TEMA5:%APRENENTATGE%I% … 5... · OBJECTIUS: • Conèixer els processos cognitius implicats en...

TEMA 5: APRENENTATGE I ENSENYAMENT DE LA LECTURA

Psicologia de la Instrucció 2013-‐2014

OBJECTIUS: •  Conèixer els processos cognitius implicats en

l'aprenentatge de la lectura. •  Comparar els principals mètodes i perspectives des

dels quals iniciar l'aprenentatge de la lectura. •  Comprendre les principals etapes que recorre un

xiquet en l’aprenentatge lector. •  Valorar la importància d'una bona formació docent en

l'èxit de l'aprenentatge lector eficient.


Esquema 1.  El problema de llegir una paraula. 2.  Processos cogni=us implicats en la lectura. 3.  Capacitats que subjauen a la lectura. 4.  Requisits cogni=us previs a la lectura. 5.  Maduresa lectora. 6.  Transició a la lectura. 7.  Mètodes per a ensenyar a llegir. 8.  Conseqüències per a la instrucció inicial en la lectura.


LLEGIR •  És una activitat complexa que sobrepassa el camp merament escolar. Mitjançant la lectura establim contacte amb els pensaments, la imaginació i els sentiments de persones llunyanes en el temps i en l'espai.

•  Procés en el qual s'organitzen tots els aspectes del llenguatge i la cognició. •  Sense la capacitat de llegir disminueixen les possibilitats d'èxit en qualsevol àrea. •  El seu propòsit fonamental és comprendre el que es llig i gaudir.

•  Es recolza en: Coneixements del llenguatge => FACTORS LINGÜÍSTICS Coneixements del món => FACTORS COGNITIUS

Processos cogni=us implicats en la lectura d'una paraula

1/ CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA: coneixement de les unitats de sons (fonemes) que s'empren en una llengua. Inclou: •  capacitat de sentir. •  produir fonemes diferenciats. •  conèixer que les paraules es componen d'unitats de so i que poden combinar-se per a formar paraules. Tests de consciència fonològica: consisteixen en paraules parlades i sons i no de paraules impreses o lletres. És el requisit per a aprendre a llegir, però no és suficient. La instrucció explícita facilita les habilitats inicials de lectura.

2/ DESCODIFICACIÓ DE PARAULES: és el procés pel qual es tradueix la paraula impresa a so. •  Habilitat d'identificació de paraules: descodificar paraules comunes. • Habilitat d'abordatge de paraules: descodificar no paraules o pseudoparaules. * Es mesura la precisió descodificadora a través del nombre de vegades que s'emet el so correcte, i la velocitat. S'explica el nombre d'encerts per minut. * La descodificació és un procés limitat, n'hi ha prou amb pronunciar encara que no s'entenga. * Les habilitats de descodificació poden millorar-se mitjançant la instrucció fònica sistemàtica.


3/ DESCODIFICACIÓ FLUIDA DE PARAULES: capacitat de llegir en veu alta ràpidament i amb expressió i ritme. Depèn de l'automatització. --- Lectors competents utilitzen processos de descodificació ràpids i automatitzats fins i tot per a paraules que no tenen significat o paraules fora de context. Etapes en el desenvolupament de l'automatització:

1a.- E. imprecisa: errors en el reconeixement de paraules. 2a.- E. precisa: reconeixement correcte, requereix gran atenció. 3a.- E. automàtica: reconeix paraules sense parar esment.

--- Aprendre habilitats de descodificación fluida és un requisit per a aprendre habilitats de comprensió eficaç. És condició necessària però no suficient per a millorar la comprensió. La lectura repetida és un procediment per a afavorir l'automatització


4/ACCEDIR AL SIGNIFICAT DE LES PARAULES: Trobar en la memòria una representació mental del significat de la paraula. Posseir vocabulari, requisit per a l'aprenentatge de la lectura. * Com facilitem el creixement del vocabulari? a) immersió: se situa el xiquet en un ambient ric en paraules (escoltar contes, parlar sobre l'escoltat i recontar-ho). b) instrucció directa: aprendre definicions, sufixos, prefixos… Efectes del context: impacte del context d'una paraula en una frase sobre la rapidesa i la precisió del reconeixement de la paraula. El rendiment millora amb paraules congruents amb les frases. El context és més influent en els subjectes de menor edat i en els mals lectors. ---- És possible millorar la comprensió lectora amb instrucció en vocabulari. ---- La majoria de paraules noves han de ser apreses a partir del context. ---- El lector que entén les paraules realitza inferències significatives sobre la narració.


Com optimitzar la pràctica de la lectura en veu alta per a augmentar el vocabulari del nostre alumnat?

1)  Mètode de solament lectura: el professor llig en veu alta.

2)  Mètode de representació: el professor comença amb un debat de 5 minuts, llig sense interrupcions, un altre debat després.

3)  Mètode interactiu: comentaris abans, durant i després que el professor llija el text.


ALFABETITZACIÓ (bases de l'alfabetització en el desenvolupament del llenguatge) • Requereix ser conscient de manera explícita de l’ús que faig de la pròpia llengua i del llenguatge en general. • Canvia el caràcter del discurs, del pensament i de la solució de problemes i ens proporciona noves formes de representar el món. • Suposa adquirir consciència metalingüística (coneixement metacognitiu sobre el llenguatge).

• Requereix suport d’instrucció explícita entre lletres i sons per a arribar al propòsit de la lectura; crear significat.

Capacitats que subjauen a la lectura

CAPACITATS METALINGÜÍSTIQUES SUBJACENTS A LA LECTURA

CAPACITATS PRAGMÀTIQUES

CAPACITATS QUANT A LA SINTAXI

CAPACITATS QUANT A LA PARAULA

CAPACITATS QUANT AL DISCURS

CONSCIÈNCIA DE LA LLETRA IMPRESA

CONSCIÈNCIA DE LA CORRESPONDÈNCIA GRAFEMA-‐FONEMA

CONSCIÈNCIA GRÀFICA

CONSCIÈNCIA FONÈMICA

CONSCIÈNCIA SINTÀCTICA

CONSCIÈNCIA DE L’ESTRUCTURA DEL

TEXT

CONSCIÈNCIA MORFOLÒGICA


CAPACITATS METALINGÜÍSTIQUES SUBJACENTS A LA LECTURA CAPACITATS PRAGMÀTIQUES Ens referim als diferents usos del llenguatge: comunicador d’informació, caràcter social i emocional. Consciència de la lletra impresa; comprendre que la lletra impresa té significat, és direccional, representa objectes o la parla i té paraules especials per a descriure els seus trets i les activitats.


CAPACITATS QUANT A LA PARAULA Les paraules es formen a partir de sons de la parla (fonos). De tots els sons possibles, els parlants i oients d‘una llengua només es perceben com significatius un subconjunt xicotet (fonemes). Consciència gràfica: reconèixer els detalls de les lletres, que les paraules es componen de lletres. Consciència fonèmica: comprendre que els fonemes són sons de la parla individuals i separables capaços de ser manipulats, analitzats i comparats. Consciència de la correspondència entre grafemes i fonemes: comprensió del principi alfabètic, les lletres escrites i les seues combinacions representen fonemes. Consciència morfològica: les paraules es poden dividir en morfemes (sons o combinacions de sons que constitueixen unitats mínimes de significat); pronunciar les síl·labes de les paraules; combinar les parts d’una paraula per formar-ne de noves. Desenvolupar aquesta consciència és un procés complex, contextual i que s’estén durant tota l’escolaritat formal.


CAPACITATS QUANT A LA SINTAXI Sintaxi: organització de les paraules en unitats més grans; locucions, oracions subordinades i principals. La regularitat sintàctica apareix molt prompte en la parla infantil però la capacitat de reflexionar sobre l’estructura interna de les frases i manipular-la no es desenvolupa fins al segon cicle d’educació primària.

El cavall va fer una guitza Carlos

Carlos va fer una guitza al cavall


CAPACITATS QUANT AL DISCURS

Consciència de l’estructura del text: comprendre relacions entre les parts del text, reconèixer elements de cohesió, coneixement general de les estructures d’un text.

Narració: història estructurada per seqüència temporal de fets. Exposició: reflecteix l’organització del pensament abstracte sobre un tema. L’estructura és lògica. Ex. llibres de text


Requisits cogni=us previs a la lectura

REQUISITS COGNITIUS PREVIS A L’APRENENTATGE DE LA LECTURA

CONEIXEMENT DEL MÓN ATENCIÓ MEMÒRIA DE

TREBALL I MLLT


CONEIXEMENT DEL MÓN Llegir és un procés constructiu dirigit a comprendre. En aquesta recerca de significat interpretem paraules i fets en relació amb les nostres vivències i coneixements.

MEMÒRIA DE TREBALL I MEMÒRIA A LLARG TERMINI Són fonamentals. Quan les dades d’entrada es processen de manera seqüencial, es retenen en la memòria i es relacionen amb el coneixement i les estructures del llenguatge existents. Els processos de comprensió depenen que es vincule el significat de les paraules que s’estan processant amb el de les que s’han processat abans. La informació nova s’ha de mantindre en la memòria de treball mentre es trau de la MLLT la informació obtinguda prèviament.

Requisits cognitius previs a la lectura


ATENCIÓ Cal aprendre a: •  Prestar atenció de manera organitzada i sistemàtica als elements rellevants d’un text. •  Controlar moviments oculars. •  Centrar-se en les paraules específiques. •  Passar d’una paraula a una altra i dirigir-se a les idees importants d’un text ...

Maduresa lectora

Quan cal començar a ensenyar a llegir? • Maduresa lectora Morphett i Washburn (1931): l’èxit en la lectura és major en els nens amb edat mental mínima de 6 anys i 6 mesos. La lectura és la principal habilitat en l’alfabetització i requereix una instrucció formal. Hi ha una seqüenciació: primer llegir, després escriure. • Alfabetització incipient La lectura es desenvolupa a partir de les experiències lingüístiques primerenques del xiquet. Molt abans de començar a llegir el xiquet ja sap coses sobre el propòsit i les convencions de la lectura. Ús simultani de totes les formes del llenguatge: llegir, escriure, parlar i escoltar. L’ús competent de totes serà la base d’una alfabetització àmplia i crítica i no merament funcional.

Transició a la lectura

•  Existeix un ampli conjunt de conductes de lectura i escriptura prèvies a l'alfabetització convencional.

-PRELECTORS No saben llegir paraules aïllades però sí reconeixen el fet que els llibres, diaris, rètols diuen alguna cosa, identifiquen noms de productes o rètols ... -CLAUS VISUALS Es depèn menys del context en què es troben les paraules i més de les característiques pròpies.

CLAUS FONÈTIQUES (lectura alfabètica del novençà) Processen relacions entre lletres i sons. DESCODIFICACIÓ FONÈMICA SISTEMÀTICA Comprenen el principi alfabètic, identifiquen sons de paraules, comprenen que la forma escrita es correspon amb la pronunciació. Dominen el sistema de relació cognitiu que associa fonemes a lletres i combinacions de lletres. DESCODIFICAR I COMENÇAR A LLEGIR Equilibri entre significat i descodificació. Descodificació ràpida i automàtica que s’insereix en un context significatiu.

Transició a la lectura

Mètodes per ensenyar a llegir

• Nombroses controvèrsies sobre la millor manera d’ensenyar a llegir als nens, * Chall (1967) divisió mètodes de lectura en dues àmplies categories:

•  Mètodes que posen l’accent en el codi, en la descodificació, en l’aprenentatge de la correspondència entre lletres i sons. Ex. mètode fònic.

•  Mètodes que posen l’accent en el significat; mètodes de la vista i la paraula (adquirir un conjunt limitat de paraules familiars que sàpiguen reconèixer a primera vista), mètode de l’experiència del llenguatge (es dicta i s’anota el llenguatge oral dels nens).

•  Perspectiva eclèctica: actualment es defensa que els dos enfocaments són essencials per a aprendre a llegir.

1) Assegurar que lectors que comencen tinguen consciència fonològica. 2) Enfocament fònic per als que comencen i enfocament significatiu per als lectors en desenvolupament. 3) Desenvolupar les competències de lectura automàtica de paraules mitjançant la pràctica. 4) Promoure el desenvolupament del vocabulari en els lectors.

La instrucció de la lectura hauria de:

Conseqüències per a la instrucció inicial en la lectura

Conseqüències per a la instrucció inicial en la lectura

• Un bon professor és essencial per a aprendre a llegir i ha d’organitzar tots els components de l’alfabetització en un tot significatiu. * Com ajudar a l’alumnat a realitzar una alfabetització amb èxit: - Enfocar la lectura com a activitat significativa.

- Adoptar una perspectiva àmplia sobre l’alfabetització. Llegir, escriure, parlar i escoltar usant les habilitats lingüístiques en el desenvolupament de tasques significatives. - Ajudar a descodificar de manera automàtica. Descodificar amb rapidesa i fluïdesa. - Basar-se en el coneixement general i en el coneixement del domini que té el xiquet. Si la lectura no es relaciona amb l’experiència infantil es converteix en un exercici sense sentit. - Animar el xiquet a desenvolupar el coneixement metalingüístic. Dirigir l’atenció a les diverses dimensions del llenguatge. - Esperar que els xiquets diferisquen en el seu progrés cap a la lectura fluida. Hi ha xiquets amb dificultats per a aprendre a llegir.

Dificultats de lectura

ORÍGENS DE LES DIFICULTATS DE LECTURA - Immaduresa evolutiva. - Entorns culturals o lingüístics pobres. - Dificultats cognitives. - Discapacitat d'aprenentatge en l'àrea de lectura.

RECUPERACIÓ DE LA LECTURA (Marie –Clay) - Diagnòstic d'avaluació. - Classes individualitzades. - Sessions sistematitzades d'activitats. - Professorat format per especialistes.

BIBLIOGRAFIA

•  Bruning, R.H., Schraw, G.J., y Ronning, R. (2002). Psicología cogni,va e instrucción. Madrid: Alianza Editorial.

•  Mayer, (2010). Aprendizaje e instrucción. Madrid: Alianza.

Bibliografia

TEMA5:%APRENENTATGE%I% … 5... · OBJECTIUS: • Conèixer els processos cognitius implicats en...

Documents

Transcript of TEMA5:%APRENENTATGE%I% … 5... · OBJECTIUS: • Conèixer els processos cognitius implicats en...