EnllaçUIB · resoldre les seves necessitats i reptes a través de la cre- ... (Psicologia)...

enllaçUIB 3

Enllaç UIBRevista de la Universitat deles Illes Balears

Edició:Vicerectorat Primer de Planifica-ció i CoordinacióUniversitària

Son Lledó, Campus Universitari,Cra. de Valldemossa, km 7.5,07122 Palma (Illes Balears)Tel. +34-971 17 34 74

Consell Editorial:Montserrat Casas Ametller,Rectora; Marti X. March Cerdà,vicerector Primer de Planificaciói Coordinació Universitària;Nicolau Dols Salas, vicerectorde Projecció Cultural; CelsGarcía García, vicerectord’Estudiants i Campus.

Direcció:Joan Pericàs

Redacció:Enric Culat, Antoni Oliver,Montse Pablo

Fotografia:Joan Miquel Ferrà i Servei deComunicació de la UIB

Asessoria lingüistica:Servei Lingüístic de la UIB

Portada:Jaume Falconer

Disseny i maquetació:Carles Canals

Impressió:Artes Gráficas de Baleares S.L.

Dipòsit legal:PM 765-2000

Versió digital:www.uib.es/ca/infsobre/

serveis/generals/comunicacio/ecampusuib/

El passat 19 de març la nostra universitat va complir 30 anys. Durant aquest períodehem recorregut un llarg camí. El nostre millor bagatge són els més de 36.000 titulats su-periors que s’han incorporat al mercat laboral, alguns dels quals ocupen avui càrrecs deresponsabilitat en l’àmbit polític i empresarial. El campus de Palma, juntament amb lesseus universitàries de Menorca i d’Eivissa-Formentera, ha contribuït a la cohesió sociali ha permès l’accés a la educació superior de moltes persones que atès el nostre ca-ràcter insular difícilment haurien pogut accedir-hi.

Un ventall ampli de titulacions presencials combinat amb un renovat sistema semipre-sencial i virtual permet als 14.000 estudiants dels estudis oficials escollir entre 19 titula-cions de cicle curt, 18 llicenciatures i 3 titulacions de segon cicle, les quals s’impartiranja adaptades a l’Espai Europeu d’Educació Superior a partir del curs 2009-2010. La UIBha fet també l’opció decidida pels estudis de postgrau i per l’especialització amb 20màsters oficials adaptats al nou sistema d’ensenyament-aprenentatge i 31 doctorats,12 dels quals tenen la menció de qualitat del Ministeri d’Educació i Ciència.

La formació al llarg de tota la vida, un dels objectius assenyalats a la declaració dePraga, ho és també de la UIB: 97 cursos d’especialització contribueixen a la formaciópermanent de 3.000 alumnes. Per altra banda, el programa Universitat Oberta deMajors, proposta pionera que féu la nostra universitat ara fa deu anys, té actualment milestudiants.

La UIB també és un centre de creació de coneixement amb 4 instituts de recerca (dosdels quals conjunts amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques) i 121 grupsque gestionen 70 projectes competitius i se situen als llocs més alts dels rànquings deproductivitat del nostre país. La feina dels nostres investigadors ha permès que la nos-tra universitat sigui un referent en molts àmbits del coneixement, capaç d’atreure estu-diants d’arreu del món en els estudis de postgrau.

No hem oblidat la nostra relació amb el món empresarial, amb el qual tenim actualmentmés de 100 contractes, ni la inserció laboral dels nostres estudiants, gestionada des dela Fundació Universitat-Empresa. Hem iniciat un programa per a joves emprenedorsque els permetrà disposar de microcrèdits per portar a terme les seves propostes i volemfer un esforç ferm a favor de la recerca de qualitat i la innovació. També ens hem acos-tat a tota la ciutadania mitjançant un ampli programa cultural. Tanmateix ens queda moltcamí per fer: ara ens enfrontam al repte de trobar el nostre lloc a l’Espai Europeu ivolem anar-hi de la mà de tota la societat de les illes Balears, convençuts que no podemdeixar passar aquesta oportunitat de futur per a la nostra terra.

Montserrat Casas, Rectora

editorial

sumari Trenta anys, trenta-sis mil titulats

La UIB oferirà 29 titulacions de grau apartir de l’any acadèmic 2009-2010d’acord amb els criteris de l’espaieuropeu d’educació superior

El IUNICS assentarà durant 2008 lesbases d'una futura Escola de Postgraude Salut

Escodrinyar la matèria fent-hi col·lisionarelectrons. La UIB incorpora un micros-copi electrònic de rastreig d’últimageneració.

Debat entre antics alumnes:Francesc Antich i Cristòfol Soler

L'IMEDEA (UIB-CSIC) romp el gelantàrtic

Notícies de recerca

Titulats de la UIB aconsegueixen més de700.000 euros en ajuts per impulsarprojectes d’innovació en empresesde les Illes Balears

Felicià Fuster, president del ConsellSocial

Projecció cultural: agenda d'actes

Novetats editorials

66

1188

2222

2266

3322

4444

4488

5500

5566

6622

6655

enllaçUIB 4

SSuummaarrii

enllaçUIB 5

66

1188

3322

2222 2266

4444

5500 5566

6622

TRENTA ANYSTTrreennttaa--ssiiss mmiill ttiittuullaattss36.243 titulats que s'han incorporat al teixit social; 870milions d'euros d'estalvi per a les famílies que no hanhagut de finançar l'estada dels seus fills en altres comunitats autònomes; 500 projectes de recerca finan-çats amb fons de l'Estat des de 1995 i que han suposatel retorn a les Illes de 25 milions d’euros; 65 projectes derecerca finançats amb fons europeus des de 1995 quehan suposat 8 milions d'euros; 1.127 contractes esta-blerts entre grups de recerca i empreses per tal de resoldre les seves necessitats i reptes a través de la cre-ació de nou coneixement; 4.462 alumnes de la UIB quehan fet pràctiques remunerades a empreses de les IllesBalears als últims deu anys, etc. Són alguns dels indica-dors que demostren l'EFECTE UIB, és a dir, algunes deles conseqüències que per a les Illes Balears ha tingutdisposar d'una universitat pròpia.

RReeppoorrttaattggee

enllaçUIB 7

lologia Catalana Filosofia i Lletres (Filologia Cata-lana) (1989-2001) + Filologia Catalana (1997-2007); 441 Llicenciats en GeografiaGeografia-Història (Geografia) (1979-1982) +(1997-2001) + Geografia (1990-2007); 433 En-ginyers Tècnics en Informàtica de Gestió (1994-2007); 425 Llicenciats Filosofia i Lletres. Divisió enGeografia i Història 1982-1990); 352 Enginyers

Tècnics de Teleco-municació. Esp. enTelemàtica (1995-2007); 351 Llicen-ciats en Filosofia iLletres (Divisió Fi-lologia) (1978-1989); 350 Diplo-mats en EducacióSocial (1996-2007); 335 Llicen-ciats en FilologiaHispànica Filosofiai Lletres (FilologiaHispànica) (1989-2000) + (1997-2007); 334Diplomats en Infor-màtica (1987-1997); 301Llicenciats en Psi-c o p e d a g o g i a(1997-2007); 273Enginyers Tècnicsen Informàtica deSistemes (1997-2007); 273 Llicen-ciats enBioquímica SegonCicle (1995-2007);267 Enginyers enInformàtica(1990 -2007); 253 Llicen-ciats en FísicaCiències Físi-ques(1985-2000) +Física (1997-2007); 225 Llicen-

ciats en Filosofia. Filosofia i Lletres (Filosofia)(1989-2000) + Filosofia (1997-2007); 179 Diplo-mats en Fisioteràpia (2003-2007); 100 Llicenciatsen Matemàtiques (1998-2007); 669 Enginyers Tèc-nics Industrials. Esp. Electrònica Industrial (1994-1997)+ (2003-2007); 61 Llicenciats en Informàtica(1997-2001); 30 Llicenciats en Filologia Anglesa(2005-2007); 22 Arquitectes Tècnics (2004-2007);21 Enginyers Tècnics Agrícoles. Esp. Hortofructi-cultura i Jardineria (2005-2007)

RReeppoorrttaattggee8.051 Diplomats en Educació, Professorat d’EGB(1978-1997) + Especialitats de Mestre (1994-2007); 3.693 Llicenciats en Dret (1978-2007);3.183 Diplomats en Ciències Empresarials, Cièn-cies Empresarials (1997-2007) + Empresarials(1978-1998); 2.041 Diplomats en Relacions Labo-rals, Graduat social (1989-1997) + Relacions La-borals (1994-2007); 1.816 Tècnics d'Empreses iActivitats Turísti-ques (1989-2002);1.771 Llicenciatsen Economia, Eco-nòmiques (1988-2000) (brancaempresa) + Econo-mia (1997-2007);1.764 Diplomatsen Infermeria(1983-2007); 1.294Diplomats en Tu-risme, UIB (2000-2007); ConsellEIFO (2000-2007)i Escola AdscritaFelipe Moreno(2003-2007); 1.183Llicenciats en Pe-dagogia Filosofia iLletres (Ciènciesde l'Educació)(1978-1989) +(1997-2001) +Ciències de l'Edu-cació/Pedagogia(1989-1997) + Pe-dagogia (1998-2007); 1.089Llicenciats en Psi-cologia Filosofia iLletres (Psicologia)(1989-2002) + Psi-cologia (1994-2007); 1.086Llicenciats en Bio-logía Ciències Bio-l ò g i q u e s(1979-2000) + Biologia (1997-2007); 1. 013 Di-plomats en Treball Social (1985-2007); 894 Lli-cenciats en Administració i Direcció d'Empreses(1997-2007); 689 Llicenciats en Història Geogra-fia-Història (Història) (1978-1983) + (1997-2002) +Història (1990-2007); 608 Llicenciats en QuímicaCiències Químiques (1978-1999) + Química(1997-2007); 495 Llicenciats en Història de l’ArtGeografia-Història (Història de l'Art) (1997-2001) +Història de l'Art (1990-2007); 478 Llicenciats en Fi-

enllaçUIB 9


30aannyyss3366224433ttiittuullaattss

lats: 27 químics, 61 advocats, 290 mestres, 16 diplomats en Em-presarials, 8 pedagogs, 20 filòlegs i 27 geògrafs.

Trenta anys després el pressupost de la Universitat de les IllesBalears supera els 85 milions d'euros, els alumnes matriculatssón 13.368 i durant les tres primeres tres dècades de vida, laUIB ha expedit 36.243 títols universitaris, a un capital humà ques'ha pogut incorporar al teixit productiu de la comunitat autònomai que té la seva part de responsabilitat en el desenvolupamentcultural i econòmic que han registrat les Illes Balears.

Tres dècades enrere, l'any 1978, es va crear la Universitat deles Illes Balears sota la denominació d'Universitat de Palma. D'a-quella incipient UIB en formaven part l'Escola Normal de Magis-teri, l'Escola d'Estudis Empresarials (antiga Escola de Comerç,que precisament enguany compleix el seu centenari), la Facul-tat de Ciències, la Facultat de Filosofia i Lletres i la Facultat deDret, creada aquell mateix any. Val a dir que, des de 1972, totsaquests centres eren dependents d'alguna de les dues gransuniversitats públiques de Barcelona, la Universitat dita Central ila Universitat Autònoma. Aquell mateix any 1972 havia nascutl'anomenat Patronat Econòmic d'Estudis Universitaris, que, a ini-ciativa de l'Ajuntament de Palma i la Diputació Provincial de Ba-lears, aglutinà els organismes i entitats interessades a impulsarels estudis universitaris a les Illes i establí les oportunes nego-ciacions amb les universitats de Barcelona per a l'obertura deseccions delegades.

Aquests primers passos es degueren de manera especial a l'im-puls de Gabriel Alzamora, batlle de Palma, que va exigir al mi-nistre d'Educació un desenvolupament del procés universitari aMallorca, i impulsà amb nova vida l’esmentat Patronat, que eraintegrat per la Diputació, l'Ajuntament de Palma, la Cambra deComerç i el Patronat d'Estudis d'ASIMA, en un primer moment,als quals s'afegiren després la Caixa d'Estalvis de Balears, «SaNostra», el Foment de Turisme i el Col·legi Oficial de Notaris deles Illes Balears.

Les primeres facultats i escoles s’instal·laren en diversos edificisde Palma. N’hi havia que ja els ocupaven, i d'altres foren adqui-rits pel Patronat. Així, els estudis d'Empresarials i Dret es cursa-ven a l'edifici Sa Riera, els de Filosofia i Lletres a Son Malferit,els de Magisteri a l'edifici de l'antiga Escola Normal i els de Cièn-cies a l'exseminari dels Paüls, a la carretera de Valldemossa, unimmoble que fou adquirit per vint milions i mig de pessetes, a lesquals hom va haver d'afegir quatre milions i mig en dotació de la-boratoris i biblioteca.

No va ser fins a l'any 1976 quan, mitjançant una ordre ministe-rial, es creà una comissió per estudiar la creació d'una universi-tat pròpia a les illes Balears. Entre 1972 i el moment de la creaciód'aquella comissió, la societat balear ja s'havia abocat a l'em-presa. Pràcticament tots els ajuntaments de Mallorca realitzavenaportacions econòmiques al Patronat i la llista de socis particu-lars col·laboradors (entitats bancàries, empreses, comerços iparticulars) havia anat creixent any rere any. La importància deles seves aportacions econòmiques, així com dels membres fun-dadors i entitats col·laboradores principals, queda reflectida enel moviment d'ingressos i despeses realitzats pel Patronat entre1972 i 1977 que es reprodueix a la pàgina 12.

La llei de creació de la Universitat de Palma arribà finalment eldia 18 de març de 1978, i a partir d’aquí s'establí una comissiógestora que presidí la institució fins a les primeres eleccions delsòrgans de govern.

Aquell llunyà any acadèmic 1978-79 la Universitat de Palma,doncs, no començava de bell nou. Ja tenia 3.886 alumnes quecursaven les especialitats de Magisteri, Dret, Filosofia i Lletres,Estudis Empresarials i Ciències. Aquell any la Universitat dePalma expedí també els seus primers títols. Foren 449 els titu-

LL''aannyy 11997788 eess vvaa ccrreeaarr llaaUUnniivveerrssiittaatt ddee lleess IIlllleess

BBaalleeaarrss ssoottaa llaa ddeennoommiinnaacciióó dd''UUnniivveerrssiittaatt ddee PPaallmmaa

TTrreennttaa aannyyss ddeesspprrééss eell pprreessssuuppoosstt ddee llaa UUnniivveerrssiittaattddee lleess IIlllleess BBaalleeaarrss ssuuppeerraaeellss 8855 mmiilliioonnss dd''eeuurrooss

enllaçUIB 10

1995

enllaçUIB 11


AAnnttoonnii RRooiigg ii MMuunnttaanneerr President de la Comissió Gestora, 1978-81

AAnnttoonnii RRiibbeerraa ii BBllaannccaaffoorrtt Primer Rector de la UIB, 1981-82

NNaaddaall BBaattllee ii NNiiccoollaauu Rector de la UIB de 1982 a 1995

LLlloorreennçç HHuugguueett ii RRoottggeerr Rector de la UIB de 1995 a 2003

AAvveell··llíí BBllaassccoo EEsstteevvee Rector de la UIB de 2003 a 2007

MMoonnttsseerrrraatt CCaassaass AAmmeettlllleerr Rectora de la UIB des de l’any 2007

1982

2003 2007

Pas a pas

Evidentment l'augment progressiu de la matrícula i dels titulats dela UIB ha estat possible gràcies a un creixement sostingut de lainstitució que es palesa en les successives posades en funciona-ment de nous estudis.

A finals dels setanta la UIB formava químics, advocats, biòlegs,mestres, geògrafs, historiadors, filòlegs i filòsofs. Durant la dè-cada dels vuitanta s'iniciaren els estudis de Física, Infermeria, Psi-cologia, Pedagogia, Graduat Social, Treball Social, Tècnicd'Empreses en Activitats Turístiques, Turisme, la diplomatura il'enginyeria d'Informàtica i les enginyeries tècniques de Teleco-municacions (Telemàtica) i d'Informàtica de Gestió, així com la lli-cenciatura d’Econòmiques.

Ja a la dècada dels noranta es crearen els estudis d’Administra-ció i Direcció d'Empreses, la llicenciatura de segon cicle de Bio-química, la diplomatura de Turisme, la llicenciatura deMatemàtiques, l’enginyeria tècnica d'Informàtica de Sistemes,Educació Social i distintes especialitats de Mestre.

Amb el nou mil·lenni començaren estudis com Filologia Anglesa,Fisioteràpia, Enginyeria Tècnica Industrial, l’especialitat d’Educa-ció Especial als estudis de Mestre i Enginyeria Tècnica Agrícolaespecialitat d’Hortofructi-cultura i Jardineria.

D'altra banda, la creacióde nous centres univer-sitaris per a l'ensenya-ment dels nous estudis,l'expansió física de laUIB en definitiva, s'ha fetde manera paral·lela aldesenvolupament urba-nístic del campus de laUIB a Palma, del qual vaser capdavanter l'edificiMateu Orfila i Rotger,seu de la Facultat deCiències, que ocupàl’immoble de l'exsemi-nari dels Paüls aquellllunyà any 1978. El tras-llat de la resta d'estudisal campus de la carre-tera de Valldemossa nos'efectuà fins a l'any1983 i s'allargà fins al'any 2003, any que l'edi-fici Gaspar Melchor deJovellanos s'inauguràper acollir els estudis deDret, Economia i Cièn-cies Empresarials.

A la pàgina 9 hom potcomprovar el nombre detitulats en les diversesespecialitats que s'hananat incorporant al teixitproductiu de les Illes Ba-lears durant aquests da-rrers trenta anys. Nosolament s'ha produït,doncs, un transvasa-ment innegable de capi-tal humà cap al teixitsocial de les Illes Bale-ars, sinó que la UIB ha

demostrat també la seva voluntat d'adoptar un paper actiu en eldesenvolupament regional, econòmic, social i cultural de lesIlles, com ho palesen iniciatives com la creació de la FundacióUniversitat-Empresa de les Illes Balears, el nombre de conve-nis i contractes subscrits entre la UIB i institucions, entitats i em-preses; i el creixement anual de l'oferta cultural i de formaciócontinuada que ofereix la UIB adreçat a un ample ventall d'u-suaris; entre d’altres iniciatives.

Pel doctor Avel·lí Blasco, catedràtic de Dret Administratiu i ex-rector de la UIB, "l’existència de la UIB ha estat un factor de des-envolupament decisiu per a la societat de les Illes Balears. Unfactor de desenvolupament clau quant a la formació superior demolts de joves que, d’una altra manera, haurien d’haver sortit aestudiar fora o no haurien pogut cursar estudis universitaris enabsolut. D’altra banda, no s’ha d’obviar el paper de la UIB coma motor incessant d’activitats artístiques i culturals. A hores d’aras’ha convertit en una de les entitats promotores més actives dela vida cultural balear".

En efecte, l'existència de la UIB ha possibilitat que molts jovesde les Illes Balears hagin pogut accedir a una formació que nohauria estat possible en cas que les seves famílies haguessin

hagut d'afrontar la sevaestada en una ciutat dela Península. No obs-tant l'anterior, l'estalviper a les famílies que síque s'ho haurien pogutpermetre ha estat igual-ment considerable. Sihom calcula el cost detrasllats, habitatge i ma-nutenció d'un fill en unaciutat d'una altra comu-nitat autònoma en unamitjana de 6.000 eurosanuals, un senzill càlculsobre els 36.243 titulatsper la UIB (amb una mit-jana de quatre anys peraconseguir un títol), si-tuaria l'estalvi per a lesfamílies balears durantaquests trenta anys aprop dels 870 milionsd'euros. A més, comafirma el president delConsell Econòmic So-cial (CES) de les IllesBalears i exrector de laUIB doctor Llorenç Hu-guet, “la incorporació depercentatges importantsde joves a la formacióuniversitària i l’augmentde la presència de ladona en els centres d’e-ducació superior sóncaracterístiques quefan, de la nostra, unasocietat amb personesformades capaces d’a-doptar decisions decerta complexitat ambels criteris i coneixe-ments. I tot això és mèriten gran part de la UIB”.

Si el cost de trasllats, habitatge i manutenció d'unfill a una ciutat d'una altra comunitat autònoma ésaproximadament de 6.000 euros anuals, un càlculsobre els 36.243 titulats per la UIB (amb una mitjana de quatre anys per aconseguir un títol), situaria l'estalvi per a les famílies balears durantaquests trenta anys prop dels 870 milions d'euros

enllaçUIB 12

PPiioonneerrss,, vviissiioonnaarriiss ii ggeessttoorrssdd''uunnaa UUIIBB ccoonnssoolliiddaaddaa

Com en totes les institucions, la UIB ha tin-gut els seus pioners, els seus visionaris ialtres que l'han gestionada com a instituciója consolidada. Miquel Duran, RománPiña, Bartomeu Barceló, Antoni Roig,estan sens dubte entre els primers, comtambé hi ha els polítics que la impulsareni cregueren en el projecte. El doctor AntoniRoig, president de la Comissió Gestora(1978-1981), hagué d’enfrontar-se al reptede fer rodar una institució acabada de néi-xer. El doctor Antoni Ribera, primer rectorde la UIB (1981-82), hagué de fer front agreus problemes de pressupost i a unauniversitat amb poca oferta acadèmica ipoc atractiva per al professorat.

Entre els visionaris ocupa, sens dubte, unlloc preeminent el doctor Nadal Batle, quefou capaç de pensar la institució molt mésenllà del seu temps. La dilatada època enquè Nadal Batle fou Rector de la UIB, desde 1982 fins a 1995, permeté estructuraruna oferta educativa bàsica per satisfer lesnecessitats de la societat balear, assentarles bases del campus avui desenvolupat,incrementar les relacions de la UIB amb al-tres universitats d'arreu del món, realitzaruna aposta ferma amb la recerca i fer de laUIB una universitat capdavantera en l'àm-bit de les noves tecnologies.

Sense aquesta aposta tecnològica hauriaestat impossible que equips rectorals pos-teriors, com el del doctor Llorenç Huguet(1995-2003), haguessin enllestit un pro-grama tan vertebrador com Campus Ex-tens, que, a més de facilitar el seguimentd'estudis superiors als alumnes de Me-norca i Eivissa i Formentera, permet avuidia impartir 535 assignatures en línia,donant servei a més de 10.000 alum-nes.

Finalment, l’equip del rector Avel·líBlasco (2003-2007) preparà la UIB pera la seva convergència a l’espai euro-peu d’educació superior i resolguébona part de les necessitats en novesinfraestructures i espais.

En aquest sentit, el conseller d'Econo-mia, Hisenda i Innovació i exvicerectorde la UIB, doctor Carles Ma-nera, indica que "ningú nodiu i és ben hora que esdigui que les necessi-tats de les Illes Balearsenllacen molt bé ambtot allò que ofereix laUIB. Què necessitenles Illes Balears? Doncsprofessionals preparats

per gestionar el seu medi ambient i el seupaisatge; professionals capaços d’afrontarels reptes d'una indústria basada en el tu-risme de masses justament en un escenariamb més competència i de capgiramentdel model de creixement; professionals del'àmbit sanitari, de la investigació en cièn-cies de la salut i de l'acció social; i profes-sionals formats en noves tecnologies.Medi ambient, turisme, benestar social inoves tecnologies són els quatre àmbitsde necessitat de capital humà als quals laUIB dóna resposta. És absolutament fals,com a voltes hom pot sentir, que la UIBvagi per un costat i la societat per un altre;ben al contrari. I això no té res a veureamb abraçar el mercantilisme, perquè a laUIB també s'hi han de formar especialis-tes en Plató o Aristòtil, perquè la institucióno pot ni ha de defugir la seva missió coma creadora de coneixement".

Aquesta determinació mostrada pel con-seller és compartida pel president de laConfederació d’Associacions Empresa-rials de les Illes Balears (CAEB), JosepOliver, que no dubta a afirmar que “al llargd’aquests anys la UIB s’ha sabut adaptar ales necessitats del món empresarial”. A tall

d’exemple d’aquests intercanvis positiusesmenta les escoles de Turisme i Hotele-ria, que, segons el seu parer, han fet i con-tinuen fent “un paper important en laformació de professionals del sector deserveis, que és el més important de la nos-tra economia”. Per Josep Oliver, aquestsdos centres són “de referència en aquesttipus d’estudis i l’ensenyament està adap-tat a les necessitats de les empreses, quedemanen cada dia una formació més es-pecífica amb professionals que siguintambé capaços d’innovar”.

L’època en què Nadal Batlefou Rector de la UIB, de1982 a 1995 permeté estructurar una oferta educativa bàsica per

satisfer les necessitats de lasocietat balear i fer de la UIB

una universitat capdavantera en l'àmbit deles noves tecnologies

enllaçUIB 13


fins a 107 contractes d’investigació ambempreses i 81 convenis amb entitats pú-bliques i privades per dur a terme projec-tes de recerca, és a dir, per crear nouconeixement al servei de la societat.

Aquest vessant de la UIB com a creadorade coneixement a través d’una intensatasca en investigació ha permès l’obtenciócontinuada de finançament per part delssuccessius plans nacionals de R+D+I i dediverses convocatòries d’abast europeu.

Les dades dels darrers dotze anys enspermeten apropar-nos al retorn social dela recerca feta a la UIB. Entre 1995 i 2007els grups de recerca de la UIB i els seusinstituts de recerca obtingueren finança-ment estatal per dur a terme més de 500projectes, que suposaren ingressos supe-riors als 25 milions d’euros; 65 projectesde recerca més obtingueren el finança-ment de Brussel·les, la qual cosa ha su-

MMééss eennllllàà ddee ll''aaccaaddèèmmiiaa

Els països europeus estan en un procésde canvi profund, de transformació d’unasocietat basada en una economia indus-trial a una societat fonamentada en la pro-ducció del coneixement i de la innovació.Es tracta d’un canvi profund que afectatota la societat i que implica la interdepen-dència de quatre elements: la producciódel coneixement, a partir de la recercacientífica; la seva transmissió, mitjançantl’educació i la formació; la difusió, a travésde les tecnologies de la informació i la co-municació (TIC), i, finalment, l’ús i l’entradadel coneixement al mercat, a través de lainnovació.

Tot i que moltes vegades la idea que la so-cietat té de la seva universitat està cir-cumscrita a la seva missió formativa, enrealitat la UIB està involucrada en els qua-tre elements esmentats. Més que no unaacadèmia, la UIB és creadora de coneixe-ment, i aquests trenta anys de vida li hanpermès confegir fins a 121 grups de re-cerca que, actualment, són beneficiaris de192 projectes finançats pel Pla nacional deR+D+I, o que li permeten mantenir vigents

posat ingressos superiors als 8 milionsd’euros.

Així doncs, les dades anteriors ens assen-yalen, per una banda, l’elevada capacitatd’autofinançament dels grups de recercade la UIB, capacitat que es fonamenta enla qualitat i productivitat de la seva re-cerca; i d’altra banda, el benefici social pera la comunitat autònoma, ja que serà mit-jançant la transferència dels resultats d’a-questa recerca al teixit empresarial balear,com tota la societat balear podrà benefi-ciar-se dels fons exteriors aconseguits.

Si bé és cert que el nivell d'interacció entrela UIB i la societat que serveix és moltlluny de ser l'ideal, no es tracta d'un fet pri-vatiu de la UIB. Així, per exemple, nomésun 10% de les empreses d’un país com elRegne Unit interactuen habitualment ambles universitats, segons recull l’Organitza-ció per a la Cooperació i el Desenvolupa-ment Econòmic (OCDE) al seu informeL’educació superior i les regions: global-ment competitius, localment comprome-sos, una anàlisi de 14 regions en 12països.

Del fet que el divorci entre la UIB i el teixitempresarial balear és un tòpic repetitsense matisos en són una prova els 1.127contractes establerts entre grups de re-cerca i empreses per resoldre problemesconcrets a través de la recerca els darrersquinze anys.

Entre 1995 i 2007 els grupsde recerca de la UIB i elsseus instituts obtingueren finançament estatal per dur a terme més de 500

projectes que suposaren ingressos superiors als 25 milions d’euros

enllaçUIB 14

Per assolir el primer objectiu la UIB ha fetseva la inserció laboral dels seus titulats,com queda palesat en la creació l'any1997 del Departament d'Orientació i Inser-ció Professional (DOIP), dependent de laFundació Universitat-Empresa de les IllesBalears. L'any de la seva creació els usua-ris de la borsa de treball ja eren 1.540, iaquest nombre s'ha incrementat en unadècada, ja que ha sobrepassat els 2.700usuaris inscrits durant l’any acadèmic2006-2007. El titulat troba en el DOIP unàmbit d'assessorament i orientació i unequip que fa el seguiment de la seva in-serció laboral. El ventall d'eines és molt di-vers: des de cursos de postgrau i màstersgestionats per la Fundació, fins a sessionspersonalitzades d'orientació laboral. A tra-vés del DOIP i durant la darrera dècadas’han pogut gestionar fins a 4.987 oferteslaborals, corresponents a 4.067 entitats iempreses de les Illes Balears.

D’altra banda i des de fa quinze anys, através de convenis amb empreses i enti-tats públiques, la Fundació Universitat-Empresa ha possibilitat que 4.462alumnes de la UIB hagin pogut fer pràcti-ques remunerades, una iniciativa que haresultat ser una via d’inserció laboral moltimportant, ja que pràcticament un 30%dels becaris han estat contractats a l’em-presa on han realitzat les pràctiques.

Per assolir el segon objectiu i a través dela Fundació Universitat-Empresa s'han re-forçat els lligams amb l'entorn econòmic isocial de les Illes Balears, per tal de con-tribuir a la demanda de noves iniciatives isolucions innovadores davant els canviscontinus en la competitivitat empresarial iel món laboral. La FUEIB, des de l'any1999, ha dut a terme 32 projectes propisamb aquest objectiu, projectes duts aterme en cooperació amb altres organis-mes i institucions, tant nacionals com in-ternacionals, preferentment en l'àmbit dela Unió Europea (actualment amb institu-cions d'Itàlia, França, Polònia, Alemanya,Grècia, Xipre) i en temàtiques diverses,com ara les noves tecnologies de les co-municacions, el medi ambient i les empre-ses, la creació de xarxes de formació, etc. Els darrers anys s'ha desenvolupat també

La UIB no s'ha limitat a expedir 36.243 títols acadèmics. Ha creat estructures que han possibilitat no només la

transferència de capital humàsinó també de coneixementmutu entre la institució

universitària i el teixit productiude la comunitat autònoma

enllaçUIB 15


nova, que pretén fomentar l'esperit i la vo-cació empresarial i donar suport a les ini-ciatives emprenedores i a la generació denous projectes empresarials.

D’altra banda, des de fa dos anys els titu-lats i estudiants de la UIB, a través del pro-grama Promotors tecnològics de les IllesBalears, es poden incorporar durant tresmesos a empreses mitjançant una becade formació professional com a gestors dela innovació. L'objectiu es detectar les ne-cessitats i engegar un projecte innovadorde rellevància per a l'empresa o un grupde recerca. Partint de les necessitats de-tectades, es posa en marxa el projecte es-tablint les línies de treball i les estratègiesper poder-lo implementar, com també unarecerca de vies de finançament.

Finalment cal destacar que, a banda deprofessionals amb una formació especia-litzada, una societat que ha patit transfor-macions vertiginoses en els àmbits socialsi econòmic ha exigit de la seva universitatpública la capacitat de respondre a les ne-cessitats d'una formació permanent al llargde tota la vida, no només a l’ordre macro-econòmic i estructural, sinó també com avia d’autorealització personal. Aquestrepte ha estat assumit amb l'establimentd'ensenyaments conduents a l’obtenció dediplomes i títols propis, ensenyaments depostgrau i d'especialització, especialmentdissenyats per a cada col·lectiu, acurada-ment adaptats a cada necessitat.

En tant sols l'última dècada, a partir que lagestió d'aquesta formació continuada varecaure en el Departament de Formacióde la Fundació Universitat Empresa de lesIlles Balears, s'han impartit un total de 656cursos d'especialització i n'han pogut gau-dir 18.346 persones.

S'ha impulsat la creació de10 empreses per escisió(spin off) i la col·laboracióentre Universitat i Empresaper a la creació de Càtedresespecialitzades que fomentenla renovació contínua de coneixements i la recerca

Des de fa dos anys titulats iestudiants de la UIB, a travésdel programa Promotors Tec-nològics de les Illes Balears,s'incorporen durant tresmesos a empreses

mitjançant una beca com agestors de la innovació

l'Observatori Mediambiental per a PIME deles Illes Balears (en actiu des de 2003), iactualment s'estan realitzant diverses ac-cions en quatre projectes de la IniciativaComunitària Equal a les Illes Balears (Ob-servatori de vigilància tecnològica per aempreses, Observatori de qualificacionsprofessionals de població immigrada, As-sistència tècnica en avaluació i gestiótransnacional, etc.). D'altra banda, amb lacol·laboració de socis d'altres comunitatsautònomes s'han enllestit projectes comFIDITUR, TURINNOVA i TURINNOVA 2, através dels quals s'han adaptat una sèriede metodologies de millora de productes,processos i serveis al sector turístic. Amés, s'ha impulsat la creació de 10 em-preses per escissió i la col·laboració entreUniversitat i empresa per a la creació decàtedres especialitzades que fomenten larenovació contínua de coneixements i larecerca en camps concrets del saber.

En l’actualitat a la UIB hi ha un total de 14càtedres sorgides de convenis amb enti-tats públiques i empreses privades de lesIlles. D’aquestes, cinc són pròpiament cà-tedres UIB-Empresa que desenvolupenactivitats de recerca i docència en campscom la salut laboral, el turisme, l’empresafamiliar i la construcció; a més de la Càte-dra Bancaja Joves Emprenedors, la més

Una societat que ha patittransformacions vertiginosesen els àmbits socials i

econòmic ha exigit de la seva universitat pública la capacitat

de respondre a les necessitats d'una formaciócontínua al llarg de tota la vida

Després detrenta anys la UIB ofereix un ampli ven-tall de titulacions de grau i diplomatures, unaoferta que s’incrementarà en funció de les ne-cessitats de la societat balear i que en un futurproper, quan l’espai europeu d’educació supe-rior sigui una realitat, podria adreçar-se cap a unincrement de les actuals carreres tècniques, lamajoria de les quals es posaren en marxa a ladècada dels noranta.

No obstant l’anterior, per la Rectora de la UIB,doctora Montserrat Casas, “a banda de man-tenir un ventall ampli de titulacions de grau,l’aposta ha de ser el postgrau. En aquestsmoments i en alguns màsters més del 50%de l’alumnat ja prové d’altres universitats del’Estat o de la resta d’Europa, i aquest és undels camins que volem potenciar: confegiruna oferta de postgrau de gran qualitat iatractiu i que a més doni resposta a les ne-cessitats de formació contínua de la pobla-ció balear”.

El postgrau, doncs, serà a partir d'ara elgran repte d'una UIB consolidada que miracap al futur amb la vocació de ser pol d'a-tracció d'universitaris d'arreu del món quel'escullen per completar la seva formació es-pecialitzada. La UIB està, doncs, en procésd'adaptació als nous temps: no solamentquant a la construcció d'un campus europeu,sinó també quant a les necessitats d'alum-nes d'altres indrets del planeta que cerquenja l'especialització en una institució acadè-mica europea.


La UIB,una universitat per a la resta d’europeus

enllaçUIB 17

enllaçUIB 19

EEssppaaii eeuurrooppeeuu

La UIB oferirà 29 titulacions de grau apartir de l’any acadèmic 2009-2010d’acord amb els criteris de l’Espai Europeu d’Educació SuperiorAA bbaannddaa ddee ssuuppeerraarr ttootteess lleess aassssiiggnnaattuurreess ii rreeaalliittzzaarr uunn pprroojjeeccttee ddee ffiinnaall ddee ccaarrrreerraa,, eellss aalluummnneess hhaauurraann dd’’aaccrreeddiittaarreell ccoonneeiixxeemmeenntt ddee ll’’aannggllèèss ppeerr oobbtteenniirr eell ttííttooll

A partir de l'any acadèmic 2009-2010 elsalumnes que hagin superat la provad'accés a la Universitat i vulguin seguirestudis superiors a la UIB podran elegirentre 29 titulacions de grau, que substi-tuiran l'oferta de 38 titulacions, entre lli-cenciatures i diplomatures, queactualment s’imparteixen. Per completarla formació i obtenir un títol de grau enqualsevol d’aquestes 29 titulacions, l'a-lumne haurà de completar un total de240 crèdits, a raó de 60 crèdits anuals,la qual cosa unifica en quatre anys eltemps necessari per obtenir una titula-ció de grau. Aquesta reforma es realitzaen el marc del procés de construcció del'espai europeu d'educació superior, undels objectius del qual és l’harmonitza-ció de l’educació superior europea a fid’aconseguir la plena compatibilitat icomparabilitat entre els sistemes nacio-nals.

El Consell de Govern de la UIB aprovàel passat mes de febrer aquesta relacióde noves titulacions, que entrarà envigor a partir de l'any acadèmic 2009-2010, i també el Reglament d’ordenaciódels ensenyaments universitaris degrau, un document que estableix lesbases per adequar l'elaboració delsplans d'estudis de la UIB i les noves ti-tulacions a les directrius marcades pelMinisteri d'Educació i Ciència al Reial

decret 1393/2007, d'ordenació dels en-senyaments universitaris oficials, en elmarc del procés de construcció de l'es-pai europeu d'educació superior.

L'adopció d’un sistema de titulacionsuniversitàries de dos nivells (grau i pos-tgrau) i estructurat en tres cicles (grau,màster i doctorat), com també l'establi-ment d’un sistema d’acumulació itransferència de crèdits que afavo-reixi la mobilitat dels estudiants mit-jançant la utilització dels crèditseuropeus o ECTS, han de ser unarealitat a partir de l'any 2010, datalímit establerta per la Declaració deBolonya (1999), en la qual 29 minis-tres europeus d’educació instaren elsEstats membres de la Unió Europea adesenvolupar i implantar als païsosrespectius una sèrie d’accions estratè-giques.

El nou reglament aprovat per la UIB esdivideix en tres capítols: el primer dis-senya el procediment per a l'elaboraciói l'aprovació dels plans d'estudis oficialsde grau a la UIB; el segon defineix lesdirectrius pròpies i l'estructura de les ti-tulacions de grau de la UIB; i el tercerdefineix el model de crèdit ECTS (Euro-pean Credit Transfer System) de la UIB.

Què és el sistema de transferència iacumulació de crèdits ECTS?

Es tracta d'un sistema que permet mesu-rar i comparar els resultats acadèmics itransferir-los d’una universitat a l’altra,amb l’objectiu que els crèdits obtingutspels estudiants europeus que estudienfora del seu país siguin plenament reco-neguts. Així, el crèdit europeu o ECTS (Eu-ropean Credit Transfer and AccumulationSystem) és una unitat de mesura centradaen l’alumne i representa el volum de tre-ball total que un alumne ha de realitzar persuperar una determinada assignatura.

Tal com recull el reglament aprovat, elnombre total de crèdits (ECTS) establerten els plans d’estudis per a cada curs aca-dèmic serà de 60, distribuïts en 30 crèditsper al semestre de tardor i 30 crèdits per alsemestre de primavera. Aquesta assigna-ció de crèdits s’entendrà referida a un es-tudiant amb dedicació a temps complet alsestudis universitaris.

Un crèdit ECTS dels estudis oficials escomptabilitzarà com a 25 hores de treballde l’estudiant. S’estableix en 1.500 horesla dedicació total al treball per a un estu-diant a temps complet durant un any aca-dèmic.

Els plans d’estudis s’estructuraran per ma-tèries o per mòduls, que, en qualsevol cas,es concretaran en assignatures. Les as-signatures bàsiques, obligatòries i optati-ves de les titulacions oficials seransemestrals de 6 crèdits ECTS. Això vol dir,doncs, que per superar cada assignatural'alumne haurà d'esmerçar-hi 130 hores detreball. Però, com serà aquest treball i coms'avaluarà?

Fins ara, bona part de l'activitat de l'alum-nat, exceptuant les classes pràctiques i eltreball autònom en algunes especialitats,s'ha reduït al d'un oient que, tot i assimi-lant els ensenyaments del docent a travésde l’anomenada classe magistral, és des-prés avaluat principalment a través d'unaprova de coneixement o examen. Ambl'entrada en vigor del nou model EEES,s'amplien les modalitats d'aprenentatge i,també, les d'avaluació.

D'aquesta manera, a les classes teòriquesi pràctiques, s'afegiran seminaris i tallers

El nombre total de crèdits(ECTS) establert en els plansd’estudis per a cada cursacadèmic serà de 60, i cadacrèdit ECTS dels estudis oficials es comptabilitzaràcom a 25 hores de treball

de l’estudiant

quart. Les pràctiques externes s’hauran dedesenvolupar preferentment a partir deltercer curs. Cada pla d’estudis haurà dedefinir les condicions i els requisits nece-saris per a la realització de les pràctiquesexternes. Per poder accedir a la titulaciól'alumne haurà de realitzar un treball de fide grau durant el quart curs de la titulació,i cada pla d’estudis haurà de definir lescondicions i els requisits necessaris per ala realització d’aquest treball.

A banda d'aquests requisits, per a l’obten-ció de cadascuna de les titulacions de graude la UIB serà necessari conèixer l’anglès,d’acord amb el desenvolupament que esfarà d’aquest requisit en cada pla d’estu-dis. En aquest sentit, per certificar el co-neixement de la llengua anglesa i poderobtenir la titulació de grau, l’estudianthaurà de superar una prova d’idioma o béaprovar una assignatura d’anglès, d’acordamb la proposta de pla d’estudis. En el casespecial de la titulació de Filologia An-glesa, serà necessari demostrar el conei-xement d’una altra llengua estrangera perobtenir la titulació.

amb la participació del docent i altres ex-perts; les pràctiques externes realitzadesen empreses o entitats alienes a la Uni-versitat; les classes de laboratori, les tuto-ries, les sortides al camp, etc. I, d'unamanera especial, es reforçaran les activi-tats de treball no presencial o autònom,com és ara la preparació autònoma de lamatèria tant de manera individual com engrup. Això vol dir que es comptabilitzaràcom a treball de l'alumne i seran sotmesesa avaluació activitats com la preparació deseminaris, les lectures, les investigacions,els treballs, les memòries, l’obtenció i l’a-nàlisi de dades, etc.

En aquest nou context d'aprenentatge iavaluació, les tutories tindran un papercabdal per supervisar i avaluar el treballautònom de l’alumnat. Per tant, les tutoriesECTS seran d’assistència programada iobligatòria i seran computades com ahores de treball presencial de l’alumnat.De manera semblant al model educatiu vi-gent, l'alumne podrà ser avaluat durant elperíode d’avaluació establert per a cadasemestre mitjançant una prova global oparcial. Ara bé, la importància d'aquestaprova, que serà establerta percentualmentsobre el total de la qualificació final pel Re-glament acadèmic de la UIB, no serà laque avui dia té. Ben al contrari, per podersuperar cada assignatura l’alumne hauràde fer front a d'altres avaluacions sobre elseu treball presencial i el seu treball autò-nom esmentat més amunt: treballs, pro-jectes, informes i memòries de pràctiques,assistència a les activitats, escales d'acti-tuds, etc.

S’establirà, no obstant això, un període derecuperació durant el mes de setembre di-rigit exclusivament a l’avaluació d’activitatsrecuperables que hauran de ser definidesprèviament en el pla docent de l’assigna-tura corresponent.

L'estructura i les principals novetatsdel grau

Com s'ha esmentat al principi, el Regla-ment d’ordenació dels ensenyaments uni-versitaris de grau estableix les pautes pera l'elaboració i l'aprovació dels plans d'es-tudis oficials de grau a la UIB; i defineixl'estructura de les titulacions de grau de laUIB, a més d'incorporar novetats cabdalsrespecte dels requisits que haurà de com-plir l'alumne per obtenir el títol.

Així, per exemple, les matèries de forma-ció bàsica s’impartiran durant el primercurs de la titulació de grau, mentre que lesmatèries obligatòries i les optatives s’im-partiran al llarg dels cursos segon, tercer i

En un nou context d’aprenentatge i avaluació,les tutories tindran un paper cabdal per supervisar i

avaluar el treball autònom del’alumnat

enllaçUIB 20

FEBRER- MARÇ DE 2008

1. Aprovació de la relació de noves titula-cions i del Reglament d’ordenació dels en-senyaments universitaris de grau

2. Creació de la comissió d’elaboració idisseny dels nous títols de grau (CED).Formada per un màxim de dotze membres(professors i un estudiant)

3. El Consell de Direcció nomenarà unacomissió assessora del disseny i l’elabo-ració dels nous títols de grau (CADE), quecoordinarà, donarà suport a les CED en elprocés de l’elaboració dels plans d’estudisi resoldrà conflictes eventuals

4. Edició d'una Guia UIB per a l'elaboraciódels plans d'estudis

5. Formació específica de les comissionsd'elaboració i disseny

6. Inici de l'elaboració dels plans d'estudis

MARÇ-JUNY DE 2008

7. Proposta inicial del Consell de Direccióde la UIB sobre les matèries de formacióbàsica de cadascuna de les branques deconeixement

8.- Elaboració d'una proposta de pla d’es-

CCAALLEENNDDAARRII PPEERR AA LL''EELLAABBOORRAACCIIÓÓ II AAPPRROOVVAACCIIÓÓ DDEELLSS PPLLAANNSS DD''EESSTTUUDDIISS

tudis per a cada titulació a càrrec de la co-missió corresponent

9. Remissió al Consell de Direcció de cadaproposta de pla d’estudis

10. Finalitzats els períodes d’al·legacions,les juntes de facultat i escola aprovaran elsnous plans d’estudis

JUNY-SETEMBRE DE 2008

11. La Rectora remetrà tota la documenta-ció a la comissió assessora perquè la re-visi, n’emeti l’informe final i l’elevi alConsell de Direcció

12. El Consell de Direcció aprovarà la pro-posta de pla d’estudis i la remetrà al Con-sell de Govern perquè l’aprovi

13. Aprovat el pla d’estudis pel Consell deGovern, s’informarà el Consell Social i laJunta de Coordinació Universitària de lesIlles Balears

OCTUBRE-NOVEMBRE DE 2008

14. Aprovat el pla d’estudis pel Consell deGovern i informat el Consell Social, es re-metrà al Consell d’Universitats. Alhora,

s’enviarà a la Conselleria d’Educació i Cul-tura del Govern de les Illes Balears, d’a-cord amb la normativa vigent

15. Es formarà el professorat mitjançant eltaller: Metodologia ECTS a la UIB

MARÇ-ABRIL DE 2009

16. Verificació del Consell d'Universitats,autorització de la Comunitat Autònoma,aprovació del Consell de Ministres i ins-cripció al Registre d'Universitats, Centres iTítols

ABRIL-MAIG DE 2009

17. Oferta de places de les 29 noves titu-lacions.

enllaçUIB 21

EEssppaaii eeuurrooppeeuu

L'Institut Universitari d'Investigacions enCiències de la Salut (IUNICS), centre

mixt entre la UIB i el Govern de les IllesBalears, assentarà durant l'any 2008les bases d'una futura Escola dePostgrau de Salut el principal ob-jectiu de la qual serà oferir forma-ció continuada i especialitzada alsprofessionals sanitaris (metges,infermeres, psicòlegs, etc.) de lesIlles Balears i d'altres comunitatsautònomes que s’hi puguin inte-ressar.

El IUNICS enceta, doncs, el seuvessant docent amb un ventall d'es-

tudis de postgrau que es desenvolu-paran a l’empara de les grans àrees de

recerca de l'institut: urologia i malaltiesrenals; cardiologia; neurociències; endo-crinologia i nutrició; i oncohematologia. Encada un dels cursos d'especialització hihaurà una direcció acadèmica que recauràen diferents especialistes de les Illes Ba-lears o bé en professionals d'altres comu-nitats autònomes de reconegut prestigi.

El IUNICS assentarà durant 2008les bases d'una futura Escola dePostgrau de SalutL'objectiu essencial és oferir formació continuada iespecialitzada als professionals sanitaris de les IllesBalears i d'altres comunitats autònomes

En cada un dels cursos d'especialització hi haurà unadirecció acadèmica que recaurà en diferents especialistes de les Illes

Balears o bé en professionalsd'altres comunitats

autònomes de reconegutprestigi

enllaçUIB 22

EEssccoollaa ddee ssaalluutt

especialita

ts mèdiq

ues

i, a llarg t

ermini, po

drà

actuar co

m a nucli

d’uns fut

urs estud

is de

Medicina

a la

Universitat

de les Ille

s

Balears

L’Escola d

e Postgra

u

de Salut p

ermetrà la

realització

de tesis

doctorals

en divers

es

Tal com afirma el professor Fèlix Grases,director del IUNICS, "a l'hora de cercar elsresponsables de la direcció acadèmica decada curs d'especialització ho hem fet ins-pirats per la recerca d'una màxima quali-tat. En el cas d'urologia, per exemple, elcurs s'estructurarà en quatre grans àreescorresponents a les quatre grans bran-ques de la Urologia: urologia oncològica,litiasi renal, urologia funcional i andrologia.En aquest cas la direcció acadèmica de labranca d'urologia oncològica la durà aterme el doctor Antoni Gelabert, catedràticd'Urologia de la Universitat Autònoma deBarcelona. El grup de litiasi real de la UIBparticiparà en la branca que li correspon,però la direcció acadèmica de les altresdues branques correspondrà a un profes-sional mèdic en cada cas de reconegudatrajectòria professional".

Cada curs d'especialització, a través delqual hom podrà optar a un títol d'Expert od'Especialista Universitari, tindrà entre 10i 20 crèdits, que corresponen a 100 o 200hores de treball. El conjunt dels cursosd'especialització conformaran un Màsteren Salut d’un total de 600 crèdits.

Cada curs d'especialització, a través del qual hom podràoptar a un títol d'Expert od'Especialista Universitari, tindrà entre 10 i 20 crèdits,que corresponen a 100 o200 hores de treball

enllaçUIB 23

Els estudis estan pensats expressamentper a professionals en actiu (especialisteso metges de família), metges que fan elMIR i professionals immigrants procedentsd'altres països d'Europa o Amèrica llatina,així com altres professionals de la salut,amb la voluntat d'oferir una formació con-tinuada i actualitzada amb els darrersavenços de cada especialitat. A més, lapart teòrica de cada curs podrà ser cur-sada, amb un alt percentatge, a través delprograma Campus Extens, ja que a moltsde professionals, precisament per la sevaactivitat diària, els és més adient podercursar estudis aprofitant les noves tecno-logies que no mitjançant classes presen-cials. La part pràctica, d'altra banda, seràcursada tant als hospitals del sistema au-tonòmic de salut com als laboratoris de laUIB.

Aquests estudis de postgrau, a banda quepermetran la realització de tesis doctoralsen Medicina, conformen el bessó d'unaEscola de Postgrau de Salut que, a mitjàtermini, pretén ser una eina d'actualitzaciói especialització de coneixements per alsprofessionals sanitaris. A més llarg termini,l'Escola que ara començarà a caminar espot convertir en el nucli d'uns futurs estu-dis de Medicina a la Universitat de les IllesBalears.

A banda d'aquest vessant docent que inicia el IUNICS, creat mitjançant un decret delconseller d'Educació i Cultura del mes de maig de 2002, el seu objectiu essencial és uniri ordenar esforços per impulsar una recerca de qualitat en ciències de la salut. La fita ésidentificar els problemes de salut de la comunitat de les Illes Balears i donar-hi resposta,com també col·laborar en la formació del personal sanitari i en la formació universitàriaen les grans àrees de coneixement relacionades amb la recerca en ciències de la salut(medicina, química, infermeria, biologia, psicologia o altres).

Els grups del IUNICS, integrats per científics de la UIB i metges de l'IB-Salut, estructu-rats en cinc grans àrees, tenen com a objectiu assolir una sèrie de coneixements bio-mèdics per resoldre problemes concrets de salut en l'àmbit de la comunitat autònoma.La tasca feta durant aquest trienni 2007-2009 ha de suposar la translació a la pràcticaclínica habitual dels avenços aconseguits en la recerca. Les àrees de recerca del IU-NICS i els seus objectius són:

L'àrea de Malalties Infeccioses i Immu-nològiques, integrada per sis grups derecerca, i entre els seus objectius estroben el control de la tuberculosi; laguerra contra els bacteris resistents aantibiòtics; i el reforçament del sistemaimmunitari.

L'àrea de Malalties Renals i Cardiovas-culars: formada per tres grups de re-cerca i un total de 25 investigadors quetreballen en litiasi renal i biomineralit-zació; calcificacions cardiovasculars;recerca de factors de risc cardiovascu-lar i malaltia coronària; i fisiopatologia iterapèutica cardiovascular.

L'àrea de Neurociències: integrada percinquanta-tres investigadors, repartitsen vuit grups de recerca, els objectiusprincipals dels quals són avançar en eldiagnòstic i tractament de diverses ma-lalties neuropsiquiàtriques; avançar enla comprensió de mecanismes bàsicsde l'addicció a substàncies opiàcies;estudiar el risc genètic de patir deter-minades malalties mentals; i desenvo-lupar mesures higienicodietètiques perals tractaments coadjuvants de les ma-lalties mentals i els trastorns del son.

L'àrea de Nutrició, amb un total de 29investigadors, constituïts en tres grupsde recerca, la principal fita dels qualsés combatre la producció de radicalslliures i així minimitzar l'efecte de l'es-très oxidatiu associat a nombroses pa-tologies com ara la diabetis, el càncero el risc cardiovascular.

L'àrea d'Oncohematologia, amb setgrups de recerca i 83 investigadors quese centren en el desenvolupament demedicaments per al tractament de di-versos tipus de càncer; el desenvolu-pament de bancs de línies cel·lularsantitumorals per a la recerca; l'estudide les bases genètiques de malaltiesmetabòliques com l'hemocromatosi, latalassèmia i les porfíries; i el desenvo-lupament de teràpies cel·lulars per altractament de patologies oncohemato-lògiques, així com de teràpies contragliomes.

enllaçUIBciència

El Govern de les Illes Balears haurà invertit un total de 560.000 euros durant elsanys 2007, 2008 i 2009 en diverses partides que afecten el IUNICS, i concretamentper a la translació a la pràctica clínica habitual dels avenços aconseguits en la re-cerca dels àmbits esmentats.

enllaçUIB 24

Objectiu:Donar resposta alsproblemes de salutde la població de lesIlles Balears

enllaçUIB 25

D'esquerra a dreta, el doctor Victor Cerdà, delegat de la Rectora per a l'Innovació; la Rectorade la Universitat de les Illes Balears, Montserrat Casas; el senyor José Lledó, responsable del'àrea de Càtedres de Fundació Bancaja; i el senyor Enrique Aguilella, director comercial de Bancaja.

... i a més

CCààtteeddrraa ddee GGeerroonnttoollooggiiaa SSoocciiaall ii EEdduuccaattiivvaa

La Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració i la UIB crearan una càtedra degerontologia social i educativa i treballaran per a la creació d'un centre de documenta-ció i d'un observatori de la realitat social de les Illes Balears. Així mateix s'organitzaràun curs de postgrau d'especialista universitari en direcció de centres i serveis socials.Aquestes iniciatives formen part d'un conveni subscrit entre ambdues institucions elpassat dia 16 de gener. D'altra banda, totes dues institucions signaren un segon con-veni amb l'objectiu d'impulsar l'educació dels més grans a través del programa d'Uni-versitat Oberta per a Majors, que durant l'any acadèmic 2007-2008 ja ha arribat a ladesena edició a Mallorca, la novena a Menorca i a Eivissa i Formentera i la vuitena alspobles de Mallorca.

CCààtteeddrraa dd''EEssttuuddiiss SSoocciiaallss ii ddee llaa SSaalluutt

El Col·legi Oficial d'Infermeria de les IllesBalears i la Universitat de les Illes Balearsel dia 14 de novembre de 2007 signarenun conveni de col·laboració per a la crea-ció i el desenvolupament de la Càtedrad'Estudis Socials i de la Salut. L'objectiud'aquesta càtedra és la promoció i el fi-nançament de projectes formatius, do-cents i 'investigació en l'àmbit de lainfermeria.

CCààtteeddrraa BBaannccaajjaa JJoovveess EEmmpprreenneeddoorrss

La Fundació Bancaja i la UIB el passat dia18 de gener signaren un conveni per a lacreació de la Càtedra Bancaja Joves Em-prenedors, l'objectiu de la qual és fomen-tar l'esperit i la vocació empresarial i donarsuport a les iniciatives emprenedores i a lageneració de nous projectes empresarialsal territori espanyol. En el marc de la càte-dra es realitzaran activitats formatives, esdesenvoluparan programes d'investigaciórelacionats amb la creació d'empreses i esdonarà suport a la publicació de mono-grafies, entre d'altres.

CCààtteeddrraa ddee GGeerroonnttoollooggiiaa SSoocciiaall ii EEdduuccaattiivvaa

SSeerrvveeiiss

Escodrinyar la matèria fent-hicol·lisionar electrons

La microscòpia consisteix enuna tècnica que permet produir

imatges visibles d’estructuresde detalls que no poden ser

apreciats a simple vista. Gairebé tothom està

familiaritzat amb els principissobre els quals es fonamentaun microscopi òptic. A través

de la difracció , la reflexió o larefracció de la llum incident

sobre una mostra i el pas d’aquest feix de llum a

travésd’un sistema de lents,podem gaudir de la visió

augmentada de la mostra. Avuidia hi ha un ampli ventall

d’instruments de microscòpiaòptica a l’abast d’empreses i

particulars. La UIB disposa demicroscopis òptics de reflexió i

Nous equipaments al servei de la recerca ide l’empresa

enllaçUIB 27

transmissió, òptics invertits,confocals, de fluorescència,etc. No obstant l’anterior, és lamicroscòpia electrònica de rastreig i de transmissió el que,atès l'alt cost d'adquisició imanteniment d’aquests instruments, fa que el serveide microscòpia de la UIB siguiúnic a les Illes Balears i que elseu objectiu sigui, a més dedonar suport als investigadors,atendre les necessitats d’institucions públiques i entitats privades de la comunitat autònoma.

LLaa UUIIBB iinnccoorrppoorraa uunn mmiiccrroossccooppii eelleeccttrròònniicc ddee rraassttrreeiigg dd’’úúllttiimmaa ggeenneerraacciióó

El doctor Ferran Hierro és al capdavant del Servei de Microscopia.

300.000 euros, tindrà un nou microscopielectrònic de rastreig (S-3400N) d’últimageneració que permetrà, per exemple, in-troduir-hi una vena humana amb ateromesi conèixer la composició exacta de les cal-cificacions; detectar infiltracions de metallsen teixits animals i humans, com és ara lainfiltració de silici en el cas de l'asbestosi;o aclarir, amb pocs minuts, si una bala haimpactat a la fusta o a la paret, a travésd’una simple microanàlisi química de lesrestes incrustades al projectil, i sense des-truir la mostra, en aquest cas, la prova deldelicte.

No obstant aquest esforç de modernitza-ció per oferir un millor servei, els actualsinstruments de microscòpia de la UIB ja favint-i-tres anys que duen a terme una in-tensa tasca de suport a la recerca bàsica iaplicada, i molt especialment, en el campde l’anatomia patològica, en col·laboracióamb l’Hospital universitari Son Dureta.

LLaa mmiiccrroossccòòppiiaa eelleeccttrròònniiccaa ddee rraassttrreeiigg.. PPrreesseenntt ii ffuuttuurr

La UIB disposa d’un microscopi electrònicde rastreig (SEM) HITACHI S-530 ambuna capacitat de 150.000 augments.Aquest tipus de microscopi fonamenta elseu funcionament en la interacció entre unfeix d’electrons (no un feix de llum visible,com en el cas de l’òptic) amb un potenciald’acceleració molt alt (5-30 kV) i la mostra.El feix d'electrons que emet el microscopiprodueix una resposta de la mostra que estradueix en electrons secundaris (SE),electrons retrodifosos (BSE), radiació X ialtres tipus de radiació. El que fa l'instru-ment és recollir la informació resultant de

enllaçUIBserveis

la col·lisió, la que proporcionen els elec-trons SE i BSE, amb la qual s'obté unaimatge topogràfica de la mostra, mentreque en el cas de la radiació X permet deconèixer la composició elemental de lamostra. La preparació de la mostra enaquest cas és complicada, ja que cal unafixació, una dessecació física i, finalment,un ombrejat (recobriment) amb or o car-boni.

Aquest equipament permet realitzar estu-dis morfològics de teixits i organismes viustant en el camp de la biologia com en el dela medicina. Així, el microscopi electrònicde rastreig (SEM) de la UIB ha permès dura terme estudis d'odontologia (estudi dedents, empastaments, etc.); traumatologia,quant a l'anàlisi de biomaterials; urologia,quant a la formació i composició de càl-culs; o microbiologia, com és ara la dife-renciació de bacteris, fongs, etc.: tots elscamps de les Ciències de la Salut.

El servei de microscòpia de laUIB tindrà un nou microscopi

electrònic de rastreig (S-3400N) d’última

generació

Els Serveis Cientificotècnics de la Univer-sitat de les Illes Balears foren creats l'any1985 i estan ubicats al campus de la UIB,a la carretera de Palma a Valldemossa enun edifici propi, disposen de personal tèc-nic especialitzat, d'un ampli ventall de laboratoris i d'un parc d'instruments moltsdels quals són únics a les Illes Balears i alguns els únics a Europa.

Quant al servei de microscòpia, al capda-vant del qual hi ha el doctor Ferran Hierro,durant aquest primer trimestre de l’any 2008 i amb una inversió pròxima als

Els serveis de microscopia dela UIB duen a terme des defa vint-i-tres anys una intensatasca de suport a la recerca

bàsica i aplicada

enllaçUIB 28

La mitjana de mostres procedents del Servei d'Anatomia Patològica del’Hospital Universitari de SonDureta per als microscopiselectrònics de transmissió sesitua en les 160 mensuals Un altre volum important de les

mostres corresponen al Laboratoride Litiasi Renal de la UIB, que desde 1987 ha elaborat més de quatremil informes d’anàlisis i estudissobre aquesta patologia. A partir del'orina i de l'estudi dels càlculs a tra-vés de microscòpia de rastreig, elgrup realitza un diagnòstic acuratdel tipus de litiasi del pacient, la qualcosa permet tractaments personalit-zats.

Deixant a banda el vessant mésmèdic, el microscopi electrònic derastreig (SEM) és essencial en es-tudis d'ecologia aquàtica, tant ma-rina com d’aigües continentals, al'hora d'identificar molts organismesdel fitoplàncton i el zooplàncton;també és cabdal en microbiologiaambiental, per a la identificació debacteris, de fongs i d'altres microor-ganismes; i és una eina de primerordre en el treball taxonòmic tant enzoologia, especialment en el casdels artròpodes, com en botànica,especialitat en què es fa imprescin-dible a l'hora d'estudiar estructurescom les llavors, els grans de pol·leno les espores. En aquest darrer cas,el efectes al·lergènics d’aquestesestructures fan de la palinologia nosolament una eina per a la sistemà-tica sinó també un instrument per ala profilaxi mèdica.

enllaçUIB 29

No obstant l'anterior, el microscopi elec-trònic de rastreig (SEM) s’empra tambéper a l'estudi de la matèria inorgànica i laciència dels materials, com ja hem vist enel cas de les calcificacions orgàniquescom els càlculs renals. En l'actualitat, elSEM suposa un instrument essencial derecerca per a grups d'investigadors de laUIB que treballen en mineralogia i petrolo-gia; en micropaleontologia (catalogació defòssils, organismes del plàncton fossilit-zats, etc.); en l'estudi microestructural i lamicroanàlisi de peces d'arqueologia oobres d'art. Però també en el camp del'empresa, ja que resulta un instrument deprimer ordre per a l'estudi dels fenòmensde corrosió de materials, o per a l'anàlisimacro i microestructural de tot tipus dematerials (plàstics, pells, metalls, aliatges,ceràmiques, ciment...); per a la mesura degruixos de recobriments (com és ara el casde la bijuteria); o per a la detecció de de-fectes en materials de construcció o de mi-crocircuits electrònics.

A la UIB, però, hi haurà ben aviat un noumicroscopi electrònic de rastreig (S-3400N) que permetrà incloure mostresbiològiques i minerals molt més grans quel'actual, de fins a 13 centímetres, sense lanecessitat de recobrir-les amb carboni oor, amb la qual cosa es redueix el tempsde preparació. El nou microscopi dispo-sarà d'un sistema de microanàlisi de lesmostres capaç de detectar tots els ele-ments de la taula periòdica, amb l'avan-tatge que l’analítica no suposa ladestrucció de la mostra. Permetrà detec-tar infiltracions en teixits animals i humans,com és ara la infiltració de silici en el casde l'asbestosi o, per exemple, introduir unavena humana amb calcificacions i poderconèixer la composició exacta de la calci-ficació sense destruir la mostra.

SSeerrvveeiiss

En aquest sentit cal destacar la col·labo-ració de la UIB, a través del seu servei demicroscòpia, amb el sistema de salut pú-blic de les Illes Balears. Les biòpsies quees fan a malalts dels hospitals de les Illesque requereixen un examen microscòpicper tal fer-ne un diagnòstic acurat les pro-cessen a la UIB els metges i tècnics del'IB-Salut, en especial del Servei d'Anato-mia Patològica de l'Hospital universitariSon Dureta. El tipus de mostres en aquestcas és molt variat: des de biòpsies de pro-cessos tumorals a mostres de pell, cabells, etc.

A partir de l'orina i de l'estudidels càlculs a través de lamicroscòpia de rastreig, elgrup de Litiasi Renal realitzaun diagnòstic acurat deltipus de litiasi del pacient, la qual cosa permet

tractaments personalitzats

Encara més: el nou microscopi de rastreigpermetrà visualitzar la distribució d'un de-terminat element en tota la superfície de lamostra (mapping).

Aquestes prestacions el converteixen enun instrument idoni per a l'anàlisi de mate-rials per part d’una gran varietat d'empre-ses: material de construcció, acer,composició d'aliatges, detecció d'inclu-sions de metalls estranys en circuits inte-grats, etc.

Fins i tot per a la investigació policial cien-tífica, ja que en un temps molt reduït l'ins-trument és capaç d'aclarir, per exemple, siuna bala ha impactat a la fusta o a la paret,amb una simple microanàlisi química deles restes incrustades al projectil, sensedestruir, en aquest cas, la prova del de-licte.

Microscòpia electrònica de transmissió(TEM) i d'alta resolució

En el cas de la microscòpia electrònica detransmissió, les mostres són sotmeses ala interacció amb un feix d’electrons d’altpotencial: d'entre 50 i 100 kV; o bé entre100 i 200 kV en el cas del microscopi elec-trònic d'alta resolució. En aquests doscasos, tant la moderada com l'alta resolu-ció donen lloc a imatges que són la con-seqüència de la dispersió i focalitzaciódels electrons amb la mostra. Les mostres són extremadament primes, d'entre 30

i 100 nanò-metres. La mi-c r o s c ò p i aelectrònica d'altaresolució permet conèi-xer-ne la microestructuracristal·lina: la seva ordenació i elspossibles defectes.

La UIB disposa d'un microscopi electrònicde transmissió HITACHI H-600 ABS (TEM)amb un sistema d'adquisició d'imatges di-gital amb mode STEM, així com d'un mi-croscopi electrònic de transmissió d’altaresolució (TEM) JEOL 2011 amb l’acobla-ment sistema de microanàlisi de R-X EDSINCA TEM i una càmera digital ATM.

Amb el primer dels dos microscopis hompot estudiar la morfologia, l'estructura i lacomposició de partícules fines; pot deter-minar la microestructura de materials i ladifracció d’electrons. D'altra banda resulta

un instrument imprescindible per

abordar estudis ana-tomopatològics de cèl-

lules i teixits; estudis decultius cel·lulars; dur a terme la

caracterització i l’estudi taxonòmic decèl·lules i teixits d’origen vegetal, així comla caracterització el diagnòstic de bacteris,virus, etc.

El microscopi compta amb un sistema demicroanàlisi R-X EDS de les mostres quepermet detectar elements des de l’oxigenfins a l’urani. El software permet l’anàlisiqualitativa i quantitativa de la mostra i ladistribució d’elements.

Quant al microscopi electrònic de trans-missió d’alta resolució (TEM) JEOL 2011,s’empra principalment per dur a terme lacaracterització microestructural de regionssubmicromètriques, per exemple per a ladetecció de defectes a la xarxa cris-tal·linaproduïts per deformació, o per a l’estudi defenòmens com transformacions de fase,difusió, recristal·lització, etc. Es tracta d'uninstrument adient per abordar l'estudi delsanomenats “nanomaterials”, de macromo-lècules o de petits cossos cel·lulars comvirus, teixits, etc. Aquest microscopi també

El nou microscopi de rastreigpermetrà visualitzar la distribu-ció d'un determinat elementen tota la superfície de lamostra (mapping)

enllaçUIB 30

El microscopi electrònic detransmissió permet abordarl’estudi de macromolècules,nanomaterials i petits cossoscel·lulars com els virus

enllaçUIB 31

SSeerrvveeiiss

disposa d’un sistema de microanàlisi R-XEDS de les mostres que permet l’estudide difusió d’elements en diferents fases.

La preparació de les mostres en el casdels microscopis electrònics de transmis-sió és molt laboriosa (una setmana de mit-jana), atès que les mostres han de serextremadament primes. Això obliga a fixarquímicament les mostres de materials bio-lògics i a incloure-les en resines especialsper després obtenir talls fins o ultrafins mit-jançant el micròtom.

De la intensa utilització dels instruments enqueden com a testimonis els diagnòsticsmèdics que permeteren afinar els tractaments per a milers de pacients; lestroballes que detectaren errades en la fabricació de materials i evitaren riscs;centenars d’articles científics que hancontribuït i contribueixen a l’avenç del coneixement, i també les evidències queconduïren a la resolució d’algun misteripolicial.

Soler i Cladera, Cristòfol La UIB no és solament l’aula on el futur professional o l’investigador adquirei-xen coneixements. És també un espai on es desenvolupen tot un seguit de va-lors essencials per al desenvolupament personal, com és ara la pràctica deldiàleg i l’assoliment d’un esperit crític, sense els quals no és possible l’avençde les idees. Coincidint amb la nova etapa d’EnllaçUIB, la nostra intenció haestat encetar una nova secció que permeti resseguir la trajectòria d’aquells queun dia s’assegueren a les aules de la UIB, antics alumnes que avui formen part

aannttiiccssNascut a Inca, l’any 1956Llicenciat en Dret per la UIBLlicenciat en Ciències Empresarials per laUniversitat d’AlacantDiputat al Parlament de les Illes Balears ala primera, tercera i quarta legislaturesConseller d’Economia i Hisenda del Go-vern de les Illes Balears entre 1983 i 1987President del Parlament de les Illes Bale-ars entre 1991 i 1995President de la comunitat autònoma de lesIlles Balears (juliol de 1995 - maig de1996)Director del Centre Balears Europa entre1997 i 1999Actualment és coordinador de l’àrea d’In-formació, Documentació, Formació i As-sessorament del Centre Balears Europa, imembre de la Secretaria Tècnica del grupEURIMED (Illes de la Mediterrània)

aalluummnneess

enllaçUIB 33

EEll ddeebbaatt

Antich i Oliver, Francesc

Fotografies: Joan Miquel Ferrà Moragues

del nostre entramat social, amb l’objectiu de conèixer quina ha estat la sevaevolució professional i la seva aportació al projecte comú que és fer, dia a dia,un país. Ningú millor per encetar-la que dos homes que han estat, i en un casencara hi és, al capdavant del Govern de les Illes Balears. I cap fórmula no enspareixia més adient que el debat directe, sense intermediaris ni moderadors,sobre el present i futur de les Illes Balears. Així els ho platejàrem, així ho acceptaren i així us ho oferim.

Nascut a Caracas (Veneçuela) l’any 1958Llicenciat en Dret per la UIBSecretari general del PSIB-PSOERegidor de l’Ajuntament d’Algaida entre1987 i 1991Batlle d’Algaida entre 1991 i 1997Diputat del Parlament de les Illes Balearsdes de 1992President de la Comissió de Cooperació alConsell Insular de Mallorca (CIM) entre1994 i 1995President de la Comissió de Medi Ambiental CIM entre 1995 i 1999President de la comunitat autònoma de lesIlles Balears entre 1999 i 2003Diputat al Congrés dels Diputats i presi-dent de la comissió mixta per a les rela-cions amb el Tribunal de Comptes entre2004 i 2007President de la comunitat autònoma desde 2007

Quan jo vaig matricular-me a Dret l'any 1977 venia d'una altra universitat molt més po-lititzada. En arribar em sorprengueren precisament dues coses: la poca politització i lagran precarietat. No hem d'oblidar que els alumnes de Dret ocupàvem aules de l'edificiSa Riera pràcticament perquè les bestrèiem als d'Empresarials.

La mobilització social que aconseguí impulsar la creació d'una universitat pròpia elsanys de la Transició avui dia és impensable; no solament perquè els temps i la gent hancanviat, sinó perquè tenim sortosament les institucions d'autogovern, i avui no perme-trien no gaudir d’una universitat. De fet, per la mateixa evolució en la configuració polí-tica espanyola, des de la Transició política hem assistit a la creació de moltes

universitats; gairebé totes les comunitats autònomes que no en tenien han impulsatla creació d’una universitat pròpia.

F. A. Fa trenta anys tot estava perfer i la societat era més bona demobilitzar perquè estava delerosaper aconseguir tot allò de què la dic-tadura l’havia privada. En la con-questa d'aquest espai democràtic laUniversitat hi tenia un paper fona-

mental.

C. S. Molt cert. Cal pensar quealeshores era la pedrera uni-

versitària la que nodria el pensa-ment polític... i també l'acció

política. De fet, el plantejament demoltes de les primeres lleis de la de-

mocràcia sorgí de l’àmbit universitari.Tinc la sensació que aquest paper s'hadifuminat, però potser això és un símp-toma de maduresa de la societat.

Superats els inicis d'aquella universitatsorgida a la Transició, puc assegurar perexperiència pròpia, ja que tot just acabadala carrera ja vaig entrar en política, quebona part de l'evolució de la UIB es deu ala curolla d'alguns notables emprenedorscom el rector Nadal Batle. Moltes vegades

vaig tenir la sensació que aquellhome anava trenta anys

per davant nostre.Hem de

tenir

en compte que aquells anys les compe-tències i els doblers eren a Madrid i no vaser fàcil créixer en estudis i infraestructu-res, confegir el campus. Com a consellerd'Hisenda que vaig ser durant aquells anyspuc dir que el campus s'edificà a base depréstecs fets per la comunitat autònoma,ja que els terminis del Govern central hau-rien retardat molt el projecte.

En definitiva jo crec que la creació de laUniversitat va ser fruit de la iniciativa d'ungrup d'emprenedors que anava per davantde la societat, de la classe política, del'empresariat.

F. A. Avui en dia, en canvi, són en moltscasos les institucions les que encapçalamprojectes de diversa naturalesa, però ensés necessari, per dur-los a bon port, el su-port dels implicats, és a dir, que hi hagi aldarrere la plataforma dels sectors interes-sats. I en aquest sentit, aprofundint en elque ha de ser una societat participativa,també necessitam que la Universitat ensaporti la seva opinió. Moltes vegades aixòno es produeix perquè des del Govern noestablim els àmbits adients que permetinaquesta participació, però hi haurem deposar remei perquè, ara per ara, tenimun seguit de debats oberts com són elcanvi climàtic, la immigració, l'educa-

ció..., i la Universitat ha de ser perforça el nostre pou de saviesa.

C. S. La Universitat ha de ser unfar, la referència necessària res-

pecte dels grans temes quepreocupen la societat, sigui

la llengua, sigui el mediambient, sigui la immi-

gració, sigui la cul-tura... En una

comunitat pe-tita com la

“El campus s'edificà a basede préstecs fets per la

comunitat autònoma, ja queels terminis del Govern

central haurien retardat molt el projecte”

CRISTÒFOLSSOOLLEERR

“

”

EEll ddeebbaatt

FRANCESCAANNTTIICCHHRecord els meus temps d'alumne de la UIB com a temps de molta il·lusió i molta voluntatde canvi; una època d'una gran politització de la societat. A partir de la seva creació laUIB ha crescut de manera molt important, i encara queda molt per fer. No podem obli-dar que som una comunitat autònoma amb un dels percentatges més baixos quant a po-blació amb estudis superiors, i capgirar aquesta situació suposa haver d'actuar en totsels àmbits de l'educació, especialment en l'ensenyament secundari.

nostra, amb una sola universitat, teniraquesta referència encara ens és més ne-cessari.

F. A. Malauradament, però, cal fer esfor-ços per apropar aquest far a una bona partde la societat. Més de trenta-sis mil titulatsen trenta anys és un nombre important,però és un percentatge molt modest sobreel total de la població, un milió de perso-nes. No podem obviar que la facilitat pertrobar feina fa que molts joves abandoninels estudis, i molts d'ells quan tinguin 28anys no podran millorar en els seus llocsde treball precisament per la formació queavui es neguen. Cal fer molta feina en totsels nivells educatius, però ens manquenrecursos. La transferència de les compe-tències en Educació no vingué ben do-tada, com no vingueren ben dotades lescompetències en Sanitat. La conferènciade presidents de comunitats autònomescelebrada la legislatura passada permetéaugmentar el finançament en Sanitat en110 milions d'euros anuals, i jo esper quela primera que se celebrarà en aquesta le-gislatura serà per abordar la millora del fi-nançament de l'Educació. Ens manquenprogrames per afrontar el fracàs escolar il'abandonament dels estudis, per implan-tar les noves tecnologies a l'escola, peròés que també ens manca l'essencial, elque és primordial, que són les infraestruc-tures i els serveis: tenim nins en aules pre-fabricades, i això és el primer que hemd'arreglar.

C. S. Estudiar sempre suposa un esforç,i els nostres joves tenen més facilitatsque en altres comunitats autònomesper trobar feina. Sense educació,sense una ciutadania formada, ensestam afeblint. Aquesta és una re-alitat, però també ens cal saberquants dels nostres titulats su-periors han trobat feina, per-què en altres comunitatsautònomes la taxa de po-blació amb estudis su-periors és molt méselevada que a lesIlles Balearsperò tambého és l'aturentre elstitulatso el

nombre de titulats que no tenen un lloc detreball adequat a la seva formació.

Crec que el més important és que el titulatuniversitari accedeixi a un lloc treball d'a-cord a la seva preparació i, en aquest sen-tit, la nostra comunitat autònoma no és ladarrera, ni de molt.

F. A. Aquestes taxes, certament, s'han derelacionar amb el model de creixement decada indret. A les Illes Balears hem basatla nostra economia en el turisme, com nopodia ser d'una altra manera, i en la cons-trucció. Ambdues activitats s'han abas-tat d'una gran quantitat detreballadors als quals,durant moltsanys, no

“Necessitam que la Universitat ens aporti la sevaopinió. Moltes vegades aixòno es produeix perquè desdel Govern no establim els àmbits adients que permetinaquesta participació”

enllaçUIB 35

“”

s’ha demanat una especial preparació, iaquest és l'origen dels actuals problemesde productivitat i competitivitat que patim.

Ara bé, les necessitats fan que les perso-nes s'espavilin. Per una banda, si la nostraprincipal activitat és el turisme, necessitamun creixement molt més pausat, més mo-derat que el que hem viscut els darrersanys. Això ens condueix a una indispen-sable reconversió del sector de la cons-trucció, com per exemple en accions derehabilitació (com el barri Pere Garau) i dereconversió (com la Platja de Palma), peròhi seguirà havent un gran nombre de tre-balladors que necessitaran una formacióper poder desplaçar-se cap a d'altres sec-tors productius.

D'altra banda el sector turístic, baldamentsegueixi centrat en l'explotació del visitantque busca sol i platja, haurà de fer unaaposta decidida en la formació de les plan-tilles, perquè ja no podem seguir compe-tint mitjançant la baixada dels preus i lareducció dels costs. Diversificar el sectorsuposarà crear, inventar, noves profes-sions per poder millorar l'oferta.

I, en tercer lloc, la necessitat ens impulsaa diversificar el sector de serveis. D'ençàque assumírem el Govern de la comunitatautònoma s'han incorporat al mercat dis-set empreses de tecnologies de la infor-mació i la comunicació aplicades a l'àmbitdels serveis turístics. Fa pocs dies la Con-selleria d'Economia s'ha reunit amb enti-tats financeres per crear algun tipus defundació o consorci que doni empenta atotes aquestes iniciatives diversificadores.S'han creat empreses en tecnologia am-biental, en gestió de la qualitat, i tot aixòtambé és turisme. Aquest és el camí quehem de seguir.

Ara bé, tots aquests canvis poden ser ca-talitzats per les institucions, s'hi pot impli-car la Universitat, però el més important ésque la societat els prengui per seus. Finsal moment hem fet tres meses, una de tu-rística, una d’econòmica i una de social,per tal de plantejar entre tots, no un pro-blema concret, sinó la visió de tot un país.Necessitam que l'empresariat i els sindi-cats s’impliquin en aquestes iniciatives demillora, de canvi i de diversificació.

C. S. Com que estic retirat de la política,em puc permetre el luxe de ser més pes-simista a l’hora d'analitzar el present i elfutur de la nostra estructura econòmica. Ésevident que el nostre sector de la cons-trucció està sobredimensionat. La nostresilles, atès el seu reduït territori, no espoden permetre el luxe de tenir un sectord'aquesta envergadura. No crec que abase d'accions de rehabilitació es puguiresoldre el problema. Al meu parer la so-lució només passa per un redimensiona-ment del sector en relació amb la nostracapacitat de territori.

En canvi, quant al sector turístic som mésoptimista. Estic d'acord que s'ha d'actuaren la millora de la qualitat, en el reforça-ment de la competitivitat i per impulsar elcontacte entre la indústria turística i de ser-veis i el sector quaternari per poder expor-tar tot el saber fer que ja s'està produint aca nostra.

Dit això, el que veig amb claredat és queno fem els esforços necessaris en el sec-tor industrial. No podem obviar que lesnostres petites i mitjanes empreses indus-trials —les poques que tenim— reben ofer-tes d'altres comunitats autònomes perestablir-s'hi. El nostre sòl industrial és ca-ríssim; els imposts municipals que gravenl'activitat industrial són molt elevats perquèels dèficits de finançament dels ajunta-ments ja no són coberts per les llicenciesde construcció, atès el declivi del sector, is'estan creant noves taxes que graven es-pecialment les indústries. En resum, notenim cura de la poca indústria que tenimi, sens dubte, la seva ubicació en altres comunitats autònomes compensa els em-presaris, perquè aconsegueixen alliberar-se del cost de la insularitat.

D'altra banda, no ens podem enganyar ipensar que serà fàcil atreure empreses delsector quaternari alienes al sector turísticen un territori insular com el nostre. És ve-ritat que aquí es viu bé, però en certesèpoques de l'any patim un efecte "ratera"que dificulta la sortida de l'arxipèlag. La in-sularitat és un factor que només es pot su-perar amb unes excel·lentsinfraestructures.

F. A. De tota manera no podem negligir lesintenses transformacions que viu la indús-tria turística. Aquella època en què el visi-tant alemany deixava reservada la sevaestada d'un mes per a l'any vinent ha pas-sat a la història. La possibilitat d'accedir amés serveis, amb comoditat i rapidesa, hamudat el concepte d'oci i de vacances, demanera que també s'ha diversificat. Avuidia una persona planifica les seves va-cances dividint el temps per gaudir de di-verses opcions: esport, muntanya, platja,cultura.

Adequar l'oferta i diversificar els serveisper fer front a aquests nous hàbits i novesdemandes ens obliga a diversificar el sec-

“El nostre sòl industrial és caríssim; els imposts municipals que graven

l'activitat industrial són moltelevats perquè els dèficits definançament dels ajuntamentsja no són coberts per les llicències de construcció”

enllaçUIB 36

EEll ddeebbaatt

enllaçUIB 37

tor, a inventar noves professions i a fer unaaposta decidida per la formació dels tre-balladors. I no serà perquè des del Governde torn es cregui necessari; serà perquè siens volem mantenir competitius no ensqueda altre remei.

No podem oblidar tampoc altres profes-sions que emergeixen i que ben aviatpoden viure un esclat. Són totes aquellesrelacionades amb l'acció social. Senseanar més enfora, la nova Llei de depen-dència obrirà un ample ventall de novestasques. En definitiva, crec que els caminsper créixer en ocupació són el de lesnoves tecnologies, el de la diversificaciódels productes turístics, en els vessants del'oci, la cultura i el medi ambient, i també elde l'àmbit de l'acció social.

És cert, d'altra banda, que solucionar l'ac-tual encariment del sòl industrial és un delsreptes que s'ha de plantejar el Governamb la participació dels ajuntaments. Per-què cal dir les coses com són: el mercatno ho arreglarà. Capgirar aquesta situaciórequerirà una actuació de l'Administració.

C. S. Tanmateix, no ens movem dins ellliure mercat. Des del moment que una ad-ministració ordena el territori i a través d'u-nes normes urbanístiques o un pla generald'ordenació fixa fronteres i fixa que el queestà a la dreta de la línia pot fer negoci i elque hi està a l'esquerra no en pot fer, nopodem dir, ni des de la postura més liberal,que estam en un lliure mercat.

A mi em preocupa el que succeeix a d'al-tres comunitats autònomes que poden serles nostres competidores. Sense anar mésenfora en preocupa veure com la dotaciód'infraestructures —com és ara l'AVE—augmenta els avantatges per a la captaciód'empreses als seus territoris. Ens hauremd’espavilar. I si no podem aconseguir unescomunicacions físiques com cal, doncshaurem de competir amb altres eines, comara les millors connexions de fibra òpticade tot Europa.

F. A. No fa dos mesos vaig tenir l'oportuni-tat de tenir un encontre amb empreses ins-

“És cert, d'altra banda, quesolucionar l'actual encarimentdel sòl industrial és un delsreptes que s'ha de plantejarel Govern amb la participaciódels ajuntaments. Perquè caldir les coses com són: elmercat no ho arreglarà. Capgirar aquesta situació requerirà una actuació de

l'Administració”

tal·lades al ParcBIT, i un dels assump-tes que es varen posar damunt lataula va ser la manca de personal es-pecialitzat. Moltes d'aquestes em-preses tenen treballadors ubicats al’Amèrica llatina perquè no trobenespecialistes aquí. Amb això vullabordar un tema que em semblacabdal, i és el de la transferènciareal del nou coneixement creat ala UIB i la formació dels espe-cialistes que necessita la socie-tat de les Illes Balears davanttots els reptes que estam apun-tant. En aquest punt la tascaque pugui fer el Consell Socialde la UIB és indispensable.

Però una cosa ha de serclara: podem treballarGovern i UIB conjunta-ment, podem fer pas-sos importants com lainversió en infraestruc-

tures per a la recerca ila transferència d'a-

questa al sectorproductiu, com el

nou edifici quepensam fer al

ParcBIT peracollir els

i n s t i t u t suniversi-t a r i s ,però elmés im-p o r t a n t

és la partici-pació dels sec-

tors empresarials a l'horad'acudir a la seva universitatper plantejar les necessitatsde nous estudis per fer frontals nous reptes professionals,a l'hora de demanar assessora-

ment científic i tecnològic per solucio-nar problemes.

En aquesta comunitat s'ha parlat durantanys de la necessitat de desestacionalit-zar el turisme. Bé, jo he arribat a la con-clusió que si no s'ha arribat a fer mai, ésperquè la necessitat no era real. Si un tre-ballador pot viure perfectament fent feinadurant uns mesos i un empresari pot fer elcalaix amb una bona temporada, no es

dóna la necessitat de canviar les coses.Ara la situació és ben distinta. Les Illes Ba-lears tenen importants necessitats i lafeina principal que cal fer és planificar:hem de deixar de pensar en la properatemporada i ens hem de demanar quèvolem ser d'aquí deu, vint, trenta anys.Hem de formar els professionals que ensfan falta per dur endavant tots els reptesque tenim al davant.

Tenim, repetesc, grans reptes al davant ialgun problema de gran envergadura, comper exemple les conseqüències que per alnostre patrimoni natural i per a la nostraprincipal indústria turística tingui l’escalfa-ment del planeta a causa dels gasos d’e-fecte hivernacle. No ens queda més remeique contribuir en la mesura de les nostrespossibilitats a reduir-les. Sens perjudici detots els avenços que es puguin fer en la in-troducció d'energies renovables i alternati-ves, en política energètica l'aposta pelgasoducte suposarà un gran avenç, ja queevitarem la combustió de carbó i altrescombustibles, però per altra banda, l'a-posta decidida per una bona xarxa detransport públic és absolutament necessà-ria, perquè no hem d'oblidar que els mo-tors dels automòbils són una de lesprincipals fonts d'emissió de gasos d'e-fecte hivernacle.

C. S. El problema és tan greu que no bastaallò que pugui fer una comunitat autònomao un Estat. El canvi climàtic només es potafrontar amb mesures i estratègies de ca-ràcter global, a partir de polítiques comu-nes europees i de més ample abast. Arabé, és evident que hem de fer tot el quesigui possible per no afegir al problema.

F. A. Es tracta de canviar el model. I l'edu-cació és essencial a l'hora d'aconseguir uncanvi d'hàbits en la població.

C. S. Respecte al tema de la desestacio-nalització, pens que una vegada que s'-hagi fet la reconversió de tota la Platja dePalma crec que serà la primera vegadaque estarem en condicions de poder plan-tejar-la de bon de veres en aquella zona.No hem d'amagar que moltes zones turís-tiques de les Illes, per les seves pròpiescaracterístiques i dinàmica, són moltmales —diguem-ne— de desestacionalit-

“El més important és la participació empresarial a l'hora d'acudir a la Universitatper plantejar les necessitatsde nous estudis per fer frontals nous reptes professionals,

a l'hora de demanar assessorament científic

i tecnològic”

“Respecte al tema de la desestacionalització, pensque una vegada que s'hagifet la reconversió de tota laPlatja de Palma crec queserà la primera vegada queestarem en condicions depoder plantejar-la de bon deveres en aquella zona”

enllaçUIB 38

zar, és a dir, resulta molt dificultós ampliar-ne l’oferta més enllà de sol i platja.

F. A. Jo som optimista perquè veig símp-tomes de canvi. No fa gaire, uns quarantaempresaris i organitzacions empresarialss’han reunit amb la Conselleria de Turismeper pactar la política de promoció. Un vint-i-cinc per cent dels reunits es mostraren in-teressats a promocionar el turismecultural. Alguna cosa està canviant, perquèaquest interès abans no existia.

És clar que per convertir el nostre valuóspatrimoni en atractiu turístic caldrà orga-nitzar itineraris, restaurar i rehabilitar allòque faci falta, i el mateix dic si parlam depatrimoni natural i paisatge. Però, insis-tesc, veig símptomes de canvi quan parlamb el sector, i crec que aquest canvi estàmotivat per les necessitats que els empre-saris es plantegen davant l'evolució de quèhem parlat en la gestió de l'oci, les novesdemandes emergents, i potser també per-què som una societat que n'hem parlattant que ja arribava l'hora de posar-se a ferfeina.

C. S. Parlar és una cosa i fer una altra.Mentre l'empresari tregui un bon calaix dela temporada turística i el rendiment de lainversió hagi estat bo, no fa falta que li par-lis de desestacionalitzar. Ara bé, si l'Admi-nistració pren la iniciativa i escomet unarehabilitació tal com s’està fent a la Platjade Palma, aleshores sí que pot ser quel'empresari hi participi.

F. A. L'autoorganització de les vacances,la divisió dels temps d'oci per gaudir de di-ferents modalitats de vacances, fan queles estades s'escurcin, però també que hihagi més minivacances de cap de set-mana, afavorides per un increment de lescomunicacions i de la capacitat de con-tractació de serveis a través de la xarxa.Hem de saber veure que per captar l'aten-ció d'un possible client cal oferir molt mésque l'hotel. Si una parella ha decidit fer uncap de setmana en un establiment de spa,per posar un exemple, i al mateix tempspot comprovar que a les Illes Balears exis-teix una bona programació cultural a laqual pot accedir a través d'una web de la

Conselleria de Cultura, i que a méstambé podrà gaudir d'una àmpliaoferta d'activitats esportives, estamtreballant perquè aquesta parella esdecanti per nosaltres.

És veritat que les institucions han d'em-pènyer, però si som optimista és perquèper primera vegada veig un debat viu enel sector sobre tots aquests assumptes; hi veig interès. El nostre repte és supe-rar l'endarreriment que sofrim respectea infraestructures que són essencials

per poder dur aterme aquesta efec-tiva diversificació delproducte turístic. Sem-bla mentida, i tanta sortque ara s'està fent, queno tinguem un palau decongressos. Sembla men-tida que la Platja de Palma, que és, pot-ser, la zona més desestacionalitzadade totes les Illes, no tingui comunica-cions, transport públic, que la uneixina l'aeroport...

C. S. Em sap greu discrepar però no crecque el turisme de congressos funcioni.Som més aviat escèptic.

F. A. Però el que sí que és cert és que sia algú li dius que el congrés és a Palma,segur que li agafaran més ganes d'assistir-hi.

Insistesc que el que està per fer és com-pletar una xarxa de comunicacions públi-ques i que l'aeroport estigui comunicatamb la resta de trens, amb el futur tram-via, etc. Hem viscut durant anys la para-doxa que un turista podia pagar 40 eurosd'hotel a Cala Millor però en gastava 60 entaxi.

C. S. És evident que competir augmentanten qualitat no suposa solament competiren atenció al client sinó també amb unabona xarxa viària, un bon transport públic,una bona sanitat pública...

F. A. Tenir bons hospitals pot de-

“S’ha de completar una xarxa de comunicacions públiques i que l'aeroport estigui comunicat amb la restade trens, amb el futur tramvia, etc. Un turista ha arribata pagar 40 euros d'hotel a Cala Millor però n’ha

gastat 60 en taxi per a anar-hi”

“Competir augmentant en qualitat no suposa solament competir en atenció al client sinó també amb una bona xarxaviària, un bon transport públic, una bona sanitat pública...”

EEll ddeebbaatt

enllaçUIB 39

cantar el visitant cap a la nostra opció en-front d'una altra. En definitiva, invertir enl'entorn és invertir en turisme, moderar elcreixement de la construcció és invertir enturisme, invertir en infraestructures i ser-veis és invertir en turisme.

No podem oblidar que els últims anys lanostra comunitat autònoma ha rebut unaallau de persones que cerquen millorar laseva qualitat de vida i que la immigracióque ens ha proporcionat mà d'obra tambéens suposa una despesa més gran en ser-veis. Que una persona es jugui la vida perarribar a una terra que no és la seva signi-fica que a ca seva les dificultats han de serenormes. N'hem de ser conscients, i sotaaquesta perspectiva el més lògic ha seractuar en els països d'origen, tot i les difi-cultats que això suposa per la manca d'en-teniment i coordinació amb els seusgoverns.

Però a més de l'anterior i de la situació queens toca a Espanya com a porta d'entradaa Europa d'aquest corrent migratori i de lesnormatives que l'Estat ha establert, cadacomunitat autònoma, a través del modelde creixement que impulsi, tindrà més omenys responsabilitat a l'hora d'atreuremés o menys persones. Els anys 2005 i2006 la construcció va créixer al mateixritme que ho féu l'any 1999, en ple esclatdel sector. Si a això hi afegim una obra pú-blica disforja, no hi havia mà d'obra per fertot això. Hem cridat mà d'obra. Hem d'a-nar alerta a impulsar obra pública quan nohi ha dificultats a la privada.

Però és clar, els augments excepcionalsde població que permeten dur un ritmeconstructor sobredimensionat tenen laseva contraprestació: després no bastenni les escoles, ni els centres de salut, ni elshospitals...

C. S. Quant a la immigració, hi ha d'haverun control d'entrada a la Unió Europea, nopot dependre d'una determinada políticade cada Estat, perquè és evident que sitanques més una porta, el corrent migra-tori en trobarà una altra d’oberta per en-trar. Ara bé, de la mateixa manera que unaúnica llei del sòl no és aplicable a un con-junt bigarrat de territoris, és a dir, que potser perfecta una llei del sòl per a Castella- la Manxa però fatal per a les Illes Bale-ars, on tenim un territori reduït, petit i frag-

“Els augments excepcionalsde població que permetendur un ritme constructor sobredimensionat tenen laseva contraprestació: després no basten ni les escoles, ni els centres desalut, ni els hospitals...”

enllaçUIB 40

enllaçUIB 41

EEll ddeebbaattmentat, tampoc una única normativa d'im-migració estatal no és vàlida per a totes lesrealitats territorials i socials de l'Estat. Perquè, si hi pot haver normatives urbanísti-ques adients a cada territori, no hi pothaver normatives en matèria d'immigracióadients per a cada comunitat autònoma?

M'agradaria ser optimista, però tota l'allaude persones que han arribat a les Illesatretes per l'activitat constructora no podràser recol·locada en altres sectors. Nosal-tres no tenim un sector industrial que puguiassumir aquesta mà d'obra en atur. Sommolt pessimista i no crec que hi hagi méssolució que una reconversió del sector dela construcció, que s'ha d'adequar, no a lageografia humana de la comunitat autò-noma, sinó a la seva geografia física, alseu territori reduït.

F. A. Totes les masses fan mal i qui pegauna panxada després té mal de panxa. Elsector no és culpable de la situació. Si elsector ha crescut per damunt de les pos-sibilitats del nostre territori, és perquè lesinstitucions ho hem permès. Hem planifi-cat, hem fet plans generals i normes sub-sidiàries amb una vigència de quinze anys,però els hem esgotat en tres anys. Perposar un exemple, si en altres comunitatsautònomes s'han construït tres-cents im-mobles cada any com a bé essencial per ala població en el sentit d’assegurar el dretd'habitatge que marca la Constitució, aquín'hem fet dos-cents més com a element deluxe, com a complement turístic i residen-cial.

Hi ha un altre aspecte sagnant de la nos-tra comunitat autònoma que cal abordard'una manera valenta, i són les dificultatstan enormes que travessa el sector agrí-cola i ramader, quan és el mantenidor d'unvalor essencial per al nostre turisme, elpaisatge. És molt important que l'empre-sariat turístic s'adoni d'una vegada d'a-questa realitat. Si en un hotel se serveixmè mallorquí, està contribuint a conservarel paisatge rural que li aporta clients.

C. S. Aquest no és un assumpte de modeleconòmic, sinó un greuge social i un temamediambiental. Els pagesos de les nostresilles són els que tenen la renda per càpitamés baixa de tot l'Estat espanyol.

F. A. Però tenen cura de la matèria primera

De la mateixa manera queuna única llei del sòl no ésaplicable a un conjunt bigarratde territoris, tampoc una

única normativa d’immigracióno és vàlida per a totes

les realitats territorials socialsde l’Estat”

més important de la principal activitat eco-nòmica. Per això és essencial que totss'asseguin en una mateixa taula, si no par-len entre ells no serà possible conèixerquines són les necessitats de cada sector.

C. S. Entenc el que dius, però no crec enel voluntarisme. Crec que totes les políti-ques agràries s'han de replantejar. I potserel model a seguir estaria en la interrelacióexistent entre els sector primari i el sectorturístic que es dóna al sud França o d'Ità-lia, on el pagès, malgrat la normativa co-munitària que el constreny, ha pogut trobarfórmules per poder fer ell també la sevatemporada turística, ja que és la indústriaturística la primera a procurar donar sor-tida als seus productes.

I, per descomptat, cal donar suport a aque-lles iniciatives que, com la duta a terme enpocs anys pel sector vitivinícola mallorquí,han demostrat que es pot canviar la situa-ció. I quins mercats han permès créixer aaquest sector? Doncs els països emissorsde turisme: Alemanya principalment. Hemde posar en valor els nostres productesdonant suport a aquests tipus d'iniciatives.

F. A. El principal valor que tenim és la sin-gularitat, allò que ens diferencia dels al-tres. Si consideram per separat totes lescoses que contribueixen a aquesta singu-laritat, la nostra gastronomia, les nostresfestes populars, el nostre patrimoni arqui-tectònic, el nostre paisatge rural, el nostrepatrimoni natural..., dic, si les consideramper separat potser no tenen suficient pesespecífic, però si les consideram en con-junt i en sabem fer una oferta singular, elseu poder d'atracció augmenta, i molt con-siderablement.

C. S. La llengua catalana també és una deles nostres singularitats, i, malgrat que nopuguem incloure-la, potser, en cap paquetd'oferta turística, cal protegir-la i impulsar-ne l'ús.

F. A. És indubtable que els increments depoblació tan importants de què parlàvemabans dificulten l'ús social de la llengua,sobretot perquè una bona part dels nousresidents han vingut amb un idioma quetambé es parla aquí. D'altra banda tambévull remarcar que aquesta és una comuni-tat autònoma exemplar quant a no utilitzar

“El principal valor que tenimés la singularitat, allò que ens diferencia dels altres: la nostra gastronomia, les nostres festes populars, elnostre patrimoni arquitectò-nic, el nostre paisatge rural, el nostre patrimoni natural...”

la llengua com a arma de confrontacióentre les distintes opcions polítiques. Re-cordem que en el seu moment la Llei denormalització lingüística es va aprovar perunanimitat de totes les forces parlamentà-ries.

C. S. Avui no s'aprovaria.

F. A. Malauradament no, però no per culpadels d'aquí, sinó per una confrontació ali-mentada pel Partit Popular des de Madridi que pens que és una gran errada. Queda molt camí per recórrer i molta defeina a fer per normalitzar l'ús de la llen-gua catalana. S'han fet passos: des del'escola fins a disposar d'una televisió pú-blica —ara— en català, però com dèiemabans quan tractàvem dels reptes econò-mics de la comunitat, també la normalitza-ció del català ha de ser una fita en la quals'impliqui tota la societat.

C. S. El bilingüisme, del qual es parla tant,instaura una situació de conflicte, i tot con-flicte acaba resolent-se d'una manera oaltra. No podem ser optimistes. Ara perara, la integració del nouvingut es fa a tra-vés de la cultura castellana i no a travésde la cultura catalana. No hi veig un canvide tendència. Sobretot som pessimistaquan veig que després d'anys de demo-cràcia, el conjunt de la societat espanyolaencara no té clars aquests aspectes.

F. A. La llengua, com el terrorisme o la im-migració, és un tema que necessita la vo-luntat de tots els partits polítics per nofer-ne instrument de confrontació. Provo-car la brega és el més fàcil i el més irres-ponsable.

C. S. Diu la teoria que la integració s'ha defer en la cultura primordial de l'Estat al qualarriba l'immigrant. En la mesura que la co-munitat autònoma faci d'Estat, el problemaquedarà resolt a favor de la nostra llengua.Ara per ara, però, la comunitat autònomaho té realment difícil.

“La llengua catalana tambéés una de les nostres

singularitats, i, malgrat que no puguem incloure-la, potser, en cap paquet d'oferta turística, cal

protegir-la i impulsar-ne l'ús”

“No podem ser optimistes.Ara per ara, la integració delnouvingut es fa a través de lacultura castellana i no a través de la catalana. No hiveig un canvi de tendència”

enllaçUIB 42

enllaçUIB 43

EEll ddeebbaatt

L’IIMMEEDDEEAA (CSIC-UIB)romp el gel antàrtic

RReecceerrccaa

Proa del vaixell oceanogràfic Espérides, justabans de creuar una zona amb restes de la ban-quisa de gel que va fer molt difícil la navegació.Al fons, l'illa Coronation, la major de les Illes Or-cades del Sud.

enllaçUIB 45

enllaçUIBrecerca

Les illes Òrcades són conegudes com un “cementiri” de gels que provenen sobretot de la península Antàrtica: després dederivar en sentit horari seguint el gir del mar de Weddell, s'acumulen en aquest indret.

Dirigits pel doctor Damià Gomis, del De-partament de Física de la Universitat deles Illes Balears i de l'Institut Mediterranid'Estudis Avançats (IMEDEA) (UIB-CSIC),20 investigadors, 14 dels quals pertanyena l'IMEDEA, 4 a la Universitat A&M deTexas (TAMU), un a la Universitat d'Àngliade l'Est, i un a l’Institut d’InvestigacionsQuímiques i Ambientals de Barcelona, hanfet una estada de vint-i-un dies per aigüesde l'Antàrtida a bord del vaixell d'investi-gació oceanogràfica Hespérides. Amb ellshan viatjat també dos periodistes i vuit tèc-nics de la Unitat de Tecnologies Marines(UTM).

La campanya oceanogràfica, que va trans-córrer entre els dies 2 i 24 de gener, s'em-marca en el projecte ESASSI, queconstitueix la contribució espanyola al pro-jecte internacional Synoptic Antarctic ShelfSlope Interactions Study (SASSI), centrat

en l'estudi de la dinàmica marina a les cos-tes antàrtiques.

Un dels objectius fonamentals del SASSIés dur a terme el primer mostreig simultanide les plataformes continentals antàrtiquesmés rellevants, ja que fins ara només estenen resultats de campanyes aïllades.Això serà possible gràcies a la participacióde més d'una dotzena de països, cada undels quals disposarà dels seus respectius vaixells i instrumental fondejat.

L'objectiu fonamental del projecte espan-yol és l'estudi dels intercanvis d'aiguaentre les plataformes continentals i la maroberta i els processos que es deriven d'a-questa interacció. Mereix una especialconsideració el procés de «ventilació»oceànica, que consisteix en l'enfonsamentde les aigües superficials (més denses) il'aflorament de les aigües mitjanes o pro-

fundes. Aquest procés, que té lloc de ma-nera molt important a l'Antàrtida, permet larenovació de les aigües a tot el planeta.

Amb aquesta finalitat, una part essencialde la campanya realitzada ha estat deter-minar el lloc per on transcorre el front detalús antàrtic que controla aquests pro-cessos d'intercanvi de masses d'aiguaentre la plataforma continental i el marobert, quan es troba amb la dorsal del mard'Escòcia del sud (entre les Illes Shetlandi les Òrcades del sud). Aquest front detalús, que no s'havia estudiat mai ambtanta resolució com fins ara a la zona de ladorsal d'Escòcia del sud, separa les ai-gües de la plataforma continental, més fre-des i riques en oxigen, de les aigüesintermèdies del mar obert, més càlides ipobres en oxigen. El resultat és un correntque envolta el continent en sentit antiho-rari a una velocitat entre 20 i 30 cm per

TEXT: ENRIC CULATFOTOGRAFIES: DAMIÀ GOMIS

enllaçUIB 46

segon. El corrent flueix de forma paral·lelaa la batimetria, és a dir, la topografia delfons, de manera que allà on aquesta téuna estructura simple se sap perfectamentper on discorre.

La batimetria de la dorsal del mar d'Escò-cia del sud és molt complexa, amb moltsde canals, fosses i dorsals secundàries, laqual cosa dificulta molt l'estudi de la tra-jectòria del front. Els resultats obtingutsfins ara serviran per delimitar millor per onpassa i per on no passa el front.

El doctor Damià Gomis es mostra satisfetdels resultats assolits per l'equip interdis-ciplinari que compon la campanya, si bématisa que caldrà esperar a tenir tambéels resultats de les velocitats enregistradespel correntòmetre Doppler (ADCP) i de lesanalisis químiques i biològiques de lesmostres d'aigua per treure conclusionsmés segures, mostres extretes de més decent estacions distintes. De fet, es preveuque l'anàlisi completa de les dades obtin-gudes durant la campanya, que es durà aterme a la seu de l'IMEDEA a Esporles,durarà aproximadamet dos anys.

Gràcies a campanyes com aquesta delprojecte ESSASI, i d'altres com el projecteATOS, l'Institut Mediterrani d'EstudisAvançats (IMEDEA) —institut mixt entre elCSIC i la UIB— té un protagonisme fona-

mental en la investigació marina espan-yola a l'Antàrtida en el marc de l'Any polarinternacional.

L'Any polar internacional és un gran pro-grama internacional de recerca científicacoordinada, interdisciplinària i amb unmarcat interès per potenciar les observa-cions a les zones polars del planeta. Esduu a terme entre el març de 2007 i elmarç de 2009 amb la finalitat d'abastartemporades completes a l'Àrtic i a l'Antàr-tida.

Els integrants de l'expedició amb el personal tècnic i membres de la tripulació de l'Hespérides: Damià Gomis, director de la campanya; Mar Flexas, subdirectora de la campanya; BielJordà, Jano Orfila, Marta Marcos, Benjamín Casas, Margalida Palmer, Rocío Santiago, Sergio Ruiz, Maria Sánchez, #eus Garcias, #atalia Carrillo, Alexandra Coello i Raquel Vaquer(IMEDEA), Yongsun Kim, de la Universitat A & M de Texas (Estats Units), Karel Castro, de la Universitat d'Ànglia de l'Est (Gran Bretanya), Cristóbal Galban, de l'Institut d'Investiga-cions Químiques i Ambientals de Barcelona, Sari-Yvon Lewis, Yina Liu i Julia O'Hern, de la Universitat A & M de Texas, Diego Villalonga, professor d’Imatge i So de l’IES Juníper Serra i gerent de la productora audiovisual Miraprim, Enric Culat, periodista especialitzat en temes de medi ambient i ciència.

El CTD i la Roseta han estat els instruments de mostreig més importants de la campanyaESASSI. El CTD (inicials de Conductivity- Temperature-Depth) i els sensors que duu acoblats mesuren diferents propietatsde la columna d'aigua, des de superfície fins al fons, com ara pressió, temperatura, salinitat, oxigen o fluorescència. Les am-polles de la Roseta (la part més visible de l'instrument a la fotografia) permeten recollir mostres d'aigua de fins a 24fondàries diferents.

www.uib.es/depart/dfs/apl/aac/aa/Antartida/PgDiariExpedicio/diariini.htm

RReecceerrccaa

enllaçUIB 47

Es preveu que l'anàlisi completa de les dades obtingudes durant la

campanya, que es durà aterme a la seu de l'IMEDEA

a Esporles, durarà aproximadamet dos anys

VViinnyyeess ssaanneejjaaddeess ii rreevvaalloorriittzzaaddeessEn un futur no gaire llunyà els viticultorshan de poder accedir a un viver que elsserveixi, amb garanties sanitàries, tota lavariabilitat de les varietats per poder dis-senyar una producció i un vi segons elsseus criteris. Aquest és l'objectiu de la re-cerca duta a terme pels investigadors delLaboratori de Fisiologia Vegetal de la UIB,concretament del grup de Recerca en Bio-logia de les Plantes en Condicions Medi-terrànies i d'Enginyeria Tècnica Agrícola.

Aquest viver haurà de conservar les varie-tats que ara són més demanades pel sec-tor com també aquelles que són minorità-ries però que constitueixen un reservoriper al futur, lliures de virus i amb garantiasanitària, ben identificades (bioquímica-ment, agronòmicament i morfològica-ment).

D'aquesta manera qualsevol viticultor po-dria disposar d'un autèntic banc de ceps,de característiques molt definides, perpoder elaborar un particular disseny deplantació i de vi. Per aconseguir aquestobjectiu, l 'any 2000 un grup d’investiga-dors del Laboratori de Fisiologia Vegetalde la UIB iniciaren la selecció clonal detres varietats autòctones de vinya empra-des normalment en l'elaboració dels vinsamb denominació d'origen Vi de Binissa-lem-Mallorca i de la denominació d'origenPla i Llevant.

Es tracta del callet, el manto negre i elpremsal blanc (o moll). Aquesta seleccióes pogué dur a terme gràcies al finança-ment de l'Institut Nacional d'InvestigacionsAgràries (INIA), la Conselleria d'Agriculturai Pesca del Govern de les Illes Balears i lesdenominacions d'origen Binissalem i Pla iLlevant.

Després de set anys de treball, els inves-tigadors enllesteixen ara el tram final de laseva recerca.

TTeeccnnoollooggiiaa vviiggiillaanntt

Un robot de la UIB inspeccionarà les instal·lacions submergides dependents de la Conselleria de Medi Ambient

Aconseguir que un robot s'autolocalitzi enun entorn desconegut i sigui, per tant,capaç de situar-se en l'espai, capaç demoure's i d'anar construint, per dir-ho així,un mapa de l'entorn, és una de les líniesprincipals de recerca del grup de Siste-mes, Robòtica i Visió (SRV) de la UIB, di-rigit pel doctor Gabriel Oliver.

Els darrers anys el grup ha desenvolupatprototipus de vehicles submarins capaçosd'autosituar-se en un entorn desconegut ide navegar autònomament. Una part es-sencial de la recerca ha estat obtenir al-goritmes de seguiment que millorinl'autonomia d'un vehicle submarí que hagide transitar per zones de baixa il·lumina-ció, per exemple en el cas de vehicles quehan d'inspeccionar objectes que moltesvegades estan soterrats o semienterrats,com és ara tot tipus d'infraestructures sub-marines (cables, emissaris, etc.). Enaquests casos resulten insuficients els sis-temes visuals artificials basats en tècniques de segmentació d'imatges con-vencionals.

Més notícies

Per aquest motiu, el grup ha hagut de des-envolupar algoritmes de visió basada enfísica per a ladetecció de contorns i seg-mentació sobre imatges monocromes i encolor. Aquestes tècniques són eficacesperquè inclouen models físics de formaciód'imatge prenent en consideració la in-fluència de la il·luminació i de la forma delsobjectes en el resultat final.

També han abordat una de les dificultatsmés grans que es presenten per al mòdulde visió en aquests robots submarins: ladetecció de situacions anòmales i de pe-rill, tant per a la instal·lació que es vol su-pervisar: fractura de les capesd'estanquitat, llum lliure (free-span)..., comper al vehicle mateix (aparició de xarxesde pesca al camp visual, per exemple).

Els resultats de la recerca i el desenvolu-pament de robots amb aquestes presta-cions han estat el fonament d'un convenisignat entre la UIB i la Conselleria de MediAmbient del Govern de les Illes Balears envirtut del qual els sistemes robòtics des-envolupats pel grup de SRV de la UIB ins-peccionaran els emissaris i les infraestruc-tures submarines dependents de la Con-selleria de Medi Ambient.

enllaçUIBrecerca

enllaçUIB 48

enllaçUIB 49

Recerca

Papel del lípido A en la virulencia deYersinia sppCamino Pérez GutiérrezDepartament de Biologia

Estudio bioecológico y caracteriza-ción epidemiológica del nematodoformador de quistes Globodera spp.en el cultivo de la patata en Ma-llorca. Estrategias de control inte-gradoRaquel Alonso FrauDepartament de Biologia

Opinió pública o discapacitat. Anà-lisi històrica de la premsa de Ma-llorca (1983-2007)Catalina Amer Ballester Departament de Ciències Històriquesi Teoria de les Arts

Complexity and aesthetic prefe-rence for diverse visual stimuliMarcos Nadal RobertsDoctorat en Cognició i Evolució Hu-mana

Anàlisi unificada de sistemes de co-dificació en arbre sobre canals ambesvaïments genèricsIgnasi Furió CaldenteyDepartament de Matemàtiques i Infor-màtica

Envejecimiento y restricción caló-rica: Diferencias entre géneros enlas adaptaciones del metabolismoenergéticoAdamo Valle GómezDepartament de Biologia Fonamental iCiències de la Salut

Dinámica poblacional de los haplo-tipos I y II del DNA mitocondrial enDrosophila subobscuraPedro Oliver LlamasDepartament de Biologia

Estudios sobre factores cinéticosimplicados en la litiasis renal oxalo-cálcica: nucleación heterogénea einhibidores de la cristalizaciónBernat Isern AmengualPrograma Oficial de PostgrauCiències experimentals i Tecnologies,Química

De la vinya a la ramaderia. El canvien el model agrari menorquí (1708-2006)Alfons Méndez VidalDepartament d'Economia Aplicada

Las interferencias espaciales entrela globalización neoliberal y la reli-giosidad popular en México:el caso de San Andrés CholulaAlicia Inés Bernard MennaDepartament de Ciències de la Terra

Tesisddooccttoorraallss

La coevolució entre bacteris i virus (hostesi paràsits) a la natura té com a conse-qüència un increment de la capacitat delsprimers de mutar i el desenvolupament, alcap de poques generacions, de soqueshipermutadores capaces de guanyar la ba-talla per la supervivència als virus. Aquestés un dels resultats de la recerca feta pelgrup d'Infecció i Immunitat del IUNICS(UIB-CAIB) publicada a la prestigiosa re-vista Nature.

Els doctors Antoni Oliver i Maria DolorsMacià, de l'Hospital Universitari Son Du-reta, en col·laboració amb investigadorsdel Departament de Zoologia de la Uni-versitat d'Oxford i membres de l'Institut deBioquímica del Biological Research Cen-ter d'Hongria, han pogut palesar que la hi-permutabilitat també es dóna en bacterisen la natura i que és una conseqüènciadirecta de la coevolució antagònica ambels virus. Els resultats de la recerca, quehan estat publicats a la prestigiosa revistaNature, no sols són importants per en-tendre els mecanismes evolutius i lespressions selectives que afecten bacterisi bacteriòfags en la natura, sinó que tambéproporcionen una informació de primerordre a l'hora d'entendre l'origen de lessoques bacterianes hipermutadores i, peraixò, altament resistents als tractamentsamb antibiòtics en les infeccions de tipuscrònic.

BBaacctteerriiss ccoonnttrraa vviirruuss

EEllss ssoonnss ddeellss ccoolloorrssLa unitat de Gràfics i Visió perOrdinador i Intel·ligència Artificialde la UIB dissenya un dispositiuque permet als nins i nines invidents poder "sentir" els colors

Finançat per la Conselleria d'Econo-mia, Hisenda i Innovació, el projecteCol.diesis té com a objectiu, basant-seen la musicoteràpia, fomentar el des-envolupament de les capacitats de mo-viment, orientació, independència,expressió i socialització de nins i ninesinvidents. Participen en el projecte elgrup de recerca de tecnologia electrò-nica del Departament de Física de laUIB, l'empresa Robot, SA, i el Conser-vatori Superior de Música de Balears.

Els investigadors de la UIB han desen-volupat un dispositiu capaç de trans-formar en sons els colors diferenciantla intensitat de cada color mitjançantuna diferent tonalitat, més greu o mésaguda. El dispositiu, col·locat al ditd'una persona invident, permet trans-formar el color de l'objecte tocat en unadeterminada tonalitat de nota musical.

www.uib.es/ca/infsobre/serveis/generals/comunicacio/recerca/

Els resultats de la recerca hanestat publicats a la prestigiosa

revista Nature

RReecceerrccaa

Mésde 700.000 euros

sumen els fons aconseguitsl'any 2007 pels titulats de nou de

la UIB que, incorporats com a beca-ris en diverses empreses de les Illes

Balears, han detectat en cada cas lespossibilitats d'innovació i han cercat el fi-nançament per dur-les a terme. Estracta del programa Promotors tecno-lògics de les Illes Balears, la pri-

mera edició del qual es dugué aterme durant l'any acadè-

mic 2006-2007.

Titulats de la UIB aconsegueixenmés de 700.000 euros en ajuts perimpulsar pprroojjeecctteess dd’’iinnnnoovvaacciióó enempreses de les Illes BalearsL’objectiu principal del programa Promo-tors Tecnològics de les Illes Balears ésaugmentar les competències de caràcterinnovador dels joves titulats oferint-los leseines necessàries per al seu desenvolu-pament en el món empresarial i, alhora,promoure la tecnologia innovadora i nousconeixements a les empreses de les IllesBalears.

El programa té el seu precedent en la Fun-dació Universitat-Empresa de la Universi-tat de La Laguna i fou posat en marxa,com a experiència pilot, a la UIB gràcies ala sinergia de la Fundació Universitat-Em-presa de les Illes Balears i el ParcBIT, ambel finançament de la Direcció General deRecerca, Desenvolupament Tecnològic iInnovació del Govern de les Illes Balearsen el marc de les iniciatives de la Xarxad'Antenes Tecnològiques de les Illes Bale-ars.

Per participar en aquest programa, la Fun-dació Universitat-Empresa de les Illes Ba-lears obrí la corresponent convocatòria,adreçada tant a titulats i a estudiants deldarrer curs de la seva especialitat com aempreses que estiguessin interessades aparticipar-hi. En la primera experiènciapilot hi participaren dos llicenciats en Eco-nomia, una diplomada en Turisme, una lli-cenciada en Química, un llicenciat enBiologia, un diplomat en Ciències Empre-

sarials, una llicenciada en Geografia, dosestudiants d'Enginyeria Tècnica en Tele-màtica i un estudiant d'Enginyeria TècnicaIndustrial. Quant a empreses, hi participa-ren Robot, SA, Sampol, Ingenierías yObras, TUI España, Winhotel Solution, SL,RCE – Gestión de Residuos Eléctricos yElectrónicos, Majórica, Inmaplast, Dahl-berg, SA, Brújula Telecom, SA, i AlbatrosMarine Technologies, SL. Finalment esproduí una baixa, de manera que els pro-motors i empreses participants foren nou.

Els estudiants i titulats de nou reberen prè-viament la formació teoricopràctica neces-sària en el camp de la R+D+I per poderassumir el paper de gestors dinamitzadorsdins les empreses. Aquesta formació esrealitzà mitjançant un curs intensiu d'unmes de durada, amb una mitjana de sethores diàries de classe, impartit per espe-cialistes en diverses àrees. Una vegadaformats els titulats i estudiants, realitzarenuna estada de tres o quatre mesos a lesempreses seleccionades mitjançant unabeca de formació professional. El seu pri-mer objectiu fou detectar les necessitatsde l'empresa i engegar un projecte inno-vador de rellevància. Es tractava d'un pri-mer diagnòstic, analitzant tots elsprocessos que duu a terme l'empresa pertal de detectar possibilitats d'incloure es-tratègies d'innovació. Partint de les neces-sitats detectades, el jove gestor

Els titulats realitzaren una estada a les empreses mitjançant una beca de formació professional

dinamitzador realitzà una sèrie de propos-tes, i d'acord amb l'empresa i el grup deconsultors del projecte, s'establí la línia detreball definitiva i l'estratègia per poder im-plementar-la, així com una aproximació a

UUIIBB--eemmpprreessaa

enllaçUIB 51

Marcos Blázquez és llicenciat en Biologiai actualment segueix estudis de postgrau.L'any 2007 es va incorporar com a promo-tor tecnològic a l'empresa Sampol, Inge-niería y Obras. Després de realitzar undiagnòstic de l'empresa per avaluar lespossibilitats de dur a terme projectes d'in-novació en el seu departament d'energia,aconseguí finançament del Govern de lesIlles Balears per posar en marxa dos pro-jectes.

Els 100.000 euros aconseguits suposen,tal com afirma Andreu Perelló, de la seccióde noves iniciatives de l'àrea de desenvo-lupament de negoci del departament d'e-nergia de Sampol, "el 50 per cent del totalnecessari per al desenvolupament delsdos projectes en els quals participen in-vestigadors de la UIB. Ara estam en fasede recerca de finançament per a la im-plantació acudint a convocatòries estatalsi europees".

Ambdós projectes es relacionen amb l'energia fotovoltaica i les energies reno-vables, amb el desenvolupament de siste-mes encara no comercialitzats. "Es tracta-afirma Andreu Perelló- de tecnologia quesuposa poder aprofitar més bé l'energiasolar. En síntesi, d’una tecnologia queajunta una màxima eficiència amb un granrespecte pel medi ambient i el territori."L'aposta innovadora de l'empresa Sampoles dirigeix, en aquest sentit, cap a la des-centralització del sector a través de la ge-neració distribuïda. Tal com diu AndreuPerelló, "pensam que en un futur no gairellunyà, tothom serà consumidor d'energiaperò tothom en podrà ser generador. Lesnostres iniciatives en innovació es dirigei-xen cap a aquest escenari. Això sí, incor-porant el valor afegit de les energiesrenovables, adaptades a la realitat de lesIlles Balears, és a dir, amb tot el respecteper a la fragilitat del nostre territori i quesuposin una reducció del consum de com-bustibles fòssils".

Andreu Perelló afirma que "aquest pro-grama de Promotors tecnològics haempès Sampol a desenvolupar iniciati-ves energètiques innovadores que, tot ique encara no són una demanda delsnostres clients, acabaran sent una reali-tat els propers anys". Cal destacar quela secció de noves iniciatives del depar-tament d'energia de l'empresa ja el for-men tres persones, Andreu Perelló, elmateix Marcos Blázquez i Teresa Reus,que realitza el seu projecte de fi de ca-rrera a l'empresa com a part de la sevaformació com a enginyera tècnica indus-trial.

En el cas de Lorena Vela, aquesta lli-cenciada en Economia s'incorporà al'empresa Reciclatge de ComponentsElectrònics (RCE), instal·lada al Polí-gon de Marratxí, un centre autoritzat peral tractament i reciclatge de residus pe-rillosos. En aquest cas, el treball de Lo-rena Vela com a gestora d’innovació laportà a proposar l’ampliació de l'em-presa i la millora i l'automatització delsseus processos de triatge i tractament.Per al desenvolupament del projecte jas'han establert contactes amb investiga-dors de la UIB, la recerca dels quals seràindispensable per dur a terme les millo-res proposades, al mateix temps quel'empresa cerca finançament que ha defer possible la iniciativa. Quant a LorenaVela, actualment treballa a la FundacióUniversitat-Empresa de les Illes Bale-ars, concretament al departament de re-lació amb empreses / OTRI, en el qualha desenvolupat tasques d'assessora-ment d'empreses en l'àmbit de la inno-vació i la transferència de tecnologia.

Un altre exemple és el d’Antoni Amen-gual, enginyer tècnic industrial per laUIB, que s'incorporà a l'empresa Robot,SA, instal·lada a Palma, constituïda l’any1983 i dedicada exclusivament al dis-seny, fabricació, programació i muntatgede sistemes experts per al control d’ins-tal·lacions electromecàniques d’edificis iper a l’estalvi energètic.

A Robot, SA, ja hi ha un important de-partament de recerca i desenvolupa-ment, en què fan feina cinc titulats ques’hi dediquen íntegrament i que suposenuna sisena part de la plantilla total del'empresa. En aquest cas, doncs, el dis-seny del projecte no va correspondre alpromotor tecnològic, perquè ja el desen-volupava el mateix departament de R+Dde l’empresa. En canvi, sí que tinguéuna importància cabdal la seva tasca al'hora de gestionar-lo i tramitar-lo davantel Centre per al Desenvolupament Tec-nològic i Industrial (CDTI), organismedependent del Ministeri d’Indústria, Tu-risme i Comerç, i per a la consecuciód'una línia de finançament que ha acon-

El programa de Promotorstecnològics ha empès Sampol a desenvolupar iniciatives energètiques

innovadores que acabaransent una realitat els propers anys

seguit cobrir, segons confirma Jaume Si-monet, gerent de l’empresa, fins al 60 percent de la inversió total per al desenvolu-pament del projecte durant dos anys.

El projecte, del qual - com és obvi- no espoden desvelar els detalls, cerca, segonsBernat Bonnín, responsable de l'àrea tèc-nica de l'empresa, "la facilitat d'instal·laciódels dispositius dissenyats per Robot, SA,tant per part del mateix personal de l'em-presa, sense haver d'augmentar els recur-sos actuals, com també per partd'empreses instal·ladores que no tenen aveure amb Robot".

De la seva banda, Antoni Amengual, unavegada conclosa la seva participació en elprojecte d'innovació a Robot, SA, s'incor-porà a la plantilla de Sol Melià, on treballa

A Robot SA, ja hi ha un important departament de recerca i desenvolupament,en què fan feina cinc titulats

que s’hi dediquen íntegrament i que suposenuna sisena part de la plantilla

total de l'empresa

enllaçUIB 52


Robot SA | Sampol, Inge-nieria y Obras | TUI España| Winhotel Solution SL |RCE | Gestión de residuoseléctricos y electrónicos |Majórica | Dahlberg SA |Brújula Telecom, SA | Al-batros Marine | Technolo-gies SL

Marcos Blázquez, llicenciat en Biologia, es va incorporar com a promotor tecnològic a l'empresa Sampol, Ingeniería yObras. Actualment treballa en aquesta empresa com a integrant de la secció de noves iniciatives del departament d'ener-gia, el responsable del qual és Andreu Perelló (a l’esquerra de la imatge).

enllaçUIB 53

en tasques relacionades amb l'eficiènciaenergètica.

Finalment, Margalida Amer, llicenciadaen Geografia per la UIB, actualment tre-balla a l’empresa Eco Hormigón, ontambé desenvolupa tasques relacionadesamb la innovació, però féu la seva estadacom a promotora tecnològica a AlbatrosMarine Technologies, SL, una empresaper escissió de la UIB (spin-off) creadal'any 2005 en el si de l'Institut Mediterranid'Estudis Avançats, un centre mixt entre laUIB i el Consell Superior d'investigacionsCientífiques. Albatros Marine Technolo-gies, SL, concentra la seva activitat em-presarial en el desenvolupament,fabricació i comercialització d'eines i ins-trumentació nàutica i oceanogràfica.

L’empresa ja disposava d’un ambiciós pro-jecte consistent a desenvolupar un robotsubmarí dirigit per control remot. Aixídoncs, la promotora tecnològica centrà elsseus esforços en la recerca de distintesconvocatòries d’ajuts per al finançamentdel projecte. D’aquesta manera, MargalidaAmer tramità el projecte d’Albatros, quealeshores no havia complert els vintmesos des de la seva creació, a través dela iniciativa Neotec, del CDTI, que té coma objectiu el suport a la creació i consoli-dació de noves empreses de base tecno-lògica.

La gestió feta per Margalida Amer ha pro-porcionat a l’empresa un crèdit “llavor” ainterès zero que ateny el 70 per cent delpressupost global del projecte, en aquestcas 635.000 euros. La devolució d’aquestcrèdit, segons les condicions de la inicia-tiva Neotec, serà en quotes anuals de finsa un 25 per cent del flux de caixa de l’em-presa quant aquest ja sigui positiu.

Segons Daniel Roig, responsable d’Alba-tros Marine Technologies, SL, “el nostreprojecte ja estava molt avançat, però elprograma de Promotors tecnològics ha su-posat un impuls cabdal. L’empresa jahavia desenvolupat un robot submarí diri-git per control remot i amb capacitat perinteractuar-hi, des de la unitat de control,en temps real. Això no obstant, cercam lamillora de la instrumentació del robot ambla incorporació d’una gamma de sensorsque puguin adaptar-se a les necessitatsdel client, és a dir amb l’objectiu que el

A dalt, Lorena Vela, llicenciada en Economia, treballa actualment a la Fundació Universitat-Empresa de les Illes Balears.

La gestió de Margalida Amerha proporcionat a l’empresaAlbatros Marine Technologies,S.L. un crèdit “llavor” per aldesenvolupament d’un robotsubmarí i el llançament de laproducció durant dos anys

enllaçUIB 54

Margalida Amer, llicenciada en Geografia, i Daniel Roig, responsable d’Albatros Marine Technologies, SL, amb la plata-forma bàsica del robot submarí desenvolupat per l’empresa.


enllaçUIB 55

client el pugui configurar segons els seusinteressos”.

Tal com afirma Daniel Roig, “l’ajut que su-posa la iniciativa Neotec va més enllà delfinançament d’un projecte d’innovació, jaque inclou el llançament de la producció ide la mateixa empresa durant dos anys”.

La segona edició del programa, moltmés ambiciosa

La segona edició de Promotors tecnolò-gics se centra majoritàriament durant l'anyacadèmic 2007-2008 en empreses del'àmbit del turisme. Sota el títol de “Pro-motors tecnològics en l’àmbit del turisme”,el programa ha rebut el finançament de laDirecció General de Recerca, Desenvolu-pament Tecnològic i Innovació en el marcdel projecte SAITUR, l'objectiu principaldel qual és donar suport a les accions en-caminades al desenvolupament científic itecnològic de les Illes.

En aquesta segona edició del programa hiha hagut dues modalitats de participació.La primera ha consistit en la formació devint-i-cinc gestors en R+D+I i la seva in-corporació en les empreses seleccionadesamb una estada de quatre mesos. La se-gona consisteix a formar cinc gestors deprojectes europeus per a la seva incorpo-ració en grups de recerca de la UIB. Enaquest cas l'estada del gestor en cadagrup serà de set mesos.

En ambdues modalitats, la primera part deltreball que ha de realitzar el gestor con-sisteix a elaborar un diagnòstic tecnològico pla d'innovació per a l'empresa o per algrup de recerca, els objectius del qual sónconèixer el potencial tecnològic de l'em-presa o del grup, analitzar la capacitat dedesenvolupament, disseny i/o processosde fabricació o serveis i informar l'empresao el grup sobre els distints programes de fi-nançament en funció de les propostes.

La segona part de la tasca del gestor ésl’elaboració concreta d'un avançament deprojecte de la idea més interessant per al'empresa o el grup de recerca, especifi-cant-hi els programes de finançament.

Aquesta nova edició del programa es des-envolupa durant tretze mesos. Entre elmaig i l’octubre de 2007 es publicità el pro-grama i se seleccionaren les empreses,

els grups i els titulats participants. Entre elnovembre i el desembre de 2007 els titu-lats seleccionats seguiren un curs de 180hores per ser formats com a gestors o pro-motors de R+D+I. Això no obstant,aquesta segona edició inclou un períodede formació complementari que es durà aterme durant el més de febrer de 2008,quan els gestors ja s'hagin incorporat a lesempreses i els grups de recerca, amb l'ob-jectiu d’aportar-los una formació sobre elVII Programa marc, la gestió de projectesi les ajudes del Centre de Desenvolupa-ment Tecnològic i Industrial a projectes deR+D+I, així com les estratègies per a lanegociació i anàlisi de viabilitat de projec-tes.

Els promotors s'incorporaren a les empre-ses el passat mes de desembre i hi resta-ran fins al dia 21 de març, mentre que elsque s’incorporaren a grups de recerca hiromandran fins al dia 20 de juny. Durant totel procés, els titulats compten amb el se-guiment i el suport de tot l'equip del pro-jecte i de tutors experts tant per a la fasede diagnòstic tecnològic com per a la depreparació dels projectes. Així mateixtenen la participació del CDTI durant tot elprojecte, organisme que s'ha compromèsa preavaluar els projectes dels promotors.

Aquesta segona edició ha tingut un èxit departicipació, ja que s’hi inscriviren setantatitulats, dels quals s'hagueren de seleccio-nar 30 promotors. Quant a les empreses,les seleccionà, entre 44 empreses interes-sades, un comitè compost per represen-tats de les cinc entitats que col·laboren enel desenvolupament del programa: la Fun-dació Universitat-Empresa de les Illes Ba-lears, la Fundació IBIT, l’Associació deJoves Empresaris i la Incubadora d'em-preses del ParcBIT. Després de l'aplicaciód'un ampli ventall d'indicadors de priorit-

zació se seleccionaren 25 empreses, is’havia introduït com a criteri de seleccióun nombre màxim d'empreses per tipus desector d’activitat.

D'aquesta manera, enguany participen enel programa empreses del sector de lestecnologies de la informació i la comuni-cació (TIC), l'agroalimentació, el transport,l'allotjament, la restauració, l'oci, el mediambient, la intermediació turística, entred'altres sectors.

Finalment, després de tres baixes en elnombre de promotors per haver trobatocupació laboral, el nombre total de parti-cipants és de 27 titulats, 22 empreses i 5grups de recerca, que foren seleccionatsper l'Oficina de Suport a la Recerca de laUIB.

D’esquerra a dreta: Jaume Simonet, gerent de Robot, SA:Bernat Bonnín, responsable de l'àrea tècnica de l'empresa;i Antoni Amengual, enginyer tècnic industrial, que com apromotor tecnològic gestionà l’obtenció de finançament pera un projecte d’innovació que es desenvoluparà els propersdos anys.

Els titulats compten amb el seguiment i el suport de totl'equip del projecte i de tutors experts tant per a lafase de diagnòstic tecnològic

com per a la de preparació dels projectes

“La societat de les Illes Balears s'ha enriquit en molt poctemps, i no hi ha res més allunyat de les preocupacionssobre el coneixement i la formació cultural que un nou-ric”

FELICIÀFUSTERPresident del Consell Social

Nascut a Santa Margalida l’any 1924, Felicià Fuster Jaume és doctor en Enginyeria Industrialper l'Escola d'Enginyeria de Barcelona (1947) idoctor honoris causa per la Universitat de les IllesBalears (1993). Entre 1951 i 1963 ocupà els càrrecs d'enginyer municipal en cap de l'Ajuntament de Palma i cap dels serveis tècnicsmunicipals. Ha estat cap i director tècnic de l'Empresa Municipal d'Aigua i Clavegueram (1972-79) i director de l'Escola de Mestratge Industrial de Palma (1952-73). El 1955 s'incorporàal cos d'enginyers industrials del Ministeri d'Indústria i a l'empresa Gas y Electridad (GESA),de la qual ha estat gerent (1962) i president (desde 1973). El 1984 fou nomenat president executiudel grup ENDESA, càrrec que ocupà fins a la sevajubilació (1997). Ha estat també vicepresident d’Iberia i vicepresident d’Aigües de Barcelona iha presidit el Grup d'Experts de l'EAG (ExternalAdvisory Group) de Thermonuclear FusionEnergy de la DG XII de la Unió Europea. En l’actualitat, a més de tenir la presidència d’honord’ENDESA i de GESA, és conseller de la SocietatGeneral d’Aigües de Barcelona, conseller de Cementos Portland, president de la Fundació pera la Investigació de Medicina Aplicada (CIMA) imembre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Palma. Entre els anys 2000 i 2003 foupresident del Consell Social de la UIB, càrrec queara torna a desenvolupar des del seu nou nomenament, el passat dia 8 de febrer de 2008,pel Consell de Govern de la comunitat autònomade les Illes Balears

EEnnttrreevviissttaa

enllaçUIB 57

Vos ja presidíreu el Consell Social entreels anys 2000 i 2003. Què quedà pen-dent de fer aleshores, en acabar el man-dat?

Jo diria que gairebé tot. Durant aqueststrenta anys s'ha fet molta feina, però allòque encara s'ha de fer és ingent. Al meuparer la tasca feta ha estat enorme, peròhaver-la feta tan intensament i en tan poctemps no ha permès una reflexió tran-quil·la, ni una comunicació fluida amb lasocietat. Aquesta comunicació era absentquan vaig arribar al càrrec l'any 2000 i se-guia absent quan el vaig abandonar el2003. Diria que ara tampoc és la que cal-dria. I aquesta situació no és privativa de lasocietat balear i la seva universitat pública;també en molts altres indrets de l'Estat es-panyol han sorgit universitats després dela Transició, i el seu ràpid creixement perpoder fer front a la demanda ha impedit eldiàleg i el consens amb els agents socials.En tots els casos ben segur que s'han presdecisions encertades, però les polítiquesdutes a terme pels gestors, els equips rec-torals successius, poques vegades hanestat contrastades amb l'opinió de la so-cietat. En teoria els consells socials haviende coadjuvar a fer que aquest diàleg i con-sens es produís, però el mateix funciona-ment de l'òrgan, mancat d’una estructurade personal adequada, tampoc no ha afa-vorit la missió. Es tracta d'un òrgan col·le-giat universitari que, a la vegada,col·labora amb la Universitat, la critica i hiestà implicat.

Tot i que segueixen mancant dades fia-bles que permetin matisar el tòpicsobre el presumpte divorci entre la Uni-versitat i la societat, sembla que té unabase real. Perquè si bé és cert el queheu esmentat sobre la UIB i la manca dediàleg fluid amb la societat, també éscert, com diu el conseller d'Economia,doctor Carles Manera, que la UIB no haassolit la consideració social que li per-toca pel paper desenvolupat durantaquests trenta anys com a cohesiona-dora social i dinamitzadora econòmica.

Hi estic absolutament d'acord. La Univer-sitat ha fet una gran tasca, ha format capi-tal humà molt competent, ha transformatla societat en molts d'aspectes, però ho hafet gairebé unilateralment, sense disposardel temps adient per a la consulta, la con-trastació i la divulgació. D'altra banda, lasocietat de les Illes Balears s'ha enriquiten molt poc temps, i no hi ha res mésallunyat de les preocupacions sobre el co-neixement i la formació cultural que unnou-ric.

“De manera immediata elConsell Social ha de promoure que els seusintegrants coneguin profundament la UIB”

Un nou-ric, s'ha de dir clar, és una personaobsedida amb la posició adquirida i ambl’oportunitat que els diners li han donat i lidonen. En conclusió, el divorci es fona-menta tant en una part com en l'altra. Avuidia, no tenim per què amagar-ho, una granpart de la població de les Illes Balears, queno ha tingut mai un contacte directe amb laUIB, no solament no la sent com a sevasinó que, a més, la veu amb recel i s’es-capa del seu camp d’influència.

Si consideram els titulats sorgits de laUIB els darrers trenta anys i aquells ques'han titulat en altres universitats, po-dríem donar una data molt propera als70.000 ciutadans amb estudis supe-riors. És un percentatge molt baix de lapoblació total que ha tingut contacteamb la institució universitària.

És cert i és descoratjador. Hi ha una granpart de la població que viu d'esquena a laUniversitat. Encara més, per a molta gent,que el fill o la filla vulgui estudiar és unamala notícia, suposa una distracció per aallò que es considera primordial: millorarl’estatus econòmic. Molts empresaris quetenen un negoci rendible i en bon funcio-nament no en volen sentir a parlar, que elsfills estudiïn una carrera. Per a ells l'es-sencial és que els fills continuïn el negoci.D’altra banda, el valor potencial econòmicd’un títol per si mateix, davant la creixentoferta, ha baixat, i això ha generat unacerta frustració, almenys a curt termini.Molts pensen que és un mal negoci. Tencla impressió, tot i que no contrastada ambdades, que hi ha més alumnes aspirants aanar a la Universitat entre les famílies denivell econòmic mitjà baix que entre lesque tenen ingressos superiors.

“Em convenç molt més una UIB que excel·leixi en algunes especialitats que no una UIB que vulgui cobrir tota la demanda, sense cap altre avantatge sobre la resta d’universitats que la seva situació geogràfica”

El fet que l'economia de les Illes Bale-ars, aquest enriquiment apressat delqual heu parlat, s'hagi fonamentat ensectors com l'hoteleria i la construcció,agreuja encara més el problema?

L'agreuja i el fa singular. Aquestes illes notenen una economia diversificada ambsectors que tradicionalment demanen unaactualització progressiva dels coneixe-ments i de les tecnologies. L'hoteleria i el

turisme constitueixen un ventall de serveisque no presenten aquestes exigènciesprofessionals, i el mateix podem dir de laconstrucció per altres raons, ja que té unvolum de tecnologia relativament més re-duït que altres sectors i la dinàmica de latecnologia incorporada és d’evolució méslenta.

Però, a més, la societat balear té una altraparticularitat: el seu exagerat individua-lisme. En un altre tipus de societat, els70.000 titulats amb estudis superiors dequè parlàvem haurien penetrat altres sec-tors de població, haurien fet canviar a poca poc la imatge que per a moltes personesté la UIB. A les Balears hi ha poca comu-nicació intrasocial, si ens comparam ambaltres societats; som una societat encarapoc transparent que dificulta la transmis-sió d'informació. L’individualisme té lesarrels en una llarga història de pobresa iausteritat no sempre compartida.

Tot i això que comentau, últimament espoden observar alguns símptomes quepermeten albirar el canvi. Podríem es-mentar la Càtedra Fundació Miquel Lla-brés Feliu, la Càtedra Banca March del'Empresa Familiar, i d'altres exemples.

enllaçUIB 58

TEXT I FOTOGRAFIES: Joan Pericàs

EEnnttrreevviissttaaMalauradament són excepcions, encara.El positiu d'aquests exemples, però, ésque són, certament, símptomes d'unanova dinàmica que esper que s'incremen-tarà i es desenvoluparà els propers anys.I per aconseguir-ho cal una actuació mixta,és a dir, cal que l'empresa conegui la Uni-versitat però també que la Universitat vul-gui conèixer l'empresa, que estiguidisposada a fer-ho. I aquest darrer punt avegades potser és complicat, perquè elprofessor sol ser qui explica, no semprequi escolta. Per aconseguir-ho, per tant,cal superar un cert sentit involutiu del co-neixement i la “puresa” de la recerca. Ambaixò vull dir que, en alguns casos, el do-cent i investigador es mostra un poc gelósi allunyat dels que considera profans. Elmateix podem dir de la recerca. Quantesvegades no haurem sentit un investigadorque, erigint-se com a exponent de la pu-resa en la recerca, critica un company per-què fa un tipus de recerca aplicada, méspropera i menys encastellada?

Crec que de manera immediata el ConsellSocial ha de promoure que els seus inte-grants coneguin profundament la UIB.Sense aquest coneixement previ és im-possible establir canals d'apropamententre la Universitat i la societat ni trans-metre correctament la imatge real de lainstitució.

Entorn d’un 20 per cent dels alumnesque superen la prova d'accés a la Uni-versitat es traslladen a d'altres centresi no romanen a la UIB. Els factors sónmúltiples, però un d'ells és la mancad'algunes especialitats com Medicina,Arquitectura, Belles Arts, Veterinària oFarmàcia, per posar alguns exemples.Pensau que la UIB hauria d'augmentarl'oferta acadèmica amb aquests estudisi d'altres o, al contrari, pensau que lesdimensions actuals són les idònies peroferir uns nivells de qualitat elevats?

Pronunciar-se de manera categòrica pot-ser no seria el més adequat. L'ideal podriaser mantenir l'oferta actual augmentantprogressivament la qualitat i, alhora, estaratents a l’evolució de les necessitats de lasocietat. Ara bé, he de dir que a mi parti-cularment em convenç molt més tenir unauniversitat més especialitzada, que vegireconeguda la seva qualitat i competènciaen la docència i la recerca d'algunesespecialitats, que no una univer-sitat que cobreixitota la de-manda peròque no tinguicap altrea v a n t a t g esobre la restad’univers i -tats que laseva situa-ció geogrà-fica.

Consider que la primera elecció emmena auna situació que sempre és reversible,perquè sempre es possible créixer, en elpitjor cas pot suposar un cert retard. La se-gona, en canvi, és a dir créixer en excés,pot dur conseqüències de difícil correcciói molt costoses. El més important és asso-lir una gran qualitat en l'oferta acadèmica,

i no solament amb vista a la formació delsjoves de les Illes Balears, sinó també perconvertir la UIB en un punt de referència iatracció d'altres estudiants d'arreu d'Eu-ropa i de la resta del món. Crec que mésimportant que aconseguir reduir aquest 20per cent de joves que decideixen estudiaren altres universitats, és arribar a aconse-guir que un percentatge dels matriculats ala UIB siguin joves de fora de les Illes Ba-lears que l'hagin escollida per la sevaexcel·lència en algunes de les es-pecialitats que imparteix.

Ara, per exemple, s’harevifat el debat sobrela idoneïtat de tenirels estudis de Medi-cina a la UIB. És undebat antic que javaig viure com amembre del Con-sell Social de laUIB, essent-nepresident el doc-tor Gabriel Oli-ver. Moltpossiblement,el doctor Oli-ver es vad e i x a rd u rp e r

“La tasca feta per la UIB haestat enorme, però haver-lafeta tan intensament i en tanpoc temps no ha permèsuna reflexió tranquil·la, ni unacomunicació fluida amb la

societat”

enllaçUIB 59

l'entusiasme que sentia per la seva pro-fessió i adoptà una postura vehement afavor d'una Facultat de Medicina. Bé, ésrespectable, però no crec que sigui raona-ble assumir el cost que suposa una Facul-tat de Medicina, ni després de considerarla demanda per part de l'alumnat -que eramolt poca- ni vista la demanda de titulatsper part de la sanitat privada i el sistemapúblic de salut. I si anàssim a cercar unademanda exterior, el repte encara seriamés gran, ja que hauríem de finançar unafacultat capaç de competir en termes dequalitat amb les universitats de Barcelonai València. No sóc gaire partidari de consi-derar el mercat com a única guia d'actua-ció a l'hora de prendre decisions, però enaquest cas, el mercat ens ho desaconse-lla. Crec que s’hauria de comparar amb al-tres opcions, i vull precisar que estariadisposat a rectificar aquesta primera opi-nió davant l’existència d’arguments prouconvincents que ara desconec.

A banda de les dificultats de finança-ment per assolir els objectius marcatsper l'espai europeu d'educació supe-rior, la UIB també s'enfronta a greusproblemes a l'hora de finançar una deles seves missions essencials, la re-cerca. L'augment del pressupost sem-pre ve pel nombre d'alumnes, però noper la recerca que es fa. La doctoraMontserrat Casas deia no fa gaire enuna entrevista que les universitats quefan recerca són, així, les més descapi-talitzades, i d’altra banda reclamavauna inversió més gran en les infraes-tructures i el capital humà que perme-ten l’avenç de la investigació. Què potfer el Consell Social per milloraraquesta situació?

Compartesc les crítiques dels rectors deles universitats espanyoles quant a lamanca de finançament, aparellada alscanvis profunds que hauran de fer peradaptar-se a l'espai europeu d'educaciósuperior. Crec que el procés s'ha fet demanera accelerada, i no solament ho dicpel finançament no previst per fer front alcost de l'adaptació, sinó també pels pro-blemes que pot generar la mateixa adap-tació. Cal no perdre de vista que la societatespanyola, el seu teixit social i econòmic,s'ha adaptat a unes titulacions determina-des amb un perfils professionals molt con-crets. Ara moltes d'aquestes titulacions

“Quant al finançament de larecerca, el Consell Social evidentment pot jugar unpaper important perquè l’òrgan, al cap i a la fi, no

solament observa críticamentla universitat sinó també la

societat”

enllaçUIB 60

EEnnttrreevviissttaa

enllaçUIB 61

sofriran canvis importants i, si bé s'acon-seguirà una homogeneïtzació de títols enel territori europeu absolutament impres-cindible, també ens allunyarem del que lasocietat espanyola està acostumada a re-clamar de cada titulat. És un canvi neces-sari i urgent que absorbeix l’ocupació i lapreocupació dels actuals equips rectors.

Quant al finançament de la recerca, elConsell Social evidentment sí que pot tenirun paper important, perquè l’òrgan, al capi a la fi, no solament observa críticamentla Universitat sinó també la societat. I ésevident que si aquesta no fa l'esforç de fi-nançament adequat perquè la seva uni-versitat creï nou coneixement en beneficide tota la comunitat, caldrà posar remei aldesajustament. En aquest cas el ConsellSocial serà el primer a proclamar-ho iaportar el seu esforç en aquest sentit.

D'altra banda, el Consell Social ha de tenirsobretot un paper actiu en l'apropamententre la vocació de la UIB i els interessosd’una societat canviant, i això passa perfomentar l'estada de titulats de nou oalumnes dels darrers cursos a les empre-ses, però també per involucrar els empre-saris en la formació dels futursprofessionals i en la recerca. En sónexemples les càtedres Universitat-Em-presa que ja existeixen, però hi ha d'altresvies. Abans parlàvem de l'espai europeud'educació superior, en l'àmbit del qual elsempresaris balears tenen l'oportunitatd'implicar-se en la formació especialitzada

dels titulars mitjançant postgraus de perfilprofessional. És evident que, a banda d'unGovern pendent de les necessitats de lacomunitat autònoma i conscient de l’efectecatalitzador de la UIB per a una equili-brada evolució social, cultural i econòmicade les Illes, cal que aquells sectors em-presarials o institucions que tinguin ne-cessitat de professionals formats endeterminades matèries i amb unes con-cretes competències, s'apropin a la insti-tució formadora i s'impliquin en elfinançament d'aquesta formació.

El Consell Social ha de posarla mirada a aconseguir unasocietat cada vegada méscompromesa amb el

desenvolupament científic perpoder contribuir al benestar ia la solució dels problemesactuals de la societat. I aixòexigeix una responsabilitat social amb vista a la recerca

Més d'un centenar d'activitats adreçades a tota la societat de lesIlles han conformat el programa cultural per celebrar el trentè ani-versari de la UIB. El programa, amb la col·laboració de la Caixa,el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma, s'encetà el passatmes de setembre i conclourà el proper mes de juny, i conformauna proposta cultural unificada que inclou àmbits com el cinema,la música, el teatre, la dansa, o la literatura. En aquestes pàginesteniu informació sobre les activitats programades a partir del mesde març. Trobareu més informació sobre cada una a l'adreça

www.uib.cat/servei/sac

enllaçUIBcultura

TeatrePrincipalde Palma8 d’abril a les 20.30 hores ala sala petita. Tot esperantBonet. Blai entreamics.

9 d’abril a les 20.30 hores.Cançons republicanes. Ma-gisteri Teatre - Mag Poesia.

12 d’abril a les 19.30 hores.Estrena de la cantata aca-dèmica dels 30 anys de laUIB, Com més cultura, mésllibertat, de Joan Valent. Or-questra Simfònica de lesIlles Balears i Coral UIB.30

AN

YS D

E LA

UIB

.C

OM

MÉS

CU

LTU

RA

,M

ÉSLL

IBE

RTA

T

enllaçUIB 62

enllaçUIB 63

PPrroojjeecccciióó ccuullttuurraall

TTEEAATTRREEDijous, 22 de maigEscola Superior d’Art DramàticMuntatge dels alumnesMés informació a:

www.uib.cat/servei/sac

CCIINNEEMMAADimarts de cinema a la Universitat

Cada dimarts a les 18 h

15 d’abril. Gattaca22 d’abril. Whale Rider29 d’abril. L'homme qui plantait des arbres6 de maig. Todos los hombres del presidente13 de maig. Rabbit-Proof Fence20 de maig. Blade Runner27 de maig. La pelota vasca

Sala d’actes de Son LledóCampus universitariCra. de Valldemossa, km 7.5. Palma

Les sessions comencen amb una presen-tació prèvia a la projecció i acaben amb undebat posterior.

Dijous de cinema d’autor a l’Augusta

Pel·lícules presentades pels seus directorsA les 20.30 h a la Sala Augusta de Palma

24 d’abril. My way, Josep Antoni Salgot15 de maig. En construcción, José LuisGuerín

29 de maig. Música i cinema: la músicaque es mira, Orquestra Simfònica del Vallès (OSV)

7 de juny. Aislados, David Marquès

MMÚÚSSIICCAADijous, 17 d'abril de 2008Sheela GathrigthSheela Gathrigth (veu), Roger Machon(saxo tenor), Steve Bergendy (baix), Se-bastián Raimundo (piano), Toni Amengual(percussió)

Dimarts, 6 de maig de 2008. Taller de Percussió

Dijous, 15 de maig de 2008Billy ThompsonBilly Thompson (veu), Toby Taylor (bate-ria), Richard Vinton (piano), Daniel Le-garde (baix), Norbert Fimpel (saxo tenor)

Més informació: www.uib.cat/servei/sac

EEXXPPOOSSIICCIIOONNSSAbril. 30 anys de la Universitat de les IllesBalears

Edifici Sa RieraCampus universitari

Abril, maig. Joves fotògrafs de MenorcaArxiu d’Imatge i So de Menorca

Maig i juny. Serra d’Or 1959-2005

Més informació a: www.uib.cat/servei/sac

LLIITTEERRAATTUURRAA:: CCOONNFFEERRÈÈNNCCIIEESS,,TTAAUULLEESS RROODDOONNEESS,,LLEECCTTUURREESS PPOOÈÈTTIIQQUUEESS......

Dijous, 8 de maig. Maria Antonia Salvà(1869-1958) en el cinquantenari de la sevamortSala d’actes de l’edifici Sa Riera

Més informació a: www.uib.cat/servei/sac

enllaçUIB 64

enllaçUIB 65

PPrreemmii NNaacciioonnaall dd’’EEddiicciióó UUnniivveerrssiittààrriiaa

El dia 3 d’octubre de 2007 tingué lloc el lliurament de la X edició dels Premis Nacionalsd'Edició Universitària. L'obra Santiago Ramón y Cajal. Cien años después, coeditada perEdicions UIB i Ediciones Pirámide, fou premiada com la millor coedició amb una edito-rial privada. El lliurament tingué lloc en el marc del Saló Internacional LIBER, de Barce-lona, en el qual també participà Edicions UIB amb una mostra de les millors obres queedita el servei. Recolliren el guardó el coordinador de l'obra, Antoni Gamundí, el senyorJoan Daviu, en representació de la CAM, el senyor Joan Vives, cap de promoció i re-cursos, la senyora Francisca Llabrés, directora tècnica, el doctor Antonio Bernat Vista-rini, director d'Edicions UIB, i el doctor Nicolau Dols, vicerector de Projecció Cultural dela UIB.

El jurat del premi de la Unió d'Editorials Universitàries Espanyoles (UNE) va determinarque l'obra «presenta una molt bona visió actualitzada de la tasca de Ramón y Cajal, va-lorades especialment la presentació i les contribucions d'autors de diferents universi-tats».

Santiago Ramón y Cajal. Cien años después és una obra que aplega divuit investiga-dors i docents, admiradors i estudiosos de l'obra del científic i que han dut a terme unarevisió d'alguns aspectes de la tasca com a investigador del premi Nobel de medicina ifisiologia, confegint una visió actualitzada de la seva obra científica. El volum ha estatcoordinat pels doctors Antoni Gamundí, professor de l'àrea de Fisiologia de la UIB, i Al-berto Ferrús, investigador de l'Institut de Neurobiologia Ramón y Cajal i del CSIC. Abanda de la coordinació del doctor Antoni Gamundí, hi ha altres investigadors de la UIBque contribueixen a aquest volum. És el cas dels professors Rubén Rial i Cristina Nico-lau, del Laboratori de Fisiologia Animal del Departament de Biologia Fonamental i Cièn-cies de la Salut. També hi han participat Catalina M. Fiol Llabrés i Gabriel TimonerSampol, de la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears.

edicions.uib.es

NNoovveettaattss eeddiittoorriiaallss

Santiago Ramón y Cajal. Cienaños después

Antoni Gamundí i Alberto Ferrús

Pirámide i Edicions UIB (anterior-ment Servei de Publicacions i Inter-canvi Científic)

Madrid, 2006

339 pàgines i un disc compacte

El volum consisteix en la tesi doc-toral de Guillem Rosselló Bordoy,intitulada El Islam en las islas Ba-leares: Mallorca musulmana segúnla "Remembrança" y el "Reparti-ment" de Mallorca. El punt de par-tida de la tesi són les distintesversions del Llibre del rei o Repar-timent de Mallorca, concretamentquant a l'anàlisi de la part que vacorrespondre a Jaume I a l'hora derepartir el botí producte de la con-questa de 1229.

Es tracta del primer cadastre co-negut de les explotacions rurals del'illa de Mallorca, del seu reparti-ment entre els que acompanyarenel rei en la conquesta, punt de par-tida de la colonització i del canvid'organització administrativa, cul-tural i religiosa. De l'anàlisi topo-nímica l'autor n'ha extret una allaude notícies i realitats sobre les co-munitats musulmanes que finsaleshores havien viscut a Mallorca,informació que abasta des de l'an-troponímia, la toponímia rural,qüestions socioprofessionals, finsals aspectes que afecten l'organit-zació administrativa de l'illa entreels segles X i XIII, sense oblidar lesdades sobre la producció agrícolai ramadera i el seu sistema de mer-cats. L'obra incorpora la cartogra-fia que ha estat possible confegir apartir d'unes possessions que o béconservaren el nom que tenien obé n'adquiriren un de nou peròsobre les quals s'ha pogut docu-mentar la transformació dels topò-nims.

Mallorca musulmana Guillem Rosselló Bordoy Edicions UIB, 2007 493 pàg. ISBN: 978-84-8384-004-7

La faulaGuillem de TorroellaBiblioteca Marian Aguiló, núm. 45Publicacions de l'Abadia de Montserrat - Edicions UIB, 2007210 pàg.ISB#: 978-84-8384-018-4

Edició crítica de La faula de Guillem de Torroella, poema narratiu de cir-culació àmplia, no llunyana de l’oralitat i no exempta de certa tradiciófolklòrica i local: ja des del títol s’entén que la història que narra Guillemde Torroella és un compendi entre ficció, màgia i realitat. Es tracta d’unafaula, és a dir, d’una narració, amb intenció moral que té per objecte unfet imaginari.

MMaalllloorrccaa mmuussuullmmaannaa

enllaçUIB 66

L’espectador paquiderm. El tractamentaudiovisual del patimentFrancesc Torralba RossellóEdicions UIB, 2008247 pàg.ISB#: 978-84-8384-032-0

Cossos esqueixats, nens assassinats sobre un bassal de sang, dones plo-rant amb amargor sobre els cadàvers dels marits: tot això –i molt més–ho hem vist a la pantalla centenars de vegades. Darrere la càmera la víctima es deshumanitza, es converteix en un ésser d’una altra estirp, enalgú que no té res a veure amb el teleespectador. En aquest assaig s’ex-plora el tractament audiovisual del patiment i els dilemes ètics que com-porta presentar dignament la densitat del mal per la petita pantalla.

El porqué de nuestros gestosM. Antònia Fornés Pallicer i Mercè Puig Rodríguez-EscalonaEdicions UIB, 200892 pàg.ISB#: 978-84-8063-945-3

A qui, alguna vegada, no li han estirat les orelles pel seu aniversari? Quino s’ha rigut d’algú mostrant-li la llengua o fent-li orelles d’ase? Mit-jançant els gestos ens comuniquem amb els altres, expressem els nostressentiments i les nostres emocions. Sovint no sabem per què els fem, nid’on provenen. Aquest llibre, que va dirigit tant al lector curiós com al’especialista, cerca a l’Antiguitat romana l’origen i el significat d’algunsdels gestos més utilitzats avui dia. Més de dos mil anys després, Roma se-gueix present no sols a molts racons de les nostres llengües i de les nos-tres ciutats, sinó també a la nostra gestualitat.

Las O�G: Un sistema de indicadores parasu evaluación y gestión Raquel Herranz Bascones Edicions UIB, 200890 pàg.ISB#: 978-84-7632-580-3

Aquesta publicació té la finalitat de contribuir a profunditzar en el co-neixement de les O#G, així com oferir una sèrie d’eines d’anàlisi aplica-bles tant per a la seva gestió, com per a l’avaluació per part dels subjectesinteressats.

Poemas sin másAmalia IglesiasEdicions UIB, 200730 pàg.ISB#: 978-84-8384-017-7

Amalia Iglesias va nèixer l’any 1962 a Menaza (Palencia). És llicenciadaen Filologia Hispànica per la Universitat de Deusto i actualment viu aMadrid. És autora dels llibres Un lugar para el fuego (Rialp, Madrid,1985, Premi Adonais 1984); Memorial de Amauta (Endimión, Madrid,1988, entre d’altres. Poemas sin más és una selecció de poemes escollitsexclusivament per a la col•lecció “Poesia de paper”. Inclou composicionsinèdites de títols com Tótem espantapájaros i La sed del río així com d’al-tres que aparegueren publicades en obres anteriors.

EnllaçUIB · resoldre les seves necessitats i reptes a través de la cre- ... (Psicologia)...

Documents

Transcript of EnllaçUIB · resoldre les seves necessitats i reptes a través de la cre- ... (Psicologia)...