Diari de Sant Cugat 042

• m I •l·O'6 « r i

CANTONS P E R I Ò D I C I N D E P E N D E N T D 'OP IN IÓ , I N F O R M A C i Ó I SERVEIS DE S A N T C U G A T DEL VALLÈS

Any II. NQ42 Divendres 25 de març de 1994 ?m. 1 0 0 Pies.

L'Hospital General accepta el repte de futur amb noves prestacions ha mediació del l'Alcalde no impedeà l'acomiadament d'onze treballadors del centre

La Direcció sanitària de l'Hospital General de Catalunya vol millorar la qualitat dels seus serveis mitjançant la incorporació de nous serveis altament tecnificats que puguin ser oferts a uns preus assequibles.

D'altra banda, dijous a la tarda, onze treballadors del servei de Manteniment de l'Hospital, tancats al centre des del passat dia 17, abandonaren aquesta postura després d'assabentar-se que Inspecció de Treball acceptarà el seu acomiadament, tal i com havia sol·licitat la Direcció de l'Hospital.

Pàgina 14

Finalitza la Mostra de mones amb un èxit rotund de participació La mostra es clou amb la visita de Núria Feliu, la seva Fillola

SUMARI # Succesos: Una dona es suïcida i la policia deté una banda de peruans

PÀG. 12

• Els botiguers de Rubí planten cara a la Generalitat pel tema del Pryca

PÀG. 20

# Rubí inaugura aquest vespre cinc sales de cinema

PÀG. 20

# Entrevista amb el nou president del Club Natació Sant Cugat

PÀG. 23

Algunes escoles, col·lapsades per l'allau de sol·licituds a P-3 i P-4

Les primeres llistes provisionals de les preinscripcions a les escoles públiques sembla ser que algunes d'elles es troben saturades per la sol·licitud de places de P-3 i P-4.

Pàgina 3

El Centre Cultural estrena nova programació

Tomàs Seix va presentar la nova programació del Centre Cultural pel proper trimestre.

Es continuarà oferint la mateixa línia d'espectacles amb teatre i música.

De moment la primera cita és aquest vespre amb l'Orquestra de Cambra de Sant Cugat

Pàgina 5

Descoberta una escala de cargol al Monestir

Les excavacions de la Generalitat a la Sala Capitular del Monestir han posat al descobert una escala de cargol que possiblement formava part del sistema defensiu dels segles XII i XIII.

Pàgina 6

La VIII Mostra de la Mona de Pasqua, que organitza cada any la Pastisseria Sàbat, es va tancar ahir a la tarda.

Aquest any era sens dubte molt especial per ser el primer sense la presència del Mestre pastisser, Jaume Sàbat.

La Mostra ha estat totun èxit de participació, tant a nivell de mones presentades

com de visitants. El jurat va fer a conèixer el

guanyador del guardó Sàbat. Aquest no és altre que un pastisser barceloní amb la Mona que rep el nom d'"Intrusos de nit".

Núria Feliu va acomiadar la VIII edició ahir al vespre al hall del Centre Cultural.

Pàgina 17

KLvS 4 CANTONS S E R V E I S DIVENDRES, 25 MARÇ 1994

TORREBLANCA i j A N I U U Ü A I

e l s i n f o r m a d e l e s

Farmàcies deTorn D e l 2 5 - 0 3 «al 0 1 - 0 4 - 9 4

i Divendres

25 i Pg. Diputació, 1

Tel. 67403 64

Dissabte

26 A Dr. Murillo, 1

Tel. 674 04 30

K

s A

Diumenge

L \ V F 27 K S. Rusinol, 38 T Tel. 674 06 45

1 Dilluns K

28 I D Rbl. del Celler, 97 ° Tel. 674 77 49

B E R I N G U E S

Dimarts

29 AHons Sala. 46 Tel. 674 04 83

Dimecres

30 ' - Sta. Teresa, 40

Tel. 675 33 44

VI ( ) K

c Dijous

Í31 . Pg. Diputació, 1

Tel. 67403 64

Divendres

1 Dr. Murillo, 1

Tel. 674 04 30

Els dissabtes tot el dia i diumenges al

matí. també resten obertes:

Pintó de Valldoreix, c/ Església, 3 -

Tel 674 28 71 - Serret de Mira-sol,

Pg. Baixador, 78-Tel. 674 23 72

SERVEI PERMANENT D'INFERMERIA Injeccions - Control Press ió Arterial - C u r e s POLICLÍNIC TORREBLANCA - Telèfon 589 18 88

i -VS»-<4 tSfcSSSSÍKriSa

Horari Autobusos

i.-i s \ M ( K , \ I - \ I I K \ - S ( ) I . - M A S J A N ' K K

IV..I. \ | \ s I\M N s . - :... ' :.l. , i. ... ,,-i

KH'OKKKI.l I":M.i-i; c- : Ma. - XI' . .- . : . : >la,a \. ;. doreix.

I - ' M ' V ' i Ik'.J Ml'L..' ! \ ' . . K.'|.: \'. \ lill- Vil..

i • : NU I H K H \ D K S A M ( K ; A T IV- I. s \ \ I" M: Mi II v i::Ci> : ,:i'.a «i •?,»..-.,

' -, n, : . . •• ; • n . I ) , . . . - , . . " . , i . . , . ,•! ! ' • -

i ' i r . i • . r . . i . : : : ' • ii !: '-,iM.-- k<v.~.,::';h

A - . : i l . s | \ l II) vi"! ,k-, ( ,|J.; l·i-Tjls

,i , i'l.;,[ f > ' li ni..'. |i |..,! '>•.. iL-siiu-..', :i h

; i i " . . ; . , r:i,i,: : : ; " - .h^ i - ic - i '.-i - . : : » i -K H U K R M . l ï : s,;-i iL-me-e." ' . \ \ R.i|.;. sant ha-^-sc. PI.

i'.ll \l;",.;I M. ri'-'ir ;'.."! ... ,.'[ I -a. I., ,VM (',('

1.-3 S \N I (L GAT • LA FLORESTA - LES PLANKS

:i;-.:i' I i UI n\l s „ , u ; c , i ...Li li. na miiiJ

'.i vii.„.i i- -I li nuí. ,|)i".n;;<. kv.ni-, o S l i : ' l ' l i " I . ;M. , : I , Í , , 21 -ei- | i h k ' - r ; M .., a l e s . ' : i ' h ;

IV- i. I vWí ' l o s, n i , ;.;,:., •!;!:.,, IIIIIM

i - n i ' j i ' "M:I ' I ' ̂ ahc-ite-nus jl·.·sS.sIlh

i •ni'.i •, i'i .'..i ' . Ji' li |ii.-.i:v;, :;-viu,.. V- " _"hi.

Kht ORRM.I 1:1 i .-..•-.. 1.11 Vi.--.!. I' 1 entre. Nk\ai. Creu

\ - 3 SAVI" Cl CA1 Rl Bl TERRASSA

Sn'il-- u l l .

L .ui., V:;il:n

1 terrassa' l · ^ h ~ " h I! " h

^ , mi REFRANYER CATALÀ

del llibre

S&JAJ&L-^L.

Joan Amades -*z*r

Tenir barra

A - 3 SANT C E G A T - B A R C E L O N A

IV S.,' • CllL-l .iB.iM'll 11,; IV,li!'.."sa.l;.emlies '., ,.,-lc.i.; \'s s r - s Ull 1 ais 41 I i--.-e.js

,1,';.;,:.,:,-·;1|'-:-s ull"-j vn.ia j les : : lii S.'ü.ú's .;1::L1,!!1,;I, !I|;S ( erC.a;]-..'.a ,I ..'S 22 l ! h 1 23 à IKsahlCs

!.i . . n u 5 15 5 4I''-ÍI 'i'l: al- l;l rnimu^ tk- L'.SIÍ.I nora lln̂ . !'uh,-

:• ,i ,.I:I l i ,i .-.-- 22 lilh SiT.il! J I I I . "ral tei-.'erJanwla: 23 n

l!'.."ena.-"e--.nis l.t - l u i u l t , ' ni". al- l'i mmun 1 i.;c.i

•i i-.il • • "nií ' i i- i n,L. al . ,22 l l i . V'.nil;,illi.'.."al r i -

I r l r v i ' . i . ; ^ . I h .

11.- liarei.. ••:.!.. s.uii i j ; . i :

IV i'.uia- a.lr.e'Hires :J M-mJa 5 -sll i ai- '.; : 45 iin-jl-ec

..,A:,I li l'al "^ 'uluiu vr.il'. J I I > - I 4Sh S.T.KIJ Mn- I1-IJ.,"M a

; e- 22 ; Hissa-eies :a so-liCa: 5 :5 i jjs45 m ! n u i-ce .a-la

:i.i:a I • , 'nií ma M n i ; . , Ls 2' 4^ h aiiiciiLies. íe-nu- la -orti-

.!.;.! le- '-4^1 I .ii<4~ T.ü.,:, ,i:.a,i.;l'i ra' l l l -Ull lKI w t í J J Ï ·

En sentit figurat, equival a tenir gosadia, despreocupació, atreviment, poca vergonya, però en sentit afinat i aguditzat. Pròpiament, significa tenir gana.

El terme barra és generalment aplicat a les maixelles, tant en l'home com en el bestiar. Es corrent entre pastors, ram-blers i persones tractants en bestiar la frase tenir barra per tenir gana , ésser menjador, idea s igni f icada també per l 'adject iu barrut. Es dóna el nom de barram al conjunt d'ambdues barres. Es un xic difícil de capir el procés de la frase fins a arribar a prendre el significat que té avui. Potser vol parodiar la possessió d'un bon barram per a mastegar, engolir i assimilar-se qualsevol amonestació, reprovació, insult o ultratge pel procedir poc delicat i incorrecte, o significar que per gros que sigui e! cas o l'afer es compta amb una nova barra per a triturar-ho i reduir-ho a cosa tova fàcilment engol ible i adaptable. N o hi ha d u b t e que la f rase a l · l u d e i x a la barra que sosté el den tat i no a cap altra idea de les diverses que significa aquest mot, puix que és molt corrent una extensió de la frní» que diu tenir una barra com un toro, això és, igual a la dels animals que la tenen més grossa i forta.

Una corranda mallorquina ens dóna una clara idea de la frase tenir barra per indicar la idea de tenir gana.

L'amo diu a sa madona: -Ara sí que va corrent; fan sa feina malament i tots tenen barra bona.

Treballen malament i mengen molt.

MIQUEL RAMS • ELECTRICITAT • AIGUA - GAS

• AIRE CONDICIONAT • CALEFACCIÓ

• INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS

Carter Can Matas. (, -SANT CUGAT- Tels. 674 80 39 mòbil 908 897882

El Temps Tendència per al cap de setmana No s'espera cap novetat per a

aquest eap de setmana, el sol con

tinuarà imposant-se lent que les

temperatures siguin superiors per a

l'època de l'any, i que oscil·laran

entre els 21 i 25 graus al litoral.

Mala visibilitat al matí en torma

de boirines.

Dissabte tarda la nuvolositat al

Pirieneu anirà augmentant i

durant la tarda cada vegada s'u

nirà lent més espessa.

Ihtiiwnii'ió ttn tlihiíia i>tl Cculrc

S A L O D ' E 8 SETMANES FANTÀSTIQUES

. Montull homes, dones i nens

Alfons Sala. 23 baixo-,

Tel. 675 16 51 Siint Ciliat

Rentar i secar 1.350 Tallar 1.500 Moldejar i reflexos 5.200 Color 3.500 Tallar nens 1.000 Tallar homes 1.500

DESCOMPTES 3a. Edat i Carnet Jove

*& TELÈFONS D'INTERÈS SKR\ KIS

- AiiH'.uiin.'nl

- .Viihulaw: Ics Plane-- Bimibírs Bcllalerm

- Bomber* Generalitat

- Bomber* Rubí -C.A.P

- C.A.P. Urgeneies

- Casa de Cultura

- Casal Valldoreix

- Catalana de Gas

- Centre Cívic l.a Floresta

- Centre Cívic Les Planes - Centre Cultural Mira-Sol

- Cinemes Sant Cugat l Reserves! -Correus

- Creu Roja Sant Cugat

- Creu Roja Valldoreix - Dispensan La Floresta

- Ent. Municipal Descentralitzada.

.589 2288

.675 5105

(.92 80 80

085

699 80 80 . 5891122

.589 44 55

. 5 8 9 1 3 8 2

.6744599

.725 2944 58908 47

.675 5105 589 2018

.5890941

6747096

.6741234

.6742459

..6747615

.6742719

-SAl'RiAicuesi,. ,

-Valldoreix I parada:.

..589 00 21

..674 11 II

- ENHER iRubíi 69918 92

-F.E.C.S.A 5891226

-F.F.C.C 6741934 - Funerària

- Grua -G. Civil i Mira-sol i - Hisenda

- Jutjat

- Oficina Municipal La Floresta..

- Parròquia Sant Pere Oclavià - Parròquia Les Planes

- Parròquia Valldoreix

- Piscina Municipal Valldoreix.

.67405 25

.6743371

.674 23 79

.5891155

.6746696

.5890847

6741163

2047503

.6740569

.6754055

- Cuerpo Nacional de Policia 674 78 58

-Urgències ..091

- Policia Municipal -092 • Voluntaris Protecció civil „ 092

- Policia Municipal i Valldoreix i 908 79 5125

- Comissaria de Policia 674 7612 -Taxis (parada i 6740997

-Radio Taxi 5894422

Repsol - Butà 6741580

- Sant Cugat Comerç 674 03 22

i rus - Aiíües La Floresta 674 20 89 - AÀPPiVVMira-sol 674 2(118 -AAVYXerccC.rireMira-S.·l 674 10113 - A A V V W j i . w i M i r j - S o l 674 71113

-AAPPiVV Valldoreix 674 2197

- AAPP i VV Coloma Montserrat Vall..67421115 - AAPP i VV Can Majó Valldoreix 674 50 49

- AA. Prop. i Veins La Floresta 674 20 89

- AA.VV Aiguallonga U Floresta 674 51 29 - Ass. Consumidors 268 45 67 - Alcohòlics Anònims 317 77 77

- D.N.I (Citaprèxiai 589 30 80 -Greenpeaee | 91 | 543 47 04

- H. General de Catalunva 589 12 12 - HVall d'Hebron 427 20 00

-H.SanUoandeDéu 2034000

- Unitat Coronària 248 10 40

- Tel. de 1 Esperança 41448 48 - Inf. Carreteres 204 2247

- Inf. Aeroport 478 50 00

-lní. RENFE 490 0202

-Ini. Port 318 87 51)

-OMIC 589 3188

- Policlínic Torreblanca 589 18 88

-PROMUSA 584 17 32

ENTITATS -ASD1 675 35 03

- Arxiu Gavin 6742570

- Casal d'Avis S.C 58916 38

- Llar d'Avis Parròquia 589 05 98

- Club Muntanyenc 674 53 96

-Coral La Unió 6741006

- Esbart Sant Cugat 675 26 52

-El Tot Sant Cugat 674 86 61 - Grup Sup. Immigrants 674 93 14

-Ràdio.Sant Cugat 675 59 59

-Televisió Sant Cugat 5891486

-Els 4 Cantons 5891401

: ^ « í 3 S l í í S W i S ! S ^ ^

ASS. RADIO

T A X I S A N T CUGAT I VALLDOREIX

5894422 Servei dia i nit

SERVEI de Grua Cobrament amb Targetes

de Crèdit i Teletac

CONSULTES SOBRE LA UBICACIÓ DE CONTENIDORS AL MUNICIPI

Servei Recollida de

Voluminosos 589 28 17

PATRULLA DE LIMPIEZA S.C.P. -H- 674 95 84 - 674 9612

CASAS PARTICULARES - COMUNIDADES

DESPACHOS - LOCALES - PÀRKINGS - ETC... PERSONAL CUALIf ICADO SERIEPAD RAPIDEZ DISCRECCION

Ora. Cerdanyola, 50 -SANT CUGAT- FAX. 674 95 84

i--.-e.js

SiT.il

vr.il'

DIVENDRES, 25 MARÇ 1994 PRIMERA PLANA ELS 4 CANTONS 3

Les pluges han estat la causa de l'endarreriment de les obres del lateral de l'A-7 L· nova variant s'havia previst inaugurar el febrer passat Pep Català

La supressió del primer semàfor dels laterals de l'A-7, situat a l'altura de la cruïlla amb Bellaterra, hauria estat una realitat el febrer si les pluges de la tardor no haguessin afeblit el terreny sobre el qual es treballava, segons van informar des de la delegació a Catalunya del Ministeri d'Obres Públiques i Transports (MOPT) a la nostra redacció.

Aquest entrebanc ha suposat un retard en la conclusió dels treballs, que segons la mateixa font, quedarà enllestit abans de l'estiu.

La feblesa del terreny a causa de les pluges tenia dues solucions: una tallar el trànsit per actuar més ràpidament o fer un anclatge per sota. Es va optar per la segona opció perquè la primera no era la més adient, ja que la circulació per ambdós laterals és molt intensa, segons el portaveu del MOPT.

La segona solució, l'anclatge, consisteix en fer-hi una operació de cirur

gia que significa posar-hi un corsé interior al terreny, injectant barres de ferro i cement per enfortir-ho.

Malgrat tot, les cues de vehicles són una realitat quotidiana en aquests laterals que no finalitzaran aviat, ja que les obres de supressió del segon semàfor es troben en fase de concurs i abans d'acabar l'any s'adjudicaran i començaran els treballs.

Nous preus al peatge de l'A-7

D'altra banda l'empresa concessionària de l'A-7 ha pujat el peatge de Sant Cugat a 195 pessetes per a la categoria de turismes, 320 pessetes per a les furgonetes i camions petits i el preu per als vehicles més grans és de 385 pessetes, segons han confirmat fonts d'ACESA.

També va informar que els treballs d'ampliació de l'autopista a tres carrils en ambdós sentits de circulació acabarien a finals d'abril. •

La supressió dels semàfors, indispensable per evitar les cues

El creixement de la població jove es atípic

La majoria de les escoles col·lapsades per la sol·licitut de places, sobretot de P-3 i P-4

Nou Corals de Sant Cugat s'uneixen en un concert per Mans Unides

Redacció

El passat 18 de març es van cloure les preinscripcions a les escoles públiques de Sant Cugat. Enguany amb la incorporació dels nens de tres anys totes les escoles d'ensenyament primari del nostre municipi han ampliat el servei. Aquest ha estat un any de difícil solució per donar cabuda a totes les sol·licituds dels pares que han vist com les places disponibles han estat insuficients per acollir els nens en les seves zones d'influència. La informació que donem ha estat obtinguda per diferents conductes que no ens permeten de donar quantitats exactes ni fer valoracions sobre com es resoldrà la problemàtica de moltes d'aquestes sol.licituts. Si bé és previsible que en alguns casos les escoles dels distrectes acolliran molts dels petits alumnes.

Sant Cugat és una de les poblacions amb més alumnat jove i que s'ha vist incrementat en els últims anys de manera important. Tal i com està creixent. la ciutat serà un dels temes més urgents a resoldre en els propers anys perquè es dóna el cas que per l'any vinent no es dipossarà de places per oferir als nens de P-4 ja amb

quasi tota provabilitat si no es busquen solucions urgents.

Cal matitzar que també ha estat el transvasament de molts alumnes que han passat de l'ensenyament privat a la pública en els últims anys i especialment aquest, en què la crisi econòmica ho ha propiciat.

El nostre setmanari intentarà en la propera setmana fer un ampli resum d'aquesta problemàtica que preocupa molts ciutadans. Considerant el poc marge de temps de què ha disposat l'àrea d'Ensenyament de

l'Ajuntament de Sant Cugat no ens ha pogut fer arribar, després de la nostra insistència, la informació que permetés cobrir àmpliament la notícia.

Cal afegir que segons manifestacions fetes pel Sr. Gabriel Foix, regidor de l'àrea d'Ensenyament es mantindrà l'opció, sempre que hi hagi un minin de 20 pares que decideixin de no portar els seus fills a una escola pública als tres anys, sinó de portar-los a una escola de bresol. L'escola funcionaria com fins ara. •

Montse Sant

El ja tradicional concert de Corals organitzat per l'Associació Mans Unides al Reial Monestir aquest any va ser seguit per un numerosíssim públic que va omplir el recinte de gom a gom.

El concert va durar tres hores i en el recital van intervenir les Corals de: La Farga, La Unió Sancugatenca, Societat Coral La Lira, Coral Clau de Sol. Coral Serra d 'Or . L'Harmonia de Valldoreix, Coral Sant Cugat, Grup Tardor de la Unió i el Cor Aulos.

El públic va gaudir de valent amb el concert i la gran categoria de les masses corals especialment el cor Aulos un

cor de gent molt jove però ben preparat i de molta qualitat.

En un final de festa d'autèntic luxe, el mestre Recasens va dirigir la unió de les nou corals en una interpretació conjunta.

Després del concert, l'organització Mans Unides va oferir un petit ressopó a les Corals col·laboradores a Tacte.

La recaptació del concert serà destinada al projecte que Mans L/nides de Sant Cugat ha escollit per portar a terme durant aquest any. Com reco-dareu aquest projecte és la creació d'un taller mecànic-escola d'ofici per a El Salvador. •

4 ELS 4 CANTONS SANT CUGAT AL DIA DIVENDRES, 25 MARÇ 1994

La plataforma-Torre Negra presentarà el seu manifest el dia de Sant Jordi \ a v i C;i\a

I I m.imlest que LI plataforma \ ni k-i públic cl proper dia .' ; d'ahi 11 mostrarà els motius pels quals, segons els components d'aquesta micialna popular. t's necessari coiisen ar la zona agileola loreslal coneguda com "lor ic Negra" i que ile tet i nclou u na 11 an ja de terrenv molí mes ampla. Lis motius que es citen son de caire ecològic ja que pei exemple, es considera aquesta zona fonamental per la sc\a funció de tampó entre el bosc i les àrees urbanes. Però lambe es mencionen raons històriques i socials de la mateixa importància que les ecològiques. La Torre Negra i les se\es rodalies són un exemple d'estil de vida i un paisatge rural que estan desapareixent enfront de la pressió urhanística, i que du-

La Torre-Negre, un paisatge que pot desaparèixer

rant molt de temps va ser característic del Vallès. Per al col·lectiu que forma la Plataforma CT-\ ica per a la defensa de Torre Negra i rodalies, o Plataforma-Torre Negra, la seva desaparició significaria una irreparable pèrdua d'un patrimoni cultural que pertany a tots els habitants de la vila.

Amb aquest manifest, la plataforma pretén despertar la sen

sibilitat ciutadana a la possibilitat que s'edifiquin els voltants de la Torre Negra, qualificats actualment com a zona urbanitzable pel Ple General Metropolità. És per això que al manifest es demanarà modificar aquesta qualificació i l'elaboració d'un pla especial per a la zona perquè conservi els valors que s'hi atribueixen i l'ús social que ara s'hi desenvolupa. •

El Centre Cultural, nominat als premis FAC Redacció

LI Centre Cultural de Sant Cugat ha estat escollit entre les propostes presentades per optar als premis del Foment de les Arts de la Construcció FAC. El jurat ha seleccionat d'un total de IÍSS propostes les 56 finalis

tes.

Lis premis LAC són els mes prestigiosos de tots els que s'atorguen a treballs realitzats en el camp de la construcció en el nostre país.

A més del Centre Cultural

Possibles intrusos en el servei de Repsol Butà Redacció

Durant aquesta setmana diversos veïns s' han adreçat a aquesta redacció per denunciar les accions de diferents agents de Repsol liulà, suposadament falsos, que han intentat cobrar als usuaris imports entre les IS(ll) i 2500 pessetes per can-viar-los els antics contractes amb l'empresa concesionaria del submin is t rament de Ics bombones de butà a la nostra cuitat.

Posats en contacte amb Repsol Btità. a Sant Cugat, la senyoreta Hsther ens manifesta que cap dels seus agents tenen auto

rització per cobrar cap gestió i que desconeixien l'existència d'aquestes anomalies que alguns usuaris han detectat.

Podria doncs tractar-se d'una maniobra de persones totalment intruses que aprofitant ia campanya que en aquests moments esta portant a terme Repsol Butà. a la nostre població, i considerant que s'anuncia amb enganxines a les portes podria ser aprofitada per persones que es volen aprofitar de la bona te d'alguns usuaris.

LA recomana que per a qualsevol dubte es truqui al telèfon de les oficines de Repsol Ruta de Sant Cimat 674 15 80. •

Més de vuitanta treballs opten al Premi Literari Valldoreix 94

també ha estat escollit el nou Domènec-Colomer i institut de eiisenxament de Sant Amat de Valldoreix. •

la casa

Redacció

A l'hora de tancar la nostra edició hem pogut confirmar que els treballs presentats per optar al Premi Literari Valldoreix 1994 seran al voltant de 90.

Dijous a la tarda ja s'havien recollit niés de setanta t r eba l l s i se sap que mol ta gent esperarà l'últim moment. és a dir avui divendres al vespre.

La passada edició del premi es va celebrar l'any 1990. impulsada per l'Entitat Local

Menor de Valldoreix amb la col·laboració de totes les associacions i de l'Arxiu Gavin.

El proper 28 d'abril tindrà lloc la lectura del veredicte del jurat en el trancurs del ple ordinari del l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.

El 30 d 'abri l a les 9 del vespre es farà un sopar literari obert a to thom al restaurant La R e s e r v a . EI preu 3 .500 pessetes més IVA. La recollida de tickets per al sopar es podrà fer la setmana del 18 al 22 d'abril. •

CENTRE DE LA IMATGE

• Fotos en color en 1 hora • Diapositives en 1 hora

• Diapositives a paper en 2 hores

• Venda de material fotogràfic nou i usat

(taller propi a la mateixa botiga)

• Servei públic de fax

• I ara també un nou servei: li passem

les fotos de color a blanc i negre

Sta. Maria, 14 - Sant Cugat -Tel. 6 7 5 5 6 7 4 - Fax. 675 57 24

Av. Catalunya, 72 Tel. 580 19 53 -Cerdanyola-

Els santeugatens donen sang a la Creu roja Redacció

LI diumenge passat. els s a n t e u g a t e n c s van anar a donar sang per a la Creu Roja LI la placa Oclavià.

La Creu Roja realit/a aquestes operac ions de manera periòdica per tal de recollir el màxim de sang possible facilitant a la gent que no s'hagin de desplaçar per fer aquestes d o n a c i o n s de sang que es fan de manera totalment desinteressada.

Dilluns es va repetir l 'operació però aquesta v e g a d a als loca l s del Club Muntanyenc de la nostra ciutat.

Des d'aquestes línies enci

Les donacions es fan de manera totalment desinteressada

ratgeni tothom a fer aquestes poc arrelat a la nostr; d o n a c i o n s , un cos tum molt i sempre molt necessa

t societat •

DIVENDRES, 25 MARÇ 1994 SANT CUGAT AL DIA ELS 4 CANTONS 5

Més música i teatre al Centre Cultural Es presenta la nova temporada pel proper trimestre amb una oferta força interessant

Emma Ansola

A punt d'acabar el primer trimestre d'espectacles que ha anat oferint el Centre Cultural des del mes de gener, Tomàs Seix, el seu director. va presentar als diferents mitjans de comunicació la nova programació per als propers mesos d'abril, maig i juny.

El Centre Cultural continuarà oferint la mateixa línia d'espectacles que fins ara tan bon resultat de públic ha anat gaudint. Segons Tomàs Seix, "hem consolidat les marques que ens vàrem proposar a principis de temporada, tenim un públic assegurat i som coneixedors de les seves preferències"

L'últim trimestre s'ha saldat amb una assistència de 4.653 espectadors, amb una mitjana de 582 per espectacle. El públic de Sant Cugat ha estat un dels majoritaris pel que fa als espectacles d'òpera mentre que el teatre i els concerts de música clàssica han mantingut una afluència provinent de Barcelona i de l'àrea del Vallès.

El proper trimestre els espectacles es centraran en estrenes, pre estrenes i últimes funcions teatrals, concerts de música i una òpera.

Teatre El proper 8 d'abril co

mençarà aquesta nova programació amb la representació de "Les Amistats Perilloses" dirigida per Pilar Miró. Durant aquest mateix mes, es podrà gaudir de nou de la presència a dalt de l'escenari de l'actor Enric Majó que interpretarà amb l'actriu Montse Guallar, l'obra "La Gateta i el Mussol". Una altra de les representacions esperades és la protagonitzada per un grup de dones que sota el títol

"Homes!" parlaran d'homes, dones i històries.

A principis de juny es representarà l'obra "La Gavina" de l'escriptor rus Txék-hov. Aquesta obra es vol escenificar amb un marc diferent del que fins ara ens té acostumat el Centre Cultural. L'obra es podrà viure des de l'escenari per la qual cosa l'entrada quedarà quelcom més reduïda, produint un caràcter més intimista entre públic i actors. Cal esmentar que dins d'aquesta obra podrem veure actors santcuga-tencs com Joan Berlanga i Xavier Tort.

El cicle de teatre acabarà amb la pre estrena de "La sombra del tenorio" que actualment prepara l'actor Rafael Alvarez "El Brujo". Aquesta representació està programada per l'I 1 de juny i només es podrà fer una única representació a causa d'haver estat programada després de l'última actuació de "El Brujo" al Centre Cultural, d'on

va sortir encantat del públic i de l'espai cultural.

Música Un Concert de Sant Jordi

per la Jove Orquestra Sant Cugat serà un dels primers concerts de música que oferirà el centre cultural aquest nou trimestre. Posteriorment, concretament el mes de maig actuarà l'European Sympho-nie Orchestra dirigida per Cristian Florea. L'orquestra interpretarà música d'obres clàssiques del cinema. L'Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu també hi serà dalt de l'escenari del Centre Cultural amb obertures i cors d'òpera de Beetho-ven, Wagner, Verdi i Von Weber. A finals de juny l'Orquestra Ciutat de Barcelona amb el seu director Edmond Colomer oferirà un concert per saxofon i orquestra del mestre contemporani LI. Be-nejam. Cal destacar que aquesta orquetra grava els seus concerts en compact en

el Centre Cultural a causa de la bona acústica del recinte. Abans però la cantant Maria Dolores Pradera brindarà un concert de les seves cançons més conegudes com Caballo Viejo, La flor de la canela, etc.

L'òpera "Romeo et Juliet-te" serà representada el 27 de maig per l'orquestra Simfònica del Vallès i el Cor dels Amics de l'Opera de Sabadell. La producció està a càrrec d'Amics de l'Opera de Sabadell.

El preu de totes les entrades oscil.la entre les 2.000 i 2.500 pessetes, sent la més barata el Concert de Sant Jordi mentre que la més cara continua sent l'òpera amb el preu de 5.000 pessetes.

El Centre Cultural però, continua posant a disposició del públic el sistema d'abonaments per a totes les funcions i preus reduïts per a l'assistència a cinc espectacles com a minin. •

ERC demanarà un estudi sobre l'ús del català a Sant Cugat Xavi Cava

ERC de Sant Cugat vol conèixer la situació del català a la nostre vila per mitjà d'una auditoria inclosa en un recull d'accions que tenen com a fi potenciar la normalització lingüística del català. Les accions proposades fins ara són, juntament amb l'auditoria, sol·licitar ajuts per a la normalització dels comerços, com subvencionar el 50 per cent del cost de substituir els rètols en castellà, i demanar a Ci-nesa que projecti un 25 per cent de pel·lícules en català. La empresa d'exhibició ja es va trobar dies enrera en el punt de mira d'ERC per la qüestió de la quota de català a les seves sales. Sobre aquesta qüestió el representant del partit admet que no han realitzat cap estudi de viabilitat econòmica, però va mostrar el seu convenciment que a Sant Cugat hi ha mercat per al cinema en català.

Mantenir el consens Amb aquestes iniciatives ERC vol re

alitzar accions concretes de suport a la Llei de Normalització Llingüística i potenciar-ne la seva aplicació. Segons Bajo-na, el seu partit ha cercat en tot moment el màxim de consens en el tema, i de fet va convidar tots els grups polítics a assistir a la reunió on s'havien de proposar les accions. En aquest sentit, va mostrar la seva sorpresa per l'absència dels representants d'IC i el PSC, que segons ell "ni tan sols van excusar la seva presència".

El representant del partit republicà també es va doldre de l'afany de protago-nisme de CIU per presentar unilateralment una moció defensant la Llei de Normalització en el ple de l'Ajuntament, quan ERC havia iniciat contactes amb les diferents forces polítiques setmanes abans amb la mateixa intenció. Segons ell "ERC es va veure obligada a donar el seu suport a la moció des del públic del ple. Es lamentable que en una qüestió com es la defensa de la llengua no es vulgui aconseguir el màxim consens i se'ns vulgui arraconar pel fet de no tenir representació a l'Ajuntament, ignorant el fet que som la tercera força política de Catalunya". •

EDIFICIO SOLVALLES SANT CUGAT Av. Alfonso Sala, 48 Tel. 589 02 11

EDIFICIO "INSÍGNIA" DE SANT CUGAT

Superfícies 108-109-131 m2.

Q PRIVADO EN EL MISMO EDIFICIO ACCESO DIRECTO A TODAS LAS PLANTAS

ACABADOS CON TODOS LOS SERVICIOS Terminal de fax y telefono 200 líneas Aire acondicionado y calefacción Alarma sincronizada con cuadro sinóptico Detector de presencia e incendios Hilo musical - Línea especial de ordenador Ascensor antibloqueo

6 ELS 4 CANTONS SANT CUGAT AL DIA DIVENDRES, 25 MARÇ 1994

La trovalla formava part del dispositiu de defensa

Descoberta una escala de caragol a l'absidiola de l'església del monestir Servei del Patrimoni Arquitectònic

Amb motiu de Ics obres de restauració que el Servei del patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Cataluina realitza a la Sala Capitular i annexos de l'antic monestir de Sant Cugat del Vallés, segons projecte de l'arquitecte A. l'astor. Cap de la secció de Restauració de l'esmentat Servei. s'ha posat al descobert una escala de caragol bastida a l'interior del massís del mur que separa l'absidiola nord del temple monàstic de les construccions d'ala est del recinte claustral, on es troba la Sala Capitular.

1.'escala de caragol comunica un passadís que recorre la part alta de la façana nord del temple que per uns graons situats damunt la coberta de l'absidiola, arriba fins al capdamunt de l'escala, per la qual baixa una porta, ara tapiada, situada al costat nord de l'esmentat absis.

Tot aquest sistema de comunicació fou obrat entre els s. XII-XIII de forma conjunta amb la resta de la construcció romànica de la capçalera de l'església, però. en el s. XV fou totalment reomplerta de terra i runa i la part alta que connectava amb el passadís fou parcialment enderrocada i re-modelada, de forma que fins ara havia restat oculta sota la teulada de l'absidiola. La troballa, entre la terra que reomplia l'escala, de ceràmica dels tipus que eren comuns a Cata lunya en el s. XV, segons es desprèn del seu estudi arqueològic, permet determinar amb certesa que tou en aquesta centúria quan va quedar inutilitzada, per unes raons que ara desconeixem. Cal assenyalar que l'encontre entre els graons del passadís de la part alta del temple i l'escala de caragol de l'absidiola estava

Planell de la situació de l'escala que s'ha

resolt amb una torreta que sobresortia notablement respecte al nivell de la teulada de l'absidiola. i que com s'ha dit. fou parcialment enderrocada en el s. XV, tot i que les seves restes, perfectament reconeixi-bles, encara es conserven.

L.a presència d'ecales de caragol amb torreta superior per a comunicar les plan-

descobert i que es troba situada a la dreta de l'Altar Major del Monestir

tes baixes i les cobertes amb una funció clarament defensiva no és estranya en els grans temples catalans romànics i tardo-romànics dels s.XII-XIII, i la seva morfologia és sempre molt similar encara que varia sensiblement la seva ubicació en el conjunt dels edificis. Aquestes escales i torretes poden trobar-se ubicades a costat i costat de l'absis major i sobresortir notablement de la seva coberta (Catedral de Tarragona. Santa Maria de Solsona o Sant Joan de les Abadesses). També hi ha altres exemples on les torres estan ubicades a banda i banda de la façana principal, com a l 'església de Santa Maria de la Seu d'Urgell, on coexisteixen les torres de façana amb les de la capçalera i es relacionen entre elles per un complex sistema de passadissos que configuren un sistema alt

i autònom de la planta baixa per a la fortificació de la pròpia catedral. Altres edificis presenten aquestes mateixes torres d'escala en els braços del transepte, com és el cas de l'anomenada Torre de les Hores de l 'església monàstica de Santes Creus, remuntada al s. XVI, la Seu Vella de Lleida, recrescuda en època gòtica, o la del temple monàstic de Poblet, encara que n'hi ha d'altres en esglésies menors com l'antiga parròquia del Pla de Santa Maria (Alt Camp).

En aquests moments el Servei del Patrimoni Arquitectònic estudia la solució més adient per a recuperar aquesta escala i les restes de la torreta superior que, sens dubte, constitueixen uns nous valors a afegir a l'important complex monàstic de Sant Cugat del Vallès. •

Part del sistema defensiu del s.XII recorria el mur alt de l'església

Montse Sant

Al claustre superior del Monestir, sobre la sala Capitular, hi ha una petita habitació que es podria qualificar d'unes golfes. S'hi havien dipositat fanals del s.XIX de gas carbur i altres andròmines. Sembla ser que era un racó per guardar aquelles coses que podien fe nosa. Una gran quantitat de runa privava sortir a la teulada per aquell indret. La sorpresa va ser quan en retirar la runa es va descobrir clares traces d'una torreta mig enderrocada, situada entre l'absidiola lateral del Monestir, capella de la Mare de Déu del Bosc, i el sostre de la Sala Capitular.

L'escala, perfectament conservada, de graons tallats en triangle, molt dreta, condueix a l'interior de l'església per una porta situada a l'altar lateral i que avui encara és totalment tapiada.

La construcció és típica dels grans temples i monestirs del període romànic

del segle dotzè i tretzè i sembla ser que tenia una clara funció defensiva per la bona visibilitat.

Per què va ser tapiada? La runa retirada de la torreta i l'interior

de l'escala contenia moltes restes de ceràmica, això ha permès suposar que va ser durant el segle XV quan l'escala i la torreta, d'una nació en pau, fes que el sistema de defensa quedés tan obsolet que el van anul·lar. Aquesta és l'explicació més lògica que els arqueòlegs, de moment, han trobat. Per als d'imaginació més romàntica és fàcil suposar que el passadís i la discreta escala, passat el temps, fes de camí per trobades secretes i afers amorosos entre els habitants del Monestir i la gent de fora.

És un misteri que el passadís i l'escala de caragol foren colgades de terrna i runa, algú va tenir un interès molt viu perquè l'escala fos oblidada per sempre, però ja se sap mai no es pot dir mai.

DIVENDRES, 25 MARÇ 1994 O P I N I Ó ELS 4 CANTONS 7

E D I T O R I A L Presses, presses per que; h1)

M 1 LI només uns mesos rj que a França va

M- aparèixer un nou mitjà d'informació escrit, que està predestinat a convertir-se en una revolució dins els mitjans de premsa escrita. Aquest nou diari és "Info Matin ", amb un tiratge mitjà de 150.000 exemplars i un preu molt més baix que els altres diaris francesos. La novetat d'aquest nou invent és que està pensat per a aquells ciutadans que tenen pressa i no tenen temps de llegir prou. És de petit format i amb un sistema d'impressió que no embruta els dits, amb la qual cosa les senyores el compren i el poden guardar a la bossa. Realment és un invent fantàstic per als qui tenen pressa i no tenen temps d'informar-se suficientment.

Un altre invent d'aquestes característiques, és un diari japonès de recent aparició, V'Aska", que es publica a Tokio només fa un parell de mesos. Aquest nou rotatiu té la peculiaritat que les seves

pàgines són plenes de noies nues -per cert molt estimulants- que fa a mena de telegrama la lectura més atractiva i fàcil. El seu redactor en cap, Vasuo Ozaki, diu que és un diari pensat per a la gent de 20 a 30 anys que no aconsegueix llegir els diaris tradicionals perquè no té temps.

Es evident, doncs, que les presses i aquesta manca de temps que evidencia cada cop més el ciutadà actual, pot decidir, en lloc de la seva pròpia voluntat, el futur de la societat en un sentit o altre, precisament per aquest excés de desinformació que poden arribar a donar aquests mitjans tan innovadors. Avui, doncs, està de moda una nova manera de fer informació; potser cal també que Els 4 Cantons ens plantegem treure uns quants pits i culs, encara que sigui a costa d'algunes planes d'informació si volem desvetllar l'interès de més lectors, perquè si més no estaríem a la moda.

Créixer en qualitat ètica Lourdes Gutiérrez

N 'hi ha prou, obrint un diari o escoltant les notícies, per adonar-se'n: l'actuació dels homes, considerada

de manera individual o col·lectiva, posseeix connotacions ètiques. Es admissible la donació d'éssers humans idèntics? Quina responsabilitat recau damunt els serbis i croa-tes a la guerra de Bòsnia-Hercegovina? És correcte que alguns integristes musulmans vulguin matar l'autor de Versos satànics? Ni tan sols en les estones de lleure ens "alliberem" de l'interrogant moral; si hom veu "Jurassic Park" ho pot comprovar, perquè la pel·lícula de Spielberg planteja una qüestió ineludible en la nostra societat: els límits ètics de la manipulació genètica.

No fa gaire temps, es presentava en públic la desena encíclica de Joan Pau II, amb el títol L'esplendor de la veritat. Aquest document pontifici havia estat anunciat el 1987, encara que la seva aparició ha estat, de fet, posterior a l'edició del Catecisme de l'Església Catòlica. El text de l'encíclica consta de 180 pàgines, i en la redacció hi han col·laborat amb el Papa més de 60 experts de setze nacionalitats. Aquestes circumstàncies i, sobretot, el seu contingut dens, han dut als especialistes a considerar la Veritatis Splendor com el document vaticà sobre els fonaments de la moral més important del nostre segle.

L'encíclica està adreçada als bisbes que tenen, amb el Papa, la missió d'ensenyar els batejats i tots els homes de bona voluntat; malgrat tot, si volem parlar amb fonament (i no pel que es diu) i confrontar les nostres pròpies actituds vitals amb el document, cal llegir directament el text.

L'esplendor de la veritat recorda arguments bàsics de l'ètica humana en parlar, per exemple, de l'existència de la llei moral natural i del paper de la consciència en les

decisions quotidianes de la nostra existència.

Per a comprendre què és la llei natural, és convenient captar el que podríem denominar "ecologia moral". Tots els éssers corporis de la naturalesa es regeixen en la seva actuació per unes lleis físiques que es compleixen de manera inexorable: les plantes necessiten aigua per a viure, els peixos no sobreviuen fora d'ella i els homes la necessiten per al seu organisme i per a algunes tasques que realitza.

De manera semblant, l'esperit humà (la seva ànima dotada d'intel.ligència i voluntat lliure) ha d'actuar en la seva vida diària tenint en compte que el perfecciona com a home, és a dir, d'acord amb la seva naturalesa: que la intel·ligència es deixi orientar per la veritat i que la voluntat cerqui lliurement el bé; parafrasejant unes conegudes paraules evangèliques: viure de manera que la veritat ens faci lliures.

Amb tot, comprovem que per a conèixer la veritat i actuar en conseqüència cal admetre el que la veritat implica; en cas contrari, els homes solem justificar la nostra mala conducta, negant la veritat moral que la contradiu.

Un altre assumpte clau en tot plantejament sobre la conducta humana és el de la consciència. És freqüent pensar que la pròpia consciència és l'únic barem moral de la vida. En realitat, és necessari no trair la pròpia consciència, però per a ser correcte, el nostre judici moral ha de realitzar-se d'acord amb les orientacions de la llei moral natural, expressada de manera sintètica en els deu manaments.

Si la nostra vida millora en qualitat ètica, no tardarem a percebre la felicitat que produeix actuar amb rectitud moral. La nostra salut espiritual es contagiarà a les persones que ens envolten i viurem en un món més humà i, per això, més cristià. •

ABANS: La societat canvia i per tant també ho fan els carrers places ARA: El carrer Santa Maria amb els anys ha canviat la seva amplada, i els costums. En aquesta fotografia podem veure imatges de la festa, evidenment ha guanyat el cotxe, que ha aconseguit que s'endarroqués la que un cop a 1' any, es feia en homenatge als avis de la vila. casa que sobresurt i que durant molts anys va ser seu de la Creu Roja lo

cal.

Cada divendres Els 4 Cantons al seu quiosc

8 ELS 4 CANTONS OPINIÓ DIVENDRES. 2 5 MARÇ 1994

"La llamborda filosofal d'en Jaume Lorés" Víctor Alexandre

D es de les pàgines del diari barceloní on col·labora, i sola el títol "L'independen

tisme com a evasió", el benvolgut Jaume l/>res confessa, sense propo-sar-s'ho, sentir-se aclaparat per un fet ideolíigic ijiie escapa a la seva comprensió.

lïns ara havia viscut molt cofoi emparat en la creença que el camí més curt a recórrer per un català vers la universalitat era aquell que es feia amb un salconduït espanyol a hi butxaca, Rs cert que ell no ha renunciat mai a esmentar Catalunya com el seu lloc d'origen. però aquest fet li ha semblat sempre tan esquifit comparat amb les dimensions que ocupa Espanya en el cosmos que necessita justificar en tot moment tan provinciana precisió amb un testimoniatge pseudo-intel.lcctual d'aquells que tan agraden als internacionalistes de la Mescla: "Jo sóc ciutadà del mon". Davant de tant clarivident declaració de principis, l'interlocutor "mesetari ". respon amb un afable somrís d'agraïda complaença i inicia tot seguit una animada conversa sobre el perill dels nacionalismes, amb parèntesi per a l'cx-lugoslàvia. tot cantant les excel·lències d'una l^panva unida per una llengua universal que en exercici de la seva mai no ei impresa tolerància admet la coexistència de les anomenades vernacles, sempre i quan es mantinguin en el discret segon pla que els correspon. Tan amical i distesa conversa. guarnida, no faltaria mes. amb floretes de l'estil "yo quicto mucho a Catalun-IÏ.I". o '"que honito es Barcelona", culmina amb una frase que te un caràcter de condecoració l'inaf "Caramha. Jaume, tu no pare-ces cutalan". l.n l.ores. es clar. agraeix el compliment i continua avançant al costat de l'altre pel camí que porta a la universalitat.

Ris temps. però. han canviat i al benvolgut escriptor català cada cop se li fa més difícil expressar a Catalunya els raonaments del seu peculiar universalisme sense provocar una forta hilaritat.

No només se sent incòmode, sinó també desconcertat pel creixent sentiment d'identitat que les noves generacions manifesten.

De sobte, resulta que aquella urna dins la qual guardava la meravellosa col·lecció d'arguments tan elogiats per l'esquerra es-panvola partidària de la renúncia a la diferencia en pro de l'harmonia, s'ha vist transiiiulada en un discurs cavernari que subscriuen avui les goles més reaccionàries de I" espanya profunda. Vés per on. malgrat l'ús de paraules diferents, el missatge de tot l'espectre polític espanyol és coincident pel que fa a "la unidad de destino en lo universal"; és a dir. la necessària immolació de Catalunya en benefici d'una convivència que podria ser trencada pels tancs d'unes forces armades molt susceptibles a la més mínima esquerda del patètic edifici imperial.

Rl mai prou ben ponderat senyor Lorés. ara ja no entén res. Rl seu cap barrina de-ses|X'radament hi fórmula magistral que el salvi d'haver abandonat el confortable sofà de la seva espanyohlat sense témer que els mes joves puguin acusar-lo de patir una crisi de senilitat en plena maduresa. Certament es una feina feixuga, però se'n sortirà perquè la seva capacitat intel·lectual és prou elevada com per saber que la història acostuma a somriure amb ironia a alguns dels seus personatges, i una Catalunya independent no li reservaria una llotja massa

El senyor Lorés no gosa donar per tancada la història de Catalunya perquè el seu rubor intel·lectual li ho impedeix

però fa entendre que si un dia no pogués anar pel món amb passaport

espanyol se sentiria orfe

digna en el capítol de les llibertats nacionals que ell subordina candorosament a les espanyoles.

Rs aquesta la raó per la qual, en Lorés. alquimit/a els conceptes que no són del seu gust i els transmuta en una llamborda filo-si >fal destinada a il·luminar aquelles ments

s'universalit/a, simi fent-ho amb el Betis o el Logronyès. Segons el senyor Lorés, "l'independentisme català només es pot comprendre des d'una ignorància de la complexitat dels problemes i de la realitat de Catalunya. Rspanya i el món", i per a refermar la seva tesi sense explicar quina és

enfosquides i un xic esgarriades que reivindiquen el dret a ésser, alhora que qüestionen l'obligació a pertànyer.

LI següent pas consisteix en un càntic a les excel·lències de la dependència molt similar a l'emprat en altres temps per amos dialogants amb els seus esclaus: "No et nego la llibertat, però has de saber que la vida a fora és molt dura i patiràs greus infortunis. No el deixis encaterinar per les aparences i pensa que els homes lliures tampoc no son feliços. On estaràs millor que amb mi?" Com era d'esperar, però decebent una mica per la limitada fantasia dels seus arguments, en Lorés il·lustra aquests amb el conegut manyoc de tòpics referents a un Barca sense rivals ensarronat en una lliga catalana, un passaport flamejant per anar a Madrid, avions plens d'homes de negocis acompanyats d'intèrprets, i el trauma que suposaria per als espanyols, que tant ens estimen. patir la humiliació d'haver de dibuixar el mapa del seu esmicolat imperi sense aquella Catalunya conquerida amb tant d'esforç amb el greuge afegit de no poder dir en assenyalar-la: "Rstoes Rspana".

Per al senyor Lorés, la lliga espanyola de futbol es una ventat metafísica i l'europea una ficció impossible. Rs per així» mateix que també li sembla absurda la participació de Catalunya representant-se a ella mateixa en uns jocs olímpics podent-ho fer perfectament sota una bandera "roja y gual-da" i un himne tan nostrat i entranyable com l'espanyol. Al capdavall, no és jugant amb el Lleida o el Mallorca que el Barca

aquesta complexitat sacralitzada, es limita a qualificar de lúcids aquells qui pensen com ell. i de malalts, els qui estan en contra.

" No nega, és clar, que pugui haver-hi independentistes autèntics, però considera que la majoria són fruit d'una moda, del "malestar que els homes senten per culpa de les seves dones "

que cada dia rondinen més, de les criatures que no callen, de la irregularitat del Barca i dels diaris que no porten altra cosa que notícies tristes".

Són aquestes coses i no altres l'origen de la malaltia, una malaltia que el doctor Lorés diagnostica com "una crisi d'adolescència en plena maduresa" tot banalit-/ant el legítim dret a la llibertat per tal de no haver de reciclar els seus cada dia més obsolets esquemes -tan arduament treballats pel franquisme-, sobre una inqüestionable divinitat de duralex anomenada Espanya LI senyor Lorés no gosa donar per tancada la història de Catalunya perquè el seu rubor intel·lectual li ho impedeix, però la entendre que si un dia no pogués anar pel món amb passaport espanyol se sentiria orfe. talment com un infant perdut i desprote-git sense l'adulta custòdia dels pares. Per a

ell. Rspanya és com un trencaclosques que perd la seva raó de ser quan s'esfuma una de les peces que l'integren i, és clar. si Catalunya no apareix en el mapa d'Rspanva no pot aparèixer tampoc en el mapa del món. Què seria de Catalunya sense Espanya? La pregunta és molt comuna entre espanyolistes evasius, la fan contínuament com si el silenci l'os l'única resposta possible sense adonar-se que aquesta, es troba justament en la mateixa pregunta formulada a l'inrevés.

Com és lògic, el senyor Lorés no nega la legitimitat del dret a la independència, però es resisteix a creure que aquesta sigui una opció amb prou força com per deixar-lo fora de joc. De fet, la se\ a actitud és perfectament comprensible ja que després de tants anys de virtuosa demagògia lloant els infinits avantatges de la colonització d'un poble sobre un altre, tira li suposaria un bagatge de frustracions massa feixuc el reconeixement de la pròpia incapacitat per intuir en temps la via de circulació del tren de la història: entre altres coses perquè resulta molt enutjós carretejar tant de pes i acabar descobrint que el tren escollit circula per una via morta.

Es lamentable que una persona de reconegut tarannà humanista com el senyor I .o-rés no s'adoni que, quan de Catalunya es tracta, les seves argumentacions coincideixen amb totes les matisacions que es vulgui, amb les més reaccionàries del nacionalisme espanyol. Es clar que més preocu-pants resulten encara les declaracions d'alguns demòcrates convençuts com Fe-lipe Gonzàlez, que en una recent entrevista televisiva va dir sense rubor que l'ensenyament del català a Catalunya li semblava 'bastante razonable". Només un desig de cercar suport, fins i tot en l'ambigüitat pot justificar que. en termes generals, Catalunya n'hagi fet una lectura positiva d'aquesta frase, perquè n'hi ha prou amb una anàlisi un xic més acurada per captar la ideologia que en realitat s'hi amaga. Es la por la qug, el fa parlar així o potser és que en el fons no hi ha massa diferències entre el seu parer i el del Sr. Gómez Rovira? Què ho fa mentre l'ensenyament de l'espanyol és la cosa més lògica del món a Espanya -com el francès a França-, el del català a Catalunya, en canvi, no passa de ser "bastante razonable"? La resposta a aquestes preguntes alerta clarament que el nostre problema no són els nacionalistes espanyols sinó. d'una banda, aquells que se n'amaguen de ser-ho i, de l'altra, els qui encara no s'han assabentat que ho són.

La recent polèmica lingüística ha aportat també molta informació sobre l'autèntica identitat dels auto-nomenats "vigilants" de les llibertats idiomàtiques individuals. La invocació que han fet dels drets humans, adduint que aquests serien violats només que hi hagués un sol nen de parla castellana que, contra la seva voluntat, no pogués ser escolaritzat en aquesta llengua a Catalunya. no guarda relació amb els milers de nens catalans residents a Espanya que veuen llurs drets humans violats en no poder ser escolaritzats en la seva llengua d'origen. El senyor Lorés, és clar, d'això no en diu res.

Ell és universalista i ja se sap que als universalistes els rellisquen aquestes foteses. Amb la paraula universalista han trobat la llamborda filosofal que els permet mantenir la consciència neta sense abandonar la seva condició de súbdits fidels de la caste-llania. Sortosament, però, el seu univers és tan provincià que són molt fàcils d'identificar: mentre per als universalistes espanyols. Catalunya forma part d'Espanya, per als universalistes catalans, en canvi, Catalunya forma part del món. •

GENERALITAT DE CATALUNYA

Amb Europa Des de l'I de novembre de 1993, el Tractat de

Maastricht ha entrat en vigor i ha canviat la Comunitat Europea creant la Unió Europea. Per tal de millorar el coneixement sobre els objectius de la Unió, la Generalitat ofereix als ciutadans de Catalunya aquesta informació.

QUÈ ÉS LA UNIÓ EUROPEA? (2. La Unió Política Europea)

La Unió Europea es dota d'estructures polítiques comunes, fonamentades en dos pilars bàsics: la política exterior i de seguretat comuna i, per una altra banda, la cooperació en els àmbits judicial i policial, que la fan avançar en el camí de la Unió Política.

La Unió Europea es planteja la solidaritat amb els altres països europeus especialment amb els de l'Europa Central i Oriental i, per lluitar contra els desequilibris en el món, es reforça la política de cooperació al desenvolupament.

Es crea, a més, la ciutadania europea: qualsevol ciutadà podrà votar en les eleccions europees i votar i ser elegit en les eleccions municipals del país i localitat on resideixi, encara que no en sigui súbdit. Tot ciutadà de la Unió Europea, en cas de trobar-se en un tercer país sense representació diplomàtica del país del qual és súbdit, podrà acollir-se a la protecció diplomàtica de qualsevol membre de la Unió Europea.

I encara, molt important per a Catalunya, un Comitè de les Regions vetllarà per fer sentir la veu d'aquestes en la presa de decisions de nivell europeu.

1 0 ELS 4 CANTONS O P I N I Ó DIVENDRES, 2 5 MARÇ 1 9 9 4

CARTES DELS LECTORS

Ple del 15-03-94

l a m o c i ó p r e s e n t a d a per l 'Aleakie . nu lou eonsensuai la en la .lunla de Porlav ens. i només n ' h e m tingut e t m e i \ e m e n l !a unes poques htires. lelefoni-t aiiienl.

I.siem a lavor tic la normal i tzació t |ne . c o m recorda reu . \ a essei' volada fuv orablement pei unan i ïn i t a t al P ; n l a m e n t , unanimitat que \ ;t incloure algun altre grup pol í t ic , que no lia aconseguit representació en aquest Xiunlameut.

l ' robem l l a s t i m ó s q u e un grup tl' in te l · lectuals , encapçalats per un p ro le s so r t|tic. per c i r c u m s t a n c i e s p e r s o n a l s -tot s ' h a tic tlir. \ a pa t i r un greu a t emp ta t . injust , c o m tots els a t e m p t a t s , pot part tS'un grup independentista català-. es manifestin ties tic Madrid cu contra tic l'iis que podem ler de la nostra llengua

l a riquesa del nostre bilingü isme natural no ens la treu-ran. |a que tenim la intenció de protegir-la i cU mecan ismes legals p e r a ler ho

l'ol ciutadà tic ( a l a b i n } a ha tic lenií al seu abast, des de la seva infantesa, el coneixement de les dues l l engües l ' n trist paper lai ieni si. d 'ací a trenta u n \ s . encara haguéss im tic fer classes tic català, o tic castellà. pei adulis, perquè a l 'escola no ho haguessin après.

Responsabil i tat dels òrgans a u t o n ò m i c s d ' e n s e n y a m e n t serà que aques ts requis i ts mín ims es dugu in a t e rme , a m b tot respecte a les minones . però amb la \ i s i o que formem ciutadans per al demà i volem que parlin i escriguin perfectament be la llengua dol nostre territori. i també que es puguin relacionar amb tluídesa i sense fer el ridícul en la llengua comuna do lots els e s p a i n o l s . q u e és també una de les més conegudes arreu dol món.

Però no volem tornar a caure en e ls v ic i s de p r e t e n d r e orientar amb la pressió política un afer que encara es ' sub judico .

Per tol això. ens abst indrem en la votació de la Moció presentada.

Partit Popular

Caques, caquetes icacotes

Sr. Director de Kls 4 Cantons. en pr imer lloc moltes teli-

c i t a s pe r la t a s c a q u e t an

esplèndidament esteu fent amb

aquest mitjà de informació.

Serè molt brou amb la meva

r e i v i n d i c a c i ó . D e m a n o q u e

igual com es col· loquen senvals

de tràfic per als coixes i por als

vianants, es faci també per als

gossos . . . perdo vull dir per als

a m o s d e l s u o s s o s . l 's d i f íc i l

sortir a passejar per Sant Cugat

sense el peri l l de no t repi t jar

una caqueta o cacota de gos. Ja

sé que porta sort però a mi en

fa molt de làstig i demano que

es posin en vigor normes per a

controlar a tants "caganés" solts

pels parcs, jardins i aceres d'a

questa ciutat.

Joana Luch B.

Mi hijo vive en Sant Cugat

Me dirijo a esta secciòn por

primera v e / para oxponorlos mi

caso. que ademàs por lo que he

sentido no os límco.

Ho instalado nu residència

en Sant Cugat y cual no ha sitlo

mi sorpresa al comproba r que

mi hijo do tros afins no t iene

escue la p o r q u é no hav p l a / a s

sufieientes. Kste p rob lema se-

gún me han indicado tiene so-

lueión si llevo al nirïo a Mira-

sol o Va l ldore ix . Però es que

yo vivo en Sant Cuga t !! ;,me

p r e g u n t o si e s ta c i u d a d so lo

crece en vïvïendas o tamhién lo

hace en servicios'.' ( Por què mi

hijo no tiene p la /a on Sant Cu

gat'.'

C o m o yo p i e u s o q u e son

muchas las familias que pade-

cen este p rob l ema les rogar ia

publiquen mi caso.

Marta H/equiel Castro

STOP

Aquest espd, esta pensa: per recoi!ir, a tall de flash aqueiles pet'tes coses que passen en una ciutat com la nostra. i?'1 aue de veqades ca! cnaar 1 atenció de petits fets, no forçosament amb ànim només de critica, sinó també que pu-quin ajuda'.; •n>:>c'dr 'a convivència cutadana. Aquesta secao es oberta a tots els lectors que desitgin fer les seves

observacions.

Quin "cacao"

Que ningú s'esveri! no és cap accident, només és el caos que es forma, cada dia, a l'hora d'entrar i sortir els nens de l'escola "Pins del Vallès". És cert que la Policia Municipal col·labora en les tasques de control i vigilància però no es pot negar que és un "cacao" diari considerant la dificultat d'accedir a aquest lloc.

Atemptat al claustre Fa pocs d ies que vaig fer

una v i s i t a al n o s t r e e s t i m a t claustre del monest ir : cosa que encara no havia fet.

D i f e r e n t s v e u s e m d e i e n que no havia quedat massa bé en la qüestió dols capitells i columnes. però no em podia creure el que varen veure els meus ulls! F.s totalment una destrossa el que han pogut arr ibar a fer en aques t c laus t re nos t re , tan entranyable.

Ja sé que s'ha vessat molla t inta sobre aquest a s s u m p t e , i dissuadir les diferents parts que han consent i t els fets ha estat inútil, però valgui una protesta més contra els que ho han permès i els que han portat a terme semblant atemptat.

Pilar OristreII

Les cartes destinades a aquesta secció han de tenir una extensió màxima de trenta Unies i han de dur prou dades per a poder identificar i localitzar t'autor, nom complet, adreça, telèfon i DNI. En tot cas el periòdic Els 4 Cantons es reserva el dret de publicar-les. senceres o bé resumides. Adreceu les vostres cartes a: Rbla. del Celler, 91-08190 Sant Cugat

Zj.cauiTvrb. Ciutadans i partits

t:ls punits polítics neven per la necessitat dels ciutadans a agrupar-se per a les afinitats didecs

Com lates les cases inventades pei l'home ne som perfectes i a mes dins d'aquesta al'nita: tl idees de fet existeix, eii general, un camp tle tolerància moit ampli en el t|iia leoncanient es pol treballar, fs pot com iure amh els altres per idees, fer cultura, anular ;i modificar la societat, intervenir directament en el (iovern. estaments piihlics. en general

En teoria, tol aivo t's molt l-uiiu. però la realitat es que eb p.irtils necessiten el militant, ia gent. perquè els que ;-professionalit/en puguin gaudir del que s'ha anomenat fer 'política" per ajuda: que la societat signi millor, mes justa i més igualitària. Tai aivo. en part. pot ser ventat però a causa dels mals gestors, er Uibunadors j altres herbes, les O M S es torcen i no van bé per a ningú, ni per .ib ciutadans, ni per als propis partits

Practicar la transparència, ler que nu la l'a la pagui, aplicar mesures disciplinaries. dimissions, expulsions i el que taei talla ens posaria mes cn solia a tothom

fls partits son grups de pressió, de poder que es poden equivocar. i que de fet s'equivoquen i tan confondre el ciutadà. que arribat el moment no sap qui es qui i quins són els paràmetres on arriben uns i altres, fa metamorfosi, no solament es qiiestió d'ammalels. simi que també forma part de I espècie humana capaç tle fer veure blanc on és negre o viceversa

FJs partits per clarificar-se elis i també els ciutadans fan congressos, no està del tot provat però j la pràctica l'a. la na pressió que és el prorvenia d'uns ;' 'o t. Ja vant tle la indiferència tle molK Caldria pensar en donar mes satisfaccions i solucionar p'ohlemes reals del ciutadà •

Només fa 4 dies V, i.,' te; i ,'(i /uf n-i'urdiir Jl!\ / ió / couií íi.'aro Í/C ih rs< HC.S I mutilis I/I/I ; i'):!n,ruii·ii:rj :

i/i/i ï\!cm üCHlitimits tl Ih'nir, tenen un ícin/iv curi. jiicil üi neurtlur m '' ü 'i.'i'/rv />( i i;u',.!

iiiithM: niiiivK lui\crc\uit nhüiliHs ;>i ,'t it'iiíWvot prntti^mi·.tv. ile iü h'nii/r:a :7!0,0í. i/ifi í:.'.

M.itr, ,/iVe

Escrit publicat al

butlletí Munit ipal

"30 dies" mini. 16

de Gener-I ebrer

de 1990

Gestions municipals per solucionar

l'abandonament de l'edifici fantasma del Parc de la Torreblanca

L'equip de govern municipal de Sant Cugat està molt sensibilitzat davant l'estat d'abandonament de l'edifici construït al Parc de la Torreblanca. un veritable edifici fantasma que ja ha provocat queixes ciutadanes per la seva situació. Des de la pròpia Alcaldia s'han realitzat gestions al llarg de l'any passat per tal d'aclarir la situació actual de la construcció i sol·licitar la seva cessió en ús. En cap cas hi ha hagut resposta de la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana, institució responsable de

l'edifici després de la desaparició de la Corporació Metropolitana de Municipis. Aquest darrer estament va ser el que va adjudicar les obres de construcció d'aquest edifici, mentre que la mancomunitat de Municipis de l'Area Metropolitana va contribuir al seu finançament. Les edificacions que són motiu d'aquestes gestions van ser acabades a mitjans de l'any passat, sense que fins ara s'hi hagi donat cap destinació o servei per part de les Administracions Públiques que les van realitzar.

DIVENDRES, 25 MARÇ 1994 OPINIÓ ELS 4 CANTONS 1 1

El XXXIII Congrés federal del PSOE: canvien els càrrecs però no les idees Oriol Gifrà

J a abans del Congrés, vaig augurar pocs canvis en l'eterna lluita entre renovadors i guerristes. Les 30 ho

res de negociacions entre uns i altres per tal de repartir-se les places de l'Executiva federal no han canviat gaire el nombre de components d'un bàndol i de l'altre.

La sensació d'aquest Congrés ha estat la que, més que intentar renovar idees, cada bàndol ha procurat "renovar" l'executiva a conveniència pròpia. De fet, les resolucions aprovades en aquest XXXIII Congrés no fan més que repetir genèricament el programa socialista de les darreres eleccions generals (6 de juny del 1993).

Algunes crítiques a les resolucions aprovades en aquest Congrés són, per exemple, l'aprovació d'un Servei de Prestació Social d'Objecció de Consciència més llarg que el Servei Militar o, per exemple, el suport que es dóna a un sindicalisme fort, coneixent ells mateixos millor que ningú els resultats que

les quatre vagues generals fetes fins ara, han tingut per a l'economia d'aquest país.

A part d'aquests exemples d'"avanç renovador", cal destacar que ideològicament tampoc es pot dir que els estatuts hagin canviat gaire, ja que el mot "marxista" hi continua apareixent, acompan

yat, això sí, pel cant congressual de "La Internacional", "símbol de renovació" patent. Només cal mirar els països de l'Est.

Es pot dir que no ha estat un Congrés per aplaudir. Tota la imaginació que hi

pugui haver estat en aquest Congrés s'ha utilitzat bàsicament en una batalla pel poder intern que, en última instància, ha perjudicat el Partit Socialista, el qual des de fa ja alguns anys, va a remolc d'una realitat que el supera, tant ideològicament com pragmàticament.

Per un altre costat, un sistema presidencialista com el del PSOE no és, precisament, el més democràtic possible. Un exemple ha estat la proposta de l'ex-minis-tre Fernando Moràn que els òrgans directius del partit fossin escollits en llistes no bloquejades (capacitat d'escollir individualment els membres de la direcció). proposta que no fou aprovada (71 per cent dels vots en contra).

En política es pot ser crític. però sobretot s'ha de ser realista: aquest Congrés ha canviat els càrrecs, però no les idees. Si no hi ha imagi

nació, no hi ha idees, i sense idees no s'avança, i la realitat et sobrepassa. Aquest és l'estat actual de la qüestió, i aquest ha estat un breu balanç (com d'altres) del Congrés. •

Rèplica de un simpatizante del Partido Popular Jesús Manuel Seijas Vàzquez

Empezaré por dar las gracias a Dona Carmen Perdices por el interès que muestra hacia el Partido Popular y al mismo tiempo hacer una propaganda gratuita a través

de ELS 4 CANTONS, de ferencia que el propio partido se lo reconocerà eternamente.

La opinión que usted diserta, conlleva una cierta confusión y una falta de rigor total, hasta el punto de hacer una mezcla confusa de los conceptos referidos a Autonomia y Región y al mismo tiempo parece que usted, pone en tela de juicio el espí-ritu autonómico del Partido Popular. Y para fortalecer su argumento hace referència a la antigua Alianza Popular y por si fuera poco, en el contenido farragoso de su opinión, mezcla al Sr. Herrero y Rodríguez de Miiïón (por cierto que este senor fue uno de los que dinamitaron la extinta UCD, por lo que no perderé ni un solo minuto comentando sobre quien no se me-rece nada).

Sobre el tema Región o Regional, no es un invento del Partido Popular, pues aunque en el Diccionario de la Lengua Espanola, no existe una gran diferencia de concepto entre Autonomia y Región, si bién tal vez se pueda matizar, però es que se da la paradoja que el President de la Generalitat de Catalunya, es Presidente de las Regiones de Europa, elegido con los votos del PSOE y de los Demòcrata Cristianos, por lo tan-to senora Perdices, lo que vale para Europa, también vale para Espafia.

Hace usted mención al tema lingüístico, aseverando que la propuesta del Partido Popular, ha merecido las críticas de to-dos los Partidos de la Càmara. En mi opinión se està manipu-lando este tema con la intención de perjudicar al PP. y esta manipulación nace en Madrid, por mandato del Sr. Felipe Gonzàlez y con la anuencia del Sr. Pujol y el Sr. Roca con el único fin de frenar la intención de voto de los ciudadanos.

EI Partido Popular aceptó plenamente la Ley de Normali-zación Lingüística de 1983 y su posicionamiento actual està basado en tres criterios que deben regir la Política Lingüística en el terreno educativo, y que son: la Integración, la Libertad de Elección, y por ultimo el Equilibrio Lingüístico.

En otro orden de cosas, iqué opinión le merecería si el Partido Popular hubiera cometido el disparate que ha cometi-do La Generalitat, que se ha negado, ni màs ni menos, a subvencionar a un grupo de actores (EL TRICICLE), que son

(sobre un articulo publicada en Ek 4 Cantons)

motivo de orgullo para todos, porqué han titulado un corto en castellano? Esto sí que es política sectarista, estrechez mental con una gran dosis de esquizofrènia mental.

Su comentario me da la oportunidad (gracias a la generosi-dad de ELS 4 CANTONS) de decirle que efectivamente el Partido Popular serà el que gobierne en la pròxima Legislatura el ESTADO CENTRAL, porqué así lo decidiran los electores, però no olvide que el PP gobierna en varias autonomías como Baleares, Cantàbria, Navarra, Aragón (sustraida por la compra de una trànsfuga), que por cierto el fenómeno del transfuguismo en Espafia ha beneficiado principalmente al PSOE y CiU. Los socialistas han obtenido cinco Cominunidades gracias al concurso de parlamentarios tràsnfugas, mientras que Convergència i Unió ha logrado una decena de alcaldías). También el PP gobierna en Galícia y Castilla y León, siendo precisamente en esta última, la Autonomia que ha crecido en su renta por encima de las demàs, du-rante el afio 1993, aunque en un por-centaje muy pequeno y eso a pesar del defraudante convenio en matèria agrícola que ha hecho el Partido Socialista con la Comunidad Econòmica Europea. Ademàs de todo ésto, la Comunidad de Castilla y León, ha sido la única que ha firmado un Convenio Institucional con los Sin-dicatos Comisiones Obreras y la Unión General de Trabajadores, mientras los sefiores Socialistas, por su prepotència, han sido víctimas de tres Huelgas Generales.

Como podrà comprobar, senora Carmen Perdices, los miembros del PARTIDO POPULAR no somos perfectos, y tal vez por eso ho haya-mos hecho votos de castidad, però por lo que a usted se refiere, parece màs bien lo contrario. •

La Primmirada

Sense dones Fina Pérez

Uí n recent número del nostre diari presenta un punt de vista que fa mostra d'una enorme preocupació

per al dret a la vida. En principi, molt bé... si no fos per la infeliç casualitat que el raonament característic d'aquesta mena d'argumentació sol amagar altres designis que ben poca cosa tenen a veure amb els drets humans: en particular, els de les dones.

No cal tenir l'olfacte gaire fi per ensumar quins interessos hi ha al darrera de les justes i virtuoses paraules en defensa de les ànimes encara no nascudes. El que sempre he trobat més curiós de l'assump-te, però, és la carència absoluta de tot tipus de ritu públic (ni privat, que jo sàpiga) o cerimònia religiosa que intervingui a favor de l'ànima del fetus humà víctima d'un avortament involuntari. O sigui, pel que sembla, només són dignes d'atenció político-espiritual les ànimes avortades que als campions de la virtut els interessin.

També és molt curiosa la idea del tot equivocada que els defensors de la justícia selectiva es fan dels motius que puguin empènyer una dona a tenir un avortament voluntari. Que quedi ben clar: ningú no està "a favor" de l'avortament. En canvi, el que sí que hi ha són els que opinen a favor del dret de les dones a escollir. Res més. Però es veu que això no els va massa bé, i davant d'un adversari que no se'ls acaba de posar bé, inventen l'enemic i es declaren, igual com la gata maula, "en contra" de l'avortament... quan en realitat la seva posició no va sinó en contra del dret d'escollir.

El que s'emporta la palma, però, és el fet que en l'esmentat article no va fer-hi ni una sola aparició la paraula «dona». Oblit més que reveledor. Perquè demostra fins a quin punt l'«home» ha arribat a pensar les coses, el món, la vida... sense dones.

Sense comentaris.

ELS H CANTONS Periòdic setmanal d'informació i serveis de Sant Cugat del Vallès

Edita: Diari de Sant Cugat. S.L. Rambla del Celler, 91

08190 Sant Cugal del Vallès CIF: B60281367

Director: Josep M.Cabrerizo Cap de Redacció: Joan-Marc de Semir Cap d'Edició: Romà Ventura Cap de Publicitat: Carlos Borda

Dipòsit Legal: GI-1.405-93 Impressió: Rotimpres-Girona

Col·laboradors: Víctor Morera.Talo, Emma Ansola, Pere Pich, Anna Cabassa, Xavier Borràs, Adolf, Anna Borau.Núria de Mas, Fina Pérez, N. Artigas, Rosa Carrasco, Montse Sant, Xavier Cava, Carmen Perdices, Pep Català

Fotografia: J.M. Mula, M.Vallès

Redacció: 589 14 01

Publicitat: Tel i Fax 674 02 04

Distribució: Mailing - Vallès S.L.

Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Aquest mitjà d'informació expressa les seves pròpies opinions exclusivament a la columna editorial. Els comentaristes exerceixen la seva llibertat d'expressió, així doncs el que exposen a les nostres pàgines són idees personals de què se'n fan responsables. Per respecte a la pluralitat Els 4 Cantons es compromet a acceptar qualsevol rèplica, suggeriment o matisació que procedeixin dels lectors i que siguin d'interès general, sempre i quan s'ajustin al respecte que mereixen persones i institucions.

Telèfon redacció 589 14 01 Telèfon publicitat i fax 674 02 04

Nou telèfon 589 14 OI ELS 4 CANTONS

1 2 ELS 4 CANTONS L O C A L DIVENDRES, 25 MARÇ 1994

Residu Mínim

Continua endavant la prova pilot de la recollida de roba i cartró

Es penja una dona a casa seva

A n n a ( a b a s s a

l'I pt'o|CCte de l e c o l h d a scl . lecl iva

de de ixa l les "Res idu M m i m " cont inua

e n d a v a n t a Salll C u g a l . Ui! de l s l i cs

m u n i c i p i s on s 'v 'sia .1111 -.̂ .ir11 c o m a

p i o \ a pi lot . i ja couipi en la u v o l l u l a

de loha munic ipa l i del val l io aK co

iik ' ivos l'cl que la al p imici inalv'nal.

la i c c o l l i d u v's la c a d a d o s m e s o s a

Sani C u u a l . a ls d i s t r i c t e s i ;i Val ldo-

KI cartró als comerços l a r eco l l ida d ' a q u e s t ma te r i a l .

igual que la se\a recuperació. es tarà de manera diferent als districtes i a Valldoreix que a Sant Cugat . I.es causes en són les dacensades unes °00 ac-livitats econòmiques . mentre que a Valldoreix i als districtes n'hi ha unes 200.

La mecànica es doncs més sen/illa a Valldoreix i als districtes, ou el cartró que generen els dnersos comerços només s'ha de lligar o plegar i disposar-lo als contenidors blaus distnbuits per la /ona.

Ln can\i a Sant Cugat aquesta tasca. a causa vici nomhic de comerços. d 'hab i tan t s . al trànsit rodat. etc. es complica. Cal que cada comerç s'ocupi de deixar el cartró al costat dels contenidors d 'escombrar ies , no s"ha d'introduir a dins ni tampoc als contenidors blaus.

Cada dimarts, dijous i divendres es recull aquest cartró i per tant la resta de dies no s'ha de dipositar cartró al carrer perquè embruta el paisatge urbà i pot ser c a mal o propiciar altres actes de vandalisme.

Per últim, l 'horari de recollida a Sant Cugat-centre també varia segons el sector. Així. de 10-13 hores es fa la recollida al sector 1 que correspon a la /ona amb mes establiments. Al sector 2, proper al mercat de Pere San, es farà de 14-17 hores. De les 17-20 hores la recollida serà al sector 3. CEPA disposa d'un telèfon on s'informa dels horaris i sectors que corresponen a cada c o m e r ç , t r ac t an t - se del te lèfon 675 5 0 % •

El domicili a la Rambla del Celler 41 succés el dimecres passat.

Marc de Rojas

Dimecres passat es va trobar el cos. sensa vida. d'una dona de trenta anys. Aquesta, segons les primeres in-pressions, sembla ser que es va penjar. Ca infortunada vivia en el seu domicili a la Rambla del Celler. 41 de la nostra ciutat

La víct ima, que correspon a les inicial M.G.P.. va ser trobada pel seu germà quan en arribar al domicili la va trobar penjant del sostre, en un angle, a la / o n a de safareig. Quan el germà la va trobar, ja havia mort.

Sobre les nou de la nit la prefectura de! Cos de Policia Nacional va re-

on es va produir el lamentable

bre la trucada del germà de la víctima per donar part del lamentable fet. Moments després un cotxe "Z" de la policia és va treslladar fins al lloc del succés. Un cop en el domicili es va comprovar que la víctima es va penjar utilitzant un mocador de seda. Seguidament es va donar constància al jutjat de guàrdia que va iniciar les oportunes diligències del cas.

Segons fonts de tota solvència ens han manifestat que les possibles causes podrien estar re lacionades amb una forta depressió que patia la víctima i que podrien haver-la portat a un suïcidi voluntari. •

La Policia Nacional deté la banda de peruans que operava a les autopistes catalanes

Resiudu Mínim, tot un èxit de participació i d'adesió per part dels ciutadans

Redacció

HI passat dilluns 21 de març van ser detinguts quatre ciutadans peruans. Marit) Alejandro K.C.. Julio César B.T.. Paulino Hver R.C. i César Augusto R.C.. com autor de diversos delictes de robatoris amb violència a la autopista A-7 així com de la utilització il.legitima d'un vehicle de motor.

Hls detinguts van ser reconeguts per

funcionaris pel grup de Delinqüència Organitzada de la Policia Nacional de Barcelona.

Tots ells tenien antecedents penals. essencialment per robatoris amb violència a les autopistes catalanes mitjançant el sistema de simular que hi ha foc al cotxe. A més aquests peruans tenien decretada l'expulsió d'Espanya ja que hi havien penetrat il.legalment. •

tí

EAHI0KW 0E MONES

líw/ JAZZ.

PUKÜICITÀT

6EMDÏ2E AMB PÍ20BUCTO NATUDAL^ED AL JAGDÍ

Els nostres productes en fusta

són càlids i confortables. No

contaminen el medi ambient i

contribueixen a regenerar la

massa forestal.

Dels frondosos boscos de

Finlàndia procedeix la fusta

que, un cop tractada, és elabo

rada a Holanda on es creen

productes de la més alta quali

tat i garantia per al seu jardí.

Av. Ragull, nau 19 Zona Industrial Can Magí

Tel. 5 8 9 0 0 23 Sant Cugat del Vallès

INDUBRUC S.A.

1 4 ELS 4 CANTONS LOCAL DIVENDRES, 25 MARÇ 1994

L'Hospital General vol rellançar-se amb nous serveis altament tecnificats i preus assequibles IVp Català

I .a dircci. lo sanitària de l 'Hospi ta l General de Catalunya iH(i(" i vol potenciar qllillIV serveis Cspci ialit/.tls amb Cl

suport tic la r ima tecnologia perquè --CINC I \ ; n ilL' m o t o r s en la I I . I \ a c l a p a d 'aquest ..entre sanitari qi.un s 'aixequi la siispcnsi. > de pagaments

l.ls àmbits on e- dedicaran cK majors cs lo icos eslan relacions amb els camps de I onco log ia . L: . .aid.ol. "..ua. la mlcr-\ ene io sobre k's artèries i \ c n e s i el li'ac-lumcnt dei pacient pol iu,u.matic com a conseqüència dels accidents lan laborals com produïts pels accidents de trànsit.

LI dircctoi nicdic de l'IKiC". Ignasi Arhusà. \ a subratllar que una organització sanitària com el centre que dirigia no podia iledicar els mateixos esforços per a totes les branques que podia olerir. Per aques ta rao \ o l i e n cspec ia l i t / a r - se més en els qua t r e à m b i t s |a e s m e n t a t s que possibilitaria un creixement paral·lel dels altres scrvets.

Oncologia 1 ,a primera especialització que han

abordat, que ja es contemplava des de l'inici del centre sanitari 'es l'oncologia, tant mèdica com radioterapéutica.

Ignasi Arbusa va apuntar que hi havia una mancança d'oferta d'aquest servei a les comarques del Vallès, del Bages i d'altres properes, que l'HClC podia solucionar a mètodes molt avançats tecnològicament.

bn aquesta línia, el director mèdic va assenyalar que són punta de llança en el referent al tractament dels tumors sòlids amb unes tècniques especials de les anomenades de quimioteràpia intensiva. L'actuació consisteix en limitar la toxicitat del fàrmac que se subministra al pacient de la següent manera: es treuen cèl·lules primitives del cos del pacient, que són les que generen les detenses. i es congelen, aplicant desprès un tractament intensiu de quimioteràpia en un període curt de temps, i inmediatament es restitueixen les cèl·lules perquè elaborin defenses molt més ràpidament.

Altres centres que segueixen aquesta tècnica son l'Institut Oncològic Príncep d'Lspanya per als tumors tous i l'Hospi

tal de Sant Pau a petita escala, segons Arbusa, i sobre tot la Cínica Universitària de Pamplona amb la qual l 'HGC mantenia contactes.

L'altre línia de tractament oncològic es la referent a la radioteràpia on. Ignasi Arbusa. va manifestar que l'Hospital General disposava de l'únic accelerador li-nial a l'ambit de la medicina privada. Aquest aparcl! assegura una incidència molt mes tina de I actuació radioteràpica en cl tumor dins de la tècnica de la bomba de cobalt

l'n tcicc! punt que va destacar el director mèdic dins del marc de la radioteràpia va ser l'existència d'un grup de neurocirugiaiis a l 'HGC que han establert una nova oferta assitencia! basada en la radiocirugia per a casos de tumors cerebrals sense que s'hagi d'obrir el crani. amb una reducció de complicacions important.

Cardiologia l 'na segona línia d'actuacions que es

vol promoure a l'HGC és la que es refereix a la cardiologia. Des de l'assitència clínica bàsica a la intervenció cardiològi-ca. deixant la cirugia com últim recurs.

Com a primer pas. va enfasitzar el director mèdic, es fan un estudis hemo-dinàmics que valoren la funció del cor i l'estat de les artèries coronàries. A base dels resultats s'estableix el tipus d'intervenció, amb l 'objectiu d'obrir el cos humà el menys possible.

Per aquesta raó, es desenvolupen dues actuacions diferents segons la malaltia a tractar, es trobi a les artèries (an-gioplàstia) o a les vàlvules del cor (val-v uloplàstiu). La tècnica d'ambdues és la mateixa: introduir un catèter per una de les artèries fins a arribar al lloc afectat i augmentar el diàmetre de l'arteria o vàlvula mitjançant un globus perquè la sang passi en bones condicions.

Tercer pilar LI tercer pilar que volen potenciar a

l'Hospital General està molt relacionat amb l'anterior però a altre nivell, més específicament a nivell del cervell i que el doctor Arbusa va anomenar intervenció intravascular. Aquesta especialitat té dos àmbits d'actuació, un perifèric i altre que

es diu neuroengiografia. que és l'actuació a nivell del sistema nerviós central. La base per a actuar es la mateixa: un catèter que s'introdueix per solucionar el problema accedint a l'òrgan.

Ignasi Arbusa va subratllar que hi ha-via un equip absolutament referència! per a tot Espanya i que rebien pacients de tots el llocs de la península. d'Amèrica I .latina i tic branca.

Per posar en marxa aquest servei també s'ha format una empresa independent que ha firmat un conveni amb l'HGC dispensar el servei.

Politraumatisme La quarta branca que volen desenrot

llar des de la direcció de l 'HGC és el tractament de pacients politraumatit/ats, resultants d'accidents laborals i de trànsit. Per així), segons Arhusà. l'HGC té una oferta de serveis en aquest tema molt important per l'experiència que els ha donat trobar-se en un cruïlla de carreteres i disposar de bona comunicació per carretera i per aire havent-hi un heliport.

També hi ha una bona coordinació entre els diferents equips que té l'hospital i unes bones instal·lacions tant a nivell d'urgències com per a una propera recuperació dels pacients.

Preus assequibles A més a més d'aquesta política de po

tenciació de determinats serveis, n'hi ha una altra que es refereix a una estratègia de preus assequibles per als usuaris. Aquesta reconducció de tarifes, en paraules d'Ignasi Arbusa, vol fer de l'HGC el centre de referència del Vallès.

L'exemple que va posar va ser les referents a les urgències, que aniran des de les set mil pessetes a les vint mil si el pacient requereix les proves habituals. Només ha quedat fora d'aquestes tarifes l'actuació catastròfica, que considera la intervenció per un atac cardíac.

Per últim, el director mèdic va fer un crida a tots el habitants de les poblacions dels voltants de l 'HGC que optin per una assitencia privada que no tinguin por d'anar a l'Hospital General perquè no rebran cap garrotada econòmica amb la factura. •

Conflicte a l'HGC

Els 11 treballadors, tancats des del dia 17, seran acomiadats

Onofre Pasqual

Els onze treballadors del servei de Manteniment de l'Hospital General de Catalunya, que estaven tancats al centre des del passat dia 17. van abandonar ahir a la tarda la seva postura després d'assabentar-se que Inspecció de Treball fallarà a favor de l'empresa i per tant seran acomiadats la setmana vinent.

Lis treballadors ja han anunciat que no pensen acceptar la liquidació dels seus contractes i que recorreran a la via judicial per resoldre el conflicte laboral. A més, els afectats no descarten dur a terme mobilitzacions o alguna tipus d'actuació per tal de conservar el seu lloc de treball.

L'Alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, que a petició dels treballadors es va oferir dimarts passat com a mitjancer per tal d'acostar les dues parts enfronat-des, no va aconseguir cap solució al conflicte a la reunió que va mantenir el mateix dia amb el president de l'entitat, Pere Narbona. Antoni Beltran, treballador i representant sindical d'UGT, va manifestar a Els 4 Cantons que"rera la manca de resposta del Síndic de Greuges de Catalunya, Anton Canyelles, i del President de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, hem demanat el suport de l'Alcalde, el qual ens l'ha donat ràpidament".

Amb la tancada, els onze treballadors de la Secció de Manteniment de l'HGC denunciaven les condicions laborals que els oferia l 'empresa PERFIL, a qui l'HGC volia subrogar el servei, tal i com es considerava en el pla de viabilitat de l'empresa, elaborat el mes de juliol de l'any passat. Beltran assenyala que "nosaltres acceptàvem la subrogació tal i com l'havíem pactada, és a dir, conservant l'antiguitat i amb el cent per cent del sou. Quan negociàrem amb PERFIL, ens trobarem que ens oferien el cinquanta per cent del sou i perdíem l'antiguitat". Els treballadors tancats creuen que un acord no serà possible si continua en el seu càrrec l'actual gerent de l'empresa. Josep Maria Lozano.

En principi, a les reunions mantingudes a Inspecció de Treball, les dues parts en litigi, Hospital i treballadors, acordaren 45 dies d'acomiadament pactat, però. posteriorment, els treballadors reberen l'anunci que en 10 mesos rebrien el 70 per cent del sou i que el 30 per cent restant l'haurien de negociar amb el Fons de Garantia.

D 'a l t ra banda, els t reballadors de l'HGC denuncien la intenció de l'empresa de no renovar els 250 contractes temporals que expiren durant els propers mesos. Al respecte. Antoni Beltran, assenyalà que "en el pla de viabilitat de l'empresa elaborat l'any passat es deia que no s 'acomiadarien més treballadors però que. si es fan. l'empresa incomplirà el que ens va prometre. •

DIVENDRES, 25 MARÇ 1994 LÜCAL ELS 4 CANTONS 1 5

Una experiència peonera en el camp de Tatenció a la vellesa

La residència-Casal d'Avis celebra els dos anys de convivència

L'arquebisbe de Barcelona celebra una missa al Monestir

Montse Sant

Fa tres anys l 'edifici que acollia el Casal d'Avis de la Generalitat. petit i ple de deficiències arquitectòniques, es va traslladar a un nou edifici molt més gran i adient per acollir les activitats de més de dos mil socis que té l'entitat. L'edifici també disposa d'una residència de 58 places i un centre de dia que pot acollir 30 persones, totes elles gestionades per ICAS.

L'experiència era peonera perquè integrava instal·lacions comunes en un sol local i activitats molt diferents. D'aquesta experiència es compleixen dos anys i dissabte es va celebrar una roda de premsa per tal de presentar el balanç d 'aquests dos anys de funcionament conjunt del Centre.

Dolors Carreras, directora del Centre i el Sr. Llunell, president del Casal, van ressaltar l'elevat grau de convivència assolit per residents, usuaris del centre de dia i socis del Casal,

superant els recels inicials que existien i la voluntat ferma d'integració dels seus usuaris amb el poble.

Paraules de Dolors Carreras : "El centre no vol ser mai un cementiri d'elefants o un pàr-quing per deixar als avis. vol ser una entitat viva integrada en el poble on diferents persones conviuen i porten a terme diverses activitats segons les seves preferències i possibilitats, tot molt l luny de la menta l i t a t d 'un "ghet to" que tenen altres residències. Estem oberts als familiars i als voluntaris, no volem imposar hores de visites encara que això representa un esforç molt superior per a poder funcionar corectament".

El centre funciona al cent per cent d'ocupació, des del primer mes.

Sílvia Flury, regidora de Sanitat, va explicar el conveni que tenen l'Ajuntament i la Generalitat perquè el c inquanta per cent de les places de la residència estiguin covertes per santeu-

gatencs, també va fer esmena de l'assistència a domicili que des de fa un any i mig es gestiona des de l'ajuntament, així com el transport d'usuaris de centre de dia també portat a terme per l'ajuntament i la possible ampliació del nombre de places del centre de dia per tal d'atendre els ancians sense treure'ls d'un entorn conegut i familiar.

"Si preguntes als avis . la majoria s'estimen més no marxar de casa i és per aquesta voluntat que està el servei d'ajuda a la llar i al centre de dia. No és un aparcament per als avis que fan nosa, és un lloc on troben companyia i ajut. tant els ancians que viuen sols com els que les seves famílies tenen problemes per atendre'ls per diferents raons"

L'Ajuntament a més ha creat altres ajudes a la gent de la tercea edat, com targes gratuïtes d'autobús a partir dels 65 anys i un servei de voluntaris que ajuden a la gent gran per fer gestions. •

Montse Sant

El divendres dia 18, el recinte del Monestir va acollir una visita litúrgica Quaresmal de l'arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles

Aquesta cerimònia tradicional es recupera per primera vegada al nostre Monestir des de fa molts anys.

Aquesta visita Quaresmal de l'arquebisba era un acte solemne que feien els presidents de cada diòcesis a les principals esglésies de la seva demarcació per tal d'aplegar i cridar els fidels a viure la quaresma juntament amb el seu bisbe.

El costum d'aquestes visites només es conservava a Roma on el Sant Pare encara visita les principals Basíliques de la seva diòcesis.

La solemnitat de la litúrgia que omple aquesta ceremònia es va veure reforçada per la gran afluència de fidels que van assistir a l'acte que entre les pedres mil·lenàries del nostre Monestir es va revestir d'un nou significat. Una sensació d'intemporali-tat que ens acostava d 'alguna manera interior a aquells que durant molts segles van pregar i conv iu re entre les pare ts d'aquest antic cenobi benedictí, ara llar de tot nosaltres. •

Finalitza el termini de presentació de treballs per a la Trobada de poetes Redacció

Demà dissabte 26 de març finalitza el termini màxim de presentació de poemes per participar a la 3a Trobada de poetes a Sant Cugat que es durà a terme el proper 24 d'abril.

L'acte és una iniciativa de l'Ateneu Santcugatenc i el seu grup Aram de poesia, amb la col·laboració de l'Ajuntament, en motiu de la celebració de les festes patronímiques de Catalunya. •

rCRRCTCRin SUBMINISTRAMENTS

INDUSTRIALS

MAQUINARIA

ELECTRICITAT

BRICOLATGE

JARDINERIA

S 675 01 75 FRANCESC MORAGAS, 44 - GIRONA, 3

Sant Cugat del Vallès

CENTRE D'ESTUDIS * MUSICALS I HUMANS

TALLEDA-RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue...

V E N D A D ' I N S T R U M E N T S M U S I C A L S

L C/ Balmes, 11 - Sant Cugat ï ? 6 7 4 5 8 6 2 J

CREACIÓ 1 DISSENY

/#/£ OCTAVIO SARDA

e n c n n n n i p PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS JOIERS - TALLERS PROPIS RELLOTGES DACTUALITAT AMB

LES MILLORS MARQUES

"**•="" JU : ® MECA J k ÏREITLING H a m i l t o n KRÓNOS «JUNCHANS mourice locroix

Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat del Vallès

1 6 ELS 4 CANTONS L O C A L DIVENDRES, 25 MARÇ 1994

NOW, un programa per integrar les dones dins del mercat laboral Núria de Mas

HI programa NOW -siyles en angles de "Neu (Jpportunily fur Wonien". és a dir. noves oportunitats per a les dones- es Lina iniciativa de la Comunitat Huropea que te com a finalitat p romoure la igualtat d'oportunitats de les dones Jans Hoeiipaeió i la formació professional: contribuir que les dones es beneficiïn de les ofertes en el meie.il de treball en les mateixes condicions que els homes.

I es actuacions del programa pretenen assolir basicamenl dos grans objectius: d'una banda, la rec alorit/acio i promoció de la qualilicacio de les dones, i d'una altra. reniserir-les dins del mercat laboral. per tal de posar li a les situacions d'cxtlu-sio i precarit/acio que iradieionalment han patit tlins d'aquest mon. Hs pioposa. a mes. un cain i en la eulluia d'em presa, que permeti a ics do :ies tenir oportunitats per cic ai cl NL'II prop: negoi. i o coo

peiali\ a.

II N( )V\ . pintament amb l'I l'ROHOKM i per al loment de i n ' i e quall i icac ions i. i ; 11( )Rl/( )N iper a millorar les .. oi'.dicions d accés al mercat de tieball de persones amb ininus\a liic's i alues grups desala\ orits i son les tres Iniciatncs Comunita iies en l'àmbit dels "Recursos llu mans" creades el iiihol de I l)l'i i en el marc de la reloinia dels bons I s U'iiciuruls de la Comunitat bairopea.

Atpiesl pla s 'aplica als pa'ise membres de la Comunitat gràcies i les subvencions del fons Social Huio peu i a la col·laboració entre unit Us especifiques de cada estat, l-.n el nostie cas. en particular, hi ha implicats tres

El NOW ja s'ha posat en marxa a la nostra ciutat

Cerdanyola va ser la primera localitat del Vallès on va començar a dur-se a terme el pla. Des de principis d'any i fins el nies de juny un equip tècnic especialitzat ofereix els serveis del NOW a Sant Cugat. concretament en una oficina cedida per l'Ajuntament a l'edifici de Correus.

Hls programes que han entrat en funcionament a la nostra ciutat són el Ci 1RA (Grups per a la incorporació i Reincorporació a l'Activitat i. el MABHM (Mòdul d'Aprenentatge per a la Recerca d'Ocupació) i el d'emprenedores.

HI treball dels tècnics s'inicia amb una entrevista individual de mitja hora de dutada. pet tal de %

organismes: el liistituto de la Miner, el Insiiuito Nacional de I nipleo ,INH\Ii i 'i^Ü*'.**. $ $ T s o t i » 1 E ^ ° P e l 1

una vintena de Corporacions Locals i tant t>»~> "**•' I )ipulacious com Ajuntanicntsi.

l a proposta del NOW esta adreçada a dones aturades que desiteen incoí poi.u -se . , .

, ,, ,.,. ". , coi.eixei les característiques personals i al mon del treball. Otereix principalment . ,.., . ' .

nroiessionals de cada perill i orientar-lo dos tipus de programes adaptats als diver- , , , ..,,.... . .

. , ; , . . cap als serveis del NOW que s adaptin nusos peril ls de la demanda: de recerca ,, , , , ,. . i • i i . i Mor a les necessitats ile cada dona.

d oLiipaeio assalariada i de creació de la , , • -HI seeuent pas consisteix en formar

pròpia empresa. ' . . . , , ' ' ' grups de dones en situacions semblants.

per edat. per disponibilitat de temps o segons objectius professionals.

Durant les sessions del GIRA es facilita tota mena d'informació perquè al final les dones inscrites disposin dels elements necessaris per a decidir el seu propi projecte laboral. Reben orientació perquè puguin descobrir les seves motivacions i preferències, i se'ls posa a l'abast l'àmplia oferta formativa existent (especialment la subvencionada). Hes responsables de l'oficina de Sant Cugat han explicat a aquest setmanari que "cal assessorar les dones perquè es creïn un itinerari professional i es fixin un objectiu clar".

També s'intenta que les dones siguin conscients de la difícil realitat laboral i de la gran exigència actual del mercat. "No volem crear falses expectatives", comenten. "perquè nosaltres no diem si hi ha o no hi ha feina". "I.a dona" afegeixen s'ha de mobilitzar per buscar-ne".

HI GIRA obre igualment nous canals per cercar un lloc de treball diíeients dels que cone ixem hab i tua lment i INI Al i premsa), a més d'informar sobre les noves professions i tecnologies de futur immediat i que mes llocs de treball poden generar.

HI programa MABHM, en canvi, incideix sobre les tècniques de recerca de treball. S'ensenya a confeccionar currículums i instàncies, i es simula una entrevista de selecció.

Programa específic per a emprenedores

HI programa HMPRHNHDORES .. estil adreçat a dones que volen crear-

se la seva pròpia ocupació. Hs divideix en tres etapes: en una primera sessió informat iva , anomenada sensibilització, s'explica què significa ser emprenedora i quines

son els passos a seguir per fer viable una iniciativa empresarial; en una sego

na trobada, les dones interessades passen un test per a detectar si reuneixen o no condicions d'emprenedora, i reben assessorament sobre com s'ha d'elaborar un pla d 'empresa: finalment es realitza un seguiment individualitzat de cada cas a través de tutories. •

Conferència sobre la dona al Centro Castellano-Manchego

HI passat dia 1 S. el Centro-Castellano Manchego de la nostra població, va celebrar una conferència sobre el tema "Problemàtica de la dona en el treball i la llar" Amb una gran assistència de públic, aquesta conferencia va anar a càrrec de la senvora Marta Mas. Vice-presidenta del Districte de Sant Marti de Barcelona i va tenir lloc en els futurs locals d'aquest Centro-Castella-na Manchego al carrer Valies.

I.'entitat castellana-manche-ga té la intenció de repetir aquestes eonlerències en el local que properament serà inaugurat com a nova seu social de la entitat.

Avui es coneixerà el guanyador del premi Gausac de recerca

Avui, un jurat formal per cinc persones determinaran el guanyador del primer l'remi Gausac de recerca organitzat pel Grup d'Hsludis Locals de Sant Cugat.

Quatre treballs sobre temes relacionats amb la nostra ciutat i amb la comarca opten a ser guar donats: Els establiments hoste-lers del Vallès Occidental 192V-1994, de Josefina Romero; Aproximació a la historia de les set parròquies medievals de San! Cugat, de Montserrat Rumbau: Sant Cugat, una nova perspectiva, de Marga Forner i Les disparitats en els creixements de Cerdanyola, Rubí. Sant Cugat: tres vies en el procés de consolioda-ció urbana del sud del Valies Occidental 1960-1991. de Ramon Arribas i Joan Antoni Mo-denes. HI guanyador s'endurà les dues-centes mil pessetes del premi i li serà publicat el seu treball a la revista Gausac de la nostra ciutat.

H'acte de lliurament del premi tindrà lloc el dia abans de Sant Jordi, és a dir el 22 d'abril.

FURGONES DAILY 94

M A S C A R G A P O R M E N O S P R E C I O IVECO PEGASO, líder de ligeros en toda Europa, amplia en el 94 su Gama Daily y multiplica sus ventajas:

• Nuevos Furgones 40.8, 40.10 y 40.12 con peso total en carga de 4.200 Kg.

• Hasta un 6% menos en RV.R. • Doble homotogaeión a 4.200 y

1500 Kg. (carnet B-l). • Tres motorizaciones: 75. S03 (turbo)

y 116 CV (turbo intercooleri. • Servodsreccsón de sèrie. • Fvueeh je?«eia trasera. • Dos capaedades: S2 y 15 T

^ IVECO EL GRAN SALTO

LKA DKCK uvmm

Concestonario oficiat

IVECO :-s 3* Vs-sasa 53' "V 8̂5 23 KT • ~==ASSA

Sepauto/SA y Servlclos'

Veaios en Sant Cugat |C^ IVECO T.M.G.

V _ / Reparació» S.L. Camí Cen Cak».-s 1 - Tet. 674 34 75 •• Saní Cugat det VsMiès

"^

DIVENDRES, 25 MARÇ 1994 LOCAL ELS 4 CANTONS 1 7

Es clou la VIII Mostra de la Mona de Pasqua

Núria Feliu, fillola de la Mostra Montse Sant

El passat dimecres dia 23 es va cloure oficialment la VIII Mostra de Mones de Pasqua amb la visita a l'exposició de la fillola d'aquest any, la popular actriu Núria Feliu. Feliu va repartir abraçades i rialles entre la concurrència que la va rebre amb moltes mostres de simpatia i admiració.

La Mostra ha estat visita

da per un gran nombre de persones. Moltes escoles d'arreu de Barcelona han volgut visitar l'exposició fins al punt que era virtualment impossible no trobar-te amb força canalla que amb les mans al darrera i vigilats per les seves mestres omplissin el recinte.

Les cues de visitants van ser tan llargues, de vegades, que sortien per la porta de la Casa deCultura i omplien

tota la rampa d'accés. El vot dels assistents ha

decidit la pre selecció de les mones guardonades.

El total de mones presentades enguany ha estat de 38, més dues que van ser presentades fora del concurs. Aquesta VIII Mostra ha estat sens dubte la més participativa a causa de l'elevat nombre d'obres presentades i l'assistència massiva del públic entusiasta. • Núria Feliu amb en Jaume Sàbat visitant l'exposició

El primer premi Guardor Cornet Sàbat per "intrusos de nit" de J. Luís García Reche, passtiser de Barcelona

La resta de premiats han estat: Guardo Cornet Sàbat per Enric Rovira amb "Fantasia de Pasqua", Mencions honorífiques per "Aladdin" de José Miguel Ruiz, " La Moneta de la Lloll" de Lluís Muixí," El Dino" de Joaquim Moles.

Mencions Especials: "Blanca-neus i els Set nans" d'Elies Miró i "Las Pinceladas de Sàbat" de Manuel Fernàndez.

En el moment de tancar la redacció s'està fent entrega dels premis en el vestíbul del Centre Cultural, on també és

previst la representació d'un fragment d'una de les moltes peces teatrals que va escriure el mestre Sàbat. Aquesta obra va ser estrenada en motiu d'una festa del gremi d'hosteleria de Barcelona celebrada l'any 1949. •

"La mona, la mona que em porta el padrí !!" ^joMMKàúja.

m üfiwa, wttt Mi4 ÜM> HM $M&

SANTIAGO RUSINOL, 6 TELÈFON 675 14 53 SANT CUGAT DEL VALLÈS

PASTISSERIA BOMBONERIA

Exupaesi V a l l d o r e i x , "79 X e l f . 6 7 4 0 7 7 1

S a n t C u g a t d e l V a l l è s

18 ELS 4 CANTONS REPORTATGE DIVENDRES, 25 MARÇ 1994

Setmana Santa, de l'espiritualitat al consum Aquestes vacances han perdut el seu caràcter religiós i han passat a ser un monument al consum. I és que i oci cada cop és més car

Anna Cabassa

S e t m a n a S a n t a era des d'antic una setmana de repòs. de reflexió. Lina setmana caire gada de tradicions diverses a cada poble i diferents segons el dia. El dijous i el divendres eren i continuen sent els dies més rellevnats perquè des del segle XV van ser declarats (estius. Durant aquests do-, dies ningú no treballava, de tel. es lava mal visi i a més reportava segons la tradició tota mena de maleficis i mala sort. Només j pariu de les deu del matí. quan es cieu que Jesús va ser retirat de la creu i per tant deixa de patir, la gent podia dedicar-se a lemes v ulgai s.

Enguanv. en LIII temps en i|iie s e m b l e n d i f u m i n a r se moltes tradicions, la Setmana Santa ha perdut el seu signiti cal religiós per a la majoria de eenl Actualment es tota una altra cosa. Son set dies dite-ic:it- per a molts i. inalaurada-r.vir.. la continuació de la lliura diana per a L\H\A cop mes • • e ' l !

\quc-ia -emuiia lepresen la pel a molts le- pnmcíc- \ a . .au e- de l'anv 1 - el inoineiil de Ici la pi i mei a esc apada a le- plalees. api' >! ilaút la calor que enguaiiv h.i c o m e n ç a t aba u - que la pri mav era. de 1 l'eÚre paí 111 de les dan eres neus de la temporada o de des cansar de la l'atiga quotidiana peidúda a qualsevol muntanya.

I;.n can v i. en e K d a r r e r s anv - cada cop In lia me- gent que es queda a casa. Algun- no tenen vacances, treballen, altres sen / i l l amant decideixen no afegir-se a l'espiral de despeses que suposen aques tes I estes. 1 és que enguanv la Set mana Santa com tantes altres testes s'ha transformat en un monument al consum. Els dies de vacances son també dies d'oei. i l'oci avui costa diners. cada cop nies.

Kls destins més sol·licitats l e s agències de viatges es

pieparen unes setmanes abans d'aquestes vacances per rebre l'allau de v latgers incoudicio nals que anv rera any aprofiten la Setmana Santa per fer una escapada. Aquest any no s'ha enregistrat un major volum de demanda i. a mes. moltes com panvies de turismes espantades per una crisi que s'escampa pei aneu han reduït les seves oler-tes. tant de transports com de [llaces hoteleres.

"Uns dies abans que comencin les vacances les companyies ja estan reiluint mol tes o fe r tes perquè es venguin més". diu l'Eva de l'agèneia Eu-roclot. "així per exemple, un v ia tge a les i l les Canàries que fins fa uns dies costava més de seixanta mil pessetes avui en costa deu mil menys".

A l 'agència Iberplan c reuen que la gent no v iai|a menys però que no se'n van tant lluny. Anys enrera els dest ins me-sol·licitats eren fora d'Espanya . fins i tot fora d'Europa, sobretot a indrets orient.ils. Enguany. segons diverses agències de Sant Cugat els destins me- venuts són les illes Balears , les Canàr ies i d i v ei sos i nd re t s de I a costa catalana.

Eondrcs. Paris. Venècia son també destins tra dicionals [ici a Sclmana Santa, dot i així. aquest anv iio han figurat eniíe les p r e í e r e n c i e s de I --.. 111 c u gat enes . N ome -l'.n i-, i gràcies a I iniaiil que representeu ics in-lal.lacions d'Eurodisiicv. ha estat com es habitual un de l s d e s t i n s mes sol·licitats.

"1 .a crisis econòmica se ha notado en este sLv-toi mas que el ano pasa LIO. sobre todo des de el puente de la lnmaculada, las agencies prev en que v iajarà menos gente i por ello no ofreeen tantas po-sibilidades caiiïn en anos ante nores", expliquen a l'agència santeugatenca Iberplan.

Tot i així. els que v iatgen ho volen fer amb comoditat i el més ràp idament poss ible . l ' av io es per això el mitjà de transport més sol·licitat. En se-eon l loc. és clar. els cotxes particulars, l'estrella de li's noticies al llarg de les vacances tant per les llargues cucs que es lornien eK dies clau a les sortides de les grans ciutats. com per els abundants aeci dents de trànsit que s'enregistren a les carreteres.

El- clients no responen a un perfil concret, viatgen els toves, els mes grans, lamilcs complertes, parelles, etc. ' Oui /.is los que nuïs abundan son persoiias entre los iremta i los cuaicr.ta anos; en pareja casi siempre". diuen a Iberplan.

La neu ens diu adéu Sense cap mena de dubte.

qui. 1 .'equip per practicar-lo és un dels més cars en les botigues d'esports, el "forfait" su-

son els afeccionats a la neu i a posa una altra despesa i. per l'esquí els que mes es mouen liliim. com que no hi ha neu en aquestes vancances prima- arreu, l'esquí suposa un trans-\eraK, I es que amb una mica port i un allotjament lluny de de sort serà la Setmana Santa casa. Al menys així és per als el comiat de la temporada d'es- s an t euga t enes , que tenen la qui. l a neu. que ja comença a pista més propera a unes qua-escassejar al- Pirineus i a An- tre hores de viatge. d o n a . e n c a r a es m a n t é als

Alps. Es sobretot la gent jove la

que més sol lícita le- diverses ofertes L|UC s 'acumulen a les agencies per anar a la neu Es

Viatges per a joves Viatjar per poes diners pot

semblar difícil, però no ho és per als joves menor s de 26 aiivs: cal bona informació. A

tracta d'ofertes per a diversos Sant Cugat l 'Ajuntament ha dies.v iatjant normalment en autocar i el preu no sol ser in-lerior a les v int-i-cinc mil pessetes.

lAta clar que si hi ha un esport que simbolit/a les desen trenades despeses que comporten Ics vacances, aquest es l'es-

ilcstin.it una oficina al Sl.l. el Servei d ' Informació Juveni l . Alia s'hi poden trobar diverses olertcs. totes elles amb un mateix objectiu : preus econòmics.

En els darrers dies el SIJ també s'ha observat com aug

menta el nombre de consultes i demandes dels més joves. Ens volen trobar allotjament a prop d'Olot, un altre grup vol fer acampada lliure i no saben on ho p o d e n fer, una nena \ o l marxar a Toledo i una parella es pregunta quina és la via més econòmica per viatjar per Europa. Tots han vingut al SIJ per trobar la millor solució.

En aquesta petita oficina. instal·lada a la Casa de Cultura de Sant Cugat, poden consultar una recopilació de catàlegs de les d ive r se s c o m p a n y i e s de viatges que pensen més en els joves i ofereixen preus especials. Són viatges normalment amb autocars i els allotjaments en càmpings o albergs. També es pot consultar la "viatgete-ca". una mena d'arxiu on es pot trobar informació de tot tipus sobre diversos indrets d'arreu del mon. •

ilcstin.it

JyfERCATTORgEB^NC A

LA QUALITAT DE SEMPRE AL MILLOR PREU Ens agrada que vingui al mercat cada

dia però, si a emès es dimecres, aprofiti

les nostres ofertes i l'ampliació de para

des a l'exterior amb el nou "mercadillo".

Pintura 9 9 5 . . plàstica + c u b e t a

TITANIT 61, i re j i l la

Bistec 9 0 0 . -d e b O U ptes./Kg.

Lluç 4 9 5 - -rodanxes ptes./Kg.

Pà sanvitx 1 2 2 . PANRICO

T l

B i s t e C ummgx

crostó 1 4 5 0 -vedella •*•••««•

Fetge 7 9 5 . . d e b e Ptes./Kg.

Bacallà 8 9 0 . -I s l à n d í a ptes./Kg.

llet Kaiku 9 1

1 I•sencera

Cab

pède 200,

(sencer) peça

Gran Crema Cadí

980. ptes.

Truita 390.-ptes./Kg.

Taronja Navel bossa

2Kgs. ï

95.- I ptes. 1

Coques de

Recapte

P i t d e 845-gall © * » • "

d'indi p*es/Ks

Calamar 490.-ptes./Kg.

Roba interior

íntim descomPte 10%

2 0 ELS 4 CANTONS R U B Í DIVENDRES, 25 MARÇ 1994

Els comerciants planten cara a la Comissió d'Equipaments Comercials Els botiguers presentaran un recurs contra la instal·lació de la gran superfície i demanaran la dimissió del director general de Comerç, Enric Grass Pep Català

Lis comerciants rubinencs presentaran un recurs contra la decisiu de la Comissió d'Lqui-paments de la Generalitat per la qual es donava llum verda a la construcció d'una gran superfície a I.a Guinardera. Kn el cas de no prosperar, les organitzacions de botiguers de la localitat optaran per la via judicial interposant un contenciós administratiu amb la intenció d'arribar fins al Tribunal Supremo si és necessari.

Aquesta va ser la principal postura presa en la passada reunió que van mantenir els comerciants de Rubí el passat 17 de març a I.a Sala. I.a trobada va comptar amb l'assistència de piop de dos-cents botiguers i va sci mes concreta quant a les mesures a prendre.

Manel Martori. president de l'Agrupació Rubinenca de Comerciants i ARC i va assegurar

que comptaven amb el ple suport de l'Ajuntament de Rubí, segons li va comunicar l'alcalde Miquel Llugany.

També va qualificar d'insa-tisfactories les trobades realitzades amb els representants de la Conselleria de Comerç. Consum i Turisme, d'una banda, i amb els directius de DORN a l'Ajuntament, de l'altra.

Així mateix va fer una crida a la unitat, ja que s'havien rebut trucades de comerciants a l'ARC demanant l'adreça per sol·licitar una botiga en el centre comer-

"PRYCA no" Una segona acció va ser

constituir una comissió anomenada "PRYCA no" conformada por membres de les diverses agrupacions de comerciants i per botiguers voluntaris Aquesta comissió s'encarregarà de preparar les accions que considerin més oportunes de lei per donar ampli ressò de Li protesta dels

comerciants, l-.ntre d'altres els assistents van proposar tallar les vies de comunicació que envolten la ciutat, tan les carreteres i autopistes com la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat influenciats pels esdeveniments de Linares com a conseqüència del conflicte de l'empresa Suzu-ki-Santana.

Dimissió de Grass Un tercer punt que es va

concretar a la assemblea de comerciants va ser demanar la dimissió d'Enric Grass. director general de comerç de la Generalitat. Les raons que va manifestar Manel Martori per demanar-la van ser que des de l'àrea que coordina Grass va trametre una informació mal intencionada al consellei. Lluís Alegre, sobre la primera reunió que van mantenir els botiguers rubinencs: "es va dir que a La Sala i havien cent comerciants i dos-cents activistes". •

ERC té previst crear un registre per a parelles de fet Redacció

Hsqtierra Republicana de Catalunya presentarà aquesta tarda en cl ple de l'Ajuntament dues mocions. Una d'elles proposa la creació d'un registre municipal de parelles de fet sense cap relació de sang entre ells. L'ob-jectiu és que el Consistori serveixi d'avalador davant de qualsevol problema legal derivat del fet que no hagin institucionalitzat la seva relació de cap de les formes tradicionals (pel jutjat o per l'església). HI registre serà de caràcter secret.

La segona moció planteja la supressió de Ics tarifes de segona classe als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) per a que no hi hagi discriminacions de cap tipus, basant-se en tres fets que podrien servir a Rubí per aconseguir aquesta elliminació: el fet de que l'alcalde Miquel Llugany sigui conseller

dels FGC. el pes en nombre de viatgers que té Rubí a la línia (la segona després de Plaça Catalunya) i, en tercer lloc. l'ubicació del futur centre logístic dels FGC als terrenys de Can Sedó. •

Rubí inaugura les seves sales de cinema

Estat de les obres als cinemes el passat dimecres a la tarda

P.C.

Avui s'inauguren les cinc sales de cinema que la promotora Cines del Vallès ha construït en els locals de la antiga bolera que prèviament ja havien estat una sala de cinema,

el Rubí Palaee. Així serà batejat també aquest equipament multisala que avui comença el seu camí.

La programació prevista inclou les pel·lícules Sister acte. El informe Pelícano. Aladino i fil piano.

L'eurodiputat Antoni Gutiérrez visita la ciutat Redacció

L'eurodiputat d'Iniciativa per Catalunya. Antoni Gutiérrez. en la seva qualitat de president de la comissió política regional, ordenació del territori relacions amb els poders regionals del Parlament Huropeu va visitar el dilluns passat cl Centre d'Iniciatives Empresarials de Rubí(CIER).

L'objecto de la visita va ser cvaluar el desenvolupament d'aquest centre adscrit a l'Institut Municipal de Promoció Econòmica i Social

(IMPES). FI resultat, segons Gutiérrez va ser molt satisfactori .

Va aprofitar l'estada per apuntar que la reforma laboral elaborada pel govern del PSOE era cont rad ic tòr ia amb el Llibre Blanc sobre l'ocupació i també amb l'esperit dels Tractats de Maas-tricht. També va assegurar que les properes eleccions europees eren molt importants pel canvi en la correlació de forces que es preveia per al futur Parlament Europeu, ja que tot anunciava un gir a l'esquerra.•

El PSC rubinenc té nova executiva Redacció

La secció local del Partit dels Socialistes de Rubí va escollir nova executiva el passat dijous 17 de Març. A la votació es va presentar només una llista que va ser aprovada pel 87'5 per cent dels assistents a l'assemblea.

FI nou primer secretari és Joan Manel Fernàndez, al qual acompanyaran des d'ara Joan Sutrias. José Serrano, Jordi Bertolin. Francesc Bo

tella, Eduardo Bruzón i Miguel del Pino.

La nova executiva vol treballar fonamentalment el tema de la dinamització del partit, tant a nivell intern com amb la seva relació amb la societat ; potenciar la presència i activitat de les dones que pertanyen a la formació política: i preparar les eleccions europees, per després encarar la convocatòria de les municipals del proper any. •

DIVENDRES, 25 MARÇ 1994 ELS 4 CANTONS 2 1

Edifici Horizon, prestigi i elegància El Grup Kòllmann, amb seu central a

Alemanya, és present al Mercat Europeu des de fa 30 anys, avalat per la sòlida experiència d'un líder en desenvolupament de projectes i la seva realització integral.

El Grup Kòllmann du a terme l'activitat sota el concepte del Corporate Real Estate, aplicant la teconologia més avançada i avanguardista, incloent enginyeria financera, lloguer, promoció d'immobles, parcs empresarials, etc...

Claudio Limburg, gerent de Kòllmann Esparïo-la, S.A. ens presenta l'EDIFICI HORIZON d'oficines a Sant Cugat del Vallès, transmetent-nos la seva filosofia i característiques.

Per què van escollir Sant Cugat del Vallès per a la construcció del seu primer edifici a l'Estat Espanyol?

Després d'acurats estudis, Catalunya es destacà per ser una de les regions europees amb una activitat econòmica i empresarial més creixent.

En la recerca d'un emplaçament estratègic i ben comunicat, vàrem escollir Sant Cugat del Vallès per tal d'oferir la solució idònia per a una empresa que exigeix un entorn ecològic, creatiu, competitiu i rendible.

Quines característiques ofereix HORIZON?

El Grup Kòllmann projecta i realitza edificis a mesura del seu usuari, així com un "sastre fa els vestits a mida".

HORIZON és una combinació de bella arquitectura amb solucions integrals. Gaudeix dels sistemes més avançats del mercat, com el control informatitzat d'energia per sectors, sistemes antifoc i, fins i tot, equipament complert per a minusvà-lids.

També està preparat per a les autopistes de comunicació informàtica.

Un hall emblemàtic, obert i amb llum natural acull obres del fons KÒLLMANN MODERN ART.

Quines diferències hi ha entre HORIZON i altres edificis del mateix caire?

HORIZON, és alhora representatiu i funcional. Ha estat construït sota ex

haustius controls de qualitat i els acabats propis d'un edifici d'alt standing europeu.

Qui ocuparà l'edifici HORIZON?

L'edifici gaudeix d'autonomia pròpia, a on la comunicació i les distàncies conviden a humanitzar l'espai i viure en un entorn de treball diferent.

L'administració tècnica i econòmica de l'edifici està garant ida per Kòl lmann Espanola, S.A., amb el seu sistema innovador i número 1 a Alemanya en Facil i ty Management per a immobles. •

2 2 ELS 4 CANTONS E S Q U Í DIVENDRES, 25 MARÇ 1994

;n i ni II i HI i: M I I ; i ! ii

PI. Barcelona, 5 Tel. 674 53 96 Fax. 589 05 68

•r be \a sem^ads?

ANEM* Estació:

LES ARCS 1800 del 26 març

al 2 abril Preu:

SOCI: 47.400,- (estudis 4) 49.300,- (apart. 6)

NO SOCI: 48.300,- (estudi 4) 50.200,- (apart. 6)

Inclou: Bus + 6 forfait + Allotjament + llençols + taxes

Per a qualsevol informació i rese'ves passa't pel CMSC (secció d'esqui) o 1-ucan's per telèfon Horari: de 19 a 21 h.

ORGANITZACIÓ ÏECN.CA G.C. 3'6

SECCIÓ O'ESQUI LSIIl Illí l lfl IM lli . C i PLAÇA DE BARCELONA, 5 - TEL. 674 53 96 SfüT SU3M

S'ha acabat la temporada d'esquí per al Club

El Club muntanyenc tanca la temporada d'esqui amb la

sort ida als Alps per Setmana Santa

La darrera sortida va ser els passats dies 19 i 20 de març a os pistes de Pas de la Casa La manca de neu i l'empitjorament do la seva qualitat ha decidit als membres del Club a deixar-ho Vis l'any vinent.

PETITS CONSELLS

ÒPTICA ( A ) RUSINOL

La tornada a casa Tornar a casa després d'un dia, o cap de setmana d'es

quí, suposa sovint, hores de cotxe, és a dir. afegir esforços visuals, quan el que volidríem i necessitaríem seria descansar.

L'exposició a la radiació solar, a la neu i a l'aire lliure pot produir efectes negatius per causa dels rajos ultravioleta.

Aquests efectes negatius es manifesten en una reducció de l'agudesa visual durant un temps relativament llarg i una recuperació massa lenta de la readaptació davant d'un enlluernament dels fars dels altres cotxes.

La solució és portar durant el dia una ullera solar ade-cuada, de forta absorció dels ultravioleta, graduada si cal. I treure-se-la o canviar-se-la al vespre quan tornem cap a casa.

Tenim tot tipus d'ulleres per a l'esquí. Fins i tot te les podem graduar

Alfons Sala, 40 Sant Cugat del Vallès

Tel. 674 51 17

Francesc Macià, 8 Rubí

Tel. 697 09 51

Aleix Pros, campió d'Espanya júnior de fons El san teuga tenc Aleix

Pros, del Club Muntanyenc de Sant Cugat es va proclamar la se tmana passada campió d 'Espanya jún ior d'esquí de fons. Els campionats d'Espanya es van celebrar a les pistes aragoneses de Candanchú.

Aquests campionats es van dividir en tres proves: dues d'individuals de 10 i 15 quiilòmetres i uns relleus per equips. L'Aleix va obtenir la medalla d'or en les dues proves individuals i va quedar segon en la de relleus darrera d'una altra selecció catalana.

Ara la temporada s'ha acabat. Aquesta cursa va ser la darrera de l'Aleix Pros com a júnior ja que la temporada vinent, gairebé amb tota seguretat, donarà el salt al primer equip d'Espanya, és a dir a la selecció absoluta nacional. L'Aleix està molt esperançat de poder

compartir l'any vinent amb els espanyols que van estar a les darreres olimpíades de Lillehamer.

Segons l'Aleix, que repeteix triomf ja que l'any passat també es va proclamar campió d'Espanya, el fet de passar a la selecció absoluta li demanarà molta més dedicació. "També tindré més possibilitats d'aconseguir alguna fita important -va declarar al nostre setmanari- ja que hi haurà més gent que em prepari tot el material".

El proper objectiu del jove corredor santeugatenc són els campionats del món absolut al Canadà que tindran lloc el febrer del 1995.

SANÍ CUGIT ESPORTS L I Q U I D A C I Ó DE ROBA I

MATERIAL D 'ESQUÍ PER FÍ DE T E M P O R A D A

Plaça Quatre Cantons s/n. Tel. 674 30 81

Rambla del Celler, 23 Tel. 674 7215

y ? ^ 4 i « - * A / í É ' ï % u st̂ &iUÉÇ•&.?*?; ¥

ESTACIONS ALÇADA DE NEU ESTAT DE NEU

REMUNTADORS OBERTS

PISTES OBERTES

ACCESOS ESTACIONS COTA

INFERIOR

COTA

SUPERIOR CO

LS

DU

RA

TR

EP

IT

JAD

A

PR

IMA

VE

RA

REMUNTADORS OBERTS

PISTES OBERTES OBERT CADENES

FONT ROMEU 5(1 60 X 15/32 22/40 X

EYNE 30 30 X 5/17 5/26 X

LES ANGLES 31) 60 X 12/19 17/29 X

FORMIGUERES 20 SO X 7/7 15/17 X

PORTE PUYMORENS 45 170 X 12/13 14/17 X

PUIGMAL 40 dO X 5/') 13/19 X

ARINSAL SO 100 X 14/15 21/22 X

PAL 50 >>0 X 15/15 19/20 X

ORDINO/ARCALÍS T() : io X 11/11 19/19 X

PAS DE LA CASA 100 1 50 X 30/30 45/45 X

SOLDEU-'ELTARTER 90 P 5 X X 2~72~' 32/32 X

LA MOLINA 211 60 X 9/14 14/27 X

LA MASELLA "I A N C A W

PORT DEL COMPTE | S 20 \ X 10/15 13/30 X

VALLTER 2000 ï i l S l i \ X 6/S S/12 X

RASOS DE PEGUERA '" .'5 -/') T W C A I )A

BAQUEIRABERET : 20 210 \ X .,.,, 4.l,'4.! X

DIVENDRES, 25 MARÇ 1994 ESPORTS ELS 4 CANTONS 2 3

NAfc Entrevista al nou "president del Club Natació

Goitia: "Tenemos que renovar el club, hace falta gente joven para darle mas vitalidad"

Únic candidat a les darreres eleccions a la junta directiva del Club Natació Sant Cugat, José Antonio Goitia Duro és des del 5 de març el nou president d'aquesta veterana entitat santcugatenca. En serà per 4 anys i les seves expectatives són moltes, però l'objectiu primordial és la "renovació del club" per a la qual cosa es necessitarà fixar en la gent jove, la base principal del futur que ell espera amb optimisme.

Anna Borau

-Acaba de ser elegido como presidente del Club Natació, y su candidatura fue la única; ^qué le motivo a presentarse?

-Soy socio de este club desde hace 17 aiïos. Es un club que me gusta y me importa mucho y al marchar la junta que cumplía su mandato varios ex-presidentes y amigos me insistieron para que fuera yo el siguiente.

-óCuàl cree que fue el motivo para que se lo pidieran a us-ted?

-No sé, supongo que cambia-ron un poco la filosofia y deci-dieron buscar un hombre de empresa para enfocar el club desde otro punto de vista un poco mas abierto.

-̂ ,Le costo decidirse? . -Muchísimo, porqué ya lo

había sido en otra junta durante seis aiïos y ademàs había sido presidente de un ente colabora-dor y de otro club deportivo en Berà y me había prometido a mi mismo que no volvería a tener un cargo de ningún tipo.

"este club tiene gancho"

-iPor qué se hizo socio? -Porqué me convencieron

unos amigos que lo eran. Sin embargo una vez que empecé a venir me gusto mucho y he lle-gado a identificarme plenamente con él: tiene mucho gancho.

-iEn qué sentido? -Por un lado las instalaciones

son fenomenales, magníficas. El entomo es genial, estàs en me-dio del bosque y a la vez muy cerca de Sant Cugat. Y encuen-tro muy importante que el am-biente que se respira es muy familiar, eso es muy bueno. Por otro lado la relación precio/cali-dad es increíble, las instalaciones son mas que adecuadas y las cuotas. compartidamente ha-blando, son bajísimas; todo ello me influyó al tomar mi decisión.

-(.Nota muchos cambios desde que entro hasta ahora?

-Sí claro. el club se esta ha-ciendo viejo y yo diria que ten-dríamos que cambiar este aspec-to. Tenemos que conseguir que venga gente joven, hemos de re-novarlo.

''el club se està luiciendo viejo

v hay que renovaria"

-Sin duda. Una de las cosas que ya hemos hecho es coger por primera vez una junta joven; se ha pretendido, por estamento social y por edad tener representada a toda la masa social. Un 70% de la junta aproximada-mente tiene menos de 40 aiïos y el otro 30% està por encima de los 40. Con eso lo que pretende-mos es precisamente cambiar un poco la tendència que tenia el club a formar juntas de gente mayor, sesuda y responsable, por una gente joven, sesuda y responsable. Otra cosa es que este club tiene fama de estar ce-rrado al pueblo y es totalmente injustificada, no tiene sentido porqué no quiere serio: ni lo es ni tiene vocación; lo que quere-mos ahora es cambiar esa ima-gen, si es que existe, que la gente conociera el club mas de lo que lo conoce.

"hay que fomentar una actividad mas diversa"

-<;,Sería éste uno de los obje-tivos que se ha planteado?

-^Es el único objetivo que tiene?

- No, tengo objetivos a corto, medio y largo plazo. El primero seria cambiar esta imagen, que entren socios nuevos y luego fomentar mas otros deportes a par-te de los que ya se practican aquí tradicionalmente; serían deportes desde el paddle hasta incluir la mayoría de los que se pueden practicar en un polideportivo. Seria en definitiva un intento de abrir el club ofreciendo una actividad mas diversa para que los socios vengan con mas carino al club. Incluso organizar mas acti-vidades orientadas a los ninos, por ejemplo excursiones en bicicleta por Collserola con monito-tres del club, cosas así... Y como objetivo final, que seria pre-cioso y mi sueno dorado para este club, empezar a construir la nueva casa club; però esto ya es una cosa que tendría que hacer la pròxima junta. Aunque yo creo que deberíamos empezarlo nosotros para que la siguiente junta no tuviera excusas para se-guirlo. Es algo necesario que tenemos que hacer porqué la actual se nos ha quedado un poco pequena

-óQué es lo mas importante? -Sencillamente lo que hay

que hacer es renovar el club; lo que hace falta son socios nuevos para que den mas vitalidad y a partir de ahí todo comenzarà a rodar. •

El Club Natació Sant Cugat comença una nova etapa

SI QUIERES UN COCHE YA NO NECESITAS COGER EL TREN O EL AUTOBÚS PARA IR A LA

S I Q U I E R E S

C I U D A D . VEN A MOTOR RALLY Y E U G E , CON T O D A C O M O D I D A D Y SIN TENER QUE

U N C O C H E

DESPLAZARTE, EL COCHE QUE SIEMPRE HAS QUERIDO ENTRE TODA LA GAMA PEUGEOT.

^ P O R Q U É C O G E S

Y ADEMAS, CON UN EXCELENTE SERVICIO POSTVENTA QUE TE PROPORCIONARÀ TODO

E L T R E N

LO Q U E NECESITES PARA D I S F R U T A R TU NUF.VO P E U G E O T SIEMPRE A P U N T O .

O E L A U T O B Ú S ?

VEN A M O T O R R A L L Y . TU A G E N T E P E U G E O T EN S A N T C U G A T DEL VALLÈS

MOTOR RALLY Ctra. de Cerdanyola, 69 Tel.: 675 18 63 (Taller y Recambios). Tel.: 674 15 03 (Ventas) SANT CUGAT DEL VALLÈS

SLI AGKNTK P E U G E O T PEUGEOT

2 4 ELS 4 CANTONS E S P O R T S DIVENDRES, 25 MARÇ 1994

Hanbol

L'UESC venç el líder però depèn de La Roca per passar a la fase de sector

UESC 29 - Manyanet 18 Anna Horau

E h h o m e s de R a m o n Grau van aeonsegmr . diumenge passat, gunnvar cl líder de la lasc d ascens . el Manyanet. que no \ a poder e\ Hat" que el eoniunt sanleu ca lc ne s ' a d | u d i q u e s una \ ictona que li era moll necessàr ia si volia niaiilenir l 'esperança de pigat' la lasc de ^ector

Els pi i mei ^ m i n u t s de rcneonirc es \ ,-,n desenv olu p.u d'un.; mancr.. molí igua lada. ambdós cou puils \ an sorl ir a la pista molt lluita-doi s. loi i que cl Manv ancl no es jugava res ales que ja esta\a L 1.1 NSIl'iv.il malcmatic.aucni per

.! ' i ! s p i l I .1 I i.: ;M I ! | 'U ; ,: ! , ; M '

M.ilpi.il aqnes; let. cis iulei's no li \ a n po^a i ce a s i ,ic 11 a l \ quip i.\c I'l 1 .S( '. que des pics de l'cxpulsio de Jorgc v a ha v ci de picar de \ aleni per aconseguir que ei pi inici par Cl.il li l o s l,:\ oi a b l c . l i s Hlga

dors marxai ien al descans amb dos ank A\[\ antalgc: I c I I

A r m a n d Mora . j ugador sanlcugatenc . \ ;i comentar a I Is 4 Cantons: "pensàvem que ens influiria l'expulsió del Jorgc. peto \ am sortir a la segona meitat molt moti\ ats" i real-menl va ser així perquè el se-i;on temps \ a ser un recital d'haiulbol: l 'UESC havia pres la mida al seu rival i li imposa

va al partit el seu i n me amh tina defensa molt seiiosa. evitant en tot m o m e n t que el Manyanet poques reaccionar, I , 'a\ antalgc sanlcugatenc no només es va mantenu smo que es \ a anar augmentant al llai g del partit, el qual liiialii/aria amb un resultat més que clar: l 'nio I .spui ti\ a Sant ('ugal 2ò

Mans anet I N.

Tot es decideix a l'última jornada

Només queda disputar una jornada d ' aques ta fase d ' a s cens i. lot i la victòria contra el Manyanet . l 'UESC cont inua en tercera posició, a un punt darrera de La Roca. que jugarà contra el Gavà en aquesta jornada. Aquesta diferència serà

la que decidirà quin dels dos equips es c lassif icarà finalment. "Som realistes i creiem que està tot decidit. pero tan de bo el Gavà guaiuc--" ..in ma Mora: realment la classincacio csia molt complicada perquè com diu el p rc s idcn i de l 'UESC. Jaume Espina. "sciia una carambola increïble que ens classifiquéssim", Però encara falta una jornada i no esta lot perdut, "la llàstima", afirma Hspina. "es haver empatat a casa amb I a Roca. però de tota manera ha estat una l'ase d ' a s c e n s molt m a c a i hem d'estar satisfets d'aquesta línia de progressió". En aquesta última jornada, mentre el Gavà jugarà amb La Roca. l 'UESC disputarà el seu compromís a casa de l'Adrianenca. •

L'assemblea del Club Bàsquet accepta la fusió amb l'UESC

A H .

Divendres passat \ a tenir lloc l'assemblea dels socis del Club Bàsquet Sant Cugat, reunió) on la junta directiva \ a plantejar als seus socis els dos temes mes importants que actualment els afecten: la possibilitat de vendre la categoria per fer front als deutes de l'entitat i la seva fusió amh la l'niò Hsponiva Sant Cugat.

"L'ambient va ser molt favorable". declara a Lis 4 Cantons el president del C.B. Antoni Ciome/. "els socis van estar d'acord amb els dos punts: van acceptar la fusió i van donar l'aprovació a vendre la categoria si cal".

Respecte a aquesta possihi-litat Gómez es mostrà optimista i afirmà que "hem de ser realis

tes. avui l 'hauríem de vendre però buscarem fins a l'últim racó i esperem que algú ens ajudi". Segons el president del C.B. la xifra que faria falta per a aguantar l'equip fins al juny sumar ia a p r o x i m a d a m e n t 1.SOU.000 pessetes, que s'haurien d 'aconseguir abans d'aquesta data per deixar el club sense deutes.

Serà també pel juny quan tindrà lloc la fusió amb la Unió Esportiva Sant Cugat si l'assemblea d'aquesta darrera així ho autoritza. La reunió deN socis de l'ULSC tindrà lloc elpro-per dia 2ò al vespre i segons el seu president. Jaume Espina. "tot sembla indicar que serà favorable. el tarannà general és d'acceptació i jo personalment tinc la seguretat que l'assemblea de l'UESC dirà que sí.

Sobre aquesta fusió Lspina coincidí amb Gómez i va dir que "d'entrada és beneficiós pel poble. HI fet que hi hagi una entitat de bàsquet significativa és important atès que es pot arribar a aconseguir una millor tasca: al C.B li permet continuar existint i mantenint la seva història a través de l'UESC i a nosaltres a aconseguir uns nivells esportius més interessants. uns nivells més competitus com els que té el C.B.".

Tot sembla indicar que la fusió es farà electiva, però la manera com es resoldrà encara és pendent de decisió, segons Hspina. per dues raons: "la primera l 'econòmica i la segona l'esportiva: és evident que el nivell pot baixar però a la llarga no serà una passa enrera sinó una consolidació". •

Hoquei patins

Els dos equips de Sant Cugat perden fora de casa

H.P. Tona 7 • P.H. Sant Cugat 1 Els homes de Ton i Paredes van perdre els papers i es van

van perdre en el seu desplaça- deixar intimidar per un "Fona

ment fins a la pista del Tona. que va tornar del descans per que es va adjudicar la victòria a abocar-se completament en per un ampli marge. l 'atac, imposar el seu ritme i

Els jugadors santeugatencs fer-se seu el joc d 'un partit van fer un bon plantejament a que a partir d 'aquí no els planta primera meitat de l'encon- tejaria molts p roblemes . Ln tre, que va resultar molt igua- pocs minuts es van distanciar lada tot i que abans del desen el marcador i el Pati Ho-cans l ' e q u i p local ja havia quei només seria capaç de fer aconseguit marcar el primer un gol que no significaria gai gol. re a l'hora de decidir ei rcsul

Al segon per íode va ser lat del m a t x . • quan els de la nostra localitat

C.P. Roda 9 • C.H. Sant Cugat 5 En la 2 0 e n a j o r n a d a

d'aquesta lliga de 2a. Catalana els jugadors del Club Hoquei Sant Cugat no van aconseguir superar el compromís que tenien contra el Roda. equip que fins aleshores ocupava el mateix lloc que ells a la taula. ambdós conjunts compartien la tercera posició de la classificació.

Aquest petit derbi dels tercers va ser molt igualat als primers c o m p a s s o s de l ' i n i c i , però poc després el Club Hoquei es desmarcaria, fent pensar als seus seguidors que el partit es guanyar ia . Al des

cans, els de Sant Cugat guanyaven per dos gols a quatre.

Però a la segona meitat, el conformisme del Sant Cugat i l ' a m b i c i ó del Roda van fer que la línia del partit prengués una altre trajectòria: el conjunt local va començar a remuntar i va empatar un partit que havia t ingu t al Sant Cuga t com a vencedor momentani. Després d'aquest empat els de la nostra localitat van baixar el ritme i van desatendre un xic la defensa, fet que va aprofitar el seu rival per a desmarcar-se i marcar quatre gols que els donarien la victòria. •

T.V. SANT CUGAT 38-39 UHF

Cl.il

DIVENDRES, 25 MARÇ 1994 ESPORTS ELS 4 CANTONS 2 5

Futbol Sala

El Sant Cugat perd a Manresa i cedeix el liderat al Premià

Manresa 6 - Sant Cugat 2

Futbol Sala

Raubó

Tercera derrota en aquesta temporada 93/94 pels homes que s'entrenen sota les ordres de l'ex-blaugrana Carles Navarro, que amb aquesta punxada a Manresa cedeix el liderat de la la. Divisió al seu seguidor més immediat, el Premià.

Però no va ser només una punxada del conjunt santcugatenc, sinó que els brasilers del Manresa van fer de les seves i això quedà ben palès amb el fet que al primer minut del partit el Manresa ja havia aconseguit inaugurar el marcador. La primera part va transcórrer d'aquesta manera, un estira i arronsa d'ambdós conjunts que afavoria un xic el conjunt de casa que va tornar a marcar. Abans del descans, però, Mauri va transformar un gol que pujaria al compte dels de Sant Cugat. Així, la segona meitat començaria amb el mínim avantatge, a favor, això sí, dels locals.

Al segon període els de Manresa no es van deixar impressionar i van continuar im

posant el seu ritme, esperonats pel poc encert que tenien els seus rivals a l'hora de mirar a porta. El Sant Cugat només aconseguiria fer un gol més mentre que els de Manresa en van sumar quatre.

AI final, derrota per un Sant Cugat que no va tenir un bon dia i que cedeix el liderat al Premià, tenint en compte que la Federació ha resolt treure-li els dos punts del problemàtic partit disputat contra La Unión, encontre que està pendent encara de repetir-se.

L'entrenador, Carles Navarro, va declarar a Els 4 Can

tons que "seguim anant els primers encara que no sigui visible". Respecte al que queda de lliga, Navarro va afirmar que "si va tot bé guanyarem nosaltres sens dubte" i va treure importància al fet que sigui el Premià que lideri ara dient que "qui va davant és qui es desgasta més, a menys que siguis líder amb molts punts d'avantatge; així que millor que ho siguin ells". La propera jornada s'encararan al Centelles, penúltim classificat a la taula, equip que en principi no hauria de plantejar cap problema. •

Futbol Sala

La Creu aprofita el mal joc de l'AEC per a guanyar el partit

La Creu Penya B. 5 - AEC La Floresta 3 Idgie T.

L'equip de futbol sala de l'Associació Esportiva i Cultural de La Floresta no va poder treure cap punt del seu compromís contra el conjunt saba-dellenc de La Creu Penya Blaugrana.

Els locals van aprofitar el mal joc dels seus rivals per a fer-se amb el control d'un partit que no els va resultar gens problemàtic, atès que els de La Floresta no van posar-hi cap dificultat.

Malgrat això, la primera meitat de l'encontre va transcórrer d'una manera molt igualada. Ambdós equips confeccionaven alguna que altra ju

gada de perill, tot i que aquest no arribava a materialitzar-se en gol. Van ser els locals, però, els que van tanir la sort de cara i van poder marxar al descans tenint un mínim avantatge al seu favor.

Amb l'1-O que havia deixat com a parcial el primer temps, va començar el segon, el qual seria tota una altra història. Els jugadors del La Creu Penya B. van animar el ritme i van començar a atacar amb insistència, fet que va desbordar els de la nostra localitat que no sabien com poder controlar-los. El conjunt local va començar a marcar gols i, després del tercer, van ser els de l'AEC els qui van provar de reaccionar

sense èxit. Al final, els dos gols de Sergio i el que va marcar el David no van servir de gaire contra els 5 que havien encaixat al llarg del partit i el conjunt de casa es va adjudicar la victòria que, segons els de La Floresta," se l'havien merescuda".

En aquest partit l'AEC va demostrar que també poden tenir un dia dolent, i que hauran de millorar per superar els compromisos que li queden en aquesta lliga si vol fer un bon paper en la competició. De moment, però, el proper compromís tindrà lloc a casa del Bokatas, en el qual serà el der-bi santcugatenc de la jornada a nivell de futbol sala. •

El Bokatas resol el partit per la mínima

Studio'80 2 - Bokatas 3 I. Towanda

L'equip de futbol sala del Bokatas va aconseguir anotar-se la victòria als últims minuts, en un partit on la tècnica no va tenir gaire cosa a dir i on el resultat es podia haver resolt de qualsevol manera.

La primera part de l 'encontre va demostrar el que seria la característica general: un teva-meva entre ambdós conjunts que feia el joc, si no gaire brillant, sí entretingut. El primer en marcar va ser el conjunt santcugatenc que, tot i no situar-se en la pista, va marcar el ritme del partit amb la seva iniciativa. Malgrat això, els jugadors marxarien al descans amb l'empat al marcador, l'un a un que deixava les coses tal i com s'havia començat.

A la represa, el Bokatas va sortir mentalitzat per la victòria i va voler apretar el ritme,

tot i que la sort no va estar de la seva banda. Les jugades eren contínues però, uns cops la defensa de rStudio'80, uns altres els pals o el desencert dels jugadors, els gols no es materialitzaven. Després de I' 1-2, el conjunt local tornaria a igualar i amb l'empat un altre cop al marcador les coses es van posar més difícils, fins al punt que, considerant la marxa del partit, ningú no sabia com es resoldria. Al final, la sort que se'ls havia negat durant tot el matx va fer acte de presència i els va ajudar a aconseguir el gol que a posteriori els donaria la victòria: 2 a 3 per un Bokatas que tot i no jugar d'allò més bé es va endur els dos punts en joc.

Demà dissabte el Bokatas rebrà a casa l'equip floresenc de l'AEC, partit que serà sens dubte molt disputat i que tindrà lloc a la pista Sant Francesc. •

L'AEC i el Bokatas jugaran a la pista Sant Francesc dissabte 26

2 6 KLS 4 CANTONS

0 * Antoni Llavería

DIVENDRES. 25 MARÇ 1994

PONGA A PUNTO SU COCHE Y DISFRUTE SUS VACACIONES. REVISION MECÀNICA Y CONSEJOS UTILES.

Las primeras vacacio-nes del ano, Semana Santa. Decida objetivamente-qué puede usted mismo hacer para mantener su automovil en perfectas condiciones y lo que de-be dejar a un especialista; però aun con todo puede revisar niveles, desgaste de neumàti-cos. frenos.... evitando las posibles avenas o accidentes por descuido o falta de atención. e in-cluso al mejorar sus co-nocimientos podrà en dichas situaciones ayu-dar a otros a salir de ellas.

<S UÀ

CASAS i G. S.L. I A

• Administració i gestió empresarial • Renda i tribulació en general • Fiscal • Assegurances • Laboral iicles

Av. Alfons Sala, 22 Tel. 67414 91 • 674 14 97 Fax. 589 40 09

• • • t bre¥e§ • • • •

Expomóvi l 94 Una nueva edi-ción del Expomóvil se celebra en Barcelona del 8/12 de Abril. En ella se dan cita 350 expositores de todas las nacionali-dades encontràndose repartidos re-cambios. equipos para personalizar el automovil, alarmas, àudio, telefonia, neumàticos, equipos de taller, herramientas, prensa tècnica, etc...

Ford Fiesta 94 Exteriormente presenta pocas nove-

dades, però la cuestión seguridad sí que presenta importantes mejoras: refuerzos en la estructura del cha-sis, incluyendo barras protectoras para los choques laterales, Como promoción especial, el Airbag serà gratuito para los jóvenes con menos de tres meses de carnet de condu-cir.

BMW sèrie 3 últ ima novedad

La versión Coupé se caracteriza por su carrocería 20 ctms. mas corta que el resto de la gama, con 2 puer-tas mas portón trasero. Inicialmente se ofrece con un motor 1.6 i de 102 cv. y 195 Km./h. con un consumo promedio de 8 litros. •

4& PUNT DE VENDA

T M G Reparació El seu BMW ara a Sant Cugat del Vallès

TMG Reparació S.L. i DRAC MOTOR li ofereixen tota la gama, així com els serveis de

MECÀNICA, PLANXA I PINTURA AL FORN TALLERS: Camí Can Calders, Nau 1( costat CIAMA) Tel. 6 7 4 3 4 75

EXPOSICIÓ I VENDES: Alfons Sala, 34-36 Tel. 6 7 5 56 5 3

DIRECCION, FRENOS Y SUSPENSION

La mayoría de sistemas de dirección son de cremallera, siendo su juego mí-nimo (cuando gire de un lado a otro el volante, deben empezar a girar las rue-da). En las de husillo pueden llegar a tolerancias de 4 cm. Si comprueba una holgura excesiva en el volante, rótulas. así como si existen golpes o grietas en las barras de dirección, debe, por seguridad, cambiar cualquiera de dichos elementos, ya que ademàs no conseguirà las alinea-ciones correctas. Los frenos de disco son los mas empleados sobre todo en la parte delantera. Contrólelos cada 10.000 Km.; desmonte la rueda y ob-serve el nivel de desgaste de las pasti-llas o discos. Cambie lo que proceda. El mecanismo de disco-pastillas funciona mediante un circuito hidràulico, compruebe que las canalizaciones no pierden liquido, así como si el nivel es correcto en la botella principal del liquido de frenos; en cualquier caso, susti-tuya el liquido de frenos si su antigüe-dad es superior a un ano. Los frenos de tambor se utilizan en la mayoría de los casos en la parte trasera y requie-ren menor atención; cada 40.000 Km. desmóntelos e inspeccione el estado de las zapatas.

en cuanto a las suspensiones, los muelles no deben estar cedidos, lo cual apreciarà si, colocàndose frente al vehículo, éste cae apreciablemente ha-cia un lado. También comprobarà que los amortiguadores estan en perfectas condiciones si, moviendo el coche de arriba a abajo o viceversa, éste al ser soltado se detiene instantàneamente; si sigue oscilando, no lo dude, càmbie-los.

PUESTA A PUNTO DEL MOTOR Sustituya cualquier correa deshilacha-da, si su aspecto es bueno compruebe que està correctamente tensada. Colo-que manguitos nuevos si los que lleva estan agrietados o abombados. Desmonte el termostato, sumérjalo en agua a punto de ebulli-ción, si su funcionamiento es correcto, dispararà sobre los 909 C. También observe si el ter-mocontacto pone en mar-cha el electroventilador, en caso contrario e iniciació el viaje, podrà salirr del problema efectuando un puente, con lo que el electroventilador funcionarà constantemente. En los motores de gas-oil, que no necesitan para su funcionamiento ni bujías ni platinos, lo primordial serà tarar correctamente la bomba inyectora de gas-oil; sea estric-to controlando los niveles y no alargue

mas de lo necesario la sustitución del aceite de motor. En los motores de gasolina, las bujías debe limpiarlas con un cepillo metàlico y galgar la separa-ción de los electrodos; però si tienen mas de 10.000 Km, càmbielas. Vigile que los terminales de bujías entren a presión. limpie las conexiones del distribuïdor, bobina y renueve los cables en mal estado. Respecto a los platinos. si es que no lleva encendido electróni-co, su superfície no debe estar gastada y ser regular; en caso contrario debe pasar una lija fina para alisarla y des-pués ajustar su separación. Lleve bobina y condensador de repuesto para el viaje, así podrà cambiar una u otro en caso de que ei motor se pare por falta de chispa en las bujías y casi seguro saldrà de problemas. no olvide un juego de fusibles de recambio, ya que sin pararse el coche puede darse el caso de que algun accesorio eléctrico se pare al fundirse uno de ellos.

NIVELES Y FILTROS Revise todos los niveles antes de salir de viaje, liquido de frenos, aceite de motor, valvulina del diferencial y caja de cambios, agua de la botella de expansión del radiador, agua con detergente del limpia-parabrisas, así como anadir el aguya desfilada necesaria para mantener correcto el nivel electrolítico de la bateria. Si el aceite del motor lleva màs de 10.000 Km. sustitúyalo y ponga también un nuevo filtro de aceite, cambie el de entrada de aire al carburador y, si no lo lleva, monte un filtro que evite las impurezas de la gasolina del depósito al carburador.

VISIBILIDAD Sustituya las raquetas del limpiapara-brisas si comprueba que no limpian correctamente, reponga las bombillas fundidas y, a continuación, regule el enfoque y altura de los faros en función de la carga prevista para el viaje, evitando así deslumbramientos innecesa-rios.

Por ultimo, no olvide toda la documen-tación que obligatoriamente debe llevar, así como los repuestos, el botiquín de primeros auxilios y sea prudente. •

C O N S E J O S P A T R O C I N A D O S POR:

SERVEIS ADMINISTRATIUS SIMÓN, S.L. Ctra. Cerdanyola, 24-26

Tels. 674 52 16/66 Fax.589 07 32

DIVENDRES, 25 MARÇ 1994 MOTOR ELS 4 CANTONS 2 7

#HONDA

CASTttLVI MOTOR sx. CONCESSIONARI OFICIAL

Rosselló, 15

Tel. 589 32 11 Fax. 589 32 11

SANT CUGAT

//n/a SHADOW desde 1.024.000 ptes. PinançaciósJB^W'entrada + 2 í* f t f :ÍÍÍÍIÉ^feEll:Í

<3f'

i üaS i m

• I N * '*'•* . l'.'-

El jÍHÍM·*»

TELEFÓNICA SERVEIS MÒBILS

MoviLine /.I Sen.itü> de Tdvfimia Múril.

fSst Ctra. Cerdanyola, 47

Tel 674 06 66 -Sant Cugat-

OFICINA GESTORA DE SEGUROS

TODAS LAS COMPANÍAS TODO TIPO DE SEGUROS

PRECIÓS ESPECIALES PARA LOS JÓVENES

PAGO FRACCIONADO

SE RESPETAN BONIFICACIONES

Rambla del Celler, 95 (lado Farmàcia)

Tei. 675 42 03 Fax 589 48 02

SANT CUGAT DEL VALLÈS

BORSA DEL M O T O R FILACAR SEPAUTO Y 589 09 91 SERVICIOS,S.A.

FIAT 1 TURBO. Blanco Camí de Can Calders, 1 B"JF Sant Cugat - 6 7 4 34 7 5 FIAT PANDA SISLEY 4x4. „ , ,„

Ctra. de Montcada, 591 Blanco B-.NN , . „ „ , . , , , . , j . « . , Terrassa - 7 8 5 2 3 0 0 LANCIA Y-10 Lx, verde Metal...

B-LV LANCIA Y'-IO U gris Melal FURGONETES B-KF FORDCOURIER B-MZ LANCIA DELTA HF Turbo FIAT DUCATO rojo B-KN Combi 6 B-NB FORD Fiesta 1.6 Diesel FORD TRÀNSIT rojo B-JH Isotèrmic B-KP CITROEN AX GT blanc ...B-IS CAMIÓ IVECO

SUZUKI SANTANA 410 blanc, 79-14 B-JN

B-HN ^ ^ ^ « ^ ^ • ^ ^ • M

SEAT MARBELLA rojo. BIS FIAT CINQUECENTO Km. 0

blanc

AUTO COMARCA DEL VALLÈS

SEAT 674 68 50

Citroen AX B-LZ GolfGTIléV B-JV

Renault 19 Chamade B -LF Renault 19 GTS V'-DF

PERE CANALS 67463 62

Seat Panda Vermell B-HM

Lancia HPE 2.000 B-DN

AutobianchiAH2 B-EW

Ford Fiesta B-FW

Renault RS B-DX

AUTOMÒBILS T M G

675 56 53 FORD ESCORT Cabrio I. blanc B-4694-GF FORD SIERRA 2.i 4x4 gris B-0326-Jm

OPEL KADETSR 1.6. rojo B-8690-FI

AUTOMÒBILS J. GUIX

674 09 10 SUZUKVSWIFTGTIblanco B-IP 780.000

SEAT IBIZA 1.5 negro Buen es-

tadoB-LKAno90 575.000

PEUGEOT 205 XLD Diesel 1.8

Ano90 B-KZ 775.000

Se vende este"FORMULA LIBRE" 160 cv. 255 Km./h. 1.200.000.-ptas.

INFORMACION: Tel. 674 83 42 (noches)

Borsa del Motor. Tel. 674 02 04

Sen.it

classificats • " M ADMINISTRACIÓ! ^ U ^ ^ DE FINQUES]

CA-MANV 538 35 18 Care' L)no, 2 Fc3

-INQUES GRONELLA 674 72 54 P'ara hospital 10

SA*A C I N Q J E S 674 57 '5

Vakiore x, 5C

$ SUZUKI CONSTRUCCIONS

MATERIALS

V'DEC CLJB ST CLGAT 574 66 49 Alfons Sala 52

FAFAE. _C°E SL 674 33 70

6 7 4 ' 2 04

- un repte -

J . G u i x ES COLCETS

6 7 4 0 9 1 0 - 5 8 9 1 3 1 0 A^ssa*.»

SLMINISTROS VALLDOREIX . 574 14 9C Mossèn jacni Verdaguer, 107

ZOOM Santa Mar a 14

675 56.74

D O L C E R I E S FUSTERIES

674 42 8? JAL.ME SOSPEGRA'J 574 03 18

Francesc Moragas, 42 08190 Sani Cugat

D R O G U E R I E S FRUITERIES

A = TJROC- CAN MORA 6753052 Ramcía Car Mera, 9

ANTONI CAMPOS 674 0882 Francesc Moragas. 21

Mü* inFo^nfiACïc^ HARDWARE SOFTWARE SUMINISTRES SERVEI TÈCNIC

LOGIC b r o t h e r ™ ™ 7 N auuini-s .Irsaiuiu CONTROL | . | l K , ; , . u | , „ . , k M „ u . ,

R o s s e l l ó . 372 b a i x o s .

081')!) Sant ("usut

Tel . 675 19 l ï Kax. 675 37 11

mmmmi a

ELABORACION EN MARMOLES Y GRANITOS

NATURALES

"3 699 38 98 Fax- 588 24 53

(\irrvlL'i\i de K-rnissa . *-)"!

UN HM R l ' B I

ca CENTRE ÒPTIC S A L D O N 1 9 5 6

Especialistes en lents d'alta definició

Francés,; Moragas. 4 Tel. d" s i (7 54

(IX i W Sant Cuitat

San' A'L J'I

INMAP2A A v, •.. Sala

Í4-AS

i7, ?3 K VILAPASAÜ C "POEN 674 '.-. -rarcesc Mcagas 11

A U T O S E R V E I S ALIMENTACIÓ

ELECTRODOMÈSTICS ALTA FIDELITAT

J. MIRE" Mercat Toreblanca parada *-42

3755353 VALLESTECNOLOGICS.A. 589 33 00 W Plaça UTC 3

MARCS

f.'iL.iP -03ELLA Sinn:; : pi.?r,o X'-

:36 5' _, JOSÉ FPL TS

Mercat Pere Sar pa-arla '23 ..589 44 6' INSTRUMENTS DE

MUSICA

A'E.ERBJIU Aï "o-reD.anca 2

58919 31

P A S T I S S E R I E S

RUBIO Villa. 1 Local 5

1 LAMOtTANESA ADVOCATS' AV Verce oe Voïàe'

• _ ' ELEC~RO_AR S A 569 C2 7 ^ ^ GAS • ELECTRICITAT TALLEDAPICOMA 674 58 62 i - » l U MATALASSERIES Banes. "

.A.MERCCES L·ih'.i'Li : ; ' .4. ir EQ BARS

CAFETERIES

ENSENYAMENT

*AL_EDA-RH:CMA 5745862 Balre, -•

I K 1 ALUMINI - VIDRES

BlSTPO 675 55 56 Panpia pel Celle-. 87

30KATAS 589 19 72 -'ara Hospital 35-37

CENTRE

5 _ AUTORITZAT

CEPV CABALLURET 'T 674'C 05 3? ~ •A_LRItSG_ 5745797 Rus Taj«t 19 </, n

AMBULÀNCIES

ANIMALS -V E T E R I N A R I S

ANIMALS Perruqueria 58913 29 Carrer de la Creu. 33 Local 2

.A :AL Partí.-

CREP Carrer Valldoreix

JCN 5A = âsseLo 2

El 5 - 36 36

3 -

Sí '-ad J2 : "3.5

MÈTODE IRENEU

SEGARRA

S üfc"rrfc'ú LA BOMBETA, S.L

ELECTRICIDAD

GARRELL

Av. Catalunya. 3

Tel. 674 00 24

Sant Cugat del Vallès

SOLSONA... Rosselló. 2

BELLES ARTS "

BE.LESARTSCABANAS 674 06 44 Santiago Rusinol 54

Cànovasdel Castillo. 14

^ " ^ Tel. 6751194

P QUERAL ELECTRIC Âï -74; Av Castellet. 73 -VAL-0ORE X-

MINGO. S.C.P. Orient 41

El^dfcXedro Construccions - Manteniment de jardins i piscines - Regs per aspersio U r J. .A'xt. '.<'-b\ï. I

ï d 5s*->;* 4"i-7_-l - r . W ;i)_5S3

i * ,JI i Sani ('.,2.7 Je \ al Ics

MEDECINA F I S I O T E R À P I A

RNa. MiissónCimn \ \eu:aaier. 2I-Vjlkliwi\ ,

SUSANNA NICCLETI 674 74 37 San: Anton. 74 Daxos [FisoteràpiaJ

M I S S A T G E R S

MRW Sant Caga;

...675101

^ H M C MOBLES - DECORACIÓ

\ \ e o V a

\1,iascrr.il. 22 Sani CUÍMI , Tel. 674 1913 '•

P E I X A T E R I E S

r ART rre'de La Creu, 1

INFORMÀTICA MUSICAL

C-RJPVjsEUESAP'S .675 2CC '-Ln n Montserrat 31 ;>ir,'|v

.riJiruiW -p.i:i\.aiii.nl

ARTS GRÀFIQUES C O P I S T E R I E S

BICICLETES

CCLES CARDONA 674 15 39 ValirJO'eix 4'

::P'-'-L,PA- :

an Matas 3

:···""lOJFi:'.E.IEF

5 7 5 36 53

BIKE HOUSE DUYASA 58917 57 Can Matas. 2-4

589 23 68

INICIÍ)! MHSCCKSOSCADA

, TRIMKSTRK

^ ^ f e s ^ Carovas dei

FI'S 10 Castillo. 20 MI-1 . ' . i , - - , 08*90 Sant Cugat

Tel. 589 41 77-589 2819

: NS NOE S A 3a xada Sannt Se.e-, 4

BODEGUES VINS

539 19 33

GALERIES D'ART

ARTSENAL .... Valldoreix. 58

5f ü On Q7

SALA RUSINOL Santiago Rusinol

575 47 51

CANALS GALERIA 0 AP-CarrerdelaC'eu. '6

675 49C2

HERBOLARIS j DDXTÈT1CA

INDUBRUC

1 Irrii.'-'-ial Car Magí

• i:i.l v" . f a . '9

-b'i '.".1 >:•,-;i-. b74 3a 71

C j ja ' ê 'vaies

CASAJUANA GALERIES SANT JORDI

Mobles i Decoració Mobles de cuina a miaa Matalassos i Somiers

Santiago Rusinol, 37

Tel 589 22 32

Ca-rer Major. 6 -Tel. 674 16 OC'

Sant Cugat Gel Vallès

ASSUMPCIÓ.. Monestir 33

674 36 51

ROSTA 674 3147 Pg Rubí, 11C -VALLOOREIX-

P E R R U 9 U E R I E S

FORMAS 675 40 06 Elías Rogent. 18-A

589 46 6'

GERD oiaça Pe-e San 9

..674 OC 60

J O G U I N E S

PRESENZA Marlorel 20

DECMC DECORACIÓ 674 38 92 F-ancesc Moragas 4

MARVER 585-S 26 CASA DE LES CORTINES ...697 20 71 pg Rub, 110 -VALLDOREIX-V.ctor Balaguer, 26 RUBÍ

ESPORTS - GIMNASOS HIDROCULTIUS

FALGUERA Villa. 1 local 2

ASSEGURANCES

D.G. D'ASSEGURANCES ...675 42 03 Rambla del celler, 95

539 ' 9 95

jJtHAF-'AN'CiNC rj75 26 24 ..-i L ' T , 11, ' 'i : rt la

A S S E S S O R I E S G E S T O R I E S

ES CALEFACCIOl

ARAM.J.'IN7-* ïCGA 674 2'03 H'DROFLOR ,,,, 6747593 -'a ' c r , .>" . . Av. .oan 3oT£S. 54 -V'AL.JOREX-

JOGJINESMARGA 674'5 32 Sarna Mana. 44

DIDO JOGUINES.. Vinyoles. 10

PERSIANES

MODA I CONFECCIÓ

MiNGO. S C P Orient. 4'

675 37 07

7AT ESPORTS ...574 7215

H Í P i g U E S i

CAMPMANY. Valldoreix. 16

...67414 82

CARBONER1ES

ÊSIORIA CASTELLVÍ 574 12 4i

G.C.I. CONSULTING 675 4905 San Bonaventura, 8 Entlo, 3a.

CARBONERIA NURI S.L

- I K W I I I S A I C

-Pernil ' .

S r ' . r a J n i ' i i a h G R A ' U Ï

;mibi'jn)ini>-i.'isk1m,! 1 ain'1

cnptaJíirüo'.i:res

-C.irrsii'r 1 liL'i',\e- Jc iota mena

C/L'Olm,32-5800ÜI8

Cl Santa Maria, s/n -69206 94

08290 CERDANYOLA

-lampia Ja cel.e- 23

SOUASH SANT CUGAT 674 98 62 Sant Jordi. 33-35

HÍPICA SEVERINO Pg. Caladc. '2

J O I E R I E S R E L L O T G E R I E S MOTOS

^ ^ PNEUMÀTICS

,CIEpiA-OLS 6755252 CASTE^V HONDA . . . .5893211 TREN SANT MAGÍ.. Rtla Pubatalada. 24 C Posseí 0 15 Estape.2

674 03 02

IDIOMES

ESTANCS

. .N : " /L :NES"R 674 C 74

Í .ALCRIS^N 6740308 Santiago Rusiiïoi 23

ALGLE* . Sartiagc Fusno 40

57158 54 MOTOS GINES E'ies Rogent Local 10

.589 42 07

E S T È T I C A

aESTORIA CASAS APinso 3a'a 22

7 4 H 9 ' CARNISSERIESl K f l ] POLLASTRERIESl

S P R I N T ^

CENTRE D'ESTUDI

DE LLENGÜES

AN3ER-5 sein'Ciave,23

MOTO 77 SANT CUGAT 674 17 59 674 4 5 ; ! Castellví. 27

PUBLICITAT!

L O T E R I E S !

NETEGES

F E R R E T E R I E S MAQUINÀRIA

Francesc Moragas. 8 Tel. 589 22 64 Santiago Rusinol, 2 Tel. 67415 01

ADMiMSTRACiON.2 674 C 74 Mao- 331 urt Monestir

• L L E N C E R I E S M E R C E R I E S

PAMOBE S.L Sort, 32 1er. 1a.

VALLÈS NET San: Hamon, 4

ELS 4 CANTONS 58914 01 Rbla. del Celler, 91

A u «f I p:: VÏ^úièMMS.

.674 8918 *dBSo*k

VWMtaArfrtf «SP

OBRES I CONSTRUCCIONS

AUTOESCOLES E.PONT 676 0175 Francesc Moraaas. 44 BL INFORMÀTICA!

-ESCOLA CASAS 674 u 97 C A T I F E S FORNS DE PA

; | P A 3 C L - ' ; E N D A I N E " J A - 674 65 oo - A Ò A X A D A AUTOMÒBILS Ca'O'.asdelCastl-o 4 Mcntse'ra' £

^ ^ ! FLECAVA 7CF 5"4 2'96

CISTELLERIES! Rp;a Mossèn Crl:; Vr-io-.ja^ 2' Val

:MVEO= VALLÈS 675'95'

arri de la c-aj. 24

N SSAt, =CMAN Manaren 41

CANBU-A Canerde â Tor'e '6

FOTOGRAFIA VÍDEO

s> 7 5 45 7 9

RENAJL'-ACEPSA 589 26 49 Ctra Cerdanyola. 55

CONSULTORIS D I S P E N S A R I S

CL DENTAL BANARES 674 18 77 Francesc Moragas. 8 2on.

AIFA Ctra. Cerdanyola. 18

FOTO VÍDEO =.R 674 79 68 Rambla del Celler 93

ORDINASOFT Informàtica d'Empresa

"Hardware. Software i Complementí Informàtics!

Rbla Can Mora 9

Tel ' Fax 675 32 03

Apt CoTeus 350

08'90 Sant Cugat ael Valies

W&k C/San t Antoni. 19

674 00 97 Sant Cugat del

Vallès

PPOMLSA 58917 32 Av. Torreblanca, 2-8

Ò P T i g U E S

RVS 589 04 38

ES MARBRES PEDRA ARTIFICIAL

VARMOLES SAN" CUGAT 675 51 08 Campcarror, 12 Nau 3

ÒPTICA it\IKA-KOI, òptics diplomats

L'endavallada, 15

Tel. 674 58 46

* «

Els seus

anuncis i

spotsa

Cinemes

Sant Cugat

CarrerMontsern. IS Tel. 5X9 41) 1(1

Sant Ciliat del Vallès

iascrr.il

^ 674 02 04 MARÇ 1994

PUNTS DE SERVEI FECSA

EL MOU P. Pep Ventura, 3

.58917 40

Línies M.T. i B.T. Transformadors Enllumenat públic

Carrer dos de Maig, 25-Local 4A

Tels. 675 50 10

908 89 79 50 (mòvil)

08190 Sant Cugat del Vallès

Fax 675 50 58

REPARTIDOS DE CORRESPONDÈNCIA

MAILING VALLÈS, SL 5892371 Sant Domènech. 10 - baixos

SABATERIES

TATERS 675 5506 Sant Antoni, 62

ÏM TALLERS MECÀNICS

TINTORERIA SANT CUGAT..674 11 83 Santiago Rusinol, 35

TINTORERIA SANT CUGAT.,674 11 82 Sant Antoni, 1

TINTORERIA SANT CUGAT. .675 22 28 Rambla Ribatallada, 34

TINTORERIA SANT CUGAT.,674 41 67 Alfons Sala, 21

TRANSPORTS

BORRÀS 6753500 Plana Hospital 3-5 Local 2

INSTALACIONES ZAMORA ..589 26 38 Mossèn Cinto Verdaguer,18. Valldoreix

MANTSERV.S.A 674 60 58 Av. Catalunya. 18

gUEVIURES

FRANCESC SITGES PINA ...674 01 44 Martorell, 55

RESTAURANTS

LABOLERA 67416 75 Baixada de L Alba, 20

CASABLANCA 674 5307 Sabadell. 47

ELMESON 6741047 P. Octavià, 5

DANVIL MOTOS. S i 6751606 Sabadell, 32 B

PERE CANALS 6746362 Sant Llorenç, 27

TALLERESMENA 674 5301 passeig Torreblanca, 13

F.X. Servei Of. BOSCH 674 5678 Castellví, 25

422327 WORIDWIOI! COURIES

ENVIOS URBANOS. NACIONALES ENTERNACIONALES

Paqueteria

urgente a r

toda

Espaüa

-911(1301)4(10

TELEFONIA XARCUTERIES

UNEADIRECTA .5890374 C A F E S P E R E BUSCALLA 6741524 Ennque Granados, 15 • Local 8

TINTORERIES

SOL-NET 674 4149 P. Torreblanca, 52

ELS 4 CANT0NS 589 14 01

Sense moure's de casa TOTS ELS SERVEIS A DOMICILI Només li cal trucar ^

alimentació

s\m

' * * *

Mercado Mercado

Pere San Torreblanca

Parada 120 Parada 1-5

Tel. 589 14 48 Tel. 675 13 89

-Ç)S|90:SàiieCüg4t

}$%£$ m mÈmH SMP8QH||Í matu^·ma

Plaça P

Mercat

Mercat

Mercal

5

xarcuteries

FELIU GRIFUI ere San, 11 T. 67

Pere San T. 67

Torreblanca, 38-39 T. 67

Torreblanca, 14-15 T, 67

ant Cugat del Valle

5 56 63

5 52 67

5 2955

5 3206

s

SUPERMERCAT VILARÓ

589 35 82

Menjars Preparats TASTA'M

5892929 -589 3535

serveis mèdics MASAJETERAPEUTrCO

Carolina Uonch 589 43 41

Confiaria vostè l'avi

o persona malalta a

qualsevol?

Si no és així, truquin's

675 23 29

i

convalescents o terminals

Professionalitat i molts anys

d'experiència

Sbsefruüs

Mercat Pere San

Parada 123

589 44 81

vans " CARP1NTERIA RAFAEL MÜNOZ

6 7 5 1 4 2 8 - 6 7 4 3 8 1 0

CONSTRUCCIONES - Reformas -

Torres-Nuevas 6746308

INDEX de SECCIONS

Francesc Moragas, 5

CRISTO FRAN, S.L 674 0211 Carme, 32

01 Administració Finques

02 Advocats

03 Alumini - Vidres

04 Ambulàncies

05 Animals i Veterinaris

06 Arts Gràfiques-Copisteries

07 Assegurances

08 Assessories Gestories

09 Autoescoles

10 Automòbils

11 Alimentació

12 Bars • Cafeteries

13 Belles Arts

14 Bicicletes

15 Bodegues • Vins

16 Calefacció

17 Carboneries

18 Carniceries

19 Catifes

20 Cistelleries

21 Consultoris - Dispensaris

22 Construccions-Materials

23 Dolceries

24 Drogueries

25 Electrodomèstics-Alta Fidelitat

26 Ensenyament

27 Esports - Gimnasos

28 Estancs

29 Estètica

30 Ferreteries - Maquinaria

31 Forns de Pà

32 Fotografia i Video

33 Fusteries

34 Fruiteries

35 Gas - Electricitat

36 Galeries d'Art

37 Herbolaris - Dietètica

38 Hidrocultius

39 Hípiques

40 Informàtica

41 Idiomes

42 Instruments Música

43 Jardineria

44 Joguines

45 Joieries - Rellotgeries

46 Loteries

47 Llenceries - Merceries

48 Marbres • Pedra Artificial

49 Marcs

50 Matalasseries

51 Metges

52 Missatgers

53 Mobles i Decoració

54 Moda i Confecció

55 Motos

56 Netejes

57 Obres - Construccions

58 Òptiques

59 Pastisseries

60 Peixateries

61 Perruqueries

62 Persianes

63 Pneumàtics

64 Publicitat

65 Punts de servei FECSA

66 Queviures

67 Restaurants

68 Repartidors correspondència

69 Sabateries

70 Tallers Mecànics

71 Telefonia

12 Tintoreries

73 Transports

74 Xarcuteries

classificats BORSA DEL

TREBALL ofertes

Se ofrece chica para canguros. Sra. Pilar.

Tel. 674 87 88 (Noches)

Se dan clases de Francés, nivel 1.

Sàbados (2 a 16 horas) Tel. 674 40 08

FRINE

El Taller: Se dan clases de grabado.

Doleres Mayorga. Tel. 589 20 04

Chica s'ofereix per fer cangurs de dilluns

a divendres. També dona classes de

Alemany. Nicole Gonzàlez.

Tel. 775 08 87

Noia s'ofereix per fer de cangur, dissabtes

(Matí, tarde, nit) Tel. 674 40 08 FRINE

Pintor estucador. Pressupostos econò

mics. Som professionals, pare i fill. Tel. 716 39 38 i 717 71 08

Lampista. Atendemos sàbados y domin-

gos. Únicamenteurgéncias. T. 733 14 25

LLOGUERS-VENDES

Venc Montesa Cota 311. Tel. 588 20 OI

Lluís

Alquilo piso en Rambla del Celler, 80m2,

3hab., bano, aseo, calefacción, telefono,

pàrquing. Impecable. Tel. 674 94 97

pàrquings

Plaza de pàrquing con trastero, adosada.

En venta, buen precio. Tel. 675 10 92 Me ofrezco para trabajar en cualquier co

sa, bar, parada, en un mercado, cangu

ros... Tel. 691 79 56 (Esperanza Navarro)

DIVERSOS Venc piano Estela Bergareggi. 100.000

Ptes. Color negre, antic.

Tel. 675 24 42 i 675 27 37

Es traspassa Cafè • Bar Amb píe funcionament

Plaça cèntrica a

La F loresta (sant cugat) Matins 589 16 75

Tardes 589 03 34

GENERALITAT DE CATALUNYA

Amb Europa Des de l'I de novembre de 1993, el Tractat de

Maastricht ha entrat en vigor i ha canviat la Comunitat Europea creant la Unió Europea. Per tal de millorar el coneixement sobre els objectius de la Unió, la Generalitat ofereix als ciutadans de Catalunya aquesta informació.

QUÈ ÉS LA UNIÓ EUROPEA? (2. La Unió Política Europea)

La Unió Europea es dota d'estructures polítiques comunes, fonamentades en dos pilars bàsics: la política exterior i de seguretat comuna i, per una altra banda, la cooperació en els àmbits judicial i policial, que la fan avançar en el camí de la Unió Política.

La Un ió Europea es planteja la solidaritat amb els altres països europeus especialment amb els de l'Europa Central i Oriental i. per lluitar contra els desequilibris en el món, es refoi\a la política de cooperació al desenvolupament.

Es crea, a més, la ciutadania europea: qualsevol ciutadà podrà votar en les eleccions europees i votar i ser elegit en les eleccions municipals del país i localitat on resideixi, encara que no en sigui súbdit. Tot ciutadà de la Unió Europea, en cas de trobar-se en un tercer país sense representació diplomàtica del país del qual és súbdit, podrà acollir-se a la protecció diplomàtica de qualsevol membre de la l'n ió Europea.

1 encara, molt important per a Catalunya, un Comitè de les Regions vetllarà per fer sentir la veu d'aquestes en la presa de decisions de nivell europeu.

•BHVfí

DIVENDRES, 2 5 MARÇ 1 9 9 4 CULTURA i ART ELS 4 CANTONS 3 1

agenda cultural Divendres 25

CONCERT DE BLUES: Actuació de Blues cavidas. A les 23.30 hores a la Unió Recreativa i Esportiva La Floresta. Org. UREF

CINEMA: "El vuelo del Intruder" amb Wi-llem Dafoe. A les 22 JO hores al Casal Cultural de Valldoreix, carrer Sant Albert 6.

quetra de W.A. Mozart o obres de G.P. Tele-man, J. Turina i G. Holst. A les 22 hores al Teatre-Auditori.

Dissabte 26 MUSICA. Actuació del gup "Ultimàtum Edelweis". A les 22.30 a la Unió Recrativa i Esportiva La Floresta. Org. UREF.

ORQUESTRA DE CAMBRA DE SANT Dimecres 30 CUGAT CONCERT de la Joven Orquesta Nacional Violí: Gerard Claret. Director: Josep Ferré, de Espafia. A les 22 hores al Teatre-Atudi-Interpreten el concert núm. 3 per a violí i or- tori. Org. Centre Cultural

ALTRES ACTIVITATS XII JOCS FLORALS DE LA TERCERA EDAT. Poesia, Narrativa i Assaig. Admissió de treballs fins al 31 de Març. Bases i inf.: Llar d'Avis de la Parròquia. C/ Valldoreix, 9. Col. Ajun. i Ferrer Internacional

CURS DE GUITARRA MODERNA "ELÈCTRICA I ACÚSTICA" Dirigit per: Dalibor Majtenic Inf. i inscripcions fins al 3 de maig al 675 11 94. Org. Escola d'Estudis Musicals M. Calduch

SEMINARI DE PIANO PER A ADULTS. Direcció: Ludovica Mosca. Inf. i inscripcions fins al 9 de maig al Tel: 675 11 94. Org. Escola d'Estudis Musicals M. Calduch

lr. CONCURS EXPOSICIÓ D'ART. Tema: Bar-Hosteleria: tècnica lliure. Informació i bases al Bar de la Casa de Cultura. Org. Bar Casa de Cultura. Col. Ajuntament

CASAL DE SETMANA SANTA A MIRA-SOL. Del 28 al 31 de març. Preu: 4.500.- Ptes. Tallers, Jocs organitzats, Estudi, Activitats diverses. Per a nens de 5 a 12 anys. Horari: de 9 a 14 hores. Informació i inscripcions: del 14 al 25 de març de 16.30 a 19.30 al Casal Cultural de Mira-sol. Tel. 589 20 78. Org. A.M. Komtú. Col. Ajuntament

CASAL DE SETMANA SANTA A SANT CUGAT. Del 28 al 31 de març. Preu: 4.500.- ptes. Tallers, Jocs organitzats, Estudi, Activitats diverses. Per a nens de 5 a 12 anys. Horari: de 9 a 14 hores. Informació i inscripcions: del 14 al 25 de març de 10 a 14 hores i de 16 a 20 hores a la Casa de Cultura T. 589 13 82. Org. A.M. Komtú. Col. Aj.

3A. TROBADA DE POETES a Sant Cugat del Vallès. Admissió de poemes fins al 26 de març. Inf. al 692 31 48. Org. Ateneu Santcugatenc

I CURSA DE PATINS A SANT CUGAT. Inf. i inscripcions a partir del 14 de març a l'OMET (C/ St, Antoni, lO.Tel. 589 09 73 de 17 a 20hores

GUIA EDITORIAL ROYO A MIRO A SANT CUGAT. Commemoració de l'any Miró a Sant Cugat. Text: Josep Canals i Gual. Col·laboració del fotògraf Català-Roca. Edició: Ajuntament de Sant Cugat. Preu: 4.800 Ptes. Venda a la Casa de Cultura

GAUSAC; Publicació del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Cugat. Número 3, de desembre de 1993. A la venda a les llibreries locals. Preu: 1.200 Ptes.

5 CÈNTIMS: Butlletí del Servei de Català de l'Ajuntament de Sant Cugat. Número 6 de febrer de 1994. A disposició de tothom

"INDEPENDÈNCIA I UNIÓ DELS E.U. D'AMÈRICA" de Ronald Puppo. Editorial: Llibres de l'índex. A la venda a les llibreries Paideia i Alexandria

A N A L GALERIA D'ART

CL AVÉ Carrer de la Creu, 16 SANT CUGAT

Tel. 675 49 02 -Fax675 57 69

IXI^ÍÍIÍI©:NS.Í!ÍIT::

CASA DE CULTURA Carrer Castellví, s/n. - Tel. 589 13 82

INVITACIÓ AL VIATGE Escultures de Jordi Gispert

Del 26 de març al 7 d'abril. Org. Ajuntament

EXPOSICIÓ "Josep Lluís Ribó" (Pintures) Del 29 de març al 27 d'abril. Org. Ajuntament

SALA RUSINOL Santiago Rusinol, 52 - Tel. 675 47 51

"Miquel Cabanas" (Pintura). Fins al 12 d'abril

SALA PLUS ART Rbla. Ribatallada, 26

"Ador (Olis i Flors). De 10 a 13h. i de 17 a 20h.

CANALS GALERIA D'ART Carrer de la Creu, 16 - Tel. 675 49 02

"Clavé 80 anys" (Obra original i gràfica sobre paper) FinsaBOdabril

Concurs d'exposicions d'art al bar de la Casa de Cultura Redacció

Avui acaba el termini per presentar les obres que podran participar al primer concurs Exposició d'art organitzat pel "Bar Casa de Cultura". El concurs es reserva a tots els alumnes de l'Escola Municipal d'Arts i Oficis.

La tècnica serà lliure i el temé escollit és el del bar-hosteleria i segons les bases del concurs el jurat tindrà molt present l'estètica i la creativitat de les obres.

S'han establert tres premis sorpresa que es comunicaran el dia de la inauguració de l'exposició de les obres que s'inaugurà el

lr CONCURS E X r o S K l ó

D'ART dia 6 d'abril fins al dia 10.

El jurat, format per cinc persones qualificades dins el món de l'art i la Cultura, farà a conèixer el seu veredicte el proper dia 10 d'abril i l'entrega dels premis es farà el mateix dia 10. •

Cabanas exposa la seva obra recent a la Rusinol

Miquel Cabanas a la terrassa de casa seva a Sant Cugat

Redacció

Ahir dijous es va inaugurar a la Sala Russinyol de la nostra ciutat, l'exposició de l'obra recent d'en Miquel Cabanas i Alibau.

Es tracta de la seva darrera col·lecció d'acrílics -de llenguatge molt personal- on predomina la temàtica intimista, ja habitual en

la seva trajectòria pictòrica, posant en joc la sensibilitat que alimenta el seu viure.

Cal destacar les publicacions fetes entorn a la seva figura tant en el terreny de la pintura com en el de la poesia: "Voliaina, dotze tries de poemes".

L'exposició romandrà oberta fins al proper dia 12 d'abril. •

MIQUEL CABANAS

fins d 12 d'abril

El passat dijous, entre un nombrós públic, es va presentar l'obra més recent de l'artista santcugatenc Miquel Cabanas i Alibau. Una col·lecció caracteritzada per l'alta qualitat dels acrílics que, realitzats entre els anys 1993-1994, denoten el seu personal llenguatge i peculiar forma de veure i entrendre el món que ens envolta. A través de les seves obres, en Miquel Cabanas aconsegueix miracles on la plàstica, lliure de través, es justifica i es fa llegible als qui, amb la mirada, saben, encerten, a entendre allò que el cor explica.

Fer esment, igualment, de la temàtica: gerros amb flors, finestres, mobles singulars, ar

bres, patis, natures mortes, interiors íntims, les seves gossetes Faluga i Marilyn..., motius entre els quals conviu diàriament i amb els quals ha configurat el seu univers pictòric, completen el recoregut de l'exposició.

Tel. 675 47 51

Sal usfnol

3 2 ELS 4 CANTONS CULTURA i ART DIVENDRES, 25 MARÇ 1994

L'últim llibre de poemes de José M. de la Pezuela

"La gran contradicción" Joan Tortosa que esc único drbol del couocimiento

c/ne es la imtit·inticiíin de lo real.

Ldilal por "I.os libros do l;i frontera". a la por- v que. hashi que no es ima^inado por la mento

tada s'hi troba la primora eonl iudiceio . dcsonen- deseante.

tant aquell lector que no s 'adoni dols paranv s que no es tenido por \ italmente conocido

Joso M. de la Pe /ue la li tia pteparal .

l'n "La gran conlradiccion" . oi pròleg del ma-

lo i \ autor esta datat el mos de mare del 1W3 a

Sani Cugat, ld llibre sa preoedi'. por altres publi

cacions de poemes i. ooni a aiti-ta plaslio. ba por

tal k's so se s ubros on ool I L · J I S J · . a pa ï sos lan

y llamado reulidiid

() l 'oraole dirà en un altre poema, desprès de

la senlèneia del "Conocetc a li ini-mu".

) cnigmaíico sonrii

port/tic sabé

(/ne son muv pocos los hombres que s< dedi-

a lhmsa ls l 'un de l 'allre ooni els LsUi'.s t nits i el can con pasion

Japó ("al afegir al seu curr ículum los exposicions

que . fins a un nombre do cinquanta. comptabil i tza.

De .lose \1 de la l 'o/uola. aquí hem pogut seu-

te reeenlnienl on una e \posK 10 a !,i sala municipal

a la busqueda de iiqucl clemenic' primordial

en tjin hklos los .veres \ i ilo\ mismos tuvieron

su origen.

Per a ell, tot el que existeix lé una finalitat, o

de la Casa de Cul tu ra . la " m a t c r i u l i l / a e i o " d e k e-~ transforma mitjançant la deseoniposioio. I . a im-

NOUS conceptes filosofies i exis tencials en forma mortalitat només és privilegi del que mai no ha

de p o e m e s s i s u a k . on e k o b | e c t e s e s d e v e n e n existit, LI concepte del món. de la t raseendencia.

t ransmissors directes d 'una poesia t rascendent . ja de tants al tres c o n c e p t e s , són au tèn t iques crea-

que el p o e m a ob jec te ex ige ix la sensibi l i ta t de cions de la imaginació:

l 'artista plàstic. 1,1 recull d e k poemes de "1 a gran Si íodn es relaeión y lodo en lodo i-> lo reiil.

conlradiccion" . potser sonen a dir el mateix, per- hi rcalidad del universo es distinta

quo només és la forma d 'express ió la que canvia. de lo que seria si no e.xisliera e\a pluma moja-

l.a sosa s isió del mon i de l'existència es teta da en tinta

a través d'un prisma analític duríssim amb conse- que tengo entre los dedos.

q ü è n c i e s que sotraguegen els inv i s ib l e s fona- O en un significatiu poema d'Atheos de Diós-menls. Pa aflorar unes veritats diferents de les polis. del segle III a . C , queda ben clara aquesta "veritats" establertes, tant universals i actuals, que gran possibi l i tat i poder "creador" de l ' h o m e . no tenen temps ni es localitzen en un lloc i espai transgredint qualsevol realitat "objectiva":

d e t e r m i n a t s . Tant se val que e l s p o e m e s i els seus continguts siguin de Príapo de Cly-toris trobats a Delfos . com de José M. de la P e / u e l a i n s p i r a t s a Sant Cugat. Les veritats d i f e r e n t s de les "\ erilats" establertes . neixen en un moment en què tot era abans de la Mentida. Així diu:

) lo huieron. pese

a lo sublimc de su for

ma.

con la misma hipo

cresia disjraz.ada de Je

con la que todos

los ií^noranles de si

mismos

inventan su abs-

durda multitud de dio-

sc.s grotescos,

transformacioncs

lantasmales de los de

sens o temorcs cgois-

las...

Per a José VI. de la Pe/uela . mai no pol ser possible que dek elements primordials en neixi aïlla cosa que formes en les quals aquests no hi siguin integrats. Les altres coses són invents, i per això quan camina tot sol per un difícil desert el troba

.v mirando al OI i ni

pó crea v recrea dioses

-a semejiinz.a de las

proyecciones deseudas

de si mismo-

con pasmosa terque-

dad.

En la h i p o c r e s i a . l ' ego i sme , en definitiva el JO, són per a de la Pezuela. on neixen tots els mals i totes les fantasies per omplir el buit de les frustracions.

...ese espectro, padre

de todas las quimerasque

es el yo de los hombres. "

Tot el que e n v o l t a l'home, la civilització, la filosofia, les grans elucub r a c i o n s vers rea l i ta t s mal observades o volgudament ignorades, són altres realitats en les quals es debat l 'home enmig de

l e s c o n t r a d i c c i o n s del ue es i el que vol que sigui

V puesto que el lenguaje no describe el mundo

sinó que crea otro nuevo

y, cambiando la ambigiiedad de las palabras,

por caminos mur dislintos

crear otro mundo.

L k poemes estan dividits en cinc apartats que

..Aleno de espeiismos \ de esteriles palabras. són prou significatius del que contempla de la Polli ha una constant en e k poemes que marca /uelu en el sou llibre: "HI tiempo". "LI yo" , "La

les pautes i les pistes que condue ixen al pensa- t ranscendència" . "I'l m u n d o " i "La ra /on" .

ment que el preooupu:l) icc en Delfos d oraculo: O u a k c s o l d ' a q u e s t s c o n c e p t e s ex ige ix una

, ouoi ete tl 11 mislllo. l'orque sabé que esc laberinto mamo que < ono< c.

Ac uailit es conocido.

Per a l 'autor, aquest "conocele a li m k m o " m

En una exposició a la Casa de Cultura

Jordi Gispert ens invita a un viatge interior

prosa, de posició, ja que de eap manera en perme

ten una h.ii iali t /acio Joso VI. de la Pe /ue la s'hi

capbussa i,iialmcnt sonso cap mona de concessió a

l 'hola d ' c sp i c s sa r los soses conclusions. Tot i que

on el ioiis h: p iedomhia uini gran càrrega racior.,,1

to OM tot el sec i el. Iotes los possibilitats per a des h u i d 'una ta ce ona meditació), colpeix la I orca '> i

col·i i i los s en lats ocultes, i l 'unto coneeplc mai no tul que se n desprèn. L.s també la lorma hi ereado-

uprolundil m uiialil/al pei a no perdre les veritats ru d 'una grau dimensió poètica que s'hi manilesta

I k l k i c s acumulades a quo l 'home s ' .uiapu per no en cada li.iso i a cada suggeriment. L.s impossible

quedar totalment despullat i desemparat dusunt la romandic i rdi lerenl en llegir "La gran eontradie-

seritai uiuoa. oion": suiiugucju tot el que és rutina, ser t i ta ts i

^ 5 ^ v>JÜH

jE'·ft'; i <r»~* v>JÜH

I - ^

I Sií»»

- ^ ijaa ^ ^ r »

•t - -**'ïl6ÈSH . . .^. j i p i y ^ •• ? C » ' * * M J ^ S r \

Li^Éfcí^^ - T i" OS Casa de Cultura

J o a n - M a r c de Semir

Demà dissabte 26 de març,, a les set de la tarda i a les Sales d'Exposicions 1 i 2 de la Casa de Cultura, s'inauguren dues exp o s i c i o n s paral · le les de Jordi Gispert i de Josep Lluís Ribó.

La primera rep el nom d'Inv i t a c i ó al v ia tge i, s e g o n s el propi Gispert , "la intenció de l ' e x p o s i c i ó és b a s a n t - n o s en l'al.lcgoria de l'element aigua. promoure el viatge intern del visitant. del pla corpori al nivell espiritual fent-lo navegar per les

aigües de la imaginació, iniciar-lo a la visió simbòlica".

Gispert de f ine ix l'art c o m una acció articulada capaç de conduir la consciència, de l'es-tricte corporeïtat i transcendint l'estètica iinaginul. cap a l'arquetip i la metafísica.

L'esculptor afegeix que "acceptades les l imitacions i amb tota humilitat, però amb la força que ens atorguen els vuit vents, despleguem les veles cap al mateix destí que ens porta la nau del Monestir".

L ' e x p o s i c i ó restarà oberta fins al proper 9 d'abril. •

La Nansa

Fregidoria Marisqueria

Ctra. Sabadell,47 - Rubí -Telèfon 69911 52

La recepta Conill a la cassola

Ingredients: 1 conill, 1 ceba grosseta, 2 tomàquets, 1 got petit de vi, 1 fulla de llorer, 1 ramet de farigola i romaní, picada (ametlles, avellanes, pinyons, pa fregit, all i julivert)

En una cassola de fang es va fregint el conill a trossos. Quan estan ben rossos, es retiren. En el mateix oli es posa una ceba tallada petita i quan està ben rosseta s'hi afegeixen dos tomàquets a trossos. Es deixa el sofregit i s'hi torna a posar el conill afegint-li un got petit de vi. quan el vi s'ha evaporat s hi afegeix una fulla de llorer i el ramet de farigola i romaní Es remena be < es deixa coure a foc lent. A mig fer s'hi posa sal i pebre

que lo n al ima^inario

i s i / /)•)(/() equivoco

conceptes apresos de memòr ia o el t ranscórrer i

que no condueixen enlloc. I

Sbsefmk SERVEI GRATUÏT A IX)MICII.l

Mercat Municipal l'ert San l'arada 123

-a 589 44 81 Mercat IVre

San Parada I oli 5X9 14 48

Servei

Gratuït a Domicili

Mercat Torreblanca l'arada ! ó 675 13 89

DIVENDRES, 25 MARÇ 1994 ESPECTACLES ELS 4 CANTONS 3 3

El Teatre-Auditori tanca el seu primer trimestre amb l'actuació de la JONDE Rafael Orozco acompanyarà la "Joven Orquesta Nacional de Espaiia"

Anna Cabassa

Amb un mes de retard arriba el proper dimecres dia 30 al Tc-atre-Auditori de Sant Cugat la Joven Orquesta Nacional de Es-paiïa. la JONDE. una formació que amb poc més d'una dècada de vida ja ha assolit un dels llocs més destacats en el panorama de la música clàssica. Pel dia 16 de febrer s'esperava l'actuació d'aquesta jove orquestra que a més venia acompanyada d'un dels pianistes que més ha sonat en els darrers temps. Rafael Orozco. Finalment, per problemes de calendari i de la programació del Teatre-Auditori, el concert va quedar ajornat.

Ara, el concert de la JONDE servirà per tancar el primer trimestre de programació estable del també jove Teatre-Auditori del Centre Cultural. Dirigits pel director Edmond Colomer, els joves músics ens oferiran dues-peces de l'obra de Falla,concre-tament "Noches en los jardines de Espaiia" i "Fantasia Bética". El programa també inclou el "Concert per orquestra" de Bela Bartok.

Músics en formació La JONDE fou creada l'any

1983 com a institució depenent del Ministeri de Cultura. El seu propòsit era contribuir a la formació dels músics espanyols en l'etapa prèvia a l'exercici de la seva professió. Una de les prioritats de l'orquestra fou des del principi l'ampliació i el perfeccionament dels coneixements dels músics a través de l'estudi i la pràctica del repertori simfònic i de cambra.

Per a aconseguir aquest objectiu la JONDE ha anat realitzant trobades a diferents punts d'Espanya desenvolupant activitats pedagògiques amb professors de gran prestigi. D'aquesta manera, l'orquestra nacional ha combinat les seves visites a pobles i ciutats, on no arriba normalment la música, amb la participació en festivals internacionals com ara els de Santander, Cuenca, Granada i París. A més la JONDE ha realitzat gires per diversos països estrangers com ara Bèlgica, l'ex-URSS, Hungria França i el Estats Units.

Edmond Colomer, el director de l'orquestra des de la seva

fundació l'any 83, ha participat en alguns dels projectes musicals de major trascendència a Espanya. Així. a través de la JONDE, ha realitzat un programa pedagògic i artístic reconegut a tot el món per la seva singularitat i eficàcia.

Rafael Orozco, al piano El concert del proper dime

cres s'acabarà d'engalanar amb la presència d'un dels pianistes més importants de la nova generació, el cordovès Rafael Orozco. Aquest pianista, nascut en una família de músics, va engegar des de ben d'hora una brillant carrera internacional que l'ha portat a actuar amb les principals formacions europees.

Orozco toca habitualment amb orquestres com la London Symphony, la Royal Philarmo-nic, la Filarmònica de Berlín i les orquestres de París, Filadèlfia, Cleveland, Nova York, Los Àngeles i Washington. Per altra banda, Orozco ha realitzat un important treball discogràfic en diverses companyies de gran prestigi. •

L'Orquestra de Cambra de Sant Cugat actua per segon cop al Teatre-Auditori Gerard Claret amb el seu violí acompanya la jove orquestra local

Redacció

Per segona vegada des de la inauguració del Teatre-Auditori, la jove Orquestra de Cambra de Sant Cugat actua avui divendres al seu escenari dirigida per Josep Ferré i acompanyada aquesta vegada pel violinista Gerard Claret. El solista resideix des de fa dos anys a Sant Cugat on reposa de les seves múltiples actuacions arreu del món.

Per altra banda, hi ha una altra novetat en el concert d'aquesta nit, es tracta també del primer cop que l'Orquestra de Cambra de Sant Cugat actua dins la campana acústica de l'auditori, fet que sense cap mena de dubte vestirà l'actuació dels joves músics de la formació.

Programa variat L'Obertura en Re Major de

Telemann enceta un concert que presenta un programa molt variat. L'orquestra interpretarà el Concert núm. 3 en Sol Major de Mozart, una peça en la qual l'autor creà un autèntic diàleg entre les intervencions del solista i l'orquestra. En la segona part, s'interpreta la peça del sevillà Turina "La oración del torero" i la "Suite Saint Paul" de Holst.

4 anys d'experiència L'Orquestra de Cambra de

Sant Cugat va néixer l'any 1990 i ha estat dirigida des d'aleshores per Josep Ferré. La formen joves músics professionals que ja tenen una àmplia experiència amb altres formacions de cambra o simfòniques; molts d'aquests músics són també de Sant Cugat.

Des de la seva inauguració l'orquestra ha actuat a diferents indrets de Catalunya i ha estat acompanyada en diversos con

certs per solistes de reconegut prestigi.

Un solista al violí L'andorrà Gerard Claret

acompanya aquesta vegada l'orquestra amb el seu violí. La seva carrera professional com a solista ha estat sempre en ascens i l'ha portat a la consecució de diversos premis així com a actuar al costat d'orquestres importants espanyoles, franceses, belgues, turques, etc. •

"La mort i la donzella" no arriba al públic

A. C.

No es pot parlar de fracàs estrepitós, però sí que es pot afirmar que les previsions que es van fer abans de l'estrena de l'obra "La mort i la donzella" no van acabar d'acomplir-se els passats dies 18 i 19. L'actriu Sílvia Munt i els actors Ramon Madaula i Josep Minguell no van aconseguir en cap de les dues representacions del cap de setmana omplir les 800 places del Teatre-Auditori de Sant Cugat.

L'obra, dirigida pel rus Boris Rotenstein, estava centrada entorn de la violació dels drets hu

mans i comptava amb el suport d'Amnistia Internacional. Tot i que en la seva presentació en diversos mitjans de comunicació, l'obra semblava que tenia l'èxit assegurat finalment totes les previsions van quedar-se en no res.

El públic va queixar-se de la dificultat d'audició i de la manca de ritme de l'obra que va allargar-se més de dues hores. Alguns espectadors van decidir abandonar la sala aprofitant l'entremig. Ara cal esperar per veure quina serà la rebuda de l'obra als escenaris de Barcelona. •

Gerard Claret acompanyarà l'Orquestra de Cambra

Els divendres a les 21 hores REDACCIÓ en directe Recull de lactualiatat setmanal

TAULA RODONA amb Enric Renau " Pressupostos

Municipals"

Repetició a les 10.00 - 14.00 - 21.00 - 24.00

cada dia de la setmana NOU TELÈFON 589 04 38

Servei Tècnic. Antenex Sr. Rabassa 589 22 47

3 4 ELS 4 CANTONS C I N E M A - R À D I O - T . V . DIVENDRES, 25 MARÇ 1994

SALA1 Filadèlfia

i., n.-il· ü .i . l · · .v.i: hn i !h i sc \u . i l - |nc c- (:- ' \ [ . ILI ' i in.uía! i|U.i;i st-

,j . •-.• .i.'.,i i' '., Si.!., H I s.m \ n t. • 11. • B .n . l i 'Ms . éi .'l ; \ i |Vl i.k' l 'inn-nll i

.lr M.I., .-. , -i. .i.,.-. '- ix . i D I I Í L M V .l.-1-..ilh.m IVr.'.iik- (Kc. i : .1, 111 l|.n -llir

in- • I I - i l . IK 1 i i -K . . ; I M - Í U ' (Majors de 13 anys)

Horaris: 16.35,19.35,22.35

SALA 2 La lista de Schindler

Rocroacio de ,d h ' S t c a dOskar Schindler. un empresar alemany q-o c r a n i

Guerra Mi / 'd ia va saiva - -^oïts |ueas. Darrer film de Steven Spielbe-g amb e -

aspra obtenir e seu p ' ^ e r Oscar (Majors de 13 anys)

a II

:aal

Horaris: 17.00,21.45

SALA 3 Sister Act II

(Apta)

Horaris: 16.15,18.25, 20.35, 22.45

SALA 4 El informe pelícano

Dos jutges del Tribunal Suorem nar estat

assessmats. Una so taria est-diar.t de

lleis esta en possessió de la ve" tat u>

penodista investigador vol la seva histo

rial. Pel.licula interpretada per J-, a Ro-

berts i Denzel Wash ng'ar

(Majors de 13 anys)

Horaris: 16.30,19.30,

22.30

"RANKING"

DE LES PEL·LÍCULES DE

VÍDEOS MÉS LLOGADES

1 - Maximo riesgo 2- El fugitivo 3- Bambi 4- Un proposición indecente 5- El ultimo gran héroe 6- Pasajero 57 7- Sin testi gos 8- Como agua para chocolate 9- Este muerto està muy vivo II

10- Un abril encantado

video-club sant cugat

0e07h a 9.30h. "El Gall del Monestir" Revista d'informació despertador, notícies de Sani Cu

gat i el Mon, la tertúlia.

"Dies de Ràdio"

RÀDIO SANTCUGAT

"Sant Cugat Avui"

"La tertúlia" (Repetició) "La gramola"

De09.30h.al3h. El Magozine De l3h .a l3 .30h . (.'informatiu.

De l3 .30h .a l4h . De 14h a 15h les cantons de lo teve vida De 15h. a 19h. "Vol de tarda" El plaer de la musico i res mes.

De 19h. a 21h "Al lloro"

Lo música dels 90 als 9 ' . i

De21.10h.a21.20h. Tesport iu"

10 minuts amb <ot I esport local i comarcal

De21.20h.a23h. "Somnis i estels1

Musico sobre els clossics.

i de n

* ^

Alfons Sala, 52 Tel. 674 66 49

Sant Cugat

Dilluns. De 23h. a 24h. "Un pam de món" Entrevistes insòlites sobre personatges mai entrevistades.

Dimarts. "L'estafeta"

Un espai de lecturo de cortès

Dimecres. "Això es pot salvar" Programa d ecologia i medi ambient.

Dijous. "Una proposició indecent" Propostes pel cap de setmona.

Divendres. "Vallès sense fronteres" Programo de suport als immigrants

De 2 4 a 07h. "Música al teu costat" Música per amenitzar la ni I

Programació cap de setmana Dissabte: -8.00h. "Nosequeting" -lO.OOh. "Vallès sense fronteres" 11.00b. 'Això és pot salvar" -I2.00h. "L'estafeta" -13.00h." Avant-Matx" -ROOh. "Un pam de món" -15.00h. "Súper DJ" lfJ.OOh. "Marató" -23.00h."Etsona?"

Diumenge: -8.00h. "Missa1 - 9.00h. "Esports en marxa" -10.OOh.' Rodo d'amics (Racó de la poesia, Sardanes, Lo sarsuela, La música de sempre! -ROOh. Esports en marxa" -IS.OOh. "Súper DJ"-18.00h. " No m'agraden els dilluns" 2100h. "Esports en marxa" -22.3Qh. " Històries"

La llista de Spielberg La lista de Schindler Director: Steven -Spielberg Guió: Steven Zaillian, sobre novel·la de Thomas Keneally. Producció: S. Spielberg. Gerard R. Molen i Branko Lusting. Fotografia: .laruis/ Kaminski. Música: John Williams. Intèrprets: Liani Neeson. Ben Kingsley, Ralph lïennes. C'aroli-ne Goodall . Jonathan Sagalle, Lmbeth Davidt/.

Xavier Borràs

Heinrieh Bo II va dir algun cop (cito de memòria) que no es podia explicat l'holocaust només pel fanatisme d'un grup de na/is que controlaven el poder: també calia tenir en compte la complicitat passiva de milers de luncio-naris de l'administració, de correus. de treballadors del ferrocarril i molts altres ciutadans senz i l l s . potser no espec ia lment afectes al règim, potser no especialment antisemites, que. senzillament. feien la seva feina. Ls a dir. exercien acrílicamem les tan admirades virtuts teutòniques de disciplina i elicacia en el treball: tant li l'a que el treball sigui fabricar automòbils o eliminar tota una ètnia del territori europeu.

l 'na de les escenes més esfereïdores de IM listít de Schindler i'n és ni l-i c.e l'oficial enfollit disparant la se\ -i l.uguer contra la 'jjan pila de cadàvers que crema. ni la del cap del camp de

concentració disparant a l'at/ar amb el seu fusell de mira telescòpica. des del mirador, contra els presoners que treballen sota seu. com si fos a una caseta de tir abatent ànecs de fusta, ni la del vell jueu que espera de genolls el tir al clatell. mentre l'oficial li dispara infructuosament, un cop i un al tic. amb una pistola que s'en-casqueta. Ls més esfereïdor veure aquell funcionari que. assegut a la seva tauleta, amb el seu segell de tinta, la seva ploma i els seus impresos, com classifica impassible éssers humans, pels treballs forçats o per la cambra de gas. No és cap mons t re , no és cap fanàtic: és només un treballador obedient i aplicat. Un de tants que van fer que el genocidi tos gairebé un èxit (gairebé no queden jueus a Alemanya i altres països de Kuropa central. La feina ben feta no té fronteres, malauradament).

Són imatges que es queden enganxades a la memòr ia . El film n'és ple. Imatges filmades en gloriós blanc i negre, com si fos un vell film expressionista t l'assalt nocturn al c'/"'"" ) o un antic documental com els que van muntar Billy Wilder i Alfred llitcheock desprès de la guerra. Només l'abric vermell de la nena sense nom i detall genial) i un epíleg despenjat e innecessari trenquen l'aridesa d'un malson

fet de nit i boira per un Spielheig desacostumadament seriós i contingut. bassant-se en la història d'un alemany indisciplinat, oportunista i trinxa: prou indisciplinat i prou trinxa com per no respectar la norma establerta i salvar la vida a més de mil pe r sones . Schindler era un especulador i traficant d'influències que va fer trampa a la criminal burocràcia alemanya amb les seves mateixes armes: la famosa llista. 1. de pas. ha aconseguit una llista de set Oscars per a Spielberg i ei seu equip. No se si el film se'N mereixia més o menvs que els altres en competien'), però no tinc cap dubte que, com a mínim. se'ls mereixia també. •

Els 4 Cantons Telèfon de publicitat 674 02 04

De09.30h.al3h

Del3h.al3.30h

Del3.30h.al4h

De21.10h.a21.20h

De21.20h.a23h

DIVENDRES, 25 MARÇ 1994 PASSATEMPS ELS 4 CANTONS 3 5

HORÒSCOP Per Jordi Alins

Per: Lin Mithal-Hir

ÀRIES (21-3/2-4) Af* La lluna creixent afavoreix el rec f i del cervell. Et sentiràs molt més

desvetllat i tindràs idees que mai se t'haguessin ocorregut. Vigila, per això, que no siguin massa llançades o massa novedores.

TAURE (21-4/20-5) ^ ^ ^ A poc a poc, les males influències r~J es van dissipant. Et sentiràs mi

llor. Aprèn a intentar somriure i veuràs com tot anirà molt més bé per a tu i també per tots aquells que estan al teu costat.

BESSONS (21-5/21-6) taM Mala setmana per a les teves but-^l xaques. Sofriràs una pèrdua amb la

qual no comptaves. Serà millor que aquesta setmana t'estrenyis fort el cinturó i surtis poquet de casa.

CRANC (22-6 / 22-7) ^ • ^ Saps molt bé que els consells que W ^ t'han donat són prou assenyats. Si ^ • ^ t'entestes en fer la teva sense escoltar ni parar esment en el que els altres et diuen, corres el risc d'estrellar-te.

LLEÓ (23-7/22-8) ^ ^ Ja has vist que amb un petit esforç

fy I les coses rutllen més bé. Continua » per aquest camí. Si respectes més

els altres, els altres et respectaran més a tu.

VERGE (23-8/21-9) m « Ja sé que sembla que tot rutlli, i \\w ^ u e f í s ' c a r n e n t e t trobes en el mi-

llor moment, però això no és excusa per deixar de banda la prudència i llançar-se a corre riscos innecessaris.

BALANÇA (22-9/22-10) f» Aquesta setmana t'amenacen els

" ^ nervis, vés més a poc a poc i abans de fer qualsevol cosa, pensa tran

quil·lament el que pots fer, medita les conseqüències i compta fins a deu.

ESCORPIÓ (23-10/21-11) ^y^ El teu signe no ho veu gaire clar f i l l durant aquests dies, les coses I I " s'ennuvolen i el teu cap sembla un cau de teranyines. No t'amoïnis que les coses canviaran.

SAGITARI (22-11/20-12) • Mira que encara que la llavor col-

my^ gada a la terra sembla perduda aviat sortirà i florirà amb tota la

seva força. Pensa que les coses a vegades les hem d'arriscar perquè puguin realment donar fruit.

CAPRICORN (21-12/19-1) - t A vegades el brot més tendre és el

j ^ \ que es fa la branca més forta i la ^ que aguanta el niu. Pensa doncs en

no fer befa de les coses petites que potser un dia seran les que aguantin les teves il·lusions.

AQUARI (20-1/18-2) Si trobes una pedra al riu pot ser petita i treballada perquè ha rodat molt. Els vells són petits

i encongits, però guarden entre les seves arrugues la saviesa d'haver viscut molt.

PEIXOS (19-2/20-3) * * Et penses que la vida és aburrida i

4 T sempre és el mateix, però reflexiona, no podria ser que fossis tu

l'avorrit i que no miressis les coses amb tota la seva importància i el seu color?

Prediccions biològiques per la propera setmana

Aquells que pateixin de migranyes o mals de cap, poden veure's agreujats per la posició del sol considerant les temperatures previstes per a la setmana. Les al·lèrgies també seran incrementades pel polen en suspensió a l'atmosfera. El temps estable i la baixa humitat faran que aquells que pateixen de mals reumàtics es veuran alleugerits de les seves dolències.

MOTS ENCREUATS B I H ^ f l n

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

Horitzontals - 1 . Predicció del futurfeta per una gitana- 2. Moment precís, que sí és molt bo, els espanyols el pinten sense cabell. Al revés, conducte que porta sang- 3. Operació oposada a la suma. Maquinació secreta- 4. A nivell de terra. Lloc on hi ha foc o casa. Nord- 5. La primera lletra. En singular, nom genèric dels ocells. El nom d'una planta conreada en jardineria perquè està florida durant cinc mesos- 6. En un moment determinat, els peus no toquen aterra. Al revés, va caure a Egipte per alliberar els jueus-7. En números romans, dos-cents. Nou desenes - 8. Acció de donar la primera escomesa. Interjecció formada per dues vocals tancades. Prefix que pot indicar privació.- 9. Consonants alveolars. La desena lletra de l'alfabet fenici. Consonant dental. Consonants consecutives-10. Mitjà vegetal usat per l'heroi de la selva en els seus desplaçaments. Mcnjjment regular del mar.-11. Persona que ha tingut la fortuna de salvar la vida.

Verticals - 1 . Plural, petita nevada.- 2. Més gran que el mar. Dona que es guanya la vida representant una altra persona.- 3. Part de l'elm que correspon al nas. Vocal oberta. Al revés, aliment considerat com a fonamental, a occident.- 4. Manera de coure el pollastre. Conjunció llatina. Espectacle que s'ha de veure a les fosques- 5. Camf ample amb arbres al costat. Al revés, símbol del sodi. Al revés, allò que donen els jutges- 6. Dues vocals que poden representar dos fonemes vocàlics respectivament. Article o pronom femení. Al revés, conjunt de dues persones. La germana petita de la segona lletra- 7. La catorzena lletra de l'alfabet català Nom donat als mudèjars. Nota musical- 8. Capital de l'Urgell. Al revés, unitat de potència- 9. Després de les dotze. Unitat monetària de la República de Sud-àfrica. Nota musical-10. Fusta allargada que fa moure una embarcació. Transformen o fan canviar-11. Persona que ha existit abans que nosaltres.

SOLUCIONS

X V

N

* 3 1 A

V IV • a \j±d n S

1 1

X V

N

* 3 1 A

V IV • "v" Al V I S 1 1 s » • '•« o I a

S 1 1 s

a a • i n | 3 Y X v V I N V a o M^H D

V D S V

a"

d 1 i V o v k ,V X i D V

D S V

a" X V H 3 O i V

a v i

,V

n v s v

D S V

a" X

Vi v a xm V I s 3 a A 3 M V • o I , S V D o V H I I I M 3 A ,V AI O a

II 01 6 8

l 9 S P t z I

l \ 0 \ 6 S L 9 i f í Z I

Mestres i universitaris

fan classes d'EGB, BUP í COU durant els mesos de Maig, Juny i

Juliol.

Truqueu als telèfons

588 72 98 674 96 25

TODO EN CARPINTERIA DE ALUMINIO Y PVC

Fabricación pròpia

VISITENUESTRAEXP0SICI0N EN SANT CUGAT

c/. de la Torre, 1 (Plaça del Monestir)

Tel. 67415 02 PRESUPUESTOS SIN C0MPR0MIS0

R i : i ' \ R u i o i \ i : \ in ni: \ l \ y i i \ . \ R I . \ PORT \ l'U.

I A R T R M · . S D K I I - R k l l l R U

Taller, Exposició i Venda: PI. Pep Ventura (cant. carrer Sallés)

Tel. i Fa* 674 96 78 - 08190 Sant Cugat

M. LOMÍNA,,

í'URSSA SISTEMAS PVC

FABRICA: Pintor Fortuny, 149

Tel. 780 29 24-Fax. 788 0719

EXPOSICION: Arquímedes 150

Tel. 73314 05 -TERRASSA-

PELUQUERIA

J. G A R C I A

CABALLEROS

C/Martorell, 16 08190 Sant Cugat del Vallès

HNOS MARTIN DEL VALLÈS S.L. MARMOLES GUIMAR

C0NSTRUCCI0NES Y REF0RMAS

ESCALERAS-BANOS

COCINA - FACHADAS

Strawinsky, 8 (Pol. Ind. Can jardí) RUBÍ Tel. 588 05 01

ELECTRICITAT - FONTANERIA - CALEFACCIÓ

llar, comunitats i empreses Instal·lació i manteniment

INSTAL·LACIONS MINGO S.C.I».

demanin's pressupost Tel. 6 7 4 4 1 4 4 SERVEI TÈCNIC

AUTORITZAT

Núria Terribas, justícia d'alçada Anna Cabassa

S 'escolten passes a les escales que pugen fins als escasos 60 metres qua

drats que configuren el Jutjat de Pau de Sant Cugat. Com un remolí i amb neguit als ulls apareix una noia calçada amb unes sabates de talo que acaben d'allargar la seva figura. Passen tres minuts de les dotze d'un divendres."Arribo tard, arribo tard?" em pregunta i se'm presenta, es la Jutgessa de Pau , Núria Terribas.

Amb la presència d'aquesta jutgessa en inauguracions, festes i actes de tota mena s'escolta un "Ooooh1" baix i dissimulat. Es declara encantada de poder participar en la vida social de la ciutat. La seva alçada, però, no només li serveix per provocar exclamacions. La Núria juga a bàsquet amb l'equip femení de la UESC.

"Aaaah!" excalmen els recent casats, aliviats quan ella pronuncia les paraules finals per a consumar els matrimonis, en l'aspecte civil, és clar. Es veu que a Sant Cugat de bodes n'hi ha sovint, "més de vint cada mes" diu la Núria. Alguns repeteixen, dues, tres o quatre vegades. Altres planten la jutgessa en el darrer moment. I encara n'hi ha que volen que els casi l'alcalde.

La jutgessa de Sant Cugat s'ha convertit en un personatge conegut, i en pocs mesos ha aconseguit que els periodistes d'aquesta ciutat es disputin les seves entrevistes. Fa goig i ho sap, encara que li agradaria que quan deixi el seu càrrec la gent de Sant Cugat la recordi per altres coses. "Per la meva capacitat de conciliació, d'ajudar, per la feina que he estat fent". Ho considera més important.

Té 28 anys i quelcom més que una llarga i arrissada cabellera al cap. De moment, i a curt termini, un casament on ella farà de nú

via (...). Ja en el camp professional el seu punt de mira es situa ben lluny del petit i polit despatx que ara ocupa al jutjat.

De ben petita va decidir-se pel dret. Va trencar el motllo. No volia ser enfermera, secretària o professora. Volia asseure's en un tribunal, arribar a ser una bona jutgessa. Ara ja no ho veu tant clar, l'administració és per a ella un embrollat capdell on l'anomenat "en-chufismo" té un pes destacat. Una bona advocadessa? això sí, encara li rutlla pel cap.

I bé, a part d'aquesta afecció per la vida social i d'aquesta dedicació apassionada per la seva feina, la Núria frueix estant-se a casa, li agrada llegir (encara que no té massa temps per fer-ho) i "quan cuino em diuen que ho faig força bé". Està enamorada de Sant Cugat des de que deixà amb els seus pares Barcelona. No hi pensa tornar, prefereix la tranquil·litat que ha descobert aquí darrera de Collserola. •

El cinqul «nW Telefono erótico

Per Víctor M. Morera

; " ^ vta moda en nucslro ;\ti- c*:a', a toda\ía por explotar

y casi toda'.n; p'i inventar. Desde hace algun tiempo

prolitera en Espana o ma-- Nen Hiera de lispaíta lo

que ve ha dado en llamar telefono erolieo. línea ca-

hen'.i. '.eleionu del amor o como ustedes quteran llamarle Lev

explico el pnveduniento porqué el lema no liene desperdicio.

Busqucnse iwede> un aparato lelelónico lejos de iov miios.

de la euenla corriente de casa \ de oïdos incautos íes preterihle

e! despacho. ullin.: h.'ia de la oficina o el domicilio partriculai

e'i uliii·io t xticno. pern sienipre un dia de gripe y con !a t'atr.í-

iu de v':;i:'r,e i \'n i.iiüee una cabina. neeesitana MHIO piav er

iiioredjv de e neo .!i u'v '. v;r,: empo par.: inlroductrlas en la ra-

njr.i. ve le corlana c.i.la '!' vegi.rdos.

Una uv local;/..Co el lugar idoneo. póneasc cóniodo. reia-

jesc, ponga una lu/ -jj'.e \ dcsaielg.ic el ai.ricu'a'. Maruue el

IT y evpere un segunuo lono Nu ve cxc.lc n: ve preeipile ar.cv

de tiempo. marcar el 07* i esperar enlonccv el lono haee que le

contcNe el vervicio de urecneu de Iov rvmbernv de \a\aivar

nal de la Mala. i.ov pohrev nenen la desgracia de poveer e>e n.i-

mero de urgéneias \ exan harlov de .morr.ur al personal que si.

uusion es apagar olro ' lipo de luegos' l na u v recibido ei tono

ce internacional marque un larguismto numero normalmemc de

i I cil'ras. però cuidado con las uluiras. son claves cspeciales

para contactar con' seniciov tamhien e-pee:alev. Si usled cv

homosexual lermine su número en 01. si le \a la /oofilia en 02.

el 03 es para el litigo de placer si eres masooa y el i)4 por ~i te

xa pegar en lugar de recibir: vi pretïere partys en grupo el 05.

Seleccionado el lema marque ese ultimo dísito y evpere.

Tras unos segundos y si no comunica el verxicio deseado

una linda voz femenina, normalmente extranjera y a la que no

ve le entiende casi nada, empezarà a contarle algo parecido a es-

to. con una eonsideración prèvia, ajuste bten su oido. porqué los

pnmeros 2 minutos la voz se entremezclara con un frecuentisi-

mo tac. tac. tac, que son los pasos del comador en llamada in

ternacional. a partir de esos dos minutos intensísimos, solo so

narà el tac. cada 1 segundos. Hola...me alegro de que hayas

llamado... somos profesionales de este tema por tanto. va-

mos a darte un número de referència para que llames a otro

número de telefono y así puedas tener tu charla eròtica...

(musical. Però antes de darte ese número de referència per-

mítenos unos importantesconsejos... imds músicai.

A partir de aquí te reeuerdan 6 veces que tienes que tener

mas de 18 afios, le repiten hasta la saciedad la Itsta completa de

sen ICIOV. te dan dic/. teléfonos diferentes repetidos 3 veces para

que llames si quieres tener una conversaciun en vivo. con tarje-

ta de erédito por supuesto y por fin tras mas de 11 minutos de

evcuchar el baile de números y cil'ras a media lu/.. relajado ;.

desde un telefono discreto, la voz exclama: Cuanto tiempo has

esperado verdad carino?. (otra vez la maldita música 20 se

gundos! bueno por fin voy a darte el número que tanto espe-

rabas, ten papel y bolígrafo a mano... (el tiempo que te dan

para que consigas el papel y el làpiz es suficiente para calentar-

te la lasaha al microondas, ir a por tabaco y hasta si me apuras

ser un capitulo entera de Poble Nou. Hola todavía estàs ahí?

encima eathondeoj bueno te voy a dar el número 07 852 34

42 16... de nuevo la lista de "exquisitos gustos" Cuando cuel-

gas han pasado mas de 15 minutos, unas 4000 pesetas de telefo

no mas o menos y encima estàs histérico. Vuelves a relajarte.

bajas la luz de nuevo, marcas otra vez el telefono que la voz te

ha dado. Comunica. Repites llamada. comunica. !5 minutos

Jespués deja de comunicar y en ese momento se entreme/clan

dos voces.nada eróticas, nada sensuales. y nada carinosas. una

dice ;Hola carino, ya estamos en casa! y la otra insiste mono-

tonamente "El número marcado no existe".1

AQUEST ÉS EL NOSTRE EQUIP AL SEU SERVEI Conxita, Imma, Joan, Alonso, Ma. José,

Gemma, Gemma M. i Mercè

m&é

/ ^ w l ^ Mercat Torre Blanca Paradas 1.4 i 1.5 Tel. 675 13 89

Mercat Pere San Parada 120

Tel. 5 8 9 1 4 4 8

SERVEI A DOMICILI

Amb motiu del 30 ANIVERSARI

i l'ampliació de les nostres instal·lacions comercials, volem agrair la confiança dels nostres clients obsequiant-los amb un petit detall en la seva propera visita. Sempre amb productes

de màxima qualitat

+i

ïUJjf,

f*tA*

Diari de Sant Cugat 042

Documents

Transcript of Diari de Sant Cugat 042