Antic Egipte

Click here to load reader

  • date post

    10-Feb-2017
  • Category

    Education

  • view

    1.485
  • download

    4

Embed Size (px)

Transcript of Antic Egipte

  • EGIPTE

  • El territori egipciVoltorLleGat salvatgeFa 5.000 anys, al nord-est de lfrica, a Egipte, va nixer una civilitzaci sorprenent. Sota el sol roent, sestn un immens desert poblat per lleons i gaseles. El travessa un riu llarg i majestus: el NIL, que al sud serpenteja entre els penya-segats de lAlt Egipte i ms endavant seixampla.Al Nord es divideix en nombrosos braos que solquem el delta pan-tans del Baix Egipte, on viuen, entre les tiges de papir, hipoptams i cocodrils. La vida daquest pas on no plou gaireb mai, depn del riu.Si el riu no hagus existit, el poble egipci mai no hauria construt ni plaus ni temples i no hauriallegat tants tresors a les genera-cions a venir.

  • El territori egipci

  • La vall del NilEl Nil fertilitza les bandes de terra que voregen les seves ribes. Els primers habitants van installar-se prop dels conreus. Desprs, sota les ordres dels faraons, van construir ciutats i monuments sumptuosos.

    Com en temps antics, actualment els falutxos, barques de fusta, porten mercaderies i persones pel riu. Les veles, abans quadrades, ara sn triangulars, les veles llatinesEl desert s la Terra roja i la vall del Nil la terra negra. Cada estiu el riu es desbordava durant 3 mesos, inundant tota la vall. La crescuda era fonamental per la supervivncia del pas: tota la terra es cobria dun llot negre que es convertia en terra frtil. Els homes shi van installar fa 8.000 anys. Els antics egipcis no sabien que la crescuda era provocada pel desgla de les muntanyes dEtipia i per les pluges tropicals. Creien que era obra del du Hapy que retenia o deixava anar les aiges des de la seva caverna. Papir Lotus

  • LegiptologiaEl descobriment de la pedra de Rosetta va permetre a Champollion desxifrar els jeroglfics. Lexpedici de Napole a Egipte va posar de moda legiptomania en la decoraci de les cases burgeses.Desprs de 30 segles desplendor, la civilitzaci egpcia va comenar a caure en loblit. Els monuments, arrabassats els seus tresors, es vananar enfonsant a la sorra i es va perdre el coneixement de lescriptura sagrada del jeroglfics.No va ser fins a lany 1798, amb lexpedici de Napole a Egipte, quan els savis, artistes i arquitectes que en formaven part van fer nixer legiptologia, la cincia que estudia la cultura egpcia antiga.

  • LegiptologiaAmb els escners els arquelegs exploren les parts inaccessibles dels monuments, I aleshores, mitjanant la informtica, reconstitueixen monuments en 3 dimensions a partir de les dades obtingudesEgipte s ple dexcavacions on els investigadors hi treballen sense parar. Cada dia shi fan nous descobriments. Per b que el ms impressionant de tots va ser el de lany 1922 quan es va trobar el tresor de Tutankamon. Grcies al carboni 14 els objectes que es troben es poden datar amb precisiA Aswan es va projectar la construcci duna presa. Per tal que els monuments no quedessin sota laigua, en els anys 60 es va dur a terme una operaci espectacular: es van desmuntar 14 edificacions pea a pea i es van portar on les aiges no hi arribessin. Els temples dAbu Simbel, de lpoca de Ramss II es van desmuntar per blocs i es van reconstruir en uns turons artificials 70 metres ms amunt.20 metres

  • El faraEl cabdill de lantic Egipte era un rei totpoders: el fara, sobir de lAlt i el Baix Egipte i considerat com un du.El seu poder era immens: cap destat, cap religis i comandant de lexrcit.Regnava sobre tot el territori amb nombrosos funcionaris a les seves ordres que tenien cura de ladministraci. El fara decidia la construcci dels temples.El ttol de fara es transmetia de pares a fills. La reina tenia el ttol de Gran Esposa. Ramss II, que va regnar 67 anysLa reina Hatseptsut, lnica faraona Als preso-ners sels obligava a enrolar-se a lexrcit o a fer treballs forats

  • En lacte de la coronaci, el fara rebia les insgnies de la reialesa: dos objectes encreuats al pit simbolitzaven la fora: lassot i el ceptre. Al front hi duia una cobra femella amb el coll inflats per espantar lenemic, i la barbeta postissa.Al cap duia el nemes, una pea de roba de ratlles blanques i blaves que li arribava a les espatlles. En les representacions plstiques el seu nom estava envoltat per un enquadrament ellptic: el cartutx.El fara sexercitava en lofici de les armes des de petit, practicant el tir amb arc o caant lleons al desert.A vegades podia comandar els arquers i la infanteria en les batalles, dret sobre el carro.El fara

  • La cort del fara

  • Dependncia del NilLa vida dels egipcis sorganitzava seguint el ritme de les crescudes del riu. Per ells lany es dividia en 3 estacions: * durant la crescuda s lpoca de la inundaci* quan el riu torna al seu llit s el temps de la sembra* i finalment, el temps de la collita.La terra humida, regada per petits canals que recorren els camps, produa lli, cereals, fruita i hortalisses.A ms, el Nil era ple de peixos i als aiguamolls del delta, oques i necs salvatges.La vall sinundava des de mitjan juny fins a mitjan octubre. El llot deixat per laigua fertilitzava molta terra i convertia Egipte en un dels pocs pasos capaos de produir prou cereals per alimentar tots els seus habitants i subministrar reserves en previsi danys difcils, quan crescudes febles provocaven fams.

  • Dependncia del NilInundaciCollitaSega

  • Dependncia del NilEls pagesos eren la majoria de la poblaci i la seva vida era dura. La meitat de la collita era pels impostos que havien de pagar. Quan nom podien treballar, durant la crescuda, ho feien a les pedreres del fara. Per tallar els enormes blocs de pedra, hi posaven cunys de fusta mullades, que, en anar-se dilatant, els trencaven. Les eines dels pagesos no eren gaire perfeccionades: laixada permetia cavar la terra noms superficialment i la fal emprada en la sega eren de slex o metalls poc resistent.Principalment es cultivava blat, espelta i ordi, la base de la seva alimentaci. El blat es menjava en forma de galetes o farinetes.Amb lordi es feia cervesa.A ms tenien horts don treien cigrons, carbasses, porros, enciams i cebes

  • Dependncia del NilEls egipcis criaven aviram i xais que noms es menjaven els dies festius, quan tamb vivien vi.El peix es pescava amb xarxa o amb canya amb hams de coure o bronze.Les anguiles, carpes, llsseres i tenques que agafaven es deixaven assecar al sol.Amb els ous de les llsseres feien una mena de caviar.Per treure aigua del riu i canalitzar-la els pagesos feien servir la palanca, un aparell format per una barra llarga recolzada en un punt mitj i amb un recipient a lextrem. Saccionava amb un contraps en lextrem oposat.

  • Vestit i costumsEls homes suntaven amb olis perfumats i es pintaven els ulls. Tamb es posaven joies que els servien dornament i damulets.Anaven ben afaitats i duien una perruca curta. El tapall, lligat a la cintura, podia ser prisat o no, encreuat, curt o llarg segons les poques.Els dies de cada dia, les dones es posaven un vestit llarg i estret i els homes un tapall curt.Els egipcis vestien, es pentinaven i es maquillaven molt acuradament. Els dies de festa les dones es mostraven amb una gran elegncia, amb llargs vestits de lli prisat i amb perruques amb trenes.

  • Vestit i costumsEl maquillatge es feia amb pols de minerals ms aigua i greix.El kohol, negre, embellia la mirada i protegia els ulls de la pols i del sol.A les galtes i llavis shi posaven un greix tenyit docre roig.

    Les perruques, molt emprades, protegien del sol i eren fetes de cabells naturals enganxats amb cera dabella.Els nen portaven un ble al costat.Als peus solien portar sandlies, per molts egipcis anaven normalment descalos.Als egipcis els agradaven les festes amb msica i ball. Els enyors de la casa, asseguts de costat i molt ben vestits i enjoiats, rebien els convidats.Els participants les festes portaven un con de pomada perfumada sobre les perruques. Sanaven fonent amb el calor i deixaven un perfum intens.Homes i dones menjaven separats i eren servitsper noies o nois respecti-vament.El vi era una beguda corrent i es menjava oques, necs, gaseles rostides o a last,...Havent menjat entraven dansaires a la sala i msics que tocaven el llat, larpa o la lira.Mirall de bronze polit.Estoig de kohol

  • La casaLes cases dels camperols eren molt austeres i formaven poblats.Les parets eren de maons de fang sec i les finestres les feien molt petites perqu no entrs la calor. Les cases dels rics eren grans i luxoses i estaven envoltades de jardins amb estanys, flors oloroses i vinyes emparrades.Al vespre prenien la fresca a fora, a la terrassa.Els criats eren els qui preparaven els menjars a la cuina.La illuminaci sobtenia amb llums doli.A les cambres hi havia cofres per a guardar la roba. Tamb hi havia un llit amb un reposacaps de fusta que feia de coix.Els nens i els criats dormien sobre estores, a terra.Els nens tenien joguines de fusta, de metall, de llavors,...Les persones grans tamb jugaven, com sha vist en pintures i relleus. Tenien molts jocs de taula.

  • La casa

  • Els dusEls antics egipcis veneraven molts dus que per ells eren ssers superiors que garantien lordre del mn, el benestar i totes les activitats humanes.Cada regi i cada poblat estaven sota la protecci dun du concret. La vida estava marcada per les ofrenes i els rituals.Alguns dus ho eren de tot Egipte, com ara RA el du del Sol, o Osiris el du dels morts, o Maat la deessa de la justcia.Els dus tenien aspectes molts variats; alguns adoptaven formes danimals perqu els primers egipcis adoraven els animals.Vivien en el ms enll i en la terra vivien en els temples.Osiris era el du dels morts i tenia cos de mmia i pell verda. Prometia una vida nova dultratomba. La seva esposa era Isis i tots dos eren filles de la Terra i del Cel

  • Thot s el du de la lluna i de la cincia, inventor de