Diàlegs amb la Biosfera Menorca, 1 de desembre de 2015
El canvi climàtic a les BalearsEl canvi climàtic a les Balears des d’una perspectiva
científicaDamià Gomis
científica
INSTITUT MEDITERRANI D’ESTUDIS AVANÇATS
Índex
1. Introducció al canvi climàticQuè és el clima i que s’entén per canvi climàtic. Canvis que ja s’observen a nivell global i les Illes Balears Atribució dels canvis: l’efecte hivernacle
2. Models i projeccions per al segle XXISi l ió d l li d l dè d i li àti
Atribució dels canvis: l efecte hivernacle
Simulació del clima de les properes dècades: escenaris climàticsCanvis que s’esperen a nivell global i a les Illes BalearsApunts breus sobre impactesp p
3. Resum – conclusions
1. Introducció al canvi climàtic
• Què és el clima
El clima: una distribució de probabilitatspba
bilit
at
20
15
10
16 17 18 19 20 21 22 23 24Valors
Pro
Clima
16 17 18 19 20 21 22 23 24
5
0
Canvi climàtic mixt
Prob
abili
ttd
Que un mes o un any siguin més freds o més calent que el seu
16 17 18 19 20 21 22 23 24Valors
Clima anterior Nou clima16 17 18 19 20 21 22 23 24
Que un mes o un any siguin més freds o més calent que el seu valor mitjà, no vol dir res. L’ocurrència d’anomalies repetidesdurant els darrers anys o dècades, sí que indica canvi climàtic.
Temperatures mitjanes mensuals (ºC) registrades a l’aeroport d’Eivissa - anualC
limàt
icC
anvi
Cuc
ció
al C
Intro
du
• Canvis observats a nivell globalC
limàt
icC
anvi
Cuc
ció
al C
Intro
du
Increment de la temperatura mitjana anual registrat entre 1901-2012 (ºC)
Clim
àtic
Can
vi C
ucci
ó al
C
Canvis observats en el nivell de la mar (mitjana global, cm)
Intro
du
La pujada del nivell del mar global és deguda a dos factors:p j g g- la fusió de gels continentals- la dilatació de l’aigua a causa de l’escalfament
El i d ió t fè i i t t bé d d i Els canvis de pressió atmosfèrica i vent també poden produir canvis en el nivell del mar a escala regional, però no global.
• Canvis observats a les Illes Balears
Temperatures al conjunt dels tres aeroport de Balears
18,0
18,5
Temperatura (ºC) al conjunt dels tres aeroports de les Illes Balears
Clim
àtic
16,5
17,0
17,5
AnyLineal (Any)
Can
vi C
15,0
15,5
16,0
73 75 77 79 81 83 85 87 89 91 93 95 97 99 01 03 05 07 09 11
ucci
ó al
C 197
197
197
197
198
198
198
198
198
199
199
199
199
199
200
200
200
200
200
201
Intro
du
• Canvis observats a les Illes Balears
Illes BalearsAnomalies de precipitació respecte de la mitjana del període (en cm)
Clim
àtic
40,0
60,0
80,0
Can
vi C
-20,0
0,0
20,0
1972
1973
1974
1975
1976
1977
1978
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
ucci
ó al
C
-80,0
-60,0
-40,0
Intro
du Illes Balears Lineal (Illes Balears)
• Canvis observats a les Illes Balears
Evolució de la temperatura
Clim
àtic
Evolució de la temperatura superficial de la mar (diferències respecte a un valor promig) a la zona de les Illes Balears
Can
vi C
ucci
ó al
CIn
trodu
Evolució del nivell de la
cm
mar als dos punts més propers a les Illes Balears que tenen registres llargs
• Atribució dels canvisC
limàt
icC
anvi
C
El clima ha sofert canvis alllarg de la història degut a causes naturals diverses;uc
ció
al C
causes naturals diverses; els períodes glacials/inter-glacials per exemple, són deg ts a can is en l’òrbita
Intro
du
deguts a canvis en l’òrbita de la Terra...
però els canvis mai havien... però els canvis mai havien estat tan ràpids com ara
Clim
àtic
140 m
Can
vi C
ucci
ó al
CIn
trodu
• Causes del canvi climàticC
limàt
icC
anvi
C
Des de la revolució industrial (segle XIX) la humanitat ha llençat a l’atmosfera una granuc
ció
al C
llençat a l atmosfera una granquantitat de gasos generatsper la crema de combustiblesfòssils (i en menor mesura
Intro
du
fòssils (i, en menor mesura, per la ramaderia intensiva).
Só l t “Són el anomenats “gasos d’efecte hivernacle”.
• L’efecte hivernacleC
limàt
icC
anvi
Cuc
ció
al C
Intro
du
Clim
àtic
Can
vi C
A dia d’avui no hi ha dubteucci
ó al
C
(més enllà de postures nocientífiques interessades) que les emissions de gasos In
trodu
que es e ss o s de gasosd’efecte hivernacle són lacausa del canvi climàtic.
2. Models i projeccions per al segle XXI
• Com es simula el clima de les properes dècades: els models numèrics
RE-ANÀLISIclima actual
Els re-anàlisis empren un forçament atmosfèric basat enobservacions i el seu objectiu és esbrinar fins a quin punt elmodel d’oceà reprodueix la resposta observada. Períodesimulat: 1960-2000.simulat: 1960 2000.
SIMULACIÓLes simulacions de control empren un forçament atmosfè-ric basat en les concentracions actuals de gasos d’efectehi l ò i l b i t tSIMULACIÓ
DE CONTROLemissions
actuals
hivernacle però sense incloure observacions; per tant nocorresponen a cap any/ dècada en particular. El seuobjectiu és avaluar la representativitat dels resultats per alclima actual en termes estadístics. Aquests són elsres ltats q e es compararan amb els escenaris f t rs per aactuals resultats que es compararan amb els escenaris futurs per aquantificar els canvis. Període simulat: 1960-2000.
SIMULACIÓ Els escenaris empren una configuració idèntica a la de lesSIMULACIÓ D’ESCENARIS
FUTURSemissions suposades
Els escenaris empren una configuració idèntica a la de lessimulacions de control, però la concentració de gasosd’efecte hivernacle és la que correspon a cada escenari defutur. Igual que per als controls, els resultats s’hand’interpretar també en termes estadístics. Període simulat:emissions suposades p2000-2100.
Escenaris d’emissions contemplats: • A1B: suposa un Mon globalitzat amb una economia i una
tecnologia que creixen molt ràpidament. Va ser considerat com el més probable, però la realitat l’està superant de moltmolt...
• B1: Similar a l’A1B, però amb major pes dels serveis i decisions globals. Era el més optimista dels tres.
• A2: Pressuposa un gran creixement de la població i una lentae X
XI
• A2: Pressuposa un gran creixement de la població i una lenta globalització de les decisions. Era el més pessimista en el seu dia i també ha estat superat.
pel s
egle
RCP6.0RCP4.5cc
ions
p
RCP2.6RCP8.5RCP1.3P
roje
Emissions i concentracions de GEH per a cadascun dels escenaris.
e X
XI
pel s
egle
ccio
ns p
Pro
je
• Canvis a nivell global
Nº de modelsdisponibles
Nº de models disponibles
e X
XI
p
pel s
egle
ccio
ns p
Pro
je
Canvis en la temperatura mitjana global (i la seva incertesa associada) que s’esperen per a cadascun dels escenaris.
• Canvis a nivell global 2016-2035 2080-2100e
XX
Ipe
l seg
le
Distribució geogràfica dels canvis de
temperatura (respecte al
ccio
ns p temperatura (respecte al
període 1980-2000) esperats per a cadascun
dels escenaris
Pro
je
• Canvis (atmosfèrics) prevists a les Illes Balears
La temperatura augmentaria entre
e X
XI 1.5ºC i 4°C, depenent de l’escenari
considerat. Els valors són similars al conjunt de les regions costaneres de la Mediterrània
pel s
egle de la Mediterrània.
ccio
ns p
Pro
je
• Canvis (atmosfèrics) prevists a les Illes Balearsprevists a les Illes Balears
La precipitació disminuiria entre un10% i un 15%. Es tracta de la
e X
XI variable que mostra més disparitat
entre models i d’una illa a una altra.
A la Península Ibèrica i pel conjunt
pel s
egle p j
de tota la Mediterrànies les pluges disminuiria de l’ordre d’un 30%.
ccio
ns p
Pro
je
• Canvis marins: temperatura
La temperatura mitjana (3D) de la Mediterrània augmentaria entre [+0.9, +1.4°C], mentre que la temperatura superficial augmentaria entre [+2.0 , +3.5°C].
Els valors depenen de l’escenari considerat a partir de 2070. Els valors també depenen bastant del model emprat
e X
XI
NM8-A2-AR4 NM8-A2-AR3 NM8-A2-test NM8-A2-AR4 NM8-A1B-AR4 NM8-B1-AR4pel s
egle
NM8 A2 AR4 NM8 A2 AR3 NM8 A2 test NM8 A2 AR4 NM8 A1B AR4 NM8 B1 AR4
Temp. Sup. mitjana de la mar Mediterrània (ºC)cc
ions
p
Temp. Sup. mitjana de la mar Mediterrània (ºC)mar Mediterrània (ºC)
Pro
je mar Mediterrània ( C)
2020-2050 vs. 1961-1990 2070-2100 vs. 1961-1990e
XX
Ipe
l seg
lecc
ions
pP
roje
Canvis en la Temperatura superficial de la mar (oC) per a distints escenaris.
Canvis en els extrems de t t ( d d l )rn temperatura (onades de calor):
ra
H
iver
n3 0
S a te ll i te S S T in N W M e d
e X
XI
Prim
aver
2 2
2 4
2 6
2 8
pel s
egle
E
stiu
1 4
1 6
1 8
2 0
ccio
ns p
Tard
or
1 9 8 5 1 9 9 0 1 9 9 5 2 0 0 0 2 0 0 5 2 0 1 01 4
Pro
je
Tota
l
24
26
28
30
T
18
20
22
24
Tendències estacionals i anuals de la Temperatura Superficial de la mar (ºC/any)
1985 1990 1995 2000 2005 201014
16
Impacte de l’augment de la temperatura p g pmitjana: migració i/o substitució d’espècies Efectes antropogènics, no CC
Efectes antropogènics + CC
Impacte dels extrems: mortalitat de les praderies de Posidònia
e X
XI
pel s
egle
Efectes antropogènicsccio
ns p
Efectes antropogènics eliminats el 2030, no CC
Pro
je
Efectes antropogènics eliminats el 2030 + CC
• Canvis marins: nivell del mar
El 2100 el nivell de la mar Mediterrània estaria de mitjana entre 50 i 80 cm més amunt que al 2000, però la magnitud exacte depèn molt del desgel (sobre el qual encara hi ha incerteses considerables...
Suposant una taxa de desgel de 1.2 mm/any (previsió IPCC 2007)
e X
XI Suposant una taxa de desgel de 4.2
mm/any (previsions més recents)
pel s
egle
ccio
ns p
Pro
je
Evolució prevista del Nivell de la mar (mitjana Mediterrània) - Escenari A2.
Entre les conseqüències de la pujada del nivell de la mar hi ha la inundació de Entre les conseqüències de la pujada del nivell de la mar hi ha la inundació de cotes baixes (possible desaparició de platges), una major salinització dels aqüífers i el tenir que adaptar les estructures portuàries.
• Canvis marins: onatge
Lleugera disminució del’altura d’ona, que seria més marcada a la tardorés a cada a a a doi a l’hivern (< 9% a tota la conca, < 3% a la major part de la conca). e
XX
Ipe
l seg
lecc
ions
p
Tendències estacionals i anual d’altura ona significant (cm/any) obtingudes a partir
de diferents simulacions
Pro
je
(totes per a l’escenari A1B). Les zones on les tendències
no són significatives estadísticament s’han
difuminat.
Combinació de nivell de la mar i onatge: impactes
En termes d’impactes, el canvi principal no és que les ones siguin més grans, sinó que vindran superposades sobre un nivell del mar més elevat. Això pot causar problemes importants a ports i altres defenses costaneres, així com augmentar les cotes d’inundació
e X
XI
pel s
egle
ccio
ns p
Pro
je
Inundació de molls deguda al vessament d’aigua per damunt d’un espigó de protecció en funció de l’altura de les ones (per un portespigó de protecció en funció de l altura de les ones (per un port concret). Es contempla el moment actual i quan el nivell del mar sigui més amunt que ara.
3. Resum – conclusions
A dia d’avui no hi ha dubte (més enllà de postures no científiques interessades) que les emissions de gasos d’efecte hivernacle són la causa del canvi climàtic.
El canvi climàtic no és un futurible, és ja una realitat.
El canvi climàtic és irreversible a escala humana: encara que a partir de d’avui mateix la humanitat deixés d’emetre gasos d’efecte p ghivernacle, aquests seguirien a l’atmosfera durant centenars d’anys.
Això implica que caldrà prendre mesures d’adaptació en tots els
Això no implica que no s’hagin de fer esforços per retallar emissions.
Això implica que caldrà prendre mesures d adaptació en tots els àmbits.
Això no implica que no s hagin de fer esforços per retallar emissions.Com més prest es limitin les emissions, més petits seran els canvis. A la llarga surt molt més barat, en tots els sentits, prevenir primer, que haver d’adaptar-se després (informe Stern)que haver d adaptar-se després (informe Stern).
Si bé hi ha incerteses en aspectes puntuals i en la magnitud exacte, p p g ,tot indica que el clima de la Terra serà, en conjunt, significativament més calent durant aquest segle XXI, especialment a les regions polars i a les regions subtropicals com la Mediterràniapolars i a les regions subtropicals com la Mediterrània.
A les Illes Balears l’escalfament seria d’entre 2ºC i 4 ºC cap a 2100, depenent de l’escenari d’emissionson
s
Les projeccions mostren també una disminució d’un 30% de la pluja per al conjunt de les regions Mediterrànies sempre cap al 2100 A
depenent de l escenari d emissions.
conc
lusi
o
per al conjunt de les regions Mediterrànies, sempre cap al 2100. A les Balears la disminució seria menor, entre el 10 i el 20%. Es tractaen qualsevol cas d’una variable que presenta incerteses importants.
sum
–c
Totes les projeccions mostren que la Mar Mediterrània del segle XXI serà també més calenta: fins a 3.5ºC la temperatura superficial i uns 1 5ºC el conjunt de la columna d’aigua (a l’any 2100)
Res
1.5ºC el conjunt de la columna d’aigua (a l’any 2100).
A tenir en compte: l’augment dels extrems de temperatura pot ser pitjor que l’augment de la mitjana per a alguns ecosistemespitjor que l augment de la mitjana per a alguns ecosistemes.
Totes les projeccions mostren un augment del dèficit hídric de la Totes les projeccions mostren un augment del dèficit hídric de la conca. En principi això s’hauria de traduir en un augment de la salinitat, però a dia d’avui no es pot assegurar...
El nivell de la mar seria entre 50 i 80 cm més amunt al 2100, però la magnitud exacte depèn molt del desgel, i sobre aquest encara hi ha on
s
incerteses considerables...
Els extrems de nivell de la mar canviaran molt poc (tret de l’augment
conc
lusi
o
derivat de la pujada del nivell mitjà).
Tan el règim mitjà com el règim extremal d’onatge també canviaran sum
–c
poc. El canvi principal vindrà donat pel fet que les ones estaran superposades a un nivell del mar més alt, i això pot provocar problemes importants a ports i altres defenses costaneres.
Res
p ob e es po a s a po s a es de e ses cos a e es
Top Related