El pèsol. Negre Nº 36. Gener-Febrer 2008

!BergaCrònica d'una tardor llibertària. /pàg 8

!ManresaCondemnats dos mossosper lesions i injúries a unmenor. /pàg 7

!ArreuVenezuela: Ni chavistes niopositors! /pàg 19

Brasil: Syngenta assassina/pàg 18

Publicació llibertària de l�Alt Llobregat i Cardener

Els runams de sal deSallent: l'esperpentcontinua

Fa més de 20 anys que es fan cursos d'energies renovables al'Escola Agrària de Manresa. El nombre d'alumnes ha anatcreixen molt, curs rere curs. En un curs poden passar fins amil alumnes. Les instal·lacions a dia d'avui es pot dir quesón idònies i el centre ha esdevingut pioner en aquestamatèria. Tanmateix, el passat 8 de gener el Departamentd'Agricultura i Pesca, que finança aquests cursos, va infor-mar que no se'n podia fer càrrec per una tallada pressu-postària. Els docents van decidir començar el curs, exposant-se a no cobrar. Finalment el Departament ha finançat els cur-sos però ha advertit que no se'n pot seguir fent càrrec decara al futur, ja que les energies renovables han deixat de serun objectiu per a ells.

GRATIS6.000 exemplarsII època núm. 36

Gener-febrer de 2008

Al 90.6 de la FM:Ràdio Korneta!

/pàg 9

ESPORT I ANARQUISME

Futur incert pels cursosd'energia renovable del'escola agrària de Manresa

Les adminstracions estan a punt de tirar enda-vant l'ampliació de la muntanya de sal sensedemanar cap compromís medioambiental clar al'empresa. El més penós és veure com des delComitè d'Empresa d'Iberpotach es defensen elsinteressos de l'empresa i no els dels treballadorsen tant que treballadors (cobrar sous íntegres sis'ha d'aturar l'explotació temporalment) ni comhabitants d'aquestes terres (exigint responsabil-itats ambientals a empresa i administracions).

""Ràdio Korneta és un projecte de l'Associació Cultural per l'Autogestió de laInformació a l'Alt Llobregat Ara mateix la ràdio pot escoltar-se al 90.6 de la FMde Berga cap avall, fins als límits de la comarca aproximadament. /pàg 6

/pàg 16-17

HUMOR /pàg 22

" Comencem l'any a Berga amb una novaokupació. El passat diumenge 30 de desem-bre al matí va ser okupada una casa alnúmero 8 del carrer Torre de les Hores deBerga. Aquesta acció ha permès a diversesberguedanes dues coses: denunciar l'espec-ulació i tenir vivenda./pàg 3-5

El part d'aquest número 36 del pèsol negre que tens a les mans haestat més llarg del que solia ser normal. Us demanem disculpes atotes per no haver acomplert amb el nostre compromís de sortircada dos mesos. D'una banda és culpa de la polimilitància de lespesoletes que fem aquesta revista i que clar la nostra vida com lateva és de vegades complicada. Sigui com sigui, volem aprofitar totplegat per dir una cosa evident i és que les coses importants solenser evidents: el pèsol negre no es fa sol i costa molts esforços econò-mics i sobretot humans tirar-lo endavant i que tu ara el puguis lle-gir. Pensar-lo, redactar-lo, maquetar-lo, distribuir-lo, pagar-lo... Endefinitiva que quedes convidada a participar al pèsol, o a fer unaaltra publicació o qualsevol altra cosa, ja que per lluitar contra lesinjustícies d'aquest món hi ha mil coses a fer i les coses NO ES FANSOLES. Si bé és cert que totes portem un món nou als cors, cal queaquest món nàixi i creixi i tot plegat es feina, molta feina que peragradable i justa que sigui de vegades es fa feixuga.

Dit això, per excusar-nos i fer-vos reaccionar -o almenys intentar-ho- volem saludar el naixement de la que considerem la nostra ger-mana: Ràdio Korneta. Una ràdio lliure i per tant autònoma i auto-gestionada que emet des de Berga actualment al 90.6 de la FM.Ànims a totes les companyes que estan en aquest projecte i llargavida a Ràdio Korneta.

Encara a Berga hem de felicitar també a les nous okupes. A Bergatambé hi ha okupes sí senyora. No podien ser menys que a Manresai com que a Manresa no paren de voltar pel món, a Berga han apro-fitat per intentar passar-los al davant. Al segon intent sembla queaquestes okupes ja tenen una vivenda. Es tracta de la primera casaokupada de Berga que es reivindica com a tal per -a més de fer devivenda- fer una crítica particular a l'especulació i més global al sis-tema econòmic i polític actual.

Al dossier podreu fer un tast esportiu i anàrquic i en aquest núme-ro tornem a apostar pel còmic i l'humor amb la idea de consolidarla secció. Bé, esperem que vagi de gust la lectura i recordeu que lescoses no es fan soles i que si no us agrada una cosa més val queparticipeu per fer-la canviar, que participeu directament, senseintermediaris, amb la vostra veu, perquè sinó ningú ho farà pervosaltres i si diuen que ho fan per vosaltres tingueu clar que usenganyen. Salut i anarquia!

Web de el pèsol negre

Al web trobaràs en PDF els diversosnúmeros de la revista que han aparegut(tant de la primera com de la segonaèpoca) a part de les darreres notícies iinformacions respecte aquesta publicacióllibertària.

Pàgina 3: · Accions contra l�especulació i la destrucció del Berguedà.

Pàgina 4: · Crònica d�una okupació frustradal.

Pàgina 5: · Un dessallotjament una altre okupació.

Pàgina 6: ·Neix Ràdio korneta.

Pàgina 7: · Condemnats dos mossos d'esquadra per lesions i injúries a un menoral Pont de Vilomara i Rocafort.

· Roc Falcon, ni legal ni il·legal.

Pàgina 8: · Capellans.· Crònica de la tardor llibertària.

Pàgina 9: · En perill el futur dels cursos d'energia renovable de l'escola agrària de Manresa.

· Judici pel mural del ZTA (zona temporalment alliberada) Banzai.

Pàgina 10:· Sgae i el nou cànon digital.

Pàgina 11-14: DOSSIER CENTRAL �Esport i anarquisme�.

Pàgina 15:· La ley de la memoria histórica favorece muy poco a las victimas del franquismo.

Pàgina 16:· El pedaç de Vilafruns i Prou sal!.

Pàgina 17:· La sal i el capital.

Pàgina 18:· Quan la memòria s�escriu en majúscules.· Syngenta assassina.

Pàgina 19:· Ni Chavistes ni opositors.

Pàgina 20-21:· Monique witt, no es neix dona.

Pàgina 22: · Humor-

Pàgina 23: · Ressenyes i agenda.

Pàgina 24: · Entrevista.

SumariEditorial

*BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/ Pinsanianúm. 7 bxos, Berga 08600. Adreça electrònica:[email protected] AssociacióCultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu difusor

del pensament i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartatde correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: [email protected] www.berguedalliber-tari.org (Portal llibertari del Berguedà on trobareu les pàgines web dels col·lectius llibertarisberguedans). Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (centre de documentació, recerca i difusió dela història social de la comarca): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de cor-reus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: [email protected] Pèsol Negre (publicacióllibertària de l�Alt Llobregat i Cardener): [email protected]. Ràdio Korneta Apartat de cor-reus número 16, 08600 BERGA Telèfon: 93 821 65 92 Correu electrònic: [email protected] Web: http://radiokorneta.info Myspace: http://www.myspace.com/rkorneta*GIRONELLA: Associació Cultural La Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalaciónúm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. Adreça elec-trònica: [email protected] La Tremenda (centre social okupat):cantonada entre el c/ St. Salvador i elc/ Hospital al nº 24-26, Manresa.CNT Manresa/CSO Valldaura, c/Jorbetes, 15. [email protected] *MONISTROL DE MONTSERRAT: CNT-AIT (anarcosindicat): c/ Sant Pere núm. 35,08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica: [email protected]. *NAVARCLES: CalCarrasclet: [email protected]. Masia okupada Ca n'Escaiola: [email protected].*OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT: Amics d'Agustín Rueda Adressa electrònica: [email protected], CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona).Telf. : 93 837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica: [email protected]. Pàgina Web:http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA: L'Alternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina web: www.surialternat.tk Adreça electrònica: [email protected]

Directori

www.berrguedalliiberrtarrii.orrg/pesolnou

[email protected]

Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és el por-taveu de cap associació ni entitat. El col·lectiu Pèsol Negreés obert i canviant i no representa a ningú, solament a quien forma part a cada moment. D'altra banda, com a col·lec-tiu només intentem assumir l'editorial i les grans línies de

la publicació, la resta de textos són responsabilitat dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui que es rasqui.

Tancament d'aquesta edició: 14/01/2008 a les 19:00.

En aquest Pèsol Negre han participat: Barrikada, Centre d'estudis Josep Ester Borràs, CGT correus Manresa, Cirne, Col·lec-tiu editor del www.berguedallibertari.org, Columna clitoriana, Dani pagesot, El de la barretina, Fotó, Hiram Gascoigne, JoanBusquets, Joni, Lazarillo d�Óden, L�espurna, Marginal Musix (greatest hits), Ninguen si cansa, Plataforma prou sal!, Quechua,Roger, Salat, Pep i Tu, ZTZ Banzai.

Atenció: Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que ens feu arribar els vostresarticles de denuncia, pensaments, poemes, etcètera. Intentem publicar-ho tot, tingueu paciència.

I recorda...

es del novembrepassat al Berguedàs�han succeït unasèrie d�accions en

contra de l�especulació immobi-liària que lucra a uns pocs imartiritza a la majoria. Entreelles cal destacar l�edició decartells, pintades, pancates,concentracions i un parell d�o-kupacions. Accions algunesd�elles totalment descoordina-des entre sí però que han coin-cidit en el temps i persegueixenel mateix objectiu: denunciarl�especulació.

Edició de cartells

500 cartells amb el lema �desa-llotgem la màfia especulativadel Berguedà� han decorat lescartelleres de Berga i la resta dela comarca. Aquests cartells,editats a dues tintes assenyalenles empreses i institucions cul-pables de la destrucció de l�altllobregat i de l�especulacióimmobiliària. Entitats que eslucren amb el dret a l�habitatge.

Informació

El tema antiespeculatiu i dedestrucció del territori es perdesgràcia una constant al pèsolnegre per la seva actualitat.L�anterior pèsol negre conteniaun extens reportatge d�investi-gació sobre les màfies del cascantic de Berga des de finals delsany 90 fins a l�actualitat.

Accions

A principis de novembre ienmarcat en la campanya con-tra el meeting point es va serrarel cartell promocional de Clau21 a Espinalbet que anunciavala construcció d�uns xalets.

També al novembre es penjàuna immensa pancarta d�unagrua situada al bell mig delcarrer major de Berga. A la pan-carta s�hi podia llegir �prouespeculació�

Plantilles

També han aparegut a lesparets de Berga diferents mis-satges que condemnen la espe-culació immobiliària i animen aokupar. Amb els lemes: �nihipoteques de compra ni mob-

bing de lloguer, okupa tutambé!�, �politics, promotores iimmobiliàries ens hipotequenla vida i ens destrossen lacomarca� i finalment �500eurus per un pis a berga? prouespeculació�.

Concentració

El diumenge 25 de novembre

es va convocar una concentra-ció sota el lema �contra l�espe-culació immobiliparia i la des-trucció del Berguedà� a la plaçade les fonts de Berga. La con-centració esdevingué manifes-tació i durant el seu transcurses van encartellar les immobi-liàries del carrer major deBerga. Aquesta acabà amb l�o-kupació d�una casa per part de

varies persones.

okupacions

El dia 25 de novembre variespersones expropiaven una casaal casc antic de Berga. Però l�a-legria va durar poc doncs enpoc més de 24 hores es veierenobligats a abandonar-la. Peròcom presagiaven en el seu

darrer comunicat el dia 30 dedesembre una altre casa fouokupada.

Així doncs en poc temps moltesaccions han anat denunciantl�especulació i a la vegada plan-tejant alternatives totes ellesdes del treball de base i l�acciódirecta.

Berga, desembre de 2007

Barrikada

D

Accions contra l�especulació i ladestrucció del Berguedà

Actualitat /Especulació

// 3

# D�esquerra a dreta i de dalt a abaix: 1. Cartellsantiespeculatius. 2. Acciò contra clau 21 a Espinalbet.Pintades amb plantilla contra l�especulació. 3. Concentració del dia 25 de novembre i 4. pancartapenjada a una grua del carrer major de Berga

Actualitat /Okupació

// 4

l dia 24 de novembre ungrup de persones vanokupar el número 12 delcarrer Buxadé de Berga

per fer efectiva la demanda d'unhabitatge digne i denunciar l'es-peculació immobiliaria. La noti-cia va saltar a la premsa i tinguéun ampli ressó. Mitjans comregió 7 dedicaren algunes líniesa la noticia i d'altres com radioberga gairebé van fer un segui-ment especial. Però l'acció duràpoc més de 24 hores. Comdenuncien els okupes en el seumanifest el dilluns els mossosd�esquadra van aparèixer variesvegades per la casa amb acitudcoercitiva i amenaçadora ambels teòrics propietàri i llogater del�immoble. Van informar alsjoves que existia un contracte delloguer i que per tant seriendenunciats per violació de domi-cili i no per usurpació. Davantd'aquest nova situació els jovesvan decidir abandonar l'espai jaque la jutjesa podria ordenar undessallotjament cautelar en

qualsevol moment.

Mentres tot això passava, poli-tics, policia i veïns reaccionàrisfeien totes les trucades i ges-tions possibles per fer fora alsokupes. Evidenciant una vegadamés la seva complicitat absolutaamb els especuladors.

La Farras, al costat delsespeculadors

A alguns veins inclús se�ls hi vaacabar veient el plumero, comper exemple a la Roser Farràs,lluitadora insaciable contra l'es-peculació al barri vell de Bergaque es va acabar alineant ambels especuladors en la sevacreuada contra els okupes.Deixant entre veure que el que lipreocupa a aquesta dona no ésque poques empreses ostentincentenars de pisos i es lucrinamb el dret de tots a un habitat-ge digne, sinó que els edificisabandonat es puguin omplir deimmigrants, okupes i deméspúrria infidel.

Les consequències de tot plegat

Tot i que finalment la ocupacióresultà frustrada les conseqüèn-cies de l'acció en foren multi-ples. En primer lloc s'aconseguítreure a la llum el tema de l'es-peculació immobiliària i el nego-ci del totxo que beneficia a unspocs. I per altra banda gràcies al�acció es tornà a parlar de lesanomenades cases fantasmes (Elpèsol negre anterior conté unextens reportatge sobre aquestsproblemàtica) i sembla ser que,pel que ens hem pogut assaban-tar, els politics ja estàn moventcel i terra per intentar solucionarel problema: no fós cas que elcasc antic de Berga es convertísen un niu d'okupes. I es que sibé es tornà a parlar del tema deles cases fantasmes alguns veinsdel casc antic ja es van cuidar deplantejar el tema dels okupescom un problema generat perles cases fantasmes i no comuna acció que podria ajudar asolucionar el problema.

El mateix dia que els joves aban-

donaven la casa Level inversions,propietària de part del bloc depisos okupat tapiava a correcuita, vàries de les seves propie-tats al casc antic de Berga.

Primer comunicat dels okupes:

Contra l�especulacióexpropiació i autogestió

�Actualment trobar un lloc onviure a Berga és cada vegadamés difícil. Els preus dels pisosde lloguer són cada vegadamés desorbitats i els pisos decompra costen el sou de mitjavida. Arreu es construeixenurbanitzacions que ens des-trossen el Berguedà per cons-truir-hi xalets pels rics.Habitatges que ni volem nipodem permetre'ns. Les pro-motores i immobiliàries es fre-guen les mans amb cada novapromoció i nosaltres ens veiemobligats a sotmetre'ns a la dic-tadura de bancs i caixes pertenir un sostre. Mentrestant aBerga un miler de cases restenabandonades. És la lògicail·lògica del capitalisme. I és la

realitat del casc antic de Berga.La majoria de cases abandona-des es localitzen a la zona cen-tral del municipi. Moltes d'ellesvan ser objecte d'una estafaimmobiliària ara fa pocs anys iavui en dia segueixen abando-nades. Moltes empreses pro-pietat de poques persones esvan enriquir comprant i venentpisos abandonats a altresempreses sense cap intencióque les ocupés mai ningú,especulant i negant el dret detots a un habitatge. Aquestalògica al casc antic segueix avuien dia arreu de Berga. Diferentsempreses segueixen ostentantgran quantitat de finques aban-donades sense cap intenciód'actuar-hi. Mentre uns pocss'enriqueixen sense treballar,nosaltres hauríem de treballarmitja vida per paga'ls-hi el pis.Fer negoci en diuen uns, roba-tori en diem nosaltres. Perònosaltres no entrem en aquestjoc, perquè no volem. No com-partim les regles injustes d'a-quest sistema i és per això que

Crònica d�una okupació frustrada

Continua a la pàgina següent


Barrikada

E

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

C./ Clos, 5. 1r pis.08605 Sallenttel. 938370724

SINDICAT DE MINERIASINDICAT D�ACTIVITATS

DIVERSESSALLENT

# D�esquerra a dreta: 1. Foto des d�inte-rior de la casa situada al carrer boixad-er feta el m ateix dia de l�okupació. 2.Concentració contra l�especulació querecolzava l�okupació 3. Façana de lacasa minuts després de ser okupada

esprés del pri-mer intent frus-trat d'okupacióa Berga els oku-

pes ja van anunciar en uncomunicat que seguiriendesobeint. I així ha sigut. Eldiumenge 30 de desembreal matí varies persones -algunes d'elles relacionadesamb la primera okupació-van entrar a la casa situadaal número 8 del carrer Torrede les Hores de Berga ambl�intenció de quedar-si. Lacasa recentment okupadaés propietat d'una dona dela població de l'Escala queregenta la immobiliàriaFinques Mas i Casas.

Aquesta casa, a diferènciade la anterior no forma partde l'entramat de cases "fan-tasmes" però segons hancomentat alguns veïns esta-va buida amb la única inten-ció d'especular amb ella. Els

veïns han comentat que lapropietària va fer fora a laanterior inquilina ja fa unsanys i té la intenció d'ende-rrocar tota la casa i cons-truir-hi pisos.

L'edifici del costat, és pro-pietat de la mateixa perso-na, està declarat en ruïna iactualment és habitat única-ment per una persona gran.

L'edifici consta de dos pisosde reduïdes dimensions id'una planta baixa. Segonsinformen els okupes l'edificies troba en estat absolutd'abandó i portarà bastanttemps acondicionar-lo deltot. I en això mateix estanttreballant des del dia 30. Laokupació -a diferència del'anterior- ha passat bastantdesapercebuda i cap mitjàde comunicació se'n ha fetressò. Pel que fa l'actituddels cossos repressius eldilluns 31 de desembre ales 19:00 de la tarda unapatrulla de mossos d'esqua-

dra es personava a la casaper informar que hi havia undenuncia interposada i perintentar -sense èxit- identifi-car als okupants.

També el dijous dia 10 degener la propietària envià auna empresa de la construc-ció a tapiar la casa. Els oku-pes van informar als paletesque la casa no estava des-habitada i aquests van pro-cedir a tapiar només la casadel costat que també éspropietat de la mateixa pro-pietaria. Així doncs veiemque la propietària al margedel procediment legal estàfent mans i manigues perfora als okupes.

La casa tindrà la funciósocial de vivenda, una casaarrencada als interesosespeculatius i que a partird'ara -com diuen els okupesen l'anterior comunicat-s'omple de vida i il·lusions.

Un desallotjamentuna altre okupació

Actualitat /Okupació

// 5

Berga, gener de 2008

Barrikada

D

tirem pel dret, perquè sabem que ésel que és just i lícit. Sabem que laclasse política mai farà res per can-viar tot això, però es que ni ens lacreiem ni la necessitem. És per totaixò que avui hem alliberat un espai.Un lloc destinat a vivenda guanyatals especuladors que el voldrien plede rates. Un lloc mort fins ara que apartir d'avui s'omple de vida iil·lusions.

Salut i desobediència!�

Segon comunicat dels okupes

�El passat diumenge 25 un grup depersones vam entrar a una finca des-habitada del carrer Buxadé, al barriantic de Berga, després d'un llargprocés de selecció, per denunciarpúblicament l'especulació salvatgeque s'hi pateix d'anys ençà sota lanegligència i desídia institucional,així com per reclamar el dret a unhabitatge digne i assequible per atotes les persones, i en conseqüèn-cia, com a manera de dotar-nos d'unhabitatge en un pràctica que consi-derem de legitima desobediència iinsubmissió a les lleis del mercat. Lafinca en qüestió, composada persoterrani, planta baixa, tres pisos igolfes, forma part de l'entramat de"cases fantasma" deshabitades iabandonades a Berga. Poc després,una gran dotació de Mossosd'Esquadra i policia municipal, enuna gran de mostra de defensa delsinteressos especulatius, accedien ala casa sense ordre judicial i identifi-

caven a alguns visitants, mentrealtres ocupants s'identificavenvoluntàriament, advertint d'unamanera fugaç que seriem acusatsd'un delicte d'usurpació. El dilluns almatí s'hi van presentar diversosmossos d'esquadra, del bracet delteòric propietari (Level InversionsS.L.) i llogater del soterrani, plantabaixa i primer pis, advertint i ame-naçant que seriem denunciats perviolació de domicili, tot argumentantun teòric contracte de lloguer bas-tant sospitós, que incloïa el primerpis (en mans d'uns altres propieta-ris, segons l'actual registre de lapropietat).

Mossos d'esquadra van fer mans imànigues en l'estratègia de la por il'amenaça, insinuant un desallotja-ment imminent, tot i que aquelleshores no hi constava cap denunciaals jutjats de Berga. Per tot això, iveient les irregularitats i complici-tats de la policia amb els especula-dors, preveient un nou abús depoder (a que ve tant de zel en aquestcas?), hem decidit lliurar de nou lacasa a les rates, conscients que capadministració pública actuarà amb elmateix zel que per desallotjar oku-pes, i que només des del treball debase i l'acció directa es recuperaranespais de vida i dignitat entre elsmiserables interessos dels especula-dors i els seus còmplices.

Seguirem insistint, seguirem deso-beint!�


plaça maragall, 7

c./ MossŁn Huch, 11(Mercat Municipal) BergaTel. 938221334-Tapes variades, esmorzars, entrepans freds i

calents, sucs naturals i gran

assortit de tes arom tics-

P I N T O R S

# Casa situada al carrer harmonia propietat de Levelinversions 25 S.L. Els propietàris no tardàren en tapiarles seves cases del casc antic a conseqüència de l�oku-pació

# Nova casa okupada el dia 30 de desembre passat. Situada alcarrer Torre de les hores núm 8 de Berga.

ivendres 30 denovembre de 2007van començar aBerga les emissions

en proves de Ràdio Korneta perla freqüència modulada (FM). Enun primer moment des del 90.7i de seguida des del 90.6 de laFM.

Ràdio Korneta és un projecte del'Associació Cultural perl'Autogestió de la Informació al'Alt Llobregat que de maneraassembleària, autogestionada isense ànim de lucre han volguttirar endavant aquesta ràdiocomunitària impulsada per lapreocupació de les persones d'a-questa associació pel lliurepen-sament, la cultura, el dret a la

informació i el pensament crític.

Aquest projecte va ser plantejatfa ja força anys quedant, comtantes coses, a mitges. Un logo iuna sèrie d'aparells obsolets erael que hi havia quan fa poc mésd'un any un petit grup de perso-nes va començar a recollir dinersi a muntar tota la infraestructuranecessària per tal de crear unaràdio lliure. En tot el procés elsamics i companys de RàdioBronka hi han tingut un paperdecisiu. Avui la ràdio ja és unarealitat. Fa gairebé dos mesosque la ràdio ja funciona i ho faen fase de proves, tot i que ja hiha força programes, ja que enaquest període anomenat de"proves" es previst que puguinanar sortint diversos problemes-com està sent el cas- que s'es-tan solucionant sobre la marxa

per tal que aviat les emissionssiguin d'una bona qualitat.

De moment hi ha diversos pro-grames de producció pròpiacom el magazin setmanal delsdissabtes al matí: "Berga podri-da", on es tracten temes d'histò-ria, notícies i actualitat local id'arreu, on es fa una tertúlia,entrevistes, ressenyes, humor icrítica social. També hi ha unmolt bon programa de jazz �Lagramola de l�avi� un de heavy�Plovent sang�, un altre que trac-ta la problemàtica dels presos�No hi som totes� o "Veus de laterra" quinzenals. De fet, a diad'avui, gairebé tots els progra-mes són setmanals (això vol dirque s'emeten en directe un copper setmana i que es repeteixendos cops més gravats en aquellamateixa setmana) a excepció de

"Un altre matí és possible" quees fa en directe tres dies a la set-mana (dilluns, dimecres i diven-dres) i "veus de la terra" i "no hisom totes" que són quinzenals.Quan no sonen en directe aquestprogrames o alguna de les sevesdues repeticions, sona la conti-nuïtat musical i també monogrà-fics d'altres ràdios com RàdioBronka o Ràdio Contrabanda deBarcelona.

Ara mateix la ràdio pot escoltar-se al 90.6 de la FM de Berga capavall, fins als límits de la comar-ca aproximadament. Tanmateixes previst que pròximament, espugui escoltar bé fins a Sallent.Pels que no esteu en aquestazona, també la podeu escoltardes de www.radiokorneta.info.

Aquesta nova emissora neix a

Berga però per a un àmbit -l'AltLlobregat-, on ja hi ha altres mit-jans autogestionats, sense ànimde lucre, independents i autò-noms com són, per exemple, elweb www.berguedallibertari.orgque s'actualitza diàriament o elmateix el pèsol negre, la publica-ció llibertària on estàs llegintaquest article i que surt cada dosmesos.

Dades de contacte de RàdioKorneta:Ràdio KornetaApartat de correus número 16,08600 BERGATelèfon: 93 821 65 92Correu electrònic: [email protected]: http://radiokorneta.infoMyspace:http://www.myspace.com/rkor-neta

// 6

Actualitat


Pep i Tu

D

PINTURES I DECORACIÓPINTURES I DECORACIÓPRODUCTES DE RESTPRODUCTES DE RESTAURACIÓAURACIÓPRODUCTES QUÍMICSPRODUCTES QUÍMICSAATENCIÓ PERSONALITZADATENCIÓ PERSONALITZADAPlaça d�Anselm i Clavé 4 Baixos08240 ManresaTel. 938722516 i Fax 938720581Web. www.ladrogueriamanresa.comE-mail: [email protected]

C/ Mossen Jacint Verdaguer, 46Manresa

tel. 93873 13 50


Neix Ràdio KornetaIndependent, autogestionada i sense ànim de lucre

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGEL�hora de la religió (R) Plovent sang (R)

Plovent sang (R)

Un altre matí és possible Un altre matí és possible No hi som totes / Veus de la terra (R) Un altre matí és possible

Un altre matí és possible (R) Un altre matí és possible (R) Un altre matí és possible (R) La gramola de l�avi (R)

Un altre matí és possible (R) Un altre matí és possible (R) Un altre matí és possible (R)No hi som totes / Veus de la terra (R) Plovent sang (R)

La gramola de l�avi (R)Un altre matí és possible (R)

Un altre matí és possible (R) Un altre matí és possible (R) L�hora de la religió (R)

No hi som totes / Veus de la terra Plovent sang La gramola de l�avi

L�hora de la religió (R) La gramola de l�avi (R) L�hora de la religió No hi som totes / Veus de la terra (R)

00-0101-0202-0303-0404-0505-0606-0707-0808-0909-1010-1111-1212-1313-1414-1515-1616-1717-1818-1919-2020-2121-2222-2323-24

El boig dels pirineus

El boig dels pirineus(R)

El boig dels pirineus(R)

Berga podrida (R) Berga podrida

Berga podrida (R)

Berga podrida (R)

Graella de Ràdio Korneta

// 77

Actualitat

'Audiència de Barce-lona ha confirmat lasentència d'un jutgede Manresa que va

condemnar a pagar 840euros de multa a dosMossos d'Esquadra, perbufetejar i insultar (anome-nant-lo "fill de puta") unmenor el desembre del2006, després que el menordemanés explicacions per laidentificació i primera agre-sió a la població del Pont deVilomara i Rocafort.

A més a més, els dos agents,hauran d'indemnitzar la víc-tima per les lesions causa-des, tot i que la quantitatencara no s'ha fixat, enespera d'un informe forense.El primer diagnosis de l'hos-pital va ser erosió al genoll ial canell dret, així com unhematoma al pavelló auricu-lar esquerre.

Segons s'extreu de lasentència, en el procés d'i-dentificació va haver-hi unenfrontament verbal entre elnoi i els mossos d'esquadra,cosa que va provocar que elmosso d'esquadra GuillemManyosa li etzibés una bufe-tada. El menor va preguntarel motiu de l'agressió i això

va generar que els mossosdemanessin reforços. Es vanpresentar dos agents més,una de les quals, EsterGorrita, va tornar a pegar ala cara al noi, que es va anaralterant encara més, demanera que finalment vaacabar reduït a terra per tresdels policies.

La sentència es va sustentar,a banda dels testimonis dela víctima i les proves mèdi-ques, en la les contradic-cions entre les proves i l'in-forme dels mossos d'esqua-dra, ja que "en cap momentes fa referència a cap actua-ció contra el menor que,causalment, expliqui les feri-des que es van documentarl'endemà".

La fiscalia va demanar sense

èxit l'absolució dels mossosd'esquadra. Aquest, per laseva banda, van denunciar alnoi per un presumpte delictede resistència i desobedièn-cia a l'autoritat, però laFiscalia de Menors va arxivarel cas.

L'Ajuntament de Manresaaugmentarà el control

policial

Irònic i paral·lel a aquestcas, a Manresa s'esdevé unasituació de prevenció del totil·lògica i contradictòriaamb els discursos polítics detorn. Hi ha sectors que bus-quen la "màxima" seguretatciutadana. Recentment, l'al-calde de Manresa (Bages),Josep Camprubí, s'ha com-promès a ampliar amb uns

quinze agents la plantilla dela Policia Local, cedint així ales pressions realitzades pelsindicat UGT, majoritari enla Policia Local de Manresa,que reivindicava una planti-lla mínima de 120 agents iideal de 135. Aquest aug-ment es durà a terme durantel procés de redacció delnou conveni col·lectiu ques'iniciarà aquest mes.Actualment la Policia Localté un total de 105 agents i laseva partida pressupostariadel 2006 va ser d'un total de947.098 euros, un 43,4%més que l'any 2005.Un altre mètode de controlpolicial serà la incorporacióde la policia de barri o deproximitat, prevista en el Plad'Actuació Municipal pel2008.

En declaracions realitzades adiversos mitjans locals,Camprubí va justificar l'aug-ment policial al creixementde Manresa i al fet que tenirmés efectius al carrer "aug-menta la sensació de segu-retat a la via pública". S'hade recordar, però, que laxifra de delictes a Manresaés situa per sota de la mitja-na catalana i que han dismi-nuït més d'un 7% respectel'any 2005. A més a més,Manresa és una de lespoques ciutats que té el con-trol i vigilància dels quatrecossos repressius existents:Mossos d'Esquadra (ambuns 369 efectius), GuàrdiaCivil, Policia Estatal i PoliciaLocal.

Condemnats dos mossosd'esquadra per lesions i

injúries a un menor al Pontde Vilomara i Rocafort

vui m'he assabentat de que elpla urbanístic de Lleida ha con-cedit els permisos correspo-nents i ha legalitzat totes les

estructures que esta construint unaempresa d'una zona d'Odèn (Solsonès)anomenada Roc Falcón on es desenvolupala cria i ensinistrament de falcons queseran venuts a personatges amb un granpoder adquisitiu, desprès de ser denuncia-da tal empresa per IPCENA un cop més onhi han els diners hi ha la raó, trist, trist éssaber (cosa que molts no en deuen tenir lames mínima idea) és que a les visites quehan sigut organitzades pel senyor (si se'lpot denominar senyor) Harald Küspert pro-pietari de l'empresa no s'ha ensenyat lesseves il·legalitats com tenir als treballa-dors vivint a la mateixa estructura on escrien els falcons (detall: no tenen el permíscorresponent per allotjar als treballadors),que hi ha uns criadors al costat de rates iaus les quals són donades vives als fal-cons, que s'estan construint encara mésgàbies d'un tamany exagerat i molts més"ques". El senyor Harald Küspert ha estat (ipudé encara hi continúa) en busca i captu-ra a França per tràfic il·legal d'espèciesexòtiques i protegides, tot això no m'hoinvento, a mi em toca molt d'aprop, massai tot i el què més m'afecta és l'impactevisual que s'està desenvolupant en unespai rural i natural com es el terme muni-cipal d'Odèn amb construccions desmesu-radament grans (es el criador de Falconsmés gran del món) i continuades de lesquals la gran majoria són il·legals i sensecap premis formal sabent que les autori-tats corresponents son sobornades i mirencap a un altre cantó, soc un jove des d� unahumil casa de pagès el qual no pot actuarlegalment però això no vol dir que no llui-ti amb els mitjans. Si m'entenen i valorenel que ha "d'aguantar", aquesta escòriadiària i per això demano tot el suport iacció que pugueu desenvolupar, declaro laguerra a una empresa no apreciada i inne-cessària que arriba a moure molts i moltsdiners a costa dels Animals.

¡Per l'alliberament animal, per la defensadel medi natural, per un Odèn lliure iecològic, uneix-te a la resistència rural!

¡Roc Falcon, nilegal ni il.legal!


Circ músical deambulantContacte: 692 76 22 19.

Manresa, desembre de 2007

L�espurna

L

Oden, setembre de 2007

El lazarillo d�Oden

A

" La Policia Local creix-erà fins a 120 agents is'introduirà la Policia deBarri

Productes ecològics, artesans iautòctons. Al Mercat Municipal de Berga.

691692245

Bi.cilindrics, s.c.p. C/ Raval, s/n

08272 Sant Fruitós de Bages Telèfon i fax: 93 876 03 09Especialitat en Moto Guzzi

Fanàtics de les OSSA i DUCATIServei DERBI

Mòbil: 639 11 25 58 web: http://personal2.redestb.es/bi.cilindrics

Persona de contacte: Pep.e-mail:[email protected]

938370920

MATERIAL TÈCNIC DE MUNTANYALA NOVA BOTIGA DE MUNTANYA DE MANRESA

Psg. Pere III 49-51 (Galeries Manresa Centre)Local 15

Tel. 93 874 86 13


// 8

Actualitat

questa tardor -del 10de novembre a l'1 dedesembre- el Centre

d'Estudis Josep Ester i Borràs il'Ateneu Columna Terra iLlibertat de Berga han organitzatunes jornades llibertàries moltvariades que giraven entorntemes culturals i socials.

El primer dissabte de jornades, almatí, es va restaurar la A encer-clada de sota el castell. A la tardauna vintena de persones vamparticipar en una animada xerra-da sobre transgènics i alimenta-ció a càrrec del company Marc deles terres de ponent, després deveure la projecció de La històriadel cuc i el panís. A la nit unsopar a base de tapes a càrrecdel col·lectiu laBanda i una crea-ció artística i multidisciplinar de

C-UTTER van cloure la jornada.

El segon dissabte, va començaramb una visita guiada per laBerga obrera i industrial a càrrecdel company Tuti. A la tarda unaprojecció i una xerrada sobre lalluita veïnal del forat de la ver-gonya a càrrec de la Laia vadonar peu a una concentració ala plaça de sant Pere de Berga perprotestar contra l'assassinat amans del feixisme del companyCarlos a Madrid davant la passi-vitat institucional i la complicitat

mediàtica. Poc després el sopard'aniversari de l'Ateneu on hivam ser una trentena de sòcies iamigues de l'entitat. A la nit ladansa del ventre va donar inici auna autogestionada nit de festaamb l'Eugenio, jotes, una sub-hasta, l'actuació estel·lar delsrancis de Berga i de l'andreu i laseva guitarra. Diumenge es pre-sentava el llibre Anarquisme iqüestió nacional a càrrec delMiguel de Negres Tempestes -col·lectiu editor- i del Jordi Martícoordinador del Catalunya de la

CGT. Entre mig d'aquest cap desetmana una okupació ensomplia el cor de joia a totes.

El següent va ser el cap de set-mana amb més activitats -el del24 i 25 de novembre-. Començava amb un taller denusos i accions diverses, al cas-tell, a càrrec dels companys quelluiten contra el pla Caufec. A latarda aquests mateixos com-panys ens explicaven en unaxerrada la seva lluita. I a la nit, ElAtaque de la Basura Radioactiva

(ABR)" ens enamorava a totesamb una actuació en directe al'Ateneu que ens va fer flipar bas-tant a totes.

El darrer dissabte un recital poè-tic a càrrec de Blanca Vidal, JosepGrifoll i Enric Casasses (JesúsLizano aquest cop no va podervenir per qüestions de salut) ini-ciava els actes del que va ser eldarrer cap de setmana de "tardorllibertària". Va ser una estonarealment intensa. Després de lapoesia, la traça, professionalitat i"salero" del màgic Cambras ensva deixar a totes parades, sor-preses, contentes i fins i tot mor-tes de riure. Finalment, l'apostasegura, el company Manolito i laseva Banda van tancar unes jor-nades culturals i socials que perqualitat, varietat i intensitat, lesque les hem pogut gaudir, notenim vergonya ni modèstia areconèixer que han estat simple-ment extraordinàries.

empre m'han agradatles anècdotes o "anèc-des" que diem ambalgun altre amic que

també n'és molt aficionat. Fins itot m'agraden algunes deMossèn Ballarín, el que són lescoses. És un mossèn simpàtic.De vegades sembla que fins itot sigui progressista, assenyat iprou rebel. Però, és capellà i sapnadar i guardar la roba i per tantli agrada quedar bé amb tothom-tothom que tingui poder osigui un home d'ordre o recte-.

El senyor mossèn sempre queparla de la guerra parla millordels àcrates que dels comunis-tes i sol referir-se a un tal comis-sari Cacho que va ser àcrata. Bé,no seria res d'excepcional si nofos que dels anarquistes avui endia no parla ni mig bé ningú.

Res de nou. També es refereixmolt a Proudhon -no deu haverllegit res més dels anarquistes-. Tanmateix, si allò que ha cone-gut li fa reconèixer una sèrie decoses viscudes, la fe amb l'ordrei tot plegat li fa dir unes altres -tot i que no les conegui- comquan es refereix als anarquistesde Berga i a les seves lectures.

Tanmateix, el passat 15 dedesembre al butlletí de la Lligaés a dir al diari Avui en deiaalgunes de grosses, com queels anarquistes "sabien més depólvora que de llibres". Al res-pecte haig de respondre que,com ell sap o hauria de saber,els únics que sabien de llibresen aquest país al llarg del pas-sat segle -a part d'una minoriadels que tenien calés- van sersens dubte els anarquistes i elsobrers que per la seva influèncias'autoformaren al marge de l'e-ducació oficial que era deficient

i totalment controlada pel clero-organització a la que vostè per-tany senyor Ballarín- i quedurant tants segles s'ha enca-rregat que els pobres no sabes-sin res de ciència ni de lletramés enllà del pare nostre.Podríem fer un titular com vostèva fer: "el clero ha sabut sempremés de tortura i repressió quede lletra". I perquè responc almossèn en aquí? perquè emconsta que n'és fidel lector, comla resta de la Berga rància, ellmateix en parlava a un altre arti-cle al diari dels empresaris cata-lans, l'Avui el 7 d'octubre de2006 on citava aquesta publica-ció tot dient que era "un full queno se n'aguanta cap". Ens agra-da que parlin de nosaltres nique sigui malament ja que aixòvol dir que ho fem prou bé. Noés el primer, ja ho han fetabans, el senyor Canudas de lapatronal berguedana ame-naçant a través del full Regió7,

la Tura -mai t'oblidarem-, elPeriòdico de Catalunya donantveu a uns "tenebrosos" veïnsanònims, etcètera.

I ara toca una anècdota. Era elmaig de 2001 i acabava demorir a Err, el company i amicRamon Casals un anarquista deBerga conegut com RamonetXic. Vam penjar unes pancartesde record i homenatge al pas-seig de la Industria de Berga il'endemà estavem al mateixpasseig quan mossèn Ballarínse'ns apropa a dos -les As a lessamarretes són delatores- i enscomença a parlar. Comencemamb el Ramonet i de seguidapassem a parlar de la FAI. Jodefujo els tòpics inicials i par-lem en profunditat. Total quearribem a la repressió religiosa iel Ballarín em diu: "de capellansja en feia falta que en matessinuns quants, però pudé se'ls hiva anar la mà". Va parir! vaig

pensar. Res. Sempre m'ha fetgràcia la sortida del Ballaríntenint en compte que ell éscapellà. I ara tornant a cosesactuals, la placa de pedra quevam posar a Queralt en recorddel Ramonet i que va serfinançada amb l'esforç de mol-tes berguedanes -la Ramona ensva ajudar molt- i que va costar"lo seu" posar-la -que li diguin alpaleta que ho va fer i encaram'ho recorda-; doncs la placa jano hi és gràcies a l'amabilitatd'uns feixistes, gent d'ordre,catalans rectes, d'aquests quetenen el clero sempre de costat.

I ja per acabar i perquè no quediaixò amb un enfado i com queparlant la gent s'entén un diaem convida a dinar a Gósol -vostè posi la teca i el vi que joposo a Proudhon- i segur queens entenem. Salut i anarquia!


www.berguedallibertari.org

A


Pep i Tu

S

Crònica de la Tardor Llibertària de Berga

Capellans

# Mural situat a sota al castell de Berga. Restaurat durant les jornadesllibertàries.

FES MÚSICAEscola-tallers de musica

Soterrats Berga c/ Clavé 10Baixos

Soterrats GironellaAvg.Catalunya 99NO ES PAGAMATRICULA

Per les inscripcions trucar a:696834714 938213942

938229771Una altre manera d�entendre

la música.

a més de 20 anys que esfan cursos d'energiesrenovables a l'EscolaAgrària de Manresa. Al

llarg d'aquest temps s'han dut aterme diferents activitats: cur-sos, jornades, visites col·lecti-ves a instal·lacions. Al principiva ser el convenciment i lavoluntat d'algunes personesque van fer possible el projecteque ara és realitat. Des dels pri-mers anys el nombre d'alumnesde la branca d'energies de l'es-cola ha anat creixent exponen-cialment, en un any hi podenhaver uns 8 cursos per on hipassen uns 1000 alumnes.Durant les jornades tècniquesque es fan puntualment elsassistents oscil·len entorn a les100 persones. Els cursos quees realitzen, emmarcats en labranca de les energies renova-bles són diversos: Energia icooperació, Energies a l'ensen-yament, Introducció a les ener-gies renovables, Bioclimatismeen l'habitatge rural, Cuinessolars, Aplicació de l'energiaeòlica al món rural, Modificacióde motors per aprofitamentd'olis vegetals en maquinàriaagrícola, entre d'altres. Des del'any 1999 destaquen perenvergadura (300 hores lecti-ves cada un) i consolidació elCertificat de professionalitatd'energia solar tèrmica i elCertificat de professionalitatd'energia solar fotovoltaica ipetita eòlica. Persones que hanfet aquests cursos actualmentestant treballant com ainstal·ladores, professores itambé com a cooperants.L'Escola disposa d'equipa-ments, infraestructures i recur-

sos aconseguits al llarg delsanys amb un gran esforçeconòmic i personal que fanque el centre sigui l'idoni per aimpartir aquests ensenya-ments.

El passat 8 de gener havia decomençar la nova edició d'a-quests certificats, però a finalsd'octubre el Departamentd'Agricultura i Pesca (qui elsfinancia) va anunciar que ja nose'n podia fer càrrec, tot i dis-posar dels alumnes, l'equipdocent i les infraestructures,doncs han vist retallat el pres-supost del qual fins ara dispo-saven. Davant d'aquesta dràsti-ca situació els i les docents vandecidir, sense permís deldepartament, començar el curstot i la possibilitat de no dispo-sar de recursos econòmics, iper tant d'haver de treballarsense cobrar. Posteriorment elDepartament ha aconseguit elfinançament pels dos certificatsque, segons fonts de l'escola,començaran el 4 de febrer.Segons la mateixa font el

Departament també ha assegu-rat que ja no es pot fer càrrecdels cursos sobre energiesrenovables de cara al futur,doncs tenen altres objectiusmés importants per la pagesia.

Aquest any hi haurà cursos d'e-nergies renovables a l'EscolaAgrària de Manresa (no tots elsque s'havien sol·licitat), peròquè passarà a partir del 2009?Des d'aquí animem a totes lespersones de l'Escola a conti-nuar treballant per no deixarmorir un espai tant importantper la comarca, un centre pio-ner en el sector i un referent anivell mundial.

a uns mesos es va rea-litzar un mural a lafaçana del ZTA Banzai.

El primer dia es van presentarels nostres companys insepa-rables, els agents de l'ordre ila llei. Va venir un cotxe de laPolicia Local i un altre delsMossos, poca feina... Un delsmossos va comunicar-se ambla central tot explicant lasituació, 'aquí hi ha un grupde joves fent un mural decaire violent,...'. Mentrestantl'altra va identificar a una deles persones que es trobavendavant del Banzai , dient-lique explicarien els fets al pro-pietari i, si aquest no interpo-sava cap denúncia ells tampocho farien.

El cap d'un parell de mesos vaarribar a la persona que haviaestat identificada, una citaciójudicial per un judici de faltesper deslluïment de façana.Quina sorpresa els mossosens havien tornat a enganyar,ja que el propietari no haviafet la denúncia, quins trape-lles estant fets.

El judici es va celebrà el 13 denovembre, la petició fiscal erade 20 dies de pena multa a 6euros per dia, un total de 120euros. Gràcies a la bonaactuació de l'advocada i lapatètica del mosso i el policiamunicipal que actuaven encondició de testimonis, es vaaconseguir una sentènciaabsolutòria.

En perill el futur dels cursos d'energia renovable de

l'escola agrària de Manresa


Manresa, gener de 2008

Fotó

FManresa, gener de 2008

El pintor

F

// 9

Actualitat

" Aquest any hi hauràcursos d'energies renov-ables a l'Escola Agrària deManresa (no tots els ques'havien sol·licitat), peròquè passarà a partir del2009? Des d'aquí animema totes les persones del'Escola a continuar trebal-lant per no deixar morirun espai tant importantper la comarca, un centrepioner en el sector i unreferent a nivell mundial

El pèsol negre necessitaun cop de mà! escriu articles o uneix-te al projecte!

Judici pelmural del ZTA(zona tempo-ralment allib-erada) Banzai

// 10

Actualitat

Què és la SGAE?

a SGAE (Societat Gererald'Autors i Editors) diu seruna entitat privada quegestiona els drets d'au-tors i editors, en música,

literatura, teatre i cinema. Laseva feina és registrar a laPropietat Intel·lectual les obresdels seus socis, amb llicènciesCopyright, recaptar diners enqualsevol àmbit on aquestes espuguin reproduïr i finalmentrepartir entre els autors elsguanys. Veiem què diu als seusestatuts: "Els drets de les obreses paguen als autors (...) La SGAEno obté cap benefici." I, cèrta-ment, la llei obliga a la societat ano tenir ànim de lucre. Això hapermès que el Ministeri deCultura li hagi concedit la potes-tat per obtenir diners de qualse-vol lloc on soni o pugui sonarmúsica d'algun dels seus 80.000associats. El 2006 la SGAE vaingressar 342,7 Milions d'eurosen drets d'autors, xifra que nopara d'augmentar, a més, la fór-mula com reparteix aquestarecaptació, la guarda secreta-ment. On van aquest ingressos?

Doncs darrere la societat senseànim de lucre ens trobem ambun hòlding d'empreses, la pràcti-ca totalitat Societats Limitadesamb ànim de lucre, de les qualsSGAE n'és l'accionista única omajoritària. SDAE, braç tecnolò-gic i propietat de la SGAE, téalhora totes les accions de PortalLatino. Per una altra banda SGAEposseeix la totalitat de FundacióAutor, que no té ànim de lucre,però que és accionista únicad'Iberautor, empresa lucrativaque publica discos, produeixespectacles i fa estudis de mer-cat. Iberautor és accionista únicade dues empreses més (Centrede Produció Audiovisual Autor iSello Autor) i majoritària de duesaltres (Teatre Príncipe Pío i Altosdel Río).

A més d'aquest tèrbol panorama,ens trobem com aquestesempreses facturen la majoria deserveis a la SGAE, de manera quela recaptació per drets d'autor vaa parar en mans privades, con-trolades per la mateixa societat.Per si no fos prou, SGAE fa decoixí d'aquestes i n'amplia el

capital si interessa o van maldades (és el cas de SDAE el '04 oPortal Latino el '05). A part d'a-quest entramat, també existei-xen múltiples empreses quecomparteixen administradors,directius i seus socials i facturena societats de la SGAE. Es dedi-quen bàsicament a la venta demúsica, virtual i físicament, i sónels grups Microgénesis i Coqnet,amb altres empreses derivades.

I és que potser ens perdem enaquest embolic, però hem d'en-tendre que actualment és unasocietat que ha acaprat tot l'as-pectre de la cultura, fent-la priva-tiva i exclusivista i, a més, gene-rant uns ingressos que benefi-cien només a empreses privades.El missatge de fons de la SGAEés: o estas amb nosaltres (i etpaguem amb engrunes del pas-tís), o no tens lloc a l'espai cultu-ral i estas infringint la llei (feta ala nostra mida). El problema és,de moment, que la majoria pre-fereixen les engrunes sense queimporti el creixement de lespràctiques caciquils de la SGAE,donat que en general alternativescom el copyleft són poc conegu-des, o no estan prou articuladesencara.

Qui paga a la SGAE?

Des de fa pocs anys, tots elscompradors de soports vergesper a la grabació digital (CD's,

cintes de vídeo i DVD's), paguemun canon a la SGAE, indepen-dentment de l'ús que en volguemdonar. A més d'això, actualment,qualsevol persona que comprimúsica, un mòvil amb tons o unajoguina amb música, és sospito-sa de pirateria i, per tant, tambéha de pagar. La presumpció d'in-nocència, sempre en boca de totbon demòcrata, ara té preu i elmarca la SGAE. Aquesta, cobrapel concepte de "Copia Privada",vulnerant un dret que és legal,que ha existit durant molts anysi que es tracta del dret a fer unacòpia d'una obra cultural sense elconsentiment de l'autor, semprei quan no hi hagi ànim de lucre.

Qui més paga a la SGAE?

Bars, cafeteries, restaurants,gimnassos, discoteques, bodes,bingos, hotels, establimentscomercials, grans superfícies,sex shops, llocs de treball ambmúsica, cines, gasolineres,ràdios, televisions, etc.Segurament seria més senzillpreguntar qui no paga a la SGAE.Més informació, veure articlesd'Ana Tudela publicats awww.publico.es i www.elecono-mista.es

El nou Cànon Digital

Però la societat d'autors mai enté prou, sempre sembla poderampliar el mercat i augmentar

uns ingressos que van a mansprivades. Des de fa uns mesosestà preparant el polèmic "CànonDigital", que entrarà en vigor aprincipis d'any a tot l'estat. Estracta d'un cànon similar a l'ante-rior dels suports digitals, peròampliat a càmeres fotogràfiques,mp3, impresores, mòvils, etc.Les estimacions diuen que l'any2008 es pagaran més de 110milions d'euros per aquest cànontot i que SGAE declara quenomès són uns "cèntims misera-bles". Un cop més, la Llei ensconsidera culpables de pirateriaabans que res i per si de cas. Faalgunes setmanes, el ministred'indústria Joan Clos, es reuniaamb la patronal tecnològica Aeticper concretar el nou cànon, queva de la mà amb la nova Lleid'Internet (Llei d'Impuls de laSocietat de la Informació).

Aquest nou cànon, però, ja s'en-fronta amb la oposició de dife-rents sectors. La campanya mésàmplia l'està duent a termel'Associació d'Internautes, que jaha recollit més de 1.350.000 fir-mes contra el cànon. A més, ambel recolzament de l'hosteleria i elsector tecnolgic, la setmana pas-sada van presentar una denúnciacontra la SGAE a la FiscalíaAnticorrupció per "presumptaactivitat delictiva". Igualment,empendràn accions legals anivell d'Europa quan entri envigor, que creuen que serà cap al

gener. Per a més informació:www.todoscontraelcanon.es

Pirateria vs mercat i control

Més enllà del delicte de pirateria,s'ha d'entendre que aquest con-cepte va lligat a una concepciómercantilista i capitalista de lacultura, que avui predomina. Elsmites del geni únic i de l'autorinèdit i creador original, justifi-quen el concepte Copyright,excusivista i mercantil. S'oblidaque la cultura està formada perllenguatges de transmissió queestan vius, s'aprenen i evolucio-nen a través de la còpia i la imi-tació, com tots els llenguatges.L'estigmatització pública del con-cepte pirateria respon al fet quees tracta d'un virus per a lesgrans empreses de la cultura,que veuen com s'escapa del seucontrol i perden consumidors,fent perillar els seus guanys.

Teddy Bautista, director de laSGAE, va dir: "(...) al llarg de mésde cent anys d'història consa-grats a la noble tasca de defensarels drets autorals, hem aconse-guit allò que ens proposàvem:posar l'autor en el lloc que, perdret propi, li correspon." El queno diu és que, segons estudis dela pròpia SGAE, els artistesnomés cobren un promig del 6%per cada CD venut, repartint-se elpercentatge restant entre lesentitats de gestió i les discogràfi-ques. A més, la SGAE no nomésdefensa els autors, sinó també ales discogràfiques i productores,que són precisament les que ladirigeixen. La gran majoria demúsics viuen majoritàriamentdels concerts en directe. El quenecessiten doncs, és que la sevamúsica es distribueixi el màximpossible per tal que es conegui ila gent vagi als seus concerts.

Si diem sí a la pirateria, els bene-ficis són per a tots, músics i gentque hi vulgui tenir accés. Els per-judicats, precisament, sónaquells que estan monopolitzanti fent de la cultura un producted'oci i de consum més, buit decontingut. Estem parlant de laSGAE, les grans discogràfiques iaquells que entenen la culturacom un negoci. Vols seguirengreixant als de sempre?

Alliberem la cultura de les mansque l'exprimeixen! Pirateja senselímits!

SGAE i el nou Cànon DigitalDesemmascarant l'entramat empresarial

Sallent, desembre de 2007

MusiX (greatest hits)

L

En la pràctica i teoria de l'a-narquisme l'esport no haestat una qüestió que hagiestat en la primera línia dedebat. Encara que es tractad'un tema que, al llarg de laseva història, ha estat pres-ent de forma transversal enl'imaginari de l'anarquia i enla crítica al capitalisme, l'in-dividualisme, la vida urbanao la professionalització. Entot cas, la seva presència i,sobretot, centralitat en eldiscurs anarquista és forçaestranya, i en aquest sentithi ha qui se sorprèn per l'op-ció de la publicació periòdi-ca Diagonal per publicar unasecció fixa sobre "Esport".Més significatiu que això ésel fet en aquesta secció l'es-port no sigui concebut deforma independent a la restad'activitats socials, a difer-ència del que es fa en elsmitjans de comunicació,sinó que s'inclou en conjun-tament amb les pràctiquesartístiques, literàries oteatrals.

De fet la consideració del'esport i la seva pràctica enuna vessant cultural i socialés fonamental en la construc-ció de l'esport en l'anarquia ien la crítica a l'esport pro-fessional, la capitalització del'esport o la seva pràcticaindividualista. En aquestcontext la pràctica esportivaés concebuda des de dos

aspectes complementaris.En primer lloc se l'entén coma joc, hobby i diversió, pelqual es disposa d'un temps iun espai de lleure, a larecerca del plaer individual;però també col·lectiu, ja queestà vinculat amb la relacióamb altres persones, fomen-tant així la coneixençamútua, el companyerisme iel joc net. L'objectiu és pas-sar-s'ho bé mentre es juga ies comparteix amb altrespersones, no pas ambl'afany de voler guanyar oser el millor. Això no vol dirque els jocs no puguin serde competició, sinó que, alcontrari, no es fomenta lacompetitivitat. La segonadimensió de l'esport en l'a-narquia és la seva pràctica

com a activitat física salud-able, amb l'objectiu de man-tenir el cos en forma i de mil-lorar la qualitat de vida. Aixòimplica que la seva pràcticasigui responsable i adequa-da a la constitució física decada u, una idea contrària alculte al cos i a la recerca dela bellesa canonitzada pelcapitalisme i les relacionsautoritàries en el gènere("s'ha d'estar prim i mus-culós per triomfar") moltsovint aconseguida per mitjàd'una pràctica irresponsableamb conseqüències ne-fastes per al cos i la pròpiasalut.

Concretament en el pensa-ment i moviment anar-quistes l'esport sobretot ha

estat teoritzat i practicat coma forma de fer política desdel naturisme llibertari, aixícom en menor mesura perpart d'altres tendències querelacionen l'individu\col·lec-tiu amb la natura (com en ell'anarco-primitivisme) i elcos\individu amb la crítica ila protesta social (com enl'anomenat "anarquismeway of life"). A grans trets, id'acord als dos aspectesque s'ha senyalat, la teoria ipràctica de l'esport es carac-teritza per buscar la millorade la salut i la condició físi-ca, sempre acompanyadad'uns hàbits alimentaris ade-quats i de la formacióintel·lectual, en oposició al'alienació, a la vida seden-tària de la societat consumistai urbanita, a la separacióplatònica i cristiana entrecos i ment... També es car-acteritza per construir unarelació amb la natura através dels esports a l'aire lli-ure (com l'excursionisme, elciclisme...), que posen encontacte directe el cos i elssentits amb la muntanya, elcamp, l'aire fresc, el sol... Enalgunes ocasions aquestapràctica es realitza acompa-nyat del nudisme, com aforma d'alliberament del cosi de la sexualitat, actitud quepermet millorar el contacteamb la natura, i també coma crítica a l'avergonyimentdel propi cos i el dels altres.

"A grans trets lateoria i pràctica del'esport es carac-teritza per buscarla millora de lasalut i la condiciófísica, sempreacompanyadad'uns hàbits ali-mentaris adequatsi de la formacióintel·lectual, enoposició a l'alien-ació, a la vidasedentària de lasocietat consumistai urbanita, a laseparació platònicai cristiana entrecos i ment.

La pràctica de l'esport en l'anarquisme

DOSSIER CENTRALesport i anarquisme

"Esport i anarquisme", "anarquisme i esport" o "esport i revolució" podrien ser alguns dels títols d'aquest dossier, tot i que el con-tingut del dossier cal reconèixer que és un petit tast del que aquest tema dóna de sí. I és que no és un tema massa tractat. Lamancança la trobem a molts nivells. Per exemple, un gran tema a tractar és la relació de l'anarquisme i també de l'anar-cosindicalisme de la CNT dels anys vint i trenta -llavors molt més que un sindicat- amb el futbol, la natació, l'excursionisme ialtres esports. Tanmateix, aquesta mancança també la trobem en els plantejaments teòrics actuals i de fet ho veiem en el dia adia de la nostra pràctica tant individual com col·lectiva -de grups, ateneus, sindicats...-. És un tema ampli, important i no genstractat -per bé i/o per mal-. Col·lectivament cal destacar -entre d'altres- la relació amb l'esport de grups i ateneus com eld'Igualada i sobretot dels Trinxats de Balaguer, i també de trobades o torneigs com els que de vegades s'han fet a Manresa oLleida. Sigui, com sigui, per començar a pensar aquest tema o per provocar reflexions i reaccions diverses us proposem trestextos. Una reflexió general però curosa i esmolada que ens introdueix el tema i a algunes de les seves qüestions principals, acàrrec de l'Hiram Gascoigne. Un altre text és el de l'Agustín Rueda sobre el futbol, que ja fa anys que va ser escrit però on lesqüestions bàsiques i centrals segueixen del tot vigents. Finalment, el tercer dels textos tracta sobre l'autodefensa i enllaça l'a-narquisme i l'esport amb la necessitat de ser capaços de defensar-nos sense haver de delegar aquesta funció tant bàsica inecessària per a nosaltres tant individualment com col·lectivament dins els anomenats "moviments socials". Que vagi de gust isalut!

Per últim, es preconitza lapràctica col·lectiva, com aforma de sociabilització i demillora de les relacionssocials, tant en esports d'e-quip com de conjunt, en con-tra de l'individualisme i lacompetitivitat.

És a partir d'això que s'ha pro-duït, i cal continuar construint,una oposició i crítica frontalsa la capitalització, profes-sionalització i tecnificació del'esport. Per començar, laseva salarització converteixel temps i l'espai de lleure enun temps i espai de treball,amb la conseqüència de lapèrdua del sentit del joc,dels beneficis per la salut ide les relacions socials, endetriment dels beneficiseconòmics. Aquesta salarització hacomportat també una fortacompetitivitat entre elsesportistes, així com unasobreespecialització decertes activitats físiques icomplementàriament decertes parts del cos. Enaquest darrer sentit hi hauna explotació i alteració delcos, que moltes vegadess'acompanya amb el con-sum de drogues per man-tenir i augmentar les capaci-tats físiques -el dopatge- id'una especialització ali-mentària totalment deslliga-da de la cultura gastronòmi-ca i del plaer gustatiu, lesconseqüències per a la salutde les quals poden ser moltgreus (deformacions òssies,sobredesenvo lupamentmuscular, morts sob-tades...).

En la professionalització del'esport a més s'ha arribat aun punt de disparitat salarialamplíssima, de manera quementre uns pocs esportistesprofessionals cobren milion-ades, la majoria romanen enunes condicions laboralsprecàries. Aquestes dispari-tats no només existeixen anivell individual, sinó quesón extensives també entreels esports: així no és elmateix el que es cobra en elfutbol, el golf o la fórmula 1que en aquells esportsmenys mediàtics i elitistes.En tot cas hi ha hagut unamercantilització delxs espor-tistes en quant que s'hanconvertit en un objecte de

canvi i transacció, el valordel quals no sempre depènde les seves capacitatsfísiques i habilitats.Paral·lelament s'ha produïttambé la capitalització de lapràctica de l'esport (siguiprofessional o no), sobretota través de la mercantil-ització dels espais per apracticar-lo, com són elsgimnasos o les piscines, iels materials per fer-ho (bici-cletes, botes...). En frontd'això des de l'anarquismes'opta per l'alliberament i l'au-togestió d'aquests espais, ola reutilització dels materials(sempre hi quan no compor-ti un risc per a la seva pràc-tica).

Continuant amb els espaiscapitalitzats, una caracterís-tica important és que solencomptar amb un elevat grau

de tecnologia, fet que no ésen cap cas neutre i quebusca fer renunciar a lespròpies capacitats del cosper fer exercici sense capassistència no-humana ex-terna i a la naturalitat delcos. A més, l'ús de la tec-nologia fomenta i incremen-ta l'individualisme a travésde la pràctica solitària de l'e-sport, ja que aquesta eliminal'assistència moral i físicaque ofereix la realitzaciód'un esport (encara quesigui com la gimnàstica o lanatació) amb una altra per-sona.

En tercer lloc cal també feruna incidència especial a lesrelacions desiguals perraons de gènere i origenètnic en l'esport sota la lògi-ca capitalista i autoritària. Ésevident que l'esport profes-

sional (i l'esport com espec-tacle) té un fort biaix pergènere, d'igual manera queen la resta de treballs. Així,per exemple, els esportspracticats per homes sónmolt més ben pagats, valo-rats i més mediàtics que nopas els que ho són perdones (excepte en algun cascom el tennis femení); o enla inexistència d'equipsmixtes professionals, llevatde l'excepció que representael korfball, en el qual cadaequip està format per 4homes i 4 dones. A tot aixòcal afegir la consideració dela pràctica de l'esport, isobretot aquell d'elit, comuna qualitat únicament mas-culina, al marge i oposada-ment a la feminitat.D'aquesta manera en moltsesports professionals lesdones són rebutjades o rele-

gades a un esport o unasituació laboral no profes-sional, com en el cas del fut-bol: mentre el masculí n'és,el femení majoritàriament ésamateur. En tot això no caloblidar que es concep a ladona com a objecte sexual,representat per exemple enel vestuari esportiu femení(faldilles i calces d'esport) encomparació amb el masculí(pantalons).

Al mateix temps coexisteixuna discriminació per colorde pell i origen ètnic, tant enclubs esportius i seleccionsestatals, com per part delsespectadors en l'esport-espectacle. En aquest sentit,per posar només uns exem-ples, es continua mantenintuna exclusió per color depell en l'equip de rugbi deSud-àfrica i en els clubsd'aquest mateix estat, fins alpunt que s'ha hagutd'establir per llei que no n'hipot haver. Un altre casconegut són les crítiques dela dreta francesa a la selec-ció de futbol d'aquest estatper haver-hi jugadorsnegres i magrebins; o elsinsults racistes a futbolistesper part del públic (que haarribat a tals magnituds quel'Eto'o va estar a punt d'a-bandonar un partit) i d'entre-nadors (el seleccionadorespanyol dient "negre demerda" al Thierry Henry).

Per últim, i com ja s'ha apun-tat, la pràctica de l'esports'ha convertit en una mer-caderia de la societat de l'e-

# Jeroni Joan, guanyador de la cursa Jean Buein que és continuafent a Barcelona, en dues ocasions: el 1934 i 1935

" cal continuarconstruint, unaoposició i críticafrontals a la capi-talització, profes-sionalització i tec-nificació de l'es-port. La sevasalarització con-verteix el temps il'espai de lleure enun temps i espai detreball, amb laconseqüència de lapèrdua del sentitdel joc, dels benefi-cis per la salut i deles relacionssocials, en detri-ment dels beneficiseconòmics.

spectacle per al consum de lapoblació i com a medi d'alien-ació a aquesta societat. Laseva mercantilització s'ha pro-duït tant des dels mitjans decomunicació com des delsclubs esportius (marxandatge -samarretes, pòsters, gorres... -, màrqueting, entrades...), quehan vist en el seu consum pas-siu una font de recursoseconòmics molt important. Elpastís econòmic és tant granque en el cas de les cadenestelevisives espanyoles s'haparlat de la primera i la segonaguerra del futbol (primer entrePrisa i Sogecable, i desprésentre Sogecable i Mediapro),així com també de la fórmula 1.La retransmissió d'esports hapassat de ser objecte delscanals secundaris a situar-seen els horaris de màximaaudiència en la graella de lesprincipals cadenes televisives.No només això, sinó que haaugmentat el temps dedicat aretransmetre i informar sobreesports, sovint al marge delsinteressos d'una part importantdels telespectadors i en detri-ment de programes culturals,socials o educatius o, com deiaen el principi, totalment desvin-culats de la seva vessant cul-tural i de sociabilització.

HIRAM GASCOIGNE

ESPORT I AUTODEFENSAL'autodefensa ve definida pelDiccionari de la LlenguaCatalana com "la defensaque hom fa de si mateix".Legalment l'autodefensa havingut sempre associada al"dret a legítima defensa", queeximeix de responsabilitat opermet reduir la pena a unapersona que ha dut a termeuna conducta generalmentprohibida. En l'àmbit delsmoviments socials s'utilitzaaquesta paraula quan ensreferim a tots aquells mecan-ismes que adoptem per tal deprevenir possibles agres-sions, físiques, psíquiques,legals o fins i tot, estructurals.Per últim, discernim ladenominada autodefensaesportiva, que podria venirdefinida com aquell conjuntde tècniques emprades per arepel·lir o neutralitzar unaagressió personal.

Els avantatges que aporta lapràctica de l'autodefensaesportiva, d'arts marcials od'esports de combat sónmúltiples i variats. En l'àmbitde la salut i de forma genèri-ca serveix per treballar l'elas-ticitat, la musculació o laresistència. Encara quepuguin semblar pràctiquescompetitives deixen molts

espais a la cooperació, al'empatia, al respecte alsdemés, a l'aprenentatgerecíproc,... Potencien laresponsabilitat: com més co-neixements tècnics adquireixla persona, més responsablei més conscient ha de serdels seus actes i del danyque pot provocar.

La relació intermitent entrepersones dels movimentssocials i l'autodefensa espor-tiva es pot atribuir possible-ment a múltiples factors. Undels més clars és la no dele-gació conscient de la nostraseguretat al conjunt de forcesi cossos de seguretat del'Estat, per considerar-losòrgans merament repressiusi destinats al control social dela població. El fer-nosresponsables de les nostresvides implica una sèrie de

riscos, i més si tenim encompte que som col·lectiussusceptibles a rebre agres-sions físiques degut a lesnostres tendències ide-ològiques o a les nostrespràctiques confrontatives. Demanera que per a saber-noslliures recorrem sovint a l'au-todefensa esportiva com amesura preventiva.

La pràctica d'arts marcials oesports de combat dintre elsespais dels movimentssocials té unes particularitatsque la diferencien de la quèes desenvolupa a l'exterior.La mera pràctica al marged'uns circuits de consum i dereconeixement oficial ja ésuna característica digne deressaltar. Una altra particular-itat és la major afluència degrups de dones que s'auto-organitzen i practiquen l'au-todefensa per respondre ales múltiples i variades agres-sions de gènere que pateixendia a dia . En aquest cas l'au-todefensa no serveix mera-ment per respondre a unaagressió espontània física ipuntual, sinó que permetcrear dinàmiques d'em-poderament, de recuperacióde confiança, de coneixe-ment del propi cos i de les

pròpies possibilitats. Unaaltra de les particularitats ésque la persona que acompa-nya les classes no sol teniruns coneixements tant ele-vats com els professorsreconeguts, cosa que sensdubte alenteix l'aprenentatge,però dóna un caire d'horit-zontalitat característic. Perúltim, també sorgeixen dintreels moviments socials grupsque es preparen per a laresposta col·lectiva, cosa queés difícil de trobar en espaisexterns.

La pràctica de l'autodefensaesportiva o de les arts mar-cials pot ser un dels mètodesque podem utilitzar per aturaro respondre els atacs con-stants contra membres demoviments socials. La ofertaés variada depenent de lesnecessitats o els interessosde cadascú. Wendo, Kick-Boxing, Muay-thai, Jiu-jitsu,Kungfu, aikido, taekwondo,Wingchun, K-1, Ninjutsu,hapkido, valetudo, yung yang... és igual el què practiquis.Mantén-te en guàrdia, pas-sa't a l'autodefensa.

ZTA BANZAI

" La pràctica del'autodefensaesportiva o de lesarts marcials potser un delsmètodes quepodem utilitzar peraturar o respondreels atacs constantscontra membres demoviments socials

DOSSIER CENTRAL

Miedo me da abordar el prob-lema del Dynamo. Nuestravoluntad colectiva de iniciaruna revisión ideológica de lasbases del fútbol en sus másdiversos aspectos de organi-zación, nos han hechoescribir las más bellas ypatéticas luchas idealistas.Me acuerdo de choques quehan puesto en la picota todotipio de relaciones, entre ellaslas familiares-caducas.

Debemos seguir golpeandocon fuerza en la concienciade la gente, denunciando laenajenación y el monopolioeconómico que significa elespectáculo del fútbol.

Hemos caído en el error quetuvimos al iniciar la lucha porun equipo popular y delpueblo. Nuestros objetivoseran dos:

Uno, la denuncia del fútbolcomo ideología y sus estruc-turas, dando una alternativaa esos dos niveles; otro, con-vertir al Dynamo en un instru-mento eficaz de lucha, capazde penetrar en otros aspec-tos de la problemática delbarrio. Esto se convirtió enuna media realidad; por unlado quemábamos las efigiesde los grandes futbolistas,tratándolos de peleles, dirigi-dos a embotar nuestro cere-bro, desviar nuestra atenciónde los problemas sociales ydescargar la violencia acu-mulada durante el trabajo;todo ello dirigido por unasformas de organizaciónfascistas (los organismoslocales, comarcales,regionales y nacionales).

El fútbol es un deporte yparte en varias direccionespositivas, nos sirve comoejercicio físico que mantieney potencia la salud, regulan-do a nivel científico comocomplemento de las necesi-dades elementales de undesarrollo biológico sano.

Nos alejamos del espectácu-lo en la acepción burguesa ycolocamos su práctica en unequipo colectivo que tengacomo base la creatividad, eldominio del movimiento, el

tiempo y el espacio en el ter-reno de juego, dando a loscriterios en torno a cómodebe desarrollarse eldeporte-juego-fútbol plenalibertad y sin tener en cuentael resultado del marcador,sino el esfuerzo del colectivoque debe traducirse en unalabor potente y de dominiode los factores enumerados.Sus resultados son crecerseen voluntad y trabajo para lasuperación individual ycolectiva, disfrutar del juegoy crecer sanos, desechando

cada vez más el horizonte delos goles, la clasificación ylos triunfos, y apartarlos de lapráctica de unas minorías;que sea el pueblo quien lopractique, tenga cualidadeso no.

La forma de organizaciónbásica es la asamblea. Elmonopolio de las juntasdirectivas que basan sudominio en los socios, en lapasividad de los jugadores,en su carácter de dividir lagestión del fútbol enjugadores peleles yburócratas. ¿Cuál es la alternativa? Porsupuesto, asquearse, peroello no os aparta de la luchay deja el camino libre a lareacción. Creo que el planteamientoes dar la batalla desarrollan-do una teoría y enmarcarlosdentro de la lucha de clases.

La ideología del fútbol, a par-tir de un trabajo de reflexión,es trabajar en las asambleas

con los jugadores y simpati-zantes, atacando en cadamomento favorable a lajunta. Aquí el camino de latáctica a seguir es muyamplia.

El error es creer que quitan-do una junta o poniendo otraestá todo solucionado. También el pueblo con lapráctica fascista creía quedesapareciendo Franco todoiría mejor. Y ahora la actual"junta" Suárez continúademostrándonos que no setrata de cambiar las per-sonas sino las estructuras.

Todavía y después de unaautocrítica, sigo pensandoque mi fútbol era bueno (erael fútbol contradictorio delque quiere jugar al fútbol); novoy a olvidarme de él yseguiré jugando cuandosalga de estas pocilgas.

AGUSTÍN RUEDA

Escrit d'Agustín Rueda sobre elfutbol

Agustín Rueda Sierra (Sallent 1952-Carabanchel 1978).L'Agustín va ser un company revolucionari i llibertari Sallentí.Va ser un actiu organitzador cultural, -al Club Juvenil o al equipde futbol "Dynamo" de Sallent, per exemple-, i que es vaimplicar en lluites veïnals fet pel qual va anar a parar a lapresó. També a les laborals, dels miners per exemple. A lapresó va participar a les lluites de la Coordinadora de Presosen Lluita (COPEL) i a l'exili, a França, va integrar-se als grupsllibertaris anant a parar un altre cop a la presó. Finalment, vaser assassinat pels carcellers, per mitjà d'una brutal pallissa aCarabanchel, sent el primer assassinat de la democràcia a les

presons. Agustín diu al text que us presentem, que quan surtide la presó tornarà a jugar al futbol. Malhauradament l'Agustínva sortir de la presó però amb les cames paralítiques, el capobert i el cos destrossat per les tortures dels seus carcellersque no van pagar per això i que han continuat lliures, gaudintde la impunitat que els hi dóna el sistema. Les tortures a lescasernes policíaques i les presons mai no s'han aturat i avuicontinuen com segueixen denunciant organismes imparcials iinternacionals com són Amnistia Internacional o els grups desuport a presos.

espués de tres añosinterminables deprorrogas sucesi-vas por fin han lle-

gado a un acuerdo, aunquecomo era de esperar sin obte-ner las reivindicaciones que lasvictimas reclamaban. El falloprincipal de esta Ley es dedeclarar ilegítimos los juiciosfranquistas, ya que para obte-ner una Declaración personal,de contenido rehabilitador yreparador, que se abre comoun derecho a todos los perjudi-cados, y que podrán ejercerellos mismos o sus familiares.Para alcanzar este derechoreparador habrá que solicitar alTribunal Supremo.

La nueva medida remplaza latan discutida Comisión deNotables, ahora será elSupremo que tendrá esa pre-rrogativa, y determinará que lapersona cuya memoria sebusca honrar fue juzgada singarantías e injustamente con-denada. La formula no es mejorni peor que la anterior, ambasrecetas legitimaban el procedi-miento judicial militar franquis-ta, ya que para obtener la anu-lación, habrá que pasar por elSupremo, que valorará la apor-tación de pruebas y circunstan-cias que fundamente la revi-sión, esto supondrá gastos per-sonales de abogados, etc.

Al margen del escarnio querepresenta para las victimas delfranquismo tened que recurriral Tribunal de casación paraque declare nula la sentencia,que de antemano se sabe queese trámite no aportará nada alas victimas. Ya que el Ejecutivoprecisa "que esa ilegitimidadno dará lugar a reclamaciones

de ningún tipo". Entonces ¿porqué esta Ley? Se deduce que elEstado no quiere indemnizar alas victimas como hizoAlemania, Francia, etc. La anu-lación de todos los juicios delfranquismo supone, según elEjecutivo, rembolsar cantida-des astronómicas, y por esemotivo la petición es rechaza-da. Si lo hicieron otros países¿por qué no España? Se pregun-tan las victimas.

La ultra derecha no está dis-puesta a ceder los privilegiosobtenidos con aquel nefastopacto aprobado en 1978, "delborrón y cuenta nueva". Quedademostrado por los detractoresdel decreto Ley de la memoriahistórica, que la han socavadohasta dejarla reducida en muypoca cosa. Entre los más furi-bundos oponentes es la iglesia,que debió antes de la beatifica-ción de 498 religiosos españo-les pedir perdón por su impli-cación en el sangriento golpemilitar que desató la guerra

civil, la jerarquía católica la cali-ficó de "cruzada cristiana".

El portavoz episcopal, JuanAntonio Martínez, afirma que lamemoria de los mártires no esuna memoria contra nadie sinoun aliento para fomentar lareconciliación nacional, y nouna provocación. La iglesia coneste acto asume sólo su partede victima y no la de verdugo.

Hay que recordar las Iglesias deotros países pidieron perdón,por la no-intervención en losgenocidios que hubo en loscampos de concentracionesnazis.

Hay otros oponentes que tam-bién han dificultado la negocia-ción, el Secretario de CiU, JosepAntoni Duran Lleida, condicio-nó que su grupo estaba dis-puesto a negociar la Ley de lamemoria histórica pero antesera necesario hacer algunoscambios. Condenar los abusosy actitudes arbitrarias en la

retaguardia republicana sufridapor los nacionalistas católicos. Al final resultará con esta pro-puesta que los sediciosos eranlas victimas. Antoni DuranLleida tergiversa la historia a sumanera. De una mentira haceuna verdad, es una prácticapara embrollar y sacar lascosas de su contexto histórico.Si tan sensible es a ese proble-ma porque no hace ningúncomentario de los religiososque fueron detenidos con lasarmas en la mano, contra elgobierno legitimado en lasurnas.

CIU aprovechando que su votoera vital para que la Ley de lamemoria histórica fuera apro-bada, fijó, antes de dar el vistobueno definitivo, otro cambio.Con referente el "artículo queprevé retirada de símbolosfranquistas (escudos, insigniaso placas) de edificios públicos yprivados, incluidos los de laIglesia". Duran Lleida, proponecomo formula que indulte de la

retirada aquellos elementos delpatrimonio religioso de laIglesia Católica. Por lo vistoeste señor cree que los símbo-los franquistas son reliquiasrespetables, no es imposiblecon el paso del tiempo estasreliquias se conviertan en obje-tos venerados. Franco en vidafue llevado bajo Palio, distin-ción rarísima ¿Por qué nohacedle mártir? De momento elValle de los Caídos es un lugarde peregrinaje para los nostál-gicos del franquismo.

España socialmente lleva unretraso con algunos países sur-americanos. Argentina supri-mió las Leyes del perdón, conesta decisión saldó las cuentasde su trágico pasado. Mientrasque en España se empeña enmantener el pacto del olvido. En Argentina por primera vezun miembro de jerarquía católi-ca es condenado por siete ase-sinatos cometidos durante ladictadura. El Tribunal de laPlata ha sentenciado al sacer-dote Cristian Von Wernich acadena perpetua. La Conferencia EpiscopalArgentina ha manifestado que"si algún miembro de la iglesiahubiera avalado con su reco-mendación o complicidad algu-nos de estos hechos de repre-sión, habría actuado bajo suresponsabilidad personal".

La Iglesia española sigue derro-teros totalmente opuestos, nosólo no ha pedido perdón, sinotiene la arrogancia en no retirarlos símbolos franquistas queposan en las Iglesias. Deberíaser para la Iglesia un sacrilegioidolatrar imágenes que encar-nan el crimen, pero por lo vistoconsidera que simbolizan unpasado glorioso.

La ley de la memoria histórica favorecemuy poco a las víctimas del franquismo


Centred�EstudisJosepEster iBorràs

Ateneu difussor de les ideesanarquistes

C./ del Balç, 4 baixosesquerre.

Berga.

Distri de material alternatiuLlibreria i Arxiu Històric C./ del Balç, 4. Berga

França, novembre de 2007

Juan Busquets

D

// 15

Actualitat

Actualitat /Agressions al territori// 16

es de fa uns dies, jaconeixem el guanya-dor del concurs

públic de l'A.C.A. (AgènciaCatalana de l'Aigua) de laGeneralitat, per tapar el runamde Vilafruns (Balsareny). El con-curs, que compren la redacciódel projecte executiu i la cons-trucció de l'obra, l'ha guanyatuna unió temporal d'empreses(UTM) entre Antonio Casado yCia (Acysa) i Aigües deBarcelona (Agbar).Anteriorment, l'A.C.A. va enca-rregar l'avantprojecte d'imper-meabilització del runam al GrupSolucions, que serà contractat,juntament amb l'empresa INIB-SA, per dur a terme la direcciódel projecte executiu i la de l'o-bra.

Aquest projecte ha estat conce-dit amb 7,5 milions d'euros depressupost (uns 1.250 milionsde pessetes) i, no cal dir queaquests diners els pagarementre tots i totes, ja que és dinerpúblic. Tot i que es tracta d'unamuntanya de residus generadaper una empresa concreta i queaquesta empresa és la que n'hasortit beneficiada, ara hem depagar entre tots les mesures perpal·liar els efectes negatius d'a-questa muntanya sobre el medi.Aquestes mesures, que en unprincipi eren plantejades pelgrup Solucions i la PlataformaMontsalat, consistiran bàsica-ment en tapar amb materials

impermeables el runam, evitantaixí filtracions de l'aigua de lapluja, a més d'integrar el paisat-ge amb terra vegetal o geoma-lla.

Des de la Plataforma Prou Salens preguntem per què no hangastat aquests diners encomençar a treure el runam, siaquesta seria la única mesuraque eliminaria el problema d'a-rrel. A Cardona, per exemple,estan reduint el runam des de faanys, comercialitzant-lo. Taparel runam, al nostre entendre, ésuna mesura tècnica que aportaun nou pedaç al problema, mésque una solució real. Llunyd'això, les administracionssegueixen actualment la sevapolítica de posar pedaços allàon calgui, deixant fer a l'empre-sa i lliurant-la de qualsevol res-ponsabilitat.

A més, el runam de Vilafruns ésun dels més petits que ha creatla mina i és poca la salinitzacióque aquest genera sobre lesaigües, si el comparem amb eldel Cogulló (Sallent). En aquestúltim, la generalitat n'està auto-ritzant l'ampliació i, a més de les

ambigües exigències mediam-bientals que ha plantejat a l'em-presa, no li ha posat terminis decompliment. Tot això, a més,sobre el futur runam i no sobrel'actual, que és el que està gene-rant, des de fa anys, una salinit-zació creixent.

A què juguen? autoritzen peruna banda la perpetuació iagreujament d'un desastreecològic de grans dimensions iamaguen per una altra un petitrunam, per rentar-se la imatge ivendre'ns la il·lusió que s'estanmovent per solucionar el proble-ma. Potser això els farà semblarmés nets i responsables, però lasal continuarà destruint la vida iel futur de casa nostra, més imés cada dia.

Últimes movilitzacions de laPlataforma Prou Sal!

La plataforma, constituïda ara fa7 mesos, ha realitzat diferentsactes amb la idea de fer créixerla consciència del problemaentre la gent, per una banda, ide pressionar a les institucions,per l'altra. Des d'un primermoment s'ha pretès que la gentcomenci a parlar d'un tema que,fins ara, no era percebut com unproblema per la majoria de lapoblació, objectiu que, a Sallent,s'està començant a aconseguir.El desastre, però, s'entén que noés únicament qüestió d'unspobles concrets sinó que afectade manera alarmant a un delsrius principals del país: elLlobregat. En un país que no escaracteritza precisament per la

quantitat d'aigua de què es dis-posa, s'està permetent la degra-dació de la qualitat d'un delsrius més importants.

Prou Sal ha fet vàries xerrades aSallent, Castellnou i Santpedor,així com, properament, se'nduran a terme a altres pobles dela comarca. Ha editat dos butlle-tins propis i nombrosos fulle-tons per difondre el problema, amés d'una caminada popular alrunam del Cogulló. També s'hanconvocat dues concentracions ala plaça de l'Ajuntament deSallent. La última de les quals,amb una assistència d'unes 300persones, s'oposava al movi-ment d'unes línies elèctriquesque constituiria el primer pascap a una ampliació del runamdel Cogulló de Sallent. Darrerament, davant la deman-da de trasllat de les línies perpart d'Endesa hem fet una reco-llida de signatures pel poble.S'han presentat 725 firmesdemanant que l'ajuntament noautoritzi aquest trasllat, quepermetrà a l'empresa Iberpotashabocar runam sobre les bassesde fangs actuals que quedaransoterrades amb el perill de con-taminació que suposa i li per-metrà a l'empresa, també, conti-nuar la seva política nefasta depa per avui, fam per demà. Ésper aixó que ens trobem en unmoment clau en el que ésurgent i necessari que el màximde gent se sumi a la causa imostri el seu suport, ja que úni-cament una gran oposició popu-lar podrà aturar el creixement iagreujament de tal atrocitat.

Nombrosos balcons de Sallentdeixen veure ja la seva pancarta:PROU SAL! i les associacions deveïns del poble, preocupadesper la qüestió, estan aportantesforços propis. És molta l'ajudadesinteressada que ha rebut laplataforma fins ara, que no haparat de créixer en aquest sen-tit, però ha de seguir sumantcol·lectius i persones indivi-duals si vol canviar la situacióactual. Tota ajuda és benvingu-da! I, com diu un manifest de laplataforma:

"ja que la contaminació queestem permetent embruta lanostra aigua i la de les genera-cions futures, creiem, doncs,que parlem també en nom d'a-questa aigua i aquesta terra queno té veu per parlar i que nomésdeixa sentir la seva veu, ferida,quan raja sal en comptes d'ai-gua a les nostres fonts de sem-pre. "

Per a més informació i mostresde suport a la plataforma podeuvisitar la pàgina web www.prou-sal.org on podreu signar, opodeu escriure a: [email protected]

I la història continua...

A mitjans de novembre Prou Sal!va aconseguir 725 signatures deveïns del poble de Sallent perdemanar que no es faci efectiuel trasllat de les línies elèctri-ques que passen per sobre de lazona més propera del runam ales ruïnes ibèriques mil·lenàries

El pedaç de Vilafruns i Prou Sal!

" La plataforma, consti-tuïda ara fa 7 mesos, harealitzat diferents actesamb la idea de fer créixerla consciència del proble-ma entre la gent, per unabanda, i de pressionar ales institucions, per l'altra.

Sallent, desembre de 2007

Plataforma Prou Sal! i Cirne

D

# primera concentració de la plataforma Prou sal! a la plaça de la vila de Sallent


// 177

Actualitat / agressions al territori

del Cogulló. Els qui van signar ho vanfer no tan sols per els conseqüentmentperill per les mateixes, sinó també perque l'abocament del runam no es facisobre l'antiga bassa de fangs. Es unrisc que ens haurien d'estalviar si volencomençar a fer "minimització" de lesconseqüències ambientals. Poc des-prés va aparèixer a l'AVUI l'anunci ofi-cial de l'ajuntament conforme s'enge-gava el tràmit legal per portar a termeel trasllat.

Com es que si el senyor Moltó "regna-va" a Sallent des de el més d'abril, laempresa no va començar a tramitarl'expedient el dia 1 de setembre?; si hofan a finals de novembre cal que pas-sin al menys 3 o 4 mesos com a mínimentre l'exposició pública (30 dies), laseva tramesa a comissió d'urbanismede la Diputació de Barcelona, la sevaaprovació - o no - i el seu tràmit pelconsell comarcal més les festes denadal i, a més, ENDESA ha comunicatque necessita 21 dies per fer els tre-balls... els serveis jurídics d'Iberpotashno crec que siguin tontos.

La conseqüència de tot això es queIberpotash va comunicar el passat mesde desembre que, si no aconsegueixenmoure les línies abans, la empresa faràuna parada tècnica a partir del proper15 de febrer. De res val que Moltó-Pilatos es rentes les mans comunicanta la comissió d'urbanisme el dia 18que per part de l'equip de govern del'ajuntament, el trasllat ja es aprovat. Itot això el dia abans que Prou Sal! pre-sentes 1402 al·legacions al projectejuntament amb d'altres dels partits dela oposició!. Quina falta de respecte!

Es clar que la empresa te cartes ama-gades i mentrestant la fomentada pordels miners ja li va bé.

Un altre cosa es que els comitès d'em-presa s'han dedicat a recollir signatu-res entre ells i els familiars i amics mespropers (més de 5000 signatures) perdemanar l'agilització d'un tràmit legalque te el seu temps de formalització jaestablert per llei. Que fan els sindi-cats?!, no haurien de demanar explica-cions a l'empresa pel retard en el trà-mit?, son els treballadors culpables dela falta de previsió de l'empresa?. Nohaurien d'exigir els sous íntegresdurant la durada de la parada tècnica?.Tot això ens porta a pensar que, si laempresa tingues la voluntat de aportarsolucions al problema, hauria decomençar per evitar un enfrontamententre els partidaris d'un futur sosteni-ble al poble de Sallent i els que depe-nen del seu treball i el seu soud'Iberpotash per tirar endavant en lavida. Es lo de sempre, "divide i vence-ras" va dir Juli Cèsar, el que sobre elscadàvers dels soldats propis i enemicsvençuts, pactava amb els seus cabdillsuna sortida "digna". Ai si el meu aviaixeques el cap!

avant la pregunta:¿com és possiblepermetre que unaempresa com

Iberpotash segueixi gaudintde tanta impunitat, benefi-ciant-se d'una agressió tanflagrant i evident al territori?Sembla que no trobem unaresposta clara. Per a moltagent pot fer la impressió quees tracta d'un error adminis-tratiu, una "patinada" mésdels nostres polítics inefi-cients, o inclús hi ha qui hiveu mala intenció dels pro-pietaris israelians, que notenen consciencia ecològica.Es considera, molts cops, uncas aïllat, una desgràcia con-creta a la que la democràciaactual ha de poder trobar unasolució. Però un cas aïllatdeixa de ser-ho quan veiemque es repeteix en diferentsformes a la nostra societat. ElPla Caufec, el pantà d'Itoiz,l'AVE, el 4t cinturó, la M.A.T.,l'especulació urbanística, sónnomés alguns dels moltsexemples en que podemveure com empreses privadeses fan d'or agredint el territo-ri, destruint el medi i igno-rant les necessitats i voluntatreals de la població.

Es tracta d'empreses amb unpoder econòmic davant elqual els governs no actuen,justament perquè encaixen ala perfecció amb el model

econòmic i de creixementque defensen els partits del'actual democràcia neolibe-ral. I en això el problema dela sal n'és un exemple clarís-sim, quan veiem comIniciativa per Catalunya, elsVerds i Ecologistes de debò,estan concedint una amplia-ció del runam del Cogullóque tindrà greus repercus-sions mediambientals al país.

I es parla del poder del diner,però sovint costa parlar d'a-quest sistema pel seu nom: elcapitalisme neoliberal. De fet,aquest concepte ha passat demoda per una immensamajoria de la població ja queens han venut que és l'únicpossible i per tant no té sen-tit que discutim sobre la sevaexistència. Tot i això, el capi-talisme es troba, cada diamés, en la majoria d'àmbitsde les nostres vides.Bombardeig constant depublicitat; pagar, cada copmés, per les necessitats bàsi-ques, sense que els salarispugin; uns mitjans de comu-nicació controlats per gransgrups empresarials; el con-sum desorbitat i compulsiuper patrocinar un creixementinsostenible; el petroli com amotor de l'economia i tot derecursos "renovables" ques'afanyen a controlar lesmateixes corporacions; ladona objecte i moderna,esclava d'una aparença crei-xent i d'una productivitatobligada als dies que

corren... I tot això, senseesmentar que la gran majoriade la població mundial viu encondicions miserables...

I és que la realitat és comple-xa, però salta a la vista. Cadadia més, les desigualtatseconòmiques s'accentuen, elpoder i la riquesa es concen-tren en mans de més pocs. Essegueix parlant de l'extremapobresa com el gran proble-ma, obviant el principal: l'ex-trema riquesa. Ignorant quesón les grans empreses delspaïsos del "1r món", o "civilit-zats", les que espolien elsrecursos i sotmeten econòmi-cament els països méspobres. O la deslocalitzacióen augment, que redueix elscostos de les empreses i enmaximitza els beneficis apro-fitant la inexistència de lleisambientals i laborals dels paí-sos "perifèrics". Tot això,lluny de ser danys col·late-rals, es tracta d'una necessi-tat inherent al capitalisme,que viu i creix en base aaquestes desigualtats. És al'arrel mateixa del funciona-ment del sistema.

I en el tema de la sal, si diemque anem a l'arrel del proble-ma, doncs anem-hi i ataquemel capitalisme com a marcque permet i perpetua aques-tes situacions que, lluny deser aïllades, són el pa de cadadia. Preguntem-nos perquèarriba el tren a Sallent, no pera les persones sinó per a la

indústria, quan el transportpúblic mai havia estat tan cari escàs. Mentre aquest siste-ma econòmic segueixi exis-tint, existiran casos com eld'Iberpotash, partint de labase que les decisions de lesgrans empreses acaben afec-tant més a les nostres videsque les decisions dels propispolítics, convertits en titellesdel gran capital.

Aigües de Barcelona, granholding empresarial, és unexemple proper d'empresad'aquí que ha anat a "fer for-tuna" en altres paísos. S'hadedicat a privatitzar l'aigua apaïsos com ColòmbiaArgentina, Xile o Bolívia, difi-cultant-ne l'accés a milionsde persones i generant fortsconflictes socials al país.Segons el mateix directord'Agbar, "El negoci de l'aiguaés estratègic per a nosaltres iens presentarem a tots elsconcursos de privatitzacióque es plantegin, tant aEspanya com en altres paï-sos". A més, fa uns dies, haresultat guanyadora, junta-ment amb altres empreses,d'un concurs públic per taparel runam salí inactiu deVilafruns (Balsareny), pressu-postat en 7,5 milions d'euros.Així, seguiran lucrant-se ambdiner públic, en aquest casper posar un nou pedaç alcreixent problema delsrunams salins.

Sallent, novembre de 2007

Salat

D

La Sal i el Capital# Un arbre mort per la sal amb Sallent al fons

or em fa, quan sento aparlar de la Memòria ensingular majestàtic. I és

que les pretensions d'objectivitati els relats unívocs i totalitzadorssemblaven coses del passat peròes veu que estan tornant des del'esquerra parlamentaria. Fatemps que hi havia en la societatcivil una aposta per a la recupe-ració de la memòria històrica, crí-tica amb la política de(des)memòria històrica pactadaen la transició postfranquista. Ala fi dels anys setanta hi havia unpols en la societat espanyolamarcada per moltes pors i man-cances, uns pocs anys quehavien de suposar la sortida delrègim totalitari de Franco versuna democràcia parlamentaria.Aquell estira-i-arronsa va pariruna transició que en el seumoment va ser una sortida alfinal de la dictadura, però quepassats uns anys ha demostratles seves falles i ha portat a dife-rents sectors socials a insinuar lanecessitat d'una segona transi-ció. Aquesta nova mentalitatsegurament es deu a la novageneració filla ja de la democrà-cia, però noves peces reaparei-xen al tauler de joc de la políticaespanyola i una història que sem-bla repetir-se: moviments anti-monàrquics, des de l'esquerra ides de la dreta; el pols entre unai altra Espanya; els nacionalis-mes; etcétera.

Arreu s'està reobrint el passat, aEspanya i a països llatinoameri-cans com Xile o Argentina. És aral'esquerra que està reobrint unpassat que va passar de puntetesper les dictadures, i avui hi ha quicomença a seure als bancs delsacusats, a Xile o Argentina, perexemple. Així i tot, són movi-ments des dels governs i per tantsubjectes als partits o tendènciesque hi ha al darrera i a la coaccióde poders fàctics (sobretot a

Xile). S'obren fosses i museus, iamb ells una nova Història canò-nica.

Espanya és un d'aquests païsosque suposadament esta reobrintel passat, però amb algunesdiferències respecte als païsosllatinoamericans citats. ¿Sabenallò de tants caps tants barrets?Doncs és una mica cert; i, sensecaure en el negacionisme, és clarque hi ha moltes maneres deveure les coses i moltes històriespetites, personals, que ens mati-sen les històries canòniques queens volen fer acceptar partits,sindicats i governs.

Fer de la Història una Llei és unabestiesa i un acronisme, i en elcas espanyol no porta enlloc.Perquè té sentit jutjar un militarcolpista o un capellà torturadorperò no té sentit fer una Lleisense conseqüències penals nitant sols morals (com seria l'a-nul·lació dels judicis franquis-tes). Així doncs, ens trobem ambuna Llei que no va més enllà de lapropaganda política i que nocompta ni amb el suport de totsels grups parlamentaris ni moltmenys de la societat civil.

Surten doncs, lleis del Govern (elcentral i el català) i propostes derecuperació de la memòria: con-ferències, premis literaris... i aldarrere interessos polítics con-crets. I tot acaba sent una amani-da on els partits parlamentarisque estan al govern reescriuen lahistòria, amb poques diferènciesrespecte a la cantarella que hemsentit el darrer quart de segle:simplement es posa èmfasi en lalluita antifranquista dels esmen-tats partits i es treu una mica deprotagonisme al franquismeaperturista. En fi, si voleuTransició us en podeu fer un fart:Centre de Cultura Contemporà-nia de Barcelona (En Transició);Palau Robert (Tarradellas,Manolo Vázquez Montalbán...);Papers de Salamanca; i anarfent...

finals d'octubre del2007 la multinacio-nal suïssa dedicada a

l'experimentació de transgè-nics i al negoci de les llavorspatentades va assassinar atrets, a l'estat de Paranà deBrasil, a un militant de l'MST(Moviment dels treballadorsrurals sense terra). Els fets vanpassar durant el transcursd'una acció de protesta on esvan ocupar unes terres al suddel país, les quals Syngenta lesutilitza per l'experimentacióil·legal de transgènics. 40 pis-tolers paramilitars, contractatsper l'empresa, es varen presen-tar al lloc dels esdevenimentsresponent a trets a l'ocupaciópacífica dels camperols. Elresultat va ser cinc ferits debala i la mort per impacte debala del militant Keno

Empreses com Syngenta,Monsanto, Dupont, Bayer,Carrefour i un llarg etc. estantinvertint al Brasil amb el clar

objectiu del gran i ràpid benefi-ci. Utilitzen importants exten-sions de terres per dominar alscamperols brasilenys fent proli-ferar els transgènics i les lla-vors patentades, provocant ladependència dels treballadorsrurals vers les multinacionals,com també impactes contra elmedi natural i la salut humanaque encara desconeixem. Peraltra banda hi han molts inte-ressos econòmics en aprofitargrans extensions de terra pelcultiu d'agrocombustibles: persaciar la set de petroli mundials'experimenta el cultiu decanya de sucre per produir eta-nol i el de gira-sol per produirbiodiesel. S'estan alimentantels cotxes europeus i nord-americans quan al Brasil hi hagent que passa gana.

Són milions les persones quedepenen del camp i no tenenaccés a treballar la terra perquèaquesta està en mans dels lati-fundis o de capital estranger.La llei agrària vigent al Brasilbeneficia a qui tingui diners perpagar la terra i no a qui en tin-gui necessitat i capacitat per

treballar-la. Però des de l'any1979 van haver-hi grups depersones que van agafar lesseves vides amb les pròpiesmans, sense deixar-se sotmetrepels desitjos dels poderosos.Van començar a okupar terresper poder viure-hi i treballar-hi,les okupacions van anar prolife-rant i l'any 1984 es realitza laprimera okupació com a MST.Actualment hi ha unes 300.000famílies en assentaments ocampaments de l'MST, presentsen 23 estats diferents delBrasil. Les principals reivindica-cions del moviment són: la llui-ta per la terra, la reforma agrà-ria i la transformació social.

El conflicte amb les multinacio-nals es evident, l'explotació pellucre entra ràpidament en con-tradicció amb l'objectiu d'auto-suficiència, de sobirania popu-lar, que reivindica l'MST. Undels moments en que aquestenfrontament es va concretit-zar fou el passat 11 de desem-bre: dia lluita contra les multi-nacionals en general i contraSyngenta en particular. Al llargdel país es van realitzar dife-rents accions; a destacar l'ocu-pació de la fàbrica de Syngentaa l'estat de Sao Paolo.Centenars de persones vanentrar a la fàbrica de bon matí,durant el canvi de torn; es vaconvidar als i les treballadoresa tornar a casa seva, la fàbricaes va paralitzar mentre es deco-rava amb pintades com"Syngenta assassina, fora deBrasil", "Keno vive". Els crits quees podien sentir eren. "Reformaagrària! Per justícia social isobirania popular!" , "Temerema la pobresa però no a lamort!". Es va expropiar el men-jar, convertint l'enorme fàbricaen menjador popular. Al capd'unes 10 hores van arribar lesforces de xoc de la policia esta-tal obligant a marxar senseincidents a les 300 persones.

L'empresa Syngetna te presen-cia als Països Catalans: lesseves oficines es poden trobaral carrer Balmes numero 117de Barcelona. També estan pre-sents a Madrid (carrer Ribera deLoira 8-10) a Almeria, Sevilla iValladolid.

Espinalbet DF, novembrede 2007

Marginal

P

Quan la Memòria s'escriu enmajúscules

// 18

Actualitat/ internacional

Syngentaassassina

Les empreses multinacionals continuen actuantcom durant el colonialisme, robant les riquesesdels països sense permetre el lliure desenvolupa-ment d'aquests, tot responent amb la mort a quis'atreveix a plantar-los-hi cara.

Manresa, gener de 2008

Ninguen si cansa

A

" Les empreses multi-nacionals continuen ac-tuant com durant el colo-nialisme, robant les rique-ses dels països sense per-metre el lliure desenvolu-pament d'aquests, totresponent amb la mort aqui s'atreveix a plantar-los-hi cara.

Actualitat/ internacional

Ni Chavistes, ni opositors: anarquistes, anti-imperialistes i contestataris

Una de les principalscrítiques que es potrealitzar al "socialismedel segle XXI" és l'in-

tent d'institucionalització de leslluites socials, la cooptació delmoviment popular per part del'Estat. L'intent de creació del par-tit únic o la inclusió del "Frente 5Columna" en l'aparell estatal con-formant el denominat PoderPopular anirien en aquesta direc-ció. Seguint aquesta lògica, grupsde les bases chavistes passen aser funcionariat del govern. Altresactors polítics esdevenen servilsals postulats estatals per rebre lestan codíciades subvencions.Aquests sectors de població sónels encarregats de crear juntes ,cooperatives, consells comunalsno per les necessitats reals de lapoblació i derivades de les seveslluites, sinó com a voluntat del'Estat d'arribar amb tots els seustentacles a tots els estrats de lapoblació. Gent que tradicional-ment havia estat combativa ésintroduïda a la dinàmica del partit,a l'estructura de poder. Les reivin-dicacions no sorgeixen de lesbases, sorgeixen de les necessi-tats governamentals. La pressióconstant de la oposició reaccionà-ria empeny al govern veneçolà aimpulsar constants mobilitzacionsde suport al líderveneçolà. La gentdeixa de serr e v o l u -

cionària per passar a ser chavista.L'art del graffit deixa de ser con-testatari per clamar simplement elsi o el no a unes determinadesreformes.

A la "Venezuela Bolivariana" no hipot haver ningú més a l'esquerrade Chàvez. O estàs amb ell o estàscontra ell. Grups anarquistes sóntitllats de ser meres marionetesde l'oposició. Són introduïts en ladenominada "Lista Tascón", queimpedeix que puguin a treballarcom a funcionaris de l'Estat. Peròfins i tot l'existència d'una guerri-lla comunista que segueix operati-va és acusada per l'estat veneçolàcom a reaccionària. Qualsevolacció de confrontació, (destruccióde bancs, caixes, comerços demultinacionals) és reprimida pelsque concorren el Palau deMiraflores. La dialèctica del presi-dent contra l'imperialisme espan-yol cau pel seu propi pes peralguns fets ben clarificadors.Grups "anarco-chavistes" forenreprimits el 12 d'Octubre pas-sat, dia de la ResistènciaIndígena, quan optaren perfer caure una estàtua deCristòbal Colón i la duguerendavant del Palau del Governesperant rebre una gratifi-cació per part del líderveneçolà. Tots els impli-cats foren detinguts perles forces de l'ordre

"bolivarianes" i esdemanaren

d i s -

c u l p e sformals a

l'ambaixadaespanyola per

aquests "lamen-tables fets".Diversos chavis-tes de base handenunciat aONG's que hanestat acomia-dats per nohaver assistiten actes imanifesta-cions desuport aChàvez, onpel què es

veu, en algunes ocasions "espassa llista".

Un dels objectius de la passadareforma era permetre la interven-ció de l'exèrcit en tasques d'ordrepúblic, en la repressió de lesmobilitzacions. No només la opo-sició reaccionària seria víctimad'aquest cos, els grups d'extremaesquerra també estarien al seupunt de mira. L'augment de lesinversions en la militarització dela societat, sempre explicades perla imminent intervenció nord-americana, ens poden recordar ala retòrica de la URSS en l'època dela guerra freda. Una militaritzacióque pot esdevenir en el futur unproblema per Chàvez, ja que tot ique és cert que hi ha un petit sec-tor de l'exèrcit que està d'acord enels seus postulats, també és certque hi ha molts sectors dintrel'exèrcit reàcis a la "revolució". Ladefensa constant que realitza elnou libertador de la figura de lapolicia xoca directament amb la

visió que tenim els i lesanarquistes d'aquest cos.Un cos que acumula -

com no - denúncies cons-tants de vulneració delsdrets humans. A les pre-sons veneçolanes hi hapràcticament 20.000 perso-nes preses. Un 60 % d'ellesestan empresonades senseun procés judicial obert. Lescondicions de vida són fran-cament dures. L'estatveneçolà ha concedit el permís

per a la construcció d'una futu-ra macropresó similar a la de

Zuera anomenada "La comuni-dad" a l'empresa espanyola Solub-Cegema. Els grups de suport apresos com la Cruz NegraAnarquista tenen vetada l'entradaa les presons.

El suposat caràcter anti-imperialis-ta i nacionalitzador de Chàvez potser posat en dubte si mirem mésdetingudament la realitat.Podríem començar per qüestionarl'article de la reforma que voliaconvertir en empreses mixtes(amb capital públic i privat) lesempreses petrolíferes estatals.Hem de recordar que fins ara lesempreses privades eren contrac-tades merament per desenvolupardeterminades funcions concretesdel procés d'extracció, tractamenti trasllat del petroli. Podríem par-lar després de la manca d'esforçosen desenvolupar una reformaagrària prou consistent per poderprocurar l'autosuficiència ali-mentària de la societat veneçola-

na, ja que actualment s'estàimportant aproximadament un 80% dels productes. De fet tot i laretòrica presidencial molts delsinteressos de les multinacionals al'estat veneçolà no s'han ni tocat.Frases del president d'una de lesassociacions empresarials mésimportant de Veneçuela - el sen-yor Alejandro Uzcategui, de"Empresarios por Venezuela" -demostren fins a quin punt estanen perill els beneficis de lesempreses: "Aquí el poder econó-mico fuerte sigue en manos de losmismos que lo tenían en la cuar-ta", "Siempre hemos estado conlos gobiernos que ha elegido elpueblo", "Chàvez garantiza la pazpara los empresarios", "Yo quisie-ra formar parte de las miliciaspopulares", "no te imaginas lacantidad de empresarios socialis-tas que hay en Venezuela"... Dels34 bancs privats que hi ha aVeneçuela 12 no han pagatimpostos i 9 han pagat menys del10% dels seus beneficis. Ésimpressionant la mà de seus i decomerços d'empreses imperialis-tes que pots trobar, per exemple,a Caracas. Un president socialistael què suposadament hauria defer seria impulsar un consum res-ponsable a la societat i la veritatés que a Veneçuela passa justa-ment el contrari. Com que la eco-nomia està tan basada en el sec-tor de serveis (sustentada única-ment en els petro-bolívares) no esposa cap tipus de fre al consum. Les eleccions a Venezuela coinci-deixen sovint en desembre.Justament quan la població hacobrat els subsidis estatals equi-valents a tres mesos de sou.

El sorgiment de l'anomenada boli-garquia podria ser una altra de lesqüestions a tocar. Hi ha gent ques'està enriquint a costa de susten-tar el poder, l'estatització dedeterminades empreses està fentque gent pròxima al senyor Hugoestiguin traient profit econòmicde la revolució. De fet un delsnegocis que últimament estàtenint més èxit a Caracas és l'es-peculació urbanística estatal quenosaltres sempre hem criticat,que està remodelant els barris icreant processos de gentrificació.

A nivell medioambiental el socia-lisme del segle XXI no surt tampocmassa ben parat. Les empresesmixtes en petroli i mineria impli-quen la destrucció d'un milió deKms quadrats (incloent 500 milkms quadrats de mar territorial)que estan sotmesos a la explora-

ció i explotació petrolera. L'ultimareserva pesquera del país compre-sa entre la Isla Margarita, LosTestigos i Puerto Sucre" serà des-truïda amb el projecte gasiferGran Mariscal Ayacucho. El plaminer nacional exposat pel presi-dent implica l'afectació del 52%del territori nacional, principal-ment en les zones de major biodi-versitat com són els Estats Bolívar,Amazones, Delta Amacuro, Sierrade Perijá i Los Andes. Només aPerijá es calcula que degut a lesconcessions a les transnacionalsdel carbó estan en risc 500 milhectàrees de bosc i 7 milions detonelades de vegetació primària.

Per sí això fos poc, estaria béescoltar les crítiques que lescomunitats indígenes com laWayuu estan realitzant de l'admi-nistració bolivariana. Expliquen enprimer lloc que tot i que existeixun Ministeri per afers indígenesaquest ha estat seleccionat pelpresident sense prèvia consulta ales diverses realitats aborígens.De fet, la lògica estatal ha creatjuntes d'acció comunal dirigidesper l'administració en comunitatsindígenes. Juntes comunals noreconegudes per les mateixescomunitats, que veuen com esposen en perill les seves formesd'organització ancestrals i tradi-cionals.. La comunitat wayuudenúncia també que està rebentpressions i persecucions per partd'empreses de carbó amb capitalestatal.Front a tot això sempre ens podenobjectar que s'han desenvolupatprogrames per a l'eradicació de lapobresa o d'intercanvi de petroliper medicines o aliments. Peròdes d'una òptica anarquista es vis-lumbra que l'assistencialismeestatal pretén sempre mantenirfidels aquells a qui serveix. Endefinitiva, no es pretén acabaramb la pobresa i la desigualtatsinó més bé mantenir tot un seg-ment de població dependent del'estat.

Aquestes són només algunes deles argumentacions que podemarmar per desenmescar el socia-lisme del segle XXI. Sense dubteno és per això que tots nosaltreshem estat lluitant des de fa tan detemps. Donar suport a l'estat cha-vista és condemnar al movimentanarquista i contestatari a la sevadesaparició. Les reformes treuenel què les lluites aporten. Un altremón és possible, només sobre lesruïnes de l'existent.

// 19

Venezuela, desembre de2007

El de la Barretina

U

ittig va néixer enple període d'en-treguerres, a la

França de 1935, concretamenta Dannemarie, a la disputadazona d'Alsàcia. Estudià a laUniversitat de París, on l'any1950 es llicencià en Lletres i esdoctorà en Lingüística.

Instal·lada a París començà aescriure i a militar al Mouve-ment de Libération des Femmes. És impossible ubicar lainfluència de Wittig en un solcamp, ja sigui literari, polític oteòric, doncs el seu treball elstravessa tots ells, i és precisa-ment aquesta multidimensiona-litat la que atorga gran trans-cendència al seu pensament. Apart de dedicar-se a la docènciauniversitària treballà a laBiblioteca Nacional de la capitalfrancesa i en una editorial. Noes pot dir que la seva producciócultural fos poc intensa ja queva escriure novel·la, teatre,assaig i poesia; a part, tambécol·laborà amb Simone deBeauvoir(1) i amb l'economistasocialista Christine Delphy(2) ala revista Questions Feministes.Al 1970 Monique Wittig fouintegrant des dels primersmoments de les FeministesRevolucionaries(3) . Malgrat for-mar part d'aquest grup aMonique Wittig se la recordaprincipalment per haver-sedeclarat lesbiana i haver desen-volupat una literatura lèsbica enun món on la societat ignora imargina els drets de les perso-nes a escollir les seves pre-ferències sexuals. Emigrà alsEstats Units al 1976. Morí el 3de gener del 2003 allà on rea-litzà part de la seva carreradocent i la seva carrera al inte-rior dels Women Studies, aTucson, Arizona. Algunes de lesseves obres són L'Oppoponax(1964), Les Guérrillères (1969),Le corps lesbien (poesia, 1973),Le voyage sans fin (teatre) i l'as-saig La pensée straight (1978) iOne is not born a woman(1980).

Pensar en Monique Wittig i laseva obra ens condueix ràpida-ment cap al lesbofeminisfe. Tot

i que resulta difícil parlar d'allògairebé inexistent, d'allò que noes parla en la majoria de cerclesacadèmics ni dels anomenatsmoviments socials i, rascar enallò negat; el feminisme delsanys seixanta i setanta, és a dir,l'anomenat "feminisme de lasegona onada", pot considerar-se com l'inici d'un moviment id'una teoria lesbiana sistemàti-ca i organitzada, tot i que elsorígens de les manifestacions oreivindicacions de les lesbianesels podríem ubicar molt mésenrere.

Dins dels plantejaments de l'a-nomenat feminisme radical -itambé, del feminisme socialistai liberal-, algunes autorescomençaren a exposar els pro-blemes que afrontaven les"dones lesbianes". Aquestes esveien -i es veuen- en la gensfàcil situació d'haver de ferfront a la discriminació i l'o-pressió derivades de la condicióde "dona", sumada al rebuig idesavantatges socials que com-porta la condició de "lesbiana".Des d'aquells primers escrits laqüestió del lesbianisme s'en-carà amb dues perspectivesdiferents. Per una banda, mol-tes autores parlaren de ser les-bianes com una fórmula de ferfront a l'opressió exercida perpart dels homes cap a lesdones. Apuntaren que ser les-biana no estava lligat a unaopció o pràctica sexual, sinó auna actitud política (entreaquestes autores figuren A.Rich, C. A. Douglas i G. Bersonentre altres). L'anomenat les-bianisme polític va ser unsigne d'oposició a les pautesmasculines, un replegamenten la feminitat des del qualfer front al patriarcat. Peraltra banda, moltes auto-res lesbianes rebutjarenaquest sentit d'enten-dre el lesbianisme ireivindicaren una teo-ria lesbiana en unsentit més estricte,és a dir, una teoriaque es centrés enla problemàticaespecífica de lesdones amb unaidentitat i unavida sexualespecíficament

lesbianes.

A part de les dues perspectivesassenyalades més amunt,Monique Wittig, fa una colpido-ra afirmació que es desprènd'una concepció del sexecom a conseqüència deles relacions d'opressió.Sota el títol TheStraught Mind andOther Essays, publicatl'any 1992, Wittig reuníassajos teòrics escrits alllarg dels anys 70 i 80sobre feminisme, llenguatgei literatura que van tenir unagran influència. Allò que Wittigdenomina The Straight Mind ésla cultura normativa heterose-xual, que és, justament, el queel seu treball intenta desem-mascarar. Aquí és justament onWittig exposa el seu lesbianis-me materialista amb el qualpersegueix anar més enllà de lacategoria "dona", cosa queimplica qüestionar tant el paperassignat a la dona com criticarel predomini ideològic, polític ieconòmic de l'home. Formulaaixí la polèmica tesi per la

Monique wittg, no es neix dona

// 20

Antipatriarcal

Inclòs dins de l'àmbit del pensament feminista francès, l'obra deMonique Wittig ha arribat a construir un important punt dereferència dins de la producció feminista de la "segona onada".Els seus escrits teòrics i els seus assajos literaris posseeixensense cap dubte, a part d'unes claus i polèmiques formulacions,

estimulants pensaments que no deixen d'obrir la reflexió i laimaginació a futurs desenvolupaments feministes. Els seusassajos posen en qüestió algunes de les premisses bàsiques de lateoria feminista contemporània.

Manresa, novembre de 2007

Columna Clitoriana

W


// 21

Antipatriarcalqual ha arribat a ser molt cone-guda: "les lesbianes no sóndones":

Seria incorrecte dir que les les-bianes es relacionen, tenenrelacions sexuals o viuen ambdones, ja que la noció de"dones" només pren significaten sistemes de pensamentheterosexuals i en sistemeseconòmics heterosexuals. Leslesbianes no són dones(4).

Wittig afirma que el conceptede lesbiana no és una categoriasexual, i redueix les categoriessexuals a "home i dona", defi-nint-les en termes "econòmics,polítics i ideològics", és a dir, entermes de relacions de poder.Segons la interpretació deJudith Butler, la postura deWittig revela un anàlisi del les-bianisme des de l'antiessencia-lisme, és a dir, un anàlisi quedescarta una explicació en ter-mes biològics -deterministes- ique subscriu la idea que tant lacategoria "dones" com la cate-goria "lesbianes" respon a unaconstrucció històrica, social icultural(5) . Per explicar-ho mésdetalladament cal dir que leslesbianes no són dones perquèel terme "dona" assumeix, perWittig, un caràcter polític dinsd'un context cultural on l'hete-rosexualitat és el seu centre.D'aquesta manera la paraula"dona" sempre designa la rela-ció de dependència de lesdones respecte els homes."Dona" només pren sentit ensistemes econòmics i de pensa-ment heterosexuals. Amb lanegació a l'hora d'incloure leslesbianes dins la categoria"dona", Wittig subverteix elfeminisme que ella titlla com aheteronormatiu.

L'any 1978, durant la conferèn-cia anual de la ModernLanguage Association a NovaYork, quan Monique Wittig vaconcloure la seva conferènciaThe Straight Mind amb la frase"les lesbianes no són dones", lacalurosa acollida del públic vaser precedida per un momentd'estupefacció i de silenci. Elsorprenent punt de vista deWittig era inimaginable enaquella època. En realitat, s'ha-via passat una pàgina de lahistòria del Moviment d'Allibe-rament de les Dones, i per unapersona que precisament haviaestat una de les seves principalspromotores a França. Des decomençaments de segle XX, totel moviment de lluita de lesdones, des de la defensa dels"drets de les dones" fins a l'anà-lisi feminista de "l'opressió deles dones" havia pres com afonamental "el punt de partidade les dones". Semblava ser una

cosa inqüestionable. I aleshoresaquesta afirmació, "les lesbia-nes no són dones" trastornàcompletament tot el moviment,teòrica i políticament.L'afirmació de Wittig posaria enqüestió el punt fonamental queel feminisme mai hauria criticat:l'heterosexualitat; no ja conce-buda com a sexualitat, sinócom a règim polític.

Al llarg de la revisió que Wittigrealitza de la tradició feministai, pel seu particular interès perla categoria "dona", una de lespensadores que Wittig té moltpresent és Simone de Beauvoir.Amb el nom que Wittig dóna alseu escrit, One is Not born aWoman publicat al 1981, s'hipot apreciar ràpidament allòque al llarg de la seva argumen-tació s'hi anirà desenvolupant,que ni es neix dona ni existeixtampoc la necessitat d'arribar aser-ho. Aquesta afirmació com-plementa o fins i tot contraposala formulació de Beauvoir.Aquesta no discuteix pròpia-ment l'ús del terme "dona" sinóla denotació patriarcal de laseva conceptualització i el pro-cés concret al qual la dona estroba sotmesa al llarg del seuesdevenir "dona". Wittig reco-neix que anteriorment Beauvoirhavia insistit en la crítica a lestesis defensores del determinis-me biològic. No obstant però,Wittig persisteix en denunciar eldeterminisme biològic ja quemalgrat l'obra de Beauvoirsegueix existint, i també dinsdel feminisme, la interpretacióbiologista de l'opressió de lesdones. A més a més, i més enllàde Beauvoir, Wittig creu que nonomés la subordinació de lesdones és un fet social, no natu-ral, sinó que també ho és lamateixa divisió humana entredones i homes. L'afirmació del'existència de dos sexes natu-rals i de la legitimitat de la rela-ció heterosexual també com anatural és precisament el queposa clarament en qüestió eltext One is Not Born a Women(No es neix dona).

A principis dels anys 80 aFrança i al Quebec moltes les-bianes començaren a denomi-nar aquest punt de vista "lesbia-nisme radical" i revisaren com-pletament les seves estratègies.Les lesbianes radicals havienarribat aleshores a un acordbàsic que considerava l'hetero-sexualitat com un règim políticque havia d'ésser enderrocat, itotes s'inspiraven en els textsde Monique Wittig. Per elles eltreball de Wittig era un punt departida per l'anàlisi i l'acció.Tota la història havia de serrevisada. Quan es reconsiderala història des d'aquest punt de

vista és interessant destacarque els primers passos per unacrítica de l'heterosexualitat coma "institució política" s'havienplantejat ja a principis dels anys70 per algunes lesbianes sepa-ratistes dels Estats Units(6) .Però el lesbianisme separatistanord americà no profunditzà enaquest anàlisi. El seu objectiufou més aviat desenvolupar,dins d'un marc essencialista,nous valors lèsbics dins decomunitats lèsbiques. Aixòsuposaria, i suposa encara avui,ignorar que "l'heterosexualitat(...) només pot garantir el seupoder polític destruint o negantel lesbianisme(7)" . Llegint aWittig podem extreure que peraquesta l'estratègia de comuni-tats lèsbiques és estratègica-ment necessària però si aques-tes mateixes no es troben ubi-cades dins d'un context políticque vulgui abolir el sistemaheterosexual, el seu significatés totalment diferent; es tractaaleshores de crear una "novacategoria". És només a travésde la destrucció de les catego-ries existents des d'on podemconduir-nos cap a un canvi real.Això és el que hem arribat aentendre gràcies al treball deMonique Wittig: no es tracta desubstituir "dona" per "lesbiana"sinó d'utilitzar la posicióestratègica d'aquestes per des-truir el sistema heterosexual.

Nosaltres (les lesbianes) somesclaves fugitives (..), deserto-res de la nostra classe(8).

Wittig evidencia la necessitat demoure's entre la teoria i la pràc-tica política, fet que suposa ungran repte ja que implica unacura i una voluntat permanentper reconsiderar les nostresaccions i posicions políti-ques(9).

La conciencia de la opresión noés sólo una reacción (una lucha)contra l'opressión. Supone tam-bién una total reevaluación con-ceptual del mundo social, sutotal reorganitzación con nue-vos conceptos(10) ...

Així, per Wittig, s'ha de dur aterme una transformació políti-ca dels conceptes clau, és a dir,dels conceptes que són estratè-gics per nosaltres. Al no qües-tionar el règim polític heterose-xual, el feminisme contempora-ni consolida aquest sistema, encomptes d'eliminar-lo. De lamateixa manera, el desenvolu-pament contemporani de lanoció de "gènere" sembla queemmascara o amaga les rela-cions d'opressió. Sovint, "gène-re", tot i ser un intent de des-criure les relacions socials entrehomes i dones, amaga o mini-

mitza la noció de "classes desexes", eliminant així la dimen-sió política que determinaaquestes relacions. El pensa-ment lèsbic de Wittig no buscatransgredir sinó que buscasuprimir completament lescategories de gènere i sexe enles quals es basa la pròpianoció d'universalitat.

Per Wittig "dona" és una marcaconformada al llarg d'una histò-ria la qual és una història d'o-pressió. És una marca que tre-balla de manera similar a lanoció de "raça" desenvolupadadurant l'època de l'esclavitud jaque aquesta reinterpreta enfunció d'un poder uns tretsfísics neutrals(11) . Comparantels conceptes de "sexe" i de"raça" Wittig conclou que allòque creiem que som en funcióde la percepció física que tenim("home" o "dona"), és nomésuna sofisticada construcciómolt mitificada, una formulacióimaginària que reinterpretacaracterístiques físiques (tanneutres com altres però marca-des pel sistema social) mit-jançant la xarxa de relacions enles quals són percebudes. "Les lesbianes no són dones",deia Wittig, les lesbianes rebut-gen ser dones, precisament ésaixò, ella no accepta la necessi-tat imposada pel patriarcatd'habitar un cos física i biològi-cament determinat. A la figurade "la lesbiana" dibuixada perWittig, fracassa la lògica de l'o-pressió que consisteix en acon-seguir que les persones arribina ser , per elles mateixes i perles altres, tal i com l'opressordiu que són. Allò que la figurade "la lesbiana" de Wittig vol ésevidenciar l'artificialitat i l'o-pressió de les marques sexuals.Així, tornem a un dels aspectesmés positius de Wittig, tornema la polèmica de les categories"dona" i "home". El rebuig a l'he-terosexualitat. implica per ella,no voler ser una dona i no volerser tampoc un home.

Per entendre la gran influènciade Wittig hem de fer una ulladaa posteriors investigacionsfeministes que inclouen l'anàliside categories com "sexe","diferència sexual", "heterose-xualitat", "gènere", "identitat de

gènere", ... i a feministes queinsisteixen a realitzar una críti-ca interna a la tradició feminis-ta. Entre aquests marcs teòricshi trobarem el llegat de Wittig.Això és especialment evident enel cas de les elaboracions femi-nistes de la filòsofa JudithButler i Teresa de Lauretis(12) ,les quals han donat un nouimpuls al pensament de Wittigdins del feminisme.

Notes

1. Simone de Beauvoir (París, 1908-

1986) novel·lista francesa filòsofa exis-

tencialista i feminista. Les seves obres

ofereixen una visió summament revela-

dora de la seva vida i el seu temps. Entre

els seus assajos escrits cap destacar El

segon sexe (1949), una anàlisi sobre el

paper de les dones en la societat; La

vellesa (1970), sobre el procés d'envelli-

ment on critica apassionadament l'acti-

tud de la societat cap als ancians, i La

cerimònia de l'adéu (1981), on evoca la

figura del seu company, Jean Paul Sartre.

2. Christine Delphy es redactora de

Nouevelles Questions féministes i respon-

sable d' investigaciones sociològiques

del CNRS (Centro Nacional de

Investigacions Científiques francès).

3. Feministes Revolutionaries fou un

grup polític lèsbic separatista.

4. Wittig, Monique. El pensamiento hete-

rosexual. Editorial Egaes. Madrid. 2005

5. Beltran, E; Maquieira, V. Feminismos.

Debates teóricos contemporáneos.

Alianza Editorial. Madrid. 2005

6. Brunch, C. Learning from Lesbian

Separatism. M.S., novembre de 1979

7. Brunet, A. i Turcotte, L. "Radicalisme

et Séparatisme", Amazones d'hier,

Lesbiennes d'aujourd'hui, vol. IV, núm. 4.

1986

8. Wittig, Monique. �No se nace mujer�. A

El pensamiento heterosexual. Editorial

Egaes. Madrid. 2005

9. Referent al separatisme i a la pràctica

política com a posició personal enfront a

constants questionaments evidents, l'es-

pecificitat del feminisme organitzat en

grups no mixts respon a una estratègia

per trencar amb els rols de gènere cons-

truïts socialment. Ja que malgrat anhelar

la supressió dels gèneres aquests evi-

dentment existeixen i les relacions que

d'ells se'n deriven tenyeixen també, tot

tipus de pràctiques polítiques. Sense

aquesta especificitat l'efectivitat de la

lluita antipatriarcal no implicaria el

mateix per les mateixes dones ni tam-

poc, pel seu entorn mixt.

10. Wittig, Monique. �No se nace mujer�.

A El pensamiento heterosexual. Editorial

Egaes. Madrid. 2005 no se nace mujer

11. Això mateix denuncia Colette

Guillaumin a Race et nature: Système des

marques, idée de groupe naturel et rap-

ports sociaux, Wittig es recolza en ella i

en fa la comparativa amb el sexe-gènere.

12. Teresa de Lauretis és profesora

d'Història de la Conciencia a la

Universitat de California. Fou la primera

en apunta i referir-se al terme tant usat

avui dins del feminisme: queer

" Wittig afirma que elconcepte de lesbiana noés una categoria sexual, iredueix les categoriessexuals a "home i dona",definint-les en termes"econòmics, polítics iideològics", és a dir, entermes de relacions depoder.

Humor// 22

Ressenyes

Agenda

// 23

aul Feyerabend (1924-1994) ha estatqualificat sovint des d'"anarquista epis-temològic" fins a "el pitjor enemic de laciència" com a resultat de la publicació

d'aquest llibre, que va començar com un debatamb el també anarquista i filòsof de la ciènciaImre Lakatos. Se l'etiqueti com se l'etiqueti el certés que la seva prosa, plena de sàtires i cinismes,és sens dubte una de les crítiques més explosivesa la pràctica i la metodologia científiques i, con-següentment, al conjunt de la ciència positivista iautoconsiderada com a objectiva.

Feyerabend sosté que la major part de la recercacientífica mai s'ha desenvolupat seguint un mèto-de racional i objectiu, malgrat que des de l'àmbitcientífic i acadèmic es digui fer-se així. Per argu-mentar-ho examina amb molt de detall el procésd'investigació i els mètodes que va utilitzarGalileu per a defendre la revolució copernicana enel camp de la física (una part del llibre que pot fer-se molt dura de seguir per aquells que no estemavesats a la física). De totes maneres les conclu-sions a les que arriba són clares: que l'èxit obtin-gut no depèn d'una argumentació científica racio-nal sinó d'una barreja de subterfugi, retòrica ipropaganda. Tot i que en el llibre no hi para lasuficient atenció, a això caldria sumar-hi lainfluència que exerceixen els contactes polítics ieconòmics entre el científic i els individus queostenten el poder en el lloc on es desenvolupa talinvestigació. En el que podria dir-se que és lasegona part del llibre, l'autor examina i critica lesconstruccions de la filosofia de la ciència mésrecents en el moment d'escriure'l: el "racionalisme científic" de Karl Popper i la metodologia reformista d'Imre Lakatos.Sintèticament la crítica de Feyerabend s'estructura en quatre elements principals: el pluralisme metodològic, l'oposició a laraó com a font de progrés, la incommensurabilitat, i la crítica del criteri de demarcació científica.

En tot cas en aquest llibre s'afirma que l'anarquisme, entenent-lo aquí no com a ideologia o teoria sinó com a manera defer, d'actuació i expressió i com a forma de pensament (o com diria l'autor, més proper al dadaisme que no pas a l'anar-quisme dogmàtic), ha de substituir al racionalisme en l'epistemologia i en la producció de coneixements. En aquesta direc-ció es proposa que el progrés intel·lectual tan sols pot aconseguir-se posant l'èmfasi en la creativitat, la llibertat i els desit-jos i intuïcions de l'investigadorx, més que no pas en un mètode rígid i l'autoritat moral i ideològica de la ciència.

Més d'un quart de segle després de ser plantejades aquestes qüestions, la institució científica, per raons òbvies, les conti-nua rebutjant. Però com passa molt sovint, el sistema capitalista s'encarrega d'apropiar-se de les propostes, o només d'u-nes parts concretes, procedents dels àmbits antagonistes. I en aquest sentit els teòrics dels capitalisme cognitiu (de la socie-tat de la informació), entre els quals Richard Florida, han lligat la creativitat i llibertat delxs investigadors amb la produccióde coneixements i tecnologia en el marc l'economia neo-liberal.

Tratado contra el método. Esquema de una teoríaanarquista del conocimiento.Paul FeyarabendMadrid: Editorial Tecnos (2006) [original 1975]Navarcles, juny de 2007Hiram Gascoigne

P

c/ de la sabateria(Manresa)

casal els carlins cuina vegetarian

a C/ passeig, 7telf· 8321164Santpedor


Ha estat admesa a tràmit la demanda contra l'Ajuntamentde Berga per part de 20 de les 22 persones multades arreldels actes culturals, lúdics i reivindicatius que el passat 30de setembre de 2006 es van celebrar a la plaça de lesFonts.

La vista del recurs es celebrarà el 24 d'abril a les 10 h. aljutjat contenciós administratiu número 8 de Barcelona.

BERGAEl Centre d�Estudis Josep Ester Borràs i l�Ateneu AnarquistaColumna Terra i Llibertat de Berga presenten l�exposició:

La Revolució Llibertària

Exposició elaborada per la Confederació General delTreball (CGT) i la Fundació Salvador Seguí.

Vestíbul del Teatre Municipal de Berga del dilluns 28de gener al diumenge 3 de febrer.

Acceptada a tràmit lademanda contra

l'Ajuntament de Berga

HORARIS CNT MANRESA/CSO VALLDAURAC/Jorbetes, 15 Telfs: 686305111 / 686304012

e-mail: [email protected] i Biblioteca

Dijous de 19 a 21h (assessorament jurídic gratuït)Kafeta (amb futbolín i preus populars !!)

Divendres de 19 a 00hDissabte de 19 a 01h

Tallers (gratuïts)Iniciació a la guitarra, dimecres de 20 a 21h

HORARIS CSO LA TREMENDACada divendres a partir de les 22h... Kafeta

Tremenda!

HackLab Manresa- Dia i hora: tots els dilluns de 8 a10 del vespre- Lloc: CSO La Tremenda

HORARIS CENTRE D�ESTUDIS JOSEP ESTER BORRÀSC/ Del Balç num 4

Dissabtes tarda de 18:00 a 21:00

HORARIS ATENEU LLIBERTARI DEL BERGUEDÀC/ Pinsania s/n (cal corneta)

De dilluns a divendres de 19:00 a 21:00

Hola Joni, què sónles ràdios lliures ocomunitàries?

Són una eina de comunicacióper practicar la "teòrica" lliber-tat d'expressió. Un mitja per ala creació artística i la difusióde idees.

N'hi ha moltes?

A Catalunya va començar la pri-mera radio lliure de l'estatespanyol durant l'anomenadatransició, a l'any 1977, concre-tament era Ràdio Maduixa aGranollers. Actualment aCatalunya hi ha vuit ràdios queemeten per FM. A la restad'Espanya són aproximadamenta unes 35 o 40. D'altra banda,cal tenir en compte que tambéhi ha molts d'aquests projectesa França, Itàlia, Brasil, Canada,Argentina, etcètera. A Sabadellara també hi ha una nova ràdio,es tracta de Ràdio Trama al91.4 de la FM que va començara emetre pocs dies després queRàdio Korneta a Berga.

Costa molt tirar endavant unprojecte de comunicació, cul-tural, informatiu, comunitari iautogestionat com és unaRàdio Lliure?

El que costa depèn del compro-

mís i ganes de fer feina de lagent que la fan i que hi partici-pen, la ràdio necessita que facisfeina a diari, se ha de ser cons-tant actualment amb les aplica-cions informàtiques es moltmes senzill, fa deu o vint anyses tenia molta més feina.

Quines són les principals vir-tuts i avantatges d'un projec-te com aquest i quines lesprincipals dificultats?

Les aventages són poder treba-llar amb llibertat sense regir-seper les directius del mercat,dificultats són les traves queens posa el sistema capitalistaen tots els àmbits però aplicats,en aquest cas, a la ràdio, avegades dediques més temps aaconseguir diners per continuari millorar la ràdioque a fer comunicació i creativi-

tat radiofònica. Una altra difi-cultat és la falta de mitjanseconòmics per poder tenircobertures radiofòniques mésgrans, poder posar repetidors,etcètera, ja que la resta d'emis-sores de ràdio emeten ambpotencies molt grans i fan queno se'ns escolti en alguns llocs.Llavors o lluites amb les matei-xes armes i et fas respectar ose't mengen.

A Berga a nascut RàdioKorneta, una ràdio lliure quepodem escoltar a l'AltLlobregat. Quins consellsdonaries a les persones quel'han impulsat?

Feia 15 anys que no començavacap ràdio lliure nova aCatalunya, que vagin fent poc apoc "sin prisa pero sin pausa",lafeina de formigueta a diari és la

que dona resultats, que doninveu a través de la radio alscol·lectius socials de base imantinguin sempre la inde-pendència, que no es casin ambningú i que es prenguin ambseriositat el que fan. Les ràdioslliures no han de competir ambles altres ràdios són realitatsdiferents però això no vol dirque un mitja alternatiu tinguique ser "cutre" i fet nomes pel"gueto" o la "peña" , es podenfer moltes coses amb pocs mit-jans i imaginació.

També recordar que ens potescoltar qualsevol persona dequalsevol edat i pensament ique quan tracten un assumptehem de tenir en compte que elsradioescoltes no tenen perquèsaber del que estem parlant, fersempre una petita introducciód'allò del que es parlara.

Per què val la pena afegir-se aun projecte com és una ràdiolliure?

És una experiència vital de nodelegació aplicada a la comuni-cació, fes-ho tu mateix, l'oientpot participar en un momentdonat amb la seva opinió, tru-cant per telefon, la radio és unmitja que fa molta companyia ales persones i pots escoltar-lafent altres coses. L'anonimat del'oient crea moltescomplicitats.

Vols afegir alguna altra cosa?

Doncs sí, fer una crida a la par-ticipació: fent programes deràdio i també en la creació deràdios lliures. Molta gent esqueixa de que els mitjans estancontrolats pel poder però si nofem res per canviar-lo i conti-nuem escoltant radio3 o icatfmo la resta d'escombraires i ràdiofòrmulescomercials on tot lo que es diui la música que sona ho fa con-dicionat pels diners dels anun-ciants o pels interessos delspolítics de torn i d'aquestamanera tot continua igual. Espodrien crear ràdios lliures acada comarca, mira de fet ara aBarcelona som un grupet quepodem donar suport tècnic aqui s'animi a tirar endavant unprojecte de ràdio lliure.

Parlem amb Joni de Ràdio Bronkasobre les ràdios lliures

HBerga, desembre de 2007

Pep i Tu

Entrevista

Avui estem amb el Joni un company que de fa anys col·labora ambvaries ràdios lliures i s'encarrega de coordinar la comissió tècnica deRàdio Bronka.

Ràdio Korneta no hagués estat possible sense la col·laboració delscompanys de Ràdio Bronka de Barcelona i per això hem volgut par-lar amb una de les persones amb més experiència en ràdios lliures icomunitàries de casa nostra.

�Una ràdio lliure és una experiència vital de no delegacióaplicada a la comunicació, fes-ho tu mateix�

El pèsol. Negre Nº 36. Gener-Febrer 2008

News & Politics

Transcript of El pèsol. Negre Nº 36. Gener-Febrer 2008