TECNOLOGIA:

LAUTOMBIL

Dani Pars, Ferran Montaa, Andreu Huguet

2

NDEX

Introducci

Funcionalitat

1. s popular

2. Reputaci a les classes

3. Diferents funcions

Disseny

1. Aerodinmica

2. Tendncia

Tecnologia empreada

1. Materials

2. Seguretat

3

Abans de comenar aquesta recerca, voldrem fer una petita introducci del

producte que hem triat per fer aquest treball, en aquest cas, nosaltres hem triat el

cotxe. Primer de tot comenarem en definir que s un cotxe: quan parlem de cotxes,

ens referim a vehicles de quatre rodes dissenyat per transportar menys que 8

persones. Els vehicles amb ms persones sn denominats autobusos o autocars.

Altres vehicles especialitzats en transportar mercaderies sn coneguts amb el nom

de camions, altres vehicles dun altre s que no sigui transportar viatgers no son

anomenats cotxes.

Funcionalitat

s popular

Abans la producci en cadena, depenia de la situaci econmica del teu entorn el

fet de veure molts cotxes als garatges dels teus vens, per quan va arribar al

mercat el Ford Model T, tot el mn

automobilstic va canviar per les

classes populars. Grcies a la

construcci en cadena del senyor

Henry Ford, el Model T va vendre

ms de 15 milions de cotxes als

Estats Units tot aix convertint-se en

el cotxe ms comprat de lpoca i el

tercer cotxe ms comprat en tots els temps.

Desprs de la revoluci creada per Henry Ford, els seus competidors van comenar

a treure cotxes ms assequibles i ms agradables a la vista. El cotxe va comenar a

guanyar-se un renom a la cultura del mn popular. Al guanyar la Segona Guerra

4

Mundial, Estats Units va entrar en la poca dor del capitalisme i junt amb

Hollywood, els americans van transformar el cotxe en un smbol de classe,

professionalitat, llibertat, xit

Aix va crear a lautombil en un objecte imprescindible per a qualsevol habitant del

seu pas, i pocs anys desprs per a qualsevol habitant de tot el mn capitalista. El

cotxe va ser un invent molt ms revolucionari a llocs on les distncies eren molt

llargues, per als petits pobles on tot s a prop la gent no els trobava

imprescindibles i noms els habitants ms rics sen compraven un.

Reputaci a les classes altes

Abans de la producci en cadena de

Henry Ford, els cotxes eren un elements

que noms els ms poderosos i rics es

podien permetre. El cost de producci I

el temps que shavia demprar per

construir un cotxe feien que cada any es produssin molt pocs I que el seu cost fos

molt gran.

Quan el Ford T va arribar el mercat, la

venta de cotxes luxosos va baixar

intrpidament, ja el que la gent volia era

un cotxe accessible per tothom i efectiu.

5

Va ser all quan les companyies de cotxes van aplicar la cadena de producci en

fabricar cotxes destils diferents: podies triar el color, canviar parts del teu cotxe,

etc.; tot per fer un cotxe nic per a tu.

Aquesta nova tendncia es va notar quan tothom va comenar a abandonar els

seus avorrits i vells Ford T per cotxes ms macos i atractius. Tamb van haver-hi

companyies que van treuren profit daix en comenar a vendre cotxes fets de

materials molt cars i luxosos, amb seients molt cmodes i motors molt potents. Va

ser aleshores, quan el capitalisme pur va reconquistar la indstria, fa poc perduda,

dels autombils.

Diferents funcions

El cotxe va ser, s, i ser per

sempre un medi de transport;

encara que al llarg dels anys se

li ha comenat a trobar ms

utilitats i serveis. Molts dels

serveis de les ciutats actuals tenen autombils com a ambulncies, cotxes policia,

taxis...

A part dels serveis, una gran part dels cotxes no comercials eren els cotxes de

carreres, comenades a finals del segle XIX, les curses dautombils han esdevingut

un vast esport amb milions de seguidors i fantics. Unes de les competicions ms

famoses sn la frmula 1, la cursa Le Mans, i el Dakar

6

Disseny

Aerodinmica

Abans dels anys 60, el pas

comprador principal al mn, Estats

Units, que estava en el seu mxim

moment de glria, volien comprar

cotxes de lestil espacial, cotxes

basats en la aerodinmica i el futur.

A mesura de que els anys 60 van anar passant, els enginyers americans buscaven

una forma de perdre menys gasolina al crrer, volien crear un cotxe ms eficient,

rentable, rpid i net amb el medi ambient. A finals de dcada, van arribar a la

conclusi que havien dusar la fora del vent en una forma que millori la adherncia

del cotxe cap al vent.

Encara que els estudis no van ser en v, la combinaci de material, chasis, motor,

etc., daquells cotxes no era massa econmica i, a la crisi del 73 es va haver de

reinventar el disseny dels cotxes des de zero.

Tendncia

Ja hem parlat abans duna tendncia als Estats Units de cotxes inspirats en

laerodinmica i lpoca espacial, per, i a Europa? Doncs a Europa va passar una

cosa bastant semblant.

Dos visionaris de la marca Citron amb els noms de Jean Lefebvre i Flaminio

Bertoni, van donar a conixer al mn en Citron DS. Aquell bell disseny inspirat en

7

laerodinmica va ser tan ben rebut per les masses que ha perpetuat en els models

Citron fins avui en dia.

Encara que lestil aerodinmic va ser un

gran debut, no va tenir una gran

repercussi en altres marques, excepte

en les esportives, on Ferrari (250), Jaguar

(E-Type), Mercedes (SL), etc., van confiar

en que aquell estil pugus millorar la

velocitat dels seus autombils.

Tecnologia empreada

Materials

Els materials per a confeccionar un cotxe, eren diversos, estava el metall, que s

amb el que es feia la major part del cotxe, la xapa, la forma, la part de dins de la

roda, els ejes, o sigui, casi tot, desprs hi havien materials per que dins del cotxe si

hi estigus b, com els seients, fets despuma i recoberts dalguna tela, com el cuir,

tamb, parts del cotxe, com el volant, la maneta de canvis, el tapiat tamb

acostumava a estar recobert de cuir, o

si no dalgun plstic resistent.

Tamb, hi han materials, com les

llunes dels cotxes, sn vidres,

resistens que el que fan s protegir

linterior del cotxe dels possibles perills

que hi hagin al exterior, sense aquests vidres et podria entrar un bitxo al ull i per

8

culpa daquest podries tenir un accident, et protegeix de la pluja tamb, i ames ames

de que tentrin al cotxe a robar.

Seguretat

En els anys 60, la seguretat en els autombils era molt baixa comparada amb la

dara, ja que tots les precaucions de seguretat van ser implantades en mig de la

dcada o molt posteriorment (com el cintur de seguretat, implantat al 1983).

Ara parlarem de les mesures de seguretat que

es van inaugurar aquella mateixa dcada i de

quin tipus de seguretat aporten. Per exemple el

reposa-caps, amb aquest invent evitaves que

les teves vrtebres cervicals no es moguessin i

provocar-te un traumatisme al coll, una de les lesions ms freqents en accidents de

cotxes i que afecta a un 25% de les vctimes. Aquest invent va salvar a un 40-50%

de les vctimes.

Van haver-hi altres canvis minoritaris en la seguretat dels cotxes, per cap dells

ser tan important com aquest o com el cintur, que vindr una dcada desprs.

s una pena, ja que un any desprs de finalitzar la dcada dels 60, es fabrica el que

possiblement revolucionar la seguretat dels cotxes, lairbag ( o bossa daire ), s un

element indispensable per a un cotxe ja que fa la funci de que si tu et pegues un

9

cop bestial, doncs aix tamortigua tot el cop

( no surts ils ) per et pot salvar la vida.