U8 C T2 0910( Recurs Roques Min Sòl)

11

Tema 5: Recursos naturals.Tema 5: Recursos naturals.El sòl, les roques i els mineralsEl sòl, les roques i els minerals

22

Tema 5: Recursos naturals: El sòl, les Tema 5: Recursos naturals: El sòl, les roques i els mineralsroques i els minerals

1.Les roques industrials

2.Els minerals industrials

3.Tipus d’explotació i impactes

4.El sòl com a recurs

33

1. Les roques industrials1. Les roques industrials

Roques que s’aprofiten per les seves propietats fisicoquímiques, però en cap cas per extraure ni minerals ni energia.

Els sistemes d’extracció depenen de la seva localització, les sevs propietats i els possibles impactes que sempre es generen.

L’Institut Tecnològic d’Espanya (ITE) els classifica en:1. Àrids2. Aglomerats3. Roques de construcció4. Vidre5. Productes ceràmics

44

1. Les roques industrials1. Les roques industrials1. Àrids1. Àrids

Formats per pedres o fragments de textures diferents i són materials inerts que s’utilitzen en obres públiques i en construcció d’habitatges (morter i formigó).

Requereixen un procés de tamisatge i filtració per seleccionar les mides. Els materials al·luvials ja estan molt seleccionats.

1.Naturals: solen ser de naturalesa silícica i s’extrauen de graveres

2.Artificials o esmicolats de pedres

55

1. Les roques industrials1. Les roques industrials2. Aglomerats2. Aglomerats

66

1. Les roques industrials1. Les roques industrials2. Aglomerats2. Aglomerats

Ciment: s’escalfa calcària, argila, sorra i guix i surt un material molt resistent a grans pesos

Guix: utilitzat per enguixar parets, plaques de sotre i prefabricats (pladur):

- Bon aïllant

- Bona acústica

- Baixa humitat

- Resistent al foc

77

1. Les roques industrials1. Les roques industrials3. Roques de construcció3. Roques de construcció

Materials de mida elevada utilitzats com a matèria prima per construcció

Classificació:1.Roques ornamentals: poden ser tallades i pulides:

marbre i quarsita2.Pedra de construcció: només admeten ser tallades:

basalt i pissarraAltres (calcàries, conglomerats i granit) depèn del seu

estat

88

1. Les roques 1. Les roques industrialsindustrials

4. Vidre4. Vidre

99

1. Les roques industrials1. Les roques industrials5. Productes ceràmics. Argiles5. Productes ceràmics. Argiles

1. Terrissa: fang i porcellana per ceràmica fina

3. Productes refractaris: resisteixen grans temperatures (ximeneies, Discovery)

2. Rajoles (material per teules i totxos)

1010

2. Els minerals 2. Els minerals industrialsindustrials

Jaciment: Concentració de certs elements químics en mineralitzacions que es poden explotar

Mina a cel obert de coure

1111


1. Minerals metàl·lics. Ferro1. Minerals metàl·lics. Ferro

Hematites Magnetita

Per fabricar aliatges com l’acer

1212


1. Minerals metàl·lics. Alumini1. Minerals metàl·lics. Alumini

Envasos i aliatges lleugers

Bauxita

1313


1. Minerals metàl·lics. Coure1. Minerals metàl·lics. Coure

Indústria electrònica i automobilística

Atzurita

1414


1. Minerals metàl·lics. Plom1. Minerals metàl·lics. Plom

Contenidors de líquids corrosius, bateries

Galena

1515


1. Minerals metàl·lics. Mercuri1. Minerals metàl·lics. Mercuri

Termòmetres i baròmetres

Cinabri

1616


2. Minerals no metàl·lics. Silici2. Minerals no metàl·lics. Silici

Circuits electrònics, Plafons solars, Vidre

Quars

1717


2. Minerals no metàl·lics. Sofre2. Minerals no metàl·lics. Sofre

Fabricar àcid sulfúric, pesticides, colorants, perfums

Pirites

1818


2. Minerals no metàl·lics. Sodi2. Minerals no metàl·lics. Sodi

Indústria alimentària, indústria química, blanquejant

Halita

1919


2. Minerals no metàl·lics. Calci2. Minerals no metàl·lics. Calci

Agricultura, fabricació de paper i de calçCalcita Guix

2020


2. Minerals no metàl·lics. 2. Minerals no metàl·lics. PotassiPotassi

Fertilitzant, industria mèdica o farmacèutica, Potassa (CO3K2) per esmalts

Silvina

2121

3. Tipus d’explotació3. Tipus d’explotació1. Pedrera1. Pedrera

Extracció de material compactat, dur, a poca profunditat o en la mateixa superfície

Impactes:1. Pèrdua de sòl2. Impacte

paisagístic3. Contaminació

acústica4. Risc de

despreniments

2222

3. Tipus d’explotació3. Tipus d’explotació2. Gravera2. Gravera

Extracció d’àrids en dipòsits sedimentaris (terrassa fluvial, con de dejecció, gredes, etc.

Impactes:1. Contaminació

d’aqüífers2. Utilització com

abocador

2323

3. Tipus d’explotació3. Tipus d’explotació3. Explotacions a cel obert3. Explotacions a cel obert

Minerals concentrats en una zona dispersa del subsòl

Impactes:1. Utilització de

barrinades2. Rentatge que

genera contaminació d’aigües

2424

3. Tipus d’explotació3. Tipus d’explotació4. Mines4. Mines

Extracció de minerals concentrats a certa profunditat. Cal fer pous i galeries

Impactes:1. Risc

d’esfondraments

2. Dipòsits estèrils

2525

3. Tipus d’explotació3. Tipus d’explotacióLlei de mines de 1973Llei de mines de 1973

Mineria de transferència

Obligatorietat de restaurar el terreny, protegir el sòl, la vegetació i les aigües; i corregir les agressions en el medi físic i cultural

2626

3. Tipus d’explotació3. Tipus d’explotacióLlei de mines de 1973Llei de mines de 1973

Obligatorietat de elaborar prèviament un EIA (Estudi d’Impacte Ambiental)

1: Forat inicial.

2: Escombrera exterior.

3: Zona restaurada

. 4: Cavitat intermèdia (mina Emma).

5: Puertollano.

6: Complexe Petroquímic REPSOL-YPF.

2727

3. Tipus d’explotació3. Tipus d’explotacióVocabulariVocabulari

Pedrera de calcàries

Mena: és el mineral que presenta interés miner en una extracció. Per poder aprofitar millor la mena, sol ser necessari el seu tractament:

1. Tractament a peu de mina per augmentar la concentració (processos hidrometal·lúrgics, flotació, etc.),

2. Tractament metal·lúrgic final, que permet extraure l’element químic(tostació, electrolisis, etc.).

Ganga: Comprèn als minerals que acompanyen a la mena, però que no presenten interés miner en el moment de l’explotació.

2828


Gravera d’argila

Reserves: quantitad (massa o volum) de mineral susceptible de ser explotat. Depén d’un gran número de factors: llei mitja, llei de tall, i de les condicions tècniques, medioambientals i de mercat existents en el moment de començar l’explotació.

Es complementa amb el concepte de Recurs, que és la quantitat total de mineral existent en la zona, incluient el que no podrà ser explotat por la seva baixa concentració o ley.

Llei mitja: és la concentració que presenta l’element químic d’interés miner en el jaciment. S’expressa amb%, o com grams per tonelada (g/t u onzes per tonelada (oz/t).

2929


Mina a cel obert

Llei de tall o cut-off: és la concentració mínima que cal que tingui un element en un jaciment per ser explotable. Depèn de factors com: la proximitat a vies de transport, tecnologia d’extracció, etc.,

Factor de concentració: es el grau d’enriquiment que cal que presenti un element amb respecte a la seva concentració normal (Clarke) per a què resulti explotable

3030

4. El sòl com a recurs4. El sòl com a recurs1. Ús agrícola del sòl1. Ús agrícola del sòl

Conreu jueu amb una estructura per augmentar la rendibilitat en l’ús de l’aigua

Impactes:1. Modificació horitzontal

amb homogeneització en monocultius

2. Aport de fertilitzants amb possible contaminació d’aigües

3. Reducció d’altres ecosistemes

4. Alteracions hídriques pels sistemes de reg

5. Instal·lació d’estructures contra l’erosió i el vent

3131


No hi ha un sòl ideal per l’agricultura, però si unes condicions que cal que estiguin adaptades a l’exigència del conreu:

• Terreny airejat (possibilita l’existència de nitrats (NO3

-) i fosfats (PO4

3-)

• Terreny amb drenatge adequat (terreny franc) ni massa argilòs (impermeable) ni massa arenós (pèrdua importat d’aigua de gravetat)

• Terreny fèrtil per què conté els nutrients necessaris (per aixó cal fer rotacions)

3232


Fertilitat adquirida: aquella que l’home aconsegueix aplicant els nutrients necessaris per un conreu

L’home pot utilitzar processos naturals per enriquir el sòl de nutrients:• Guaret (“barbecho”)• Rotació de conreus• Plantació de lleguminoses

3333

4. El sòl com a recurs4. El sòl com a recurs2. Ús ramader del sòl2. Ús ramader del sòl

Requereix pastures o pretas (herba tendra sense tija que rebroten de 2 a 3 vegades l’any). Cal seleccionar el pas del diferents animals i no trepitjar massa el terreny (empobriment físic)

3434

4. El sòl com a recurs4. El sòl com a recurs2. Ús ramader del sòl2. Ús ramader del sòl

La ramaderia industrial té avantatges e inconvenients:* Gran producció de fems (purines, gallinassa) amb gran concentració de nitrits i altres derivats tòxics.

3535

4. El sòl com a recurs4. El sòl com a recurs3. Ús forestal del sòl. Silvicultura3. Ús forestal del sòl. Silvicultura

Boscos alts o de llavor. Arbres que poden tenir grans dimensions que s’haurien de talar quan la productivitat és màxima

Cal tenir en compte:•Clima: temps de sol, temperatures, quantitat i distribució de pluges•Tipus de sòl: 1. silícic o àcid (granit): castanyer, fageda, surera

2. bàsic o carbonat: pinassa

3636

4. El sòl com a recurs4. El sòl com a recurs3. Ús forestal del sòl3. Ús forestal del sòl

Usos:• 50% Obtenció d’energia (augment de CO2)• Per fabricar paper• Construcció (vaixells, mobles, cases)

Gestió:1. Recuperació i restauració amb espècies autòctones2. Reducció del consum de paper i fusta3. Eliminar tala de grans dimensions amb maquinària

pesant4. Millorar política antiincendis i sistemes d’extinció5. Reforestació de zones agrícoles abandonades (ni pi

americà ni eucaliptus que per al seu creixement molt ràpit empobreixen el sòl)

3737

4. El sòl com a recurs4. El sòl com a recurs5. Transformació del paisatge5. Transformació del paisatge

Impacte adaptat Paisatge uniforme humanitzat

Abans de fer qualsevol acció caldrà també tenir en compte el paisatge

U8 C T2 0910( Recurs Roques Min Sòl)

Technology

Transcript of U8 C T2 0910( Recurs Roques Min Sòl)