Apunts interadministratius 2ona sessió

L’administració electrònica: la llei d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics

[email protected]

mailto:[email protected]

Recordatori:E-Administració. Definicions

Erkki Liikanen: l'ús de tecnologies de la

informació i la comunicació en les administracions públiques, juntament amb un canvi organitzatiu i noves capacitats per tal de millorar els serveis públics i els processos democràtics i reforçar el suport a les polítiques públiques

Recordatori: Context de la llei 11/2007

Context i realitat social i econòmica Centralitat de les TIC

Àmbit social i polític Àmbit econòmic i comercial Àmbit personal: educació, salut, treball,

relacions personals Relacions amb les Administracions Públiques

Agenda de temes que incorpora la Llei Oportunitat per a la modernització de

processos i mètodes de treball (art. 103 de la Constitució)

Simplificació administrativa Participació electrònica

Recordatori: Conjurant el reduccionisme (2)

La LAECSP no regula només el règim jurídic de l’administració electrònica, ni és només una qüestió de portals i tràmits electrònics

Introdueix, si bé de manera molt general, pautes de modernització administrativa [interoperabilitat]

Eficiència i reducció de costos Simplificació administrativa Xarxa integrada d’atenció al ciutadà

Recordatori: e-Govern: visió general

Definició: es denomina governança electrònica a la utilització de tecnologies de la informació i les comunicacions (TICs) per millorar les activitats i prestacions de les organitzacions del sector públic en tres dominis o àmbits essencials: [+]

Els processos administratius i les relacions interadministratives

La interacció amb la ciutadania Les relacions amb les empreses

Recordatori: Processos administratius

Objectiu: millorar el funcionament intern del sector públic en els següents aspectes:

Eficàcia i eficiència: objectius i costos, i temps

Gestió de processos: planificació, avaluació i control dels recursos

Articulacions i interoperabilitat institucional i administrativa

Recordatori: Interacció amb la ciutadania [ii]

Àmbits d’actuació i avantatges: Serveis d’informació: informació

pràctica de qualitat, ordenada i classificada

Serveis de comunicació: millorar la interacció amb els ciutadans (correu, sms, subscripcions, foros…) [+]

Serveis de transacció: gestió de productes o serveis en línia, com és ara la presentació de dades i documents, la tramitació d’assumptes, participació (enquestes, votacions, etc.)

Recordatori: Relacions amb empreses

Objectiu: obrir nous canals de comunicació i de relació entre els sectors públic i privat [administració relacional]

Àmbits d’actuació i avantatges: Prestació de serveis telemàtics de

qualitat a les empreses (declaracions, impostos, etc.)

Obre noves possibilitats de negoci per a les empreses (satisfer la demanda, contractació, etc.)

Afavoreix el desenvolupament econòmic

Recordatori: El desenvolupament de l’AE

Recordatori: L’Agenda de Lisboa

“La Unión se ha fijado hoy un nuevo objetivo estratégico para la próxima década: convertirse en la economía basada en el conocimiento más competitiva y dinámica del mundo, capaz de crecer económicamente de manera sostenible con más y mejores empleos y con mayor cohesión social”

En resum:1. Creixement econòmic sostenible2. Manteniment i modernització del

model social europeu

Recordatori: La societat del coneixement

Característiques econòmiques: Paradigma que defineix el que és el

motor principal del creixement econòmic

L’activitat econòmica se concentra en la creació, manipulació i distribució d’informació

Productivitat basada en la informació i el coneixement

L’activitat econòmica migra del món físic al món virtual

Formació integral: el capital intel·lectual

Recordatori: La Iniciativa i2010 (juny, 2005)

Iniciativa de la Comissió d’1 de juny “i2010: Una Sociedad de Información Europea para el crecimiento y el empleo”

Objectiu: impulsar el creixement i l’ocupació (estratègia de Lisboa renovada)

Contingut: és una estratègia global per modernitzar i desplegar tots els instruments de la política de la Unió per estimular el desenvolupament de l’economia digital

Recordatori: La Iniciativa i2010 (novembre, 2005)

Declaració Ministerial de Manchester, de 24 de novembre de 2005,“Transformando los servicios públicos”

Què és? El marc estratègic per desenvolupar l’e-Govern els propers 5 anys

Objectius (direcció estratègica): Ningún ciudadano se deja atrás Gobierno efectivo y eficiente Servicios europeos de gran impacto (ex.

Contractació pública) Acceso sencillo y seguro para los servicios

públicos en línea

Recordatori: La Iniciativa i2010 i el Pla d’Acció d’e-G

La Comissió, el 25 d’abril de 2006, adopta el “Plan de Acción i2010 de “e-Government”: Acelerando la Administración Electrónica en Europa para el beneficio de todos” , inspirat en la DMM

Què és? un full de ruta per proporcionar directrius als països membres per desenvolupar l’Administració electrònica

Premissa: unes AP eficients son condició necessària per aconseguir el camí de la competitivitat i la innovació

Recordatori: Pla de desenvolupament AGE: elements

Acord del Consell de Ministres, de 28 de desembre de 2007, d’aprovació del Pla de desenvolupament de la LAECSP.

Pla estratègic Objectius Estratègies

Serveis centrats en el ciutadà Adequació dels procediments a la Llei Infraestructures i serveis comuns Accions horitzontals

Pla d’actuacions

Recordatori: Pla estratègic: objectius

Fer efectiu el dret dels ciutadans a relacionar-se electrònicament amb les Administracions Públiques

Aconseguir major nivell de proactivitat, respectant les normes relatives a l’accessibilitat, la neutralitat tecnològica i el multilingüisme

Redisseny dels procediments Simplificació i reducció de les

càrregues administrativesAccés global (portals integrats)

Recordatori: Línies estratègiques i actuacions (1)

Serveis centrats en el ciutadà Xarxa 060 Finestretes úniques sectorials

Finestreta única d’I+D+i Finestreta única «Directiva de serveis»

e-Inclusió Mesures contra les bretxes digitals

Participació ciutadana Pla de transparència i participació

electrònica Creació de seus electròniques Difusió dels serveis electrònics

Recordatori: Pla estratègic per a la implantació de l’Administració Electrònica, 2005-2008

P1. Nou portal de la CAIB

P2. Administració Electrònica

P3. Tramitació electrònica i Workflow

P4. Accés multicanal i mobilitat

P5. Sistemes d’informació a la direcció

P6. Coordinació i interoperabilitat

P7. Democràcia Electrònica

P8. Suport a la implantació

P9. Projectes singulars

La Direcció General de Tecnologia i Comunicacions, integrada dins de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació, impulsà el Pla Estratègic d'Implantació de l'Administració Electrònica a les Illes Balears. Les fites més destacades són les següents:

Nivells d’adaptació a la LAECSPNivel

lAdaptaci

óAccions sobre el

procediment

0 Nul·laNo s’ha publicat informació electrònica

1 Molt baixaS’ha publicat informació electrònica

2 BaixaInformació i descàrrega de formulari d’iniciació

3 Parcial Iniciació electrònica

4 TotalFinalització electrònica, pagaments,…

5Proactivita

tInteracció, alertes personals, preemplenament de dades,…

La necessitat d’una llei d’administració electrònica

Cap a una administració accessible Millora del servei al ciutadà =

proximitat i accessibilitat Objectiu: superar la barrera més

primària: el temps i l’espai Aquesta no té raó de ser, des del punt

de vista tecnològic, però les TICs poden crear altres barreres

L’Administració se deslocalitza i està accessible 24 hores, durant els 365 dies de l’any, sense cues ni esperes

Pas important per a la plena integració de persones amb dificultats per accedir presencialment

La LAECSP: situació de partida

Diferents tipus de barreres i riscos: Associades al lideratge i a la visió de

les organitzacions Financeras i econòmiques Resistències en el si de les pròpies

organitzacions, poca flexibilitat D’accés, d’habilitats i d’ús Tècniques i de disseny Legals: marc legal de garanties,

especialment pel que fa a la seguretat i privacitat

La LAECSP: antecedents

Legislació i regulació LRJAP i PAC [art. 45] LSSI y CE, de 11 de julio de 2002 Identitat i acreditació de voluntat Àmbit autonòmic i local

Els Plans de Modernització autonòmics i locals

Ajuntament de Barcelona ORAE (gener, 2006)

Ajuntament de PalmaEl Pla de Modernització de l’AGE

Objectius Components

Llei de firma electrònica

Ley 59/2003, de 19 de diciembre Aportar la mateixa funcionalitat que aporta

la firma manuscrita Satisfer la necessitat de firmar un document

per part de persones que no coincideixen físicament i que ho faran sense coincidir en el temps

Garantir la identitat del firmant i que el document no s’ha modificat després de la firma

Garantir la propietat del no repudi, que jurídicament implica que el firmant no pugui negar que ha firmat

La LAECSP: antecedents

ORAE (gener, 2006). Objectius: Determinar els drets i els deures dels

ciutadans Regular les condicions, les garanties i els

efectes jurídics de la utilització dels mitjans electrònics

Establir els principis generals d'actuació de l'Administració municipal en aquesta matèria

Donar seguretat jurídica als serveis municipals d'informació, consulta, tramitació i participació

Desenvolupar el model d'Administració electrònica de Barcelona, tot avançant en l'orientació de servei al ciutadà

MÉS INFORMACIÓ SOBRE AQUEST TEMA

Ordenança reguladora de l’Administració electrònica. Aj. Barcelona. http://www.bcn.es/orae/html/welcome.htm

http://www.bcn.es/orae/html/welcome.htm

La LAECSP: context

Plan de Medidas 2006-2008 para la mejora de la Administración

Legislació de “bases” Estatut Bàsic de l’empleat públic Llei d’Administració electrònica

Plans de simplificació administrativa Avaluació de polítiques públiques Plans d’acció sectorials

MÉS INFORMACIÓ SOBRE AQUEST TEMA

Plan de Medidas 2006-2008 para la mejora de la Administraciónhttp://www.map.es/iniciativas/mejora_de_la_administracion_general_del_estado/

moderniza.html

http://www.map.es/iniciativas/mejora_de_la_administracion_general_del_estado/moderniza.html







Llei d‘accés electrònic dels ciutadans als serveis públics (LAECSP)principis i esquema de continguts

La LAECSP: antecedents [LRJAP i PAC]

La previsió de l’art. 45 de la LRJAP i PAC

Las Administraciones Públicas impulsarán el empleo y aplicación de las técnicas y medios electrónicos, informáticos y telemáticos, para el desarrollo de su actividad y el ejercicio de sus competencias

Precepte actualment insuficient: Interpretació i garanties jurídiques

(nivell tecnològic) Discrecionalitat i facultativitat

La LAECSP. Estructura EXPOSICIÓ DE MOTIUS (5) TÍTOL PRELIMINAR. De l'àmbit d'aplicació i els

principis generals TÍTOL I. Drets dels ciutadans a relacionar-se amb

les administracions públiques per mitjans electrònics

TÍTOL II. Règim jurídic de l'administració electrònica

TÍTOL III. De la gestió electrònica dels procediments

TÍTOL IV. Cooperació entre administracions per a l'impuls de l'administració electrònica

DISPOSICIONS ADDICIONALS DISPOSICIONS FINALS ANNEX

LAECSP. Títol preliminar

Objecte La present Llei reconeix el dret dels ciutadans

a relacionar-se amb les Administracions Públiques per mitjans electrònics i regula els aspectes bàsics de la utilització de les tecnologies de la informació en l'activitat administrativa, en les relacions entre les Administracions Públiques, així com en les relacions dels ciutadans amb les mateixes amb la finalitat de garantir els seus drets, un tractament comú davant seu i la validesa i eficàcia de l'activitat administrativa en condicions de seguretat jurídica

La LAECSP. Títol preliminar

Àmbit d’aplicació Subjectiu: Administracions

Públiques de l'art. 2. de la Llei 30/1992

Objectiu: ús de les TIC en l'activitat administrativa, en les relacions amb els ciutadans i empreses i en les relacions inter e intraadministrativas

La LAECSP. Principis generals art 4 Garantia de privacitat i intimitat Lorg 15/1999 PD Igualtat i no discriminació, específicament en

l’elecció de la forma del procediment i del canal disponible

Accessibilitat universal a la informació i els serveis Legalitat i integritat de les garanties jurídiques Cooperació i interoperabilitat Proporcionalitat en seguretat i dades requerides Qualitat i responsabilitat de serveis Neutralitat tecnològica i adaptabilitat teconològica Simplificació administrativa: temps i actes Transparència i publicitat

La LAECSP. Principis generals

Privacitat i intimitatEl progressiu accés electrònic a les Administracions Públiques planteja la qüestió de la privacitat de les dades que es faciliten en relació a un expedient concret. Principis:

Ley Orgánica de PDCP “Cada document està vinculat a un

procediment i expedient concrets” Les AP no poden “bussejar” en els

arxius, registres o expedients distints


Igualtat i no discriminació (principi/dret)

A accedir als serveis i prestacions públiques a través del canal o mitjà de la seva elecció, entre els quals en cada moment resultin disponibles. Principis:

No es pot imposar la tramitació íntegrament electrònica amb caràcter general, malgrat s’hi hagi iniciat

Més d’un interessat pot pretendre legítimament la tramitació convencional

Es pot imposar per a determinats assumptes


Accessibilitat universal A través de sistemes que permetin

obtenir els serveis de manera segura i comprensible, garantint especialment l'accessibilitat universal i el disseny per a tots dels suports, canals i entorns per tal que totes les persones puguin exercir els seus drets en igualtat de condicions, incorporant les característiques necessàries per garantir l'accessibilitat d'aquells col·lectius que ho requereixin


Legalitat i integritat de les garanties jurídiques

Manteniment de la integritat de les garanties jurídiques dels ciutadans davant les Administracions Públiques establertes a la Llei 30/1992, de RJAP i PAC

T. III Dels interessats T. IV De l’ activitat de les AP T. V De les disposicions i actes admius T. VI De les disposicions grals sobre els

procediments administratius T. VII De la revisió dels actes en via

admva


Cooperació i interoperabilitat Reconeixement mutu dels documents

electrònics i dels mitjans d'identificació i autenticació que s'ajustin a allò disposat en la present Llei

Societat xarxa i deslocalització S’adopta el punt de vista del ciutadà:

opacitat competencial vs transparència en la tramitació [El P.A.U]

Vinculació de portals i serveis administratius

Portals multicanals integrats de serveis multiadministració

Esquema Nacional d’Interoperabilitat


Seguretat i proporcionalitat Per a un accés segur, s’exigirà el

mateix nivell de garanties que per mitjans tradicionals

No obstant, aquest nivell de garanties de seguretat no podrà ser excessiu sinó proporcional a la naturalesa del tràmit o actuació en qüestió


Qualitat i responsabilitat Veracitat i autenticitat de les

informacions i serveis oferts per les Administracions Públiques a través de mitjans electrònics

Establiment de tipologia de serveis, definint les seves característiques

Previsions sobre la preparació dels empleats públics (formació, etc.)


Neutralitat tecnològica Cada tecnologia pot ser apta per una

funció segons la seva fiabilitat i les seves propietats

Estàndards oberts així com, en el seu cas i de manera complementària, estàndards que siguin d'ús generalitzat pels ciutadans

Aposta per la multicanalitat. Diverses plataformes (PC/internet; SMS; TDT…) i entorns

No es regula l’ús del software lliure en el si de les Administracions Públiques


Simplificació administrativa S'han de reduir de manera

substancial els temps i terminis dels procediments administratius, aconseguint una major eficàcia i eficiència en l'activitat administrativa

Transparència i publicitat Màxima difusió, publicitat i

transparència de les actuacions administratives

LAECSP. Títol I Drets dels ciutadans Es reconeix als ciutadans el dret a

relacionar-se amb les Administracions Públiques utilitzant mitjans electrònics per a l'exercici dels drets previstos a l'article 35 de la Llei 30/1992, […], així com per obtenir informacions, realitzar consultes i al·legacions, formular sol·licituds, manifestar consentiment, entaular pretensions, efectuar pagaments, realitzar transaccions i oposar-se a les resolucions i actes administratius

Catàleg de drets menors : qualssevol que reconegui l’ ordenament jurídic pex. Llei 3/2003 de RJA de la CAIB

La LAECSP. Defensa de los derechos de los ciudadanos art 7

En l'Administració General de l'Estat, es crea la figura del Defensor de l'usuari de l'administració electrònica, que vetllarà per la garantia dels drets reconeguts als ciutadans en la present Llei […]

El Defensor de l'usuari de l'administració electrònica elaborarà, amb caràcter anual, un informe que s'elevarà al Consell de Ministres i es remetrà al Congrés dels Diputats. L'esmentat informe contindrà una anàlisi de les queixes i suggeriment rebudes així com la proposta de les actuacions i mesures a adoptar en relació amb allò previst a l'apartat 1 d'aquest article

La LAECSP. Garantia del servei

Garantia de prestació dels serveis Sistema multicanal, com a mínim la prestació

serà presencial, telefònica i per internet Accés gratuït als serveis electrònics,

preferentment a les oficines d’atenció al ciutadà, amb assistència i orientació sobre la seva utilització, bé a càrrec del personal de les oficines que s'ubiquin o bé per sistemes incorporats al propi mitjà o instrument

Punts d'accés electrònic i Punt d'accés general de l'Administració General de l'Estat

La LAECSP. Transmissió de dades Per a un eficaç exercici del dret

reconegut en l'apartat 6.2.b) –no aportar

dades en poder d’altres admons-, cada Administració haurà de facilitar l'accés de les restants Administracions Públiques a les dades relatives als interessats que obrin en el seu poder i es trobin en suport electrònic

L'accés a les dades de caràcter personal estarà, a més, condicionat al compliment de les condicions establertes a l'article 6.2.b) de la present Llei –consentiment per recabar dades Lorg15/1999-

Llei d‘accés electrònic dels ciutadans als serveis públics (LAECSP)

Règim jurídic de l’ administració electrònica

LAECSP. Títol II Règim Jurídic de l’administració electrònica. Capítol 1: Seu electrònica

Regulació del concepte de seu electrònica

És el lloc oficial (direcció electrònica) de prestació de serveis i relació amb els ciutadans

Disposaran de sistemes segurs per garantir la identificació

La informació que s’hi publiqui ha de respectar els estàndards d’accessibilitat

La publicació a les seus d’actes i disposicions tendrà el mateix valor que l’atribuït a les publicacions dels respectius diaris oficials

La publicació a la seu electrònica pot substituir o complementar el tauló d’ anuncis

LAECSP. Títol II Règim Jurídic de l’administració electrònica. Capítol 2: Identificació i autenticació

Formes d’ identificació ciutadans: Sistemes de signatura electrònica que

aseguren identitat participants i autenticitat documents Mètode criptogràfic que associa la identitat d’ una

persona/equip informàtic al missatge o document Llei 59/2003 de signatura electrònica

DNI electrònic Sistemes de signatura electrònica avançada:

certificats electrònics reconeguts per les AP Altres sistemes: prèvia justificació i no

repudi; claus concertades a un registre previ

LAECSP. Títol II Règim Jurídic de l’administració electrònica. Capítol 2: Identificació i autenticació

Formes d’identificació de les administracions:

Sistemes de signatura electrònica per a l’actuació administrativa automatitzada:

segell electrònic de l’ administració (NIF i denominació de l’ administració)

Còdi segur de verificació vinculat a la unitat i que permet l’ accés a la documentació a la seu electrònica

Signatura electrònica del personal al servei de les AP

Cada administració proveirà de sistemes de signatura o poden fer servir el DNI-e

Intercanvi electrònic de dades dins entorns tancats de comunicació Diferents administracions per conveni Interoperabilitat

Els registres accessibles electrònicament podran ser:

Registres electrònics, corresponents a sistemes o aplicacions per a la recepció i gestió automatitzada de procediments

Oficines Virtuals de Registre, per a presentació general de sol·licituds, escrits i comunicacions d’acord amb l’art. 38 de la LRJAP i PAC

Registre general i auxiliars Suport informàtic Registre hora entrada i sortida Còpia segellada Interoperabilitat per a la transmissió

telemàtica de seients registrals

Títol II Règim Jurídic de l’administració electrònica Capítol 3: Registres electrònics, comunicacions i notificacions

Títol II Règim Jurídic de l’adimnistració electrònica Capítol 3: Registres electrònics, comunicacions i notificacions

Els registres accessibles electrònicament: Han de permetre la presentació d’escrits i

sol·licituds tots els dies, durant les 24 hores Se regiran per la data i hora oficial de la

seu, visible i segura Còmput de terminis: la recepció en dia

inhàbil s’entendrà efectuada a primera hora del primer hàbil

En el cas de l’OVR, s’emetrà automàticament un rebut acreditatiu que ha de contenir:

Les dades proporcionades La data i hora de presentació El número d’entrada en el registre

Les comunicacions Dret a elegir “en tot moment” la forma de

comunicar-se, sigui o no electrònica Les AP se comunicaran electrònicament amb

els ciutadans si ho han sol·licitat o ho han consentit expressament

Seran vàlides si hi ha constància: de la transmissió i recepció de les dates i de la seva integritat de la identificació del remitent i del destinatari

Els requisits de seguretat han de ser apropiats i proporcionals al caràcter de les dades

Títol II Règim Jurídic de l’administració electrònica Capítol 3: Registres electrònics, comunicacions i notificacions

Les notificacions electròniques Perquè se practiqui, l’interessat ho ha d’haver indicat o

consentit expressament Per a la seva eficàcia s’ha de disposar d’una direcció

electrònica habilitada Ha d’acreditar

Data i hora de la recepció a l’adreça facilitada Data i hora de la recepció i/o descàrrega de la

notificació, que iniciarà el còmput Si se té constància de la recepció i han transcorregut

15 dies naturals sense accedir al contingut, s’entendrà que la notificació s’ha rebujat i tendrà els efectes prevists a l’art. 59 - pràctica de la notificació- de la Llei 30/1992, tret que se comprovi la impossibilitat de l’accés:

Si l’ interessat rebutja la notificació es considerà efectuat el tràmit i s continuarà el procediment

Títol II Règim Jurídic de l’adiministració electrònica Capítol 3: Registres electrònics, comunicacions i notificacions

Impuls de la gestió d’expedients per mitjans electrònics però prèvia anàlisi dels aspectes següents (redisseny funcional):

Dotació de recursos Supressió o reducció de documents

(simplificació administrativa) Previsió dels instruments de participació i

informació (transparència) Reducció de terminis i temps de resposta Racionalització de la feina

LAECSP. Títol III Gestió electrònica dels procediments

Tramitació. Iniciació L’inici d’un procediment electrònic a

sol·licitud de l’interessat comportarà posar a la seva disposició (a la seu electrònica) els models i els sistemes que ho permetin, sense altres restriccions que les derivades de la seguretat i/o estàndards aplicables

Se poden aportar còpies digitalitzades de documents, amb firma electrònica (reserva/requeriment)

Sistemes normalitzats de validació


Tramitació. Instrucció La instrucció electrònica ha de garantir:

El control de temps i terminis La identificació dels responsables dels

tràmits i actuacions El respecte a l’ordre de tramitació dels

expedients Al·legacions i tràmit d’audiència d’acord

amb el que se disposa sobre: Validesa de les comunicacions Pràctica de notificacions


Tramitació. Accés i estat de tramitació Procediments totalment electrònics

Accés, restringit i prèvia identificació, a la informació sobre l’estat de tramitació

Relació d’actes realitzats, amb breu indicació del contingut

Data de realització Resta de procediments

Habilitació de serveis electrònics que, com a mínim, informin de la fase en què se troba el procediment i l’òrgan o unitat responsable


Tramitació. L’expedient electrònic Conjunt de documents electrònics

corresponents a un procediment administratiu, amb independència del tipus d’informació que contenguin (imatges, converses, missatges de mòbil…)

Foliat i índex electrònic, que ha de garantir la identificació, la integritat i la possibilitat de recuperar l’expedient

Un mateix document pot formar part de varis expedients

Remissió d’expedients se pot substituir per l’expedient electrònic


Tramitació. TerminacióLa resolució d’un procediment

electrònic ha de garantir la identitat i competència de l’òrgan mitjançant l’ús dels certificats regulats a la mateixa llei



Cooperació entre administracions per a l’impuls de l’administració electrònica

Llei Administració electrònica Cooperació entre administracions

Comitè sectorial d’administració electrònica:

Depen de la conferència sectorial d’AAPP

Òrgan tècnic de cooperació de l’AGE, les CC.AA, i les CCLL en matèria d’ administració electrònica

Funcions Compatibilitat i interoperabilitat dels sistemes Preparar plans conjunts d’ actuació Discreccionalitat per invitar agents socials a

participar-hi


Interoperabilitat (art 41): Les AP utilitzaran les TIC en les seves

relacions amb els ciutadans i entre elles, fent servir eines informàtiques, tecnològiques, organitzatives i de seguretat, que garanteixin un correcte nivell d’interoperabilitat tècnica, semàntica i organitzativa i evitin la discriminació dels ciutadans per raó d’elecció tecnològica


Desenvolupament de la Interoperabilitat:

Esquema Nacional d’Interoperabilitat Conjunt de criteris i recomanacions en matèria

de seguretat, conservació i normalització de la informació, dels formats i de les aplicacions

Esquema Nacional de Seguretat Política de seguretat en la utilització de

sistemes electrònics A desenvolupar per RD i a proposta de la

conferència sectorial d’AP Tindrà en compte les recomanacions de la UE i

la situació tecnològiques de totes les AP i els serveis electrònics existents


Xarxa de comunicacions de les AP espanyoles L’AGE, les CA, les CL així com els consorcis i

altres entitats de cooperació constituïts, incorporaran les tecnologies necessàries per possibilitar la interconnexió de les seves xarxes

Finalitat de crear una xarxa de comunicacions que interconnexioni els sistemes d’informació de les AP espanyoles i permeti l’intercanvi d’ informació i serveis entre les mateixes així com la interconnexió amb les xarxes de la UE i dels seus estats membres

Mecanisme per evitar dues velocitats en la transició a l’administració electrònica espanyola


Xarxa integrada d’ atenció al ciutadà Les AP subscriuran convenis de

col·laboració amb l’objecte d’articular mesures i instruments per a la implantació de finestretes úniques per a què els ciutadans puguin fer efectiu el dret de l’art. 6.3 per obtenir informació amb mitjans electrònics

2on Pla de Qualitat del Govern: Sistema Integral d’Informació i Atenció a la Ciutadania

Llei Administració electrònica Transferència de tecnologies

Reutilització d’aplicacions de l’administració Les AA.PP. Són titulars de drets de propietat

intelectual d’aplicacions; Desenvolupades pels seus propis serveis Externalitzades i contractades

Les podran posar a disposició de qualsevol altra administració sense contraprestació o conveni previ

Aquestes aplicacions seran declarades font oberta si així se deriva una major trasnparència de funcionament de les AP o incrementi la incorporació de la ciutadania a la societat del coneixement Mecanisme de l’AGE per nodrir tecnològicament

altres administracions i evitar dues velocitats en la transició a l’administració electrònica espanyola

Llei Administració electrònica Transferència de tecnologies

Hi haurà directoris actualitzats d’aplicacions per a la lliure reutilització

De conformitat amb l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat

De conformitat amb l’Esquema Nacional de Seguretat

L’ AGE mantindrà un centre de transferència per a la tecnologia amb un directori general d’ aplicacions per a la seva reutilització

Mecanisme de l’ AGE per nodrir tecnològicament altres administracions i liderar la tecnologia a emprar


Disposicions addicionals i finals

La LAECSP. Disposicions addicionals

PrimeraReunions virtuals d’òrgans

col·legiatsSegonaFormació dels empleats públics en

la utilització de mitjans electrònicsTerceraPla de mitjans en l’AGE

Pla estratègic Pla d’actuació

La LAECSP. Disposicions addicionals

Quarta Procediments especials en matèria de tributs,

seguretat social i estrangeria se regulen segons disposicions addicionals de la llei 30/1992

Cinquena Funció estadísticaSexta Se garanteix l’ús de les llengües oficials de l’estat

en les relacions electròniques segons la llei 30/1992

Les seus electròniques de qui el titular tingui competència sobre territoris de cooficialitat lingüística possibilitarà l’accés als continguts i serveis en les llengües corresponents

Cada administració determinarà el calendari pel compliment de la present disposició

La LAECSP. Disposicions finals

Primera Caràcter bàsic de la llei

Competència de l’estat sobre les bases del regimen jurídic de les AP i sobre el PAC

El titulo IV -cooperació entre administracions- serà d’aplicació a totes les AP

Segona Publicació en el BOE i amb els efectes

prevists a l’ art. 11.2 des de l’1 de gener de 2009


Tercera Adaptació de les AP a la llei

Els drets de l’art.6 podran ser exercits en el procediments ja adaptats sense prejudici d’aquesta disposició i cada AAPP mantindrà actualitzada la relació de procediments electrònics

A l’AGE els drets de l’art.6 podran ser exercits en la totalitat dels seus procediments i actuacions a partir del 31 de desembre de 2009


Tercera Adaptació de les AAPP

A les CA els drets de l’ art.6 podran ser exercits en la totalitat dels seus procediments de la seva competència a partir del 31 de desembre de 2009 sempre que les disponibilitats pressupostàries ho permetin

A les CL els drets de l’ art.6 podran ser exercits en la totalitat dels seus procediments de la seva competència a partir del 31 de desembre de 2009 sempre que les disponibilitats pressupostàries ho permetin. Els consells Insulars prestaran els serveis necessàris per garantir l’efectivitat del compliment de la llei en els municipis que no tinguin els recursos necessàris per lliurar-los electrònicament


Sexta Habilitació per a la regulació del

teletreball a l’AGESetena Desenvolupament reglamentari de

l’article 4.C relatiu al principi accessibilitat de la informació i serveis prestats electrònicament

Octava Entrada en vigor l’endemà de la

publicació al BOE, de data de 23 de juny de 2007.

El canvi de cultura organitzativa

oportunitats i limitacions

El canvi de cultura organitzativa Paradoxes de les AP actuals

Oferir més i millors serveis amb iguals (inclús amb menys) recursos

Coadjuvar al canvi cultural de comportaments (relacions amb ciutadans, amb empreses, entre administracions, etc.) tenint en compte que l’entorn administratiu no és sempre el més sensible a la introducció d’aquests canvis

Accelerar la incorporació de les TIC (un dels principals agents de creixement econòmic) partint d’una situació de cert endarreriment respecte de les possibilitats reals d’aplicació

Les TIC i la realitat de les AP

Plantejament: Les TIC no garanteixen per se la qualitat i/o la millora del funcionament i dels serveis de les Administracions Públiques. Exemples:

1. Estudi sobre les webs municipals; Illes Balears

2. Auditoria interna 2006; Ajuntament de Palma

3. Estudi sobre l’opinió ciutadana de les Administacions Públiques; La Rioja

Gestió de resistències i riscos

Objectiu: generar confiança en les TIC eliminant o reduint els riscos associats a la seva utilització:

Percepció de major fragilitat de la informació en suport electrònic pel que fa a l’accés, manipulació i destrucció

Por a la pèrdua de privacitat derivada de l’eficàcia de les TIC

Escassa transparència d’aquestes tecnologies

Gestió de resistències i riscos

La innovació tecnològica no sempre comporta la innovació organitzativa

Objectiu: generar un canvi organitzatiu simultàniament a la incorporació de les TICs:

Experiència www.cat365.org Problemes detectats en la relació entre els nous

i els vells processos i/o procediments: integració; fragmentació; superposició

Eficiència compromesa

http://www.cat365.org/



El Govern de les Illes Balears:

e-Administració, qualitat i canvi organitzatiu

Qualitat i administració electrònica El passat 31 d’agost de 2007 es va

aprovar el Segon Pla Estratègic de Qualitat del Govern de les Illes Balears (BOIB Núm. 135 de data de 06 de setembre de 2007)

Determina Bases sobre les que s’orienta la millora

contínua de les administracions de les Illes Especifica els atributs de la Direcció

General de Qualitat dels Serveis Crea el Grup de Treball del Sistema Integral

d’Informació i Atenció a la Ciutadania Modifica l’ adscripció, composició i funcions

de la Comissió Interdepartamental de Qualitat

Qualitat i administració electrònica El 2on Pla Estratègic de Qualitat del

Govern de les Illes Balears, indica 12 principis bàsics, dels quals;

¨9.- Innovació i tecnologia per a la majoria El treball de la innovació i l’ús de les noves tecnologies s’ hauran d’ orientar cap als processos clau i de més incidència en la nostra societat, aprofitant els canvis tecnològics per a la renovació de la manera de fer de les diferents unitats. A més, es promourà que el desenvolupament de la gestió de qualitat aprofiti els plantejaments del teletreball, la formació en línia…¨

Qualitat i administració electrònica Les atribucions de la Direcció General

de Qualitat dels Serveis (DGQS) són;

En matèria de modernització a) Dissenyar proposar, impulsar i fer el

seguiment de les polítiques de millora i modernització

f) Coordinar les actuacions transversals i corporatives

g) Elaborar propostes de projectes i actuacions de millora, incloses les telemàtiques amb relació amb els punts anteriors


de Qualitat dels Serveis (DGQS) són (II);

En matèria d’ ordenació dels procediments a) Impulsar l’ inventari de procediments

clau, amb major impacte amb la ciutadania b) Impulsar l’ elaboració d’ inventaris i

catàlegs de procediments c) Impulsar l’ elaboració de mapes de

processos d) Elaborar propostes de projectes i

actuacions de millora, incloses les telemàtiques


de Qualitat dels Serveis (DGQS) són (III);

En matèria de reconeixement a) Gestionar el Premi d’Excel·lència del

Govern en les categories de serveis públics b) Gestionar el Premi de Bones Pràctiques

Públiques c) Gestionar el Premi de Suggeriments dels

Empleats Públics d) Impulsar sistemes propis d’avaluació e) Elaborar propostes de projectes i

actuacions de millora, incloses les telemàtiques

Qualitat i administració electrònica Les atribucions de la Direcció General de

Qualitat dels Serveis (DGQS) són (IV);

En matèria d’anàlisi de la demanda i percepció dels usuaris i la ciutadania a) Elaborar enquestes de satisfacció b) Avaluar periòdicament el sistema de queixes i

suggeriments c) Gestionar el sistema de cartes de compromisos d) Sistema de mesurament periòdic dels índexs de

qualitat dels serveis f) Avaluar periòdicament el Sistema d’ informació i

atenció a la ciutadania g) Elaborar propostes de millora, incloses les

telemàtique

Qualita i administració electrònica Comissió Interdepartamental de Qualitat

Amb representació de totes les conselleries Garanteix la participació del nivell polític del Govern i la

coordinació i impuls del PEQ

Grup de treball del Sistema Integral d’Informació i Atenció a la Ciutadania Adscrit a Presidència i té com a vocals a;

Dtor Gral de Tecnologies de la Informació Dtor Gral de Funció Pública

¨El conjunt de punts, registres, oficines i serveis en què es presta informació i atenció a la ciutadania, tant general com especialitzada i independentment de l’estructura jeràrquica i del tipus de prestació -personal, telefònica, telemàtica- s’ha de concebre com un sol sistema integrat que pugui donar resposta coherent i de qualitat. Aquest àmbit necessita un impuls específic…¨

El Govern de les Illes Balears Organització pública complexa creada l’any 1983

arran de l’aprovació del primer Estatu d’autonomia

Format per Presidència 14 conselleries 79 direccions i secretaries generals 45 entitats autònomes, empreses públiques i

fundacions

Treballen 25.000 empleats públics 12.000 àmbit de salut 11.000 docència no universitària

450 grans i mitjans centres de treball

3.320.000.000 € de pressupost per a l’any 2008

Pla Estratègic de Qualitat del Govern ¨El PEQ vol ser l’instrument que serveixi per

determinar, desenvolupar i avaluar les línies estratègiques i les accions que permetin difondre els valors i els principis de la qualitat pública en el Govern de les Illes Balears, com també estendre la implementació d’actuacions de millora en el major nombre de centres i unitats, a fi d’incrementar la satisfacció de la ciutadania i contribuir a una major qualitat de vida¨

Aprovat el 5 de desembre de 2007 per la CIQ

Línies i objectius estratègics del PEQ L.1. Sensibilitzar l’organització sobre la necessitat de

millorar els serveis que presten L.2. Escoltar sistemàticament la veu de la ciutadania L.3. Conèixer el grau de maduresa organitzativa del

macrosistema públic i impulsar-ne la millora L.4. Reconèixer els qui fan millor la feina L.5. Publicar compromisos de servei amb la

ciutadania L.6. Desenvolupar aliances estratègiques i fomentar

la qualitat pública L.7. Impulsar la formació i la gestió del coneixement

per a la millora L.8. Participar en els programes i projectes d’

administració electrònica L.9. Institucionalitzar la qualitat i promoure la

participació

PEQ L.8. Participar en els programes i projectes d’ administració electrònica

LÍNIES I OBJECTIUS ESTRATÈGICS

RESPONSABILITAT DE LA CONSELLERIA DE PRESIDÈNCIA (DGQS)

RESPONSABILITAT DE LES CONSELLERIES I ORGANISMES DEPENENTS

8.1 Col·laborar en els projectes de gestió telemàtica de tràmits

Col·laborar en la determinació, prioritat i millora dels processos associats a la tramitació en línia

Facilitar la col·laboració i els recursos necessaris pel desenvolupament de l’administració electrònica

8.2 Impulsar la implantació dels registres telemàtics

Fomentar la conversió del sistema de registre als requisits de la llei d’accés electrònic

Facilitar la col·laboració i els recursos necessaris pel desenvolupament dels registres telemàtics

Desenvolupament temporal dels objectius de la línia 8 del PEQ

OBJECTIUS ESTRATÈGICS

DOS PRIMERS ANYS

EN 4 ANYS A 2014

8.1 Impulsar la implantació dels registres telemàtics

Analitzar la situació i implementar solucions i formar els integrants del 100% dels registres

Posar en funcionament i mantenir el sistema al 100% dels registres

Mantenir el sistema al 100% dels registres

8.2 Col·laborar en els projectes de gestió telemàtica de tràmits

20 accions desenvolupades



Programes d’ actuació del PEQ Per assolir els objectius del PEQ s’han

establert 9 programes d’actuació en el marc dels quals es desenvoluparan les accions i iniciatives 1. De sensibilització i institucionalització 2. De formació 3. D’escolta de la veu de la ciutadania 4. D’avaluació i certificació 5. De queixes 6. D’informació i atenció a la ciutadania: xarxa

virtual i amb tots els punts, registres, d’ informació i atenció a la ciutadania que puguin compartir estàndards de comportament i actuació, bases de dades i que serà el programa estrella amb les NNTT

7. De millora i gestió del coneixement 8. De reconeixement 9. De compromisos amb la ciutadania

la participació electrònica

oportunitats i límits

e-Participació: canvi de paradigma

Societat industrial

Societat del coneixement

Democràcia

Representativa

Participativa

PolíticaProgrames i polítiques per a les masses

Personalitzada

CiutadansUsuaris passius

Usuaris actius

EstatNacional, monocultural…

Global, local, multicultural…

e-Participació: plantejament general

Les propostes de l’e-govern no són simples ofertes digitals de serveis públics; representen un canvi profund de la pròpia naturalesa de l’estat democràtic. Aquest ha esdevingut transparent i ha conferit als ciutadans una capacitat superior d’elecció i d’incidència en el disseny de les polítiques públiques

e-Participació: plantejament general La incorporació d’Internet a la

democràcia facilita una participació de la ciutadania més gran i més activa, a la vegada que suggereix canvis en la manera de governar i un increment de les formes de participació directa dels ciutadans en la política.

Però aquests canvis ens porten a una nova forma de participació de la ciutadania o simplement són eines al servei de les velles formes?

Crisi de la democràcia clàssica?

Insatisfacció dels ciutadans amb el funcionament del sistema de democràcia representativa

Internet és un instrument que podria ajudar en l’extensió i millora dels canals de comunicació i participació dels ciutadans i, en aquest sentit, podria contribuir d’alguna manera a pal·liar la crisi de legitimitat

Crisi de la democràcia clàssica? Internet s’estén molt ràpidament en

l’àmbit personal i quotidià, en el mercat, en les relacions socials, en l’organització de col·lectius socials i fins i tot per a la provisió de serveis i tràmits en l’administració pública

No s’està produint per part dels poders públics un desplegament sistemàtic de les formes de participació electrònica. Les experiències: Se solen donar principalment en l’àmbit

local, Són limitades en el temps Moltes són iniciatives privades i

d’organitzacions de ciutadans

e-Participació: definició Podem considerar que participació

electrònica és tota activitat voluntària dels ciutadans encaminada a influenciar en la selecció dels governants o en la presa de decisions públiques que es canalitza o es produeix per mitjà de mitjans electrònics o telemàtics

Tanmateix, aquesta definició –és a dir, la participació en l’elecció de les autoritats i en la presa de decisions– correspondria al nivell màxim de participació

L’escala de la participació

Participació electrònica. Oportunitats Augmentar la informació dels ciutadans

sobre qüestions polítiques, promoure l’educació democràtica de la ciutadania, permetre la comunicació entre els ciutadans i els seus representants i augmentar el seu interès per a la política.

Permet una distribució més eficient de la informació i la documentació política i administrativa rellevant per als processos participatius, cosa que fa possible una participació més informada

Participació electrònica. Oportunitats Permet superar les distàncies que hi ha

entre ciutadans i polítics, en una comunicació bidireccional i interactiva que possibilita la publicitació d’interessos, valors i opinions de ciutadans cap a altres ciutadans i cap a les institucions.

Facilita més transparència, atès que permet recollir, publicar i fer accessibles les intervencions dels ciutadans i les respostes que hi hagin pogut donar tècnics i polítics.

La transparència confereix als processos participatius més legitimitat i és molt beneficiosa per al funcionament de les administracions ja que permet que els ciutadans coneguin la gestió publica.

Participació electrònica. Oportunitats Elevar la participació política dels

ciutadans –tant pel que fa a la quantitat com a la intensitat– i estendre-la a sectors de població que normalment no participen o que participen menys (joves, adolescents, ciutadans no associats, etc).

Per les seves característiques de flexibilitat i immediatesa, Internet facilita l’obertura d’espais de participació electrònica com ara fòrums o xats.

Participació electrònica. Límits El principal límit a la democràcia i a la

participació electròniques el trobem en l’estratificació digital que representa un accés desigual a les TIC i l’exclusió d’una bona part de la població.

L’estratificació digital es refereix a les desigualtats en l’accés físic a un aparell o a una connexió telefònica, a l’habilitat personal d’utilitzar-los per a abordar pràctiques socials plenes de significat, així com a la capacitat d’adaptació psicològica i cultural a les TIC.

Participació electrònica. Límits En aquest sentit, l’ús d’Internet es troba

més generalitzat entre les persones que viuen en un medi urbà, amb uns nivells d’ingressos i educatius més alts, que són més joves i, finalment, més entre els homes que entre les dones.

Risc important. L’estratificació digital pot comportar un biaix en el perfil dels ciutadans que participen electrònicament, excloent o discriminant una part de la població i provocant un dèficit de representativitat. Aquest fet pot provocar desigualtats en la presa de decisions públiques.

Participació electrònica. Límits

Perill d’un excés d’informació o de la baixa qualitat d’aquesta que ens impedeixi discernir les informacions que busquem o les que són correctes.

Manca de cultura participativa tant dels ciutadans com de les institucions. Aquest, però, no és un problema exclusiu dels sistemes de participació electrònica, sinó que afecta també els processos participatius presencials.

Participació electrònica. Límits Pèrdua de la qualitat de la participació i la

deliberació polítiques en els processos participatius duts a terme per mitjà d’Internet, davant dels que es produeixen presencialment entre els ciutadans, atès que les TIC imposen un tempo més accelerat i tendeixen a la simplificació dels raonaments.

Pèrdua del valor afegit dels processos presencials. Els processos de participació electrònica estarien mancats dels forts elements de socialització i de creació de cultura participativa dels ciutadans que tenen els processos participatius presencials.

La participació electrònica. Resum

I Pla de Participació Ciutadana del Govern de les Illes Balears

Document marc

Participació ciutadana El passat 31 d’agost del 2007 es va

aprovar la Comissió Interdepartamental per a la Participació Ciutadana (Decret 46/2008, publicat a BOIB Núm. 56 de 26-04-08).

Adscrit a la Conselleria de Presidència, a través de al Direcció General de relacions Institucionals

Participació ciutadana Entre les seves funcions (art.2) hi

destaquen: Prendre part en la identificació dels

processos, els mecanismes i els òrgans de participació ciutadana

Proposar metodologies i eines per al diàleg social

Donar suport estratègic i operatiu a les actuacions que projecti qualsevol conselleria per incorporar la participació ciutadana

Impulsar la creació d’espais estables per a la participació ciutadana

Donar suport a les iniciatives dels consells insulars i dels ens locals de les Illes Balears

Participació ciutadana La seva composició (art.3):

Presidida pel conseller de Presidència Inclou un representant de cada conselleria

Col·labora amb (art. 10 i 11) Consells insulars Ens locals Entitats representatives d’entitats socials

Conclusió: Nou òrgan autonòmic per a la dinamització de la participació ciutadana que penja de la conselleria de presidència.

Participació ciutadana Actualment hi ha un I Pla de participació ciutadana

que es presenta com un pla director que desenvolupi: L’ article 9.2 de la CE L’ article 15 de l’ EAIB

Conclusió: actualment els drets de participació dels ciutadans de les Illes Balears són el dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives davant el Parlament, a participar en l’ elaboració de lleis, directament o per mitjà d’ entitas associatives i els drets a participar en les formes reglamentàries com són els decrets o ordres.

La realitat ens indica que fins a la data només s’han presentat 3 iniciatives legislatives Populars:

1. Modificació llei 14/1991 de declaració de l’ arxipèlag de Cabrera Parc Nacional Maritimoterrestre.

2. Ampliació de l’esmentada llei 3.- Prohibició de la incineració de residusConclusió: cap ILP presentada al Parlament de els Illes ha

estatfinalment aprovada

Participació ciutadana Principis rectors de la política de participació:

Millorar la comunicació entre els diferents departaments de l’ Admisnitració i els ciutadans

Garantir el dret dels ciutadans a l’ accés a ala informació

Oferir tot un ventall de fórmules participatives Fomentar el paper de les associacions i les

agrupacions de ciutadans Reforçar l’ esperit de ciutadania Millorar la coordinació entre els diferents

admisnitracions

Els seus principis estan enxarxats en la cultura de qualitat i millora continua, l’ e-administració, l’ e-govern i l’ e-democràcia.

Participació ciutadana electrònica i el Govern de les Illes Balears

Noves tecnologies i participació a les Illes Balears El I Pla de Participació planteja de forma genèrica l’ ús

de; Fòrums electrònics Votacions telemàtiques Suggeriments via correu electrònic Directori electrònic d’ associacions Consultes ciutadanes i canals de participació institucionals Enllaços a mitjans de comunicació

La clau és que a qualsevol procés de participació hi hagi una fase de retorn per part de l’administració

Accions concretes a desenvolupar: Elaboració d’ estudis sociològics i d’ opinió Creació d’ un Observatori de participació ciutadana Creació de la web Balears Opina Potenciació de la xarxa Administratel (terminals tàctils) Pla de Foment de l’ associacionisme Formació en participació ciutadana

CAS PRÀCTIC: AOC i les Administracions catalanesAdministració electrònica i canvi organitzatiu

La Generalitat de Catalunya Organització pública de grans dimensions restituida

arran del procés de transició de l’Estat Isomorfisme administratiu seguint l’AGE i un

enfocament weberià (burocràcia, jerarquia, funció regulativa)

Format per Presidència Vicepresidència 14 conselleries o departaments 90 direccions generals 41 secretaries generals i sectorials 50 consorcis i multitut d’entitats autònomes, empreses

públiques i fundacions

Treballen 150.000 empleats públics Major desplegament de competències ex. seguretat

35.000.000.000 € de pressupost per a l’ any 2008

El Govern de les Illes Balears Organització pública complexa creada l’any 1983

arran de l’aprovació del primer Estatut d’autonomia

Format per Presidència 14 conselleries 79 direccions i secretaries generals 45 entitats autònomes, empreses públiques i

fundacions

Treballen 25.000 empleats públics 12.000 àmbit de salut 11.000 docència no universitària

450 grans i mitjans centres de treball

3.320.000.000 € de pressupost per a l’any 2008

Recerca en e-administració Les dades del present cas sobre administració electrònica

provenen del PIC -Projecte Internet Catalunya- desenvolupat per l’IN3 depenent de la UOC. Aquesta línia de recerca es caracteritza per: Col·laboració de 4 governs de la Generalitat diferents Estudi longitudinal extens (2001-2007) Marcs comparatius amb altres països 15.000 entrevistes presencials i 30.000 per Internet 7 equips de recerca i més de 40 investigadors Resultats publicats

1.- Transició a la societat xarxa 2.- Introducció d’ Internet a les administracions públiques catalanes 3.- Usos d’Internet al sistema educatiu 4.- Internet i la relació amb les empreses 5.- Internet i el sistema universitari 6.- Pràctiques comunicatives entre mitjans tradicionals i internet 7.- Internet i el Sistema de Salut de Catalunya

Conclusió: Projecte d’investigació sobre la presentació d’internet i els seus efectes a una societat occidental que no té precedents a Europa

Context de l’AOC e-Administració i Societat

1. La societat xarxa, substitueix a la industrial. Se caracteritza per estructures interconnectades de nodes, dinàmiques i obertes

2. Internet és a la societat xarxa com l’electricitat va ser a la industrial

3. Els països desenvolupats gasten entre 1-5% del PIB en les TIC de les administracions

4. Abast de l’ e-administració: G2G, G2B i G2C

e-Governança1. Suposada major cooperació, participació i transparència2. La web de la Generalitat té 1 milió de documents accesibles

Burocràcia i modernització1. Del paradigma del reformisme administratiu i de la NGP cap al

paradigma de la modernització de l’administració fent servir les TIC

2. Externalització de la transformació i historial de fracasos previs3. La mera introducció de les TIC no genera per ella mateixa

administracions transversals i horitzontals

AOC: Administració Oberta de CatalunyaDefinició

Projecte d’AE de la Generalitat que segueix la tendència internacional de millorar les relacions G2C mitjançant la prestació de serveis en línia i l’ús intensiu de les TIC

Característiques Aglutinador de totes les iniciatives de la Generalitat amb les

NT Principal acció de reforma administrativa catalana

Element més important Portal Cat365

ConclusióProveir serveis públics de les administracions amb competències a Catalunya a ciutadans i empreses, a través de la xarxa

AOC: Administració Oberta de CatalunyaObjectiu

Presentació telemàtica de serveis per a totes les administracions públiques

Actors primaris Generalitat de Catalunya Administracions Locals Catalanas (consorci Localret)

Accions bàsiques Pacte per a la promoció i el desenvolupament de la Societat

de la Informació a les Administracions Públiques de Catalunya

Consorci AOC (60% Generalitat 40% Localret) Empresa Pública: SPE Serveis Públics Electrònics

Gestionaria el portal cat365 Organisme mitjancer entre AP i ciutadans Distribuidor dels serveis telemàtics

Assitència tècnica: T-Systems i Accenture Tecnologia associada: microsoft.NET

AOC: Administració Oberta de CatalunyaEstratègia de marketing

El projecte AOC i el seu element principal (cat365) es plantejava com una gran oportunitat per fer una reforma interna de les administracions implicades

Redisseny dels processos de les administracions que transformés el model de funcionament burocratitzat en una organització horitzontal caracteritzada per:

Eficiència Eficàcia Simplificació

Portal cat365 La Generalitat de Catalunya Administracions Locals Finestreta única interadministrativa Prestació de serveis G2C, G2B, G2G Accés multicanal: telèfon, internet i presencial Prestació 7 dies a la setmana 24h excepte el presencial Registre dels ciutadans i identificació Formació específica pels treballadors de l’ administració Premis europeus i molta ressó mediàtica

Portal Gencat Portal institucional de la Generalitat de Catalunya

AOC: Administració Oberta de CatalunyaEl canal d’atenció telefònicaCaracterístiques

Certificat en ISO 9001 normativa europea de telèfons informació AP

Resultats Integració informació telefònica 012 Increment de 16.755 trucades a 02/1997 fins a

230.769 a 02/2006 El 55% de la població diu conèixer el telèfon 012

Conclusió Element nuclear del servei d’atenció al ciutadà No és un mitjà d’informació obsolet Suportat pels mateixos sistemes d’informació en

xarxa que nodreixen les pàgines web de l’administració -portal informador-

Element amb important recorregut de millora de l’administració per a la gran majoria de la ciutadania

AOC: Administració Oberta de CatalunyaEl canal InternetResultats canals Internet

Increment ininterromput de 1.000 visites de febrer de 1996 fins a 5.000.000 a febrer de 2006

El 60% diu desconèixer el portal gencat Evolució

D’ informatiu i institucional a prestador de serveis D’ estructura departamental a corporatiu De continguts i format heterogeni a funcional per perfils

ciutadans De testimonial -teletex- a indexat, posicionat i linkejat De front office tecnològic a transversalitat multicanal -back

office-

Conclusió Confusió ciutadana per coexistència de dos portals:

gencat i cat365 Esquerda digital catalana: tothom no té accés a

internet i els grups d’internautes varien en funció de l’edat, nivell econòmic i cultural

Any 2002: 34,6% internautes Gran acceptació per part del ciutadans de capes

altes, nascuts a Catalunya, de llengua catalana i d’edat mitja

AOC: Administració Oberta de CatalunyaEl canal PresencialResultats Oficines Atenció Ciutadana (OAC)

Increment variable de 500 visites a 02/2000 fins a 3.000 a 02/2006

Tot i la descentralització de les oficines (5) és el canal de la Generalitat menys conegut. El 75% dels ciutadans no les coneix

Conclusió Tot i que donen informació generalista de tota

l’administració catalana hi ha fins a 453 punts d’ informació departamental que fan ¨competència¨

Gran acceptació per part de persones grans, nascuts fora de Catalunya, de parla castellana

AOC: Administració Oberta de CatalunyaConseqüències organitzatives Les TIC han donat eines de gestió transversal però no han

produït una transformació radical de les AP El repte no és posar serveis en línia, sino reorganitzar processos

institucionals El disseny de la burocràcia no facilita el desenvolupament de

processos interdepartamentals La fragmentació de l’administració impideix la transversalitat El personal de les administracions desconfia dels grans projectes

de modernització, s’han reproduït els mateixos esquemes de poder i es projecten ¨incentius perversos¨(2005 Fountain)

Eficiència i eficàcia -simplificació- amb procediments e-administratius exitosos però no hi ha disminució de costos, ni minva de personal

Conclusió La recerca no permet afirmar taxativament que els projectes

d’administració electrònica suposin importants canvis organitzatius llevat de la millora dels sistemes de comunicació i informació

Evolució de les TIC a les AP

Noves tendències e-Administració

Evolució de les TIC a la funció pública

Estratègia i abastFase1 e-Administració Fase 2 e-Governança

Projectes a llarg termini Projectes a curt i mig termini

Projectes de gran abast Projectes focalitzats

Grans inversions Èmfasi en la racionalització de recursos

Conclusió: evolució cap al disseny d’iniciatives menys espectaculars amb objectius concrets en contingut i temps d’execució que siguin avaluables en resultats i fent una anàlisi realista de la situació de partida que reaprofiti els recursos existents


ObjectiusFase1 e-Administració Fase 2 e-Governança

Producció de continguts Gestió de la informació

Serveis en línia Sistemes d’informació transversals

Distribució Accés

Conclusió: evolució de la creació de nous continguts -portals- cap a la millora dels existents i l’obertura a l’exterior dels sistemes d’informació interns mitjançant motors de cerca i ordenació temàtica amb un millor nivell d’usabilitat i indexació


OrientacióFase1 e-Administració Fase 2 e-Governança

Orientació al client Centralitat del ciutadà (perfils, satisfacció)

Replicar l’estructura Considerar les necessitats usuaris

Avaluació segons l’ oferta

Avaluació segons demanda i l’ús

Conclusió: Evolució de l’orientació retòrica al client cap al desplegament de mecanismes per obtenir dades sobre necessitats, tipologia de perfils i interessos ciutadania. Paral·lelament evolució web a partir dels usos previstos i en base a agrupacions temàtiques al marge de l’ ordre burocràtic


Rol de la tecnologia

Fase1 e-Administració Fase 2 e-Governança

Disseny de la tecnologia Usos de la tecnologia

Tecnologia determinista Tecnologia instrumental

Conclusió: Evolució de la concepció retòrica de la tecnologia com agent de modernització cap a estratègies de canvi híbrides per a la consecució de transformacions positives en quan a l’eficiència i la qualitat de serveis


Fronts d’actuació Fase1 e-Administració Fase 2 e-Governança

Front office Back Office

Superació / Superposició Integració de Sistemes

Priorització d’Internet Integració de canals en base a la web

Conclusió: Evolució de la transformació directa de les interfícies de relació amb els ciutadans cap a la innovació dels sistemes d’informació i bases de dades internes per a integrar els diferents canals de relació -presencial, web, telefònic, sms- sota un eix vertebrador comú: internet


Externalització Fase1 e-Administració Fase 2 e-Governança

Externalització monopolística amb multinacionals

Externalització fragmentada

Encàrrec genèric Encàrrecs acotats

Subcontractar expertesa Retenir el know - how

Seguiment Control

Conclusió: Evolució en termes de diversificació de la cartera de proveïdors, evitant el monopoli de la innovació tecnològica i retenint el control dels projectes

L’ administració electrònica: Glossari

Mapa normatiu

[email protected]

mailto:[email protected]

El mapa normatiu de l’AE Llei 11/2007, de 22 de juny,

d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.

Llei 59/2003, de 19 de desembre, de signatura electrònica.

Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic.

Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades personals.

Glossari: Llei 11/2007 Actuació administrativa automatizada:

Actuació administrativa produïda per un sistema d’informació adequadament programat sense necessitat d’intervenció d’ una persona física en un cas singular

Aplicació de fonts obertes: Conjunt de programes informàtics que es distribueixen amb la llibertat d’ executar-los, de conèixer el codi font, de modificar-los o millorar-los i de distribuir les còpies a altres usuaris

Autenticació: Acreditació per mitjans electrònics de la identitat d’una persona o ens, del contingut de la voluntat expressada en les seves accions, transaccions, documents i de la integritat i autoria

Glossari: Llei 11/2007 Certificat electrònic:

Document firmat electrònicament per un prestador de serveis de certificació que vincula unes dades de verificació de signatura a un signant i confirma la seva identitat (art. 6 de Llei 59/2003)

Signatura electrònica: Conjunt de dades en format electrònic amb un format determinat i susceptible d’ identificació i tractament diferenciat (art. 3 de Llei 59/2003)

Avançada Reconeguda

Interoperabilitat: Capacitat dels sistemes d’ informació i dels procediments que donen suport, de compartir dades i possibilitar l’intercanvi d’ informació i el coneixement entre ells

Glossari: Llei 11/2007 Segellat de temps:

Acreditació a càrreg d’ un tercer de comnfiança de la data i hora de realització de qualsevol operació o transacció per mitjans electrònics

Finestretes Úniques: Modes o Canals (oficines integrades, atenció telefònica, pàgines d’ internet i altres) on els ciutadans poden adreçar-se per accedir a les informacions, tràmits i serveis públics determinats d er acord entre veàries administracions

Estàndard obert: Aquell que reuneix les següents condicions:

Públic i la seva utilització és gratuita El seu ús no està condicionat per drets de propietat intelectual

Apunts interadministratius 2ona sessió

Documents

Transcript of Apunts interadministratius 2ona sessió