Consultes sobre la Independència: un exercici d'autodeterminació

Consultes sobre la Independència

13a Trobada de Formació i Organització

12, 13, 14 de març del 2010

L’exercici de l’autodeterminació

Juny del 2009

La Mesa del Parlament de Catalunya rebutja una proposició d’iniciativa legislativa popular per organitzar una consulta sobre la independència el 12 de setembre del 2010

Rebuig: en ple. Tota la mesa (PSC-PSOE, CiU, ERC, ICV-EUiA,PP) hi vota en contra

Rebuig: d’entrada. De forma que no pot començar ni l’aplegament de signatures

Si els partits que els protagonitzen ens diuen que cal respectar la legalitat mentre ells detenen el poder, per què invoquen la voluntat de subvertir-la com a bandera electoral per a arribar-hi? Ho demane

(Vicent Partal)

Barcelona

Juny del 2009 Barcelona

Què deia la ILP?

Text articulat de la proposició de llei per la qual es convoca un referèndum d'autodeterminació

Exposició de Motius

Aquest Parlament, en la seva funció principal de representació del poble de Catalunya, ja ha declarat en més d'una ocasió que el poble de Catalunya no renuncia a exercir el dret a l'autodeterminació. Només cal que recordem el que proclamàvem en la Resolució 98/III de 12 de desembre de 1989 d'aquest Parlament en la qual vàrem manifestar que l'acatament del marc institucional vigent, resultat del procés de transició política des de la dictadura a la democràcia, no significa la renúncia del poble català al dret a l'autodeterminació, tal com estableixen els principis dels organismes internacionals i es dedueix del preàmbul de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979; o el que expressàrem en la Resolució 679/V de 1 d'octubre de 1998 d'aquest Parlament en la qual vàrem proclamar que ratificàvem un cop més el dret del poble català a determinar lliurement el seu futur com a poble, en pau, democràcia i solidaritat.



Ha arribat el moment d'exercir aquest dret del poble de Catalunya a l'autodeterminació mitjançant la celebració d'un referèndum en el qual tots els catalans i catalanes puguin participar de la decisió del futur que volen per Catalunya.

Article únic.

1. Es convoca un referèndum en el qual es crida a participar a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya amb dret de sufragi actiu, per tal de sotmetre a la seva decisió la pregunta següent:

Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, Democràtic i Social, integrat en la Unió Europea?

2. La consulta se celebrarà el dissabte 12 de setembre de 2010.

Juliol del 2009 Arenys de Munt

La CUP presenta en el Ple d’Arenys de Munt una moció dissenyada pel Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA)

El mecanisme: 1) Suport en el Ple a una consulta; 2) Organització de la consulta per una plataforma ciutadana

Ressò: 1) Portada al Punt; 2) Declaració política de la Falange

+ Ressò

(serp d’estiu)

Agost del 2009 Arenys de Munt

La qüestió:

Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?


La qüestió:


—La pregunta que es va respondre a la consulta feia referència a Catalunya com a subjecte de la independència. Per què no s’hi va posar el terme Països Catalans?—Perquè entenem que Catalunya són els Països Catalans. És a dir, entenem «Catalunya» com a «nació catalana», no pas com a «Principat de Catalunya». De fet, en Josep Guia ha escrit uns quants llibres en aquest sentit, i nosaltres tenim aquest referent. Per això vam jugar una mica amb el nom. Sabíem que era complicat posar-hi «Països Catalans» perquè molta gent aquí potser no ho entendria tant, i si hi posàvem «Principat de Catalunya», excloíem. En posar-hi «Catalunya», qui ho interpretés com a Principat vindria a votar i, alhora, empràvem el terme en el sentit estricte que Josep Guia recull en els seus llibres (i també Joan Fuster, en la famosa «qüestió de noms»).

(Lluita 269 – N. Cadenes entrevista J. M. Ximenis (CUP Arenys)


La qüestió:


Què hi deien els “valencians”?

“Un referèndum que, d’entrada exclou,...”

Diferents ritmes...

“En aquesta qüestió no serem indulgents: una tal reducció territorial de la nació catalana a independitzar és, ras i curt, una traïció; una traïció no només als connacionals de la Catalunya perifèrica sinó, sobretot, a la mateixa causa de la independència”

(Lluita 268 – Editorial)


La qüestió:


Què hi responien als “valencians”?

Sinonímia: Països Catalans – Catalunya – Nació Catalana

“Diferents ritmes...”

Hostilitat: els “Països Catalans” com a “càrrega feixuga”


La qüestió:


Estat, al servei de quina classe?

Estat social i democràtic de dret = Estat burgès de l’època imperialista

Les nacions invisibles: Espanya, França

La classe invisible: la burgesia


La qüestió:


La Unió Europea, element trencador de la fórmula neutra?

El doble caràcter de la Unió Europea

Espai nacionalment neutre (front a la “Península” o a l’“Hexàgon”)

Unió d’estats


Falange convoca manifestació per al 13 de setembre – data de la consulta

La Conselleria d’Interior li ho consent

Carme Chacón: “independentistes” i “falangistes”


Joan Rangel: l’amenaça legal de la “Comissió Gestora”

Un Advocat de l’Estat... tret de les llistes electorals de Falange de la “provincia de Tarragona”

Un ambient d’incertesa per a Arenys de Munt

Agost del 2009 Barcelona

L’autonomisme contraataca:

· El fiasco del finançament (juliol)

· “Tots units” davant la sentència del Tribunal Constitucional

· La mani unitària

Anar-hi?

No anar-hi?

Rebentar-la?

Setembre del 2009 BarcelonaONZE

Setembre del 2009 Arenys de Munt

La Jornada del 13 de setembre

- Ambient popular i multitudinari

- La contramanifestació antifalangista

crisi d’imatge de l’espanyolisme

- Resultats...

A bs tenc ió

Sí

No

Blanc

Nuls

Arenys Munt – diumenge 13 de setembre del 2009



Arenys Munt – entre l’estatut (2006) i la independència (2009)

Cens: 5828

Sí: 2424

Estatut

Cens: 6500

Sí: 2671

Independència


Estatut

Qui pot votar?

Municipals/Europees

Consultes sobre la independència

Ciutadans “espanyols” empadronats

Ciutadans “europeus” empadronats

Ciutadans empadronats

>18 anys >18 anys >16 anys

Setembre del 2009 Barcelona

L’endemà d’Arenys (14 de desembre)

· El suport polític: CiU, ERC, EPM, CUP

· Els contraris: menyspreu, federalisme (sic), unitat

· Voluntat d’estendre-ho i por a “perdre la vorada”

· L’ombra de les eleccions de la tardor del 2010

· Les tasques pendents: estendre-ho en el marc nacional i dotar-ho d’una estructura popular

Setembre del 2009 Barcelona

L’esquema d’Arenys:

· Moció a l’Ajuntament

· Formació d’una Comissió Organitzadora

· Comissió Avaluadora del Procés

· ?

Dubtes:· I si la moció no prospera? (Esplugues de Llobregat)

· El paper de la Plataforma Organitzadora en la campanya

· Una Organització per després de la consulta?

Setembre-octubre-novembre del 2009 Barcelona

Resolució de qüestions

· organització local, comarcal, nacional?

· són necessàries o no les mocions al Ple de l’Ajuntament?

· unificació de l’organització i l’avaluació

· les Plataformes per “Decidir”, com a òrgans centrats en l’organització de la consulta

· dates concretes o flux segons el “ritme” de cada municipi

13 de desembre

28 de febrer

25 d’abril (Més dades pel juny, setembre)

Setembre-octubre-novembre del 2009 Catalunya Exterior

L’EMIGRACIÓ CATALANA

- Consulta a Suïssa (25 d’abril + vot anticipat)

- Consulta a Holanda (registre i vot per correu fins el 10 d’abril)

- Consulta a Quebec (25 d’abril)

- Frankfurt (estat alemany)

- Viena (estat austríac)?

Octubre del 2009

Contraposició de models: el paper d’un CEO (chief executive officer)

Novembre del 2009 Barcelona

Encara que la pregunta no sigui la mateixa en tots els municipis, hom hi té assumit el marc territorial complet de la nostra Nació: de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Per això, el PSAN considera que no cal fer qüestió de disputa de la forma concreta amb què hom designa la nació en la pregunta, ja que igualment vàlid és que s’hi demani per la independència “de Catalunya”, “de la Nació Catalana” o “dels Països Catalans”... sempre que, en la campanya de sensibilització i de convocatòria, es faci servir sistemàticament el mapa complet de tot Catalunya, destacat en el context d’Europa, tal com està fent-se de cara a les consultes properes

Novembre del 2009 València

La qüestió a Berga:

Esteu d’acord que els Països Catalans es constitueixin en un estat lliure, independent i democràtic?

Novembre del 2009 Barcelona

Obertura de la Campanya del 13-D:

Més de 3.500 assistents

Desembre del 2009 Catalunya

El 13-D en xifres

· 166 municipis

· Població: 837.567 persones (6% de tot Catalunya)

· Superfície: 4953 km2 (7% de tot Catalunya)

· Padró: 699.337 persones

Vots per la independència: 177.943 persones

Desembre del 2009 Sant Cugat del Vallès

A bs tenc ió

Sí

No

Blanc

Nuls

14002 vots per la independència el 2009 (20137 per l’estatut el 2006)

Desembre del 2009 Sant Cugat del Vallès

14.002 vots per la independència

2007: ERC (2378 vots), CUP-CAV (895), RC (96)

2007: CiU (primera força): 13.424 vots

A bs tenc ió

Sí

No

Blanc

Nuls

Desembre del 2009 Vilanova i la Geltrú

A bs tenc ió

Sí

No

Blanc

Nuls


Desembre del 2009 Vic

A bs tenc ió

Sí

No

Blanc

Nuls


Desembre del 2009 Vilafranca del Penedès

A bs tenc ió

Sí

No

Blanc

Nuls


Desembre del 2009 Premià de Mar

A bs tenc ió

Sí

No

Blanc

Nuls


Desembre del 2009 Barcelona

Els vuit punts d’Alfons López Tena

1) Direcció política local o comarcal

2) Neutralitat de la Comissió Organitzadora

3) La Comissió treballa per la participació (no entra en el SÍ/NO)

4) No a les exclusions per raons socials, ideològiques, nacionals o religioses

5) No a les exclusions per raons de classe, formació, ideologia, partit, trajectòria, conviccions

6) Distribució clara de responsabilitats

7) Actes de base: microreunions, etc.

8) Priorització de mitjans de comunicació locals i comarcals, i internet

El novè punt: i després de la consulta?

“Passar el testimoni” o “Restar com a Plataforma”

Febrer del 2010 Catalunya

El 28-F en xifres

· 80 municipis

· Població: 340.052 persones (2,5% de tot Catalunya)

· Superfície: 2742 km2 (3,9% de tot Catalunya)

· Padró: 287.687 persones

Febrer del 2010 El Vendrell

A bs tenc ió

Sí

No

Blanc

Nuls


Entre l’autonomia i la independència

0,00% 20,00% 40,00% 60,00% 80,00% 100,00%0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%

100,00%

% del cens per la independència (2009/10)

% d

el c

ens

per

l’est

atut

(20

06)

Març del 2010 Catalunya

Llei de consultes populars per via de referèndum

· Aprovada pel Parlament de Catalunya el 10 de març

· Matèria: qüestions polítiques de transcendència especial

· Iniciativa:

- President de la Generalitat

- Parlament (1/5 dels diputats = 27 diputats)

- Municipis (10% municipis + 500.000 hab)

- Iniciativa popular (3% de la població = 225.000 persones)

· Aprovació del Parlament (majoria absoluta) i autorització estatal

Llei aprovada amb els vots de PSC-PSOE, ERC i ICV-EUiA

Abril del 2010 Catalunya

El 25-A en xifres

· 76 municipis

· Població: 1.250.881 persones (9,1% de tot Catalunya)

· Superfície: 2356 km2 (3,2% de tot Catalunya)

Juny del 2010 Esplugues

Unes conclusions preliminars

· Les consultes sobre la independència constitueixen una reivindicació del dret d’autodeterminació.

· Les consultes sobre la independència contribueixen a bastir organització independentista en el territori.

· Les consultes sobre la independència contribueixen al debat entre diversos sectors que tenen en comú la defensa del dret d’autodeterminació.

Consultes sobre la Independència: un exercici d'autodeterminació

News & Politics

Transcript of Consultes sobre la Independència: un exercici d'autodeterminació