LES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES

MesopotamiaEgipte

Mesopotàmia: a la vora dels rius Tigris i Eufrates

Egipte: al voltant del riu Nil

Hindú: al voltant del riu Indus

Xinesa: al voltant del riu Groc

LA REVOLUCIÓ URBANA: MESOPOTÀMIA Aparició de les primeres grans cultures

urbanes de societats agrícoles. Es caracteriza per:

- organització política i social-especialització del treball

NOVES EINES I INVENTS

Ús de la roda Es va inventar l’arada

Torns per elaborar ceràmica

Es va descobrir la metal.lúrgia

ESTAT

Nou poder polític fort que unia diferents comunitats tribals i les coordinava.

Apareixen les primeres grans ciutats amb carrerrs, places, temples, palaus…

Eridu

AGRICULTURA

Gran aprofitament dels recursos hidràulics (contrucció de dics, canals…)

Arada tirada per bous Augment de la producció. Ja no calia que tothom es dediqués a

l’agricultura

DIVISIÓ DEL TREBALL

Aparició de militars, funcionaris, sacerdots, comerciants, artesans, agricultors.

Diferenciació social: rei, sacerdots, nobles, caps militars (on anaven a parar els tributs)

ESCRIPTURA

Va sorgir com una necessitat dels centres per controlar la producció i els tributs.

Escriptura cuneïforme: s’escrivia amb un burí triangular sobre argila tova i després s’enduria al forn.

EL CODI D’HAMMURABI

Un dels codis de lleis més antic que s’ha trobat.

1760 aC

Hammurabi

Déu Shamash

RELIGIÓ

Politeista: diversos déus. Representaven elements de la natura Cada ciutat tenia un déu principal.

An : déu del cel Nammu, la deessa mare Inanna, la deessa de

l’amor i la guerra Enki: déu de les aigües Utu déu del sol Nanna, déu de la lluna Enlil: déu del vent

ELS TEMPLES: ZIGGURAT

Shusha (actual Iran)

L’ANTIC EGIPTE

EL NIL-Terra Roja: desert

-Terra Negra: terres fèrtils al costat del riu.

-Alt Egipt: terres de sud.

-Baix Egipte: les terres del nord o Delta.

LA CRESCUDA DEL NIL

Juny-Setembre

Octubre

Febrer-juny

Eren agricultors experts. Construien dics i canals Mesuraven la crescuda del Nil

EL NIL VIA DE COMUNICACIÓ

PERÍODE CRONOLOGIA FARAONS

ÈPOCA ARCAICA 3032-2707 MENES (Unificació Egipte)

IMPERI ANTIC 2707-2170 KHEOPS-KEFREN

IMPERI MITJÀ 2119-1793 MENTUHOTEP

IMPERI NOU 1550-1069 HATXEPSUT,AKHENATONTUTANKAMONRAMSES II

L’any 30 AC l’emperador romà August convertí Egipte en una província romana.

LA SOCIETAT

Faraó: Rei amb poder absolut, se’l considerava un déu vivent: el fill de Ra.

Classes privilegiades: format per alts funcionaris i sacerdots.

Grup social intermedi: Funcionaris o escribes, soldats i grans comerciants.

Nivell inferior: camperols i artesans. Esclaus: poc nombrosos (presoners de

guerra).

EL FARAÓ

CARTUTX DEL FARAÓ

LA VIDA QUOTIDIANA

Els camperols havien de pagar tributs a l’Estat, als nobles i sacerdots.

Havien de treballar en la construcció de piràmides, temples, dics i canals…

Vivien en petits poblets a la vora del Nil.

Els habitatges eren fets de fusta, canya i tova.

L’ANY DELS CAMPEROLS

Octubre-febrer: els pagesos sembraven blat, ordi, lli i cotó.

Març-juny: collita Juny-febrer: obre públiques.

Posseïen bestiar: bous, ovelles, vaques per obtenir carn, llet i pells.

LA DIETA

Pà i cervesa era la alimentació bàsica. Llegums secs, verdures i fruites (figues,

raïm i dàtils) Pesca salada Carn d’aus, cabra, xai i porc. Carn de vaca i vi només les classes

altes.

LA RELIGIÓ

Era politeista: primer eres déus relacionats amb les forces de la natura i més tard es va identificar amb un animal. Finalment van adoptar cos humà (però conservaren una part del seu aspecte animal).

Els déus no tenien tots la mateixa importància.

Cada ciutat tenia un déu principal i un temple dedicat.

RA

Déu del Sol. També anomenat Amon-Ra.

OSIRIS

Presidia el tribunal que jutjava els morts.

ISIS

Esposa de Osiris Esposa fidel i deesa mare.

ANUBIS

Déu funerari que conduïaels morts al tribunal de Osiris.

THOT

Deú de la saviesa i inventor de l’escriptura

MAAT

Símbol de la llei, l’ordre i la justícia.

SEETH

Déu de l’infern i del mal.

MITOLOGIA

OSIRIS ISIS HORUS SEETH

LA VIDA D’ULTRATOMBA

Ka: era l’ànima. Pervivia més enllà de la mort.

Creien en la vida després de la mort. El ka havia de superar el judici d’Osiris. Una vegada superat tornava a trobar-se

amb el cos.

Anubis

Ploma de Maat

Osiris

L’EMBALSAMENT

LES TOMBES

El cadàver embalsamat era dispositats en sarcòfags de fusta o pedra.

Enterrat en tombes decorades amb relleus.

Col.locaven aliments, joies, objectes personals, mobiliari, carros, cadires…

Ja a l’Antic Egipte hi havia saquejadors de tombes.

Momificació

L’ESCRIPTURA

Jeroglífic Van aprendre l’escriptura dels pobles

de Mesopotàmia. Primer només la coneixien els

sacerdots, després escribes o funcionaris.

Sobre pedra, en relleus murals a l’arquitectura.

En fulls de papir.

LA PEDRA ROSETTA

JEROGLÍFICA

DEMÒTICA

GREGA

JEAN-FRANÇOIS CHAMPOLLION

L’ARQUITECTURA

Piràmides Hipogeus Temples

PIRÀMIDES

Són tombes monumentals dels farons i volien ser un símbol de Ra.

Mastaba: primeres tombes

Saqqara

Piràmides de Kheops, Kefren i Micerí

CONSTRUCCIÓ PIRÀMIDE

HIPOGEUS

Vall dels Reis

ELS TEMPLES

Sostres plans. Ús de la pedra. Dimensions enormes

ELS TEMPLES

ABU SIMBEL

RECONSTRUCCIÓ ABU SIMBEL

PINTURA

En papirs En murals a les parets de les tombes Temes: escenes vida quotidiana,

religiosos. La pintura era plana (colors no

barrejats) Policroma: diversos colors Figura humana: el tors en posició

frontal, però el rostre i les cames de perfil. L’ull en posició frontal.

ESCULTURA

Estàtues de faraons i déus. Rigidesa Frontalitat Extremitats enganxades al cos