Apunts Gràfics, SL., no es fa res-ponsable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les er-rades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Celsona Informació és pos-sible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinte-ressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon GualdoJordina Tarré

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Mòbil: 617 01 29 51

Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier

Montilla Marta Cases Textos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONAinfo@elsolsones.netwww.elsolsones.netDip. Legal: L-267-19971.350 exemplars

El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

La Barra del Mia

Més d’un centenar de nens i nenes i joves, a més de les seves famílies, van par-ticipar diumenge passat a la festa de cloenda de les activitats d’aquest estiu a les piscines municipals de Solsona. Una demostració dels nivells de natació assolits aquesta temporada i l’entrega de dofins, diplomes i medalles, a càrrec de Martí Abella, alcalde accidental de Solsona, van servir per celebrar aquest final de curs.

Els actes van començar a les 11 del matí amb una desfilada de tots els nedadors, seguida d’una demostració de natació, que van iniciar tots aquells que han assolit en-guany el dofí blanc i va cloure el grup que ha acabat l’estiu amb el taronja-negre. Els nedadors de dofí blanc i blanc-groc, així com els de dofí groc i groc-vermell van realitzar 25 metres de crol; els de dofí vermell i ver-mell-verd van fer 25 metres de crol i 25 de braça; els de verd i verd-blau, 50 metres de crol, 25 de braça i 25 d’esquena, mentre que els de blau, blau-taronja, taronja i taronja-negre van nedar 25 metres de crol, 25 de braça, 25 d’esquena i 25 de papallona.

L’equip de monitors de les piscines municipals també va aportar el seu gra de

Festa de final de curs a les piscines municipals de Solsona

sorra a la festa de cloenda de les activitats multiesportives en realitzar un mosaic aquà-tic mitjançant material de piscina on es podia llegir “Munis ‘07”.

L'Ajuntament censura una obra de teatre als menors de 18 anys

2 532 - Divendres, 31-8-2007

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Dissabte passat, mig centenar de nens i nenes de 6 a 12 anys, acompanyats de pares i mares, van assistir, a la sala cultural de l’Ajuntament de Solsona, al lliurament de premis del tradicional concurs d’estiu que organitza la Unió de Botiguers i Comerciants (UBIC) de Solsona, que porta per títol “Un Estrany a l’Aparador”. Enguany s’han repartit 57 obsequis a tots aquells participants que van encertar cada un dels objectes intrusos que s’amagaven als aparadors dels establiments.

Aquesta activitat, que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament, el Consell Comarcal i, enguany, també del Centre Tec-nològic Forestal de Catalunya, “és una de les més participades de les que organitza la UBIC”, afirma Míriam Montraveta, dinamit-zadora comercial de l’entitat. L’èxit d’aquesta iniciativa, que fa més de sis estius que es duu a terme, es deu a l’interès de participar-hi “tant per part de la quitxalla com de les botigues associades”. Enguany s’hi han adherit prop de 90 establiments de la ciutat.

Solsona lliura una seixantena de premis als participants del concurs infantil ‘Un Estrany a l’Aparador’

Josep Caelles, regidor de Promoció Econòmica i Tu-risme, va agrair a les famílies l’elevada participació d’aquesta edició, mentre que Encarna Tarifa, regidora d’Educació, es va encarregar de lliurar cada un dels obsequis als premiats.

3532 - Divendres, 31-8-2007

Solsona

Avui ha sigut un dia especial per a la canalla. Ells espe-raven amb il·lusió el fet de jugar al carrer i trobar-se amb tota la colla i fer gatzara amb els jocs, gaudir de la xocolata i la coca i cercar la millor manera de divertir-se. Trobar l’estratègia per pescar els petits regalets que cauen de l’olla.

La lluna, des de la seva talaia, ens observava, treient el cap per entremig d’una grua en aquesta nit d’agost. Els veïns ballaven sota les banderetes bellugadisses al ritme de “Quin

Festa del barri Sant AgustíHem encetat el matí, és Sant Agustí, el patró del barri. La festa ens atrau i ens crida a participar-hi

Jugant a trencar l'olla

temps tan feliç”. Ja han sopat i tot fent sobretaula s’expliquen les petites coses de la seva vida. I així comparteixen el veïnatge que per uns instants ha fet la pausa de cada any.

Una mica de pluja ens ha esquitxat i ha fet que la fugida fos inevitable.

Quin esmorzar més bo!!

Felicitant a l'Agustí

Un moment del sopar

Repartint la xocolata desfeta

Les macipes a la sortida de missa

4 532 - Divendres, 31-8-2007

Però la memòria allarga aquest dia i ens porta records llunyans, d’un carrer de fang en dies de mullena. El canvi de sabates de les dones presumides que canviaven el seu calçat i el deixaven a darrere la porta de cal Foradada. La mainada jugant amb l’aigua dels tolls de la pluja i fent pastetes, els jocs de carrer: cucut d’amagar, cucut de tirar la pedra, els salts d’altura damunt d’un coixí de terra del Mosella, els amagatalls en les espigues de blat dels camps propers i el gronxador de cal Pipes on vam aprendre a fer la catitomba endavant i endarrere. Al final del carrer una pedra commemorativa on hi figuraven el nom d’uns quants afusellats de la guerra. I el caminet del camp del Serra amb les lloses de pedra envoltades d’ortigues que punxaven les nostres cames amb mitjonets curts. I les móres madures que trobàvem en els esbarzers emparrats en els filats.

És el nostre barri, són i eren els nostres veïns, és la nostra festa i formen part de la nostra vida.

Festa Major del barri de Sant RamonAquest barri de Solsona celebra avui divendres, 31 d’agost, la seva festa

La Festa que s’haurà iniciat a les 9 del matí amb la tronada i tirada de barballó. A 2/4 de 10 del matí, l’església del Cor de Maria ha acollit una Missa, i a un quart d’onze, els veins han participat en el tradicional esmorzar amb coca i barreja.

Per les cinc de la tarda és previst l’espectacle infantil a càrrec de Toti Roger, animador infantil. A les 6, els qui hagin fet gana podran berenar una bona xocolatada, i a les 9 del vespre, sopar de veïns per donar pas a la revetlla a càrrec del grup CRYSTAL. Durant el ball es farà el sorteig de una magnífica panera i d’un equip de música.

Solsona

Traspàs de macipes. Les massipes de l’any vinent són: Carme Solà, Montse Jounou, Elis Colell i Alba Vilalta.

Joves que fan ballarTryfasyc no respon a la imatge que es té dels conjunts

que fan ballar a la gent a les revetlles i festes majors. La seva particularitat és que són tres joves que ens imaginaríem més saltant i ballant en un concert de rock que no pas movent-se al ritme de les melodies de ball dels anys 50, 60 i 70.

Ells són els germans de Cardona, Eudald al teclat i Cris a la veu, i la cosina de Solsona, l’Alba, a la veu i percussi-ons. Tots tres reconeixen que “s’ho passen molt bé” i que és molt gratificant veure com la gent també gaudeix amb la música de ball.

Aquests tres joves de l’escenari creuen que la gent “està cansada de sentir sempre el mateix” i per això s’ha d’anar renovant, amb cançons noves adaptades a ritmes de ball. Amb tot, per als Tryfasyc, “el que interessa és que la gent jove pugi volent anar als balls” i que no es perdi el costum de ballar.

5532 - Divendres, 31-8-2007

Solsona Ramon Estany

AltèsFesta Major.- Diumenge, 2 de setembre, Missa a les 12 i benedicció del pa.

LladursFesta Major del Cap del Pla.- Diumenge vinent, 2 de setembre, Missa a les 12 i repartiment del pa beneït per a tothom.

MontpolFesta Major.- Diumenge vinent, 2 de setembre, Missa a l’església parroquial al punt de les 12 i processó de Sant Gil.

NavèsFesta de la capella de la Mare de Déu d’Ossea, a Can Feliu.- Diumenge vinent, 2 de setembre, Missa a les 11 del matí.

PinellDiumenge vinent, dia 2, a les 10, celebració de l’Eucaristia.

Sant ClimençDiumenge vinent, 2 de setembre, a 2/4 de 12, Missa i assemblea parroquial.

Santuari de Sant Ramon (La Segarra)Festa de Sant Ramon Nonat.- Divendres vinent, 31 d’agost, té lloc el gran aplec de la Segarra a Sant Ramon. A 2/4 de 8, s’obren les portes del Santuari per començar a administrar el Sagrament de la Penitència. Hi ha missa a les 8, 9, 10, 11, 12, i 2/4 de 2. A les 12, Solemne Concelebració presidida pel senyor bisbe, amb els mercedaris i capellans de la comarca. A les 10, hi ha els tradicionals Tres Tombs i a les 11 la benedicció dels tractors i cavalleries.

Parròquia

El germà Jaume parla de la pregàriaDissabte passat, el germà claretià Jaume Vergés va parlar a la casa de la parròquia de Solsona

de com pot ser important en les nostres vides el fet de pregar i parlar a Déu

Els Sants de la Setmana

Divendres, 31 Sant Ramon Nonat. Sant Nicodem, amic i seguidor de Jesús; sant Arístides, abat; sant Domènec de Val; sants Vicenç, Sabina i Cisteta

Dissabte, 1 Sant Lleïr o Lliceri. Mare de Déu del Puig (València); sant Gil o Gili, abat, penitent a Núria; santa Anna, profetessa; sant Llop; santa Teresa-Margarida Reddi.

Diumenge, 2 Sant Antolí o Antoní, mr.; santa Ingrid; santa Raquel; beats màrtirs de setembre (revolució francesa, 1789)

Dilluns, 3 Sant Gregori el Gran. Santa Basilissa; sant Simeó Estilita el jove; sant Sàndal.

Dimarts, 4 Mare de Déu de la Consolació (o de la Corretja); sant Moisès, alliberador del poble d’Israel; santa Rosa de Viterbo; santa Rosalia de Palern; sant Bonifaci I

Dimecres, 5 Mare de Déu de la Cinta. Sant Llorenç Justiniani; santa Obdúlia.

Dijous, 6 Mare de Déu de Guadalupe; sant Zacaries profeta; sant Eleuteri.

6 532 - Divendres, 31-8-2007

7532 - Divendres, 31-8-2007

Comarca Josep M. Montaner i Reig

La primera gran planta fotovoltaica del Solsonès, que s'ha instal.lat al municipi de Navès, podria entrar en funcionament a fi-nals del mes de setembre si els imprevistos d'última hora no ho impedeixen.

Aix í ho han conf i rmat fonts d'Ecotècnia, empresa promotora del parc, que ja ha completat el projecte de cons-trucció de la planta i que està a l'espera que la companyia elèctrica Endesa acabi els treballs necessaris per connectar el parc a la xarxa de distribució elèctrica.

En aquests moments, només falta que Endesa acabi els treballs de substitució d'un pal de fusta de l'actual línia que travessa la zona per una torre metàlica que permeti connectar la línia que surt del parc a la xarxa general de distribució d'energia elèctrica.

Les obres del parc van començar el mes de gener passat i han durat 6 mesos. El passat mes de juny es van donar per acabades un cop col.locats els 92 segui-dors solars de la planta, instal.lats els dos centres de transformació, completat els treball de cablejat i encerclat i vallat tot el perímetre del parc que ocupa una superfície d'aproximadament 4 hectàrees, a la finca Viladomat de Navès.

Tot i que, incialment, es preveia que el parc es pogués posar en funcionament

el mes de juny, els terminis per connectar-lo a la xarxa de distribució s'han allargat i això ha retardat la posada en servei de la planta, segons han assegurat fonts de l'empresa Ecotècnia.

El parc solar de Navès és el primer d’aquestes característiques que es cons-trueix al Solsonès. Tindrà una potència instal·lada d'aproxiamdament 750 KW i està previst que pugui produir 1.300 MWh anuals i serà una de les plantes fotovol-taiques més grans i amb més capacitat per produir energia de Lleida. Segons els responsables del projecte, podria abastir el consum energètic de 600 llars.

El parc solar de Navès entrarà en funcionament aquest mes de setembre

Només falta adequar la línia d'evacuació i connectar el parc a la xarxa de distribució

El parc solar de Navès té 92 seguidors solars

La planta fotovoltaica de Navès serà una de les primeres d'aquestes característqiues que es posarà en marxa a tota la província de Lleida

El parc solar de Navès s'ha finançat a través del model de multipropietat. Compta amb una quarantena d’inversors del Sol-sonès, Catalunya i d'altres parts d'Espanya que han comprat el total dels 92 seguidors solars. Cada màquina té un preu aproximat de 55.000 euros (gairebé 10 milions de pessetes) i Ecotècnia preveu que generi uns 13.000 Kw l’any, fet que permetria amortitzar la inversió per un màquina en aproximadament 10 anys.

Multipropietat

8 532 - Divendres, 31-8-2007

Navès Josep M. Montaner i Reig

Una avaria deixa 11 dies sense telefon a tots els veïns de la Vall d'Ora

L'ajuntament de Navès crítica el servei de la companyia Telefònica i reclama explicacions

Un model de telefon Trac de Telefònica

Una avaria en una torre de comunicacions va deixar 11 dies sense servei de telefonia a més d'una vintena de masies de la Vall d'Ora, al municipi de Navès.

L'avaria es va produir el passat diumege 12 d'agost, i segons han denunciat tant l'ajuntament de Navès com els veïns afectats, el responsable del servei telefònic a la zona no va poder reestablir el servei fins el dimecres 22, 11 dies després de l'inici de l'avaria.

L'alcalde de Navès, Josep M. Casafont ha explicat que l'avaria va deixar "totalment incomunicades una vintena de masies de la zona afectada en ple mes d'agost". Casafont ha criticat l'actitud de la companyia ja que segons han explicat els els veïns "l'empresa no va actuar fins després de les nombroses queixes dels afectats".

L'avaria que es va produir com a consequència de la caiguda d'un llamp a la torre de comunicacions de Travil, situa-da a la comarca del Berguedà, i va inutilitzar, també, la xarxa de Banda Ampla Rural i de telefonia mobil de gran part del municipi de Navès. Casafont ha assegurat que l'ajuntament de Navès presentarà una queixa formal a l'empresa telefònica per aclarir les acuses de l'avaria i per saber el perquè es va tardar tant a donar-hi solucions.

L'alcalde de Navès, ha insistit "que els clients paguen per un servei que durant 11 dies no es va donar" i a més ha apuntat que "fa la sensació que el responsable de mantenir aquest servei no se'n preocupa com es degut".

L'avaria va afectar a cases de turisme rural i restaurants de la zona en ple mes d'agost i segons expliquen alguns dels abonats afectats, l'actitud dels responsables de telefònica va ser pensosa per la manca d'interés demostrada pels responables de la companyia.

Per la seva banda, el president del Consell Comarcal, Marià Chaure, ha explicat que des del consell també es van fer gestions per reclamar a Telefònica que arreglés el més aviat possible l'avaria.

Tanmateix Chaure ha reconegut que la situació "fa mas-sa temps que dura" i ha avançat que properament es reunirà amb tècnics i directius de la companyia per exigir a Telefònica que compleixi amb els compromisos adquirits i busqui solu-cions als problemes que arrossega la comarca pel que fa a les telecomunicacions.

Empresa de la construcció de la zona necessita:

1 Peó de fontaneria1 Gruista amb carnet

I n t e r e s s a t s t e l e f o n e u a l n ú m .

637 524 134 9532 - Divendres, 31-8-2007

Comarca Ramon Estany

Sonata per a piano en la major (Presto). D. Scarlatti (1685-1757).- Maricel Pons, piano

El Teatre Comarcal de Solsona va acollir dissabte passat, 25 d’agost, un dels darrers concerts de l’Acadèmia d’aquest any, en el qual, va lluir damunt l’escenari l’alumnat i l’orquestra de Cambra.

Cal destacar que va obrir el concert la interpretació d’una peça composada recentment i expressa per a l’Acadèmia, del músic J. Hawkins.

La cloenda musical, va anar a càrrec, però, de l’Orquestra de cambra d’AIMS sota la direcció de Lothar Strauss, concertino de l’Òpera Estatal de Berlin i professor de l’Escola Superior de Música de Leipzig.

L’alumnat i l’orquestra de l’AIMS s’acomiaden del Solsonès

Alumnat de l’AIMSAlemanya: Daniel KirchmannAnglaterra: Jennifer Coombes, Susan Edward, Marina Moore, Rebecca Saxby, Sophie Stanley.Armènia: Anzhela NajaryanAustràlia: Glen DonellyCatalunya: Mireia Bartolí, Nil Barutel, Janine Capella, Laura Erra, Núria Jarque, Mireia Planas, Helena SatueEslovàquia: Xenia BerkovaEspanya: Carlota Aguilar, Ian Byrne, Miguel Falomir, Jonathan Mesonero, Francina Moll, Maricel Pons, Rafael Ramírez, Damian Rubido.EUA: Ashley Giesing, Kimberly Harrenstein, Brian Elliot JankanishFinlàndia: Hanna Niemelä.Noruega: Karoline Vik HeggeRepública Txeca: Jan ZaludTaiwan: Anny Chen, Rose Chen

Sonata per a violí i piano en sol major (Lento doloroso-Allegro vivace). E. Grieg (1843-1907).- Xenia Berkova, violí i Daniel Kirchmann, piano.

Sonata per a viola i piano en mi b major (Allegro amabile). J. Brahms (1833-1897).- Glen Donelly, viola i Daniel Kirchmann, piano.

Estudis (op. 10.2 I op. 10.4) F. Chopin (1810-1849).- Rose Chen, piano.

Sonata per a violoncel i piano (Allegretto ben moderato, Allegro) C. Franck (1822-1890).- Jan Zalud, violoncel I Damián Rubido, piano

Aires Bohemis. P. de Sarasate (1844-1908).- Anny Chen, violí, Andriy Viytovych, piano

10 532 - Divendres, 31-8-2007

Comarca Ramon Estany

Serenade (Moderato, Allegro vivace). A. Dvorák (1841-1904). -Orquestra de Cambra d’AIMS. Concertino i direcció Lothar Strauss.

Tri per a sis violes (4 d’agost 2007) de J. Hawkins (1949).- Marina Moore, Rebecca Saxby, Jennifer Coombes, Sophie Stanley, Kimberly Harrenstein, Brian Elliot Jankanish – violes. Paul Silverthorne, direcció

Quartet per a corda en do major (Moderato). J. Haydn (1732-1809). -Xenia Berkova, Anzhela Najaryan, violins. Ian Byrne, viola i Susan Edward, violoncel.

Quintet per a piano i quartet de corda en fa menor. (Allegro non troppo). J. Brahms (1833-1897).- Helena Satué, Anzhela Najaryan, violins. Marina Moore, viola. Rafael Ramírez, violoncel i Damián Rubido, piano.

· 1 Oficial mecànic amb experiència en mun-tatges de màquines i hidràulica.

· Enginyer tècnic mecànic o deliniant projectista

· Soldadors

Empresa dedicada al disseny i fabricació d’equipaments d’elevació per l’accés i manteniment de façanes necessita incorporar

Interessats envieu C.V. a Mutecna Gondolas S.L., P.I. Els Ametllers, 21, 25280 Solsona o truqueu per informació al telèfon 973 48 42 05

11532 - Divendres, 31-8-2007

La sala Gòtica del Consell Comarcal del Solsonès va quedar petita el passat dissabte per la tarda en l’acte de clo-enda de l’Acadèmia Internacional de Música del Solsonès i el Festival de Música de la Catalunya Central, celebrat ja per sisè any consecutiu.

Durant l’acte, presidit pel director artístic de l’Acadè-mia, Peter Thiemann, l’Alcalde accidental de Solsona, Martí Abella, i el President del Consell Comarcal, Marià Chaure, es féu el lliurament de diplomes a tots els alumnes com a certificat d’aprofitament de les diferents classes impartides durant aquests dies a l’Acadèmia, així com el lliurament per part del Consell Comarcal d’un record a cada professor. Aquest fou una caixa

L’Acadèmia Internacional de Música del Solsonès tanca el seu VI Festival amb gran èxit de públic

50 alumnes de 12 països i prestigiosos professors de tot el món, consoliden aquesta iniciativa creada fa 6 anys pel Consell i l’Ajuntament de Solsona

de les típiques bales de trabuc de Solsona.L’acte tancà dotze dies de classes magistrals de viola,

violí, violoncel, piano i orquestra de cambra, impartides per professors d’alt nivell i de reconegut prestigi internacional i amb alumnes procedents de diferents indrets del món. Però durant aquests dies no només s’impartiren aquestes classes sinó que alumnes i professors realitzaren un total de 8 concerts en dife-rents punts de la comarca: Solsona, La Coma i La Pedra, Sant Esteve d’Olius, Navès, el Santuari del Miracle, Sant Llorenç de Morunys i Sant Julià de Ceuró a Castellar de la Ribera, alguns d’aquests amb un ple total d’assistents.

Comarca Servei de premsa del Consell Comarcal del Solsonès

Dijous vinent tindrà lloc al Consell Comarcal del Solsonès el Ple del cartipàs per tal de confeccionar el nou govern comarcal amb la corresponent distribució de carteres i càrrecs per aquesta legislatura.

Segons han apuntat fonts del mateix organisme, és molt probable que el nou president, Marià Chaure, doni joc per primera vegada als partits de l’oposició oferint-los entrar en organismes autònoms del Consell, sobretot al PSC, for-mació que va votar favorablement l’elecció de Chaure com a president comarcal.

El Ple es durà a terme dijous vinent a les 8 del vespre al palau Llobera, i servirà també per a donar el tret de sorti-da al nou Consell Comarcal del Solsonès, constituït aquest passat mes d’agost.

Aquest dijous s’aprovarà el cartipàs del nou Consell Comarcal del Solsonès

12 532 - Divendres, 31-8-2007

Comarca Josep M. Montaner i Reig

Endesa defensa els seus arguments en la polèmica sobre el parc eòlic de Pinós

L'empresa Endesa Cogeneración y Renovables (ECYR), impulsora del projecte de construcció del parc eòlic de Pinós, ha assegurat que té la intenció d'esgotar totes les vies legals existents per defensar el seu dret a tirar endavant el projecte eòlic de la serra de Pinós.

Els responsables de l'empresa no estan d'acord amb la decisió -adoptada per l'ajuntament de Pinós- de denegar la llicència mediambiental necessària per la construcció del parc, i per això, va presentar fa unes setmanes un recurs contenciós administratiu contra aquesta decisió.

Des d'ECYR qüestionen que l'ajuntament pugui denegar la llicència mediambiental quan, segons asseguren, el projecte ha complert amb tots els tràmits i requeriments exigits per la ponència ambiental que la llei exigeix en aquests casos. A més, han insistit en el fet que el procés ha seguit escrupolosament tots els passos administratius necessaris i que ha rebut l'autorització tant del Departament d'Indústria, com del Departament de Medi Ambient de la Generalitat.

Fonts d'ECYR han assenyalat que estan plenament con-vençuts que la raó està de la seva part, tot i que han reconegut que un cop arribat al contenciós, el procés es pot allargar durant

anys. Tanamteix fonts de la companyia elèctrica han assegurat que l'empresa mai no farà un parc eòlic sense el concurs del consistori però han apuntat també que no renunciaran a defensar els seus drets en aquest afer.

Des d'Endesa argumenten que han assenyalat que tots els processos per determinar la idoneïtat per la instal.lació d'un parc eòlic estan revisats fins l'últim detall i el projecte presentat per la serra de Pinós els ha seguit amb tot detall.

Fotomuntatge del parc eòlic projectat a la Serra de Pinós

Qüestionen la legalitat de la denegació de la llicència mediambiental feta per l'ajuntament de Pinós

13532 - Divendres, 31-8-2007

Celebracions

El Càmping el Solsonès celebra 20 anys de vida

El passat 18 d'agost, el Càmping El Solsonès de Solsona va celebrar la festa del seu 20è aniversari. En motiu d'aquesta celebració els responsables de l'establiment van organitzar un gran nombre d'activitats lúdiques adreçades als estiuejants i als amics de la ciutat amb actes per a totes les edats i gustos que es van allargar durant tot el dia .

A més dels tradicionals jocs de cucanya, els més petits van poder disfrutar amb l'actuació d'un grup d'animació, un passacarrers per la zona d'acampada amb gegants inclosos i diversos tallers de manualitats i jocs.

Arribada la nit, els més grans van poder gaudir d'una festa

Comarca Ramon Estany

Quinze anys de Campionat de Botifarra ràpid del SolsonèsEl proper dissabte 22 de setembre de 2007 tindrà lloc la quinzena edició del que ja és un clàssic dels jocs de cartes al Solsonès

Amb més de 1200 euros en premis, els aficionats al joc de la botifarra podran competir amb els millors i més experts, en un torneig que aplega parelles de jugadors de les comarques veïnes de l’Alt Urgell i Berguedà a part del Solsonès.

L’hora d’inici del torneig serà a 2/4 de 5 de la tarda, a l’Hotel Crisami de Solsona, i les inscripcions es podran fer des de 2/4 de 3 fins a les 4 de la tarda al mateix Hotel Crisami, i el preu d’inscripcions és de 24 euros per parella.

Les eliminatòries es faran totes a dotze “dats” i a pun-tuació més alta. (No hi ha partides).

S’entregarà un obsequi a tots els participants. Es donarà coca, xocolata i barreja a tothom.

Més de 1.200 euros en premisHi haurà un primer premi de 600 euros i dos trofeus

cedits per l’Ajuntament de Solsona. El segon premi seran 240 euros i dos trofeus cedits pel Consell Comarcal. El tercer pre-mi seran 120 euros i dos trofeus cedits per l’Hotel Crisami. El quart premi consistirà en 60 euros i dos trofeus de Brichs Obres i Construccions SL.

Del cinquè al vuitè lloc, cada parella rebrà 30 euros, mentre que del vuitè al setzè, se'ls lliurarà un obsequi.

A més, la primera parella mixta o femenina rebrà 50 euros i dos trofeus de Caixa Penedès, i la primera parella local també rebrà 50 euros i dos trofeus, del Banc de Sabadell.

de la cervesa amb tasts i degustacions de cerveses de tot el món. La jornada i la celebració del vintè aniversari del Càmping Sol-sonès va acabar de nit amb un ball molt concorregut a la terrassa de l'establiment. Moltes felicitats per aquests 20 anys!!

14 532 - Divendres, 31-8-2007

15532 - Divendres, 31-8-2007

Vall de Lord Dolors Pujols

XVI Pujada a Busa amb soviètiques

Dissabte, 1 de setembre de 2007 A 2/4 de 7 de la tarda: Escalfada de motors

Diumenge, 2 de setembre de 2007A les 9 del matí: Esmorzar al Restaurant Bon DiaA 2/4 d’11del matí: Pujada cap a Busa amb sortida de la plaça del MurOrganitzen: Els Soviètics de la Vall

Entrevista a Miquel Riu, dels “Soviètics de la Vall”

Miquel Riu va ser un dels impulsors de la 1a Pujada a Busa amb soviètiques (Riejus 49 cc) juntament amb tres com-panys més. Aquest esdeveniment que ha crescut amb el pas dels anys arriba enguany a la seva 16a edició i ell no se n’ha perdut ni una.

Què són i per què es coneixen amb aquest nom les "soviètiques" ?Les « soviètiques » són Riejus 49 centímetres cúbics que

van de l’any 67 fins al 73. El nom el va posar un home d’aquí dalt i des de llavors aquí tothom les coneix amb aquest nom.

D’on va sorgir la idea de pujar a Busa per primera vegada amb les soviètiques?

Érem tres companys que alhesores (any 1992) no teníem cotxe i vam decidir anar-hi a dinar amb les “soviètiques” amb tothom qui s’hi animés. Hi vam pujar sis motos i com que havia tingut prou èxit i ens ho havíem passat molt bé vam decidir tornar-hi. I des de llavors cada any hi pugem.

Com ha canviat la participació des de llavors?L’any del desè aniversari vam fer el rècord i hi vam pujar

un total de 35 motos. A partir de llavors la xifra va variant, l’any passat vam ser 23.

Teniu mols problemes per arribar dalt el pla?Als primers anys sí que hi havia moltes avaries, però

ara tothom va molt més preparat i fa uns anys que portem

mecànic. Pel que fa els recanvis són fàcils de trobar les peces bàsiques (rodes, cadenes…) però el tema dels motors ja és més complicat.

Com pinta la pujada del proper 2 de setembre?De moment som menys gent que la passada edició, a

hores d’ara hi ha 15 motos apuntades tot i que esperem que s’hi animi algú més, tothom qui tingui una rieju d’aquestes característiques s’hi pot apuntar. Enguany i com a novetats hem fet camises i jerseis nous que estaran a la venda per a tothom qui en vulgui. Els actes començaran el dia abans amb una «escalfada de motors».

16 532 - Divendres, 31-8-2007

Vall de Lord Dolors Pujols

Raid d’alta muntanya amb cavallsL’Associació de cavallistes de la Vall de Lord organitza el I Raid d’alta muntanya

El Port del Comte serà l’escenari del I Raid d’Alta Muntanya que organitza l’associació Esportiva Cavallistes de la Vall de Lord i que tindrà lloc el proper 30 de setembre del 2007. El recorregut, amb una distància d’aproximada-ment 20 km, tindrà com a punt de sortida i d’ar-ribada el Refugi del Bages i una zona d’avitua-llament que estarà ubicada als prats de Canalda. L’altura màxima per on passaran els participants serà d’uns 2097 metres. Les inscripcions, que tindran un preu de 10 euros, es podran realitzar de les 9 a les 10:30, temps durant el qual també hi haurà l’esmorzar. L’associació organitzadora ha rebut la col·laboració dels ajuntaments de St. Llorenç, la Coma i la Pedra i Guixers i de l’estació d’esquí del Port del Comte. La cavallada de Vilamantells. Va ser una “prova pilot”

Concessió d’ajuts a empreses del programa de formació per a treballadors/es

Al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya ha sortit publicada la resolució del Servei d’Ocupació de Catalunya per a la concessió de subvencions de formació per a treballadors/es (TRE/2549/2007).

El programa inclou les línies d’actuació següents: 1- Idiomes2- Prevenció de riscos laborals 3- Transferència de coneixements: S’inclou en aquesta línia qualse-vol altra activitat formativa no inclosa en les anteriors i que suposi una millora de les competències professionals del treballador/a.

En aquests moments, i fins el 28 de setembre, està obert el primer termini perquè les empreses presentin les sol·licituds per a la subvenció dels costos generats per la participació dels seus treballadors en aquestes accions. Podeu demanar més informació i assessorament per a poder tramitar aquestes sub-vencions a: Centre Tecnològic Forestal de Catalunya:

Pujada del Seminari, s/n - 25280 Solsona - Tel. 973 481752 - Fax 973 481392 - formacio@ctfc.cat

Comarca CTFC

Demà dissabte, 1 de setembre, es disputarà a les 6 de la tarda uns partits de futbol entre grans i petits. A 2/4 de 10 de la nit, tindrà lloc el sopar popular, al preu de 8 euros els adults i 4 euros els nens de fins a 12 anys. El sopar inclou mongetes seques, botifarra, cansalada, carns de xai, amanida, pa amb tomàquet, gelat, vi, cava i cafè. A continuació, Jordi Casellas amenitzarà el ball de nit.

El diumenge 2 de setembre, a 2/4 d’1 del mig-dia se celebrarà la Missa de Festa Major i tot seguit, benedicció de vehicles i cercavila de gegants, que acabarà amb un vermut al Local Social.

A 2/4 de 7 de la tarda hi haurà jocs de cucanya i a 2/4 de 8, Ball de Fi de Festa amb el grup Tryfàsyc. A la mitja part es donarà un entrepà de pernil per a tots els assistents. En tots els actes hi haurà servei de bar i entrepans.

Pinós

Vallmanya de Pinós celebra la Festa major

Aquest cap de setmana el nucli de Pinós fa festa grossa

amb un seguit d’actes molt populars

17532 - Divendres, 31-8-2007

Odèn

El passat 25 d’agost es va celebrar, com des de fa força anys, el dia dels jubilats d’Odèn. Prop de 80 persones es van aplegar al polisportiu situat a Cambrils, per gaudir d’un suculent dinar de germanor.

L’equip de govern de l’Ajuntament, juntament amb altres persones del municipi, dediquen el seu temps i esforç per tal que tot sigui de l’agrat dels comensals que celebren aquesta emocionant jornada. L’Alcalde, Andreu Alet, va manifestar que la convocatòria, igual

Festa dels jubilats d’Odèn

que en passades edicions, té una gran resposta per part dels jubilats i pensionistes.

Els assistents van poder compartir uns moments molts agradables recordant experiències i les dificultats passades, saltant en el temps i comparant-les amb la manera de viure actual i l’adaptació als temps moderns, tot i que a muntanya, per sort, el temps va més a poc a poc, i et permet gaudir dels seus paisatges ben conservats i d’una gent amb un esperit ben jove i un tarannà envejable.

Amb la voluntat de difondre el patrimoni cultural relacionat amb l’aprofitament de l’aigua en zones de muntanya, diverses institucions i en-titats convoquen un concurs de dibuix infantil i juvenil obert a tots els nois i noies de fins a 15 anys.

Destaquem que tant el Salí de Cam-brils, com el pou de gel de Solsona i el d’Oliana, entre altres, són elements patrimonials que es volen promocionar amb aquest acte.

El termini per participar finalitza el 21 de setembre i coincidint amb les Jornades Europees del Patrimoni, el 30 de setembre, s’entregaran els premis als dibuixos més originals a Gerri de la Sal.

La tècnica per realitzar els dibuixos és lliure (llapis, retoladors, aquarel·les, témpores, pintures a l’aigua, ceres, pas-tís,...). Els dibuixos poden ser en color o en blanc i negre. La mida serà de DIN-A4. Es presentaran muntats sobre una làmina de cartró de 23 x 32 cm.

Es concediran els premis següents:- Un premi al millor dibuix de “Pous de

Concurs de dibuix infantil i juvenil: Pous de glaç i salines de muntanya

Glaç” de cada categoria (1 a 5 anys, 6 a 10 anys i 11 a 15 anys).- Un premi al millor dibuix de “Sali-nes” de cada categoria (de 1 a 5 anys, de 6 a 10 anys i de 11 a 15 anys.

Els guanyadors i els seus pares po-dran escollir entre un dels quatre premis:1. Una Visita guiada a 3 Castells de Lleida, més dinar i un lot de material de dibuix.2. Una visita al Museu de les Papallo-nes i dels Pastors del Pallars Sobirà, més dinar i un lot de material per dibuixar.3. Visita al Cim d’Àligues, més dinar i un lot de material per dibuixar.4. Visita al Museu de l’Agustí, més dinar i un lot de material de dibuixar

Les obres participants estaran exposades el 30 de setembre a l’Alfolí de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà) i després es realitzarà una exposició itinerant pels diferents municipis participants.

Animeu-vos a participar!!!!

Odèn es dóna a conèixer

Aquets últims dies des de l’Ajunta-ment d’Odèn, s’està posant especial èmfa-si en aconseguir que aquest municipi, co-negut per molt i desconeguts per molts d’altres, tingui una major presència als mitjans de comunicació nacionals. Des que a finals de juliol, l’alcalde Andreu Alet va tenir l'oportunitat en el progra-ma Amunt i Avall de Com Ràdio, de fer-hi una exposició de quinze minuts en directe, no s’ha parat. Els últims dies van recomanar el municipi d’Odèn a programes com el Catalunya matí de Catalunya Ràdio i ben aviat (el dia 8 de setembre) es publicarà una entrevista al mateix alcalde per l’emissora Rac 1, en el programa Quilòmetre 1 que fan cada dissabte a les 14:15 del migdia. És en aquets moments, l’última setmana d’agost, que estem portant a terme una campanya radiofònica, al programa Frekando matiner de Rac 105, on es promociona el Centre de Natura d’Odèn i on es regala l’estança per a sis persones en una casa rural del municipi. I ja per acabar, en clan més televisiva, avui di-vendres dia 31 d’agost, sortirà a les 21:50 hores per la XTVL (xarxa de televisions locals de Catalunya) un reportatge del Salí de Cambrils, realitzat pel progra-ma Capbusssades.

18 532 - Divendres, 31-8-2007

El passat dissabte dia 25 i diumenge dia 26 d’agost es va celebrar la festa Major de la Vall d’Ora

Dissabte hi va haver la II caminada per les contrades de la Vall. Enguany hi van participar unes vuitanta persones. L’itinerari va començar a Sant Lleïr, va passar per l’església de Sant Pere de Graudescales, la casa de Vilamala, la Font del Pujàs, el Grau de Vilamala i un cop a Busa es va tornar al lloc de sortida passant per la casa d’Orriols. L’excursió va acabar

Navès

Festa Major de la Vall d’Ora

amb un aperitiu a la casa de Sant Lleïr. Cal destacar la participació dels veïns i veïnes de la Vall en els diferents avituallaments de la caminda.

Diumenge al matí es va celebrar la tradicional missa a l’església de Sant Lleïr. La festa va acabar a la tarda amb un lluït ball de festa major.

Conserges- Formació a càrrec de l'empresa

- Contracte / Alta a la Seg. Soc..

- Possibilitat d'escollir torn (mati, tarda, nit, cap de setmana)

- Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

Empresa de la zonaNECESSITA

Interessats truqueu al

649 09 40 99

La setmana vinent el Celsona Informació serà a les llibreries el

DIJOUS DIA 6 DE SETEMBREAgrairíem que ens enviéssiu les vostres cròniques,articles,

fotos, textos... abans de dimarts dia 4 al migdia.

info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

AVÍS

19532 - Divendres, 31-8-2007

Cartellera

Exposició del Folklore festiudel Corpus i la Festa MajorDurant tot l’agost a la sala gòtica del Consell Comarcal del Solsonès.

Trobada de Gegants a OrduñaDivendres, 31 d’agost15,30h. Marxada des de l’avinguda del Pont.

Dissabte, 1 de setembre18h. Cercavila - 21h. Sopar popular

Diumenge, 2 de setembre10h. Esmorzar popular - 11h. Cercavila - 14h. Dinar

ValldarquesFesta Major, 1 i 2 de setembreDissabte, 1: A partir de les 12 de la nit gran ball amb “Marta i el seu acordió”Diumenge, 2: A la 1 del migdia, Missa Solemne. A partir de les 7 de la tarda, Gran Ball amenitzat per “Marta i el seu acordió”. Hi haurà servei de bar i entrepans.

Festa Major de Montpol 2007Diumenge, 2 de setembre12.00h: Missa i processó de Sant Gil13.00h: Vermut-concert a càrrec de la Casa de Colònies de la Música14.30h: Dinar de festa major a la fonda Ca n’Agustí de Cambrils. Tothom hi és convidat. Per fer les reserves: 608 195 914(Jordi), fins al dia 30 d’agost17.30h Concurs de botifarra. Inscripcions: mitja hora abans de començar18.00h Gran Ball de tarda amenitzat per Jordi Caselles. A la mitja part, coca amb xocolata i cava* Hi haurà servei de bar.

ORGUES DE PONENT I DEL PIRINEU 2007IXè Festival Internacional de Música de Tardor VERDÚ (Urgell)-Església Parroquial de Santa MariaDissabte, 8 de setembre. 22.00 horesRaúl del Toro, orgue

SANT LLORENÇ DE MORUNYS (Solsonès)Església Parroquial de Sant LlorençDissabte, 8 de setembre. 22.00 horesMarta Mathéu, soprano - Miquel Bennàssar, orgue

TREMP (Pallars Jussà)Basílica de Nostra Senyora de ValldeflorsDiumenge, 9 de setembre. 12.45 horesSarah Bishop, corn anglès - Susana García Lastra, orgue

Concerts de Pell de Serp del mes de setembreDissabte, 1 -9-07: a Santa Perpètua de la Moguda(Fes-tour) amb Obrint Pas, La señora gonzalez i altres...

Diumenge, 9-9-07: Festa major de Solsona amb la Troba de Kunfú

Dijous, 13-9-07: a la festa major de Pons amb Abono pa la Tierra i els Guillians.

Presentació de RIU AMUNT, la publicació independent de l’ALt Cardener

El proper dissabte dia 1 de setembre es farà al Casal Popular La Fura (Solsona) la presentació de RIU AMUNT, la publicació independent de l’ALt Cardener. Després de la presentació hi haurà un sopar popular, teatre a càrrec d’”THE PISCORES” i concert amb “EL NOI DEL CIRERER”.20:30 Presentació21:30 Sopar23:00 teatre amb “THE PISCO-RES”23:30 concert amb “EL NOI DEL CIRERER”Es farà un sorteig també.

Recitals d’estiu al JardíDivendres, 7 de setembre: “Sant Llorenç durant la guerra civil”- Projecció de fotografies de l’arxiu fotogràfic de la Vall de Lord.

ExposicionsExposició de quadres de Mossèn Lluís Cirera Del 15 d’agost al 2 de setembre a la Sala de plens de l’Ajunta-ment. Organitza Associació Cultural Patronat Valldelord

Agenda - Vall de Lord Dolors Pujols

Comparsa Matarrucs

Nois i noies de més de 20 anys interessats en participar en actes de la Comparça, us esperem a la reunió el dia 14 de setembre a la Sala d'actes del Casal de Cultura, a les 8,30 del vespre

20 532 - Divendres, 31-8-2007

Comerç i Empresa Josep M. Montaner i Reig

Mutecna va instal.lar una de les seves góndoles a la torre Montevideo de Rotterdam, a Holanda.El braç d'aquesta màquina es pot estirar fins a 36 metres, i a més, suporta l'estructura metàlica d'una gran lletra "M", símbol d'aquest edifici, el més alt d'aquesta ciutat

Foto d'una góndola instal.lada per Mutecna a l'aeroport de Ginebra

L'empresa solsonina Mutecna Gondolas SL s'ha convertit en pocs anys en un referent mundial en la fabricació de góndoles per a grans edificis. La seva expansió i consolidació en el mercat global ha estat constant des de la creació de l'empresa, ara fa 3 anys, i en aquest temps ha aconseguit signar contractes a més d'una vintena de països de tot el món.

Tant es així que la seva activitat empresarial li va valdre una menció especial a la sisena edició dels Premis Cambra, que concedeix anualment la Cambra de Comerç de Lleida. El jurat va destacar la projecció internacional de Mutecna, que destina el 98% de la seva producció anual a l'exportació.

"El nostre mercat és mundial, i des de Solsona portem projectes a països de tots els continents del món", explica Eduard Farrés, principal accionista i gerent de Mutecna Gon-dolas SL. Des de Solsona, Mutecna dissenya, fabrica i instal.la góndoles per netejar grans edificis i gratacels. L'empresa compta amb una plantilla de vint de treballadors, entre l'oficina tècnica, el departament comercial i la fàbrica, està instal.lada al Polígon dels Ametllers i l’any 2006 va dur a terme més de 30 projectes a tot el món.

Segons explica Farrés "hem optat per operar en tot tipus de mercats", ja que això "ens permet trobar els clients que més s'adapten al nostre model d'empresa". Segons Farrés, el procés de globalització ha permès el desenvolupament de Mutecna , tot i que fer-se un lloc al mercat global "no és una feina gens fàcil". Actualment l'empresa es troba en un nivell de fabricació del 60% sobre el nivell previst i en procés de creixement. Tanmateix, Farrés apunta que l'objectiu de l'empresa en els propers anys passa per disposar de l'infrastructura i el personal necessaris perquè la fàbrica de Solsona pugui assolir el seu nivell de producció òptim.

Mutecna exporta al mercat mundial el 98% del total de la seva producció

L’empresa solsonina Mutecna Gondolas al capdavant de les empreses exportadores de Lleida

Operaris de Mutecna acabant de muntar una màquina a la fàbrica de Solsona

21532 - Divendres, 31-8-2007

Comerç i Empresa Josep M. Montaner i Reig

Quin és l'origen de Mutecna?L'any 2000 es va instal.lar a Solsona una filial de

l'empresa japonesa Katsuyama que desenvolupava produc-tes relacionats amb el sector. Al cap de 4 anys aquesta filial presentava pèrdues i davant de la possibilitat de perdre feina, coneixements i contactes comercials vam decidir replantejar la gestió i continuar.

Va ser arriscat?Sí. Vam haver d'assumir les pèrdues i la responsablitat de

mantenir les garanties als antics clients, i a més, enfocar l'activitat productiva cap a una altra direcció. L'any 2005 començàvem de zero amb el nom de Mutecna i en només 3 anys hem aconseguit consolidar aquest nou projecte.

El 98% de la producció de Mutecna s'exporta. Quins avan-tatges comporta estar tan present al mercat mundial?

Com més internacionalitzes la producció més possibili-tats tens de prosperar. Dependre exclusivament d'un mercat és perillós, ja que estàs massa supeditat a les vicissituds pròpies d'aquest mercat.

Quines altres raons expliquen aquesta presència al mercat mundial?

El nostre producte no es pot sustentar només en el mercat català o espanyol. Aquí la demanda és alta, però també ho és l'oferta i per tant la competència és molt dura. En un mercat reduït com aquest és molt més difícil defensar un model d'empresa determinat tal i com noslatres defensem.

Però a nivell mundial la competència deu ser més forta?Sí, però és més fàcil trobar un forat de mercat que s'adapti

a l'estructura, la capacitat i el plantejament d'empresa que vul-guis tenir. En el panorama internacional hi ha molts més tipus de mercats, hi ha més diversitat i és més senzill trobar el que s'adapta millor a la teva filosofia empresarial i productiva.

I quina filosofia empresarial té Mutecna?Com et deia, nosaltres no volem competir en un mercat

sobresaturat que t'obligui a rebentar preus, a reduir al màxim els costos, els terminis, i a servir a qualsevol preu. Nosaltres busquem mercats on hi hagi clients que valorin la qualitat del producte i del servei que oferim i que evidentment reflecteixi tot aquest esperit en el preu de venda dels nostres productes.

Són un exemple d'una part de la realitat de la globalitza-ció; de Solsona a tot el món. Quina opinió té sobre aquest fenomen?

Penso que en el nostre cas la globalització ens ha facilitat molt el desenvolupament. Ara ens és més facil entrar en nous mercats i trobar el tipus de client que ens interessa. A més, és un procés a dues bandes que beneficia tant al qui ven com al qui compra. Anar al mercat global dóna més possibilitats de trobar allò que busques tant si compres com si vens.

Entrevista a Eduard Farrés, gerent de Mutecna

Eduard Farrés al seu despatx de l'empresa Mutecna

Xina, Corea del Sud, Mèxic, Kenya, Egipte, Veneçuela, EUA, i sobretot Europa i el Pròxim Orient, són els punts de distribució habituals de Mutecna, una empresa de capital 100% solsoní que està present a tot el món

"la globalització ens ha facilitat molt el desenvolupament"

Eduard Farrés va nèixer a Cardona,

té 42 anys, és Enginyer Tècnic Industrial i fa 25

anys que viu a Solsona

A l'oficina tècnica de Mutecna hi treballen una desena de tècnics que pensen i dissenyen les màquines que posteriorment el operaris construeixen a la fàbrica

22 532 - Divendres, 31-8-2007

Què necessita a nivell industrial el Solsonès?Hi ha dèficits molt importants pel que fa al personal i

pel que fa al sòl industrial. En el primer cas no sé si les esco-les professionals de la comarca estan al cas de quines són les necessitats de les empreses de la comarca. Em sembla que no s'estan donant les solucions correctes que permetin oferir als joves una formació que els permeti entrar al mercat laboral de la comarca. Nosaltres no trobem delineants i ja no hi ha cap centre educatiu al Solsonès que n'ensenyi.

Què passa amb el sòl industrial?Doncs que no en queda i això ens perjudica a tots. Sembla

que fins l'any 2009 no es començarà a urbanitzar el nou polígon de Santa Llúcia i això és un fre molt gran pel que fa a les expec-tatives de creixement del sector industrial de la comarca.

Però més sòl industrial no és sinònim de més indústries?No, però a banda de possibles noves indústries que es

puguin instal.lar al Solsonès, ara el problema afecta sobretot a les empreses que ja hi som i que des de fa un temps tenim dificultats per créixer.

Per què s'ha arribat a aquesta situació?Potser hi ha hagut un excés de conformisme i s'ha cregut que

Góndoles instal.lades a la Bamboo Tower de Taiwán

Comerç i Empresa Josep M. Montaner i Reig

amb el que teníem ja n'hi havia prou. Però això és un error perquè ara el problema és per a les empreses de la comarca. Si no podem créixer perdem capacitat per competir. El mercat és molt dur i no pots aturar-te perquè la competència no para. A vegades per mantenir-te has de créixer obligatòriament, s'ha de pensar i actuar amb previsió perquè avui en dia no es pot ser un paradís aïllat i inamovible.

23532 - Divendres, 31-8-2007

Laura Figueras“Als EUA els tòpics es compleixen, amb un sistema de vida que correspon al de les pel.lícules”

Aquest estiu, abans d’empren-dre la singladura universitària per es-tudiar Administració i Direcció d’Em-preses a la Universitat de Barcelona, Laura Figueras i Planes, de 17 anys, ha viatjat tres setmanes a Califòrnia a través d’un programa d’intercanvi de joves organitzat per Rotary Interna-tional, al qual ha tingut accés a través del Rotary Club de Solsona. Després de rebre a casa la nord-americana Kasan-dra Valenzuela, va poder experimentar l’american way of life a la ciutat de Manteca. A la seva tornada, la Laura s’ha reunit amb els membres rotaris de Solsona per compartir amb ells la seva experiència, amb una conversa que es reprodueix a continuació.

A banda d’haver passat unes vacances memorables, també deus haver tret profit de l’intercanvi cultural.

Sí. És una experiència molt profitosa. Allà te n’adones que tot és enorme. Els nord-americans tenen un sistema de vida que correspon exactament al que podem veure a través de les pel·lícules.

No has parat de viatjar per diversos indrets de l’estat de Califòrnia, oi?

De fet, a la ciutat, Manteca, només hi vaig estar cinc dies. La resta de temps ens el vam passar viatjant: uns quants dies de campament al Parc Nacional de Yosemite, uns altres dies a una casa de muntanya, a San Francisco, Santa Cruz, Sacramento...

Com creus que ha revertit aquesta experiència en la millora del teu nivell d’anglès?

M’ha anat molt bé. A més, m’agrada molt l’accent ame-ricà, tot i que costa més entendre’l que l’anglès. El fet d’estar pràcticament tot el dia amb la família amfitriona em va ajudar. Sort que només sabien anglès. Així no hi havia la possibilitat que em parlessin en castellà.

Què és allò que més t’ha frapat de la cultura nord-america-na? Consideres que els tòpics s’adiuen a la realitat?

Als Estats Units tot és enorme. Sí, els tòpics es com-pleixen. Gran part de la població és obesa, hi ha molts joves raperos... El que em va sorprendre més va ser el menjar, molt menys saludable que el nostre, i els horaris dels àpats, ja que es dina pels volts del migdia i se sopa a les sis de la tarda. Però de fet, mengen sempre que tenen gana. A la nevera de la casa on vaig allotjar-me tenien ben poca cosa i no es cuinava mai.

També vas tenir ocasió de conèixer el club rotary de Manteca. Als joves que participàvem a l’intercanvi ens van reunir

dues vegades. El primer va ser l’endemà d’arribar al país. Allà són molts membres i són estrictament protocol·laris. Ens vam presentar un per un.

No vas ser l’única jove catalana que prenia part en aquest programa d’intercanvi promogut per Rotary International.

A la mateixa zona on vaig anar jo érem quatre catalans –dues de Sant Cugat del Vallès, un noi d’Igualada i jo–, repartits en famílies.

Com et vas sentir acollida en la família amfitriona que et va tocar?

Molt bé. La veritat és que era una família de classe molt benestant i em va tractar molt bé. Hi era juntament amb una de les noies de Sant Cugat. A totes dues la família ens va dir que érem molt educades, per exemple en el tracte o la puntualitat, a diferència dels americans. Per això ens van dir que estaven orgullosos de nosaltres i que els agradaria educar la seva filla petita com ho han fet els nostres pares amb nosaltres.

El vas percebre, aquest tracte diferent dels nois i noies nord-americans?

Sí. Per exemple, amb les normes de cortesia: ells no esperen que la resta de persones d’una taula tinguin el plat per començar a menjar.

Una de les primeres coses que va fer el coordinador del programa Rotary en arribar allà va ser exposar-vos molt clarament les normes de l’estat de Califòrnia

Per evitar problemes, ens van recordar que els menors

Associacions i Entitats Rotary Club de Solsona

24 532 - Divendres, 31-8-2007

de 18 anys allà no podíem beure alcohol ni fumar ni tampoc mantenir relacions sexuals. Ho estableix la llei.

La noia que va venir a casa teva, la Kasandra Valenzuela, va començar el curs a l’institut a l’agost. Vas assistir a al-guna classe?

Jo no, però la Kasandra m’ensenyava vídeos i m’explicava com funcionava l’institut.

Pel que has pogut conèixer, com valores el sistema educatiu d’allà?

El nivell és inferior al nostre. D’una banda, el cen-tre del qual us parlo està massificat, té 2.000 alumnes. A més, la família que em va acollir em va explicar que allà poden acabar els cursos de l’institut sense haver estudiat gaire. D’altra banda, tots els alumnes estudien les mateixes assignatures i no s’especialitzen, com amb el batxillerat

d’aquí. Per accedir a la universitat, no es realitza cap prova del tipus de la selectivitat, sinó que només cal presentar l’expedient acadèmic a la universitat on vols anar, que de-cideix si t’accepta o no.

I la festa nocturna, com us la muntàveu? Als EUA fins als 21 anys no es pot entrar als locals. A

la ciutat on vivia funciona el toc de queda i els menors d’edat a les 11 de la nit havíem de ser a casa.

Vas poder copsar els contrastos entre l’opulència del Primer Món i la misèria de l’anomenat Quart Món?

Em vaig fixar en la marginació social que viu la pobla-ció mexicana. Allà hi ha força racisme i la gent no se n’amaga. D’altra banda, als carrers de les grans ciutats sempre s’hi poden veure indigents que, moltes vegades, es guanyen unes quantes monedes reciclant ampolles i llaunes.

El Rotary Club de Solsona vendrà loteria de Nadal i ampolles de cava Es proposa treballar en l’àmbit assistencial de la gent gran i en programes per als joves

Una de les primeres actuacions que durà a terme el Rotary Club de Solsona des del relleu a la seva presidència, amb Manuel Murillo al capdavant, serà la venda de butlletes de loteria per Nadal, ja disponibles, i la d’ampolles de cava amb un disseny especial del Rotary Club de Solsona. L’objectiu d’aquestes primeres actuacions és recollir fons per poder concretar projectes d’ajut i col·laboració de benestar social, especialment en l’àmbit de la tercera edat i el dels joves.

Se n’ha informat als membres de l’entitat aquesta setmana, en la segona reunió quinzenal del mes d’agost. En aquest sentit, el president del Club ha comentat les reunions recents que ha mantingut amb la direcció de l’Hospital Pere Màrtir Colomés, l’alcalde de Solsona, Xavier Jounou, i el bisbe, Jaume Traserra. També ha agraït expressament la col-laboració d’entitats financeres com Caixa Sabadell i Caixa Manresa.

En la reunió d’aquesta setmana, hi han parti-cipat dues persones que s’integraran a l’entitat com a noves membres rotàries. Entre altres fites que s’han proposat elles i els ja socis del Rotary Club de Solsona de manera més imminent i necessària, hi ha les de captar nous socis que facin gran l’entitat i organitzar activitats obertes a tota la societat.

Associacions i Entitats Rotary Club de Solsona

Rifa de NadalA la vostra disposició el número 63.224Es juga per cada butlleta 4 euros. Donatiu 1 euro. Total per butlleta 5 euros.Qui vulgui loteria de l’esmentat número cal que ingressi la quantitat que vulgui jugar a Caixa Penedès de Solsona, c/c 2081-0352-41-0000012956 a nom de Sol del Solsonès.

Exposició de pintures i dibuixos de Candi Guilanyà

Al local del Sol del Solsonès, oberta a tothom.

Gràcies a l'organització de la Fira del Caçador, el Sol del Solsonès participarà aquest diumenge a la Fira amb venda

de Loteria i informant sobre el Sol del Solsonès

Associacions i Entitats El Sol del Solsonès

El Sol del Solsonès, organitza la 5a NIT LITERÀRIA I MUSICAL

En motiu de la celebració del DIA MUNDIAL DE LA SALUT MENTAL, el SOL DEL SOLSONÈS, Associació de Familiars de Malalts Mentals i Drogodependents, organitza la 5a NIT LITERÀRIA i MUSICAL DEL SOLSONÈS; enguany se celebrarà dissabte dia 27 d’octubre.

Com bé sabeu, l’acte de la NIT LITERÀRIA DEL SOL, és un esdeveniment reconegut a Solsona i comarca, atès que en ell hi actuen músics, cantants i rapsodes de la comarca. Si ets un d’ells i t’interessa participar, t’agrairem que et posis en contacte amb nosaltres a la seu de l’Associació de dilluns a divendres de 10:00h a 14:00h i de 15:00h a 19:00h al telèfon: 973483683. En la mesura del possible us agrairem que connecteu amb nosaltres tant bon punt estigueu animats a participar, i si pot ser abans de les vacances d’estiu, atès que l’organització de la vetllada requereix un temps.

25532 - Divendres, 31-8-2007

Associacions i Entitats El Sol del Solsonès

Diumenge passat dia 26 d’agost, als volts de les 10 del matí, es va donar la sortida a la 5a Caminada Popular al Castellvell. Hi ha haver una gran afluència de participació. Aquesta caminada es fa per donar un granet d’arena a favor dels malalts mentals i drogodependents. Mica en mica es percep un canvi positiu en la sensibilització cap a aquesta franja de població: ja no és un tabú com era anys enrera.

Des d’aquí donem gràcies a la gent que ha fet possible aquesta nova edició de la caminada amb la seva participació, així com la participació del Conseller d’Acció Social i Ciutadania del nostre Excel·lentíssim Ajuntament de Solsona, el Sr. David Rodríguez i família.

Es va fer entrega de tres plaques de record, la primera al nen Albert Rodríguez, de 7 anys, que va ser el primer a arribar dalt. La segona placa es va entregar a la participant més gran, la Sra. Ramona Barrera amb 84 anys. La tercera va ser per a la participant més petita de tots, na Tate Yin, de 4 anys. Per molts anys a tots!.

Una de les Treballadores Socials del Sol, na Leila Ribes, en referència al motiu de la caminada, ens comenta: “aquesta caminada es fa per sensibilitzar la gent de Solsona, i donar-los l'oportunitat de col·laborar amb la nostra associació a

Jo també he caminat amb el Sol

través d’un esport lúdic com és caminar fins a un monument emblemàtic de la ciutat”.

Una de les participants, la Sra. Elisabet Costa, co-menta: “Aquestes caminades estan molt bé, i a més a més, sensibilitzen a la gent perquè se n'adonin que es tracta d’una malaltia”.

Esperant el mateix èxit per l’any que ve, ens acomiadem molt afectuosament amb confiança i esperança.

26 532 - Divendres, 31-8-2007

El Club Estel informa que en les excursions que realitza amb autocar, el número del seient

s'atorgarà en el moment del pagament de l'excursió.

Associacions i Entitats Club Estel del Solsonès

Durant aquest mes d'agost l'horari del Club serà de 8h a 12h del migdia i

de 4h a 8h del vespre.

Excursió a MadridDies 12, 13, 14 i 15 de setembre

Dimecres dia 12: A les 6.00h sortida de l’estació d’autobusos de Solsona. Parada a esmorzar a càrrec del client al restaurant Rausan d’Alfajarin. Arribada a Madrid i allotjament a l’hotel Asturias (ubicat a la zona central de Madrid, c/ Sevilla, 2, a 200 m. de la Porta del Sol), habitacions dobles. Dinar a l’hotel i a la tarda visita a l’Almudena i visita turística per conèixer Madrid. Sopar i dormir a l’hotel i nit lliure.

Dijous dia 13: Esmorzar a l’hotel i excursió a Toledo i recorre-gut amb visita general i a la Catedral de Toledo. Retorn a l’hotel per dinar. Tarda: visita als jardins del Buen Retiro de Madrid. Sopar i dormir a l’hotel. Nit lliure.

Divendres dia 14: Esmorzar a l’hotel, excursió al monestir de l’Escorial i si el temps ho permet una altra visita d’interès. Dinar al restaurant Venta Magullo de Segovia. Per la tarda, visita a l’aqüeducte romànic, plaça Asoguejo Lobo Rómulo y Remo, la Muralla i el casc antic amb el conjunt d’esglésies romàniques i abundants palaus medievals. Retorn a Madrid, sopar i dormir a l’hotel i nit lliure.

Dissabte dia 15: Esmorzar a l’hotel, sortida a Saragossa, visita a la basílica de Nuestra Señora del Pilar i el seu museu. Dinar al restaurant Rausan d’Alfajarín. Per la tarda, retorn a Solsona amb parada a la cafeteria Alfaro.

Viatge en autobús, hotel, dinar en restaurants i entrades: 350 euros per persona (tot inclòs). En la inscripció a l’excursió al club Estel del Solsonès l’interessat abonarà com a mínim el 50% del viatge fins al 2 de setembre.

Bon viatge i bon menjar és l’art de l’amistat. Feliç arribada a casa!!!

Sortida al MontsenyEl diumenge 26 d'agost un grup de "joves" del Club Estel

van fer una sortida al Montseny.Van visitar la zona de Santa Fe i van poder veure un

audiovisial sobre els paratges del Monseny al llarg de les 4 estacions de l'any.

Després, van dinar a la Viladrau i van recórrer els boscos de la zona on van poder trobar algun bolet. Gràcies per participar a la sortida i ens trobem a la propera.

Fira del CaçadorEl Club Estel col·laborarà a la Fira del Caçador

de Solsona, que se celebrarà aquest cap de setmana, amb una tirada de bitlles.

L'hexhibició es farà el diumenge a les 10 del matí al pas de la Font de la Mina de Solsona. Tothom que vulgui podrà fer punteria a les bitlles.

A més se sortejarà un viatge a escollir dels que organitza el Club de Jubilats Estel durant aquest any.

Sortida sorpresaEl Club Estel té preparada ja l'excursió sorpresa que

organitza cada any. La cita serà el diumenge 3 de setembre, se sortirà de l'Estació d'autobusos a 2/4 de 7 del matí i el preu serà de 44 euros (socis) i 46 euros (no socis)

Podeu passar a recollir els tiquets al Club Estel del Solsonès a partir del dissabte 25 d'agost. Per a més informació truqeu al 973 48 10 77

27532 - Divendres, 31-8-2007

Indrets amb misteri Jaume Clavé

www.larevoluciondemarte.comAthanàgia (Sanaüja). Història i localització de

la Numància catalana (Llibreria Dach)

Misteris de la Ribera Salada (5)

Les Quatre Barres de Montpol? (5)

Senyeres de pedra gegantinesPer bé o per mal, el nostre és un país de roques i penyes,

cosa que no s’esdevé amb altres com França i no diguem Holan-da, amb una superfície totalment apta per al conreu. I, pel que fa a Catalunya i al Solsonès en concret, hi ha penyes que van ser aprofitades per a representar les Quatre Barres catalanes. Eren com una espècie de fites que marcaven el territori, el qual conincidia bàsicament amb l’antiga Lacetània o Laketània, que va ser la base de la Catalunya posterior. I, com és lògic, moltes de les coses d’aquella primera nació prerromana, que abraçava tota la falda del Pirineu, des del Cinca fins al Llobregat, van passar a la Catalunya medieval després del doble túnel fosc de l’Imperi Romà i el domini àrab, així com també moltes es perdrien. Els historiadors cerquen l’origen de les Quatre Barres, de la barretina, de la mateixa llengua catalana als primers segles de la desfeta de l’Imperi Romà i no troben quasi res perquè tot venia de molt més antic i perquè aquells dos pobles invasors no van deixar cap arxiu ni cap paper antic que parlés dels països que volien assimilar. Tothom veu clar que el basc és anterior, però donen per cert que el català en canvi venia del llatí i que no existia abans, només per la culpa d’assemblar-se-li. Té lògica? Es científic? I per què no al revés?

Les antigues fites de les Quatre Barres esbarriades pel Solsonès i també fora estan per reconèixer i, en bona part, en tenen la culpa els romans que pel que sembla van donar ordres severes de destruir-les perquè volien sofocar el nacionalisme català i el de totes les nacions que sotmetien. Calia anorrear aquells signes d’identitat. Era senzill de fer-ho amb les senyeres i banderes que estaven fetes de roba, però quan es trobaven davant d’aquelles penyes enormes de les Quatre Barres, fetes al seu dia pels gegants, que havien conviscut amb els lacetans, s’acontentaven de tirar-ne una o dues barres a terra per desfer el simbolisme i ara per a redescobrir-les hem de partir d’aquesta premisa. Rarament en

trobarem cap de sencera perquè sembla que les tenien molt ben localitzades. El poble les hi va donar diferents noms, segons la for-ma: Centelles (Rajadell), l’enorme Roca de Ferrús, Claret (Riner i Torà), Otgés (Torà), Laucata (Montpol, no l’Ocata), etc.

Un repteA la foto tenim unes penyes blanques misterioses que

treuen el cap com bolets solitaris enmig de la boscúria de Ser-raseca, més amunt del Pallars i abans de Carissols. No sabem si són tres o quatre o si la quarta l’haurien fet rodolar costa avall. Isolades i posades de renglera, com estan, fan maliciar que aquí hi havia un gran monument megalític a les Quatre Barres. El seu cap arrodonit en forma de centella, propi dels escuts, també fa sospitar. La seva orientació també es significativa, en front de l’antiquíssim camí de la sal que menava a Cambrils del Pirineu. Imaginem-nos-les soles quan no hi havia l’obaga. Tothom les po-dia contemplar. El lloc és un xic emboscat i faria falta que algun lector o lectora tingués ganes d’assumir el repte i convertir-se en el descobridor de la quarta barra o no. Una altra cosa seria, cas de trobar-la, que es pogués retornar al seu lloc, a pesar de la nostra potent tecnologia. Com les remenaven? Vet aquí un altre misteri que sorgeix de la Ribera Salada i en particular del poble de Montpol, que s’esqueia en el més pregó de l’antiga Lacetània, com avui de Catalunya, i que diumenge vinent celebra un any més la seva Festa Major sota el patrocini de Sant Gil.

Les quatre barres de Montpol?

Montpol en festes (Massarrúbies, anys 70)

28 532 - Divendres, 31-8-2007

Viatges Marcel Ribera - Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Esmorzar a Praga i a continuació anem cap al castell de l’esmentada ciutat. Visita al palau de l’Arquebisbe d’estil renaixentista amb una façana rococó, posteriorment continuem pel passadís de Hradcany, un cop al castell visitem la meravellosa catedral de San Vitus, començada l’any 1344; val la pena recordar que a la cripta hi ha els sarcòfags de Carles IV i les seves quatre esposes. Continuem la visita per la Basílica de St. George fundada per Vratislav. Posteriorment arribem al carreró d’or anomenat “Golden Lane”, aquí hi ha unes petites cases on hi van viure sastres i orfebres. Una de les llars més visitades és la que hi anava Franz Kafka (*Praga 1883 +Kierling 1924). Aquest personatge hi anava a fer els seus escrits perquè aquí hi havia la pau i el silenci que ell volia per escriure. Al final d’aquest carreró hom pot gaudir d’una meravellosa panoràmica de Praga.

Després de dinar, a la tarda gaudim de la ciutat vella i del Barri Jueu. La visita comença on hi ha una interessant torre, en la qual es guardava la pólvora. Continuem pel carrer Celetnà amb edificis molt interessants, com per exemple, l’església barroca de St. Nicholas, el palau barroc de Goltzkinski, l’església gòtica i l’antiga ciutat de Tyn amb el seu rellotge astronòmic. A certes hores aquesta plaça està de gom a gom per veure en moviment les antigues figures que ornamenten l’esmentat rellotge. En aquesta ciutat vella trobem unes mostres clàssiques del patrimoni arquitectònic de Praga amb més de mil anys d’antiguitat.

Després de caminar pel carrer Pariska, entrem al Barri Jueu Josefov on hi ha unes sinagogues, el cementiri i la ciutat Hall, tot això fa que sigui un complex únic a Europa. Després de visitar un dels museus amb diferents estris que utilitzen els jueus durant les seves cerimònies anem al cementiri, realment és una imatge que imposa degut a la quantitat de persones enter-rades allí; les pedres són de diferents mides, també hi ha algun sarcòfag que pertany a algun jueu de rang més elevat.

Continuem pel carrer Karlova admirant les cases me-

Praga – Bratislava – Budapest – Venècia (II)

dievals, caminat arribem fins al famós Pont de Carlos, podem veure les estàtues que l’ornamenten i les dues torres que hi ha al final del Pont; aquest Pont està a totes hores ple de gent, podem trobar-hi tota classe de venedors ambulants a part de gaudir d’una interessant perspectiva.

Ja entrada la nit vam sopar a bord d’un creuer pel riu Vltava, va ser un sopar amb acompanyament de música i gaudint de les vistes il.luminades de Praga. Com a curiositat, cal dir que el vaixell portava el nom de Taurus.

Un nou dia ens espera, visitem un dels balnearis més importants, l’anomenat Karlovy Vary. És la ciutat balneari més famosa de la República Txeca, fundada per l’emperador Txec, Carles IV. L’aigua flueix de dotze fonts minerals a una temperatura de 30 a 72 graus. En alguna de les exposicions vam veure vidres del famós estil Moser.

Vam poder provar aquesta aigua sulfurosa a diferents graus de temperatura. És curiós veure petits i grans xerrar o passejar amb una petita gerra, i de tant en tant, van fent un petit glop d’aigua.

Grup de visitants

L’Autor d’aquest escrit en un cementiri jueu Carreró d’or, aquí hi ha la casa on treballava Frank Kafka.

29532 - Divendres, 31-8-2007

Partits Polítics Ramon Estany

Els solsonins Daydream Age van obrir la nit

Versions del rock and roll amb Bottomless

Les Joventuts d’Esquerra Republicana es presenten a Solsona

Dissabte passat al vespre la plaça de l’Ajuntament de Solsona va acollir l’acte públic de presentació de les JERC del Solsonès amb un concert per al jovent amb els grups Daydream Age, Plowshare i Bottomless. El jovent va gaudir de la música mentre degustaven el combinat fresc anomenat “flama”. A la mitja part, es va recordar la figura de Lluís Maria Xirinachs i es va sortejar una estelada entre tots els assistents.

Concert de les JERC

El passat dissabte, les JERC del Solsonès vam celebrar un concert a la Plaça de l’Ajuntament de Solsona. Aquest acte volia servir per presentar les Joventuts d’Esquerra a la ciutat. Si és cert que fa anys que les JERC del Solsonès estan creades, també és cert que en els darrers mesos hi ha hagut noves incor-poracions que han propiciat que s’activessin amb més força. El concert de dissabte és una mostra d’aquesta nova activitat.

D’altra banda, volem aprofitar aquest article per expressar la nostra satisfacció per tal com es va desenvolupar el concert. La Plaça de l’Ajuntament es va omplir i el còctel “La Flama” va triomfar entre els assistents. La festa va durar fins a les dues de la mati-nada quan, complint les ordenances municipals, vam donar l’acte per finalitzat.

Per tant, volem agrair a tota la gent que va assis-tir al concert, als grups que van tocar (Daydream Age, Plowshare i Bottomless), als tècnics de so, i a tota la gent que ens va donar un cop de mà i va contribuir a que aquest acte fos possible. A tots ells: moltes gràcies!

JERC Solsonès

El grup de heavy metal lleidatà Plowshare

30 532 - Divendres, 31-8-2007

Opinió J.Nadal

Opinió F. Torres

En algun lloc he llegit aquesta frase que avui utilitzo com a títol de l’escrit. Pot ser cert que l’herba, com totes les coses importants del món, neixi de nit, amb silenci, sense que ningú no se n'adoni. Perquè la bondat i el bé encaixen perfectament amb el silenci i la senzillesa, en canvi l’estu-pidesa sempre va acompanyada de la brillantor i el soroll.

És la gran pesta del món d’avui, on els mitjans de comunicació estan contribuint de manera decisiva, do-nant veu i espai als necis i estúpids. Si qualsevol cretí del moment, es casa o es descasa o es pinta el cabell de color verd, serà la gran notícia en aquells tipus de premsa que bona part de la nostra gent llegeix cada dia. En canvi, si tu només estimes, només treballes, només penses en estudiar per treure bona nota, només intentes ser honest i honrat, ja pots matar-te fent aquestes coses tan poc importants, mai no sortiràs a primera pàgina. Qualsevol criminal serà més important que tu. I així és com els homes i dones d’avui estem condemnats a veure la realitat, de manera permanent, a través d’un mirall deformat.

Si tres mil metges es dediquen en cos i ànima al servei dels seus pacients, mai no seran notícia. Però Déu

L’herba neix de nit

el guardi tant sol a un d’aquests metges d'equivocar-se de diagnòstic o en utilitzar el bisturí perquè els tres mil seran acusats d’ineptes i sanguinaris.

Si mil capellans lluiten cada dia per difondre la fe i servir humilment als seus germans, mai ningú no contarà el seu heroisme. Però si algun d’aquests, un dia que li fa mal un queixal, diu una rucada es faran tot tipus de comentaris, sempre corregits i augmentats en sentit negatiu. I així po-dríem seguir en totes les professions. En alguna ocasió he mencionat a l’Agustina d’Aragó. Podia haver estat una bona filla, bona esposa, bona mare. Però només la coneixem per aquell moment que, amb el seu cor inflat de patriotisme, va disparar un canó. Crec més heroic estimar-se quaranta anys que disparar un canó 20 minuts.

Ens hem creat un mon súper informat que informa de tot menys del més fonamental. Ens explicaran, amb tot detall, el dia que l’home mossegui un gos, però res no ens diuen dels milers que, amb amor, treuen el seu a passejar cada dia. Potser aquesta és la clau de l'amargor que pateix l’home d’avui. Només veu el mal, perquè sembla que només triomfi l’estupidesa.

Ciutadans i ciutadanes, bé, ja veig l’èxit, poc vaja, de l'anterior escrit en aquesta popular publicació; quasi ningú no se l’ha llegit! ; només us fixeu en les fotos, oi?: avui hi surt el meu nen que és tan eixerit, ara els que surten de marxeta i algun de col·locadet, ara els del futbol, bàsquet i patinatge que ho fan molt bé, que si la foto de quan era petita i ara ja no ho sóc tant, que si la del polític que ens ve a visitar i que ja li agrada sortir a la foto, amb els d’aquí i les infrastructures, les fotos de la música celestial i la que no tant, les fotos del concurs de no sé què, les trobades de família i l'excursió a no sé on, que si els de l’Àfrica, i la jove nord-americana, que si el “cumple” i el que ja no “cumple”, les fotos del temps del Franco i les d’ara, fotos fotos i més fotos; bé abans en deien “retratos” d’aquí ve la frase: “sortir retratat”.

Borés! no sé per què tants escrits si ningú no se’ls llegeix!, bé, quasi ningú; a ser de tu només hi posaria fotos; a més diuen que “una foto vale más que mil palabras”; dons si es així i en una pàgina del Celsona hi cap mil paraules, imagina’t la quantitat de fotos, i ja està i res de tants col-

Votants i votantes (i 2)

laboradors, ni equip de redacció, només uns quants fotògrafs en tres torns per cobrir les 24 hores i prou!.

Bé, tot plegat, podríem dir el que va dir i ja fa temps aquell personatge tan popular, encara ara, més, molt més, que el Celsona!, que en circumstàncies ben difícils va dir al seu Pare: “Padre perdónales porque no saben lo que hacen”.

Ara seriosament; bé, no tant, tampoc; si un dia el Celsona decideix només publicar fotos i uns quants escrits de mostra, que no s’oblidi de publicar aquells poemes tan macos que hi surt; per si un dia, d’aquí a uns quants mil·lenis, quan els arqueòlegs trobin les restes d’aquesta civilització, ja per ells llunyana, i només hi trobin que “totxos”, plàstics i “papers”, hi trobin també el Celsona, que al costat de les fotos hi trobin també restes del que fou una sensibilitat afegida, una cosa diferent i poc abundosa; que hi trobin la poesia de la Juani, sí, de la Juani Cervera; per què no li donen més vacances a aquesta noia?; així tindria més temps per escriure poemes i nosaltres poder-los disfrutar.

Afectuosament,

31532 - Divendres, 31-8-2007

Just per darrera de l’església queda un petit ce-mentiri, envoltat d’una paret de pedra de poc més de mig metre d’alçada, on creixen no més d’onze làpides i creus velles de ferro forjat. Algunes de les tombes encara reben una visita ara i adés, un fill, un amic, una esposa que acarona amb ulls plorosos un ramet de flors silvestres abans de deixar-les sobre l’herba. Després, un grapat de papallones de colors diversos descriuran cercles i hipèrboles entremig de les flors, s’enlairaran cap el cel en trajectòries que les portaran molt lluny del petit cementiri, guiades per les lleugeres oscil·lacions magnètiques de la terra.

Algunes de les làpides són molt i molt antigues, tant que els noms que portaven escrits ja s’han esborrat amb la pluja i el sol i el gel i ja no hi ha mai ningú, ni els més vells del poble, que recordi qui reposa sota l’herba. Algunes deixen intuir dos noms, possiblement uns esposos o uns germans, morts de febre de molt petitons. Altres, perseguint el relleu amb la punta dels dits, descobreixen un sol nom amagat darrera els líquens tornassolats que cobreixen la pedra.

Una de les làpides no porta cap nom, ni deixa entreveure cap pista que mai n’hi hagi hagut cap. És una làpida rectangular de pedra negra, acabada amb un bust completament erosionat per les inclemències meteorològiques però que, a través d’un cert exercici d’imaginació, podria semblar el d’un àngel.

Al poble coneixen aquella tomba com la tomba de l’àngel. Molts creuen que, efectivament, hi ha un àngel enterrat sota l’herba. Expliquen la història d’un àngel de cabells rinxolats, preciós com la nit de primavera curulla d’estels, amb unes ales que, obertes de bat a bat, podien abraçar el món i esmicolar tota tristesa, tota desesperació, tota por, tota crueltat, amb uns ulls clars com l’aigua més cristal·lina, desproveïts de qualsevol indici de maldat. Un àngel que baixà del paradís i s’enamorà d’una noia del poble mentre l’observà collint mores i maduixes, estenent la roba que la mare havia rentat, escridassant els ànecs i les

Inflexions Genís Cardona

INFLEXIONS

gallines que s’escapaven del tancat. Diuen que l’àngel es tallà les ales per no haver de tornar cap el cel. Di-uen que renuncià a la mortalitat i que els seus ulls es pintaren d’una pinzellada d’humanitat i, com que era molt savi, s’entristiren una mica.

Les persones del poble que conten la història de la tomba de l’àngel no saben si la noia també s’enamorà d’ell o si fou un amor no correspost. Desconeixen si sota l’herba hi ha un o dos jocs d’ossos, no saben qui manà esculpir aquell bust que el temps ha desfet, han oblidat part de la història, la menys important, la menys màgica. De fet, alguns sospiten que ni tant sols fou un àngel sinó un xicot d’un poble veí.

Les violetes creixen tot l’any a la tomba de l’àngel i el seu color atrau papallones blanques que després s’enlairen cap el cel, amunt, amunt, fins que es perden de vista entre núvols que semblen ales de cotó fluix.

Opinió Alex Núñez

Dos cents vuitanta anys de l'apariciódels gegants de Cal Poldo

Sens dupte els primers gegan-tons de la ciutat de Solsona, és creu que es va realitzar l'any 1727 en motiu de les festes de translació de la Mare de Deu del Calustre, realitzats per la família Font en homenatge a la patrona de la ciutat.

Desde la seva realització varen acompanyar i formar part del folklore solsoní, s'afegien a la comitiva quan aquesta passaba davant la casa de la Gegant de la família Font, anomenat gegant de

Cal Poldo degut al nom de la pròpia casa.

familia Font, cituada al carrer castell.La seva desaparició fou probocada

l'any 1936 degut al començament de la guerra al igual que la resta d'elements enmagatzemats a la catedral; exceptuant el drac, el bou i la mulassa resguardats en un altre indret.

Per desgracia nomès ha arribat a les nostres mans la fotografia del gegant, desconeixent completament l'especte de la geganta.

32 532 - Divendres, 31-8-2007

Opinió Ramon Gualdo

Anul·lar judicis sumaríssims

Sí. Té raó l'historiador Paul Pres-ton. S'haurien d'anul·lar els judicis sumarí-ssims que van tenir lloc durant la dictadura franquista.

I això no és revenja, no. Això és justícia. Les víctimes mereixen un reco-neixement moral... i alguna cosa més. A més, cal tenir present que molts -però, molts- d'aquells judicis es practicaven sense garanties, i els advocats defensors només feien el paper de la trista figura.

També cal empényer perquè la Memòria Històrica es desenvolupi com cal. Sense entrebancs i sense pors ridí-cules. Els familiars de les víctimes de la guerra civil i de la dictadura tenen dret i tenen necessitat de saber on reposen els seus morts, on van ser abandonats de qualsevol manera, i tenen dret a trobar un lloc adient per anar a portar-los les flors i els parenostres.

Trobo encertats els mots de mos-sèn Jaume Reixach. En un dels seus arti-cles, deia això: "El problema és que els familiars d'un bàndol ho tenen tot des de fa temps: Des de cases de protecció estatal fins a permisos per vendre tabac,

loteria o el què sigui que depengui de l'Estat.

Sense comptar monuments als caiguts i monumnets que haurien de cau-re. Mentre que els familiars del bàndol dels perdedors ho han perdut tot, i tenen dret a saber si la persona estimada que va morir a les mans del franquisme, fou enterrada o devorada pels voltors."

Aquesta Llei de la Memòria, que tant costa d'engegar (i sembla que perdin la memòria), doncs, parlant en termes es-colars "la van deixar per al setembre". A veure ara, si d'una punyetera vegada es va de cara a la feina. I que no ens hi fotin més entrebancs. Ara es diu que s'observen retard i traves a les necessitats del col·lectius d'ex-presos polítics del franquisme. Ja està bé la conya! Que no ens prenguin més el pèl!

Volem que el president Zapatero sigui valent, que la llei de la Memòria no sigui descafeïnada. I nosaltres, també hem de ser valents per a demanar una llei ben feta, i per tornar-ho a demanar i per exigir-ho.

No volem pas tanta abundor de "ta-lante". El què volem és la feina acabada.

Poesia Joana Cervera

No miro

Parla amb les mans iem treu la por

l’intens del seu blauadorm infants

dolça presència maternalm’assec...

que incòmoda és la comoditatm’avisa del gèlid fred d’un esprai desagraït

convé glopejarquelcom aliè que no miro

d’un ferratge delicatpenetra i s’apodera de tot

genives i queixalspretén calmar

tinc un suro de paròtida.

Faig un esforç inútilamb les espatlles i el coll

uf!... les cervicalstinc l’atlas capgirat

es tracta de moure’l i com si d’una rosca es tractés

girar i girarmentre, una suor de sauna

amoroseix l’estonaestona de no dirper què no puc

perdo de vista la finestrael verd se’m confón

tanco els ulls al dilema iaixò sí, respiro prou.

El temps s’ajorna aquí dinsàdhuc en Martí i Pol digui:“el temps no pren ben res

transcorre i prou”però que imprescindible se'm fa

hom que em pren em donahe perdut el seny

un seny petrificat ques’embolcalla de paperhe guanyat confiança

la boca ha paritel dolor ha de venir

es desperta i demana fredbatuts i ibuprofé

La setmana vinent el Celsona Informació serà a les llibreries el

DIJOUS DIA 6 DE SETEMBREAgrairíem que ens enviéssiu les vostres cròniques,articles,

fotos, textos... abans de dimarts dia 4 al migdia.

info@elsolsones.net Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

AVÍS

33532 - Divendres, 31-8-2007

Per als 12 anys vaig descobrir que sabia fer versos i feia felicitacions a la família i em deien que les feia molt boniques.

L’any 1943 , com que feia l’ofici de ca-màlics, se’m va acudir la idea de fer-ne una per felicitar per les festes de Nadal.

Anys després en vaig publicar al programa de la Festa Major i la gent em deia: “fes forces versos i faràs un llibre”.

Ho vaig explicar al Dr. Ramon Espert i em va fer aquest bonic sermonet. Mira Peret, Déu Nostre Senyor no vol que es facin coses grans, vol que es facin petites i ben fetes amb paciència i humilitat.

Procura fer bondat i una gran devoció a la Mare de Déu, veuràs qui t’ajudarà i un bon camí per passar bé la vida.

Fes fulletons com fas i en pot quedar un amb algun raconet que et realçarà les teves virtuts.

Mossèn Serra Vilaró va escriure molt sobre Solsona amb la il•lusió de fer un llibre molt bonic. En no poder-lo fe, ho va deixar al Bisbat, pensant que ja hi hauria qui el faria.

Mira si era important que, per la guerra, que tot ho cremaven, ho van respectar. No s’hi va donar cap importància i ho van fer desaparèixer.

Això podria passar amb tu: al teu treball no donar-hi importància i fóra com si no hagues-sis fet res.

No publiquis mai coses lletges. Si les fas boniques i que donin bon exemple, i que agradin a la gent, Déu t’ajudarà per fer-les grans, i a tenir molta satisfacció ja en aquesta vida i un gran premi al Cel.

Si fos aquí l’aniria a felicitar, ja que és la festa de Sant Ramon. I com que és al Cel li faig aquest acte d’agraïment.

Gràcies a ell i a tantes persones que em van guiar pel bon Camí. No m’ha faltat la paciència ni la resignació i he fet coses molt grans que són d’admiració.

Felicitació als que es diuen Ramon i escriuen i treballen a la revista Celsona.

L'Acudit del Simi

Records Pere Espinal

Us explicaré una mica d’història de la meva vida

34 532 - Divendres, 31-8-2007

El cap de setmana passat, al Pavelló Municipal de Solsona, es va disputar la 23a Edició de les 24 Hores “Ciutat de Solsona” 2007

La Fase Regular es va disputar de les 9 de la nit de di-vendres, fins a les 11 del matí de dissabte, llavors, es va passar a disputar les eliminatòries que decidirien el campió final.

Al llarg de tot el campionat es va poder observar una gran afluència de públic, que va poder gaudir d’un bon es-pectacle. El Versàtil va aconseguir trencar l’hegemonia del Boca en aquest torneig, en tant que el Boca feia sis anys que guanyava el torneig de forma consecutiva. La final va ser força vibrant, les alternatives al marcador, el bon joc dels dos equips i l’espectacle va predominar per sobre de tot. Cal destacar que el Boca va disputar tot el torneig amb sis jugadors i, al final, el cansament els va passar factura davant un equip jove, dinàmic i amb un ampli planter.

En el tercer i quart lloc, hi va quedar L’Aixeta i el Cen-tre Natura d’Odèn. L’Aixeta es va desfer dels subcampions de la passada edició i, així, va repetir la tercera posició de l’any passat.

Cal destacar que el campionat va comptar, per primera vegada en les vint-i-tres edicions amb que compta, amb un equip femení, el RIU Esports, que va ésser la gran sensació del torneig.

Actualment, el palmarès del torneig és el següent: Cos-mos (7), Boca (6), Cèltics (3), Mini Atlètic i 7-14-21 Rangers (2) i Llohis, Sputnik i Versàtil (1).

Per acabar, cal esmentar que varen ésser unes 24 Hores molt disputades i en les que per sobre de tot va predominar l’esportivitat.

El Versatil s'emporta la 23a edició de les 24 hores de futbol sala “ciutat de Solsona” 2007

Els millors de les últimes edicions:

2007 20061r. Versàtil 1r. Boca2n. Boca 2n. Centre Natura d’Odèn3r. L’Aixeta 3r. L’Aixeta4rt.Centre Natura d’Odèn 4rt.Trepovi

2005 2004 20031r. Boca 1r. Boca 1r. Boca2n. L’Aixeta 2n. Cosmos 2n. Tete’s Boys3r. Bar Cantàbric 3r. Tete’s Boys 3r.L’Aixeta4rt.Versàtil 4rt.L’Aixeta 4rt.Bar Cantàbric

Màxim golejador2003....................................................... Javi Alconchel (Boca)2004............................................ Jacinto Aranda (Tete’s Boys)2005.......................................................... Josep Sala (Versàtil)2006...................................Hazel Orrit (Hotel Solsona Centre)2007............................................................ Jordi Ritort (Boca)

Porter menys golejat2003....................................................Josep Fornell (L’Aixeta)2004..................................................... Genís Besora (Sputnik)2005....................................................Josep Fornell (L’Aixeta)2006......................................................... Èric Tarifa (Trepovi)2007................................................. David Romero (L’Aixeta)

Millor jugador de la final2007.................................................... Eliseu Ribalta (Versàtil)2006........................................................... Jordi Obiols (Boca)2005.............................................................Víctor Pisa (Boca)

24 hores Futbol Sala Redacció

35532 - Divendres, 31-8-2007

24 hores Futbol Sala Redacció

CLASSIFICACIONS:

Grup A: 1. Boca ............................................. 7 pts. 2. Bar Cantàbric .............................. 7 pts. 3. Aixeta de nit + 1 ............................1 pt. 4. Lladurs ...........................................1 pt.

Grup B: 1. Centre Natura d’Odèn- ............... 9 pts. 2. River ............................................ 6 pts. 3. Ralenteam ................................... 3 pts. 4. Clínica Veterinària del S. ............ 0 pts.

Grup C: 1. Versàtil ......................................... 7 pts. 2. Critt .............................................. 6 pts. 3. Trepovi ........................................ 2 pts. 4. Abeille 135 ....................................1 pt.

Grup D: 1.- L’Aixeta ..................................... 6 pts. 2. Sputnik ........................................ 6 pts. 3. Castellar de la Ribera ................. 6 pts. 4. RIU Esports ................................. 0 pts.

VUITENS DE FINALBoca – Abeille 135 ..............................5 – 0Bar Cantàbric – Trepovi ......................0 – 1C. Natura d’Odèn – RIU Esports ........6 – 1River – Castellar de la Ribera .............4 – 1Versàtil – Lladurs .................................4 – 2Critt – Aixeta de nit + 1 .......................3 – 0L’Aixeta – Clínica Vet.del Solsonès ...4 – 0Sputnik – Ralenteam ...................1 – 1 p. p.

QUARTS DE FINALCritt – Centre Natura d’Odèn ..............0 – 3Versàtil –River .....................................3 – 2Boca – Sputnik .....................................1 – 0Trepovi – L’Aixeta ...............................0 – 2

Màxims golejadors(fins a 1/8 final)1.- Jordi Ritort (Boca) .................. 6 gols2.- Vicenç Biols (Boca) ................ 5 gols3.- Eduard Vilaseca (River) ......... 5 gols4.- Josep Sala (Versàtil) ................ 5 gols5.- Jordi Torregassa (L’Aixeta) ... 5 gols

Porters menys golejats (fins a 1/8 final)1.- David Romero (L’Aixeta) ....... 3 gols2.- Dani Alconchel (Versàtil) ....... 3 gols3.- Albert Mangas (Bar Cantàbric) 4 gols4.- Gerard Ribera (Boca) .............. 5 gols5.- Josep M. Romero (C. N. d’Odèn) ...5 golsJordi Ritort, Boca, màxim golejador

David Romero, L'Aixeta, porter menys golejat

SEMIFINALSBoca – Centre Natura d’Odèn ............4 – 3Versàtil – L’Aixeta ...............................5 – 1

TERCER I QUART LLOCL’Aixeta – Centre Natura d’Odèn ......2 – 1

FINALVersàtil – Boca ......................................4 - 2

Classificació final1.- Versàtil2.- Boca3.- L’Aixeta4.- Centre Natura d’Odèn5 al 8.- Sputnik, Critt, Trepovi i River.

36 532 - Divendres, 31-8-2007

Tots els equips de les 24h de Futbol SalaBo

caAi

xeta

de

nit

Bar C

antà

bric

Llad

urs

24 hores Futbol Sala Fotos Resol

37532 - Divendres, 31-8-2007

Clín

ica V

eter

inàr

ia E

l Sol

sonè

sRi

ver

Cent

re N

atur

a d'

Odèn

Rale

ntea

m

24 hores Futbol Sala Fotos Resol

38 532 - Divendres, 31-8-2007

Trep

ovi

Vers

atil

Critt

Abei

lle

24 hores Futbol Sala Fotos Resol

39532 - Divendres, 31-8-2007

L'Aix

eta

Riu

Espo

rts

Cast

ella

r de

la R

iber

aSp

utni

k

24 hores Futbol Sala Fotos Resol

40 532 - Divendres, 31-8-2007

Entrevista Redacció

Albert Alabedrahandbol barça 2007, un motor nou

L’Albert Alabedra enceta aquest agost la seva cinquena temporada com a directiu de la secció

d’handbol del F.C.Barcelona. L’Albert de vacances a Solsona, ens explica en aquesta entrevista el

passat, present i futur de la secció.

J.M.Borés: Des de fora dóna la sensació que la trajectòria de la secció d’handbol aquesta temporada passada, ha estat dolenta. Quarts a la Lliga, eliminats de la Copa d’Europa i finalment "in extremis" invitats a la fase prèvia de la Champions que es juga aquestes dues properes setmanes. Com es resumeix tot això?

A.Alabedra: No crec que la temporada hagi estat tan dolenta. Bé és cert que la trajectòria a la Lliga i a la Champions ha sigut irregular, però es va aconseguir la Copa del Rei. Per tant no hem quedat en blanc. Aconseguir un títol per any és el mínim exigible per una secció professional del Barça, i aquest objectiu es va complir.

J.M.B: Malgrat tot això, sembla que l’handbol blaugrana havia perdut gas, i s’opta per canviar un motor vell, per un motor totalment nou. Per què aquest canvi tant radical?

A.A: Bé, jo diria que el motor actual se li ha aplicat unes peces noves que poden donar una nova empenta. Hem fitxat sis jugadors i tenim un nou entrenador. Personalment crec que la secretaria tècnica encapçalada per Enric Masip i Xavier O’callaghan han fet una gran tasca. S’ha de destacar que en la majoria de jugadors no s’ha hagut de pagar cap traspàs.

J.M.B: Parleu de nous fitxatges, i les baixes per què?A.A: Doncs molt senzill, les baixes són donades perquè

venim d’un equip format encara per Valero Rivera l’any 2000, i lògicament havíem de donar entrada a jugadors més joves amb virtuts molt essencials per l’equip.

J.M.B: Quines són aquestes virtuts i aquests nous jugadors? Què es busca per l’equip?

A.A: Primer i principal, compromís i lluita. Casper, Lozano, Rocas, vénen del Porland S.Antonio. Del Valladolid incorporem a Garabaya i Gull i finalment el central danès No-nesbo. Tots ells jugadors amb experiència i ganes de guanyar títols. Busquem sobretot l’equilibri entre línies. Això vol dir dos jugadors per posició i tenir una defensa forta, complementada amb el gran equip ofensiu que som.

J.M.B: I el nou entrenador Manolo Cadenas?A.A: Bé, descobrir ara Manolo Cadenas ens portaria

descobrir un llarg currículum però, sí que li puc afirmar que pertany a un dels històrics de l’handbol a nivell europeu. La seva tasca els darrers anys a l’Ademar Lleó, amb títols inclosos, confirmen la seva trajectòria esportiva i professional.

J.M.B: Però un motor nou normalment comporta un acoplament i no garanteix èxits immediats. Què en pensa?

A.A: Em penso que això al Barça és pràcticament im-possible. El soci, el barcelonista vol títols al més aviat possible i això fa que moltes vegades la sort jugui un paper important en el món de l’esport. És un complement bàsic. Per això el món de l’esport és tan impensable en els resultats.

Foto oficial de la plantilla 2004

L’Albert amb Enric Masip i Andrei Xepkin.

Recepció de la Generalitat de Catalunya de les seccions d’hoquei i handbol amb els títols aconseguits. Any 2006

41532 - Divendres, 31-8-2007

Secció de Muntanya Jaume Cots

Vallibierna 3067 mCulebras 3062 m

Del Poble de Vilaller anirem direcció al poble d'Aneto, per la N-230. Una ve-gada al petit poble, una malmesa carre-tera s'enfila de manera espectacular fins arribar a l'Estany de Llauset (2.210 m) aparcaments.Descripció de l'itinerari:

Una vegada a la presa de Llauset, seguirem el camí que envolta l'Estany per el seu costat dret i que va guanyant des-nivell fins arribar a la cruïlla de Botornàs -Coll de Llauset (15 min). A partir d'aquí l'itinerari puja per pendents moderades fins a l'estany petit, des d'aquí prendrem una pronunciada pendent rocosa i que dóna pas a l'última part de l'ascenció, primer trepitjant el Coll (3.030 m) (1h 45 min) i més tard per una bonica cresta arribarem al cim de Vallibierna. (3.067 m) (2h).

Continuarem la cresta fins el famós "Pas de Cavall" una afilada aresta d'uns 20 metres i que separa el Vallibierna del Culebras (3.062 m) al segon tres-mil de la jornada. (2h 10 min)

Descens: Coll de Llauset (molt visible)

Desnivell: 857 m

Dificultat: Fàcil (atenció al Pas de Cavall)

Material: Cordino (Recomanable)

Horari: 2h 10 min

Cim de Culebras, 3.062m

Pas de Cavall Cim de Vallibierna, 3.067m

C.

Cas

tell,

8

Sols

ona

97

3 4

8 0

0 7

8

info@elsolsones.net Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques...

abans de DIMARTS al migdia a la nostra bústia de correu electrònic o

porteu-los a la nostra oficina.

42 532 - Divendres, 31-8-2007

1511 - Divendres, 25-8-2006

Parapent Canalda Parapent Club

CAVALLERA

AGROTURISME / AGRICULTURA ECOLÒGICA

Casa Cavallera de CanaldaTelf. 973299159 / 639132093casacavallera@hotmail.com

www.casacavallera.com

Campionat de Catalunya i Lliga Espanyola de

Parapent

Del 8 a l'11 de setembreEl cap de setmana del 8 i 9 i fins l'11 es podrà

assistir a Canalda (Odèn) al Campionat de Catalunya i Lliga Espanyola de Parapent, competició en la que hi participaran els millors parapentistes del moment.

Les proves que es realitzaran durant tot el dia consisteixen en una ruta de pas marcada per balisses i que els parapentistes hauran de recórrer, balisses situades a Canalda, Berga i Organyà.

Per a més informació podeu accedir via web a http://canaldaparapent.blogspot.com/ o a http://www.canaldaagroturisme.com/

Motorrucs Josep M. Borés. Fotos: El Fera

Sortides d'estiu

El grup de motards solsonins no paren d'organitzar sortides cada cap de setmana. Diumenge passat va ser un dels dies de més participació amb una sortida organitzada a Gòsol per veure el Pedraforca d'aprop, que va constar d'un grup de 17 motos. La jornada va ser perfecta, amb sol i unes bones vistes ideals per gaudir de la carretera.

No va ser així, però, el diumenge anterior. La sortida a esmorzar a Coll de Nargó, va resultar passada per aigua a l'alçada d'Odèn, tram que es va triar per tor-nar a Solsona i des d'on va ploure fins a arribar a casa. L'experiència de quedar ben xop en moto en una zona amb moltíssima boira i revolts va ser interessant i fins a cert punt exòtica.

Us recordem que cada diumenge, a les 9 del matí, els que tinguin ganes de venir a fer una passejada en moto, podeu presentar-vos puntuals a La Graella.

Bona ruta!!.

Coll de Jou, amb pluja forta

Una aturada a vista del Pedraforca

43532 - Divendres, 31-8-2007

Llibres Ramon Estany

S’hi descriuen cinc orgues del Solsonès

Els orgues de les comarques de Lleida i el Principat d’AndorraPagès Editors ha publicat un volum que mostra la riquesa musical dels orgues de la província de Lleida i del Principat d’Andorra. L’autor ha estat el músic i organista Miquel González

Orgues de la comarca del Solsonès tractats en el llibre

Riner (El Miracle): Església gran, 1593/1594. Antoni Bordons.

Capella del Santíssim. 1980. J. M. Sanromà/J.M. Falcó

Sant Llorenç de Morunys. 1833. Onorat Grinda

Solsona-CatedralOrgue Gran. 1853. Gaietà Vilar-debó

Capella del Claustre. 1881. Juan Florenzano

Miquel González (Badalona, 1967). Inicià els estudis musicals des de molt jove i es diploma com a professor superior d’orgue, clavicèmbal i llenguatge musical. Estudia la carrer d’orgue amb el catedràtic Josep Maria Mas Bonet i obté Matrícula d’Honor Fi de Carrera i Premi d’Honor al grau superior (1988) a més d’estudiar els cursos superiors de clavicèmbal amb M. Lluïsa Cortada.

Complementa els coneixements d’or-gue amb Montserrat Torrent, durant el període 1990-1997, en cursos de postgrau al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (a la seu de Barcelona) i perfecciona la seva formació amb nombrosos cursos d’orgue i clavicèmbal arreu d’Europa.

L’any 1988 aconsegueix el Primer Premi d’orgue del Concurs Nacional de Joventuts Musicals d’Espanya, i l’any 1991 és guardonat amb el premi Ruiz-Morales a una de les millors interpretacions del curs universitari “Música en Compostela”.

És seleccionat per a participar als con-cursos de Nüremberg-Alemanya (1995) i Chartres-França (1996).

Ramon Estany.- Com va nèixer la idea d’aquest llibre?Miquel González.- La idea va sorgir a partir de la meva

arribada a la ciutat de Lleida, concretament al Conservatori com a professor del centre, l’any 1991.

Tres anys més tard es va crear la plaça de professor d’or-gue i a partir d’aquí és quan em vaig proposar fer un seguiment actualitzat i històric de tots els orgues (de tubs, és clar!) de la demarcació lleidatana. Un professor d’orgue ha de conèixer tots (o gairebé tots) els orgues i en quin estat es troben (el seu estat, les condicions, les característiques,...); a part de potenciar la vida cultural de l’orgue en tots els pobles i ciutats de la seva influència territorial.

Ramon Estany.- A qui va dirigit principalment?Miquel González.- Aquest llibre va dirigit a tots els

amants de la música, músics, organistes i simpatitzants del món de l’orgue. A més a més, també als que tenen una certa sensibilitat per l’art, doncs hi ha instruments que són veritables obres d’art.

Ramon Estany.- Com l’has estructurat?Miquel González.- Té tres parts: memòria actual dels

orgues existents a dia d’ara; memòria històrica dels orgues des-apareguts; i apèndixs documentals (que són tots els documents no necessàriament relacionats amb les comarques lleidatanes però sí amb l’orgue i la música en general).

Ramon Estany.- Estan ben conservats els orgues a Catalun-ya, i a Lleida principalment?

Miquel González.- No del tot de com haurien d’estar-hi.

Va col.laborar des de l’any 1997 fins al 2001 com a organista acompanyant dels concerts de l’Escolania i de la Capella de Música del monestir de Montserrat.

Actualment, és professor d’orgue del Conservatori Municipal i Professional de Música de Lleida i organista de l’església de Santa Maria de Badalona, amb una agenda de concerts desenvolupada a Europa.

“L’orgue de la Catedral de Solsona necessitaria una actuació prioritària”

Miquel González

44 532 - Divendres, 31-8-2007

Llibres Ramon Estany

Quan hi ha una feligresia que estima el seu orgue de tubs, es preocupa per la seva salut. També hi ha Associacions que organitzen concerts i que un cop a l’any van cuidant l’ins-trument amb la visita periòdica de l’orguener.

A Lleida, intentem que tots estiguin en bones condicions. Malgrat tot, això no ho és així i hi ha orgues que s’haurien de restaurar. Instruments tant interessants com els de la Catedral de Solsona (el de la nau major és dels més grans de Catalunya i molt important històricament), l’Espluga Calba i L’Albi (a les Garrigues) i el de la Seu Vella de Lleida, aquests necessitarien una actuació prioritària.

Ramon Estany.- Quin objectiu cerques, amb aquest llibre?Miquel González.- Sensibilitzar institucions i bisbats per

a potenciar la restauració dels orgues antics i construir-ne de nous. Oferir més concerts d’orgue amb organistes de prestigi per a que la música organística arribi a tots els racons del país.

Ramon Estany.- Catalunya és un país ric en orgues respecte altres regions de l’estat o altres països europeus?

Miquel González.- No. Té força orgues interessants (molts d’ells reconstruïts), exemplars que són únics a Europa, però en conjunt és un país mancat d’instruments. La guerra civil en va destruir el 90%. Per aixó cal restaurar-los i construir-ne de nous.

Ramon Estany.- Hi ha interès en la música d’orgue actualment?Miquel González.- Sí. Hi ha un ventall força ampli

d’afeccionats al món de l’orgue. Sobretot gent adulta. També hi ha algun jove que és atret per la seva música i la seva varietat de timbres; però el que realment succeeix és que estem patint una crisi cultural de magnituds considerables, tant en el món de la música com de l’art, la religió,... la cultura en general.

Ramon Estany.- Creus que s’haurien de fer més concerts d’orgue?

Miquel González.- Sí. Sense cap dubte. Amb més mitjans per a poder oferir concerts amb instruments complementaris a l’orgue: cantant i orgue, trio de corda i orgue, instruments de metall i orgue, cor i orgue... Sempre és més interessant per al públic.

Espectacles Ramon Estany

Dins el cicle "Paraules" el pub Sputnik de Solsona va acollir dimecres passat, 22 d’agost, una nova i interessant pro-posta escènica, a càrrec de la recitadora d’Olesa de Montserrat, Espe Piñero. Piñero, que treballa també en una biblioteca i fa bastant temps que es dedica al teatre, és tota una artista multidisciplinar que sap traspassar els límits de l’escenari per connectar amb el públic.

Poesia seductora i provocativa a l’Sputnik

A Solsona va dur les “Gramàtiques del plaer” basades en un estudi de la literatura eròtica catalana i que consisteixen en una dotzena de gags de diferents formats, com el conte de la xocolata, el conte del ginecòleg, o el poema de la diversitat, tocant des de la poesia del Bernat Metge o el diccionari de la Mala Llet de Bernat Metge, a banda de moltes petites coses de producció pròpia.

45532 - Divendres, 31-8-2007

El dibuix del Celsona

Dibuixa la teva joguina preferidaNom: Edat:

Dibuixa la teva joguina preferida, de la manera que vulguis, i quan acabis, porta'l a la redacció del Celsona, a la Ctra. de Torà, 25 - 973 48 17 19. La setmana que ve farem un regal al qui l'hagi fet més bé.Aquesta setmana també hi han participat: Àlex Pa-llaruelo Ollè (11 anys), Jan Reig Torra (8 amys), Alba Serra Vilardebó (17 anys), David Vilaseca Casserras (5 anys), Natàlia Pujol Gualdo (11 anys), Mar Espuga Tristany (10 anys), Marta Cases Cantons (12 anys), Montse Rodríguez Serra (9 anys), Sheila Lara Solé (9 anys), Marc Pujol Gualdo (8 anys).

Aquí veiem el Pau Reig Torra, que va guanyar el Concurs de dibuix de la setmana passada, recollint el premi.

La guanyadora d'aquesta setmana:

Nicola Roca Jané, 10 anysPots passar a recollir el teu premi per l'Oficina del Celsona.

46 532 - Divendres, 31-8-2007

Passatemps Marta C.

Les 7 diferències

Aquesta setmana ja hem pogut respirar tranquils doncs s’ha retirat la grua de la Plaça major. I ara, vosaltres respireu a fons i trobeu les 7 diferencies

Àries:Aquest mes copsaràs més de pressa els resultats de qualsevol cosa que hagis començat. Els projectes estancats començaran a avançar un altre cop. Es preparen canvis a la teva professió i a la teva feina; també podria ser que canviessis d’empresa.

Taure:Durant aquest període es posarà a prova una relació afectiva. També pot ser que hagis de fer obres a casa teva. La salut és excel.lent i sentiràs moltíssima més energia. Si tens algun problema físic, veuràs com millora.

Bessons:En aquest període necessites desenvolupar la resistència i el valor. És un moment on tot es fa costa amunt. Et trobes una mica en crisi i has de valorar més l’essencial. Relaxa’t i mantingues el bon humor.

Cranc:Aquest mes són importants els contactes amb els altres. Després d’haver fet els canvis que necessitaves, arriba un moment per a compartir-los amb altres persones. La teva economia millora amb algun important augment de sou.

Lleó:Durant aquest mes la teva actitud envers l’economia es tornarà més responsable i seriosa. Cal intentar reduir despeses. Procura ser prudent i cautelós. En l’amor hi pot haver diferències amb la teva parella.

Verge:Enhorabona! Has de reduir les teves activitats, és un moment en que es posa a prova la teva energia física i la teva autoestima. Ha de redefinir la imatge que tens de tu mateix. Si no tens parella podria ser que es consolidés una relació duradora.

Balança:Estaràs molt intuïtiu i pots tenir una revelació molt potent. També pot passar algun canvi en la vida dels teus amics i amb això es pot posar a prova una amistat.

Escorpí:Aquest és un període on descobreixes qui són els teus veritables amics, encara que pot ser decebedor. També et pot aportar algunes revelacions interessants. És un moment en que millora la teva salut i vitalitat.

Sagitari:Estàs entrant en un moment de canvis importants en molts terrenys i els has de veure amb un punt de vista diferent. En realitat, serveixen per millorar i prosperar. No et cansis més del compte.

Capricorn:És un mes important en tots els sentits. Et sents molt independent i fas valer la teva voluntat. Si desitges estudiar, aquest és el moment. També es pot posar a prova la teva fe en algun tipus de religió.

Aquari:Aquest mes comences a millorar la teva salut i tindràs més energia en general. Comences a eliminar bloqueigs personals i et trobes més lliure. La química sexual sembla que és el més important, si estàs solter.

Peixos:El teu matrimoni es posa a prova o en tot cas una relació seriosa, però serà una oportunitat per decidir-te. Hi ha una reorganització de la teva vida social. Els veritables amics sobreviuran.

Pg. Pare Claret 3, baixosTel. 973 48 38 76 - SOLSONA

Núria Picola Huguet Tarot psicològic - Cartes astrals - Previsionsnuriapicola@terra.es - www.nuriapicola.com

Horòscop - SETEMBRE Núria Picola

Per un error informàtic la setmana passada només hi havia 5 diferències entre les dues fotos

47532 - Divendres, 31-8-2007