uoc.edu

uoc.edu

Eix 13. 3r Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya.

19 d’abril del 2018. Col·legi d’Economistes

Transformació digital i

intel·ligència artificial

Dr. Joan Torrent-Sellens (jtorrent@uoc.edu)

Estudis d’Economia i Empresa, Investigació Interdisciplinària sobre les TIC, i2TIC

uoc.edu 1Exemples de TNOD

Hotel Henn-na (allotjament robòtic) al Japó

Hadrian (robot paleta + 3D)

Cotxe auto-conduït de Google

Plataformes d’economia compartida i consum col·laboratiu

Algorismes altra freqüència (HFT) als mercats financers

Domòtica, sensors i IoT a la llar Robots, co-robots i IA al magatzem, logística i producció

Peeper i la robòtica social

uoc.edu 2Híper-globalització

900 Mcontactes

internacionals

430 Mviatges

internacionals

360 ME-compres

internacionals

244 Mviuen

estranger

44 Mtreballenestranger

13 Mestudien online

estranger

5 Mestudien

estranger

Ritme anual d’ús de robots industrials superior al 10%

Fluxos digitals globals. 2015(Font: Digital Globalization: A new era of global flows. Mckinsey Global Institute )

Nova indústria (4.0) com a dinamitzadora de l’estancamenteconòmic global

uoc.edu 3

Flexibilización de las

competencias del empleo.

Nuevos requerimientos

formativos.

Transformaciones en el

puesto de trabajo.

Nuevas formas

organizativas y de gestión

de los RRHH.

Revolucions industrials

El nom no fa la cosa. El concepterevolució industrial (no revolució delvapor o del motor de combustió) ésmolt gruixut. No hi ha encara prouevidència. Això si, la tecnologia no ésmai l’input bàsic. Quin serà l’input claude la 4a revolució industrial?

Revolució industrial: Canvis tecnològics a laproducció i el treball interconnectats amb canvissocials i culturals de primer ordre.

uoc.edu 4El debat acadèmic sobre el futur del treball

Erik Brynjolfsson i Andrew McAfee

(MIT)

Martin FordDavid Autor

Gil A. PrattToyota RU

Revolució càmbrica a la robòtica i IA

George GraetzUppsala University

Jobless recovery

Daron AcemogluMIT

Conciliació entre substitució i complementarietat: problemes de velocitat

Guy MichaelsLSE

Carl B. Frey Michel Osborne

INET, Oxford Univeristy

uoc.edu 5Primera comunicació

Xavier FerràsUniversitat de Vic

Títol: Digital capitalism: The paradox of inequality in the age of disruption

Tipus de paper: conceptual

Idees força de la comunicació:

• Existència de forces pertorbadores que afebleixen els efectes positius de ladigitalització.

• Mercats de capital: tendència a la sobre-reacció (generació de bombollesespeculatives) i selecció financera als projectes d’alta escalabilitat i baix risc.

• Mercats de treball: substitució del treball humà i organització industrial deles empreses digitals (singularització a R+D+i) que afebleixen les rendes deltreball.

“En los próximos años, serán necesarias importantes dosis de liderazgo y de innovación social para compensar los efectos perturbadores de dichas fuerzas”

uoc.edu 6Segona comunicació

Rosana TerminioInvestigadora

Títol: The digitalization of the working environment.: the impact of Robotics,Automation and Artificial Intelligence (RAAI) at the employee level – a scopingreview-

Tipus de paper: revisió de la literatura (scoping review)

Idees força de la comunicació:

• La percepció dels treballadors sobre els efectes de la nova onada digital enel treball són negatives quan es refereixen al treball en general i noconegudes quan es refereixen al propi lloc de treball.

• El procés accelerat de substitució de competències fa insuficient l’estocactual de capital humà i amenaça la viabilitat del treball de moltesocupacions, especialment als serveis.

• Per a solventar aquesta mancança cal més investigació específica, i que totsels agents implicats s’involucrin en un programa planificat de re-capacitacióde treballadors i d’empreses

Eva Rimbau-GilabertUniversitat Oberta de Catalunya

“For a successful transition, all the stakeholders, including the laborforce, have to be part of this dialogue”

uoc.edu 7Tercera comunicació

Joan Torrent-SellensUniversitat Oberta de Catalunya

Títol: Coneixement, robòtica i productivitat a la PIME industrial catalana:evidència empírica multidimensional

Tipus de paper: empíric (anàlisi panell PIMES 2002-2014)

Idees força de la comunicació:

• La PIME industrial catalana ha mostrat un bon comportament tant entermes de productivitat com especialment d’ocupació, cosa que desmenteixla idea del jobless recovery.

• La robotització s'associa amb un cert efecte desplaçament del treball.

• La robòtica no té efecte directe en l’explicació de la productivitat.

• S’observa una nova relació de complementarietat (efecte indirecte) entre elsusos de la robòtica i els fluxos de coneixement a l’hora d’explicar laproductivitat de la PIME industrial.

Ángel Díaz-ChaoUniversitat Rey Juan Carlos

“Impulsar processos de transformació digital de segona onada, per exemple la inversió en robòtica, sense tenir assentats els mecanismes de gestió i d’innovació que s’hi vinculen, també podria portar cap a resultats inesperats”

uoc.edu 8Quarta comunicació

August CorronsUniversitat Oberta de Catalunya

Títol: La tecnologia blockchain i el seu paper en les economies transformadores

Tipus de paper: conceptual

Idees força de la comunicació:• Una blockchain és una base de dades descentralitzada que no pot ser

alterada i que està distribuïda entre els seus participants, protegidacriptogràficament i organitzada en blocs de transaccions relacionats demanera matemàtica.

• La tecnologia blockchain genera una xarxa descentralitzada, distribuïda,

autònoma i no manipulable que permet l’evolució d’Internet, des d’Internet de la

informació a Internet del valor.

• Aquest apoderament econòmic de les persones podria fer evolucionar l’economia

cap una economia més col·laborativa, social i solidària

“En la mesura que les tecnologies blockchain siguin

públiques, amb usos socials i ambientals, amb

algoritmes basats en proves que minimitzin la petjada

ecològica, amb llibertat d’accés i amb un

posicionament molt més transformador que no pas

conservador, aquestes tecnologies s’alinearan en major

mesura amb els eixos vertebradors i transformadors de

l’Economia Social i Solidària”

uoc.edu 9Cinquena comunicació

Antoni RoigUniversitat Autònoma de Barcelona

Títol: La regulació de les tecnologies emergents

Tipus de paper: conceptual

Idees força de la comunicació:• Les tecnologies emergents i el seu canvi accelerat també incideixen sobre

els fonaments del Dret i la regulació.

• Com a resultat de la imprevisibilitat d’escenaris futurs, el Dret està perdenteficàcia, doncs ja no pot regular i assignar conseqüències jurídiques a prioria tots els escenaris.

• Per a recuperar la seva eficàcia, són necessaris nous plantejaments co-reguladors que trenquin amb la idea del regulador únic i treballin lapotència de les plataformes col·laboratives, que donin suport a la presa dedecisions tot incorporant com a valor l’interès general

“Voldria pensar que existint les eines per evitar-ho, el regulador prendrà consciència que es milloruna co-regulació efectiva que una ficció de regulador únic”

uoc.edu 10Sisena comunicació

Àlvar Garola

Títol: Impacte socioeconòmic de la implantació de la nova oficina judicial. Anàlisicost-benefici

Tipus de paper: empíric (anàlisi cost-benefici)

Idees força de la comunicació:

• La digitalització de la justícia té efectes directes i indirectes sobre l’activitateconòmica.

• Una anàlisi cost-benefici de la inversió en la nova oficina digital judicial ensassenyala millores d’eficiència en l’administració de justícia i en els comptesde la Generalitat, a més d’efectes indirectes sobre els resultats econòmics ifinancers de les empreses.

• A través dels efectes multiplicadors de l’administració pública, cal fer notarel seu efecte tractor com a impulsor del canvi vinculat amb la digitalització.

Xavier Fabregat

“Les inversions en justícia tenen una forta

repercussió econòmica que es posa en relleu en

diferents vessants. L’anàlisi de la Nova Oficina

Judicial mostra el favorable impacte sobre els

comptes de l’administració de justícia, sobre d’altres

administracions i sobre el global de l’activitat

productiva”

Xavier Farriols

Universitat Politècnica de Catalunya i Generalitat de Catalunya

uoc.edu 11Setena comunicació

Ferran Herraiz-FaixóUniversitat de Barcelona

Títol: ¿Ser un país digital? Necesario pero no suficiente. Europa Digital Flash

Tipus de paper: empíric (dades agregades països europeus)

Idees força de la comunicació:• El procés de digitalització no avança aïlladament de la dinàmica competitiva

de l’economia.

• Quanta més vinculació hi ha entre la digitalització i la competitivitat, lainnovació i el compromís dels treballadors, més probabilitats que ladigitalització incideixi positivament sobre la generació de valor.

• A nivell agregat, hi ha relacions de complementarietat entre la digitalitzaciói la competitivitat. Per tant, les polítiques públiques dels ecosistemesdigitals s’han de coordinar amb les de competitivitat.

“La digitalización de un país y lo que todo ello implica,

requiere de una visión periférica que contemple al propio

ecosistema que el nervio digital afecta pues el avance en

el índice digital exclusivamente, no garantiza el

crecimiento y menos cuando magnitudes tan importantes

como la innovación, la competitividad o el nivel de

compromiso de los trabajadores con sus empresas del

país, entre muchas otras, están estancadas o muy lejos de

la media europea”

uoc.edu 12Vuitena comunicació

Mayo Fuster-Morell

Títol: Quina relació hi ha entre el model econòmic d’una plataformes d’economiacol·laborativa i la seva governança?

Tipus de paper: empíric (anàlisi 100 plataformes d’EC a Barcelona ciutat)

Idees força de la comunicació:• Les plataformes d’economia col·laborativa integren una gran quantitat

d’agents amb motivacions molt diverses, que van des de l’interès privat il’afany de lucre fins a la pertinença a la comunitat i l’interès pro-social. Unamanera de dissociar aquesta diversitat de motivacions i d’agents és l’anàliside relació entre el seu model econòmic i la seva governança.

• Com més democràtica és la orientació de la governança a la plataformacol·laborativa més comunitari és el seu model econòmic.

Ricard Espelt

“Els resultats de la nostra investigació mostren que els indicadors que defineixen el model de governança d’una plataforma, s'interrelacionen amb els que en defineixen el seu model econòmic. Per tant, una primera gran conclusió és que com més democràtica sigui unaplataforma d’EC, més comunitari serà el seu model econòmic”

Institut Interdisciplinari d’Internet / Universitat Oberta de Catalunya

uoc.edu 13Novena comunicació

Yolanda Montegut-Salla

Títol: Cooperativismo 2.0: Presencia en Internet y grado de madurez del comercioelectrónico en las cooperativas de fruta catalanas

Tipus de paper: empíric (anàlisi 50 cooperatives fruita catalanes)

Idees força de la comunicació:• Menys d’una quarta part tenen botiga on-line, només un 15% actualitzen les

xarxes socials, i les pàgines Web tenen un bon nivell informatiu sobre lacooperativa però un nivell mitjà-baix d’interactivitat.

• Hi ha relació entre l’exportació i la disposició de pàgina Web.

• Cal continuar avançant tant en la introducció del comerç electrònic com enla seva intensificació (només a una meitat del teixit)

• El camí de transformació de la primera onada digital encara és important

Eduard Cristóbal-Fransi

“El hecho de que únicamente el 28% de los sitios Web hayan alcanzado la fase 3 del modelo eMICA , indica el escaso grado de madurez funcional alcanzado por las cooperativas en el desarrollo de sus sitios Web”

Institut Interdisciplinari d’Internet / Universitat Oberta de Catalunya

uoc.edu 14Desena comunicació

Miquel Ràmia

Títol: Hacia una medicina personalizada y sostenible

Tipus de paper: conceptual

Idees força de la comunicació:

• La nova onada digital també es vincula amb les noves orientacions de lasalut, entesa com la combinació de la manca de mal·laties i un estat generalde benestar.

• A través de noves tecnologies, com el blockchain i la computació al núvol, ifent servir l’aparell de la genòmica, avui és possible plantejar la medicinapersonalitzada.

• Una prestació assistencial que té en compte les característiques genètiquesindividuals així com les preferències d’atenció de cada persona.

• Un primer pas cap a la personalització de l’estat de salut i benestar, i lamillora de la qualitat individual de vida

Miquel Àngel Bru

“Destacamos por ello la aproximación a la medicina de precisión, no solo como un proyecto a realizar necesariamente para asegurar la sostenibilidad del sistema sino como una inversión que permita la adaptación a las necesidades socio-económicas actuales y futuras”

Diana Roldan

Genomcore

Daniela Cortasa

uoc.edu 15Reptes de la transformació digital: economia universal?

El context econòmic actual: Creixement mundial sostingut, però estancat Rellevància creixent de les economies emergents Possibilitats d'excés (xoc?) d’oferta i manca (crisi?) de demanda Les TNOD i la Indústria 4.0 fan petita la globalització. Cap a l’economia universal?

Evolució del PIB mundial i del PIB industrial. 2000-2020(taxes reals de creixement per al PIB i índex base 100=PIB industrial del 2000 preus

constants)(Font: PIB total: dades i previsions per a 2018-2020 de l’FMI; PIB industrial: OECD STAN-Database)

PIB total

PIB industrial

uoc.edu 16Reptes de la transformació digital: desplaçaments del treball

La tecnologia per si mateixa no és lacausa única de cap resultat laboral.Són els usos de la tecnologia i la sevaimbricació amb factors personals,organitzatius, empresarials,econòmics, socials, laborals i culturalsels que determinen els efectes de latecnologia sobre el treball.

Les TNOD (4.0), com les TIC o lestecnologies manufactureres abans,desplacen per aquest ordre habilitats,tasques, feines i persones. Però, laqüestió és si podrem recombinar eltreball prou ràpid per compensar lesfeines substituïdes per les TNOD,especialment competències mitjanes.

Hi ha clares possibilitats pel treballhumà. Les feines que treballen ambemocions, preferències, creativitat opresa de decisions nosistematitzables.

Economia de les Superstars

Co-robòtica

Economia de la creativitat

uoc.edu

uoc.edu

Eix 13. 3r Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya.

19 d’abril del 2018. Col·legi d’Economistes

Transformació digital i

intel·ligència artificial

Dr. Joan Torrent-Sellens (jtorrent@uoc.edu)

Estudis d’Economia i Empresa, Investigació Interdisciplinària sobre les TIC, i2TIC