Cap de TurC

La idea

Cap de Turc és un projecte sobre el folklore. Una immersió en els romanços i en tot el significat que els acompanya. Una posada al dia no tansols de les històries cantades i de l’imag-

inari col·lectiu, sinó també dels processos de creació en sí mateixos. Una mirada cap a la nostra cultura ancestral per adonar-nos que tor-nem als orígens per a (re)crear la mitologia del futur.

A partir dels romanços, primeres peces reconegudes de la creació co-muna (el nostre creative commons actual) revisitem la peça literària i el seu cant, alhora que n’actualitzem el procés de creació.

El treball d’experimentació del músic i folklorista Txema González ens permet de tornar a la unió de poesia i música, i recuperar la manera de crear comuna de la nostra tradició. Els cants van i vénen creuant la nostra mar blava, mentre recorren el ciberespai en forma d’imatge i desemboquen en el nou imaginari popular: petites minia-tures als nostres mòbils o tauletes, còdex actuals que van teixint una novel.la gràfica amb el llenguatge d’ara a partir d’un autor ja clàssic, com ho és en Max.

La il·lustració de la cançó ens ajuda a crear un tot com a les auques dels nostres avantpassats: un tot que surt del poble i torna al poble. Un tot que fuig del convent, de la biblioteca per a ser creat no pel llenguatge culte, sinó pel del poble, que se’l fa seu i el transmet amb les eines actuals. El resultat són noves oralitats tecnològiques per a ser cantades, ballades i mirades a la plaça de la vila, com un nou procés viral de la nostra cultura.

Cap de Turc és una proposta que convoca, via xarxes socials, a la plaça, tant a la virtual com a la física. Al lloc ancestral de trobada per a explicar-nos històries que passen de boca en boca, de tuit a tuit, de mur en mur; que treuen branques noves, expandint el nostre nou imaginari popular. La plaça, lloc per a cantar i ballar, per a crear en comunitat -comunitat virtual que comparteix al núvol les seves mú-siques per fer-les pròpies i produir un nou cançoner -. A la plaça, on la imatge és cabdal i capturada a l’instant i compartida, generant una auca viral, que fa anar a parar a l’Instagram el moment actual de la nostra història, del nostre propi romancer.

eLs romanços

Els romanços de la mateixa manera que la resta de cançoner tradicional ens situen davant de la pròpia evolució de l’ésser humà. Hi ha alguna cosa dins cadascún dels poemes que ha

volgut ser preservada fins avui dia. No sempre l’accés a aquesta infor-mació és clar i evident.

La impressió dels paradigmes s’oculta a la vista ordinària. Se’ns lliura sense prolegòmens, explicacions o teories darrera una melodia, i es recull de forma directa més enllà de l’entreniment. El ritme queda a l’interior dels qui en participen i l’escolten, i passa a formar part inseparable de la seva vida.

D’aquesta manera, durant els segles, el romancer ha anant trans-formant-se sense trair la seva essència i funció.Tothom n’ha fet ús, d’aquesta cultura tradicional, fins i tot sense voler-ho, ja que és qua-si impossible de mantenir-se aliè a allò que ho penetra tot. Tothom doncs ha estat un canal, ha pogut acomodar-hi el seu to, canviar això o allò necessari per apropar a les seves pròpies circumstàncies una harmonia o un argument.

Totes les modificacions fetes, personals, familiars, d’aquest o aquell poble semblen no haver alterat, tanmateix, l’essència que han de transmetre. Com si canviéssim el material o el contenidor que guar-da l’elixir de la vida.

Així, cada poble construeix de manera més o menys conscient el seu patrimoni cultural i va deixant constància i missatge d’allò que per-cep com a valuós pel present i el futur. Les diferents, i de vegades molt curioses, coincidències entre cultures llunyanes a l’hora de rep-resentar aquests missatges ens fan pensar en això que és comú en l’origen i destí de la humanitat.

Amb respecte, conscients que no s’ha de desvirtuar el contingut es-sencial d’aquests romanços, vàrem encarar aquest projecte. Sense cap por davant del desafiament, amb plena llibertat i confiança, hem enregistrat i interpretem aquestes cançons a la nostra manera. Per abocar-les, de nou, a les nostres places.

direCTe

La presentació en directe d’aquest projecte multimèdia mostra tots els elements que el composen. Cap de Turc en directe o a la xarxa ens convoca a la plaça amb música, cant i il·lustració,

per a participar de la vida gregària creant.

Hi ha la banda, que interpreta els romanços en directe i està formada per PepToni Ferrer i Laia MaLo a la veu, Txema Gonzalez als instru-ments tradicionals i Jaume Reus a l’electrònica i la flauta travessera. I també hi ha l’il·lustrador Max, que dibuixa allò que està succeïnt mentre passa.

Tots cinc reviuen el romancer in situ, deixant espai a la improvització musical i artística, sobre els fonaments pre-definits que esdevenen tradicionalment indispensables, i que a voltes seran el poema i, d’al-tres, la música o les imatges.

Cap de Turc reconquereix, doncs, la plaça en favor de la creació col·lectiva virtual i amb la intenció de gestar un nou imaginari col·lec-tiu.

Músic bregat en diferents projectes musicals com ara Oliva Trencada amb qui ha publicat “La Música de la Calma” (Fona, 2007) aclamat

pels mateixos Antonia Font, “Lluneta del Pagès” (Fona 2008), llibre homenatge a l’escriptora Maria Antònia Salvà, Perleta Negra (LaCasaCalba 2011) i Orsai (Disc-medi Blau, 2013), i Saltamartí amb qui ha editat el disc homònim “Saltamartí” presentat per LaCasaCalba sota el segell Música Electrodomèstica i que musica poemes de Joan Brossa.

Ha actuat en els Festivals més importants de Mallorca, Valencia i Catalunya.

www.lacasacalba.org/saltamarti

Biografies

Pep Toni Ferrer. Palma de Mallorca, 1975.

Músic, productor i etnomusicòleg. Desenvolupa tasques de investigació, creació i producció musical en àmbits com el folklore, l’electròni-

ca, bandes sonores o el paisatge sonor.

Ha treballat amb multitud de col·laboradors de diferents camps artístics com Joan Albert Amargós, Amal Murkus o Dulce Pontes, així com amb en Calpurnio i el propi Max. Ha produït discos per diferents institucions com el Museu Etnològic de Barcelona o la Fundació Alan Lo-max.

El seu llenguatge explora els punts de trobada entre la tradició i la avantguarda. Els projectes més recents són: Un àlbum musicant les fotografies de l’artista berlinés Boris Packes i un projecte interactiu sobre el paisatge sonor de diferents ciutats del mon.

www.txemagonzalez.com

Txema González. Madrid, 1977.

Autor d’historietes i il.lustrador, amb una vinte-na llarga d’àlbums de còmic publicats des dels seus inicis a la revista el Víbora, als anys 80. Ha

obtingut el Premio Nacional de Cómic 2007, el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona 2000 i el Premi Ignatz de la SPX (EEUU, 1999), entre d’altres. Ha sigut fundador i coeditor de la revista d’avantguarda gràfica NSLM entre 1995 i 2007. Els seus llibres més recents són “Vapor” (2012), “Paseo Astral” (2013) i “Conversación de sombras” (2013)

Com a il.lustrador ha fet cartells, il.lustracions per a premsa i llibres, cobertes de disc i animacions. Premi de la Crítica Serra d´Or 1996, Premio a los Mejores Libros Infantiles y Juveniles Ilustrados 1997 i Premi Junceda Ibèria 2004.

Actualment il.lustra per a Babelia i publica una sèrie de còmic quinzenal a El País Semanal. Viu a Mallorca des del 1984.

La mostra “Oh panòptica ficció!”, a l’Arts Santa Mònica de Barcelona fins el 13 d’abril de 2014 és una actualització de la retrospectiva “Max, Panòptica 1973-2011”, que ha girat per València, Madrid, Mèxic DF i Brasil entre 2011 i 2012.

www.maxbardin.comhttp://max-elblog.blogspot.com.es/

Max (Francesc Capdevila). Barcelona, 1956.

Músic i productor format al Conservatori de Música Moderna i Jazz del Liceu (L’Aula). S’inicia als escenaris com a cantautor, fins que

el 2007 crea la banda de funk-fusió Cranc Pelut, amb la qual edita Històries per no dormir (2010), un disc que revisita la rondalla popular i els ritmes mediterranis.

Al mateix temps, experimenta amb l’electrònica i crea performances sòniques per a espectacles de teatre i poe-sia, fins que el 2011 funda el duet d’electrovèrsia Jansky, amb Laia MaLo. El seu debut Un big bang a la gibrella (Primeros Pasitos, 2013) els porta a festivals de tota Eu-ropa, incloent-hi el Sónar, el Sound City de Liverpool o el polonès Kregi Sztuki.

Com a flautista també col·labora amb grups com Oso Le-one o Kunfusión Flamenca.

Https://jansky.bandcamp.com

Jaume Reus. Alcúdia, 1983.

Poeta i rapsoda que, recentment, ha tornat a fer ús dels seus estudis de solfeig i piano. Ha publi-cat L’abc de Laia Martinez i Lopez (Documenta

Balear, 2009) i L’estiu del tonight, tonight (El Gall, 2011), a més de poemes solts en diverses antologies.

Entre el 2007 i l’actualitat, ha recitat en festivals de tot l’Estat espanyol, Portugal, Itàlia, Croàcia i Anglaterra, i té poemes traduïts a més de cinc llengües.

Els seus versos destaquen per la musicalitat de la forma i allò carnal del contingut. És l’altra meitat del duet d’elec-trovèrsia Jansky.

https://www.youtube.com/watch?v=d9pvfDQl_wM

Laia MaLo. Berga, 1984.