Tema 10: Art gòtic

Art gòtic

Art gòtic

Referents Històrics Segle XII: Feudalisme, religió i monarquia. (creixement demogràfic) Pelegrinatges Segle XIII: Enriquiment mercantil Centres urbans Sorgiment d’una nova classe social: Burgesia Cultura dominada pels monestirs (rural) Ordes mendicals (ciutat) -franciscans -dominicans Segle XIV: Crisi de la Baixa Edat Mitjana: (daltabaix demogràfic i econòmic de les ciutats europees) -guerres -fam -epidèmies: Peste Negre del 1348 . Humanisme: -visió del món basada en l’experiència individual -reflexió crítica

Art gòtic

art gòtic

Es va desenvolupar en l’Europa occidental. Des de mitjans del XII fins a la implantació del Renaixement

(començament XV). El terme "gòtic" va ser utilitzat per primera vegada al segle XVI per l’italià Giorgio Vasari (l’art dels bàrbars gots). -art inferior -causa de la destrucció de la cultura clàssica (Imperi Romà)

Art gòtic

Condicions sòcio-culturals - Evolució del pensament teològic i filosòfic. - Reforma cistercenca. - Es deixa enrere el terror del any mil. - El cos humà no només com a suport de l’ànima. - substitució: dels pelegrinatges per rutes comercials. del món agrari pel món burgés. dels monestirs per les catedrals.

Art gòtic

Època de fe, d’amor. Pau Política a França. Construcció de molts temples. Unitat d’estil.

Primera època Gòtic Primerenc

o inicial

Segona època Gòtic internacional

o clàssic

Tercera època Gòtic final o flamíger

½ segle XII finals XIII XIV XV

Guerra dels cent anys. Creixement de les Universitats (la raó substitueix al pensament). El Papa es trasllada a Avinyó.

Extinció de l’espiritualitat. Decoració exuberant. Època de riquesa material.

Localització i Evolució artística Illa de França (París i la seva rodalia)

Art gòtic

L’art gòtic es centra en l’arquitectura -àmbit urbà Les catedrals aconseguiran la llum que buscaven els temples romànics. Grans temples de línia vertical. Aprenentatge de la naturalesa. Gran alçada i amplitud Substitució: del arc de mig punt per l’arc apuntat o ogival de la volta de canó per la volta de creueria Aparició: de l’arcbotant, contrafort i el pinacle murs sense càrrega grans finestrals

Art gòtic

1-Absis 2-Creuer 3-Nau central 4-Torres 5-Volta de creueria 6-Girola 7-Absidíoles

Art gòtic

Decoració Recreació de la naturalesa. Aparició de molts elements vegetals. Descomposició dels pilars en múltiples columnetes.

Art gòtic

Escultura Desenvolupament de l’escultura de ple relleu (humanització). segle XIII - lligada a l’arquitectura; portalades/ adossada al mur segle XIV - portalades + interiors + funerària /és separen del mur Temes religiosos: Verges, Calvaris i funerals.

Art gòtic

Característiques - Fetes en pedra. - Estilització i arrodoniment de les línies. - Elegància dels moviments. - Naturalisme en els gestos i en l’expressió dels gestos. - Corporeïtat i volumetria de les vestidures i cossos. Sentit narratiu de les figures. - Judici Final de l’Apocalipsi. - La Verge Maria. Segle XIV l’escultura comença el procés d’independència. Segle XV l’escultura es fa autònoma.

Art gòtic

Vitralls i pintures Desenvolupament d’altres tècniques: - vitralls - tapissos - noves tècniques pictòriques - Les parets es comencen a cobrir de vitralls per deixar passar la llum. - Color aplicat als vitralls. - La pintura mural entre en retrocés. - Art en miniatures. - Temes religiosos: Vida de Jesús i la Verge Maria. Evangelis Apòcrifs. Hagiografia (vides de sants).

Art gòtic

Pintura - cànon amb proporcions naturals. - gran expressivitat facial i gestual. - marc de les composicions definit per arquitectures i paisatges. Sensació d’espai real a partir de: perspectiva clar-obscur TÈCNIQUES Pintura sobre taula: Retaules (conjunt d’escenes emmarcades que

narraven la història del sant a qui es dedicava l’altar. Pintura al tremp i fresc Pintura a l’oli

Art gòtic. França

Sainte-Chapelle 1242-1248 Considerada una de les millors obres

arquitectòniques del món occidental. Edificada a l’illa de la Cité per ordre de

Sant Lluís per guardar la corona d’espines i un tros de la creu de Crist.

Eliminació dels murs.

Art gòtic. França

Art gòtic. Peninsular

Evolució del gòtic hispànic Segle XII Primeres incursions amb l’ordre del Cister (impulsades per Alfons VII). austeritat en la decoració. avenç tècnic. arcs apuntats, ogives i increment de l’alçada. Segle XIII Influencies franceses / Influencies Mudèjars. Segle XIV Fre per la Reconquesta i la pesta. Segle XV El gòtic torna a aparèixer amb força.

Art gòtic. Peninsular

Característiques del gòtic hispànic Arquitectura: -interès més reduït per l’alçada. -naus més amples que la resta d’Europa. -Catalunya, Valencia i Balears predomina la línia horitzontal. Estatuària: -segueix els models francesos. -talles amb fusta policromades. Pintura: -desenvolupament dels retaules.

MONESTIR DE POBLET

MONESTIR DE POBLET

Cronologia 1163 - 1316 Estil gòtic Tipologia monestir Material pedra i fusta Localització Villbodí (Tarragona)

Monestir de Poblet Desconegut

MONESTIR DE POBLET

Sant Benet (s. VI) -home de formació romana. -escriu l′anomenada Regla dels monjos (Regula monachorum) -síntesi de la tradició monàstica oriental i occidental. -condició modesta.

MONESTIR DE POBLET

CONTEXT HISTÒRIC Cister és fundat el 1098 com a resposta a l'ostentació de poder en què havia caigut l'abadia de Cluny Poblet el 1150 a petició del comte Ramon Berenguer IV a l'abat del monestir cistercenc de Fontfreda (França) perquè desplacés una comunitat de monjos a unes terres conquerides als musulmans. Miserere mei Deus secundum magnam misericordiam tuam, del salm 50, el salm amb què sant Benet fa començar cada dia la lloança del matí, a trenc d'alba, i a la recitació del qual vol que tots els monjos siguin presents (cf. Regla de sant Benet 13, 2).

MONESTIR DE POBLET

CISTER Segles XI - XII Els monjos de Molesme: Robert, Alberic i Esteve, inicien a Cîteaux (Cistells o Cister) a Bogonya, el que anomenen el Nou Monestir. una experiència monàstica diferent, essencialment benedictina No podem parlar de reforma. viure amb més radicalitat la Regla de sant Benet -funcionalitat i austeritat -una exagerada tendència a la prolixitat -solemnitat en la celebració del sobri cursus litúrgic benedictí intromissió en els afers de la vida mundana Recerca de Déu en una vida de comunitat pautada per la pregària, la lectura i el treball.

MONESTIR DE POBLET

ASPECTES BÀSICS Constuit amb: pedra i fusta. arcs apuntats Ideal de monestir de l'ordre del Cister estil cistercenc

Situat al peu de les muntanyes de Prades, comarca de la Conca de Barberà. Un dels conjunts arquitectònics monàstics més importants d'Europa.

MONESTIR DE POBLET

Església

Claustre

Ala dels conversos

Escriptori

Refetor

Dormitori

Sala capitular

MONESTIR DE POBLET

Claustre

Espai central. Centre vida monacal Voltes de creueria Capitells amb decoració floral

Llevador Templet hexagonal romànic Font per rentar-se les mans

MONESTIR DE POBLET

Sala capitular

Espai quadrat amb quatre pilars octogonals Capitells poc decorats Voltes de creueria des dels capitellsTombes d'antics abats

MONESTIR DE POBLET

Església

Planta basilical de tres naus Transsepte amb sepulcres de reis de la Corona d'Aragó Capsalera amb deambulatori i absidioles

Nau central amb -volta de canó apuntada -reforç amb arcs torals

Naus laterals amb -volta de creueria

MONESTIR DE POBLET

Refetor

Sala de menjar

MONESTIR DE POBLET

Dormitori

Sala de 87m de llargada Sostre de fusta dos aiguavessos 19 arcs apuntats

MONESTIR DE POBLET

Successió de tres recintes emmurallats

MONESTIR DE POBLET

Segon recinte Per la Porta Daurada s'arriba a una gran plaça Major. En línia recta amb la porta i al fons, es veu la porta d'accés a l'atri de l'església del monestir, oberta a la muralla que envolta el Tercer recinte.

Primer recinte Per la Porta de Prades. Arc de mig punt amb grans dovelles. Sobre la porta hi ha un nínxol amb una imatge de la Mare de Déu.

MONESTIR DE POBLET

ESTIL Gòtic Ideal de monestir de l'ordre del Cister. - funcionalitat i austeritat

Saló del Tinell Barcelona S. XIV

Cimbori octogonal

MONESTIR DE POBLET

FUNCIONALITAT Ora et labora Marcades per Sant Benet -distribució del monestir -determina les dependències principals Església per resar Sala capitular per la lectura diària Refetor per menjar Dormitori per dormir Biblioteca, celler, claustre, ....

SANTA MARIA DEL MAR

SANTA MARIA DEL MAR

Cronologia 1329 - 1383 Estil gòtic Tipologia església Material pedra i vidre s. constructiu arquitravat i voltat Localització Barcelona

Santa Maria del Mar Berenger de Montagut i Ramon Despuig

SANTA MARIA DEL MAR

CONTEXT HISTÒRIC Construïda sobre Santa Maria de les Arenes,

documentada des de 998. Va ser construïda sobre un temple paleocristià

anterior, que s'hauria aixecat on la tradició ubica la troballa de les relíquies de Santa Eulàlia per part del bisbe Frodolí, el 887.

SANTA MARIA DEL MAR

ASPECTES BÀSICS Construïda amb carreus de la cantera de Montjuic. Sistema constructiu: Murs gruixuts amb contraforts i arcbotants. Arcs ogivals i voltes de creueria. Predomini de línies horitzontals.

torre octogonal

gablet

rosassa

contraforts

SANTA MARIA DEL MAR

ESPAI INTERIOR

Planta -de saló -tres naus -vuit columnes octogonals

Porta Absis Deambulatori o Girola 9 capelles radials Presbiteri Contraforts Columnes Nau lateral Nau central Porta lateral 22 capelles Portalada

SANTA MARIA DEL MAR

Interior Espai molt ampli, vertical i diàfan Volta de creueria Columnes octogonals Tres naus: 1 de 13 m d'amplada i 2 de 6,5 m

SANTA MARIA DEL MAR

Deambulatori

Nau central Arcs apuntats Volta de creueria

SANTA MARIA DEL MAR

Cripta Sota el presbiteri hi ha una petita cripta. arqueta amb les restes de sant Cugat.

SANTA MARIA DEL MAR

pinacle contraforts

Façana principal. -amb dues altes torres octogonals. (1496 i 1902) -gran portalada. -decoració escultòrica discreta. -rosassa de traceria flamígera (XV).

ESPAI EXTERIOR

SANTA MARIA DEL MAR

façana principal donaven al fossar Major (avui plaça de Santa Maria) arcs: -escultures de Sant Pere i Sant Pau timpà: el Salvador entre Maria i Sant Joan La porta principal -amb arquivoltes, gablet i escultures. rosassa -destruïda per un terratrèmol el 1428, fou

refeta el 1459 pels mestres de cases Pere Joan, Andreu Escuder, Bernat Nadal i Bartomeu Mas.

SANTA MARIA DEL MAR

Entorn Al nucli del barri de la Ribera. (centre de l’activitat econòmica de la

ciutat durant l’Edat Mitjana) FUNCIÓ Temple religiós

SANTA MARIA DEL MAR

Models i Influències Recull la tradició cultural del Cister -sentit racional en les proporcions -austeritat decorativa Catedral de Palma (1229-1346)

ESTIL Gòtic

MARE DE DÉU DE SALLENT


Mare de Déu de Sallent desconegut Cronologia 1350 Estil gòtic Tipologia escultura exempta dempeus Material alabastre policromat Tècnica talla (amb cisell) Dimensions 118 x 39 x 22 cm Tema religiós Localització MNAC


CONTEXT HISTÒRIC Tot i que sempre s'ha afirmat

que aquesta imatge procedeix de Sallent de Sanaüja, no es coneix el seu emplaçament original o el context en què va ser creada.


Grup escultòric dempeus figuratiu de volum rodó 110 x 42 x 25 Tècnica: talla amb cisell sobre alabastre Mare de Déu: -proporcions harmonioses -coronada -braç esquerra; sosté al nen Jesús -braç dret; acaricia el peu del nen Nen Jesús: -mà esquerra; agafa la túnica de la seva mare -má dreta; soste un colom


Policromia Superfície polida -qualitat perlada -suau policromia blava al mantell -policromia vermella a les carnadures

Curvatura de la mare de Déu compensa el pes del nen Jesús


ANÀLISI FORMAL Dinamisme compositiu marcat per la

inclinació de la Mare de Déu: hanchement

(trencament de la simetria) Línies en S amb contrapposto. Plecs naturals de la túnica. La corona es posterior, en substitució

de la original.


Tractament Composició tancada. Personatges vestits. Suavitat de les formes, amb línies poc marcades. - naturalisme de la relació entre les figures i

subtilitat dels gestos - les figures no es miren (com seria prototípic) Acabats arrodonits i polits. Equilibri i harmonia en les proporcions Verge com a mare.


ESTIL Gòtic Època d’expansió dels ordes mendicants que humanitzant allunyant-se de les severitats romàniques. Mare de Dèu que reflecteix sentiments de dolor i tendresa. Finalitat Apropar-se als fidels i fer-los partícips. Té influencies franceses i italianes.


Verge romànica de la catedral de

Girona.

Verge gòtica de la catedral de Toledo.

Posició sedent Dempeus

Actitud severa i estàtica

Dolçor i expressivitat

Conseqüents Renaixement: recuperar els clàssics


ICONOGRAFIA Representació de la Mare de Déu coronada com a Reina dels Cels. Nen Jesús en braços de la seva mare. Tema Religiós

MARE DE DÉU DE SALLENT SIMBOLOGIA El colom que sosté el nen Jesús, fa referència als ocells de fang

amb els que jugava i que es van convertir en reals

La mare acarona el peuet del seu fill


En oposició a la tradicional del romànic, no hi ha severitat sinó

que trobem dolçor i expressivitat en la cara i els gestos.

Ceptre Carícia Severitat Sentiment Símbol de poder Gest d'afecte


FUNCIÓ Doble funció Religiosa Funcions devocional de lectura fàcil per a la transmissió de la fe i

de la relació entre una mare i un fill. Decorativa Contrapunt ornamental enfront

l'austeritat de l'arquitectura interior

EL MATRIMONI ARNOLFINI


El matrimoni Arnolfindi Jan Van Eyck Cronologia 1434 Estil gòtic flamenc Tècnica oli sobre fusta Dimensions 0,820 x 0,595 m. Localització National Gallery


CONTEXT HISTÒRIC A les ciutats burgeses de Flandes (Brabant, Gant, Bruges...), sorgeix al llarg del segle XV un corrent pictòric que suposa moltes novetats i una línia diferent a la pintura gòtica i renaixentista italiana. Flandes era un feu de França que a finals del s. XIV queda unit al Ducat de Borgonya (situat entre França i Alemanya), si bé a mitjans del s. XV (1435) es desvincula del vassallatge amb el rei francès. Es tracta d'un territori amb un alt desenvolupament urbà lligat al comerç amb fires, ports i tallers artesanals, especialment tèxtils: ciutats com Bruges, Ambers, Gant, mantenen contactes comercials amb Itàlia, P. Ibèrica, Escandinàvia, etc. Trobem una rica burgesia que actua com a mecenes d'art amb concursos artístics i literaris i una cort ducal molt refinada, per tant conflueixen l'espiritualitat cristiana medieval amb el realisme pràctic burgès


ASPECTES BÀSICS Quadre pintat a l'oli sobre taula. -més brillantor en els colors Dimensions reduïdes Destinada per a estances domèstiques Parella a l'interior d'una habitació. Eix de simetria


Jan van Eyck c. 1390 - 1441 Se li atribueix la invenció de la pintura a l’oli. Utilitza la tècnica de les “veladures” en contes de

la dels punts de fuga per donar la sensació de profunditat.

Utilitza suport de fusta (faig o roure). 1422- Entra al servei de Joan de Baviera a l’Haia. 1425- Esdevé pintor de la cort de Felip III el bo,

duc de Borgonya. 1430- S’estableix a Bruges La seva manera de treballar, donaria més

endavant el que es coneixerà com trompe d'œil o trampantojo.

La Verge del Canceller Rolin. C.1434, Louvre.


Margarida Van Eyck

Home del turbant vermell


Pintura a l'oli Suport de fusta Personatges figuratius dins d'una habitació - mobiliari d'un dormitori - finestra oberta - molts elements simbólics


ANÀLISI FORMAL composició característiques bàsiques de la pintura flamenca primitiva: oli colors dibuix volum i modelat línies convergents llum lateral detallisme minuciositat profunditat i espai Perspectiva


Mirall convex -tridimensionalitat -recrea l’espai que hi ha davant dels esposos.

Acusat detallisme obres per ser contemplades de prop (sales més petites) Pintades amb un tipus de plomí finíssim


Imatge rígida poc espontània teatral

Predomini de la línia sobre el color


Colors Predomini de: -torrats vestit del nuvi -verds vestit nuvia -vermells llit

Llum Entra pel finestral, modela els personatges i crea una atmosfera brillant i lluminosa


Mans juntes com unió de dues persones Ma de Giovanni aixecada com a jurament Giovanna amb la ma al ventre Crist representat en l'espelma Llit com unió matrimonial Gos com a fidelitat Fruites com la inocencia d'Adam Personatges descalços Firma com a testimoni Mirall amb 10 estacions del Via Crucis Dos testimonis en el mirall


ESTIL Gòtic flamenc Art de la miniatura. Inventor de la pintura a l'oli Influenciarà en la pintura renaixentista.


Mirall al fons i gos en primer pla.


ICONOGRAFIA El tema representat és la cerimònia de matrimoni del banquer italià Giovanni Arnolfini, que vivia a Bruges, amb Giovanna Cenami, filla d'un altre banquer del mateix origen. Document visual i legal, amb la presència del mateix pintor qui indica "...fuit hic" a la paret del fons. Fins el Concili de Trent el matrimoni era celebrat pels mateixos nuvis i normalment en el dormitori sense capellà. (segle XVI)

Fides levata vot nupcial


ENCÀRREC L'encàrrec ve de la mateixa parella per simbolitzar la unió.

Sumari d’obligacions d’un matrimoni. Certificat. “Johannes de Eyck fuit hic 1434” (testimoni)

Hi ha tota una sèrie d'elements iconogràfics que ens remeten a principis religiosos d'arrel medieval. Obra en la que no queda clara la diferència o els límits entre art religiós o sacre i art profà.


FUNCIÓ Decorativa i Commemorativa (...fuit hic), com a testimoni de l’enllaç matrimonial

MARE DE DÉU DELS CONSELLERS


Mare de Déu dels Consellers Lluís Dalmau Cronologia 1443 - 1445 Estil gòtic flamenc Escola Flandes Tècnica oli i tremp sobre fusta Dimensions 311 x 311 cm Loc. original capella de la casa de la ciutat, Barcelona Loc. actual MNAC


BIOGRAFIA Lluís Dalmau Pintor valencià que va treballar a la cort del rei Alfons V d'Aragó Viatge a Bruges en 1431 - estudia la tècnica del tapís - deixeble de Jan Van Eyck (escola flamenca) - tècnica de la pintura a l'oli La particularitat estilística de Dalmau el feia diferent dels seus contemporanis. Tot i que té punts febles, el que està ben aconseguit d’aquest quadre és el retrat dels 5 consellers i el paisatge de fons.


CONTEXT HISTÒRIC A finals de l’edat mitjana, el món està canviant, hi ha una nova manera de veure el món, interessa molt més tot lo relacionat amb l’ésser humà. Burgesia: -grup social que comença a adquirir una importància molt gran. -comença a dictar el seu gust. -imposen un canvi de mentalitat.


ASPECTES BÀSICS Pintura a l'oli i tremp sobre taula (fa anys es creia que aquesta taula estava realitzada només al tremp) Escena emmarcada per una luxosa estructura arquitectònica Escena figurativa. Devoció a la mare de Déu. Predomini dels colors: vermell, gris, verd i blau Superposició de plans -Profunditat -Perspectiva Incorporació de paisatge


ANÀLISI FORMAL Estructura tancada Composició simètrica Predomini de la verticalitat Pintura amb forma d'arc apuntat degut a la seva ubicació


Espai tridimensional -tractat a la manera flamenca -rajoles indiquen unes línies de perspectiva -s’intenta acostar a la perspectiva lineal, però de manera intuïtiva no científica -els elements se situen segons la seva importància. Tractament de profunditat -a través de les finestres. -primer quadre que incorpora el paisatge de fons a Catalunya


ASPECTES PLÀSTICS Pinzellada: Predominen les línies -contorns i perfils amb detall dibuixistic. Llum És un quadre amb llum pròpia. Les llums estan autoil·luminades.

Expressivitat Les úniques persones que denoten una certa expressivitat són els àngels que estan a fora. L’expressió de sentiments no era el punt fort de Dalmau.

MARE DE DÉU DELS CONSELLERSsobre

Ritme estàtic.

Quadre en forma punxeguda, té aquesta forma per a ser encabida en un altar, en una capella. Forma d’arc apuntat.

Respon a una ordenació geomètrica amb tres parts verticals, la central, la Mare de Déu en el tron i les altres dues són gairebé simètriques.

Dos consellers

Sant Andreu

Àngels que canten

FIGURES

Tres consellers

Santa Eulàlia


ESTIL Estil gòtic flamenc -va tenir els seus començaments a Flandes -durant el primer terç del segle XV -s'estén a la resta d'Europa -principal realitzador el pintor Jan Van Eyck. Principal novetat implantació de la tècnica de la pintura a l'oli minuciositat a la representació de tots els detalls fidel retrat dels personatges representats Ús dels símbols (cada objecte acostuma a tenir un missatge) Es va estendre per tota Europa: a França va destacar Jean Fouquet a Alemanya Konrad Witz a la Corona d'Aragó Lluís Dalmau


Comparativa Tres anys després de la mort de van Eyck, Dalmau aplica a la seva obra tot el que ha après durant la seva estada a Flandes. El caràcter principal d'aquesta pintura és la gran mestria que demostra el pintor amb el retrat netament realista dels consellers.

Mare de Déu del canonge Van der Paele, Jan van Eyck


TEMA Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira Els cinc consellers estan en posició d’orant (de genolls) (també són donants, els que paguen) Devoció per la mare de Déu hi apareixen dos sants: -esquerra: Santa Eulàlia, antiga patrona de Barcelona -dreta: Sant Andreu, ja que el dia de Sant Andreu es feien les eleccions.


ENCÀRREC aparexen retratats els "donants" és a dir qui encarregava l'obra al pintor. Retrats perfectes que imiten la realitat al mínim detall. . Encara que va seguir les

pautes marcades en el contracte amb els consellers, en el suggeriment que el fons fos daurat, va imposar l'artista la seva interpretació més a prop del flamenquisme, com va ser el canvi del daurat per la representació de paisatges al fons, després de les finestres de traceria gòtiques


FUNCIÓ L’existència d’aquesta obra és fruit del desig d’immortalització dels membres del Consell Executiu del Consell de Cent. La seva destinació fou decorar alguna de les dependències de la Casa de la Ciutat


SIGNIFICACIÓ Els consellers volien demostrar la seva devoció cap a la Mare de Déu. RELACIONS I INFLUENCIES El seu mestre, Van Eyck va ser la seva gran influència, va ser influït per la pintura flamenca. Aquesta obra pertany a l’estil gòtic flamenc; l’últim gòtic, és un art religiós , però cap al final, al s. XV, comença a esquerdar-se i comença a entrar la temàtica civil. La realitat comença a envair els quadres religiosos del s.XV.

CATEDRAL DE LLEÓ

CATEDRAL DE LLEÓ

Catedral de Lleó Enrique de Burgos i Juan Perez Cronologia 1255 - 1301 Estil gòtic Tipologia catedral Material oli pedra, formigó i vidre Localització Lleó

CATEDRAL DE LLEÓ

BIOGRAFIA

Seguint les pautes del maestro Enrique, que ja havia treballat en les catedral de Burgos i Lleó. -Les obres es comencen a mitjans del segle XIII. -En 1258 s'estava construint la capçalera. Juan Pérez es l'encarregat d'acabar l'obra. -En 1288 la catedral s'obra al culte no estant acabada.

CATEDRAL DE LLEÓ

ORIGENS Època romana (segle II) La lejio VII Gemina havia construit termes i altres edificis públics Reconquesta cristiana Es converteixen en palau reial. 916 El rei Ordoño II expulsa als arabs i cedeix els terrenys per construir una catedral. S. XI El bisbe Don Pelayo construeix una basílica.

CATEDRAL DE LLEÓ

1067 La catedral queda devastada Doña Urraca (1109-1126) Comença la reconstrucció. 1188 Alfons IX convoca les Corts de Lleó donada le greu situació económica. 1205 Comença la tercera reconstrucció

CATEDRAL DE LLEÓ

ASPECTES BÀSICS Església construïda en pedra, formigó i vidre. Utilització de murs, arcs ogivals, pilars, volta de creueria, contraforts i arcbotants.

CATEDRAL DE LLEÓ

ANÀLISI FORMAL ESPAI INTERIOR Planta de creu llatina de tres naus de cinc trams - Nau central molt més alta que les laterals - Capçalera molt gran (macrocefàlia) - Transsepte de tres naus - Absis de dos trams rectes amb cinc capelles Dues torres Façana amb tres portes.

CATEDRAL DE LLEÓ

Capçalera

Transsepte

Capelles Deambulatori Creuer

Nau central Naus laterals

ANÀLISI FORMAL ESPAI INTERIOR

CATEDRAL DE LLEÓ

CATEDRAL DE LLEÓ

Claristori Trifori Tribuna Arcades

Catedral de Laon Catedral de Lleó

CATEDRAL DE LLEÓ

Pilars rodons adosats a les mitges columnes. -arrenquen els arcs No hi han murs. Voltes de creueria. Sostre a 30 metres.

CATEDRAL DE LLEÓ

VITRALL 737 vitralls. 1200 m2 Absis Arbre de Jesé Costat nord Antic testament Costat sud Nou testament

CATEDRAL DE LLEÓ VITRALL 1800 m2 3 rosetons de 8 metres de ø. 31 finestrals alts de 12 metres de 4 espais amb 2 lancetes i 83 roses polibulades 48 finestrals i 18 roses en les naus laterals 37 finestrals del trifori de 31/2 m

CATEDRAL DE LLEÓ

Situat al darrera de l'altar trobem el sepulcre del rei Ordoño II. Va ser construït en dues etapes ben diferenciades. L'estàtua jacent i les imatges del timpà, que representen la Crucifixió i el Davallament de la Creu, així com a Crist acompanyat per àngels i profetes van ser esculpides en el segle XIII. Posteriorment es va ampliar la decoració en el segle XV en estil flamenc.

CATEDRAL DE LLEÓ Torre de la reina. Segle XIII

CATEDRAL DE LLEÓ

ESPAI EXTERIOR

Triple portalada ogival

Entrada

Trifori

Rosassa

Gablet Torres quadrades

Vitralls; representen a la Verge

CATEDRAL DE LLEÓ

Gablet

Rossasa

Pinacles

CATEDRAL DE LLEÓ

Arcbotant Element estructural exterior amb forma de mig arc que recull la presssió en el começament de la volta i la transmet al contrafort adossat al mur de la nau lateral.

Arcbotant

Contrafort

CATEDRAL DE LLEÓ

Façana amb tres portes

Portalada central 1270 -dedicada al Judici final. -Cris Varón de Dolores. -dintell amb Sant Miquel. -arquivoltes amb escenes escatològiques.

Pòrtic abocinat amb riques decoracionsescultòtiques. Hi van traballar: El maestre Enrique Juan Pérez Pedro Cibriánez

CATEDRAL DE LLEÓ

Torre de Las Campanas -és la més antiga -reminiscències romàniques -aspecte més robust

Torre del Reloj -és la més moderna -grans finestrals -estructura més complexa -acabament en forma d'agulla

TORRES

CATEDRAL DE LLEÓ

ESTIL Edifici característic del Gòtic - gran lluminositat interior. - planta copiada de la catedral de Reïms. - façana principal influenciada per la catedral de Chartres. - decoració escultórica hèrencia de l'estil septentrional frances.

CATEDRAL DE LLEÓ

FUNCIÓ Religiosa Edifici concebut per la pràctica de la religió cristiana.

CATEDRAL DE LLEÓ

Tema 10: Art gòtic

Documents

Transcript of Tema 10: Art gòtic