Any H-ül Epoca - N.° 91 Redacció i Administració: Ali de Sani Pere, 29, pral.-Barcelona 6 de febrer de IW

P B E U :

IS CTS.

A què ve aquest aldarull?Al cap i a la fi, la pluto-

cracia japonesa no ha fetmés que aprendre la lliçódels seus mestres europeus.

Ò R G A N D E L A U N I Ó S O C I A L I S T A D E C A T A L U N Y A

LA LLIGA IL'ESTATUT

D'ençà de la República, la Lli-ga ha sofert un atac curiosissimi :és més republicana que ningú,més revolucionària que ningú,més catalanista radical que nin-gú.

Res no li plau, res no està benfet.

Si les- Corts Constituents esperdeu en precs i preguntes,rondina. Bé sap prou que si lesCorts treballessin farien lleis quequalificaria de monstruoses. Ron-dinaria també llavors, car laqüestió és ensenyar les dents.

Però, el gra fort que li treufoc per la boca, és l'Estatut.

En parlant de l'Estatut, perdl'oremus i la poquíssima ^ vergo-nya que li deixà el Borbó.

L'Estatut és petit, és dolent.L'Estatut no rutlla.La responsabilitat no és ('els

enemics centrals que sembren declaus el camí.

La responsabilitat no és, tam-poc, de tota la representació ca-talana a les Constituents.

La responsabilitat és, única-ment, dels partits que feren larevolució, l'Estatut, el plebisciti que són a Madrid el portantveude Catalunya.

I una responsabilitat terrible.Perquè l'Estatut no ha estat

aprovat abans de finir l'any, nien vigílies de reis, ni en tot elmes de gener, ni ho serà en totel mes de febrer.

I això perquè els partits d'es-querra, «el mateix a Madrid quea Barcelona—diu la seva Veu—han fet tot el possible perquè ar-ribéssim al mes de febrer senseque fos aprovat l'Estatut».

Quina frisança tEls homes que tingueren pa-

ciència durant trenta anys, laperden ara per uns mesos. Elshomes que s'humiliaren al Bor-bó per a no treure'n més queuns aranzels í cap Estatut, niombra d'ell, ara malparlen d'unaRepública que està resolta aaprovar-ne un que ells no som-niaren. Els homes que varendeixar-se prendre de les mans laMancomunitat per règim dictato-rial que atiaren per motius debaix egoisme, ara es regiren con-tra els partits que van conquerirper a Catalunya quelcom méssubstantiu i més ple de sobiraniaque la vella, migrada, almoinadaMancomunitat.

¿Què els passa, perquè sentintan punyent l'anhel de Catalu-nya, als esclaus d'un ex-rei quevingué a dir-nos que descendiade Felip V ?

No passa sinó que, de dret, nohi ha ja jesuïtes a la Península,però sí de fet. Tots ells s'hanrefugiat a la Lliga i a la sevaVeu—que no ho és de Catalunya.

A la Lliga no són ni republi-cans, ni revolucionaris, ni cata-lans. Que si ho fossin, d'altrafaisó parlarien i obrarien. Puixque en sabotejar la República sa-botegen Catalunya, i. en atemp-tar contra el prestigi de k repre-sentació catalana a les Consti-tuents, encoratgen els enemicsde l'Estatut i ajornen i entreban-quen la seva total discussió iaprovació.

L EXPULSIÓ DELS JESUÏTESEl Govern acaba de decretar

l'expulsió dels jesuïtes. No és laprimera vegada que això ha suc-ceït des que Ignasi de Loyolava fundar aquesta orde religio-sa. Els governs de Portugal iAnglaterra i el mateix sant pareCliment 14 es veieren obligatsa fer el mateix, si bé, més tard,fou restablerta. Carles III, reiespanyol, influenciat, sens dub-te, per aquell ministre que abeu-rà son intel·lecte en les fonts delsenciclopedistes francesos, el com-te d'Aranda, l'any 1767, decre-tava la supressió de la compa-nyia de Jesús.

Ara ens seria molt fàcil bas-tir aquest article manossejantquatre tòpics rebregats i vulgarsper a presentar els jesuïtes comels homes més perillosos ambquè compta l'Església i conside-rar-los com els homes que méshan influenciat en la conscièn-cia de les altes burgesies de totsels temps.

Jo crec que pot ésser d'ungran interès esgratinyar l'espe-rit-«%ue precedeix l'actuació d'a-quests religiosos, escampats ar-reu del món per anar a la con-questa de nous adeptes i inte-ressos.

Fem història. Amb motiu delcisma que provocà en l'Esglésiacatòlica el frare Luter i que esconeix amb el nom de Reforma,les altes autoritats eclesiàstiquesvaren iaiciar una contrareformaque culminà en el famós concilide Trento.

Com sigui que els reforma-dors o protestants refusaven to-tes les doctrines i costums queno trobaven en els Evangelis (elpurgatori, l'autoritat del santpare i dels bisbes, el celibat delsacerdot, la doctrina dels mèritsdels sants i de les indulgències,la missa, els convents, les imat-ges i ornaments de les esglésies,les processons, les relíquies, ladevoció als sants, a les verges,les peregrinacions, la major partdels sagraments, etc.), això sii-posava la destrucció de la reli-

Del meu carnetGOETHE

En «quest any de 1032 es celebra-rà arreu del món el primer centenaride la mort de Goethe. Commemorem-lo des d'avui amb un mot d'admira-ció i «te respecte. Goethe fou un d'a-quests faomies-cwns que pensen en lahumanitat. Fou el geni <fe l'equilibrid de la serenitat i 'una de lesi fttee me«altes assolides per la , intel·ligència.Oonats el temps i el pafe on va viure,és un dels representants m-és gemutade la cultum burgesa. No ens ofusquiaquesta consideració par negar-li mè-rit i menys per negar-li transcen-dència. A la seva manera, tambéGoethe ha contribuït a k tiransforan*-ció moral i intel·lectual' del món. I enaquest sentit, fou nu precursor. Si noho hagués esta*, tant se vildri* : fouun gran poeta; «n poeta que remo-gué i solleva lee pregonases de la coiis-tiiència i per »ixò sol fou un deslliu-rador d« l'esperit. I tots «Is homesque hagin contribuït, de prop o delluny, al de«lliurament de l'esperii,que' és allò que Fhomè raes ha deprear, .mereixen la gratitud intima decadascun de nosaltres i Thomenatg«dol·lectiu dels pobles conscient«.

ÜLISSKS

gió antiga fonamentada en latradició, bo i posant en lloc seu,d'una faisó molt dissimulada,una altra nova religió fonamen-tada simplement en la interpre-tació de les Sagrades Escriptu-res, tot el qual ya obligar alsque restaven addictes al santpare a una coatrareforma que'determinà la famosa guerra delstrenta anys i la fundació, de l'or-de dels jesuïtes.

Així és que l'objectiu d'Igna-si de Loyola fou el d'aplegar encomunitat un exèrcit de religio-sos per a combatre l'heretgiadels protestants.

«És precís—ha dit Loyola—que ens representem, el món comdos exèrcits en pugna, el de Déui el de Satan. No cal dir que elsprotestants estan amb l'últim ;nosaltres, la societat de Jesús,combatem en l'exèrcit de Déu,«Ad majorem Dei gloriam» (perla major glòria de Déu)».

La innovació més característi-ca que constitueix lá força delsjesuïtes són etsrtxercícis espiri-tuals que té per objectiu l'edu-

car al soldat de Crist en l'obe-diència i la fe.

Durant semanas senceres elnovici ha de meditar cinc horesal dia sol en la seva cel·la, senseparlar ni veure ningú, ni llegirni escriure altra cosa que no .si-gui referent a la seva medita-ció.

Per ésser admès en l'orde ésprecís portar dos anys de novi-ci i ha de sotmetre's a, la volun-tat dels superiors, fins abdicarde llur voluntat, de la mateixamanera qut uu cadàver o bé comun bastó en mans d'un vellet.

En organitzar la Societat deJesús ; Ignaci de Loyola va pre-tendre constituir, no solamentuna orde de contemplació mo-nàstica, sinó una milícia decombat que, ultra conquistarnous prossèlits per la fe ha-via de conservar els fidels, mit-jançant una direcció educativa,una educació, però, exclusivapels fills dels qui abans endèiem nobles r 'de Ía' rica bur-gesia.

Llur ensenyament està regla-mentat pel «ratio estudiarum»,si bé llur tàctica fa que es con-cedeixin concessions a l'esperitde cada època amb tota classede reserves.

Respecte l'eficàcia dels ense-nyaments que donen hi ha di-versitat de parers.

Així coin. Voltaire ha dit :«Els Pares no m'han ensenyatnomés que llatí i quatre ximple-ries» i Leibnitz ha afegit que :«en matèria d'educació els je-suïtes no han passat de la me-diocritat», Bacon ha sostingutque : «per a l'instrucció de lajoventut, cal consultar sempreles classes dels jesuïtes.

Amb el que potser han tingutmés èxit els jesuïtes ha estat enl'art de la confessió i dirigir lesconsciències.

Per això han estat tan prefe-rits pels catòlics de les classesriques, és per això, però, sí hansabut treure tant de profit perla Companyia.

Que tot sigui «Ad majoremDei gteriam»;" ! "'"''' • - • -*"-•••

JOAN FORMENT

COSES DITESCal parlar amb franquesa

Si tots plegats formem la•gran família dels treballadors,jo us parlaré ara amb la since-ritat i la franquesa que devemals nostres familiars.

I jo us dic, amics, que us en-ganyen — que us enganyen in-nocentment, perquè ells són elsprimers enganyats — aquellshomes que, a canvi del vostrevot, us prometen la Revolució»Social per a demà passat o per ala setmana pròxima. No, amics,amb les eleccions de diumengeno podeu anar tan lluny.

No, l'única revolució que te-nim a prop, què dic ara : la re-volució que ja estem vivint, laque va començar quan les Jun-tes de Defensa i s'ha anat con-solidant des del 13 de setembrede 1923, és pura i simplement,la Revolució Política.

Però, ¿és que creiu que aixòés poca cosa?

A Espanya, a Catalunya, aBarcelona, això ho és tot. Éstreure el poder material deinans de l'oligarquia borbònicai pretoriana i lliurar-lo a lasuprema sobirania del poble. Éstreure el poder espiritual demans del feixisme Jesuitic i lliu-raf-lo a la Universitat laica.És transformar la nostra mise-rable condició de vassalls d'unmonarca feudal i elevar-lo a lacategoria de ciutadans lliures.

Avui no tenim res, ni podemtenir res. La República ens o-brira el camí de la dignitat i de¡la cultura per on podrem ascen-dir gradualment a totes les con-questes, per on podrem assolirla satisfacció a totes les nostresreivindicacions d'homes i de tre-balladors.

¿I creieu que això és poca co-sa?

La innocència del pobleJo no comprendria l'eterna

innocència del poble si no cone-gués, com conec, els dolors i lesmisèries del poble.

El poble sofreix. Sofreix ara,sofreix de fa segles, ha sofertsempre. A l'índia era el pària,a l'Egipte l'esclau, a Espartal'ilote, a l'Europa feudal l'asser-vit i el vassall. I avui encara,en terres d'Espanya, mantin-gut en una tal ignorància queni sap exercitar els seus dretsde ciutadania i es limita a aixe-car els braços inermes i a clou-,re els punys i a renegar parau-les gruixudes i, a vegades, a es-valotar pels carrers per a aca-bar fent cap a la presó, a l'iexi-li o al cementiri, és encara totaixò : pària, esclau, ilota, asser-'vit i vassall.

El .poble sofreix de sempre.És l'etern malalt crònic. I comtots els malalts crònics té unaànima d'infant i vol enganyar-se a si mateix i vol que l'enga-nyin els altres. I és vol curartots els mals amb les potinguesd'un doctor Pendejas qualsevol,o fent-se tirar les cartes per u-na saludadora o bé amb aque-lles panacees que es diuen Re-volució Social, Acció Directa,Comunisme Llibertari o Dicta-dura del Proletariat.

Els xarlateuis de la medicinaes- fan rics amb la ignorànciadel poble. Els xarlatans de lapolítica també. Els que predi-quen l'apoliticisme no s'hi fanrics perquè, ben sovint, són víc-times dei propi miratge i sóninnocents i plens de bona fe comel mateix poble que se'ls escol-ta.

No hi ha píldores, amics, queserveixin per a guarir totes les

per Rafael Campala«»(en el míting del Poble Nouel 10 dia fabril de 1931)

Malalties. Amb prou feines sin'hi ha alguna que serveixi pera alleujar-ne una de sola.

Tampoc en el camp de la vi-da col·lectiva no hi ha cap tòpicque serveixi per a guarir totesles misèries de la nostra vidad'avui.

Els pobres visionaris que esdeixen enlluernar per aquestsnoms sonors — banderes i mú-siques — ho fan, en ei fons deljoivs, i això és una cosa molt hu-mana, però molt lamentable,per un cert esperit mfessiánic,d'estàtic oonservadurisme. Hofan per inèrcia mental, per pe-resa espiritual. Ho fan per aÚiurar-se de les terribles i mag-nífiques inquietuds del saber.pensar per compte, propi. Hofan per la por d'enfrontar-seamb la complexa realitat de laVida i comiprendre'n totes les se-ves amargors i les seves misè-ries i, també, per la seva inca-pacitat de copsar totes les sevesheroiques grandeses i de saberaixecar l'esperit enlaire i, enmig de les negrors de la nit,vesllumar a l'infinit la polifòni-ca meravella lluminosa del celcobert d'estrelles.

No, amics, no hi ha miracles.No hi ha cap recepta, no hi hacap home, no hi cap sindicat,no hi ha cap polític, no hi hacap Déu que pugui salvar-nos.Carles Marx ho va dir en,l'ho-ra històrica d'una vivència pro-fètica : t La emancipació delstreballadors ha d'ésser obra delstreballadors mateixos».

Només vosaltres us podeusalvar. Amb l'esforç de cadahora i amb la lluita de cada diacontra l'opressió de fora i con-tra l'opressió de dintre, contral'imbecil·litat i contra la ignoran-

(Süffueix « ía pàgina 4j

Pag. 2 Justícia Sodai

LA SETMANA POLITICAFórmula senzilla

Dissolts els jesuïtes, s'ha pa-lesat una cosa que ja es pres-sentia : els béns estan registratsa nom d'altri.

Sabent-ho, el Govern va ano-menar un Patronat que ha d'in-vestigar la validesa dels títols depropietat sobre immobles, ac-cions, comptes corrents, que pre-sentin els particulars. El proce-diment podia, a la llarga, donarcerts resultats i revelar, sobre-tot, certes interioritats de la vi-da jesuítica.

Però no és el més adient.Cal cercar-ne un de més clar,

ràpid i just.I no n'hi ha més que un : apli-

car la Constitució.En la. Constitució es 'faculta al

Govern, mitjançant una llei, aexpropiar sense indemnització.Aquest dels jesuïtes, és el cas.L'evidència del frau que han co-mès els jesuïtes, registrant anom de particulars llurs bénsmal adquirits, imposa aquesta so-lució. I l'amplitud del frau la famés necessària, puix d'acceptarun plet per cada propietat, títolo compte corrent dubtós, s'anul-laria l'eficàcia i els fins socialsdel decret de dissolució.

I després de'l'expropiació sen-se indemnització, podria investi-gar-se també, per a castigar elsindividus que s'hagin complicaten l'intent de frau a l'Estat.

De no fer-se així, preparem-nos a reveure els jesuïtes triom-fants prendre possessió de llurspropietats i de les ànimes que araestan en el camí de llur emanci-pació. Perquè aquest és el destídels pobles quan s'acontentenamb l'aparença de les coses imenyspreen, per ignorància ocovardia, la substància.

10.000.000 per a MadridUns diputats demanen al Par-

lament que es concedeixi a Ma-drid una subvenció anual deio.ooo.ooo de pessetes. És unacompensació deguda, diuen elsproposants, als deures que l'im-posa la capitalitat.

És un projecte abusiu.Si Madrid fos la capital fede-

ral d'Espanya, no cabria discu-tir la justícia o la conveniènciad'una subvenció o privilegi es-tatal.

Però, essent Madrid la capitald'un Estat unitari, no.

Com a capital unitària i cortde la borbonada, Madrid ha gau-dit de beneficis constants d'Es-tat, i moltes de les seves millo-res, de les seves sumptuositatsurbanes s'han fet amb diners delpressupost estatal. La centralit-zació burocràtica converteix Ma-drid en centre obligat de cente-nars de milers- de ciutadans. AMadrid ha d'anar l'estudiant quevol doctorar-se i l'alcalde de po-ble que ha de realitzar la més in-significant obra edilícia. La po-blació flotant de Madrid és! etior-me i no productiva, com ho és lad'un centre industrial o comer-cial, sinó improductiva per al'Estat i sols aprofitable pel pa-rasitisme burocràtic.

Mentre Madrid sigui el centreforçós del parasitisme burocrà-tic, no necessita ni ha de pidolarsubvencions metàl·liques de l'Es-tat.

Caldrà parlar d'això quan Ma-drid, capital federal d'Espanya,visqui amb la seva pròpia vitali-tat, no la vitalitat imposada perun règim a tots els ciutadanspeninsulars, sinó la que sorgeixide la seva situació geogràfica idel seu valor com a centre demo-gràfic, industrial, comercial i bu-rocràtic.

Llavors potser en necessitaràmés de 10.000.000 anuals!...

De nou els pistolers?Fa uns mesos, uns desconeguts

varen assassinar un treballadord'Hospitalet. Fa uns dies, altresdesconeguts varen ferir greument

l'enginyer director dels tallersGirona.

¿Estem davant una segonaedició de pistolerisme?els pistolers no poden ésser sinó

Hem de dir, clarament, queinstruments a servei de la reac-ció monàrquica. És possible quesi la policia agafa un pistoler,aquest es declari faista 100 %.Ho serà o no, puix avui ja nin-gú no sap on comença el faistazoo % i on acaba l'atracador il'assassí. Però, ho sigui o no, se-rà un instrument de la reacció.

Del primer experiment pisto-ler va sortir Martínez Anido, elsometent ciutadà, el sindicat lliu-re i Primo de Rivera.

Del segon, que tot just comen-ça, no en sortirà res millor, siel deixem arrelar. Les mateixescauses produeixen sempre els ma-teixos efectes.

Comprenem l'home que medi-ta i realitza l'atemptat contrauna persona, política o social, que,simbolitza un moment reacciona-ri, violent de la vida col·lectiva.Alguns d'aquests homes fins po-dem admirar-los com a modelsde virtuts i d'abnegació. D'a-quest tremp és un Wilkens, unRadowisky, una Gibson.

Però, el pistoler a sou que,amagat a una contrada, mataun obrer o un tècnic o un indus-trial, és un assassí vulgar. I comassassí ha d'ésser perseguit i cas-tigat. I sense possibilitat d'ad-metre excusa ideològica de capmena. Un ideal, per extraviat,per morbós que ens sembli,, sem-pre és massa noble i massa ele-vat per a servir de llum i d'em-par a subjectes d'ànima vil imercenària.

El pistolerisme ha d'ésser com-batut despietadament, costi elque costi. I amb ell, la mà pro-tectora que l'arma i subvenciona.

Faisme burocràticI parlem, ara, d'un altre fais-

me IDO %. Del faisme burocrà-tic emboscat en els òrgans del po-der públic i que proveeix d'excu-ses, de raons aparents, al fais-me zoo % paràsit i destructordel moviment obrer sindical.

I parlem-ne de faisó concreta.El 13 de novembre de 1931,

una comissió del Sindicat de Tin-torers de Pineda va presentar-seal Departament d'Economia iTreball de la Generalitat. Va de-manar que intervingués per a so-lucionar el conflicte provocat perl'industrial Francesc Bogunà.Com d'habitud, el Departamentacceptà i va citar el senyor Bo-gunà per al dia següent, 14. Dela conversa tinguda aqueix dia,s'arriba a l'acord que Bogunà notancaria la tintoreria (anunciadaper al dia 19 del mateix mes),mentre el Departament cerquésuna fórmula d'avinença. El dia17 va concórrer al Departamentuna comissió del Sindicat, i ac-ceptà una fórmula transaccionalque se li va proposar. Citat elsenyor Bogunà per al dia 18, vacomparèixer el dia 19, haventtancat, la tintoreria, mancant ala paraula donada, i refusà ter-minantment la reobertura i totaavinença. Llavors, i no podent le-galment anar més enllà, el De-partament d'Economia i Treballpassà l'afer, oficialment, al Go-vern civil. I en el comunicat ofi-cial (novembre 21) es deia, méso menys, entre altres coses, el se-güent : «En hores de crisi de tre-ball i de consciències, i més quanels obrers palesen ferma i intel-ligent voluntat de concòrdia, ésdeure patronal transigir i domi-nar petites passions. El senyorBagunà no ha respectat aquestprincipi elemental de convivènciasocial i ha de sofrir-ne les conse-qüències.»

I en passar l'afer al Governcivil començà el via-crucis delsobrers tintorers pinedencs.

En el mes de novembre, el Go-vern civil no va fer res. El iode desembre, el governador An-guera de Sojo encara no coneixia

el comunicat oficial del Departa-ment d'Economia i Treball ide da-ta novembre 21. El 23 de desem-bre es resol, a petició del Depar-tament d'Economia i Treball,que el secretari d'aquest, portantla representació oficial del Go-vern civil, anés a Pineda per areunir els obrers i patró en l'al-caldia. Viatge i entrevista varenrealitzar-se el 24 do desembre.El 28 de desembre, el delegat delDepartament d'Economia i Tre-ball donava compte, de la sevagestió i proposava, comprovadala intransigència de Bogunà, unsubjecte d'antecedents upetistes,perfecta concreció del poll ressus-citat, que s'ordenés : la reobertu-ra immediata de la tintoreria, l'a-plicació d'una multa diària de 50pessetes en cas de rebeldia i elpagament de les setmanades desdel 19 de novembre. El 5 de ge-ner, accedint a una âemanda pro-tocolaria del senyor Anguera deSojo, el conseller d'Economia iTreball es féu seves les conclu-sions sintetitzades i reforçant-lesamb una consideració final, con-tundent, en la qual es referia ala palesa disposició per part delsenyor Bogunà d'alterar l'ordrei de dificultar la vida normal dela indústria del país. Desprésd'això, calia esperar una resolu-ció ràpida, definitiva. Doncs, no.El senyor Anguera de Sojo se'nva anar sense dir aquesta bocaés meva.

Estem avui, que escrivim lesratlles aquestes, a 2 de febrer deÍ932. Fa ja dos mesos i dot-ze dies des que l'afer passàal Govern civil, i no s'ha prescap resolució, no obstant que elsenyor Moles, successor d'An-

guera de Sojo—plus ça change,plus c'est la même chose—, co-•neix els antecedents. •

Fa ja dos mesos i dotze diesque un grup d'obrers espera jus-tícia del representant d'una Re-pública de treballadors. Fa ja dosmesos i dotze dies que un grupd'homes disposats a creure en lasuperioritat moral i material delsmètodes legals de lluita, viuen enl'amargor i en la desesperança.

No és indignant? ¿Np ésaquest un germe de faisme?¿Com vol el Govern civil, comvol el Govern de la República,que els obrers s'alliberin del tu-telatge, de l'anarquisme dels teò-rics catastròfics, si, en la pràc-tica, els que cerquen el camí le-gal troben la injustícia, la indi-ferència corprenedora d'un buro-cratisme faista heretat de la mo-narquia ?

Aquest exemple de Pineda ésun, entre mil. En trobaren d'al-tres.

Veu d'ultratombaHa parlat, per segona vegada,

el senyor Melquíades Alvarez.La primera, va oferir-se a Lar-rons. La segona, també. La pri-mera, va dir que les Corts Cons-tituents, en dvtrar, són faccioses.La segona, també. La primerava malparlar de Catalunya—«detanto que te quiero, te apuflego».La segona, també. La primerava ésser un tambor grandilo-qüent. La segona, també.

L'inventor de la teoria delsobstacles tradicionals domestica-bles, va declarar-se autonomista.Però d'una autonomia «bien en-tendida» .

A Catalunya no li refusa res.Què dimoni!.Però, primer lá «integridad» ila «soberania».

I com que l'Estatut amenaçala «integridad» i redueix a pol-sina la «soberanía», que ho de-mani tot menys l'Estatut.

L'ensenyament ? És funciód'Estat.

L'ordre públic ? És funciód'Estat.

La justícia? És funció d'Es-tat.

La hisenda? És funció d'Es-tat. ,

L'aplicació de les lleis socials ?És funció d'Estat.

Reservant-se tot això l'Estat,don Melquíades accepta íntegrel'Estatut. Alguna coma s'hi tro-baria encara, però, magnànim,autonomista heroic i convençut,la deixaria passar.

Vertaderament, no sabríemquè fer-ne, de 'tanta generositat.Que ens poguéssim pagar algu-nes carreteres sense permís del'Estat, ho veuria amb recançadon Melquíades. Tancaria elsulls, però, en homenatge a la«concordia de pueblos hermanos»,sempre que no es tractés de car-reteres perillosament separatistesi que s'acostessin massa a l'Ebreo als Pireneus.

I diu don Melquíades que volgovernar i que per a governar re-colza, amb la seva senectud elo-qüent i buida, Lerroux !

¿ No serà mai veritat, doncs,que els morts han d'enterrarllurs morts, que el Borbó.difunthauria d'emportar-se'n els bor-bonets ?

JOAN COMORERA

E L V O T . F E M ' E N ICrec sincerament que les esquerres,

tant de Catalunya com de la resta d'Es-panya, no s'han adonat gaire del queés, del que significa l'haver-se atorgatel vot a la dona. En aquest assumptehan anat molt més Üe pressa ejs partitsde dreta, que han començat una tascade proselitisme entre l'element femení,tasca aquesta que es nota a faltar enels rengles dels partits esquerrans.

La dona en el nostre poble, per vir-tud de la concessió del vofy ha deixatd ésser un moble de luxe què tenia elseu lloc als voltants de la llar — entreels burgesos, una bèstia de càrrega— ales classes humils, allunyada en un casi en altre de tot allò que representés,no ja actuació publica, ans bé inte-rèa per les qüestions que sobrepassinl'ordre domèstic, inclus inconscientde la seva manca de capacitat ciutada-na. En canvi, ara té la dona a les nos-tres latituds la categoria màxima queli pertanyia d'«animal polític», haventacabat aquella ominosa «capitis dimi-nutio».

En veritat, tantes raons i argumentspodia donar la dona com l'home per-què se la considerés com' a formantpart integrant de l'Estat modern, i tansolament un absurd egoisme per partde l'home, entestant-se a creure's su-perior i fet d'una pasta especial, podianegar-li aquell indiscutible dret.

Deixant a part, però, aquestes dis-quisicions, estem davant del fet con-cret. Els partits extrems, esquerres idreta, han atorgat a la dona el dret alvot. Quin ús en farà?

Si al cap de molts anys de tenir ins-tal·lat a Espanya el sufragi universalencara ens-.trobàvem en mantes oca-sions amb homes que no sabien usard'aquell atribut de la ciutadania, i enquè era possible la prostitució del su-fragi, ¿podem esperar confiats que sen-se més ni més, la dona que no ha rebutcap educació política i que forçosa-ment ha de jutjar les persones, els par-tits per tot allò que se sent i es diu alseu entorn, podem esperar •— repetei-xo —, que sàpiga emetre el seu sufragid'acord amb els, interessos del regirà,de conformitat amb la ideologia esquer-rana?

No hem d'ésser tan optimistes enaquest punt. Si bé la donà, sobretotací a Catalunya, no està lliurada per

complet als elements reaccionaris i ul-tramoderns, no és menys cert que alsexe contrari hi ha un fons de consèr-vadurisme, una manca d'atrevimentper les innovacions socials que podriensignificar un pes mort per a les ideessocialistes. I precisament serà tot elcontrari una vegada se l'hagi iniciat enles nostres teories, ja que la dona ésterreny abonat per tot allò que vulguiésser humanització de la vida. Falta,però, conrear aquell terreny.

Tinc entè^ que als rengles de la«Unió Socialista de Catalunya», i so-bretot a la secció de Gràcia, figurenalgunes dones. Cal que a elles dedi-quem bona part de la nostra labor i

orientem vers les mateixes una políticade difusió del nostre ideari per a anor-rear la propaganda que no descuida-ran els partits que sota el títol demoderats constitueixen avui dia lesdespulles del reaccionarisme alfonsi.

Tant en conferències a elles dedica-des com en mítings d'iniciació i pro-paganda, es deu tenir en compte laparticipació de les dones, i crec quesols d'aquesta faisó es farà una laborpràctica posant-les en contacte amb lacosa pública, que això i res més signi-fica una República Democràtica.

PURÉ MATEOBarcelona, gener 1932

E S P U R N E SL'home que empaita l'altre. — Un.

home que no té feina agafa un cistellde Iruita i va a vendre-la a fora laplaça o pel carrer, mancat de tota me-na de permís i amb l'únic objecte deportar un bocí de pa als seus.

Un urbà l'empaita tamba per ajustificar un jornal que • 'i donen ique necessita.

I dina aquesta xarxa iu/irible i es-pessa teixida pels esbirros, db >la ter-ru, l'home sempre empaita l'home.

Narcòtics. — Tothom té necessitatde prendre de tant en tant una cer-ta quantitat de narcòtic per a obli-dar-se per uns moments de la vidacrua.

Els qui tenen fam i set de justíciaes divideixen en dos grups i són cris-tians i anarquistes. Els cristians pre-'neu un narcòtic què els fa veure uncel tot ple de benaurances; els altresveuen llur terra de promissió tot igual-tat, tot amor. Tots dos somnien euun cel : l'un, a les altures que no potarribar mai la materialitat humana;l'altre, a la terra. Tots dos cels utò-pics, que aquesta santa Utopia elsproporciona instants de joia suprema.

Hi ha menys exigents que es con-formen amb una, petita dosi de futbol-,de botxa o de cursa de braus per aadormir-hi els sentits.

¿No us sembla millor, sobretot méspositiu, una dosi de Filosofia?

Potser ho trobo millor, perquè ésel meu narcòtic.

Una illusió necessària. , — Tenimuna guspira d'iHusió que l'home noés dolent per instint, per tal, com enl'Art, davant la Natura, i en l'huma-nisme., les persones de pensament opo-sat »'ajunten incondicionalment. Es

una teoria que, encara que no fos cer-ta, convindria creure.

Idolatria.—Quan paladegem la melno pensem en l'abella que l'ha, fabri-cada. Quan admirem la idea no hau-ríem' d'idolatrar l'home.

Sorderes, — Hi ha tres menes desords : els sords que materialment, nohi senten, els sords de conven ien oi a iels sords de cervell.

AímoTs. —• Un al qual es veiés fentpetons a una flor, se'l creuria ena-'

.morat d'una dona; un altre que lespetons a un pi, se'l creuria un xim-'ple, i tant l'un com l'altre bé po-drien ésser dos enamorats de la Na-tura.

JAUME BARMONA

Unió Socialistade Catalunya

Nova Juntade la Secció de Molins de Rel

En reunió general celebrada el dia 16del corrent s'elegí nova Junta de l'Agru-pació de Molins de Rei, quedant com-posta aquesta en la segUent forma:

President, Manuel Roger Espinós,Vice-president, Francesc Mestres.Tresorer, Salvador Prats.Secretari, Rafel Roig.Vice-Secretari, Jaume Papios.Vocals, Mariano Martínez i Manuel

Canadell.

Justícia Social * Pag. 3

U N I T A T S I N D I C A LII

Serem partidària de latàctica del front únic,mentre siguem els mésfebles.

BADEK

.la sabem, doncs, quines condicionsimposava Moscou als partits que vo-líeu pertànyer a la III Internacional.0 provocar la ruptura amb Amster-dam, o portar la guerra en el si deles organitzacions obreres, o apode-rur-se de la direcció d'aquestes, o béquedar fora de la Internacional Boja.

Al mateix temps ja hem vist comtrencava deliberadament l'autonomia,1» llibertat d'acció dels sindicats ensubordinar-los al Partit comunista. Enla pàgina 42 del llibre «Statuts et Bé-so'lutions de l'Internationale Comu-nista», editat pel 'Partit ¡comunistafrancès, podem llegir una nova con-firmació d'aquesta tàctioa sistemàticadestructora de la llibertat d'iniciativa1 d'uccio de l'individu en el sindicati de la d'aquest en la Confederació deSindicats. Diu així : «La mateixa llui-ta de classes exigeix tambó la ccn-tralitaaaiA i la direcció única de lesdiverse» formes del moviment proleta-ri (sindicats, coopérative«, comités defábrica, ensenyament, eleccions, etc.)El centre organitzador i dirigent nopot ésser altre que un Partit polític.»

I ----- ni cal remarcar-ho — - aquestPartit polític ha d'ésser forçosamentel comunista (l'únic bo, sa i verta-der). Així ens ho especifiquen en lapàgina 59 del llibre al·ludit : «...elscomunistes deuen provar de realitzar,en la mesura dels possibles, unaunió (?) perfecta entre els sindicats iel Partit comunista, subordinant-los aaquest darrer, avantguarda de la Be-volució. Per a aquest fi, els comunis-tes deuen organitzar, en tots els sin-dicats i consells de producció, frac- .cious comunistes que els ajudaran uapoderar-se del moviment sindical iu. dirigir-lo.»

I per a això els obrers ens hauremunit, dintre els sindicats. No per adefansur-nos contra la rapacitat capi-talista ni per a preparar-nos per auna futura direcció de l'economia na-cional, sinó per a servir de conilletsde les índies o de' carn de canó a lesactivitats legals i clandestines delPartit comunista, quo, més savi quenosaltres (¿recordeu el desasnar ácra-ta?), ens ha de centralitzar i dirigir.

Per al Partit comunista, ¿què somels obrers sindicats? Uns ignorants,una força negativa, un perill reaccio-nari, mentre ens mantinguem allu-nyats del seu control. Però que aquests'imposi en les nostres organitzacionsi ja veureu corn els obrers sindicats—pasta dúctil, matèria flonja—esde-venim l'eix i la roda de la Bevoluciótriomfant.

Això sí, sempre que renunciem ala nostra personalitat. Car la III In-ternacional—únic cervell capaç de di-rigiri-nos—no eos permet la menorvel·leïtat autònoma. L'individu, dintre'el sindicat, ha d'acatar absolutamentles ordres dels dirigents. Els sindicats,per llur banda,, han d'actuar segonsles ordres del Partit comunista. Aixíens ho mana la resolució moscovitaen la pàgina 123 del llibre esmentat :

«Kls sindicats que se situen en elterreny del comunisme i que formengrups internacionals sota el controlde,l Comitè Executiu de la Internacio-nal Comunista, constitueixen una sec-ció sindical de la Internacional Co-munista. Els Sindicats comunistestrameten llurs representants al Con-grés mundial de la Internacional Co-munista per mitjà del Partit comu-nista de Uur país.»

Nomenats per aquest procedimentdictatorial, els delegats sindicals quevan al Congrés mundial, ¿què i a quirepresenten? Tot el que vulgueu i aqui voldreu, menys el criteri dels tre-balladors i els treballadors mateixos.De fet, representen la línia políticadel Partit comunista. Es a dir, queen els debats als quals prendran parti en els vots que emetran, hi hauràtsfmpre la inspiració política del Par-tit comunista, mai les aspiracions delsobrers dels sindicats.

Falsificada de tal faisó la represen-tació sindical, tots els acords que esprenguin seran fills de les necessitatspolítiques de la III Internacional. Icaldrà complir-los mal ens pesi.

La condició 16, pàgina 87 del lli-bre de referència, no pot ésser mésterminant ni més crua :

«Totes les decisions dels Congressosde la Internacional Comunista, ai.fiaom Ics del Comitè Executin, sónobligatòries per a tots els Partits afi-liats a la Internacional Comunista.»

En tota la línia, Moscou mana idisposa. A partir d'aquella època elproletariat mundial no s'havia da des-plaçar ni d'un mil·límetre sense l'or-dre de la Internacional número tres.El món es convertia en un joc d'es-cacs, on les organitzacions obreres dotots els països eren les figures queunes mans misterioses movien segonsles conveniències de Moscou, jamaisegons les necessitats particulars decada poble i de cada organització pro-letària. Tanmateix, si els pobles i elsindividus que els composen haguessinestat manejables fàcilment, temps haque s'hauria realitzat aquesta univer-salització d'un mètode únic. Però l'er-ror de Moscou fou el de tots els im-peris i el de totes les religions quepretingueren uniformar el món sotauna disciplina única i hermètica.

La disciplina moscovita, imposada atot Partit que volgués' adherir-se a la

III Internacional, era una disciplinaexigent, imperiosa, dictatorial. Exi-gia l'abandonament de les velles doc-trines, imposava la redacció de noves,ftl dictat de la condició 15 : «Els par-tits que hagin conservat fins avui elsantics programes social-démocrates,tenen el deure de revisar-los sense re-tard i d'elabora un nou programa co-munista.]., concebut, segon® l'esperitde la III Internacional.»

Aparentment, a desgrat del «tenenel deure de revisar-los sense retard»,se'ls concedeix un cert marge de lli-bertat en la confecció de programesnoua i llampants. Però és una lli-bertat aparent, fictícia. Si no hi po-sen l'esperit de la III Internacionalno hi ha res a fer. L'esperit de la IIIja sabem quin pot ésser, ara que co-neixem algunes de les seves '¿1 con-dicions :

Bompre, dividir, fer-se forts i impo-sar-se en tote's les organitzacions obre-res.

Subordinar1 aqüestes .completamental conjunt del Partit comunista.

El qual, al seu torn, ha d'estar-hoa les decisions del Comitè Executiude la III Internacional.

La qual cosa equival a dir que_ avui,per exemple, les organitzacions sindi-cals dominades pels nuclis comunis-tes són unes capelletes dòcils, sotme-ses a les inspiracions arbitraries deStalin, com ahir ho eren a les de Le-nin... com demà podrien ésser-ho ales de Trotski.

Pels llatins, pels catalans, quin bellprograma de circ ens ofereixen aquests«tours de force» que concilien els 21punts de Moscou amb la idea de launitat sindical !

CABLES CAUQUES

VNtVERStTJUtES

Per la cultura de l'obrerE!« Congressos extraordinari i ordi-

nari que va celebrar la U. F. E. H.a mitjans de novembre del prenentcurs, van caracteritzar-se tant per lacompetència que demostraren els quehi assistiren en les qüestions que esdebatien, com per una marcada sim-patia envers el proletariat. Mentre es-perem que siguin publicades les con-clusions definitives per a transcriure'nles més interessants per a la nostracondició d'obrers socialistes, frad'uﻫels paràgrafs principals de la ponèn-cia de la Comissió de Cultura de laF. U. E. de Catalunya, que ens pro-porciona un dels seus més actius ele-ments, el nostre company J. Torrens-Jbern, ponència que fou aprovada qua-si Íntegrament i en les seves partsmés essencials, pel Congrés.

Per a la millor comprensió del quesegueix, recordarem que la F. U. P',de Catalunya és un organisme inte-grat per les Associacions Professionalsd'Estudiants de Us distintes Facul-tats i Escoles que lliurement volen fe-derar-se per a contribuir a elevar elsentiment universitari de l'estudianti en definitiva contribuir a augmen-tar en qualitat i quantitat l'aportacióque Catalunya faci a la Cultura.—R.

Programa pro cultora de l'obrer del'A. A. F. D. (F. U. E.)

Entenent-h'o així l'A, A. F. D., perefecte d'una proposició presentada enuna de les seves assemblees, va con-vocar un concurs de propostes quetendissin a realitzar una aproximaciócultural sistemàtica amb els obrers.Aquesta Associació va rebre múltiples-projectes i amb tote ells coordinà unprograma que, en esquema, és el se-güent :

1. Cursets sobre Dret en generali Legislació del Treball, que es do-naran a la Universitat i entitats obre-res.

2. Consultori jurídic gratuit per aobrers, amb consultes personals o percorrespondència.

3. Adreçar-se a les autoritats cor-responents per a procurar que siguinrigorosament complertes -les disposi-cions referents a les condicions detreball, i per tal que siguin arranja-des les deficiències legislatives sobreaquest punts, i interessar-se especial-ment en els següents aspectes :

a) Treball de la dona.b) Treball del menor.c) Compliment de les condicions

higièniques, morals, del treball i llocsi condicions en què es deu efectuar;jornada reglamentària i el seu millo-rament.

4. Conferències, classe« nocturnesper a adults que es donaran en enti-tats obreres i en la Universitat. In-tercanvi de correspondència sobre ma-tèries de Sociologia, Economia i DretPolític. Préstec de llibres.

5. Democratització de la Universi-tat : Procurar que sigui declarada gra-tuita la matrícula per a obrers. Càte-dres universitàries nocturnes. Préstecde llibres de text als obrers fet per laUniversitat.

fi. Interessar els companys de Me-dicina en la creació de dispensarisper a obrers i estudiants.

Aquest programa es començà a rea-litzar a últims del curs passat, do-nant-se en la Universitat de Barcelo-na, davant de nombrós públic mixted'obrers i estudiants, cinc conferèn-cies, per homes de les tendències mésoposades, què constituïren cinc èxits.

Amb aquest motiu va entrar invitatper primera vegada l'obrer en la Uni-versitat, i es va sentar en les aulesi en el Paranimf, al costat del seucompany, l'estudiant, amb tot el va-lor d'un símbol. Paral·lelament algunsestudiants es movilitzaren per a con-versar amb els treballadors des de lestribunes dels Ateneus obrers, Coope-ratives i Sindicats.

Projecte de l'A. A. E. /. (F. U. E.)En Assemblea celebrada a primers

de maig per l 'A. A. E. E. I. fouaprovat per unanimitat un projectepresentat pel company J. Torrens-1 berli, per a donar a l'obra empresaper l'A. A. F. I). més ampla volada.Per a la realització d'aquest projectecalia comptar arnb l'ajut de totes les

Associacions estudiantils professionalsde Barcelona, i a tal objecte fou pre-sentat i aprovat en una reunió de laCambra Federal de la .F. U. E. quese celebrà a últims de maig.

A continuació transcrivim algunsdels paràgrafs del projecte : ;

«Paral·lelament ,a la creació d'unconsultori jurídic pels companys deDret, podríem pensar nosaltres en lad'un consultori tècnic que serviria pera aconsellar els obrers que assolissino creguessin haver assolit un perfec-cionament de construcció o de fabri-cació en qualsevol indústria i els aju-daria desinteressadament en la lega-lització dels seus petits o grans in-vents, per tal d'aconseguir que siguinells mateixos els qui gaudeixin mésque ningú del fruit del propi enginy.»

. «Bespecte a la primera ensenyança,110 creiem que els estudiants univer-sitaris puguem portar a terme captasca activa...»

(Acabarà.)

UNA INICIATIVALa crida que la direooió del nostre periòdic ha fet a

tots els associats a la U. 8, C., perquè obrissin llistes desubscripció per tal d'ajudar JUSTÍCIA SOCIAL, m'hasuggerit una iniciativa que vull posar en coneixement delscompanys del partit, per si la troben encertada.

Aquesta iniciativa és la següent:Actualment el partit compta amb dos mil associats es-

campats per arreu de Catalunya. D'aquests dos mil asso-ciats, suposem que 1.500 es subscriuen a tres números deJUSTÍCIA SOCIAL (deixant de banda sempre tots aquellsals quals llurs possibilitats econòmiques els permetin subs-criure's a més), i obtindrem aquests resultats:

I—Tindrem assegurat un tiratge minim de 4.500 exemplars.II. — Els dos números de JUSTÍCIA SOCIAL que ens

sobrarien podrien ésser repartits cada setmana entre indi-vidus determinats que no fossin del partit, la qual cosa enspermetria fer una propaganda constant prop de 3.000 ciu-tadans, que anirien coneixent el nostre ideari per mitjà delperiòdic, i que a la fl s'hi identificarien.

Tot això pot realitzar-se fent un esforç de 1*35 pessetes,cada més, que seria l'import de les dues subscripción» depropaganda.

Aquesta és, esquemàticament exposada, la iniciativa quem'ha suggerit la crida que fa la direooió del nostre setma-nari, i a fa qual devem respondre tots, sigui de la forma quesigui.

JOAN ALEU

ECOS I COMENTARIS«La Humanitat», fa alguns dies, pu-

blicà una ressenya completa del con-flicte xineso-japonès ; historial remar-cable. Berò el cronista, -anònim—laqual cosa en dóna la responsabilitata la direcció—semblava dissimulada-ment simpatitzant amb el Japó.

Alerta! ¿Com pot éss^r que un dia-ri esquerrista—encara que sigui del'esquerra burgesa—pugui donar- laraó a. l'imperialista Japó i acusara la ultratjada i envaïda- Xina?

El nivell de vida de l'obrereuropeu

En' un volum titulat «Una enques-ta internacional sobre el cost de laVida», l'Oficina Internacional delTreball acaba de publicar els resultatsde les seves recerques sobre el costcomparatiu de la vida en catorze aiu-tata d'Europa.

Aquesta enquesta fou empi'eea ademanda de la «Ford Motor Com-pany», de Detroit, la qual tenia in-terès a conèixer els salaris que hau-ria de pagar als obrers de les diver-ses unitats europees on es proposainstal·lar-hi fàbriques, a fi de posar-los en un pla d'igualtat amb llurscompanys americans de Detroit. Elnivell de vida (standard of life) sobreiel qual s'ha basat l'enquesta es el pro-imig que resulta de 100 famílies d'o-brers de la casa Ford a Detroit, gua-nyant cadascun un salari mínim d«7 dòlars dia de treball. El pressupostque es prengué com a tipus era eld'una família normal, composta depare i mare amb dos o tres.fills me-nors de 16 anys, i .viviïrb d'nna ren-da o ingrés anual de 1.700 dòlars.Prop d'una, tercera part d'aquestaquantitat, 556 dòlars, era necessariper a l'alimentació. D'aquestes despe-ses d'alimentació, els productes làc-tics s'enduien el 28'per 100; 1* carn,el peix i l'aviram el 22 per 100. Gai-Tebé una quarta part de l'ingrés.anyal era destinat al lloguer (866 dò-lars) i prop d'una vuitena part eraaplicada a l'abillament. 108 dòlarsservien per a pagar la calefacció i elllum, i la resta dels 1.700 dolare eraabsorbit per altres necessitat»., 59 fa-mílies de les cent que 'han estat es-tudiades compraven a crèdit articlesdiversos, sobretot mobles, automòbils,màquines de rentar roba, etc.

Per tal de donar una comparaciódel que caldria guanyar cada obrer dediverses ciutats europees a fi de po-der gaudir d'un nivell de vida iguala l'americà, és a dir, a fi de poderproporcionar-se, en llurs respectivesciutats, una quantitat igual de satis-faccions a la que obté l'obrer de De-troit amb el mateix treball, s'ha es-tablert el quadro següent en què esdonen les equivalències del nivell devida americà en les diverses ciutatsobjecte de l'enquesta :

Da-des de 1 de gener 1931

Anvers, 34.145 a 86.495 francs.Barcelona., 8.600 pessetes.Berlín, 5.380 a 5.650 marcs.Copenhague, 4.805 a 5.295 corones.Cork (Irlanda), 272 lliures esterlines.Estocolm, 5.715 a 6.040 corones.Francfort s/Main, 5.560 a 6.055 marcs.Helsingfors, 50.960 marcs finlandesos.Istambul, 2.154 lliures turques.Manchester, 224 a 237 lliures esterli-

nes.Marsella, 29.490 a 31.885 francs.París, 81.595 a 34.425 francs.Botterdam, 2.520 a 2.630 florins.Varsòvia, 9.340 alous.

Per donar una idea més clara .en-cara de la relació del nivell de vidade l'obrer europeu amb l'americàs'ha reduït a una sola moneda el costdel nivell de vida de l'obrer eo lescatorze ciutats esmentades i s'ha es-tablert el següent quadro de percen-tatges amb relació al nivell de vida deDetroit ;

Anvers, 61 a 65 "/vBarcelona, 58 %.Berlin, 83 s, 90 °/n.Copenhague, 83 a 91 °/.Cork, 85 %Francfort s/Main, 85 a 93 %.Helsingfors, 83 °/..Istambul, 65 %.Manchester, 70 a 74 °/,.

'Marsella, 75 a 81 %.Paris, 80 a 87 °/.Botterdarn, 65 a 68 %.Estocolm, 99 a 104 %.Varsòvia, 67 °/n.

Així, donos, podem veure que a Es?tocolm, l'obrer suec guanya prou pera proporcionar-se un nivell de vida,és a dir, un( nombre de satisfaccionsigual i àdhuc superior a l'obrer ame-ricà. Veiem també com a desgrat dela crisi, en gener de 1931 l'obrer ale-many que treballava- tota la setmanaguanyava a Berlin, un salari que lipermetia gaudir del 83 al 90 °/n deles satisfaccions de l'obrer americà, ia Francfort sobre el Main, del 85 al93 Q/,. Actualment el nivell de vidade l'obrer alemany serà un xic mésbaix, per bé que no gaire, puix quesi bé s'han reduït els salaris, el costde la vida ha seguit també una cor.ba decreixent.

I per últim, veiem que de totes lesestudiades, és Barcelona la ciutaton l'obrer té un nivell de vida mésbaix, o en altres paraules, on viumés miserablement. Més miserable-ment que a l'antiga Corœtantinoble,on nosaltres creiem, pobres il·lusos,que es troba el grau màxim de la mi-sèria europea.

La proporció del 58 % que atribueixa Barcelona l'enquesta de l'Oficina In-ternacional del Treball, significa, nòque la vida a la nostra ciutat siguimés barata que enlloc, com algú hapretès deduir, sinó, ben al contrari,que precisament per l'encariment delia vida i per la imigradesa de salarisque perceb, l'obrer barceloní noméspot proporcionar-se, a canvi d'un tre-ball igual al que fan els seus compa-nys de Detroit, d'Estocolm, de París,d'Istambul, un nombre de satisfac-cions considerablement inferior alsde tots ells i que comparat ambel de Detroit representa no gaire mésde la meitat

Allà on l'obrer americà o suec potcomprar-se dos parells de sabates, ellnomés en pot comprai' un; quan l'o-brer americà pot menjar carn dos Oquatre dies a la setmana, l'obrer bar-

celoní només en pot menjar un o

Llegint el discurs de MelquíadesAlvarez, a València, no hi sabéremtrobar cap diferència amb els disbur-sos dels monàrquics. Es més : a esto-nes ens semblà de Primo de Bivera;només hi mancava parlar dé la «mu-jer española».

¿Es possible que aquest pobre Al-varez tingui algii que el segueixi? ¿Espossible que a València, a la cata-lana València, fos molt aplaudit?¿Es possible que els republicans sel'escoltin? ¿Es possible que hi hagiuna sola persona que no es recordique, després d'haver traït el republUcanisme, tornà a fer-se republicà el14 d'abril de 1081?

Aquests són els enemics' de Cata-lunya : els representants de l'Espa-nya més carca i decrèpita. Melquía-des Alvarez és més contrari a l'Esta-tut que un Boyo Villanova, un Una-muno, un Cordero, un Largo Caba-llero, un Prieto. I Melquíades Alva-rez" és un home de la mentalitat depardal i la cursileria de «niûo bien»d'un Primo de Bivera qualseivol.

L'orador que va presentar Melquía-des Alvarez va ésser el més apropiatque les paraules de la patum refor-mista, actualment aliat del lerrou-xisme.

El senyor Dualde, catedràtic de laUniversitat de Barcelona, valenciàdescarat, va ésser qui obrí, l'acte. Iaquells que després aplaudiren al con-ferenciant, aplaudiren al Dr. Dualde.

Qui és el doctor Dualde? Un lacaide la Dictadura, sense deixar- d'éssercorreligionari de Melquiadetí Alvarez.Joaquín Dualde acceptà el1 deganatde B. O, del Col·legi d'advocats deBarcelona quan s'havia de substituirla Junta legal brutalment foragitadai empresonats i exiliats tots els seusmembres—excepte aquell gran catala-nista de la Lliga que es diu JosepMaria Trias de Bes, el qual va clau-dicar vergonyosament.

Heus ací ramio de Melquíades Al-varez l

Però com si tot això no fos prou,J. Dualde encara va voler fer ferel ridícul a Melquíades Alvarez, aca-bant el seu parlament amb aquestesparaules bufes :

«Escuchadla. Démostenos, Cicerón,Castelar, Melquíades...»

Aquesta presentació ho feia esperartot del famós Melquíades, compara-ble amb Démostenos i Cicero.

Sabem que els treballs que està por-tant a terme, amb la major activitat,el senyor Oriol Anguera de Sójo pertal d'a'uto-homenatjar-se, tenen moltd'èxit. Les «forces vives» de Barce-lona n'estan entusiasmades ; el senyorMoralina Brunet i el «requête» tam-bé l'ajuden tant com poden.

Actualment només Ki han dues pe-tites dificultats : evitar l'assistènciadel general Deapujol i procurar queno arribi l'adhesió anunciada de Mar-tínez Anido.

dos; si l'obrer suec pot proporcionar-se el gaudi espiritual de comprar unsllibres o assistir a un cert nombre deconcerts a l'any, el nostre obrer, en,virtut de la poca potència adquisiti-va del seu salari, ha de veure s pri-vat d'aquest noble esplai. Per a podergaudir d'un nivell de vida, d'un graude benestar igual al de l'obrer suec oamericà, l'obrer barceloní hauria deguanyar 8.600 pessetes a l'any en, lloode les 4.800, de les 8.600 .i de le.s2.500 que rep a l'any! BoOHDA¿E

Pag. t Jtutfcin Social

¿Com t'ho fan,al Govern Civil?

Hi han policies que s'es-pecialiiz«n a molestar acertes seccions barceloninesdt la U. S. C.

Hi han funcionaris quesenten la preocupació i ladèria cVestorbar la vida in-terna i externa de la U. S.C.

Això ens passe sota An-guera de Sojo. I això enspassa sota Moles.

Exemples.EI dilluns d'aquesta set-

mana els companys FelipBarjau i Leonor Serranohavien de parlar a Molinsde Rei, en un acte organit-zat per la secció U. S. C.local. No varen anar-hi,perquè dos dies abans, elgovern civil trameté un te-legrama a Molins de Reique deia més o menys:«Leonor Serrano pot parlar;Felip Barjau, no».

La conferència que elcompany Joan Comorerahavia de donar el dimecresd'aquesta setmana al CasalIcaria del Poble Nou, foususpesa per ordre governa-tiva. El tema era aquest:«La qüestió religiosa». I eltema de Barjau era: «Laqüestió agrària»

Tindrem, ara, temes ioradors ortodoxes i hetere-doxes?

Subscripció perma-nent pro justícia Social

•atocrtpctont menin«!«SUMA ANTERIOR . . . . 170 pies.R. Ràfol» 1Joan Capdevila 2P. Roten Montaner . . . . SLI. A 2E. Salt»» 2Curili Echevarría 1

Toia).

Donatiu»

18« ptes.

SUMA ANTERIORCM. Canals . . .

Total. 214 ptes.

NOTA: Bn «I «Olmi* onttrter va rortir: Coopt-raton di Cerníalo, 5 ptw. I h*vta 4* dir S pt«.

Coses d i t e s(CmdntMcM de la. fagina í)

cia. Amb l'esforç de cada horaper a elevar-rvos, per a ennoblir-vos, per & fer-vos dignes de lavostra gran missió històrica : lade guiar la Humanitat senceravers una societat millor.

Però, és que ningú de nosal-tres no ha vist mai cap llibred'història ? ¿ És que no conei-xem tots els fracassos dels in-tents de Revolució Social del se-gle passat ? i Es que no recor-dem la tràgica fi d'aquella enor-me il·lusió infantil que fou la«Commune» de París?

És que no llegim els diaris?¿ És que no hem vist, en elsnostres dies, els fracassos delsmoviments extremistes de Prus-sià, de Baviera, d'Hongria i d'I-tàlia?

¿ És que no sabem quinessón, després de catarse anys derevolució, les duríssimes condi-cions de vida d'aquest heroic iadmirable proletariat rus?

¿ És que no hem viscut nosal-tres mateixos—deixant-hi tros-sos de la nostra ànima i sang dela nostra sang — un rosari defracassos ?

¿ És, en fi, que no hem vistcom els nostres germans es po-drien en les ergàstules o compren afusellats pels carrers?

Parlem tots, a tothora i entot moment, de les responsabili-tats i vergonyes de la dictadurai no veiem — infeliços de nos-altres — que la responsabilitati la vergonya més gran recauensobre nostre per haver-la aguan-tada mansament durant tots a-qoests inacabables anys d'ignò-tnínia.

El S o c i a l i s m e en m a r x aEU gran« esdevenitnunl* del MovimentCooperativi Internacional en I9S5Í

L'any 1931 ha estat un mal anypel capitalisme.. IA crisi inioiada en1020 s'ha accentuat, considerablement;els preus hau baixat ting a límits in -sospitats; el pfmit' ha eundit ; les fa-llides de banc« i cases comercial*s'han comptai per milers. Junt ambla seva pròpia existència, el capitalis-mo ha compromès l'existència de mi-lions i milions d'éssers humans. Elcapitalisme ha demostrat ésser uu rè-gim econòmic que només pot anarbé en èpoques de prosperitat, quan elsmòbils sobre els quals desoansa podenmoure's amb tota- llibertat. Deixant debanda les íaons d'ètic», per raons pu-rament tècniques és necessari substi-tuir el règim capitalista, per un altrerègim econòmic que descansi sobreprincipis més »ólids i més racionals.Kns és necessari un règim eocnòmieque no sola resisteixi les apoquen decrisi, sinó que per raó* de la seva ma-teixa naturalesa, les eviti i arribi asuprimir-les.

El règim «conòmic representat pelMoviment Cooperatiu ós el que re-uneix actualment aquestes condicionsi el que representa l'única garantiadel restabliment perdurable de l'eco-nomia social. La misèria no pot exer-cir cap influència nefasta sobre elMoviment Cooperatiu, perquè ell hanascut de la misèria. Es per això queen 1031, any d'esoassedat i d'indigèn-cia, la Cooperativa ens ofereix una sè-rie brillant d'esdeveniment«, de pro-gressos considerables, de triomfs es-clatants, d'afirmacions de fe i de vo-luntat que contrasten d'una maneracolpidora amb el seguit de fallides,de retrocessos, d*) vacil·lacions que re-gistra el capitalisme en el mateix pe-ríode.

Vegeu, si no, aquesta compilacióque hem fet dels principals esdeveni-ments cooperatius ocorregut« durantl'any :

Gener, 5. — Llançament del nouvaixell de la Cooperativa MajoristaAngle»», «C. W. 8. Progress», a Wal-ker-on-Tyn«.

.Petrer, 9-10. — Constitució a Gine-bra del Comitè Internacional de rela-cions interooopeiratives, compost perdelegats de l'Aliança Cooperativa In-ternacional, en representació dels con-sum'dors, i de delegats del ComitèInternacional d'Agricultura, en repre-sentació dels productors agricole«.Aquest Comitè té per objectei promou-re i fomentar les relacions directesentre els dos grans sectors del Movi-

^nent Cooperatiu : «on'sumidow i pro-ductora.

febrer, 15. — Inauguració de lá fà-brica de bombetes électrique* «Lujna»de la Unió Cooperativa Sueca, a Es-tocolm, amb una producció inicial de8.000 bombetes al dia. La creaciód'aquesta fàbrica tingué la virtut defer baixar al cartel Philips-Osramel preu de les seves bombetes de l'86corones a 0'95, o sigui en un 85 %.

Abril, 11. — Inauguració a Boch-dale del Museu Cooperatiu instal·laten la casa del 'carreró del Gripau enquè els Pioners establiren, en 1H44,llur Cooperativa.

Abril, 22. — Inauguració a Londresde les obres d'ampliatóió del magat-zem de te de les Cooperatives Majo-ristes Anglesa i Escocesa Reunides,que el converteixen en el més grani en el més ben utillat del món.

Maig, 1. — Inauguració a Hamburgdel nou edifici de la Cooperai iva Ma-jorista Alemanya en el qual estan ins-tal·lat« els seus departaments d'edu-cació, d'assegurances i !» redacció iadministració dels seus periòdics«Konsumgeuossenschaftliche Runds-chau» i «KonsumgenossenwhaítiicheVolksblatt».

Maig, 2-5. —; Conferència Interna-cional de 1« Premsa Cooperativa cele-brada » Hamburg amb assistència de27 representants d« deu països.

Maig, 28. — Creació a Estocolm dela societat cooperativa internacional«Kooperativ* Luinaförbundet», inte-grada per la Unió Cooperativa Sueca,la Unió Cooperativa Noruega, la Unióde Cooperatives daneses i le« duesCooperatives Majoristes finalndeses.Aquesta cooperativa internacional hapres seu compte l'explotació.de la fa-brica de bombetes «Luma» montadaper la Unió Cooperativa Sueca, i hacomeocait l'exportació dels seus pro-ductes als mercats de Noruega, Fin-làndia i Suècia, obligant, al cartel in-ternacional «Phoebus» a baixar con-siderablement els seus preus a cadaun d'aquests països.

Maig. — Elecaió del doctor KarlRenner, d«l Partit Obrer Social-I>e-mòcrata, President de la Unió deCooperatives de Consum Austríaques,a la Presidencia del Parlament.

Juny, 28. — Creació a la Coopeia-tiva «La Moral», de Badalona, delprimer grup de dones cooperadoresd'Espanya..

Juny. — L'Assemblea trimestralde lu vCooperativa Majorista Escocesadecideix ampliar la swa fabrica de

LESTAAIPAI M P R E M T A

TUEKALLSIIG LHXB

Ariban, 23Td. 71K«2

BARCELONA

limoli a Falkland i posar-la sota ladirecció d'una societat cooperativainternacional integrada per 1*« Coo-jwatives Majoristes Anglesa i Esco-cesa i las Unions Cooperatives suecai noruega. ,

Juliol, 4. — Obertura de l'onzenaEscola Cooperativa internacional del'A. C. I., a la ciutat cooperativa deFneidorf (Basilea.) aimb l'assóstènciade 80 estudiants de diferents partits.

Juliol, 4. — Promulgació pel Go-vern provisional de la República Es-panyola de la Llei de Cooperatives,feia d'acord amb el projecte elabo-rat per al Comisissió nomenada en1923, de la qual formaven part enJoan Ventosa i Boig, President de laFederació de Cooperatives de Catalu-nya i el malaguanyat cooperador cas-tellà Antonio Gascón y Miramón.

Juliol, 15. — En virtud d'un a-cord comercial entre el Govern per-sa i una societat sueca creada expres-sament per al cas, la Unió Coopera-tiva Sueca obté l'exclusiva d'impor-tació al mercat suec dels productesperses.

Juliol, 19. — Inauguració al portde Rosario d* Santa Fe del primerelevador terminal de grans de l'Amè-rica del Sud, construït per l'«Asocia.-ción de Cooperativas Argentinas».

Agost, 15-16. — Commemoració del(tOè aniversari de la Cooperativa«Vooruit», de Gant, i del 75è ani-versari del cèlebre cooperador i so-cialista belga Edouard Anseele, fun-dador de 1« «Vooruit».

Setembre, 30. — Reunió a Paris delComitè Cantral de l'Aliança. Coopera-tiva Internacional i adopciió de duesresolucions sobre la crisi i el desar-mament i del text definitiu del pro-grama de Polit ¡ca Econòmica del'A. C. 1.

«Setembre. — 'Constitució a Buffa-lo (N. Y., EE. Ull.) de la prime-ra cooperativa de consumidors ne-gres.

Octubre, 1-6. — Commemoració aParis del centenari de la fundació dela primera Cooperativa de producció,per Philippe Bûchez i homenatge aCharles Fourier, precursor de la Coo-peració.

Octubre, 4. — Crenr.ió a Basilea,a iiiiciiativa del professor Charles Gi-de, de l'Institut Internacional d'Es-tudis Cooperatius, amb l'objected'establir un mitjà de comunicació iintercanvi entre els intellectuals coo-peradors de tot el món. Els seus Se-cretaris generals són Hemftrd Laverg-

Unió Socialista de CatalunyaSECCIÓ DEL DISTRICTE VII I

F* convoca els socis del district«Vili a l'assemblea extraordinari» prc-paratòria del Congrés comarcal de 1«U. S. O., que tindrà lloc el vinent di-jous, 11 de febrer, o don quarts de deude 1« nit, a l'estatge social, Montseny,mim. 8fí, prttl.

Otanà, a les sis de la tarda, na Leo-nor Serrano parlara' en aquesta secciód'«El sentit espiritual del Socialisme».

SECCIONS DELS DISTRICTESIX I X

El dilluns dia H del corrent, a lesdeu del vespre, la secció del distric-te X celbrurà assemblea general per utractarr de les qüestions següent» ;

1, Gestió de la «omissió orgiaiitza-dora.

2. Nomenament de càrrecs jier a In.Tunta directiva.

íi. Nomenament de delegats al Con-grés Comarcal de Barcelona.

4. Discussió dels ternes presentatsal Congrés.

5. Proposicions.

La secció' del districte IX celebraríiassemblea el dimarts dia 9, a les deudel vespre, amb el següent ordre deldia :

1. Nomenament de delegats al Con-grés Comarcal de Barcelona.

2. Discussió dels temes presentatsal Congrés.

3. . Proposicions.Aquests actes tindran lloc al local

de les esmentades seccions, carrer delClot, 32, baixos.

Escota <(La Farigola»Referint-nos a la denúncia que féu

.TiTSTiru SOMAI,, es digué.en el nú-mero anterior : «Ens plau, però ferconstar que res hem dit contra l'a ili-reatina de «La Farigola», que respec-tem i felicitem pels seus esforços de-puradors.» I vàrem escriure : «Ensplau, però, fer constar que res hemdit contra la directora de «La Farigo-la», etc.»

ne, de la Universitat de Lille, iErnst. Grünfeld, de In Universitatd'Halle.

Octubre, 27. — En les eleccionsgañerais britàniques surt elegit uncandidat del Partit Cooperatiu, coali-gat. amb el Laborista.

Ofltiibre, 80. — La Unió Cooperati-va Sueca obté del Govern dels Es-tat« Units el permís d'exportar man-tega au«™, per compte del« agricul-tors del pa.(s, al mercat americà.

Oftubre. — Reunió a Basilea derepresentants de les organitzacionscooperatives jueves d» crèdit de Po-lònia, Lituânia, Letónia, Romania iArgentina per a estudiar la creaciód'una unió,' mundial de cooperative«jueves de crèdit.

Novembre, 9-10. — Segona reunió,a Ginebra, del Comitè Internacionalde Kelacions inter-cooperatives.

Li,. A.

URALITAELS MILLORS MA-TERIALS PER À LACONSTRUCCIÓ

U R A L I T A , S . A .PLAÇA ANTONI LÓPEZ, 15

TELÈFON KSS6 :: BARCELONA

NAQSA : Casanova, 212-214 : Barceloní