Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

40
a un artesà de l’Antic Egipte, Neo Benji. Neo: Bon dia. Entrevistador: Com eren les vestimentes dels ciutadans egipcis? Neo GEOGRAFÍA 1ºD: Mimi Chica, Sheila Cerezo i Laura Ponce

description

Revista Papirus sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

Transcript of Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

Page 1: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

a un artesà de l’Antic Egipte, Neo Benji.Neo: Bon dia.Entrevistador: Com eren les vestimentes dels ciutadans egipcis?Neo

GEOGRAFÍA

1ºD: Mimi Chica, Sheila Cerezo i Laura Ponce

Page 2: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

GEOGRAFÍA

1ºD: Mimi Chica, Sheila Cerezo i Laura Ponce

Page 3: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

NAVEGUEM A…NAVEGUEM A…L’ANTIC EGIPTEL’ANTIC EGIPTE

GEOGRAFÍA

1ºA: Marily Cuartas, Noelia Rosado, Isabel Tubío i Ainoa Muñoz

Page 4: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

E N TR E V IS TAE N TR E V IS TA Avui navegarem a l’Antic Egipte i tindrem el plaer d’entrevistar al rei

d’Heracleòpolis. (Comença l’entrevista) ENTREVISTADORA: Bon dia! REI: Bon dia! La guerra que vas guanyar contra el rei de Tebes, et va costar? Doncs, la veritat no, va resultar massa fàcil, ja que el meu exèrcit és més

fort. Com va començar aquesta guerra? Va començar a causa del riu Nil. I perquè? Per què volíem dominar les terres que estaven a la vora del riu Han dit que vostè esta fent una tomba en la Vall dels Reis, però com és una mica petita han buscat un altre lloc. És veritat? Sí, jo necessito un lloc gran per a quan torni a viure tingui un lloc espaiós. Doncs sabent més de la seva vida, volem agrair-li la seva col·laboració. De res.

GEOGRAFÍA

1ºA: Marily Cuartas, Noelia Rosado, Isabel Tubío i Ainoa Muñoz

Page 5: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

JJOOCC::L’L’AA

NTNTIC IC EE

GIGIPTPTE(E(GGEE

OOGGRRAAFIFI

A)A)

Respon les preguntes i busca-les en la sopa de lletres.

Quin és el riu més llarg del món?(diag.)

Qui va guanyar la guerra , el rei de Tebes o el rei d’Heracleópolis?(vert.)

Com es deia el president de l’actual Egipte?(horit.)

El Nil, a quin mar desemboca?(vert.)

A causa de plujes escasses, el canvi climàtic i la___________, els egipcis van tindre que aprendre a utilitzar l’aigua dels rius(horit.).

On s’enterraven els faraons de l’antic Egipte?(vert.)

Actualment, Tebes també és coneguda per la ciutat de les _______________(horit.).

___________:cementiri de gran extenció(vert.).

GEOGRAFÍA1ºA: Marily Cuartas, Noelia Rosado, Isabel Tubío i Ainoa Muñoz

Page 6: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

GEOGRAFÍA

1B: Sergio Bosch, Javi Palacios, Ivan Poley i Eduard Valencia

Page 7: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

FARAONS

1ºC: Anas. Zouhir, Laia i Andrea.

Page 8: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

Los faraones fueron considerados Los faraones fueron considerados seres casi divinos. Era a su muerte seres casi divinos. Era a su muerte cuando el faraón se fusionaba con la cuando el faraón se fusionaba con la deidad Osiris y adquiría la deidad Osiris y adquiría la inmortalidad y una categoría divina, inmortalidad y una categoría divina, siendo entonces venerados como un siendo entonces venerados como un dios más en los templos.dios más en los templos.

FARAONS

1ºC: Anas. Zouhir, Laia i Andrea.

Page 9: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

Papirusfaraó

1ºB: Judit Martínez, Patricia Ceballos i Judith Borràs

FARAONS

Page 10: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

1ºB: Judit Martínez, Patricia Ceballos i Judith Borràs

FARAONS

Va construir la piràmide més gran del complex de Giza o Gizeh, la qual porta el seu nom ( piràmide de

Kheops)

Uns cinc anys desprès de ser coronat, es va canviar el nom de Amenhotep (que significa Amon.)Pel seu nom d´Akenatón(que significa agrada a Aton)

AKENATONKHEOPS

Page 11: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

Noticia.PROFANEN LA PIRAMIDE DE KHEOPS

El passat 6 de març, del present any, uns homes

van entrar en la piràmide de Kheops, i van destruir

i saquejar totes les seves riqueses.

Després de llargues investigacions van poder arribar

al descobriment de qui va fer tal malifeta i recuperar

les valuoses riqueses extretes.

1ºB: Judit Martínez, Patricia Ceballos i Judith Borràs

FARAONS

Page 12: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

��Haga clic para modificar el estilo de subtítulo Haga clic para modificar el estilo de subtítulo

del patróndel patrón

Els Òscars de l’antic Els Òscars de l’antic EgipteEgipte

Page 13: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

L’última reina ptolemaica: Cleopatra.Cap al segle I aC, Roma ja era la potència hegemònica de tot el Mediterrani i, de fet, Cleopatra ja havia tingut relcions polítiques i la història de Roma: Juli Cèsar i Marc Antoni. Cleopatra volia mantenir la independència d’Egipte respecte a Roma i assegurar, el seu poder. Va escollir el bàndol equivocat, i Marc Antoni, el seu amant, va perdre la batalla. Cleopatra no podia aliar-se amb els romans vencedors, es va acabar suïdant i els romans es van apoderar d’Egipte.

Cleopatra FARAONS

1ºA: María Martín, Laura Moreno, Ana Ávila, Victor Zapata i Daniel Larraz

Page 14: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

Nét de Ramses I i fill de Seti I,es creu que Ramses II no havia sigut el primogénit del faraó li va ser otorgat un palau i un harén, va tindre que acompanyar a Seti en campanyes militars per sofocar rebelions a Palestina i Siria.Al 1301 va arrivar al Tro, poseia experiencia militar. Al néixer va rebre el nom de Ramses II que a conservat la història. En la ceremònia de coronació va rebre el cetre i el fuet. Li van ser otorgats 4 noms: toro potent armat de justicia, defensor d’Egipte, ric en anys i victories i escollit de Rà. Desde aquell moment va ser rei –déu.El seu regne va començar amb el trasllat de la capital Tebas, fins Tanis a situar la residència real a prop del major perill, les seves campanyes militars es van dirigir a terra en les valls dels rius Tigris i Éufrates.

Ramses II FARAONS

1ºA: María Martín, Laura Moreno, Ana Ávila, Victor Zapata i Daniel Larraz

Page 15: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

Va ser faraó egipci de la XVIII dinastía. Era gendre del faraó Akhenaton, que va morir sense fills barons. Tutankamon va accedir al Tron fins 1360 aC. Fins la mort del seu sogre, Tutankmon va portar el nom de Tutankaton. Va retornar la capitalitat a Tebas, abandonant la capital creada per Akheneton. El reinat de Tutankamon no va tindre un altre significat que aquest restabliment de l’ordre tradicional de l’Egipci faraónic. Tutankamon deu la seva fama a que la seva tomba va ser l’única sepultura del Valle de los Reyes que va arribar sense saquejar fins l’edat contemporània.

Tutankamon FARAONS

1ºA: María Martín, Laura Moreno, Ana Ávila, Victor Zapata i Daniel Larraz

Page 16: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

Hedjet: Simbolitza el alt Egipte.

Names: Era el barret que recobria el cap del faraó

Hedjet

Names

LA SOCIETAT EGIPCIA VA A LA MODA

1ºB: David Medina, Hao Tsu, Pau Dueñas

Page 17: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

03.04.11

Entrevistador: Avui entrevistarem a un artesà de l’Antic Egipte, Neo Benji.Neo: Bon dia.Entrevistador: Com eren les vestimentes dels ciutadans egipcis?Neo: Vestien amb draps fets de llana i majoritariament blancs.Entrevistador: Els importava molt el tema de la moda?Neo: No ells sols es preucupaven de anar calents i no pasar fred.Entrevistador: I com vestia el faraó?Neo: Vestia sempre amb atuents d’or i objectes que li feia superior.Entrevistador: Molt bé ens anem adéu i gracies per la teva col·laboracióNeo: Gràcies per fer-me aquesta entrevista, adéu.

Entrevista

1ºA: Lucas Larusso, Alex Vázquez, Daniel Montenegro i Adrià Sarrià

LA SOCIETAT EGIPCIA VA A LA MODA

Page 18: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

03.04.11

Al llarg de la història, la cosmètica ha ocupat en algunes ocasions, un paper privilegiat, i és que les cures estan o són un costum que ve de lluny. De fet, en les generacions clàssiques les dones i també molts homes es cuidaven, ¡i molt! Només el cal fer una mirada enrere s per fixar-se, per exemple en l'antic Egipte. En la cultura dels faraons, la dona tenia un concepte està que abastava des dels seus guarniments i les seves peces a productes cosmètica tics per cuidar i embellir la seva pell. ¿Curiós, oi? Precisament en aquest aspecte s'ha centrat el museu Egipci de Barcelona, dins el marc dels cursos que imparteix sobre aquesta cultura mediterrània- en l'actualitat, es està celebrant el que

NoticiaLA SOCIETAT EGIPCIA VA A LA MODA

1ºA: Lucas Larusso, Alex Vázquez, Daniel Montenegro i Adrià Sarrià

Page 19: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

03.04.11

LA SOCIETAT EGIPCIA VA A LA MODA

1ºC: Joel Abad, Melani menéndez, Ivan Merino i Andrés García

Page 20: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

03.04.11

LA SOCIETAT EGIPCIA VA A LA MODA

1ºD:Paulo Costa, Ilias Keremy i Miguel Faro

Page 21: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

1.D0NA1.D0NA

A Egipte la dona estavasotmesa a l’autoritat del marit; tot i així,es creo que va ser una de les civilitzacions antigues que més bé va tractar a les dones.

Els Egipcis consideraven que una relació de parella s’havia de basar en gran manera en l’amor i l’afecte. Existia la possibilitat de divorci.

Les dones també podien ocupar càrrecs dels homes com Cleopatra, que va tenir el càrrec de faraó.

EL DIA A DIA DELS EGIPCIS

1ºA: Marc G. ,Alex M. ,Paula G. , Laia M.

Page 22: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

6. Joc.

Descobreix el misteri. Quin és el nom misteriós?

EL DIA A DIA DELS EGIPCIS

1ºA: Marc G. ,Alex M. ,Paula G. , Laia M.

Page 23: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

4.Geometri4.GeometriEls egipcis sabien calcular els volums i les àrees de les superfícies. La geometria tenia per a ells un interès evidentment pràctic. Gràcies a això van poder construir perfectament grans piràmides.

EL DIA A DIA DELS EGIPCIS

1ºA: Marc G. ,Alex M. ,Paula G. , Laia M.

Page 24: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

5.Astronomia5.AstronomiaL'observació del cel va portar

distingir diverses estrelles, constel·lacions i planetes. Els planetes visibles sense lent. Per mesurar el temps també és basaven en l'astronomia. Utilitzaven un rellotge de sol.

EL DIA A DIA DELS EGIPCIS

1ºA: Marc G. ,Alex M. ,Paula G. , Laia M.

Page 25: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

Els faraons eren dèus, fills de Ra (déu del sol)Un cop morien continuaven la seva vida al costat de

les altres divinitats.

MITOLOGIA DÉUS DE L'ANTIC EGIPTE

1ºA: Maria del Mar, Cristina Pumareta, Dídac Romero

Page 26: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

LA RELIGIÓLa religió era un aspecte bàsic de la vida dels egipcis. Afectava tots els àmbits de la seva vida i de fet fins i tot explicava l'organització política i social d'Egipte.

Els edificis religiosos,van ser construïts amb pedra per que perdressin.

Era una religió politeista que va arribar a tenir centenars de divinitats. Evidentment, no tots els déus

tenien la mateixa importància. Com a la societat egípcia, entre les divinitats també hi havia una forta

jerarquia;hi havia una gran quantitat de divinitats menors, genis i dimonis.

DÉUS DE L'ANTIC EGIPTE

1ºA: Maria del Mar, Cristina Pumareta, Dídac Romero

Page 27: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

JOC

Déu del sol:_ _ Significa invisible:_ _ _ _ Fill d'Osiris i Isis:_ _ _ _ _ Germana i esposa d'Osiris:_ _ _ _Déu del més enllà:_ _ _ _ _ _

DÉUS DE L'ANTIC EGIPTE

1ºA: Maria del Mar, Cristina Pumareta, Dídac Romero

Page 28: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

DÉUS DE L'ANTIC EGIPTE

1ºC: Agustín González, Jordan Barranco, Pau Marsal i Enrique Ponce.

RA: Déu identificat amb el Sol i creador del món.

ANUBIS: era i'encarRegat d'acollir i embalsamar els difunts.

OSIRIS: Déu del més enllà.

ISIS: Era una de les grans deesses, coneguda pels seus poders màgics.

HORUS: Era protector del faraó

Page 29: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

1ºA: Ayoub Gamra, David Bàguena i Laureano Tiffinger

RELIGIÓ: EL MON DELS MORTS

Page 30: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

Rituales

Los egipcios creían en la supervivencia del alma. Eran

politeistas y creían en toda vida después de la muerte , por eso

concedían tanta importancia a los monumentos funerarios.

Consideraban el cuerpo del difunto, la cual cosa explica la practica de

embalsamar

RELIGIÓ: EL MON DELS MORTSRELIGIÓ: EL MON DELS MORTSRELIGIÓ: EL MON DELS MORTSRELIGIÓ: EL MON DELS MORTS

1ºB: Ingrid Cervantes, Gloria Canga, Mª Rosa Zapata i Rocío Britcha

Page 31: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

La momificaciónLa momificaciónLa momificación está basada en la leyenda de Osiris: Seth descuartiza un cuerpo para impedir su resurrección y es Isis quien reúne los trozos y remcompone el cuerpo, lo venda y le devuelve el aliento de vida. Las parte en la que se compone el ser individual son Jat, Ib, Ka, Ba, Ju, Sejem, Sah, Ren y Jaibit.

RELIGIÓ: EL MON DELS MORTS

1ºB: Ingrid Cervantes, Gloria Canga, Mª Rosa Zapata i Rocío Britcha

Page 32: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

RELIGIÓ: EL MON DELS MORTS

1ºB: Ingrid Cervantes, Gloria Canga, Mª Rosa Zapata i Rocío Britcha

Page 33: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

1ºA: Judit Arnabat, Nathalie Benítez,Ariadna Conca i Aida Mateo

ART I ESCRIPTURA

Page 34: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

La Mastaba.La Mastaba.

Imatge: La MastabaLa Mastaba La Mastaba disposava

d’una cambra funerària que estava situada uns quants metres sota terra i estava pintada amb pintures de la vida quotidiana.

ART I ESCRIPTURA

1ºA: Judit Arnabat, Nathalie Benítez,Ariadna Conca i Aida Mateo

Page 35: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

Les Piràmides.

En les Piràmides estaven

enterrats els faraons

ART I ESCRIPTURA

1ºA: Judit Arnabat, Nathalie Benítez,Ariadna Conca i Aida Mateo

Page 36: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

Pintura Pintura

L’art.L’art. L’art egipci.L’art egipci. L‘Art egipci és molt fàcil

de reconèixer. Te certes característiques que fan que aquest art sigui molt diferent. També és un art al servei del faraó. Del poder i amb un paper molt destacat en l'àmbit religiós, ja que l’art se'n- va amb els difunts del altre món.

ART I ESCRIPTURA

1ºA: Judit Arnabat, Nathalie Benítez,Ariadna Conca i Aida Mateo

Page 37: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

JocJocAmb la ajuda de les definicions digues què es

cada cosa:Es un monument que te forma triangular on

s’enterraven els faraons:_ _ _ _ _ _ _ _ Es el rei dels pobles:_ _ _ _ _ Solament els privilegiats podien tindre accés:

_ _ _ _ _ _ _ _ _El paper que utilitzaven per expressar el seu

art:_ _ _ _ _

1ºA: Judit Arnabat, Nathalie Benítez,Ariadna Conca i Aida Mateo

ART I ESCRIPTURA

Page 38: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

ESCRIPTURA JEROGLÍFICA

1ºD. Sheila Ribelles, Rodrigo Quintana i Neus

Page 39: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

ESCRIPTURA JEROGLÍFICA

1ºD. Mohamed, Badar i Yassine

Page 40: Revista PAPIRUS sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

ART I ESCULTURA

1ºD. Zakarias, Ayman y Hassan