Celsona 789

� Celsona 789 - Divendres, 7-9-2012

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Formen part de l'equip de suport de Celsona: Marcel Ribera - Montse RiuMontserrat Riu - J. Clavé - Ramon Gualdo Francesc Torres - Pere Borés - Enric Serra Josep M. Montaner - Candi PujolFoto Resol - Foto Llàtzer - Lluís Closa

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Miquel ManzanoEdició: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 [email protected] 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.200 exemplarsEl primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d'abril de 1997

Celsona és una publicació independent i socialment justa, no necessitant ni fent ús de cap subvenció ni ajut públic per al seu funcionament.

Pots accedir, llegir i des-carregar molts exemplars

de Celsona via electrònica anant directament a

issuu.com/celsona/docs

La marea verda de la llibertat i la democràcia

Editorial Josep M. Borés

Porta aquest exemplar a la gran concentració unitària del dia 11 a Barcelona perquè tot el món i la classe política catalana puguin veure quina és la voluntat del poble de Catalunya: INDEPENDÈNCIA!

L’hauràs de fer servir unes quantes vegades durant l’acte.Ajuda'ns a fer una marea verda de llibertat i democràcia.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Hola, amics i amigues del Celsona, estem vivint dies emocionants, l'11 de setembre més clamorós de la història està a punt d'arribar.

En aquest Celsona hi trobareu cap a la part final de la revista, aquesta pàgina que us he reproduït aquí al costat. És tota de color verd. Aquest és un gest que l'Associació de Premsa Comarcal i tots els seus membres hem tingut cap a l'Assemblea Nacional Catalana. Ells ens han demanat que publiquéssim a color aquesta pàgina, s'hi llegeix inde-pen-dèn-cia i, si assistiu a la gran concentració que hi ha prevista per a l'11 de setembre, seria bo que la portéssiu. Els organitzadors us demanaran que la feu servir en diferents moments de l'acte amb la voluntat de fer visual una gran marea verda simbolitzant la llibertat i la democràcia.

És un plaer per a nosaltres oferir aquest granet de sorra en un moment important per al nostre país.

També ens han demanat que no oferíssim el full verd sol, sinó que era aconsellable que formés part de la publicació, així la revista, tota sencera, ens fa de suport. Si assistiu a la gran concentració de l'11 de setembre, endueu-vos el Celsona sencer, i lluïu-nos amb il.lusió.

També us demano que si hi participeu amb nosaltres, ens agradaria que ens féssiu arribar alguna fotografia, serà un moment important per a tots i ens agradarà formar-ne part.

Per altre costat, aquesta és una setmana de canvis, el curs escolar està a punt de començar i els torneigs esportius el seguiran. Hem finalitzat el concurs de dibuix amb una mitjana de 4 o 5 participants, nens i nenes d'entre quatre i dotze anys, ens duien emocionats el seu dibuix a la nostra oficina. La cara d'alegria que feien els guanyadors amb el seu premi ha estat tot un gust per a nosaltres i per a les famílies dels nens. És important que continueu animant a nens i nenes a dibuixar, és educatiu, encén la imaginació, la concentració i cultiva la cultura de l'esforç.

Finalment, tot l'equip del Celsona us vol desitjar que gaudiu d'uns dies amb la família aprofitant els dies d'Honor a la Mare de Déu del Claustre. Bona Festa Major a tothom.

�Celsona 789 - Divendres, 7-9-2012

Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

Festa Major 2012 Miquel Manzano

Emocionant presentació pública del projecte del llibre sobre Xavier Jounou

Amb senzillesa, però amb una gran emotivitat es va fer diumenge passat la presentació pública del projecte del llibre: Xavier Jounou. Solsoní de paraula i obra.

El lloc escollit va ser la plaça Sant Pere, un dels indrets predilectes de Xavier Jounou. Més d'un centenar de persones van ser presents en aquest primer tast del llibre, entre elles els familiars del desaparegut alcalde solsoní.

Noemí Vilaseca i Ramon Montraveta amb la música de Lluís Llach interpretada per Josep M. Tripiana van obrir l'acte amb una lectura d'una selecció de fragments de textos escrits per l'homenatjat.

Tot seguit, es projectà un muntat-ge audiovisual amb imatges del llibre. Abans d'acabar, Ramon Segués, en nom de l’equip coordinador del llibre, va adre-çar unes paraules d'agraïment envers totes les persones que fan possible el projecte. A continuació va tenir un record especial per a qui va tenir-ne la iniciativa: "Mn. Jesús Huguet, ell va incentivar-nos a treballar en aquest projecte perquè estimava el Xavier". Finalment Ramon Segués va definir Xavier Jounou com un home carismàtic, valent i lliure. "Era una persona implicada, un pagès, solsoní, català i cristià". Per tot això "hem volgut que el seu llegat perduri".

El llibre és previst que estigui llest el dia 22 de desembre, llavors es farà la presentació. Se'n preveu fer 700 exemplars. L'acte va cloure amb un refrigeri compost de coca i mistela.

Més de 100 persones a la plaça de Sant Pere, durant la presentació del projecte del llibre de Jounou

Josep M. Tripiana posà música a l'acte Ramon Segués adreçà unes paraules al públic

Finançament popular

L’obra es pot adquirir a l’avançada abonant el seu import, que serà de 16 euros, a través del compte corrent 2013 0033 73 0201305061 (Catalunya Caixa, oficina del carrer del Castell, 31). També adreçant-se a les quatre llibreries de Solsona: Dach, Jobis, Pellicer i Verdaguer.

Els exemplars sol·licitats es faran arribar al domicili. Així mateix, l’organització confia rebre aportacions, retornables una vegada s’hagin ve-nut els llibres, i donatius. Per a més informació, es pot consultar la pàgina al Facebook https://www.facebook.com/LlibreSobreXavierJounou o bé contactar amb els seus responsables a través del correu electrònic:[email protected].

Vilaseca i Montraveta van llegir textos de Jounou


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic


La Trobada d'Acordionistes enceta els actes de Festa Major

Enguany es va homenatjar al Jaumet de Tuixén i el seu grup Surti com Surti

Més de 500 persones van omplir la plaça de Sant Joan dissabte dia 1 de setembre a la tarda per presenciar la XXIX Trobada Internacional d'Acordionistes.

En aquesta edició es va fer un homenatge al Jaumet (Josep García) de Tuixén i el seu grup Surti com Surti, del qual n’és el cantant. El Jaumet també va rebre el premi que cada any atorga el diari Regió7. L'alcalde i la regidora de Cultura van entregar el premi als membres del grup, ja que el Jaumet no va poder assistir a l'acte.

Durant més de 2 hores una bona colla d'acordionistes d'arreu del país van interpretar peces com El valset de la Pepeta, El sitio de Zaragoza, El vals de l'olivaire...

Els grups més destacats que van participar a la Trobada van ser el Grup Terra Ferma del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, el Grup Folklòric do Alto Minho, resident a Andorra i els Surti com Surti de la Seu d'Urgell. A nivell local L'alcalde i la regidora de Cultura van entregar el premi Regió 7

Jordi Xandri de Navès

van participar-hi acordinonistes com Jordi Xandri de Navès, Ramon Pujol de Solsona i Josep M. Tristany acompanyat de la cantant Leo Manau, també de Solsona. En total van participar més d'una vintena d’acordionistes andorrans, portuguesos, francesos i catalans.

L'acte fou dirigit per les presentadores de TV Laia i Maria Rosa Jou; la direcció artística va anar a càrrec de Joan Ribera i la decoració, per part de Ramon Silo.

Un any més, la Trobada d'Acordions va ser el preludi de la Festa Major i va encetar una bona colla d'actes que es duran a terme aquests dies. El dia va amenaçar pluja però per sort les condicions climatològiques van permetre fer aquest tradicional acte, encara que durant tota l'estona va bufar un vent bastant fresc a la plaça.

Grup Folklòric do Alto Minho La plaça Sant Joan plena de gom a gom

Josep M. Tristany i Leonor Manau


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om


La cobla "Trabucaires de Solsona"Abans d'iniciar-se la Trobada d'Acor-

dionistes es va dur a terme la interpretació a càrrec de la coral Sant Jordi del tema La plaça de Sant Joan en homenatge al Josep Valls, un dels promotors de la festa de l'acordió.

Finalment la coral i alguns trabucaires van cantar la cobla Trabucaires de Solsona, que va composar Eudald Auguets en motiu dels quaranta anys de la colla de trabucaires de Solsona i que va musicar Macià Pedrosa, director de la coral.

Macià Pedrosa i Eudald Auguets

La Coral Sant Jordi i part de la colla de Trabucaires cantant la cobla "Trabucaires de Solsona"


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic


L'Ateneu va acollir dimecres passat la presentació de la nova obra literària del solsoní Toni Fernández, El topògraf de Napoleó. A l'acte hi assistí el director del Museu Diocesà i Comar-cal, Jaume Bernades; el director del setmanari Celsona, Josep M. Borés i l'autor del llibre.

El primer en intervenir va ser Josep M. Borés, que va fer una petita presentació dels con-vidats. Tot seguit va parlar de l'autor i de les obres que han precedit l'última novel·la de Fernández. Per últim va fer un tastet d'alguns dels continguts d'El topògraf de Napoleó, explicant al públic que amb aquesta obra literària hi trobaran moments romàntics, d'acció, intriga, històrics i locals.

Per la seva banda Toni Fernández va fer una síntesi del llibre destacant entre d'altres els personatges que són "rics i amb vida pròpia". L'autor va explicar que la presentació del llibre es va fer a l'Ateneu seguint la invitació que li va fer en el seu moment el Joan Subirà, que li demanà que el següent llibre que escrivís es presentés a l'Ateneu de Solsona. El Toni va lloar la figura del Joan Subirà com a dina-mitzador transversal i per això li ha dedicat el llibre.

El director del Museu, Jaume Bernades, es va centrar en l'explicació de diversos fets històrics que apareixen a la novel·la. Explicant l'espiral concèntrica com a símbol del traspàs d'un món terrenal a un món espiritual. També va destacar l'habi-litat de l'autor del llibre en combinar els diferents flashback que apareixen. A més, també va comentar que hi ha una gran precisió històrica en el contingut del llibre.

Properament a la venda

El llibre encara està a impremta, costarà 20 euros i es posarà a la venda a l'Ateneu. Tan aviat com estigui disponible s'anunciarà a través del Celsona. La presentació va finalitzar amb les felicitacions a l'autor per part dels assistents.

Jaume Bernades, Josep M. Borés i Toni Fernández

Es presenta la nova novel·la de Toni Fernández que transcorre entre el París de l'any 1800 i la Solsona actual

Al voltant de 40 persones van assistir a la presentació del llibre

El topògraf de Napoleó

A Jean-Luc, oficial de l’exèrcit imperial de Napoleó, se li encomana una important missió: fer-se càrrec del tresor del francès. Aquest jove tísic finalitza així la seva obra mestra. El seu destí sembla que acabarà essent la Catalunya Central.

Poc s’imaginava l’Albert que anar a investigar un any a la seva ciutat preferida, París, se li convertiria en tota una aventura dins i fora de la universitat de la Sorbona. Un petit diari farà que sempre més olori el Sena.

Solsona seria presa per les tropes napoleòniques amb un destí clar: el castell de Cardona. Mentre, un miquelet amb cami-sa ampla i faldilles lligades als turmells els assetja des de fa estona, pacient, amagada darre-ra una roca. Disposa de tres fusells i dues càrregues de pólvora.

Esteu davant una lliçó de vida - la més important per a tots i cadascun dels personatges - que coneixereu en aquesta novel·la que gira sobre un mateix vèrtex: l’espiral de l’amor incondicional.


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

“Calendari dels pagesos, 150 anys mesurant el temps” és la proposta d'Òmnium per aquesta Festa Major

L'exposició es podrà visitar del 2 al 16 de setembre a la Sala Cultural de l'Ajuntament de Solsona

Òmnium Solsonès organitza amb el suport del Museu Etnològic de Barcelona una exposició anomenada "Calendari dels pagesos, 150 anys mesurant el temps". L’exposició és una producció del Museu Etnològic de Barcelona i d’Edicions Tomàs SCP. La mostra recorre diferents localitats del país amb motiu dels 150 anys de la pri-mera edició del Calendari dels Pagesos, que ha ref lectit durant segle i mig que "per a tot hi ha el seu moment, i un temps per a cada cosa sota el sol".

A banda del calendari, també hi ha pronòstics sobre dades astronòmiques, les llunes, els eclipsis o altres com el santoral, les festes movibles i les fires.

El passat diumenge la mostra va quedar inaugurada. L'acte començà amb una lliçó magistral del director del Museu Diocesà, Jaume Bernades, sobre com s'ha mesurat el temps al llarg de la història. El Pol Solé posà la nota musical interpretant tres peces amb l'acordió diatònic. Finalment el públic va poder passejar per aquesta interessant exposició.

Actualment el contingut del Calendari dels pagesos és pràcticament el mateix que fa segle i mig, en blanc i negre, sense fotos i sobre paper antic. No gaudeix ni de publicitat ni de subvencions; malgrat això, la seva tirada és de 76.000 exemplars.


“Calendari dels pagesos, 150 anys mesurant el temps”Dates: del 2 al 16 de setembreLloc: Sala Cultural de l’Ajuntament de SolsonaHorari: dies laborables dins l’horari d’oficina de l’Ajuntament. dies festius d’11 a 13 h. i de 19 a 21 h.


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

10 Celsona 789 - Divendres, 7-9-2012

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Gairebé 300 persones a la XV Caminada Popular al Vinyet

La XV Caminada Popular al Vinyet de Solsona va reunir gairebé 300 persones diumenge passat al matí. Els que van fer el re-corregut van poder triar entre dos itineraris, el llarg de 17 kms. i el curt de 12. Els participants van sortir de la plaça del Camp en direcció a la Mare de la Font, van continuar vorejant el Castellvell fins a Sant Bernat, on al segon con-trol es va oferir als participants un entrepà de botifarra. Abans d'arribar al tercer control els que van fer el camí curt ja es van desviar cap a Solsona, els altres van seguir cap a la Creu de Sant Joan on hi havia el 4t control. Finalment també van acabar a la plaça del Camp.

Aquesta activitat va ser organitzada per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Solsona amb la col·laboració del Centre Excursionista del Solsonès. Moment de la inscripció a la plaça del Camp


Festa Major 2012 Ajuntament de Solsona

L’Ajuntament realitza el primer manual d’actuació per la Festa Major dins el Pla de protecció civil

L’Ajuntament solsoní, a través de la regidoria de Governació, s’ha dotat del primer manual d’actuació per la Festa Major, inclòs dins el Pla de protec-ció civil de la ciutat. Aquest document recull dades associades al risc, preveu els serveis preventius que hi haurà amb mitjans sanitaris i d’extinció d’incendis i estableix l’estructura i organització dels grups d’actuació, així com els procedi-ments que s’han de seguir en cas d’una emergència.

Segons el manual d’actuació per la Festa Major, els principals llocs amb presència de serveis preventius amb mit-jans sanitaris seran la sala polivalent, la zona del castell de focs i la plaça Major, és a dir, aquells espais tancats amb aglomeracions o bé on es manipularan elements pirotècnics. Quant als mitjans d’extinció d’incendis, seran presents al pati de l’escola Arrels Secundària en el moment del castell de focs de divendres.

D’altra banda, el personal que hi intervé s’estructura en un responsable municipal d’emergència, que recau en la figuradel’alcalde,DavidRodríguez;enuncomitèmunicipal

de l’emergència; en un gabinet decomunicació, i en grups actuants d’in-tervenció, sanitari, logístic i d’acollida i d’ordre i avisos a la població. Dins el comitè municipal de l’emergència hi ha un consell assessor en què també hi són representats la regidoria de Governació, els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil, el cos de Bombers de Solsona, la brigada municipal i la regidoria de Cultura. A banda d’aquesta informació, aquest document preveu l’operativitatdecadagrup,cartografiai un directori telefònic.

Fins ara l’Ajuntament organitza-va els mateixos serveis preventius per la Festa Major, però sense disposar d’un

protocol escrit d’actuació en cas d’emergència. Aquest pla d’ac-tuaciómunicipal,aprovatperlaJuntadeGovernLocalafinald’agost, és el vuitè que realitza el consistori solsoní en matèria de protecció civil i s’actualitzarà anualment. Anteriorment, s’han aprovat plans per a nevades, inundacions, incendis forestals, emergències sísmiques, la festa de Sant Antoni, el Carnaval i la Fira de Sant Isidre.

11Celsona 789 - Divendres, 7-9-2012

Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

Festa Major 2012 Centre Excursionista del Solsonès

Un total de 10 escaladors van participar el passat dia 1 de setembre al 1r Open d’Escalada en Bloc “Penja’t”, organitzat pel Centre Excursionista del Solsonès.

Els participants es van dividir en dos grups, als que se’ls va assignar un temps per tal d’encadenar les 16 vies de que es composava la fase prèvia.

Els 4 escaladors que presentessin la millor tarja dispu-tarien la final però, degut a un empat, els finalistes van ser 5. Aquesta final, que consistia en una única via per la que cada escalador disposava de 3 intents, es va disputar després d’un petit descans amb refrigeri inclòs.

El resultat final va ser:1r classificat: Marc Planes2n classificat: Maiol Jorba3r classificat: Ernest Salcedo4t classificat: Ivan Cercós5è classificat: Emmanuel Palau

A banda dels trofeus que van rebre els 4 primers classi-ficats, tots els participants van poder triar un obsequi. L'única participant femenina, Mariona Martín, també va rebre un obsequi especial.

Marc Planes guanya el 1r Open d’Escalada en Bloc “Penja’t”

www.dansasolsona.cat [email protected]

Camp del Molí, 15 SolsonaFina 627 560 075

Martí 658 953 078

INAUGUREMDISSABTE

15 DE SETEMBRE A LES 19 h

MATRÍCULA OBERTA

VINE EL DIA 18 DE SETEMBRE, ET REGALEM UNA CLASSE

DE HIPHOP DE PROVA. INFORMA’T DE L’HORARI

I APUNTA-T’HI.

FORMACIÓ JOVES Dansa Clàssica | Dansa Moderna | HipHop | ClaquéLineDance | Estàndards i Llatins | Esport adaptat

Mou-te, balla,expressa’t!Diverteix-te amb una dansa urbana que enganxa. T’hi apuntes? Descobreix els diferents estils del HipHop.

1� Celsona 789 - Divendres, 7-9-2012

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Solsona manté els premis del Ral·li Fotogràfic i el Concurs de Pintura Ràpida de la Festa Major

La Festa Major de Solsona manté inalterables les bases dels seus concursos, el XIV Ral·li Fotogràfic i el XXXI Concurs de Pin-tura Ràpida de Solsona i el seu entorn. La primera prova repartirà 660 euros i la segona, un total de 1.465. Les inscripcions i la gestió de les dues convocatòries, organitzades per la regidoria de Cultura, se centralitzen des del Punt d’Informació de la Festa Major, ubicat a l’Oficina del Nucli Antic, al número 11 de la plaça Major.

El Ral·li Fotogràfic és obert a tothom.Els temes de les fotografies es coneixeran en el moment de començar l’activitat, el dissabte a partir de les deu del matí al Punt d’Informació de la Festa Major i finalitzarà el mateix dia a les vuit del vespre amb l’entrega del material. El preu de la inscripció és de 6 euros i inclou un CD i l’esmorzar posterior. El Ral·li permet l’ús de tota mena de material i accessoris fotogràfics. Per poder optar als premis cal presentar almenys una foto de cada tema. Es positivaran tots els negatius exposats i el jurat seleccionarà la millor foto de cada tema. Es repartiran sis premis de 60 euros per cada tema, un premi de 240 euros per a la millor col·lecció i un altre de 60 euros per a la millor col·lecció infantil. Les fotografies guanyadores passaran a ser propietat municipal.

Quant al Concurs de Pintura Ràpida, cada artista parti-cipant podrà presentar les obres que desitgi, sense emmarcar. En aquest cas cal presentar-se al Punt d’Informació de la Festa Major entre dilluns de les tres a les quatre de la tarda i dimarts de les nou a les 11 del matí per segellar la tela. Les obres es lliuraran al mateix lloc dilluns fins a les vuit del vespre i dimarts fins a dos quarts de dues del migdia. La tècnica és lliure. Pel que fa a les mides dels quadres, hauran de ser com a mínim de 12 universal i de 50 per 50 centímetres per a les aquarel·les. El tema és Solsona en qualsevol àmbit, que pot ser

Aquarel•la guanyadora l’any passat, de l’artista Xavier Gabriel

el nucli antic, els seus encontorns o bé el Vinyet. El Concurs de Pintura Ràpida entregarà un primer premi de 365 euros; un segon de 305 euros; un tercer de 245; l’especial aquarel·la, de 305, i l’especial local, de 245. Les obres guardonades quedaran en propietat de l’Ajuntament. La resta, es podran adquirir al preu fixat pels seus autors i el consistori se’n reservarà el 20 per cent de la venda.

Lliurament de premis i exposicióEl lliurament de premis d’ambdós concursos es durà a

terme el pròxim 14 de setembre a les vuit del vespre a la sala de plens municipal. Els caps de setmana del 22 i 23 i 29 i 30 de setembre la regidoria de Cultura organitzarà una exposició amb totes les fotografies i les pintures participants en aquests concursos. Es podrà visitar de dotze a dues i de sis a vuit a la sala cultural de l’Ajuntament solsoní.

Festa Major 2012 Ajuntament de Solsona

L'acudit del Simi www.planetasimi.com

1�Celsona 789 - Divendres, 7-9-2012

Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

La solidaritat, un any més, a la Festa Major de SolsonaUn any més la Festa Major de Solsona té un espai per la solidaritat entre els seus múltiples actes

El dissabte 8 de setembre, a la Sala Polivalent, a 2/4 de dotze de la nit, començarà una vetllada musical per a tots els gustos. El Solsonès Obert al Món ha organitzat un concert que té dues vessants complementàries: d’una banda Natxo Tarrés recorda Bob Marley i, d’una altra, Els Catarres ens proposen un concert animadíssim per ballar i passar una bona estona. I per als que creguin que la nit encara pot donar més de sí, la Joventut Solsonina complementa l’oferta amb ball amb un DJ.

Els diners que es recullin es destinaran al projecte de formació professional per a joves amb risc d’exclusió social de Santa Rosa del Peñón (Nicaragua). Però el SOM també vol col.laborar amb les persones que passen més necessitats i estan ben a prop nostre, de manera que destinarà el 10% de la recaptació al Fons d’Emergència Social.

Recordem que les entrades es poden adquirir a la Plaça Major, a l’OMS i a diversos establiments de la ciutat. El preu és de 10 euros. Animem a tothom a comprar l’entrada fins i tot si no es pot assistir al concert per tal de col.laborar en dues bones causes solidàries. Us esperem el dia 8!

Casal Popular la Fura

S’acosta el 21è Aplec Independentista del

CastellvellTenim el dia 10 de setembre a tocar i per tant l’Aplec

Independentista del Castellvell. No obstant això, aquest any els actes començaran 3 dies abans, amb la projecció del documental “L’Operació Garzón contra l’independentisme català” el divendres 7 de setembre a les 22:30 (després del castell de focs) al Casal Popular la Fura. Hem optat per fer-ho així degut a les dificultats tècniques de projectar el documental al Castellvell.

Els actes del dia 10 començaran com cada any amb la pujada de l’estelada gegant des del Passeig Pare Claret cap al Castellvell a les 5 de la tarda. Un cop a dalt tindrem la presentació del documental sobre l’Operació Garzón a càrrec d’en Ramon Piqué, professor d’història de la UAB i persona que va viure en primera persona l’operació repressiva de l’any 1992.

Si hi ha lloc per fer memòria de la nostra història recent, també tindrem l’oportunitat de conèixer un nou projecte que neix amb molta empenta arreu dels Països Catalans, l’organitza-ció juvenil Arran, sorgida de la fusió de l’històrica Maulets i de la CAJEI. Un membre d’Arran Berguedà vindrà a explicar-nos com ha nascut aquest projecte i quins són els seus objectius. L’acte del Castellvell acabarà amb el manifest del Correllengua, el Cant dels Segadors i coca i xocolata per a tothom.

L’Aplec, però, continua i a la nit a la Sala Polivalent tindrem el concert de Kuissó, Kòdul i Ebri Knight. Obriran la nit els Kuissó. Són una jove formació local que fan ska folk acústic, fent versions i temes propis. Seguidament serà el torn dels Kòdul, la potent banda del Bages. Onze músics dalt a l’es-cenari transmetent compromís, energia i festa. I per últim serà el torn dels maresmencs Ebri Knight, una altra de les bandes emergents del país. Folk-rock celta ple de força i energia per saltar i ballar sense parar. Us hi esperem!

SOM

Dimarts 11 de setembreDiada Nacional de CatalunyaDe 9 a 2/4 de 2, XXXI Concurs de pintura ràpidaA 2/4 d’11, XIX Tractorada popular del Solsonès.D’11 a 1, a l’Ajuntament de Solsona, Matí de portes obertes.A 2/4 de 12, Acte institucional de la diada davant de l’Ajuntament de Solsona i actuació castellera a càrrec dels Castellers de Solsona.D’11 a 3 de la tarda, al Camp del Serra, Cargolada soli-dària. Organització: Petjades Claretianes del SolsonèsNOTA: Els actes de la Diada s’han vist sotmesos en-guany a canvis d’horaris per poder-los compatibilitzar amb l’assistència a la manifestació que organitza a Barcelona l’Assemblea Nacional Catalana.

Manifestació 11-S Barcelonalloc de trobada dels solsoninsS’informa a totes les persones que tenen pensat baixar

a la manifestació de l’11-S amb cotxes particulars, que les 261 persones que ens desplaçarem a Barcelona per assistir a la ma-nifestació del proper dia 11 amb 6 autocars ens trobarem a la cruïlla de Diagonal amb Rambla de Catalunya per tal de, des d’aquest punt, incorporar-nos a la manifestació.

Assemblea.cat


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

Han estat dos mesos llargs de preparació i assajos, però larectafinaléslamésintensa.Elsnervis,últimsdetallsipre-paratiusfinalsmarquenlasetmanaanterioral’estrena.Iaquestany això ho hem multiplicat per dos.

L’equip tècnic ha doblat esforços per enllestir totes dues infraestructures teatrals.

La qüestió tecnològica de comunicació entre teatres, per garantir la màxima coordinació, també s’ha resolt.

Endefinitiva,s’hantrobathoresihoresd’onnon’hiha-via, i com sempre ha valgut la pena. Les hem gaudides, i molt, des de dins. Ara només queda que s’aixequin els telons i se’n pugui gaudir des de fora.

A la CASA (Tatrau_Teatre), ens trobarem un teatre més intimista, de proximitat, “d’interior”. On veurem tots els racons de cada personatge. I al JARDÍ (Teatre Comarcal), se’ns presenta un teatre de portes enfora, més obert, “d’exterior”. On les façanes dels personatges s’estovaran amb la pluja.

Aquest cap de setmana s’estrena (s’estrenen) CASA & JARDÍ, d’Alan Ayckbourn, a càrrec de Lacetània_Teatre

Lacetània Teatre

Les obres, d’una durada aproximada d’1h i 50 min. (amb 10 min. d’entreacte inclòs), transcorren durant gairebé un dia, però el viatge interior de cada personatge és molt, molt més llarg.

Funcions:- Divendres 07 (23:00h)- Dilluns 10 (22:00h)- Dissabte 15 (22:00h)- Diumenge 16 (19:00h)- Dissabte 22 (22:00h)- Diumenge 23 (19:00h)

Venda d’entrades anticipades i abonaments, a l’ONA de la Plaça Major. Una hora abans de les funcions les taquilles de cada Teatre només vendran les entrades respectives, no es podran fer abonaments.

www.lacetaniateatre.blogspot.com


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

L'entrevista Miquel Manzano

L’Agrupació de Geganters ha complert 30 anys, però abans qui portava els improperis cobrava...

Abans els portadors dels gegants tenien un sou per portar els improperis, també rebien diners els Cavallets, Ball de Bastons... tothom cobrava. Quan nosaltres vam entrar, als portadorsoficialsse’lsvaseguirpagant,mentrequenosaltresno cobràvem res. Això va anar evolucionant i va arribar un moment en què els antics portadors no van voler rebre cap sou. Nosaltresnoelsvamdeixarmaidecostat,finsitotelsvamferun homenatge i sempre els vam tenir molt en compte perquè ells ens en van ensenyar. Hi va haver un traspàs molt bo. El que es va seguir fent va ser guardar com a fons per l’Agrupació el que pagava l’Ajuntament i la Vint-i-quatrena.

Com es crea l’Agrupació?L’associació es va crear per començar a recuperar aspec-

tes de la festa que havien degenerat. A partir d’aquí va haver-hi un altre punt important que va ser el canvi cap als ajuntaments democràtics. Això va fer que tot quedés una mica perdut i nosal-tres anàvem conduint al nou Ajuntament sobre diferents aspectes culturals i festius. El nou Ajuntament es va pensar que tot el que s’havia fet abans venia del Franquisme i hi havia coses que ve-nien de molt abans d’aquesta època. També vam recuperar balls, formes de fer, ordre... A partir d’aquí va arribar un punt en què es va decidir fer una associació per poder parlar com a tal amb l’Ajuntament i la Vint-i-quatrena. Calia legalitzar jurídicament el grup de gent que s’havia format i obrir-lo a tothom.

Llavors sorgeix el Protocol del folklore geganter de les diades del Corpus i de la Festa Major a la Ciutat de Solsona...

El protocol va sorgi r perquè en aquella època es van fer molts gegants i trobades a tot Catalunya. Llavors van comen-çar a demanar els gegants i ens vam adonar que per exemple el Drac de Solsona amb 300 anys, una tradició i fet per un motiu, corria al costat d’un que feia mig any que havien fet per un altre tipus de festa. Per fer el Protocol ens vam haver de posar d’acord les tres bandes i parlant-ne i fent diferents propostes es va crear el Protocol actual. Aquest ha sofert variacions per la pròpia Festa i per l’evolució i adaptació als nous temps.

Aquesta Festa Major és especial pels Geganters, ja que es com-pleixen 30 anys de la creació de l’entitat. El 4 de maig de 1982 es va constituir l’Agrupació amb tres socis fundadors: en Manel Casserras, en Josep Dalmau i en Jaume Cuadrench, que va esdevenir el primer Macip Major de l’entitat. Durant aquests 30 anys a més del compromís amb el patrimoni festiu, els geganters també han vetllat per la conservació d’altres aspectes de la cultura solsonina i han reforçat la Festa Major i el Corpus a través del Protocol del folklore geganter consensuat juntament amb l’Ajuntament i la Vint-i-quatrena

"...L’associació es va crear per començar a recuperar aspectes de la festa que havien degenerat..."

Jaume Cuadrench, primer Macip Major dels Geganters de Solsona

Imatges dels antics portadors i els nous geganters durant la Festa Major de 1977


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

L'entrevista

En aquests anys s’han reforçat les festes de Corpus i Festa Major...

Sí. Un dels aspectes que més potenciem és l’entrada d’infants a la Festa. Els nens gaudeixen molt dels Gegants i cada cop hi ha més gent involucrada. Corpus i Festa Major es van reforçar gràcies a les regles que va establir el Protocol que vam acceptar les tres parts i que alhora fan mantenir el folklore.

A més del compromís amb el patrimoni festiu els Geganters han vetllat per la conservació d’altres aspectes de la cultura com per exemple els Mascles...

Sí. En un primer moment els Geganters vam mirar d’esbrinar d’on venia la tradició, sobretot als arxius del Claustre. Alguns elements van quedar en una incògnita com els Mascles. Araatravésd’Internetvampoderesbrinarelseusignificatis’hanrecuperat simbòlicament fent-ne 9. Ara s’està buscant referències del Voltejador, són uns ninots que anaven travessant de balcó a balcó i es feien rodar. Sempre es treballa en el sentit d’intentar explicar aspectes tradicionals relacionats amb la Festa.

Per què costa que la Festa Major i el Copus siguin més participades?

Jo havia vist festes de Corpus i Festes Majors que hi havia molt poca gent. Penso que amb els anys ha anat guanyant i ara es manté el nivell. La Festa Major tampoc no és un tipus de festa perquè vingui jo-vent de fora a participar-hi com per exemple el Carnaval. La Festa Major té un sentit més tradicional.

Com veu el primer Macip dels Geganters l’estat actual de l’entitat?

Jo la veig bé. Tots els Macips Majors que han anat seguint han tingut molta empenta. Quan dic els Macips Majors també em refereixo a les juntes, ja que el Macip sol no podria fer res. En aquell moment, fa 30 anys, vaig sortir jo de Macip, però sense aquell munt de gent que em va acompanyar no hagués pogut fer el que es va fer. Totes les juntes que hi ha hagut ho han portat molt bé, han recu-perat moltes coses. Veig un bon futur per l’Agrupació de Geganters de Solsona.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Solsona Miquel Manzano

Barberia RoigNo ho hem apujat del tot, ho apugem la meitat. Pensem que la pujada de 13 punts és molt forta i apugem un 7% els serveis. Paguem els impostos a través del mòdul nou i encara no surt calculat. Estem a l'espera que surti el nou mòdul i veure el càlcul exacte. Si podem aguantar només apujarem un 7% els serveis.

Gimnàs 9Nosaltres no apugem cap preu perquè la feina és po-der mantenir els clients que tenim. Ara és una època do-lenta. Assumirem la pujada nosaltres. Fa 2 anys que ja vam treure la matrícula per atraure més clients i hem posat moltes facilitats a tothom perquè pugui venir al gimnàs.

Els negocis solsonins reben la pujada de l'IVA amb resignació

Els clients d'alguns negocis passaran a pagar del 8 al 21 %

Des de dissabte passat dia 1 de setembre ja s'aplica la pujada de l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA) del 18 al 21% pel que fa al tipus general. Els més perjudicats per aquest augment dels impostos són els que passen del 8 al 21%, com les flors, les entrades d’espectacles, serveis funeraris, serveis de bellesa...

També alguns materials que utilitzen els escolars augmenten 17 punts de cop.

Al Celsona hem parlat amb alguns comerciants que han vist com en plena crisi se'ls carrega als seus clients 13 punts més d'IVA.

Serveis funeraris de l'Ajuntament de Solsona

Els preus vigents són els que es detallen a continuació

Fins a 31/08/2012 ..............................Import base ...................... IVA 8% ....... Total Serveis funeraris .................................76,00€/servei ................... 6,08 ..........82,08€Trasllat restes de nínxol a nínxol ........53,00€/servei ................... 4,24 ..........57,24€Trasllatrestesdeterraanínxol..............63,00€/servei .................. 5,04 ..........68,04€Treballsdecementiri.............................150,00€/servei .................. 12,00 ......162,00€Úsd’unasaladeltanatori......................100,00€/sala ..................... 8,00 ........108,00€Trasllat de cadàver al tanatori .............46,00€/trasllat ................. 3,68 ..........49,68€

A partir de 01/09/ 2012 ....................Import base ...................... IVA 21% ..... Total

Serveisfuneraris...................................76,00€/servei ..................... 15,96 ........91,96€Trasllatrestesdenínxolanínxol............53,00€/servei ................. 11,13 .........64,13€Trasllatrestesdeterraanínxol..............63,00€/servei .................. 13,23 ........76,23€Treballsdecementiri.............................150,00€/servei .................. 31,50 ...... 181,50€Úsd’unasaladeltanatori......................100,00€/sala ..................... 21,00 ......121,00€Trasllatdecadàveraltanatori................46,00€/trasllat ................ 9,66 ..........55,66€

L'IVA sobre els serveis funeraris de l'Ajuntament passa del 8% al 21% incrementant d'aquestamaneraelpreufinalquehand'abonarelsciutadansperaquestservei.


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

OfisetA tot arreu s'ha dit que tot el material escolar s'havia apujat del 4 al 21% i això no és veritat. Hi ha moltes coses que ja estaven al 18%, com els bolígrafs, llapis, colors, les motxilles... El que s'ha apujat 17 punts són les llibretes, els recanvis, les cartolines, paper de seda, tot el que era més de manualitats. Hi ha productes en que assumirem nosaltres la pujada i n'hi ha que no. Vam notar que abans del 31 va ve-nir molta gent a comprar.

Floristeria Cal Ros

Hi ha coses que les hauré d'apujar per força. Algunes les podré mantenir. Clar hem de tenir en compte que passa del 8 al 21% d'IVA. Per exem-ple unes flors que estaven a 20 euros les he hagut de posar a 22 euros. Encara és aviat per saber si es veurà afectat el negoci per aquesta pujada, aquest hivern ho sabré. Hi haurà productes en que assumiré jo el cost de l'IVA i n'hi haurà que no puc, com flors que no es mantenen gaire temps.

Perruqueria Lluïsa

Ens ha molestat molt aquesta pujada. Si ens ho haguessin fet en un parell de vegades la gent no ho hagués trobat tan fort. Pujar 13 punts de cop el client ho nota molt. A més de la pujada del 13%, no saps si hauriés d'apujar més perquè també s'han apujat els productes, la llum... El que hem fet és mantenir la tarifa de preus de perruque-ria, pujant el 13%, ja que si no ho fem ho hauríem de pagar nosaltres.

President de la UBIC

No és una bona notícia. Pen-sem que generarà falta de confiança a l'hora de comprar. Hi haurà qui podrà assumir la pujada disminuint el seu marge i n'hi haurà que hauran d'apujar el preu perquè no ho poden as-sumir. Hem d'esperar un temps per veure com reacciona la gent; en un parell de mesos se'n podrà treure conclusions. Penso que pot ser que la gent canviï els seus hàbits de compra.

Opinió Cine París

En els temps actuals, i degut a la poca assistèn-cia de públic a les sales, molts pobles i ciutats s’estan quedant sense cinema...

Tot i així, al Cine París no volem que això passi a Solsona, i per aquest motiu volem que pugueu seguir gaudint d’una sala amb una imatge i un so d’alta qualitat, oferint una programació variada i actual amb especial interès en les pel·lícules en versió catalana.

No se’ns passa pel cap una ciutat de Solsona sense cinema, així que estem segurs que tant els solsonins com els visitants que s’apropen a la nostra comarca continuaran venint i sabran seguir valorant aquest fet diferencial tant com ho fem nosaltres.

Som conscients que la situació actual és difícil per a tothom, així que seguim animant a la gent a aprofitar-se del gran nombre de possibilitats d’aconseguir descomptes interessants: començant pels preus reduïts del dia de l’espec-tador (divendres nit i dissabte tarda), passant pels avantatges del club TRES C, el Carnet Jove i pensionistes, descomptes del Celsona i del Bus Interurbà, o fins i tot aconseguint en-trades gratuïtes amb punts de la gasolinera Setelsis. A més a més, amb la col·laboració de l’Ajuntament i del Consell Comarcal hem previst un nou “CINC” amb 5 pel·lícules en català a la tardor, i un altre a la primavera a preus molt reduïts, com també altres cicles de cinema alternatiu.

Apart de tot això, no ens cansarem de seguir in-formant de totes les novetats a través del nostre Facebook (on ja som prop de 3500 amics) i de la nostra web www.cineparis.net, on a part de la història, imatges, informació de preus i descomptes del cinema... setmana a setmana s’actualitza tota la informació amb fotografies i tràilers de les pel·lícules del moment.

Finalment, amb la col·laboració de tots, i de les administracions, estem segurs que aconseguirem superar la situació delicada que estan vivint les sales de cinema en l’actualitat... ja que nosaltres apostem pel cinema, apostem per la cultura i apostem per Solsona!

Impacte de l’increment de l’IVA

en el cinema a Solsona

�0 Celsona 789 - Divendres, 7-9-2012

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Ajuntament de Solsona

Més d’un mes després de tancar-se la segona edició de la campanya de foment del comerç de proximitat “Barris antics, molt per descobrir, molt per oferir” i de realitzar el sorteig dels obsequis, finalment s’ha desvelat la incògnita sobre la persona guanyadora a Solsona del lot de productes procedents dels onze municipis catalans que enguany han participat en la iniciativa. La solsonina Sonia Lema i Rivera ha rebut el lot de mans del regidor de Promoció Econòmica, Lluís-Xavier Gonzàlez.

Tot i que el sorteig dels números guanyadors dels xecs regal de 20 euros i el lot de productes es va dur a terme el 22 de juny passat, no va ser fins a l’agost que l’afortunada va saber que li havia tocat a ella. Li ho va notificar el propi establiment que li havia entregat la butlleta, la botiga de roba Cal Davesas. En total es van sortejar, entre la clientela, xecs regal de 20 euros de cada botiga col·laboradora i aquest lot. Enguany s’hi van adherir 100 establiments del nucli antic, el 80 per cent del total.

Dijous passat, Sonia Lema i la seva filla, Uxia Simón, van recollir l’obsequi estrella de la campanya d’enguany a l’Oficina del Nucli Antic. És un lot valorat en 723 euros de productes i serveis típics de la dotzena de zones incloses dins el Pla de barris que hi han pres part: a més de Solsona, la Barceloneta i el Raval Sud de Barcelona; Besalú; Cambrils; el Vendrell; la Bisbal d’Empordà; la Selva del Camp; Lleida; Sant Feliu de Codines; Tarragona i Torelló. Cada municipi ha entregat el mateix lot.

Del centenar de botigues del nucli antic solsoní que han participat a la campanya, gairebé la meitat ja han lliurat el premi del xec regal a tots els clients que tenien la butlleta amb el número 163. La regidoria de Promoció Econòmica recorda a les botigues que s’hi han adherit que el 15 de setembre es tanca el termini per presentar els tiquets a l’Ajuntament i cobrar els 10 euros correspo-nents a l’aportació de l’Administració per xec premiat.

Sonia Lema és la guanyadora del lot de la campanya de foment del comerç del nucli antic solsoní

El 15 de setembre finalitza el termini per als establiments per presentar els tiquets a l’Ajuntament

Lluís-Xavier Gonzàlez ha expressat el seu agraïment a tots els establiments adherits i ha mostrat la satisfacció per la bona acceptació de la iniciativa per part dels solsonins i solsonines en el segon any de dur-se a terme. Aquesta acció té el doble objectiu de promocionar els productes i serveis singulars de cada territori i fomentar el petit comerç en el marc del Pla de barris.

Governació agraeix la col·laboració dels voluntaris pel pas de la ‘Vuelta’

Una quarantena de voluntaris, entre membres d’enti-tats i persones a títol individual, van fer possible desplegar el dispositiu especial de trànsit organitzat a Solsona amb motiu del pas de la Volta Ciclista a Espanya el passat 26 d’agost. La regidoria de Governació i la Policia Local expressen el seu agraïment per aquesta col·laboració.

La crida per aplegar voluntaris va tenir molt bona acollida entre la ciutadania, que va abocar-se a les indicacions per garantir la seguretat del pas de la Vuelta per la localitat. Hi van participar el Club BTT del Solsonès, la Penya Ciclista L’Esforç, Creu Roja del Solsonès i Motorrucs Solsona, a més d’altres solsonins.

�1Celsona 789 - Divendres, 7-9-2012

Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

Concurs del Cartell del Carnaval de Solsona 2013

Termini de presentació de propostes fins al 9 de novembre

Participants: tota persona interessada. També poden par-ticipar-hi les no interessades

Tema: lliure

En el cartell hi ha de posar: Carnaval Solsona 2013

Mida: 40x55. Vertical o horitzontal

Nre. de cartells: indefinit. Han de ser rigorosament inèdits

Identificació: darrere del cartell, hi ha d’haver el nom, l’adreça i el telèfon de l’autor dins un sobre tancat

Trameses: Associació de Festes del Carnaval de Solsona (apartat de correus núm. 67), Ajuntament de Solsona, Oficina de Turisme del Solsonès i Oficina de Promoció Turística Municipal

Admissió: fins al 9 de novembre de 2012

Veredicte: 10 de novembre de 2012 L’organització comunicarà personalment la data i el lloc de l’entrega a la persona guanyadora.

Nota: els cartells que no segueixin les normes anterior-ment esmentades quedaran fora de concurs. L’Associació retornarà tots els cartells a l’autor, excepte el guanyador, que quedarà en propietat de l’Associació. La persona guanyadora haurà d’acceptar tots els premis. La renúncia a qualsevol d’ells implicarà la pèrdua de tota la resta. L’organització es reserva el dret de modificar, alterar o anul·lar les bases del concurs sense avís previ. Per a qualsevol dubte, pregunta, aclariment o qualsevol altra cosa, podeu dirigir-vos a: www.carnavalsolsona.com , o bé al correu electrònic [email protected]

Concursos Solsona Redacció

Es presenta una candidatura per agafar les regnes del Carnaval

Segons un comunicat de la junta gestora del Carnaval de Solsona, s'ha convocat una reunió pel proper divendres 14 de setembre de 2012, a les 22h amb els socis i sòcies de l’Associació a la Sala de reunions de la Cambra de Comerç (Avinguda de Països Catalans).

Degut al fet que una candidatura s’ha posat en contacte amb la junta gestora de l’entitat, interessada en presentar-se com a nova junta de l’Associació de Festes del Carnaval, s’ar-renca de nou el procés per a l’elecció de la nova junta. Si altres candidatures estiguessin interessades a presentar-se haurien d’enviar la seva llista a la junta gestora com a molt tard el 13 de setembre de 2012.

De cara a la reunió, l’ordre del dia serà el següent: expli-cació del procés d’elecció d’una nova junta, presentació de les candidatures, elecció de la nova junta de l’AFCS, informacions diverses, precs i preguntes

Per a qualsevol dubte, consulta o aportació, podeu con-tactar a través de l'adreça de correu electrònic:[email protected]

�� Celsona 789 - Divendres, 7-9-2012

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Juan Campus prendrà possessió com a nou

regidor de CiU aquest divendres abans de la

primera baixada de la FMHo farà en un Ple extraordinari convocat

a tres quarts de vuit del vespre

A partir d’aquesta Festa Major la corporació municipal de Solsona presentarà un rostre nou, el del regidor de CiU Juan Campus, que prendrà possessió del càrrec en un Ple extraordinari aquest divendres, dia 7, a tres quarts de vuit del vespre. Serà just abans de la primera baixada d’autoritats fins a la catedral per assistir al cant de la Salve previ al castell de focs.

El democristià Juan Cam-pus, número sis de la candidatura de Convergència i Unió, té 36 anys, és casat i pare de tres fills. Llicenciat en Medicina i diplomat en Administració d’Empreses, el nou edil exerceix de metge a Urgències.

Campus rebrà la banda i la medalla de regidor en una sessió en què l’Ajuntament també s’acomiadarà formalment de la regidora sortint, Anna M. Viladrich, amb una placa acompanyada d’una reproducció de la medalla. Viladrich va renunciar al càrrec en el Ple del 26 de juliol passat per motius personals.

Ajuntament de Solsona

La primera cursa Solmèdic recapta 115 euros per al Fons d’emergència social

de SolsonaLa regidora Maria Tripiana agraeix

aquesta iniciativa solidària

Dissabte passat la primera cursa solidària Solmèdic-Sant Just va recaptar 115 euros per destinar al Fons d’emer-gència social de Solsona. El recorregut de la prova, apte per a tots els nivells, va partir del centre Solmèdic, ubicat a la carretera de Manresa, i va passar per l’estació depuradora, elcamídeSantaLlúciafinsarribaralpolígonilaplaçadel’Olivera.

La regidora d’Accció Social, Maria Tripiana, agraeix aquesta iniciativa, organitzada pel Solmèdic933 Sports Club, ja que “no únicament serveix per nodrir el projecte, sinó també per sensibilitzar la població sobre la difícil situació en què viuen nombroses famílies de casa nostra”, amb incapacitat per cobrir despeses bàsiques de l’habitatge, l’ali-mentació o l’atenció als infants.

Al llarg de l’any, diverses entitats i particulars fan aportacions a aquest programa social de Solsona, impulsat el 2009 per l’Ajuntament, Càritas i Creu Roja amb la col-laboració del Consell Comarcal, diverses associacions socials i altres agents del municipi.

Durant el 2011 es van acollir al Pla d’emergència social de Solsona un total de 210 persones (63 famílies), una xifra que enguany serà àmpliament superada. L’abril passat l’Ajuntamentvaaprovarlamodificaciódelesbasesdelplaafidepal·liarlessituacionslímitd’aquellsciutadansquefinsaleshores accedien als ajuts en condicions extremes.

��Celsona 789 - Divendres, 7-9-2012

Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

Mossèn Huguet ja té un carrer a la Fondarella

Representants de l’Ajunta-ment, mossens, familiars i veïns de Fondarella van assistir a l’acte d'ho-menatge a mossèn Huguet celebrat aquest dilluns passat.

L’Ajuntament de Fondarella va homenatjar Mossèn Jesús Huguet, desaparegut el passat 9 de març, amb el descobriment d'una placa amb el seu nom en un dels carrers del muni-

Homenatge Redacció

L'alcalde de la Fondarella Joan Reñé i Huguet durant l'acte

cipi. Mossèn Huguet, que va néixer a Fondarella el 1932, era un reconegut teòleg i escriptor i un destacat defensor del patriotisme i el progressisme dins l'Església.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Ajuntament de Solsona Redacció

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Reco-der, va conèixer dimecres l’estat de les obres de la biblioteca comarcal en la seva primera visita a Solsona. Acompanyat de l’alcalde, David Rodríguez; diversos regidors; la diputada Mireia Canals i el delegat del Govern a la Catalunya Central, Jordi Moltó; el conseller va reconèixer que la biblioteca es tracta d’"un equipament cultural de primeríssim ordre".

Recoder va assegurar que considera "absolutament prioritari aquestes obres", però va matisar que "cal que el Departament tingui els recursos per invertir-hi". Aquesta va ser la resposta a la petició que li va formular l’alcalde perquè Territori i Sostenibilitat faci l’esforç d’establir una data per als pagaments del deute contret per al finançament del Pla de barris. De les obres certificades l’any passat, l’Ajuntament té pendent de cobrament del Departament de Lluís Recoder mig milió d’euros i dels treballs d’enguany, mig milió més.

David Rodríguez va explicar que el consistori és cons-cient de la situació econòmica de la Generalitat i "per això no demanem el pagament estricte del deute, però sí conèixer una data per poder negociar amb les entitats financeres avançaments de diners per pagar les empreses". L’alcalde va recordar que en aquests moments "l’Ajuntament està finançant les obres del Pla de barris amb recursos propis".

La rotonda de la Cissa, sobre la taulaDavid Rodríguez també va destacar la necessitat de

desencallar el projecte d’un rotonda a la cruïlla de la carretera de Manresa amb el carrer del Pedraforca, un assumpte que fa

Recoder afirma que el Pla de barris és ‘absolutament prioritari’, però que manquen recursos per invertir-hi

El conseller Recoder visitant la biblioteca comarcal

temps és damunt la taula de la Direcció General de Carreteres. Va informar el conseller dels accidents que han tingut lloc en aquest punt de la xarxa viària urbana i de la necessitat de regular-hi el trànsit, ateses les característiques del vial. A més, l’alcalde va remarcar la necessitat de disposar de recursos per arranjar els camins del Vinyet. Va recordar que el municipi té més de 50 quilòmetres de vials rurals i que, "malauradament va quedar fora del Pla de Camins comarcal".

També es va tornar a tractar la demanda històrica de millora de la carretera C-26, que uneix Solsona i Berga. En aquest sentit, el conseller va dir que "actualment no hi ha capacitat de fer noves infraestructures, sinó que és un mo-ment per projectar".

El Servei Meteorològic de Catalunya instal·la una estació

meteorològica automàtica (EMA)El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) va posar en marxa el passat

12 de juliol una nova Estació Meteorològica Automàtica (EMA) a Solsona, concretament al magatzem de l'Ajuntament, al costat de la plaça Sant Jordi. La instal·lació d’aquesta estació meteorològica automàtica gestionada pel SMC és resultat del conveni signat dimecres entre l’Ajuntament de Solsona, el Depar-tament de Territori i Sostenibilitat i el Servei Meteorològic de Catalunya.

Aquest nou equipament, inaugurat dimecres pel conseller Recoder, dis-posa de sensors per a la mesura de la temperatura i la humitat relativa de l’aire, la velocitat i direcció del vent a 10 metres d’altura, la irradiància solar global, la precipitació i la pressió atmosfèrica. La instal·lació d’aquesta estació ha comportat el desmantellament de l’EMA de Clariana de Cardener, que amb el temps havia patit modificacions en l’entorn que aconsellaven la seva substitució.

Les dades subministrades per tots aquests sensors s’enregistren cada 30 minuts, i s’envien a la seu central del SMC amb aquesta mateixa cadència a través de comunicació mòbil GSM/GPRS.

Solsona Gencat.cat / Redacció


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

El Consell demana al Conseller Recoder que agilitzi les gestions per aconseguir l’aprofitament hidroelèctric del

salt d’aigua del pantà de la Llosa des del SolsonèsTambé es demanà al conseller Recoder que es millorin els criteris de senyalització de les carreteres

El Conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder en la seva visita al Consell, di-mecres 5 de setembre, va mantenir una reunió amb el President del Consell Comarcal del Solsonès, Joan Solà, i a continuació va assistir a una recepció amb els consellers comarcals i alcaldes de la comarca al Palau Llobera, seu del Consell Comarcal del Solsonès.

En la seva intervenció, el President del Consell Comarcal del Solsonès va explicar al Conseller de Territori i Sostenibilitat quina és l’actual situació que pateix la comarca del Solsonès. Solà li va demanar al conseller Re-coder que agilitzi les accions per aconseguir que el Solsonès gestioni el salt d’aigua de l’embassament de la Llosa del Cavall. Solà li va explicar que “una comarca com la del Solsonès, que disposa de dos embas-saments gràcies als seus recursos naturals, creiem que té el dret a ser partícip dels beneficis que aquestes infraestructures aporten”. En aquest sentit va afegir que “volem aconseguir l’aprofitament hidroelèctric del salt d’aigua de l’embassament de la Llosa del Cavall. Això permetria la captació d’empreses al voltant creant serveis i sinergies i a la vegada afavoriria el desenvolupament econòmic de la comarca."

Solà li va demanar també ajuda perquè es millorin els criteris de senyalització de les carreteres i li va demanar “que la senyalització de carreteres, senyalitzacions a masies, establiments turístics, restaurants i accions puntuals en di-ferents trams de carreteres que depenen de la Generalitat de Catalunya ajudarien a millorar la fluïdesa en el trànsit, fer-

les més ràpides i segures, i així aconseguiríem tirar endavant els petits negocis claus en el desenvolupament econòmic de la nostra comarca". En aquest sentit hi afegí: “tenim molta feina a fer a la comarca, però amb esforç i l’ajuda i implicació de la Generalitat de Catalunya ho aconseguirem”.

Solà va finalitzar sol·licitant al Conseller ajuda per al manteniment dels camins d’interès comarcal: “el Solsonès compta amb una xarxa de més de 400 quilòmetres de camins d’interès comarcal. Aquests són importants eixos transversals de comunicació entre els municipis de la comarca. Des del Consell Comarcal del Solsonès us volem demanar la vostra ajuda per tal de dur a terme les tasques necessàries, com manteniment hivernal, neteja de cunetes, pintat, desbrossa-ment i millora en el ferm perquè aquests camins estiguin en condicions dignes per als veïns de la comarca”.

Consell Comarcal del Solsonès

Mancomunitat d’Abastament d’Aigua del Solsonès

El Conseller Recoder visita la Mancomunitat d’Abastament d’Aigua del Solsonès

Dimecres 5 de setembre el Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Lluís Reco-der, va visitar la Mancomunitat d’Abastament d’Aigua del Solsonès en motiu del 30è aniversari de la seva constitució. A l’arribada a la Mancomunitat, el conseller Recoder va ser rebut pel seu president, Ramon Sala, i es va reunir amb els membres dels diferents municipis. Sala li va explicar la tasca realitzada per l’entitat i quina ha estat la repercussió social i econòmica, sense la qual no hagués estat possible mantenir la població i l’activitat econòmica actual del territori al qual es dóna servei.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

El Consell Comarcal del Solsonès aprovarà les bases per a la concessió d’ajuts de menjador i transport escolar del curs 2012-2013

El Consell Co-marcal del Solsonès properament apro-varà les Bases per a la concessió d’ajuts d e me nja d o r i /o transport escolar per aquest curs 2012-2013. Quan estiguin aprovades i s’obri la convocatòria per de-manar aquests ajuts el Consell Comarcal ho comunicarà a les escoles.

Segons criteris del Departament d’Educació els alumnes han d’anar al centre escolar al qual estan vinculats segons el mapa, de no ser així, aquests no tindran dret a l’ajut de transport ni de menjador escolar.

Tindran dret a la gratuïtat del menjador i del transport escolar aquells alumnes que no tinguin oferta educativa al seu municipi.

Els alumnes que tenen oferta educativa al seu municipi i tenen una distància superior a 3 Kms. de casa al centre esco-lar, podran demanar un ajut de transport i de menjador que es concedirà en base a la renda i segons uns barems que vénen marcats pel Departament d’Ensenyament.

Tot i no estar concedits els ajuts, el proper dimecres dia 12 de setembre, els alumnes podran utilitzar el servei de transport escolar col·lectiu (autobus) en les mateixes parades i horaris de sempre.

El Consell ha convocat ajuts per llibres de

text per a les famílies amb mancances

econòmiquesEl Consell Comarcal del Solsonès preveu donar

suport econòmic a les famílies amb necessitats socioe-cònomiques en l’adquisició de llibres de text per al curs 2012 – 2013, de P-3 fins a 4t d’ESO.

Les famílies que poden optar a aquests ajuts no poden superar l’IRSC mensual de 569 euros, ponderat segons el nombre de membres que formen la unitat familiar. El percentatge d’ajuda no serà mai del 100 % de l’import.

Per la seva part, la Consellera Comarcal de l’Àrea de Serveis Socials, Maria Àngels Taribó, ha manifestat que “donada l’actual situació de crisi intentem que tots els infants puguin començar l’escola amb tot el necessari”.

Per poder fer la sol·licitud cal demanar hora als Serveis Socials Bàsics del Solsonès al telèfon al 973 48 32 34.

Foto d'arxiu


S'avança la recepció oficial de la Diada al Consell Comarcal al

dilluns dia 10Joan Rigol serà el convidat d'honor.L'acte tindrà lloc al Palau Llobera

a partir de les 20,30h


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

El Consell adquireix una trituradora per al dipòsit controlat de residus de Clariana de Cardener

La màquina permetrà obrir les bosses de residus, provinents de la recollida domiciliària, afavorint el seu pretractament; i també permetrà triturar els voluminosos que entren

a la planta provinents del rebuig de les deixalleries

La Comissió de Go -vern del Consell Comarcal del Solsonès del passat dia 30 d’agost va adjudicar un equip triturador- homogeneïtzador, obridor de bosses de residus per al dipòsit controlat de residus de Clariana de Cardener per un import de 176.705 euros.

Aquest equip és el primer que s’adquireix dins del projecte de construcció de la planta de pretractament de residus mu-nicipals al dipòsit controlat de Clariana de Cardener i consisteix en un triturador obridor de bosses de residus que té com objectiu homogeneïtzar el conjunt dels residus, que es gestionen a la planta, per tal de facilitar el seu pretractament (recuperació de la matèria orgànica i elements


fèrrics).La maquinària en qües-

tió té una potència de 75 kW i una capacitat de treball de 5 tones/hora. El sistema de tall permet realitzar dues funcions: la primera obrir les bosses de residus, provinents de la reco-llida domiciliària, i així afavorir el seu pretractament; i en segon terme la potència i capacitat de càrrega permet triturar els voluminosos que entren a la planta provinents del rebuig de

les deixalleries, com ara sofàs, andròmines, matalassos, etc. Aquesta contractació s’emmarca dins del conveni de col-

laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i el Consell Comarcal del Solsonès.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic


El Consell Comarcal del Solsonès ha prestat ajuda a domicili durant l’any 2011 a 222 persones

Durant l’actual exercici 2012 s’està incrementant la demanda d’aquest servei a causa del context econòmic

Tot i les restriccions econòmiques el Consell Comar-cal del Solsonès ha pogut mantenir durant l’any 2011 tots els serveis d’Atenció a Domicili de l’any 2010. Durant l’any 2011 s’han atès 222 persones de 187 famílies diferents i això ha representat 23.770 hores de servei. Durant l’actual exercici 2012 s’està incrementant la demanda d’aquest servei a causa del context econòmic.

Si ho analitzem per cadascuna de les prestacions de la Cartera de Serveis trobem:

El Servei Bàsic d’Atenció a Domicili del Solsonès atén situacions de risc social o dependència com persones fràgils amb xarxadesuportinsuficientosensexarxadesuport,personesensituació de dependència funcional temporal per raons de salut, ambxarxadesuportinsuficientosensexarxadesuport,estrèsaddicional del cuidador o cuidadora per la cura del menor o per-sona amb dependència, risc de negligència i/o claudicació de la xarxa de suport, menors en risc per negligència, abandonament, inadaptació, i dificultats per la integració en elmedi social,persones amb manca d’autonomia personal i/o dependents que no tenen reconeguda la situació de dependència segons estableix la llei 39/2006 del 14 de desembre per no arribar al grau mínim que estableix la llei.

El Servei Bàsic d’atenció a domicili del Solsonès ha atès 101 persones de 73 unitats de convivènciaServei Bàsic de SAD .......... Homes .......... Dones .................. 0 a 17 anys ..................................... 3 ...................2 ................ 518 a 64 anys ................................. 12 ...................6 ...............1865 a 85 anys ................................. 21 .................26 .............. 47Mes de 85 anys .............................. 9 .................22 ...............31

TOTAL ....................................... 45 .................56 .............101

Servei d’Àpats a Domicili:S’han atès 36 persones (19 homes i 17 dones)CONVIVÈNCIA ............... Homes .......... Dones ........NuclisSol/sola ........................................ 12 ...................9 ...............21Parella ........................................... 7 ...................5 .............. 12nuclear .................................................................3 ................ 3

TOTAL ....................................... 19 .................17 .............. 36

El Servei de Bugaderia ha atès a 3 persones (1 home i 2 dones)

El Xec Servei ha atès:Tipus de Xec ........Homes .....Dones ... Beneficiaris* ...UnitatsServei de neteja ........... 21 ........... 61 ................... 178 .......... 82Atenció personal ........... 8 ........... 21 .....................29 .......... 29TOTAL XEC SERVEI 29 ........ 82 ...................207 .........111

EsconsiderenbeneficiarisenelServeideXecNetejatotes les persones que viuen al mateix domicili ja que totes gaudeixen si l’habitatge està més net.

Hi ha persones que han gaudit de més d’una prestació per exemple àpats a domicili, un servei bàsic de SAD i bugaderia. Enelquadrefinalhihaelresumdepersonessegonsgènereiedat i només comptabilitzades una vegada.


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om


Persones cartera serveis SAD .. Homes .. Dones .... TOTAL 0 a 17 anys ............................................. 3 ...........4 ................ 718 a 64 anys ......................................... 16 ........ 22 .............. 3865 a 85 anys......................................... 40 .........71 .............111Mes de 85 anys .................................... 23 .........43 .............. 66TOTAL ............................................... 82 .......140 ............ 222

Servei d’Atenció a domicili

El servei d’atenció a domicili és un conjunt organitzat i coordinat d’accions, prestacions que es realitzen a la llar de la persona, oferint una atenció integral i personalitzada a persones i unitats de convivència que tenen dificultats per romandre o desenvolupar-se en el seu medi quotidià.

Aquest conjunt de prestacions es realitza mitjançant personal qualificat i supervisat, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de persones i/o unitats de convivència, propor-cionant atencions preventives, assistencials, socioeducatives i rehabilitadores en el seu entorn habitual.

El Servei d’atenció a domicili s’estructura en una Car-tera de Serveis la qual detalla quines són les prestacions que es poden atorgar durant l’any. L’any 2011 a la cartera hi havia els següents serveis:

• Servei bàsic d’atenció a domicili.• Serveis complementaris d’ajuda a domicili:

- Bugaderia externa a través de la Fundació Volem Feina- Servei de menjar a domicili a través de l’empresa Molta Teca i la Fundació La Vall

• Xecs servei • Servei de les tecnologies de suport i cura.

Per la seva part, la consellera comarcal responsable de l’àrea de serveis socials, Maria Àngels Taribó, ha volgut desta-car que “tenim la previsió que els serveis d’ajuda a domicili augmentin en els propers anys”. En aquest sentit ha afegit que “des del Consell Comarcal s’està fent un immens esforç per poder donar la mateixa atenció de manera igualitària a tots els usuaris dels diferents municipis, ja que la situació socio-geogràfica de la comarca ho dificulta”.

El Consell Comarcal del Solsonès modifica l’horari del transport del bus interurbà Solsona - Olius per

adequar-lo a les necessitats de les escoles

El Consell Comarcal del Solsonès per tal de millorar el servei de transport de viatgers del Solsonès, concretament en la prestació del servei de transport de bus interurbà entre Solsona ielPideSantJust(Olius),hamodificatelseuhorari.Enguanys’haunificatl’horarid’estiuield’hivernpertald’adaptar-loal’entrada i sortida de l’alumnat de les escoles.

El Consell Comarcal del Solsonès ha editat uns desple-gables amb les parades i els nous els horaris que s’han distribuït a l’Ajuntament de Solsona, Consell Comarcal, Centre Sanitari, i dins els mateixos busos.

Per una altra banda, el Consell Comarcal del Solsonès també ha reformat les parades de bus. Les 18 parades del bus interurbà Solsona-Olius compten amb la senyalització adequada així com amb la placa dels horaris.

Per veure més informació de l’horari del Bus Interurbà Solsona-Olius accediu a:http://solsones.ddl.net/novetats.php?id=12209&id_seccio=

Bus Interurbà Solsona-Olius

El transport de bus interurbà entre Solsona i Olius és un serveidelConsellComarcaldelSolsonèsamblacol·laboracióde l’Ajuntament de Solsona i l’Ajuntament d’Olius. Enguany aquest servei realitza 21 trajectes diaris, amb una mitja de 5

passatgerspertrajecte,elquesignificauncentenardepassat-gers diaris. El preu del bitllet senzill del servei serà el mateix que l’any passat, 60 cèntims d'euro, i l’abonament de 10 viatges valdrà 3 euros.

El servei el seguirà fent l’empresa adjudicatària amb contracte vigent, ALSA, que du a terme la prestació dels ser-veis de transport de viatgers complint els requisits exigits per la normativa vigent i disposa dels elements tècnics i materials per a garantir la seva correcta prestació.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Comarca ACN / Redacció

Els allotjaments rurals al Solsonès se situen entre el 75 i el 80%

durant el mes d'agostEls hotels de Solsona han presentat una ocupació d'entre el 60 i el 80%

Les cases de turisme rural de la comarca, agrupa-des per l’Associació de Turisme Rural del Solsonès, han registrat unes xifres d’ocupació durant el mes d’agost al voltant del 75 o 80%. El president de l’agrupació, Valentí Sala, ha explicat que les xifres "són una mica més baixes que l’agost passat" i ha ressaltat que "en general les cases han intentat ajustar una mica els preus". A més, Sala ha explicat que enguany han rebut la visita de molts visitants provinents de França.

Pel que fa als hotels de Solsona, les dades se situen entre el 60 i el 80%. Segons el Gremi d’Hostaleria del Solsonès, els establiments hotelers "s’han hagut de moure molt per buscar clients i això ha donat els seus resultats". Aquí també constaten la baixada del turisme estatal i l’incre-ment del client francès. D’altra banda, les dades recollides per l’Oficina de Turisme del Solsonès constaten que durant els mesos de juny, juliol i agost d’enguany han atès 147 consultes més que el mateix període de l’any passat.

Masia rural Les Planes

Comarca Miquel Manzano

Atur per municipis al Solsonès

Castellar de la Ribera ..........................................3Clariana de Cardener ...........................................6Guixers ................................................................1Lladurs .................................................................7Llobera .................................................................7La Molsosa ...........................................................1Navès ................................................................ 13Odèn .....................................................................1Olius ................................................................... 37La Coma i La Pedra ........................................... 12 Pinell de Solsonès ................................................3 Pinós ....................................................................6 Riner .................................................................. 13 Sant Llorenç de Morunys ..................................40 Solsona .............................................................704Total de la comarca ........................................854

El mes d'agost deixa 45 aturats més a la comarca

Aquest mes d'agost ha augmentat en 45 el nombre d'atu-rats al Solsonès, de 809 a 854. Solsona té 704 persones aturades, Sant Llorenç de Morunys 40 i Olius 37. A l'altre extrem trobem municipis poc poblats com Guixers, la Molsosa i Odèn amb una persona aturada.


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

Guixers Montse Riu

Tirada de bitlles a GuixersL’Associació de Jubilats i pensionistesde la Vall, l’Arcada, va disputar un campionat de bitlles a Guixers

Dins dels actes que l’Arcada organitza, cada any, acostuma a fer algun dels seus actes als altres dos municipis de la Vall, La Coma i La Pedra i Guixers. A La Coma van organitzar-hi a prinicipi d’agost una paella de germanor. En aquesta ocasió la festa la van traslladar a Guixers i es va dur a terme el passat dia 26 d’agost a les cinc de la tarda.

Els actes que s’hi van presentar van ésser un campionat de bitlles catalanes, un berenar i una ballaruca. El campionat de bitlles es va dur a terme a la plaça de l’Ajuntament i va comptar amb la presència del grup de bitlles de l’Arcada i el grup Estel de Solsona. Un cop acabat aquest campionat, berenar popular a la mateixa plaça amb coca, xocolata i moscatell. Per pair tot això, ball amb els Acordionistes de la Vall. L’acte va comptar amb la col.laboració i suport de l’Ajun-tament de Guixers.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Vall de Lord Montse Riu

El passat divendres dia 31 es va presentar al Teatre Mu-nicipal de la població la nova recollida de deixalles porta a porta. Aquesta es posarà en funcionament a mitjan del mes de novembre. El consistori havia aprovat aquesta implantació en l’últim ple per unanimitat, amb el vot a favor de tots els regidors.

Obria l’acte l’alcalde sr. Enric Roures. Roures va comen-tar que per arribar a prendre aquesta decisió s’havien basat en 3 situacions: l’ecònomica, més reciclatge i la imatge del poble sense contenidors. En el punt de l’ecònomica va destacar que l’entrada de menys deixalles a abocador suposa una gran reducció, ja que, any rere any aquests cànons van en augment i també que els municipis que reciclin més rebran com-pensacions econòmiques per part de l’Agència Catalana de Residus. Parlant del reciclatge va comentar que Sant Llorenç té uns tants per cents molts baixos de reciclatge, es troba a la cua i molt per sota de la mitjana de Catalunya.

Roures va demanar a tothom la responsabilitat de les seves deixalles, per tal que aquest nou sistema de recollida surti bé. Va destacar que la decisió presa pel consistori no ha d’estat d’avui per demà, sinó que porta un any en estudi i que tots els regidors van votar a favor de tirar-la endavant.

El primer de prendre la paraula va ser el sr. Francesc Giró, adjunt a la direcció de l’Agència de Residus de Catalunya, va comentar que tenia una trajectòria de 20 anys en aquest món de la gestió de residus. En la seva presentació va poder-se veure un video explicatiu del que és la recollida porta a porta. Es tractava del poble de Verdú on ja s’està duent a terme. Giró va comentar que actualment a Sant Llorenç la taxa de reciclatge es troba situada als voltants de l’11,4 % i que amb aquesta nova recollida es pot arribar a reciclar entre un 70 i un 80 %. En presentar l’exemple de Verdú es va poder veure el calendari de recollides i la manera de fer-ho. Aquesta és molt similar a la que s’implantarà a Sant Llorenç.

Va continuar l’acte la sra. Mercè Girona de l’empresa CEPA encarregada del projecte. Girona va comentar que del contingut de la bossa de brossa es pot aprofitar entre un 80 i un 85 %. També va exposar que el projecte preveu unes taxes molt altes de reciclatge. Igualment va demanar també als ciutadans la seva responsabilitat. Un altre punt que va destacar va ser l’estudi que s’està fent per a la instal.lació d’una planta de compostatge per tal de tractar els residus orgànics a la pròpia població i després poder fer ús dels compostos que en surtin. Girona va començar ja a presentar el calendari aproximat de les recollides i a explicar les diferents separacions que se’n faran: es recollirà orgànica, paper i cartró, gases i compreses, rebuig i un altre residu inorgànic on podran posar-s’hi plàstics, envasos,..., aquest es podrà posar dins la convencional bossa d’escombraries. De totes maneres, però, es faran a mitjans de setembre reunions informatives. L’únic producte que s’haurà de portar al contenidor serà el vidre. Es va anunciar la col.locació de més contenidors campanes, tal i com s’anomenen aquest tipus de recipients. Les deixalles separades es podran deixar al carrer a la nit, deixant-hi cada dia el que toqui. Està previst que la recollida es dugui a terme de matinada. També

Sant Llorenç presenta la recollida porta a portaAmb aquest sistema l’Ajuntament preveu reciclar entre un 70 i un 80 % les seves deixalles

Roures presentant l'acte

Llinars. Santuari de La MataEl dia 8 de setembre, a les 12 de migdia, Missa, amb motiu de la Festa Major.

Santuari de Puig – AguilarEl dia 11 de setembre, a les 12 de migdia, Missa i benedicció del pa, amb motiu de la Festa Major.

Santuari de LordEl dia 8 de setembre, a les 11 del matí, rosari i Missa, amb motiu de la Festa Major.

Campanya “Entre tots i per tots”Aquest cap de setmana, primer del mes, les col·lectes seran per obres. Recordeu que els sobres es poden fer servir sempre.

Racó de la CatequesiEns acostem a l'inici d’un nou curs i ens hem de començar a posar les piles. Des d’ara fem una crida a tots els pares i mares que desitgen que els seus fills i filles continuïn els cursos de catequesi de cara a la primera comunió o post comunió, que es posin en contacte amb el mossèn. Aquesta convocatòria és per a tots infants, començant pels de primer any d’escola (6 anys).

ConfirmacióTambé convoquem a tots els nois i noies que desitgin con-tinuar amb la formació de cara a la confirmació. Parleu amb el mossèn.

Des del campanar Mn Besora

s’instal.laran un o dos punts, els anomenats punts d’àrea d’aportació, on totes les persones que per motius d’horaris o altres no puguin deixar les deixalles al carrer, podran acostar-se a aquests punts i allí hi trobaran els diferents contenidors per fer la corresponent separació.

En les properes reunions es podran anar aclarint els dubtes, ja més específics, que surgeixin entre la població.


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

Vall de Lord Montse Riu - Fotos: Sílvia Torra - Montse Riu

Diumenge passat la Vall de Lord acollia la III Festa de CiU al Solsonès. Per aquesta ocasió es va preparar un variat programa amb visites a punts emblemà-tics dels 3 municipis i amb un dinar de fidefestaalaSaladelaPiscinadeLaComa i La Pedra.

Els actes preparats es van repartir en 2 grups: Es va preparar un programa alternatiu pels més menuts, mentre els adults visitaven els diferents punts d’inte-rès. La diada va comptar amb la presència d’un centenar d’assistents.

La mainada a les 10 del matí es reunien a la sala de la Piscina de la Coma per disfrutar d’un matí d’escalada al ro-còdrom acompanyats en tot moment de monitors. A les 13:30 visita al naixement del Riu Cardener, aquí ja acompanyats dels pares. Finalment, dinar a la Sala de la piscina de La Coma.

Per als adults els actes preparats tenien punt de partida a l’OficinadeTurismedelaValldeLordaSantLlorençdeMorunys, per continuar amb visita al monestir, altar dels Colls i claustre i visita guiada al Museu de la Vall de Lord. Ja de camí cap a La Coma, visita al Pont Romànic de Vallonga i a l’ermita de Santa Creu de Guixers. Arribant a La Coma, visita al naixement del Riu Cardener. Un cop acabades aquestes visites tenia lloc el dinar a la Sala de la Piscina de La Coma. Obria l’acte del dinar el sr. Marc Escarré, diputat provincial i alcalde de La Coma. Un cop acabat el dinar, cloenda de la diada amb els diferents parlaments. En aquesta ocasió obria l’acte la sra. Mireia Canals, diputada al Parlament, per seguir amb el sr. Albert Muntada, president comarcal d’UDC, seguit del sr. Joan Solà, president del Consell Comarcal del Solsonès i president comarcal de CDC. També pujaven a l’escenari tots els membres del Comité Executiu Comarcal del Solsonès. Ja per tancar l’acte, discurs del sr. Josep Rull, secretari general adjunt de CDC, que amb les seves paraules encoratjava tothom a sortir per la diada del’11desetembreiadefensarelpactefiscal.

A part d’aquestes autoritats, també assistien a l’acte més autoritats, com el sr. Ramon Farré, president de CDC de

La Vall de Lord acull la III Festa de CiU al SolsonèsAquesta 3a edició ha escollit la Vall de Lord per celebrar-hi la festa, amb la visita a parts dels 3 municipis

la Federació de Lleida, sr. Miquel Padilla, president d'UDC de la Federació de Lleida, sra. Violant Cervera, directora general d’acció cívica i comunitària, sr. Ramon Alturo, senador, sra. Anna Miranda, diputada al Parlament, sr. Antoni Navines, diputat provincial, així com alcades i regidors dels diferents municipis del Solsonès. Per tancar la diada, cant dels Segadors per part de tots els assistents.

En Josep Rull feia 44 anys i així ho van celebrar


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Sol del Solsonès Fotos: Lluís Closa

IV Nit literària i musical de la Vall de Lord

El passat 25 d’agost vam celebrar la IV Nit Literària i Musical de la Vall de Lord. Amb molta il·lusió i motivació, des del Sol del Solsonès escrivim aquestes línies dirigides a la bona gent de la Vall de Lord, a les autoritats de Sant Llorenç de Morunys, La Coma i La Pedra i Guixers; així com també al Club de Jubilats de l’Arcada per la seva activitat i per l'organització d’aquesta vetllada; i naturalment a la Coral de Sant Llorenç i a tots als artistes, des de joves a grans, que s’han prestat incon-dicionalment a fer aquesta gran festa. No ens podem oblidar dels col·laboradors, que amb la seva generositat han demostrat la sensibilitat per ajudar al Sol del Solsonès, des d’on treballem la salut mental i les addiccions.

Per tots aquells que pateixen aquestes patologies, ani-mem a seguir el camí per a una millor qualitat de vida.

Cal l’esforç conjunt de les persones afectades i els seus familiars, de l’Administració local i comarcal. Tinguem fe, prudència i esperança, i és amb aquest esperit de sensibilitat compartida que entre tots podem fer moltes coses. Sabem molt bé que Jesús ens està guiant pels bons camins i sobretot ajudant els més dèbils.

Nota

Ens complau comunicar-vos que el proper 27 d’octubre celebrarem la X Nit Literària i Musical de Solsona. Amb molta il·lusió celebrem la commemoració de 10 anys consecutius. Ens agradaria que poguessin participar-hi els artistes de la I Nit Literària, així com tots aquells que vulguin col·laborar en cant, música, po-esia o d’altres facetes artístiques. La qüestió és mostrar l’alegria i les emocions de Solsona i la comarca.

Podeu posar-vos en contacte amb nosaltres al telèfon del 973 48 36 83 a l’atenció de Txell Bessa o al telèfon 650 867 025 (Enric Serra). Enguany als partici-pants se’ls farà entrega d’una medalla commemorativa feta pel taller de ceràmica del Sol del Solsonès.

Entre tots compartim aquesta responsabilitat per a una millor qualitat de vida d'aquest col·lectiu de salut mental i addiccions.

Moltes gràcies per tot. Am fe i esperança, Bona Festa Major a tothom!!!

Les autoritats amb el públic

Foto de Familia

En nom d’aquesta gran família del Sol del Solsonès, rendim aquest homenatge de gratitud i afecte a la bona gent de la Vall de Lord pel seu eficaç treball i generositat. Per molts anys puguem celebrar aquest esdeveniment, i si Déu vol, fins l’any que ve.


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

Oliana Marcel Ribera. Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

El passat 14 d’agost reunits el sr. Marcel Ribera i Farràs (Oliana) i Julio Quilez Mata, director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, vam signar un document; document que és un acord provisional de dipòsit a l’espera de la formalització definitiva del conveni que es signarà entre: el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, d’una banda, i del sr. Marcel Ribera i Farràs, com a titular i propietari de la documentació, de l’altra.

En aquesta primera entrega es van dipositar 4.227 uni-tats documentals integrades per goigs, publicacions diverses, estampes i postals corresponents a una part de la col.lecció. Cal dir que el material dipositat passa a ser de lliure consulta i que l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell en farà l’ús i la difusió que considerin oportuns, ja sigui a través de mitjans físics o virtuals, fent constar en cada moment l’autoria, procedència i titularitat de la col.lecció documental.

VueltaDetall de públic i corredors de la “Vuelta a España” al

seu pas per Oliana diumenge al migdia. Va sortir d’Andorra la Ve-lla passant per diferents localitats, Coll de Nargó, Oliana, etc.

Moment de passar per Oliana

Instal.lació de canonadesFa uns dies es va portar a terme la instal.lació de canona-

des per a la conducció d’aigua de la presa, vam poder veure dues grans grues de gran tonatge que van ajudar a col.locar i passar per sota el pont de Peramola els tubs. Aquest fet va comportar talls intermitents a la carretera C-14. Aquestes obres de regadiu van suposar el trasllat d’una canonada de grans dimensions 1,10 metres de diàmetre i 55 metres de longitud.

Moment de la signatura

Arxiu comarcal de l’Alt Urgell –

Arxiu: Marcel Ribera

Hostal Víctor (125 anys)Enguany i, més concre-

tament el dia 15 de setembre l’Hostal Víctor de la nostra Vila d’Oliana celebrarà el 125è aniversari de cara al públic. Des dels primers anys de funcionament la família Tàpies és l’encarregada de tirar endavant aquest negoci; cal dir que els treballadors que han passat per l’establiment han estat convidats a una festa que es portarà a terme a la plaça de la Font.(Informació apareguda en un mitjà de co-municació). Enguany l’Hostal Víctor també ha servit cafès, menjars, ..., vora la Font ano-menada de la carretera; és un lloc agradable per passar-hi l’estona i, a la vegada que es pren alguna cosa es pot gaudir d’una bona conversa amb el murmuri de fons de l’aigua, de l’esmentada Font.

L’Altre dia mirant uns documents del meu arxiu vaig trobar un document d’un “Anuario Comercial” d’abans de la guerra Civil, pàgina 2864 que, entre altres moltes coses, hi vaig poder llegir en l’apartat de Fondas: Víctor Tàpies i, en la de Posadas: Víctor Tàpies.

Des de les pàgines de la nostra revista desitgem a tots els membres de Cal Víctor molts èxits i que per molts anys puguin celebrar esdeveniments com aquest, felicitats.

Dos anuncis de l’Hostal Victor dels anys 1959 i 1963

Una de les grues a punt per col.locar la canonada.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Solidaritat Vanesa - Ester

La nostra experiència a Tanzània

El passat 4 d’agost vam iniciar el nostre projecte cap a Tanzània. Vam estar uns 18 dies a l’escola Bakati, a la comunitat de Musoma, justament al costat del llac Victòria. Aquesta escola és dins d’un gran complex on també disposen de residència per uns 80 nens, dispensari mèdic, maternitat i una granja.

Hem pogut gaudir de molts moments de jocs, juntament amb els nens de l’orfenat St Justin Center. Aquest centre acull nens de diferents edats sord-muts i amb altres discapacitats, la majoria orfes.

Durant la nostra estança hem viscut la realitat del dia a dia de la gent del carrer, famílies nombroses sense gaires recursos però amb un somriure constant i una visió de la vida sorprenent.

Hem pogut conèixer les manques del funcionament del sistema educatiu i sanitari del país. Ens va sorprendre l’elevat cost que representa accedir a aquestes necessitats bàsiques, cosa que fa que moltes de les famílies no hi tinguin accés.

Orfenat St. Justin Center

També ens va marcar la importància del paper de la dona. Un pilar fonamental per la família, casa, treball … en aquesta societat tan complicada.

Així, després d’analitzar les mancances d’aquella zona en concret, vam decidir repartir la nostra aportació entre el dispensari mèdic Makoko i l’orfenat Sant Justin.

Estem molt agraïdes per tota la col·laboració rebuda pels familiars, amics i els diferents comerços. Esperem que la nostra ajuda hagi servit per aportar un granet de sorra a la gent de Musoma.


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Tracta’m bé Campanya de prevenció dels maltractaments a la gent gran - Consell Comarcal - Ajuntament de Solsona

De la nostra sang

Quan el Jaume era jove, a pagès tot funcionava segons un guió establert, no hi havia lloc per a la improvisació i els sen-timents comptaven ben poc. Per això, ell, igual que havien fet el seu pare i el seu avi, va buscar una noia de bona família i millor reputació i s’hi va casar.

El pas següent havia de ser neces-sàriament tenir un hereu que gestionés el patrimoni familiar i perpetués el nom de la casa. Aquí, però, les coses es van començar a tòrcer, de manera que al cap de cinc anys decasatselJaumeilaCarmeencaranotenienfills.UncosídelJaume els va proposar d’adoptar un nen d’una família “pobra” que ell coneixia.

–No, perquè no serà de la nostra sang –li va contestar el Jaume.

Quan ja gairebé havien perdut les esperances de tenir descendència la Carme va quedar embarassada i al temps va néixer la Pilar.

–No és un nen però almenys porta la nostra sang –va dir el Jaume content però amb certa resignació.

– Així ens podrà cuidar quan siguem grans –va mani-festar la Carme.

En la Pilar, tan anhelada i desitjada, varen dipositar toteslessevesil·lusionsiesperances.Vaanarcreixentsenseque no li faltés mai de res i va arribar el moment d’anar a ciutat a estudiar una carrera.

El guió marcava també que una dona no pot portar les regnes d’una casa de pagès si no és amb un home al costat. Per això, el Jaume i la Carme varen pensar que el millor seria que la Pilar estudiés per a mestra, d’aquesta manera no hauria d’estar gaire temps fora de casa i, potser així, el dia de demà podria arribar a treballar a l’escola del poble i casar-se amb algunnoidelsvoltantsquevolguéscuidarlafinca.AlaPilarjalivasemblarbé,sobretotperquèaixòsignificavalliurar-seper un temps de la vigilància dels pares.

A ciutat, la Pilar va anar descobrint tot un món ple de possibilitats; llunydel control dels pares i amb l’assignaciómensual força generosa que li anava arribant, no li calia pen-sar en res més que no fos divertir-se i gaudir al màxim. Així va començar a fer campana a la facultat i va deixar els estudis sense que els seus pares se n’assabentessin.

La necessitat d’experimentar noves sensacions i la insa-tisfacció de tenir-ho tot sense ni haver-ho de demanar la varen portar a freqüentar ambients on era habitual el consum d’alcohol i altres drogues. A poc a poc li va canviar el caràcter: es va tornar esquerpa i solitària. Quan anava a casa es mostrava cada cop més exigent i dèspota envers els seus pares, cada vegada elsdemanavamésdinersicadavegadaambmésexigència;ellsno gosaven portar-li la contrària, i si ho feien ella reaccionava agressivament. Malgrat tot, els pares es negaven a reconèixer el problema.

–És jove i té el cap ple de pardals –deia la mare.

–Ja madurarà –contestava el pare.El dia que la Pilar va dir als seus pares

que volia tornar a viure a casa perquè havia decidit que no li agradava fer de mestra i que volia treballar ajudant el pare, ells ho varen celebrar encara que amb certa recança per algun motiu que ni ells sabien explicar.

Uncopinstal·ladaacasa,laPilarnova ajudar el pare ni la mare, ni tan sols era capaç de cuidar-se d’ella mateixa. No li calia

fer res per tenir el plat sempre a taula, la roba neta i disposar dels diners que, generosament, li donaven els pares per poder anar a ciutat sempre que volia i tornar quan se li havien acabat.

A mesura que els pares s’anaven fent grans, ella recla-mava cada cop més protagonisme en la gestió del patrimoni i ells li anaven donant, temorosos de la seva actitud cada vegada més dèspota i agressiva. A poc a poc l’economia familiar se n’anava ressentint.

Després d’una llarga malaltia la mare va morir i pocs anysdespréselparevaemmalaltir;llavorslaPilarvaagafarles regnes de la casa, es va barallar amb els veïns, els masovers i la família. El pare va quedar indefens i aïllat a mercè de la seva voluntat. Ningú no s’acostava a la casa, només el metge quan era imprescindible i alguns germans i nebots del Jaume quel’anavenaveuredetantentant,aprofitantlesllarguesab-sències d’ella. Uns i altres li aconsellaven que havia de marxar per anar a algun lloc on el poguessin cuidar. Malgrat tot, el Jaume es negava a abandonar la casa. Com podia abandonar allò que era el seu món, tot el que tenia i havia cuidat durant tota la seva vida?

El Jaume, molt prim, amb una barba blanca que no deixavaveureelseurostrepàl·lidcomlacera,amblesesparde-nyes foradades a retaló, la bata plena de llànties, estava assegut darrere les vidrieres del menjador de casa i contemplava amb els ulls entelats els camps erms, els coberts mig ensorrats, les eines de treballar la terra rovellades. Sobre la taula hi havia un plat d’arròs molt passat, una poma que no havia tingut esma de pelar i un iogurt que esperava que algú li tragués l’embolcall. Feia dos dies que estava sol a casa i no veia la Pilar. Va sentir la remord’algúquepujaval’escala;esvaposarenguàrdia,tens,esperant algun crit, algun retret, algun insult. De seguida, però, es va relaxar en sentir una veu coneguda, amable, que li deia: “Què fas Jaume?” Era el seu cosí que en veure el seu estat no va dubtar ni un moment.

–Això s’ha acabat, ara mateix véns amb mi a casa.Ell, esgotat i trist, amb llàgrimes als ulls, no s’hi va poder

ni voler negar i el va seguir agafat del braç amb el cap cot i les espardenyes a retaló.

Lurdes Ribera i BalaguéServeis Socials Bàsics del Solsonès


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Llengua Jordi Badia i Pujol

Mots de l’11 de SetembreAra que s’acosta l’11 de Setembre –que alguns pensem

que serà històric (i ho desitgem)–, pot ser una bona ocasió per a entendre l’origen de tres mots que hi tenen relació.

Recordem que l’11 de setembre del 1714 va ser el dia que la ciutat de Barcelona va caure aixafada per les tropes de Felip de Castella, en l’anomenada guerra de Successió. En aquella contesa, els partidaris de mantenir les llibertats institucionals, nacionals i culturals dels Països Catalans lluitaven a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria i contra Felip de Castella.

Els tres mots que comentarem són botifler, maulet i senyera.

Botifler. És el nom assignat als partidaris del rei Felip V durant la guerra de Successió (1702-1714), que va posar fi a les llibertats nacionals dels Països Catalans. L’origen del mot, segons el filòleg Joan Coromines, és botinflat, una fusió de botit i inflat. Per semblança amb botinflat, va aparèixer botifler, que es referia primerament als qui tenien les galtes grosses o inflades. Més endavant, aquest mot va rebre també el significat de ‘persona molt grassa i panxuda’, ‘infant que plora per qualsevol cosa’ i també ‘inflat, presumit o arrogant’. La barreja de tots aquests significats, des de la indignació i la burla, va fer néixer el significat de ‘traïdor a la pàtria’, que s’ha mantingut fins als nostres dies. També es va fer servir botifler com a denominació dels habitants de ciutats com ara Manlleu o Cervera, on els filipistes tingueren molts partidaris.

Maulet. S’anomenava així el partidari de l’arxiduc Carles en la guerra de Successió. Però cal tenir en compte, com ens diu Coromines, que aquest nom el van escampar precisament els traïdors, els filipistes. I això es veu clar en l’etimologia. Maulet ve de maula, que vol dir ‘artifici en-ganyós’. De fet, el verb maular prové de miolar, i això ens permet de veure com s’associava el caràcter poc fiable dels gats a les accions traïdorenques d’alguns humans. El cas és que, especialment al País Valencià, durant la guerra de Suc-cessió, es van fer servir molt les paraules botiflet (alteració de botifler) i maulet: cadascuna de les dues faccions emprava un nom per a anomenar la facció contrària. Avui dia, maulet ha quedat com un nom amb connotació positiva, és a dir, el que s’assignen els patriotes, els partidaris de recuperar les llibertatsperdudesalsegleXVIII.

Senyera. Significa ‘bandera’ i és un derivat de senya, que vol dir ‘senyal’. Segons el filòleg Joan Coromines, es troba escrit per primera vegada en la crònica del rei Jaume I (segle XIII), concretament en aquest fragment: «Enviam a dir alRey e a Raiç Abulhamalet –per tal que sabessen los christians quenostraeraValència,equenegunmalno·lsfaessen–quemetessen nostra senyera en la torre que ara és del Temple.» Coromines també ens parla del derivat senyerer, és a dir, ‘portaestendard’, ‘el qui porta la senyera’, i ens recorda igualment que no és correcte *senyer, *senyera en el sentit del castellà señero,ésadir,‘singular,significat,important’.Finalment,hemd’advertir que és falsa la diferenciació tan estesa entre bandera (qualsevol) i senyera (només la catalana). El mot bandera és d’origen germànic, es va escampar per totes les llengües romà-niques (portuguès, castellà, occità, francès, italià...) i el tenim de tan antic com senyera. Per tant, podem dir perfectament ‘una bandera del nostre país’ i també ‘una senyera francesa’.

Opinió Ramon Gualdo

La DiadaTorna la Diada Nacional de Catalunya, i torna el

tema a comentar, de si hi ha d'haver festa i reivindicació, de si hi ha d'haver més d'una cosa o més de l'altra, etc. La meva opinió és que hi hauria d'haver un remijot ben gros de reivindicació, també de protesta, i també d'exigència.

Però jo voldria anar més enllà en el nostre caminar, cercant la llibertat, per aconseguir un país lliure. Perquè aquest nostre caminar el fem ranquejant, i ens encallem, i es llaguen els peus. Perquè ja hi ha qui es dedica a posar pedres al mig del camí i esbarzers a les vores per deixar-nos la pell plena d'esgarrinxades.

Sense embuts: De cara a la independència. No serà fàcil. Ens ho faran suar. No esperem que ens ho regalin ("no esperem que l'arbre doni fruits sense podar").

Però no hem de defallir. No hem de caure en el vici de la mandra. Fóra molt greu.

I aquest any, a la Diada, hi tindrem una acció molt important: una manifestació, demanant un Estat propi. Una immensa gentada al carrer. Amb la seva presència, amb el seu gest, amb el seu rostre somrient faran saber a tothom que volen la llibertat per a Catalunya. Serà un engrescament, una eufòria, un esclat de sentiment. Serà una embranzida per treballar amb empenta en "la lluita per l'avui i pel demà":

Poesia Josep Maria Poblet

Areny de NogueraLlegeixo: L’Ajuntament

del poble Areny de Noguera,la Ribagorça Oriental,

aprovà, en moció recent,declarar llengua casera

el Català Original.

Felicitats, gent d’Areny,ja que amb el vostre desdeny

a la norma sospitosadel govern de Saragossa

demostreu tenir molt seny.

Explica, però la nota,que a Areny, entre els edilshi hagué els creguts llepafils

del P.P. cantant la Jota,que, oidà, posaren la pota.

Per si ja no puc tornaral poble Areny de Noguera,

ara, us vull felicitarper vostres seny i trempera.

I dir als edils del P.P.que en la seva militànciaporten sempre a collibè

per bandera, la ignorància.


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Sóc persona Sergi Ballespí. Doctor en Psicologia

BREU

S

Pensaments Genís

El bolet del món de les fades, on mai ningú no ha tingut un malson i tots els gats somriuen al revés i on tot, absolutament tot, és de color virolat... La rosada hi fa niu quan comença a fer fred, s’abriga amb

una manta ben gruixuda però massa curta, si l’estira per tapar-se el nas,

li surten els peus per baix ...

Apologia de la rebequeria

La polseguera que s’ha aixecat perquè el Cristiano Ronaldo està trist és fenomenal. Però s’entén, ja que els motius que ell ha adduït són, en aparença, infantiloides.

Peròbé;deixantdebandaquefinsitotunguapo,ricifamóspuguitenirmotiusperqueixar-se(sis’hifixen,elCristiano,comtothom,desitja indefugiblement el que no té, en aquest cas: estimació, amistat, amor...) el seu cas ens permet parlar de la legitimitat de la queixa.

Són moments difícils per tothom i segurament ens com-parem més que mai, de manera que sovint ens preguntem qui té dret a queixar-se o directament sentenciem: tu no tens dret a queixar-te; si veiessis com estic jo...

És cert. Si comparem les causes del sofriment, hi ha causes més gruixudes que altres. Un company de Barcelona m’explicava que visita famílies que no tenen diners per trucar-lo quan no poden acudir a la visita, de manera que la mare o el pares caminen tres quarts d’hora a primera hora del matí només per avisar-lo que aquell dia no podran venir. Si comparem això amb “és que no em sento prou estimat al vestuari”, sobren comentaris.

Ara bé: si en comptes de la causa del sofriment comparem el propi sofriment (oblidem la causa per un moment) aleshores veurem que, de la mateixa manera que un metre és un metre i que un litre és un litre, una unitat de tristesa és una unitat de tristesa independentment de què la causi. Així, de 0 a 10, un nen pot sofrir un 8 de frustració perquè li ha caigut el gelat a terra, de la mateixa manera que vint anys després assolirà nivells semblants si la parella el deixa, el fan fora de la feina o li roben el cotxe.

Per acabar, val la pena preguntar-se per la funció de la quei-xa. Serveix d’alguna cosa queixar-se? Hi ha qui defensa que sí, que encaraquelaqueixanosiguilasolució,potserunfiensímateixa(pot ser catàrtica perquè drena i comunica el sofriment). També hi ha qui diu que no, que si queixar-se no serveix per resoldre el problema, aleshoresnotésentit.Iaixíjustifiquenmoltselnomanifestar-seelproper onze de setembre. “Oi que això no ens donarà la indepen-dència?”, diuen, “doncs ja està”. Au, doncs.

[email protected]

Gent porcaQue el Solsonès és una comarca rica en recursos

naturals i paisatgístics, entre altres, no és cap descobri-ment. Així, les persones, segons les vivències, arrelem en espais concrets, racons que per nosaltres han estat i són especials i que no volem deixar de banda.

Per mi la ribera Salada és un dels espais més especials de la comarca. Discret a l’hivern, se’ns redes-cobreix cada estiu quan la gent es reparteix al llarg de la seva llera per remullar-s’hi els peus, banyar-se, o altres activitats, ja siguin diürnes o nocturnes, totes elles ben prolífiques,alsodeldiscretxarboteigdel’aigua.

Els nostres rius plens de vivències, pedres i de records, bullen també, malauradament, de merda. Des de l’indret més concorregut al més recòndit, la gent abandonaenqualsevolracóelreflexdelasevamiserableeducació, tot tipus de deixalles s’arraconen en qualsevol indret. Val a dir que sí que tinc el consol, ni que sigui de forma lleugera, que la gent ha avançat en la seva consciènciahigiènicaenunsentit;aralagentalmenysrecull els condons, no com aquella ocasió en la qual, com a símbol de la de ben segur victoriosa experiència, diversosprofilàcticspenjavend’unesbarzer,comsiestractés, aquest, d’un arbre fruiter que, havent passat la primavera, oferia la seva explosió, la seva collita.

Dissortadament la transició cap a una societat educada és un procés massa llarg i complex per tal que molta gent sigui capaç de dur-la a terme en tota la seva vida;permoltsseriacomvolerpassard’uncucaunapapallona en cinc minuts. Val a dir també, que això no només passa a la ribera Salada, a l’Aigua d’Ora i al pantà de Sant Ponç. La porqueria s’acumula amb igual redundànciadesdelsvoralsdelaN-340Altafullafinsa qualsevol aparcament de Begur.

I llavors volem negar allò que Àfrica comença als Pirineus, i no sabem ni recollir la nostra brutícia. Lamentable.

Opinió Xavier Solé i Pla


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Celebracions Miquel Manzano

Molta afluència de gent a la festa del barri de Sant Ramon

L'últim dia d'aquest calo-rós mes d'agost el barri de Sant Ramon va celebrar la festa en honor al seu patró.

Al matí es va fer la tradi-cional Missa a l'església del Cor de Maria, oficiada per mòssen Sierra. Tot seguit, hi va haver un esmorzar amb coca i barreja.

A la tarda Oriol Canals va distreure i animar a tota la mainada amb el seu espectacle. A continuació es va fer una xocolatada.

Finalment el sopar de veïns i la revetlla amb Tryfàsyc va ser un èxit pel nombrós públic que va congregar. Com cada any, es va tallar la carretera de Torà per poder-hi celebrar el tradici-onal i animat ball de nit. Els veïns ballant a la carretera de Torà

Es van coure un bon munt de botifarres La gent esperava impacient l'entrepà

El ball va ser amenitzat pel grup Tryfàsyc


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Música Redacció. Foto: Ajuntament de Calaf

Els Crazy Evolution guanyen dos premis en

un cap de setmana

Aquest passat cap de setmana el grup solsoní Crazy Evolution va aconseguir guanyar dos concursos.

El passat divendres 31 d’agost va tenir lloc a Torà el primer concurs de rock, dins els actes de la Festa Major. El certamen musical va comptar amb la participació d’una dotzena de grups, resultant guanyadors els solsonins, que es van endur un premi de 600 euros.

Diumenge a la nit se celebrava la darrera nit del Calaf Sound, el primer concurs amateur de música jove de la Catalunya Central, que enguany s’estrenava a la Festa Major de Calaf. Va ser força nombrós el públic que va assistir en la nit de DJ’s, que va encetar la santmartinenca DJ Virgi Energy, i que va comptar també amb DJ Rubén Inside i DJ Gominas.

El Calaf Sound havia començat divendres a la nit, amb les actuacions de Veïns, Clepton i Urra, i va continuar dissabte amb els Crazy Evolution i DJ Badnoise, a més de l’animada actuació del grup convidat, els Terratombats. Aquests van fer ballar el públic assistent a ritme de les seves divertides rumbes.

Els premis de la categoria de grups es van lliurar diu-menge passada la una de la matinada. Després d’obsequiar tots quatre grups amb un guardó commemoratiu, es va fer entrega del xec de 1.000 euros al grup amb més puntuació, Crazy Evolution.

Música Redacció - Fotos: Sergi Estany

200 persones a l'actuació cent de Marc Anglarill

El passat dia 25 d'agost en Marc Anglarill va celebrar les cent actuacions al restaurant Sant Ponç. A l'acte hi van assistir 200 persones.

Al començament de la celebració el Marc Anglarill i la seva família es van fer regals mútuament. Més tard va començar el ball on tothom es va animar i s'ho va passar d'allò més bé.

A la mitja part es va fer un bingo, cantat amb molt humor per Pepe López.

La festa va acabar i tothom va marxar satisfet i amb ganes de tornar a veure una actuació del Marc.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Porta aquest exemplar a la gran concentració unitària del dia 11 a Barcelona perquè tot el món i la classe política catalana puguin veure quina és la voluntat del poble de Catalunya: INDEPENDÈNCIA!

L’hauràs de fer servir unes quantes vegades durant l’acte.Ajuda'ns a fer una marea verda de llibertat i democràcia.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Bàsquet

Es busca jugadors/es per a acabar de completar els equips per la temporada 2012/2013. Els equips que formaran el futbol base són:

- Femení ( totes les edats ) - Juvenil “A” i “B” ( 1994, 1995, 1996 ) - Cadet ( 1997, 1998 ) - Infantil ( 1999, 2000 ) - Aleví “A”, “B” i “C” ( 2001,2002 ) - Benjamí “A”, “B” i “C” ( 2003, 2004 ) - Prebenjamí “A”, “B” i “C” ( 2005, 2006 ) - Babies ( 2007, 2008 )

Tots aquells nous jugadors/es interessats a jugar amb nosaltres la temporada vinent és important que ens ho comu-niqueu com més aviat millor per anar tancant plantilles.

Ens podràs trobar al camp de futbol els dimarts i di-vendres de 2/4 de 9 a 10 del vespre i/o contacta per telèfon al 626424899 ( Albert ), 608264811 ( Solvi ) i per correu electrònic a [email protected] . T’hi esperem!!

INICI D'ENTRENAMENTS D'EQUIPS DE FUTBOL-7Alevins: dimecres 12 de setembre a les 19:30 hBenjamins: divendres 14 de setembre a les 18 h.Prebenjamins: dimecres 12 de setembre a les 18 h.Babies: dimecres 3 d’octubre a les 17:30 h.

CF Solsona

Preinscripcions futbol base CF Solsona

Divendres passat un equip format per 5 jugadors del CB Solsona, va participar en el 3x3 de la festa major de Torà. La competició va tenir prop de vint equips organitzats en 4 grups classificatoris diferents. L’equip solsoní després de quedar primer del seu grup, va passar, no sense patir a se-mifinals,... i finalment va aconseguir guanyar el torneig per un sol punt a la pròrroga.

Per últim, deixant a part l’èxit aconseguit esportivament parlant, l’equip va valorar i destacar el bon ambient viscut en tot moment.

Dani Vendrells, Jan Carol, Nikita Ergin, Roger Comas i Fèlix Codina juntament amb el president del CB Torà, Joan Miramunt

“Felisukos” guanya el torneig de

bàsquet 3x3 de Torà


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

CB Solsona Fotos: Lluís Closa

18è. torneig 3x3 de Bàsquet

Diumenge passat va tenir lloc, en el marc dels actes esportius de la Festa Major de Solsona, el tradicional tor-neig Solsona Bàsquet 3x3 que enguany arribava a la 18a. edició. És una activitat que té com a objectiu portar l’esport de la cistella del pavelló al carrer i marcar el començament de la nova temporada del CB Solsona.

Va ser una edició molt lluïda, amb molta gent, bon ambient, esportivitat i un munt de bàsquet. Hi va haver 26 equips en competició (112 esportistes), distribuïts de la manera següent: 13 de sèniors, 5 d’infantil-cadet, 4 de mini i 4 de premini (es va incrementar la participació en relació als darrers anys). Va augmentar també la participació feme-nina, tot i que encara hi continua havent un fort desequilibri (81 masculí, 29 femení). Es van jugar 64 partits, (a més del campionat de triples en 5 categories diferents), en cinc pistes (4 de cistella alta i 1 de cistella baixa). En total van ser 9 hores de bàsquet al carrer.

Al vespre hi va haver el lliurament de premis als guanyadors, amb la representació institucional de l’Ajunta-ment de Solsona i del Consell Comarcal del Solsonès.

Campió Premini i Mini femení

Campió Mini masculí

Campió Infantil

Campió Sènior

EQUIPS CAMPIONS I FINALISTES

Final premini bàsquet i mini femení: 21 a 7Equip campió: Les Supernenes Equip Finalista: Les StarsAina Cardona i Cardiel Júlia Villaró i CañizalNúria Algué i Rius Marta Armengol i CodinaBerta Anglarill i Riu Meritxell Riera i AngueraMaria Pujol i Moron Estel Aymerich i Ribalta

Final mini bàsquet masculí: 22 a 12Equip campió: Mini Lakers Equip Finalista: Super StarsMiquel Bueno i Casas Ferran Algué i CasesFerran Manzano i Traveset Aleix Augé i SàncesÒnix Roigé i Díez Martí Casals i ArderiuDavid Alonso i Solé Pol García i Herrada

Final infantil/cadet: 14 a 4Equip campió: Bad Boys Equip Finalista: WaxipegisMarcel Jané i Cardona Jordi Camps i OlivaÈric Colell i Caballol Manel Davins i JovellsCarles Abella i Montoya Marc Segués i CodinaManel Gil i Moreno Joan Algué i Rius Òscar Pelegrina i ArchillaFinal sènior: 22 a 11Equip campió: Els de sempre Equip finalista: Los Angeles de XarliXavier Viladrich i Medina Joan Call i PratRoger Comas i Aynès Francesc Rafart i TorresIvan Alsina i Costa Xavier Díaz i MoyaJordi Ramon i Juanico Ferran Torres i BarbensMarcel Call i Prat Fèlix Codina i Suaña


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

CB Solsona Fotos: Lluís Closa

Campions de triples

Categoria premini: Pol Viladrich i Bueno - 4 de 10 tirs anotats

Categoria mini bàsquet: David Alonso i Solé - 7 de 10 tirs anotats

Categoria infantil: Miquel Estany i Àlvarez - 4 de 10 tirs anotats

Categoria júnior: Aleix García i Semís - 5 d’11 tirs (desempat)

Categoria sènior: Jordi Ramon i Juanico - 3 de 10 tirs anotatsTriples Premini Triples Mini

Triples Infantil Triples JúniorTriples Sènior

Inscripcions per a la nova temporada 2012-2013

• Us recordem que està obert el període d’inscripció per a la pràctica del basquetbol al CB Solsona. Fem una crida als nens i nenes de la comarca que desitgin practicar un esport d’equip molt complert i saludable, que vinguin a provar el bàsquet al club.

• No oblideu que cal que tots els participants menors d’edat complimen-tin al més avait possible la fitxa d’inscripció de socis familiars (amb l’autorització signada dels pares o tutors) que es pot obtenir a l’oficina del club o bé a la web www.cbsolsona.com.

• A banda dels diversos equips que ja han anat iniciant els entrenaments, el dimecres 12 de setembre comença l’activitat per a tots els esportistes de l’Escola de Bàsquet i equips del CB Solsona.

• Per a qualsevol dubte o informació addicional podeu enviar un correu a l’adreça [email protected] o contactar amb els membres de la Junta Directiva.

Nova temporada de bàsquet

Edats i categories de la temporada 2012-13Pre-benjamins (ESCOLA DE BÀS-QUET): nascuts entre el 2005 i el 2007Pre-minis (benjamins):nascuts el 2003-2004Mini-bàsquet: nascuts el 2001 i 2002Infantils: nascuts el 1999 i 2000Cadets: nascuts el 1997 i 1998Júniors: nascuts el 1995 i 1996Sèniors: el 1994 i anys anteriorsBàsquet de manteniment per a adults: majors d’edat no federats.

El club bàsquet solsonaus desitja una bona festa major!


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Societat

Aquesta parella tan castissa, el dia 5 de setembre van fer 25 anys de casats. No trobeu que no han canviat gaire?

Felicitats de part de la colla i familiars.

El Maiol Irla de 6 anys ha estat el guanyador d’un premi, ja que el dia 31 va sopar al

Cobert i va trobar el mocador dels Castellers que és una de les noves proves que es troben a les estovalles del restaurant.

L'Arnau Lupiáñez ens va dibuixar la seva mascota preferida, un gos molt eixerit.Aquí el tenim amb el regal del Celsona.

Enhorabona!!!


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

12a Cursa Ciutat de Cervera

Sancho Ayala comença la temporada amb un 3r lloc al Ciutat de Cervera

Pròximes cursesSetembreDia 8 - Circular Pantà d’OlianaDia 11 - Cursa de la Diada (Térmens)Dia 22 - Milla Urbana d’AlmacellesDia 23 -Caminada Popular de CanaldaDia 23 - Cursa de Vallhonesta (Sant Vicenç)Dia 30 - 10 km Ciutat de Berga

Mes informació a Ribera Esports, http//www.atletisme.com http//www.fondistesolsones.org

Diumenge dia 2 de setembre a 2/4 de 10 es va disputar la 12a edició de la cursa Ciutat de Cervera, amb la participació de més de 300 inscrits.

Abans de la sortida es va fer un minut de silenci en homenatge al malaurat Toni Nadal, fill d’aquesta ciutat, que va morir el 2 juliol al parc d’Aigüestortes, i que tants anys va amenitzar aquesta cursa fent d’speaker. Entre els participants es comptava amb el campió de motociclisme Marc Márquez.

La cursa de Cervera és per molts corredors el comen-çament de la nova temporada. La cursa estrenava nou circuit, molt més pla i una distància de 10 kms. Sancho Ayala va ser la representació dels Fondistes del Solsonès.

Sancho Ayala va sortir al cap davant de la cursa, seguint el ritme els primers quilòmetres d’Omar Ougzhif i de Sergi Rodríguez, però ben aviat va veure que anava una mica forçat i es va estimar més quedar-se al capdavant del grup perseguidor.

Omar Ougzhif, del Sabadell, es va anar distanciant poc

a poc als seus perseguidors i amb un temps de 30’59 minuts va entrar guanyador de la cursa de Cervera 2012. Segon va entrar Sergi Rodríguez del Cerrr Igualada, amb un temps de 31’25 minuts. I tercer de la general i primer de la seva categoria va entrar Sancho Ayala amb un temps de 33’25 minuts, que es va imposar al grup perseguidor. Cal remarcar que Sancho Ayala, de 45 anys, va ser superat per dos joves de 16 i 20 anys menors que ell, dues categories per sota la seva. Marc Márquez va entrar al lloc 61 de la general amb un temps de 41’10 minuts.

En la categoria de dones es va imposar Anna Riera amb un temps de 40’59 minuts. Segona va entrar Noemi Aumedes amb un temps de 43’09 minuts i tercera va entrar Toni Hermoso amb 43’51 minuts.

L’últim atleta, dels que van creuar la meta, ho va fer amb un temps d’1 hora i 13 minuts.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Després de la ressaca del vintè aniversari i d’un any de descans, el dissabte dia 1 de setembre es va tornar a sentir a roncar els motors de les soviètiques

A les 7 de la tarda un total de 20 participants van fer un recorregut per la vila de Sant Llorenç amb acabament a la plaça major del poble. Aquest acte va ser l’escalfament previ al que l’endemà al matí esdevingué per vint-i-unè any consecutiu en la ja tradicional Pujada a Busa amb Soviètiques (motos de la marca Rieju de 49cc. de les dècades dels seixanta i setanta).

Les Soviètiques tornen a roncar

Cap a les onze del matí del diumenge, després de fer un bon esmorzar, un total de 33 pilots prengueren la sortida des de la plaça del Mur, seguint la carretera de la Llosa del Cavall fins al desviament que puja a Busa passant per Casa Llobeta

La pujada, tot i el gran nombre de participants, es va fer sense destacar cap problema important, només unes poques avaries ja habituals en aquest tipus de vehicles. En arribar a dalt el pla de Busa després de fer algunes fotos amb tots els partici-pants i d’entregar els records a cada un, un total de 56 persones entre pilots i acompanyats varen dinar a la casa del Rial.

Aquest recorregut d’uns 30 quilòmetres aproximada-ment entre anada i tornada va acabar a les sis de la tarda i les soviètiques ja tornen a descansar tot esperant que els seus propietaris les tornin a posar a punt per futures aventures.


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Vall de Lord Jordi Xandri

El dibuix del Celsona

Bé, aquest és l'últim dia que fem el concurs de dibuix. A partir d'ara, els nens i nenes que gaudiu dibuixant, haureu de treballar a l'escola, així que... fins l'any vinent! I moltes felicitats als guanyadors.

ELs vostres berenars preferits:Gerard Redorta Bosh, 7 anys. Pa amb xocolata, plàtan i maduixa.Laia Augé Giró. 7 anys. Un got de MuUu! llet fresca.Guillem Lupiáñez Oriola, 6 anys. Un entrepà i un got de llet.Laia Camps Pujol, 5 anys. Pà amb tomàquet.

El guanyador ha estat Grard Redorta Bosch que ens ha dibuixat el seu berenar preferit, pa amb xocolata, un plàtan i una maduixa. MMmmm.Dibuix de: Gerard Redorta Bosch


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Parròquia

LA CORRIUSantuari de la Mare de Déu de Puig Aguilar.- Enguany la festa es trasllada al dimarts, 11 de setembre, i l’horari serà a les 12 del migdia, amb Missa i benedicció del pa.

LA MATA Festa Major de Llinars.- Dissabte 8 de setembre, Nativitat de Maria, Missa a les 12.

SANTUARI DE LORDFesta Major de la Mare de Déu de Lord.- Dissabte 8 de setembre, festa de les marededéus trobades, Missa a les 11 del matí per venerar la Verge de Lord, patrona de les que es diuen Hortènsia.

SOLSONALaus Perennis a la Mare de Déu del Claustre.- La festa anyal serà el diumen-ge, dia 16 de setembre. -A les 9 del matí: Missa per a les associades a la Capella del Claustre. -A continuació, trobada amb esmorzar. -A 2/4 de la tarda: Funció so-lemne a la mateixa capella i Besamans.

Catequesi parroquial.- El període d’ins-cripció per a la Catequesi serà a partir del dilluns, dia 17 de setembre. Les sessions començaran a l’octubre. Recordem que han de venir a renovar la inscripció tots els qui l’any passat ja estaven apuntats i continuen els cursos. Aquest any, els cursos de preparació a la Comunió són de 2 anys, corresponent als infants que fan 3r i 4t de Primària. Això vol dir que els qui faran 2n de Primària aquest any no s’inscriuran a la catequesi. Els dies de catequesi seran: dimecres pels qui cursin 3r de Primària i dilluns pels qui cursin 4t de Primària. Pel que fa als qui es preparen per a la Confirmació

seguint els anys de catequesi després de la Comunió, anomenada Catequesi Juvenil, també s’hauran d’inscriure i les sessions seran dijous o divendres. Pel que fa a la Confirmació pels qui cursen 4t d’ESO i 1r de Batxillerat, ja s’informarà properament.

FESTA MAJOR DE SOLSONADivendres, dia 7 de setembre.A 3/4 de 9 del vespre, a la capella del Claustre, Vespres de la Mare de Déu i Cant de la Salve, interpretat per l’Orfeó Nova Solsona.

Dissabte, dia 8 de setembre, Nativitat de la Mare de Déu.A les 9 del matí, a la capella del Claustre, Missa cantada per l’Escolania i antics escolans del Claustre, i presidida per Mn. Josep M. Besora Olivera, rector de Sant Llorenç de Morunys i membre de la Vint-i-quatrena. A les 11 del matí, a la Catedral, Missa concelebrada, presidida per l’Excm. I Rvdm. Sr. Bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell i Gomà. A 2/4 de 7 de la tarda, a la capella del Claustre i a la Plaça Major, Acte d’Homenatge a la Mare de Déu del Claustre i retorn a la Catedral. Enguany serà pendonista de la Mare de Déu del Claustre la senyora Mer-cè Bonany Llorens. A les 8 del vespre, Missa a la capella del Claustre i primer dia de la Novena a la Mare de Déu.

Diumenge, dia 9 de setembre, Festa de la Mare de Déu del Claustre.A les 9 del matí, a la capella del Claus-tre, Missa cantada per l’Escolania i antics escolans del Claustre, i presidida per l’Excm. i Rvdm. sr. Bisbe emèrit de Solsona, Mons. Jaume Traserra i Cuni-llera. A les 11 del matí, a la Catedral, Missa concelebrada i presidida per

l’Excm. i Rvdm. sr. Bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell i Gomà. A partir de les 3 de la tarda i fins a les 10 de la nit, Besamans a la Mare de Déu del Claustre dalt el Cambril. Tothom qui ho desitgi podrà aprofitar l’avinentesa per a inscriure’s a la Confraria de la Mare de Déu del Claustre a la sagristia de la capella. També hi haurà la venda de records del Claustre per a les persones interessades. A les 8 del vespre, Missa a la capella del Claustre i Novena a la Mare de Déu del Claustre. La Novena es farà cada dia a la mateixa hora després de la celebració de la Missa vespertina.

Dilluns, dia 10 de setembre.A les 10 del matí, a la Catedral, Missa concelebrada en sufragi dels difunts de la Ciutat.

Dimarts, dia 11 de setembre, Diada de Catalunya.A 2/4 d’11, desfilada i benedicció de tractors al Passeig Pare Claret.

CondolLa junta i els socis del club Estel volem acompanyar en aquests moments de dolor la família de

JAUME TRAVESSET SANTCLIMENTS, soci núm. 44 del nostre club.

Que el bon record de la seva estança entre nosaltres i les nostres pregàries facin més lleugera aquesta pèrdua.

Descansi en Pau

Càritas Arxiprestal Solsona Morunys:

Inici classes de catalàCurs 2012-2013Classes de llengua: Inici dia 17 de setembre de dilluns: 09.30-11 i 15.15-17hdimecres: 09.30-11 i 15.15-17h.dijous: 15.15-17h.

Lloc: Parròquia

Lloc inscripcions: Càritas Parròquia (matins de dilluns a divendres)Telf: 973 48 19 20


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

AEiG Pare Claret: Inscripcions obertes!

Si vas néixer l’any 2006 o abans i tens ganes de venir al cau el curs que ve, no badis i segueix les instruccions següents: - Passa per Cal Davesas de l’11 d’agost al 16 de setembre. - Omple una butlleta amb les teves dades. -... i posa’t a punt per l’octubre!!

Els més petits cal que tingueu en compte que les places són limitades i s’assignaran per ordre de preinscripció.

Per més informació us podeu posar en contacte amb nosaltres al 696 79 23 13 o al 690 37 34 59.

AEiG Pare Claret

Club Estel

Visita al santuari de TorreciudadEl dia 30 de setembre el club de jubilats Estel us

proposa un viatge a Torreciudad, prop de Barbastre (Osca) i visitar el conegut Santuari que data del segle IX.

El preu serà de 18 euros. Per apuntar-vos-hi i per a més informació pregunteu per la Montserrat Seuba, presi-denta del club Estel.

23 de setembre

Gran sardinada a LlançàExcursió a Llançà amb visita guiada per la

zona. A les 2 de la tarda, un bon dinar: Entremès, fideuà, fregit de peix, postres, pa, vi, copa cava-cafè i gotes. Després de dinar ballarem una estona. Preu soci: 45 euros. No soci: 48 euros. Per a més informa-ció i per apuntar-vos-hi, al local de l’Ateneu.

L'Ateneu Cursos

Vine i aprèn català. Cursos de català a Solsona i comarca

Els cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística fan extensiva la modalitat del Parla.cat semipre-sencial al territori de Lleida. Són cursos amb una dedicació aproximada de 45 hores que combinen l’aprenentatge en línia amb sessions presencials i un examen final a l’aula per als cursos de grau 3 o acabament de nivell.

Fins al 13 de setembre es podrà formalitzar la inscrip-ció al Servei Comarcal de Català del Solsonès per als cursos tutoritzats de l’1 d’octubre al 23 de desembre. L’oferta inclou un curs avançat de llengua oral per a persones no catalanoparlants (elemental 1), a més dels nivells intermedi i suficiència.

Per als nivells inicial i bàsic hi haurà activitats d’acolli-ment lingüístic a partir del 20 de setembre a l’aula del Servei Obert de Català (a l’edicifi del Consell Comarcal, segona planta).

Consorci per a la Normalització LingüísticaServei Comarcal de Català del Solsonès

L’Informatiu: divendres a 2/4 de 2 del migdia i a les 8 del vespre (repeticions dissabte i diumenge a les 4 de la tarda)

Salut amb Creu Roja: de dilluns a divendres a la 1 del migdia

Engresca’t a parlar bé el català (Xarxa COM Ràdio): de dilluns a divendres a les 10 del matí

Camins: dissabtes a les 12 del migdia (repetició dijous a les 11 del matí)

Electrozona: dimecres a 2/4 de 10 del vespre (repetició dissabtes a 2/4 d’11 de la nit)

PROGRAMACIÓ SOLSONA FM

Més informació a: www.solsonafm.cat, http://solsonafm.blogspot.comFacebook Twitter - 973 48 42 25 - [email protected]

Entre Tots: dissabtes a les 10 del matí (repetició dijous a les 5 de la tarda)

Nova Orleans-Solsona, en una estona: divendres i diumenges a 2/4 d’11 de la nit

El Rebost dels Contes: de dilluns a diven-dres a 2/4 de 9 del vespre (repetició diumenges a les 10 del matí)

Parlem de Pilotes: divendres a les 6 de la tarda (repetició dilluns a les 11 del matí).

El Vespre: divendres a 2/4 de 9 del vespre (després d'El Rebost dels Contes) (repetició dilluns a les 5 de la tarda)

En Femení: dimecres a les 11 del matí (repetició diumenge a les 5 de la tarda)

Retransmissió dels plens municipals: quan s’escaigui

En Guàrdia (Catalunya Ràdio): dimecres a les 5 de la tarda (repetició divendres a 2/4 de 12 del migdia)

Càmping el Solsonès

Sessió d’observació d’estels amb telescopiEl proper dia 8 de setembre fem una nova sessió d’observació d’estels amb telescopi. Informació i reserves: 973 48 28 61

Festa Major de Montpol

Números guanyadors1r. premi: 13322n. premi: 2094

Avisos

Celsona 789

Documents

Transcript of Celsona 789