TEMA 8. MESOPOTÀMIA I EGIPTE

Salvador Vila EsteveGeografia i Història

1r d’ESO

TEMA 8.- MESOPOTÀMIA I EGIPTE.1. Característiques de les primeres civilitzacions.2. Mesopotàmia.3. Egipte.

1.- CARACTERÍSTIQUES DE LES PRIMERES CIVILITZACIONS.Naixen al voltant de grans rius que permeten grans collites per inundació

o regadiu: el Tigris i l’Èufrates a Mesopotàmia i el Nil a Egipte

1.- CARACTERÍSTIQUES DE LES PRIMERES CIVILITZACIONS.Construeixen grans ciutats

Tenen un poder polític fort concentrat en un rei o faraó, amb impostos i lleis que regulen totes les activitats

BABILÒNIA

TEBES

Assurbanipal II

Ramsés II

Tutankamón

1.- CARACTERÍSTIQUES DE LES PRIMERES CIVILITZACIONS.Com que hi ha excedents, es produeixen intercanvis comercials i culturals importants

Hi ha fortes diferències socials entre els més rics (rei, nobles, sacerdots, militars,...) i els més pobres (llauradors, esclaus)

1.- CARACTERÍSTIQUES DE LES PRIMERES CIVILITZACIONS.Utilitzen l’escriptura: cuneïforme a Mesopotàmia i jeroglífica a Egipte

Vídeo explicació escriptura cuneïforme

1.- CARACTERÍSTIQUES DE LES PRIMERES CIVILITZACIONS.

Naixen les ciències (astronomia, matemàtiques,...)

Tenien religions politeistes: adoraven molts déus

PAPIR DE RHIND

Activitats punt 1.- CARACTERÍSTIQUES DE LES PRIMERES CIVILITZACIONS.

1.- A partir del mapa, respon:a) Quin és el tema del mapa (títol)?b) Què és el Creixent Fèrtil? Quins rius el banyaven? Per què creus que van aparèixer allí les primeres civilitzacions?c) Què construïen en Mesopotàmia i Egipte? Posa exemples del mapa.d) Quines obres destacaven en les ciutats?e) Qui tenia el poder polític?f) Quina escriptura utilitzaven en Mesopotàmia? I en Egipte? Per a què creus que la inventaren?g) Com eren les religions d’aquests pobles?

Activitats punt 1.- CARACTERÍSTIQUES DE LES PRIMERES CIVILITZACIONS.

2.- A partir de les imatges, respon:a) Per què en Mesopotàmia i Egipte practicaven una agricultura de regadiu?b) Explica, en forma de xicoteta redacció, les tres fases del cicle agrícola a Egipte a partir dels dibuixos. c) Quin tipus d’obres feien a Egipte per a drenar l’aigua?d) Descriu quins sistemes idearen els mesopotamis per a aprofitar l’aigua dels rius.e) Com seran les collites de l’agricultura de regadiu en comparació amb les de secà?f) Què és un excedent? Com sorgirien els primers excedents? Quines conseqüències tindrien en la demografia (quantitat de població), el comerç, les diferències socials i els intercanvis culturals?

2.- MESOPOTÀMIA.

2.1.- Introducció.2.2.- Organització econòmica.2.3.- Organització social.2.4.- Organització política.2.5.- Etapes.2.6.- Art.

UR

2.1.- Introducció.

Què va ser? El lloc on naixen les primeres grans civilitzacions urbanes (primeres grans ciutats) i els primers imperis

Quan es va produir? Entre el IV i el I mil·lenni aC

On? A Mesopotàmia, la terra entre els rius Tigris i Èufrates

Mesopotàmia.Introducció.

Mesopotàmia i Orient Mitjà

2.2.- Organització econòmica.

Divisió i especialització del treball en diferents oficis

La majoria es dediquen a l’agricultura (d’inundació o regadiu) i a la ramaderia

Cada vegada són més importants l’artesania i el comerç i es comença a utilitzar la moneda

Lídia, VI aC

2.3.- Organització social.

És una societat esclavista: divisió en lliures o amos (propietaris de terres, ramat, negocis i/o esclaus) i esclaus (propietat dels amos, sense cap dret)

Hi havia tres grups socials, amb grans diferències entre ells

Els awilum que tenien riquesa i poder (rei, nobles, sacerdots i alts funcionaris)

Els muskenum que es dedicaven a produir (camperols, artesans, comerciants)

Els wardum o esclaus

Les dones estaven sotmeses a l’autoritat dels homes i, quan treballaven, cobraven la meitat que un home

2.4.- Organització política.

Són ciutats-estat en què cadascuna controla les terres del voltant i són independents unes d’altres, amb un rei o monarca que té el poder polític, militar i

religiós i que governa en nom dels déus (són politeistes: adoren a molts déus)

Rei Gudea de Lagash

Hammurabi Déu Shamash (sol i justícia)

Anat (fertilitat i guerra) Baal (principal a Babilònia)

Inana o Ishtar (amor i guerra)

Cel i pare dels déus Clima i tormentes Saviesa

2.5.- Etapes (I).

Sumer (3800 – 2400 aC) amb Gilgameix

Accad (2400 – 1800 aC), amb Sargon

Sumeria. La pri-mera civilització

2.5.- Etapes (II).

Babilònia (1800 – 1300 aC), amb Hammurabi

2.5.- Etapes (II).

Imperi assiri (1300 – 600 aC), amb Assurbanipal

Grans civilitzacions. Mesopotàmia (resum)

2.6.- Art (I).

Destaca l’arquitectura, en què utilitzen l’arc i la volta per a construir temples (ziggurats) i palaus amb materials com rajoles i ceràmica vidrada

Ziggurat d’Ur. Artehistoria

Porta d’Ishtar. Robert Sepehr

2.6.- Art (II).Fan escultures de déus i reis,

relleus i esteles commemoratives

Activitats punt 2.- MESOPOTÀMIA.1.- A partir del mapa i els teus coneixements, respon:a) Quin és el tema del mapa (posa-li títol)? b) Quins rius banyen Mesopotàmia?c) Què va sorgir a Mesopotàmia a partir del IV mil·lenni aC? Posa exemples del mapa.d) Quins quatre imperis podem veure al mapa? Digues en quines dates va existir cadascun d’ells i quines ciutats comprenien.e) Per què diem que eren ciutats-estat? Qui i com manava en cadascuna d’elles? Posa exemples de monarques dels imperis representats al mapa.

Activitats punt 2.- MESOPOTÀMIA.2.- Com s’organitzaven econòmicament els mesopotamis?

3.- Amb l’ajuda del dibuix, elabora una redacció (mínim cinc línies) en què expliques com s’organitzaven socialment els mesopotamis.

4.- Quins edificis destaquen en l’art mesopotàmic? Com i amb què els construïen?

5.- Completa l’eix cronològic de les etapes de la història de Mesopotàmia:

3.- EGIPTE.

3.1.- Introducció.3.2.- Organització econòmica.3.3.- Organització social.3.4.- Ciència.3.5.- Organització política.3.6.- Etapes.3.7.- Religió.3.8.- Art.

3.1.- Introducció.Què va ser? Van construir un gran imperi amb grans ciutats com Memfis i Tebes

Quan es va produir? Entre el IV i el I mil·lenni aCOn? A la vora del riu Nil, a Egipte

Ciutats i cases

d’Egipte

3.2.- Organització econòmica.Fonamentalment vivien de l’agricultura, controlant les crescudes del Nil amb dics

i canals (regadiu)

Hosanna a tu, oh déu Hapi (Nil), que apareixes en aquesta terra i et presentes en pau per fer que Egipte visca. Tu dónes aigua als camps (...), dónes vida als animals. I mentre baixes pel teu camí des del cel dónes a beure incessantment a la terra. Ets amic del pa i la beguda, tu enforteixes el gra i el fas créixer (...). Eres el senyor del teu poble.

Himne en honor del Nil, XIX dinastia (cap al 1200 aC).

3.2.- Organització econòmica.

3.2.- Organització econòmica.

També són importants la ramaderia, l’artesania i el comerç al llarg del Nil

3.3.- Organització social.És una societat esclavista

Faraó

Família del faraó, nobles i sacerdots

Escribes, soldats, comer-ciants i artesans

Camperols

Esclaus

3.3.- Organització social.Els més rics són el faraó i la seua família, els nobles i militars, els sacerdots i els escribes

Un escriba no pateix en qualsevol lloc de la ciutat. Com cobreix les necessitats d’altre, no li faltaran recompenses. No veig altre ofici com aquest.Jo mai he vist al fill del ferrer com a ambaixador, però l’he vist treballant junt a la boca del seu forn, amb els dits com els d’un cocodril i fent més pudor que els ous de peix.El picapedrer treballa amb tota classe de pedres dures. Quan acaba les seues tasques, els seus braços estan esgotats i dorm ajupit fins que ix el Sol.El llaurador porta sempre la mateixa roba. La seua veu és ronca com la d’un corb. Els seus dits estan enfeinats i els seus braços han estat ressecats pel vent. Descansa, quan s’ho pot permetre, en el fang.Posa tot el teu interès en aprendre. No hi ha res que es puga comparar realment amb això. El que hages aprofitat en un sol dia d’escola és un guany per a l’eternitat.

Ensenyaments de Khety, fill de Duauf (cap al 2100 aC).

Faraó

Habitatge de noble

Sacerdot

Nobles

3.3.- Organització social.Els mercaders i artesans també són importants

3.3.- Organització social.

3.3.- Organització social.També eren lliures els xicotets llauradors, que eren els més nombrosos però no podien abandonar les terres i havien de donar al faraó una part

de la collita i treballar per a ell durant un temps

Els esclaus eren els que feien els treballs més durs i vivien en pitjors condicions, sense cap dret

Les dones tenien alguns drets com tindre, administrar i heretar propietats, comprar i vendre els seus béns o divorciar-se, encara que normalment es dedicaven a cuidar de

la casa i els fills, teixir, fer pa, participar en el treball del camp o fer de sirventes

El faraó quasi sempre era un home. Tan sols cinc dones van arribar a ser faraones, bé que en alguns casos com a mares del futur faraó. Un cas particular va ser el de Nefertiti, a qui el seu marit, Amenofis IV (Akenaton), va convertir en reina en igualtat amb ell, segons sembla. En algunes representacions la reina porta la doble corona d’Egipte, símbol del poder dels faraons.

3.4.- Ciència.

Porten a terme avanços tècnics importants: desenvolupen el càlcul, la geometria, l’agricultura, l’astronomia, la hidràulica i les tècniques de construcció

3.5.- Organització política.El faraó té el poder absolut és l’amo de totes les terres i controla les obres de canalització i el

comerç, ajudat pels governadors de les províncies, l’exèrcit, els sacerdots i els funcionaris

Egipte. El poder absolut dels reis

i faraons

3.6.- Etapes (I).

Imperi Antic (2700 - 2200 aC), amb la unió de tot Egipte i la construcció de les grans piràmides

Imperi Mitjà (2050 – 1750 aC), amb el trasllat de la capital de Memfis a Tebes i múltiples guerres

3.6.- Etapes (II).

Imperi Nou (1550 – 1070 aC), amb l’expansió territorial de Ramsés II

Època tardana (685 – 30 aC), en què Egipte entre en una crisi final amb les invasions persa (684 – 332 aC), grega (332 – 69 aC) i romana (69 – 30 aC)

Egipte. Una de les grans

civilitzacions

3.7.- Religió.

Eren politeistes: adoraven molts déus (Ra, Amon, Osiris, Isis, Horus,...)

El mite d’Osiris, Seth

i Horus

3.7.- Religió.El faraó era adorat com un déu

Hi havia sacerdots, amb molt de poder, que s’encarregaven del culte als déus, obsequiant-los amb ofrenes

Els sacerdots han d’observar unes regles d’higiene molt severes per no enutjar els déus: s’han de rasurar el cos sencer cada dos dies per servir els déus. Es llaven dues vegades al dia amb aigua freda i dues vegades cada nit.No mengen ni peix ni faves, però s’alimenten d’un pa sagrat especialment cuit per a ells. Cada dia mengen carn de bou en abundància acompanyada amb vi.

HERODOT: Històries, segle I aC.

3.8.- Art.En honor als déus feien grans temples arquitravats i

de pedra, on sols accedien el faraó i els sacerdots

Temple de Luxor

Temple de Konsú

(Karnak)

Animation of Abu Simbel

3.8.- Art.Decoraven les parets amb pintures murals que representaven les figures amb l’ull i el tronc de

cara i la cara, els braços i les cames de perfil, sense profunditat i amb una perspectiva jeràrquica o social (quan més important era el personatge, més gran, destacant els déus i faraons)

Pintura i escultura egípcia per a 1r d’ESO

3.8.- Art.

Per anar a l’altre món, soterraven els morts momificats, amb figuretes i el Llibre dels Morts: els més rics construïen tombes en forma de mastabes, piràmides i hipogeus

Momificació i culte als morts

3.8.- Art.

Salve, déu gran, senyor de la veritat i de la justícia, jo porte al meu cor la veritat i la justícia, perquè he arrancat d’ell tot el mal.No he causat sofriment als homes. No he utilitzat la violència amb els meus parents. No he fet treballar amb excés en profit meu. No he intrigat per ambició. No he maltractat els meus servents. No he blasfemat contra els déus. No he privat l’indigent de la seua subsistència. No he permès que cap servent fóra maltractat pel seu amo. No he provocat la fam. No he ordenat matar, ni he matat. No he furtat les ofrenes del temple. No he tractat d’utilitzar mitjans il·lícits per augmentar els meus dominis, ni per usurpar els camps d’un altre. No he pres la llet de la boca de cap infant. No he obstruït les aigües quan havien de córrer.Sóc pur! Sóc pur! Sóc pur!

Llibre dels Morts. Confessió negativa davant el tribunal, 1550 aC.

3.8.- Art.

MASTABA

3.8.- Art. Les piràmides. Artehistoria

ZOSER

KEOPS

MICERÍ

KEFRÉN

KEOPS

Els sacerdots em van explicar que el faraó Keops va obligar a tots els egipcis a treballar per a ell. Uns s’encarregaven d’extraure de les pedreres d’Aràbia els milions de blocs de pedra que es necessitaven. Altres els transportaven fins el riu Nil i els carregaven en vaixells per traslladar-los fins el lloc triat. Cent mil homes treballaven a la vegada en la seua construcció. El treball era tan dur que calia substituir-los cada tres mesos. Els deu primers anys es va construir el camí d’accés i les cambres subterrànies. Es van necessitar vint anys més per construir la piràmide. La seua base és quadrada i està recoberta de pedres polides, perfectament ajustades.

HERODOT: Històries, segle V aC.

PIRÀMIDES

3.8.- Art. Tomba de Nefertari

HIPOGEUS

TUTANKAMÓN

Activitats punt 3.- EGIPTE.1.- A partir del mapa i el que has aprés, respon:a) Tema (posa-li títol).b) En quina zona viurien els antics egipcis? Per què?c) En quines dues parts es dividia l’antic Egipte? Quina és la capital de cadascuna? Digues dues ciutats importants més de cada part.d) Quan es va desenvolupar l’antiga civilització egípcia?

Activitats punt 3.- EGIPTE.2.- A partir del dibuix, respon:a) Quina era la principal activitat econòmica?b) Com regaven els camps?c) Explica les diferents activitats relacionades amb el cultiu i el blat que es veuen al dibuix.d) A part de les relacionades amb l’agricultura, quines altres activitats econòmiques es veuen al dibuix?e) Per què el riu Nil era tan important per als egipcis?f) Quins van ser els avanços tècnics més importants? Quins d’ells tenen a veure amb l’economia?

Activitats punt 3.- EGIPTE.3.- Amb l’ajuda del dibuix, explica en forma de redacció (mínim deu línies) la societat egípcia.

4.- A partir del dibuix, respon:a) Què representa el dibuix?b) Quins símbols del poder del faraó es veuen al dibuix? Què representa cadascun?c) Què era considerat el faraó a l’antic Egipte? Quins poders tenia? Qui l’ajudava a governar?

Activitats punt 3.- EGIPTE.5.- Completa l’eix cronològic de les etapes de la història d’Egipte:

6.- Com era la religió egípcia? Posa cinc exemples de déus egipcis i digues de què era déu cadascun.

7.- Què construïen els egipcis en honor als déus? Com decoraven les parets?

8.- Què feien els egipcis amb els morts? Per què?

9.- Quins tres tipus de tombes o monuments funeraris va haver a l’antic Egipte? Dibuixa’ls.

ACTIVITATS DE SÍNTESI.1.- Vocabulari: a) Mesopotàmia: 

b) Ciutat-estat: 

c) Esclavista: 

d) Politeista: 

e) Arc:

f) Volta: 

g) Ziggurat: 

h) Faraó: 

i) Momificació: 

j) Piràmide: 

ACTIVITATS DE SÍNTESI.2.- Completa al teu quadern el quadre-resum següent (en una fulla sencera i en posició apaïsada):

  MESOPOTÀMIA EGIPTEQuè?    

Quan?    

On?    

Organització econòmica

   

Organització social

   

Organització política

   

Etapes de la seua història

   

Religió    

Art