Maria Caules Caules

INTRODUCCI

La prehistria: el perode ms llarg de la histria

no hi ha documentaci escrita

comena amb l'aparici de l'home (2.000.000 anys)

els arquelegs obtenen la informaci de les restes arqueolgiques

La histria:comena quan apareix l'escriptura

La PREHISTRIA s el perode ms llarg de la histria del qual no es disposa de documentaci escrita, perqu lhome que habitava la terra no coneixia encara lescriptura. LaPrehistria comena amb lorigen de lespcie humana, ara fa ms de dos milions danys.

La informaci que coneixem sobre el perode lobtenim principalment de larquelogia i altres disciplines de suport.

Larqueologia s la cincia que estudia les cultures i les civilitzacions humanes ms antigues. Larqueleg s un historiador que obt la informaci a travs de la recerca de restes arqueolgiques en els jaciments (1) que es conserven.Les restes arqueolgiques poden ser: objectes dart, utensilis, eines i instruments, ossos, fortificacions, habitatges, tombes, taules, etc.

La HISTRIA comena quan apareix lescriptura, tot el que va passar abans es considera prehistria. La data que marca la fi de la prehistria varia de regi a regi. (2)

(1) Jaciment arqueolgic: lloc on hi ha unaconcentraci de restes arqueolgiques.

(2) el primer document que es coneix s ms o manco deli lhan trobat a. Mesopotmia s una regi que est per Sria.

INTRODUCCI

La lnia del temps

Per a numerar els anys els historiadors i acadmics empren el calendari gregori i lany 0 s l'any del naixement del Jesucrist (ara fa 2016 anys aproximadament).

Si feim referncia a lany 400 abans del naixement de Jesucrist, hem de dir: l'any 400 ANE (abans de la nostra era) o l'any 400 aC (abans de Crist) i si parlam dun any desprs del naixement de Jesucrist hem de dir: lany 300 de la n.e. (de la nostra era) o l'any 300 dC. (desprs de Crist)

LA PREHISTRIA GENERAL. Cronologia

L'edat de pedra

Paleoltic: a partir de 2.000.000 ANE

Neoltic: a partir de 8.000 ANE

Edat dels metalls: a partir del 6000 ANE

Edat del bronze

Edat del ferro

En la Prehistria general trobam dues etapes:A) L'edat de pedra B) L'edat dels metalls

L'edat de Pedra es divideix en - Paleoltic: a partir de l'any 2.000.000 ANE- Neoltic: a partir de l'any 8.000 ANE

L'edat dels metalls comena a partir de l'any 6000 ANE i tamb est formada per- l'edat del bronze- l'edat del ferro

La Cronologia serveix per determinar les dates i lordre dels fets histricsLa prehistria s molt extensa i els seus perodes sn desiguals. Linici i el final de cada etapa s difcil de definir i depn de cada regi.

El Paleoltic

Durant l'edat de pedra els humans empraven eines de pedra perqu no tenien una tecnologia ms avanada. Amb la pedra fabricaven eines i armes.

El Paleoltic s lpoca on va aparixer per primer cop lhome. Lhome s nmada (2) s caador i recollector de fruites. Lhome vivia en coves i fins al final del paleoltic no va descobrir el foc.

(2)Nmada: aquella persona que no t un territori fix com a residncia permanent, sin que es desplaa amb freqncia d'un lloc a un altre

El Neoltic

En el Neoltic tenim una civilitzaci ms avanada. Els homes descobreixen lagricultura, la ramaderia i es fan sedentaris (3). Apareixen els primers poblats. En aquest perode es va inventar la roda i les veles per navegar.

(3) Elsedentarismes quan una societat deixa de sernmada per establir-se de manera definitiva en una localitat determinada a la qual considera com seva

L'edat dels metalls

Ledat dels metalls s un perode on hi ha una important evoluci en la civilitzaci. En ledat dels metalls els homes empren els metalls per fabricar armes, eines i ornaments.En aquest perode apareixen les primeres ciutats i es comena a fer comer. El primer metall que es va fer servir va ser el coure i desprs el bronze (el bronze s una mescla de dos metalls: el coure i lestany) i ms tard el ferro perqu era ms dur que el bronze i ms barat dobtenir.

La prehistria a Menorca.

Menorca talaitica Prehistria menorquina

Cultura que es desenvolup a l'illa durant l'edat del bronze i l'edat del ferro

Perodes

Arcaic (4000 ANE 2300 ANE)

Pretalaitic ( 2300 ANE 1100 ANE)

Talaitic ( 1100 ANE 123 ANE)

Quan ens referim a Menorca talaitica xerram de la prehistria menorquina. Fem referncia a la cultura que es desenvolup a Menorca durant ledat del bronze i ledat del ferro. La nostra prehistria no segueix les mateixes fases que la prehistria general. Nosaltres tenim tres perodes: - arcaic (de lany 4000ANE fins lany 2300ANE)- pretalaitic (de lany 2300ANE fins lany 1100 ANE)- talaitic ( de lany 1100ANE fins lany 123 ANE, quan es va produir la conquesta romana de les illes Balears)

Perode Arcaic

de lany 4000 fins lany 2300 ANE

primers pobladors arriben a Menorca

vivien en coves, caaven Myotragus balearicus i treballaven els ossos

El Perode ArcaicLes Illes Balears mai havien estat ocupades per lhome. Els avanaments (del neoltic) dels pobles de la mediterrnia van permetre a lhome arribar a les illes. A Mallorca i a Menorca sha trobat restes humanes mesclades amb les restes dun mamfer rumiant que es deia Myotragus balearicus (era com una cabra) que va sobreviure fins el 2.700 ANE. Noms sabem que aquests primers habitants treballaven els ossos, caaven els Myotragus balearicus i que vivien en coves naturals. Sabem que lhome va ser el principal causant de la seva extinci, directament per la caa o indirectament per la introducci daltres espcies com els bens i les cabres.Aquest Myotragus que veis s una reproducci i est en un museu.

El pretalaitic

Del 2.300 ANE al 1100 ANE

Petites comunitats pacfiques

Agricultors, ramaders, recollectors i caadors

Feien cermiques, ganivets de bronze, punxons, botons d's, molins de m i percutors

Navetes d'enterrament s el monument ms important

El pretalaiticSobre el 2.300 ANE arreiben les primeres comunitats a Menorca procedents del nord-est de la pennsula ibrica.Lhome pretalaitic vivia en petites comunitats pacfiques dedicades a lagricultura, la ramaderia, la recollecci i la caa. Curiosament aquesta gent vivia desquena a la mar, amb ells van dur el seu animals i cereals. Aquesta gent es construa cermiques, ganivets de bronze, punxons, botons ds, molins de m i percutors.

Restes pretalaitiques

Aqu teniu algunes restes pretalaitiques. A dalt a l'esquerra hi ha botons i a baix a la dreta hi ha un mol de m. Tamb podeu veure restes reconstrudes de cermica.El mol de m o de vaiv: format per dues pedres una d'inferior, plana o cncava, que reposa sobre el terra i una de superior mbil accionada amb les mans amb un moviment de vaiv. Amb el mol de m feien farina per fer pa.

Les navetes d'habitaci

A partir del 1600 ANE

Eren habitatges

Fetes amb tcnica ciclpia: murs molt gruixats fets amb blocs posats un dalt s'altre sense cap tipus de cement.

Fins el 1.600 ANE lhome no es va construir les navetes dhabitaci. Aquestes navetes es tractavaven dhabitatges. Tenien forma de ferradura allargassada i noms comptaven amb un nic espai interior organitzat entorn a una llar de foc. Per fer la naveta semprava la tcnica ciclpia: s una tcnica consistent en murs molt gruixats formats per grans blocs posats un dalt s'altre i sense cap tipus de cohesionant (cement per exemple). Fet com una paret seca.

Fixau-vos en el dibuix.

Les navetes d'habitaci
Son Merce de Baix

En aquestes fotos podeu veure dues navetes d'habitaci de Son Merce de Baix. En la primera foto es veu la forma de ferradura allargassada.

En la segona foto (sa cova des Moro) podem veure la nica naveta d'habitaci de les Illes Balears que conserva la seva coberta de lloses de pedres planes.

Enterraments al pretalaitic

Esperana de vida de 45 anys

Hipogeus: coves artificials excavades a les roques

Sepulcres Megaltics: construccions formades per lloses horitzontals i verticals entre les quals s'en troba una perforada per entrar a dins

Navetes d'enterrament: Sn exclusives de Menorca. La ms important s la naveta des tudons

Aquesta cultura vivia obsessionada per la mort. Els seus habitants tenin una esperana de vida que de mitjana, no passava dels 45 anys.

Durant el pretalaitic es van emprar tres tipus denterrament:Els Hipogeus eren coves artificials excavades a les roques.Els Sepulcres Megaltics eren construccions a laire lliure formades per grans lloses horitzontals i verticals entre les quals se'n troba una de perforada que donaria accs a l'interior.Les navetes denterrament sn del final del pretalaitic i sn exclusives de Menorca i hi ha una teoria que diu que van ser una evoluci dels sepulcres megaltics.

Recintes enterrament
Ses Roques llises Es Tudons Torre del Ram

A ses Roques llises (al voltant de la torre den Gaums) es conserva les restes d'un sepulcre megaltic. Fixau-vos quines lloses ms grosses i el forat que t una llosa per entrar a dins. Pensau que aquest recinte estava completament tapat.

La naveta des Tudons tothom la coneix

L'hipogeu de sa Torre del Ram es troba la urbanitzaci de Cala'n Blanes a Ciutadella

Sa Cova des Crritx i des Mussol

En el pretalaitic s quan es comena a donar un s religis a la Cova des Crritx i sa cova des Mussol. En aquests dos llocs sha trobat restes arqueolgiques relacionades amb la mort i els rituals funeraris (una ceremnia). Les coves es van seguir emprant en el talaitic.

Aqu podeu veure unes quantes restes que s'han trobat.

El Talaitic

A partir de l'any 1.300 ANE

poca ms rica de la prehistria menorquina

Societat guerrera i jerarquitzada

Els Talaiot, les Taules i els poblats els monuments ms importants

El TalaiticA partir de lany 1300 ANE sinicia lltima i ms rica etapa de la prehistria de Menorca: la cultura talaitica. Aquest perode de la histrica rep el nom dun dels monuments caracterstics daquesta etapa, el talaiot. Els investigadors per estan dacord en definir la taula lelement ms singular daquesta cultura. Lhome talaitic vivia en una societat guerrera i fortament jerarquitzada.

Els nous poblats del principi
del Talaitic

Els poblats es fan al voltant dels talaiots.

s militar i ms tard d'habitatge.

274 talaiots en tota la illa

Estan concentrats al sur de l'illa

Entorn al 1100 ANE es van formar els nous poblats talaitics al voltant dels talaiots. Hi havien poblats amb ms de 4 talaiots. Els talaiots tenen la forma de torres o talaies.

Ls precs encara s poc conegut. Es sap per que aquests monuments van tenir, primer de tot, un s militar que es va anar perdent en favor de ls dhabitatge. Es sap que les persones que hi vivien conservaven un cert prestigi social.

Shan comptat fins a 274 talaiots repartits per tota lilla amb una clara concentraci a la zona sud de Menorca.

Els poblats del final del Talaitic

Gran transformaci

Tenen murades

Apareixen les cases talaitiques

Tenen recintes Taula

Al final del talaitic hi va haver una gran transformaci en els poblats talaitics. Els poblats es protegeixen construint murades i apareixen les cases talaitiques i els recintes de taula.

Fixau-vos amb aquest dibuix que ens mostra com eren els poblats. Hi ha una muralla, els talaiots, el recinta taula i les cases talaitiques.

Les cases del talaitic: Cercles

Les cases talaitiques (hi ha autors que els diuen cercles) prenien la forma de cercles on en el seu nucli central shi feien les feines domstiques i al seu voltant hi havia les habitacions. Les cases sorientaven cap al sud i al davant tenien grans patis amb forns i amb tancats pel bestiar. Adosades hi havia les sales hipstiles (Espai cobert mitjanant lloses que es recolzen sobre pilars) que segurament s'empraven de magatzems.

Mirau, aix s la casa, aix el pati on hi ha el forn i els tancats i tamb veim la sala hipstila.

Els recintes Taula

Els recintes de taula es comencen a construir cap al 600 ANE. Aquests recintes van ocupar un lloc central en els poblats talaitics i en ell es feien els ritus religiosos. La Taula ocupa la posici central del recinte. Alguns autors proposen que la Taula es tractaria de la representaci dun cap dun bou, altres lhan relacionada amb deus pnics. El recinte taula tamb s un monument exclusiu de Menorca.

Els recintes Taula

A la vostra esquerra teniu el recinte taula de Trepuc i a la vostra dreta el de Torralba den Salord.

Fixau-vos com estava distribut el recinte taula. En aquestes fotos es veu molt clar.

Recordau que el recinte taula ocupava un lloc central en els poblats talaitics.

Les necrpolis artificials
Forma Cales Coves Cala Morell

En aquest final de lpoca talaitica es comena a trobar una nova variant denterrament: les necrpolis de coves artificials situades en barrancs i cales. (Exemple: Forma, Cala Morell i cales coves)

La candidatura
Patrimoni de la Humanitat

LA DISTINCI Volem un reconeixement internacional

La Unesco concedeix el ttol de Patrimoni de la Humanitat.

PERQU HO MEREIXEM Tenim alguns monuments nics al mn

Bon estat de conservaci

1200 jaciments amb 700 km2

La candidatura de Menorca TalaiticaEls menorquins ens enfrontam a un repte: aconseguir que el nostre patrimoni arqueolgic dpoca prehistrica rebi el reconeixement internacional que s mereix.La UNESCO s una organitzaci internacional que concedeix aquest ttol. Els menorquins creiem que la nostra prehistria mereix ser declarada patrimoni mundial perqu: 1r. alguns monuments sn nics al mn: navetes denterrament i recintes taula 2n. el bon estat de conservaci de les restes arqueolgiques3r. Menorca amb 700 quilometres quadrats t ms de 1200 jaciments prehistrics.

La candidatura
de Menorca Talaitica

https://www.youtube.com/watch?v=cI3HgNX6X0k

La candidatura
de Menorca Talaitica

https://www.youtube.com/watch?v=22Bt0Pf-SbQ

Els monuments de la candidatura

Ara us donorar un futlletons on podreu veure els principals monuments de Menorca Talaitica que es presenten a la candidatura.

Recordau que l'poca talaitica acaba amb la invasi dels Romans a l'any 123 ANE.

Moltes grcies a tots i a totes.