L'antic egipte 2

60
Què en saps? Tema 2. L’Antic Egipt

Transcript of L'antic egipte 2

Page 1: L'antic egipte 2

Què en saps?

Tema 2. L’Antic Egipte

Page 2: L'antic egipte 2

Estudiarem l’arquitectura i la pintura a l’Antic Egipte.

Page 3: L'antic egipte 2

– Material en funció del medi: Grans carreus de pedra, sobretot, i ´també fusta.

Abundància.Perdurabilitat Immortalitat.

– Sistema constructiu arquitravat (absència corves).

– Organització arquitectònica que pren com a element bàsic la columna:

Altes i robustes amb capitells inspirats en la vegetació de l’entorn. Diversos tipus.

– La bellesa es basa en la raó matemàtica de les proporcions.Monumentalitat i colossalisme.

ARQUITECTURA EGÍPCIA. Característiques generals ARQUITECTURA EGÍPCIA. Característiques generals

Page 4: L'antic egipte 2

o Funció funerària (art reial) o religiosa.

o 1. Tombes: o A) Mastaba: era una piràmida truncada construïda en

pedra. A l’interior hi havia una capella funerària o B) Piràmides: Més endavant, el desig de magnificar les

tombes va fer que se superposessin les mastabes, fet que va donar lloc a la piràmida esglonada.

o 2. Temples:o Grans construccions dedicades als déus.o A L’Imperi nou apareix un nou model de temple:

l’espeu= un temple excavat a les parets rocoses i amb la façana esculpida. El més conegut és d’Abu-Simbel.

ARQUITECTURA EGÍPCIA. TipologiesARQUITECTURA EGÍPCIA. Tipologies

Page 5: L'antic egipte 2

1.a) La mastaba

• Primer tipus de gran tomba manada construir pels faraons primer i, després, per particulars de certa categoria social, nobles i alts funcionaris, durant l’Imperi Antic

ESQUEMA DE LA MASTABA.

Pou entrada a la cambra funerària.

Cambra funerària

Serdab petita capella que contenia objectes del difunt.

• La seva forma era de piràmide truncada i era de pedra. Al seu interior hi havia una capella funerària que, una vegada dipositat el difunt, es tapiava amb una gran llosa.

Page 6: L'antic egipte 2

ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA

MASTABA

SERDAB O CAPELLA (OBJECTES DIFUNT I ESTÀTUA).

Page 7: L'antic egipte 2

ESTRUCTURA D’UNA

SUPERESTRUCTURA: Serdab: Capella funerària falsa

porta. Estela. Decoració exterior. Mur perimetral. Barca solar.

SUBESTRUCTURA: Un pou de descens a la cambra

funerària. Cambra funerària (sarcòfag difunt).

ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIAMASTABA

RECONTRUCCIÓ PART EXTERNA MASTABA I MASTABES FORMANT CARRERS.

Page 8: L'antic egipte 2

MASTABES.

ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA

MASTABA

Page 9: L'antic egipte 2

ESTRUCTURA, ALÇAT i TALL TRANSVERSAL D’UNA MASTABA (MODEL DE LA IV DINASTIA).

ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIAMASTABA

Page 10: L'antic egipte 2
Page 11: L'antic egipte 2

INTERIOR D’UNA MASTABA.

Page 12: L'antic egipte 2

Mur I Exteriors De Mastaba.

Page 13: L'antic egipte 2

Mastaba El-faraun

Page 14: L'antic egipte 2

Mastaba El-faraun

Page 15: L'antic egipte 2

Entrada Mastaba De Mereruka

Page 16: L'antic egipte 2

https://www.youtube.com/watch?v=yxT8G_xzK-8

La vida cotidiana a Egipte

Page 17: L'antic egipte 2

Divendres 24 d’octubre

• Piràmides: Esglaonada, romboïdal i Clàssica.

• Fitxa Abu Simbel

Page 18: L'antic egipte 2

Fitxes artístiques:3. Abu Simbel

Fitxa tècnica o catalogació •Tipus d’obra: Mireu el guió d’arquitectura•Artista: •Localització•Material:

Anàlisi formal (aprox. 200 paraules) •Seguint els punts del nostre guió i investigant per compte vostre.•Descriu l’exterior•Descriu l’interior.

Interpretació (aprox. 150 paraules) •Quin era la seva funció? Per què calia aquesta funció?•

Page 19: L'antic egipte 2

PRINCIPALS RESTES ARQUEOLÒGIQUESPRINCIPALS RESTES ARQUEOLÒGIQUES

Page 20: L'antic egipte 2

PIRÀMIDESPIRÀMIDES

Page 21: L'antic egipte 2

Les Piràmides són els símbols més coneguts de l'antic Egipte.

L'art a Egipte té una funció religiosa, està molt relacionat amb

la religió i la mort, per la seva creença en la vida d'ultratomba.

Els déus són reencarnats en les estàtues i habitaven els

temples, dels quals s’encarreguen els sacerdots.

PIRÀMIDES DE GIZEH (2551-2494 aC)

Page 22: L'antic egipte 2

Evolució: De La Mastaba A La Piràmide

Page 23: L'antic egipte 2

PIRÀMIDES ESGLAONADES DE DJOSER, ROMBOÏDAL DE SNEFRU I REGULAR DE

KEOPS.

CRONOLOGIA: Sorgeixen a l’Imperi

Antic (III i IV Dinastia, 2668-2500).

Substituïdes a l’Imperi Nou per

hipogeus (1554-1080).

TIPUS:

a) Esglaonades (DJOSER, 2650 aC).

b) Romboïdals (Acoblada) com la de

SNEFRU.

c) Regulars o clàssiques (GIZEH, IV

Dª, 2551-2494).

Page 24: L'antic egipte 2

PIRÀMIDES ESGLAONADES DE DJOSER, ROMBOÏDAL DE SNEFRU I REGULAR DE

KEOPS.

CARACTERÍSTIQUES: Planta quadrangular. Construïdes amb grans carreus de caliça. Eren conjunts funeraris formats per diversos edificis i elements arquitectònics. PARTS (darrere). Piràmide (tomba). Temple funerari (a l’est de la piràmide), amb la mateixa funció que la capella de la mastaba. Avinguda cerimonial, per a la processó funerària. Temple per al culte al difunt faraó.

SIGNIFICAT: Colossalisme a causa del pols dels faraons al Sol.

Page 25: L'antic egipte 2

Temple del Vall, aixecat sobre el moll de descàrrega dels materials. 5. Calçada dels morts, cami cap al Temple funeràri. 3. Temple funerari, construït sobre les barraques i tallers dels artesans. 2. Piràmide.

RECONSTRUCCIÓ DEL CONJUNT ARQUITECTÒNIC I CERIMONIAL

Page 26: L'antic egipte 2

Piràmide esglaonada.

Es construeixen superposant vàries mastabes, unes sobre les altres, respon al desig de magnificar les tombes (a partir III Dinastia).

En el complex funerari de Djoser, en la necròpolis de Saqqara, el faraó Djoser (2649-2575) va fer construir aquesta piràmide esglaonada, que és una evolució de la mastaba.

Imhotep, l'arquitecte, va superposar 6 escalons o mastasbes per a construir la piràmide.

ESQUEMA PIRÀMIDE ESGLAONADA.RECONSTRUCCIÓ COMPLEX DE SAQQARA.

Page 27: L'antic egipte 2

PIRÀMIDE ESGLAONADA DE ZOSER (DJOSER), SAQQARA (IMHOTEP, cap 2650

aC).

Page 28: L'antic egipte 2

IMHOTEP. PIRÀMIDE ESGLAONADA DE ZOSER

(2668-2649 aC, 63m base x 60m altura).

Page 29: L'antic egipte 2

IMHOTEP. PIRÀMIDE ESGLAONADA DE ZOSER (2668-2649 aC, 63m BASE X 60m ALTURA).

SAQQARA. ESTRUCTURA I DEPENDÈNCIES.

Page 30: L'antic egipte 2

Imhotep. PIRÀMIDE

ESGLAONADA DE ZOSER

(2668-2649 Ac, 63m Base X 60m Alt). Complex Funerari Saqqara

SAQQARA.

Page 31: L'antic egipte 2

Piràmide Esglaonada Djoser

Page 32: L'antic egipte 2

PIRÀMIDE ROMBOÏDAL SNEFRU .

Perfil trencat per evitar-ne l’esfondrament.

Page 33: L'antic egipte 2

Piràmide romboidal Snefru

Page 34: L'antic egipte 2

ENTRADA PIRÀMIDE ROMBOÏDAL DE SNEFRÚ,

DASHUR

Page 35: L'antic egipte 2

COBERTA PIRÀMIDE ROMBOÏDAL DE SNEFRÚ,

DASHUR. VISTA DE L’INTERIOR.

Page 36: L'antic egipte 2

La piràmide romboïdal o acoblada.Viatge a Egipte i Núbia, Frederic Louis Norden (segle

XVIII).

Page 37: L'antic egipte 2

ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA

PIRÀMIDE ROJA SNEFRU. DASHOUR. PASSADÍS D’ACCÉS A LA PRIMERA CAMBRA.

Page 38: L'antic egipte 2

Piràmide clàssica o regularLa necròpolis de Gizeh, amb les piràmides de Kheops, Kefren i Micerí, n’és un bon exemple (2551-2494 aC, Hemiunu).

Page 39: L'antic egipte 2

Piràmide clàssica A partir de la IV dinastia, en el mateix Imperi Antic, l’estructura primigènia esglaonada s’amplia amb una rampa, que comunica el temple alt amb el temple baix.

LA PIRÀMIDE I ELS SEUS TEMPLES.

Page 40: L'antic egipte 2

Piràmide clàssica Les piràmides tenen planta laberíntica per a evitar els saqueigs, consten d'unes cambres centrals on es dipositava el sarcòfag del faraó, acompanyat de la seva estàtua de substitució per albergar l’ànima (ka), en cas de no disposar del cos en la resurrecció, i d'altra cambra amb passadissos sense sortida, aquesta per evitar els robatoris.

PIRÀMIDE KEOPS

Page 41: L'antic egipte 2

Temple del Vall, aixecat sobre el moll de descàrrega dels materials. 5. Calçada dels morts, cami cap al Temple funeràri. 3. Temple funerari, construït sobre les barraques i tallers dels artesans. 2. Piràmide.

RECONSTRUCCIÓ DEL CONJUNT ARQUITECTÒNIC I CERIMONIAL

Page 42: L'antic egipte 2

PIRÀMIDES DE GIZEH

(Hemiunu, 2551-2494 aC). MESETA DE GIZA.

Keops: gran, 230m base x 146

alt.

Kefren:mitjana, 215m base x 143

alt.

Mykerinos:petita, 108m base x 66m

alt.

PIRÀMIDE clàssica

Page 43: L'antic egipte 2

COMPLEX PIRÀMIDES DE GIZEH (HEMIUNU, 2551-2494 aC).

Page 44: L'antic egipte 2
Page 45: L'antic egipte 2

ESQUEMA D’UNA PIRÀMIDE.

Page 46: L'antic egipte 2

ESQUEMA D’UNA PIRÀMIDE.

Page 47: L'antic egipte 2
Page 48: L'antic egipte 2

INTRODUCCIÓ

Piràmide clàssica

La més gran de les piràmides és la de Kheops, que arribava a una altura de 146 metres.

Enorme construcció (mol) que conté 2.300.000 bloques de pedra calcària, cadascuna de més de dues tones i mitja, transportades per grans balses, a través del riu Nil, i elevades fins a la piràmide mitjançant una calçada, que després es demolia.

Segons Heròdot, en la seva construcció treballaren més de 120.000 esclaus, durant més 20 anys.

Piràmide de Keops

Page 49: L'antic egipte 2

Tall Transversal I Passadís Interior Gran Piràmide Keops

Page 50: L'antic egipte 2

PIRÀMIDE KEOPS

Page 51: L'antic egipte 2

PIRÀMIDE KEFREN, al complexe de Gizeh

Page 52: L'antic egipte 2

Piràmide clàssica Normalment devora de les piràmides hi havia els temples, per exemple, a la vorera del Nil, com el de l’Esfinx (temple funerari de Gizeh).

Piràmide De Kefren, Junt A L’esfinx i El Temple De La Vall De Kefren

Page 53: L'antic egipte 2
Page 54: L'antic egipte 2

PIRÀMIDE DE KEOPS, DE KEFREN, JUNT A L’ESFINX I EL TEMPLE DE LA VALL DE KEFREN

Page 55: L'antic egipte 2

ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA

ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC)

Page 56: L'antic egipte 2

ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA

ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC)

Page 57: L'antic egipte 2

HIPOGEUHIPOGEU

Page 58: L'antic egipte 2

Hipogeus A les darreries de l’Imperi Antic apareixen els hipogeus, són construccions excavades a la roca que tenien planta laberíntica, de dimensions reduïdes que, en un principi, només eren per a personalitats secundàries, però, després els enterraments dels nobles i dels faraons també es feien en els hipogeu. Es va produir un canvi radical en els conjunts funeraris: la separació del lloc de la sepultura, ara més amagat i més difícil de saquejar, i del temple funerari. Aquestes tombes tenien escàs interès arquitectònic, però són interessants les pintures que decoren els corredors per on s'entra i on hi ha escriptures jeroglífiques.

El pas de la piràmide regular a l’hipogeu

Page 59: L'antic egipte 2

CRONOLOGIA: Imperi Nou (Dinastia XVIII, 1554-1080 aC).CARACTERÍSTIQUES: Conjunt de cambres sepulcrals excavades a la roca, al vessant d’una muntanya. Mateixa disposició, en indrets disimulats, per a protegir els tresors i cercant evitar el saqueig.

PARTS: Accessos. Cambres funeràries.

LOCALITZACIÓ: El trasllat de la capital de Menfis a Tebes permet la creació de la triple necròpoli:

• Vall del Reis.• Vall de les Reines.• Vall dels nobles.

EXEMPLE: Tomba de Tutankamon.

HIPOGEU DE TUTANKAMON

PIRÀMIDE DE KEOPS

SEMIESPEOS DE HATSHEPSUT

Hipogeu

Page 60: L'antic egipte 2

Dilluns 27 d’Octubre. Activitats Dossier 3. Els Enterraments egipcis. Una arquitectura efímera

Contesta en el teu quadern. Part d’activitats.

1.Com es veu reflexat el cult als morts a l’art egipci? Raona la

teva reposta.

2.Qui i per quina raó tenia dret a una sepultura grandiosa?

3.Per què s’havia d’enterrar el cos?

4.Explica breument el procediment seguit quan una persona

moria.

5.Com va evolucionar la construcció de les piràmides? Explica

com eren les primeres i com van ser a partir de la dinastia IV.

6.Quina característica et crida més l’atenció de la piràmide de

Kheops? (Respota oberta i subjectiva, és la teva opinió)

7.Amb l’aparició del sepulcre tipus “hipogeu”, per què es va

optar per la disposició de tombes amagades i agrupades?