ART GÒTIC

Berta Gómez i Ingrid Junkersfled

REFERENTS HISTÒRICS

• Es caracteritza per grans canvis socials i econòmics

• A finals del s. XII i durant el XIII es produeix un creixement de la població i de la producció agrària gràcies a nous avenços tècnics.

• Apareix una nova classe social ,la burgesia.

• Greu crisi demogràfica provocada per la “Pesta Negra” ç

• La revitalització de les ciutats i la burgesia comportarà la construcció de grans Catedrals per donar cabuda al nombre creixent de fidels i convertir-se en símbol de la nova puixança econòmica de les noves ciutats.

EVOLUCIÓ ARTÍSTICA

• -Període inicial: de transició entre el romànic i el gòtic (finals del XII i principis del XIII)

• - Període de Plenitud: predominen les formes esveltes, lleugeres i elegants. (s.XIII-XIV)

• - Gòtic Flamígen: fase de decadència, molta ornamentació i pèrdua d’harmonia. (S.XV)

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

El terme “gòtic” va ser introduït a mitjan segle XVI pels artistes renaixentistes, per referir-se a un tipus d’arquitectura medieval, un art inventat per les tribus godes, que havien estat la causa de la destrucció i l’oblit de la cultura clàssica i del llegat artístic de l’Imperi Romà.

Al segle XIX es defineix l’”estil gòtic”.

Es combinen temes religiosos i temes profans (civils y domèstics)

Reflexa els valors de les classes social burgesa.

Art essencialment urbà.

Té finalitat decorativa més que didàctica.

Naturalisme: representa una realitat proporcionada i tan realista como fos possible.

Obres de gran tamany; de dimensions monumentals.

L’ ARQUITECTURA

• La catedral, edifici paradigmàtic de l´arquitectura gòtica.

• Innovacions tècniques i constructives.

• Elements nous com l´arc apuntat o ogival i la volta de creueria.

• Planta molt característica

• L´alçat interior es divideix en tres nivells.

• Es diferencien els edificis religiosos i els edificis civils.

ESTRUCTURA

PLANTA

EDIFICIS RELIGIOSOS

Segona meitat del segle XII, al nord de frança sorgeixen les primeres catedrals gòtiques: model anomenat gòtic septentrional o francès.

Te gran importància a la verticalitat de l’edifici i la lluminositat de l’interior.

Aquest model va ser seguit a Castella, Anglaterra i Alemanya.

Mitjan segle XIII, sorgeix el gòtic radiant

Catedral de Notre-Dame

Posteriorment al segle XV i XVI, la treceria, les voltes i l’hórnamentació es van complicar fins a generar l'anomena't gòtic flamíguer.

A Italia mai no es va acceptar el model francès, però recollien influencia de la transició de l’arquitectura italiana del Romànic al Renaixement i recollien tradició clàssica i bizantina.

A la segona meitat del segle XIII, sorgeix al sud de França el model gòtic meridional.

Tendeix a potenciar ela línia horitzontal, prefereix una nau única i ampla sense transsepte.

Els contraforts aguanten la pressió de les grans voltes de creueria.

Els murs interiors estan desproveïts de decoració, mentre que a l’exterior els elements superflus es redueixen a la mínima expressió.

EDIFICIS CIVILS

• Gran importància a partir del segle XIV.

• L’ ús del arc apuntat i de la volta de creueria facilitaven els treballs de construcció.

• El gòtic civil, va anar complicant cada vegada més les estructures arcs i voltes i les ornamentacions.

• Obres remarcables: El castell de Manzanares el Real (Madrid) i de Bellver(Palma)

MANZANARES EL REAL

BELLVER

HUMANITZACIÓ DE L’ESCULTURA

Te l’origen a França, durant el segle XII i XIII.

L'escultura es va convertir el l’element principal d’ornamentació de les façanes, anomenant portalada reial.

Les figures escultòriques s’humanitzen a traves de recursos deferents:

d) l’estilització i l’arrodoniment de les línies.

e) L’elegància dels moviments.

f) La captació d’un cert naturalisme en els gestos i en l’expreció dels rostres.

g) Una preocupació per la corporeïtat i la volumetria dels vestits i dels cossos.

Les escultures exemptes s’anomenen estàtues columna.

Tenen un sentit narratiu molt accentuat en la composició i en les figures.

L'escultura es fa totalment autònoma al segle XV, amb l’aparició de retaules escultòrics de caràcter monumental i la proliferació de les imatge de devoció exemptes i sepulcres.

Els materials son de fusta, pedra o alabastre, normalment policromats i daurats, s'hi observa forta preocupació pel realisme i un major interès per la individualització dels rostres i pels detalls.

Representants: Nicolas, Giovanni i Andrea Pisano i Claus Sluter.

DIVERSITAT PICTÒRICA

• Abandonament progressiu de la pintura mural de frescos, i es van generalitzar la pintura sobre fusta (retaules) i pintura de vitralls.

• Un gran auge la miniatura.

• Els temes principalment eren religiosos.

• Es va caracteritzar, per la plasmació d´un cànon i unes proporcions naturals, carregades d´una gran expressivitat facial i gestual a les figures.

• Es poden distingir quatre estils.

ESTIL FRANCOGÒTIC O LINEAL

• Darreria del segle XII- segle XIII.

• Nascut a les corts franceses de París i Borgonya.

• Gran influència de l´art dels vitralls i de la miniatura.

• Es caracteritza per un predomini de línia sobre el color.

• Figures amb menys hieratisme pero segueixen sense tenir volum.

• Destaquen, la Sainte Chapelle a París, vitralls de la catredal de Lleó a Espanya.

Sainte Chapelle a París

Catedral de Canterbury

ESTIL ITALOGÒTIC• 1250-1400

• Iniciat a Itàlia.

• Monumentalitat, simetria i hieratisme, que es va anar mesclant amb un cert naturalisme.

• Una pintura de colors clars, amb predomini de la línia corba i sinuosa.

• Cerca del volum en les figures i la voluntat comunicativa a través del gest i la mirada.

• La producció de l’estil italogòtic va estar dividida en dos centres artístics: Sienna, on va destacar Duccio i Simone Martini i Florència on ressalta Cimbaue i Giotto.

• La corona d’Aragó va ser un altre centre important de la pintura italogòtica, Ferrer Bassa i Pere Serra, artistes més representatius.

Capella de Scrovegni de Giotto

ESTIL INTERNACIONAL O CORTESÀ

• 1375-1425.

• Desenvolupat en l´ambient de les principals corts europees.

• Aquesta pintura va saber equilibrar l´estilització pròpia del gòtic lineal francès amb el sentit naturalista desenvolupat pels pintors italians.

• Una conjunció brillant de formes/figures aristocràtiques elegants amb detalls naturalistes delicats i anecdòtics.

• Fons daurats i ambientacions paisatgístiques amb una gran intensitat cromàtica.

• Destacats: Gentile Da Fabriano, els germans Limburg i el flamenc Robert Campin.

GERMANS LIMBURG

Aquesta escola, fa referida fonamentalment als països Baixos i Flandès.

Segle XV.

El perfeccionament de la pintura a l’oli va permetre representar la realitat amb un grau excepcional del detallisme i obtenir lluminositats inèdites fins aleshores.

Característiques: absència de moviment i l’ús d’un fort simbolisme.

Temes religiosos i profans i un gran interès pel retrat.

Artistes: Jan VAN EYCK, HUBERT, VAN DER WEYDEN i BERMEJO:

ESCOLA FLAMENCA

OBRES

• CATREDAL DE CHARTRES.

• MARE DE DÉU DE SALLENT.

• TRÍPTIC D’EL JARDÍ DE LES DELÍCIES.

CATEDRAL DE CHARTRES

Mare de Déu

de Sallent de

Sanaüja

TRÍPTIC D´EL JARDÍ DE LES DELÍCIES