L’ART GÒTIC:L’ARQUITECTURA

JÚLIA LÓPEZ VALERA

Lluminositat: els edificis gòtics s’omplen dellum, obrint-se vans per tot arreu.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Verticalitat: els edificis, especialment lescatedrals, tenen un sentit ascensional,elevant-se cap al cel cada vegada més ipotenciant les línies verticals front a leshoritzontals.

Monumentalitat: se’n deriva de laverticalitat, ja que les ciutats competeixenentre elles per a veure qui té una catedralmés alta i més gran: en resum mésmonumental.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Simbolisme: en el cas de la catedral, totl’edifici continua sent el símbol de Crist, peròara la mateixa verticalitat suposa un intentd’apropar-se al cel, a Déu, i la llum quepenetra per tots els llocs és el mateix símbolde la presència de Déu.

Estructura diàfana, molt clara i organitzada apartir de mòduls geomètrics que esrepeteixen.

La decoració es fa més abundant i més naturalista: la decoraciógeomètrica romànica és substituïda per decoració vegetal.

Desmaterialització arquitectònica: la llum, la verticalitat, la decoració i elpredomini dels vans sobre els murs donen una sensació de transparència iingravidesa. .

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

ARCSL’arc apuntat o ogival és l’art característic del gòtic, el que permet mésverticalitat i dinamisme, ja que les pressions són menors, una major esveltesai més valor decoratiu.

S’utilitzen altres arcs com el carpanell, el conopial o el mixtilini.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

VOLTESVolta de creueria: formada pel creuament de dos arcs apuntats quedescansen sobre els pilars o columnes (concentra les càrregues en quatrepunts), de forma que els espais que queden entre els arcs, són molt méslleugers i es pot elevar més l’edifici.

La volta de creueria quatripartita s’anirà complicant: sexpartita, de tercelets,estelada, de ventall.

Els murs perden el seu paper sustentant, es fan més lleugersi, per tant, els vans predominen sobre els murs, deixantentrar la llum: es multipliquen els finestrals i les rosasses,amb vitralls decoratius que li donen color a la llum que esfiltra.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

ELS ELEMENTS SUSTENTATS (Sistema de

descàrregues)

Les forces dels arcs apuntats que formen la volta de creueriaes concentren en quatre punts i són dobles: tangencials olaterals (cap a fora) i verticals (cap a baix).

Les tensions verticals es sustenten amb pilars fasciculats:pilar amb multitud de petites columnes adossades.

Les tensions laterals essolucionen a l’exterior del’edifici amb arcbotants icontraforts, rematats ambpinacles.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Utilització de gàrgoles: elements decoratius que servien per a desaiguar el sostre i quesovint prenien formes fantàstiques.

Les façanes es revaloritzen, no sols amb més decoració, sinó amb noves estructuresmés complexes (torres...).

El sostre sol ser sempre una coberta a dos aiguavessos amb teules.

L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: LES CATEDRALS

Funció: no sols és un lloc de culte i lacasa de Déu (funció religiosa), sinó quetambé és un centre cívic on estan elsarxius, es fa justícia, dona refugi,alberga els pelegrins, ...

És un edifici urbà i monumental, elsímbol de la ciutat que busca fer-la mésalta i gran i amb més llum que lesciutats del voltant.

Simbolisme: és a la vegada símbol deCrist (orientació i planta, com alromànic), de l’univers i de Déu(verticalitat i llum), entesa com unarepresentació de la Jerusalem celestial.

L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: LES CATEDRALS

TIPUS DE PLANTA

Planta de saló: mateix nombre enaus en tota l’església i sense queel transsepte sobresurti de lesnaus laterals i, a més, totes lesnaus poden tenir la mateixaalçada (ad quadratum).

Planta basilical gòtica: és unaderivació de la planta de creullatina de les esglésies depelegrinatge romàniques, però eltranssepte sobresurt menys i solpresentar una capçalerahipertrofiada.

L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: LES CATEDRALS

PARTS DE LA

PLANTA

Les naus poden ser tres o cinc i la central sol tindre el doble d’amplària imés alçada que les laterals (excepte a les construccions ad quadratum).

El transsepte no sobresurt tant com en el romànic i es desplaça cap alspeus per la major amplitud de la capçalera.

Les cúpules i cimboris del creuer perden importància i poden arribar aeliminar-se.

Capçalera hipertrofiada: s’amplia tant en el nombre de trams que laseparen del transsepte com en la quantitat major de naus que la resta del’església.

La girola deixa de ser semicircular i passa a ser poligonal, amb tramstrapezoïdals de volta d’aresta. .

Es continuen adossant capelles radials o absidioles a la girola.

Cap

çale

ra

L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: LES CATEDRALS

PARTS EN L’ALÇADA

L‘arcada: separa la nau central de les laterals.

El trifori: galeria sobre les naus laterals, obertaa la central i que pot presentar finestralsexteriors per a l’entrada de llum (anirà perdentimportància al llarg del gòtic).

El claristori: es situa en el mur exterior de lanau central, sobre el trifori. És un conjunt definestrals amb vitralls que s’obren a l’exterior ipermeten l’entrada de llum.

L’entrada de llum no només es produeix pelsfinestrals, sinó també per les rosasses de lesfaçanes.

L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: LES CATEDRALS

FAÇANA Tenen més importància, en l’estructura, la construcció i la decoració.

La façana principal té estructura de lletra “H”.

Tres parts horitzontals o carres: a cada lateraluna torre i al mig la part més baixa.

Tres parts verticals: les portalades d’accés, larosassa i una part superior amb els remats i lestorres, on pot aparèixer una nova galeria.

Més elements decoratius: portaladesbotzinades i molt decorades, escultures alsbrancals amb dossellets, galeries, rosasses ielements decoratius verticals que accentuenl’ascensionalitat de l’edifici (gablets, torres,agulles...), a més de gàrgoles, vidrieres i altreselements.

L’ARQUITECTURA CIVIL

El creixement del comerç i l’artesania i el renaixement urbà van suposar el creixementde l’arquitectura civil.

Palaus: residències delsnobles i eclesiàstics quevan viure a les ciutats i dela nova burgesiacomercial i financera.

Ajuntaments: símbol de laindependència política dela ciutat.

Llotges: edificis destinatsal comerç, importants apartir del s. XIV.

No solen incorporar la verticalitat de les catedrals, sol predominar la línia horitzontal. Estracta d’edificis funcionals de planta rectangular o quadrada i amb amplis pòrtics.

LLOTJA DE PALMA DE MALLORCA (GUILLEM SAGRERA, 1426-48)

LLOTJA DE LA SEDA, VALÈNCIA (Pere Comte, 1482-1548)

L’ARQUITECTURA GÒTICA A EUROPA

L’ARQUITECTURA GÒTICA A EUROPA: FRANÇA

ETAPES Gòtic Inicial (segona meitat s.XII-principis

s.XIII)

Té reminiscències romàniques(tribuna, importància mur...)Exemple: catedral de NôtreDame de París.

Gòtic clàssic (primera meitat s.XIII).

Més verticalitat i lluminositat, mésvans, reducció de la tribuna a lagaleria del trifori i finestrals mésallargats.Exemples: catedrals de Chartres,Reim i Amiens.

L’ARQUITECTURA GÒTICA A EUROPA: FRANÇA

Gòtic radiant(segona meitat del s.XIII i XIV)

El murs es desmateriatliza,la llum entra per tot arreu,es perd alçada i el claristoriguanya terreny al trifori.Exemple: Sainte Chapellede París.

Gòtic flamíger(segona meitat s.XIV i XV)

Es compliquen els arcs i voltes,es barroquitza la decoració.Exemple: catedral de Ruan.

ETAPES

CATEDRAL DE NÔTRE DAME DE PARÍS (1163-1267)

CATEDRAL DE CHARTRES (1194-1290)

CATEDRAL DE REIMS (1211-1290)

CATEDRAL DE AMIENS (1220-1269)

SAINTE CHAPELLE DE PARÍS (PIERRE DE MONTREUIL, 1242-48)

L’ARQUITECTURA GÒTICA A EUROPA: ALEMANYA

Perdura més la influència romànica, amb formes més compactes, però busquen una majorverticalitat, especialment amb les agulles calades com a remats .

Exemple: CATEDRAL DE COLÒNIA (1248-1880).

L’ARQUITECTURA GÒTICA A EUROPA: ANGLATERRA

Partint de la influència francesa, aconsegueixen una gran originalitat: la capçalera és recta ino semicircular, rematen el creuer amb un gran cimbori o torre, les torres sónmonumentals, els transsepte continua sent important i la decoració es complica molt,especialment amb les voltes de ventall (gòtic perpendicular).Exemples: CATEDRAL DE SALISBURY, CATEDRAL DE GLOUCESTER, KING’S COLLEGE DECAMBRIDGE I ABADIA DE WESTMINSTER.

CATEDRAL DE SALISBURY (1220-1320)

CATEDRAL DE WELLS (1175-1490)

CATEDRAL DE GLOUCESTER I CLAUSTRE (1351-1412)

L’ARQUITECTURA GÒTICA A EUROPA: ITÀLIA

Seguint la tradició del romànic italià , el gòtic italià es caracteritza per adaptar els elementstècnics (arc apuntat i volta de creueria) al seu gust, amb un major classicisme (arcs pocapuntats i barrejats amb arcs de mig punt):-policromia (marbres de colors).- decoració geomètrica.- predomini de l’horitzontalitat.- importància dels murs (més decoració pictòrica amb frescos i pocs vitralls).Exemples: SANTA CROCE DE FLORÈNCIA, CATEDRALS D’ORVIETO, SIENA, MILÀ I FLORÈNCIA(SANTA MARIA DEI FIORI).

Importància del gòtic civil, amb un estil llombard caracteritzat per les torres mésverticals (palau públic de Siena i palau de la Signoria de Florència) i un estil veneciàmés horitzontal i recarregats en la seva decoració (palau Ducal ).

CATEDRAL DE SIENA (1215-1263)

CATEDRAL D’ORVIETO (FRA BEVIGNATE I LORENZO MAITANI, 1290-1340)

SANTA CROCE DE FLORÈNCIA (ARNOLFO DI CAMBIO, 1294-1442)

SANTA MARIA DEI FIORI DE FLORÈNCIA (ARNOLFO DI CAMBIO, 1296-1469)

CATEDRAL DE MILÀ (SIMONE DA ORSENIGO I NICOLÀS DE BONAVENTURE, 1386-1510)

L’ARQUITECTURA GÒTICA A ESPANYA

L’ARQUITECTURA GÒTICA PENINSULAR: INTRODUCCIÓ

CONTEXT HISTÒRIC:Els segles XII i XIII són els de major avenç de la conquesta cristiana sobre el territori musulmà i els de major creixement econòmic (gran nombre de construccions). Durant la primera meitat del s.XIV continua el creixement, especialment a Catalunya, sobretot a Barcelona, on destaca el comerc. La segona meitat del s.XIV , es produeix un greu crisi. A partir del s.XV començarà la recuperació econòmica, amb València com a gran ciutat de la Corona d’Aragó i, posteriorment, també hi haurà un creixement general a Castella.

L’ART SERÀ RECOLZAT PER LES MONARQUIES I LA BURGESIA

Destaca la influència francesa(gòtic septentrional), peròespecialment a Castella, mentreque a Catalunya, Mallorca iValència arribarà la influència delgòtic meridional francès, per ambelements propis.

El gòtic peninsular es caracteritza,en general, per ser menysvertical.

L’ARQUITECTURA GÒTICA PENINSULAR: CASTELLA I REGNE D’ARAGÓ

Destaca per la influència del gòtic septentrional francès, especialment en el períodeclàssic, amb una menor alçada i una major amplària, cosa que fa els edificis menysverticals .

ETAPES

Període de transició: catedrals que encara presenten característiques romàniques, peròque ja introdueixen elements constructius gòtics. Exemple: Catedrals d’Àvila i Conca.

Període clàssic (segle XIII): el de més influència francesa. Més verticalitat i lluminositat.Exemple: Catedral de Lleó i Burgos i la de Toledo (menys vertical).

Període manierista (segle XIV): de poques construccions degut a la crisi. Es trasllada elfocus principal a Catalunya, València i Mallorca.

Període flamíger (segles XV i XVI): edificis més grans, amb una major varietat icomplicació en arcs i voltes i molta decoració, especialment naturalista (exemple: catedralde Sevilla). Passant a un estil propi a final del segle XV conegut com a estil isabelí.

CATEDRAL DE LLEÓ (MESTRE ENRIQUE, 1205-SEGLE XV)

CATEDRAL DE BURGOS (JOHAN DE CHAMPAGNE I MESTRE ENRIQUE, 1221-1260, AMB MODIFICACIONS POSTERIORS)

CATEDRAL DE TOLEDO (MESTRES MARTÍN I PETRUS PETRI, 1226-1493)

CATEDRAL DE SEVILLA (ALONSO MARTÍNEZ I ALTRES, 1401-1528)

L’ARQUITECTURA GÒTICA PENINSULAR: EL GÒTIC LLEVANTÍ

CARACTERÍSTIQUESPRÒPIES

Serà més important a partir del s.XIV, amb el poder econòmic de la burgesia de les ciutatsde Barcelona (s. XIV) i Palma de Mallorca i València (s.XV). Més importància del’arquitectura civil (llotges i palaus) , a més de les construccions religioses.Rep la influència del gòtic meridional francès i de l’art cistercenc, però és molt original.

Planta: d’una sola nau (molt habitual), plantes de saló de tres naus amb totes elles d’alçadasemblant).

Menys verticalitat: als edificis civils acostuma a predominar la línia horitzontal, als edificisreligiosos més la vertical.

Predomini dels murs sobre els vans, amb finestrals més petits. Menys lluminositat interior. Aspecte

més massís.

Major sobrietat i austeritat decorativa , sovint s’utilitza la decoració geomètrica.

No s’acostumen a fer servir arcbotants. Els contraforts s’adossen al mur i es posen capelles entreells, quedant bastant ocults en l’exterior.

La galeria del trifori tendeix a desaparèixer.

SANTA MARIA DEL MAR (BERENGUER MONTAGUT I RAMON DESPUIG, 1329-1383)

CATEDRAL DE GIRONA (1312-1604)

CATEDRAL DE BARCELONA (1298-1448, AMB FAÇANA NEOGÒTICA)

CATEDRAL DE PALMA DE MALLORCA (FINALS S.XIII-1601)