TEMA 14

PAGE Disseny de seqncies didctiques i tasques per a laprenentatge integrat de llenges i continguts

CURS CAPACITACI UMH Tema 14

TEMA 14DISSENY DE SEQNCIES DIDCTIQUES I TASQUES PER A LAPRENENTATGE INTEGRAT DE

LLENGES I CONTINGUTS

____________________________________________________

Disseny dunitats didctiques1.- LA PROGRAMACI DIDCTICA. Estructura de les programacions didctiques

a. Model orientatiu de programaci. La unitat didctica

b. Altres models de planificaci de les unitats didctiques

2.- La programaci dunitats que integren aprenentatge lingstic i aprenentatge de continguts. Unitats TILC

a. Elements que integren una unitat TILC, AICLE, CLIL, EMILE,..

b. Proposta destructura.

3.- Elements per a elaborar unitats didctiques

a. Objectius,continguts i activitats

b. Recursos

c. Exemplificacions1.- LA PROGRAMACI DIDCTICA. Estructura de les programacions didctiques

Una unitat didctica la podem definir com el conjunt de recursos utilitzats per assolir un o uns objectius del curs, cicle o etapa, en un perode de temps determinat. Forma part del tercer nivell de concreci i s la programaci que saplicar a laula.

La Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, disposa en larticle 6.1 que sentn per currculum el conjunt dobjectius, competncies bsiques, continguts, mtodes pedaggics i criteris davaluaci de cada una de les ensenyances regulades en la dita llei.

Quan parlem de programaci, efecte de lacci de programar, ens referim a establir una srie dactivitats en un context i un temps determinats per ensenyar en un futur ms o menys proper uns continguts amb la pretensi daconseguir diversos objectius.

Realitzar una programaci ens ajuda a:

- sistematitzar i concloure el treball fet al PEC (Projecte Educatiu del Centre).- contextualitzar-lo a la realitat de la nostra aula.

- eliminar latzar.- eliminar els programes incomplets.

LOrde 45/2011, de 8 de juny de la Conselleria dEducaci (http://www.docv.gva.es/datos/2011/06/16/pdf/2011_6874.pdf), per la qual es regula lestructura de les programacions didctiques en lensenyana bsica, en indica a larticle 3 que:

Les programacions didctiques en lensenyana bsica hauran de concretar, almenys, els apartats segents:

1. Introducci.

a) Justificaci de la programaci.

b) Contextualitzaci.

2. Objectius.

a) Objectius generals de letapa i, si s el cas, cicle.

b) Objectius especfics de lrea o matria.

3. Competncies bsiques. Relaci entre les competncies bsiques i els objectius de lrea o matria i els criteris davaluaci.

4. Continguts. Estructura i classificaci.

5. Unitats didctiques.

a) Organitzaci de les unitats didctiques.b) Distribuci temporal de les unitats didctiques.

6. Metodologia. Orientacions didctiques.

a) Metodologia general i especfica de lrea o matria.

b) Activitats i estratgies densenyana i aprenentatge.

7. Avaluaci.

a) Criteris davaluaci.

b) Instruments davaluaci.

c) Tipus davaluaci.

d) Criteris de qualificaci.

e) Activitats de refor i ampliaci.

f) Avaluaci del procs densenyana i aprenentatge.

8. Mesures datenci a lalumnat amb necessitat especfica de suport educatiu o amb necessitat de compensaci educativa.

9. Foment de la lectura.

10. Utilitzaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci.

11. Recursos didctics i organitzatius.

12. Activitats complementries.a. MODEL ORIENTATIU DE PROGRAMACI. LA UNITAT DIDCTICA Dels elements que integren les unitats didctiques, tot i no fer cap indicaci directa, ens permet extraure la idea que han destar conformades per tots o part dels elements relacionats anteriorment.

La Conselleria dEducaci proporciona uns criteris i indicadors orientatius per a lelaboraci de models oberts de programaci docent, on remarca a lapartat dunitats didctiques, que estes han destar conformades per:

a) ORGANITZACI DE LES UNITATS DIDCTIQUES:

(detallant els elements curriculars en cada unitat didctica)

- TTOL U.D.

- CC BB (competncies bsiques) [Cal explicar com contribux cada unitat a la seua adquisici].

- OBJECTIUS DIDCTICS

- CONTINGUTS: C / P / A (continguts: conceptuals, procedimentals i actitudinals)- CRITERIS DAVALUACIb. ALTRES MODELS DE PLANIFICACI DE LES UNITATS DIDCTIQUESAPARTATS U.D.CRITERIS/ELEMENTS A TENIR EN COMPTE

1TTOLCreatiu, original, motivador

2JUSTIFICACIPer qu/Per a qu

Context del centre

Tipologia dels alumnes, el grup

Temporalitzaci de la unitat dintre el curs escolar.

Programa deducaci bilinge,plurilinge, altres.

Cicle/curs/edat

3OBJECTIUSCorrectament ( infinitiu, en futur) formulats

Objectius de Etapa i drea

Objectius didctics a treballar a la UD classificats en: conceptuals (saber), procedimentals (saber fer) i actitudinals(saber ser/estar)

4COMPETNCIES BSIQUESQuines competncies bsiques es treballaran

Com contribueix la unitat a construir les competncies?

5CONTINGUTSCorrectament formulats i classificats: conceptuals, procedimentals i actitudinals

Coherncia amb els objectius plantejats.

Ubicaci dels continguts al cicle/curs adequat.

6EDUCACI EN VALORSSinclou i es justifica algun valor

Com contribueix la unitat a aqueixos valors ?

7METODOLOGIAPrincipis metodolgics, Metodologia constructivista

basada en:

- Partir del nivell de desenvolupament de lalumne.

- Propiciar laprenentatge significatiu.

- Aprendre a aprendre

- Potenciar la activitat creativa de lalumne

- Crear un clima de collaboraci i ajuda

- Potenciar la transferncia i connexi del coneixement; globalitzaci, interconnexi.

8ACTIVITATS SEQENCIACICoherncia entre els Objectius plantejats, els continguts escollits, les competncies bsiques i els valors treballats i les activitats plantejades.

Seqenciades per sessions

Les activitats podrien contenir:

o Descripci de l'activitat

o Materials utilitzats

o Tipus d'agrupament de l'alumnat

o Durada

o Avaluaci de l'activitat

o Objectius didctics treballats en l'activitat

o Vertebraci de les activitats

Diferencia les fases de la seqncia: inicial, desenvolupament i sntesi

9MITJANS I RECURSOSEnumeraci de mitjans i recursos (materials, personals, ambientals, econmics i escolars)

Criteris per a la selecci dels mitjans i recursos: realistes, adequats, segurs, motivadors, variats,

Utilitzaci de les TIC i TAC ( Tecnologies de laprenentatge i coneixement.

10AVALUACICriteris dAvaluaci

Tipus davaluaci (inicial, continua, final)

Autoavaluaci del mestre/a

Autoavaluaci de lalumne

Instruments i tcniques per a lavaluaci.

Avaluaci del procs

11ATENCI A LA DIVERSITATQuins aspectes i estratgies es consideren per a latenci a la diversitat

12REFERNCIESLlibres

Revistes educatives

Recursos electrnics

13ANNEXOSMaterials per a dur a terme les activitats de la unitat.

2.- La programaci dunitats que integren aprenentatge lingstic i aprenentatge de continguts. Unitats TILC

Segons la Conselleria dEducaci, Cultura i Esport, El Servici d'Ensenyament en Llenges depn orgnicament i funcional de la Subdirecci General d'Ordenaci dins de la Direcci General d'Innovaci, Ordenaci i Poltica Lingstica.

Les funcions que t atribudes estan determinades pelDECRET 190/2012, de 21 de desembre, del Consell, pel qual aprova el Reglament Orgnic i Funcional de la Conselleria dEducaci, Cultura i Esport. (DOGV nm. 6929, de 24.12.2012)

Al Servici d'Ensenyament en Llenges li corresponen les funcions de:

Promocionar el plurilingisme en lmbit de leducaci no universitria.

Realitzar lestudi, la proposta i lexecuci dels plans dactuaci per a garantir la plena efectivitat de la cooficialitat del valenci en el sistema educatiu de la Comunitat Valenciana.

Dissenyar programes deducaci plurilinge, aix com promocionar i gestionar lautoritzaci destos programes en els centres docents i atendre la seua problemtica.

Realitzar el seguiment estadstic dels centres docents i alumnat deducaci plurilinge.

Coordinar amb el Servei dOrdenaci Acadmica lelaboraci de la normativa que gnere laplicaci dels programes plurilinges a la Comunitat Valenciana.

Elaborar i coordinar les publicacions de materials didctics i de suport per al tractament integrat de llenges i de llenges i continguts.

Proposar activitats de formaci del professorat dels nivells no universitaris per a millorar laplicaci dels programes deducaci plurilinge.

Gestionar convenis, actuacions i programes de suport a la implantaci dels programes plurilinges en els centres educatius.

El treball de llengua i continguts hauria de tenir com a objectius prioritaris els segents:

Ajudar a construir els objectius generals detapa i els especfics de lrea de llengua i de les rees de continguts.

Proporcionar un marc comunicatiu de gran significativitat per a ladquisici de la llengua.

Desenvolupar la competncia acadmica: capacitat de tractar el llenguatge descontextualitzat, la construcci oral del coneixement, llegir i escriure per a aprendre i les habilitats lingsticognitives.

Desenvolupar la competncia social.

Desenvolupar la competncia lingstica en el llenguatge especfic de les rees (lxic, estructures, textos...)

Descarregar temps dhorari per al tractament de la llengua, traspassant part del treball a les rees de coneixement.

Aquest treball shauria de regir pels segents principis metodolgics:

1. Adequaci a les competncies lingstiques, experincies culturals, personalitat i estil daprenentatge dels alumnes i les alumnes.

2. Perspectiva ecolgica (els continguts saprenen en contextos semblants a aquells en que s'han dutilitzar).

3. Elevades exigncies cognitives (desenvolupament de les de destreses intellectuals lligades al treball temtic i lingstic: analitzar, inferir, resoldre problemes...)4. Desenvolupament destratgies cognitives.

5. Bastida continuada per part del professorat (conversaci instructiva, activitats de producci conjunta).

6. Atenci continuada a aprendre a aprendre.

7. Ambient de classe relaxat i segur, on sassumeix i es valora la diversitat cognitiva, competencial, lingstica i cultural de lalumnat, i on es poden prendre riscos.

8. Susa una gran diversitat de gneres, codis i tecnologies per a aprendre.

9. Els continguts lingstics es tracten lligats als continguts temtics.

Els tres eixos conductors del plantejament TILC/CLIL sn:

CONTINGUT COMUNICACI COGNICI

A ms de posar el focus sobre el continguts i la llengua, hi ha un tercer element que entra en joc. Les estratgies d'aprenentatge constitueixen el tercer conductor del plantejament CLIL.a. ELEMENTS QUE INTEGREN UNA UNITAT TILC, AICLE, CLIL, EMILE,..TILCTractament Integrat de Llengua i Contingut

AICLEAprenentatge Integrat de Continguts i Llenges Estrangeres

CLILContent and Language Integrated Learning

(contingut i llenguatge integrat dapenentatge)

EMILEEnseignement de Matieres par Integration dune Langue Etrangere

(materials densenyament per a la integraci duna llengua estrangera)

1 Mltiple focus

- Donar suport l'aprenentatge de llengua en classes de contingut

- Donar suport l'aprenentatge de contingut en classes de llengua

- Integrar diverses matries/rees de coneixement

- Organitzar projectes transversals

2 Entorn d'aprenentatge motivador i que fomente la confiana de l'alumne

- Utilitzar rutines discursives i d'activitats d'aprenentatge

- Exposar en les parets i suros de l'aula materials de suport visual de llengua i contingut

- Guiar els alumnes en la recerca de materials reals

- Fomentar la confiana de l'alumne perqu experimente les seues capacitats lingstiques

3 Autenticitat

- Anticipar i cobrir les necessitats lingstiques de l'alumnat

- Tenir en compte, negociar i acomodar els elements que desperten l'inters dels alumnes

- Connectar l'aula amb la vida real dels alumnes

- Connectar amb altres parlants de la llengua vehicular

- Utilitzar materials extrets dels mitjans de comunicaci i altres fonts reals

4 Aprenentatge actiu

- Reduir el temps de dissertaci del professor. Els alumnes parlen/comuniquen ms que el professor

- Els alumnes participen en la programaci d'objectius relacionats amb el contingut, la llengua i les destreses cognitives

- Els alumnes avaluen el progrs i grau de compliment dels objectius

- Afavorir i promoure l'aprenentatge cooperatiu

- Els professors actuen com guies i mediadors en el procs d'aprenentatge

5 Bastida

- Sustentar el procs d'aprenentatge en els coneixements, destreses, interessos i experincies previs dels alumnes

- Presentar la informaci en formats assequibles i de fcil maneig- Tenir en compte els diferents estils d'aprenentatge i els diversos tipus d'intelligncia

- Potenciar el pensament crtic i creatiu

- Evitar que els alumnes s'acomoden i impulsar la seua curiositat per a fomentar l'aprenentatge continu

6 Cooperaci del professorat

- Dissenyar cursos/unitats/llions en cooperaci amb professors de llengua i de la matria corresponent

- Ensenyament en tndem

- Implicar als pares

- Implicar a la comunitat local

La planificaci TILC / CLIL implica

- COGNICI ( El pensament condueix el procs d'ensenyament/aprenentatge. La bona prctica de CLIL s conduda per la cognici.

- CONTINGUT ( El focus primari i principal s la substncia (contingut) per oposici a la forma.

- CONTEXT ( Per adquirir coneixement i habilitats noves, la gent normalment necessita no solament accedir a informaci nova, sin tamb connectar aquella informaci amb el seu propi coneixement, habilitats i actituds ja existents en la persona dins un context social (comunitat / context).

- COMUNICACI ( El coneixement nou i les habilitats / tcniques es desenrotllen mitjanant una reflexi (cognici) i durant un procs comunicatiu (comunicaci).

b. PROPOSTA DESTRUCTURAAprendre llenges requereix dotar els alumnes de temps, models lingstics i motivaci per a laprenentatge. La millor manera perqu els escolars aprenguen les llenges s la d'oferir-los el major temps dexposici possible i oportunitats dusar-les en diverses situacions, tant a nivell oral com escrit. La interacci contnua amb els docents proporciona els models de llengua necessaris. La motivaci dels alumnes per laprenentatge saconsegueix mitjanant la realitzaci dactivitats de comunicaci en situacions reals. Estes activitats, inserides en el treball quotidi de les diverses rees s la manera ms efica doferir un context ric i motivador per a usar les llenges.

El Programa dEducaci Plurilinge es fonamenta en les idees ms actuals sobre laprenentatge de llenges: cada una de les llenges que domina una persona bilinge o plurilinge no les aprn per separat . Hi ha coneixements i destreses que una vegada apresos en una llengua estan disponibles per a les altres. A ms, cada aprenent, en aprendre una nova llengua es basa en lestructura i les caracterstiques de la llengua que ja sap.

L's de qualsevol llengua implica la posada en marxa d'unes estratgies que permeten activar les competncies generals i comunicatives necessries per a la realitzaci de qualsevol acte comunicatiu associat a les situacions que es presenten en els diferents mbits de la vida.

Els actes comunicatius es construxen a partir d'accions d'interacci oral i escrita i de producci i recepci de textos orals, escrits i audiovisuals.

A laprenentatge de llenges, i ms concretament a les unitats que integren llengua i continguts la motivaci ha destar present almenys de dos maneres. Per una banda les unitats didctiques han de ser unitats planificades per a lxit, de manera que, a travs dactivitats i tasques ben planificades, estiguen a labast de tots els aprenents, i en segon lloc han de proposar temes dinters i reptes per a laprenent.

Una llengua s'aprn millor si s'usa per a aprendre. Per aix cal realitzar un tractament integrat de les llenges i dels continguts, i planificar quins continguts lingstics s'han de treballar des de les rees no lingstiques per a conformar la competncia plurilinge.

El tractament integrat de llenges i continguts s, per tant, la millor manera de dedicar ms temps a una llengua sense augmentar lhorari dimpartici. A ms a ms, determinats continguts lingstics, cognitius i estratgics el que anomenem llenguatge acadmic es treballen millor integrats en les rees no lingstiques que en lrea de llengua. Tamb perqu els continguts de les rees no lingstiques saprenen millor si es treballen amb els recursos del llenguatge acadmic necessaris per a construir-los i si es tenen presents les necessitats lingstiques i comunicatives dels aprenents.

A la pgina web de la Conselleria dEducaci hi ha una proposta destructura de les unitats i les llions que podem fer servir. (Que us he passat per emplenar-la juntament amb lexemple de Mirem al cel)3.- Elements per a elaborar unitats didctiques

a. OBJECTIUS, CONTINGUTS I ACTIVITATS

Anteriorment els objectius inclosos en el currculum es caracteritzaven per ser tancats, actualment, i dacord a les lleis vigents en educaci, aquests es presenten d'una forma oberta i flexible deixant d'aquesta manera, una certa autonomia als centres educatius.

Unitat didctica: OBJECTIUS

Aix, els objectius educatius poden ser definits com una capacitat aplicada a un contingut i van des dels objectius ms generals als ms especfics. Per aix ens trobem:

Objectius generals d'etapa. Es refereixen a les capacitats que l'alumnat ha d'aconseguir en les diferents etapes educatives. Objectius generals d'rea. Reflecteixen el que l'alumne ha d'aconseguir dins de les diferents rees que formen el currculum. Objectius generals del centre. Sn aquells proposats dins del projecte del centre. Objectius generals de cicle. Elaborats a partir dels generals d'etapa. Objectius generals de les rees curriculars. Sn els aportats pels decrets. Objectius didctics. Sn els que ens indiquen les tasques a realitzar a curt termini pels alumnes. Aix es converteixen en el punt de referncia de les unitats didctiques i sn usats per a realitzar lavaluaci.

Els objectius en les unitats didctiques

Els objectius en les unitats didctiques es divideixen en tres tipus depenent de les capacitats a qu es dirigisquen. Aix podem diferenciar entre:

1. Objectius conceptuals. Aquests objectius sn els referits al saber, s a dir, sn aquells que fan possibles que una vegada aconseguits, lalumne siga capa daplicar aqueixos coneixements a la realitat. La pregunta que aniria associada als objectius daquesta tipologia seria la segent: qu s el que ha de saber lalumne al final de... ?2. Objectius procedimentals. Sn aquells que estan relacionats amb el saber fer, s a dir, fan referncia a les habilitats i destreses per a resoldre els problemes que puguen anar sorgint. En aquest cas, per als objectius procedimentals, la pregunta correcta seria: qu s el que l'alumne ha de saber fer?3. Objectius actitudinals. Aquests objectius fan referncia al saber ser i estar, per tot aix estan relacionats amb les normes, valors, actituds i sentiments, tenint per aix un component afectiu, s a dir, sn els valors que orienten les nostres decisions. En aquest cas. La pregunta que va associada s la de com ha de saber actuar i comportar-se l'alumnat?

Per a la concreci daquests tres tipus dobjectius, s important que en tot moment es tinga present el context que envolta cada situaci a fi que hi estiguen adequats i es trie correctament: - Les capacitats a treballar.

- Els continguts ms apropiats.

- Els criteris davaluaci associats.

La seua redacci

s summament important la correcta redacci dels objectius. D'aquesta manera:

Per als objectius conceptuals seran apropiats verbs com: adquirir, aplicar interpretar, comparar, explicar, reconixer, recordar, etc. Per als objectius procedimentals s'usaran verbs com: anticipar, construir, dissenyar, elaborar, ordenar, organitzar, observar, usar, utilitzar, etc.

Per als objectius actitudinals, s'usaran verbs com: acceptar, apreciar, collaborar, interessar-se, jutjar, tindre curiositat, tolerar, valorar, etc.Classificaci dels objectius daprenentatgeLa taxonomia de Bloom

B. S. Bloom (1956) va elaborar una classificaci jerrquica dels objectius educatius cognitius en sis nivells que s molt til per definir-los. De menys a ms complexitat cognitiva:NivellDescripciExemples de verbs que es fan servir en la redacci dels

objectius

1. ConeixementRecordar informaci apresa prviament.

Reconixer informacions, idees, fets, dates, noms, smbols, definicions etc., duna manera aproximada a la manera com shan aprs. Enumerar, anomenar, identificar, definir, reconixer, recordar,

reproduir...

2. ComprensiDemostrar que shan aprs els conceptes.

Entendre, "fer-se seu", all que sha aprs; aix es demostra quan es presenta la informaci duna altra manera, es transforma, se cerquen relacions, sassocia a un altre fet, sinterpreta o sen saben dir les possibles causes i conseqncies.Explicar, interpretar, descriure, comparar, diferenciar, classificar,

convertir, discutir, estimar, generalitzar, donar exemples,

exposar, resumir.

3. AplicaciAplicar el que sha aprs per resoldre un problema, seleccionar, transferir i utilitzar dades i lleis per completar un problema o tasca, aplicar les destreses adquirides a noves situacions que es presenten, utilitzar la informaci rebuda en situacions noves i concretes per resoldre problemes.Resoldre, utilitzar, manipular, aplicar, calcular, formular, usar, recollir, construir, controlar, determinar, establir, incloure, produir, projectar, proporcionar, relacionar, resoldre, transferir, demostrar, informar, aplicar, relatar, contribuir, administrar...

4. AnlisiLaprenent distingeix, classifica i relaciona evidncies o estructures dun fet, duna qesti, es fa preguntes, elabora hiptesis. Descompon el tot en les seues parts i pot resoldre problemes a partir del coneixement adquirit. Intenta entendre lestructura de lorganitzaci del material informatiu examinant les parts de les quals es compon. La informaci que obt li serveix per elaborar conclusions divergents. Identifica motius i causes fent inferncies i/o troba evidncies que refermen les seues generalitzacions.Analitzar, organitzar, deduir, elegir, distingir, discriminar, categoritzar, illustrar, contrastar, precisar, separar, limitar,

prioritzar, subdividir, construir, diagramar, comparar...

5. SntesiCrear, integrar, combinar idees, planejar, proposar noves maneres de fer. Crear aplicant els coneixements i habilitats anteriors per produir alguna cosa nova o original.Adaptar, combinar, comparar, compondre, contrastar, crear, desenvolupar, elaborar hiptesis, estructurar, formular, generar, integrar, modificar, planejar, reconstruir, reorganitzar.

6. AvaluaciTriar entre diferents alternatives i justificar lelecci especificant els criteris utilitzats. Emetre judicis sobre la base de criteris preestablerts.

Emetre judicis respecte al valor dun producte segons les seues opinions personals a partir duns objectius prviament determinats.Avaluar, jutjar, defensar, criticar, justificar, argumentar, concloure,

contrastar, decidir, interpretar, valorar...

Cal tenir present que les fronteres entre els diferents nivells de coneixement sn difuses i que fer servir un verb o un altre no fa que aquell coneixement canvie dun nivell a laltre. El que s clau s que lestudiant realitze activitats que li permeten assolir la capacitat de fer-ho.

Unitat didctica: CONTINGUTSEls continguts sn els elements a travs dels quals es desenrotllen les capacitats expressades en els objectius didctics. Aquests sorganitzen en tres apartats presents a cada unitat didctica i poden ser en una certa forma flexibles encara que estan marcats pels decrets dels currculums per a cada etapa educativa, sent la seua funci principal la daconseguir les capacitats reflectides en els objectius.

Els tres apartats en qu sorganitzen els continguts sn: els conceptuals, els procedimentals i els actitudinals. Daquesta manera tenim els:

Continguts conceptuals. Sn aquells que fan possible dotar de significat un material o informaci, s a dir, fan referncia tant als conceptes, com als fets i principis que els alumnes han de saber per a assolir els objectius marcats.

Continguts procedimentals. Sn aquells que requereixen una repetici per al seu aprenentatge a fi que lalumne domine la tcnica objectiu de laprenentatge, per tot aix es pot dir que persegueixen un meta.

Continguts actitudinals. Aquests es presenten en totes les rees del currculum pel que seran tractats des de totes i cada una delles ja que, per exemple, latenci, la curiositat per saber, etc., han destar presents en totes les unitats. Els continguts actitudinals estan ntimament relacionats amb els continguts transversals com sn:

Leducaci per a la pau.

Leducaci moral i cvica.

Leducaci per a la igualtat doportunitats dambds sexes.

Leducaci ambiental.

Leducaci per a la salut, leducaci sexual i leducaci viria.

Leducaci del consumidor.

Unitat didctica: ACTIVITATSLes activitats sn lelement principal de les unitats didctiques ja que fan possible assolir els objectius didctics marcats, aix com els continguts. Per tot aix tenen unes funcions clarament marcades i han destar ntimament relacionades entre si a fi que aix es genere laprenentatge duna forma efica, per aix es pot dir que sn lelement principal en el procs ensenyamentaprenentatge sent lelement mediador entre els continguts i els resultats.

A causa de la seua gran importncia, aquestes han destar planificades seguint un primer gui:

Definir les tasques que lalumnat ha de realitzar.

Fixar els seus components principals.

Realitzar la seua seqenciaci.

Elements primordials per a la realitzaci de les activitats

Les activitats han de ser clares i concises i aquestes han de:

Atorgar un paper actiu a lalumne.

Estimular-ho a fi que se senta comproms amb elles i es veja motivat per a realitzar-les.

Possibilitar que lalumne interactue amb el seu context, s a dir, amb la seua realitat.

Cobrir les necessitats i interessos del grup.

Ser atractives a fi que facen a lalumne descobrir el nou context.

Despertar en lalumnat el carcter crtic.

Fer que per mitj delles lalumnat domine les regles, normes, etc.

Respectar el temps daprenentatge de lalumne.

Ser flexibles.

Per a la seua realitzaci, ser fonamental tindre present una srie delements a fi que estiguen correctament adaptades a la realitat educativa existent en cada moment. Aix, ser important:

Tenir present els coneixements previs.

Fer que totes estiguen connectades.

Enriquir-les amb aportacions per part del professorat.

Preveure el temps que poden ocupar a fi que no es vegen interrompudes.

Preveure el comportament que s'espera de l'alumnat.

Tenir present la flexibilitat.

La interactivitat de les mateixes.

Que respecten els valors d'integraci.

Diferents tipologies

Indubtablement la tipologia de les activitats educatives s molt mplia ja que els objectius duna unitat didctica es poden aconseguir amb una gran varietat dactivitats. Per aix en tot moment, el professorat ha de seleccionar les que millor sadeqen al procs daprenentatge per a cada unitat didctica i per a aix, tamb ser molt important valorar els recursos amb qu es compten.

b. RecursosEls materials o recursos didctics sn els suports materials en els quals es presenten els continguts i/o sobre els que es realitzen les diverses activitats. Per tant distingirem dues categories de materials curriculars: Materials que serveixen per a lobtenci i/o manipulaci dinformaci

Tot lequipament til per al desenvolupament de lactivitat prpia de cada rea (material de laboratori, daula taller, deducaci fsica, visual).

La seua funci s la dajudar al professorat a passar del 2n nivell de concreci a la programaci daula o 3r nivell de concreci, i per tant de dur endavant la seua tasca.

Aquests materials els podem classificar segons:

Nivell de concreci

Suport fsic

Els continguts

La seua intencionalitat.c. ExemplificacionsExemple 1: Els animals salvatges. 1r Primria

EstructuraFase de PlantejamentFase de construcci de sabers

Presentaci/MotivaciConcreci del projecteTaller 1.

On viuen?Taller 2.

Com sn per fora?Taller 3.

Qu mengen?

Motivaci- Observaci de fotografies- Conversa

- Vdeo

- Conte: De com vingu la por- Revistes danimals

- ndex de la investigaci- Conversa

- Observaci del cos hum i el dels animals- Conversa i observaci

- Tots els animals mengen igual?

Revisi

Presentaci delements nous- Nom dels animals

- Conte: De com vingu la por- Accions: menjar, desplaar-se, ser, tenir, viure, reproduir-se, relacionar-se

-Interrogatius: on, com, qu- Llocs: selva, sabana, muntanya, mar, riu, bosc, pols, oce- Qualitats: grandria (gran, xicotet), gros, allargat, etc.

- Parts del cos: cap, trompa, potes, urpes, dents, bec, plomes, pls, escates- Noms: insectes, carn, herba, fruita, llavors...

Prctica/aplicaci- Fer la llista danimals- Coneixements previs

- ndex de la investigaci- Confeccionar murals don viuen els animals

- Prctiques tancades amb suport visual dirigides a verbalitzar els elements nous sobre on viuen els animals- Descripci guiada pel professor

- Descripci en grup xicotets

- Prctiques tancades amb el suport visual dirigides a verbalitzar elements nous sobre com sn els animals- Prctiques tancades amb suport visual dirigides a verbalitzar els elements nous sobre lalimentaci dels animals

Sntesi

Activitat de comiat- Conversa

- Bingo dels animals- Escriptura i lectura collectiva de lndex de la investigaci.- Dramatitzaci o can- Trasllat dels resultats a la fitxa descriptiva- Trasllat dels resultats a la fitxa descriptiva- Joc didentificaci a partir duna part del cos- Trasllat dels resultats a la fitxa descriptiva- Taller de llengua. Joc del comque

Llengua- Pronncia, vocabulari- La llista, el ttol

- Escoltar, descriure, lectura i escriptura collectiva- Escoltar, descriure, lectura i escriptura collectiva- Proposar, escollir, argumentar- Escollir, argumentar- Escoltar, lectura i escriptura collectiva

- Vocabulari: banyes, cresta, ulls, pl, plomes, escates- Estructures: ser, tenir

(tamb, frases negatives)- Vocabulari: carnvor, herbvor, omnvor, fulles, llavors, brots...- Verb menjar en present i futur dindicatiu

- Grups ja/ge, ga/gue

Coneixement del Medi- Concepte danimal- dentificaci dels animals de la llista- Conceptes: viure, desplaar-se, menjar, reproduir-se- Conceptes: viure, riu, aigua, terra, oce, pol, llacuna, selva, sabana, bosc, camp- Descripci del cos en relaci al medi on viu lanimal- Classificaci dels animals: carnvors, herbvors i omnvors- Concepte de cadena alimentria

Destreses cognitives- Relacionar i identificar- Relacionar, identificar, seqenciar, descriure, fer hiptesis, destriar- Relacionar, identificar, ordenar, anotar, destriar, observar- Observar, comparar, descriure- Fer hiptesis, anotar, relacionar, observar i completar

Habilitats de comportament- Atenci, respectar el torn de paraula i el silenci- Acceptar les decisions adoptades collectivament i les aportacions dels altres- Atenci, respectar el torn de paraula- Augmentar lautoestima

- Implicar-se de manera activa- Atenci, respectar el torn de paraula- Implicar-se de manera activa

- Valorar la collaboraci en el grup- Respecte pels animals com a ssers vius- Atenci, respectar el torn de paraula- Implicar-se de manera activa

- Valorar la collaboraci en el grup.

Exemple 2: Lli per a alumnat amb baixa competncia en la llengua vehicularTema: Loratge Cicle PrimerTpic de la lli: El cicle de laigua

PlanificaciObjectius:

Temtics: Els alumnes i les alumnes han de ser capaos de:

Dibuixar el procs segent de manera correcta: els nvols produeixen la pluja, la pluja forma tolls, el sol asseca els tolls, laigua que sevapora forma nous nvols.

Lingstics: Els alumnes i les alumnes han de ser capaos de:

Identificar les paraules principals oralment quan sels ensenye el dibuix o el gest corresponent.

Explicar de nou el cicle de laigua fent servir oracions simples.

InstrucciPresentaciLa mestra fa servir un joc de cartells. Cada cartell representa un procs del cicle de laigua i cont un dibuix i una oraci simple que descriu el dibuix. Les oracions sn.

Els nvols produeixen la pluja.

La pluja produeix els tolls.

El sol asseca els tolls.

Levaporaci produeix els nvols.

La mestra segueix el procs segent per a presentar els continguts:

1. Llig els cartells un per un. Mentre llig loraci del primer, segueix el text amb el dit i assenyala el dibuix dels nvols quan llig la paraula nvols. Fa el mateix amb les paraules pluja, sol i evaporaci.

2. Desprs de llegir els cartells, la mestra ensenya als alumnes i les alumnes un gest manual per a sol, nvols, pluja, tolls i tolls de pluja assecant-se i evaporant-se (s a dir, evaporaci). Practiquen junts el gest i diuen en veu alta la paraula apropiada per a cada un. A continuaci, seguint els moviments de la mestra, els alumnes i les alumnes usen els gestos per a descriure el cicle de laigua dibuixat en els cartells i recitar amb la mestra les oracions simples escrites: Els nvols fan la pluja, i la pluja fa els tolls, i el sol asseca els tolls, i levaporaci fa els nvols.

Prctica guiadaLa mestra usa una altra vegada els cartells per a la prctica guiada tant del vocabulari com de les oracions que descriuen el cicle de laigua:

1. La mestra demana a un alumne o alumna que diga la paraula corresponent a lelement del cicle de laigua que ella assenyala. Si lalumne o alumna tria mimar-la, llavors la mestra en pregunta a un altre alumne o alumna el nom, i viceversa. La mestra passa prou de pressa duna paraula a una altra, per retornant-hi diverses vegades perqu cada alumne o alumna tinga loportunitat de respondre amb el gest i la paraula adequada: Daniel, qu s a?, Anna, dis-nos la paraula...

2. A continuaci, la classe practica dient les oracions en veu alta. Els alumnes i les alumnes lligen a cor les oracions mentre miren els dibuixos. Diversos voluntaris i voluntries diuen una frase individualment.

AplicaciLa mestra dna a cada alumne i alumna un full gran de paper amb quatre

vinyetes buides. Cada vinyeta cont una de les oracions simples que hem

especificat en la presentaci.

1. Mentre dna instruccions, la mestra assenyala cada vinyeta, llig loraci, mima el procs que descriu, i diu als alumnes i les alumnes que dibuixen aquest procs.

2. Mentre els alumnes i les alumnes treballen en els dibuixos, la mestra circula entre ells clarificant instruccions, ajudant quan s necessari, i dedicant temps als alumnes i les alumnes que necessiten explicacions suplementries sobre el cicle de laigua, oportunitats per a practicar el nom dels elements o per a llegir les frases en veu alta.

AvaluaciLa mestra estableix tres situacions per a lavaluaci dels objectius de la lli:

1. Durant la prctica guiada, quan crida els alumnes i les alumnes perqu mimen i diguen el nom dels elements, i descriguen el cicle amb oracions simples.

2. Durant les activitats daplicaci, mentre els alumnes i les alumnes dibuixen el cicle de laigua.

3. Quan els alumnes i les alumnes tornen els dibuixos ja enllestits. En una intervenci individual amb cada un o una, la professora:

Per avaluar lobjectiu de contingut, comprova que els alumnes i les alumnes han dibuixat correctament cada un dels quatre grans passos en el cicle de laigua.

Per a avaluar els objectius lingstics, la mestra assenyala en el dibuix de lalumne o alumna cada element del cicle de laigua i demana que el mime i que en diga el nom.: Qu s a? (nom), Com s? (gest). Tot seguit pregunta als alumnes i les alumnes qu ens diuen els dibuixos sobre loratge per veure si aquests poden tornar a contar el cicle de laigua dibuix per dibuix usant les oracions estudiades o fent servir les seues prpies paraules

ECHEVARRA, Jana (1998): Teaching Minority Students in Elementary Schools. Califrnia, Universitat de Califrnia: Center for Research on Education, Diversity & Excellence. [Adaptaci de Vicent Pascual]

Per saber-ne msBibliografia De la Herrn, A. Paredes,J y otros (2008) Didctica General. Madrid. McGraw Hill

Zabala, A. (2007). La prctica educativa. Com ensenyar. Barcelona. Gra

Rodrguez, M y otros (2002). Didctica General. Madrid. Biblioteca NuevaDireccions web dinters:

http://web.ua.es/uem/http://www.xtec.cat/web/guest/home22PAGE 23