Què en saps?

Tema 2. L’Antic Egipte

Estudiarem l’arquitectura i la pintura a l’Antic Egipte.

– Material en funció del medi: Grans carreus de pedra, sobretot, i ´també fusta.

Abundància.Perdurabilitat Immortalitat.

– Sistema constructiu arquitravat (absència corves).

– Organització arquitectònica que pren com a element bàsic la columna:

Altes i robustes amb capitells inspirats en la vegetació de l’entorn. Diversos tipus.

– La bellesa es basa en la raó matemàtica de les proporcions.Monumentalitat i colossalisme.

ARQUITECTURA EGÍPCIA. Característiques generals ARQUITECTURA EGÍPCIA. Característiques generals

o Funció funerària (art reial) o religiosa.

o 1. Tombes: o A) Mastaba: era una piràmida truncada construïda en

pedra. A l’interior hi havia una capella funerària o B) Piràmides: Més endavant, el desig de magnificar les

tombes va fer que se superposessin les mastabes, fet que va donar lloc a la piràmida esglonada.

o 2. Temples:o Grans construccions dedicades als déus.o A L’Imperi nou apareix un nou model de temple:

l’espeu= un temple excavat a les parets rocoses i amb la façana esculpida. El més conegut és d’Abu-Simbel.

ARQUITECTURA EGÍPCIA. TipologiesARQUITECTURA EGÍPCIA. Tipologies

1.a) La mastaba

• Primer tipus de gran tomba manada construir pels faraons primer i, després, per particulars de certa categoria social, nobles i alts funcionaris, durant l’Imperi Antic

ESQUEMA DE LA MASTABA.

Pou entrada a la cambra funerària.

Cambra funerària

Serdab petita capella que contenia objectes del difunt.

• La seva forma era de piràmide truncada i era de pedra. Al seu interior hi havia una capella funerària que, una vegada dipositat el difunt, es tapiava amb una gran llosa.

ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA

MASTABA

SERDAB O CAPELLA (OBJECTES DIFUNT I ESTÀTUA).

ESTRUCTURA D’UNA

SUPERESTRUCTURA: Serdab: Capella funerària falsa

porta. Estela. Decoració exterior. Mur perimetral. Barca solar.

SUBESTRUCTURA: Un pou de descens a la cambra

funerària. Cambra funerària (sarcòfag difunt).

ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIAMASTABA

RECONTRUCCIÓ PART EXTERNA MASTABA I MASTABES FORMANT CARRERS.

MASTABES.

ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA

MASTABA

ESTRUCTURA, ALÇAT i TALL TRANSVERSAL D’UNA MASTABA (MODEL DE LA IV DINASTIA).

ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIAMASTABA

INTERIOR D’UNA MASTABA.

Mur I Exteriors De Mastaba.

Mastaba El-faraun

Mastaba El-faraun

Entrada Mastaba De Mereruka

https://www.youtube.com/watch?v=yxT8G_xzK-8

La vida cotidiana a Egipte

Divendres 24 d’octubre

• Piràmides: Esglaonada, romboïdal i Clàssica.

• Fitxa Abu Simbel

Fitxes artístiques:3. Abu Simbel

Fitxa tècnica o catalogació •Tipus d’obra: Mireu el guió d’arquitectura•Artista: •Localització•Material:

Anàlisi formal (aprox. 200 paraules) •Seguint els punts del nostre guió i investigant per compte vostre.•Descriu l’exterior•Descriu l’interior.

Interpretació (aprox. 150 paraules) •Quin era la seva funció? Per què calia aquesta funció?•

PRINCIPALS RESTES ARQUEOLÒGIQUESPRINCIPALS RESTES ARQUEOLÒGIQUES

PIRÀMIDESPIRÀMIDES

Les Piràmides són els símbols més coneguts de l'antic Egipte.

L'art a Egipte té una funció religiosa, està molt relacionat amb

la religió i la mort, per la seva creença en la vida d'ultratomba.

Els déus són reencarnats en les estàtues i habitaven els

temples, dels quals s’encarreguen els sacerdots.

PIRÀMIDES DE GIZEH (2551-2494 aC)

Evolució: De La Mastaba A La Piràmide

PIRÀMIDES ESGLAONADES DE DJOSER, ROMBOÏDAL DE SNEFRU I REGULAR DE

KEOPS.

CRONOLOGIA: Sorgeixen a l’Imperi

Antic (III i IV Dinastia, 2668-2500).

Substituïdes a l’Imperi Nou per

hipogeus (1554-1080).

TIPUS:

a) Esglaonades (DJOSER, 2650 aC).

b) Romboïdals (Acoblada) com la de

SNEFRU.

c) Regulars o clàssiques (GIZEH, IV

Dª, 2551-2494).

PIRÀMIDES ESGLAONADES DE DJOSER, ROMBOÏDAL DE SNEFRU I REGULAR DE

KEOPS.

CARACTERÍSTIQUES: Planta quadrangular. Construïdes amb grans carreus de caliça. Eren conjunts funeraris formats per diversos edificis i elements arquitectònics. PARTS (darrere). Piràmide (tomba). Temple funerari (a l’est de la piràmide), amb la mateixa funció que la capella de la mastaba. Avinguda cerimonial, per a la processó funerària. Temple per al culte al difunt faraó.

SIGNIFICAT: Colossalisme a causa del pols dels faraons al Sol.

Temple del Vall, aixecat sobre el moll de descàrrega dels materials. 5. Calçada dels morts, cami cap al Temple funeràri. 3. Temple funerari, construït sobre les barraques i tallers dels artesans. 2. Piràmide.

RECONSTRUCCIÓ DEL CONJUNT ARQUITECTÒNIC I CERIMONIAL

Piràmide esglaonada.

Es construeixen superposant vàries mastabes, unes sobre les altres, respon al desig de magnificar les tombes (a partir III Dinastia).

En el complex funerari de Djoser, en la necròpolis de Saqqara, el faraó Djoser (2649-2575) va fer construir aquesta piràmide esglaonada, que és una evolució de la mastaba.

Imhotep, l'arquitecte, va superposar 6 escalons o mastasbes per a construir la piràmide.

ESQUEMA PIRÀMIDE ESGLAONADA.RECONSTRUCCIÓ COMPLEX DE SAQQARA.

PIRÀMIDE ESGLAONADA DE ZOSER (DJOSER), SAQQARA (IMHOTEP, cap 2650

aC).

IMHOTEP. PIRÀMIDE ESGLAONADA DE ZOSER

(2668-2649 aC, 63m base x 60m altura).

IMHOTEP. PIRÀMIDE ESGLAONADA DE ZOSER (2668-2649 aC, 63m BASE X 60m ALTURA).

SAQQARA. ESTRUCTURA I DEPENDÈNCIES.

Imhotep. PIRÀMIDE

ESGLAONADA DE ZOSER

(2668-2649 Ac, 63m Base X 60m Alt). Complex Funerari Saqqara

SAQQARA.

Piràmide Esglaonada Djoser

PIRÀMIDE ROMBOÏDAL SNEFRU .

Perfil trencat per evitar-ne l’esfondrament.

Piràmide romboidal Snefru

ENTRADA PIRÀMIDE ROMBOÏDAL DE SNEFRÚ,

DASHUR

COBERTA PIRÀMIDE ROMBOÏDAL DE SNEFRÚ,

DASHUR. VISTA DE L’INTERIOR.

La piràmide romboïdal o acoblada.Viatge a Egipte i Núbia, Frederic Louis Norden (segle

XVIII).

ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA

PIRÀMIDE ROJA SNEFRU. DASHOUR. PASSADÍS D’ACCÉS A LA PRIMERA CAMBRA.

Piràmide clàssica o regularLa necròpolis de Gizeh, amb les piràmides de Kheops, Kefren i Micerí, n’és un bon exemple (2551-2494 aC, Hemiunu).

Piràmide clàssica A partir de la IV dinastia, en el mateix Imperi Antic, l’estructura primigènia esglaonada s’amplia amb una rampa, que comunica el temple alt amb el temple baix.

LA PIRÀMIDE I ELS SEUS TEMPLES.

Piràmide clàssica Les piràmides tenen planta laberíntica per a evitar els saqueigs, consten d'unes cambres centrals on es dipositava el sarcòfag del faraó, acompanyat de la seva estàtua de substitució per albergar l’ànima (ka), en cas de no disposar del cos en la resurrecció, i d'altra cambra amb passadissos sense sortida, aquesta per evitar els robatoris.

PIRÀMIDE KEOPS

Temple del Vall, aixecat sobre el moll de descàrrega dels materials. 5. Calçada dels morts, cami cap al Temple funeràri. 3. Temple funerari, construït sobre les barraques i tallers dels artesans. 2. Piràmide.

RECONSTRUCCIÓ DEL CONJUNT ARQUITECTÒNIC I CERIMONIAL

PIRÀMIDES DE GIZEH

(Hemiunu, 2551-2494 aC). MESETA DE GIZA.

Keops: gran, 230m base x 146

alt.

Kefren:mitjana, 215m base x 143

alt.

Mykerinos:petita, 108m base x 66m

alt.

PIRÀMIDE clàssica

COMPLEX PIRÀMIDES DE GIZEH (HEMIUNU, 2551-2494 aC).

ESQUEMA D’UNA PIRÀMIDE.

ESQUEMA D’UNA PIRÀMIDE.

INTRODUCCIÓ

Piràmide clàssica

La més gran de les piràmides és la de Kheops, que arribava a una altura de 146 metres.

Enorme construcció (mol) que conté 2.300.000 bloques de pedra calcària, cadascuna de més de dues tones i mitja, transportades per grans balses, a través del riu Nil, i elevades fins a la piràmide mitjançant una calçada, que després es demolia.

Segons Heròdot, en la seva construcció treballaren més de 120.000 esclaus, durant més 20 anys.

Piràmide de Keops

Tall Transversal I Passadís Interior Gran Piràmide Keops

PIRÀMIDE KEOPS

PIRÀMIDE KEFREN, al complexe de Gizeh

Piràmide clàssica Normalment devora de les piràmides hi havia els temples, per exemple, a la vorera del Nil, com el de l’Esfinx (temple funerari de Gizeh).

Piràmide De Kefren, Junt A L’esfinx i El Temple De La Vall De Kefren

PIRÀMIDE DE KEOPS, DE KEFREN, JUNT A L’ESFINX I EL TEMPLE DE LA VALL DE KEFREN

ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA

ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC)

ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA

ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC)

HIPOGEUHIPOGEU

Hipogeus A les darreries de l’Imperi Antic apareixen els hipogeus, són construccions excavades a la roca que tenien planta laberíntica, de dimensions reduïdes que, en un principi, només eren per a personalitats secundàries, però, després els enterraments dels nobles i dels faraons també es feien en els hipogeu. Es va produir un canvi radical en els conjunts funeraris: la separació del lloc de la sepultura, ara més amagat i més difícil de saquejar, i del temple funerari. Aquestes tombes tenien escàs interès arquitectònic, però són interessants les pintures que decoren els corredors per on s'entra i on hi ha escriptures jeroglífiques.

El pas de la piràmide regular a l’hipogeu

CRONOLOGIA: Imperi Nou (Dinastia XVIII, 1554-1080 aC).CARACTERÍSTIQUES: Conjunt de cambres sepulcrals excavades a la roca, al vessant d’una muntanya. Mateixa disposició, en indrets disimulats, per a protegir els tresors i cercant evitar el saqueig.

PARTS: Accessos. Cambres funeràries.

LOCALITZACIÓ: El trasllat de la capital de Menfis a Tebes permet la creació de la triple necròpoli:

• Vall del Reis.• Vall de les Reines.• Vall dels nobles.

EXEMPLE: Tomba de Tutankamon.

HIPOGEU DE TUTANKAMON

PIRÀMIDE DE KEOPS

SEMIESPEOS DE HATSHEPSUT

Hipogeu

Dilluns 27 d’Octubre. Activitats Dossier 3. Els Enterraments egipcis. Una arquitectura efímera

Contesta en el teu quadern. Part d’activitats.

1.Com es veu reflexat el cult als morts a l’art egipci? Raona la

teva reposta.

2.Qui i per quina raó tenia dret a una sepultura grandiosa?

3.Per què s’havia d’enterrar el cos?

4.Explica breument el procediment seguit quan una persona

moria.

5.Com va evolucionar la construcció de les piràmides? Explica

com eren les primeres i com van ser a partir de la dinastia IV.

6.Quina característica et crida més l’atenció de la piràmide de

Kheops? (Respota oberta i subjectiva, és la teva opinió)

7.Amb l’aparició del sepulcre tipus “hipogeu”, per què es va

optar per la disposició de tombes amagades i agrupades?