full informatiuCercle d’Amics dels Parcs Naturals

SUMARI

Coordinació i edicióÀrea d’Espais NaturalsDiputació de Barcelona

Documentació gràficaArxiu XPNFusic

RedaccióClara Arnedo (Fusic)

ProduccióDirecció de ComunicacióDiputació de Barcelona

ImpressióZasoram

DL: B-30111-2001

www.diba.cat/parcsn/cercle

EDITORIAL

© FU

SIC

Els voluntaris del Cercle van tenirl’oportunitat de treballar aquest cop a l’Escola de Natura Can Grau, al Parc del Garraf.

Darrerament el canvi climàtic ha tornat aocupar les portades dels diaris. No n’hi ha permenys, perquè s’han presentat els avençosdel IV Informe del Panell Intergover na -mental sobre Canvi Climàtic (IPCC), agèn-cia especialitzada de les Nacions Unidesque cada cinc anys fa avaluacions tecnico-científiques sobre el canvi climàtic i els seusefectes. Enguany, les conclusions són encaramés desfavorables que les de l’informe ante -rior, ja que indiquen una acceleració delprocés, amb unes prospectives d’escalfa-ment equivalents a 0,2 ºC per dècada, fetque faria que en els propers 50 anys sesuperessin els 2 graus d’increment mitjàsobre les tempe ratures de principis del seglepassat. Els científics consideren que aquestes un límit crític.

També hem conegut les conseqüències quese’n deriven per a Europa i Espanya. El méspreocupant és l’increment de les diferènciesregionals al continent, que situen Cata -lunya en la zona de major vulnerabilitat,amb més escalfament, menys precipitacionsi més estrès hídric que els països del nord.En resum, un escenari d’aridesa accentuadai baixa productivitat.

Segons l’informe, els sistemes naturals delsud d’Europa ja comencen a presentar símp-

to mes de modificació, i en un futur pròximpatiran canvis en la distribució d’espècies,disminuirà la productivitat agrària i fores -tal, es perdrà fins al 20% de les zoneshumides costaneres i de la disponibilitatd’hàbitats per a moltes espècies que esreprodueixen o alimenten en zones decosta. La majoria dels amfibis i dels rèptilsexperimentaran reduccions de les sevesàrees de distribució, ateses les dificultatsper dispersar-se. Els boscos, al seu torn,retrocediran. L’informe conclou que aixòsignifica que la gran majoria d’organismes iecosistemes és probable que tinguin difi-cultats per adaptar-se al canvi climàtic.

Les estratègies per fer front a aquestpanorama estan ben documentades. D’unabanda, és urgent avançar cap a una eco -nomia baixa en carboni, molt eficientenergèticament, que ajudi a mitigar el canviclimàtic. De l’altra, haurem d’anar adaptantels nostres instruments de planificació igestió a les noves situacions que, si hem defer cas al IV Informe de l’IPPC, diferiran sen-siblement de les actuals. Per tant, el segui-ment de l’evolució dels sistemes ecològicsa escala local i regional s’haurà de millorari intensificar, per tal que l’adaptació alcanvi climàtic sigui al més ajustada possibleals diferents escenaris.

ENTREVISTA

Entrevista a Isabel Raventós, cap del Servei d’Ús Públic, 2Divulgació i Educació Ambiental del Parc de CollserolaNotícies

L’actualitat dels parcs i el medi ambient 4Activitats del Cercle

Què han fet els socis del Cercle els darrers mesos 5Als nostres parcs

Novetats a la Xarxa de Parcs Naturals 6Agenda - No t’ho perdis

Recull d’activitats dels mesos d’estiu 7i algunes recomanacions

Els efectes del canvi climàtic es poden començar a sentir en eldesigual règim de pluges i el descens dels cabals dels rius i pantans.

abril

, mai

g, ju

ny/ 2

007

núm

ero 47

L’últim informe de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic

© Ki

m C

aste

lls

2

ENTREVISTA a Isabel Raventós / cap del Servei d’Ús Públic, Divulgació i Educació Ambiental del Parc de Collserola

Com veus la situació del Parc de Collserola enaquest moment? Hi ha més respecte cap a l’en-torn?

A la tardor complirem vint anys de l’aprovaciódel Pla especial d’ordenació i protecció deCollserola. Amb els anys, he vist que el públicd’abans responia a uns programes i recursosdeterminats i ara, en canvi, cal buscar novesmaneres d’arribar a la gent. Això és evidententre la gent jove, en l’ús de les noves tecnolo-gies o en les d’activitats en què es puguinimplicar més directament. Un grup de nois de12 anys, per exemple, respon molt millor, avuidia, si els portes a fer una descoberta pel bosco amb bicicleta, que no pas si els portes a veureun audiovisual o una exposició. Per tant, ésimportant saber com fer arribar els missatgesals ciutadans en cada moment. A poc a poc lagent va tenint més cultura mediambiental.Malgrat tot, encara observem actituds incívi-ques difícils d’encarar. És clar que no podemabaixar mai la guàrdia.

Em podries fer cinc cèntims del «Projecte bici»?

Aquest projecte va en la línia del que estàvemparlant. Fins fa tres anys els programes ques’organitzaven anaven molt adreçats a grupsconcrets, com ara casals o escoles, amb unaactitud no tan activa; ara, en canvi, procuremseguir les noves tendències sorgides delsfòrums mundials i les normatives europees ones parla d’una implicació més gran de la gent.És a dir, en l’actualitat l’educació ambiental hade basar-se en el fet de sentir-se involucrat en

les tasques que es fan dins els espais protegits.En aquest sentit, davant l’increment continuatde l’ús de la bicicleta al Parc i davant els con-flictes que genera, vam endegar el «Projectebici». Entenem que on hi ha una bicicleta espot generar una topada amb els vianants,amb animals o amb el propi entorn. Davant dela possi bi litat d’aquests problemes vam decidirreformular i aprovar unes ordenances sobre l’úsde la bicicleta al Parc. Una normativa que caliafer conèixer a la gent de manera agradable icomprensible. Coincidint amb aquest fet hihavia el compromís de fer una guia per anaramb bicicleta pel Parc, ja que l’anterior haviaquedat obsoleta.

És a dir que la guia forma part d’aquest projec-te…

No es tractava només de treure una guia sinód’abordar un projecte més ampli. I aquí vamarrencar. Volíem seure a taula amb tots elsagents implicats: la Federació Catalana deCiclisme, els grups ecologistes, l’administració,els ajuntaments del Parc, el Consorci i les enti-tats vinculades al món de la bicicleta. Vèiemque si treballàvem al marge d’aquests col·lec-tius no ens en sortiríem. O dit al revés, consi-deràvem que ells havien d’esdevenir còmplicesnostres. Així que vam seure i vam estar tot unany analitzant quins eren els problemes que estrobaven els ciclistes i què hauríem de fernosaltres en l’àmbit de la seguretat…Volíemarribar a un document que garantís la segure-tat dels ciclistes i la d’aquells que van a peu,així com de la flora i la fauna que habiten aCollserola. Vam analitzar aquests punts febles,amb el compromís de l’administració per resol-dre’ls i un compromís per part dels ciclistes defer un bon ús de la bicicleta, evitant en lamesura possible que els ciclistes passin per leszones més fràgils. La feina d’aquest any foucomplexa perquè nosaltres actuàvem d’inter-mediaris i volíem arribar a un consens entretots els implicats.

«La bicicleta és una pràctica molt agradable,però se n’ha de saber fer ús per preservar l’entorn natural.»

Són molts els barcelonins i barcelonines que, de tanten tant, en dies de lleure,s’endinsen al Parc deCollserola per fer-hipassejades, rutes en bicicleta o, simplement, per escapar-se de la rutinade la gran ciutat en un espai verd molt pròxim a lacapital catalana. Pocs són,però, els que s’aturen a pensar que, darrerad’aquest pulmó, hi ha unequip de gent que treballaconscientment per millorar i protegir Collserola.La funció de la IsabelRaventós és la de coordinartots els programes que tenen a veure amb fer conèixer els valors naturals i patrimonials del Parc deCollserola a qualsevol tipusde visitant: escoles, gentgran, turistes… És l'encarregada, juntamentamb tot el personal del Parc,de fer entendre el granpatrimoni natural que tenimjust al costat de l’àreametropolitana, per tal que la gent, si és prou sensible,pugui gaudir-ne com a gran pulmó que és. Des del cor del Parc, ella i el seu equip cerquenl’equilibri entre el lleure i la conservació d’un espainatural particularment fràgilper la seva proximitat a la ciutat de Barcelona.

© Cl

ara

Arne

do

«Cal buscar noves maneres d’arribar a la gent, per exemple, a través de les noves tecnologies

o d’activitats on es puguin implicar més directament.»

Com vau fer arribar aquesta normativa a la gent?

Vam editar, en paral·lel a les sessions de treball,una sèrie de materials de comunicació. Vamdemanar la col·laboració del periodista RamonPellicer com a persona mediàtica i usuària de labicicleta, perquè ens ajudés a fer la presentacióals mitjans del «decàleg del bon ciclista». El quevolíem era fer veure als ciclistes que «la sevaempremta compta», que en el moment en quèpassen amb la bicicleta per un lloc, això té unesconseqüències més o menys importants, i quecal anar amb compte. El decàleg el vam arren-car el 2005 i continua vigent, i recull les orde-nances que vam aprovar en el seu moment elParc de Collserola i els nou municipis que enformen part, però amb una presentació agrada-ble i amb un llenguatge més entenedor. La bici-cleta és una pràctica molt agradable però se n’hade saber fer ús per preservar l’entorn natural.

Vau presentar les «bones pràctiques» d’algunaaltra manera?

Sí, també ho vam fer en la campanya de comu-nicació que vam presentar davant dels periodis -tes al Palau Robert. Just una setmana després,i sense avisar-ho prèviament, vam organitzarun dispositiu al Parc amb onze punts d’infor-mació on hi havia un tècnic amb una bandero-la identificativa i amb el decàleg. I el mateixdia, a diferents punts d’entrada del Parc, hihavia monitors amb bicicleta abillats amb unpitral on hi posava «Bones pràctiques amb bici».Aquests s’encarregaven d’explicar-ho de vivaveu als ciclistes la campanya. En quatre horesvan comptabilitzar l’entrada de 5.000 personesal parc.

Ha estat difícil l’entesa entre les diferents parts?

D’entrada sí, perquè mai és fàcil que totes lesparts quedin contentes, i mentre els ecologis-tes demanaven mesures encara més proteccio-nistes, les entitats ciclistes defensaven l’ús delmitjà. Abans de treure la guia, tornarem a reu-nir-nos per mostrar-ne el resultat i assegurar-nos que tots queden satisfets. Això sí, des queens vam asseure hem obert una xarxa de con-nexions entre els clubs de ciclistes, una xarxade bons ciclistes que estan en contacte iactuen conjuntament i tenint en compte elsobjectius de preservació del Parc.

I la guia, en quin punt es troba?

Li estem donant els darrers retocs perquèpugui estar enllestida a mitjan maig. Les enti-tats implicades en la seva edició som elConsorci del Parc de Collserola, l’empresaProbike i l’editorial Alpina. Serà una publicacióespecial, no només adreçada a ciclistes experi-mentats, sinó a tot tipus d’usuaris. Inclouràtransversalment les bones pràctiques, i hem

volgut presentar disset itineraris i deu passeja-des. Cada ruta comptarà amb una fitxa tècni-ca, un route book, informació d’interès referenta l’itinerari i una guia de serveis, a més defotografies. Les deu passejades s’adrecen a unpúblic més familiar. També hem volgut inclou-re una oferta prou variada però que eviti lamassificació de visitants en dates puntuals,procurant que es pugui arribar als punts d’ini-ci en transport públic.

També esteu col·laborant amb un parc a Mèxic,no és així?

Fa un any i mig vam signar un conveni decol·laboració amb el Parc de la Primavera, aGuadalajara, a l’estat de Halixco. És un parcperiurbà com Collserola, però amb 340.000hectàrees d’extensió, davant les 8.000 de Coll -se rola. Perquè ens l’imaginem, és com ara Coll se-ro la fa vint anys, amb molta feina a fer i moltpocs recursos. El Centre de Desenvolupament Rural de Cata -lunya ja fa tres anys que té una subvenció dela Generalitat per intentar promoure el desen-volupament rural dels pobles que toquen aaquest parc periurbà. Van visitar Catalunya fados anys per tal de conèixer-ne els parcs natu-rals, i van visitar la Garrotxa, el Cadí i Collserola.Un cop aquí van veure que era el parc més sem-blant al seu i es trobaren amb un nivell de ges-tió molt avançat que podien exportar.Vam signar un conveni amb ells el juny del2005 i a l’octubre següent vaig tenir l’oportu-nitat d’anar-hi a fer un treball de cooperació.Vam arribar a un primer acord per tal de conèi-xer el tema de prevenció d’incendis allà i apli-car-lo en la mesura del possible. L’altre temaque els interessava era els programes d’úspúblic, tant els d’educació ambiental per aescoles com els d’ús públic en general. I quanels vaig explicar que estàvem arrencant el«Projecte bici», van dir que ells també volien ferquelcom semblant.

Enguany tenen per tercer cop la subvenció iens han demanat de muntar el «Projecte bici»al seu país. Així que, a mitjan maig, dos tècnicsde Collserola marxen a visitar el parc, pocs diesdesprés que publiquem la guia, que serà elpunt i final d’una etapa.Ens ha creat una espècie d’addicció el fet deveure que allà hi ha molta feina per fer i ensenorgulleix que el projecte traspassi fronteres.

Clara Arnedo

3

«Ens enorgulleix veure que el nostre “Projecte bici” ha traspassat fronteres.»

© Sí

lvia

Mam

pel

Al Parc es donen moltessituacions en què cal regular l’ús de la bicicleta.

El «Projecte bici» vol fer arribarals usuaris la normativa d’úsd’aquest transport al Parc deCollserola, d’una manera amena i agradable.

El portal Recerca en Acció segueix per Internet la reproducció del trencalòs Catalunya compta amb més de trenta parelles d’aquesta au rapinyaire, la colònia més grand’Europa. Enguany, però, només 13 de les 33 parelles han post ous, quan normalment són unavintena. S'especula amb el fet que les temperatures altes hagin afectat el cicle reproductor.

Des del 26 de febrer, el portal Recerca en Acció fa, a través d'un bloc d'Internet, el seguiment dela població catalana de trencalòs (Gypaetus barbatus), un rapinyaire de grans dimensions i aspec-te singular que manté als Pirineus la principal població d'Europa.

Durant dos mesos, Recerca en Acció explicarà com evolucionala criança als Pirineus. A través d'un sistema de càmeres devídeo, oferiran imatges inèdites de les interioritats del niu id'altres aspectes de la biologia d'aquest ocell. La informaciócientífica recollida dins d'aquest projecte s'aplicarà a la con-servació i millora de la població pirinenca de trencalòs.

Per més informació: www.recercaenaccio.cat

Una deixalleria mòbil visita les escoles de Santa Coloma de Gramenet:ensenyar els nens per educar els pares Els escolars de Santa Coloma de Gramenet coneixen a través de l'Ajuntament com s'ha d'utilit-zar la deixalleria mòbil. L'oferta formativa s'ofereix a través del Programa de dinàmica educati-

va, al qual l'any passat van participar sis centres educatius dela ciutat de diferents cicles (infantil, primària i ESO). Enguany,el nombre d'escoles interessades s'ha incrementat fins a vuit,arribant a quatre-cents alumnes.

La iniciativa pretén incidir en els hàbits d'aprenentatge i elscostums dels més petits perquè ho puguin posar en pràctica acasa i, a la vegada, que els adults en puguin aprendre.

La peculiaritat és que en aquest equipament mòbil es recullenaquells materials que l'usuari pot dur caminant, sense neces-sitat de traslladar-se fins a la deixalleria.

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici obté el distintiu Qde Qualitat TurísticaEl Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici haobtingut el distintiu Q de Qualitat Turística que atorga el Comi -tè de Certificació per a Espais Naturals Protegits de l’Institutper a la Qualitat Turística Espanyola. Aquesta certificació estàpromoguda per la Secretaria General de Turisme del Ministerid’Economia i la Federació Europea de Parcs Nacionals i Naturals(EUROPARC Espanya). D’aquesta manera, aquest espai es con-verteix en el primer parc nacional d’Espanya que obté aquestamarca.

També el Parc Natural del Montseny ha superat satisfactòria-ment l’auditoria de seguiment que se n’ha fet per a la certificació, obtinguda l’any 2004 i reno-vada el 2006. El Parc del Garraf, d’altra banda, vol sol·licitar en un futur pròxim aquest distintiu,que valora la qualitat en els serveis d'ús públic, considerant sempre la compatibilitat amb elsobjectius de protecció que constitueixen l'objectiu fonamental dels espais naturals protegits.

Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental) serà el primer municipi queproveirà tota la xarxa d'enllumenat públic amb energia solar Serà gràcies a un planta fotovoltaica —la més gran de Catalunya— que es va inaugurar el mésde gener, i que va instal·lar una empresa francesa. Es preveu que la posada en marxa d'aquestsistema permetrà estalviar fins a un 35% del consum anual d'electricitat.

4

MOR ORIOL DE BOLÒS

La mort del doctor Oriol de Bolòs, al final del mes demarç, deixa un buit al campde la botànica catalana. Era llicenciat en ciènciesnaturals per la Universitatde Barcelona, on foucatedràtic de Fitografia i Ecologia Vegetal des del1953, i doctor per la Universitat de Madrid.S’especialitzà en florística i geobotànica dels PaïsosCatalans. Oriol de Bolòs vaescriure la seva tesi doctoralsobre «La vegetació delMontseny» —que va editar elServei de Parcs Naturals el 1982—, va participar en els treballs previs de laredacció especial d'aquestParc el 1976, i era membredel comitè científic del'agermanament Montseny-Cévennes.

EL FÒRUM SOBRE LASOSTENIBILITAT DEBATIA ELTEMA DEL CANVI CLIMÀTIC

El futur climàtic d'Espanyano és gens encoratjador.Segons l'informe Escenarisclimàtics per a Espanya,elaborat per l'InstitutNacional de Meteorologia i presentat aquest dimarts alConsell Nacional del Clima,que aplega representantspolítics i socials de tot elpaís, l'últim terç del segleXXI serà molt sec. Les plugeses reduiran entre un 10 i un 30% de mitjana a totel territori. Les regions mésmalparades, però, seran lesdel sud, com Andalusia, on tindran fins a un 40%menys de pluges. L'informes'ha presentat el mateix diaque el Ministeri de MediAmbient presentava tambédavant el Consell Nacionaldel Clima una bateria demesures per combatre el canvi climàtic.

NOTÍCIES

© XP

N

Cada cop són més els parcs catalans que obtenen el distintiu Qde qualitat turística.

La deixalleria que recorre els carrers de Santa Coloma de Gramenet. Unaforma directa de fer arribar el conceptede reciclatge a petits i grans.

Les plaques solars de Sant Fost de Campsentelles alimentenl’enllumenat públic d’aquesta vila.

© Ar

xiu

Ajun

tam

ent

St. F

ost

de C

amps

ente

lles

© Iñ

aki R

elan

zón

El trencalòs es pot observar per Internet.

© Aj

unta

men

t de

San

ta

Colo

ma

de G

ram

anet

ACTIVITATS DEL CERCLE realitzades a l’hivern

5

Accions dels Voluntaris

El 16 de desembre, com ja us avançàvem en l’anterior Full Informatiu, es va dur a terme ladarrera acció de l’any 2006. Concretament 52 voluntaris es van desplaçar fins al Parc del Garrafper dur a terme tasques d’esporga de pins. Després de fer la feina, tothom es va desplaçar finsa Sant Pere de Ribes per dinar i, després, a Sitges, per celebrar el Nadal tots plegats amb torrons,neules i cava. Tot això, acompanyat d’una bona colla de nadales.

El dissabte 20 de gener 30 voluntaris es van desplaçar fins al Parc del Garraf per plantarplançons a la zona entre Jafra i Mas Vendrell. En concret, es van plantar 360 plançons d’alzi-na, roure, llentiscle i fals aladern. Cal dir que, al Garraf, per les característiques del terreny, lafeina de plantació no és gens fàcil però sí gratificadora. Després de la feinada es van desplaçarfins al passeig marítim de Castelldefels per dinar.

El dissabte 17 de febrer van ser 33 voluntaris els que van tornar a la zona de la Muntada, alParc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, inicialment per continuar col·laborant en larecuperació dels hàbitats afectats pels incendis, però a causa de la pluja es va haver de fer uncanvi de plans. Finalment els voluntaris van visitar el Marquet de les Roques, que fou residèn-cia d’estiu de la família del poeta Joan Oliver (Pere Quart). Van dinar dins la masia de laMuntada i van tornar cap a Barcelona esperant que el 17 de març es tornés a fer una nova accióen aquesta zona i fer la feina prevista.

Conferències

Quan vam redactar el contingut de l’anterior Full Informatiu encara no s’havia fet la conferèn-cia del mes de desembre. Sols comentar que, per primer cop, el Cercle va sorprendre els socisassistents amb galetes i moscatell per celebrar dolçament la proximitat de les festes nadalen-ques.

Vam encetar l’any amb un vell conegut del Cercle, el fotògraf de natura Iñaki Relanzón. Lesseves imatges i explicacions ens van transportar a Alaska, al Golf de Mèxic i a les Bahames. Elmes de febrer ens ho vam passar d’allò més bé amb l’Eloïsa Matheu, ornitòloga especialista enels sons de la natura. Ens va explicar moltes coses interessants sobre el cant dels ocells i, fins itot, vam fer pràctiques de reconeixement d’alguns sons. Us recomanem el seu web, amb jocinclòs (www.sonidosdelanaturaleza.com). Finalment, al març vam comptar amb l’Òscar Marcos,geògraf especialista en climatologia, per aprofundir en el tema dels riscos naturals.

L'abril vam poder escoltar al Víctor Nebot, també soci del Cercle, que ens va acompanyar en unviatge encisador per l'enigmàtica Xina.

Sortides d’un dia

Els itineraris van ser els encetats l’hivern passat, concretament a la vall de Flequer (Pont deVilomara i Rocafort, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac) i als voltants de Canet deMar (de la costa al Parc del Montnegre i el Corredor). En ambdós casos, alguns dies, els socisvan patir la calor inusual d’aquesta època de l’any. Cal dir que, de nou, els primers dies es vanapuntar pocs socis, fet pel qual es va haver d’anul·lar algun autocar. La resta de dies van estarocupades totes les places.

© FU

SIC

© FU

SIC

Els voluntaris del Cercle van treballar, entre d’altres llocs, a Jafra i al Mas Vendrell, al Parc del Garraf.

Una de les sortides d’un dia es va fer a Canet de Mar.

El Parc de la Serralada Litoral fa actuacions de millora de la flora amenaçadaEn el marc del conveni de col·laboració entre la Diputació de Barcelona i l'Obra Social de laCaixa, durant el mes de febrer es van dur a terme un conjunt d'actuacions de millora de lesespècies de flora amenaçada del Parc de la Serralada Litoral. El catàleg florístic del Parc té mésde 1.000 plantes superiors amb flor. Una seixantena són considerades com a molt rares en elconjunt de Catalunya i presenten una reduïda distribució a la serralada. Una de les línies d'actuació d'aquest conveni és la millora dels hàbitats forestals i la prevenciód'incendis. El Projecte d'actuacions de millora de les espècies de flora amenaçada al Parc de laSerralada Litoral respon a aquest objectiu i se centra en les espècies més vulnerables.Les espècies vegetals amb les quals s'ha previst intervenir són el fraret, el julivert venecià, elcarex grioletii, la viola suau, l'òlbia i l'aloc.Per a l'execució d'aquest projecte s'ha comptat amb la col·laboració del Museu de Mataró, elsajuntaments d'Alella, Argentona, Cabrera de Mar i la Roca del Vallès, i dels propietaris forestals.Les actuacions d'aquest projecte són realitzades per una entitat que treballa amb col·lectius enrisc d'exclusió, la Cooperativa Industrial de Recuperació, SCCL (COINRE).

Tagamanent inaugura el Parc Patrimonial de la Pedralba

El municipi de Tagamanent inaugurava el passat 4 de març el Parc Patrimonial de la Pedralba,situat a l'inici del camí que, des de la vall del Congost, condueix al turó de Tagamanent i al ParcEtnològic de Tagamanent - la Calma. El Parc Patrimonial de la Pedralba és un espai de presentaciódidàctica i interpretació del patrimoni format per tres elementsdel patrimoni cultural de Tagamanent: el monument al beatMiró, els forns de calç bessons de la Pedralba, dels segles XVIII iXIX, i un pou de glaç, el de la Fontmolsa, també del segle XVIII.Molt a prop també es troba el casal fortificat de la Pedralba,d'origen medieval, que li dóna nom.El Parc Patrimonial està dotat d'un espai de jocs per a nens inenes i d’un itinerari senyalitzat.

El Parc del Foix s'agermana amb el Parc de Montemarcello Magra d'Itàlia

El passat 8 i 9 de març els representants de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelonai el Consorci del Parc del Foix acolliren una delegació italiana de representació del Parc naturalregional de Montemarcello Magra, acompanyada per membres de la Federació Italiana de ParcsNaturals (Federparchi) i Legambiente Onlus, per a la firma d'un protocol d'agermanament ambel Parc del Foix. En el marc de col·laboració establert entre la Xarxa de ParcsNaturals de la Diputació de Barcelona, la Federació Italiana deParcs Naturals, conjuntament amb l'entitat Legambiente, s'haproposat seguir madurant el projecte de constitució d’unaFederació de Parcs de la Mediterrània. Així doncs, l'encontre pretén posar en marxa una nova col·labo-ració i reforçar el lligam que existeix entre les dues àrees pro-tegides, Montemarcello Magra i Foix, gràcies a la història i a lacultura properes, així com a característiques ambientals simi-lars, problemes de tutela i restabliment ambiental compartit ala conca del Mediterrani i, de forma més específica, a les zonesfluvials comunes.

Les diputacions de Barcelona i Girona lliuren a la Generalitat el nou Plaespecial del Parc del Montseny per a la seva tramitacióEl nou document, redactat per les diputacions de Barcelona i Girona, busca l'equilibri entre laconservació del patrimoni natural i cultural, el desenvolupament econòmic sostenible i l'úspúblic ordenat. L'estratègia de gestió afavoreix la impulsió econòmica i social de la població dels18 municipis del Parc, el tractament coherent del territori, l'aprofitament racional dels seusrecursos i la conservació activa dels sistemes naturals.

6

ALS NOSTRES PARCS

LA PRIMAVERA PORTARÀRUTES LITERÀRIES ALSPARCS NATURALS

L'arribada de la primaveraporta als parcs naturalsnoves rutes literàries.L'activitat, iniciada el 2005,té per objectiu fer unrecorregut literari perapropar els espais naturals aun públic divers i interessata conèixer la geografia i elpassat cultural. Les rutes esfaran els dissabtes, entre el 31 de març i el 7 dejuliol. Les sortides es faranal punt de trobada de cadaruta a les 10.30 h i tenenuna durada de dues hores i mitja. El cicle, organitzatper Conèixer Barcelona,visitarà quatre parcs; el Parc del Garraf, el Parcdel Montnegre i el Corredor,el Parc de la Serralada deMarina i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Per a més informació i reserves, podeu trucar al telèfon 635 410 058 de dilluns a divendres de 10 h a 17 h.

© XP

N

La Lavatera olbia és una de lesespècies que cal protegir al Parcde la Serralada Litoral.

© XP

N

El Parc Patrimonial de la Pedralba, a Tagamanent, s’inaugurava el mesde març passat.

© XP

N

La signatura de l’acted’agermanament entre el parc italià i el català es va fer al castellde Castellet.

L’AGENDA DEL SOCI

EXCURSIONS MAIG-JUNY

CONFERÈNCIES COL·LOQUI

A la Sala d’Actes de l’edifici del Vagó, a les 19 h:

Dimecres, 11 d’abril«Xina, el gegant que desperta», a càrrec deVíctor Nebot.

Dimecres, 30 de maig«Tròpic de Capricorn: Madagascar d’extrem aextrem», a càrrec del Dr. Joaquim Montoriol.

Dimecres, 20 de juny«Els inughuit: els grans homes de KalaallitNunaat» (nord-oest de Groenlàndia), a càrrec de Francesc Bailón.

SORTIDES DE CAP DE SETMANA

La vall del Madriu (Andorra) i l’estany del’Orri (Cerdanya)29 i 30 de setembre i 6 i 7 d’octubrePlaces limitades (35 per cada cap de setmana)

AGENDA

7

ITINERARI A PEU AMBSENYALITZACIÓ PARCIAL

Al voltant de la font del’Alzina, Parc de la Serraladade MarinaRecorregut circular que ensporta des de l’àrea de la font del’Alzina, a Santa Coloma deGramenet, fins a les restes delpoblat ibèric laietà PuigCastellar, un dels més importantsde Catalunya.

La font de l’AlzinaL’inici de l’itinerari és l’àrea delleure de la font de l’Alzina, a laqual s’accedeix des del barri de lesOliveres, a Santa Coloma deGramenet, i continua per una pistasense asfaltar d’un quilòmetre imig. L’àrea de lleure disposad’aparcament, servei de bar i vint-i-quatre taules, dues de les qualsadaptades per a persones ambproblemes de mobilitat. El camíd’accés és de passejada i és tancatals vehicles.

El puig CastellarL’itinerari s’enfila pel vessant finsarribar a un petit turó. A partird’aquí segueix les marques del GR92. Així arribem al puig Castellar,on es troba un antic poblat ibèric.El poblat es troba situat alcapdamunt del turó del Pollo. Hi podem veure els carrers quecomponien el petit entramat urbà,que daten del s. IV aC. Pertanyia ala tribu ibèrica dels laietans, quepoblaven per la rodalia de l’actualBarcelona.

El boscEl retorn es fa pel corriol que surtdel costat dret de la porta delpoblat. Aquest corriol s’enfila persortir a un camí que, tot seguit,davalla cap a una torre elèctrica i a una altra del servei devigilància d’incendis. Des d’aquestpunt el camí baixa fins al miradorde la serralada Marina, i despréscontinua baixant fins arribar denou a l’àrea de lleure de la font del’Alzina. La vegetació que trobemdurant l’itinerari és una barreja deboscos de pins amb alguna alzinaescadussera, i brolles i màquiesdominades per diversos arbustos.

FITXA TÈCNICADISTÀNCIA: 6.525 mDURADA: 2 hDIFICULTAT: Mitjana PUNT D’INICI: Àrea de lleure de lafont de l’Alzina (Santa Coloma deGramenet, barri de les Oliveres)

Dues propostes, a escollir-ne una:

Itineraris pel Massís de les Salines (Alt Empordà)3, 9 i 10 de juny

Itineraris pel Pla de la Calma (Parc Natural del Montseny)2, 3 i 9 de juny

Inscripcions: a partir del dijous 12 d’abril, de dilluns a divendres, de 10 a 14 h, i dilluns i dimarts de 16 a 18 h, als telèfons932 155 786 i 935 010 063.

EL CERCLE DE FESTA EN FESTA

Ens desplacem amb vosaltres a festesd’interès que es desenvolupen als espaisnaturals.

Matinal d’activitats Viu el Parc al ParcNatural de Sant Llorenç del Munt i l’ObacColl d’Estenalles, 29 d’abril – Places limitades

Matinal d’activitats Viu el Parc al Parc de la Serralada LitoralSant Mateu, 20 de maig – Places limitadesPer reservar plaça, telefoneu al 935 010 063

ACTES CENTRALS ACTIVITATS VIU EL PARC

Al Parc de la Serralada LitoralPoesia als Parcs

8 de juny, divendres, al dolmen de la Rocad’en Toni (Vilassar de Dalt)A les 20 h, lectures d’Antoni Clapés i Jordi Nopca

Al Parc Natural del MontsenyPoesia als Parcs

7 de juliol, dissabte, al CCEN de ViladrauA les 20 h, lectures de Ricard Ripoll i QUARKPoesia

Al Parc del Castell de Montesquiu

10 de juny, diumengeLa màgia del Parc

Més informació a l’apartat de l’agenda delbutlletí d’e-parcs:

www.diba.cat/parcsn/newsletter

INTERCANVI D’EXPERIÈNCIESAMB UN GRUP DE VOLUNTARISDEL PARQUE NATURAL DE LASIERRA DE HUÉTOR (GRANADA)I INTERVENCIÓ A LA MUNTADA,AL PARC NATURAL DE SANTLLORENÇ DEL MUNT I L'OBAC

El dissabte 7 d’abril, coincidintamb la visita d’un grup devoluntaris ambientals del ParqueNatural de la Sierra de Huétor,agermanat amb el Parc Naturalde Sant Llorenç del Munt i l’Obac des del 5 de maig de1992, es va fer una activitatd’intercanvi d’experiències entreambdós espais naturals. Es vatriar com a lloc La Muntada, unindret especialment afectat perl’incendi de l’any 2003, en elqual, gràcies a la col·laboraciódels voluntaris i de molts altrescol·lectius, s’està aconseguintminvar els efectes del foc i regenerar el terreny. Es va considerar l’exempleperfecte per mostrar alscompanys granadins la feina que fan els voluntaris del Cercle.Gestors del parc, biòlegs de LaMuntada i voluntaris del Cercle,van exposar la feina feta fins arapel que fa a la recuperació dezones cremades. Es va fer, també, una acció conjunta ambels companys andalusos.

NO T’HO PERDIS

PER FER-SE'N SOCI:Cercle d’Amics dels Parcs NaturalsConsell de Cent, 347, sobreàtic, 08007 BarcelonaTel. 935 010 063www.diba.cat/parcsn/cerclecercle@diba.cat

Cercle d’Amics dels Parcs Naturals

RECOMANEM

«Tots els diumenges de l'any» al Parc Natural del Montseny. Durant tot aquest any2007 és possible descobrir racons del Parc Natural del Montseny de la mà dels guiesambientals que treballen al parc. Boscos i plantes, fauna, rieres, indrets singulars,patrimoni i llegendes són alguns dels atractius dels itineraris guiats, alguns delsquals són estacionals, coincideixen amb el temps dels bolets o el de la castanya, o en el moment en què l'entorn canvia pel pas a la primavera, l'estiu, la tardor ol'hivern. Sempre es fan en diumenge, a partir de les 11 h. Tenen un preu de 3 euros (2 euros per a jubi-lats i menors i els membres del Cercle d'Amics dels Parcs Naturals). Per apuntar-s’hi cal trucar alsorganitzadors o anar directament al lloc de sortida a l'hora prevista. La majoria comencen a lesonze del matí. Més informació: www.diba.cat/parcsn o al tel. 938 475 102

CEA Can Coll, al Parc de Collserola. Instal·lat en una vellamasia del segle XV, el Centre d'Educació Ambiental Can Collfacilita el contacte del Parc amb les escoles d'educació infan-til (3-6 anys) i primària (6-12 anys). Desenvolupa també pro-grames dirigits als estudiants de ciències de l'educació i alsmestres en actiu. Les escoles especials reben un tracte prefe-rent, amb programes dissenyats específicament.Els diumenges i festius, el centre s'obre al públic de 9.30 h a 15 h. Es pot visitar la masia, veurel'exposició «L'Home i el Medi a Collserola», els audiovisuals del Parc i seguir els itineraris senyalitzats de l'entorn. De 10 h a 11 h, a la feixa dels ocells, es poden fer observacions d'aushivernants (fins el 20 de març) i d'11 h a 14 h es pot visitar la granja. Els diumenges hi trobareu un punt d'acollida amb voluntaris del Parc que us poden acompa nyari orientar en les diverses activitats que s'ofereixen.A Can Coll hi trobareu, a més, el Centre de Documentació i recursos educatius del Parc deCollserola, que funciona de dilluns a divendres amb cita prèvia.Més informació: tel. 936 920 396

LLIBRES

Mapes excursionistes: Serra de Boumort. Editorial Piolet. En català, castellà,francès, anglès i alemany i amb un preu de 15 €. Conté una carpeta amb dosmapes excursionistes a escala 1:20.000 de la serra de Boumort. Inclouen lazona compresa entre la Pobla de Segur per l’oest; la població d’Organyà perl’est; el Congost de Collegats pel nord i la població d’Abella de la Conca pel sud.

Itineraris de Natura pel Gaià, el Foix i l'Anoia. El curs de l’any. De Xavier Bayeri Cisco Guasch, aquest llibre és un recull de dotze itineraris que ens han de per-metre millorar els nostres coneixements a l’entorn de la natura. En sortir a caminar perla muntanya ens podem trobar amb un munt de plantes, animals i altres elements de la natura o de la vida al camp que val la pena de conèixer. Els dotze itineraris que pro-posem en aquest treball queden situats a l’entorn dels rius Gaià, Foix i Anoia, i del massís del Garraf. La part alta de les conques d’aquests rius és a la Serralada Prelitoral.En aquest conjunt territorial hi trobem una interessant i variada diversitat d’ambientsnaturals, sobretot de clara influència mediterrània. Editorial Cossetània, col·leccióAzimut. Preu: 14 €.

WEBS

www.amb.cat/ Lloc web de l’Entitat Metropolitana del medi ambientwww.gencat.net/turistex_nou/ Portal de Turisme de Catalunya i espais naturals

© Jo

an C

ueto

© XP

N

Els voluntaris del Cercle i elsseus homòlegs del Parc Naturalde la Sierra de Huétor es vantrobar plegats al Parc Natural deSant Llorenç del Munt i l'Obac.