Egipte i mesopotamia

Click here to load reader

download Egipte i mesopotamia

of 26

  • date post

    22-Jun-2015
  • Category

    Education

  • view

    1.360
  • download

    0

Embed Size (px)

description

Una lleugera passejada per l'antic EGIPTE

Transcript of Egipte i mesopotamia

  • 1. -Situat a la banda oriental del MarEGIPTE Mediterrani i al continent afric. -Seria un desert si no exists el riu Nil -Aquest riu fa que Egipte segui un imperi agrari.

2. La histria de lanticEgipte abasta un perode de mes de 3.000 anys,que els historiadors divideixen en : Imperi Antic Imperi MitjImperi Nou. 3. POLTICAI SOCIETAT 4. Els faraons eren els reis de lantic Egipte.s lamo i propietari.Era considerat un du a la terra, per la qualcosa podia exercir un poder absolut.Procedien de la classe baixa, per erencultes intel.ligents i educats. Utilitzaventaujanes, gerros daigua, clams de canyaamb un estoig i papirs.Coneixien b els documents legals icomercials de lpoca. Eren els responsablesde ladministraci. 5. La seves funcions podien ser diverses: cuidar lesnecessitats diries del culte, recitaven frmulesi oracions als dus, feien rituals en lesmomificacions i als enterraments. Els pagesos llauraven i plantaven llavors als camps, els quals eren regats amb dics i canals. Egipte rebia xfecs petits, pel que els pagesos es refiaven del Nil per a regar les seves collites 6. La gran majoria treballaven per el Fara, per elsnobles,construint cases, mobles i tombes.Eren propietat del Fara.Eren gent sense drets que estaven obligats a ferfeines de varis tipus: podien treballar a les mines,o a les canteres extraient pedres, o construint dicsi canals per aprofitar millor les aiges del riu Nil. 7. ESCRIPTURA JEROGLFICA HIERTICA DEMTICAEscriptura de concepte. Una El mateix, simplificant elMant el signe jeroglfic molt idea o cosa sexpressa amb signe i afegint signes ms simplificat i amb molts ms un sol signe. convencionals. signes convencionals. 8. Quan les tropes de NapoleBonaparte van arribar aEgipte, van trobarlanomenada Pedra de laRosseta.s una pedra negraplana, gravada amb tresllenges:GEROGLFIC 70 signesDEMTIC 140 signesGREC 400 signesGrcies a aquesta troballa esvan poder desxifrar elsgeroglfics egipcis. 9. Els egipcis creien en la vida desprs de la mort.Pensaven que era necessari conservar en bonestat el cos per a la segona vida.s per aix que momificaven els cadvers i elsguardaven en sarcfags embolicats en unesbenes fines de lli.Els sarcfags els dipositaven en tombes, prougrans i plenes detresors, menjar, cistells, etc...pensant en tot elnecessari per aquesta segona vida.Les tombes que podien ser de tres tipus: 10. Van ser les tombes ms antigues.Amb forma de rectangle i parets inclinades.A linterior disposaven duna cambra funerriaon se situava el cadver, i a la qual es podiapenetrar per un passads. 11. Tombes enormes de forma piramidalServien dltima morada als faraons de lImperi Antic.Dins de la pirmide sestenia una xarxade passadissos i paranys per tal dedificultar laccs als lladres. 12. pedraEren tombes subterrnies que sexcavavena dins duna muntanya.Un conjunt de galeries dins la muntanyaportaven cap a la cambra del sarcfag. 13. ESCULTURAImperi antic, mig icomenament del nou. 14. La majoria descultures egpcies shan trobat a lestombes i als temples. Esculpides sobre pedres itamb sobre la roca de la muntanya. Caracterstiques prals: - Monumentalitat. - Caps rodons, colls curts - Figures rgides, hiertiques. - Braos enganxats al cos - Mirada tensaFara Micer amb la seva esposa i la deesa - Un peu ms adelantat que laltre. 15. Sheik-el-Beled 16. Totes les esttues representen a Ramss ll 17. Perode de Tell-el-AmarnaVan nombrar fara aAMENOFIS IV oAKHENATN, que el seunom volia dir adorador deDu. Va fer molts canvis en el seu regnat, un dells va ser canviar la plstica de les escultures:-Molt menys rgides-Caps apepinats-Colls llargs.Bust de Nefertiti 18. PINTURAMajoritriament la pintura dels egipcis latrobem dins les tombes. Servia per adecorar les parets amb escenes de la vidaquotidiana: treballs agrcoles, caa i pesca,banquets, balls.La pintura tamb es va utilitzar en ladecoraci de sarcfags i en la il.lustraci depapirs, com per exemple en el llibre delsmortsLes pintures (Im. Nou) van substituir els relleus(Im. Antic), sobretot en la decoraci delshipogeus de la necrpolis de la Vall dels Reis aTebas 19. Caracterstiques generals:Pintar la cara i el cos de perfil.Ull i cos pintats de front.Espatlles i cadera pintades de front.Cames i peus pintats de perfil.Temes de les pintures:Escenes de caa o pesca.Festes amb msics i ballarines.Escenes de feines al camp en les diferentsestacions. 20. Tcnica:Pintura al fresc: morter de cal i sorra.Encustica: cera barrejada amb pigments. Color:Colors purs : ocres sobre fons grocs, vermells sobre fons blaus, etc... Figures resseguides amb el contorn negre. 21. Fa aproximadament 6.000 anys, durant la edat dels metalls, a Egipte va haver-hi dues regnes:un al Baix Egipte a la zona del delta, i laltre a lAlt Egipte, al sud del pas. La mitologia explicaque el rei Menes va unificar tots dos regnes i va ser el primer fara dEgipte. La histria delantic Egipte abasta un perode de mes de 3.000 anys, que els historiadors divideixen en :Imperi Antic, Imperi Mitj i Imperi Nou.LImperi Antic ( 3100-2200 aC.). En aquest perode sestableixen les bases de lEstat i de lasocietat egpcia, que es van mantenir, amb petits canvis, durant tota la seva histria. Lamxima autoritat era el fara, que era considerat con un du, i controlava el poder poltic,militar i religis del pas. La capital de lImperi era Memfis i destaquen els faraons Kheops,Kefren i Micer, que van manar construir les famoses pirmides de Gizeh.LImperi Mitj ( 2100-1800 aC. ). La seva durada va ser molt ms curta que letapa anterior,noms 300 anys. El poder del fara va augmentar. Es van fer grans obres pbliques i es vanampliar les terres de conreu. A ms a ms es va produir una expansi cap a lexterior,conquerint Nbia al sud, Lbia a loest, i Sria a lest. Al final daquest perode es manifest unapoca dinestabilitat poltica que va ser aprofitada per pobles estrangers que van envair elpas.LImperi Nou (1600-1100 aC). Una durada de 500 anys. poca desplendor degut a una srie degrans faraons, com ara, Tuhmosis I, Amenofis III, Akhenaton i Ramss II. Es refor el poderdels faraons, que construren temples i palaus de grans dimensions.Al finals del perode, Egipte, va ser dominat per una srie de pobles estrangers: perses i grecs.Els romans el van conquerir definitivament en el s. I aC. 22. 5.- LA CULTURA EGPCIA. Els egipcis, a diferncia dels pobles mesopotmics, creien en la vida desprs de las mort, i que era necessari conservar en bon estat el cos per a la segona vida. s per aix que momificaven els cadvers i els guardaven en sarcfags embolicats en unes benes fines de lli. Els sarcfags els dipositaven en tombes que podien ser de tres tipus: 1. Mastabes: van ser les tombes ms antigues. Amb forma de rectangle i parets inclinades. A linterior disposaven duna cambra funerria on se situava el cadver, i a la qual es podia penetrar per un passads. 2. Pirmides: Tombes enormes de forma piramidal, i que servien de ltima morada als faraons de lImperi Antic. Dins de la pirmide sestenia una xarxa de passadissos i paranys per tal de dificultar laccs als lladres. 3. Hipogeus: eren tombes subterrnies que sexcavaven a dins duna muntanya. Desprs es tapava lentrada de tal manera que des de lexterior no es veia res. Els egipcis eren politeistes i adoraven un gran nombre de dus. Casa regi tenia els seus propis dus. Alguns com Amon, Ra, Osiris i Horus van ser adorats en tot Egipte. Les ofrenes i ritus religioses es feien als temples que eren de dimensions colossals i construts en pedra. La construcci dels temples obea a unes estructures comunes; una llarga avinguda repleta desfinxs ( esttues amb cos de lle i cap de persona ), que acabava en una monumental porta, on se situaven els obeliscos. Desprs un pati amb moltes columnes i a continuaci la sala hipstila, tota plena de columnes. Finalment hi havia el santuari que contenia lesttua de du al qual estava dedicat el temple Tamb el egipcis van destacar en lescultura i pintura, per aquestes tenien unafinalitat religiosa. Les esttues estaven fetes per ser mirades de cara, eren rgides imoltes de proporcions colossals. Les pintures es feien en les parets i servien per a