DIRECTOR

ARGUMENT BIOGRAFIA

FEDERICO FELLINI

AMARCORDDescripció de la vida quotidianade la gent d'un poble al nordd'Itàlia durant els anys delfeixisme, a la dècada dels anystrenta.

Oscar a la millor pel·lícula deparla no anglesa l’any 1974.

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

GUIÓ

PRODUCCIÓFOTOGRAFIA

MUNTATGEMÚSICA

Itàlia1973127 minutsFederico FelliniFederico FelliniTonino GuerraFranco CristaldiGiuseppe RotunnoRuggero MastroianniNino Rota

FITXA TÈCNICA

DIUMENGE4 DE MAIG DE 201418:30 HTEATRE CONSERVATORI

FILMOGRAFIA

1954 La strada(projectada a Cine ClubManresa, 1962 i 1983)1955 Almas sin conciencia(projectada a Cine ClubManresa, 1958)1957 Las noches deCabiria (projectada a CineClub Manresa, 1962)1963 Fellini - 8 ½(projectada a Cine ClubManresa, 1967, 1970,1993)1965 Julieta de losespiritus (projectada aCine Club Manresa, 1970)1969 Satiricón (projectadaa Cine Club Manresa,1980)1970 Los clowns(projectada a Cine ClubManresa, 1988)1972 Roma (projectada aCine Club Manresa, 1980)1973 Amarcord(projectada a Cine ClubManresa, 2005)1987 Entrevista(projectada a Cine ClubManresa, 1991)

FITXA ARTÍSTICABruno Zanin

Pupella MaggioArmando Brescia

Magali NoëlCiccio Ingrassia

Titta BiondiMiranda BiondiAurelio BiondiGradiscaTeo

Federico Fellini ( Rimini , 20de gener de 1920 - Roma , 31d' octubre de 1993 ) , va serun director de cinema iguionista italià. Fellini descriula solitud de l' home davantdel món exterior , i és conegutper un estil molt característici original que Barreja la fantasiai l ' ús d'imatges barroques ;és considerat dels més influentsi àmpliament veneratscineastes del segle XX .Guanyador de quatre premisOscar pel seu treball com acineasta , el 1993 va serguardonat AMB l' OscarHonorífic . Dues vegadesguanyador del FestivalInternacional de Cinema deMoscou ( 1963 i 1987 ) , tambéha rebut la Palma d'Or aCannes el 1960 i el Lleó d'Orper la Seva trajectòria artísticaal Festival de Cinema deVenècia el 1985 .

Durant gairebé quatre dècadesFellini retrata en dotzenes depel·lícules , un petit grup depersonatges memorables . Ellés va anomenar “un artesà queno té res a dir , però ell sapcom dir -ho" . Va deixar obresinoblidables , plenes de sàtira.Però amarades d' una subtilmalenconia , caracteritzat perun estil oníric i visionari . Elstítols de les seves pel·lículesmés famoses , La strada , Lenotti di Cabiria , La dolce vita,8 ½ i Amarcord - s'hanconvertit en tòpics esmentatsa l' idioma original en tot elmón.

COMENTARI

Amarcord és unad'aquelles pel·lícules quees veuen amb alegria, ambun somriure a la boca. Iés que és així com vahaver de rodar Fellini, jaque el film és un cúmul derecords d'on va passar laseva infància. Amarcordés la nostàlgia que unapersona sent per la sevaciutat natal i per la sevainfantesa, narradamagistralment en formade comèdia. I és que lapel·lícula no té cap filargumental clar. Són totanècdotes oesdeveniments, sense captrama. Tot el que passaestà relacionat amb Titta(que representa Fellini dejove) i amb tots elshabitants del poble, acadascú més peculiar.Tenim a la seva família, ala flamant i sensualGradisca, als seus amics,a mentider del poble,l'estanquera ... Tota lahistòria i personatgesserveixen de conductor permostrar-nos les anècdoteso fases de tota una vida:els professors de l'escola,les criaturades amb elsamics, el sexe, l'amor, elsproblemes familiars, laprimera vegada que es veunevar o la mort. I tot aixòsituat en els anys 30 ambel teló del feixisme enplena expansió de fons.

Per mostrar aquest poble,Fellini es basa a exposartot al màxim, el que arribaa semblar una micasurrealista. Així, gransescenes com en la quel'oncle de Titta roman mésde cinc hores a la copad'un arbre demanant queli portin una dona(surrealista o no?)Quedaran gravades ambenyorança en la nostrament. Que Fellini era ungran director i un creadorno hi ha dubte, i quedaben plasmat en aquestaobra, on ressalta aquestanarrativa tan peculiar.També hem de destacarla banda sonora, composta

pel gran Nino Rota (sagaEl Padrí) , que acompanyamagistralment al queFellini ens vol mostrar.Amarcord és una pel·lículaplena d'anècdotes i recordsd'una societat ja perduda,tot mostrat ambenyorança, i amb la críticad' el feixisme de fons(algunes esceness'escaparan de la comèdiaper mostrar també el durque pot arribar a serrecordar aquells temps) .Una pel·lícula que ensmostra el bonic que ésrecordar temps passats.

web cinemafuturo.Anto Molina