altres.

3) El lleó pot transformar-se en nen :

Ara és quan som totalment lliures : Som capaços de crear valors nous

i viure la vida amb total autonomia. El nen simbolitza la innocència, la

puresa, la no contaminació pels valors socials i culturals.

El nen equival al superhome.

7.2 “L’ etern retorn”

Observem aquestes dues línies : una línia recta i un cercle. Ens ajudaran a entendre la manera com Nietzsche entén la història, el temps, i l’ actitud que caldria tenir davant de la nostra vida.

La idea del superhome és inseparable de la idea de “l 'etern retorn”.

Què vol dir “etern retorn”?

És l’ actitud que caldria tenir davant de la vida.

Cal viure-la desitjant que allò que fem es repeteixi eternament.

No per el plaer del moment. Sinó per l’ actitud de llibertat

personal.

Cal actuar en cada moment de manera que el que fem sigui realment allò que la nostra voluntat ha decidit.

Faig allò que em satisfà realment com a persona.

Actuant així : -El “remordiment” o “sentiment de

culpabilitat” no té raó de ser. Abandonem, doncs, la “consciència

moral”. Sóc, doncs, “senyor de mi mateix”.

La idea de l’ “etern retorn” és incompatible amb la concepció lineal del temps.

cal relacionar-la amb la concepció cíclica.

La concepció lineal

La concepció lineal és la de les religions jueva i cristiana i de la nostra cultura :

Tot comença en un moment determinat (creació

per part de Déu) i s’ orienta cap a un fi ja preestablert.

Cal viure el present en funció del futur.

La concepció lineal del temps ha donat lloc a la idea del progrés o a entendre, per exemple, que el procés evolutiu ha portat inevitablement a l’ ésser humà en un procés perfectiu.

La concepció lineal explica també la visió marxista i comunista de la Història : inevitablement el capitalisme s’ enfonsarà i arribarà el socialisme i comunisme.

La concepció cíclica

La concepció cíclica o circular del temps és més pròpia de les cultures orientals i indígenes americanes.

Es basa en la creença de que el temps de l’ univers i de tots els éssers gira en cercles, en una roda còsmica, de creacions i destrucccions sense fi.

És aquesta la imatge que Nietzsche utilitza.

Calendari asteca

g

Concepció lineal de la història

Concepció cíclica de la història

Interessant article sobre les dues concepcions del temps.

http://santocaos.blogspot.com/2006/04/tiempo-lineal-vs-eterno-retorno.html

Breu referència http://cartadeajuste-carmen.blogspot.com/search?updated-m

ax=2011-01-07T20%3A30%3A00%2B01%3A00&max-results=10

Eterno retorno 3’ El día que Nietzsche lloró

http://www.youtube.com/watch?v=qxw3lHQszRc&feature=related

Recapitulem

Realitat : -Com entén la realitat? -Vida : a què es refereix amb aquesta

paraula? -Què és el vitalisme?

Racional / irracional : -Té confiança en la raó? -Té confiança en la ciència? -Té confiança en el

llenguatge?

Coneixement : -És universalista? -És optimista intel·lectual? -És escèptic? -És relativista? -Com anomenem el seu relativisme?

Déu -Significat de “Déu ha mort”. -El segle XIX i Déu? -Substituts de Déu? -Per què “Si Déu no existeix tot està

permès”?

Moral -Quina opinió té de la llibertat? -Quines són les dues morals de les

que parla? -Què vol dir nihilisme passiu? -Qui és el Superhome? -Significat de “voluntat de poder”?

-Idea de les transformacions de l’ esperit?

-Etern retorn? -Concepció lineal del temps? -Concepció cíclica del temps?

Context -Els filòsofs de la sospita -Schopenhauer -Irracionalitat

Veure “La Aventura del Pensamiento” Veure algun fragment de “El día que Nietzsche lloró”