Tanyada 4. Primavera 2008

TANYADA

"La necessitat és cegafins que esdevé consciència"

Publicació nacional d'Endavant, O rganització Socialista d'Allibe ram e nt Nacional. Núm 4, V època. Abril de 2008

Editorial2

Durant la darre ra cam panya electoral h em e stat te stim onis de l’ús polític q ue e s fa de la im m igració. No ens h an d’e stranyar els discursos q ue partits polítics com el PP o CIU h an efectuat els darre rs tem ps i q ue h an pre sentat l’arribada de pe rsone s de l’e xte rior com a un problem a q ue cal aturar pe r se r re sponsable de problem e s socials com la delinqüència, l’atur o la precarietat, així com de la pèrdua de la identitat nacional e spanyola o catalana, depenent del cas.Els discursos polítics de les force s polítiq ue s dretane s solen adoptar una form a m és agre ssiva en m om ents de crisi econòm ica. És en aque ste s conjunture s q uan els discursos fe ixiste s assole ixen m és força, i una caracte rística e ssencial d’aque sts rau en la nece ssitat d’assenyalar culpables, caps de turc a q ui atribuir els problem e s q ue afecten a la societat.És una evidència q ue el capitalism e a Europa e s troba en crisi de s dels anys 70, una crisi q ue h a e stat m aquillada en les se ue s xifre s gràcie s a la intensificació de l’e xplotació i el conse q üent augm ent de la precarietat en el m e rcat laboral – tam bé als països occidentals – allò que els els propagandiste s neolibe rals h an anom enat “flexibilitat del m e rcat laboral”.Dins d’aque st galopant increm ent de la precarietat la im m igració h a jugat un pape r m olt im portant com a punta de llança d’aque sta. Les m és q ue precàrie s condicions de vida de les pe rsone s nouvingude s h a pe rm ès a m olts em pre saris una notable re baixa salarial i en conse q üència un increm ent substanciós dels se us beneficis, utilitzant la im m igració en el pape r q ue Marx anom enà “e xèrcit de re se rva del proletariat”.Molts tre balladors autòctons h an vist en aque sta explotació als nouvinguts la causa de la seua pròpia explotació i del progre ssiu dete rioram ent de les se ue s condicions de tre ball, sense entendre q ue aq ue sta e s deu a la nece ssitat de supe rvivència d’un sistem a econòm ic q ue a nivell global ja fa m olts anys q ue té enorm e s problem e s pe r evitar la caiguda de les se ue s taxe s de benefici.Am b la dreta i la m ajoria de m itjans de com unicació alim entant directam ent o indirecta discursos xenòfobs, i am b una e sq ue rra institucional com prom e sa am b el m antenim ent i de senvolupam ent del sistem a econòm ic i social capitaliste s, com prom ís q ue la incapacita d’arrel a l’h ora de plantejar alternatives socials q ue puguen aturar la precarització del poble tre ballador, no ens h a d’e stranyar q ue el fe ixism e organitzat trobe el cam í adobat pe r a anar consolidant une s e structure s organitzatives q ue gaude ixen d’una gran im punitat a l’h ora de propagar m issatge s xenòfobs i fins i tot agredir físicam ent a im m igrants i pe rsone s vinculade s a lluite s i organism e s populars.En aque st context s’em m arca l’e scalada cre ixent d’agre ssions fe ixiste s q ue s’e stan produint arre u dels Països Catalans i q ue h an tingut una e special virulència les darre re s setm ane s a la ciutat de Castelló, on dive rse s pe rsone s vinculade s a l’e sq ue rra independentista i altre s col·lectius socials – entre elles un m ilitant d’Endavant – h an patit una sèrie d’agre ssions q ue en alguns casos s’h an produït fent se rvir arm e s blanque s.Davant aque sta situació l’e sq ue rra independentista h a de re forçar les se ue s e structure s antirepre ssive s i rearm ar-se ideològicam ent pel fet d’enfrontar-se a uns discursos polítics q ue pe r la seua senzillesa i el seu populism e q ue fan se rvir e s troben arrelats en am ples sectors socials del poble tre ballador. I m antenir-se fe rm s en la lluita contra l’opre ssió de classe , nacional i de gène re q ue une ix a les classe s populars dels Països Catalans independentm ent del seu origen.

TANYADA

Edita: Endavant (O SAN)Conse ll e ditor, com issió de com unicació

Barce lona, La Barraque ta c. Torde ra 34, baixos, 08012 Barce lona

Te l. 9 3 213 9 0 71València, Nou R acó de la Corbe lla

c. Maldonado 46, baixos, 46001, València

propaganda@ e ndavant.org w w w .e ndavant.org

Índe x

Inde pe nde ntism e · p3Tre ballar ple gats, apostar pe r la te rritorialitat

Monogràfic · p5 El capitalism e dels nostre s die sde la crisi del pe troli a l'actual crisi finance ra

De slocalitzacions, de strucció industrial i m odel e conòm ic · p9

La libe ralització de l'Estat e spanyol e n el m arc del capitalism e occide ntal · p11

El tractat de Lisboa · p14

H istòria · p16La batalla (inconclosa) de València

Llicència Cre ative Com m ons Re cone ixe m e nt no com e rcial se nse obra

de rivada 2.5Sou lliure de copiar, distribuir i com unicar públicam e nt

l'obra am b le s condicions se güe nts:- R e cone ixe m e nt: h e u de re conèixe r-ne l'autoria de la

m ane ra e spe cificiada pe r l'autor ollice nciador- No com e rcial: no pode u utilitzar aque sta obra am b

finalitat com e rcial- Se nse obre s de rivade s: no pode u alte rar, transform ar

o ge ne rar una obra de rivada d'aque sta

Tanyada e s re alitz a am b Scribus , e ina de program ari lliure

Cobe rta: Artur H e ras "Lavorare stanca - l'instint" (2006)

Cita: K. Marx

Inde pe nde ntism e 3Tanyada Núm . 4 - V època. Abril 2008

No és cap se cre t. Els Països Catalans són una nació q ue pre se nta un gran proble m a de ve rte bració te rritorial. Els se us te rritoris h istòrics h i pre se nte n e spe cifitats h istòriq ue s, socials i polítiq ue s m olt m arcade s, el q ue h a donat orige n a l'e xistència de singularitats, q ue a m és h an e stat acce ntuade s pe r un fe t ge ogràfic q ue pre se nta com ple xitats. El m ovim e nt inde pe nde ntista, m algrat se r conscie nt d'aq ue ste s particularitats, no se m pre h a e stat a l'altura de la proble m àtica q ue suposava, el q ue h a coartat el se u de se nvolupam e nt norm al i arrelam e nt pe r tota la nació catalana.

A h ore s d'ara allò q ue re pre se nta m ajor ve rte bració nacional pode m conside rar q ue és l'e xistència d'una consciència, late nt, de pe rtànye r a un m ate ix poble , el q ue h om anom e na la consciència nacional. Aq ue sta consciència, m algrat passar pe r daltabaixos al llarg de la nostra h istòria com a conse q üència dels e m bats del procés de colonització e spanyola i france sa, s'h a m antingut de form a pe rm ane nt de s de fa se gle s. Val a dir pe rò, q ue la consciència nacional tam poc no h a e stat ni és h om ogènia ni m ajoritària al conjunt de la nació. El m ajor o m e nor èxit de la de snacionalització, unit a altre s factors q ue h i incide ixe n com els ge ogràfics o els socials i de m ogràfics, h an donat com a re sultat el fe t q ue el se ntim e nt nacional s'h i m antingués am b m ajor força a alguns te rritoris h istòrics e n de trim e nt d'altre s. Una situació pe rò, q ue tam bé s'h i dona a dins de cada te rritori h istòric, conform ant, pe r

tant una m e na de tre ncaclosq ue s ide ntitari q ue pot se r obse rvat de s de dife re nts plànols: del nacional al te rritorial, passant pe r le s re alitats com arcals i acabant am b le s dife re nts conscièncie s nacionals q ue e s pode n donar dins de cada ciutat, poble o barri. La re alitat social catalana h a canviat m olt al llarg dels se gle s. No pode m oblidar tam poc q ue els Països Catalans h an e stat, h istòricam e nt, te rra d'arribada d'im m igrants, un fe nom e n q ue a la llarga h a m arcat m olt els procés ide ntitari q ue lluny de m invar s'h a acce ntuat, e spe cialm e nt de s de finals del se gle XX i com e nçam e nts d'aq ue st pre se nt, i al q ual el m ovim e nt inde pe nde ntista h i h aurà de donar re sposta de m ane ra clara i de cidida.

L'Esq ue rra Inde pe nde ntista: colum na ve rte bral de la ide ntitat catalana

H ui e n dia, pode m conside rar q ue la colum na ve rte bral q ue aguanta la consciència nacional catalana total, és a dir, aq uella q ue re cone ix el te rritori català com aq uell q ue discorre de Salse s a Guardam ar i de Fraga a Maó, e stà re pre se ntada pe r un m ovim e nt polític organitzat q ue té e n la de fe nsa de la nació catalana els se us obje ctius de tre ball bàsics. Una part d'aq ue st m ovim e nt és el q ue de s de la se gona m e itat del se gle XX e s cone ix com a Movim e nt Català d'Allibe ram e nt Nacional (MCAN). El MCAN re pre se ntaria, doncs, aq uella e xpre ssió del m ovim e nt de de fe nsa

Treballar plegatsapostar per la territorialitat

La Coordinadora de l'Esq ue rra

Inde pe nde ntista h a pote nciat la cada

ve gada m ajor clarificació de l pape r de cada organització i

se ctorial a dins l'M CAN i, tam bé,

dotar e l tre ball de l'e sq ue rra

inde pe nde ntista d'un caràcte r ve ritable m e nt

nacional

Se nse e l tre ball de se nvolupat e ntre

e ls m e sos d'abril i se te m bre de l'any

2007 am b la cam panya de ls 300

anys, la re sposta donada davant la

re pre ssió e spanyola d'octubre de l

m ate ix any no h agués tingut

l'abast te rritorial q ue finalm e nt va

m ostrar

4

nacional m és ide ologitzada i q ue com pta am b la voluntat m és fe rm a de tre ballar pe r la ve rte bració te rritorial dels Països Catalans. De fe t, el tre ball dels m ile rs de pe rsone s q ue e nglobe n le s dife re nts e xpre ssions inde pe nde ntiste s organitzade s, de s de col·le ctius i asse m ble e s autònom e s, passant pe r form ulacions sindicals i ate ne us fins als m ovim e nts de caràcte r cultural i q ue d'una m ane ra o altra e stan relacionade s i orbite n al voltant del MCAN, és allò q ue , al cap i a la fi, indica el m ajor e xpone nt de l'e xistència d'un se ntim e nt nacional re al arrelat a tot el te rritori dels Països Catalans.

Dins de l'inde pe nde ntism e organitzat e ncara h i de staca el pape r i tre ball de se nvolupat pe r le s organitzacions polítiq ue s q ue te ne n una e xpre ssió nacional i q ue , e n els últim s te m ps h an orie ntat bona part del se u tre ball e n dife re nts vie s, la prim e ra i principal de le s q uals és la d'e nfortir el procés

d'e structuració inte rna del m ovim e nt, el q ue e s cone ix popularm e nt com la Coordinadora de l'Esq ue rra Inde pe nde ntista, un e ns q ue tre balla am b l'obje ctiu de planificar, organitzar i coordinar cam panye s nacionals q ue sigue n assum ide s pe r le s organitzacions i la re sta d'e xpre ssions polítiq ue s de l'EI. Am b aq ue st tre ball, a m és de pe rfilar el tre ball unitari, el q ue de s de fe ia anys e s conside rava una de le s tasq ue s pe nde nts del Movim e nt, s'h an pote nciat altre s ele m e nts ne ce ssaris, com la cada ve gada m ajor clarificació del pape r de cada organització i se ctorial al si de l'MCAN i, tam bé, dotar el tre ball de l'e sq ue rra inde pe nde ntista d'un caràcte r ve ritable m e nt nacional. En aq ue sts punts, la cam panya dels 300 anys d'ocupació i de re sistència, de se nvolupat el passat any, e s va m ostrar una bona via pe r e ncarar tots aq ue sts re pte s pe nde nts pe r l'inde pe nde ntism e . La dels 300

anys, h a e stat una cam panya q ue h a aconse guit donar re sposta a le s tasq ue s m arcade s de s d'un inici. En prim e r lloc a l'aportar un conte xt de coordinació dels age nts nacionals de l'inde pe nde ntism e . En se gon te rm e ge ne rant un e spai de de bat polític. Tam bé aportant-li proje cció pública arre u de tots dels Països Catalans i, pe r últim e ncara q ue se nse m e nys im portància, aconse guint cre ar un m arc te rritorial ve ritable m e nt nacional a l'e xpre ssió final del tre ball de l'inde pe nde ntism e , el q ue fe ia m olts anys q ue no s'aconse guia. No de bade s, al re ce r de la Coordinadora de l'Esq ue rra Inde pe nde ntista, s'h an com e nçat a traslladar a un nivell te rritorial m és baix, el com arcal i inte rcom arcal, l'organització de le s cam panye s planificade s de s de la Coordinadora. L'èxit d'aq ue st tre ball va se r e vide nt i de fe t els fruits e s van tornar a arre ple gar m e sos de sprés a le s m obilitzacions de re sposta a la re pre ssió de se ncade nada pe r le s

Tanyada Núm . 4 - V època. Abril 2008

5Tanyada Núm . 4 - V època. Abril 2008

cre m e s de fotografie s de la fam ília re ial e spanyola. En aq ue st se ntit, és fàcil im aginar q ue se nse el tre ball de se nvolupat e ntre els m e sos d'abril i se te m bre de l'any 2007, la re sposta donada davant la re pre ssió e spanyola d'octubre del m ate ix any, no h agués tingut l'abast te rritorial q ue finalm e nt va m ostrar, i del q ual se 'n van fe r re ssò fins i tot els m itjans de com unicació e statals.

L'aposta pe r la te rritorialitat

És pe r aq ue sts m otius q ue , ara m ate ix, l'aposta m és de cidida pe r la im plantació te rritorial del tre ball inde pe nde ntista, el q ue e q uival a lluitar pel procés de construcció nacional, passa pe r la inte gració i tre ball dins aq uells òrgans q ue m és claram e nt aposte n pe r la ve rte bració nacional, sigue n aq ue ste s le s dife re nts organitzacions i se ctorials am b im plantació nacional o le s e ine s de coordinació am b le s q uals aq ue ste s h an de cidit afrontar el se u tre ball, cas de la Coordinadora de l'Esq ue rra Inde pe nde ntista. A m és a m és, re sulta e vide nt q ue se ria incongrue nt, ara m ate ix, conside rar o pre te ndre conside rar com a re fe re nt del m ovim e nt inde pe nde ntista a q ualsevol organització, m ovim e nt o plataform a organitzativa q ue no com pte am b im plantació nacional o nom és re spongue ra i actués e n funció de le s particularitats socio-polítiq ue s d'alguns dels te rritoris h istòrics q ue conform e n els Països Catalans. A h ore s d'ara, i vist q uin h a e stat el tre ball de se nvolupat pe r le s organitzacions de l'inde pe nde ntism e am b im plantació nacional el últim any, l'aposta pe r opcions q ue darre re una façana nacional no fan m és q ue am agar discursos autonom iste s i q ue d'aq ue sta m ane ra contribue ixe n a la divisió del te rritori, pode n

abocar el tre ball fe t els últim s anys a un carre ró se nse sortida i del q ual h a costat m olt trobar una e ixida.

En de finitiva, tre ballar am b l'obje ctiu de la construcció nacional s'h a de fe r pote nciant aq uelle s e xpre ssions del m ovim e nt inde pe nde ntista q ue te ne n la voluntat de cidida de se r re pre se ntative s de le s re alitats de tots els Països Catalans. Així, la prom oció d'iniciative s com unicative s i culturals d'abast nacional, le s trobade s de cultura de popular pròpie s de dife re nts parts del te rritori, els age rm anam e nts i contacte s e ntre casals, ate ne us i iniciative s d'oci i e sbarjo d'arre u del país o el tre ball pe r la coordinació i re cone ixe m e nt m utu de lluite s socials i de de fe nsa del te rritori q ue s'elabore n a tot el país, e s m ostra com un dels obje ctius tàctics, im pre scindible s, de l'Esq ue rra Inde pe nde ntista pe r als prope rs anys.

Nom i cognoms:Direcció: Codi Postal: Població: Comarca: Telèfon: Correu Electrònic:

Subscripció 10 eu __ Col·laboració 20 eu __

Número de compte: Banc o caixa: _ _ _ _ Oficina: _ _ _ _ Num Control: _ _ Compte: _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Autoritzo que carregueu al cc o llibreta indicada els rebuts que se us presentaran en concepte de subscripció a la revista Tanyada.

Signat:

Subscriu- te a la Tanyada:


La vida de ls tre balladors ja no

s'organitzarà al voltant d'una

fàbrica, e l consum uniform e i e n

m assa de producte s idèntics,

i la fe ina de pe r vida. El tre ball ne ce ssari pe r

m ante nir un nive ll de vida sim ilar

incre m e nta, alh ora q ue pe rd

prote ccions socials. La força de ls

sindicats tradicionals ve u m inada la se va

base , e s de bilita la capacitat de

de fe nsa de la classe tre balladora davant l'e m pre sa i

davant le s polítiq ue s

e conòm iq ue s antisocials

La form a actual del siste m a capitalista, tal i com el cone ixe m avui, té els se us oríge ns e n canvis im portants q ue com e nçare n e n la dècada dels 70. H om h a asse nyalat la crisi del pe troli com una de le s date s sim bòliq ue s q ue m arq ue n la fi d'una e tapa m arcada pel m ode de producció fordista, el pacte social de l'e stat del be ne star a l'occide nt industrialitzat i le s polítiq ue s k e yne siane s, i el siste m a e stable rt pels Estats Units a partir de le s institucions sorgide s de la confe re ncia de Bre tton W oods, am b els principals pode rs capitaliste s, donant lloc a la cre ació del Fons Mone tari Inte rnacional, el Banc Mundial i l'Organització Mundial del Com e rç.

Aq ue sta e tapa iniciada als anys 30 i consolidada am b la fi de la se gona Gue rra Mundial, h avia e stat fruit dels ajustos adoptats pel capitalism e e n re sposta a la crisi de sobre acum ulació q ue l'h avia portat al conflicte inte r-im pe rialista i a le s gue rre s m undials, i davant l'am e naça re volucionària i el com unism e , uns ajustos q ue acabare n suposant la fi de l'e tapa de dom ini de le s potèncie s e urope e s, principalm e nt l'im pe ri britànic. S'obria una e tapa q ue , e n el conte xt de la Gue rra Fre da, pe rm e tria als Estats Units, potència e m e rge nt guanyadora de la gue rra, asse gurar-se l'h e ge m onia m undial. Es caracte ritzà pe r: l'e xte nsió i e stabilització als països industrialitzats del m odel q ue pe rm e tia una conce ntració i ce ntralització del capital industrial, bancari i com e rcial; una producció organitzada de form a je ràrq uica i e n m assa de béns h om oge nis, adaptada a una e conom ia d'e scala a partir dels re cursos disponible s, i d'acord am b una de m anda garantida pe r uns salaris controlats pel pacte social q ue acotava la lluita de classe s; una producció conce ntrada als països del ce ntre , a gran e scala, on els e stats nacionals s'ide ntifiq ue n am b els inte re ssos del gran

capital m onopolístic, i s'e stable ixe n uns siste m e s de re gulació e statal i m ínim s se rve is socials garantits.

Era un m odel q ue donava sortida als e xce de nts tant de capital com de tre ball, pe r una banda am b proce ssos de re e structuració inte rns, am b la cre ació d'infrae structure s i el de se nvolupam e nt inte rn dels països del ce ntre , i pe r l'altra am b el control dels m e rcats m undials, l'inte rcanvi de sigual i e xpansió inte rnacional, e stablint un control dels països de la pe rifèria q ue dave n així de stinats a una situació de de pe ndència. Suposà una e stabilitat nom és q üe stionada pels proce ssos d'allibe ram e nt nacional, q ue m algrat tot, e s re solgue re n e n la m ajor part dels cassos am b règim s ne ocolonials re colzats pe r occide nt, o e xpe rièncie s q ue s'acabarie n re inte grant e n l'ordre m undial capitalista de sprés d'assolir una de scolonització i de se nvolupam e nt autònom s e fe ctius, com se ria el cas de la Xina.

La crisi de l pe troli i l'asce ns de l ne olibe ralism e

Pe rò als anys 70, aq ue st m odel com e nça a donar signe s d'e sgotam e nt, pe r una banda l'h e ge m onia am e ricana com e nça a se r incom patible am b aq ue st siste m a, i e s troba am b la ne ce ssitat de donar sortida a l'acum ulació de capital. Pe r e vitar l'am e naça d'Ale m anya-Europa i Japó pe r causa del se u cre ixe m e nt e n el te rre ny productiu, fonam e ntaran el se u dom ini e n el te rre ny finance r, i e s posaran le s base s d'un nou conse ns sota l'h e ge m onia de W all Stre e t. Pe r a fe r-h o, calgué obrir els m e rcats del capital finance r al com e rç inte rnacional, on els EUA van pode r re inve rtir els dòlars del pe troli e n l'e conom ia m undial. Am b l'ajut d'institucions com el FMI, e s com e nçà a im posar l'adopció de

Monogràfic

El capitalism e dels nostres diesde la crisi del petroli a l'actual crisi financera


polítiq ue s e conòm iq ue s d'ajust, de stinade s a com pe nsar la incapacitat de m ante nir l'e xpansió sostinguda e n el te rre ny productiu se nse patir crisi de sobre producció, am b l'acum ulació pe r m itjà de la privatització de grans se ctors de l'e conom ia, i l'apropiació de se ctors se nce rs de països pe r m itjà de le s polítiq ue s d'ajust e structural im posade s, o de de pre dació i e nsorram e nt de països se nce rs pe r m itjà de la devaluació.

El se guit de polítiq ue s d'ajust pe rm e te re n q ue els m e rcats dom èstics finance rs, de béns i de se rve is q ue de ssin se nse prote cció i poste riorm e nt fossin adq uirits pe r le s com panyie s am e ricane s, japone se s o e urope e s. Els baixos índe xs de guanys e n le s re gions del ce ntre e s com pe nsave n am b el q ue se saq ue java a l'e strange r i am b le s privatitzacions locals. És el q ue s'h a anom e nat acum ulació pe r de sposse ssió. El prim e r e xpe rim e nt fou la política l'e m pre sa a Xile sota el dictat del FMI de sprés del cop contra Alle nde , el se guire n l'asce ns al pode r de Th atch e r a la Gran Bre tanya i Re agan als Estats Units, q ue aprofitare n le s crisis e conòm iq ue s, am b el cre ixe m e nt del dèficit públic, la inflació i l'e stancam e nt, pe r iniciar la im plantació de la re ce pta ne olibe ral basada e n el de sm antellam e nt de l'e stat del be ne star am b privatitzacions, de sre gulació del

m e rcat laboral, re tallada o supre ssió de subsidis públics i se gure tat social, e tc.

Aq ue sta ofe nsiva e s féu sota la cobe rtura ide ològica e xe m plificada am b el le m a th atch e rià “Th e re Is No Alte rnative ”, im pulsada pe r una e scola de pe nsam e nt e conòm ic q ue anà im posant la se va h e ge m onia a través de dive rse s fundacions, th ink tank s, e scole s de ne gocis i le s principals unive rsitats i m itjans de com unicació sota el control de le s elits e conòm iq ue s. Es tractava de pre se ntar un se guit de m e sure s de stinade s al se u e nriq uim e nt i la consolidació del se u pode r com l'única sortida e conòm ica possible , be ne ficiosa pe r al conjunt. Fe nt bande ra de la llibe rtat, im posare n une s polítiq ue s de stinade s a garantir la se va llibe rtat d'e m pre sa al m arge de q ualsevol control o capacitat de re gulació i fre .

De l fordism e a l'acum ulació fle xible

Al m ate ix te m ps, i com a conse q üència dels canvis te cnològics, i de la ne ce ssitat de trobar sortide s al capital i força de tre ball e xce de nts, l'organització de la producció pròpia del fordism e com e nça a donar lloc a una organització de la producció basada e n la fle xibilitat. Com e nçant al Japó als anys 70, i d'una m ane ra de sigual i am b dife re nts ritm e s

d'incidència (igual q ue el fordism e e n els se us inicis), s'aniria im posant arre u un nou m odel q ue m aldava pe r ade q uar la producció a le s ne ce ssitats del m e rcat i re organitzar le s relacions de tre ball i capital. La nova producció fle xible i ajustada suposa una re ducció del te m ps de rotació del capital, alh ora q ue e scurça el cicle de consum . Si l'e xe m ple típic de l'e tapa fordista és la indústria de l'autom òbil, l'e xe m ple d'aq ue st nou m odel és la industria dels ordinadors pe rsonals i la inform àtica, am b producte s am b cicle s nom e s de m e sos.

Pel q ue fa a l'organització de la producció, el nou m odel fle xible suposa una adaptació a la de m anda. Me ntre e n el fordism e la disponibilitat de re cursos e stava e n el ce ntre d'un siste m a capaç d'una e norm e producció e n grans sèrie s, ce ntralitzada i rígida, am b grans e stocs i grans indústrie s: ara e s te ndirà a produir allò q ue e n cada m om e nt e s pugui col·locar, e n sèrie s m és pe tite s, se nse acum ulació de grans e stocs, pe rò am b una gran fle xibilitat i capacitat de re sposta, donant lloc a una radical transform ació de la dinàm ica de le s relacions laborals. Una re organització del m e rcat tre ball q ue se se gm e nta, a grans tre ts, e n un nucli de tre balladors e spe cialitzats, am b grans cone ixe m e nts i form ació, am b capacitat d'adaptació als canvis de de m anda i de producció, q ue són ne ce ssaris a llarg te rm ini, i q ue com pte n am b une s condicions laborals m illors, gratificacions i prote ccions garantide s, se m pre pe rò subje cte s a una gran m obilitat irre gularitat del te m ps de tre ball; i una pe rifèria de tre balladors am b poq ue s capacitacions i una elevada rotació, am b subcontractacions, tre ball te m poral i baixe s condicions laborals.

El nou m odel e ste ndrà a gran e scala fe nòm e ns com la subcontractació i de slocalització, dive rsificant ge ogràficam e nt la producció, portant-la al lloc m és ade q uat pe r a obte nir m ínim s costos. L'organització je rarq uitzada i ce ntralitzada donarà pas a un a e structura m és dinàm ica i


m odular. L'e norm e avanç e n le s com unicacions i la inform ació anirà configurant una organització e n xarxa, on le s dife re nts parts de cada procés productiu e stan re partide s e n una organització se gm e ntada i distribuïda ge ogràficam e nt, tant a nivell m undial com fins i tot local, re apare ixe nt fins i tot la producció e n talle rs dom èstics a le s grans ciutats. La vida dels tre balladors ja no s'organitzarà al voltant d'una fàbrica, el consum uniform e i e n m assa de producte s idèntics, i la fe ina de pe r vida. El tre ball ne ce ssari pe r m ante nir un nivell de vida sim ilar incre m e nta, alh ora q ue pe rd prote ccions socials. La força dels sindicats tradicionals ve u m inada la se va base , e s de bilita la capacitat de de fe nsa de la classe tre balladora davant l'e m pre sa i davant le s polítiq ue s e conòm iq ue s antisocials. Així, le s dife rèncie s salarials i el de se q uilibri d'ingre ssos s'incre m e n ge om ètricam e nt.

Enriq uim e nt d'uns pocs

Tota la de sre gularització pròpia de l'acum ulació fle xible , a m és, suposa un procés d'e norm e conce ntració e n els principals se ctors de l'e conom ia, i un e nriq uim e nt d'una m inoria cada ve gada m és pe tita a costa de l'incre m e nt cada ve gada m és profund del de se q uilibri e n el re partim e nt de la riq ue sa. Al contrari del q ue proclam a la propaganda ne olibe ral, l'e nriq uim e nt d'una m inoria cada cop m és m inoria s'h a fe t a costa del cre ixe m e nt de le s dife rèncie s socials, tant a nivell global, com e n le s pròpie s socie tats occide ntals de se nvolupade s. La inclusió de m és països i e spais e conòm ics e n el com e rç global h a suposat una conce ntració m ajor del pode r i riq ue sa d'un grapat de com panyie s transnacionals am b base als països rics.

Avui, l'1% de le s transnacionals controle n el 70% del com e rç inte rnacional le gal; le s 15 prim e re s e m pre se s controle n el m e rcat m undial de le s 20 m e rcade rie s clau com el m ine ral de fe rro, ce re als, cotó, tabac, fruita, arròs, pe troli, coure , cafè... Nom és 5 com panyie s m ultinacionals controle n el 70% dels béns de consum durable s, la m ajoria

del m e rcat de cotxe s, cam ions, com panyie s aèrie s, com pone nts ele ctrònics, i m és de la m e itat de le s industrie s del pe troli, l'ace r, ordinadors i m itjans audiovisuals. La facturació conjunta de le s com panyie s m ultinacionals és supe rior al PNB de le s e conom ie s conjunte s de 182 e stats del m ón, el 9 5% del total. En el te rre ny finance r, la conce ntració e s fa e n m ans de cada ve gada m e nys bancs, gràcie s a le s fusions i adq uisicions. És pe r tant, una e norm e false dat l'afirm ació q ue el cre ixe m e nt del com e rç inte rnacional, de la producció o le s finance s h agi garantit un cre ixe m e nt de la inte rdèpe ndència e conòm ica i h agi be ne ficiat a tot el m ón. La globalització capitalista i le s polítiq ue s ne olibe rals h an suposat una e norm e polarització i un augm e nt de le s dife rèncie s, la de sigualtat social i l'e xplotació.

El de clivi de l ne olibe ralism e ?

Tanm ate ix, si bé aq ue sts ajustos h an se rvit pe r consolidar i incre m e ntar el pode r i riq ue sa d'une s m inorie s, h an e stable rt un siste m a m olt m és volàtil i ine stable al voltant de W all Stre e t i l'actuació de la Re se rva Fe de ral am e ricana, com h an anat m anife stant el rosari de crisis patide s al llarg d'aq ue st pe ríode , de s d'Indonèsia a Malaisia, Brasil, Core a o el Japó. Així, la crisi de le s e conom ie s e m e rge nts asiàtiq ue s de finals dels 9 0 va fe r re aparèixe r el

proble m a de la sobre acum ulació, aplaçat am b le s de valuacions i le s m e sure s q ue al se u torn, fom e ntare n el cre ixe m e nt se nse control del se ctor finance r, re duint el se ctor productiu i sobre tot industrial als països occide ntals.

Aq ue sta e volució cap a un capitalism e ce ntrat e n l'e nginye ria finance ra 'cre ativa' va posar le s base s de l'actual crisi del de ute , originada pe r la bom bolla e spe culativa m untada sobre el m e rcat de crèdits h ipote caris d'alt risc, una crisi q ue posa sobre la taula el proble m a ge ne rat pe r la m anca absoluta de control sobre el capital finance r i q ue obre le s porte s a un pe ríode de re ce ssió global q ue suposarà l'e m pobrim e nt i atur pe r a m ilions de pe rsone s. Una crisi q ue se ns dubte posarà e n q üe stió el vige nt m odel ne olibe ral q ue h a re git l'e conom ia m undial els darre rs 30 anys, pe rò tant pot de se m bocar e n una oscil·lació ve rs polítiq ue s d'e stabilització, re distribució i re gulació de l'e conom ia q ue asse guri la continuïtat del propi siste m a, com e n un nou salt e ndavant cap a una m ajor ine stabilitat i conflicte ; pe rò q ue tam be inne gable m e nt re vela le s irre soluble s contradiccions del propi siste m a capitalista i obre un e sce nari d'ince rte sa q ue fa m és ne ce ssària q ue m ai l'organització i re forçam e nt de le s lluite s i m ovim e nts d'oposició al capitalism e .


Els darre rs 10 anys, i d'una

m ane ra dram àtica de s de l'any 2003,

e ls Països Catalans vivim un

acce le rat procés de de strucció de l

te ixit industrial

D avant la subm issió de le s

principals ce ntrals sindicals, e ls i le s tre balladore s de le s fàbriq ue s e n

conflicte h an apostat pe r

l'autoorganització i la lluita

Els darre rs 10 anys, i d’una m ane ra dram àtica de s de l’any 2003, els Països Catalans vivim un accele rat procés de de strucció del te ixit industrial i de consolidació del m odel te rciari im posat pe r le s classe s dom inants. Si bé al País Vale ncià, a la Catalunya Nord i a le s Ille s Bale ars i Pitiüse s el m odel e spe culatiu basat e n la construcció, el turism e i e n l’ate nció ge riàtrica e stà fortam e nt im plantat, l’arribada de la socialde m ocràcia a le s institucions del Principat i de l’Estat e spanyol – no és casualitat q ue els dos m inistre s d’Indústria del PSOE h age n e stat prim e r Montilla i de sprés Clos – h a suposat l’accele ració de le s de slocalitzacions industrials i el conse q üe nt augm e nt dels acom iadam e nts i de la de strucció de l’ocupació e n el se ctor industrial.

Le ar, Vale o, Puigne ró, Ca Blanq ue rna, Blanq -Bell, Indústrie s Este ba, Filature s Bure s, Bure te x, Industrial Aragonés, Auxiliar Estam bre ra, Morago 19 82, Mitasa, Estam pados Sanch is, Me sta, Autote x, Novalux, Sam sung, Funosa, Nissan, Panasonic, Levi's, Lam paraz Z , IAR, Dom ar, Fisipe , H asbro, H e w le tt-Pack ard, Printe r, Miniw att, Je sm ar, Fe rrys, MB, Cele stica, Se at, Sas-Abre ra, Braun, Sysm o, Frape -Be h r...Aq ue ste s són algune s de le s e m pre se s q ue e n els darre rs cinc anys h an tancat le s se ue s porte s o h an patit im portants Expe die nts de Re gulació de l’Ocupació (ERO) q ue h an com portat l’acom iadam e nt de m ile rs de tre balladore s. Aq ue sta dinàm ica h a e stat constant i m e tòdica e n la darre ra dècada; e n 2004, m és de 25.000 obre re s e re n acom iadade s dels se us llocs de tre ball als Països Catalans; e n 2007, aq ue sta xifra arribava a 30.000.

Juntam e nt am b els tancam e nts d’e m pre se s i els ERE, s’h an viscut gre us conflicte s laborals als Països Catalans. Potse r els casos d’Ibèria a l’ae roport de El Prat, el de Transports Me tropolitans de Barcelona, o el cas dels 660 de Se at

sigue n els m és m e diàtics, pe rò altre s e m pre se s com Me rcadona, Bocatta, Sitel, Parcs i Jardins de Barcelona, Ono o Boufard-Ve rcelli h an tingut tam bé e pisodis de lluita sindical i obre ra significatius.

Contràriam e nt al q ue podríe m cre ure , els m otius de la de strucció del te ixit industrial no són la baixa productivitat o la com pe tència. Se gons l’Inform e Econòm ic pre se ntat pel Gove rn Z apate ro l'e stiu de 2007, el se ctor e conòm ic q ue m és h avia cre scut h avia e stat l’industrial am b un 5'1%, m e ntre q ue la productivitat pe r h ore s tre ballade s tam bé h avia augm e ntat un 4'6%. La Indústria continua se nt un se ctor m olt lucratiu pe r als e m pre saris, q ue am b l’alta taxa de te m poralitat, la nova Re form a Laboral, l’augm e nt de la pre carie tat, le s volum inose s subve ncions i el trasllat de la producció a altre s països, obte ne n uns inge nts be ne ficis.

En e fe cte , l’e stratègia de l’oligarq uia capitalista e s fonam e nta prim e r e n acaparar substanciose s subve ncions públiq ue s (re corde m q ue la factoria de Ford e n Alm ussafe s h a re but e n els darre rs 15 anys 165 m ilions d’e uros e n ajude s públiq ue s dire cte s), incre m e ntar la pre carie tat laboral i l’e xplotació, pe r a poste riorm e nt proce dir al trasllat de le s fàbriq ue s als països del Magrib, Europa de l’e st o el sud-e st asiàtic, on la m à d’obra és m és barata i le s condicions d’e xplotació laboral m olt m és favorable s pe r tal de pode r m ante nir i incre m e ntar le s se ue s fabulose s taxe s de be ne fici.

Aq ue sta política h a tingut una im portant re pe rcussió e n le s condicions de vida de le s classe s populars dels Països Catalans. L’atur e n els dife re nts te rritoris catalans h a arribat al 7'9%, se nt e ntre le s done s del 9 '4%, i le s pre visions indiq ue n q ue e n el te rm ini de dos anys arribarà al 10%. Actualm e nt m és de 500.000 catalane s e s trobe n de socupade s. La inflació a l’e stat

Deslocalitzacionsdestrucció industrial i m odel econòm ic

La BodeguetaM olins de Reic. Pintor Fortuny 14


e spanyol h a arribat e n el m e s de m arç al 4'9%, q uan la pujada anual dels salaris h a e stat d’e ntre l'1 i el 2%. Tre ballar continua se nt una de le s principals cause s de m ort als Països Catalans: e n l’any 2006 250 pe rsone s pe rdie n la vida als se us llocs de tre ball. I m és d'1.300.000 pe rsone s (el 16'5% de la població) sobre vivim als Països Catalans sota el llindar de la pobre sa.

D'aq ue sta form a, no nom és e s de sactive n els se ctors del m ovim e nt obre r am b m és consciència de classe , com bativitat i, fruit de tot això, m ajors dre ts laborals aconse guits de sprés de dècade s de lluita, sinó q ue e s confirm a el m odel productiu dels Països Catalans e n el m arc de la Unió Europe a: e sde ve nir un e spai de re producció de la força de tre ball, am b l’arribada de grans continge nts de le s classe s populars e urope e s durant curts pe ríode s de te m ps i a pre us asse q uible s pe r a passar el se u te m ps de vacance s, q ue e s lim ita a anar a la platja durant el dia i de fe sta durant la nit.

El m odel productiu disse nyat i e xe cutat pe r la burge sia am b el suport institucional dels dife re nts gove rns e statals i autonòm ics, h a tingut com a aliats els dos sindicats m ajoritaris als Països Catalans: CCOO i UGT. El pape r d’aq ue sts dos grans sindicats h a e stat el de de sactivar le s re ivindicacions de le s tre balladore s, pre se ntar els tancam e nts i els acom iadam e nts com un m al ine vitable i e sde ve nir davant l’aparador m e diàtic com els obre rs com pre nsius i ne gociadors davant la “radicalitat m axim alista”

de tote s aq uelle s tre balladore s q ue s’opose n als tancam e nts i els acom iadam e nts.

Gràcie s a le s de slocalitzacions, o m illor dit, gràcie s al xantatge de le s de slocalitzacions, i gràcie s tam bé a la col·laboració de le s grans ce ntrals sindicals, dels re spe ctius gove rns autonòm ics i del m iniste ri d’Indústria e spanyol, la patronal h a aconse guit q ue els i le s tre balladore s facin m és h ore s, pitjor distribuïde s, h an augm e ntat la productivitat e n el tre ball, i tot això, cobrant m e nys. En d’altre s paraule s, s’h a augm e ntat l’e xplotació e n el tre ball.

Ara bé, e nfront a aq ue sta subm issió de le s principals ce ntrals sindicals, els i le s tre balladore s de le s fàbriq ue s e n conflicte h an apostat pe r l’autoorganització i la lluita, arribant a proposar e n alguns casos la re apropiació i l’autoge stió de le s fàbriq ue s, això és, el pode r obre r. De s d’aq ue sta pe rspe ctiva, la

cre ació de la Xarxa Contra els Tancam e nts d’Em pre se s i la Pre carie tat, e n la q ual participe n col·le ctius de tre balladore s e n lluita, sindicats i organitzacions polítiq ue s i socials, h a pe rm ès visibilitzar i socialitzar un discurs i une s pràctiq ue s ce ntrade s e n la de fe nsa dels llocs de tre ball i e n la dignitat obre ra. A m és a m és, h a e stat capaç de cre ar le s sinèrgie s i com plicitats im pre scindible s pe r al conjunt de la classe tre balladora e n la de fe nsa dels se us propis inte re ssos. De m om e nt, l’abast és re duït, la capacitat de re sistència lim itada, i la lluita h a e stat e n ge ne ral m e ram e nt de fe nsiva. Pe rò la lluita contra le s de slocalitzacions h a de donar lloc a la lluita pe r la re apropiació del producte del tre ball pe r als tre balladors. Són aq ue sts grups de tre balladors e n lluita, i le s organtizacions polítiq ue s i socials q ue els h an donat suport, la base de le s e structure s de contrapode r.

M anife stació contra e ls tancam e nts d'e m pre se s . Barce lona, 2007


De s de se m pre , la h istoriografia oficial s'h a afanyat a pre se ntar la “transició a la de m ocràcia” com un gran avanç pe r al conjunt de la població de l'Estat e spanyol. La re stauració de la m onarq uia i la ne gació de dre ts de m ocràtics i nacionals bàsics, gràcie s a la claudicació de PSOE, PCE i le s ce ntrals sindicals q ue controlave n (CCOO i UGT) i polítiq ue s, van aconse guir fe r calar el discurs de la 'reconciliació de les due s Espanye s'. El re sultat, pe rò, és una fe rida m al tancada, o m és be n dit, dire ctam e nt una cicatriu e n la q ual s'h a burxat e ncara m és. Situar el conflicte e n el pla polític dictadura - de m ocràcia (burge se s tote s due s), ne ga l'arrel de l'alçam e nt m ilitar fe ixista i la poste rior dictadura: la lluita de classe s, el conflicte social q ue aspirava re volució, i q ue tingué una agudització e xtre m a durant el pe ríode bèl·lic de 19 36-39 .

La libe ralització ne ce ssària a l'Estat e spanyol

És de s d'aq ue st punt de partida q ue podre m analitzar corre ctam e nt la situació actual a l'Estat e spanyol (le s dinàm iq ue s a la Catalunya del Nord te ne n une s caracte ristíq ue s prou dife re nciade s). D'e nçà de la m ort del dictador, tote s le s polítiq ue s de se nvolupade s h an anat e ncam inade s a im plantar un libe ralism e fe rotge del q ual ara n'e ste m pagant le s conse q üèncie s m és visible s. No e s tracta de polítiq ue s e xclusive s de cap partit, e n el cas dels dos partits nacionaliste s e spanyols (PP i PSOE), sinó de polítiq ue s de classe burge sa de se nvolupade s contra la classe tre balladora i els poble s oprim its sota el se u jou.

M és de tre nta anys de sprés de la m ort de l dictador,

e l q ue e s va ve ndre com e l gran pas a la

de m ocràcia no h a e stat sinó

l'aixe cam e nt d'un nova e structura

q ue h a re forçat e l m arc e statal

d'acum ulació capitalista, la

m ode rnització ne ce ssària de l'Estat pe r tal d'agafar-se al

carro d'Europa.

Le s classe s tre balladore s de le s dife re nts nacions oprim ide s h e m pogut constatar i com provar de prim e ra m à l'afirm ació m arxista de l'e m pobrim e nt relatiu i absolut de la classe tre balladora. Dive rse s són le s cause s d'aq ue sta situació:- le s polítiq ue s ne olibe rals de "fle xibilització" del m e rcat laboral: le galització dels contracte s te m porals, contracte s d'apre ne ntatge (e scom brarie s), e m pre se s de tre ball te m poral, acom iadam e nts cada cop m és barats, e tc.;- la privatització de dre ts ele m e ntals, com la conve rsió de l'h abitatge e n un bé de m e rcat;- el de sm antellam e nt d'un q uasi ine xiste nt Estat del be ne star, com portant la privatització i elitització dels se us se rve is: e ducació, sanitat, e tc.;- e ncarim e nt del cost de vida m olt pe r sobre dels salaris, fe nt q ue la classe tre balladora pe rdi pode r adq uisitiu;- la de strucció del te ixit industrial i la progre ssiva m igració de la classe tre balladora al se ctor se rve is, m és de sre gulat i am b m e nys tradició i e spai pe r un sindicalism e clàssic com batiu;- la pre ponde rància, cada cop m ajor, del se ctor de la construcció, lligat a la fracció m és e spe culativa de le s classe s dom inants de l'Estat;- l'aparició d'una subclasse prole tària, la població im m igrada, cada cop m és nom brosa, q ue no gaude ix ni tant sols dels dre ts de m ocràtics burge sos i q ue e n canvi s'e stà e ncarre gant de fe r, e n la se va m ajoria, aq uelle s tasq ue s m e nys q ualificade s i re m une rade s;- el m ante nim e nt, q uan no incre m e nt,

La liberalització de l'Estat espanyol en el m arc del capitalism e occidental


de la violència de gène re e structural dins el siste m a patriarcal i capitalista, ne ce ssari pe r funcionar com a e xèrcit de re se rva de se gona q ue assum e ix la tasca re productiva q ue l'Estat ne glige ix e n le s se ve s funcions

Aq ue st e m pobrim e nt, pe rò, h a anat e stre tam e nt lligat a l'e nriq uim e nt de cada ve gada m és e m pre saris e spanyols. Cada cop és m és fàcil ve ure com alguns d'aq ue sts pe rsonatge s form e n part de la llista de pe rsone s m és riq ue s del m ón. És la dialèctica de l'e nriq uim e nt i l'e m pobrim e nt, una contradicció ne ce ssària q ue e s re produe ix tant a nivell inte rn de l'Estat (classe burge sa contra classe tre balladora), com tam bé a nivell inte re statal. El funcionam e nt del siste m a capitalista q ue Marx va de nom inar lle i ge ne ral d'acum ulació capitalista.

Un conflicte inte re statal

Fins fa poc, els be ne ficis de l'e spoli sudam e ricà pe r part de le s e m pre se s e spanyole s re ve rtia de form a parcial e n le s butxaq ue s de le s classe s tre balladore s de l'e stat, e n form a de pre stacions socials o d'augm e nt de be ne ficis de le s e m pre se s m atriu. La de cadència del subim pe rialism e e spanyol (pe r dive rse s conse q üèncie s q ue no te nim e spai pe r analitzar) e stà

com portant tam bé una davallada e n la q ualitat de vida de la classe tre balladora. Els re sponsable s de l'e spoli, pe rò, ce rq ue n m ane re s m ante nir be ne ficis: la m és se nzilla i dire cta és la re tallada de salaris de tre balladors/e s e statals (plusvàlua dire cta), q ue alh ora re ve rte ix dire ctam e nt e n le s pre stacions q ue anave n a parar a le s arq ue s e statals.

La classe tre balladora catalana, pe rò, e stà patint aq ue sta situació tam bé a la inve rsa: la de slocalització d'e m pre se s d'altre s Estats cap a situacions m és be ne ficiose s pe r als e m pre saris és una constant de s de fa q uasi una dècada. Un de gote ig ince ssant de tancam e nts q ue afe cta ne gativam e nt de m últiple s m ane re s: de strucció de llocs de tre ball; q ue m és o m e nys e re n e stable s; q ue acostum ave n a te nir tradició com bativa sindical; q ue de ixe n pas a la re conve rsió e n e m pre se s de se rve is, q ue van acom panyade s de pre carie tat, te m poralitat.

Aq ue sta situació no és casual, sinó q ue és una e stratègia claram e nt m arcada i de finida de s de le s burge sie s dom inants e urope e s, q ue pugne n am b le s dels Estats Units e n una contradicció de classe de la q ue els i le s tre balladore s i le s nacions oprim ide s e n pague m le s

conse q üèncie s. La ce rca del m àxim be ne fici posa d'acord le s burge sie s dels dife re nts Estats q ue , m e ntre llim e n le s se ve s dife rèncie s e n el si de la Unió Europe a, utilitze n aq ue sta m ate ixa UE contra le s classe s tre balladore s dels se us propis Estats i poble s, i tam bé contra la inde pe ndència e conòm ica de te rce rs Estats q ue e s trobe n im m e rsos e n una m e na de 'se gona gue rra fre da', aq ue st cop e n lluita pels re cursos naturals i le s posicions ge oe stratègiq ue s claus a nivell m undial.

El pape r e conòm ic de ls Països Catalans

En aq ue st re partim e nt del m ón pe nsat i dirigit de s de ce ntre s de de cisió cada cop m és allunyats de la classe tre balladora, als Països Catalans (ja sigui sota dom inació e spanyola o france sa) e ns h a tocat se r el balne ari d'Europa, i els Estats opre ssors s'h an e ncarre gat d'aplanar el cam í. L'anorre am e nt nacional form a part de l'e stratègia de de paupe ració del poble tre ballador català, q ue m és e nllà de la pobre sa absoluta i relativa q ue e stà patint, s'e nfronta a un e sce nari cada cop pitjor: l'e m pobrim e nt e xpone ncial pe r culpa del de te rioram e nt de le s condicions de vida:- l'e nde utam e nt h ipote cari de cada cop m és fam ílie s q ue viue n ofe gade s pe r h ipote q ue s q ue no nom és de ixaran h e rència als/e s se us/e s fills/e s, sinó q ue e n a curt te rm ini e s ve uran im possible s de pagar de gut a la crisi q ue ja dóna le s se ve s prim e re s sacse jade s- la dificultat cada cop m és gran de trobar una fe ina e stable , e n una e conom ia m untada sobre el totxo i la construcció q ue com e nça a donar sím ptom e s de re ce ssió, i q ue h a de struït i de strue ix gran part del se u te ixit industrial- una agricultura tocada de m ort, tant pels transgènics i le s m ultinacionals q ue se n'e nriq ue ixe n, com pe r la

im possibilitat de tirar e ndavant e xplotacions agràrie s e n m ínim e s condicions- la privatització i elitització de se rve is bàsics com la sanitat i l'e ducació, e nde utant e ncara m és le s fam ílie s, e nriq uint le s e m pre se s privade s, i provocant una de sigualtat de classe m és gran a l'h ora d'acce dir a e studis supe riors- l'e xtre m a m arginació i discrim inació de la classe tre balladora nouvinguda, ve tada de dre ts, q ue m alviu sovint e n condicions infrah um ane s a nivell social i de se m i-e sclavitud a nivell laboral, a sobre de patir la violència fe ixista, e structural e n tot siste m a capitalista- l'agudització de la violència de gène re sobre le s done s tre balladore s, sobre le s q ue re caurà, altre cop, la tasca de re producció de la m à d'obra- la de pe ndència e conòm ica de la classe tre balladora dels Països Catalans, on m és del 70% de la població ocupada h o e stà e n el se ctor se rve is, m ajoritàriam e nt turism e i se rve is de rivats.

Aq ue sta de pe ndència e conòm ica és una e stratègia de subjugació. La de strucció de la capacitat agrícola (se ctor prim ari) i industrial (se cundari) im possibilite n d'arrel q ue un país pugui construir la se va e conom ia e n funció dels se us inte re ssos, ja no digue m te nint e n

com pte els inte re sse s de la se va classe tre balladora. Això vol dir q ue le s classe s tre balladore s dels Països Catalans patiran cada cop m és, i am b m és força, els sotracs de l'e conom ia no nom és e spanyola, sinó e urope a i m undial. La capacitat de re acció i autosuficència no se ran de cisions i cops de tim ó q ue e s q ue podran pre ndre de s de dins del país, sinó de s de ce ntre de de cisió on la nostra e conom ia és un núm e ro m és, una sèrie de càlculs de spe rsonalitzats e n age nde s i ordinadors d'e m pre saris i polítics. Jugare m , cada cop m és, una partida am b le s carte s m arcade s, un taulell d'e scacs on m ilions de pe ons e ns m ove m a l'arbitri de re is e n busca del se u m àxim be ne fici, fins i tot a costa de le s nostre s vide s.

Una aposta pe r le s lluite s d'oposició al capitalism e

La re sposta, pe rò, és possible . H o se rà q uan sigue m capace s de situar el conflicte e ntre capital i tre ball e n l'e pice ntre de le s nostre s lluite s. Una contradicció irre soluble , la del capital i el tre ball, q ue e s plasm a e n dife re nts lluite s q ue s'alim e nte n e ntre sí, i a le s q ue h e m de donar una le ctura i solució global. Així, aq ue sta contradicció ge ne ral e s tradue ix, pe r e xe m ple , e n e pisodis de dife re nts se ntits:

- la re sposta popular m assiva a la de strucció del te rritori provocada pe r la voracitat del siste m a;- l'ocupació d'h abitatge s com a re sposta dire cta i pràctica a la im possibilitat d'acce dir a un h abitatge digne ;- el re vifam e nt del sindicalism e com batiu i de classe , q ue tre u el conflicte concre t fora del ce ntre de tre ball pe r e ste ndre 'l pe r tota la classe tre balladora, q ue n'e stén la solidaritat;- la cre ació de xarxe s i e spais de lluita fe m iniste s radicals q ue no e s cre ue n els discursos piadosos del pode r i q ue aposte m claram e nt pe r l'elim inació del siste m a patriarcal i capitalista i la transform ació dels gène re s;- l'e nfortim e nt de la solidaritat antire pre ssiva, q ue faci front a la cre ixe nt actuació policíaca contra le s ve us disside nts i els col·le ctius i pe rsone s m és m arginade s pel siste m a;- l'im puls de lluite s conjunte s e ntre la classe tre balladora autòctona i la nouvinguda, pe dra de toc pe r a una ve rtade ra lluita obre ra q ue e nglobi el conjunt del poble tre ballador dels Països Catalans.

Més de tre nta anys de sprés de la m ort del dictador, el q ue le s burge sie s van ve ndre com el gran pas a la de m ocràcia no h a e stat sinó l'aixe cam e nt d'un nova e structura q ue h a re forçat el m arc e statal d'acum ulació capitalista, la m ode rnització ne ce ssària de la dictadura pe r tal d'agafar-se al carro d'Europa i pode r justificar tot el se guit d'atacs contra la classe tre balladora i contra els poble s oprim its q ue s'h an dut a te rm e . Una situació q ue s'h a donat tam bé a la Catalunya Nord, q ue h a patit un procés m olt sim ilar de te rciarització i de strucció de l'agricultura. I és q ue tant a una banda com a l'altra de le s Albe re s, q ui e ns gove rna és el capitalism e .

Tanyada Núm . 4 - V època. Abril 2008 13

14 Tanyada Núm . 4 - V època. Abril 2008

Dos anys i m ig de sprés q ue la Constitució Europe a fos re butjat e n re fe rèndum a França i H olanda, i q ue els caps d'e stat de la Unió Europe a de cidissin congelar el procés pe r por a nous “nos”, el 13 de de se m bre de 2007 s'aprovava el nou Tractat de Lisboa. Un bon dia, doncs, e ns llevàve m sabe nt q ue els e sm e ntats caps d'e stat h avie n de cidit substituir aq uella Constitució q ue h avia de re gir le s vide s dels e urope us pe r un llarguíssim tractat q ue , juntam e nt am b un altre grapat de tractats q ue s'h an anat acum ulant am b els anys, se ran la base jurídica del funcionam e nt de le s institucions e urope e s d'ara e ndavant. El Tractat de Lisboa, doncs, no és m és q ue la Constitució Europe a actualitzada.

Si e n aq uell m om e nt els m ovim e nts socials de tota Europa, així com le s e sq ue rre s d'allibe ram e nt nacional dels se us dife re nts poble s, e s van posicionar pe r dir no a la Constitució, ara caldrà q ue tornin a pre star ate nció a aq ue st nou tractat, si m és no pe r sabe r q ue la construcció del m onstre e stà e n m arxa i q ue cal se guir-se oposant a l'Europa dels m e rcade rs, l'Europa de la llibe rtat re stringida, l'Europa del m ilitarism e q ue s'am aga sota la De claració dels Dre ts H um ans, e n de finitiva l'Europa dels e stats opre ssors. I re ivindicar l'Europa dels tre balladors i dels poble s q ue vole n se r lliure s.

Pe rq uè una constitució pe r Europa?

Qualsevol norm a jurídica, sigui sim ple o m olt com ple xa, sigui d'abast se ctorial o globalitzadora, és un re fle x de le s relacions e conòm iq ue s i socials de la form ació social e n q uè ne ix. En concre t, la voluntat de dotar Europa d'una constitució, ne ix de la ne ce ssitat

de le s classe s dom inants e urope e s, lide rade s fonam e ntalm e nt pe r le s ale m anye s i le s france se s – am b el pape r am bigu de la burge sia britànica – de dotar la Unió Europe a de la capacitat política, e conòm ica i m ilitar pe r com pe tir am b els capitalism e s am e ricà, japonès, rus i xinès.

Els Estats Units continue n se nt avui la prim e ra potència m undial e n els àm bits finance r, e ne rgètic i m ilitar. Pe rò la se va h e ge m onia e s ve u q üe stionada. Qüe stionada pe r Xina, a través de l'e xte nsió de la se va influència a Am èrica del Sud, al Carib i a Àsia; q üe stionada tam bé pe r la re com posició del capitalism e a Rússia, q ue e stà re duint la se va de pe ndència re spe cte els Estats Units i la Unió Europe a; i q üe stionada finalm e nt pe r la fortale sa de l'Euro, q ue atrau m asse s de capitals e spe culatius q ue e s fie n cada ve gada m e nys dels Estats Units i q ue condicione n le s relacions de la Unió Europe a am b le s potèncie s e m e rge nts.

En de finitiva, el m ón bipolar de la gue rra fre da, q ue va donar lloc a l'h e ge m onia am e ricana ja a finals dels vuitanta, avui s'e ncam ina cap a un m ón m ultipolar. En aq ue st conte xt le s classe s dom inants e urope e s, e n le s q uals le s classe s dom inants e spanyole s h i jugue n un pape r subordinat, vole n re forçar a través de la Unió Europe a la se va posició.

De s d'aq ue sta pe rspe ctiva la Unió Europe a vol pre se ntar-se davant el m ón com un proje cte de m ocràtic, h e re u de le s lluite s de m ocràtiq ue s del contine nt e urope u, abande rat am b la de claració de dre ts h um ans dictada pe r le s burge sie s e urope e s e n el se gle XIX, tot ple gat pe r le gitim ar-se davant l'im pe rialism e nordam e ricà i atre ure així le s force s re form iste s d'arre u del m ón.

La voluntat de dotar Europa

d'una constitució, ne ix de la

ne ce ssitat de le s classe s dom inants e urope e s de dotar

la U nió Europe a de la capacitat

política, e conòm ica i

m ilitar pe r com pe tir am b e ls

capitalism e s am e ricà, japonès,

rus i xinès

El capitalism e e urope u inte nta

acabar am b e l m àxim de de spe se s

socials pe r privatitzar-le s i

obrir nous cam ps de ne goci pe r la burge sia a costa

de l de te rioram e nt de la q ualitat de

vida

El Tractat de Lisboauna im posició antidem ocràtica per seguir construint l'Europa del capital


El Tractat de Lisboa

Els ele m e nts fonam e ntals q ue soste nie n la proposta inicial de Constitució Europe a, i q ue h an e stat corre gide s de s de la pe rspe ctiva de la prim acia del pape r dels Estats e n el nou Tractat de Lisboa, són:- la ne ce ssitat de re forçar i ce ntralitzar e ncara m és l'e structura institucional i els m e canism e s de de cisió de la Unió Europe a, cada ve gada m és allunyats dels poble s tre balladors;- inte grar e n funció d'aq ue sts obje ctius els nous e stats m e m bre s de l'e st e urope u, am b le s contradiccions q ue això provacarà a partir de la dism inució de le s ajude s e urope e s q ue patiran els e stats e spanyol, portuguès i italià com a conse q üència de l'e xpansió a l'e st de la Unió Europe a;- le gitim ar tot aq ue st procés davant els poble s tre balladors d'Europa m itjançant una producció ide ològica i propagandística ce ntrada e n la “ciutadania e urope a”;- de sple gar un e uroe xèrcit i un siste m a re pre ssiu q ue se rve ixe n tant a la política e xte rior com a la política inte rior e urope a, i q ue no pre te ne n substituir els e xèrcits e statals ni le s se ve s force s re pre ssive s;- re forçar la política m one tària, de ixada e xpre ssam e nt fora de l'abast ja no de le s classe s oprim ide s, sinó dels m ate ixos e stats e urope us (am b l'e xce pció dels e stats ale m any, francès i britànic), q ue supe dita le s inve rsions socials i públiq ue s a la se gure tat i a la m ultiplicació del be ne fici privat.

Davant le s cícliq ue s crisis inh e re nts al siste m a capitalista, q ue h an augm e ntat la se va pe riodicitat i re duït els te m ps de “contagi de le s crisis”, de s del final de la dècada dels

9 0 el capitalism e e urope u inte nta acabar am b el m àxim de de spe se s socials pe r privatitzar-le s i obrir nous cam ps de ne goci pe r la burge sia a costa del de te rioram e nt de la q ualitat de vida. Producte d'aq ue sta voluntat política són els program e s d'e stabilitat q ue s'h an h agut d'aplicar arre u pe r re duir le s de spe se s e statals, passant de la política de “dèficit ze ro” als “supe ràvits” q ue e stan re gistrant uns e stats q ue , com l'e spanyol, e s ne gue n a augm e ntar le s de spe se s socials.

Un altre dels ele m e nts fonam e ntals de la construcció e urope a q ue consagra el Tractat de Lisboa és l'augm e nt de l'e xplotació e n el tre ball m itjançant la prolongació de la jornada de tre ball i l'augm e nt de la inte nsitat del tre ball o, el q ue és el m ate ix, l'augm e nt de la productivitat a canvi de m e nys dine rs i m e nys pre stacions socials. Pe r fe r-h o e s re colze n e n la ne ce ssitat d'augm e ntar la “com pte titivitat” atiant l'am e naça de le s de slocalitzacions i el racism e e urocèntric contra le s m asse s de m igrants se nse dre ts.

Pe rò com la política e xte rior és la continuació de la política inte rior pe r uns altre s m itjans, el capitalism e e urope u tam bé pre tén augm e ntar l'e xpoli i la transfe rència de valor dels poble s oprim its cap a la je rarq uia capitalista m undial. L'obje ctiu és re duir la de pe ndència e urope a ve rs els Estats Units a través d'un im pe rialism e e urope u q ue e s basa e n una política arm am e ntista e xpansiva (q ue abasta de s de la indústria m ilitar fins el siste m a e ducatiu i la inve rsió e n Re ce rca i De se nvolupam e nt – R+ D) , i e n la pre paració d'un e uroe xèrcit i d'una diplom àcia q ue trobe n e n la de fe nsa de la de m ocràcia i de le s inte rve ncions h um anitàrie s els

fonam e nts de la se va le gitim ació.

Pe r una Europa de ls tre balladors i de ls poble s lliure s

Me ntre l'Estat francès va proce dir a ratificar el nou Tractat de Lisboa nom és tre s m e sos de sprés de la se va aprovació i a través d'una votació parlam e ntària, l'Estat e spanyol e ncara no l'h a ratificat. Es pre ve u q ue le s Corts e spanyole s h o facin a partir de l'e stiu. És obvi q ue els caps d'e stat e urope us h an après la lliçó de la fracassada Constitució Europe a i no e s vole n arriscar a q ue cap re fe rèndum tom bi el se u proje cte . Exe m plar va se r la posició del gove rn francès, q ue de sprés de ve ure com e n el re fe rèndum de 2005 la Constitució Europe a va se r re butjada pe r antisocial i pe r q üe stionar la sobirania popular, va q ualificar de “gran èxit” la votació parlam e ntària q ue aprovà un “tractat sim plificat” d'al voltant de 300 pàgine s, tractat q ue ni tan sols h avia e stat donat a conèixe r a la “ciutadania”.

Tant l'e sq ue rra inde pe nde ntista com els m ovim e nts populars d'arre u dels Països Catalans h an de pre ndre bona nota del procés de construcció e urope a q ue s'e stà due nt a te rm e , pe rò no nom és pe r de nunciar-ne el se u caràcte r opac, antide m ocràtic i im pe rialista; sinó sobre tot pe r te ixir e spais de de bat i de pràctica política autoorganitzada i autonòm a dels e stats opre ssors juntam e nt am b els m ovim e nts d'allibe ram e nt social i nacional d'arre u d'Europa i de la re sta del m ón.

El Tractat de Lisboa consagra la construcció d'una Unió Europe a q ue re força el pape r dels e stats e n la de fe nsa del capitalism e i e n la de strucció de le s conq ue ste s socials producte de le s lluite s populars del darre r se gle . Davant d'això l'e sq ue rra inde pe nde ntista h a de de fe nsar la ne ce ssitat de lluitar, conjuntam e nt am b la re sta de m ovim e nts d'allibe ram e nt social i nacional d'arre u, pe r la inde pe ndència dels poble s i la supe ració del capitalism e , condició ne ce ssària pe r q uè els poble s puguin gove rnar-se a sí m ate ixos.


Darre ram e nt a la ciutat de València i le s se ue s rodalie s vivim un re brot de la violència política blave ra. El com a pe rm ane nt e n el q ual h a e ntrat el blave rism e polític no e ns h a d’e nganyar: el blave rism e sociològic continua be n viu e n l’àre a m e tropolitana de València i la burge sia vale nciana, el PP, i els m itjans de com unicació provincians d’e sq ue rra i dre ta s’e ncarre gue n pe rm ane ntm e nt de re gar el coixol pe r tal q ue no s’asse q ue aq ue sta planta q ue tan bons fruïts els h a donat. Am b aq ue st article fe m m e m òria de com nasq ué el m ovim e nt blave r, com e s socialitzare n els se us plante jam e nts i els èxits q ue l’e stat h a aconse guit am b ells. Analitzare m le s claus de la Batalla de València i del conflicte ide ntitari vale ncià de s dels anys 19 70 fins el m om e nt actual.

El blave rism e com a e ina de l'Estat

Com e xplicàre m a La sece ssió nacional del sud dels Països Catalans (docum e nt publicat pe r Endavant-OSAN el 2004) l’anticatalanism e vale ncià h a e stat una arm a al se rve i de la burge sia e spanyola. Ja e n els se us oríge ns re ce nts e s plante jà claram e nt com a instrum e nt polític de la dre ta pe r a distorsionar el procés autonòm ic vale ncià (i de re truc, el de construcció nacional dels Països Catalans), pe rò alh ora com a plataform a m obilitzadora pe r tal de pre ndre la iniciativa al carre r i de sle gitim ar el triom f a le s urne s de l’e sq ue rra e n un

m om e nt e n el q ual s’e stava donant form a a l’Estatut d’Autonom ia. En e fe cte , el canvi de plante jam e nt ide ntitari pe r part d’UCD, re spongué a un ele m e nt conjuntural: girar la truita ele ctoral; pe rò tam bé re sponia a un ele m e nt e structural: e vitar la construcció dels Països Catalans. Així doncs, l’ope ració de la dre ta passava lògicam e nt pe r abande rar la de fe nsa de la ide ntitat vale nciano-e spanyola i fe r-la antagònica a q ualsevol plante jam e nt ide ntitari q ue tingués re s a vore (ni tan sols a nivell lingüístic i cultural) am b la construcció dels Països Catalans. D’aq ue sta m ane ra, la burge sia e spanyola m anipulà h àbilm e nt el se ntim e nt ide ntitari vale ncià aprofitant el substrat e spanyolista “de soca-rel”. En de finitiva, els postsfranq uiste s m anipulare n un patriotism e re gional pre e xiste nt pe r tal de fe r-lo radicalm e nt incom patible am b la ide ntitat vale nciano-catalana.

Tot i q ue la pate rnitat d’aq ue st e nge ndre (i la se ua instrum e ntalització conjuntural) corre spón a la dre ta, la se ua significació política va m és e nllà. En e fe cte , e n el m om e nt clau de la Transició, l’e sq ue rra burge sa (re pre se ntada pel PSOE), va sabe r lle gir aq ue st m ovim e nt e n clau d’e structuració de l’Estat. Així doncs, de s de Madrid, e s confiava e n tancar pe r se m pre m és el conflicte ide ntitari vale ncià, barrant am b la Constitució de 19 78 la possibilitat de fe de rar els te rritoris catalans, i assum int la m ajoria

La batalla (inconclosa) de València

H istòria

Ja e n e ls se us oríge ns re ce nts e l

blave rism e e s plante jà com un

instrum e nt polític de la dre ta pe r distorsionar e l

procés autonòm ic vale ncià i de re truc, e l de construcció

nacional de ls Països Catalans

...h a e stat novam e nt utilitzat

durant aq ue sts darre rs anys com a

plataform a m obilitzadora pe r

tal de pre ssionar e n e ls proce ssos de

re form a autonòm ica

vale ncià i principatí


de te sis i sím bols blave rs (e xclosa l’ortografia) e n l’Estatut de 19 82 – cosa q ue e s re produïria am b l’Estatut de 2006. Es fe ia, doncs, una le ctura e n clau d’Estat, de m ante nim e nt de l’ordre e stable rt, i de tancar la porta a la construcció dels Països Catalans. Això féu – i fa avui – el PSOE i els se us altave us m e diàtics al País Vale ncià, tot i sabe r q ue , am b aq ue sta re núncia, pe rd tota possibilitat de tindre un discurs ide ntitari m ínim am e nt coh e re nt, e n un te rritori e n el q ual aq ue st és un dels e ixos ce ntrals del de bat polític.

En de finitva cal lle gir el blave rism e com a arm a política conjuntural de la dre ta pe r tal de de sle gitim ar i “e strange ritzar” q ualsevol posició d’e sq ue rre s. Pe rò alh ora cal re m arcar q ue és una e ina de l’e stat pe r tal d’aprofundir e n l’e spanyolització del País Vale ncià e n oposar la se ua idiosincràcia am b la de la re sta dels Països Catalans. L’e fe cte de la se ua activitat és doble ja q ue pe r una part produe ix una m obilització social anticatalanista im portant, q ue se rve ix a l’e sq ue rra burge sa pe r justificar le s se ue s re núnice s e n funció d’un “conse ns”; pe rò alh ora im pe de ix q ue el se ctor m ajoritari de la població, q ue ah ir i avui viu el conflicte de s d’una posició no-

aliniada e xpre ssam e nt, pre nga una m ínim a consciència nacional o s’inte re sse pe r la norm alització del català (cosa e spe cialm e nt fre q üe nt, pe rò no e xclusiva, e ntre la població nouvinguda i e ntre de te rm inats posicionam e nts d’e sq ue rre s).

De la irrupció a le s institucions...

Com a age nt ide ntitari de se stabilitzador el blave rism e social h a aconse guit le s se ue s m ajors q uote s de m obilització durant els proce ssos de re de finició de l’Estat. Així doncs, el punt àlgid cal situar-lo a finals del 19 70 (re form a del règim i inici de la de sce ntralització autonòm ica) i durant la m ajor part de la dècada dels 19 80 (posada e n funcionam e nt del nou e stat de le s autonom ie s).

Tanm ate ix, no fou fins le s ele ccions autonòm iq ue s i m unicipals de 19 87 q uan la se ua m arca política Unió Vale nciana, am b un vot m olt conce ntrat e n la de m arcació provincial de València, re collí els fruits d’aq ue sta m obilització social i e ntrà am b força als ajuntam e nts i le s Corts. A le s autonòm iq ue s de 19 9 1 aconse guiria el se u sostre ele ctoral am b m és de 208 m il vots. Eixe m ate ix any e ntraria al nou gove rn m unicipal del Cap i Casal

e ncapçalat pe r Rita Barbe rà (PP). Pel q ue fa a l’àm bit e statal l’ele ctorat blave r de svià el vot cap al conse rvadurism e e spanyol, tanm ate ix, UV aconse guí re pre se ntació a Corte s Gene rales el 19 9 3 i el 19 9 6.

De sprés de le s ele ccions autonòm iq ue s de 19 9 5 el PSOE pe rgué la m ajoria absoluta i e s produí l’anom e nat “Pacte del Pollastre ” e ntre PP i UV. Aq ue st pacte pe rm e té assolir la pre sidència de la Ge ne ralitat a Eduardo Z aplana (PP), m e ntre q ue UV passaria a controlar la pre sidència de le s Corts i la Conselle ria d’Agricultura, ram ade ria, pe ixa i m e di am bie nt. A part obte nia altre s pre be nde s com ara la ge stió de l’IVAJ.

El pacte fe ia e ntrar al gove rn als unioniste s, pe rò això suposava h ave r de fe r política re al. En e fe cte , UV e ra un partit coh e sionat pe r la de m agògia anticatalanista, pe rò se nse cap proje cte polític de finit. Així, aviat com e nçare n le s te nsions e ntre els fundadors del partit (e ncarnats pe r Vice nte Gonzàle z Lizondo) i un se ctor m és jove i m e nys re accionari q ue com e nçava a de finir-se com a “nacionalista”. La crisi inte rna del partit no fe u sinó agre ujar-se am b la pujada a la dire cció del se ctor m és re novador (e ncarnat pe r H èctor Villalba) i l’e xpulsió de VGL –q ue poc m és tard m oria d’un infart m e ntre pre sidia una se ssió de Corts.

Paral·lam e nt a aq ue sta crisi d’UV, el PP obté el gove rn a Madrid m e rcè a un pacte d’e stabilitat am b el PNV i CiU. Aq ue st acord, propicià un acostam e nt e ntre Eduardo Z aplana i Jordi Pujol, q ue pactare n se cre tam e nt l’anom e nat “pacte pe r la lle ngua” q ue suposava la cre ació de l’Acadèm ia Vale nciana de la Lle ngua. Aq ue st e ns se rà l’e ncarre gat de norm ativitzar el català del País Vale ncià, pe rò, partint del re cone ixm e nt de le s Norm e s del 19 32. Aq ue st fe t fe ia e ntrar e n gre us contradiccions a UV ja q ue form ava part d’un gove rn q ue im pulsava un e ns oficial q ue se guia una línia m olt

Bom ba a casa de Joan Fuste r. 19 81

18 Tanyada Núm . 4 - V època. Abril 2008

dife re nt de la propugnada pe r la RACV ("autoritat" lingüística llavors re cone guda pel blave rism e ). En de finitiva, e stave n q ue dant-se se nse el se u punt program àtic fonam e ntal.

A m és, el PP vale ncià e nte ngué q ue pe r pode r assolir la m ajoria absoluta a le s autonòm iq ue s del 2000 h avia d’adoptar un discurs ide ntitari e n clau vale nciana. Així doncs, s’apropià de tots els ele m e nts sim bòlics i discursius del blave rism e , pe rò e nfocant-los de s d’un punt de vista m és m ode rn. Es tracta de l’articulació, e n la se gona m e itat dels 19 9 0 de l’anom e nat “Pode r Vale nciano”, un program a pel q ual fe ia ve ure q ue la se ua opció e ra la m és indicada pe r tal de pote nciar e conòm icam e nt el te rritori vale ncià i fe r q ue la se ua ve u fos e scoltada arre u l’Estat. Juntam e nt am b aq ue st gir discursiu, propicià un canvi d’orie ntació e ditorial a l’influe nt diari Las Provincias (altave u de l’anticatalanism e de s de finals dels 19 70) de fe ne strant Maria Consuelo Re yna i m ode rant el se u discurs. Pe r últim , am b una UV e n crisi galopant i patint dive rse s e scissions, com e nçare n a produir-se els traspassos de ge nt de pe s i càrre cs unioniste s cap al PP. Aq ue sta tàctica propiciada pels populars pre te nia fe r ve ure a l’ele ctorat q ue el PP re collia l’autèntica e ssència re gionalista d’UV. En e fe cte , e n le s ele ccions del 19 9 9 UV pe rdé la re pre se ntació a le s Corts.

...fins al com a pe rm ane nt

De s d’ale sh ore s, la de sinte gració del blave rism e polític h a anat paral·lela a l’assum pció del se u discurs pe r part del PP. Conse q üe ntm e nt h i h a h agut un traspàs de vots blave rs cap al conse rvadurism e e spanyol. D’aq ue sta m ane ra, tot i q ue no e xiste ix una plataform a política blave ra de pe s, l’anticatalanism e social continua se nt alim e ntat pe r la dre ta q ue , a m és, s’h a trobat am b una contunde nt arm a pe r de spre stigiar le s posicions d’e sq ue rra. Aq ue st blave rism e social h a e stat novam e nt utilitzat durant aq ue sts darre rs anys

com a plataform a m obilitzadora pe r tal de pre ssionar e n el procés de re form a autonòm ica vale ncià i principatí. Fruit d’aq ue sta nova m obilització social blave ra ne ixe n, finançats pe r se ctors burge sos, el partit Coalición Vale nciana i el pe ríodic València H ui. Avui CV re pre se nta le s posicions bave re s m és d’e xtre m a dre ta, m e ntre q ue UV h a m ode rat el se u discurs tot i m antindre el se u anticatalanism e . Tanm ate ix, cap dels dos partits h a aconse guit discutir l’h e ge m onia del blave rism e social al PP, i així e n le s autonòm iq ue s de 2007 el blave rism e polític h a obtingut els se us pitjors re sultats am b vora 40.000 vots –sum ant UV i CV.

Així doncs, pe r al PP el discurs blave r s’h a conve rtit e n una e ina pe r m obilitzar l’anticatalanism e social e n favor se u. Me ntre q ue , se ctors m e diàtics vinculats al PSOE, com ara Levante -EMV, done n am pla cobe rtura al blave rism e polític am b la il·lusió e rrònia q ue això afe blirà al PP. En de finitiva, tot el conglom e rat polític i social del blave rism e , inclós el re brot de la se ua violència política q ue s’e stà vivint als nostre s carre rs, no són sinó joguine s e n m ans d’inte re ssos polítics conjunturals (ele ctorals) i e structurals (aturada de la nostra construcció nacional) de la dre ta i

l’e sq ue rra burge sa. Aq ue sta violència política h a e stat auspiciada, finançada o, e n el m illor dels casos, tole rada, pe r la burge sia i pe r le s institucions de l'e stat. Així doncs, és inge nu pe nsar q ue la policia actuarà contunde ntm e nt contra aq ue sta, donat q ue al cap i a la fi, el GAV i els se ctors q ue li done n suport, són una e ina de l'Estat i re spon als se us inte re ssos. Convé de stacar, pe rò, q ue aq ue sta re vifalla de le s agre ssions blave re s no és sinó el re sultat d’una radicalització de se spe rada d’un se ctor polític q ue no troba el se u e spai i q ue , e n el conte xt polític, e stà conde m nat a la m arginalitat.

M iq ue l Grau (19 77) i Gu ille m Agulló (19 9 3), víctim e s de la violència ultra al Pais Vale ncià

H I h avia un voltor q ue e m picote java els pe us. H avia ja e sq uinçat bote s i m itjons, i ara ja e m picote java be n bé els pe us. Clavava cops de be c se nse parar, de sprés vole te java inq uie t une s q uante s ve gade s al m e u e ntorn i e n acabat prosse guia la fe ina. Va atansar-se un se nyor, s'h o va m irar una e stone ta i va pre guntar de sprés pe rq uè aguantava el voltor, jo. “Estic inde fe ns”, vaig dir, “h a arribat i s'h a posat a picote jar, h e volgut fe r-lo fora, h e inte ntat fins i tot d'e scanyar-lo, pe rò aq ue ste s bèstie s te ne n m olta força, m 'h a volgut tam bé saltar a la cara, i jo m és m 'h e e stim at de sacrificar els pe us. Ara ja són gaire bé e sq ue ixats”. “De ixar-se turm e ntar d'aq ue sta m ane ra!”, va dir el se nyor, “¿no podríe u pas e ncarre gar-vos-e n?” “Prou, be n de grat”, va dir el se nyor, “nom és h aig d'anar a casa a buscar l'e scope ta. ¿Podre u e spe rar e ncara una m itja h ora?” “No h o sé”, vaig dir, i vaig re star una e stona e rt de dolor, de sprés vaig dir: “Si us plau, inte nte u-h o de tote s passade s.” “Bé”, va dir el se nyor, “m 'afanyaré.” El voltor h avia e scoltat tranq uil·lam e nt durant tota la conve rsa alh ora q ue e ns m irava ara l'un, ara l'altre . Ara ve ia q ue h o h avia e ntès tot, va e m pre ndre el vol be n am unt a fi d'agafar e m branzida i llavors va proje ctar-se am b el be c com un llançador de javelina be n e ndins m e u a través de la boca. Tot caie nt e nre re vaig se ntir, allibe rat, com e s ne gava irre m issible m e nt e n la sangada q ue m 'om plia le s profunditats, q ue e s de sbordava pe r tote s le s ribe s.

Franz Kafk a.

El voltor

Tanyada 4. Primavera 2008

Documents

Transcript of Tanyada 4. Primavera 2008