El pèsol Negre. Nº 24. Octubre-Novembre 2005

!BagesFenoy: Roma no paga atraïdors /pàg 17El trepa Josep Maria Fenoy ha sigut cessatde la direcció de les mines de Sallent i Súria.El nou directiu que el substitueix és LuísGasa que ve de tancar Miniwat

!BerguedàAjuntament de Berga:cinisme a cop de civisme/pàg 6

Retallada de llibertats, control social i abúsd�autoritat sota la disfressa del civisme i laseguretat.

!ArreuLa lluita contra les líneesde molta alta tensió: endefensa del territori /pàg 15

Murs i morts a l�estret:les nostres vergonyes a lavista /pàg 10

Estats espanyol i marroqui fan la feina brutaa l�Europa-fortalesa.

Publicació llibertària de l�Alt Llobregat i CardenerDesallotjaments i novesokupacions a Manresa

Berga reclama justícia, noinstitucional sinó social

Presons de menors

Les úniques mesures que esproposen són de caràcterpolicíac i això, a algunes,ens mereix molt poca confi-ança. Els Mossos d'Esquadrano paren de fer-se propa-ganda amb la complicitat deles institucions i algunesentitats (fins hi tot entrenarmats a les escoles!).

S'està obviant un dels princi-pals problemes: la violènciainstitucional i els abusos depoder que els Mossos hanprotagonitzat tant sovint aBerga (especialment els delnovembre d'ara fa un any).

Hem sabut del discret relleuo premi del cap de Mossosd'Esquadra de Berga MarcFornas (ara està com a capde la comissaria de Sarrià-Sant Gervasi), així com laincorporació del cap de laPolicia Local que afirmavaque Berga havia estat manip-ulada per una minoria (ésque som rucs i ells és moltespavilat). Mentrestant, laveu del poble segueix recla-mant Justícia, no institu-cional sinó social.

Na Bastardes serà desallotjada el dia 22 de novembre.D'altrabanda, també a Manresa, ha estat okupada una antiga fàbricaque serà la seu dels sindicats de la CNT /pàg 3-4

GRATIS6000 exemplarsII època núm 24

Octubre-novembre 2005

Qui sap què ens depararà el futur. Tenim un estatut que, no en tinguem cap dubte, acabaràamb l'explotació de l'home per l'home, alliberarà les cultures oprimides de la corda de l'im-perialisme capitalistaespanyol i finalment transformarà aquesta repugnant cultura del con-sum en una nova cultura emancipadora: arriba el feliç estatut, per lluitar contra la domi-nació a la que es veuen sotmeses el comú de les persones de la nostra nació.

Malgrat l'optimisme amb el que neixen tots els projectes (o no), altres persones només veiem"passillisme", comptes bancaris esperançats pels pactes a cases privades al voltant d'unabona truita (segons diuen els mitjans d'informació; perquè veiem com de l'Estatut tan solsens expliquen el culebró d'un pícnic entre polítics). El president es frega les mans: finalmentserà algú. En Mas es frega les butxaques: de nou els comptes bancaris porten bons auguris;en Carod es frega les urnes: aquest cop no desapareixen. En quant al pobre (és un dir, ésclar) d'Iniciativa, encara lluita per alguna cosa ("Conseller de Relacions Institucionals"; s'hade veure com ha acabat el pitjor del Comunisme! Si Marx aixequés el cap...).

En definitiva això és per nosaltres l'Estatut: trapis i intercanvis de xecs entre l'oligarquia"divine". Parlen de política en serio però nosaltres sentim el brogit de les seves entitatsbancàries. Vaja, com sempre.

Per altra banda, i malgrat l'Estatut, la misèria social creix lluny dels parlaments, els famo-lencs es deixen la pell en una reixa cada dia més alta; els menors de les classes marginadeses deixen la pell en murs cada cop més alts. I sempre els mateixos posaran els morts, supor-taran les càrregues i pagaran els plats. I la única solució que té la nostra classe política pelsmals endèmics de la nostra societat són més tanques, més murs, més reixes. En el fonsl'Estatut s'edifica, casualment, rere un intens esforç per implantar més presons i desplegarels Mossos d'Esquadra de joguina. Allò que els mossos ignoren és que no són el nostre ene-mic, encara que ells no entenguin res d'aquest tinglado i ens tractin com a tal, cecs com són:només marionetes, peons, peces que són dirigides al gust d'una classe dominant que tambéa ells els domina: el mercenari és el pitjor dels titelles, perquè ha posat preu a la seva dig-nitat. La vanitat és la filla de la ignorància, senyors policies.

Però la seva alienació ha arribat a cotes inestimables: acaben servint al sistema que els sot-met, sense saber tan sols que són ells els sotmesos, malgrat la seva desorbitada nòmina.Mataran i moriran pels seus amos, com a gossos que són. I nosaltres encara desitgem sabersi són darrera o no del cas Isanta, però això sempre ho intuirem i mai ho sabrem: raó d'es-tat incipient; mala flaire d'un estatut encara naixent.

Mentrestant, que res essencial canviï: amb o sense estatut, el desallotjament de Na Bastardesseguirà endavant per perseverar en la seva estratègia lliberticida, l'estratègia de totes calla-detes i a comprar que són dos dies, que el Nadal es vestirà un altre cop dels colors de laCoca Cola i arribaran les rebaixes d'hivern. El món podria parar de girar, però la poblacióha de seguir consumint: el món podria deixar de girar però el sistema capitalista i la socie-tat de mercat no ho ha de fer. Això és el que desitgen, volen i imposen, amb lògiques declausura subtils i no tan subtils, els tecnòcrates i capitalistes de totes les Espanyes.

Nosaltres, tot i això, seguim anclats en la nostra cultura de la resistència: sorpresos queencara ens sorprenguin els llibres d'en Kropotkin o n'Engels. Esperem que un dia canviem lamúsica, en efecte, que un dia puguem deixar la trista cultura de la resistència per construiralguna cosa, donar-nos un respir amb alegres avenços reals en qüestions socials, després detantes agressions, presons, pallisses i assassinats, esperem que un dia arribin nous instru-ments, nous músics, perquè la veritat, aquest món cada dia fa més pena, la ràbia cada diamés pal i la angoixa cada cop es fa més gran.

Pàgina 3: Volen desallotjar Na Bastardes el 22 ·de novembre!

Pàgina 4: La CNT torna a Manresa.·Demanen 3 anys i 6 mesos de presó per un jove manresà ·Mossos dissidents.

Pàgina 5: Els carrers de Berga·Aunque no quieras (poema)

Pàgina 6: L�ajuntament i l�home del sac

Pàgina 7: Reterritorialización ya

Pàgina 8: Detecció d�interessos israelians al Bages i el Berguedà

Pàgina 9: Crònica des d�Amsterdam·Emergència de cultura

Pàgina 10: El nostre mur de la vergonya

Pàgina 11: Dossier central: Presons de menors. Menors lleis i presons

Pàgina 13: Los CRAE en nuestra realidad social desde la mirada crítica

Pàgina 15: Parlament d�en Joan de Serrallonga contra la MAT

Pàgina 16:ALICIA en el món de les misèries·Suspensión de la huelga de hambrede los presos saharauis

Pàgina 17: Fenoy se ha caido de la parra·Breus

Pàgina 18: Canvi de noms de municipis durant la revolució espanyola

Pàgina 19: Un día cualquiera

Pàgina 20: Una visió anarquista sobre les olors

Pàgina 21:Aguait amb als abusos de poder

Pàgina 22: Ressenyes, agenda i poesia

Pàgina 24: La fem petar amb Josep Simón

*BERGA: Ateneu Llibertari

del Berguedà: c/ Pinsania

núm. 7 bxos, Berga 08600.

Adreça electrònica: alliber-

[email protected] i [email protected] Associació

Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu difusor del pensament i la

pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal:

apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: actll@berguedalliber-

tari.org www.berguedallibertari.org (Portal llibertari del Berguedà on trobareu

les pàgines web dels col·lectius llibertaris berguedans). Centre d'Estudis

Josep Ester Borràs (centre de documentació, recerca i difusió de la història

social de la comarca): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal:

apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: cejeb@berguedallib-

ertari.org Pèsol Negre (publicació llibertària de l�Alt Llobregat i Cardener):

[email protected] *GIRONELLA: Associació Cultural La

Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalació núm. 77, 2on,

08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59.

Adreça electrònica: [email protected] Coordinadora antirepressiva de

Manresa: http://www.nodo50.org/cam/ (en construcció) Na Bastardes (cen-

tre social okupat): c/ Bastardes núm. 13, Manresa. *MONISTROL DE

MONTSERRAT: CNT-AIT (anarcosindicat): c/ Sant Pere núm. 35, 08691

Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica: [email protected].

*NAVARCLES: Cal Carrasclet: [email protected]. Masia okupada Ca

n'Escaiola: [email protected]. *OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SAL-

LENT: Amics d'Agustín Rueda Adressa electrònica:

[email protected], CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5,

08650 - Sallent (Barcelona). Telf. : 93 837 07 24 - Fax : 93 820 63 61.

Adreça electrònica: [email protected]. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent

*SÚRIA: L'Alternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260

Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina web: www.surialternat.tk Adreça electròni-

ca: [email protected]

Directori

Sumari

Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és el portaveu de cap asso-ciació ni entitat. El col·lectiu Pèsol Negre és obert i canviant i no represen-

ta a ningú, solament a qui en forma part a cada moment. D'altra banda, com a col·lectiu només intentem assumir l'e-ditorial i les grans línies de la publicació, la resta de textos són responsabilitat dels irresponsables dels seus autors. Aqui li piqui que es rasqui.

Tancament d'aquesta edició: 02/11/2005

En aquest Pèsol Negre han participat:Joven Deiker, Cirne, Pep i tu, Un bastard, Assamblea CSO Valldaura, CNTManresa, Un, Domund 2005, Chico Buarque, Quercux ilex, Koordinadorad�Osona contra la tortura i l�explotació laboral, Blanka, El mur, Col·lectiuTxinorris, un educador, Joan de Serrallonga, Pelussa, barcelona.indymedia.org,Silvinita, Miliciano del comando pelayo, Atn-nu, Hiram Gascoine, Gbx,Barrikada, Milicianu, Boicot preventiu, La pantera negre, Faust, i Secció SindicalCGT-correus Manresa.

Atenció: Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important queens feu arribar els vostres articles de denuncia, pensaments, poemes, etcètera.

I recorda...

'Antiga Casa de NaBastardes va ser cons-truïda el 1854 al bellmig del Barri Antic, a la

zona corresponent a l'antiga ciu-tat medieval de Manresa, a laconfluència entre els carrersFontanet i el carrer i la baixadaque porten el mateix nom de lacasa: Na Bastardes. Al llarg de laseva història les seves paretshan estat testimoni del trànsit dela ciutat agrària a la ciutat indus-trial, així com de tots els canvispolítics, socials, econòmics i cul-turals dels convulsos segles XIX,XX i principis del XXI. Fins i totdurant la dictadura franquista vaveure com el carrer que donavanom a la casa canviava de nomper dir-se "Calle de las Vestales",un nom més políticamentcorrecte referent a les divinitatsde l'antiga religió romanagarants de la virginitat que vet-llaven el foc de les cases.Toponímies apart, però, durantaquests més de cent cinquantaanys de vida entre altres coses lacasa ha fet la funció de residèn-cia burgesa, discoteca (la prime-ra de Manresa, per cert) o auto-escola, però ja a la dècada delsnoranta va quedar abandonadaper convertir-se en un cau demerda i un mer tros de terreny,a mans de les immobiliàries i lesempreses constructores, amb elqual especular.

És en aquest context quan el 18de maig del 2002 un grup dejoves vam decidir okupar l'im-moble amb l'objectiu de cons-truir-hi un centre social. Vamnetejar la casa, la vam rehabili-tar parcialment i vam redistru-buir-ne els espais, mentrecomençàvem amb la programa-ció de tota mena d'activitats i ini-ciàvem el nostre particular camí

de lluita que fins avui ha duratmés de tres anys i mig. Durantaquest temps, amb Na Bastardesen funcionament com a centresocial okupat i autogestionathan sorgit tota mena d'iniciati-ves relacionades amb temàti-ques anticapitalistes, antirepres-sives, sobre la memòria històri-ca, l'especulació o la culturapopular, per citar alguns exem-ples, i també se n'han recolzatmoltes altres. Paral·lelament atota aquesta activitat, però, enshem vist immersos en un llargprocés judicial amb diferentsfases, però també amb diferentspropietaris especuladors al bancdels demandants. I és que NaBastardes ha vist com la casa esvenia com a mínim dues vega-des, amb nosaltres a dins, unprocés també llarg i complexque intentarem esbossar a conti-nuació.

Per resseguir la història d'espe-culació de la qual ha estat vícti-ma el que és l'actual CSO NaBastardes no ens hem de remun-tar pas massa enrera, nomésfins el 1998. Aquest és l'any enquè les germanes Carrera Señal,propietàries de la finca perherència familiar, venen la casa,ja buida i abandonada, a l'em-presa de promocions immobilià-ries Cypsele Promocions S.L.,amb seu a Palafrugell, per laquantitat de 13 milions de lesantigues pessetes. A partir d'a-quest moment i fins l'actualitatla casa entrarà en un procés decompravenda frenètic a mansd'empreses constructores iimmobiliàries que farà augmen-tar-ne el preu significativament,immersa en un procés especula-tiu que no s'ha aturat ni a partirdel maig del 2002, quan l'espaiva ser okupat.

A l'abril del 2000, CypselePromocions S.L. tornarà a vendrela casa, en aquest cas a Mas SanModesto Construcciones SL, unaempresa de Sant Adrià del Besóspropietat d'un individu engomi-nat a mig camí entre mafiós iactor de tercera fila. El preu apagar aleshores és d'uns 19milions de pessetes i el nou pro-pietari l'adquireix mitjançant unpréstec a Caixa Laietana, que almaig del 2003 li embargarà lacasa per impagament, ja amb elCSO Na Bastardes en ple funcio-nament. Finalment però, el sen-yors de Mas San Modesto trobenuna solució ben original per can-cel·lar aquest embargament:tornar a vendre la casa, com no,però en aquest cas amb unadenúncia per usurpació arxivadai uns quants okupes a dins.

Així doncs, els nous afortunatsdes de l'octubre del 2003 són els

senyors de l'empresa barceloni-na Comerium S.L., que compratot el pack per 132.200 euros(uns 22,2 milions de pessetes),encarint de nou el preu del de lacasa. Els nous propietaris espe-culadors, al mateix temps,mouen fils per desnonar-nos perfalta de pagament en un judicion, per raons de paperassa, s'o-bliden d'adjuntar el títol de lapropietat en el dossier d'instruc-ció. Al jutge, doncs, no li quedamés remei que desestimar lademanda i els senyors deComèrium recorren la sentènciaal tribunal superior directe, queels acabarà donant la raó durantel mes d'abril del 2005. Peròaquesta petita història d'especu-lació no acaba pas aquí: els sen-yors de Comèrium, dos mesosmés tard, tornaran a vendre lacasa a una nova empresa de ser-veis immobiliaris, en aquest casAutocarta S.L., que adquireixenNa Bastardes amb la qüestiójudicial encaminada i ambpermís d'enderroc i d'obresimmediat, per una quantitat quedesconeixem però que de bensegur supera amb escreix l'ante-rior.

El balanç final, doncs, és clarís-sim: estem parlant de quatrevendes, com a mínim, en unperíode de temps de set anys,dues de les quals s'han produïtamb el CSO Na Bastardes en fun-cionament; el preu de la casa, amés, com a mínim s'ha doblatrespecte la primera compraven-da. I no és que Na Bastardessigui un exemple aïllat, sinó unentre tants. Aquesta és latendència marcada per l'urbanis-me neoliberal, fruit de l'aliançaentre les administracions públi-ques i el capital privat que conti-nua dia a dia enriquint els que jasón prou rics, sotmet a la pobla-ció a l'aïllament i mercantilitzales nostres vides. I és per aixòque okupem espais, perquè noestem disposats a tancar els ullsdavant d'una situació tan insos-tenible.

Com és sabut, a dia d'avui jase'ns ha comunicat la data deldesallotjament: el 22 de novem-bre. Na Bastardes ha convocatuna concentració davant de lacasa el mateix dia a partir de les8:00 del matí per tal d'evitar-lo iuna cercavila de protesta el dis-sabte de la mateixa setmana quees produeixi el desallotjament(18:00h a Sant Domènec), entrealtres accions de protesta. No hifalteu!

LManresa, octubre 2005

Un Bastard

Volen desallotjar Na Bastardes el 22-N!Després de més de tres anys i mig de funcionament elCSO Na Bastardes ja té data de desallotjament: el 22-N. Una altra vegada, la justícia dóna la raó als nouspropietaris especuladors, que ja tenen permís d'ender-

roc i d'obres, després de set anys de compravendesentre immobiliàries i empreses constructores, que hanfet doblar el preu de la casa inflant la bombolla immo-biliària

"Na Bastardes ha con-vocat una concentraciódavant de la casa elmateix dia a partir deles 8:00 del matí pertal d'evitar-lo i una cer-cavila de protesta eldissabte de la mateixasetmana que es pro-dueixi el desallotja-ment (18:00h a SantDomènec), entre altresaccions de protesta.

# Centre social okupat Na Bastardes.$ Cartell de la campanya en contra del desallotjament.

a temps que a Manresaveiem la mancançad'un sindicat on poderunir-nos tots els/les

treballadors/es per fer front ala precarietat a la que estemsotmesos/es. Dia a dia en elsnostres llocs de treball, ambcontractes "basura", sous irri-soris, amenaces constants dedeslocalitzacions i un llarg etc.

Veient els preus desorbitatsque creixen a ritme insosteni-ble, dels locals, pisos, etc. Hemdecidit okupar una antiga fàbri-ca química tancada fa desenesde anys. La fàbrica en qüestióes " TEQUISUR ", situada al C/Jorbetes Núm. 15 (Barri deValldaura). L'edifici consta decinc plantes a on hi construi-rem la federació local de laConfederació Nacional delTreball (CNT), i un CentreSocial Okupat (CSO) per realit-zar múltiples activitats destina-des a tots el públics, dels méspetits als més grans.

La CNT és l'únic sindicat lliured�España. No rebem subven-cions de ningú, ni cobrem perles tasques que realitzem en elsindicat, assegurant així la nos-tra integritat moral i la garantia

de que no ens vendrem ni a lapatronal ni al govern, compassa amb la resta de sindicats.

Totes les decisions es prenenen assemblea on comptentotes les opinions independent-ment del temps que portis alsindicat, de l'edat, sexe, etc. Noparticipem en les eleccions sin-dicals dels comitès d'empresaperquè entenem que noméssón per a aconseguir privilegisdavant de la resta de treballa-dors/es (hores sindicals, immu-nitat per acomiadaments, etcè-tera) en contrapartida consti-tuïm seccions sindicals, quetambé funcionen de formaassembleària, també lluitemper les injustícies social de tottipus.

El C.S.O serà un espai a on por-tarem a terme moltes activitats,a on podem fer xerrades,dinars i/o sopars populars,passis de vídeo, tallers, etc. Amés tindrà habilitades salesd'estudi amb biblioteca, salesde lloc i tot allò que els/lesveïns/es i ciutadans/es engeneral desitgin portar aterme. Serà un centre a disposi-ció del poble. Per això us con-videm a que us passeu a ferpropostes, preguntar o ajudar.Recordeu que el funcionamentdependrà de la participació detots i totes.

Per últim, us demanem que siteniu alguna cosa que no ussigui útil (des de una taula,cadira, postades, jocs, lli-bres...) no la llenceu. Poseu-vosen contacte amb nosaltres alCSO, al Telèfon 686305111 o através del correu electrònic:[email protected] mateixos/es.

Seguirem informant. Salut i finsaviat!

4

La CNT torna a Manresa

Mireuel pèsol negre núm 21

Per més informació:

FManresa, 15-10-2005Assemblea CSO Valldaura/ CNT Manresa

Una nova okupació a Manresadona vida a una fàbrica abandon-ada i en desús des de fa moltsanys. La finalitat a banda dedenunciar l'especulació ferotge a

la que estan subjectes elsimmobles, es la de crear la CNTde Manresa i un centre socialobert a tothom.

"El CSO serà un espaion portarem a termemoltes activitats, onpodem fer xerrades,dinars i/o sopars pop-ulars, passis de vídeo,tallers, etc. A més tin-drà habilitades salesd'estudi amb bibliote-ca, sales de joc i totallò que els/lesveïns/es i ciutadans/esen general desitginportar a terme.

# Centre Social Okupat Valldaura situat al carrer jorbetes núm 15.

ls fets pels quals volenjutjar al nostre companyes remunten al dia 5 de

Març d'aquest mateix anydesprés de què un grup de jovesokupessin una casa abandonadaa Manresa (per a més informa-ció, veure els pèsols anteriors).Els Mossos d'Esquadra varendesallotjar il·legalment aquestacasa, van detenir a 6 joves queen aquell moment es trobaven al'interior i a més a més varenacusar a un d'ells d'atemptat al'autoritat i de lesions per unasuposada agressió inexistent.Ara l'acusació particular dema-na 3 anys i 6 mesos de presóper a ell, mentre que el fiscalen demana 3. Tot i que encarano hi ha data oficial de judici,es calcula que aquest es pro-duirà durant els mesos dedesembre o de gener. Ambaquesta actuació, els Mossosd'Esquadra pretenen posar fi

als diferents projectes deresistència i de denúncia socialque s'estan duent a terme a lanostra ciutat. Si en toquen a un, ens toquen atotes! Absolució encausades deLa Cocktelera!

urant les últimessetmanes, diversosgrups de Mossosd'Esquadra s'han

afegit a la campanya contra simateixos i la seva Gran Gurú(Sra. Tura), hem pogut veurepatrulles policíaques circulantper les nostres carreteres ambl'enganxina que denuncia elsabusos de poder que han estatexercint recentment en la granmajoria de poblacions catala-nes.

Des de diversos col·lectiussocials coincidint amb l'aproxi-mació del Nadal, i amb lacol·laboració de diversesparròquies s'ha decidit iniciaruna campanya de recollida de

fons per finançar la rehabilita-ció social dels mossos peneditsd'ells mateixos.S'agrairà la donació de:·Llibres d'autoajuda (la culturaels farà lliures)

·Medicaments (bàsicamentansiolítics i antidepressius)·Sabó (es senten bruts)·Roba (per poder cremar l'uni-forme)Gràcies per la vostre col·labo-ració.

Demanen 3 anys i 6 mesos de presóper a un jove manresà pels fets

ocurreguts durant eldesallotjament de La Cocktelera

Mossos dissidents

"Els Mossos d'Esquadravaren desallotjar il·legalment aquestacasa, van detenir a 6joves que en aquellmoment es trobaven al'interior i a més a mésvaren acusar a un d'ellsd'atemptat a l'autoritat ide lesions per unasuposada agressió inex-istent.

"Durant les últimessetmanes, diversosgrups de Mossosd'Esquadra s'han afe-git a la campanyacontra si mateixos i laseva Gran Gurú (Sra.Tura)

# Cotxe patrulla dissident.

EManresa, octubre 2005

Un

DManresa, octubre 2005

Domund 2005

a han passat uns quantsmesos des dels fets dePatum. Des de llavors per-sones afectades i bona partdel poble hem viscut tot un

seguit de circumstàncies quehan fet augmentar el dolor, laràbia i la impotència a la quèens aboquen les institucionsd'aquest país. Davant la desídiainstitucional, el poble organitzatno ha parat de treballar per aque fets similars no es tornin arepetir i per a que els responsa-bles i còmplices no segueixineternament malferint-nos en lesseves dinàmiques criminals. Javam explicar com les amenacescontinuaven amb la passivitatinstitucional de qui no fa, ni tansols declaracions d'intencions osuport. En aquest context aprincipis desetembre corria la veu sobreuna altra agressió amb navallaal Passeig de la Pau. Algunespersones van ser testimoni d'a-quest fets però Mossosd'Esquadra, Policia Local,Ajuntament i Regió 7, tot apli-

cant un nou protocol i per no fercréixer l'alarma social (paraulesde l'alcalde) silenciaven aquestfet. Tan sols quan els fets erende domini públic, una setmanadesprés, Regió 7 en feia esment.L'alcalde donava poca gravetatals fets, però el que no es deiaés que l'agressor és un dels acu-sats pels fets de Patum, en lli-bertat provisional. El passat 22de setembre la Plataforma per laConvivència del Berguedà realit-zava una assemblea general. Hivaren assistir representants demés de 40 entitats i associa-cions de la comarca. En aquestaassemblea es va poder calar l'es-tat d'ànim del poble berguedà:per una banda no van faltar crí-tiques al paper de l'Ajuntamentde Berga i la seva Policia Localaixí com a la nostra estimadaConselleria d'Interior per la sevaactitud tancada i enrocada.Entre altres aspectes es va ges-tionar el paper de l'Ajuntamenten les diverses reunions realit-zades amb representants de laPlataforma, a la que tracta coma adversària política. Vam saber,entre d'altres coses, que el regi-dor de Governació, Sr.Fernández Pola no ha assistit a

cap de les reunions realitzades,que el tan cacarejat pla de segu-retat amb el que van estar mare-jant la perdiu durant una quantsmesos no existia, com vareconèixer el cap de la PoliciaLocal durant la última reunió,que l'acusació particular del'Ajuntament de Berga, que ahores d'ara ja ens costa a totesles ciutadanes vora 20.000euros, no fa més que desviar lesresponsabilitats institucionalscap als col·lectius organitza-dors del concert i poca cosamés. També vam saber que lesúniques mesures que es propo-sen són de caràcter policíac, iaixò, a algunes, ens mereix moltpoca confiança. En aquestaassemblea, per altra banda esposava a votació la junta provi-sional de la Plataforma, que vaser reafirmada per majoria acla-paradora, potser per acallar cer-tes veus difamadores. Tornant ales amenaces per part de l'en-torn dels detinguts, laPlataforma n'ha recollit informesi fins i tot s'hi ha celebrar unjudici creuat. És convenient, entot cas, no deixar aquests fetsnomés en mans de la policia i lajustícia ineficient, que no actuen

mai amb caràcter preventiu,sinó repressiu. Pel que fa a lesforces repressives, hem sabutdel discret relleu del MarcFornas, cap dels Mossos a laComissaria de Berga així comdel cap de la Policia Local. Enaquest segon cas, l'entrada vaser triomfant: el nou cap de lalocal afirmava que el poble deBerga havia estat manipulat peruna minoria. Vaja, que ens hatractat de tontos en amunt.

Bona manera de començar.De les accions sorgides de laPlataforma i els col·lectius dejoves cal destacar la Maratóesportiva que va tenir un granèxit de participació i de recapta-ció de fons, així com el concertsolidari organitzat per com-panys d'en Pep Isanta aCastellbisbal, on vam anar a ferun cop de mà i gaudir de la festaper donar una patada a la tragè-dia. Moltes gràcies als organit-zadors, grups i assistents al fes-tival, al poble de Castellbisbalper cedir-nos el local cultural irecreatiu (que guapo), i senseque serveixi de precedent, al'Ajuntament de Castellbisbal,que ens va donar les facilitats isuport que no trobem al nostrepoble. I sobretot al Pep, perquèsense ell això no hagués estatpossible (Punk not dead!).Finalment dir que Berga nos'aTura. Ho llegim a les paretsdel poble i ens ho creiem ferma-ment. Que escoltin, els que noho han fet fins ara, la veu d'unpoble que reclama Justícia, noinstitucional sinó social.

Als carrers de Berga

JManresa, octubre 2005

Gbx

Passen els mesos, el poblesegueix demanant justícia, lesinstitucions insisteixen en la sevaactitud enrocada i als carrerss'adverteix una forta tensiósocial. Mentre la Plataforma

demana mesures institucionals(polítiques, judicials i policíacs)altres col·lectius, especialmentjuvenils, animen a la mobil-ització.

# Concert a Castellbisbal per recaptar fons pel cas Isanta.

A la familia Isanta-Casellas

Dejen la memoria ahí, dondese olvida el olvido,

para que el verdugo sepa queadonde vaya lo sigo.

No importa que ya no esté,soy un silencio testigo.

Si soy recuerdo, recuerda.No olvides que no hay olvido.Cuando las madres preguntenqué fue de nuestro destino,

no se olviden de acordarse deque aquí y ahí comienza el

camino.

Ni oblit ni perdó

AUNQUE NO QUIERAS

Aunque no quierasmañana será

otro díaY te pregunto:

¿Dónde te vas a esconderde tamaña alegría?¿Qué vas a hacer

para evitar que cante el gallosi el gallo insiste en cantar?

Brotarà agua nuevanos amaremos todos

sin parar.Cuando llege el momento

voy a cobrarme estesufrimiento

con creces, te lo juro.Todo este amor reprimido,

este grito ahogado,esta samba prohibido.

Vos que inventaste la tristezatené la delicadeza

De dar marcha atrás.Porque vas a pagar caro

todo el llanto derramado,Mi penar.


otro día.Y te apuesto lo que sea

que veré el jardín florido,ese jardín

que tu odio no desea.Cómo te vas a amargar

viendo nacer el díade repente, impunemente.

¿Y como vas a sofocarnuestro coro, nuestra gente?


otro día.Y vas a tener que verla mañana renacida,

el desborde de poesía.¿Cómo te vas a explicarque el día pueda asomar

sin pedirte permiso?Me voy a morir de risa,

ese día va a llegarantes de lo que creésAunque no quieras

mañana será otro día.

Te vas a sentir tan mal,va a ser algo fenomenal

Chico Buarque

"El passat 22 de setem-bre la Plataforma per laConvivència del Berguedà realitzavauna assemblea general(...) Vam saber, que elregidor de Governació,Sr. Fernández Pola noha assistit a cap de lesreunions realitzades,que el tan cacarejat plade seguretat no existia,que l'acusació particu-lar de l'Ajuntament deBerga, no fa més quedesviar les responsabil-itats institucionals capals col·lectius organ-itzadors del concert ipoca cosa més. Tambévam saber que lesúniques mesures quees proposen són decaràcter policíac.

5Pep Isanta, ni oblit ni perdóDesprés del divendres dePatum

L�ajuntament il�home del sac

legia el passat 22 d'octu-bre un article al BerguedàSetmanal per part de l'ad-vocat, historiador i amic

Isaac Soca en el qual es referia ala nova Ordenança deConvivència Ciutadana i bongovern de Berga aprovada pel plede la Corporació Municipal deBerga en data 3/05/2005.

Doncs bé, en dit article es qües-tionava l'habilitat del consistoriper redactar una normativa ambuna mica de cara i ulls en el seuaspecte formal i legal, entrant enconstants contradiccions, reitera-cions innecessàries i aportantmés confusió que no pas res clar.

L'article en qüestió em va motivara llegir-me dita normativa, noentenc massa de qüestions legalso formals d'una ordenança muni-cipal, però si que vaig treure'ndues conclusions: 1- no es pot llegir una nor-mativa municipal sense adormir-se a la meitat2- nens i nenes de Bergaval més que ens portem bé per-què si no vindran els urbanos iens faran pam-pam al cul

Si algú vol llegir la normativa lapot trobar a la següent adreçawww.josepisanta.org/docs/ord-convivencia.pdf (la tassa de cafèno va inclosa) És llarga i enreves-sada però bàsicament ve a dirque ha estat motivada per crearun clima de civisme, convivència,relacions solidàries, tolerants irespectuoses a la ciutat de Bergai per tal d'aconseguir-ho mésenllà d'un reguitzell de prohibi-cions (no pixar-se al carrer, no fergraffittis, no llançar papers alterra, no drogar-se, no barallar-se...) inclou tot un seguit de dis-posicions realment confuses ique donen lloc a múltiples inter-

pretacions, per exemple "no espot tenir una actitud molesta pelcarrer", el deure de tenir una con-ducta encaminada a prevenir eldeteriorament de Berga", ...És a dir per una part dissimulenregular els bons i mals costumsde la gent de Berga i per l'altradisposa una normativa confusa iarbitrària que permet la lliureinterpretació per part del'Ajuntament de Berga i de la sevaforça policíaca (Guàrdia Urbana)per tal d'aplicar la normativa alseu gust i poder intervenir i repri-mir les actituds que considerinmolestes a la via pública. Imaginoque aprofitant el clima de malrotllo general que hi ha a la ciutatde Berga s'han afanyat a aprovartota aquesta arbitrària normativa(confusa inclòs pels experts). Nos'ha d'anar gaire lluny per veurecom els governants solen aprofi-tar una situació de conflicte peraprovar unes lleis que en situa-cions "normals" haurien tingutuna forta polèmica (cas de laordenança de Barcelona sobre els"aldarulls" de les passades festesde Gràcia, o el cas de l'adminis-tració Bush aprovant la PatrioticAct després dels atemptats del11 de setembre).

Per una banda, no crec que permillorar els costums i l'educacióde la gent de Berga (petits igrans) calguin tantes prohibi-cions i normatives ni l'amenaçade "ay que avisarem a la GuàrdiaUrbana", honestament em feiamés respecte l'home del sac, elspapus, o alguna bruixa dolenta.Tant de bo no hi hagués incivis-me ni aquí ni enlloc, la gentreciclés, no embrutés els carrers,no es barallés; tant de bo vis-quéssim rodejats de solidaritat,tolerància, respecte i llibertat (percert aquesta paraula no surt alsdesigs de l'Ajuntament), segura-ment evitant l'egoisme, laignorància, els perjudicis racials,socials, polítics i econòmics, evi-

tant els abusos i el desig depoder ens acostaríem millor aaquesta millor Berga.

Per altra banda, és bastant mes-quí però eficaç barrejar una ini-ciativa (ni que sigui fallida, peròque segur que tindrà bona rebu-da en alguns sectors), amb ungrapat de normatives que perme-tin l'opció de l'abús de poder perpart de l'Ajuntament i la sevapolicia, suposem que és unaforma de camuflar el desig prohi-bitiu, intervencionista i que pro-mou l'arbitrarietat del consistoriamb un conjunt de bones parau-les i propostes populistes, per-què ara resultarà que els proble-mes de Berga són que la gent espixi al carrer

Senyors del consistori ja en tenimprou d'abusos de poder com pertenir-ne un de nou, més enllà dedemana'ls-hi que solucionin elsproblemes, si us plau no en creïnde nous, perquè amb normativescom la última en la que tot es potconsiderar com a interpretació dela llei per part de les forces del'ordre no deixa de ser una cartablanca a futurs malentesos, dis-cussions, mals rotllos en general,

i a posar una espelmeta a que l'a-gent de policia en qüestió hagitingut una bona nit i no ens hofaci pagar a nosaltres.

Per la meva part, si m'haguessindit: "o ets millor persona i comen-ces a ajudar les iaies a creuar elspassos zebra i deixes de pixar alcarrer els dissabtes a la nit ovindrà l'home del sac", m'haguéssentit més còmode i seguramenthagués fet més cas. De totes for-mes a partir de l'any nou ja tincun nou propòsit a oblidar en unasetmana:

"Prometo que aquest any nou dei-xaré de pixar-me als carrers, nollançaré el xiclet al terra, prometono treure la pols a l'estora a par-tir de les 10 del vespre, etc, etc,tot sigui perquè als del'Ajuntament no els serveixi d'ex-cusa per encolomar-nos un gruixde mal govern i de retallades dellibertat i és que aquests PepeGotera i Otilio del consistori tot elque toquen ho espatllen.

LBerga, 1/11/2005

La pantera negra

Aprovació de la polèmica i arbitrària novanormativa municipal

# Ajuntament de Berga

"És a dir per una partdissimulen regular elsbons i mals costums dela gent de Berga i perl'altra disposa una nor-mativa confusa i arbi-trària que permet la lli-ure interpretació perpart de l'Ajuntamentde Berga i de la sevaforça policíaca (Guàrdia Urbana) pertal d'aplicar la normati-va al seu gust i poderintervenir i reprimir lesactituds que considerinmolestes a la via públi-ca.

6

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Centred�EstudisJosepEster iBorràs

Ateneu difussor de les ideesanarquistes

C./ del Balç, 4 baixosesquerre.

Berga.

Distri de material alternatiuLlibreria i Arxiu Històric C./ del Balç, 4. Berga C

./ P

insa

nia

s/n

. B

erga


Barri AnticBarri Anticc/ Sta Mariac/ Sta Maria2828ManrManresaesa

7

Reterritorializacion ya

n el pasado número deEl Pèsol Negre, HimanGascoigne escribía ungran artículo sobre los

incendios, con el que coincidoplenamente, pero al hilo de estey de lo mucho que se ha habla-do y se sigue hablando sobrelos incendios, quisiera tocaralgún punto que él no toca ensu artículo, y que no he escu-chado a nadie cuestionar. Setrata del tema de la propiedadprivada de los bosques y la ges-tión que estos grandes terrate-nientes hacen de sus bosques.

El territorio que ha ardido en elBages en su inmensa mayoríapertenece a particulares que dis-ponen de cientos de hectáreas,cuando no miles, pero nunca seescucha decir que se le han que-mando tantas hectáreas a tal ocual terrateniente, ni tampocosale ninguno de estos persona-jes agradeciendo la labor debomberos y voluntarios. Bajo mipunto de vista no tiene sentidoque los bosques estén enmanos de grandes terratenien-tes, no estoy hablando de agri-cultores o ganaderos que pue-dan tener algunas fincas fores-tales, todo lo contrario. Estosseñorones viven en la ciudad

sólo cuentan con su casa depayés donde pasan periodos devacaciones, por no hablar de laiglesia, la duquesa de Alba, ytantos otros condes, duques ydemás "nobleza" que no sabenni donde tienen las fincas.

Con dinero público se sostienentodas las dotaciones de bombe-ros, con dinero público se refo-restan las zonas quemadas ycon dinero público se hace tam-bién el mantenimiento de cami-nos forestales. Entonces, ¿quésentido tiene que esos bosquesestén en manos privadas? Estosgrandes hacendados no invier-ten nada en sus bosques, sólohacen cortas que les reportanunos ingresos fáciles, y todo elramaje y las picotas de los árbo-les quedan en el bosque, consti-tuyendo un montón de combus-tible que en caso de incendio esimposible apagar.

Para nada se acuerdan de hacerpodas o entresacar los pinos ensitios donde la densidad deárboles por metro cuadrado estal que impide el crecimiento deestos. Estas tareas histórica-mente han dado trabajo a milesde personas. Una de las pocascosas inteligentes que se handicho fue la que dijo un hombrede campo, cargado de razón,afirmando que los incendios seapagan en invierno, haciendoestas tareas.

Tonterías se han escuchadomuchas, por ejemplo la alcaldesade Navarcles decir que pusierana los presos a reforestar el bos-que. Y yo pregunto ¿el bosque deuna persona particular? ¿eso esdecente?. Los presos han hechograndes gestas cuando se les hadejado, en catástrofes humanita-rias, pero pedir que le reforestenel bosque a un terrateniente meparece abusar un poco. Otracosa sería si estos fueran de lacomunidad, del pueblo.

Esta señora también dijo que elincendio de Navarcles se habíaapagado gracias a que los"Navarclins" habían rezado alpatrón del pueblo, vamos, quelas avionetas que llegaron tarde,pero llegaron, y los bomberos ydemás medios estaban allí deadorno.

De las medidas restrictivas ypenas más duras, que es lo pri-mero que se le pone en boca acualquier político, sea del colorque sea, cuando hacen declara-ciones, mejor no hablar. Ya nose puede ir ni al campo ni a lariera, y ni se te ocurra encenderun cigarro! Sin embargo elnúmero de incendios no para decrecer, cuando antes se hacíanhogueras y los incendios eranmínimos. Esto solamente seentiende sabiendo que tras losincendios existe un transfondoeconómico, como la urbaniza-

ción posterior de terrenos que-mados.

Hay más cosas que no entiendo,por ejemplo, cualquier comercioo industria está obligado a tenerextintores o medios que sofo-quen el fuego en el supuesto deque este se dé. Las personas deque hablamos, estos terrate-nientes, con cientos o miles dehectáreas y un riesgo potencialde incendios muy alto ¿de cuán-tos coches de bomberos, avio-netas y demás disponen?

Otra pregunta: Si a cualquieraen su casa se le quema la coci-na, por decir algo, y tienen queacudir los bomberos, luego lepasan la factura. ¿Por qué estosmismos bomberos van a apagarun incendio al bosque y no pre-sentan la factura a nadie?

Ya va siendo hora de que se ter-

mine con los terratenientes ysean las administraciones públi-cas más cercanas las que ges-tionen los bosques que nosrodean y los ciudadanos los queexijamos a estas un buen man-tenimiento con lo que a pesardel bajo precio de la madera seautofinanciaran los muchospuestos de trabajo que sepodrían crear, y desde estasadministraciones impulsar conmás fuerza la creación de cen-trales térmicas de biomasacomo fuentes de energía.Simplemente devolver al pueblolo que del pueblo salió.Reterritorialización.

ESallent, octubre 2005

Quercus Ilex

Estamos hartos de sentir que el bosque es patrimoniode todos. El bosque es de todos cuando de quema ytodos vamos como voluntarios a apagarlo a la vez quelos medios públicos de extinción han sido pagados con

los impuestos del conjunto de la sociedad. Sin embargoa la hora de explotarlo y sacar rendimiento económicoel bosque deja de ser de todos.

# Incendi forestal

"Con dinero público sesostienen todas lasdotaciones debomberos, con dineropúblico se reforestanlas zonas quemadas ycon dinero público sehace también el man-tenimiento de caminosforestales. Entonces,¿qué sentido tiene queesos bosques estén enmanos privadas?

Encara no la tens?

8

Campanya per a la detecció d'interessosisraelians al Bages i el Berguedà

den Springs, quecomercialitza l'aigua dela marca Eden, no úni-cament és una empresa

israeliana, sinó que a més estàimplantada a Katzrin, als Altsdel Golan, un territori de sobi-rania siriana que les forces isra-elianes ocupen des de laGuerra dels Sis Dies, el 1967.Amb aquesta ocupació, Israelha expulsat més de 120.000persones d'aquestes terres (lamajoria habitants sirians, peròtambé refugiats palestins), hadestruït dues ciutats , 133pobles i 61 granges. A més dela devastació material i huma-na, l'ocupació del Golan va per-metre a Israel exercir el controldirecte de les fonts d'aigua.Actualment el 22% del consumd'aigua a Israel procedeix del'Altiplà del Golan.

Immediatament després de laGuerra, una de les primeresmesures de les autoritats mili-tars d'ocupació fou la de decla-rar les aigües dels nous territo-ris ocupats "recursos estratè-gics de control militar", impo-sant als palestins mesureshumiliants que els restringienl'accés a l'aigua. Ara, unapotència ocupant manté unaposició de domini utilitzant l'ai-gua com a part d'una estratègiade càstig al poble ocupat i coma arma de pressió per despo-blar de palestins determinadeszones.

Així doncs, tot i que l'aigua quea nosaltres ens arriba amb lamarca Eden s'extreu de fontscatalanes -l'embotella l'empre-sa Aigua del Montseny SA-, boi-

cotejar una empresa que aIsrael sí ven aigua robada, per-met visualitzar un dels ele-ments clau del conflicte: la polí-tica de l'aigua als territoris ocu-pats que, sota el control de lesautoritats militars israelianes,es caracteritza per la limitaciódel consum palestí en beneficidels colons instal·lats aCisjordània i el Golan. Per alscolons l'aigua està subvencio-nada perquè la paguen elspalestins a un sobrepreu.L'aigua a Palestina és una armapolítica i militar.

Per poder fer un boicot efectiua Eden és necessari saber quien compra, ja que no es ven enels formats de 1,5 o 5 litres quepodem trobar als supermer-cats, sinó únicament en dipò-sits grans per a expenedorsd'aigua. Si saps d'algunaempresa, oficina, o qualsevolaltre lloc que tingui surtidorsamb aigua d'aquesta marcadigues-nos-ho a [email protected] perquè ens hipuguem posar en contacte.A Eden ni aigua!

Altres interessos israelians identificats ala comarca:

·Màquines de fer fotos de car-net TECNOTRONICS (Bar Plaçade Manresa, CarrefourManresa)

·Empresa explotadora de lesmines de Sallent i Súria IBERPO-TASH SA

·FRUITA I VERDURA d'Israel aCaprabo, Mercadona iCarrefour

·L'empresa TYCO ELECTRO-NICS AMP ESPAÑA, SA (Berga),propietat de la multinacionalnord-americana Tyco, ha venutcomponents militars a Israel.

El 729 al codi de barres

Hi ha diferents organismesinternacionals que elaborensistemes de codificació perclassificar productes. El mésimportant és l'EANInternational - UCC. Cada orga-nisme nacional que s'hi adscriuté assigant un codi numèricque l'identifica. En el sistemade codificació EAN-13, el mésestandarditzat, el primer grupnumèric, de dues o tres xifres,indica un país.

La codificació d'un productegeneralment no la fa el fabri-cant, sinó un emmagatzema-dor, un importador o un majo-rista, i hi posa el codi numèricque li correspon segons l'orga-nització nacional a la qual estàassociat. És a dir: els primersdígits del codi de barres EANno identifiquen el país d'origendel producte, sinó el de l'em-presa que l'ha codificat, quepot ser un altre.

El 729 és el codi que atorga laIsraeli Barcode Association ique, per tant, empren lesempreses que hi estan associa-des quan codifiquen algun pro-ducte. És a dir: La xifra 729 asota del codi de barres indicaque un article ha passat perIsrael en algun moment delprocés de producció o de dis-tribució.

Altres codis EAN-13 interes-sants:EUA: del 00 al 13Regne Unit: 50

Per més informació:

www.boicotpreventiu.org


EManresa, octubre 2005

Boicot Preventiu

Davant la criminal ocupació que pateix el poble palestíamb la connivència de la comunitat internacional, desde Boicot Preventiu volem engegar una campanya deboicot comercial als productes israelians que campenpel Bages i el Berguedà.

Entre aquests productes s'han detectat els de l'empre-sa Eden Springs, en el sector dels surtidors d'aigua queacostumem a trobar a oficines, fàbriques, universitats,administracions públiques, etc.

"Tot i que l'aigua quea nosaltres ens arribaamb la marca Edens'extreu de fonts cata-lanes boicotejar unaempresa que a Israelsí ven aigua robada,permet visualitzar undels elements clau delconflicte: la políticade l'aigua als terri-toris ocupats que,sota el control de lesautoritats militarsisraelianes, es carac-teritza per la lim-itació del consumpalestí en beneficidels colons instal·latsa Cisjordània i elGolan

Passeig de laindústria 62

Crònica des d�Amsterdam, 31-10-05

Emergència de cultura

msterdam és la ciutatde les mil olors: demenjar, sobretot; pa i

melmelades, cafè amb llet, frui-ta, salses. Però també fa olor defulles seques, de tardor daura-da, d'aigua dòcil�és una ciutatconfortable, on et sembla queets ben acollit. Aparentment, hiha poca policia als carrers, alstrens, i els pocs que hi veussemblen inofensius i amables.Costa d'entendre, doncs, que,no fa ni una setmana, onze per-sones mal anomenades sensepapers moríssin en un incendi ala presó de l'aeroport deSchiphol, i que moltes altres enresultessin ferides.Per això vam anar ahir a la con-centració davant de la presó del'aeroport. Érem unes dues-cen-

tes persones, arribades percarretera i amb tren, sobretotdes d'Amsterdam. Però diuenque, anys enrera, se n'haurienajuntades cinc-mil, al centre dela ciutat, en comptes d'aquestesdues-centes als afores.

Ens va sobtar una mica veureque qui copresidia l'acte erenun grup de cristians. Feien unamica d'angúnia, tantes cancons

de resignació cristiana, i el cru-cifix i les flors penjats a lamateixa reixa de la presó. Etvenien ganes de cridar�peròhauria estat pitjor el silenci.Les càmeres de la televisió hieren, i per això el Roberto vapoder-ho veure des de dins dela presó de Middle Holland, aHaarlem.

La presó de HaarlemA Haarlem, si hi ha diferència,aquesta sensació de confort dequè parlàvem s'accentua: hi éstot més petit, més íntim, mésamable encara.Tocant al riu Spaarne, on nedenels cignes i suren les fulles gro-gues a l'aigua encalmada (unpaissatge de postal) hi ha lapresó, amb una cúpula grisa iarbres al voltant. Podria ser unpavelló esportiu, però no ho és.És una presó segurament igno-rada pels turistes que, a tocar,visiten el "Molen de Adriaan",un antic molí del 1778, parada

turística obligada. A la presó, la bandera està amig pal, perquè, segons ensexplica l'advocat holandès queens acompanya, ahir varenguardar un minut de silenci atotes les presons del país enhomenatge als morts deSchiphol. És com si les pitjorsdesgràcies es digeríssin aquíd'una manera especial, suau idiscreta, de tal manera que nodestorbin la tranquil.litat i lahipocresia dels qui s'atorguenel dret de viure millor queningú.Roberto Belarmino CatrinoLópez és un pres català; delBerguedà, concretament. Anticpres FIES (Fichero de Internosde Especial Seguimiento) a lespresons de l'estat espanyol, onha passat més de quinze anys,ara pateix la repressió carcerà-ria holandesa.En Roberto pregunta per Berga,i per l'assassinat de l'últimaPatum. Demana què se n'ha fet,

dels assassins d'aquell noi, elJosep Maria Isanta; que si ja hansortit de la presó, que en unaaltra època, la resta de presosels ho haurien fet passer mala-ment, a aquests, a la presó�

A mesura que parlem, enRoberto es va animant, en veureque, també a Amsterdam, pottenir amics holandesos que elvindran a veure i li escriuran.Podrà tenir roba i sabates,després de quatre mesos desobreviure amb el que portavaposat i poc més. Els pocs dinersque hem recollit per a ell li arri-baran per una transferènciabancària dirigida al seu númerode pres i al seu número decel.la, gràcies a la darrera inno-vació carcerària, per afavorirencara més els beneficis de labanca internacional. La qüestioés que cada vegada hi hagi mésentrebancs, a les presons euro-pees�

quí, en l'emergència,l'eixida, la sortida il'explosió de la cultu-ra catalana, i sota la

falsa demagògia del valor de laparaula, s'ha vulnerat, violat iesquarterat el que per a mi,ingènua i aprenent, significa laparaula: emoció. Expansionspermanents d'emoció i sensació.

Ponències, taules rodones,debats i demés transmissions deconeixements en formes diver-ses sobre ciència, teatre, narrati-va, poesia, traducció, i fins i tot,increïbles gèneres literaris, comara la poesia erotico-burlesca dels.XIX!!! De moment, bé.

A vegades però, davant d'aquestbombardeig d'informació (amb

un suposats objectius enfocats ajoves i principiants escriptors,amants de la paraula) una sesent com si li estesin explicant,en detall i lèxicament perfecte,el mural d'una època convertidaen dogma, en comptes d'unprocés de construcció, passió,art i creació.

Oh grans erudits! Profetes litera-ris, acadèmics, intruïts i discipli-nats, això és, al meu entendre, elmíting burocràtic i institucionald'un concurs de frases cèlebres icites respectuoses, d'un concursque, a més de ser concurs, és adir, a més de ser un perplexeprocés d'autodestrucció i faltad'humilitat, porta una pancarta(amb un perfecte i correcte estilliterari, si es vol) en defensad'una llengua. La defensa d'unallengua és donar-la per morta,per acabada i limitada, i no ser-

veix per a res més que per acrear fronteres mentals i cultu-rals. I amb això no estic defen-sant la subordinació i opressiód'una llengua per una altre, benal contrari, sinó elevant al màximla força, l'energia i el dinamismedel català, com a tal, autònom illiure.

I seguint l'estètica de les cites,aquí, "ja no hi ha mots per a dirque els mots ja no són mots",aquí, per primer cop, oh graninnocent! M'he qüestionat el sen-tit del coneixement i del procésd'aprenentatge, com tot, emmar-quem-ho doncs dins d'aquestmón on el desordre s'ha conver-tit en l'ordre establert, depèn decom i cap a on encaminis lamàgia, la intensitat i la força d'a-prendre i d'adquirir coneixe-ments. I no només d'adquirir-los,perquè la senzilla adquisició sig-

nificaria fer ús de la perversa pri-vatització del saber, sinó de rein-ventar-los, recrear-los i canviar-los de forma, color i perspectiva,fent-los grans o petits, eterns oinfinits, volant així, per l'ampliespectre invisible, intangible ivisceral, que hi ha entre allò petiti quelcom que "és" gran.

Aquí, una s'adona que aprendreté el seu risc, el risc de transfor-mació del coneixement enarrogància, pedància, despreci ifins i tot, en un arma opressiva idiscriminatòria. Arrogància cap atot allò volàtil, indecís, poc precísi espontani. Despreci cap a totasimplicitat, cap a tot allò incert,il·limitat, àcrata i caòtic; i en tantque tot allò incert, il·limitat,àcrata i caòtic és, per a mi, sen-sació, el risc que comporta ésmatar tot sentiment i tota crea-ció.

Però el risc és essència, fins i totnecessari i fonamental, i s'ha decórrer, experimentar, provar,tocar, dibuixar i palpar, perquèsense córrer el risc, el risc d'a-prendre, la llibertat queda frag-mentada, reprimida i manipula-da.

I és que.... val la pena ser feliç,també.Permeteu-me doncs, ara, córrerel risc de preguntar-me perquètinc la sensació que visc fentmaletes i fent malabars ambpocs equipatges...

Així que, potser és el moment dedonar veu als sense veu, dedonar vers a les paraules trans-parents, i de fer emergir (ara sí)a una cultura popular, jove, cre-ativa i de carrer.

ACasserres, octubre 2005

Blanka

A

Amsterdam, 31-10-2005

Koordinadora d'Osona

Kontra la Tortura i

l'Explotació laboral

Després de mesos sense saber-ne res ens assabentem que el nostre company Roberto B. Catrino està pres aAmsterdam. I és des d�allà que ens arriba aquesta crònica.

Premis Octubre, XVIII Encontre d'Escriptors,València

"En Roberto preguntaper Berga, i per l'as-sassinat de l'últimaPatum. Demana què sen'ha fet dels assassinsd'aquell noi, el JosepMaria Isanta; que si jahan sortit de la presó,que en una altraèpoca, la resta de pre-sos els ho haurien fetpasser malament, aaquests, a la presó�

9


C./ Clos, 5. 1r pis.08605 Sallenttel. 938370724

SINDICAT DE MINERIASINDICAT D�ACTIVITATS

DIVERSESSALLENT

973 37 01 89Plaça Major,

625716Gósol

El �nostre� mur de la vergonya

10

n les últimes tres setma-nes s'ha pogut veure alsmitjans de desinforma-

ció un enduriment del conflicteque viu diàriament la fronteraentre l'Estat espanyol i el marro-quí. La televisió ha mostrat imat-ges espectaculars de mareeshumanes intentant saltar unatanca amb filferro espinat, peròel que també s'ha vist és com lespolicies frontereres i els exèrcitsespanyol i marroquí actuendavant d'aquestes situacions.Hem pogut veure càrregues poli-cials duríssimes, persones assas-sinades pels trets dels soldats,policies picant amb pals de fustaa la gent que estava enfilada a latanca,� i tot això, evidentment,per evitar que entressin aEspanya i d'aquesta manera aEuropa.

La imminent arribada del fred hapropiciat que milers de personesdecidissin saltar la tanca aques-tes dates. El nombre de personesque intenta col·lar-se per la fron-tera de Ceuta i Melilla ha aug-mentat també, a conseqüènciade la coordinació marítima entreMarroc i Espanya, que ha dificul-

tat l'arribada de subsaharians enpatera a les Illes Canàries.

Mentre el debat polític espanyol imundial gira entorn a la protec-ció de la democràcia, la defensade les llibertats i la pau, la soli-daritat, la convivència, bla, bla,bla, la resposta que s'ha donat hasigut, com sempre, la de milita-ritzar el conflicte. Les mesuresque ha aplicat el ministre de l'in-terior espanyol han estat: l'envia-ment de l'exèrcit a la zona, l'ai-xecament d'uns quants metresmés de tanca i l'ús de la violènciaextrema davant d'aquells quiintenten saltar la tanca (enalguns casos deixant-hi lavida).Paral·lelament a les gransaccions del ministeri espanyol, elGovern marroquí no s'ha quedatcurt, abandonant centenars d'im-migrants que havien sigut detin-guts intentant saltar la tanca, alvell mig del desert, sense aiguani aliments. La UE, concretamentel Comissari europeu FrancoFrattini, ha declarat en un infor-me que la situació lluny de solu-cionar-se anirà a més, ja queactualment hi ha a Algèria i alMarroc 30000 subsaharians pre-parats per a saltar la frontera. Enaquest informe, ironies de lavida, diu que per solucionar elsgrans fluxes migratoris s'ha d'in-cidir en les causes que els provo-quen. La realitat, però, és que lesmesures proposades van en unaaltra direcció. Les propostesfetes per la UE són: donar mésajudes econòmiques al Marroc (fins a 60 milions de eurus) perreforçar la policia fronterera, lacreació d'una policia europea defronteres i la negociació amb paï-sos africans per la repatriació.Aquesta última mesura no ésmés que un xantatge econòmic,ja que l'intercanvi que proposa laUE és que països com Ghana,Gambia, Mali; Algèria, etc. firminacords de readmissió de les per-sones provinents d'aquests paï-sos o que hagin entrat a Europaa través de les seves fronteres, acanvi d'acords d'associació mer-

cantil o d'ajudes econòmiques.

Per tant, com sempre, la soluciópassa per més control i mésrepressió, dels immigrants, tanta les fronteres com en territorieuropeu. A Catalunya podem tro-bar controls de immigració delsmossos, armats fins lesdents,constantment. La repres-sió exercida sobre la poblacióimmigrant és diària als carrers, ales estacions d'autobusos i detrens..., o en les "presons" per aimmigrants sense papers, altra-ment dits, centres d'internamentcom el centre de internament dela Verneda.

No ens hem d'enganyar, les fron-teres han servit sempre i servei-xen per a mantenir els privilegisdels països "rics" , que a la vega-da són els qui han originat elsdesequilibris i la major part delsconflictes de la resta del planetaque motiven els grans fluxesmigratoris. Però també els nos-tres privilegis es sustenten enaquesta barbàrie quotidiana, enquè moren centenars de perso-nes cada dia, som responsablesdel tractament inhumà que repcada persona que intenta o entrail·legalment a Europa, per tantno n'hi ha prou en lamentar-nosdel què passa, la seva lluita és lanostra, la solidaritatés un deure, elconflicte inevita-ble.

Acabem amb lesfronteres i els seusguardians.

EManresa, Octubre 2005

El mur

La vergonya d'occident, del capitalisme i del seu sistemapolític actual (les democràcies parlamentàries), és benvisible avui al sud d'Espanya. Estem farts de sentir el dis-curs liberal que proclama falsament la fi de les fronteres

i que celebra escandalosament la caiguda del mur deBerlín des de fa més de quinze anys. Ara veiem comaquest discurs només proclama la lliure circulació decapital i que és contrari a tota dignitat humana.


PINTURES I DECORACIÓPINTURES I DECORACIÓPRODUCTES DE RESTPRODUCTES DE RESTAURACIÓAURACIÓPRODUCTES QUÍMICSPRODUCTES QUÍMICSAATENCIÓ PERSONALITZADATENCIÓ PERSONALITZADAPlaça d�Anselm i Clavé 4 Baixos08240 ManresaTel. 938722516 i Fax 938720581Web. www.ladrogueriamanresa.comE-mail: [email protected]

C/ passeig, 7telf· 8321164Santpedor

"No ens hem d'en-ganyar, les frontereshan servit sempre iserveixen per a man-tenir els privilegisdels països "rics" ,que a la vegada sónels qui han originatels desequilibris i lamajor part dels con-flictes de la resta delplaneta que motivenels grans fluxes migra-toris. Però també elsnostres privilegis essustenten en aquestabarbàrie quotidiana.

Menors, lleis i presonsCol.lectiu Txinorris

www.barrisants.org/txinorris

[email protected]

L'engegada de la coneguda com Llei del

menor (Llei Orgànica 5/2000 de 12 de gener,

reguladora de la responsabilitat penal dels

menors), per a aplicar als menors d'entre 14

a 18 anys i amb possibilitat també d'aplicació

a menors de 21 i majors de 18 anys amb acte

referent a un jutge, es va presentar com una

solució progressista al tractament de la

delinqüència juvenil i en general les crí-

tiques que els mitjans d'informació de mass-

es van recollir en el moment de la seva

aprovació se centraven més en la falta de

recursos per a posar-la en pràctica que en

l'esperit de la pròpia Llei. Si bé el text de tal

Llei insisteix que parteix del "principi del

suprem interès del menor", i introdueix la

possibilitat de mesures realment avançades

com: "reparació del dany causat", "ressarcir

el dany a la víctima" i "prestació de beneficis

a la comunitat", amb la necessitat de l'acord

"del menor" que hagi comès un delicte, una

lectura atenta dels seus enunciats mostra

que també obre la possibilitat de la deriva a

l'obertament repressiu, a partir de la

implantació d'altres mesures com el llarg

internament en forma de tancament (Títol 2),

que en el cas dels adolescents de 16 anys

als 18 anys en la pràctica pot arribar als

deu anys (Llei Orgànica 7/2000 del 22/XII,

article IIº.2 c). El desajustament que implica

aquesta possibilitat d'oscil·lació cap al fet

repressiu es plasma en la pròpia Llei quan

planteja que es basa en "un procediment san-

cionador-educatiu" (Exposició de motius),

ajuntant dos termes totalment contraris,

alguna cosa així com si diguéssim que existeix

l'aigua-seca.

D'altra banda, i com han plantejat advocats

honestos (p. ex. Julián Carlos Ríos Martín),

la Llei del menor dóna als Equips Tècnics

(conformats per psicòlegs, assistents

socials i educadors socials) el poder real

de decidir la sentència en un judici, atès que

proposen al jutge la citada mesura, via un

informe psico-social del menor, el que vol

dir que no serà el delicte comès el que farà

que es prengui mesura o no d'internament, ni

la reincidènciaa, sinó l'informe de l'Equip

Tècnic, o el que és el mateix, pel mateix

delicte un menor o un altre no tindran la

mateixa mesura (sentència), i, al seu torn,

tals Equips Tècnics poden, ja dictada sen-

tència i estant-se complint la mesura, pro-

posar al jutge que s'esgoti la seva durada

en funció del comportament del menor, per

exemple, en el centre tancat. "Ambdues coses

són profundament antidemocràtiques, ja

que, quant a menors, no es legisla sobre

fets sinó sobre previsions de conducta

sobre la base de diagnòstics psico-socials i

es fa penjar sobre el cap dels adolescents

l'espasa de Dàmocles de ''amenaça de complir

integra la mesura si no responen a les expec-

tatives de comportament de l'Equip Tècnic que

passa a tenir un poder gairebé omnipotent"

(Veure Títol II article 14 i Títol III article 27

de la Llei del menor)" (Picornell 2003).

Permetre per part de professionals, que la

psicologia, el treball social i la pedagogia,

siguin utilitzats per a dictar condemnes i

modular la seva aplicació, és posar en

qüestió el caràcter d'aquestes disciplines i

és un pas més en convertir-les en agències de

control social i qualitatiu al tractar-se de

sancions a menors, en quan als adults a les

presons fa ja molts anys que aquestes disci-

plines van acceptar el rol de castigar i vigi-

lar.

En la realitat, i en efecte, el desenvolupa-

ment que està tenint la Llei del menor és el

d'aprofundir en el seu aspecte "san-

cionador", és a dir, repressiu no educatiu ni

terapèutic: "Per exemple, del 2000 al 2001,

sembla que va haver a Catalunya un incre-

ment de gairebé un 230% dels menors inter-

nats en centres tancats de justícia"

(Justidata 2001), és a dir, empresonats, i en

aquest moment lluny de l'orientació a la

creació de recursos de reparació (treballs

en benefici a la comunitat...) i a l'obertura de

més centres educatius oberts, semi-oberts, o

terapèutics oberts (la possibilitat dels

quals també recull la Llei), només es plante-

ja la construcció de més centres tancats: Es

parla d'obrir un mínim de dos més en la comu-

nitat catalana, un d'ells a Sant Boi, per a

adolescents amb problemes mentals. És a

dir, a més de la ja existent Unitat de Crisi

per a Adolescents (UCA), també situada a

Sant Boi en el psiquiàtric Benito Menni i d'un

centre semi-obert existent abans al Garraf i

ara a Esparraguera, es vol obrir un centre

tancat de salut mental per a adolescents, el

que és el mateix: un psiquiàtric penitenciari

per a menors. Els com a mínim quatre centres

tancats per a menors delinqüents que, pel

que avui conec, ja existeixen a Catalunya,

s'han "modernitzat" a partir d'una despesa

considerable que no ha revertit en més edu-

cadors i terapeutes i mitjans per a tallers i

activitats sinó en mesures de seguretat del

tipus: Locutoris amb vidres de seguretat per

a les visites familiars, amb càmeres i micrò-

fons de vigilància, més guàrdies jurats, murs

i filats d'alta seguretat, cel·les especials

d'aïllament (aïllament que recull la Llei del

menor en el seu article 60 i que en la pràc-

tica pot arribar a depassar els deu dies de

durada) i s'han habilitat lliteres en moltes

cel·les que abans eren individuals. Al seu

torn, s'està estudiant augmentar el període

d'internament tancat preventiu per a menors

-això és, tancament sense que hagi hagut

judici- dels sis mesos possibles que en l'ac-

tualitat recull la Llei del menor (3 més 3,

Capítol II. article 28), que és ja de per si

excessivament llarg i sense garanties, per a

passar a la brutalitat de 18 mesos possibles

de tancament preventiu sense judici. "A més,

des de la premsa s'informa que s'està

preparant, d'una forma perillosament anti-

democràtica i en la tradició de la justícia

castrense, legislació que possibiliti real-

itzar judicis ràpids, amb sentència ferma als

pocs dies de la detenció del menor, amb

impossibilitat per tant de preparació de la

defensa. Aquests judicis ràpids, pel que sem-

bla, es realitzarien sobre la base d'acon-

seguir un 'acord' amb el menor per a dur-los

a la pràctica en funció d'una hipotètica

reducció de la pena a sol·licitar per part de

la Fiscalia de menors" (Picornell 2003).

En efecte, la forma que es desenvolupa el

tractament de la anomenada delinqüència

juvenil en el nostre país, a més de basada en

el psicopedagògic en una intervenció con-

ductista, és en lo social la mateixa que pos-

tulen la dreta i l'extrema dreta a França,

que són els qui marquen a Europa en aquest

sentit les pautes, i que han retolat amb el

lema "tolerància zero" -reciclant-lo de la

mateixa consigna maniquea impulsada per la

psicosi antiterrorista deslligada per Bush a

USA després de l'esdeveniment de l'onze de

setembre de 2001 i traslladant-la als

menors amb problemes delinqüencials-

partint dels següents eixos en el nostre

país:

- Des dels 12 anys segregació dels nens i

nenes que manifesten problemes conductu-

als en les escoles derivant-los -excloent-

los- a escoles separades especials, a

Catalunya anomenades Unitats Escolars

Externes en el seu inici (1997) i ara anome-

nades Unitats Escolars Compartides. En la

comunitat catalana en tals unitats estan

enquadrats ja més de mil nens i nenes i ado-

lescents mentre son expulsats dels insti-

tuts.

- Com ja s' ha assenyalat: Preparació de leg-

islació per a realitzar judicis ràpids per a

adolescents amb conductes delinqüenciales,

és a dir, sense garanties reals de preparació

de defensa i construcció de més centres tan-

cats com a presons de menors, per la seva

forma de vida, mitjans de vigilància i estruc-

tura -amb zones d'aïllament, és a dir, cel·les

de càstig, incloses-. Així com l' intenció de

construcció de psiquiàtrics penitenciaris per

a menors.

- Estigmatizació i possibilitat de sancions per

als pares i familiars dels menors amb con-

ductes delinqüenciales en lloc de desen-

volupar polítiques de suport a les famílies

amb pocs mitjans o en situació de marginali-

tat. La Llei del menor en la seva Exposició de

motius obre tal possibilitat: "En aquest àmbit

d'atenció als interessos i necessitats de les

víctimes, la Llei introdueix el principi en

certa manera revolucionari de la respons-

abilitat solidària amb el menor responsable

dels fets, dels seus pares, tutors, acolli-

dors o custodiadors..." (*LORPM 5/2000), i

per poc el president de la comunitat autòno-

ma de Ceuta -colònia espanyola al nord

d'Àfrica- pretenia l'expulsió simple i plana

del "seu" territori dels pares dels menors

que cometessin faltes o delictes i d'aquests

mateixos menors.

PPrreessoonnss ddee mmeennoorrss

- Més policia especialitzada en menors, més

jutjats de menors -com s' ha esmentat- al

contrari de crear recursos educatius i ter-

apèutics.

- Medicalització del 'problema': "En aquest

moment en els centres tancats de justícia

juvenil la medicalització psiquiàtrica és el pa

de cada dia i els adolescents són adoptats

amb neurolépticos en més del 50% dels

casos. Aquests adolescents no prenien en

general i majoritàriament medicació

psiquiàtrica abans de la seva entrada en

tals centres, aquesta medicació sol ser

antipsicótica -tot i no haver un diagnòstic de

psicosi- i antidepresiva (Risperdal, Mutabase,

Sinogan, Haloperidol, Fluoxetina, Loramet,

Zyprexa...). I quan es parla d'abordar el

problema de consum de drogues en l'exteri-

or per part dels menors, es fa amb la línia

bioligista de la medicació i no amb l'explicació

del tipus de substància i els seus efectes, ni

tampoc amb la reducció de dany" (*Popota

2002).

- Privatització dels recursos, tant dels pocs

que existeixen i que poden ser considerats

educatiu-terapèutics i els d'inserció laboral

o lúdics, que estan ja en "el 90% en mans de

cooperatives, associacions i fundacions, com

la tendència a privatitzar centres tancats de

justícia juvenil. A Catalunya aquests últims

pertanyen al *Departament de Justícia i

Interior" de moment, però ja estan pri-

vatitzant el servei de cuina -amb el problema

que l'estalvi empresarial en despesa de men-

jar implica, revertint en la qualitat i com a

problema de salut agreujat per tractar-se

d'adolescents en creixement- i la seguretat

és també privada" (La *Lokeria 2002). A la

resta de l'estat, que se sàpiga Madrid,

Andalusia, Murcia, Euskadi, els centres tan-

cats de justícia juvenil són administrats per

entitats privades -per exemple l'empresa

Diagrama-, el que implica estalvi de mitjans

per a augmentar la taxa de benefici de les

empreses, educadors mal pagats, amb

horaris irracionals, i per tant fàcilment irri-

tats amb alta possibilitat que tal irritació es

converteixi en maltractaments cap als

menors, i il·legalitats vàries.

Així doncs, la línia 'de tractament' de la

delinqüència juvenil que s'esta imposant és

la de la segregació, lo carcerari, la med-

icalització i la privatització dels 'recursos',

és a dir, el negoci.

És important recordar que estem parlant de

"menors'', de nens i sobretot adolescents, i

que una societat que produeix un problema,

el de la delinqüència juvenil, si es desplaça

a lo repressiu a l'afrontar-lo només pot ser

caracteritzada de venjativa. "Estem sí,

davant un 'tractament' de venjança que con-

necta amb les pulsions sàdiqus i que apel·la

a lo més baix de les passions de les person-

es per a justificar-lo" (Popota 2002). És evi-

dent que no és agradable que a un li robin

la moto, la bicicleta, la cartera, la bossa...,

i és desagradable ser intimidat o amenaçat

per un grup de menors, però "ningú hauria d'

oblidar tres qüestions importants: La

primera, que és fals que es tracti d'una

situació freqüent o massiva -això és una idea

de l'imaginari social impulsada interessada-

ment pels polítics i els mass media-" (La

*Lokeria 2002). "La segona, que en el cas

dels adolescents que delinqueixen es tracta

de menors i per tant estem obligats a inten-

tar ajudar-los a trobar vies de creixement

que fins ara no han pogut trobar, i no es

tracta d'aplicar la Llei de Talión" (*Popota

2002). I la tercera, que els prejudicis

econòmics que poden produir-nos la delin-

qüència juvenil són molt menors que els que

ens roben cada dia el patró en un treball

mal pagat i precari, el propietari amb un

lloguer desorbitat, les multinacionals (elèc-

triques, telefònica...), la corrupció dels

polítics, etc. Sembla doncs, bastant covard

desplaçar el malestar social en l'encebar-se

venjativament sobre els adolescents que

manifesten conductes antisocials amb

petites il·legalitats.

"Fins a tal punt és sàdico i venjatiu el 'trac-

tament' de la delinqüència juvenil en el nos-

tre país, i la seva tendència a créixer en tal

línia, que està produint un fet escandalós:

En els centres tancats de justícia juvenil -

presons per a menors- les autolesions dels

adolescents estan generalitzades. Els i les

menors es tallen -"es 'chinan' en el seu argot-

sobretot els braços, amb tot tipus d'instru-

ments (plaques de metall que treuen de cas-

settes o amb el plàstic d'aquests, trossos

de llaunes de refrescs, bolígrafs...) Es

tracta en molts dels casos d'autolesions no

lleus sinó severes, que exigeixen aplicar

punts de sutura. Aquestes autolisis es

donen de forma repetida sense trobar altra

resposta que comentaris simplistes per part

dels educadors del tipus 'ho fan per a cridar

l'atenció', sense explicitar si més no sobre

què seria tal cridada d'atenció, ni a qui va

dirigida" (Popota 2001).

"És obvi que en tota autolisis hi ha un mis-

satge de desesperació amb un abordatge

compulsiu de l'angoixa i apareix clar que si,

en aquest cas, per com han estat tractats

Berga. Un educador.

PPuunnttoo ddee ppaarrttiiddaa ddee llaa rreefflleexxiióónn

Hay, una cierta tendencia a confundir dos tipos de residencias: los

CRAE (Centro Residencial de Acción Educativa) con los CREI (Centro

Residencial de Educación Intensiva). En el primero se apuesta por solu-

ciones educativas, con intervenciones de tipo afectivo; en el segundo

hay una apuesta por el sistema punitivo apelando al tan repugnante

como eufemístico término de "contención". Esta confusión lleva a con-

secuencias nefastas y a un debate simplificador y viciado, también y

sobretodo, desde los postulados de la izquierda radical. Hay, imposi-

ble negarlo, muchas críticas ha hacer a la realidad que circunda los

CRAE, en una dinámica social que los lleva cada vez más hacia un fenó-

meno que podríamos llamar "industria de la educación": salvo raras y

loables excepciones, directores que dirigen desde un despacho en

paseo de gracia, trabajadores en precario soportando todo el peso del

trabajo afectivo. Los primeros no trabajan y engordan sus cuentas

bancarias, los segundos se dejan la estabilidad psicológica y siguen

viviendo en precario. Los educadores parecen participar de un modelo

social que perpetuará su propia situación, puesto que parecen trabajar

para un sistema social que mantiene su propia precariedad. Se genera

la situación de explotación, las relaciones de poder de la estructura

capitalista, esta vez en el seno de instituciones o asociaciones educati-

vas. Para la mirada crítica, todo el trabajo parece un sinsentido. Se

generan unas condiciones que por un lado complican la tarea pedagóg-

ica (el cansancio, la sumisión, la rabia), pero por otro, da al traba-

jador mucho más espacio para intervenir y de transmitir sus propios val-

ores.

DDeessddee llaa ccoonnttrraaddiicccciióónn ddee llaa eedduuccaacciióónn

ssoocciiaall

La realidad: la tarea de la educación social es una necesidad social,

generada precisamente por una sociedad basada sobre desigualdades y

con una fuerte propensión a generar marginalidad: son precisamente

las consecuencias directas de esa marginalidad las que se abordan en

el ámbito de la educación social, especialmente en el caso de los

menores. No hay, en los CRAE, hijos de familias dominantes, sino sólo

hijos de las clases más desfavorecidas.

Esto nos plantea, de entrada, una doble y fuerte contradicción.

Primero que es en el seno de esa misma sociedad que genera la

desigualdad y la marginalidad en el que se pretende, o se intenta

resolver el mal generado. Segundo, que se intenta integrar un sujeto

problemático (en parte consecuencia de una sociedad inicua, injusta y

despiadada) en la misma sociedad que seguirá generando marginalidad

y desigualdad, con lo que se espera del sujeto integrado que siga par-

ticipando de esa sociedad que genera el problema, su problema.

aquests menors en la vida i per com són trac-

tats en els centres tancats de justícia juvenil"

(Reguera 2001). El dessagnar-se literalment

d'aquests adolescents amb les seves autole-

sions recorda que, per exemple, en els centres

tancats de justícia juvenil -presons de

menors- el sadisme és la resposta als seus

problemes arriba fins a l'incompliment de la ja

de per si gens justa Llei del menor, doncs

quan els aïlla en les seves cel·les, o en les

especials de contenció, per incomplir alguna

norma, no se'ls permet si més no tenir dues

hores de passeig a l'aire lliure al dia, ni rebre

visites, ni acudir a l'escola a la que estan en

edat d'ensenyament obligatori. Almenys fins a

la data no es fa així en cap dels centres tan-

cats de justícia juvenil a Catalunya, trans-

gredint obertament la legislació vigent, (veure

sobre aïllament dels menors: Capitol III, arti-

cle 60 punt 6 de la Llei Orgànica 5/2000 de

12 de gener. Reguladora de la responsabili-

tat penal dels menors.)

El gran drama de la infància, i factor crucial

que fa possible l'abús i la vulneració dels

seus drets és que hem construït un món no per

a fer-los lliures i aconseguir que deixin de

dependre de nosaltres, sinó per a fer-los el

més depenents possible de nosaltres, els

adults.

La columna vertebral de les anomenades "polí-

tiques d'infància" es fonamenten en el mateix

principi que sustenta el racisme o el sexisme.

És el despotisme il·lustrat d'un món fet per i

per a homes, blancs, rics, cristians, adults,

heterosexuals que són una minoria de la

població mundial i que no obstant això són la

gran majoria de la població que pertany a les

èlits del poder econòmic, polític i cultural.

En el cas de les anomenades "polítiques d'in-

fància" aquest principi s'expressa així: "tot per

al nen però sense el nen", el principi d'empatia

per a comprendre i actuar en conseqüència

segons els seus desitjos simplement s'obvia.

Així, en la seva versió jurídica, el principi que

regeix el dret de menors que es fonamenta en

el principi de "fer prevaler l'interès del menor"

per sobre de qualsevol altre, es converteix a

"fer prevaler la interpretació convenient per a

qui s'ha autodotat d'autoritat per a traduir

com és l'interès del menor".

Bibliografía

Centre Social Okupat La Lokeria. "Dossier de

les Jornades de reflexió i debat sobre la

situació dels drets dels nens i les nenes".

Abril 2002, Hospitalet de Llobregat.

Justidata. "Evolució de la població que arriba

a la Justicia de menors de Catalunya".

Estadística bàsica de la Justicia a Catalunya,

Nº 24. Generalitat de Catalunya. Departament

de Justicia. Centre d' Estudis Jjurídics i

Formació Eespecialitzada. Barcelona 2001.

Martínez Reguera, Enrique. "Cuando los

políticos mecen la cuna". Ediciones Quilombo,

Madrid 2001.

Picornell Rodríguez, Francisco José. "Ley de

Responsabilidad Penal de los menores".

Ponencia 6 de marzo de 2003.

Popota. "Reflexiones al respecto del

tratamiento de la delinquencia juvenil, con

notas y un pequeño cuento". El rayo que no

cesa. Boletín de Contrapsicología y

Antipsiquiatría. Anuario 2002.

LOS CRAE EN NUESTRA REALIDADSOCIAL DESDE LA MIRADA CRÍTICA

Si la alienación es el momento o la fuerza de trabajo vuelta contra sí

misma, o la potencia humana puesta al servicio de su propia dominación,

todo apunta, en primera instancia, que la educación social participa de

la alienación de la sociedad postcapitalista, en dos sentidos: uno, en

tanto que pretende reinsertar un sujeto en una estructura social que

perpetúe su propia marginalidad en un marco social que perpetua la

desigualdad y la marginalidad, puesto que vive, se edifica, se mantiene

sobre ellas; luego, porque los trabajadores parecen trabajar para

perpetuar un sistema que los mantiene en su posición de explotación,

resolviendo las conflictos de un sistema que también a ellos los

somete: los trabajadores participan de su propio sometimiento, y resig-

nados aceptan su alienación.

AAnnttee llaa ttrraammppaa ddee llaa hhiippeerrccrrííttiiccaa

Pero la hipercrítica de la situación actual, puede participar de la

estrategia neoliberal que acompaña estos inicios del siglo XXI: me

refiero evidentemente al desmantelamiento del sistema social. En el

camino hacia una sociedad del tipo "democracia de mercado", tendemos

peligrosamente hacia estructuras sociales que revelan su real miseria

en casos como el de Nueva-Orleáns. Ninguna estrategia política de la

izquierda radical puede participar de ese desmantelamiento. Una tácti-

ca que, de manera conciente o inconsciente, coincida con la hipercríti-

ca a los recursos sociales (por pertenecer a una institución estatal

cómplice de la sociedad de mercado), traiciona su estrategia revolu-

cionaria, si es que la tiene�Si es que hoy todavía existen estrategias

revolucionarias (cosa que lamentablemente estamos en derecho de

poner en duda, ya que no tenemos no sólo falta de estrategias revolu-

cionarias, si no la más mínima idea de lo que implica trazar una estrate-

gia política).

Hoy, en un momento en el que la revolución completa de las formas de

relaciones sociales no parece cercana, e incluso ni siquiera se barrun-

ta en el horizonte, parece necesaria una posición más astuta. Ante todo,

defender del asalto neoliberal lo que queda del sitema social por el

que las generaciones anteriores debieron luchar, a pesar de que los

resultados puedan parecernos escasos. Los pocos resultados no

pueden ser entregados, en el olvido de las luchas pasadas. Es una

falta de respeto caprichosa e inmadura.

La cuestión que puede preguntarse con preocupación es la siguiente:

¿qué tiende a producir más daño social, la ausencia o la permanencia

de educación social? ¿Es que el sistema neoliberal no educa? Todos

aquellos que hayan trabajado en el sector de la educación social

saben que los sujetos a los atiende el sector ya están educados y ya

tienen inseridos los valores más egoístas y despiadados que repite ince-

santemente esta sociedad de mercado: poder, sexo, triunfo y dinero

fácil pisando a los demás si resulta necesario.

Un posicionamiento excesivamente purista, de rechazo frontal e indis-

criminado de toda forma de intervención social, puede llevar más aún a

la perpetuación del actual sistema. Debe preguntarse cómo y porqué

coinciden con los nuevos postulados de la derecha política española y

catalana. En efecto, tras decenios en el poder, la derecha catalana

renunció al interés y la eficacia de la tarea de la educación social,

para acabar reconociendo en privado el fracaso de toda política social:

se concluía la necesidad de retornar y reforzar las política punitivas

y disuasoria (este último término era uno de los más estimados por el

ex-presidente del estado español).

EEnnffrreennttaarrssee aa llaa rreeaalliiddaadd ssoocciiaall

Parece necesaria, como decía, una estrategia más sutil y realista:

diluirse en lo social. No se trata de cambiar el sistema desde dentro,

condenarnos a veinte años de hastío: se trataría más bien de penetrar

como subjetividad emancipada, como subjetividad no sometida al sistema

neoliberal, en el seno de la institución de la ecuación social. Se ha

dicho que territorio liberado es el que pisa toda persona liberada, y en

ese sentido, y contrariamente a la opinión común del infantil radicalis-

mo aureolado de posmodernidad, el terreno de la educación social

puede devenir un espacio de liberación.

Si bien es cierto que no habrá cambio social profundo mientras no haya

una transformación radical de la sociedad, también lo es que trabajar

hacia una transformación radical de la sociedad implica una dosis ele-

vadísima de inteligencia estratégica. No se pueden abandonar los espa-

cios de intervención social, especialmente los espacios alternativos a

las soluciones punitivas, en el caso de los menores, los CRAE. Nos

guste o no, es preferible que se mantengan los CRAE a que se eliminen

o se vayan substituyendo paulatinamente por CREI, hasta la completa

desaparición de las apuesta educativa frente a la apuesta punitiva. Esta

ha sido, por cierto, la última línea adoptada por la derecha catalana.

EEnn llaa llaarrggaa eessppeerraa ddee nnuueessttrroo ttiieemmppoo

Entretanto la sociedad no se halla suficientemente madura y articula-

da para resolver, sin la necesidad de pasar por las instituciones, sus

propias problemáticas de forma realmente democrática, es decir, asam-

blearia, descentralizada, horizontal, es necesario saber recurrir y pen-

etrar en las instituciones, sobretodo en sus vertientes sociales. No es

por casualidad que las primeras acciones de los regímenes totalitarios

y fascistas sea la de purgar las instituciones de elementos subver-

sivos. En esto coincidió el Macartismo con el nazismo. La penetración

de las subjetividades críticas con los sistemas de dominación son un

peligro para la propia dominación y una herramienta muy importante

para la transformación de la sociedad.

¿Qué significa buscar soluciones al problema de los menores desde una

perspectiva revolucionaria, ya sea neocomunista o libertaria? Pregunta

de difícil respuesta, porque cualquier pregunta que demande una

respuesta aseverativa es de compleja resolución en la era que nos ha

tocado vivir. No vale desmantelar el actual sistema social, a pesar de

todas sus deficiencias, sin tener siquiera idea del rumbo que han de

tomar las nuevas propuestas, sin tener escritas siquiera las primeras

líneas del primer esbozo del primer ensayo en temas de política social,

de intervención educativa en el tema de menores. Se ha de tener el cora-

je de ser revolucionario en la sociedad actual, sin quedarse apartado

de las problemática social, penetrando en el mundo, enfrentándose a

las contradicciones y tratar de superarlas a través de la práctica,

porque es muy fácil hablar desde la inactividad.

Por otra parte y una vez reconocida la necesidad de la tarea educati-

va, convendría reiniciar la tarea sindical de herencia comunista y liber-

taria, para poder articular una lucha contra la actual situación de

explotación en la que se hallan los trabajadores, complementada por

una crítica más profunda sobre la realidad social y la perspectiva

educativa en el tema de menores que sólo los trabajadores críticos y

experimentados de esta rama profesional son capaces de aportar, en un

deseable y esperado proceso crítico de gran envergadura, tendiente a

la transformación radical de las relaciones sociales que mantienen el

actual sistema social.

Parlament d�en Joan de Serrallongaamb motiu de l�exposició fotogràficacontra la molt alta tensió

ona nit vilatanes i vila-tans. Jo, Joan Sala iFerrer, esperit inquiet iinconformista, més

conegut amb el sobrenom deJoan de Serrallonga, de tant entant surto per uns momentsdel regne tenebrós del somnietern per saber dels meus suc-cessors i de la terra que em vaveure néixer. Vinc del sot mésllunyà de Les Guilleries, allà onla natura encara es conservacom jo la vaig conèixer, onencara no es pateix l'expoli dela cobdícia humana, allà on les

guilles i les àligues s'amaguende tanta estupidesa humana.

I quan camino entre vosaltresuna profunda basarda m'enva-eix�

Què se n'ha fet de lesGuilleries? Què se n'han fet delsboscos mil·lenaris, de les rie-res, dels masos, de la pagesia?Què se n'han fet dels desitjosde justícia i de fraternitat entreels hòmens? On és la capacitatd'indignació davant la supèrbiai la prepotència infinita delspoderosos? On és la rebel·lianecessària per defensar la genti la terra del mal govern? Moltde sometent és el que veig i

molta obediència d'esclau. Queus penseu que en la mevaèpoca era més fàcil revoltar-se?

Quan algú aixecava la veu con-tra la imposició s'havia d'ama-gar al bosc� Ah! I avui podeuparlar alt i clar que no us per-seguirà el sometent, en tot casus farà costat la indiferènciadels vostres veïns. No us veigpas bé, humans del segle XXI,massa conformisme, massamirar-se el melic, massa ama-gar el cap sota l'ala, esteu plensde prejudicis que no us deixenpensar amb llibertat, massa lli-gats a les comoditats d'unavida falsa que de vegades empregunto si d'aquesta manera

val la pena de ser viscuda.

La meva ràbia no té límits, elmeu cor tremola d'impotènciaen veure com els boscos decastanyers són arrencats, coms'explota sense escrúpols l'ai-gua de Les Guilleries, com esdeixen caure masos (Ah! Masdel Ruscall, creuament decamins on treia bons botins!ara només runes i romagueres),com una colla d'això que dieu"neorurals" omple de fums ibrutícia les feixes abandona-des.

I ara el mal govern vol fer unaferida més a les estimadesGuilleries. Una ferida mortal:Una línia de Molt Alta Tensió de400.000 volts de doble circuitque desnaturalitzarà fins a unpunt insoportable les nostrescontrades. Una obra digna defaraons que si no l'atureu potser el monument funerari deles nostres muntanyes. Creusde ferro de 40 a 60 metresd'alçada per treure més suc lesgrans empreses que es dedi-quen al negoci de l'energia.

Humans, en Serrallonga us diuque per la vostra dignitat i per

respecte als avantpassats, nodeixeu que aquest pla del malgovern es faci realitat.Recordeu que la lluita dignifica,allunyeu-vos dels covards i elspanxacontents, dels políticsvenuts per les engrunes delpoder, uniu-vos per fer que LesGuilleries siguin un bé comú,una font de riquesa per a tot-hom.

Jo, Joan Sala i Ferrer, àliesSerrallonga, no estic en venda.Les Guilleries tampoc. Les mun-tanyes del Principat i laCatalunya Nord criden amb lamateixa veu: No volem la MATni aquí ni enlloc, ni enlairada nisoterrada.

Visca el Parc Natural de LesGuilleries. Visca La Terra,morin els traïdors, mori el malgovern!! Visca la llibertat!

15

B


Si vol comprar bé i barat, tot ho trobarà a

la botiga del'Albert idel Josep

Baixada del drets núm. 11MANRESA

Fonts de sacalm,setembre, 2005

Joan de Serrallonga

"I ara el mal governvol fer una ferida més ales estimades Guilleries.Una ferida mortal: Unalínia de Molt AltaTensió de 400.000 voltsde doble circuit quedesnaturalitzarà fins aun punt insoportableles nostres contrades.Una obra digna defaraons que si no l'a-tureu pot ser el monu-ment funerari de lesnostres muntanyes.

cartes tarot · numerologia tàntrica · lec-tura de mans · especialitat en ciris i imat-ges minerals · productes esotèrics ·energia curativa · àngels ritualitzats (pro-tecció) · teràpies de superació per agrups

Tarot telefònic. Cursets i seminaris (reiki)

938720383 / 938741438 / 647559377C/ Sobreroca 24 Manresa.

[email protected]

nte la suspensión dela huelga de hambreprotagonizada por los37 presos políticos

saharauis durante 51 días en lascárceles marroquíes de Aaiún,Agadir y Casablanca, el Comitéde Seguimiento y de Apoyo de laHuelga manifiesta lo siguiente:

1. Mostrar la satisfacción por lasuspensión de esta Huelga deHambre dada la gravísima situa-ción de los presos, con peligrode sus propias vidas y de secue-las irreversibles por el largoperíodo de ayuno.

2. Felicitar a los 37 presos saha-rauis protagonistas de la huelgade hambre por el alto ejemplode dignidad que han dado almundo, denunciando la ocupa-ción ilegal del Sáhara Occidental,exigiendo el cese de la represiónmarroquí sobre la población civilsaharaui y demandando la cele-

bración de un Referéndum deAutodeterminación, tal como haaprobado la ONU. De maneraespecial destacamos la lucha deAli Salem Tamek y AminatuHaidar que simbolizan la firmedeterminación del pueblo saha-raui en lucha por su libertad y suindependencia.

3. Valoran muy positivamentelos logros que se han consegui-do con la huelga de hambre,

pues con ella se ha logradodemostrar a la opinión públicainternacional la brutal violaciónde los Derechos Humanos en elSáhara Occidental por parte delGobierno de Marruecos, y lafirme voluntad del pueblo saha-raui para continuar luchando porsus legítimos derechos.Igualmente se ha logrado quemultitud de Instituciones públi-cas, Parlamentos Nacionales, laUnión Europea, la ONU, organi-zaciones de defensa de losDerechos Humanos, partidospolíticos, sindicatos y la Prensainternacional hayan apoyadoesta huelga y denunciado alGobierno de Marruecos comoculpable de la situación. El sacri-ficio de estos 51 días de huelgade hambre no sólo no ha sido envano, sino que ha logrado poneren evidencia la dramática situa-ción del pueblo saharaui, y ellose debe a la heroica resistenciade estos 37 presos políticos y ala lucha continua de sus familia-res y toda la población saharauide los territorios ocupados.

4. Este Comité denuncia laintransigencia del Gobierno deMarruecos que incumple la lega-lidad internacional, no permitela celebración del Referéndumde Autodeterminación y con-tinúa violando los DerechosHumanos con la permisividad delos organismos internacionales.El Gobierno Marroquí mantienetodavía en sus cárceles a 37 pre-sos políticos saharauis, violandotodas las leyes y libertades indi-viduales, por lo que este Comitéexige la liberación de todos lospresos y el acceso de comisio-nes de observadores internacio-nales al Sáhara Occidental.

5. Finalmente este Comité deci-de seguir constituido hasta quese produzca la libertad de los 37presos políticos saharauis, cesede la represión sobre la pobla-ción civil en el Sáhara Occidentaly se celebre un Referéndum deAutodeterminación por elPueblo Saharaui con todas lasgarantías democráticas. 30 deseptiembre de 2005 Comité de

Seguimiento y de Apoyo de laHuelga de Hambre de los presospolíticos Saharauis.

Darrera hora:

El passat diumenge 30 d'octubreel saharaui Hamdi Lambarki vaser brutalment apallisat, fins lamort, per la policia marroquí(GUS), després d'una manifesta-ció a l'Aaiún.

Més de deu policíes el van col-pejar durant més d'un quart d'hora i després el van deixar alcarrer. Més enllà dels possibles comunicats oficials d'aquestaque vulguin mentir sobreaquests fets a l'estil de la"Muerte accidental de un anar-quista" de Dario Fo, els fets vanser presenciats per moltes per-sones i tothom sap el que vapassar. En el proper númeroesperem poder aportar mésinformació sobre el conflicte alSahara Occidental.

ALICIA en el món de les misèries

Suspensión de la huelga de hambrede los presos saharauis

AOctubre 2005

barcelona.indymedia.org

Explotació laboral dels presos de la Model de Barcelonaen la manipulació d�un producte del Centred�Investigació sobre l�Alimentació de Sant Benet del

Bages. A sobre la comanda era feta per la Federaciód'Associacions de Familiars de Malalts d'Alzheimeramb suposades finalitats socials.

"El Gobierno Marroquímantiene todavía ensus cárceles a 37 pre-sos políticos saharauis,violando todas lasleyes y libertades indi-viduales, por lo queeste Comité exige laliberación de todos lospresos y el acceso decomisiones de obser-vadores interna-cionales al SáharaOccidental.

legeixo un article alRegió7 de dissabte 8d'octubre de 2005 titu-

lat: "Retiren de la venda dolçosde Ferran Adrià embassats irre-gularment a la Model". Pel quesembla havia d'ésser el primerproducte que sortia d'ALICIA(Centre d'investigació sobre ali-mentació) amb seu a Sant Benetde Bages. La manipulació i enva-sat del producte "Núvol de ten-dresa" s'havia de fer a la presóModel de Barcelona, s'entén quepels mateixos interns, els qualsno reunien els requisits de tenirel carnet de manipulador d'ali-ments.

Per altra banda aquesta primeracomanda del producte "Núvolsde tendresa" s'havia fet a travésde la Federació d'Associacionsde Familiars de Malaltsd'Alzheimer.

A veure si ho he entès bé:

Una associació que representaels familiars d'un grup demalalts, amb una finalitat supo-sadament altruista, encarregaun producte que s'ha de vendrei els beneficis del qual se supo-sa que són per a recaptar fonsper a la mateixa associació.

Per cridar més l'atenció sobre lacampanya, ho encarreguen auna empresa d'un personatgemediàtic.

I per arrodonir la jugada, l'enva-satge i manipulació l'encarre-guen al CIRE. El CIRE és l'empre-sa pública de la Generalitat ques'encarrega de donar feina alspresos catalans. A imitació delmodel americà, s'ha de mante-nir als nostres presos "ocupats"retornant un benefici a la socie-tat a la qual se suposa que hanperjudicat pels seus actes. Ambel petit matís que aquesta feinano té res a veure amb algun ser-vei social que beneficiï directa-ment la comunitat, sinó que,se'n beneficien diverses empre-ses, organismes institucionals,

associacions varies...; les finali-tats de les quals són sempretreure un benefici personal oprivat. A canvi de la seva feina,els presos catalans, podran gau-dir d'alguna millora en el seustatus i/o condemna i de pas elspremien amb un petit emolu-ment que podran gastar en l'e-conomat de la mateixa presó,així tot queda en "família". Empresaris catalans, ja hosabeu, si no teniu massa escrú-pols, podeu encarregar les vos-tres comandes, al CIRE ambgrans avantatges a l'hora depoder disposar d'una mà d'obrabaratíssima pel processamentdel vostre producte. Cal esmen-tar el gran èxit que ha obtingutla ja famosa "bossa catalana" laqual es ven en botigues demoda. No hi ha res com estar ala "última". Aquí no ens calen elsnens indis de Nike, som 100%democràtics i respectuosos ambels drets humans.

16

LBerga, octubre 2005

Pelussa

# Poster de promoció de la Bossa Catalana,producte manufacturat per presos

Josep Maria Fenoy (el trepador) se ha caido de la parra

n la factoría deSallent, la alegríaentre los trabajado-res es la nota desta-

cada, como no podía ser deotra manera, pues es muchoel dolor causado por estostres elementos.

Se destaparon en el año2001 con un expediente deempleo que pretendía dejaren la calle a 174 trabajado-res, cosa que no consiguie-ron al verse obligados a reti-rar dicho expediente, debi-do a las movilizaciones lle-vadas a cabo por los traba-jadores.

Fue precisamente en unamanifestación de unas 2000personas en contra de esteexpediente y que al pasopor el chalet del "señor"Fenoy se gritaron consignasen su honor y se hicieronalgunas pintadas en lapared del chalet, en fin, lonormal. Por estos hechosdos trabajadores y un jovenvecino de Súria cogidoscomo cabezas de turco hansido condenados por la "jus-ticia" a pagar al señor Fenoy1600 Euros cada uno deellos, que esperamos comoes lógico que se los gaste enFarmacia; y una pena de 18meses de cárcel. Sobreestos hechos el mismo sar-gento de la guardia civil deSúria declaró en el juicio queaquella misma tarde él estu-vo delante del chalet y losdesperfectos ya habían sidoreparados por la mismafamilia. También tendrán

que pagar los costes del jui-cio. Es increíble lo bien quefunciona la "justicia" paraalgunos.

En la primavera y verano deeste año, en los últimos pul-sos con los trabajadores, en3 ocasiones distintas, untotal de 14 trabajadores dela factoría de Sallent hansido despedidos, de formaimprocedente, con la corres-pondiente indemnizacióncon esta prepotencia y conestos despidos pretendía laempresa doblegar al restode la plantilla, de cara a lapróxima negociación deconvenio. Una parte de lostrabajadores plantó cara,entre otras acciones acam-paron a la entrada deSallent, cortaron el tráficoen el eje y fueron apaleadosde forma brutal por losMossos de Escuadra en laentrada de las instalacionesde la empresa en Súria.Es lógico pues que los tra-bajadores sientan una gran

alegría al ver como los quecortaban cabezas son deca-pitados, pero no deben lle-varse a engaños, pues elcese de estos personajes noes más que el final de unciclo para la empresa. Ahorase presentan unas negocia-ciones duras de conveniocon la pretensión, entreotras, por parte de la empre-sa, de los 365 días del añocomo laborables, y conFenoy y compañía era impo-sible negociar, entre otrascosas porque ya se lohabían dicho todo y porparte de la empresa le con-sideraban más un estorboque una persona útil, en lanueva etapa.

Consideramos un despropó-sito por parte de la empresael no ofrecerle su antiguopuesto de eléctrico de lamina, claro que siempre lequeda la oportunidad dedarse una vuelta por CCOOy preguntar si está libre elpuesto que él ocupaba en la

ejecutiva comarcal.

Del nuevo directivo que sus-tituye a Fenoy, un tal LuísGasa, viene de cerrar Minivat,empresa de Barcelona quefabricaba lámparas paraOsram y amigo personal deVicente Rocosa, secretariode minero Metalurgia deCCOO, vamos, otro perro depresa al que habrá que plan-tar cara (la alegría en la casadel pobre dura poco).

Por otra parte los problemasque las minas de Súria ySallent causan al medioambiente y las cinco mon-tañas de residuos salinoscon la correspondiente sali-nización de las aguas, loshundimientos etc, etc,siguen, y las demandas pre-sentadas deben de seguiren algún culo de cajón per-dido mientras van cambian-do amos y directivos de laempresa sin ninguna conse-cuencia para ellos.

Ha sido cesado de la dirección de las minas de Sallenty Súria. En la caída le ha acompañado el argentinoEstefano, el "hijo de puta de compras" como él se

autodefinía.Y hace dos meses, preludio de esta caídasu colega portugués, Garrelo, también perdió elpuesto.

"Es lógico pues quelos trabajadoressientan una granalegría al ver comolos que cortabancabezas son decapi-tados, pero nodeben llevarse aengaños, pues elcese de estos per-sonajes no es másque el final de unciclo para la empre-sa.

17

ESallent, octubre 2005

Silvinita

#Enfrontaments entre policia i miners$Miners bloquejant la C16

ACOMIADAMENTS A NAVARCLESUn obrer precari (Navarcles)

A finals d'aquest mes d'octubre s'acaba elperíode de tres mesos (agost-setembre-octubre) de "vacances forçoses" per a 90treballadors/es de la fàbrica Mabsa (GrupTèxtil Dresca) de Navarcles. Tot i això, desde finals de setembre i principis d'octubrealguns han tornat al seu lloc de feina perexigències de l'empresa, ja que aquestaargumenta que s'havien de produir certescomandes que en el moment de fotre'ls alcarrer no se sabien. Algunxs altres, però,ja han estat acomiadats de forma definiti-va. Grup Dresca, com d'altres empreses,considera que les persones els pertanyen ipoden disposar i prescindir d'elles quanho desitgin. L'empresa ho considera "flexi-bilització", és clar. Paral·lelament elsrumors diuen que la direcció de GrupDresca ha començat a moure's per tancardefinitivament la fàbrica Tèxtil Abadessesde Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès).

PER UN ATENEU LLIBERTARI ALRIPOLLÈSGbx (Berga)

El passat 15 d'Octubre es va realitzar unfestival a la Font del Totil de Ripoll per partde la gent de l'embrionari ateneu llibertaridel Ripollès. Malgrat el temporal de plujaque va amenaçar durant tot el dia, cap alvespre es van poder realitzar les activitatsprevistes. En un marc incomparable es vapoder gaudir d'un fantàstic sopar i diver-ses i variades actuacions i ballaruka. Desde aquí una salutació i ànims cap a aquestnou projecte de cultura i lluita popular.Salut i anarquia als companys de l'Alt Ter iFreser.

ATROPELLAMENT DELS MOSSOS AMANERSALa pantera negra (berga)

El passat 25 d'octubre una patrulla delsMossos d'Esquadra va tornar a protagonit-zar un atropellament d'una conductora deciclomotor a Manresa al saltar-se un semà-for, afortunadament en aquesta cas, la víc-tima no va tenir lesions importants. Calrecordar com també a Manresa una altrapatrulla dels Mossos va matar una noiaLaia Chorro l'agost del 2002 al no respec-tar les normes del trànsit.

noticies breus

El canvi de noms de municipis a l�altLlobregat i Cardoner durant la revolució espanyola

questa substitució vadur-se a terme ennombrosos municipisde la regió ibèrica, en

el sentit de canviar la denomi-nació oficial per un topònimque, d'alguna forma, fes referèn-cia a les inquietuds revolu-cionàries. En el cas concret deCatalunya, i segons un estudi de Joan Tort (www.ub.es/geocrit/sn/sn-133.htm), van canviar-seel nom un total de 124 municip-is (dels 1068 en els que estavadividida en aquell moment), gen-eralment a instància delscomitès revolucionaris locals(molts dels quals anarcosindical-istes), entre 1936 i octubre de1937. La davallada i aturamentdels canvis no per casualitatcoincideix amb la consolidacióde la contra-revolució burgesa icomunista.

D'acord amb l'oposició de l'anar-quisme envers a qualsevol formainstitucionalitzada de poder i derelacions autoritàries, la majorpart dels canvis van afectar lesdenominacions de caràcter con-fessional i les relatives als anticsdominis o jurisdiccions feudals(senyorials, eclesiàstiques ireials). Els topònims no es canvi-aven tant pel fet que, per exem-ple, la denominació de Sant ....de .... pogués portar indesit-jables reminiscències confes-sionals o fer referència a un fer-vor religiós (que d'altra banda noés donava), sinó més aviat pelfet de trencar amb una organ-ització territorial basada en rela-

cions de domini (de l'Església, lamonarquia o els senyors). Lesnoves denominacions feienreferència a aspectes més neu-tres, com ara referències alrelleu o als rius, o bé el canvi-aven pel nom del poble méshabitat.

Tot i que 124 municipis no sónpocs, el cert és que van restarmolts que no van poder o voler

canviar el nom. Els que no vanpoder es deu en part per la cadacop més restrictiva regulacióimposada per la Generalitat (unavegada ressuscitada a l'octubrede 1936). Les diferències en elpunt de vista anarquista iburgès/comunista respecte alcanvi de noms es devia a unadiferent consideració d'aquests:per als anarquistes es tractavade canviar el nom "oficial" (una

forma institucionalitzada depoder) i per als altres de no can-viar el nom "tradicional" (unaforma natural i inqüestionablede poder). Per als anarquistes encap cas els noms eren ni natu-

rals ni inqüestionables, sinóclarament el fruit de les rela-cions socials i econòmiques depoder.

En l'Alt Llobregat i Cardoner(que per ara faig coincidir ambles comarques del Bages i delBerguedà) els municipis que vancanviar de nom són elssegüents:

Dels 12, 10 són al Bages inomés 2 al Berguedà. Aquestadiferència s'explica en gran partper la menor presència en aque-sta darrera comarca de nomsreferits a les relacions de domi-ni. En tot cas, en ambduescomarques hi ha importantsabsències.Llevat de Castelladral,la resta de noms a "castell" noes van canviar (el castell nonomés era un símbol defensiu,sinó també del poder senyorial ide repressió): Castellar den'Hug, Castellar del Riu i Castellde l'Areny, en el Berguedà, iCastellfollit del Boix, Castellbell,Castellgalí i Castellnou deBages, en el Bages. Inclús en el

cas de Sant Vicenç de Castellettot i que es va canviar el nom vamantenir-se el terme "Castellet".No es van canviar tampoc elsnoms referits a les jurisdiccionsfeudals: Puig-reig ("el Puig del

Rei"), Monistrol de Montserrat,Monistrol de Calders (va can-viar-se pel de Monistrol deBages), Santa Cecília deMontserrat i Sant Julià deCerdanyola (que no coincideixamb l'actual terme).

Aquests canvis van ser, evident-ment, efímers degut al desenl-laç de la guerra; i només un delsnoms al final s'ha consolidat:Navàs, després, això sí, deseguir el procés administratiuestablert per la llei correspo-nent, i donat el cas que aquestcanvi es feia pel poble més habi-tat.

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicacióc/ de la sabateria

(Manresa)

casal els carlins cuina vegetarian

a

18

Durant la Revolució espanyola/Guerra Civil (1936-39), iamb un ampli ressò a escala local, va haver-hi un canvibastant generalitzat de noms de carrers i places. Peròtambé es va plantejar la qüestió del canvi de nom dels

municipis. Si els primers tenien un impacte en el si decada poble, els segons van tenir-lo a nivell regional, jaque van anar acompanyats d'un canvi en la forma derelació entre municipis.

ANavarcles, octubre 2005

Hiram Gascoigne

# Cartell de la Federació Anarquista Ibèricade la revolució espanyola de 1936

Canvis de noms

NOM ANTERIORCastelladralMonistrol de CaldersSant Feliu SasserraSant Fruitós de BagesSant Jaume de FrontanyàSant Joan de VilatorradaSant Mateu de Bages Sant Salvador de GuardiolaSant Vicenç de CastelletSanta Maria de MerlèsSanta Maria d'OlóSantpedor

NOM NOUNavàsMonistrol de BagesSasserra de BagesRiudor de BagesFrontanyà de RocaVilatorrada de CardenerBages d'en SelvesGuardiola de BagesCastellet de LlobregatMerlèsOlóGraner de Bages


Bi.cilindrics, s.c.p. C/ Raval, s/n

08272 Sant Fruitós de Bages Telèfon i fax: 93 876 03 09Especialitat en Moto Guzzi

Fanàtics de les OSSA i DUCATIServei DERBI i KAWASAKI

Mòbil: 639 11 25 58 web: http://personal2.redestb.es/bi.cilindrics

Persona de contacte: Pep.e-mail:[email protected]

C/ Mossen Jacint Verdaguer, 46Manresa

tel. 93873 13 50

Un día cualquiera

19

PI! ¡PI PI PI PI! ¡PI PI PI PI!PIP-IPIPI! ¡PIPIPIPI! ¡PI�!

Me medio incorporo encien-do la luz a tientas e intento

darme un poco más de vidafrotándome los ojos. Paso unossegundos sentado en la camadurante los cuales la sangre nollega a mi cerebro y no pienso,sigo dormido, con los ojos abier-tos, dormido.

Muevo las piernas de derecha aizquierda hasta que encuentroalgo que posiblemente sea mipantalón. Cuando me doy cuentaque mi camiseta no me cabe porlos pies vuelvo a buscar mi pan-talón, esta vez de cuatro patas enel suelo. Pesadamente me pongoel pantalón, sin ganas, pesada-mente me pongo la camiseta, singanas, pesadamente me calzo,sin ganas, me visto, pesada-mente.

Tropezando con las paredes llegohasta el lavabo donde hago misnecesidades y me aseo un poco.Empiezo a ser persona. Mismovimientos bruscos y torpesvan cogiendo un poco de reflejos,así que en eso que miro la hora yme doy cuenta que he perdidodemasiado tiempo. Hago undesayuno que dejaré a mediaspara salir de mi piso añorando micama. Llamo al ascensor, sube elascensor, entro al ascensor, bajoen el ascensor, salgo a la calle. Lacalle está desierta y no ha salidoel sol. Añoro mi cama. Voy a bus-car el coche, el cual está aparca-do casi en la otra punta delpueblo. Durante el paseo deoscuridad y frío voy acercán-dome mentalmente ami condición de serhumano capaci-

tado para pensar y proporcional-mente aumenta dentro de mí unamala leche de dimensionesequiparable al deseo de volvercon mi cama, a la que tantoañoro.

Ya estoy en el coche y sin con-ducir llego hasta mi trabajo¿Cómo he llegado? No lo sé. Vatodo automático.

Saludo al reloj que con un énfasistremendo marca mi llegada y mepongo mi mono de mar que tanbien me queda. Empieza el día.Justo Molinero sustituye mi pen-samiento, no pienso, aguanto. Mifaena, mecánica y repetitiva sóloprecisa de mi mano para llevarsea cabo. Que gran favor el que mehacen, no tengo que pensar, sóloaguantar. Mi jefe no me mira, soyun número y mi encargado memira por encima, con desprecio,pero yo aguanto, como no pien-so, aguanto. Total, con la mierdaque me pagan sólo falta que mequeje y no me den mi mierda.Además, como aquí solo paso untercio del día y cinco o seis días ala semana, pues mejor aguanto.Que me pagan poco, da igual,que no se me respeta como per-sona, no pasa nada, que mejuego la vida ¿y que? No voy aquejarme, para eso tendría quepensar y mi faena se hace sola ysolo no puedo hablar.

Por que mi compañero está en lasmismas condiciones que yo y elotro también y el otro y el otropero que mas da, este sábadoganó el Barça.

Suena una sirena y el ganadosale del establo, las ove-

jas se relevan. Piso la calle otravez y no se porque sigo añorandomi cama. Hago el recorrido devuelta, busco sitio para aparcarcerca de mi casa pero hoy tam-poco tengo suerte y aparco enCanDios. Arrastrando los piesllego hasta mi portal, llamo alascensor, baja el ascensor, entroal ascensor, subo en el ascensor,me tiro al sofá. Pienso que porfin, bueno mejor dicho por hoy,ya he acabado mi condena a laque estoy atado, que sin darmecuenta me va matando y poco apoco me convierte en un simpleconformista, pero mejor no pien-so y enciendo la tele. Veo un pro-grama que habla sobre los prob-lemas de cornamenta de gentede bien que conduce grandescoches y que no saben que sig-nifica la palabra trabajar pero siespecular, hablando de especu-lar, todavía no he abierto la cartadel banco que me llego el otro díay aunque no la haya mirado sé loque dice, es el segundo aviso delimpago de mi hipoteca, esa quetuve que pedir para comprar "mi"pequeño piso y que muy amable-mente me dejan pagar en treintaaños, puede parecer mucho peropor lo menos me permiten ir sincadenas y no como esos pobresnegros que llegaban, años atrás,a América procedentes de África.

Han empezado las noticias, lascuales digiero con una comidarica en transgénicos. Hablan deguerras, hablan de muertes,hablan de violaciones y nisiquiera parpadeo, sino hablasende ello tal vez si que meextrañaría, pero miamiga cuadrada

lleva muchos años enseñándomelo malo que es el mundo y yaestoy completamente inmuniza-do, no siento nada, no pienso,solo espero que esos locos queandan sueltos no se crucen con-migo. Pero tiene que haber algúnmotivo para tanta desgracia, siesto va de esta manera esporquéalgo no funciona y hacefalta cambiarlo, buscar la raíz delproblema, la causa y arreglarlo.Mejorar.

Menos mal que un anuncio deCoca-Cola me recuerda lo feliz dela vida y la alegría que forzosa-mente tenemos que disfrutartodos. Grácias a Dios¿Todopoderoso? que aparecióese anuncio, estaba empezandoa pensar y es algo que realmenteduele, será por la falta de prácti-ca, supongo.

Aumenta el paro, baja la bolsa,atentado en Israel, el rey enMallorca y ese político ha menti-do mientras el otro ha robado.Inmigración, crisis y atentados.Pero yo ni me inmuto, permanez-co en un estado vegetativo, impa-sible, además para solucionar esoya me encargue de ir a votar hacetres años y el año que vienevolveré a votar ¿Qué mas puedohacer?

Me gustaría pasar el día fuera ysalir de este bosque de farolascon aroma a tubo de escape, perola única manera de salir essoñando así que me duermo y nopienso.

Se acabó la siesta, me reincor-poro un poco aturdido. Busco unreloj que me sitúe en el día. Másde media tarde y todavía no hehecho nada que realmente meapeteciera hacer ¿Por qué? No losé. Me voy al bar con mi gente ymi rubia favorita. Todos estamoscontentos por que FernandoAlonso hizo un carreron que nospermite discutir bastante tiempo.El como estamos nosotros no secomenta, tema tabú, falsa tran-quilidad que ahogamos en discu-siones triviales, que nos sedanmomentáneamente. No pen-samos. No pensamos. No pen-samos. No nos rebelamos.

Es de noche, me voy a casa queantes de que salga el sol tengoque estar otra vez al pie delcañón viviendo mi vida aunqueno sea yo quien la dirija. Se caenlos pétalos.

Me escondo en mi sofá mientrasveo una película sobre una famil-ia modelo que supera obstáculos,unidos, para llegar a un final feliz.Fiel reflejo de la realidad que porlo menos consigue que no piensey me deje llevar por los duendesdel sueño hasta que me quedodormi...

¡PI! ¡PI PI PI PI! ¡PI PI PI PI!PIPIPIPI!¡PIPIPIPI! ¡PI�!

Me medio incorporo enciendo laluz a tientas e intento darme unpoco mas de vida frotándome losojos. ¿Qué día es hoy? No lopienses. Hoy es ayer y mañana.

¡Monistrol, Octubre 2005

Miliciano del comando

pelayo

n un article anterior ("Elssímbols del poder en elpaisatge", Pèsol Negre,núm.21) plantejava com

l'autoritarisme i les relacions depoder es mostraven en el paisat-ge. En aquell article, sense ado-nar-me'n llavors, vaig usar unesquema d'anàlisi propi del dis-curs hegemònic i autoritari alqual aparentment m'oposava. Laconstrucció del concepte "paisat-ge" que en aquell article usava, ique s'usa en l'acadèmia, en elllenguatge quotidià o en l'artestà basat única i exclusivamenten la percepció de l'entorn através del sentit de la vista (undels cinc sentits que l'espèciahumana pot usar potencial-ment). Aquesta construcció esbasa, de la mateixa manera queidees com "només és creïble allòque es pot veure" o "si no hoveig no m'ho crec" o el conceptetan estès entre l'ecologisme de"l'impacte visual", en el dominide la vista sobre la resta demaneres de percebre l'entorn oel nostre propi cos. Aquestdomini, que s'ha convertit enuna característica de la moderni-tat i el racionalisme, és del totinjustificable: de quina manerapot justificar-se que té un majorvalor allò que es veu que allòque se sent, es toca, es tasta os'olora? Si bé és cert que cada undels sentits pot ser més apropiatper percebre un succés o unaltre, no ho és que allò vist sigui"objectiu" i allò sentit,... sigui"subjectiu". De manera que siconsiderem que la vista defineixde forma segura o veritable lespercepcions humanes estemnegant que les persones invi-dents puguin experimentar unpaisatge, quan és cert queaquestes persones poden defi-nir-lo, després de passejar, através del tacte amb les mans iels peus. Amb això no vull dir que no siguivàlid veure els símbols de poderen el paisatge, sinó que tambéés possible sentir-los, tocar-los,tastar-los i olorar-los. En aquestsentit el concepte "paisatge" ésentès, com ens mostren els filò-sofs existencialistes, en les per-cepcions a través d'un, de dos otots els sentits i, des d'un puntde vista anarquista, en el fet quel'elecció de la vista es recolza enuna determinada relació socialde poder. En aquest cas, el con-cepte de paisatge i el seu úsm'ha mostrat que no pot donar-

se res per fet, que qualsevolesquema mental que utilitzemestà basat en una jerarquia devalors establerta sobre unesrelacions socials de poder; i pot-ser com més quotidià és tambémés autoritari és. Com a anar-quistes és necessari destruir isubvertir aquests conceptes. A través de les olors (però elmateix podria dir-se per a lestextures, sabors i sons) les rela-cions socials de poder es confi-guren i s'articulen al mateixtemps que per mitjà d'aquestesrelacions les olors es fan desa-parèixer o es fan homogènies endiferents llocs, cossos i escales.La qüestió no està tant en quinaolor determinada fa un cos o unespai, sinó en que l'olor és untret característic de la individua-litat i identitat de cada persona illoc. Des d'un punt de vista anar-quista, les individualitats i lesidentitats pròpies són un ele-ment clau en la llibertat i auto-determinació de cada u, i estanen la base de les relacionssocials igualitàries; i el mateixpot fer-se extensiu als territoris.Les olors, per tant, són un ele-ment clau en la construcció lliu-re de les persones i llocs, des dela seva sensualitat fins al reco-neixement dels altres. Per contra, en les relacions dedomini la supressió de les múlti-ples individualitats i identitats ila imposició de la d'aquell grup oclasse que exerceix el dominisobre la resta de persones és unprocés clau. La supressió de lesolors es fa a través de l'estigma-

tització d'unes (la majoria), con-siderant-les no com a "olors"sinó com a "pudors" o olors"impúdiques" des d'una concep-ció cristiana i de repressiósexual. Al mateix temps que desde la classe dominant s'imposenunes poques, exaltant-les icarregant-les d'un simbolismede poder i de posició social, cre-ant la necessitat entre les perso-nes domesticades de copiar iimitar a les classes dirigents.Aquest domini en part és possi-ble al recolzament en el sistemacapitalista. A través del convenino escrit de col·laboració entrel'"odoritat" [seria com el "patriar-cat"] i el capitalisme ambdós sis-temes en resulten mútuamentbeneficiats. D'una banda, l'odori-tat destrueix la diversitat d'olorsi imposa un reduït nombre d'a-questes de forma homogèniaentre els cossos i els espais; del'altra, el capitalisme assumeix,en especial en l'actual societatdel consum, una producció enmassa de colònies, sabons,ambientadors, desodorants [eti-mològicament significa "treureles olors"],... que són consumitsa diari i per un important nom-bre de persones. En la societatque volem destruir la bona olorés la no-olor i les olors política-ment correctes, que es venen enels supermercats sota la llicènciade marques registrades, i ambmassives i agressives campan-yes publicitàries (qui no s'haadonat que els anuncis de colò-nia durant l'època nadalenca sónomnipresents?).

La ocultació de les olors méspersonals i la seva substitucióper olors venudes com a neutress'estén més enllà del cos perocupar i controlar l'espai. Aixòpot veure's, per exemple, en ladistribució de les habitacions enun habitatge (evidentment no enun de 30m2). La cuina i el lavaboestan allunyats del rebedor (ones permet l'entrada als no habi-tants d'aquell habitatge), almateix temps que aquesta habi-tació és odoritzada per mitjàd'ambientadors homogenis. En una escala superior (des de la

local a la global), el que defineixles olors d'un lloc és allò que eslocalitza en aquell espai, allò queidentifica l'espai com a lloc: lavegetació, la fauna, la presènciahumana, els vents, els ali-ments,... Des de l'odoritat l'elimi-nació de la diversitat d'olors esrealitza a través de la homoge-neïtzació dels llocs (encara queestiguin a l'altra punta del mónrespecte a un altre): eliminant ladiversitat d'espècies vegetals ianimals presents o destruint ladiversitat d'activitats humanes;de forma paral·lela la imposiciód'unes determinades olors esprodueix a través de la imposi-ció d'uns pocs productes alimen-taris i d'uns hàbits d'alimentacióconcrets, de la utilització d'unesespècies concretes en jardineriaindependentment de les condi-cions ambientals (per exemple,la gespa o les palmeres), d'unamateixa font d'energia per alsmitjans de transport,... El siste-ma capitalista, de la seva banda,mitjançant la destrucció de ladiversitat (que l'entén com a"competència") aconsegueix fer-se amb el monopoli d'aquellesllavors, llicències, tecnologies otècniques més rendibles, a lavegada que el màxim beneficis'obté d'un consum massiu alllarg i ample del planeta delsbéns i serveis resultants d'aque-lles. D'aquesta manera, es vagi a laciutat que es vagi percebem lamateixa olor a fums de combus-tibles fòssils, a aliments fregits igreixosos, a gespa humida i cloren les urbanitzacions i comple-xos turístics; es vagi al camp quees vagi percebem la olor a herbi-cides, plaguicides i fertilitzantsquímics en extensos camps decereals (d'una única varietat) ocamps d'hivernacles (d'unamateixa espècia de tomàquets). En aquest procés de control deles persones i de l'espai nonomés s'aconsegueix dominarles olors segons les directriusd'una classe dominant, sinó queel paisatge (sigui visual siguiolfactiu) arreu del planeta és elmateix. En aquest sentit lahomogeneïtat olfactiva de l'en-torn i del cos esdevé a la vegadasímbol del poder i del domini iagent d'alineació i domesticacióde les persones que els perce-ben i desitgen imitar.

Concebem a les olors com apotencials instruments d'insu-rrecció, de rebel·lió i desafia-ment!

L'elecció del sentit de la vista per a percebre el món esrecolza en una determinada relació social de poder,que entre d'altres conseqüències amaga la destrucció

de la diversitat d'olors dels cossos i els llocs i la sevasubstitució per unes olors més rendibles al sistemacapitalista.

20

Una visió anarquista sobre les olors

ENavarcles, octubre 2005

Hiram Gascoigne

"En aquest procés decontrol de les person-es i de l'espai nonomés s'aconsegueixdominar les olorssegons les directriusd'una classe domi-nant, sinó que elpaisatge (sigui visualsigui olfactiu) arreudel planeta és elmateix. En aquestsentit la homogeneï-tat olfactiva de l'en-torn i del cos esdevé ala vegada símbol delpoder i del domini iagent d'alineació idomesticació de lespersones que elsperceben i desitgenimitar.

El delicte d�atemptat als agents del�autoritat

ls elements que elTribunal Suprem haanat definint com anecessaris per què es

produeixi un delicte d'atemp-tat a l'autoritat són elssegüents:

a) Que el subjecte passiu del'acció delictiva sigui un fun-cionari públic, una autoritat oun dels seus agents

La noció o definició d'autoritata efectes penals s'entén com al'atribució de mandament (i pertan de capacitat de reclamarobediència) o de jurisdicciópròpia. Tot i que els agents deles Forces i Cossos deSeguretat de l'Estat no tenen nimandament ni jurisdicció prò-pia, i per tan no poden ser con-siderades autoritats, tambéestan legalment protegides peraquest precepte per què estansubordinades a aquestes auto-ritats i són les què en principitenen com a missió complir lesseves ordres i resolucions. La Jurisprudència ha conside-rat agents de l'autoritat per tald'aplicar els delictes d'atemp-tat, resistència i desobedièn-cia: els membres de la GuàrdiaCivil, Comissaris de la Policia,Policies, Agents dels Cossos dePolicia de les ComunitatsAutònomes i els Agents de laPolicia Local. Els vigilants deseguretat privada quedenexclosos d'aquesta tutela.

b) Que aquest subjecte pas-siu es trobi en l'exercici deles seves funcions

Pot semblar que els membresde les Forces i Cossos deSeguretat es troben sempre enl'exercici de les seves funcions,cosa que significaria que sem-pre que rebessin algun escati-ment seria considerat atemp-tat. I més sabent que "estanhabilitats i tenen el deure d'in-tervenir en qualsevol moment illoc , tan si estan o no de ser-vei, en defensa de la llei i de laSeguretat Ciutadana". Peròaixò no és així, ja que un agentnomés està exercint les sevesfuncions durant la seva jorna-da laboral i en els moments enquè sense estar de servei estroba "davant d'una situació de

risc per a la seguretat ciutada-na". Malgrat el què diu aquestúltim precepte, la llei tambéempara als agents de l'autori-tat fora del seu torn de treball,si l'agressió es produeix deguta una actuació en l'exercici deles seves funcions realitzadaen un temps passat o quepugui realitzar en el futur. Un aspecte molt important a

remarcar en aquest apartat ésel fet que els agents o les auto-ritats han d'exercitar el seucàrrec "sense extralimitació",conforme a la legalitat, per quèsi no ho fessin no es trobarien"en l'exercici de les seves fun-cions" ja que no les realitzariencorrectament. Per tan, "no hihaurà atemptat quan l'autoritathagi utilitzat maltractaments,accions violentes, despropor-cionades o injustificades nodeterminants d'una situació dedefensa". Hem de subratllarque l'existència d'extralimita-ció no converteix necessària-ment l'acte o l'agressió en líci-ta, sinó que simplement privaal subjecte passiu de l'especialprotecció vinculada a la sevacondició d'autoritat, és a dir,que l'equipara al de qualsevolaltra ciutadà.

c) Que l'acció consisteixi enun escometiment, en un úsde la força, intimidació greuo resistència activa tambégreu.

- L'Escometiment vedefinit en el Diccionari com a"atacar algú", "llançar-se contraalgú", de manera molt similaral concepte d'agressió.D'aquesta manera l'atemptatqueda consumat amb l'acted'agressió, independentmentde si s'ha produït algun tipusde dany físic o no, que en elcas de què es produeixi seràcastigat possiblement amb eldelicte o la falta de lesions.D'aquesta manera laJurisprudència ha entès quepersones han escomès contraalgú al llançar pedres o còctelsmolotov contra la policia sensecausar-los-hi danys físics (SSTS28-2-1998). Per altra banda,diverses sentències apunten aquè empènyer a policies sem-pre i quan no hi hagi con-seqüències majors, no té enti-tat suficient per ser consideratun escometiment.

- L'expressió legal de"ús de la força" contra unaautoritat o funcionari públic esdiferencia de l'escometimenten tan que no és una agressiófísica dirigida a lesionar la sevaintegritat. Tot i que hi ha uncert buit legal a l'hora de defi-nir quan es produeix aquest úsde la força, les direccions a lesquals apunten alguns juristesanirien en un sentit similar al'ús de la força característicdels delictes de coaccions (és adir, en el sentit d'obligar-los afer o a patir alguna cosa queno desitgen) o a l'ús de la forçaque s'exerceix sobre coses oobjectes, sempre que el funcio-nari rebi indirectament aquestaviolència. Alguns exemplesque representarien aquestscasos serien l'ús de la forçaque s'utilitza a l'arrencar lainsígnia o l'uniforme d' un poli-cia, o el substraure-li unaarma.- Per la seva banda laintimidació greu és legalmententesa com "a una amenaçad'un mal greu i immediat,capaç d'infondre por i terrorsobre la persona". La gravetatde la intimidació ve donada perla gravetat del mal psíquic cau-sat a la persona afectada, perla serietat i la possibilitat dedur a terme el què es diu (cre-dibilitat) i per les circumstàn-cies en les què es produeixaquesta suposada intimidació(intencionalitat). Així doncs,una intimidació abstracte, difí-cil de consumar i que no infun-di terror en l'agent no podriaser considerada intimidaciógreu. El Tribunal Suprem ha

considerat que és una intimi-dació greu apuntar amb unapistola a un policia.- La conducta deresistència es podria definircom a "una oposició a una rea-lització". La resistència consti-tutiva de delicte d'atemptat hade ser greu i activa, definidaper la Jurisprudència com "unaconducta activa d'enfronta-ment i ús de la força, que no ésnecessari que es tradueixi enagressió". Aquesta resistènciaes diferencia de la resistèncialleu i/o passiva, que es potmanifestar de forma rebel,sense docilitat, obstinada,ferma,... sense ser constitutivadel delicte d'atemptat tal i comho indica el TS. Així doncs, unsimple forceig amb la policiano té per què ser considerat uncas de resistència greu.

d) Que el subjecte passiu del'il·lícit actuï amb el propòsitd'ofendre a l'autoritat

Per què es reconegui el delicted'atemptat hi ha d'haver dol(mala fe). Un dol específic queno és altra cosa que la cons-ciència i la voluntat d'escome-tre a una autoritat, és a dir,saber a qui s'escomet i voler-ho fer. Pot semblar que aquestapartat té molt poca importàn-cia però en definitiva ésl'essència de l'agreujamentpenològic que suposa l'e-xistència del delicte d'atemp-tat. Per què es condemna laofensa o la deslegitimitzaciód'allò que representa l'autori-tat, en tan que segons la legis-lació vigent l'autoritat realitzaunes funcions de caràcterpúblic i per tan, per als inte-ressos generals.

En conseqüència si es produeixun atac i es desconeix la funcióque desenvolupa l'agent enqüestió (per què no va vestitd'uniforme, no presenta sím-bols externs o va vestit depaisà i no s'ha identificat prè-viament) no es pot considerarque hi hagi delicte d'atemptat,sinó que es tractaria d'unaagressió contra un particular. A més a més, i tot i que s'hagiatacat a diversos policies,només es podrà realitzar unacondemna d'atemptat a l'auto-ritat, per què no existeixentants atemptats com agentshagin patit l'escomesa. Això no

treu que aquest fet pugui serconsiderat un agreujant i amés a més se't pot condemnardiverses vegades per altresdelictes (com el de lesions).

També afegir que diversessentències senyalen que unasimple petada o un cop carac-terístic dels què es produeixenen una rebolcada amb unagent no constitueixen delicted'atemptat per què són elsresultats que en ocasions esprodueixen quan una personaés reduïda per un policia i perquè la persona en si no tenia lavoluntat d'ofendre a l'autoritat.

La pena de presó que s'imposaa una persona que ha atemptatcontra l'autoritat va de dos aquatre anys de presó i multade tres a sis mesos. Ara bé, siper cometre aquest delicte s'u-tilitzen mitjans perillosos (còc-tels molotov, martells oautomòbils ho poden ser con-siderats ) la pena a imposar ésla superior en grau a la d'a-temptat a agents de l'autoritat,és a dir, de 4 a 6 anys de presó(si l'instrument perillós noméss'ensenya i no s'utilitza, no espot considerar un agreujant,per què es tractaria tan sols dela modalitat d'atemptat d'inti-midació greu).

Esmentar també l'existènciad'un delicte "d'agressió als par-ticulars que acudeixen en auxi-li de l'autoritat", que té com afinalitat protegir i potenciar lespersones i les actituds d'auxilia les autoritats, als funcionarisi als seus agents. La pena aimposar si aquesta agressió esproduís seria l'inferior en graua la del delicte d'atemptat.

Per últim dir que els atemptatscontra Autoritats o contramembres de les Forces iCossos de Seguretat de l'Estatperpetrats per "bandes terro-ristes" no es troben en aquestapartat del Codi Penal sinó quees troben inclosos dintre delsdelictes de terrorisme, en l'arti-cle 572 del Codi Penal.

La figura delictiva que aquí analitzarem està inclosa enel capítol denominat "De los atentados contra laautoridad, sus agentes y los funcionarios públicos, y de

la resistencia y la desobediencia" del Codi Penal.Concretament analitzarem el delicte d'Atemptat alsAgents de l'Autoritat que es troba dintre l'article 550.

21

EBerga, octubre 2005

Atn-nu

"La pena de presó ques'imposa a una per-sona que ha atemptatcontra l'autoritat va dedos a quatre anys depresó i multa de tres asis mesos. Ara bé, siper cometre aquestdelicte s'utilitzen mit-jans perillosos (còctelsmolotov, martells oautomòbils ho podenser considerats ) lapena a imposar és lasuperior en grau a lad'atemptat a agents del'autoritat, és a dir, de4 a 6 anys de presó

LOS BOSQUES OLVIDADOS

Bosques verdes de los pueblos

verde que lucha en las noches

Verde de los árbolesde los olivos

de la esperanzade todos los pueblos

Verde guerrilla al vientorojas y negras

banderas al albaQue vienen por un beso

Golpean las palabrasy caen las lágrimassobre la mesa roja

llora una mujer y callan

Sólo continúan los Revolucionariosen la noche contra los ogros en la soledad de las cárcelesy en el corazón del pueblo.

Faust

Poema fet i recitat a Vilanova i la Geltú divendres 13de maig durant la presentació de la VIII Marxa-

Homenatge als Maquis que organitzava el col·lectiullibertari Lluna Negra.

22

Un talento malgastado?El grup berguedano-Solsonès "the ajos porros band" hatret disc (i encara esta calent). Titulat "talento malgasta-do", esta format per 12 temes, que van des de la critica ala precarietat laboral a la repressió o l'Estat policial. El discesta fet amb un sentiment de llibertat sense caure en dog-mes ni en Ismes obtusos, cosa que es de agrair.

Alguns temes trobem talls de pel·lícules en forma deintroducció, que ens deixen entreveure la seva ironia i sar-casme, encara que el títol ja ens ho diu, que fa que el seu estil de hardcore ( per etiquetar-lo, cadascú interpreti eldisc com vulgui, em permeto denominar-lo "distorsió -prepirinenca") que fa que sigui més atractiu.Els que els coneixen saben que s'ho passaran com les cabres, encara que cada dia et poden sorprendre, si no elsconeixes no et refiis del títol, ni el disc ni els concerts seran malaguanyats.

Agenda llibertàriaressenyesTalento malgastadoThe ajos porros bandAutoproduït

La edad de la técnicaJacques ellulBarcelona: Octaedro 2003 (origi-nal 1960)

BergaCarmen Tar

NavarclesHiram GascoigneJacques Ellul (anarquista cristià; 1912-1994) duu a terme enaquest llibre una anàlisi del desenvolupament tècnic i de laseva inserció en una determinada societat històrica, enfocantla qüestió sota la seva forma de fenomen totalitari. Una de lesprimeres conclusions a les que arriba és que les característi-ques de les relacions entre tècnica, societat i persones, més omenys comuns fins a la revolució industrial (s.XVIII), s'hantransformat radicalment des de llavors. Ellul subratlla que elsnous caràcters d'aquesta civilització imposada i autoritària sónl'automatisme, la indivisibilitat, l'universalisme i, sobretot,l'autonomia de la tècnica. Aquesta autonomia ha provocat quel'ésser humà sigui completament dependent de la tècnica i,per tant, prescindible ("és l'objectiu però també [...] l'objectede les tècniques", p.434). En aquest sentit, l'autor se centraespecialment en l'anàlisi de l'impacte de la tècnica en els diferents àmbits de l'activitat humana i com les personessón transformades per la tècnica. Per a ell la tècnica supera la màquina i l'industrialisme en la destrucció de l'ésserhumà (idea típica dels crítics a la tecnologia), de manera que el conjunt d'activitats humanes es troben avui total-ment imbricades en la tècnica i, per tant, difícilment separables; tal i com mostra la uniformització històrica de lestècniques administratives, comercials, educatives, científiques, industrials, militars,..., així com la seva organitza-ció centralitzada. Així doncs, és la tècnica -i no les persones- qui decideix què s'ha de fer, què és correcte i què ésjust. I ho fa moguda pels seus propis interessos i no pels interessos humans.

Encara que pugui sorprendre no dedica un apartat específic a tractar temes que solen ser d'un gran interès, comper exemple la contraposició entre les avantatges i inconvenients de la tècnica. Tal i com adverteix el propi autor,aquest treball no tracta "de fer un judici ètic o estètic sobre la tècnica" (p.5), tot i que és conscient del fet que lespersones tecnòfiles el jutjaran com una obra pessimista i les tecnòfobes com una crítica optimista en contra de latècnica (tal i com pot veure's, de fet, en les ressenyes publicades en el Boletín de Información Anti-industrial, de LosAmigos de Ludd, i en la revista Re-evolución, de Anticivilización). També són discutibles algunes de les afirmacionsd'Ellul en quant a la relació històrica, i inclús filosòfica-religiosa, entre tècnica i societat. D'altra banda, algunes deles qüestions es s'enfoquen des d'un plantejament que, en una perspectiva de principis del s.XXI, han quedat obso-letes (com, per exemple, l'anàlisi referit a la planificació econòmica, que en l'actualitat requereixen d'altres enfoca-ments). Tot i això l'interès que desperta aquest treball no ha disminuït a pesar dels anys transcorreguts des de que fouescrit (1960), tal i com mostra que sigui reeditat l'any 2003. Moltes de les idees d'Ellul es mantenen plenamentvigents i, inclús, s'han vist confirmades en forces aspectes. Aquest llibre juntament amb els seus altres Le systèmetechnicien [El sistema tècnic] (1977) i Le bluff technologique [La timada tecnològica] (1988) formen tres obresimprescindibles i ja clàssiques sobre la crítica a la tècnica, la tecnologia i la civilització, superant les aportacions altema d'autors com Lewis Mumford (La megamáquina).

JA HA SORTIT EL SEGONNÚMERO DE LA REVISTADE LA REVISTA DE PENSAMENT TERRITORIALANARCO-TERRITORIS.

Us la podeu baixar en PDF a:

www.berguedallibertari.org

22 de novembre

- A les 8:00 CONCENTRACIÓdavant Na Bastardes per evitar eldesallotjament

Dissabte després del desallotja-ment

- A les 18:00 a la Plaça SantDomenech cercavila de protesta

CONCERT per l�autogestió de lainformació12 dde nnovembre aa lles 223 HH aal llocal dde l�assemblea dde jjoves dde Sallent

3 e

THE MENTESAJOS PORROS BAND

KÒDUL LA MÊLEÈ DEL GREMI

DJ�S

a seva família que erapagesa?No, el meu pare treballa-va a la fàbrica i la meva

mare també. Eren de pagès peròtreballaven a la fàbrica. La mevamare vivia al Ballaró i el meupare a Cal Rafael, llavors totsdos treballaven a la Plana.Després el meu pare se'n va anara treballar al riu, a la ColòniaRosal i la meva mare es va anara casa perquè érem cinc de colla.Jo quan vaig tenir 13 anys vaiganar a treballar a la fàbrica a laColònia Rosal, als teixits.

Abans de la guerra ja militavesa la CNT?Al sindicat sí, però estava sindi-cat a la Colònia Rosal peròdesprés vam dir que el faríemnosaltres i el vam fer a Olvan ivaig ser el president i llavors ésclar ja tenia un nom ben dolentper ells, cullons el "Pepet de Cala Ballarona". Jo era molt amicabans amb els fills de l'amo deCal Ballaró, jo havia viscut moltde temps a Cal Ballaró quan erapetit perquè hi tenia el padrí i esclar eren molts amics amb el noide l'amo i anàvem a estudi juntsi això, amics fins la guerra;bueno durant la República ja vacanviar, durant la República jaens vam fer enemics però no pasa matar i llavors va arribar elmoment de la guerra...

Éreu molts al sindicat d'Olvan?Oh molts, era petit Olvan. Peròhi havia la Colònia Rosal englo-bada amb Olvan perquè laColònia Rosal era més del muni-cipi d'Olvan i érem molta mésgent que a Olvan perquè alpoble era molt més petit hi havia7 o 800 persones i era un pobleque no tenia gaire importància.Però vam fer la CNT d'Olvan i jovaig ser president i ja no vam sermés amics amb aquella gent.Però no se'n recorden que jo elsvaig salvar quan els anaven amatar: "i que en farem d'aquestagent si queda la mare i els fills",perquè ja volien matar d'altres itot, hi havia un que els hi deienels Reig, aquests era un quedesprés seria president deFalange i aquest naturalment em

volia matar després de la guerraperò jo abans li havia salvat lavida, aquell home era un malpa-rit, però és clar tenia la mare,tenia la dona, tenia tres fills ivaig dir: "que en farem d'aques-ta gent", i bueno no els vanmatar i em devien la vida en a mii quan van entrar els nacional embuscaven per matar-me, aquestsmateixos.

Llavors durant la guerra tu novas anar al front.No hi vaig anar al front, no.Perquè jo quan vaig entrar al ser-vei militar (estem parlant encaradel rei) em va tocar el númeroper l'Àfrica i no volia anar perquèvenien tots malalts i jo vaig dirque era curt de talla. Amb laguerra em van tornar a medir illavors vaig dir que patia del cori tenia una hèrnia a l'estomacque resulta que aquesta hèrniatocava el cor i em van declararinútil total.

Per tant durant la guerra vasestar a Olvan. Seguies treba-llant a la Colònia? Sí, llavors a Olvan com que no hihavia gaires homes em vaig cui-dar del suministre, del pa, vaighaver de calcular a cada famíliaquants grams de pa els hi tocavai encara fa dos o tres anys queem vaig trobar un company queem va dir: "tu tenies el pa al teu

compte i no havies menjat maiuna molla de pa més que elsaltres", això no, no havia menjatmai més pa del que em tocava.Aquest company era el meusecretari (CNT) Josep FauraCodina.

Durant la guerra es van fercol·lectivitats agràries?Sí, sí. Això es va fer. Terres aban-donades es van agafar, algunsperò no tots perquè hi haviagent que tenia por de quedarmalament amb l'amo. Des delsindicat vaig fer coses per laterra perquè els pagesos tenienel president del sindicat (Unió deRabassaires) que no es cuidavade res i em venien a veure en ami perquè sabien que era mésrevolucionari. Els del sindicatagrícola tenien por de quedarmalament amb els amos.

A part de la CNT hi havia algu-na altra organització llibertàriacom Joventuts Llibertàries?Sí hi havia Joventuts Llibertàries.

Hi erets tu?Sí és clar, sempre m'agafaven ena mi per tot, jajaja...Vam posarun rètol a una casa que estavatancada: Joventuts Llibertàries.

Amb l'Ajuntament sempre està-vem emprenyats. Feien assem-blea pública, i un dia que vaig

anar vaig fotre un soroll allà i l'al-calde va dir: "a partir d'ara novindrà ningú més que nosaltresa la reunió". La meva intervencióera qüestió que si perdíem jom'agafo la maleta i marxo peròmentrestant si hi érem havíemd'estar a totes havíem de defen-sar la revolució. I bet aquí que vaprohibir la l'assemblea pública.Es deia Miquel Costa, dels page-sos. D�ERC i era amic dels rics.

A Olvan no tenia local la CNT?El local de la CNT era una casaque estava tancada, no hi havianingú i estava a peu pla i la vamobrir i ens hi vam ficar. Va venirl'amo que era un xicot jove quevivia fora d'Olvan, va venir a veu-re'ns i va veure que estava benrespectada la seva casa i va mar-xar potser no gaire content per-què era nostra: CNT-AIT estavamarcat i vam quedar amics ientesos. Vam continuar en aque-lla casa fins el feixisme. Jo li vaigdir a la meva dona: "si venen elsfeixistes cremeu això" i van venirels feixistes i ho van fer, van cre-mar tots els papers.

Va arribar l'hora de passar lafrontera i a França vam ser moltmal assistits perquè no hi haviares, només hi havia la platja avora del mar perquè no enspoguéssim pas escapar. Estàvemtancats allà a vora del mar, a la

intempèrie de la pluja, la neu itot el que queia. Era el camp deconcentració de Saint Cyprien.Més tard vam anar una mica méslluny on havien fet un parell debarraques amb teulada i fines-tres tot i que el terra seguia sentla sorra de la platja. Vam viureallà no se quan temps fins queens moríem de gana i ens van ferser d'una companyia de treballa-dors i allà fèiem pic i pala, fèiemja preparació per la guerra.Nosaltres no sabíem que veniauna guerra però ells sí. Peròquan els alemanys ocupenFrança ens van agafar i ens vanportar a Mathaussen i allà vaigpassar quatre anys, tres mesos ionze dies.

Vas conèixer el Josep Ester?L'Ester era un gran amic meu desde jove. Havíem jugat a futboljunts, ja ho crec, era molt bonxicot. Ell era del sindicat i jotambé i havíem fet algunes reu-nions, xerrades i qüestions sin-dicals, teníem contacte i de fet jaérem amics d'abans. I va venir apetar a Mathaussen a causa deque ell feia el maquis, era "Chefdel maquisard" i es clar va seragafat i va anar a petar aMathaussen i allà ens vam trobari m'acagundena quina cosaestranya de trobar-nos allà. Ellvolia activar, no podia estarquiet, però no hi havia res a fer isi haguessin sabut que teníemuna mica d'activitat contra el fei-xisme ens haguessin matat.

On vau anar de França desprésde Mathaussen? Vam estarrepartits pels ajuntament d'es-querra de França. Jo estava pri-mer en un centro però cansatvaig voler anar a treballar, cansatde viure així col·lectivament, ivaig anar a demanar feina a laborsa de treball i em van llogarde seguida i em vaig quedar aFrança i vaig arribar a ser con-tramestre durant vint o vint-i-cinc anys i així vaig passar lavida i em vaig tornar a casar(m'havia casat a Olvan dosmesos abans de la guerra i ladona i la filla van quedar allà).Vaig estar 50 anys a París finsara fa 5 anys que vaig venir enaquí. Vaig viure bé aquesttemps.Salut company i fins aviat!

Josep Simón, vell anarquista d�OlvanLa fem petar amb...

Fa uns dies vam anar a retrobar a Josep Simón i Mill(Olvan, 1912) a la residència de Sant Pedor. Sobre lavida del company Josep podeu trobar dos llibres publi-cats:· Ballarà i Abayà i Joan i Simón i Mill, Josep: Quatreanys, tres mesos i onze dies a Mathausen. Berga, 2001.· Salvadó i Valentines, Ramon i Simón i Mill, Josep:Un Clam de llibertat : vivències de Josep Simon i Mill,exdeportat de Mauthausen (4.929). Saldes:Abadia,

2003.Aquestes obres tot i que repassen la seva vida, es cen-tren bàsicament en els anys que va haver de sobrevi-ure al camp de concentració i extermini nazi deMathaussen. Nosaltres, sense deixar de parlar dels hor-rors dels feixisme hem volgut saber més coses de laseva militància anarquista i anarcosindicalista a lacomarca i sobretot al seu poble, Olvan.

LBerga, Octubre 2005

Pep i tu i companyia

El pèsol Negre. Nº 24. Octubre-Novembre 2005

Documents

Transcript of El pèsol Negre. Nº 24. Octubre-Novembre 2005