� 677 - Divendres, 25-06-2010

Solsona Ramon Estany

Gràcies a la implicació d'una co-missió formada per l'Agrupament Baixa Ribera Salada, l'Agrupament Escolta Pare Claret, el Centre Excursionista del Solsonès, el Club BTT Solsonès, l'Esplai Riallera, Fondistes del Solsonès, Grup de Natura, Òmnium Cultural del Solsonès i la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Solsona, Solsona va celebrar l'acte sim-bòlic de la Flama del Canigó amb renovat esperit i impuls. També hi va participar el

Solsona celebra la revetlla de Sant Joan amb la implicació de les entitats

Gremi d'Hostaleria del Solsonès, la Patinfanjàs i els Trabucaires, que van contribuir a fer més rodó l'acte.

La Flama, que venia del Canigó, va ser recollida a Oliana per l'Agrupament Baixa Ribera Salada, que la va portar a Ogern. Allí, els del Club BTT del Solsonès van agafar la flama i la van portar fins a Cirera, on els Fondistes del Solsonès van fer el relleu per dur-la fins a la Mare de la Font. Allí, al Parc

solsoní, una cinquantena de persones l'esperaven, amb jocs per a la mainada i música del grup AKUSTIX, i un petit refrigeri. Seguidament, el Centre Excursionista del Solsonès va portar la Flama, que va ser rebuda al Portal del Pont per la Patinfanjàs i els Trabucaires, des d'on es van adreçar cap a l'ajuntament, on l'alcalde, David Rodríguez, i part dels regidors, els van rebre i es va procedir a fer el darrer relleu fins al Portal del Carrer

Foguera de Sant Joan d'enguany

La Barra del Mia

�677 - Divendres, 25-06-2010

Solsona Ramon Estany

Castell, on es va encendre la flama, no sense dificultats, ja que a l'últim moment es va apagar, però afortuna-dament hi havia una flama de reserva i va poder complir amb el ritual. Abans, però, Marga Torres va llegir el mani-fest. L'última part del ritual va ser una galejada dels trabucaires i l'encesa de la traca i la foguera al Camp del Serra. El centenar de solsonins i solsonines que s'aplegaven en aquell moment a dalt al camp van gaudir, com és tradició, d'un bon got de xocolata desfeta i coca de pa. I a partir de les 11, l'orquestra Selvatana animà la nit amb la seva música de ball a la Plaça del Camp.

Una flama del Canigó amb càrrega simbòlica solsonina

Aquesta flama del Canigó s'ha alimentat amb un feix de llenya del Solsonès pujat al Canigó pel Centre Ex-cursionista del Solsonès. Dins el mateix feix, hi havia un poema del Bisbe Deig, i també algunes branques de llenya eren de Rotés, la casa pairal del Xavier Jounou. Per tant, aquest foc tenia una forta càrrega simbòlica solsonina.

Arribant a la Mare de la Font

Dos corredors del Club BTT de Solsona a punt per anar a buscar la flama a Ogern L'alcalde va ser l'últim relleu i va encendre el

pebeter

La Patinfanjas va rebre la FlamaLectura del Manifest

El grup AKUSTIX va posar música a l'aplec festiu de la Mare de la Font

� 677 - Divendres, 25-06-2010

Solsona Redacció

A final d'agosts'enllestiran les obres de

la Sala PolivalentEl termini per executar l'obra s'acaba

el 15 d'agost, límit que tant els arquitectes com l'empresa adjudicatària -la UTE formada

per Construccions Francesc Vidal i Mastercold- han dit que es complirà

Instal.lant els vidres de la façana de la Sala Polivalent aquesta setmana

Actualment es treballa en els acabaments del lo-cal central i les sales perifèriques, amb la distribució i la fusteria interior i les instal·lacions d'electricitat, aigua i calefacció, entre altres. També s'està col·locant el mobiliari, i l'equipament dels serveis i de la sala principal. Aquests treballs són previstos en la quarta i darrera fase de les obres, pressupostades en prop d'1,8 milions d'euros, sufragats, principalment, amb el préstec d'1,5 milions concedit per la Secretaria d'Estat de Turisme.

Els ajuts del PUOSC que el consistori destinarà a equipaments tècnics de l'edifici són els 46.000 euros que inicialment s'havien de destinar a l'obra d'urbanització del carrer del Parc. La baixa en la contractació dels treballs va propiciar una reducció en l'import de l'obra, diners que finalment es destinaran a adquirir i instal·lar la il·luminació escènica i equips de sonorització per a la futura sala.

Solsona fa més popular la convocatòria per a l’elecció de la pubilla i les donzelles

S’hi poden presentar totes les noies empadronades a Solsona d’entre 16 i 22 anys

Fomentar la participació i injectar popularitat a la tradi-ció del pubillatge. Aquest és l’objectiu del canvi de plantejament de la convocatòria per a l’elecció de la pubilla i les dues donzelles d’honor que fa enguany la regidoria de Cultura de Solsona. A partir d’aquest any, qualsevol noia a títol individual, a més de les candidates que hi presentin les entitats del municipi, també podrà prendre part a les proves de selecció, que es faran al ju-liol. Només cal que estigui empadronada a la ciutat i que tingui entre 16 i 22 anys.

Aquesta novetat ve motivada per la baixa participació registrada els darrers anys. En l’última edició només s’hi van presentar aspirants de dues entitats, i entre el 2005 i el 2008, el certamen reunia entre quatre i set candidates. Segons Sara Alar-cón, regidora de Cultura, altres poblacions de la Catalunya Central s’han trobat amb la mateixa situació els últims anys i s’hi ha mo-dificat la convocatòria per fer-la més oberta a totes les noies.

Amb aquesta fórmula mixta, “el certamen d’elecció de la pubilla serà més popular, obrint-se a aquelles solsonines que sense pertànyer a cap associació també estan interes-sades en aquesta tradició”, destaca la regidora. La història del pubillatge solsoní té més de 40 anys, ja que la primera pubilla data del 1969. M. Carme Torres va inaugurar aquest títol, acompanyada de Lluïsa Serra i Anna Maria Serra, com a donzelles d’honor.

Termini fins al 16 de juliolLes persones que aspirin a convertir-se en la pubilla i

les donzelles de la propera Festa Major –la proclamació es fa a la plaça Major el dia 8 de setembre– han de presentar una instància a l’OAC de l’Ajuntament fins al proper 16 de juliol. Les proves, consistents en un test de cultura general i local, un comentari i una entrevista, es realitzaran el 17 de juliol a les 5 de la tarda a l’Ajuntament.

Comiat de les últimes representants del pubillatge, el Corpus passat

�677 - Divendres, 25-06-2010

� 677 - Divendres, 25-06-2010

Solsona Ramon Estany

L'escola CEIP El Vinyet de Solsona es va crear per salvar la massificació d'alumnes en altres centres de Solsona, i es va instal·lar provisionalment en un complex esportiu, a l'espera de la construcció del nou centre. D'això ja en fa tres anys i, de moment, el projecte de la nova escola continua atu-rat. L'actual emplaçament s'ha quedat petit, tot i utilitzar com a sala d'actes una antiga pista d'esquaix o un restaurant que fa la funció d'aula.

Cansats d'aquesta situació, la direcció de l'AMPA ha decidit simular la col·locació de la primera pedra als terrenys on va la nova escola, per mostrar el seu enuig a l'Ajuntament. Els mateixos alumnes van ser els encarregats d'iniciar l'acte, posant-se en el paper de les autoritats. Després d'un matí de jocs per la ciutat de Solsona, pares i fills van dirigir-se a l'indret on s'haurà de construir la nova escola per escenificar l'acte de col.locació de la primera pedra. Els nens i nenes, exercint d'auto-ritats, van tallar la cinta, van plantar un arbre i van dipositar la primera pedra, dins la qual hi havien introduït prèviament els seus desigs per la nova escola.

Tot i les contínues protestes de l'AMPA i els professors del centre, el projecte està aturat a l'espera que l'Ajuntament i l'Incasòl urbanitzin els terrenys on ha d'anar l'escola. Uns tràmits que, segons el consistori, s'estan ultimant. I és que, tot i el retard, el Departament d'Educació ha marcat aquesta obra com a prioritària.

De fet, l'alcalde de Solsona va assegurar que al proper ple del mes de juliol s'aprovarà la construcció del carrer que és la condició necessària perquè Educació programi la construcció del nou edifici.

Posant la "primera pedra"

Els alumnes del CEIP El Vinyet de Solsona simulen la col·locació de la primera pedra de la nova escola

Un centenar de persones participen en una jornada festiva i reivindicativa

A punt per participar en la gimkana

Tallant la cinta de la inauguració

�677 - Divendres, 25-06-2010

Moment d'arribar la gent al nou saló

El DJ que va animar la inauguració

Dissabte passat es va fer la

inauguració amb gran afluència

de públic

La Conchi amb les models que van lluir les noves tendències

Volem agrair a tots els col.laboradors:

Maquilladora: Patrocini Andreu

Models: Thais, Ali, Diana i Ester

El nostre saló trenca esquemes, perquè aposto per donar una cara nova a la vella idea de perruqueria no només amb tendència de bellesa sinó també amb interiorisme.

Vine i et sorprendrem!!!

� 677 - Divendres, 25-06-2010

Comarca Consell Comarcal del Solsonès

L’ACA no recolzarà el canvi de traçat de la Llosa del Cavall

El Consell Comarcal del Solsonès i els alcaldes intenten convèncer als membres de l’ACA de la viabilitat d’un nou projecte per a la Llosa del Cavall més econòmic i amb menys impacte mediambiental

El dimarts 21 de juny s’han reunit membres de l’Agència Catalana de l’Aigua amb el President del Consell Comarcal del Solsonès i diferents alcaldes de la comarca del Solsonès. El tema central de la reunió ha estat el nou projecte de canalització des de la Llosa del Cavall fins al Pantà de Sant Ponç.

La reunió ha estat tensa i ha demostrat les grans diver-gències que hi ha entre les parts. No s’ha arribat a cap acord, a l’espera d’una propera reunió amb el Director de l’ACA. Segons el Consell Comarcal del Solsonès, fa més d’un any que demanen, als representants de l’ACA, el canvi de traçat de la canonada de la Baixada d’Aigües de la Llosa del Cavall i la resposta és negativa. El regust de boca que queda a la comarca és que l’ACA està jugant a “qui dia passa any empeny”. La prioritat de l’Agència Catalana de l’Aigua és la de començar les obres al més aviat possible.

Paral.lelament, des de l’Ajuntament d’Olius i l’Ajuntament de Lladurs, ja s’ha iniciat un procés contenciós-administratiu en contra del traçat aprovat per l’ACA que afecta els respectius municipis.

L’Alcalde d’Olius, Ramon Sala, ha comentat que “surto de la reunió amb la sensació que m’han enganyat i m’han fet perdre miserablement el temps durant un any, perquè ens han dit ben clar que no ens faran cas en els tres punts que plantejàvem. El canvi de traçat, la gestió de l’aigua en alta fins a sortida de comarca, i l’aprofitament del salt de la Llosa del Cavall.”

Per la seva part, Joan Solà, Vicepresident del Consell Comarcal del Solsonès, ha manifestat que “el canvi de traçat proposat, per la carretera, tindria menys impacte ambiental, menys cost econòmic i a la vegada tindria el suport i el con-sens del territori. No entenem perquè l’Agència Catalana de l’Aigua no ens vol fer costat en la decisió de canvi de traçat. Les propostes que ens aporta l’ACA no són concretes i serà difícil d’arribar a un acord perquè no hi ha accions previstes, ni concretes ni en ferm, com la gestió de l’aigua, el futur preu de l’aigua de la comarca, les depuradores en els diferents municipis, entre d’altres mesures.”

Llobera arranjarà camins al nucli de Peracamps

Per acord del Ple de l’ajuntament de Llobera, de data 10 de maig de 2010, es va aprovar l’adjudicació provisional del contracte d’obres del projecte de millora de camins al nucli de Peracamps, dins el terme municipal de Llobera, per un import d’adjudicació de 144.589,11 euros (IVA inclòs) a Paexba, SL

Sol·licitud de llicència d’obres i d’activitats

El sr. Juli-Jesús Esteban Sanz ha demanat a l'ajun-tament de Llobera llicència d’obres i d’activitats per a la construcció i instal·lació d’una planta solar fotovoltaica sobre coberta connectada a la xarxa a Llobera.

Parc infantil més segurAquests darrers dies ha estat acabada la barana del

parc infantil situat a la urbanització Cal Llarg de la Partida de Sant Bernat. Volem donar gràcies a l’Ajuntament de Solsona que ens ha donat tot el material necessari i també agrair l’ajut per la mà d’obra d’alguns veïns i també d’alguns membres de l’associació.

Solsona Associació de veïns de la Partida de Sant BernatComarca Redacció

�677 - Divendres, 25-06-2010

ADAPTACIONES/OK 2 18/6/10 10:12 P�gina 3

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

10 677 - Divendres, 25-06-2010

La carn de xai i cabrit de qualitat del Solsonès presentada a la Fira de Sant Isidre, ja es pot comprar

La nova associació de productors d'oví de la comarca, l'ha posada a la venda a través d’un establiment especialitzat en alimentació, al Pi de Sant Just

Comarca Consell Comarcal del Solsonès

Després de l'èxit assolit durant la passada Fira de Sant Isidre de Solsona, amb el tast de carn de xai i cabrit de qualitat del Solsonès ofert al camp del Serra, la recent creada associació de productors d'oví de la comarca, ja s'ha mogut per a comercialitzar aquest xai i posar-lo a disposició del públic, mentre s'està registrant la marca col·lectiva que n'ha de garantir la denominació.

La gran acceptació del producte i la demanda de la gent que en va menjar durant la Fira, ha motivat als pro-ductors a posar a la venda aquesta carn de xai i cabrit de qualitat del Solsonès, que es comercialitza a través d’una botiga de productes naturals i ecològics d’Olius, situada a la plaça de l'Olivera del Pi de Sant Just.

La iniciativa, que compta amb el suport del Consell, s'integrarà dins una marca de garantia que està tramitant aquest ens comarcal, per tal de promoure i acreditar els principals productes de qualitat que es produeixen i s'ela-boren al Solsonès.

Pel que fa als productors de carn de xai, impulsors d'aquesta marca col·lectiva de denominació, ja han redactat també uns rigorosos barems, presentats al Consell. Segons han explicat, “d'aquesta manera els productors tindran el compromís de fer que aquella carn sigui criada al Solsonès seguint uns estrictes controls i amb una acurada alimentació, que en garanteix la qualitat”.

Jaume Ginestà, president de l’associació, i al qual també es poden adreçar per encàrrecs de carn, ha manifestat que els objectius a aconseguir amb aquesta iniciativa són dos: “per una banda treure una rendibilitat afegida als nostres ramats, que falta ens fa, i per altra banda que els nostres clients puguin gaudir menjant una carn sotmesa a uns rigorosos controls sanitaris i alimentaris, amb una qualitat que la distingeix”.

Foto arxiu: Tastet de xai de la Fira de Sant Isidre 2010

FESTA MAJORSANT JOANCASTELLAR DE LA RIBERA

27 de juny de 2010

12, migdia Missa SolemneTot seguit refrigeri

2, migdia Dinar de germanor Places limitades - Reserva de tiquets a secretaria de l’Ajuntament de Castellar abans del 25 de juny. Tel.: 973 481640

2/4 de 4, tarda Concurs de BotifarraTrofeu a les tres primeres parelles classificades

2/4 de 7, tarda Ball de Festa Major amb

RAMON ESPUGAHi haurà sorteig i servei de begudesA la mitja part es repartirà coca i xocolata per tothomTots els actes es realitzaran dins una carpa

11677 - Divendres, 25-06-2010

Informació empresarialEl passat divendres dia 18 es va reunir a Solsona

la Direcció de les Empreses CISSA i PROENS amb tot el personal (47 persones), per tal d’informar-los que es veu obligada a demanar un Expedient de Regulació d’Ocupació (E.R.O.) Temporal, al Departament de Tre-ball per un màxim de 180 dies, motivat per la retallada d’inversions de l'Administració i el retard en l’inici de les obres ja adjudicades.

La Direcció

Solsona Constructora i Immobiliària de Solsona, S.A.

Solsona Ajuntament de Solsona

L’Ajuntament de Solsona aplica una reducció de sousdel personal i els polítics d’entre el 5 i el 8%

Les disminucions més importants afecten l’alcalde i el regidor d’Urbanisme

A partir de la nòmina de juny, tot el personal municipal de Solsona i els regidors veuran reduïts els seus salaris i indem-nitzacions un mínim del 5 per cent. Aquest percentatge s’eleva al 7 per cent en el cas de l’alcalde, David Rodríguez, i al 8 per cent en el del primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Martí Abella. L’alcalde va anunciar dimecres als treballadors l’aplicació del Decret llei 8/2010, de 20 de maig, que obliga els ajuntaments a ajustar les retribucions dels empleats públics per reduir el dèficit.

Aquesta mesura afectarà tant els funcionaris com el per-sonal laboral de l’Ajuntament, la Policia Local, l’Escola Municipal de Música, Solsona FM i la Societat municipal de promoció tu-rística. Quant als càrrecs electes, el Decret no especifica en quina mesura han de contribuir a l’esforç de reducció i contenció de la despesa destinada a la retribució. No obstant això, segons David Rodríguez, “per coherència i solidaritat amb els treballadors”, totes les indemnitzacions no salarials es veuran disminuïdes en la mateixa proporció, un 5 per cent. S’hi inclouen les aportacions per assistència als plens, les retribucions mensuals als grups polítics i l’assignació a regidors amb cartera.

En el cas de l’alcalde i el regidor d’Urbanisme, el govern solsoní ha decidit seguir les recomanacions de la Comissió Municipalista de Catalunya, òrgan de represen-tació conjunta de l’Associació Catalana de Municipis i Co-marques (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), i aplicar una taula de reduccions salarials en funció dels sous. “Cenyint-nos als consells de les entitats muni-cipalistes evitem fer demagògia entorn aquesta qüestió”, afirma l’alcalde.

L’aplicació del Decret llei a l’Ajuntament ha estat consensuada per l’equip de govern i l’oposició. El portaveu de CiU, Jordi Riart, considera lògic que la minva salarial afecti tant als empleats com als càrrecs electes. “Tots hi hem de posar el coll, perquè és una manera de donar exemple”, assenyala. Igualment, Riart és del parer que és lògic que el percentatge variï en funció de les retribucions que es perceben. D’altra banda, creu que “ens hem d’anar preparant per una situació complicada i per a la qual la Generalitat ha avançat que caldrà fer front de manera progressiva”.

1� 677 - Divendres, 25-06-2010

Comarca CTFC

El llibre serà el regal institucional de l'entitat, i només estarà a la venda el dia de la presentació.

El proper 2 de juliol, a les 20 hores, es presentarà a la sala d'actes del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya la publicació Silvae Cataloniae Interioris (Els boscos de la Catalunya interior). Aquest llibre és un recull de més de 60 fotos de la Catalunya interior, obra del fotògraf de natura Carles Santana. Els comentaris de les imatges han anat a càrrec del cantautor solsoní Roger Mas. A partir de versos de les seves cançons s'han il·lustrat les fotografies de fauna, flora, bosc, paisatge, etc., de diferents zones del nostre país.

La Catalonia interiorae és un país de boscos. Per aquest motiu, s'ha volgut fer un homenatge a través de les imatges i les paraules al bosc d'aquesta zona, presentant a tots els personatges que l'habiten: arbres, plantes, animals, en definitiva, a tots els éssers vius que l'ocupen i que ens proporcionen les imatges que n'obtenim, sense deixar-ne de banda els béns que ens dóna.

En el llibre també es recull la veu dels investigadors del CTFC, que comenten diferents aspectes de la natura, des de la riquesa de la biodiversitat fins a la fusta o l'aigua.

El llibre serà regal institucional de l'entitat. Per aquest motiu, només estarà a la venda el dia de la presentació. Tots els beneficis que se n'obtinguin es destinaran a obres socials.

S'ha editat amb la col·laboració de la Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona, amb motiu del centenari de la seva primera oficina a Lleida.

El CtFC presenta Silvae Cataloniae

interioris, un recorrregut fotogràfic pels boscos de

la Catalunya interiorLa presentació anirà a càrrec deRoger Mas, autor dels textos, i

Carles Santana, fotògraf de natura

El CtFC ha col·laborat en la primera jornada de prospecció biològicaTècnics del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya han participat en el treball de camp específic per ampliar el coneixement de la biodiversitat

A principi de mes, tècnics del CTFC van participar a la primera jornada de prospecció biològica de Catalunya. Els dies 3 i 4 de juny es van utilitzar diferents tècniques de mostreig per cada grup d’estudi de vertebrat. Es col·locaren 60 trampes per capturar micromamífers, de 2 a 4 xarxes i 3 trampes-arpa per la captura de ratpenats, comptatges de rastres per mamífers, comptatges visuals per rèptils i mamífers, foqueig nocturn, anàlisi d’egagròpiles i comptatges auditius i visuals d’ocells i d’amfibis.

Els resultats han estat molt satisfactoris en relació a temps emprat. En total s’han detectat 91 espècies de vertebrats, que representen el 53% de les 174 espècies citades a les quadrí-cules d’estudi. S’han trobat 23 espècies noves no citades a les quadrícules i 3 espècies noves pel Solsonès de ratpenats en base a l’estudi del Medi Natural del Solsonès (Guixé et al. 2008).

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha organit-zat aquestes jornades innovadores a Catalunya que s’emmarquen en l’Any Internacional de la Biodiversitat.

1�677 - Divendres, 25-06-2010

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya va ser l'escenari d'una tarda plujosa per a restauradors del Solsonès i viticultors del Bages, però que no va espantar la cinquantena de professionals del món de la restauració, l'hostaleria, someliers i botigues especi-alitzades que van assistir a la "Jornada de presentació i workshop" dels nous vins de la DO Pla de Bages, que va tenir lloc el passat 14 de juny a Solsona a les sis de la tarda.

El president del Consell Regulador de la Deno-minació d'Origen Pla de Bages, Valentí Roqueta, va iniciar la jornada amb unes paraules de benvinguda als assistents i d'agraïment per la gran acollida que ha tingut la DO Pla de Bages a la comarca veïna del Solsonès. La DO Pla de Bages es presentava al Solsonès amb la voluntat que hi hagués una aproxi-mació gastronòmicament parlant i Roqueta presentava una DO, encara que petita en quantitat de cellers, però molt valorada per a la seva qualitat i per la gran aposta que estan fent tots els cellers per situar el Bages en un lloc destacat en el mapa vinícola català.

El Solsonès tasta els vins de la DO Pla de BagesMalgrat la pluja una cinquantena de professionals es van citar

al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya per a seguir la presentació dels vins bagencs

Un moment de la degustació, al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. DO Pla de Bages

Solsona Ramon Estany

1� 677 - Divendres, 25-06-2010

Peramola Marcel Ribera. Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Ara que el bon temps ens ho permet, sortim a gaudir de la natura. De tant en tant comentaré una petita però a la vegada interessant sortida que es pot fer amb tota la família, incloent- hi els més petits; sortida de no molta durada, que sigui didàctica i atractiva... En aquest cas ens desplaçem fins al poble de Peramola (Alt Urgell). En arribar trobem l'antic rentador... però nosaltres en dirigim cap al camí de les Fonts, on podrem gaudir durant uns tres quarts d'hora d'una natura en les seves diferents variants: ocells, aigua, arbres i fonts... Com a exemple serveixi dir que la vegetació que hi ha, és: L'Alzina (Quercus Ilex); Figuera (Ficus carica); Lledoner (celtis australis); Cedre; Arbre de l'Amor; Boix Mascle, etc.

Els ocells (moixons) que hi podem veure i que ens acompanyaran amb els seus cants, entre altres són: el Pinsà; Mallarenga Blava; Merla (Turdus Merola); Rossinyol, ... No tot s'acaba aquí, segons l'època amb més o menys pluges podem gaudir d'uns "salts" d'aigua que en pocs llocs podem veure. En els diferents punts que visitem, sempre ens acompanya un suau murmuri d'aigua que fa molt més atractiu el recorregut del camí

El camí de les Fonts

Font amb versos a les rajoles

Murmuri d'aiguaDetall de la natura que gaudirem Pont romànic

de les Fonts. En tot el camí hi ha bancs per poder descansar i uns plafons on es comenta el que estem veient en aquell moment. És curiós quan arribem en un punt d'aquesta sortida i trobem una font amb unes rajoles en les quals hi ha escrits uns versos; si feu aquest recorregut val la pena aturar-se, seure, fer un glop d'aigua i llegir el que ens diuen. Serveixin com a mostra aquests:

"D'arreu la gent vingudaEssent pública aquesta font

hi tindran grata cabudaet pertany també a tu,

i prenent la fresca i fent traguetsfes que ella i els seus entorns

no us rigueu d'aquests versets"malmesos no siguin per ningú"

Si esteu cansats o suatsRespecteu aquests jardinsés precís que us assenteu

honra dels peramolinsquan estareu ben reposats

A totes hores posa bébona l'aigua trobareu

l'aigua de la font del Cané"

Durant el recorregut veiem unes restes (en queda poca cosa) del que un dia va ser "Indústria Mantequera Centrífuga del Segre". Aquesta petita indústria fundada l'any 1925 per cinc fa-mílies de Peramola va donar de baixa segons consta en el plafó: "durant la guerra Civil del 36 li fou el principi de la mort".

Arribem a la Font de la Vila que en altres èpoques pro-veïa la població d'aigua. Vora aquesta font a l'altra banda del camí veiem el Pont romànic de la Font de la Vila a l'antic camí ral que des de Peramola s'enfilava cap a Cortiuda i Gavarra. Cal dir que aquest pont va ser reconstruït l'any 2009.

Animeu-vos a fer aquesta sortida, és curta, serveix per oxigenar els pulmons i podem veure punts de la nostra geografia molt propers a nosaltres que ni tan sols sabem que hi són.

1�677 - Divendres, 25-06-2010

El Centre de Formació d'Adults del Solsonès va celebrar la Festa fi de curs

Més de 200 persones van participar, dilluns, en l’acte de cloenda del curs 2009-2010

El passat dilluns 21 de juny el Centre de Formació d’Adults del Solsonès va dur a terme la festa de fi de curs. A 2/4 de 5 de la tarda, al Pati Gòtic del Consell Comarcal del Solsonès, els alumnes del grup de català llindar van ser els protagonistes de l’obra teatral Una família feliç?. Els mateixos alumnes varen donar un toc personal a l’obra, elaborant-se ells mateixos el decorat.

Seguidament s’entregaren els diplomes als 32 alumnes que han finalitzat algun dels en-senyaments que s’imparteixen en el centre. El model de diploma ha estat confeccionat per als mateixos alumnes del Centre de Formació.

Posteriorment, a la Plaça del Consell Co-marcal, tots plegats varen poder gaudir d’un berenar de cloenda. Un espai on l’alumnat va aprofitar per retrobar-se i passar una estona agradable.

Des del Centre de Formació d’Adults del Solsonès es vol agrair a tot l’alumnat la seva assistència i participació, així com la col·laboració del Consell Comarcal del Solsonès en aquests actes.

El Centre de Formació d’Adults del Solsonès aprofita per informar que el proper curs inclourà, com a novetat, fer el segon nivell del Graduat en Educació Secundària

Educació Consell Comarcal del Solsonès

(ESO) assistint a classes presencials al Centre i, també, els alumnes que vulguin podran preparar-se per a les Proves d’Accés a Cicles Formatius de Grau Superior. I, a tots plegats, us recordem que: “Si us voleu formar, al Centre de Formació d’Adults heu d’anar”.

Per acabar només ens manca desitjar-vos un molt bon estiu!

Diumenge dia 20 vàrem acomiadar aquest curs amb l’actuació de l’animador Jaume Barri. A les 11 h del matí papes, mames, nens, nenes, avis, àvies i educadores vam riure cantant i ballant al compàs de la música i el bon humor.

En acabar a 2/4 d'1, al pati de l’entrada de l’escola hi havia les taules parades amb pica-pica i beguda per a tothom. Les famílies van poder passejar per tota l’escola, visitar les classes dels seus fills i parlar animadament amb els altres papes i mames.

Va ser un dia feliç per a tots i molt participatiu. Als nens i nenes que el curs vinent aniran a l’es-

cola dels nens grans els fem un petonet i els desitgem el millor!!!

Animada i participativa festa de final de curs a

l’escola bressol

Educació Escola Bressol - L’equip educatiu

1� 677 - Divendres, 25-06-2010

Un altre premi pels treballs de recerca de l’Institut Francesc RibaltaPREMIS ARGÓ DE LA UAB

Dimarts 15 de juny, Miquel Sala Prat, alumne de 2n de batxillerat, va rebre una menció honorífica en la VII edició dels premis Argó de la Universitat Autònoma de Barcelona, pel seu treball “La sanitat al Solsonès durant el segle XX”. L’acte es va celebrar al Rectorat del campus de Bellaterra. En aquesta convo-catòria s’havien presentat un total de 360 treballs de recerca de batxillerat d’arreu de Catalunya, alguns d’ells, com vàrem poder comprovar en les exposicions, d’una qualitat excepcional.

En el seu treball, el Miquel ha fet una recerca sobre l’evolució de la sanitat a Solsona i al Solsonès durant el segle passat. Aquesta recerca inclou l’evolució de la taxa de mortalitat durant aquest període, la incidència de les principals malalties que afectaven la població, els remeis tradicionals que utilitzaven per combatre-les, contrastant-los amb els importants avenços de la medicina que s’han produït en aquests cent anys, sense oblidar la importància del canvi en les infraestructures i en els hàbits saludables que han contribuït a la millora de salut. En el treball també es recull un reconeixement als metges que

Educació IES Francesc Ribalta

han exercit a Solsona durant aquest temps, fins que no es va instal·lar el CAP, amb una petita biografia i una descripció de les condicions en què havien de treballar.

Aquests premis evidencien, un cop més, la capacitat dels nostres joves de fer una feina ben feta i esperem que serveixi per a encoratjar-los a continuar treballant en l’esforç, el rigor, la curiositat i l’esperit crític, valors que s’haurien de potenciar des de tots els àmbits, a més de l’escola.

Volem felicitar el Miquel per aquest premi que reconeix el seu esforç i el bon resultat del seu treball.

Educació Xavier Serra

A la tarda, els nens i nenes que havien realitzat les acti-vitats extraescolars de teclat i teatre van mostrar el treball que havien anat elaborant durant tot el curs.

El Petit Príncep va ser la obra que van interpretar els alumnes de teatre. Acte seguit, tothom es va desplaçar al Pavelló Municipal per continuar amb el programa previst.

Durant tot l any l escola ha treballat el tema de la Bio-diversitat, per la qual cosa tots els nens des de P3 fins a Segon d´ESO van oferir un espectacle basat en les Danses d arreu del Món. Aquest mateix dia també va tenir lloc un acte molt espe-

Festa de final de curs a Sant Llorenç El dilluns 21 de juny es va celebrar la festa de final de curs de la nostra escola,

a la qual hi van assistir pares, alumnes i professors

cial per a tots els presents: l´homenatge al mestre Joan Viladrich, el qual ens deixa després de formar part del claustre de professors de l escola els darrers deu anys. Els alumnes que van tenir la sort de gaudir de la seva companyia i dels seus coneixements durant tot aquest temps van obsequiar-lo amb diferents detalls, algun d ells molt emotiu, com ara un Power Point amb fotografies de tots aquests anys de rodatge per la nostra escola.

La festa va concloure amb un sopar de germanor i un Bingo al Pavelló, al qual van ser-hi presents pares, mestres, alumnes i ex-alumnes del Centre.

1�677 - Divendres, 25-06-2010

El Departament d’educació de la Generalitat de Catalunya vol estimular l’ús pedagògic dels mitjans audiovisuals i del blocs d’aula a Internet als centres educatius de Catalunya, i fomentar l’aprenentatge dels llenguatges propis d’aquests mit-jans. Per això considera adient convocar Mostra de Produccions Audiovisuals i Blocs Escolars.

L’objectiu d’aquests premis és afavorir l’educació en comunicació mitjançant la creació artística i crítica dels missat-ges audiovisuals en els nous formats digitals i l’ús de les eines anomenades 2.0 en els entorns webs.

La Mostra està dividida en quatre modalitats: fotogra-fia, vídeo i televisió escolar, ràdio escolar i blocs escolars; i en dues categories: la primera, Infantil i Primària i la segona, Secundària i Batxillerat.

Qualsevol centre de Catalunya que hagi treballat en la línia que demana el Departament pot presentar els seus treballs a concurs.

Des de fa dos cursos la ZER El Solsonès anem treballant en un projecte en i amb comunicació audiovisual. El curs passat vam treballar la publicitat a la televisió i aquest curs ens hem centrat en l’àmbit de la ràdio.

Com ja us hem informat en altres articles publicats a la revista Celsona, el resultat final del projecte va ser la creació d’una hipotètica emissora de ràdio: ZER·9, l’emissora de la ZER i una suposada programació en la qual cada escola va elaborar indicatius, falques publicitàries i un programa. Hem tingut des de: tastet de concursos, programa de moda, esports, recital de poesies, conta contes, entrevista, programa musical, un capítol d’una radionovel·la i parlem de contes. Els treballs realitzats, els vam presentar a La Mostra 2010.

L’any passat una de les escoles de la ZER va ser guanya-dora en la modalitat de vídeo escolar i aquest any hem tornar a repetir l’èxit de l’any passat, però amb la satisfacció que aquest curs el premi ens l’han donat a tota la ZER pel treball conjunt i en la modalitat de ràdio.

Tots aquests programes es van emetre per Solsona FM. Si els voleu tornar a escoltar ho podeu fer entrant al web de la ZER: http://agora.xtec.cat/zer-solsones/intranet/ a l’apartat Projectes/comunicació audiovisual.

Ens han tornat a recompensar per la feina ben feta!!!Agraïm des d'aquí la inestimable col·laboració de

Solsona FM.

La ZER El Solsonès guanya un premi a La Mostra 2010

Educació ZER El Solsonès Educació Escola Agrària del Solsonès

Tècnics xilens visitant l'explotació de patates de Ginestà

Tècnics xilens a la finca de l'Escola Agrària del Solsonès

Dimecres de la setmana passada un grup de 7 tècnics i productors de les regions xilenes del Ñuble i Araucanía i un representant de la Fundació per a la Innovació Agrària (FIA, òrgan xilè encarregat de la innovació) van visitar l'Escola Agrària del Solsonès, dues explotacions de la comarca i la ciutat de Solsona.

Aquests tècnics i productors xilens estan realitzant una gira tecnològica per Catalunya. Aquesta gira s'emmarca en l'acord de col·laboració i cooperació científico tècnica, en matèria d'innovació agrària, establert entre el Ministeri d'Agricultura de Xile i el Departament d'Agricultura, Ali-mentació i Acció Rural (DAR).

Durant la seva estada a Catalunya van estar allotjats a l'ECA de Tàrrega. També van ser acollits durant una jornada a l'Escola Agrària del Solsonès. Les visites realitzades han estat seleccionades en base a la innovació que presenten en la seva gestió, de fet, tres de les visites realitzades han estat a empreses agràries premiades en diferents convocatòries amb el premi PITA a la innovació tecnològica agroalimen-tària i quatre d'elles estan gestionades per ex-alumnes de les Escoles de Capacitació Agrària de Tàrrega i de Solsona. Les visites realitzades han estat: al Celler de Viveristes de Barberà de la Conca; a l'explotació ramadera de cabres URGELLET a població de Linyola; a Formatges Camps d'El Palau d'Anglesola; a una explotació de boví de carn ecològica a Casa Monegal d'Olius i a l'explotació de patates de Jaume Ginestà de Castellar de la Ribera; i a l'explotació de ramaderia i agricultura ecològica amb venda per Internet de Martí Verdés a la població de Gàver .

Productors i tècnics xilens visiten explotacions

agràries i ramaderes

1� 677 - Divendres, 25-06-2010

Estudiants de batxillerats i cicles de grau superior s’acomiaden del Centre amb una emotiva diada

Amb cançons, emotivitat i partici-pació van acomiadar el centre la setmana passada els alumnes de batxillerats i cicles formatius de grau superior de l’Escola Ar-rels. Alguns, s’havien incorporat al centre feia pocs anys, altres hi havien començat des de llar d’infants.

Els estudiants van fer un recorre-gut pels esdeveniments més importants de cada any, des que van néixer fins ara, repassant la feina feta durant els darrers cursos que ara han finalitzat, de les di-ferents opcions de batxillerats científic, tecnològic i humanístic social que ofereix l’Escola, així com els de cicles formatius de grau superior en la branca d’adminis-tració i finances.

L’acte de graduació va començar al teatre comarcal de Solsona, on cada grup classe va agrair el seu pas pel centre, i de forma individual, els estudiants van recollir un record de mans de la direcció, l’AMPA i la titularitat. La festa de gra-duació va finalitzar a les instal·lacions de secundària, on alumnes, pares i professors van compartir un sopar.

Nova edició de la festa de graduació de l’Escola Arrels

Educació Escola Arrels

Cartellera

SoRTIDESFESTES

PRESENTACIoNS

Festa Major de Sant Joan deCastellar de la RiberaDiumenge 27 de juny

Sortida fotogràfica a Valielles de BusaDiumenge 27 de juny. De les 8 del matí a les 2 de la tarda. Sortida del passeig del Pare Claret.

Caminada Maians - MontserratDia: Diumenge, 27 de junySortida 2/4 de 7 del matí, de l'Estació d'autobusos. Dinar a Montserrat. Informació: 973 48 16 68

L'obra poètica del bisbe DeigDissabte 26 de juny, a 2/4 de 8 del ves-pre, al Teatre Comarcal.L'Associació d'Amics del Bisbe Deig i Òmnium Cultural del Solsonès organitzen un acte en recordança d'Antoni Deig.

'Cantem Joan Roure'Dissabte 26 de juny, a les 10 de la nit, a l'església del Cor de Maria.L'Orfeó Nova Solsona realitza el seu concert de final de curs i dedica l'acte a Joan Roure.

Presentació del llibre 'Silvae Cataloniae interioris'Divendres 2 de juliol a les 8 del vespreEl CTFC presenta un recorregut fotogrà-fic pels boscos de la Catalunya interior.

CoNCERTS ACTES

CAMINADES

1�677 - Divendres, 25-06-2010

Llibres Ramon Estany

Dijous passat, 17 de juny, la Sala Cultural de Caixa de Catalunya a Solsona va acollir l'acte de presentació del darrer llibre de l'escriptor Josep Varela, Les vides d'Eduard Aunós, de Pagès Editors, una biografia d'aquest polític lleidatà de la dicta-dura franquista que explica l'ascensió fulgurant de tal personatge i com la seva forta personalitat influí, esguerrant-la, en la del seu fill. Una intensa i complexa trajectòria vital, que s'endinsa en noves perspectives de l'apassionant història de Lleida i de Catalunya en el segle xx.

La presentació de l'acte va anar a càrrec de Josep Baiget i Cabestany, solsoní que coneix personalment Varela.

Josep Varela (Besalú, 1943) és catedràtic de matemàti-ques (1973) i antic director de l'Institut Samuel Gili i Gaya de Lleida. President de la delegació d'Òmnium Cultural a Lleida (1977-1981). Portaveu de CiU a la Paeria, diputat al Parlament

L'escriptor Josep Varela presenta el seu darrer llibre a Solsona

L'escriptor Josep Varela va ser presentat per Josep Baiget

Unes quinze persones van assistir a la presentació del llibre

de Catalunya i senador (1996-2004), membre de l'Assemblea Parlamentària d'Europa (1996-2004). Ha publicat diversos lli-bres d'entrevistes a personatges lleidatans, el primer dels quals fou Converses a Lleida (1988), amb la intenció de recuperar la memòria històrica, i una biografía de Maria Rúbies (2008).

Una apassionant trajectòria política entre la Monarquia i la Dictadura (1894-1967)

Davant mateix del riu Segre, a la Banqueta de Lleida, entre la casa Aunós -on visqueren tants anys Màrius i Víctor Torres- i la Paeria, hi ha l'edifici modernista del que fou Hotel Palace, construït a les primeries del segle xx per Eduard Aunós Cau. Unes enormes lletres E i A, al capdamunt de la façana, ens recorden encara avui l'empenta i ambició d'aquell aranès arrelat a Lleida.

La biblioteca municipal va acollir divendres passat 18 de juny una de les darreres activitats de la Setmana de la Gent Gran, una conversa amb l'escriptor Isidre Grau en que parlà sobre dues de les seves novel·les: Els colors de l'aigua, Premi Sant Jordi el 1985, i El balancí negre, Premi Ciutat de Palma el 2000. Era una sessió oberta a tot el públic, que organitza el Club de lectura de la gent gran de Solsona amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes.

Els colors de l'aigua és la novel·la més ambiciosa d'Isidre Grau i la que li va donar més prestigi. Ambientada en un indret imaginari, l'obra encetava un cicle protagonitzat per la família Benavent. El balancí negre és una altra novel·la que reprèn el fil de la nissaga Benavent.

Grau va valorar molt positivament l'activitat dels clubs de lectura per la possibilitat que proporcionen als escriptors de donar-se a conèixer i també per als lectors, que d'aquesta manera s'apropen també als autors dels llibres.

Felip Vendrell, per la seva part, coordinador del Club

Conversa amb l'escriptor Isidre Grau

de lectura de Solsona, va subratllar la bona marxa del Club, en el qual es debaten entre 5 i 7 llibres a l'any, així com també la bona sintonia amb altres clubs de lectura, com el de Llobera, que ha permès compartir llibres i escriptors.

La conversa va tenir lloc a la biblioteca de Solsona

�0 677 - Divendres, 25-06-2010

Òmnium Cultural del Solsonès organitzà dijous passat, 17 de juny, una interessant xerrada sobre la Flama del Canigó, símbol de la unitat dels Països Catalans que enguany la regidoria de Cultura i diverses entitats solsonines han fet arribar a la ciutat per la revetlla de Sant Joan. La xerrada anà a càrrec de Toni Ayala, membre de l'entitat Tradicions i Costums, que treballa des de fa molts anys perquè la Flama del Canigó arribi a tota la geografia de parla catalana.

Aquest element tan identificatiu de la festa nacional dels Països Catalans compleix enguany 55 anys d'història. La vigília de Sant Joan del 1955 Francesc Pujade, excursionista profundament catalanista, juntament amb uns amics, va pujar uns feixos de llenya al cim del Canigó i va encendre una foguera, que va ser visible des de molts pobles.

En la mateixa xerrada, el Marc Barbens, d'Òmnium Cultural Solsonès, va avançar els detalls de la portada de la Flama del canigó al Solsonès.

Òmnium Cultural parlà de la tradició i simbolisme de la

Flama del canigó

Ramon Segués, Toni Ayala i Marc Barbens, durant la xerrada

Nou local d'Òmnium Solsonès

Òmnium Cultural del Solsonès disposa ja d’un local al Casal de Cultura de la ciutat, cedit per l’Ajuntament de Solsona.

La ubicació de les dependències d’Òm-nium Solsonès serà al segon pis del Casal de Cultura i Joventut, local número 20. Així mateix, a partir d’ara la bústia per a la corres-pondència situada a la planta baixa del mateix edifici, que fins ara era la número 35, passarà a ser la número 20, coincidint amb el local.

Associacions i Entitats Ramon Estany

L’acte tindrà lloc el dissabte, 26 de juny, a 2/4 de 8 del vespre, al

Teatre Comarcal de Solsona

L’Associació Amics del Bisbe Deig i Òmnium Cultural del Solsonès organitzen un acte en el qual es recordarà la figura del bisbe Antoni Deig, bisbe proper, catalanista i poeta, ferm defensor d’una església oberta, catalana i plural.

A banda de la presentació de l’obra poètica de Deig, a càrrec de Mn. Climent Forner, també intervin-dran diverses personalitats del món religiós i cultural, propers al Bisbe Anton: Albert Sáez, Mn. Francesc Romeu, Sor Lucía Caram, Mn. Jesús Huguet.

En l’apartat música, Marta Serena i Josep Maria Tripiana, ens oferiran una petita actuació, amb poemes del Bisbe Deig musicats.

Presenten l’obra poètica d’Antoni Deig i Clotet en un acte en

recordança

Èxit de la Flama del Canigó Felicitats!

Des de la Comissió Organitzadora volem agrair a totes les entitats i persones que han fet possible la portada de la Flama del Canigó a la nostra comarca i ciutat, començant per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Solsona i les entitats que hem format la Comissió: Agrupament Baixa Ribera Salada, Agrupament Escolta Claret, BTT del Solsonès, Centre Excursionista del Solsonès, Esplai Riallera, Fondistes del Solsonès i Grup de Natura.

També volem fer extensiu l’agraïment a les entitats, associacions i persones que han col·laborat a fer possible tota la diada festiva, inici-ada a Bassella, amb la recollida de la Flama del Canigó i culminada a Solsona, amb la lectura del Manifest per a la Llengua, l’encesa de la Foguera i la revetlla: Orquestra Patinfanjàs, Policia Local, Brigada Municipal, Trabucaires, Gremi d’Hostaleria –Càmping El Solsonès, Bar El Casal, El Ral, La Criolla, Restaurant Sant Ponç-.

Un esment especial per a Marga Torres, per la impecable lectura del Manifest.

I un agraïment molt, molt sincer, a totes les persones que al llarg del dia heu participat de la Portada de la Flama.

A tots, a tots plegats, moltes felicitats. L’any vinent, hi tornarem!

�1677 - Divendres, 25-06-2010

Associacions i Entitats Xavier Serra

Excursió a MontserratEl dimecres 23 de juny la residència La Vall va organitzar una excursió a Montserrat

La gent que hi va participar van assistir també a la missa conventual de les 11 del matí, on van poder visitar la Mare de Déu i gaudir del Cant de l´Escolania. Després de dinar van tornar cap a Sant Llorenç.

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

El passat dimarts 15 de juny, el president Enric Serra, l’educadora Anna Delgado i la tècnica Maria Díaz van firmar amb el director de l’oficina de Solsona, Josep Bajona, el conveni de col·laboració del projecte, “La ceràmica: Pont d’Integració”, seleccionat en la convocatòria d’ajuts a programes socials 2010 de Caixa Terrassa. L'esmentat projecte servirà per realitzar un estudi sobre la possible comercialització de productes de ceràmica elaborats per usuaris/es del Sol del Solsonès, per tal de saber la viabilitat per la futura creació d’un Centre especial de Treball. En aquest estudi es visitaran diferents ens d’arreu de Catalunya per oferir els nostres productes i la possibilitat d’arribar a acords comercials.

Firma del conveni Caixa terrassa-Sol del Solsonès

taula rodona addiccions 17 juny 2010

El Pla Estratègic Antidroga del Solsonès i rodalies (PLEAS) va organitzar a la Sala Gòtica del Consell Comarcal la primera taula rodona d’aquest 2010. La inauguració de l’acte va anar a càrrec d’Enric Serra, President del Sol; seguidament Toni Mujal, Coordinador del PLEAS, va traçar les línies en que es basa aquest projecte, va explicar les diverses accions que s’estan duent a terme i va presentar els successius ponents i la seva relació amb el món de les drogodepèndències. Entre els ponents es va comptar amb la significativa presència de tot un expert en el camp de les drogues, com és el Director de Salut Mental de la Xarxa Althaia, el Doctor Pere Bonet, que ens va parlar sobre tabac i alcohol, fent esment a la problemàtica, sovint banalitzada, que aquestes drogues comporten. Els assistents també varen tenir l’oportunitat d’escoltar en primera persona dos testimonis que explicaren la seva experiència en el món del consum de drogues, l’un com a familiar d’un consumidor i l’altre com a consumidor, fent referència a les complicacions i conseqüències que poden portar certs consums no només a la persona drogodependent sinó també al seu entorn. Finalment, i com a cloenda de l’acte, el President del Consell Comarcal, Marià Chaure, va parlar de la problemàtica de les drogues des de la sensibilitat política i la preocupació pel jovent de la comarca. El públic va respondre omplint la Sala Gòtica i mostrant una gran sensibilitat per aquesta controvertida temàtica. Des del Sol del Solsonès el més sincer dels agraïments als ponents que varen participar en aquest acte, amb fe i esperança i amb una responsabilitat compartida entre tots.

A 3/4 de 6 de la tarda del dilluns 28 de juny arribarà la Creu i la Icona a la seu del Sol del Solsonès (Josep M. de Sagarra, 3).

Presentació de l’acte, projecció d’un vídeo ( 5 minuts), pregària, ofrenes a la Creu (podeu portar una flor, llorer, etc) i a 3/4 de 7 de la tarda, sortida de la Creu.

La Creu Jove al Sol del Solsonès

Associació de Jubilats i Pensionistes Viure i Conviure de Solsona i Comarca

CargoladaEl proper 26 de juny al nostre local, situat a

l'edifici Magestic, es farà una gran cargolada oberta a tothom.

Associacions i Entitats

�� 677 - Divendres, 25-06-2010

Associacions i Entitats SOM

Fa gairebé dos mesos que vam rebre la visita de Josefina Purgimon i

Damaris Guardado de l’associació ADIC (Asociación para el desarrollo integral

comunitario) de Tacuba, El Salvador

Com és ben conegut ADIC i el SOM col.laboren des de l’any 2002 en el projecte d’apadri-nament de nens/es amb situació de desnutrició.

A la reunió del 27 d’abril, on vam assistir alguns membres del SOM i diverses persones que participen en el programa, vam rebre bones notícies:

- Des dels inicis ja s’han donat d’alta 187 in-fants

- Donat que aquests darrers temps ja ha des-aparegut pràcticament la desnutrició severa, ara el centre recuperacional, "Gladys i Odeli Ramirez", acull els infants i les seves mares en règim d’ambulatori.

- Les mares hi reben capacitació per cuinar aliments saludables i nutritius.

- El treball que es fa amb els infants i les mares ja té força impacte en la comunitat.

- L’equip de treballadors també fa detecció precoç i prevenció.

- S’atenen tots els nens/es detectats encara que tinguin altres malaties o problemes.

- Es fa formació en salut reproductiva de cara als adolescents i joves.

- En resum; ara a Tacuba la situació ha mi-llorat una mica. Hi ha més vivendes, més escoles, menys desnutrició. Abans Tacuba era el segon lloc del país amb més desnu-trició; ara és el 30è.

Ha millorat, per tant podem dir que el pro-grama d’apadrinaments és útil i eficaç.

Malgrat tot, encara queden alguns infants que no es poden atendre. La implicació de Solsona i el Solsonès en aquest projecte és tan profunda que des d’aquestes línies demanem una vegada més la solidaritat per aconseguir erradicar del tot la desnutrició infantil de Tacuba.

Si esteu interessats a col.laborar-hi podeu posar-vos en contacte amb qualsevol membre del SOM, formalitzar una butlleta d’apadrina-ment a la rellotgeria Ester o bé fer una aportació pel projecte al núm. de compte: 0049-2595-08-2394042547 del banc Santander.

Per a més informació aneu a http://som.solsonae.cat

Bones notícies de “El Salvador”

Fi de curs a l’EstelRecordant els nostres temps d’estudiants de l’any de la

picor, els grups d’activitats del club Estel també hem volgut celebrar les festes de fi de curs

La Coral , dirigida pel Mn. Joan Clos, van ser els primers a reunir-se en un dinar d’aquells que en diuen de germanor. Després de l’intercanvi de novetats i opinions entre plat i plat, la festa va acabar amb un assaig general de tot el repertori après durant el curs. No tenim cap testimoni del concert que ens vulgui donar la seva opinió, però sabem de bona tinta que va ser un èxit total. Ja ens hi tenen acostumats.

El dia 18, l’equip de Bitlles Catalanes, amb el seu staff tècnic, ajudants, massatgistes i animadors van celebrar un sopar de competició. Calia recuperar forces després d’una temporada intensa d’entrenaments i participacions en camps foranis. No cal dir que més d’un diploma es van endur, encara que fos a nivell individual. Si es donessin notes com a batxillerat, alguns tindrien molts deus seguits. Ànims i a preparar la propera temporada.

L’alegria, la companyonia i el bon ambient han estat generals en aquestes trobades. Seguiu així molts i molts anys.

El club de jubilats l’Estel del Solsonès vol fer costat,

en aquests moments de dolor, a la família de

FIDEL CASES PARCERISA,

soci núm. 265, que ens deixà per guardar-nos un lloc en

el cel. Recordem-lo en les nostres pregàries.

Reposi en pau.

Solsona, 17 de juny de 2010

Associacions i Entitats Club Estel del Solsonès

��677 - Divendres, 25-06-2010

Van ser 1.477 euros que van rebre amb mostres d'agra-ïment el president de l'entitat, Miquel Montaner, que va lloar la tasca de l'alumnat i els animà a continuar en aquest camí, implicant-se en el voluntariat de L'associació Fènix, d'ajuda i suport contra el càncer.

Durant aquest curs, l'alumnat de 3r. ESO B, dins l'assig-natura d'Atenció a la Ciutadania, sota la direcció del professor Jaume Subirà, van decidir impulsar un projecte de conscienci-ació i recollida de fons per ajudar en la lluita contra el càncer, que va culminar amb tot un seguit d'actes el 21, 22 i 23 de maig.

Lliuren 1.500 euros a Fènix del SolsonèsLa setmana passada va tenir lloc l'acte de lliurament a l'Associació Fènix del Solsonès dels fons recaptats

per l'alumnat de 3r. ESo B d'Arrels II en el seu projecte per la lluita contra la malaltia del càncer

Les delegades del curs, Maria Moumen i Ada Fontrodona van mostrar-se contentes i orgulloses pel resultat del projecte i perquè "ho hem sabut fer bé gràcies a tota la gent que ens ha ajudat". Així mateix van ressaltar la bona resposta dels actes que van organitzar, i alguns, com la xerrada "que ens va tocar la fibra", esdevenint "un cap de setmana màgic i inoblidable".

Per la seva part, Pilar Muñoz, representant de la Junta de Fènix, va agrair el donatiu i explicà que els diners serviran per adquirir un aparell de drenatge limfàtic per a malalts de càncer que serà donat al Centre Sanitari de Solsona.

Associacions i Entitats Ramon Estany

�� 677 - Divendres, 25-06-2010

Associacions i Entitats Membres actius del GNS - Grup de Natura del Solsonès

CoNFERÈNCIA

La conferència-col·loqui d’enguany s’ha centrat en el canvi climàtic, les problemàtiques i les solucions a escala global i local. Amb el títol “Canvi Climàtic: quin futur ens espera?. Impacte sobre el territori i negociacions internacionals” l’Olga Margalef, geòloga i doctorant en paleoclimatologia i en Salvador Pueyo, doctor en biologia i Investigador de l’Institut Català de Ciències del Clima, ens varen posar en coneixement del què significa la crisi climàtica, quin és l’estat i l’evolució del clima a escala planetària, quines prediccions estan sobre la taula i com està afectant a Catalunya en concret. El canvi climàtic és una realitat i la comunitat científica avisa de la gravetat de la situació. També ens varen explicar com va anar la cimera de Copenhaguen, què se’n pot treure de bo i quins van ser els grans punts de fracàs.

Per últim ens varen conscienciar de què es pot fer, com i el quan amb caràcter d’urgència. La terra necessita una res-posta imminent, cal actuar políticament i plantejar solucions. Cal un canvi social.

Per saber més de la seva campanya: El clima No està en Venda, podeu consultar http://elclimanoestaenvenda.wor-dpress.com

SoRTIDA DE PAPALLoNES

El diumenge dia 13 a les 10 del matí ens vàrem trobar un grup de gent per conèixer què és i com es fa el cens de papallones diürnes a la nostra comarca (CBMS) acompanyats d’un expert del Museu de Granollers de Ciències Naturals.

Des d’aquest museu es recullen les dades que fan 110 grups de voluntaris (entre els quals hi ha el Grup de Natura) repartits per tot Catalunya. Aquest estudi també es porta a terme en altres països europeus. El matí, malgrat les previsions mete-reològiques, va ser força tranquil i vam poder observar un bon nombre d’espècies. Tot i que, no tantes com es podria esperar en un matí més assolellat i càlid del mes de juny, però suficients per a poder practicar i aprendre tècniques d’observació.

VI Setmana del medi ambient al Solsonès (2/2)ESPECIAL CANVI CLIMÀTIC I ANY INTERNACIoNAL DE LA BIoDIVERSITAT

Conferència

Sortida de papallones

En total es van trobar 18 espècies diferents: M. cinxia, M. deione, M. didyma, M. parthenoides, L. bellargus, C. arca-nia, B. hecate, P. amanda, P.icarus, P. cartami, P. argus, O. venata, C. crocea, A. crataegui, A. euphenoides, P. brasicae, L. sinapis i L. coridon

Si us interessen les papallones i en voleu saber més podeu consultar la següent pàgina web, on trobareu informació i els resultats del seguiment a Catalunya: http://www.catalanbms.org/

DoCUMENTAL “HOME”

El diumenge al vespre es va passar a la sala cultural de l’ajuntament de Solsona la projecció del documental HOME, una pel·lícula promoguda per Nacions Unides per donar a conèixer la situació actual del nostre planeta, que no és bona, i poder canviar la tendència fomentant un respecte més gran amb el medi ambient.

Hi van assistir una trentena de persones que van poder veure durant 2 hores imatges d’alta definició captades des d’un helicòpter per diferents indrets del nostre planeta.

El documental està produït per Luc Besson i les imatges són de Yann Arthus-Bertrand; la versió en espanyol està nar-rada per l’actor Juan Echanove. HOME es va estrenar pel Dia Mundial del Medi Ambient (5 de juny) l’any passat als cinemes on només es pagaven els costos de projecció i es pot veure gratuïtament a la seva pàgina web (www.home-2009.com) i a l’enllaç del YouTube (www.youtube.com/homeproject).

El film pretén fer reflexionar que en els seus 200.000 anys d’existència, l’home ha trencat l’equilibri de gairebé 4.000 milions d’anys d’evolució de la Terra. Per molta gent, HOME és un oda a la bellesa del nostre planeta i a la seva de-licada harmonia, un viatge llarg al seu voltant, que ens ajuda a conèixer-lo, entendre’l i estimar-lo. Tot i que bona part de la pel·lícula mostra diferents aspectes negatius de la relació que l’home ha establert amb la natura, deixa també una petita llum d’esperança al final. No hi ha ni bons ni dolents, però sí desco-neixença i egoisme. Si l’home arribés a entendre que la pròpia espècie humana és una part més del món, i reflexionés que els

��677 - Divendres, 25-06-2010

seus actes aquí tenen els seus efectes en tot el planeta, potser s’invertiria la tendència d’aquest últim segle, en que el consum exagerat ha estat la norma generalitzada. És una pel·lícula que dóna per fer molts debats i parlar-ne.

Aquesta Setmana del Medi Ambient que ha organitzat el GNS estava dedicada al Canvi Climàtic, cosa que reflecteix perfectament la pel·lícula. Us animem a veure-la i a promocionar-la entre la gent que estimeu perquè només entre tots podrem parar el Canvi Climàtic del que, d’una manera o altra, ToTS en som responsables.

VALoRACIÓ

Des del GNS valorem positivament la qualitat dels con-tinguts de les jornades i agraïm l’ajut de l’ajuntament de Solsona. Però hem de destacar la poca participació als actes, sigui per

Associacions i Entitats Membres actius del GNS - Grup de Natura del Solsonès

Documental "HOME"

desconeixement, desmotivació o simplement per la superposició d’altres actes durant el cap de setmana.

Tot i això, estem motivats per continuar difonent els valors mediambientals, perquè la gent els conegui, els interio-ritzi i els valori com a importants per ajudar a tenir un planeta millor.

El planeta és la nostra casa (Home).

www.lacetans.org/gns

La bona acollida a Solsona dels cursos de salut a través del tai-txi en garanteix la continuïtat Una seixantena de persones finalitzen aquesta setmana la segona edició dels cursos,

organitzada per la regidoria de Polítiques d’Igualtat

Aquest dimecres es va impartir a Solsona l’última classe dels cursos de salut i benestar a través del tai-txi orga-nitzats per la regidoria de Polítiques d’Igualtat. Atesa la bona acollida de l’activitat, que va començar el març, l’Ajuntament ha anunciat que s’està treballant en l’organització d’una nova edició per als mesos d’octubre, novembre i desembre.

Han participat en la segona edició del curs una sei-xantena de persones, majoritàriament dones, en tres grups diferents. A més del tai-txi s’han treballat altres tècniques de relaxació. Per a Encarna Tarifa, regidora de Polítiques d’Igualtat, “en un context de crisi, que en molts casos re-percuteix emocionalment, perquè provoca estrès i angoixa, aquesta pràctica té molts beneficis per a la salut”. I això s’ha vist reflectit en “l’èxit de participació” i en “l’altíssi-ma demanda perquè se’n programin nous cursos”, diu Tarifa.

Aquesta activitat forma part del desplegament del Pla de polítiques de dones i igualtat d’oportunitats a la comarca del Solsonès i té la col·laboració de l’Institut Català de les Dones. El període d’inscripcions per participar en la propera edició s’obrirà durant la segona quinzena de setembre.

Cursos Ajuntament de Solsona

Les classes es duen a terme al Casal de Cultura i al gimnàs del CEIP Setelsis

Col·laboració amb l’ACAFD’altra banda, en la propera edició es crearà un grup nou,

els dilluns, en què es practicarà específicament tai-txi terapèutic per a aquelles persones amb algun tipus de malaltia o dificultat física. Aquesta ampliació de l’oferta es farà en col·laboració amb la seu territorial de l’Associaciació Catalana de Persones Afectades de Fibromiàlgia i Fatiga Crònica (ACAF), que també organitzava aquesta activitat per a les persones associades.

�� 677 - Divendres, 25-06-2010

Associacions i Entitats Agrupament Baixa Ribera Salada

L'any passat el nostre Agrupament va complir els 25 anys de la seva creació i aquest any celebrem que fa 25 anys que es va posar la primera pedra al nostre local. El local social d'Ogern ha estat molt important perquè la gent de Castellar, Montpol, Ceuró, Ogern i Altès es coneguessin i fessin activitats conjuntes. Va ser un projecte molt ambiciós, ja que els ajuntaments d'aques-tes parròquies estaven molt poc interessats a col·laborar-hi. Es va poder construir gràcies a la gent que hi va ajudar donant els terrenys, fent de manobre, demanant ajudes a la Diputació de Lleida, fent activitats per recollir diners, etc. Són molts anys

Agrupament Baixa Ribera Salada - 25è ANIVERSARIEnguany a l'Agrupament Baixa Ribera Salada estem de celebració

El Marc de les Tàpies preparant el dinar

El Marc Barbens d'Ogern, representant d'Òmnium Cultural del Solsonès

Entaulats compartint un bon dinar

d'esforços per tirar endavant aquesta entitat en una zona on fa 25 anys hi vivia poca gent i al llarg d'aquests anys molts n'hem marxat i no vivim a la Baixa Ribera Salada.

El diumenge 13 de juny ens vam trobar un nombrós grup de veïns d'aquests pobles per compartir un bon dinar molt contents d'aquest aniversari i esperem fer-ne molts més.

A la tarda, un representant d'Òmnium Cultural del Solsonès ens va oferir una xerrada per parlar del sentit de la Flama del Canigó. Aquest any la nostra entitat participarà en l'arribada de la Flama a Ogern el dia 23 a la tarda i posteriorment es portarà a Solsona.

Associacions i Entitats Club de jubilats l'Arcada Vall de Lord

Aquest grup de Sant Llorenç de Morunys i comarca, el passat dia 3 de juny, va anar d'excursió a Sant Miquel del Fai i a les enramades de Sallent. Vàrem gaudir de la natura i també de la imaginació i el bon

gust dels carrers guarnits. El Club de jubilats l'Arcada Vall de Lord va organitzar el viatge.

Excursió a Sant Miquel del Fai i enramades de Sallent

��677 - Divendres, 25-06-2010

Esquerra compromet tots els seus mitjans per a fer possible el referèndum d’independència

El passat dissabte, Esquerra del Solsonès va assistir a l'acte que l'Esquerra Nacional celebrava a Barcelona per tal de donar suport a la iniciativa popular per convocar un refe-rèndum per la independència. L'acte simbolitzava l'inici d'una campanya en la que tots els militants d'Esquerra s'hi abocaran de ple i col·laboraran en la recollida de signatures de la IP, que havia estat admesa a tràmit per la Mesa del Parlament el passat dimarts 8 de juny.

En aquest sentit, el president d'Esquerra, Joan Puigcercós, va anunciar que "estem disposats a treballar, al costat de la Coordinadora, de la societat i les entitats, fermament i amb orgull, per aconseguir les signatures necessàries per tirar en-davant el referèndum. Esquerra ha estat una fàbrica d'inde-pendentistes en els darrers 25 anys", va assegurar Puigcercós. Tot seguit, va detallar l'estratègia, en 3 punts clau, per aconseguir la independència l'any vinent, resumits a continuació:

1- Recollida de les 220.000 signatures necessàries perquè la IP (Iniciativa Popular) sigui discutida al Parlament, d'acord amb la nova Llei de consultes. Esquerra posarà tots els mitjans al seu abast per a fer que reculli el màxim nombre de signatures per a dotar de la major força possible el referèndum.

2- El Parlament de Catalunya votarà la proposta de refe-rèndum. Esquerra ja ha compromès el seu vot afirmatiu.

3- Cal demanar l’autorització de l’Estat Espanyol. Esquerra es compromet a tirar-lo endavant igualment ja que aquest serà el moment culminant del procés: “L’Estat Espanyol farà el ridícul davant del moment i no podrà aturar la força democràtica del poble de Catalunya”

En l'acte, al que hi van assistir unes 300 persones, també es va comptar amb les intervencions del president del Parlament, Ernest Benach, i la diputada i alcaldessa de Santpedor, Laura Vilagrà.

Partits Politics ERC-Solsonès

Esquerra del Solsonès va cele-brar el passat divendres el seu congrés comarcal en el que es van elegir els dos candidats que corresponen a la federa-ció comarcal d'Esquerra al Parlament de Catalunya. Així, els militants d'Esquerra del Solsonès van votar per unanimitat l'elecció d'Isabel Roca i de Josep Colell, que passaran a formar part de les llistes d'ERC al Parlament per la demarcació de Lleida.

Isabel Roca, llicenciada en dret, i Josep Colell, pagès, sindicalista actiu a Unió de Pagesos i actualment alcalde de Llobera, tenen una llarga vinculació al partit en l'activitat diària.

Isabel Roca, esposa del difunt alcalde de Solsona i histò-ric dirigent d'ERC del Solsonès, Xavier Jounou, assumeix ara, de manera directa, el compromís de formar part del projecte polític d'Esquerra Republicana del Solsonès.

Josep Colell es va implicar, després d'anys de col-laboració, en la primera línia política d'ERC-Solsonès fa tres

Per primera vegada, el Solsonès tindrà dos candidats en les llistes d'ERC al Parlament de Catalunya

Els militants d'Esquerra del Solsonès voten per unanimitat les candidatures d'Isabel Roca i Josep Colell en representació del Solsonès per a les llistes lleidatanes al Parlament de Catalunya

anys, en encapçalar la candidatura d'Esquerra a l'Ajuntament de Llobera, municipi del qual n'és l'alcalde.

El president comarcal d'ERC, Carles Montoriol, ha mostrat la seva satisfacció per l'elecció dels dos can-didats: "Tots dos tenen un profund coneixement de tot allò que afecta a la nostra comarca i, en cas de poder ser escollits diputats, estarien de ben segur a l'alçada que correspon als reptes del Solsonès al Parlament

de Catalunya".En termes similars s'ha manifestat David Rodríguez,

actual alcalde de Solsona i, fins fa poc, secretari d'organització d'ERC-Solsonès: "En les properes eleccions al Parlament ens hi juguem molt tots plegats, per això, l'elecció de la Isabel i el Josep són la constatació que des del Solsonès apostem fort en aquestes eleccions. Són dues persones d'una gran vàlua política i personal que contribuiran a donar empenta a la candidatura d'Esquerra al Parlament de Catalunya".

Isabel Roca Josep Colell

�� 677 - Divendres, 25-06-2010

Indrets amb Misteri (Solsonès) Jaume Clavé

Santes Creus de Bordell (3/4)

Les Caramelles del 1956

Al municipi de Pinell hi havia dues sufragànies, llocs apartats que no arribaven a parròquia: Sant Miquel de Masden-forn, que era de Sallent, i Santes Creus de Bordell, que pertanyia a Madrona. Aquesta, però, va assolir molta categoria, tanta que se li va assignar un capellà propi per al qual es va construir una petita rectoria aprofitant una de les parets de la capella, amb data de l’any 1899, el darrer de la centúria. Tan poc que fa, històricament parlant, i ja no se’n recorda res, com no sigui la imatge d’un rector molt gras que carregava el seu pes damunt d’un atribolat ruquet, comprat segurament dels més barats a la Fira del Bancal, ja que el sou d’una sufragània no donava per luxes.

Però l’any 1956 aquell grapat de masies bullia de gent i de joventut i es van veure amb cor de fer unes caramelles, que aquestes sí que encara es recorden i se’n conserven moltes fotos. Es van conèixer com les Caramelles de la serra del Bancal. Ens informa un dels seus protagonistes, el Pere de Rossells. Van ser unes caramelles històriques, d’allò més galejades per la gran colla d’homes que portaven el seu corresponent trabuc i era fama que n’hi havia un de tremendament gros. Tots van disparar a desdir sense estalviar pólvora, ja que en van comprar 500 quilos. D'això se’n deia galejar i ho feien a mida que s’acostaven als punts habi-tats. Van assajar els cants amb el gran músic de Sanaüja, que fou el Ramiro Rius, i el seu gendre Ramon Julió, i el Joan del Mingo els va ensenyar el ball dels cascavells. Es van llevar a la 1 de la nit, hora vella, per anar a missa a l’ermita de Sant Pere del Pujol, a l’enclavament de Florejacs. D’allí van fer cap a Sanaüja, on entraren triomfalment amb gran espeteguedera de trabucs i amb l’abanderat Ramon Torra, que anava a cavall i que es tornaven amb el Pere de Rossells, que duia el ramal. Havien de recitar un vers en arribar i un altre en marxar. Després de cantar i ballar a la plaça Major i de ser obsequiats amb el dinar, a la tarda van fer tot Ribelles, on

��677 - Divendres, 25-06-2010

van dormir. El segon dia van recórrer Vilanova de l’Aguda i tota la Vall de Vilanova, anant de masia en masia, i encara el tercer dia van fer les cases de la part alta de Madrona, finalitzant a la Codina. Van ser, sens dubte, unes caramelles a l’estil antic, com no se’n tornarien a fer d’altres. És de suposar que es van desvetllar moltes amoretes entre aquella joventut tan engalanada i que es van arroplegar moltes dotzenes d’ous amb la ballesta que s’enfilava cap als balcons i finestres de tantes cases i masies.

Diguem de passada que les caramelles han de tenir un origen molt antic i desconegut. Són una autèntica institució cata-lana, amb uns elements que fan pensar que ja existien molt abans de Crist, en temps dels ibers, com a festa primaveral que evocava el retorn de la vida i que després es va cristianitzar per evocar la resurrecció gloriosa de Crist. No, els catalans som molt més antics del que ens hem cregut i els ibers ja eren com nosaltres en llengua i costums. El nom de caramelles, de faiçó tan catalana, ja no es recorda què vol dir de tan antic que ha de ser, però sembla referir-se a l’instrument que es desplega per fer arribar la cistelleta als balcons i finestres de les cases, que avui en diem ballesta, però que se’n podia haver dit justament les caramelles, per tractar-se d’un estri tan singular que servia per encaramar objectes amunt i que li escau un nom plural. Per fer caramelles calia caminar molt, tot anant d’una masia cap a l’altra per cantar el renaixement de la vida, i per això quan s’ha fet molt camí és diu que s’han fet moltes caramelles, però això no vol pas dir que aquest sigui el significat originari de la paraula.

Indrets amb Misteri (Solsonès) Jaume Clavé

El director Ramiro Rius, de perfil.

BUSAFesta Major.- Diumenge, 27 de juny, Missa a la 1.

CASTELLAR DE LA RIBERAFesta Major de Sant Joan.- Diumenge, 27 de juny, a les 11, Missa a l’església de Sant Joan de Castellar.

PINELLFesta de Sant Joan a Vilardaga.- Aquest dissabte, 26 de juny, a les 7 de la tarda, Missa de Sant Joan a la capella de Vi-lardaga. Sant Cristòfol.- Diumenge, 4 de juliol, a les 10 del matí, Missa i benedicció dels cotxes.

MoNTCALBFesta Major.- Dimarts vinent, 29 de juny, és la festivitat de Sant Pere, patró de la parròquia. Missa a les 12 i benedicció del pa.

Parròquia i Bisbat Ramon Estany

SoLSoNA

Dia del malalt.- Diumenge, dia 27, a la Catedral, a la Missa de 2/4 d’1, celebrem el Dia del malalt, que co-mençà a celebrar-se l’any 1985, és a dir, fa 25 anys. Durant aquests anys ha servit per apropar el món dels malalts a les comunitats cristianes i afinar la seva sensibilitat. És just i saludable aprofitar la ce-lebració dels 25 anys per agrair al Senyor tot el bé que, amb la seva inspiració i ajut, hem pogut fer als germans més petits, els malalts, i el que ells ens han regalat. Tots els malalts que pugueu i totes les perso-nes que tenen ganes de treballar al servei dels malalts esteu convidats a la celebració d’aquest dia. Hi partici-parà la Coral Caixa Catalunya.

El bisbat de Solsona estrena logotip

Amb un disseny de Mn. Joaquim Calderer, la web de la diòcesi de Solsona mostra un nou logotip, que substitueix el que apareixia fins ara i que no era prou apropiat, donat que era l'escut del bisbe Jaume Traserra. A partir d'ara hi podem veure en el nou logo, un bàcul, una tiara episcopal i una creu, amb la inscripció Bisbat de Solsona.

�0 677 - Divendres, 25-06-2010

Parròquia i Bisbat Ramon Estany

El Bisbat de Solsona ja expedeix credencials per al Camí de Santiago

Confirmacions a la Catedral de Solsona El bisbe de Solsona, Mons. Jaume Traserra, ha administrat el sagrament de la confirmació

a una vintena de nois i noies de Solsona i Torà. L'acte ha tingut lloc aquest diumenge, 20 de juny, a la Catedral Basílica de Solsona

Cada any un bon nombre de pelegrins de molts pobles i ciutats del nostre bisbat decideixen fer el Camí de Santiago. Aquest any 2010, aquest nombre de pelegrins ha augmentat ja que es torna a celebrar l’any jubilar compostel·là.

La majoria d’aquests pelegrins volen obtenir, al final del camí, “la Compostel·la", una acreditació que dóna constància que la persona ha realitzat el Camí com a pelegrí. Per aconse-guir “la Compostel·la" s’han d’haver complert alguns requisits com ara haver realitzat uns quilòmetres determinats del Camí a peu, a cavall o amb bicicleta, sempre amb motiu religiós i espiritual.

Per poder certificar que s’han complert els esmentats requisits el pelegrí necessita una credencial que anirà segellant al seu pas per les parròquies, albergs, confraries...que trobarà al llarg del Camí.

Les credencials només poden obtenir-se a través de les parròquies i confraries; tenen l’objectiu d’identificar el pelegrí i tenen dues finalitats pràctiques: l’accés als albergs que ofereix

l’hospitalitat cristiana del Camí i poder sol·licitar “la Compostel-la" en arribar a Santiago.

Les persones interessades a obtenir les credencials poden dirigir-se al mossèn de la seva parròquia, o bé poden trucar a la cúria diocesana al tel. 973 48 06 19 (Júlia). Les credencials tenen un preu de 50 cèntims cadascuna.

�1677 - Divendres, 25-06-2010

Aquesta creu ve de voltar mig món i arriba aquest dilluns, 28 de juny, a Solsona. Porta les marques de la fe i la conversió a Crist de molts joves, és una bona notícia per a tothom, especial-ment pels joves, els malalts i els qui estan sols.

A les cinc de la tarda, visitarà els avis a la capella de l’Hospital. S’alçarà benefactora sobre els ancians i els qui en tenen cura (parents, treba-lladors i voluntaris). Serà un moment de pregària i de consol pels malalts i d’intercessió fervent per tots els joves que acompanyaran la creu durant el seu pelegrinatge pels bisbats de Solsona i Vic.

A un quart de set de la tarda, tindrà un encontre amb els usuaris del Sol del Solsonès a la seva seu. Els invitarà a confiar en la llibertat de l’Evangeli de Crist i els recordarà que ells són els preferits del Senyor. Tots els membres de l’associació i els veïns del barri estan convidats a acompanyar-los.

A un quart de vuit del vespre, la creu entrarà a l’esglé-sia de la Companyia de Maria. Poc després presidirà la missa

La Creu dels joves a Solsona

parroquial del vespre. Serà el moment per pregar per tota la parròquia i les seves necessitats i per unir-nos al misteri de la passió, mort i ressurrecció del Senyor. Que bonic seria que els nens i nenes, especialment els que han fet la primera comunió, amb les seves mares i àvies, poguessin pregar davant d’aquesta creu.

Finalment, a dos quarts de deu de la nit, entrarà a la Catedral i s’instal·larà a la capella de la Mare de Déu del Claustre. Tots els joves de la ciutat i els qui busquen la felicitat i l’esperança són convidats a contemplar-la i a confiar llurs alegries i problemes sobre la creu dels joves.

Tots els fidels trobaran en aquest progra-ma d’activitats un moment per a venerar aquesta

creu. Els infants i joves ja han començat les vacances, només podran veure aquesta creu si tots els fidels de Solsona es fan acompanyar pels fills o pels néts. Si no podeu aconseguir-ho, almenys atanseu-vos-hi sols i pregueu per ells davant d’aquesta creu tan especial.

Parròquia i Bisbat Redacció

Trobades Redacció

El proppassat dia 20, diumenge, un grup de 40 llati-noamericans, procedents del Vallès Oriental, va fer una visita al Solsonès. Es tracta d’un grup que, des de fa cinc anys, es reuneix mensualment a la casa que la Companyia de Maria té a Cardedeu, per tal de participar en alguna xerrada de tipus formatiu, celebrar el Nadal i tenir l'oportunitat d'interrelacio-nar-se. Amb l’objectiu d’anar coneixent la terra catalana, cada

Un grup de llatinoamericans visita Solsonaany acaben el Curs visitant algun Santuari de la Mare de Déu. En la sortida d’enguany, visitaren la Col.legiata de Cardona, participaren en la Missa del Santuari del Miracle. Després de dinar al parc de la Mare de la Font, varen donar un tomb per Solsona, per tal de conèixer una mica l’estructura de la ciutat; i acabaren la jornada fent una especial visita a la Mare de Déu del Claustre.

�� 677 - Divendres, 25-06-2010

Natura El Racó del Cultiu Ecològic

La natura, d’on formem part els éssers humans, té la solució a totes les malalties i problemes que podem tenir; en ella es creen i en ella es poden resoldre. Tan sols cal saber i conèixer les diferents plantes medicinals amb les seves propietats i els seus usos. Poder cuidar-se amb el què ens dóna la natura és el millor remei que hi ha; saludable, natural i sense contraindi-cacions ni efectes secundaris que malmeten i atempten contra la nostra salut.

Algunes de les plantes medicinals són: l’Estevia, la Kalanchoe, la Perilla (o Shiso), el Lepidio, l’Artemisa, la Fari-gola, la Valeriana, la Dent de Lleó, la Tarongina, la Camamilla, l’Arç Blanc, l’Eucaliptus, la Cua de Cavall, el Fonoll, el Peu de Lleó, la Calèndula, la Xicòria i un gran etc. En propers articles explicarem les diferents propietats de cada una de les plantes medicinals, de moment us expliquem al detall com tractar-les per al consum; les diferents maneres de preparar-les.

Com tractar les plantes medicinals per al seu consum?

Infusió: escalfar aigua i afegir la part de la planta ne-cessària en el primer bull. Tot seguit s'aparta del foc, es tapa i es deixa reposar uns minuts. La infusió una vegada feta no ha de bullir. Se sol preparar amb les parts joves de la planta, com a fulles, flors i llavors.

Decocció: procés pel qual la planta es bull en aigua durant un període de temps determinat. S'usa aquest procedi-ment amb les parts més dures, com a escorça, fulles coriàcies, arrels i tiges.

Reducció: si la cocció es du a terme durant més de 20 minuts, es produeix la reducció. S'empra per a principis actius que resisteixen la calor i dels que es necessita, per la seua escassa proporció, una major concentració.

Maceració: consisteix a deixar reposar les plantes en ai-gua freda durant algunes hores. Serveix per a extraure principis actius inestables enfront de la calor però solubles en aigua.

Tintura o vins medicinals: és la maceració feta en alcohol i normalment porta una part de la planta per cinc d'al-

Les plantes medicinals

cohol. S'usa si els principis actius no es dissolen bé en aigua o són de sabor desagradable, emprant-se generalment planta seca. Són molt coneguts els vins de quina o l'aiguardent d'aranyoner (patxaran).

Xarops: són dissolucions de sucre en aigua a què després se'ls afegeix la planta.

Suc: directament es trituren les plantes fresques i després es tamisa el líquid.

Olis medicinals: igual que l'alcohol, l'oli és un altre dels dissolvents més usats. De fet hi ha certes plantes que transferei-xen millor els seus principis actius a l'oli. Són els més utilitzats per a ús extern (fregues, massatges o untes).

Cataplasmes o compreses: es fan bullint la planta o sot-metent-la a l'acció de l'aigua. Les plantes bullides s'emboliquen en draps prims que se situen sobre la zona a tractar.

Bafs: es preparen amb herbes aromàtiques, les quals es bullen en aigua. El vapor que es desprèn del recipient una vegada retirat aquest del foc, és el que ha de ser inhalat.

Des del Racó del Cultiu Ecològic volem donar a conèixer tots els remeis naturals que existeixin, ja que creiem en tot allò que sigui natural i no s’hagi tractat amb químics ni tòxics, per això, us recomanem un web: www.dolcarevolució.cat . Aquesta pàgina és d’una associació que es diu LA DOLÇA REVOLU-CIÓ DE LES PLANTES MEDICINALS, des d’on es vol fer arribar coneixements sobre plantes medicinals i teràpies naturals a la societat amb la finalitat de redescobrir els tresors que la mare naturalesa posseeix per curar les nostres sofrences i per donar-nos salut. En ella hi trobareu experiències i casos reals de tractaments amb plantes medicinals i també hi podreu aportar els vostres coneixements i experiències.

Un dels motius de l’associació és respondre amb fets a la manca d'ètica d'algunes multinacionals a les quals no els interessa que els avenços farmacèutics eradiquin completament certes malalties, i que adrecen la investigació a cronificar la malaltia enlloc de curar-la. Podeu llegir l'entrevista feta al Premi Nobel de Medicina Richard J. Roberts: http://lacomunidad.elpais.com/casajuntoalrio/2007/10/18/el-far-maco-cura-es-rentable. Cap dels nostres governants no s'ha mogut arrel de la denúncia d'aquesta pràctica contrària a l'ètica i a la humanitat.

��677 - Divendres, 25-06-2010

Artesans i productors ecològics Celsona Informació - Associació d'Artesans i Productors Ecològics

Artesania en pedra ParcerisaUna petita empresa artesana familiar

Ens poden trobar o conèixer:Casa Sant Just.Urbanització El Pi de Sant JustOlius (Lleida)Tel: 973 29 93 05loreto.parcerisa@gmail.comwww.artesansdelsolsones.com

El fundador d’aquesta empresa familiar, Lluís Parcerisa Riu, avui ja jubilat, es va iniciar al món de l’artesa-nia amb pedra l’any 1982; el 1984 el se-gueix la seva filla M. Loreto; l’any 1987 s’hi afegeix la filla petita, la Sabina. Els primers treballs que feren eren llars de foc personalitzades, elements construc-tius per a obra nova i restauració de masies, façanes dins el casc antic, etc. De la pedrera que tenen legalitzada, n’extreuen la pedra anomenada Arenis-ca Molassa del Solsonès. Aquesta és la pedra que utilitzen per a la realització de les seves comandes dins la comarca del Solsonès, ja que una de les coses que més vigilen a l’hora de treballar és, per una banda, que el color de la pedra siguil’adient a cada sector del territori i per l’altra banda, que l’acabat que s’hagi de fer a la pedra, tant si és obra nova com restauració, sigui el que li correspon-gui (punxonat, tallantat, buixardat, polit, deixat de serra, etc.). Aconseguir que la pedra que treballen s’integri al màxim dins l’obra, intentant copiar el treball artesà que havien fet els antics mestres picapedrers, buscant la perfecció, és el màxim objectiu que s’imposen a l’hora de treballar la pedra.Algunes de les obres que han sortit del seu taller són la restauració de l’Ajunta-ment de Solsona, l’Església d’Olius, la pavimentació de la plaça de Sant Joan, el Passeig de les Moreres, els edificis dels Escolapis, cal Jalmar, ca l’Esquitx,

col·laboració en la realització de les es-cultures de diferents escultors i una llar-ga llista de petits particulars d’arreu de Catalunya i Andorra que han volgut fer les seves obres amb pedra de cal Parce-risa.El fet de pertànyer a l’Associació de Productes Artesans i de Qualitat del Solsonès, els motiva a ser més exigents en la realització dels seus treballs i així continuar amb la difusió d’aquests ofi-cis artesans que, malauradament, s’estan perdent.

�� 677 - Divendres, 25-06-2010

Opinió Josep M. Borés

Els veïns de Santa Susanna demanen petits canvis en les obres de la variant

Tot i que la variant de Santa Sussanna ja va ser aprovada pels veïns, ja fa uns quants dies, no ha estat fins avui dia que, amb l'inici de les obres, no s'han vist uns quants petits detalls que, sense variar en cap cosa les obres definitives, servirien per ajustar aquesta obra a les necessitats i requeriments dels veïns.

Com podeu llegir a la plana següent, la Florinda ens fa partíceps del que sembla una petita injustícia en fer un traçat per on es fa malbé de les poques línies de vegetació que taparien

la carretera de les cases i on la gent de carrer no entenem el perquè no es pot desplaçar la carretera un metre a l'esquerra, quan a l'esquerra no hi ha res de res.

Per altre costat els veïns també consideren innecessària la rotonda que hi haurà en el lloc on hi ha la cruïlla del pantà i de Freixinet amb la C-55. Quan la variant estigui acabada, aquesta cruïlla deixarà de ser un punt de trànsit i només hi passaran per allí els veïns i la gent que vulgui anar al pantà de Sant Ponç i és per això que no veuen necessària la construcció d'una rotonda de 9 metres de diàmetre en aquesta cruïlla, podent ser "o més petita, o no fer-la, perquè el trànsit que hi haurà no farà que sigui un punt negre". Un dels altres detalls que els veïns consideren que s'hauria d'ajustar és la situació de la parada d'autobusos, situant-la uns quants metres més amunt d'on està prevista, just al mig de l'aparcament de davant de cal López.

Les obres de la nova variant inclouen la continuació de la carretera per darrera de Can Ponç i una rotonda elevada que donarà accés a Santa Susanna i a Sant Ponç i a Freixinet per l'altre costat. En aquest moment també estan documentant la bassa que hi havia al darrera can Ponç i que recollia amb una canal tota l'aigua de les costes i que servia per regar un hort. Aquesta bassa feta en pedra, va deixar d'usar-se quan van instal·lar l'aigua cor-rent i es va transformar en un lloc on abocar-hi les escombraries dels veïns. La bassa es catalogarà i es tornarà a tapar tal i com ens ha comentat el Felip, el seu actual propietari.

En aquesta cruïlla hi va una rotonda de 9 metres que els veïns veuen innecessària

Arqueòlegs estan catalogant una bassa que servia aigua a un hort

Les obres de desbrossament són espectaculars. Aquí teniu el tram que hi ha des de la carretera de Freixinet cap a enllaçar a la carretera en direcció a Cardona.

��677 - Divendres, 25-06-2010

Honorable sr. Conseller de Política Territo-rial i Obres Públiques:

Ja em perdonarà l’atreviment d’enviar-li aquesta nota saltant-me totes les persones amb capacitat de decisió que hi deuen haver entre vostè i el problema que li exposaré. Però m’ha semblat que a la seva secretària li seria més fàcil que no pas a mi d’esbrinar a qui s’hauria hagut d’adreçar.

Visc en un poblet del Solsonès que es diu Freixinet. S’hi arriba per una carretera que surt de la comarcal C-55 a l’alçada dels quilòmetre 70-80. La cruïlla entre aquestes dues carreteres és extrema-dament perillosa i qui més qui menys hi ha tingut algun ensurt. La mare de la meva amiga i veïna hi va deixar la vida. Ens hem de felicitar, doncs, que finalment es faci alguna cosa per estalviar-nos el perill.

És cert que mentre es va discu-tir sobre com hauria d’anar la variant de Santa Susanna no vaig estar al cas del tema i que no vaig presentar cap al·legació a la proposta final. Potser ara hauria de callar. Però un dia arriben les màquines i comencen a tallar un bosc magnífic i et sap greu. Després veus desaparèixer unes parets d’horta i també te’n sap. I passes per davant un dia i un altre i finalment decideixes parar i preguntar. Ho preguntes al Fe-lip Vendrell, que tota la vida ha viscut amb una carretera a tocar de casa i ara haurà de conviure amb dues carreteres i dues rotondes. El Felip t’ho ensenya. Et mostra el viver que els arqueòlegs estan descobrint per tornar a tapar: no són restes massa importants i allà hi ha d’anar un talús. Però no hi passa pas la carretera pel viver? Preguntes. No, però hi ha d’anar el talús. Proba-blement amb arguments d’arqueòleg és difícil salvar-lo, però quants vivers com aquest tenim al Solsonès? No és un bon record dels temps en que el Solsonès patia misèria d’aigua? No ens podria mostrar maneres de gestionar l’aigua ara que sabem que en necessi-tem una nova cultura?

El Felip t’ensenya també les estaques i aprens que tota la tanca vegetal que separaria la nova carretera del seu jardí anirà a terra. No pot ser, penses. I per què?

Opinió Florinda Plans

Una variant i un jardí

Per conservar-la s’hauria de desviar una mica la carre-tera petita i així val massa diners - diu el Felip. Però: quan val un arbre viu de 20 anys? I un de 30? I tota una tanca? Quanta

vida hi cap en una tanca vegetal ja madura? Quants anys, aigua i ener-gia necessitarem per fer-ne una altra d’igual uns metres més enllà? Quants anys haurem de veure el cobertot que quedarà al descobert mentre la nova tanca no el tornarà a tapar?

Quan val el benestar d’una família?

El jardí del Felip és privat però jo hi he anat a collir prunes, a pidolar plantes diferents, hi he assajat amb la coral de Freixinet, hi he sopat... Quantes parelles s’hi han fet les fotos de casament? Quants afeccionats a la jardineria s’hi han deixat caure, casualment?

Quantes pàgines dels llibres del Felip deuen haver estat escrites en aquest jardí? El Felip ens ha preservat un patrimoni cultural explicant-nos mil històries de pagesos, no estaria bé que en agraïment li salvéssim la tanca?

Però encara que ell no s’ho mereix, hauríem de reconèixer que el jardí és magnífic. Per això m’agrada-ria poder fer alguna cosa per salvar la tanca que el protegeix i el viver que l’acabaria d’ensenyorar.

A Riner hi va haver gent que van treballar, i molt, per aconseguir una variant de Santa Susanna que acontentés tothom. No els vaig ajudar. A Solsona hi va haver una llista molt llarga de gent que va lluitar fort per tal que els Escolapis no anessin a terra. I no se’n van sortir. Jo sóc a la llista, moltíssim més llarga, de les persones que no hi van lluitar i ara se’n pene-deixen. Aquest cop m’agradaria no haver de lamentar una vegada més la meva passivitat.

Atentament.

�� 677 - Divendres, 25-06-2010

Opinió F. Torres

En un vers del poeta Tennynson l'autor ens invita a elegir "La part assole-llada de la vida". Penso que, efectivament, la nostra vida, com els carrers de la ciutat, té una vorera assolellada i una altra a l'ombra. I indistintament, sense que ningú no ens empenyi, escollim l'assolellada a l'hivern i l'ombra en els mesos d'estiu. Però també penso que hi ha un gran nom-bre de persones que sembla que en la seva vida han elegit anar sempre per la vorera de l'ombra en ple hivern. Es passen la vida mastegant els seus dolors i fracassos en comptes de paladejar les seves alegries i esperances proclamant el goig de viure. Per la meva experiència no puc ignorar que hi ha circumstàncies en la vida que t'obliguen a caminar per l'ombra perquè hi ha dolors que no es poden esquivar. Però tot i així l'home hauria de recordar que de la mateixa manera que per les voreres de l'ombra de tant en tant es cola algun raig de sol entre dos edificis, també en tot dolor hi ha misterioses ràfegues d'alegria o almenys de consol.

Si estic malalt és evident que pa-teixo i difícilment podré fugir del dolor. Però aquest dolor no m'ha de fer oblidar que a la meva vora tinc persones que m'es-timen i precisament en aquell moment m'estimen més degut a la meva situació. En aquest moment puc adoptar dues postures: Una, rendir-me al sofriment amb la qual cosa augmentaré el dolor, i una altra més positiva, pensar en l'amor i afecte de les persones que m'acompanyen i això farà que el dolor quedi reduït a la meitat.

Totes les coses del món, i per descomptat, també la nostra vida, tenen una cara assolellada, però ens costa con-fessar-ho perquè ens sentim més herois fent veure que som capaços de caminar per la vida malgrat la càrrega de dolor que portem a sobre.

A vegades la tristesa és inevitable quan ve per motius aliens a la nostra voluntat. Però el que sí que és evitable, i com a creient considero que podria ser pecat, és la tristesa voluntària. No entenc aquesta tendència o mania d'alguns d'anar a l'estiu per on més toca el sol i a l'hivern per on més bufa el vent.

Malgrat les dificultats de la vida, accepto la invitació del poeta.

La part assolellada

El pare del Josep Valls i Regada es deia Salvador, la seva mare Pilar i la caseta al carrer de la Regata fa cantonada amb Sant Miquel petit. Aquesta case-ta, el Josep la deixat molt boniqueta. La Pilar despatxava en una carnisseria al carrer Terceries que era de cal Bodegó. Amb la meva mare tenien gran amistat i tingueren el nen el setembre de 1918. Amb el Josep no hi tenia gaire relació, ell jugava amb nens que jo no podia jugar-hi, però me l'estimava molt. Un germà que es deia Rossendo Valls, que tenia sis dits a la mà, em va ajudar molt, tenia una gran bondat i molt esperit, m'acompanyava algunes vegades que pujàvem al Castellvell. Ell i el Joan de cal Jaumet del forn eren dos àngels que m'ajudaven i em defensaven si em feien malifetes. En Rossendo tenia molts bons sentiments i li agradava ser capellà, però en venir la república no va anar al seminari.

En arribar a la joventut tots teníem la nostra ocupació, però no deixà l'es-timació i moltes vegades amb un carret i un "machu" anàvem a dinar en alguna font, fins hi tot pujàrem la Bòfia. Les carreteres d'ara no hi eren, deixàrem el carro i arribàrem a la font caminant, llavors el Rossendo m'acompanyava.

Un dia vam anar a tallar enfiladors de boix al terme de Riart. L'amo de Riart es deia Joan i vivia amb una germana que es deia Dolores; eren molt bona

gent i ens estimaven molt i ens va dir: "Els que haveu tallat vos els enporteu, però no en talleu més. Diuen que vindrà la repar-tidora, si ve pugeu a buscar-me!".

Per desgràcia aquell any sigué la Guerra, la repartidora de disbarats, pe-nes i calamitats. El Rossendo, van fer-lo anar al front i el van matar. Déu vulgui que no vingui la Guerra, si vingués no quedaria res.

Amb el Josep teníem un gran amistat i sempre que ens trobàvem fèiem bona xerradeta. La seva il.lusió era, potser a Solsona, fer una gran animació per les festes de Sant Joan i estava content en veure que feia divertir a la gent.

Un dia em va fer anar a casa seva a veure un arxiu de les artistes de teatre.

Mira què és la vida, amb gran sentiment vaig rebre la trista notícia de la mort del Josep, el dia 7 de maig de 2010.

Gràcies a les persones que li feren la bona d'escriure la seva activitat a la revista Celsona.

Records Pere Espinal

La família de Cal Bromes

��677 - Divendres, 25-06-2010

Opinió Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Xarxa viària i crisi econòmica

Fa uns dies em vaig reunir amb el Secretari General de Mobilitat, Manel Nadal, i amb el Director General de Carrete-res, Jordi Follia, per parlar de la C-26 que m’afecta en tant que alcalde de Borredà. Però, lògicament, vaig demanar les previsions d’inversions en aquesta i altres carreteres de les comarques del Berguedà i Solsonès.

És evident que la crisi econòmica, i la retallada generalitzada en moltes partides, ens afectarà també a nosaltres i la nostra xarxa viària. Però aquesta pausa inversora s’utilitzarà per avançar en les redaccions i tramitacions dels projectes previstos.

Pel que fa a la C-26, la carretera que uneix Solsona amb Berga – Ripoll – Olot, es disposa de projecte executiu del tram Navès – Montmajor, i per tant de seguida que es disposi de finançament ja podrà anar a concurs per adjudicar-la i executar-la. En aquest cas tot dependrà del finançament procedent del Govern Central, en compli-ment de la clàusula econòmica lligada al nou Estatut.

També es disposa del projecte executiu en el tram Berga – Borredà, si bé s’està modificant la variant de Vilada, i això requereix un any més de tramitació d’aquest tram en concret. L’adjudicació i execució està en la mateixa situació que el tram abans esmentat.

I per aquesta tardor està previst que vagi a informació pú-blica el tram de Montmajor a Berga, de manera que també aquest tram va avançant en la seva tramitació, i això no descartarà que es puguin fer els 3 alhora, tant bon punt es tingui el finançament necessari.

Aquesta és una carretera vital pel Solsonès, a l’igual que pel Berguedà, perquè suposarà una millora substancial en les relacions de les dues comarques, i d’aquestes cap a les comarques gironines. Un autèntic eix prepirinenc.

La crisi comporta una pausa inversora, però no un canvi de prioritats per part del Govern que continua posant les inversions en aquesta via, com una de les essencials per millorar els territoris propers als Pirineus. Anys enrere, el Govern apostava pels eixos verticals, ara toca els transversals.

I en aquesta línia està la reivindicada millora de la carretera de Sant Llorenç de Morunys a Berga. Una de les grans reivindicaci-ons de l’alcalde de Sant Llorenç i dels municipis de l’entorn. També s’està treballant en la redacció del projecte del tram més complicat i més controvertit, i de lluny el més car, per les característiques del terreny. Aviat tindrem dues o tres possibles propostes que hauran d’estudiar i valorar els alcaldes dels municipis afectats. De totes maneres el compromís d’avançar en l’estudi i redacció s’està com-plint i tots sabem que és primordial disposar de projecte per poder buscar finançament. En això, hi estem.

En resum, el Govern està complint amb els compromisos contrets, i millorant el manteniment de la xarxa viària. Ara mateix, podem veure els treballs de neteja de voreres de totes les carreteres, amb unes actuacions totalment innovadores respecte del passat, i que han permès millorar la visibilitat, i evitar glaçades en molts trams ombrívols.

La nova situació financera obliga a modificar les prioritats del Govern, però l’important és que l’aposta per les comarques de l’interior és manté. I una mostra en són les carreteres objec-te d’aquest article. Continuarem informant d’altres inversions previstes a la comarca.

Poesia Rous

El Port del Comte

Muntanya que sobresurts al cim de la serraladael gris de la pedra et fa lluirquan el sol t escalfa la cara

a les primeres hores del matílluna blanca que et fa dormir.

Si per mi fos et faria companyiadolça muntanya que dónes vida a tothom

el teu nom és per tota Catalunyai el meu desig em repunta una sardanaal bell mig d aquesta vall encantada.

Quant estàs vestida de blanci el raig del sol et fon el colorl ombra de l´Estivella et dóna

un caire rialler i paisatge bucòlic cridaner.

Quant estic envoltada a tuels Pirineus francesos ens espien darrera del Cadí

tan de bo aquesta imatge que tensque tots els catalans fas gaudir

i a tots els teus estadants fas embellir.

Muntanya que parlesMuntanya que dónes caliu a la lluna plena

quan la boira d´hivern se t posa a Coll de Joudes del Codó un somriure em dónes de nou.

Muntanya que sobresurts al cim de la serraladael gris de la pedra et fa lluir

com si passés una pedregada per fluirquart creixent de lluna

lluna nova, quart minvantets per mi la muntanya més macaque´ls meus ulls vas encantant.

Poesia Josep Maria Poblet

Societat utòpicaTot, avui, distint seria si en la nostra societat

hi hagués més urbanitat,un esclat de bonhomia,

menys agror, més alegria,i ensems solidaritat,

tolerància de bon gratmenys aspror, més harmonia...

menys brètols, menys gambirotsmenys violència gratuïta,no tant individualisme...Viuríem molt millor tots

si ens proposéssim per citapalesar molt més civisme...

No sóc un somiatruites,m’agraden les nobles lluites.

Hi ha mortal que es deixa anari tot, amics, així ens va...

�� 677 - Divendres, 25-06-2010

Opinió Ramon Gualdo

“Per què em cremen la casa?”

Això passava no fa pas molt temps a Papúa Nova Guinea. Allà hi ha terrenys amb mines d’or, i les empreses relacionades amb alguna mina donen recolzament a la policia, una policia que actúa sovint de manera estrambò-tica. Una part molt gran de la propietat i de la gestió d’una de les mines més importants d’aquella zona (a Wuangima) és en mans de filials de la gran empresa d’explotació aurífera, la canadenca Barrick Gold Corporation.

Doncs, va durar uns mesos en què la policia va fer incursions a cremar un fotimer d’edificis. Amb males maneres van fotre fora a les famílies, en les quals hi havia nens, vells, dones embarassades... Molta d’aquella gent no van tenir ni temps d’agafar el farcell amb les seves pertinences.

Un home vell, cridava, desesperat; “Per què em cremen la casa?”... “Jo no he fet pas res de dolent... Per què?” Un drama. I si guipem molts punts del món, ens adonem que hi ha molts països on es troba aquesta estam-pa: Una brotada de misèria i de llàgrimes en un indret, i no gaire lluny d’allà, una brotada de corrupció. En un descampat hi poden haver uns ulls vermells de plor en una cara de pobresa, ulls vermells del plor i de la ràbia, i també no gaire lluny, a ben pocs quilòmetres, uns altres ulls, aquests riallers, desvergonyits, lluents de cinisme, amb la lluentor dels poderosos sense escrúpols. La mi-rada desafiant dels explotadors, i les galtes vermelles de la fartanera i del beure.

Quin món més bèstia!

Sóc Persona Sergi Ballespí - Doctor en Psicologia

Una dosi de neurosi

La psiconeurosi (neurosi para los amigos) fa refe-rència a qualsevol desequilibri que provoca angoixa. És neuròtic, per tant, el qui s’angoixa. Que quelcom t’angoixi et converteix en neuròtic. Que res no t’angoixi no significa que estiguis bé. Si res no t’angoixa o bé ets mort o bé estàs tan defensat que se’t pot considerar un normòpata (un “malalt de normalitat”; tenim paraules per tot, no se n’escapa ningú).

Evidentment, hi ha persones molt més propenses a l’angoixa que altres, és a dir, molt més proclius a col-lisionar-se i a conflictuar-se. Per tant, hi ha persones més neuròtiques que altres. Aquestes més neuròtiques són les que col·loquialment titllem de “neures”. Així, quan –col-loquialment- diem d’algú que és un/a “neures”, clínicament estem dient que és molt neuròtic/a. És a dir, un “neures” no és un neuròtic a seques –neuròtics ho som tots, si descomptem psicòtics i normòpates-, un “neures” és algú “molt neuròtic”, molt inestable emocionalment.

Per tant, és una qüestió de quantitat, igual que l’alçada. D’alçada –com de neurosi- tothom en té i, ja que en tenim, jo dic que ens hi rebolquem. Si bé la sobrietat emocional pot denotar elegància en certs entorns, un excés de temprança pot restar salsa a la vida, intensitat a la persona i naturalitat a l’esdevenir quotidià. En con-seqüència, ho recomano. Pot fer por, i la por tiba enrere, però una dosi de neurosi és lícita, atorga naturalitat a la persona i una sensació més genuïna de “ser”. I si després ens costa pensar-la doncs ja demanarem un cop de mà, però amputar-la d’entrada mutila l’ànima.sergi.ballespi@uab.cat

Hola, feministes! Aquest mes he sentit uns rumors que m'han ferit. Sí, fins ara no estava descontenta perquè creia que els meus escrits tan sols molestaven a certs homes no del tot “paritaris" amb les dones. I aquests, tant se me'n donen!

Però, l'altre dia, entrant a una botiga a comprar, vaig haver de sofrir la humiliació d'escoltar dues dones que, al meu davant, criticaven "l'esmoladeta" llengua de la pobra Simoneta.

És clar que la Simoneta i jo no tenim res a veure. Jo només parlo per ella (perquè jo no sóc tan critiqueta). És ella, la que indignada, em dicta les seves cartes.

¿I com no m'havien de doldre les crítiques a la meva estimada amiga que, davant la injustícia i discriminació femenina, s'exaspera justificadament i es limita a descriure el que els seus ulls li mostren sense voler ni mirar?

Com es pot entendre que hi hagi dones que no se

Opinió Associació de Dones del Solsonès

Simoneta

sentin obligades a ser feministes després de tot el que hem hagut de suportar i sofrir!

Sí, amigues: Dues dones, dues "antifeministes" ai-xafaven i esmicolaven molt més verinosament que ella, a la pobra Simoneta.

Els sembla que algunes vegades es passa un pèl... què dic un pèl? Una cabellera sencera amb serrell i tot!

Però si la pobreta, de gran que és i penes que ha vist patir, generació rere generació, ja és completament calba!

Ella tan sols intenta conscienciar de les mil desavan-tatges de la dona, a data de 2010! I el que queda per fer!

Si us plau, feministes, si de veritat sou dones, no cri-tiqueu públicament la Simoneta. No quedareu bé davant les vostres congèneres! I si en teniu necessitat, feu-ho en secret, entre amigues. Com tan bé sabem fer les dones. Almenys no ens tirarem rocs a la nostra mateixa teulada.

��677 - Divendres, 25-06-2010

Futbol CF Solsona

Lluïda festa de cloenda de temporada dels equips del CF Solsona

Amb el camp ple de gom a gom aquest passat diumenge els equips de futbol base del CF Solsona van despedir la tem-porada 2009/10 amb una tarda plena de partidets entre tots els jugadors dels equips de base, entrenadors, pares i enguany també amb un equip de mares que van fer de la tarda de diumenge una magnífica vetllada per donar constància que el club blau està més viu que mai. La jornada va completar amb l’entrega de guardons per a tots els jugadors de l’entitat i amb una mul-titudinària botifarrada.

Enguany el club ha seguit creixent de manera especta-cular i s’ha manifestat amb la participació de tots en aquesta

Un dels molts equips de pares

festa. El CF Solsona, club que està en constant creixement, ja que recordem que en tan sols 3 anys ha passat de tenir 80 jugadors de futbol base a tenir-ne 200, ja prepara la pròxima temporada amb una altra esperada ampliació d’equips.

Des de la coordinació i tots els entrenadors, que han fet amb el seu treball diari cada equip més viu, us desitgem a tots un Bon Estiu!!

El camp de gom a gom

CF SoLSoNA - FUTBoL BASE:

Des de la coordinació ja s’està confeccionant els diferents equips del futbol base per a la temporada 2010/2011. Tots aquells interessats s’haurien de posar en contacte al més aviat possible als telèfons 626 424 899 (Albert) o 608 264 811 (Joan) per tal d’acabar de tancar les plantilles següents:Juvenil (1992-1993-1994) - Cadet “A” (1995) - Cadet “B” (1996) - Infantil (1997-1998) - Aleví “A” (1999) - Aleví “B” (2000) - Benjamí “A” (2001) - Benjamí “B” (2002) - Preben-jamí “A” (2003) - Prebenjamí “B” (2004) - Babyes (2005-2006) - Cadet-juvenil Femení (1992-1998) - * Entrenaments específics de PORTERS.

Nota: A part d’aquests equips s’està estudiant la possiblilitat de crear també un equip JUVENIL “B”. Informa-te'n!!

�0 677 - Divendres, 25-06-2010

Futbol Club Esportiu Arrels

Pares i jugadors es van abocar dissabte passat en la festa de final de temporada del Club Esportiu Arrels, celebrada entre les instal·lacions esportives municipals i les de l’Escola de secun-dària Arrels.

Des de primera hora de la tarda van dispu-tar-se partits dels diferents equips de les diverses categories del Club contra els pares i familiars, al camp municipal d’esports de Solsona. Al capves-pre, va tenir lloc un sopar festiu, amb entrepans, i posteriorment es van lliurar records a tots els nois i noies integrants del Club, així com els diferents

Competicions entre pares i jugadors clouen la temporada del Club Esportiu Arrels

En l’acte final, celebrat a l’Escola, es van lliurar records per a tots els participants

trofeus als millors esportistes, com porters menys golejats, regularitats en el joc o jugadors amb més nombre de gols, entre d’altres.

Les autoritats locals i comarcals van ser presents en l’entrega de premis als participants, dels quals un de commemoratiu va ser lliurat especialment a Vicens Biols, pel president del Club, Andreu Alet.

Activitats multiesportives Piscines el Pi

Aquest estiu El Pi de Sant Just ja està en marxa i et proposa com a eix d’animació “Som art-tris-tras” on farem un recorregut per les diferents arts, aprenent a treballar i gaudir amb l’escultura, el cinema, el teatre, la pintura, la música i el circ. Cada setmana ens endinsarem en el fantàstic món de l’art i de les possibilitats lúdiques que ens pot aportar. Les activitats multiesportives i els tallers que us proposem són un espai on els infants viuen l’estiu de forma activa i di-vertida, a la vegada que aprofiten el temps lliure com a una oportunitat de gaudir de noves experiències i d’aprendre valors educatius tant importants com l’amistat, la solidaritat, el respecte, la tolerància, a més de potenciar la imaginació, la creativitat i la fantasia. No et quedis fora i refresca’t amb nosaltres!

Passa pàgina... que ha arribat l’estiu!

�1677 - Divendres, 25-06-2010

Bàsquet CB Solsona

Elitejove

Mini Campus

Va de bàsquet

Comença l’Elitejove i el Mini Campus d’estiu de bàsquetAquest diumenge comença a Solsona el primer dels tres

torns de la 24a edició del Campus de Tecnificació d'Elitejove, que organitza l’Associació Bàsquet Elitejove, on acudeixen les futures figures d’aquest esport. Es tracta d’una activitat d’altíssim nivell de qualitat i d’exigència, fins al punt que la meitat dels jugadors de la selecció espanyola de bàsquet, campiona d’Europa, han passat per l’Elitejove de Solsona. Amb el lema 100% Bàsquet i amb un equip de 20 entrena-dors per setmana, es fa un treball personalitzat i molt intens. Enguany s’incidirà especialment en el fonament del TIR. El primer torn, del 27 de juny al 3 de juliol, és per als nascuts als anys 1996 i 1997.

Primer premi: Un televisor de plasma LG de 42”, de 600 Hz, sintonitzador TDT Full HD, USB per visionar DVIX i Sensor intel·ligent, més un complet Home Ci-nema marca SONY, 5.1 canals, 850W, DVD, HDMI, i USB MP3, exposats a EXPERT RAFART i valorats en 1.000 euros. L’afortunada amb el primer premi (núm. 91363) ha estat l’Elena Sierra.

Segon premi: Un magnífic ordinador portàtil ACER AS5741, processador Intel i3-330M, pantalla LED 15,6”, 4Gb de RAM, 320 Gb HDD, i Windows 7 incorporat. Exposat a IPSIC-BEEP SOLSONA i valorat en 500 euros. El segon premi (núm. 44519) li ha tocat a Ferran Manzano.

I a partir del dilluns 28, de 7 a 9 del vespre, el pavelló s’omple de nens i nenes, que participen en el Mini Campus d’Estiu de Bàsquet, una activitat lúdica d’iniciació a l’esport del basquetbol. Sota la direcció esportiva del Lluís Folch i amb un bon equip de monitors, els infants passen una bona estona iniciant-se en l’esport de la cistella. També aprenen a fer es-tiraments. Podeu trobar tota la informació a www.cbsolsona.com/minicampus.html.

Resultat del gran sorteig del club bàsquet Solsona (temporada 2009-2010)

�� 677 - Divendres, 25-06-2010

Patinatge Club Patinatge Solsonès

Aquesta vegada van assistir-hi alguns dels patinadors de la categoria B: Paula Vilà, Andreu Gonzàlez, Anna Vilà Cuñat, Alba Clotet, Núria Closa, Judit Vilà, Montse Rodríguez i Andrea de la Osa.

Com és de costum, la sessió va ser dirigida per l'entrenadora internacional Janet Ruiz, la qual porta un seguiment dels patinadors habituals en aquestes jornades.

De nou, va poder comprovar les millores dels joves patina-dors, que dia rere dia treballen per intentar millorar la seva tècnica i el seu bon patinar.

tornem a la tecnificació d'iniciacióEl passat diumenge 13 de juny, vuit patinadors del Club Patinatge Solsonès es van dirigir

a la localitat de Vilassana per participar en la tercera Tecnificació d'Iniciació de la temporada, organitzada per la Federació de la Territorial de Lleida

Atletisme Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

Diumenge 20 de juny a 274 de 10 del matí es va donar la sortida a la quarta edició de la cursa dels Templers a Lleida.

Amb una temperatura força bona per la pràctica de l'at-letisme, però va sobrar en algunes parts del recorregut el fort vent que va acompanyar tot el matí.

El recorregut era: Sortida del Castell dels Templers, i fins al km. 5 el circuit era molt ràpid. Després es començava a pujar progressivament, per acabar amb 500 metres molt durs

IV Cursa dels Templers

Sancho Ayala, un altre podi als templers

fins a pujar al castell. Una cursa que contínuament està creixent, dels 300 participants que va tenir la primera edició s'ha passat als més de 1.000 inscrits d'aquest any.

En representació dels Fondistes del Solsonès van ser presents Sancho Ayala, Josep Alconchel i Jaume Creus.

Sancho Ayala es va situar al cap davant de la cursa però a poc a poc es va anant quedant al darrera dels homes forts, i al km. 5 ja anava en terra de ningú, i amb un temps de 34'17 minuts va creuar la meta el 5è de la general i segon de la seva categoria. Josep Alconchel va fer un temps de 44'23 minuts i va entrar al lloc 233 de la general. I Jaume Creus amb un temps de 52'23 minuts va entrar el 634 de la general.

Pròximes curses

27 de juny..................Cros.de.Callús.10.km.4 de juliol..................3a.Cursa.de.Muntanya.del.Solsonès.(inscripcions.obertes).10 de juliol.................Cursa.Rec.race,.10.km..Igualada.11 de juliol ................Cursa.de.Fons.d'Andorra.10.km.19 de juliol.................Cursa.de.Muntanya.d'Ossera.10.km.

Més informació Ribera Esports , www.atletisme.com i http://www.fondistesolsones.org/

��677 - Divendres, 25-06-2010

Ral.lis Redacció

RallyCenter Racing School és un concepte pioner al nostre país, en l’àmbit de les escoles de conducció esportiva. Infova Automoción, empresa de formació líder en el sector del motor, acaba d'inaugurar, simultàniament, les seves instal·lacions permanents a Catalunya i Madrid

Donada la inexistència d’aquest tipus de serveis a Espanya, RallyCenter sorgeix per acostar aquest esport d’elit a tots els públics.

Els instructors de RallyCenter són professionals en actiu, encarregats d’impartir diferents cursos de conducció amb autèntics cotxes de competició, model Volkswagen Golf GTI, amb especificacions de Ral·li, tipus Grup N. 2.000CC; barres antivolc – Buckets – Arnes - OMP; suspensions i neumàtics de competició; 5 v amb Grup Curt i càmeres de gravació on board. En funció del perfil i del grau d’experiència de cada alumne, s’ha dissenyat tres modalitats de cursos: Rally Experience, Rally Course y Rally Team.

Rally Experience Es tracta d’una experiència única pels qui desitgin iniciar-se en el món del ral·lis i combina formació teòrica i pràctica, amb una duració de mitja jorna-da. Es podrà trobar aquesta activitat en format de caixa regal en la majoria de distribuïdors especialitzats en automoció.

Rally Course Aquesta és l’opció més interessant per als amants de la conducció esportiva i pels iniciats en la competició. Una jornada completa on es dissenya un pla personalitzat d’aprenentatge, que es realitza en grups reduïts i sota la tutela de Campions de l'Especialitat.

Rally TeamAquesta activitat de mitja jornada està enfocada com a team building i pro-grama d’incentiu per a empreses, amb la finalitat de promoure la cohesió dels participants.

UbicacionsEls tres programes s’imparteixen tant a Catalunya com a Madrid. RallyCenter Catalunya està situat al bell mig de Catalunya, a 85 km de Barcelona i equidistant de Girona i Lleida. Compta amb 35 km de trams, de diferents nivells. A més, el servei de restauració aporta el complement perfecte per passar un dia inoblidable.Les instal·lacions de RallyCenter Madrid es troben a la Finca Canturias, a tan sols una hora de la capital. Disposa de tres trams de 25 Km, i inclou serveis d'hostaleria i allotjament de primer nivell.

La primera escola permanent de ral·lis, inaugura la seu a Pinós

De la mà dels millors professionals, pilotar un cotxe de ral·lis ja és una realitat

La pilot Carla Calderer fitxa per lubricants i additius Bardhal

La pilot de motociclisme Carla Cal-derer comptarà com a espònsor tècnic amb Bardhal Lubricants i Additius, una marca de renom que ha triomfat tant en el món de l'aviació, com en el de la navegació els automòbils i les motocicletas durant més de mig segle.

Moto2 Redacció

Activitats previstes del 3r trimestre 2010

CAMI DE SANT JAUME:juny: 27 - Maians - Montserrat (17,5 km.)

MUNTANYA:Juliol: 4 - PIC PERIC-2.982 m.- (El Capcir) - Desnivell: 750 m.juliol: 11 - CIRCULAR PER LA SER-RA DEL VERD. Sortida conjunta amb el Grup de Natura. juliol: 17/18 - PICS MALADETA OCCI-DENTAL (Cordier, Mir, Sayó...) Desnivell: 1.300 m. Desnivell Acumulat: 1.500 m. setembre: 25/26 - A decidir Per les sortides de Muntanya ens troba-rem el divendres de la setmana anterior per fer la reunió informativa a 2/4 de 9 del vespre.

FERRADES:juliol: 25 - BONY D'ENVALIRA (2664 M.) - Grau Roig-Andorra . Desnivell: 250 m. Recorregut: 325 m. Dificultat: Mitjana Temps: Aproximació: 1 hora. Itinerari: 1 hora 30 minuts. Descens: 1 Hora. Reunió: divendres dia 23 a 2/4 de 9 del vespre.

TRAVESSA:setembre: del 4 al 7 - CARROS DE FOC La inscripció es tancarà el divendres 6 d'agost, dia de la reunió informativa a 2/4 de 9 del vespre.

CAMINADES:setembre: 5 - CAMINADA DEL VI-NYET DE SOLSONA

Activitats Centre Excursionista del Solsonès

�� 677 - Divendres, 25-06-2010

Celebracions IES Francesc Ribalta

S’acaba el curs 2009-2010 a l’insti!

Dilluns 14 de juny els alumnes de 1r i de 2n d’ESO van participar en diferents tallers, van aprendre a fer ocells o reci-pients amb papiroflèxia, van reflexionar sobre la seva actitud pel que fa a temes de reciclatge i medi ambient fent propostes per a millorar alguns aspectes, i van poder aprendre algunes tècniques malabars.

Dimarts 15 els alumnes van recollir els resultats del seu treball acadèmic i després d’esmorzar vam adreçar-nos al Teatre Comarcal on vam poder veure un dels actes de l’obra T’ha caigut la sogra, que els alumnes d’extraescolars han pre-parat durant l’any. Seguidament vam visualitzar les diferents activitats realitzades pels diferents cursos de l’ESO. Va ser un bon recordatori.

Dimecres 16 de juny, un cop acabades les activitats acadèmiques, els nostres alumnes han pogut gaudir d’un seguit d’activitats força engrescadores, tant esportives com lúdiques. Els alumnes de 1r d’ESO van anar fins a Tarragona, al parc aquàtic Costa Caribe; els alumnes de 3r d’ESO van anar també fins a Tarragona a Port Aventura i no es van perdre cap de les fortes i emocionants atraccions. La resta d’alumnes de l’Institut van gaudir d’un matí esportiu a les instal·lacions esportives del

Pi de Sant Just. Cal agrair al temps que es moderés i que ens deixés gaudir d’un dia sense pluja i amb força estones de sol.

Des d’aquestes línies recordem a alumnes i pares que les notes finals s’entregaran els dies 28 i 29 de juny (segons l’horari concretat amb el tutor/a).

MOLT BON ESTIU!

A Port Aventura

A Costa Caribe

A la piscina

��677 - Divendres, 25-06-2010

Celebracions Redacció

Èxit de participació a la primera festa del Barri de la Cabana d’en Geli

El passat dissabte dia 19 de juny, es va celebrar la primera festa del Barri de la Cabana d’en Geli

La festa començà a la tarda amb una xocolatada i a continuació amb jocs per la canalla, on hi van assistir molts infants de totes les edats.

El sopar del vespre s’hi van aplegar prop de 300 veïns amb dues grans taules que ocupaven el carrer Segarra. A con-tinuació la M. Alba amb el seu acordió va amenitzar la festa

Els organitzadors de la festa

Celebracions Redacció

El Camp del Molí celebra la seva festa

Aquest cap de setmana els veïns del Camp del Molí, a Solsona, estan de celebració. Els actes s’inicien avui divendres 25 de juny a les 9 del vespre amb un sopar d’arengades, amb sorpresa.

Demà dissabte, 26 de juny, a les 9 del matí, es despertarà els veïns amb una Tronada, i a les 11 del matí, es disputarà la II Tirada lliure de bitlles catalanes, amb la col.laboració del Club Bitlles Solsona. En acabar, s’entregarà els obsequis als guanyadors.

A les 2 de la tarda hi haurà la II Ar-rossada del Barri i a les 5 de la tarda, coca i xocolata per a tothom. A les 6 de la tarda els més petits podran gaudir amb l’espectacle infantil Corrandes Animació. Finalment, a les 9 del vespre, els veïns podran sopar en la Botifarrada Popular que anirà seguida d’una gran revetlla amb el grup Tryfàsic, en la qual, a la mitja part hi haurà un bingo i el sorteig d’un pernil.

Música Redacció

Els Despertadors Atòmics han quedat seleccionats pel concurs Sona 9

El grup solsoní es troba entre els 18 seleccionats que han su-perat la primera fase del concurs de maquetes Sona 9 2010! Aquests privilegiats seran recompensats amb una actuació en directe. El primer concert serà demà dissabte 26 de juny al Festinoval (Lleida), a partir de les 19:40 hores

Despertadors Atòmics és un una banda solsonina formada per Eduard Corominas, Edgar Riu i Andreu Moreno. Practiquen rock amb intenció funk. L'any 2008 guanyen un concurs de bandes locals i enregistren el seu primer EP "Despertadors Atòmics" amb David Rosell (dept.). Durant el 2009 fan concerts en sales de Catalunya i ses Illes i participen en festivals i concursos. Aquest any 2010 DA prepara el que serà el seu primer Llarga Durada que publicarà a final d'any o principi de 2011.

amb ball. A la mitja part es van sortejar diferents obsequis per gentilesa de diversos comerços del barri i es van repartir coca i cava per a tothom.

�� 677 - Divendres, 25-06-2010

Dansa Ramon Estany

Dansa Urbana

Les Sylphides

Patinadores

Gatetes

Nines

Els ballarins Alba Peidró i Eric Olivera

Xinetes

El teatre Comarcal s'omple amb el fi de curs de dansa

��677 - Divendres, 25-06-2010

Clara i Fritz

Dansa Ramon Estany

L'Escola Municipal de Música i Dansa de Solsona va cloure dissabte passat 19 de juny amb un lluït final de curs el primer any que imparteix la disciplina de dansa, en el marc també dels 25 anys d'existència d'aquesta escola. Els més de 100 alumnes inscrits enguany a la dansa són el millor aval de l'excel·lent acceptació que ha tingut aquesta proposta en el seu primer any.

La Festa de Fi de curs va desbordar el Teatre Comar-cal, amb prop de 400 persones que van omplir el recinte per gaudir de l'espectacle de coreografia i música. La primera part, més clàssica, va consistir en la representació del Trencanous amb diferents personatges. La segona part, més moderna, va

Arlequins

Can-CanDormilegues

Claqué

mostrar la varietat de les diferents disciplines de la dansa, des d'adapatacions del cinema a dansa urbana (hip-hop) passant pel Can-Can i el claqué fins arribar als mims.

L'espectacle, que va comptar amb l'actuació dels balla-rins Eric Olivera i Alba Peidró, va ser dirigit per Fina Comas i el muntatge musical va anar a càrrec de Martí Prades. Els decorats van anar a càrrec de l'AMPA de l'Escola.

�� 677 - Divendres, 25-06-2010

Ep, la foto Ramon Estany

De festa per les confirmacions

Els teus amics de l'Aixeta et felicitem en el dia del teu sant i també pels teus 50 anys.Per molts anys.

Una colla d'amics sopant al Ral

Sopar de 1r d'ESO de l'IES francesc Ribalta. Quina colla que hi havia al Cobert!!!

De festa a l'Aixeta

Una colla molt animada

Societat

��677 - Divendres, 25-06-2010

Motor Ramon Estany- Fotos: Hotel Sant Roc

Presenten al Solsonès el nou

Porsche Cayenne HybridLa finca de Puigarnau-Pubilló de Canalda

ha estat un dels escenaris de la presentació mundial del nou Porsche Cayenne Hybrid a periodistes de diferents països gràcies a

l'empresa SIP outdoor Activities de Bassella

Durant cinc dies, en grups de 30 periodistes, es va presentar en la primera quinzena de juny la tercera generació del tot terreny de la marca alemanya

Porsche ofereix una opció que combina excel·lents prestacions amb un respecte mediambiental màxim. Com-bina un propulsor tèrmic de tres litres de capacitat i 333 cavalls de potència amb un propulsor elèctric que rendeix 46 cavalls. La mecànica de gasolina procedeix d'Audi, i és la mateixa que s'empra en alguns models esportius de la marca com el S4 i S5 Cabiró. El propulsor elèctric funciona a més com a generador de corrent, recarregant la bateria en condicions de frenat. En aquest sentit cal destacar que, quan es trepitja el pedal de fre, els primers mil·límetres de recor-regut no actuen sobre els frens de disc, sinó que maximitza la recuperació d'energia. La gestió d'ambdós propulsors es fa de forma completament automàtica i, mitjançant un interfície gràfic en la instrumentació, permet comprovar com és el flux d'energia entre ambdós. En condicions de màxima exigència, quan es trepitja l'accelerador al 100%, la potència arriba als 380 cavalls amb un parell motor de fins a 550 Nm. Aquesta aportació es modifica en activar el mode Sport, quan a partir del 80% ja funcionen en sèrie per a maximitzar les prestacions. De la mateixa forma, en aixecar el pedal de l'accelerador, el motor roman en marxa per a maximitzar el fre motor, quelcom que no succeeix en condicions normals.

El nou Cayenne està ja disponible en els concessionaris de la marca amb un preu des de 62.224 euros per a la versió V6 fins als 128.522 euros del model Turbo. El Hybrid es manté en 84.625 euros, i oferix les menors emissions de CO2, 193 grams, i un consum de 8,2 litres, només 0,8 litres més que el dièsel, amb una potència de fins a 140 cavalls més.

L'Hotel Sant Rocallotjà una quinzena de Rolls RoyceL'emblemàtic hotel solsoní va ser una de les singulars parades dels 15 Rolls Royce que protagonizaren una ruta que pretenia travessar els Pirineus i en la que participaven britànics, australians, americans i holandesos

La dama de plata que capitaneja aquests famosos vehicles anglesos de principi del 1900, va allotjar-se a l'ho-tel solsoní que, més o menys, és de la seva mateixa edat, tot fent ruta per la capital del Solsonès, dins l'"Spanish Pyreenes Tour", una ruta en la que participaven quatre nordamericans, quatre holandesos, quatre australians i una vintena de britànics, celebrant la seva primera edició a Espanya. "Som membres d'un club per coleccionistes de Rolls Royce, The Ghost Club. És internacional, per això podem posar-nos fàcilment en contacte els uns amb els altres", explicaren alguns dels conductors.

El periple recorria durant dues setmanes vàries ciu-tats del País Basc, La Rioja, Navarra, Aragó i Catalunya. En concret, aquests particulars conductors, van passar per Bilbao i Santo Domingo de la Calzada (La Rioja). Segui-ren per Hostería de Guara (Osca), des d'on continuaren per Solsona, Torre de Remei (Girona), Arties (Lleida) i Canfrán (Osca), per acabar a San Sebastián.

Encara que aquests vehicles poden assolir gairebé els 90 Km/h, prefereixen gaudir del paisatge i aturar-se "algunes vegades" al llarg del recorregut. "Cada vehicle disposa d'una guia en la que s'especifiquen les distàncies, rutes i hotels en els que passem la nit. Anem junts però cadascú escull el seu ritme", explicava el portaveu del grup.

Aquests vehicles de luxe acostumen a recórrer una mitjana de 200 quilòmetres al dia, evitant les carreteres principals. A més, porten les seves pròpies eines de re-paració dels vehicles.

Un grup de Rolls Royce a l'aparcament de l'Hotel Sant Roc

�0 677 - Divendres, 25-06-2010

Durant dos mesos podreu sentir alguns espais en di-recte i les repeticions dels millors programes de la temporada en diferents horaris, per facilitar-ne l’escolta a tothom.

Cada matí, al punt de les 9, recuperarem algunes de les històries d’El Rebost dels Contes, que podrem tornar a sentir els dissabtes a les 11 del matí. El magazín Si Vols s’emet en tres franges horàries ben diferents: el dilluns a les 11 del matí, el dimarts a les 9 del vespre i els divendres a les 4 de la tarda. El programa de la gent gran Camins es pot sentir els dimarts a les 11 del matí i els dissabtes a les 5 de la tarda. Pel que fa a l’espai d’entrevistes Societat Anònima, teniu dues oportunitats per escoltar-lo: dimecres a les 4 de la tarda i diumenge a les 11 del matí. També recuperem les converses amb parelles lingüístiques i el programa De Tot Arreu. Serà els dilluns a les 4 de la tarda i els dimecres a les 9 del vespre. El programa d’entreteniment El Vermut retorna al 107.5 de la FM aquest estiu els dilluns a les 9 del vespre i els dijous a les 4 de la tarda. L’Entre Tots, l’espai musical dels dissabtes al matí, passa als dijous a les 11 del matí i els diumenges a les 5 de la tarda. Els dimarts a la tarda queden reservats per Varietats, un contenidor on hi tenen cabuda alguns programes especials de la temporada com els miniespais sobre el càncer dels alumnes de 3r d’ESO B de l’Escola Arrels II, l’entrevista dels estudiants de 6è de l’escola Setelsis i la del grup de premsa de l’Amisol. La programació d’estiu de Solsona FM també repesca dos espais escolars.

D’una banda, els dimecres a les 11 es podrà sentir Menja fruita, menja sa, els consells per fomentar el consum de fruita dels alumnes de cicle mitjà de l’Escola Arrels I.

D’altra banda, els divendres, també a les 11, es po-dran escoltar els programes de ZER.9, la ràdio de la Zona Escolar Rural del Solsonès. Amb l’estiu també hi ha el retorn de La tarda del dilluns, un magazín juvenil elaborat per un grup d’estudiants de Ràdio Insti que es va estrenar l’any passat. S’emetrà els dilluns a les 7 de la tarda. Qui no varia l’horari habitual és Nova Orleans- Solsona, en una estona. El millor jazz es pot escoltar, com sempre, els divendres i els diumenges a 2/4 d’11 de la nit.

A banda d’això, L’Informatiu no tanca per vacances i el podeu trobar en l’horari usual, els divendres a 2/4 de 2 del migdia i a les 8 del vespre i les repeticions dissabte i diumenge a les 4 de la tarda. Així mateix, es manté durant l’estiu el programa de música electrònica Electrozona, estrenat recentment, que s’emet els dimecres a partir de 2/4 de 10 de la nit. Salut amb Creu Roja es manté en la graella durant el mes de juliol i a partir del 9 d’agost es prendrà un descans.

Podeu escoltar tota la programació de Solsona FM al 107.5 de la FM i a http://www.solsonafm.cat

Solsona FM s’endinsa en la programació d'estiu

A partir de la setmana vinent i fins el 5 de setembre, l’emissora municipal de

Solsona emet la programació d’estiu, formada per una quinzena de propostes

Ràdio Solsona FM

L'Ofeó Nova Solsona dedica un concert al Joan RoureEsglésia del Cor de Maria, 26 de juny, 10 de la nit

Música Ramon Estany

Crazy Evolution presenta nou disc

Demà dissabte 26 de juny el grup Solsoní Crazy Evolution torna a l'acció amb la presentació del seu nou disc anomenat Roads and Lakes. En aquest acte de pre-sentació també hi haurà la actuació dels Random Feelings, un grup de Vilanova i la Geltrú que també presentaran els millors temes dels seus dos discs, i per acabar la festa, música house amb el DJ Kaos. El concert es farà a la sala "El Pati", a sota del Gran Sol, a partir de les 11 de la nit amb un preu econòmic de 2 euros l'entrada.

En el marc del 50è aniver-sari de la seva refundació, l'Orfeó Nova Solsona organitza un concert de peces del mestre Joan Roure (Solsona, 1921-Andorra, 1990), sota el títol Cantem Joan Roure. A més de l'Orfeó també hi actuaran l'Orquestra Patinfanjàs i la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona.

El compositor solsoní va impulsar la creació de l'Escola Municipal de Música de Solsona

i, estretament vinculat amb el patrimoni folklòric de la ciutat, va ser autor de diversos arranjaments i composicions musicals per als elements folklòrics de la Festa Major i el Carnaval. Així mateix, Roure va compondre un ampli repertori de temes per a corals, pasdobles per a banda i sardanes per a cobla, i va fundar i dirigir diverses orquestres arreu del país i a Andorra, on també va fundar l'Orfeó Andorrà.

El concert consistirà en dues parts. En la primera s'inter-pretaran composicions tant pròpies com arranjades del mestre Roure, com l'habanera El meu avi, Oh Solsona, bella Solsona, el passacarrers de La geganta del Manel o l'Himne del F.C. Solsona". A la segona part del concert, predominaran les sarda-nes, com L'amic Pere, Andorrana o La sardana de Solsona.

�1677 - Divendres, 25-06-2010

Diferències Marta C.

L'acudit del Simi

Les 7 diferències

Aquí hi teniu un parell de fotografies quasi iguals, on hi apareixen els alumnes de la ZER El Solsonès a la ràdio.

Sabríeu trobar les 7 diferències entre aquestes dues fotografies?