El Personatge 49

CARLESPUIGDEMONT

Nascut a Amer el 1962 i gironí d’adopció. Casat i amb dues filles.

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Girona i periodista de professió. Ha dedicat, pràcticament, tres dècades de la seva vida als mitjans de comunicació i al periodisme, on ha treballat com a cap de redacció d’El Punt Diari i com a director de l’ACN i del Catalonia Today. També, ha estat vinculat

professionalment amb institucions gironines, al fer-se càrrec de la direcció de la Casa de Cultura de Girona.

La seva trajectòria professional va fer un salt gràcies a la seva activitat i inquietud política. Va ser membre de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) i, el 2006, va ser escollit diputat de les comarques gironines per CiU. Aquest fet va

propiciar que a l’any següent es presentés com a candidat per encapçalar les llistes del partit per aconseguir l’alcaldia de Girona, fins que el 2011 va guanyar els comissis i es va proclamar Alcalde de Girona.

Apassionat de la comunicació, el periodisme i les TIC. Procura que la seva responsabilitat pública no el desvinculi del sector, ja que el segueix ben de prop.

Alcalde de Girona

50 ·

En Carles Puigdemont és un apassionat del periodisme i de les noves tecnologies. Com va començar aquesta relació?

Molt abans de començar el batxillerat ja era un apassionat del periodisme. A mi m’agradava moltíssim la premsa, escrivia molt i devorava els diaris que arribaven a casa. Es podria dir que portava a les venes el virus de la comunicació, molt abans de decidir el que volia ser.

Amb les noves tecnologies hi vaig entrar en contacte molt al principi de tot. Vaig viure la primera aplicació d’un projecte d’un diari electrònic americà, abans d’Internet, que em va fer veure que estàvem a les portes d’una revolució similar a la de Gutenberg en el seu moment, i que això ens canviaria la vida. Per tant, el meu cervell va començar a pensar en aquesta clau amb una certa anticipació en el temps i aquesta anticipació em va permetre fer algun dels projectes que vaig fer, com va ser l’agència catalana de notícies.

A nivell professional, durant gairebé 30 anys va ser redactor en cap d’El Punt Diari, director de l’ACN i director del Catalonia Today; també, va ser el director de la Casa de Cultura de Girona. Quins records té d’aquestes etapes?

Me’n sento molt orgullós perquè em vaig guanyar la vida amb el que m’agrada i vaig tirar endavant projectes amb molta ambició. No em vaig resignar a acceptar el que em venia

formats i llenguatges: de quina forma responem als desafiaments que encara no tenen una resposta adequada, de la nova població que neix i que creix en un entorn informatiu diferent al qual hem nascut nosaltres i que crec que l’empresa encara no ha trobat el model de negoci.

I, actualment, en la posició on em trobo, em permet estar en contacte amb la societat i veure l’altra cara de la comunicació, que em proporciona uns coneixements molt útils.

Fill d’Amer, però sempre ha estat vinculat a la ciutat de Girona. Què en pensa de la ciutat, com la veu?

La ciutat de Girona té una cosa que compartim tots: ens fascina i ens en fa estar molt orgullosos. És una marca que ens enorgulleix i tots podem trobar la traça de la nostra empremta a la ciutat. Tots som patriotes gironins i ajudem a construir aquest castell que és la ciutat, una població que cada vegada és més coneguda, respectada i admirada fora de Girona. Té aquest element que fa que tots sentim que formem part d’un projecte col·lectiu. Tots som ambaixadors de Girona. Crec que és una característica que ens defineix molt bé.

Quan la gent ve aquí per primera vegada nota aquesta dimensió humana del paisatge que va més enllà de la patrimonial i la cultural. Això ho hem

“Els gironins som militants d’una causa que es diu

Girona, que és una causa invencible”

Tot i que mai s’ha desvinculat del món de la comunicació i de les TIC...

Des de la meva posició, ara tinc una perspectiva diferent, però que crec que és complementària a la meva perspectiva professional i que em pot ajudar molt si torno a exercir una feina activa en comunicació, que és una cosa que continuo pensant que he de fer. M’agrada el món de la transició dels medis convencionals als nous

donat, sinó que vaig buscar la manera de fer aportacions al meu món. Ho he pogut fer i d’alguna manera encara en continuo vinculat i m’interessa saber el que passa al sector, el que passa des d’un punt de vista professional i tecnològic. I em sento satisfet, orgullós i amb ganes de continuar fent-hi aportacions.

· 51 de conservar i crec que els gironins som militants d’una causa que es diu Girona, que és una causa invencible.

Com es sent treballant en política?

Amb orgull per poder fer una cosa que jo vull i fer-la en les condicions polítiques que jo vull. És a dir, podent ser amo de les meves decisions i podent servir a un projecte col·lectiu que m’ha mogut tota la meva vida: el projecte d’un país lliure. Per tant, poder fer que la ciutat creixi socialment, culturalment, nacionalment... contribuir en el fet que Girona es projecti més enllà de les seves fronteres com una ciutat de qualitat, de convivència, de progrés i de futur em fa sentir tremendament orgullós.

És evident que, el que tinc ara, és un aspecte de la vida que no me l’havia proposat. Sí que és veritat, però, que sóc activista polític des que tinc ús de raó. Per tant, l’única diferència és que ara formo part d’unes llistes i que estic a primera línia, tot i que de política n’he fet sempre, com a voluntari, del que era i és el repte col·lectiu de fer un país millor.

Creu que és una professió agraïda?

No ens n’hem de queixar. És veritat que està molt mal vista, que té poc prestigi social i que és l’ase de tots els cops; i això difícilment canviarà. Però el més important és que, al final del dia, cadascú se’n vagi a dormir amb la consciència d’haver fet les coses rectes, correctes i amb la màxima ambició. Jo cada dia, quan vaig a casa, me’n enduc aquesta sensació, amb els errors que comento. Crec que si te’n vas amb aquesta consciència, al final, algun dia algú reconeixerà que ni la immensa majoria dels polítics som ganduls, corruptes i aprofitats, ni que la política tampoc és diferent del que passi a altres professions. Ara ens toca a nosaltres tenir aquest desprestigi. Però, alhora és un desprestigi que una societat no es pot permetre i, en part, és comprensible que passi per alguns errors que s’han fet i, per l’alta responsabilitat que tenim. La política és absolutament necessària i la seva reputació és imprescindible; les institucions han de ser prestigiades

i qualsevol actitud que vulgui atacar això, tant de dins com de fora, s’ha de combatre, però sense fer-ne una causa general.

Políticament, quines fites té?

Ser una vàlua més d’una cadena molt llarga, que ve de lluny i que anirà molt lluny. Aquesta cadena és la de fer que aquest país sigui digne dels seus fills i que la ciutadania pugui complir allò que és la seva màxima aspiració: progressar en llibertat, en democràcia, en pau i estabilitat; i vull contribuir en això. Ara em toca viure aquest moment històric i puc fer una aportació en aquest sentit.

Si d’aquí a uns anys les circumstàncies em situen en un altre projecte, jo no deixaré de participar en aquest mateix combat, faci el que faci, perquè així ho he fet sempre.

Què m’agradaria veure ara que el procés s’ha iniciat? Doncs m’agradaria veure la independència de Catalunya

“De política n’he fet sempre i ara em trobo al capdavant d’unes llistes per afrontar el

repte col·lectiu de fer un país millor”

52 ·

tal com està plantejada ara. És a dir, en temes democràtics, pacífics, majoritaris, dialogats i amb un cert punt internacional. A mi m’agradaria veure-ho i si hi puc participar, doncs em sentiré doblement satisfet.

Com s’imagina la “Girona del futur”?

Crec que en un país i en una Catalunya independent, Girona ha de tenir un paper important. És a dir, ha d’aspirar tenir una funció nacional amb un rol important. És la més petita de les quatre capitals catalanes, però pot aportar un valor afegit que suma moltíssim. M’imagino una Girona amb menys desigualtat, una Girona on els ciutadans tinguin moltes més oportunitats de futur de les que tenen ara, que sàpiga entendre que a partir del respecte cap al passat, cap al medi natural i de l’entorn és on hi ha les claus del seu futur. Girona ha de ser una ciutat de convivència, que fa

d’aquesta suma d’aportacions una de les claus de la seva catalanitat i de la seva originalitat, sense renunciar a res, sinó al contrari, reforçant les arrels, la nostra llengua, la nostra identitat i projectant-se al món.

M’imagino que serà una ciutat que continuarà despertant el respecte i l’admiració de fora. Per tant, la meva contribució, vull que vagi cap aquesta direcció.

Vostè, i tot el seu equip de govern, tenen la possibilitat de millorar-la. Què proposaria per tal que aquesta “Girona del futur” fos possible?

Nosaltres volem proposar el mateix projecte que proposàvem ara fa 3 anys. Canviar una ciutat que portava una inèrcia de 32 anys amb una manera de fer les coses va ser complex. I per fer-ho necessitem dos mandats, que és el que dèiem. Per tant, ara entrarem en aquesta segona fase. Hem dedicat

molts esforços a canviar la maquinària per dins: organització administrativa, canvis d’ordenances... una sèrie d’eines que ens permetin l’eclosió d’una ciutat com la que volem. I com la volem? Hi ha un eix estratègic que és claríssim en el nostre mandat i veig que ara es comença a compartir amb algú de l’oposició, que ja era hora. Aquest eix és el de convertir Girona en una ciutat de turisme cultural; la cultura entesa des d’un sentit ampli: la gastronomia, el patrimoni, l’art, el teatre, la música, el paisatge, els productes...

Si juguem bé les cartes, Girona pot generar llocs de treball i generar riquesa en el sector dels serveis i del turisme. Crec que a curt termini això ens pot proporcionar la caiguda de l’atur que esperem i que ja es comença a produir. Al costat d’aquest fet, tenim temes urbanístics per resoldre: l’entrada de Girona per la zona sud, on ja hem pres decisions, com el trasllat de la clínica Girona, per exemple. I òbviament, la transformació de la ciutat a través dels seus 4 rius. Això ens caracteritzarà i ens situarà a l’avantguarda de les ciutats europees que saben entendre quin és el nou diàleg entre l’espai urbà i el natural dels seus medis fluvials. En aquest sentit, m’alegra el compromís de la Generalitat per considerar Girona i convertir-la en la ciutat que farà la prova pilot i espero que Europa ens ajudi en aquest sentit. Evidentment, també tenim el projecte ferroviari, amb el viaducte per dalt i el tren per sota, com un actor molt rellevant per la societat i l’economia gironina.

A més, la Girona com a ciutat cultural comença a ser reconeguda per la “Girona Ciutat de Festivals”. Això fa que aquesta ciutat tingui unes potencialitats que sempre ha tingut, però que nosaltres les hem posat al descobert.

Al programa electoral del 2011 hi teníem una frase que ho resumeix molt bé: “Posarem Girona de moda” i crec que ho estem aconseguint. Ho volem per atraure gent de fora perquè, és evident que llavors, la maquinària del comerç i del turisme funcionarà millor i això ho necessitem per invertir i per donar oportunitats a la gent.

“Que el RES es faci a Girona i que sigui una punta de llança per estendre’s en l’àmbit

nacional, fa que ens sentim satisfets”

· 53 S’acosten les eleccions municipals. Entenc que no ens pot revelar cap punt dels que presentaran al programa electoral, però, què té present fer durant els pròxims quatres anys si revalida l’alcaldia?

M’agradaria aportar els indicadors que situen Girona com una de les ciutats que surt de la crisi i, per tant, reduir la bossa d’aturats i generar més activitat econòmica. Hem aprofitat la crisi per esdevenir més competitius i atraure més inversió per fer que l’economia local funcioni millor.

Aquestes són les bases del model socioeconòmic que serà reconegut en un futur. És una Girona que perd complexes i que no només viu d’allò que li ve donat, sinó que surt a buscar amb ambició i amb ganes de competir en un món global. També que té ganes de dir coses en terrenys com el de les smart cities, el terreny de la sostenibilitat, de la mobilitat, en la consolidació del medi natural amb l’urbà, la internacionalització, de la cultura, gastronomia... Tot això

són els fonaments de la Girona de les pròximes dècades i ens sentirem feliços si aquesta traça és perdurable i si els governs del futur, que seran necessàriament diversos, ho recullen amb el mateix orgull que nosaltres hem recollit el testimoni d’aquella Girona dels anys 80 que ens van deixar els primers ajuntaments de la democràcia.

Parlant d’economia, vostè està al cas de la iniciativa del RES. Què opina del fet que les monedes complementàries convisquin amb la moneda convencional per afavorir un sector com és el comerç local, tenint en compte que a la ciutat de Girona s’hi està portant a terme el pilot per estendre-ho arreu del territori?

El conec i n’hem parlat diverses vegades. Veig que és una iniciativa que cada dia és més present a la ciutat. Crec que és un projecte que casa molt amb una cosa que hem comentat abans, amb el tema de la comunicació i dels públics que neixen i creixen amb un entorn diferent, i aquesta iniciativa

“En un país i en una Catalunya independent,

Girona ha de tenir un paper important”

54 ·

de valor. No només són destinataris passius de productes, són part activa de la cadena de valor de la nostra economia. Si volem tenir una economia diversificada, potent, competitiva i eficient, el consumidor hi té molt a dir.

Que es moguin 1,5 milions d’€/RES en comerç local té uns beneficis indirectes molt més grans que el milió i mig. Crec que la multiplicació és exponencial. Per tant, celebro molt que el primer exercici hagi donat aquesta xifra, que no deixa de ser modesta pel volum de comerç de la ciutat de Girona però, alhora, molt potent per una iniciativa que parteix d’un concepte cultural nou.

Animo a la gent que la provi i veuran els beneficis directes i, sobretot,

els indirectes que genera aquesta iniciativa, ja que és molt el que es pot moure gràcies a la cadena de valor d’un projecte així.

Per tant, si el consumidor i el comerciant prenen consciència, al final no costarà massa que puguem situar quin és l’impacte directe i indirecte que genera el RES, a Girona i arreu.

Quin record voldria que tinguessin de vostè, els ciutadans de Girona, del seu pas per l’alcaldia en aquesta legislatura?

Sóc una persona que té al·lèrgia als personalismes i a la mitomania. Els diria que mirin l’Ajuntament que tinc l’honor de presidir com un Ajuntament que va fer tot el que va fer, amb els seus errors i encerts, amb honestedat, amb molt de treball i amb una estima profunda a la transformació de la ciutat en els pitjors moments que, probablement, ens hem trobat en democràcia. És a dir, amb unes eines molt complicades hem de fer front a desafiaments molt forts i que el resultat final sigui d’orgull pels gironins (votin el que votin) i que sentin que han tingut al davant una gent i un govern amb qui han pogut confiar. Això és el que crec que haurien de recordar. No tant una obra en si, sinó una actitud. L’actitud de posar les bases per anar cap a una transformació amb més participació, més transferència, de major eficiència, de posar-se més en la pell de la gent, de mirar-se les coses en un pla d’horitzontalitat... El conjunt d’elements que permetin dir “aquesta gent ho van fer bé. Van fer el que vam poder en un moment molt complicat i, potser no els vaig votar, però estic agraït que s’hi dediquessin en rigor i de la seva actitud”. A mi, personalment, d’aquí a molts anys, m’agradaria que em diguin “escolta’m, reconec que vas treballar amb dedicació, honestedat i en servei públic. Potser no estava d’acord amb això que vas fer però, com a ciutat, estem contents de tenir gent amb aquesta actitud”n

Entrevista de

Elisabet Blanch@eli_blanch

respon a aquesta cultura emergent que tenen les noves generacions. Per tant, que això es faci a Girona i que sigui una punta de llança per estendre’s en l’àmbit nacional, fa que ens sentim satisfets i molt còmodes.

A tots aquells comerços que encara no l’han provat, jo els convidaria a fer-ho, que ho provin perquè, dels que ho han provat i jo conec, com a mínim, n’estan molt contents.

L’últim any, a Girona, es van moure més 1’5 milions d’€/RES. Creu que és una eina útil per reactivar l’economia local?

Segur que sí. A part, hem de fer un esforç per fer veure als consumidors que també formen part de la cadena