� Presentació … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 4

� Les rutes de les denominacions d’origen

� Ruta del vi… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 6

� Ruta del cava … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 10

� Ruta de l’oli … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 12

Les rutes dels productes

� Ruta dels productes del mar … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 16

� Ruta dels productes del camp … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 18

� Ruta dels productes de la muntanya i el bosc … … … … … … … … … … … … … … … … 20

� Ruta dels productes ramaders … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 22

� Ruta de l’aviram … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 24

� Mapa de Catalunya Gastronòmica … … … … … … … … … … … … … … … … … … 26

Les rutes dels aliments artesanals

� Ruta dels embotits … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 28

� Ruta dels formatges … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 30

� Ruta del rebost… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 32

� Les rutes dels oficis i la tradició

� Ruta de la cuina tradicional… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 34

� Ruta de la cuina dolça … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 36

� Ruta dels mercats … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 38

� Ruta dels oficis del gust … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 40

� Ruta dels museus … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 42

� Directori … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 46

Sumari

4

Catalunya posseeix una extraordinària riquesa patrimonial i paisatgísticaperò indiscutiblement és, també, un dels principals destins gastronòmics delmón. La cuina és un recurs i un motor turístic a partir del qual Catalunyaofereix un nombre important de productes i serveis de gran qualitat. Aixídoncs, la gastronomia del nostre país és reclam turístic de primer ordre i unelement afegit a la resta de valors del territori.

Sucar una llesca de pa torrat amb un tomà-quet ben madur obert per la meitat, afegir-hi un rajolí d’oli d’oliva extra verge i un pes-

sic de sal constitueix, per als que vénen de fora,una de les millors maneres d’endinsar-se en la cui-na d’aquest país. El pa amb tomàquet és, segura-ment, la menja tradicional més consumida pelscatalans al cap de l’any, tot i que és un plat rela-tivament nou, ja que els tomàquets van arribard’Amèrica fa poc més de cinc segles. La simplici-tat dels ingredients d’aquest plat, però, no són deltot representatius de la riquesa de la gastronomiadel país. Una visita a algun dels mercats catalans–cada poble en té el seu– mostra la diversitat deproductes autòctons; s’hi poden trobar pebrots,cireres, maduixes, taronges, enciam, bolets, car-xofes, espàrrecs, sardines, gambes, vedella... Unaparador esplèndid d’aliments frescos que variaen cada estació de l’any.

UN DELS DESTINS PREFERITSA més de per la qualitat i la riquesa dels productescatalans, en els darrers anys Catalunya s’ha con-vertit en un referent gastronòmic a escala inter-nacional gràcies a la seva cuina innovadora.Amants de la gastronomia de tot el món han viat-jat, per exemple, fins a Roses, Sant Celoni o SantPol per gaudir dels plats dels tres cuiners catalansamb tres estrelles: Ferran Adrià, Santi Santamariai Carme Ruscalleda. Gairebé de manera paral·lela,altres xefs del país han bregat per aixecar el llistóde la cuina catalana fins arribar a la magnífica

El patrimoni gastronòmic de Catalunya

5

situació actual. És un altre dels motius pels qualsCatalunya s’ha convertit en el destí predilecte delsapassionats de la bona cuina.

16 RUTES PER TASTAR EL PAÍSEn aquest sentit, les possibilitats de recórrerCatalunya, tot coneixent els seus productes estrella,els plats més tradicionals o els museus gastronòmicsmés emblemàtics, és il·limitada. Des de les llotgesde peix de la Costa Brava fins a les formatgeries arte-sanes dels Pirineus, passant per les bodegues delPenedès, els camps de calçots de Valls o les petitesbotigues d’embotits d’Osona, hi ha tot un món culi-nari per descobrir. Aquí us presentem una bonamostra del que ofereixen les nostres comarques enrelació amb el turisme gastronòmic. En total són set-ze rutes temàtiques dividides en quatre grans blocs:les rutes de les DO, les rutes dels productes, les rutesdels aliments artesanals, i les rutes dels oficis i de latradició, cadascuna amb el seu directori, que contédades pràctiques sobre establiments, visites i puntsd’informació. Que vagi de gust!

6

Catalunya és el primer productor de vi de qualitat de l’Estatespanyol i una de les zones vinícoles més importants d’Europa.

La vinya és un element present des de l’antiguitat al nostre pai-satge. Disposem d’onze denominacions d’origen de vins: DO Alella, DO Catalunya, DO Conca de Barberà, DO Costers

del Segre, DO Empordà-Costa Brava, DO Montsant, DO Penedès, DOQPla de Bages, DO Priorat, DO Tarragona i DO Terra Alta. Per descobrirl’apassionant món de la viticultura catalana podem recórrer pobles,cellers, establiments especialitzats i museus al llarg de tot el territori.

PENEDÈS

Molts centres elaboradors de la DO Pene-

dès ofereixen la possibilitat de conèixer el

procés que segueix el raïm des que arriba

al celler fins que es converteix en vi. Un

gran nombre d’aquests centres estan

assenyalats en els recorreguts de les rutes

del vi i el cava, una xarxa d’itineraris que

formen part del projecte enoturístic del

Consorci de Promoció Turística de l’Alt

Penedès. Una altra manera de fer enotu-

risme és allotjar-se en les cases de turis-

me rural ubicades en finques on s’elabora

vi o visitar els dos centres divulgatius que

hi ha a la zona: l’Aula de la Vinya i el Vi, a

Sant Pere Molanta, o el Museu del Vi, a

Vilafranca del Penedès.

PLA DE BAGES I ALELLA

Més enllà del Penedès, hi ha altres àrees

de tradició vitivinícola on s’elaboren vins

de qualitat. Un bon exemple és la DO

Pla de Bages, que en els darrers anys ha

rebut alguns premis internacionals. Hi

ha cellers que ofereixen visites, com el

Celler Cooperatiu d’Artés, les bodegues

Masies d’Avinyó, a Santa Maria

d’Horta d’Avinyó, o les de Jaume

Andreu. Una passejada per aquestes

terres també permet descobrir les anti-

gues barraques de vinya –petites i sen-

zilles construccions de pedra que utilit-

zaven antigament els pagesos de la zona

per guardar-hi les eines–. La seu del

Consell Regulador de la DO és la Casa

de la Culla, situada a Manresa, una

masia on també s’organitzen cursos de

tast. Al Maresme hi ha la DO Alella, que

és la denominació amb l’extensió més

petita de Catalunya. La masia de can

Magarola, a Alella, és la seu de la DO i

un museu del vi.

Ruta del vi

77

• Actualment tenim fins a dotze denomina-

cions d’origen protegides que es reparteixen

per tot el territori català, algunes de petites i

d’altres que van més enllà dels límits d’una

comarca. Es tracta de la DO Penedès, la DO

Pla de Bages, la DO Alella, la DOQ Priorat,

la DO Montsant, la DO Conca de Barberà,

la DO Tarragona, la DO Terra Alta, la DO

Costers del Segre i la DO Empordà-Costa

Brava.

• L’onzena denominació és la DO Cava,

a la qual dediquem un tractament a part, ate-

sa la importància que el cava ha anat adqui-

rint en els últims anys, i la darrera denomina-

ció és la DO Catalunya, que es reparteix per

El 1980, l’Institut Català de la Vinya

i el Vi va engegar la Mostra de Vins i

Caves de Catalunya. Avui, l’acte s’ha

convertit en un dels habituals de la

Festa Major de Barcelona, que se

celebra al mes de setembre. Aquesta

cita és una de les més importants per

als afeccionats a la viticultura, però

no és l’única. Entre totes les que se

celebren a Catalunya hi ha també les

festes de la verema de Sitges o de

Bellmunt de Priorat, les festes del vi

d’Alella o Batea, o les mostres de vins

i caves de l’Empordà o de Falset.

Mostra de vins i caves

tot el territori català. Per controlar i

gestionar el sistema de protecció dels

vins de qualitat, l’experimentació en

matèria de viticultura i enologia, l’organitza-

ció de cursos dirigits a professionals del sec-

tor i la promoció d’aquest producte, hi ha

l’INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi),

un organisme adscrit al Departament

d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Ge-

neralitat de Catalunya.

• Amb els anys, la producció, el desenvo-

lupament i la comercialització dels productes

vitivinícoles catalans els han situat en les pri-

meres files del mercat internacional. Avui,

Catalunya és el primer productor de vi de qua-

Un país, dotze denominacions d’origen

litat de l’Estat espanyol, amb 180

milions d’ampolles l’any. Hi treballen

aproximadament 22.000 persones, hi

ha més de 400 cellers productors i representa

el tercer sector en importància de la indústria

agroalimentària catalana.

• Les varietats de raïm tradicionals dels

vins joves, que són els procedents de la darre-

ra verema, són les varietats chardonnay, sau-

vignon blanc i macabeu, en els blancs, i ull de

llebre, en els negres. Els vins de criança són

vins amb cos que han passat un temps en una

barrica de fusta de roure. Els grans reserva

provenen de les millors veremes i normalment

passen anys en barrica.

8

Per tastar els vins de cada denomina-

ció o comprar-ne, val la pena passar

per algun dels establiments especia-

litzats que esquitxen tot el territori.

Es tracta de vinateries, agrobotigues

o cellers-botiga on, a més d’ampo-

lles de vi, el visitant pot endur-se a

casa tota mena d’objectes relacionats

amb la cultura del vi, com llevataps,

copes o decantadors.

Les botigues del vi

PRIORAT I MONTSANT

Els vins de la DOQ Priorat i la DO

Montsant són cada cop més coneguts,

i la seva fama i qualitat ja han depas-

sat fronteres. Experts enòlegs d’a-

rreu del món s’hi acosten per comprovar

el perquè de tan alta qualitat. En una ruta

per les terres de la DOQ Priorat no s’han

de deixar de visitar les ruïnes de la

Cartoixa d’Escaladei, als peus de la

serra del Montsant. Ja en territori de la DO

Montsant, que ocupa terres del Priorat i

de la Ribera d’Ebre, és recomanable acos-

tar-se al celler de Capçanes, on entre

altres caldos de qualitat s’elabora vi

kosher d’acord amb les normes de la

comunitat jueva. L’Oficina de Turisme del

Priorat ofereix visites a tretze cellers de

les dues denominacions.

CONCA DE BARBERÀ, TERRA ALTA

I TARRAGONA

Veïnes del Priorat, les denominacions d’o-

rigen Conca de Barberà, Terra Alta i

Tarragona ocupen un extens territori a la

demarcació de Tarragona. Amb una tra-

dició i història estretament lligada

al vi, a totes tres es pot gaudir de

diverses visites relacionades amb la

viticultura, especialment represen-

tada als cellers modernistes cons-

truïts per Cèsar Martinell. Als pobles de

la Conca de Barberà, diverses cooperati-

ves creades a principi del segle passat

tenen un celler d’aquestes característi-

ques, com és el cas de Pira, Montblanc,

Barberà de la Conca o Rocafort de

Queralt. Una mica més al sud, ja a la DO

Tarragona, es pot visitar el celler Muller

de Reus o el Tous Andreu, al Pont

d’Armentera, a tocar del monestir de

Santes Creus. A prop queda el Celler de

Nulles, i el Museu del Vi de la Granja

Montalà, a Valls. D’altra banda, la DO

Terra Alta comprèn disset municipis,

entre els quals Gandesa, la capital, ocu-

pa una posició central. Precisament a

Gandesa es pot visitar el celler modernis-

ta, obra també de Cèsar Martinell. I del

mateix arquitecte és la cooperativa del

Pinell de Brai, que rep el sobrenom de

la “Catedral del vi”.

COSTERS DEL SEGRE

Una denominació d’origen acostuma a

correspondre’s amb una zona acotada en

una part del territori. No és el cas de

Costers del Segre, que comprèn tota

Lleida i es divideix en sis subzones, que

van d’Artesa de Segre al Pallars Jussà.

Hi ha, doncs, un gran ventall de vins pro-

duïts en diferents cellers, com les bode-

gues del Castell del Remei, que ofereix

9

Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50

visites guiades, o Raimat, on cada setem-

bre se celebra la gran festa de la verema.

EMPORDÀ-COSTA BRAVA

Situada al nord-est de Girona, la DO

Empordà-Costa Brava està formada per

5.600 hectàrees de vinya. Històricament

el territori estava centralitzat al voltant de

la ciutat grega d’Empúries, que va here-

tar dels seus antics habitants el cultiu de

la vinya i la vinificació. A la zona hi ha

diverses bodegues, unes de les que tenen

més tradició i renom són les caves Castell

de Perelada. Per a l’elaboració de vins

blancs es cultiven les varietats garnatxa,

macabeu, xarel·lo i chardonnay. Per als

negres, la varietat més estesa és la cari-

nyena, però darrerament les varietats gar-

natxa, ull de llebre, cabernet sauvignon

i merlot han pres força importància.

CATALUNYA

La DO Catalunya es reparteix arreu del

territori i inclou vins que no es poden

incloure en cap altra denominació, però

que per la seva qualitat són mereixedors

d’un aval de marca.

10

Amb DO pròpia, l’origen del cava està associat a l’esplendor de laviticultura catalana de mitjan segle XIX. La zona de producció la inte-gren 160 municipis. La comarca vinícola del Penedès concentra mésdel 95% de la producció total, i en destaca la població de Sant Sadurní

d’Anoia amb més del 75% dels gairebé 200 milions d’ampolles anuals.El 1872 es van elaborar les primeres ampolles, el 1972 es constituí el

Consell Regulador de Vins Escumosos i el 1993 el primer ConsellRegulador del Cava. Una bona forma de conèixer el sistema d’ela-

boració del cava és visitant algun dels nombrosos centres productors.

LA HISTÒRIA

Cal viatjar en el temps per situar-se en el

moment en què es va començar a elabo-

rar cava en aquesta zona. De fet, l’origen

del cava està associat a l'esplendor de la

viticultura catalana de mitjan segle XIX i

a la notorietat que va aconseguir el

champagne a finals del segle XVIII. Els

estudis de microbiologia de Louis Pasteur

aplicats al vi van comportar poder con-

trolar la segona fermentació a l'ampolla i

el descobriment del tap de suro va fer

que no es perdessin les bombolles que es

produeixen en el vi. Així va néixer el

mètode tradicional o champenoise.

Durant el segle XIX, diverses famílies de

Sant Sadurní d'Anoia comencen a fer

recerca sobre aquesta nova tècnica d'e-

laboració i l'apliquen als conreus de la

zona. A partir dels estudis i dels assaigs

que fan, vinculats al prestigiós Institut

Agrícola Català de Sant Isidre, aposten

per les varietats autòctones de raïm

blanc. D'aquesta manera neix el cava. El

1872, Josep Raventós, de la històrica casa

Codorniu, elabora les primeres 3.000

ampolles de cava seguint el mètode tra-

dicional de la segona fermentació a l'am-

polla. El seu fill i hereu, Manuel Raventós,

inicia l'expansió i la consolidació de la

casa. Al mateix temps, altres productors

de la vila també comencen a elaborar-ne

i fan de Sant Sadurní d’Anoia la capital

neuràlgica del cava. Durant els anys vint

del segle passat, el cava s'enforteix al

mercat espanyol, on té un gran creixe-

ment en els anys seixanta i es consolida

internacionalment en els vuitanta. Avui

és un dels sectors vitivinícoles més dinà-

mics de la viticultura catalana, amb una

producció que ha superat els 200 milions

d'ampolles l'any.

Ruta del cava

Ideal per a l’aperitiu o també per

acompanyar els àpats, el cava s’ha

guanyat un lloc en el mercat mun-

dial de vins. Pot ser brut, sec, semi-

sec o dolç, segons la concentració

de sucre residual que tingui, i s’acos-

tuma a servir en una copa de tipus

flauta de vidre, completament inco-

lora per distingir el recorregut de les

bombolles.

El cava

11

SANT SADURNÍ D’ANOIA

Si Vilafranca és la capital del vi, Sant

Sadurní d’Anoia ho és del cava. En aques-

ta localitat, i per tot el Penedès, paisatges

solcats per les vinyes cobreixen bona part

del territori. Les caves, o els centres ela-

boradors de cava, esquitxen els camps i

ofereixen a qui visita la zona l’oportunitat

de conèixer per dins el procés que

segueix el raïm des que arriba al celler

fins que es premsa, es deixa reposar a la

cava i s’embotella. A Sant Sadurní, però,

és obligada la visita a les caves Codorniu,

ubicades en un edifici construït per l’ar-

quitecte modernista Puig i Cadafalch, i

amb 26 quilòmetres de caves subterrànies

de les quals només s’obre al públic una

petita part. Un trenet turístic segueix un

recorregut que inclou la visita a un museu

amb premses, barrils i eines utilitzades

durant la llarga història del celler. També

a Sant Sadurní el visitant pot acostar-se a

les caves Freixenet i a d’altres com les

Torelló, les Raventós i Blanc, o les

Gramona. Abans de deixar aquesta pobla-

ció, un passeig pel centre ens permet con-

templar interessants exponents d’arqui-

tectura modernista, com les cases projec-

tades per l’arquitecte modernista Lluís M.

Güell o els magatzems Santacana Roig, de

Domènech Boada, un exemple del mo-

dernisme aplicat als edificis indus-

trials.

ELS CAMINS DEL CAVA

Les rutes senyalitzades del Consorci

de Promoció Turística de l’Alt Pe-

nedès, anomenades Rutes del vi i del

cava, ofereixen la possibilitat de visi-

tar altres caves de la comarca. Sis d’a-

questes rutes permeten recórrer amb

vehicle i a peu alguns dels municipis

de la comarca a través dels cellers, pobles

i monuments més emblemàtics. La sete-

na es pot seguir en un bus turístic que

surt de l’estació de Lavern. Les rutes pas-

sen per camps de vinya, sobretot de les

varietats xarel·lo, parellada i macabeo,

que són les que s’usen per fer cava, i tam-

bé per diversos cellers d’anomenada, que

organitzen visites guiades, com les caves

Giró Ribot, les Llopart, les Rovellats, les

Canals Canals, les Eudald Massana Noya,

les Nadal o les Alsina & Sardà.

La celebració de la Setmana del

Cava, a principis del mes d’octubre,

neix a Sant Sadurní amb el propòsit

de promocionar aquest producte

arreu de Catalunya i l’Estat espan-

yol. De tots els actes festius desta-

quen la coronació i el pregó de la rei-

na del cava, el recorregut del tren del

cava i el Cavatast, una mostra de

caves i gastronomia del Penedès.

Setmana del Cava

Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50

12

L’oli d’oliva és un dels ingredients principals de la cuina medi-terrània i element imprescindible en la dieta tradicional i la cui-na catalana. Actualment hi ha quatre denominacions d’origenprotegides, la DOP de les Garrigues, la DOP Siurana, la DOP de

Terra Alta i la DOP del Baix Ebre-Montsià, a més de la DOP de l’Empordà,en procés de reconeixement comunitari. Visitar les zones d’oliveres, afinals de tardor i a principis d’hivern, quan es cullen les olives i es prem-sen al molí i apareix l’oli nou, és una manera excel·lent d’acostar-se a lacultura de l’oli gaudint d’un espectacle únic.

GARRIGUES

La DOP Garrigues comprèn les comar-

ques de les Garrigues, el Segrià i l’Urgell.

Arbeca, la Floresta, els Omellons,

l’Espluga Calba, Fulleda, Vinaixa o

l’Albi són algunes de les localitats de la

zona que encara no han perdut l’encant

dels pobles de secà. En plena campanya

de recollida (de novembre a gener) és

fàcil topar amb els treballadors pentinant

els arbres amb una rasqueta per fer cau-

re les olives a les borrasses, que serveixen

per aplegar-les, i amb tractors fent viatges

sense parar del camp a les cooperatives.

De cooperatives n’hi ha més de vint-i-cinc

i algunes es poden visitar, com la de

Cervià de les Garrigues, l’Espluga

Calba, o la de Sant Isidre, a les Borges

Blanques. A totes s’hi elabora oli empa-

rat per la denominació, és a dir, verge

extra i procedent de l’oliva arbequina, i

d’acidesa inferior a les cinc dècimes.

També a les Borges Blanques es pot visitar

el Parc Temàtic de l’Oli, on es poden veu-

re premses antigues i fins a cinquanta-

quatre oliveres mil·lenàries, entre les quals

hi ha la que diuen que és la més antiga del

món, que té 2.200 anys. Altres centres

divulgatius de la cultura de l’oli són el de

Castelldans, on hi ha un petit museu

dedicat a l’oli, i el de la Pobla de Cér-

voles, anomenat l’Ecomuseu de l’Oli.

SIURANA

La zona de la DOP Siurana ocupa tota la

conca del riu Siurana, és a dir, el Baix

Camp, el Baix Penedès, el Priorat, l’Alt

Camp, la Ribera d'Ebre, la Conca de

Barberà i el Tarragonès. Els seus camins

s’uneixen a Reus, una de les capitals his-

tòriques de l’oli. Hi ha dues zones princi-

pals de producció d’olives: l’una, el Baix

Ruta de l’oli

1313

• Les oliveres poblen, des de fa mil·lennis,

les terres catalanes, i els seus fruits han estat, i

són encara, l’essència primera de la nostra cui-

na tradicional. Què serien un pa amb tomàquet

o una amanida sense un raig d’oli? Per no par-

lar de les escalivades, les graellades, el romesco

o l’allioli. Aquest líquid daurat enriqueix, dia rere

dia, els nostres plats, però també els paisatges,

els pobles i les festes dels indrets on s’elabora.

• Avui dia a Catalunya hi ha quatre denomina-

cions d’origen protegides d’oli: les Garrigues (a

les comarques de les Garrigues, el Segrià i l’Urgell),

que utilitza les varietats d’oliva arbequina (en un

90%) i verdiell; Siurana (Baix Camp, el Baix

Penedès, el Priorat, l’Alt Camp, la Ribera d'Ebre,

Llegir l’etiqueta d’un oli és un gest

cabdal per saber d’on prové. Si hi

apareixen les paraules oli d’oliva ver-

ge, és que es tracta d’un oli bo i

natural. Si, a més, hi apareix el mot

extra és que té una acidesa màxima

de 0,8 graus, dada que en garanteix

la qualitat. Si hi diu refinat significa

que és oli tractat, però igualment

comestible; si, en canvi, hi diu oli

d’oliva és que es tracta d’una barre-

ja d’oli refinat i oli verge.

Què diu l'etiqueta

la Conca de Barberà i el Tarragonès), que fa ser-

vir les varietats arbequina (també en un 90%),

rojal i morruda; Terra Alta, l’oli de la qual es fa

amb la varietat empeltre majoritàriament, amb una

petita participació d'altres varietats com són l’arbe-

quina, la morruda farga, i Baix Ebre-Montsià, que

utilitza majoritàriament les varietats farga, morru-

da i sevillenca. L'Alt i el Baix Empordà també des-

taquen en la producció d'oli.

• Està demostrat que l’oli d’oliva verge extra

ajuda a fer minvar el nivell de colesterol perjudi-

cial i redueix, així, el perill d’arteriosclerosi. Els

experts diuen que l’oli millora el funcionament

del pàncrees i de l’estómac, protegeix l’epider-

mis i estimula el creixement dels ossos. A més,

Els paisatges i la cultura de l'oli

pels seu alt contingut en vitamina E i l’efecte

antioxidant que aquesta vitamina té, l’oli està

especialment recomanat per a infants i gent gran.

• Són moltes les festes relacionades amb

l’oli que se celebren arreu de Catalunya durant

els mesos de novembre, desembre i gener, quan

té lloc la campanya de recollida, la premsada i

finalment l’embotellament del primer oli de l’any,

l’oli novell. Algunes de les més populars són la

Festa de l’Oli Nou de Reus, la Fira de l’Oli de

Castelldans, la Fira de l’Oli Novell a Santa

Bàrbara, la Festa de l’Oli a Belianes, la Fira de

l’Oli de les Garrigues, a les Borges Blanques, la

Fira de l’Oli d’Espolla o la Fira de l’Oli de les Terres

de l’Ebre.

14

La majoria de centres elaboradors

d’oli catalans funcionen com a coo-

peratives i es nodreixen de les olives

que hi porten els socis. Moltes d’a-

questes cooperatives es van fundar

a finals del segle XIX bàsicament per

a la comercialització de l'oli, el vi i els

fruits secs. Alguns dels edificis que

les alberguen són veritables joies

arquitectòniques del modernisme.

Les cooperatives

Camp i el Tarragonès, i l’altra, la Ribera

d’Ebre. A totes les cooperatives d’a-

questa zona es pot comprar l’oli Siurana,

afruitat, de baixa acidesa i fet amb olives

arbequines. Per fer honor al nom de la

denominació, és recomanable anar a

l’embassament de Siurana, sobre el qual

s’aixeca, a dalt d’un penya-segat, el poble

de Siurana de Prades, amb el seu tem-

ple romànic presidit per una bella imat-

ge mariana. Moltes cooperatives de la

zona ofereixen visites guiades per veure

de prop el procés d’elaboració que expe-

rimenten les olives fins a convertir-se en

oli. La de Cambrils, per exemple, té un

recinte obert, on es pot veure el molí en

funcionament, una agrobotiga annexa i

un petit museu amb premses i moles

antigues que ens expliquen el procés d’e-

laboració de l’oli.

TERRA ALTA

L’olivera ha estat, des de sempre, l’arbre

més característic d’aquesta terra, que

avui compta amb la denominació d’ori-

gen protegida. Un dels símbols de la tra-

dició oleica a la Terra Alta és el Parot,

una olivera mil·lenària que es conser-

va en molt bon estat a Horta de Sant

Joan. Com aquesta, hi ha moltes altres

oliveres centenàries i mil·lenàries a tocar

de les almàsseres –així és com s’anome-

nen en aquesta zona els molins d’oli–, on

és possible comprar oli acabat de sortir

del molí. A prop d’Horta de Sant Joan hi

ha la Cooperativa Agrícola del Pinell de

Brai, construïda el 1918 per Cèsar

Martinell. De l’interior destaquen els sin-

gulars arcs el·líptics i les rajoles que

representen diverses escenes sobre la

verema i les premses d’oli.

BAIX EBRE-MONTSIÀ

La zona de la DOP Baix Ebre-Montsià és

la que més oli produeix de tot Catalunya.

Aquestes terres del migjorn català han

comptat, des de temps remots, amb la

presència d’oliveres als seus camps. Per

conèixer a fons la contrada, el millor és

començar amb una visita als peus dels

Ports de Beseit, des d’on es pot admirar

un inigualable paisatge d’oliveres. A prop

1515

Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50

dueix prové, com en el cas de tots els

altres centres elaboradors de la zona, de

les varietats farga, morruda i sevillenca.

A banda de les cooperatives, val la pena

visitar els pobles, com el Perelló,

Benifallet o Paüls, on es pot admirar

una petita i pintoresca ermita envoltada

d’oliveres.

L’EMPORDÀ

L’elaboració d’oli al Baix i a l’Alt

Empordà és una tradició que es trans-

met de generació en generació. Encara

ara, en molts trulls (o molins) de la

zona, s’utilitza el procés tradicional de

la premsa. En aquests trulls es pot veu-

re com s’elabora l’oli i, de passada, tam-

bé se’n pot comprar. Al trull de la

Bisbal es poden veure els sistemes tra-

dicionals de premsa hidràulica encara

en funcionament i el de Torroella de

Montgrí, del segle XIX, continua treba-

llant amb el sistema tradicional de

premsa i mola. També destaquen el

trull de Ventalló, el de Pau –que és

més modern–, el de Cabanes i el

de Vilafant.

del poble de Roquetes, en direcció al

massís, n’hi ha diverses extensions. Com

en altres terres de tradició oleica, és a

les cooperatives on es poden veure els

molins d’oli en funcionament o comprar

oli. La Cooperativa de Soldebre, per

exemple, que és la més gran de tot

Catalunya, organitza visites guiades i té

una agrobotiga a disposició del client, on

es ven oli, vi i fruits secs. L’oli que pro-

16

Els productes del mar formen també part de lacuina catalana i són la base de la dieta tradicio-nal dels catalans. Catalunya, com a país de cul-

tura marinera, sempre ha aprofitat els recursos de laMediterrània. Ports de pescadors i llotges de peix amb confraries

pròpies configuren un itinerari atractiu i acolorit que permet reconèixero descobrir les espècies de peix fresc autòctones i emblemàtiques dellitoral mediterrani i visitar, a la vegada, els pobles de costa més pinto-rescos de Catalunya.

TERRES DE L’EBRE

Les Cases d’Alcanar destaca per la seva

llarga tradició pesquera. Pintades de tots

colors, les embarcacions de pesca són

part del paisatge de les Cases, com tam-

bé ho són la façana marítima, la subhasta

i la gran oferta de restaurants a primera

línia de mar. A tocar de les Cases

d’Alcanar hi ha el delta de l’Ebre, el prin-

cipal centre de recol·lecció de marisc del

país, on és ben fàcil trobar musclos, telle-

rines i ostres. Fruit d’aquesta producció

són les Jornades Gastronòmiques de

l’Ostró del Delta. Menció a part mereix la

llotja de Sant Carles de la Ràpita, on

els pescadors de les barques d’arrossega-

ment s’afanyen a descarregar les caixes

amb la pesca de la jornada. Seguint el

recorregut costa amunt, val la pena atu-

rar- se a l’Ampolla i a l’Ametlla de Mar.

L’agitada vida al moll de pescadors de

l’Ametlla i els plats mariners que se ser-

veixen als restaurants són el millor certi-

ficat de l’autenticitat de l’ànima marinera

de la vila. També cal destacar les Jornades

Gastronòmiques de la Tonyina que es fan

a l’Hospitalet de l’Infant i l’excel·lent

qualitat del llagostí que es pot degustar

als restaurants o comprar acabat de sor-

tir de la llotja.

COSTA DAURADA

Més al nord, amb una façana marítima ben

pintoresca, hi ha Cambrils i als voltants

del gran port de Tarragona, el Serrallo,

el barri de pescadors per excel·lència de

la ciutat, ple de tasques i restaurants on

es pot tastar la millor cuina marinera cui-

nada amb peix fresc. Hi ha poblacions que,

tot i no tenir port, viuen de cara al mar,

com el Vendrell, on la gastronomia és

més pròpia de la costa que de la terra

Ruta dels productes del mar

Actualment, als ports catalans, la

subhasta cantada ha estat substituï-

da per marcadors electrònics que

mostren com els preus dels lots de

peix davallen a gran velocitat. Els pei-

xaters i els majoristes s’afanyen a pit-

jar els botons del comandament a

distància per adquirir el lot desitjat

al preu que en aquell moment es

veu a la pantalla. Els horaris de les

diferents llotges de Catalunya és gai-

rebé idèntic. La subhasta del peix

blau acostuma a ser cap a les vuit del

matí. A la tarda té lloc entre les tres

(a l’Escala) i quarts de quatre (a

Palamós). Això sí, els caps de setma-

na les llotges estan tancades.

Les subhastes

1717

endins.

COSTA DEL GARRAF

Vilanova i la Geltrú i Sitges són les úni-

ques localitats del Garraf que tenen con-

fraria de pescadors. A primera hora del

matí arriben al port de Vilanova les bar-

ques d’encerclament, carregades de peix

blau (sardines, seitó o verat), un tipus de

peix amb marca de qualitat. Durant la nit,

han estat pescant i han d’arribar a port

abans de les vuit, hora de començar la pri-

mera subhasta del dia. A partir de les tres

de la tarda tornen a port les barques d’ar-

rossegament, amb el peix ben classificat;

per veure-les arribar, el millor és situar-se

al moll de ponent. Tot seguit es recoma-

na visitar el Museu de Curiositats Mari-

neres Roig i Toqués.

COSTA BRAVA

La gamba de Palamós, les garotes de

Palafrugell, les anxoves de l’Escala o el

peix de roca de Begur... són molts dels

productes del mar que han donat renom

a diverses localitats de la Costa Brava.

Recorrent la comarca de la Selva, hi ha

port de pescadors a Blanes, Lloret de

Mar i Tossa de Mar. Ja al Baix Empordà

hi ha Sant Feliu de Guíxols,

l’Estartit i Palamós, on després

de la descàrrega del peix –a partir

de dos quarts de cinc de la tarda– comen-

ça la subhasta i, al port, les peixateries

munten les seves pintoresques parades.

No es pot marxar de la vila sense tastar la

gamba de Palamós en algun dels restau-

rants del poble o durant les Jornades

Gastronòmiques de la Gamba de Palamós,

i visitar el Museu de la Pesca. Sense mou-

re’s del Baix Empordà és possible tastar

les garotes de gener a març (a Pa-

lafrugell), el peix de roca (a Begur, on se

celebren les Jornades Gastronòmiques del

Peix de Roca, de mitjan abril a mitjan

juny), el peix blau (a Sant Feliu de

Guíxols, Castell-Platja d’Aro i Santa

Cristina d’Aro, on s’organitza La Cuina

del Peix Blau Ganxó de mitjan maig a mit-

jan juny) o l’escamarlà (a Calonge-Sant

Antoni). Per acabar, l’Alt Empordà tam-

bé ofereix, als ports de l’Escala, Roses,

Cadaqués, Port de la Selva i Llançà,

estampes de localitats amb llarga tradició

pesquera. Els avantpassats dels actuals

empordanesos hi varen deixar l’art de

salar el peix, com les anxoves de l’Escala,

Barcelona i Badalona són les dues

localitats del Barcelonès que tenen

port i confraria de pescadors. Molt

a prop, a la Costa del Maresme, hi

ha set ports més: Montgat, Mataró,

Arenys de Mar, Sant Pol de Mar,

Calella, Pineda de Mar i Malgrat de

Mar. Les llotges que hi ha a cadas-

cuna d’aquestes localitats certifiquen

que s’hi pot menjar peix fresc tots els

dies de l’any.

Confraries i llotges

Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50

18

L’agricultura catalana és extraordinàriament rica en frui-tes, verdures i hortalisses. Podem enorgullir-nos de pos-

seir productes amb indicació geogràfica protegida com els cal-çots de Valls, la poma de Girona o les patates de Prades (en

procés de reconeixement) i d’altres com les mongetes del ganxet ol’arròs del Delta de l’Ebre, també en procés de reconeixement comu-nitari com a denominació d’origen protegida. Un itinerari al llarg delterritori ens permetrà conèixer a fons aquests productes.

CALÇOT DE VALLS

“El calçot, el porró i els castellers, tres

coses que sempre m’han fascinat, sur-

ten de la terra i fan mirar el cel.” Amb

aquesta frase, el director de cinema

Bigas Luna lloava els elements culturals

de l’Alt Camp. Als voltants de Valls, con-

cretament a l’Alt i al Baix Camp, al

Tarragonès i al Baix Penedès, es pro-

dueix el calçot de Valls, que compta

amb una indicació geogràfica protegida.

El calçot deu el seu nom a la manera

com es conrea, les cebes es calcen quan

són cobertes amb terra. Per degustar-

les, res millor que participar en una cal-

çotada, al final de gener se celebra la

famosa Calçotada de Valls.

ARRÒS DEL DELTA DE L’EBRE I DE PALS

L’arròs del delta, que compta amb una

denominació d’origen protegida, és un

cultiu tradicional a la zona. De fet, hi ha

molts elements en el paisatge i la cultu-

ra relacionats amb l’arròs. Un exemple

són les tradicionals barraques, emblan-

quinades i fetes de fusta, canya, palla,

fang i borró, on vivien els arrossaires.

Avui se n’han recuperat algunes, com

les Barraques d’en Salvador, a Deltebre,

com a cases de turisme rural. L’arròs

també ha influït en les festes populars

de la contrada i en la gastronomia de la

zona, que té en els arrossos la millor

carta de presentació. Però el delta de

l’Ebre no és l’únic indret de Catalunya

on hi ha arrossars. Als aiguamolls del

Baix Empordà s’hi cultiva l’arròs com a

mínim des del segle XIV. Però segura-

ment aquest conreu ve de molt abans.

La seva història s’explica al Museu Ca la

Pruna de Pals. Així mateix, també es

pot visitar el Molí d’Arròs de Pals, on es

Ruta dels productes del camp

Les carxofes del Baix Llobregat són

famoses pel seu sabor i la seva quali-

tat. De fet, és una de les indicacions

geogràfiques protegides en estudi per

part de la Generalitat de Catalunya.

Altres productes del camp ben cone-

guts i apreciats són els naps de la

Cerdanya, que es poden comprar al

mercat de Puigcerdà, els pèsols i

altres productes de l’horta del

Maresme, els cereals de la Segarra,

els cigrons de l’Anoia o les avellanes

de Reus. En aquests darrers anys

també han començat a destacar els

productes procedents d’explotacions

ecològiques.

Productes destacats

1919

pot veure el procés d’elaboració

d’aquest cereal i comprar-ne una

mica.

PATATES DE PRADES I DE BUFET

Si hi ha un poble que s’identifica amb la

patata, aquest és Prades. En un entorn

de muntanya, al voltant de mil metres

d’altitud i en els municipis de Prades,

Capafonts, la Febró i Arbolí, al Baix

Camp, creix la patata de Prades, amb

indicació geogràfica protegida. Els pra-

dencs diuen, i amb raó, que les seves

patates deixen record. Són de pell fina i

molt saboroses, de la varietat kennebec.

Al setembre, coincidint amb els inicis de

la recollida, se celebra el Dia de la Patata,

amb un esmorzar popular i un concurs

de truites. És un bon moment per com-

prar-ne un sac, al llarg de l’any també es

poden comprar a les botigues del poble

i a la Cooperativa Agrícola de Prades.

Una altra patata molt apreciada és la

patata del bufet, una varietat molt

preuada. Se’n cultiva en un poble

d’Osona anomenat Orís. Per tastar-la i

també comprar-ne, el millor és visitar

aquesta localitat durant el mes

d’octubre. Durant tots els diu-

menges i festius d’aquest mes, es

fa un mercat on s’arriben a vendre fins a

50 tones de patates del bufet, de tipus

blanca i negra, que es venen directament

del pagès al consumidor.

MONGETES DEL GANXET I FESOLS

DE SANTA PAU

Un dels productes més emblemàtics de

la zona del Vallès i el Maresme són les

mongetes del ganxet, una varietat de

molta qualitat que aviat tindrà la IGP. A

molts pobles del Vallès, com Polinyà o

Castellar del Vallès, es poden veure

camps cultivats de mongetes d’aquest

tipus. A Castellar, per exemple, es

cullen a Can Casamada, una de les

masies amb més tradició històrica i

familiar. Un altre lloc on comprar-les és

a l’agrobotiga de l’Espai Rural de

Gallecs. També cal destacar els fesols

de Santa Pau, que creixen en terra vol-

cànica i que es poden tastar en dife-

rents restaurants del poble de Santa

Pau i de les rodalies.

A Catalunya hi ha fruites de gran

qualitat. La poma de Girona, per

exemple, compta amb una indicació

geogràfica protegida i el préssec de

la Ribera d’Ebre és un dels productes

en estudi per aconseguir-la. Així

mateix, destaquen les clementines de

les Terres de l’Ebre, que gaudeixen

també d’una indicació geogràfica

protegida, i les peres de Lleida, en

procés d’obtenir la denominació d’o-

rigen protegida.

La fruita

Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50

2020

Qui s’acosta als boscos queda meravellat de la gran quantitat iqualitat de productes que més tard seran aplicats a la cuina així

com antigament ja eren utilitzats als receptaris tradicionals. Els bolets són un d’aquests productes; l’afició dels catalans als bolets

és ben reconeguda i ens delectem buscant-los, cuinant-los i menjant-los.N’hi ha de moltes classes i amb aplicacions diferents. Però també les her-bes aromàtiques, els fruits del bosc o les castanyes són sempre presentsals boscos catalans i una bona manera de conèixer-los per a més tard apli-car-los a la cuina és seguint una ruta per les nostres zones forestals.

BOLETS

No són a disposició de qualsevol i mai no

se’n recullen prous. A la primavera tro-

bem múrgoles, moixernons i carreretes;

al final de l’estiu, els bolets primerencs

de boscos de pi alpí, com rossinyols, rove-

llons i ceps, i ja ben entrada la tardor, lle-

negues, ous de reig, fredolics, camagrocs,

carlets o trompetes de la mort. Dels

Pirineus a l’Ebre, qualsevol zona de bosc

o de muntanya pot ser bona per collir

bolets, però n’hi ha algunes, com el

Berguedà, on l’ambient boletaire està

assegurat. A Berga i a Guardiola de

Berguedà es fan jornades dedicades al

bolet, com la Festa del Bolet, que se cele-

bra a començament d’octubre a la ciutat

de Berga. Per tastar-los, es pot anar a

algun restaurant de Berga, una de les

capitals micològiques de Catalunya, jun-

tament amb el Parc Natural del Montseny

i la Serra de Marina. A la Cerdanya, tam-

bé hi ha diversos establiments on es

poden tastar o comprar bolets, especial-

ment als pobles de Ger i Bor. Si passem

al Pallars, les valls, boscos espessos i pai-

satges de muntanya garanteixen trobar-

hi bolets. Els boscos d’Arós o de Virós,

al Pallars Sobirà, o les zones forestals de

Salàs de Pallars, al Pallars Jussà, són

bons llocs per anar-ne a buscar. També

ho és la Vall de Boí, famosa pel seu romà-

nic. Per tastar-los cuinats de mil mane-

res, és bo esperar a l’octubre.

CASTANYES

Acompanyades de panellets i vi ranci, les

castanyes són el producte més tradicio-

nal a l’època de Tots Sants. De castanyes

se’n produeixen a diversos boscos cata-

lans, al Montseny i al Montnegre, per

exemple, o a les grans extensions fores-

Ruta dels productes de la muntanya i el bosc

Al centre de Barcelona, el millor lloc

on es poden comprar bolets és al

mercat de la Boqueria, a la Rambla

En aquest mercat mercat s’hi troben

diferents parades on es poden

adquirir els preuats fruits del bosc.

Les reconeixereu fàcilment pel goig

que fan, amb les caixes plenes de

bolets d’arreu del país. Entre altres

varietats, s’hi poden trobar tòfones,

un dels bolets més preuats de

Catalunya i del món sencer.

Bolets

21

tals de la comarca de la Selva. Al bosc de

castanyers de Sant Segimon, situat als

peus del Matagalls, els exemplars d’a-

questa espècie són molt vells, els troncs

tenen més de dos metres de diàmetre i

grans cavitats. Per menjar castanyes, el

millor és anar de castanyada. El darrer

cap de setmana d’octubre se celebra la

Fira de la Castanya a Viladrau i l’1 de

novembre es pot anar a la gran castan-

yada de Viladrau o a la Festa de la

Castanyada a Vilanova de Prades.

HERBES AROMÀTIQUES

A la vall de la Vansa, a Tuixén (Alt

Urgell), hi ha el Museu de les Tre-

mentinaires, que, des del 1998, ocupa

els baixos de l’Ajuntament. El centre

recupera la memòria de les trementinai-

res, dones que treballaven de valent

anant a buscar al bosc remeis tradicio-

nals i herbes aromàtiques i preparant i

venent olis, cures i plantes medicinals

arreu del país. El museu forma part de

la Ruta dels Oficis d’Ahir, promoguda

pel Consell Comarcal de l’Alt Urgell. En

sortir del museu, al mateix poble de

Tuixén, hi ha Can Farratgetes, una casa

rural que inclou una botiga especialit-

zada en herbes del Cadí. També

són interessants de visitar la Fira

de Vilanova de Sau, al juny, i la

Fira de Sant Ponç de Barcelona,

al maig.

PEIXOS DE RIU

Els rius Segre, Noguera Ribagorçana i

Noguera Pallaresa, i els seus afluents són

l’hàbitat perfecte per a la truita de riu. Hi

ha moltes espècies diferents de truita,

però la truita més freqüent, la de pisci-

factoria, com les que hi ha a la gran pis-

cifactoria de Peramola, a tocar del pan-

tà d’Oliana, o a la piscifactoria de

Tavascan, és de la varietat arco iris,

mentre que als rius hi ha la truita comú

de riu, de cos més esvelt i amb un gran

nombre de taques negres i vermelles. A

la Val d’Aran, a Les, hi ha una piscifacto-

ria que treballa en la cria i reproducció

d’esturions, un tipus de peix que havia

arribat a ser abundant en rius de l’Estat

espanyol. L’empresa comercialitza el

caviar d’esturió.

A finals de novembre, la localitat de

Vallgorguina celebra la Fira del Bosc

i de la Terra, que aplega productes i

processos d’elaboració artesanals

relacionats amb el bosc. A banda de

les parades de productes artesans

s’hi fan demostracions d’oficis, tasts

i concursos.

Fira del Bosc i de la Terra

21

Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50

22

La cuina tradicional catalana conté nombrosos receptaris enquè la vedella o el porc són elements imprescindibles. Gràcies aaquests productes hem recuperat velles receptes i podem gau-dir de preparacions variades. Emparades amb el distintiu de

marca de qualitat, i en el cas de la vedella dels Pirineus, en procés de reco-neixement comunitari com a indicació geogràfica protegida, són moltesles possibilitats que ens ofereixen a la cuina i val la pena recórrer el terri-tori per conèixer la nostra ramaderia.

LA VEDELLA DELS PIRINEUS

Les muntanyes i els prats dels Pirineus

catalans són el millor escenari per a la

cria de la vedella dels Pirineus, l’únic

producte carni que compta amb una indi-

cació geogràfica protegida del país.

Queden emparats amb aquest segell de

qualitat tots els vedells i vedelles de la

raça bruna dels Pirineus, així com les de

la charolais i la limousine i els creua-

ments entre elles que hagin nascut al

Pirineu i Prepirineu, és a dir, a l’Alt

Empordà, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, el

Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el

Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el

Ripollès, el Solsonès i la Vall d’Aran. Fent

un tomb per les granges i pels prats per

on pasturen aquestes vedelles, ens ado-

nem de l’esforç que fan els productors

perquè el producte final sigui excel·lent.

Les vaques i els vedells creixen a l’aire

lliure, s’alimenten de les pastures i de

farratges, cereals i lleguminoses. Un cop

sacrificades als escorxadors controlats i

autoritzats pel Consell Regulador, es

comercialitzen únicament en establi-

ments autoritzats i controlats per aquest

mateix organisme. Entre altres llocs, es

pot comprar carn amb aquesta indicació

al Consell Regulador o a l’empresa

Mafriseu, a la Seu d’Urgell, o a través

de la Federació Catalana de la Raça

Bruna dels Pirineus, a Berga, que té con-

tacte amb totes les associacions comar-

cals de ramaders dels Pirineus. La comer-

cialització de la carn es fa amb precintes

numerats i am el logotip de la indicació

geogràfica de la peça. Així mateix, les eti-

quetes que porta la carn recullen les prin-

cipals dades del vedell a què pertany. Per

veure diversos exemplars de la raça bru-

na dels Pirineus val la pena visitar la Fira

Ruta dels productes ramaders

Cada peça de carn de la indicació

geogràfica protegida de vedella dels

Pirineus duu una etiqueta on apa-

reix el logotip de la indicació geo-

gràfica, les dades del vedell a què

pertany i de la granja on s’ha criat,

i el certificat de garantia que asse-

gura que aquest producte compleix

els requisits establerts pel reglament.

El color de la carn va de rosat a ver-

mell brillant i el greix de blanc a cre-

ma. La seva maduració, de 7 dies,

com a mínim, aporta la tendresa i

les característiques organolèptiques

que la diferencien de la resta de

carns del mercat.

L’etiqueta

Ramadera de Bellver de Cerdanya, que

es fa cada any al mes d’octubre. També,

a Ribes de Freser es fa la Fira del

Bestiar i Mostra de la Vedella Bruna dels

Pirineus, el segon dissabte d’octubre,

coincidint amb el pont del Pilar.

LA VACA BRUNA DELS PIRINEUS

Les races autòctones catalanes són races

d’animals domèstics que tenen una iden-

titat i unes característiques morfològi-

ques específiques. A Catalunya trobem

entre les races ramaderes autòctones la

vaca de l’Albera, la pallaresa, les ovelles

ripollesa, xisqueta i aranesa, la cabra lan-

ca o de Rasquera i la vaca bruna dels

Pirineus. De totes, la més utilitzada per

a la producció és aquesta darrera.

Aquesta raça prové de la vaca autòctona

catalana ubicada als Pirineus i creuada

amb bovins de raça bruna alpina que es

van importar de Suïssa al final del segle

XIX i començament del segle XX. La zona

d’origen va ser els Pirineus catalans i

actualment es troba a les comarques piri-

nenques i prepirinenques de Catalunya,

principalment al Pallars Jussà, al Pallars

Sobirà, a l’Alta Ribagorça, a l’Alt Urgell, a

la Cerdanya, al Berguedà i al Ripollès. Els

ramaders aprecien molt les característi-

ques d’aquesta raça, ja que s’adapta molt

bé al medi, té capacitat per pujar les

muntanyes i el seu caràcter és molt dòcil.

El cens aproximat d’exemplars de vaca

bruna és de 30.000 vaques de més de 2

anys a Catalunya.

EL PORC D’OSONA

El porc és un dels produc-

tes més emblemàtics de la

comarca d’Osona. Els

exemplars que es crien en les seves

granges són d’excel·lent qualitat i és per

això que ha sorgit el grup Osona Porc,

que vol consolidar i revalorar la cria del

porc en aquesta comarca de Catalunya.

De moment, en aquest grup de rama-

ders osonencs tan sols hi ha dues

empreses però de ben segur que n’apa-

reixeran més. Per tastar algun plat cui-

nat amb porc d’Osona, res millor que

assistir a la Festa del Porc i la Cervesa,

que se celebra a principis d’octubre a la

població de Manlleu.

L’ovella de raça ripollesa, que viu a

les zones del nord-oest de Catalunya,

sembla que es va originar amb el

creuament de l’ovella tarasconesa

dels Pirineus centrals amb l’oví trans-

humant de la raça merina, arribat a

la zona fa segles. La seva carn, tot i

que es produeix a petita escala, és

molt apreciada.

L’ovella ripollesa

Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50

23

2424

Ja a l’edat mitjana és notòria la presència de galls, capons i galli-nes, ànecs i oques als receptaris i des d’aleshores l’aviram forma part

de la cuina tradicional casolana. El sector avícola català representa el35% de la producció de l’aviram de l’Estat espanyol, i algunes de les sevesespècies, com el capó, posseeixen la marca Q, una marca creada i regis-trada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca que s’atorga aproductes agroalimentaris de qualitat que presenten unes característi-ques diferencials respecte d’altres de semblants. El capó i el pollastre delPrat formen part, a més, de les indicacions geogràfiques protegides (IGP).

POLLASTRE I CAPÓ DEL PRAT

No tots els pollastres són iguals. A

Catalunya hi ha una raça autòctona que

s’ha convertit en una menja exquisida: el

pollastre o capó del Prat. Es tracta d’un

animal que es cria com abans, en produc-

ció limitada, en espais grans i s’alimenta

de cereals sense greixos ni productes quí-

mics durant 4 mesos. És per tot això que

la seva carn és tan bona i apreciada i

que li ha valgut el segell d’indicació geo-

gràfica protegida. El pollastre del Prat,

també anomenat potablava, creix a terres

del delta del Llobregat i està estretament

vinculat amb la vida cultural i la identitat

dels habitants de la zona, cosa que ha fet

que fins i tot sigui present, en forma de

pollastre gegant, en el bestiari que surt als

carrers durant les festes majors del Baix

Llobregat. Així mateix el potablava és part

indestriable de la vida dels pagesos de la

zona. Una bona ocasió per adonar-se’n és

la Fira de l’Aviram del Prat de Llobregat,

on es mostren i es premien els pollastres,

les gallines i els capons (pollastres al quals

se’ls talla la cresta i las barballeres, popu-

lar per la seva carn més melosa) de la zona

i es presenten altres exemplars d’aviram

autòcton de tot el país.

GALLINA, GALL I ÀNEC DEL PENEDÈS

Vilafranca del Penedès, a banda de ser

el bressol dels vins del Penedès, és tam-

bé la capital de l’aviram amb pedigrí,

dels galls de carn ferma i dels ànecs

muts, que són presents en diferents

plats de la cuina de la zona. El gall del

Penedès més conegut és de plomatge

negre brillant, tot i que també n’hi ha de

color blat, aperdiuat i barrat i, com la

gallina del Penedès, té les potes de color

blau cendrós. La comercialització d’a-

Ruta de l’aviram

Aviraut és una empresa de Reus que

es dedica a criar races de galls, galli-

nes, ànecs i oques autòctones. És a

l’antiga granja Vacarisses i s’hi poden

veure, en visita guiada, o fins i tot

comprar, exemplars de pollastre de

potablava del Prat, gallines de l’Em-

pordà, ànecs del Penedès o oques

empordaneses, totes espècies del terri-

tori català.

Aviraut

2525

quest aviram es regeix per unes estric-

tes normes de criança, tant pel que fa al

temps mínim que ha de tenir abans del

sacrifici com a la relació entre animals i

superfície i l’alimentació que se’ls dóna.

L’ànec mut del Penedès és una varietat

del conegut ànec de Barberie, adaptada

des de fa temps a la zona del Penedès,

on ha desenvolupat unes característi-

ques pròpies. De plomatge majoritària-

ment negre, el seu principal signe iden-

tificatiu és que no produeix els sons

característics de la majoria de varietats

d’ànecs. Per aquest motiu se l’anomena

ànec mut. La seva carn és d’una finesa

exquisida, sobretot si se sacrifica entre

les 10 i les 12 setmanes de vida. Tots

tres exemplars d’aviram autòcton es

poden veure, comprar i tastar a la Fira

del Gall que se celebra cada any pels

volts de Nadal a Vilafranca del Penedès.

AVIRAM DE L’EMPORDÀ

El gall, la gallina, l’oca i l’ànec de

l’Empordà són part de l’aviram autòcton

de Catalunya. Són molts els municipis en

què una de les activitats principals és la

cria d’aviram en granges, animals de

corral que després serveixen per fer

alguns dels plats de la cuina més típica de

la zona, com ara el platillo, l’ànec rostit o

el pollastre amb escamarlans. Una bona

mostra són les Jornades Gastronòmiques

de la Cuina de l’Aviram que se celebren a

Peratallada al mes d’octubre, la cloenda

de les quals coincideix amb la Fira

Medieval, una de les més impor-

tants d’aquest tema que se cele-

bren a Catalunya, o les Jornades

Gastronòmiques de Primavera de

l’Ànec de Corral i el Foie, que es fan a

Castelló d’Empúries. Hi ha diverses

empreses que es dediquen a elaborar pro-

ductes derivats de l’ànec. Collverd, a Far

d’Empordà, ofereix un assortit de pro-

ductes elaborats únicament a partir d’à-

nec, sense cap altre tipus de carn afegida,

com ara patés, foie gras, pernil curat,

confit o mousses. Una altra empresa de

la zona és Ànec de l’Empordà, situada a

Serra de Daró. Així mateix, també des-

taca Mas Parés, a la comarca de la Selva,

que en poc temps s’ha posicionat com a

referència europea del foie gras.

La imatgeria festiva catalana inclou

en el seu bestiari popular galls, pollas-

tres i gallines. Actualment hi ha sis

peces del bestiari festiu de Catalunya

que els representen: el pollastre de la

plaça Palau del barri del Carme

d’Olot, el pollo del Prat de Llobregat,

el gall Radulf de Borredà, el gall de

Parets del Vallès, el Tomasot i la

Ballarica de Vilafranca del Penedès i

el poll foll de Ripollet. Es poden veu-

re en acció a les festes majors de cada

localitat.

Bestiari popular

Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50

26

27

28

La tradició cansaladera destaca en la nostra cultura gastro-nòmica. Ja siguin curats o cuits, amb noms i formes dife-rents i variats, els embotits fets de carn de porc –fuets,somalles, bulls, bisbes…– són ben reconeguts i apreciats

arreu. D’entre tots destaca amb IGP pròpia la llonganissa deVic, la “cirereta” dels embotits de Catalunya. Fent camí per Osona,

la Cerdanya, els dos Pallars, el Vallès, el Ripollès o la Garrotxa podremconèixer més a fons aquest emblemàtic producte. Un cas a part és l’em-botit fet de carn de xai propi del Pallars i l’Alta Ribagorça: la girella.

OSONA

La Plana de Vic gaudeix d’un clima

adient per assecar la llonganissa de Vic,

un producte emparat en una indicació

geogràfica protegida (IGP). A Osona hi

ha molta tradició ramadera i la cria de

porcs i l’elaboració de llonganisses es

remunta a l’època medieval. Per conèi-

xer-ne el procés d’elaboració, es poden

visitar alguns dels vuit centres elabora-

dors que formen part de la IGP de la

comarca. Per comprar llonganissa i

altres embotits que es fan a la zona, com

la somalla, el fuet, el xoriço, la catalana

o el bull, val la pena passejar per Vic,

una ciutat de tarannà comercial, i entrar

en alguns establiments, com Ca la

Teresona, Can Solà, Can Vilada, Can

Valeri, el Rebost d’en Pau (al mercat

Municipal), la Casa Riera Ordeix o la

Casa Sendra.

CERDANYA

A la Cerdanya són típiques les llonganis-

ses, els fuets, les cansalades, els pernils,

els bulls blancs, de fetge i negres, els bis-

bes i els pans de fetge. Aquest darrer

embotit se’l reconeix pel seu aspecte

arrodonit i pel fet que està cobert amb

tel de ventre de porc. Hi ha molts esta-

bliments on es poden comprar aquests

embotits. A Bellver de Cerdanya, per

exemple, es pot anar a Cal Jaume, on el

pa de fetge és el producte artesanal

estrella. Prop de Bellver, a Martinet, val

la pena fer una compra a Embotits Turet,

populars a tota la comarca. I ja per aca-

bar no hi pot faltar una passejada per

Estamariu, a la veïna comarca de l’Alt

Urgell. Els millors records que ens

podem emportar d’aquest poble són els

seus embotits artesanals; se’n poden

comprar a Cal Teixidó.

Ruta dels embotits

Embotits diferents

La majoria d’embotits que es poden

tastar a Catalunya són fets amb carn

de porc, però hi ha vàries excepcions.

La girella, un embotit fet amb carn de

corder, que es menja molt a la zona

del Pallars i de l’Alta Ribagorça, n’és

una. També, l’associació de productes

artesans de la comarca del Vallès

Oriental proposa el fuet d’emú, pro-

duït per una empresa situada a

Granollers que elabora carn, ous i xar-

cuteria d’emú.

29

EL PALLARS

El porc ha estat des de temps remots l’a-

liment bàsic de la gent de les comarques

de muntanya. Amb carn de porc es fa el

xolís, propi dels Pirineus lleidatans; un

embotit sec elaborat amb carn i una mica

de greix de porc amanit amb sal i pebre

negre, i deixat curar. En podeu adquirir a

la Vall Fosca, a Can Alfons, o a la Torre

de Cabdella, on també es pot trobar la

secallona, germana petita del xolís. La

girella, que també es menja i s’elabora a

l’Alta Ribagorça, es fa amb menuts de xai,

cansalada, carn de porc, arròs, pa, ou,

pebre negre, all, canyella, sal i julivert, i

s’emboteix en tripes de xai. Se serveix fre-

gida, arrebossada o amb suc. Es pot com-

prar a Embotits Pociello i a Casa Aubarell,

a la Pobla de Segur; a Ca l’Ubach i la

Casa Boté, a Rialp, o al mercat de Sort.

EL VALLÈS

Tot i la industrialització, a la comarca

del Vallès encara no s’ha perdut la cul-

tura relacionada amb el camp i el bes-

tiar i, de retruc, l’ofici de cansalader.

L’elaboració d’embotits continua sent

una de les cartes de presentació de la

gastronomia de la zona. Tenen

fama les llonganisses però tam-

bé els fuets, els bulls o les boti-

farres. La capitalitat de l’elabo-

ració l’ostenten les poblacions de la

Garriga i Aiguafreda.

EL RIPOLLÈS

Al Ripollès encara queden un bon gra-

pat d’elaboradors d’embotit artesanal

repartits per tota la geografia. En podeu

comprar a Camprodon, per exemple, a

la famosa Can Xec, però també se’n

poden trobar de molt bons a Ribes de

Freser, a Planoles, a Sant Joan de

les Abadesses o al mateix Ripoll.

LA GARROTXA

L’any 1993 la família Sala, de Cas-

tellfollit de la Roca, celebrà 150 anys

de dedicació a l’elaboració d’embotits.

Llavors van creure oportú muntar un

petit museu, com a llegat del que ha

estat la història i evolució de la conserva

càrnia a Catalunya i a la Garrotxa. Al

mateix museu hi ha una botiga on es

poden degustar i comprar els famosos

embotits garrotxins, com el paltruc.

L’embotit té l’origen en la necessitat

de conservar la carn. S’aconsegueix

barrejant la carn de diferents parts

del porc o d’altres animals, assao-

nant-la de diferents maneres, embo-

tint-la en budells i, finalment, asse-

cant-la o bullint-la. Hi ha embotits

que es fan a gairebé tot Catalunya,

com la botifarra, però hi ha zones

que tenen el seu propi embotit que

les caracteritza.

Fabricació

Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50

30

A Catalunya trobem un ampli ventall de formatges. N’hi haen la seva expressió més fresca, entre els quals destaca elmató, comú a gairebé tot el país, i el recuit arrelat tradicio-

nalment a les comarques empordaneses. Abunden també els format-ges de cabra i els de vaca i en menor nombre els d’ovella, algunesexpressions dels quals són formatges de pastor. Manté la tradició el tupíi prosperen noves elaboracions (conservats en oli, embolcallats ambherbes, etc.). L’univers gastronòmic, amb els cuiners al capdavant, elspresten especial atenció.

ALT URGELL I CERDANYA

La zona del Cadí i les comarques de l’Alt

Urgell i la Cerdanya són conegudes per la

seva indústria lletera, la més important

dels Pirineus. La Cooperativa del Cadí, a

la Seu d’Urgell, és una de les encarrega-

des de recollir cada dia la llet de vaca fri-

sona que produeixen els ramaders de la

zona per convertir-la en formatges i man-

tegues que es distribueixen per tot

Europa. Seguint el procés d’elaboració que

determina la DOP, es fan els formatges i

mantegues emparades per la DOP l’Alt

Urgell i la Cerdanya, la mantega Cadí

i el formatge Urgélia. A més de la DOP,

hi ha una marca de qualitat que reconeix

alguns productors artesanals, l’Artesania

Alimentària de Formatges Artesanals. A

Peramola hi ha la Casa de la Penella, on

fan formatge curat i de tupí –anomenat

així perquè s’obté mitjançant la fermenta-

ció de formatge de cabra amb aiguardent

dins d’un recipient anomenat tupina–, i

també mató Castell-llebre. Més amunt, al

poble d’Ossera, a l’obrador de Cal Codina,

s’elabora el formatge anomenat Serrat

Gros, lo Pebrat d’Ossera i el Tupí d’Ossera.

La següent parada és a Adrall, a la for-

matgeria Mas d’Eroles, on s’explica, a qui

ho vulgui escoltar, el procés d’elaboració

del formatge curat de vaca. A Bar s’ela-

bora un formatge artesà de cabra que es

comercialitza amb la marca Formatges

Baridà. Al poble és ben fàcil trobar l’obra-

dor i el ramat de cabres de què s’extreu la

llet. A Músser, ja a la Cerdanya, hi ha

L’Orri, on fan formatge de cabra. També

es pot visitar el Molí d’en Pons a Prullans,

o l’obrador que hi ha a Meranges, on es

produeix el serrat d’ovella típic dels

Pirineus que, antigament, les famílies ela-

boraven per a l’autoconsum.

Ruta dels formatges

Al Molí de la Llavina, prop de

Centelles, a la comarca d’Osona, s’e-

labora de manera artesanal el for-

matge blau. Al costat de l’obrador

es pot visitar un molí hidràulic que

encara funciona i on se segueix ela-

borant el pa com es feia fa segles.

Formatge blau

3131

BERGUEDÀ I BAGES

Tot i no tenir una denominació d’o-

rigen, el Berguedà i el Bages tam-

bé són importants zones productores de

formatge i indrets ideals per visitar

empreses elaboradores, algunes de les

quals tenen el segell Formatges

Artesans. En un recorregut per la zona

val la pena acostar-se a Formatgeries

Artesanes del Berguedà, al petit poble

de Quar. Reservant prèviament una visi-

ta, es poden visitar els obradors i veure

el procés d’elaboració del formatge ten-

dre, del curat i del mató. A Borredà és

recomanable visitar Formatges la

Bauma. Així mateix, a Casserres hi ha

la Casa Manudells, que forma part de

Ramaders de Cabres Lleteres del

Berguedà. Es tracta d’una petita explo-

tació ramadera on es poden veure les

cabres i segons el dia, l’elaboració del for-

matge. Una mica més al sud, ja a la

comarca del Bages, hi ha el poble de

Marganell, el poble del mató per

excel·lència, un producte làctic que s’ob-

té fent coagular la llet. Aquí i a Sant

Cristòfol, se centralitza la producció del

famós mató que es ven al mercat del

Monestir de Montserrat. Finalment

val la pena acostar-se fins a

Gironella per conèixer els formatges

Blancafort, elaborats a la casa Manudells.

GARROTXA I EMPORDÀ

Ja fa temps que el formatge tradicional

de la zona volcànica de la Garrotxa va

deixar d’elaborar-se, però el turisme ha

aconseguit aixecar una producció força

important de formatges garrotxins, com

el formatge de pell florida, que s’obté a

partir de llet pasteuritzada de cabra, qua-

llada almenys durant dues hores i deixat

madurar tres setmanes o més. Per tastar-

lo, res millor que visitar Mas Claperol, a

Sant Feliu de Pallerols. El recuit és un

derivat làctic típic de les comarques de

Girona i està acollit dins la marca garan-

tida Productes de l’Empordà. No s’ha de

confondre amb el mató, encara que tam-

bé es pren com a postres. A l’Empordà

s’ha d’anar a veure la Nuri d’Ullastret;

el Recuit de Fonteta; Recuits de

l’Empordà, a Peralada, o Recuits Lluïsa,

a Mont-ras.

A la Fira de Formatges Artesans del

Pirineu, que se celebra dins la Fira de

Sant Ermengol, a la Seu d’Urgell, el

penúltim cap de setmana d’octubre,

hi estan representats formatgers

artesans de tot els Pirineus (català,

aragonès, basc, navarrès i francès).

En aquesta mostra es donen a tastar

més de cent varietats diferents de

formatges. L’acte estrella de la fira

és el concurs de formatges artesans

que s’organitza per famílies de for-

matges. Cada família constitueix una

secció: mató, frescos, de vaca, d’o-

vella, de cabra i formatge de tupí.

Fires

Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50

3232

El rebost ha tingut sempre una importància cabdal en lesmasies catalanes. Actualment tampoc hauríem de prescindird’aquest indret en la memòria, on reposaven els queviures a

les cases. Així, al rebost conservem les mels, melmelades, fruitssecs, licors, conserves, etc. La mel a Catalunya està emparada amb el dis-tintiu de marca de qualitat i altres productes compten amb el reconeixe-ment comunitari de denominació d’origen protegida, com l’avellana deReus, o pertanyen a la denominació geogràfica, com la ratafia catalana(en procés de reconeixement).

CONSERVES, CONFITURES

I MELMELADES

Les conserves canvien o accentuen el

gust dels productes o els mantenen en

bon estat durant molt de temps. Se’n fan

per tot Catalunya, però potser és a les

zones de muntanya on hi ha més tradi-

ció. El ventall de conserves que es poden

trobar al Tupí de la Cerdanya, a Bor, per

exemple, mai no deixa de sorprendre, fa

vint anys que elaboren conserves amb

elements locals de la muntanya. A l’altre

extrem dels Pirineus catalans, a Bar-

ruera, hi ha el Tupinet de la Vall de Boí,

un establiment que es dedica a fer con-

serves de fruits del bosc o de bolets, olis

aromatitzats, melmelades i confitures.

Així mateix també se’n poden trobar a

Cal Benet, a Alpens (Ripollès); a

l’Agrobotiga Cal Sabater, a Santa Pau (la

Garrotxa); a Confitures Renart, a la

Gleva (Osona), o L’Aranyonet, a la

Pobla de Lillet (Berguedà).

LA MEL

El món de la mel és un món ple d’història

i cultura. A molts indrets de Catalunya se

n’elabora, però al poble del Perelló, a la

comarca del Baix Ebre, és on més se’n

produeix de tot Catalunya. La culpa la té

Mel Múria, una empresa que fa cinc gene-

racions que treballa en la producció de

mel, pol·len, pròpolis i gelea reial. Un altre

poble on la mel té molt de protagonisme

és Arnes, on se celebra una important

fira de la mel al mes de març. També se

celebra una fira d’aquest producte a

Crespià, al febrer; a Colera, al juny, i a

Ribes de Freser, al setembre. Una de les

cites més importants té lloc a Barcelona

per Sant Ponç, cap a l’11 de maig, on es

reuneixen apicultors de tot Catalunya. Al

Ruta del rebost

Al port, especialment al de

Palafrugell, per entrar en calor des-

prés d’una dura jornada de pesca i

allargar les converses, es prenia el

clàssic cremat elaborat amb el rom

cubà portat de les colònies. El cre-

mat es prepara posant a escalfar

lleugerament rom i sucre amb una

branca de canyella, pell de llimona

i grans de cafè. Després es flameja

fins que la combustió n’elimina l’al-

cohol. El millor dia per tastar-lo és

durant la celebració de la tradicio-

nal cantada d’havaneres a Calella de

Palafrugell, al mes de juliol.

El cremat

3333

Vallès Oriental, a Santa Eulàlia de

Ronçana, hi ha Mel d’Antany, on venen

mel i tot tipus de productes apícoles.

LA RATAFIA

La ratafia està emparada per la denomi-

nació geogràfica ratafia catalana.

Aquest licor s’elabora amb nous verdes i

herbes aromàtiques que es deixen mace-

rar. Després es decanta i s’hi afegeix

sucre, alcohol i aigua fins a obtenir la gra-

duació alcohòlica corresponent, entre 26

i 29 graus. A Santa Coloma de Farners,

se celebra al novembre la Fira de la

Ratafia, a la qual assisteixen totes les mar-

ques comercials de Catalunya i es fan

menús i tastets. També destaca la Fira de

la Ratafia de Besalú, al desembre. Però

per tastar-la un dels millors llocs és Olot,

als bars Can Xena, l’Orfeó Popular o el

Centre Catòlic. Entre els productors més

antics destaca la Destil·leria Jaume Bosch,

a Sant Quirze de Besora, i també hi ha

molta tradició a la comarca de la Noguera,

un bon exemple és la Ratafia dels Raiers,

elaborada per la casa Portet a la Pobla

de Segur.

LA MALVASIA

Dels vins que es fan al Garraf, n’hi ha un

de tradicional de Sitges, la malvasia. Un

vi dolç amb què els sitgetans acostumen

a acompanyar les postres. N’hi ha algunes

varietats, però la més popular i la que

tothom considera la malvasia autèntica és

la que s’elabora a l’Hospital Sant Joan

Baptista. Per la seva excepcionalitat i pel

fet que és en perill de desaparició, la mal-

vasia de Sitges ha estat escollida, junta-

ment amb les mongetes del ganxet, com

un dels dos primers baluards a Catalunya

de l’associació Slow Food Internacional.

L’AVELLANA

Al Camp de Tarragona hi ha la

major concentració d’avellaners de Ca-

talunya. Ja al 1300, la plaça Prim de Reus

era el centre d’un important mercat en

què les avellanes eren el producte estre-

lla. En ple segle XIX, la fil·loxera va acabar

amb els camps de vinya de la contrada i

s’hi van plantar avellaners. Avui l’avella-

na de Reus té una denominació d’origen

protegida. A Riudoms, a l’agost, se cele-

bra la Fira de l’Avellana.

A l’Horta de Lleida, on es cultiva frui-

ta de tota mena, hi ha diversos esta-

bliments especialitzats a fer confitu-

res. Per tot el territori de l’Horta hi

ha vàries cases rurals i alguna gran-

ja escola on es pot aprendre a fer

delicioses melmelades, conserves en

almívar i confitures a la manera de

les àvies.

Confitures

Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50

34

La cuina tradicional catalana té una rica trajectòriahistòrica documentada des del segle XIV al Llibre de

Sent Soví. Des de llavors, Catalunya ha esdevingut exem-ple culinari i plats com l’escudella i carn d’olla, el xató, el suquet de peixo la coca de recapte o el pa amb tomàquet són reconeguts arreu. La qua-litat i gran varietat del nostres productes així com l’esforç de tantes cui-neres i cuiners, coneguts o anònims, per no perdre aquest tresor culina-ri ens permet gaudir de meravellosos receptaris tradicionals i d’una deles taules més exquisides i lluïdes d’Europa.

ARROSSOS I PASTES

Per tot Catalunya trobem plats típics ela-

borats amb arròs. Al Delta de l’Ebre, per

exemple, es pot tastar un bon arròs negre,

una paella o un rossejat al Restaurant

l’Estany i durant les Jornades Gastro-

nòmiques que es fan al juliol a Deltebre.

Al mateix poble se celebra al mes de juny

la festa de la sega de l’arròs i al setembre

la festa de la plantada. Les Jornades de

l’Arròs, que es fan a l’octubre a Amposta,

i el Dia del Rossejat, que se celebra cap al

20 d’agost a l’Ametlla de mar, també són

una bona oportunitat de tastar aquests

plats. A Pals hi ha molts restaurants on

es pot degustar l’arròs fosc de l’Empordà,

sobretot durant les jornades Pals i la Cuina

de l’Arròs. També hi té lloc, al mes de juny,

la Fira Mediterrània de l’Arròs. Menció a

part mereix el famós arròs Parellada, de

peix i carn, del restaurant Les set portes

de Barcelona. I ja als Pirineus, val la pena

tastar l’arròs de muntanya, fet amb porc,

conill, pollastre i botifarra. I de l’arròs pas-

sem a la pasta, en què destaquen plats tan

tradicionals com els canelons, els fideus a

la cassola i els fideus rossejats o fideuada.

AMANIDES I ENTRANTS

L’esqueixada de bacallà és, juntament amb

l’empedrat, un dels entrants clàssics de la

cuina catalana. En canvi, el xató es fa

exclusivament al Garraf i a l’Alt i Baix

Penedès. Un bon xató ha de tenir escaro-

la, ceba, anxoves salades, bacallà, tonyi-

na, tomàquet i nyora, i sovint s’acompa-

nya de truites. De gener a març se

celebren les xatonades populars a Vila-

nova i la Geltrú, el Vendrell, Vilafranca

del Penedès i Sitges. Aquests pobles

tenen una interessant oferta gastronòmi-

ca anomenada la Ruta del Xató, que per-

Ruta de la cuina tradicional

Tradicionalment, els cargols eren l’ex-

cusa perfecta per al retrobament de

vells amics. Quan algú es deixava

de veure durant un temps, la retroba-

da, a Lleida, es feia amb una gran car-

golada. A les comarques de la

Noguera, Urgell, Segarra i Segrià se’n

fan moltes. La més sonada és l’Aplec

del Cargol de Lleida, que té lloc el mes

de maig.

L’Aplec del Cargol

met fer turisme i degustar als millors res-

taurants aquest plat tan català.

VERDURES I LLEGUMS

Tradicionalment, a la comarca de la Cer-

danya s’esmorzava un bon plat de trinxat,

preparat amb col i patata i una mica de

cansalada. Avui és un plat de dinar o

sopar. El trinxat es pot tastar a diversos

establiments de la comarca i a la Festa del

Trinxat a Puigcerdà. Altres plats tradi-

cionals fets amb verdures són l’escaliva-

da i la samfaina.

SOPES

La sopa més tradicional de Catalunya és

l’escudella i carn d’olla. El dia de Nadal és

tradició servir-ne un bon plat, sense esca-

timar-hi res. L’olla aranesa, que es fa a la

Vall d’Aran, es pot tastar al restaurant

Casa Irene, a Arties. El calendari festiu

català assenyala algunes dates per provar

les sopes més tradicionals del país, com

el dia de l’Olla Barrejada, que se celebra el

mes de gener a Artesa de Lleida

(Segrià), o l’Escudellada Popular que té

lloc al febrer a Pineda de Mar (Maresme).

PEIX

El rei dels plats de peix catalans és el

suquet, que se solia fer a la barca amb el

peix que s’havia acabat de pescar. Es pot

tastar a molts indrets, però sobretot al

Concurs de Suquet de Peix Calero que se

celebra al febrer a l’Ametlla de Mar. Un

altre tipus de cassola marinera és el ran-

xo, fet amb els peixos de menys sortida al

mercat. La reballa, en canvi, és un assor-

timent de peix fregit que pren el nom de

la part de la pesca diària que correspon a

cada membre de la tripulació. Tampoc no

podem oblidar l’all cremat, una olla de peix

que es pot tastar, entre d’altres, al restau-

rant Peixerot, a Vilanova i la Geltrú.

CARN

A banda de la botifarra amb mongetes,

destaca el cap i pota, normalment de vede-

lla, molt típic a Manresa i a tota la comar-

ca del Bages. Tampoc podem oblidar els

peus de porc, que es poden tastar a la

Festa del Porc i la Cervesa que es fa cada

octubre a Manlleu, l’ànec amb peres o la

vedella amb bolets, que es poden degus-

tar a restaurants de l’interior de Catalunya.

Atès el gran contrast de paisatges i

la gran varietat de productes que hi

ha a la nostra terra, hi ha molts plats

típics de la cuina tradicional catala-

na que combinen a la perfecció el

peix i la carn. Destaquen el pollastre

amb llagostins, que té l’origen a la

Costa Brava, o les mandonguilles

amb sípia.

Mar i muntanya

35

Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50

36

L’apassionant cuina de les postres és també part important delnostre receptari. Comptem amb productes tan reconeguts com

el torró d’Agramunt –amb denominació geogràfica protegida–,les catànies de Vilafranca del Penedès i elaboracions com les neules, elspanellets –ambdós amb el reconeixent d’especialitat tradicional garan-tida–, a més del pa de pessic de Vic o els carquinyolis i borregos del Vallès.A més, hi ha coques i tortells escampats per tots els racons de la geogra-fia catalana, engalanant diades assenyalades i festes tradicionals. I, peracabar, xocolata, de llarga i rica tradició i alta creació moderna.

TORRÓ D’AGRAMUNT

Quan s’acosta el Nadal a Agramunt, a

la comarca de l’Urgell, no paren de tre-

ballar. I és que aquest poble és el bres-

sol de l’únic torró amb indicació geogrà-

fica protegida de Catalunya. El torró

d’Agramunt s’elabora amb una acura-

da barreja d’avellanes o ametlles, sucre,

mel i clara d’ou, i es presenta en taule-

tes rodones o rectangulars cobertes de

pa d’àngel. Val la pena visitar les fàbri-

ques de torró per veure-hi el procés d’e-

laboració, com Torrons R. Vicens,

Torrons Roig, Torrons Artesans Fèlix i

Torrons Lluch.

NEULES DEL PLA DE SANT TIRS

Malgrat que les neules s’acostumen a

associar a les festes de Nadal, des de fa

anys que el seu consum s’ha estès al llarg

de l’any. Al Pla de Sant Tirs, a la

comarca de l’Alt Urgell, s’elaboren neu-

les artesanals. A més d’especialitats molt

diverses, com neules, cubanos, vanos,

tulipes i xiquitillos, també prepara els

menairons del Pla, unes postres molt

tradicionals a la zona. L’obrador es pot

visitar si es fa la reserva amb antelació.

CATÀNIES DE VILAFRANCA

DEL PENEDÈS

A banda de ser la capital del vi del

Penedès, Vilafranca és reconeguda per

elaborar unes postres exquisides: les

catànies, que són ametlles caramelitza-

des banyades en xocolata blanca i cober-

tes de xocolata negra en pols. Bombons

Cudié, una empresa familiar i artesanal

que es dedica a fer catànies des de l’any

1986, ofereix la possibilitat de visitar l’o-

brador i de comprar-hi aquest producte

tan exquisit.

Ruta de la cuina dolça

Els panellets es mengen amb les cas-

tanyes torrades i els moniatos la nit

del 31 d’octubre. La base d’aquests

pastissets es prepara amb sucre, amet-

lla crua, una mica de ratlladura de pell

de llimona i una mica de patata o

moniato bullit. Amb petites porcions

d’aquesta massa es fan diferents for-

mes que es cobreixen amb pinyons,

ametlles torrades, avellanes, coco,

xocolata, cireres confitades, etc. per

fer-ne les diferents varietats. Després

es couen al forn, i ja són llestos per

assaborir-los acompanyats d’un bon

vi dolç. Arribat el moment, se’n poden

comprar a totes les pastisseries de

Catalunya, però també hi ha qui s’es-

tima més fer-los a casa.

Panellets de Tots Sants

37

ORELLETES DE TARRAGONA

I DE LES GARRIGUES I MENJARBLANC

Les orelletes són coques fregides amb for-

ma d’orelles fetes amb una massa de fari-

na a la qual s’afegeix ous, sucre i sal, i un

caldo de coriandre, matafaluga, canyella

i pells de llimona i taronja. Són típiques

sobretot a les comarques tarragonines i a

les Borges Blanques. Se’n poden com-

prar a la pastisseria Pepi, d’Ulldemolins, i

a la confiteria Poy, de Reus, on també es

pot comprar el dolç típic de la ciutat, el

menjarblanc, elaborat amb ametlles.

CARQUINYOLIS I BORREGOS

DEL VALLÈS

Tot i que se’n mengen a tot Catalunya, al

Vallès són molt característics. A Caldes

de Montbui, per exemple, ja fa més d’un

segle que s’elaboren carquinyolis amb ous,

llet, sucre, farina i ametlles; se’n poden

comprar a la pastisseria Alvero. També es

fan borregos, un dolç elaborat amb fari-

na, sucre, mantega, matafaluga i anís, que

té més de dos-cents anys d’història i un

nom ben curiós. Les pastisseries de

Cardedeu sempre en tenen i han anat

treballant la recepta tradicional per crear

curioses variacions: a més del cruixent

tradicional, n’hi ha de tou i per Nadal ofe-

reixen torró de borrego, una sorprenent

fusió amb el torró de Xixona. Se’n poden

comprar a la pastisseria Domingo Vila i a

la pastisseria Ricós. Tots dos dolços són

semblants als bisbalencs, típics de la

Bisbal d’Empordà, fets de pasta de mas-

sapà, ametlla, pinyons i cabell d’àngel. Es

poden comprar a la pastisseria Sans

Bisbalenc, a la Bisbal.

PA DE PESSIC DE VIC

El pa de pessic és popular a tot Catalunya,

però a Vic encara ho és més. Antigament

era costum que en les processons patro-

nals es portés un pastís que es repartia

després entre els assistents. Aquest pas-

tís era una temptació constant i els pes-

sics que patia sovint abans d’hora van fer

que s’anomenés “el pa que es menja a pes-

sics”. La peculiaritat del de Vic és que, si

està fet segons la norma, les clares d’ou

es munten amb vímet, i no amb la clàssi-

ca batedora. Se’n pot comprar a diverses

pastisseries del centre de Vic.

De tan estesa, la crema catalana ja

no es pot localitzar en un lloc con-

cret. Fa anys hi havia la tradició de

fer-la el dia de Sant Josep, el 19 de

març, i era la tieta o l’àvia qui havia

de preparar aquestes postres. Avui

el ritual ha passat a la història i la cre-

ma catalana es menja durant tot

l’any i com a postres de qualsevol

àpat. Se serveix en cassoletes de fang

amb sucre cremat i caramelitzat pel

damunt.

La crema catalana

Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50

3838

Passejar pels mercats que trobem al llarg del territori ésuna bona manera de conèixer el país i els seus costums,

i descobrir i comprar els productes autòctons i típics decada poble o ciutat. Els mercats han estat des de sempre

una part molt important de la vida diària. Hi ha nombrososmercats per tot Catalunya però alguns d’ells ja formen part de l’itine-rari turístic: els mercats municipals de Barcelona, el de Vic, el de SantFeliu de Guíxols o el de la Seu d’Urgell en són bons exemples.

MERCATS DE BARCELONA

Un passeig pels barris de la ciutat permet

veure molts d’aquests espais. El més popu-

lar és la Boqueria, el mercat estrella de la

ciutat comtal. Està situat a la Rambla i en

les seves parades s’hi exposen, de mane-

ra acurada, les millors fruites i verdures.

Hi ha parades molt curioses, com les de

bolets o una d’insectes comestibles. Molt

a prop de la Catedral, hi ha el mercat més

antic de Barcelona, el de Santa Caterina.

Remodelat fa poc, en destaca la teulada

de mosaic de colors vius. A l’esquerra de

l’Eixample hi ha el de Sant Antoni, de gran

valor arquitectònic i històric. Es va cons-

truir on hi havia un mercat a l’aire lliure,

perquè davant s’obria una de les portes

de la ciutat. Els diumenges al matí s’hi ins-

tal·la el mercat del llibre de vell. Per conèi-

xer altres mercats, com el de la Concepció,

el de Sant Andreu, el de Galbany o els

Encants, val la pena fer una visita guiada

que dura tot un matí i que organitza

l’Ajuntament de Barcelona.

MERCAT DE VIC

El mercat es munta els dimarts i dissab-

tes a la plaça Major porxada, i ja se’n par-

lava al 875. Però la cita anual a Vic és el

Mercat del Ram. Se celebra el Dissabte

de Rams, en plena Setmana Santa, i té

aquest nom perquè durant aquest dia la

plaça Major i el carrer Verdaguer s’om-

plen de parades de palmes i llorers, deco-

rats i treballats de diverses maneres.

MERCAT DE LA SEU D’URGELL

Els dimarts i els dissabtes, a la Seu

d’Urgell, es viu tot un espectacle: el mer-

cat. Per tot el centre històric es munten

més de cent parades on es poden adqui-

rir els productes més frescos de la terra.

Ruta dels mercats

A Catalunya, cada població té el seu

mercat setmanal. El de Sort, que es

fa els dimarts, és molt antic. Va ser

concedit el 1818 per Ferran VII. També

destaquen el de Reus, que es fa els

dilluns i els dissabtes al Mercat

Central, recentment reformat. Els

dimecres i els dissabtes es fa mercat

a Valls. Els dimarts n’hi ha al Masnou:

es té constància que ja als anys tren-

ta tots els dimarts es col·locaven para-

des al Camí Ral, concretament en un

indret que donaria lloc a la plaça del

Mercat.

Mercats setmanals

3939

Tot plegat, envoltat d’un escenari que

recorda l’època medieval.

MERCAT DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

Al cor de la Costa Brava hi ha Sant

Feliu de Guíxols, una localitat popu-

lar per moltes raons: la seva llarga plat-

ja, el bonic monestir de la Porta

Ferrada, les cases modernistes que

esquitxen alguns carrers del poble o la

seva façana marítima. Enmig d’aquest

patrimoni natural i arquitectònic, tam-

bé és aconsellable visitar la plaça del

Mercat, on les pageses dels afores de

Sant Feliu de Guíxols venen els seus

productes. Els diumenges al matí, tam-

bé hi ha mercat al passeig, on s’hi poden

trobar tota mena d’articles.

MERCAT DE TORROELLA

DE MONTGRÍ

Presidida pel castell de Montgrí,

Torroella de Montgrí té un nucli antic

format per carrers estrets i desordenats

al voltant dels portals de les muralles, l’es-

glésia parroquial i el Palau Reial. Els dilluns

es munta el mercat a la plaça Major i els

carrers que l’envolten. Des de fa temps

aquest mercat és el punt de trobada dels

pagesos i dels ramaders de la comarca,

que acostumen a negociar-hi els seus béns

i parlar dels afers comuns.

MERCAT DE GRANOLLERS

Una de les característiques fonamentals

de Granollers ha estat i continua sent el

tradicional mercat del dijous, documentat

des de l’any 1040. Molts carrers i places de

la localitat hi tenen a veure, com la plaça

de l’Oli, de les Olles i dels Cabrits, encara

existents, o com la plaça del Bestiar, del

Gra o dels Porcs, ja desaparegudes. S’hi

poden comprar productes dels pagesos i

dels ramaders de la comarca.

MERCATS DE TÀRREGA, ARTESA DE

SEGRE I REUS

No menys importants són els mercats de

Tàrrega, Artesa de Segre i Reus. A

Tàrrega, tots els dilluns al matí les para-

des instal·lades al centre ofereixen frui-

tes i verdures. A Artesa, el mercat setma-

nal se celebra els diumenges, mentre que

a Reus, té lloc dilluns i dissabte.

La majoria dels mercats setmanals de

Catalunya tenen l’origen en l’Edat

Mitjana. Per recordar-ho, algunes

localitats catalanes celebren un cop

l’any un mercat que recrea l’estètica

i els productes que es venien en aque-

lla època. Alguns dels més famosos

són el de Guimerà, que té lloc durant

la primera quinzena d’agost; el de

Batea, a principis de juliol; el de

Corbera de Llobregat, a mitjan juliol;

el de Peratallada, a principis d’octu-

bre, o el que s’inclou dins la setmana

medieval de Montblanc, als voltants

del 23 d’abril, diada de Sant Jordi.

Compres medievals

Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50

40

Catalunya ha estat històricament vinculada als més diver-sos oficis gastronòmics. Molts dels mestres que s’hi dedi-quen han aconseguit que la seva feina sigui reconeguda

amb la marca artesania alimentària, i els seus productes garan-teixen la qualitat i unes característiques que els diferencien de la res-ta. Els artesans i artesanes que elaboren formatges, melmelades, pa,els cansaladers, xarcuters, etc., la major part d’ells amb el diploma demestre artesà, han conservat aquesta important tradició i també elreconeixement dels seus productes arreu del territori.

XOCOLATERS

El cacau va arribar a Espanya l’any 1527

en el carregament d’una de les expedi-

cions al Nou Món. Des d’aleshores és pre-

sent en la cultura culinària europea. Avui

hi ha molts mestres xocolaters que, amb

productes de primera i amb una bona dosi

d’imaginació, han reinventat el cacau.

L’Enric Rovira, amb obrador a Castellbell

i el Vilar i amb botiga a Barcelona, és

un jove talent de l’art de treballar la xoco-

lata; destaquen les famoses bómboles

(fruita seca coberta de xocolata), les

col·leccions Barcelona (amb dissenys

extrets dels paviments de Puig i Cadafalch

i el trencadís de Gaudí) i Concept (inspi-

rada en els planetes del sistema solar).

També és un bon exemple d’aquesta nova

fornada l’Oriol Balaguer. A la botiga obra-

dor del carrer Morales s’hi poden trobar

un munt de varietats i combinacions de

xocolates i extraordinàries postres fetes

per encàrrec. La família Escribà és famo-

sa per les mones i el tronc de Nadal. A

Bordils hi ha la bomboneria Can Xapa; a

Mataró, Claudi Uñó; a Lleida, la

Pastisseria Prats; a Castellterçol, la pas-

tisseria Miró, i la Roca, a Ripoll. També

destaca l’Aula Chocovic, a Gurb, on s’im-

parteixen cursos, o el restaurant-escola

Espai Sucre, de Barcelona.

FORNERS

De forns n’hi ha gairebé un a cada canto-

nada, però n’hi ha pocs que treballin a la

manera artesana. Alguns són als Pirineus,

com la Fleca de Ger, a Ger de Cerdanya;

d’altres a Lleida, com el Forn Serra. Als

pobles d’Hostalets d’en Bas, Rupià i

Sant Boi de Lluçanès també se’n poden

trobar. Però la cita ineludible per tastar

les coques és FiraCóc, que se celebra a

Ruta dels oficis

Després de Galícia, Catalunya ocu-

pa el segon lloc pel que fa a la pro-

ducció de mol·luscs i la cria d’ani-

mals aquàtics, i l’indret on més se’n

recullen és el delta de l’Ebre. A les

zones del Goleró, el port del Fangar,

la desembocadura o les salines, es

poden veure els mariscadors treba-

llant. Per comprar, es pot anar a les

peixateries de Sant Carles de la

Ràpita, on, des de fa molts anys, els

habitants d’aquesta localitat, adqui-

reixen, entre d’altres, tellerines, ros-

sellones, cargols i musclos acabats

de capturar.

Mariscadors al delta

Tàrrega al maig. Al mercat municipal,

més d’una vintena de forners de la comar-

ca exposen les seves coques i es recrea

una fleca tradicional i nois i noies poden

aprendre a coure pa.

XARCUTERS

La indústria càrnia comprèn des del gran

industrial fins al petit xarcuter artesà. No

és gens difícil trobar cansaladeries que

elaborin embotits tradicionals de qualitat

al Berguedà, a la Garrotxa, a l’Empordà,

a la Segarra, a les Terres de l’Ebre… A

Embotits Vilarrassa d’Olot, per exemple,

crien ells mateixos els porcs per tenir la

matèria primera dels seus embotits. A

Casa Badia, a Tremp, estan especialitzats

en embotits tradicionals del Pallars, com

el xolís o la girella. Una bona oportunitat

de tastar-ne i comprar-ne són les mostres

d’embotits que es fan a Puig-reig, al

gener, i a Bescanó, al març.

BACALLANERS

No fa gaires anys, amb l’arribada de la qua-

resma, tocaven set setmanes de dejuni i

una de les menges més preuades era el

Quan arriba la tardor, a moltes loca-

litats catalanes encara es poden

veure les castanyeres, dones que fan

l’ofici de coure i vendre al carrer cas-

tanyes i altres productes propis de

la tardor. Habitualment s’instal·len

en una minúscula casa de fusta, on

tenen la torradora, la paella de ferro

i les paperines de paper de diari que

usen per donar les castanyes al

client. Les parades es veuen només

durant els mesos de tardor i hivern,

i especialment pels volts del dia de

Tots Sants, que és quan se celebra

la castanyada.

Per Tots Sants, castanyes

Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50

bacallà. Generació rere generació, les mes-

tresses de casa van anar ampliant el recep-

tari del bacallà: amb patates, amb arròs,

amb samfaina, a la llauna, en bunyols, en

brandada, en truita, etc. A Barcelona se’n

pot comprar a la Bacallaneria Gomà, al

mercat de la Boqueria; a la Bacallaneria

Tarrés, al mercat de la Llibertat, o a

La Casa del Bacalao, al carrer Comtal.

A Argentona hi ha la Bacallaneria

Blanca Coll i al mercat municipal de

Vilanova i la Geltrú, on el bacallà s’u-

sa per condimentar el xató, hi ha diver-

ses bacallaneries.

CULLERAIRES

La fusta del boix és la millor per a la fabri-

cació d’estris de cuina, sobretot per fer

culleres de fusta. A les cuines de moltes

cases i restaurants de Catalunya es fan

servir aquests instruments, que s’han

fabricat des de fa anys a diferents indrets

del país, sobretot a la Garrotxa. A Tortellà

encara hi ha diversos establiments on es

pot veure treballar als culleraires i també

comprar culleres, forquilles i altres estris

de fusta de boix –i alguns de faig.

41

4242

Els museus són una de les expressions de la cultura d’un país i undels millors aparadors. Visitar-los ens permet apropar-nos a la his-tòria de Catalunya i a les seves tradicions i costums. D’entre elsmés de tres-cents que hi ha al nostre país, alguns d’ells estan rela-

cionats amb la gastronomia i val la pena viatjar pel territori perconèixer-ne alguns, com el Museu del Vi de Vilafranca del Penedès,

el Museu de la Xocolata de Barcelona, el Museu de l’Oli i el Món Rural aCastelldans (comarca de les Garrigues), el Museu de l’Embotit a Castellfollitde la Roca (la Garrotxa) o la Farinera de Castelló d’Empúries (Empordà).

Ruta dels museus

MUSEU DE L’EMBOTIT

Al pintoresc poble de Castellfollit de

la Roca, a la Garrotxa, famós per estar

assentat en un penya-segat de roca

basàltica, hi ha un museu dedicat exclu-

sivament a la història i la fabricació d’em-

botits. L’any 1993 la família Sala celebrà

els 150 anys de la primera llicència fis-

cal concedida per a la fabricació d’em-

botits. Per celebrar-ho, els Sala, que

encara es dediquen a la conserva càrnia,

van condicionar un espai al bell mig del

poble per muntar un petit museu. Al

museu hi ha tota classe d’eines utilitza-

des durant aquests 150 anys per a l’ela-

boració de la carn, màquines velles, anti-

gues fotografies de les generacions de

treballadors de l’empresa, així com uns

diorames que representen l’antic pro-

cés. Dins del museu hi ha una petita

botiga on es poden degustar els famo-

sos embotits de la Garrotxa i comprar

tot tipus de records relacionats amb el

món de l’embotit i de la comarca.

MUSEU DE LA XOCOLATA

La història de la xocolata, el seu valor

nutritiu, les propietats medicinals i afro-

disíaques o les diferents formes d’elabo-

rar el cacau, són alguns dels elements

relacionats amb la xocolata que es trac-

ten a les sales del Museu de la Xocolata

que hi ha a Barcelona. A banda de les

sales d’exposicions, on es poden veure

diferents objectes i fotografies relaciona-

des amb aquest aliment, al museu també

hi ha un obrador, on s’ofereixen tallers de

confecció de figures de xocolata i on els

guies ensenyen a treballar, dibuixar i reto-

lar la xocolata, i a fer petites mones.

També es pot participar en un taller de

degustació o passar per la botiga-cafete-

43

A l’Alt Urgell, a la localitat de

Montferrer, hi ha l’antiga farinera, una

fàbrica de farina de començament de

segle que ha estat convertida en un

petit museu. El tret més característic

de la maquinària que hi ha a l’interior

és que funcionava amb energia

hidràulica. La fàbrica forma part de la

ruta dels oficis antics de l’Alt Urgell.

La farinera

de Montferrer

ria, on val la pena tastar o comprar les

xocolates de diferents orígens.

ECOMUSEU-FARINERA

Per veure una farinera en funcionament

i conèixer el procés de producció de la

farina per mètodes i sistemes tradicio-

nals, val la pena visitar la farinera de

Castelló d’Empúries. Es troba en un

edifici de base medieval que s’aixeca

sobre la bassa del rec del Molí, un curs

fluvial que arrenca a la closa de

Vilanova de la Muga i en arribar a

Castelló d’Empúries recorre el fossar de

la muralla medieval fins a arribar a la

bassa de la farinera, que n’aprofita el

salt d’aigua per fer funcionar la farine-

ra. A l’interior es pot veure maquinària

de començaments de segle, la majoria

construïda en fusta de melis, pi de

Flandes i pi gallec, i en un perfecte estat

de conservació. La peça estrella del

museu és la turbina hidràulica de tipus

Francis de l’any 1905, que antigament

generava l’energia que servia per mou-

re les màquines. El visitant que acce-

deix a la farinera entra en contacte amb

el món del blat, recorre el museu

seguint el procés de transformació del

blat en farina i té l’oportunitat de conèi-

xer els diferents sistemes que l’home ha

utilitzat per a moldre el blat des que

aquest es comença a conrear en època

neolítica fins als nostres dies.

MUSEU DE L’OLI I EL MÓN RURAL

A Castelldans, al cor de la comarca de

les Garrigues, coneguda per la qualitat

de l’oli que s’hi produeix amb denomi-

nació d’origen protegida, hi ha situat el

Museu de l’Oli i el Món Rural. El recin-

te museístic ocupa l’espai d’un antic

molí d’oli i mostra totes les eines, ins-

truments i estris relacionats amb el con-

reu i la indústria de l’olivera i l’oli, res-

pectivament. També s’hi exposen altres

col·leccions d’eines i estris de treball que

des de temps antics han estat emprades

per la pagesia de les Garrigues. Havent

visitat el Museu es pot fer un tomb

pel poble, presidit per l’església, dedica-

da a la Mare de Déu de l’Assumpció, de

façana neoclàssica i campanar de torre

quadrada.

La premsa més gran del món

És al Parc Temàtic de l’Oli, a les Borges

Blanques. Es tracta d’una premsa romana,

també dita de barra o de seixantena. Les seves

dimensions són el tret més característic i

excepcional, mesura 13,77 metres de llarg,

molt més que altres premses del mateix tipus.

Va ser construïda al segle XVIII i fins fa pocs anys

estava guardada en un molí d’oli particular a

Cambrils. L’any 1997 la van portar cap al

museu i des d’aleshores està inscrita en el lli-

bre dels rècords catalans.

La sala de les mones

Al Museu de Xocolata de Barcelona hi ha un

indret que agrada molt als més llaminers: la

sala Barcelona. S’hi exposen figures i

mones de xocolata d’extraordinària

bellesa i originalitat. Les peces es van reno-

vant ja que formen part de diverses exposi-

cions temporals. Des de la seva creació, el

Museu ha comptat amb emblemàtiques peces

de xocolata com les estàtues de Ben-Hur, rea-

litzades per Julio Carretero; la Sagrada Família,

elaborada per Lluís Muixí; el Floquet de Neu

i el conegut Drac Gaudí, elaborades per Josep

Balcells.

Un munt d’embotidores

En una de les sales del Museu de l’Embotit,

es pot veure una atractiva i singular exposició

d’embotidores de fusta procedents tant de la

El que no ens podem perdre

pròpia empresa d’embotits Sala Riera

com de les diferents cases pairals de la

comarca. Totes són d’estils diferents i daten

del 1800.

Els cups de l’Espluga

El Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí,

projectat per Lluís Domènech i Montaner i

construït per Pere Domènech i Montaner,

alberga el Museu del Vi que té diverses sales

d’exposició. Una d’aquestes sales és sota terra,

en el primer nivell del celler. Aquí, al costat

dels antics cups, hi ha l’exposició sobre la his-

tòria, el cultiu i l’elaboració del vi. És un lloc

magnífic des d’on es pot veure la galeria dels

dipòsits soterrats. 43

44

PARC TEMÀTIC DE L’OLI DE LES

BORGES BLANQUES

Als afores de la capital de la comarca,

les Borges Blanques, concretament a

tocar de la Masia Salat, on hi ha un reco-

negut restaurant, hi ha un recinte de

grans dimensions dedicat a la història i

el procés d’elaboració de l’oli. En una

visita atenta al museu es pot veure la

premsa més gran del món, fins a 54 oli-

veres mil·lenàries de l’època romana,

arcs dels templers del segle XIII o una

espectacular col·lecció de setrilleres pro-

cedents de 45 nacions diferents. En el

mateix espai també hi ha una botiga on

es pot tastar i comprar oli de la zona, que

compta amb una denominació d’origen

protegida.

MUSEU DEL VI DE VILAFRANCA DEL

PENEDÈS

Al barri gòtic de Vilafranca del Penedès,

just davant de la imponent portalada

de la basílica de Santa Maria i rodejat de

palauets, hi ha el Museu del Vi, un indret

ideal per conèixer la història de l’elabora-

ció d’aquesta beguda, que al segle I aC ja

s’exportava del Penedès a la Gàl·lia,

Germània, Itàlia, Bretanya i França. La

visita transcorre per les diferents seccions

del Museu. La secció que està dedicada al

vi es distribueix en onze sales que perme-

ten seguir l’evolució de les tècniques viní-

coles al llarg dels anys i la història d’aquest

producte tan arrelat a la nostra cultura

mediterrània. Es tracta d’una col·lecció

única, que recorre des de l’època ibèrica

fins al segle XX, en què destaca una

impressionant premsa medieval inspira-

da en el model romà. A més hi ha maque-

tes, diorames, estris i altres elements que

ens permeten entendre com han anat evo-

lucionant les tècniques vinícoles des dels

seus inicis fins als nostres dies. En el

mateix edifici s’exposen diverses col·lec-

cions d’art, el Museu d’Arqueologia Co-

marcal, el Museu Geològic i la Col·lecció

Ornitològica. En acabar la visita, el millor

que pot fer el visitant és passar per la

taverneta d’estil modernista que hi ha als

baixos del mateix edifici, on es pot fer un

tast de vi de la zona.

A la localitat de Palamós, el món

mariner no s’acaba a la subhasta del

peix ni al moll, sinó que té continuï-

tat al Museu de la Pesca, l’únic a la

Mediterrània en la seva especialitat.

Aquest centre presenta el passat, el

present i el futur de la pesca, a tra-

vés de la seva exposició permanent

i d’un conjunt d’activitats vinculades

al fet marítim de la Costa Brava, com

la que permet navegar amb el Rafael,

un vaixell de vela llatina, per tota la

badia de Palamós.

Museu de la Pesca

MUSEU DEL VI DE L’ESPLUGA

DE FRANCOLÍ

El Celler Cooperatiu de l’Espluga de

Francolí, projectat per Lluís Domènech

i Montaner, és l’edifici insígnia dels cellers

modernistes de Catalunya. Àngel Guimerà

li dedica el sobrenom de "La catedral del

vi", fet servir, després, per molts altres

cellers de Catalunya. En aquest indret, on

es pot comprar vi, cava, oli i fruits secs de

la cooperativa, hi ha el Museu del Vi,

estructurat en tres nivells de l’edifici. En

un primer nivell soterrat, tot habilitant els

antics cups, s’exposa la història, el cultiu

i I’elaboració del vi. Un segon nivell, entre

les tines, és destinat a explicar l’elabora-

ció moderna del vi. Al tercer nivell, per

damunt les tines, s’exposa I’edifici com a

obra modernista, acompanyat de tres

audiovisuals.

45

Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50

46 V: visitar; T: tastar; C: comprar

Adreces i telèfons d’interès

Ruta dels museus

BARCELONA (Barcelonès)• Museu de la Xocolata de Barcelona – V

C. del Comerç, 36Tel. 932 687 878www.museudelaxocolata.com

Ruta del vi

MANRESA (Bages)• Casa de la Culla – T

C. de la CullaTel. 938 748 236Cursos de tast

Ruta dels productes del camp

CASTELLAR DEL VALLÈS (Vallès Occidental)• Can Casamada

Ajuntament de Castellar del VallèsPg. de Tolrà, 1Tel. 937 144 040www.castellarvalles.orgEspecialitat en mongetes del ganxet

GALLECS – MOLLET DEL VALLÈS (Vallès Oriental)• Espai Rural de Gallecs

Can Jornet XicTel. 935 445 397www.espairuralgallecs.netEspecialitat en mongetes del ganxet

Ruta dels productes de la muntanya i el bosc

VALLGORGUINA (Vallès Oriental)• Fira del Bosc i de la Terra – V, T, C

Carrers del pobleTel. 677 598 138 / 610 976 769Especialitat en productes artesanals

VILADRAU (Osona)• Castanyada de Viladrau – V, T

Ajuntament de ViladrauTel. 938 848 035Especialitat en castanyes

• Fira de la Castanya – V, T, CAjuntament de ViladrauTel. 938 848 035Especialitat en castanyes

VILANOVA DE SAU (Osona)• Fira de Vilanova de Sau – V, T

Pl. Major, s/nTel. 620 131 211Especialitat en herbes aromàtiques

Ruta dels productes ramaders

MANLLEU (Osona)• Festa del Porc i la Cervesa

Ajuntament de ManlleuPl. de Fra Bernadí, 6Tel. 938 506 666

Ruta de l’embotit

GRANOLLERS (Vallès Oriental)• Emús Vallès – C

Camí de Can Tià - Palou Tel. 938 703 629Especialitat en fuet d’emú

VIC (Osona)• Casa Sendra – C

C. de Verdaguer, 23Tel. 938 833 961Especialitat en llonganissa

• Casa Riera Ordeix – V, CPl. dels Màrtirs, 14Tel. 938 893 034Especialitat en llonganissa

• Can SolàPl. Major, 31Tel. 938 861 399Especialitat en llonganissa

• Ca la Teresona – TC. dels Argenters, 4 Tel. 938 860 028Especialitat en llonganissa

Ruta dels productes de la muntanya i el bosc

BARCELONA (Barcelonès)• Fira de Sant Ponç – V, T, C

Pl. de Sant Vicenç Sarrià Tel. 934 872 502Oficines:Hort de la Vila, 19C. de Pau Claris, 143, 3rEspecialitat en herbes aromàtiques i confitures

• Fruits del bosc Petràs – CMercat de la Boqueria, parades 860-870Pl. de la BoqueriaTel. 933 025 273www.boqueria.infoEspecialitat en bolets

Ruta de la cuina tradicional

BARCELONA (Barcelonès)• Restaurant Les set portes – T

Pg. d’Isabel II, 14 Tel. 931 930 033Especialitat en arròs Parellada

Ruta dels mercats

BARCELONA (Barcelonès)• Mercat de la Boqueria – C

Pl. de la BoqueriaTel. 933 182 584www.boqueria.info

• Mercat de Sant Antoni – CC. del Comte d’Urgell, 1Tel. 934 234 287

• Mercat de Santa Caterina – CAv. Francesc Cambó, 16Tel. 933 195 740www.mercatdesantacaterina.net

• Ruta dels mercats de Barcelona – VTurisme de Barcelona – Ajuntament de BarcelonaPl. de Sant Jaume, 1Tel. 934 027 000www.barcelonaturisme.com

Ruta dels oficis

BARCELONA (Barcelonès)• Bacallaneria Gomà – C

Mercat de la Boqueria, parada 754Pl. de la BoqueriaTel. 933 022 774www.boqueria.infoEspecialitat en bacallà

• Bacallaneria Tarrés – CMercat de la Llibertat, parades 4-5Tel. 932 187 178www.bacallatarres.comEspecialitat en bacallà

• Casa del Bacalao – CC. Comtal, 8Tel. 933 016 539Especialitat en bacallà

• Centre Català d'Artesania de la Generalitat deCatalunya – VC. dels Banys Nous, 11 Tel. 93 467 46 60 www.artesania-catalunya.com

• Pastisseria Escribà – CGran Via, 546Tel. 934 547 535Ronda Litoral, 42Tel. 932 210 729Rambla de les Flors, 83Tel. 933 016 027www.escriba.esEspecialitat en xocolata

• Xocolates Oriol Balaguer – CC. de Morales, 21-27Tel. 933 632 298Especialitat en xocolata

• Can ValeriC. de Gurb, 29Tel. 938 841 338Especialitat en llonganissa

• Can Vilada – TPl. Major, 34 Tel. 938 863 259Especialitat en llonganissa

• Rebost d’en Pau – CMercat Municipal de Vic , Parades 42, 43 i 44Tel. 938 852 009Especialitat en llonganissa

Ruta dels formatges

CENTELLES (Osona) • Molí de la Llavina

Tel. 938 811 695Especialitat en formatge blau

MONISTROL DE MONTSERRAT (Bages)• Mercat artesà del Monestir

de Montserrat – V,CPl. de l'Abat OlibaTel. 938 777 777

Ruta del rebost

SANT QUIRZE DE BESORA (Osona)• Ratafia Bosch – V, C

C. de Sant Josep, 35 Tel. 938 550 168Especialitat en ratafia

SANTA EULÀLIA DE RONÇANA (Osona) • Mel d’Antany – V, C

C. del Doctor Fleming, 6 Tel. 938 446 448Especialitat en mel i productes apícoles

Ruta de la cuina dolça

CALDES DE MONTBUI (Vallès Oriental)• Pastisseria Alvero – C

C. d’Asensi Vega, 9Tel. 938 654 700Especialitat en carquinyolis

CARDEDEU (Vallès Oriental)• Pastisseria Domingo Vila

C. de Sant Antoni, 13Tel. 938 461 227www.pastisseriadomingovila.comEspecialitat en borregos

• Pastisseria Ricós – CAv. del Rei Jaume, 112Tel. 938 461 068Especialitat en borregos

Ruta dels mercats

GRANOLLERS (Vallès Oriental)• Mercat de Granollers – C

Ajuntament de GranollersPl. de la Porxada, 6Tel. 938 426 610www.granollers.org

VIC (Osona)• Mercat de Vic – C

Oficina de Turisme de VicC. de la Ciutat, 4Tel. 938 862 091www.ajvic.net

Ruta dels oficis

CASTELLTERÇOL (Vallès Oriental)• Pastisseria Miró

C. Pabordia, 12Tel. 938 668 034Especialitat en xocolata

CASTELLBELL I EL VILAR (Bages)• Xocolates Enric Rovira – C

C. de Sant Geroni, 17Tel. 938 340 927www.enricrovira.comEspecialitat en xocolata

GURB (Osona) • Aula Chocovic (xocolaters)

Ctra. Nacional 152, km 71,3Tel. 938 893 419www.chocovic.esEspecialitat en xocolata i escola

BARCELONA

CATALUNYA CENTRAL

47V: visitar; T: tastar; C: comprar

Adreces i telèfons d’interès

Més informació: • Consell Comarcal del Bages

Muralla de Sant Domènec - ManresaTel. 936 930 350

Ruta de l’oli

CABANES (Alt Empordà)• Trull de Cabanes

Ctra d'Espolla, 26Tel. 972 505 980

LA BISBAL (Baix Empordà)• Trull de la Bisbal

C. 6 d’octubreTel. 972 642 541

LES FORQUES, VILAFANT (Alt Empordà)• Trull de Vilafant – V

C. de Santa Llogaia, 3Tel. 972 504 851

PAU (Alt Empordà)• Trull d'oli de Pau – C

Cooperativa Agrícola de PauCtra. de Roses, s/nTel. 972 530 140

TORROELLA DE MONTGRÏ (Baix Empordà)• Trull de Torroella de Montgrí

c/de Riu, 6Tel. 972 758 903

VENTALLÓ (Alt Empordà)• Trull de Ventalló – C

C. Major, 13Tel. 972 793 187

Ruta dels productes del mar

BEGUR (Baix Empordà)• Jornades Gastronòmiques del Peix de Roca

Ajuntament de BegurPl. de l’Església, 8Tel. 972 624 020www.begur.orgEspecialitat en peix de roca

CALONGE-ST.ANTONI (Baix Empordà)• Jornades Gastronòmiques de l’escamerlà

Oficina de Turisme de Sant Antoni de CalongeAvda de Catalunya s/nTel.972 661 714Especialitat en escamerlà

PALAMÓS (Baix Empordà)• Jornades Gastronòmiques de la Gamba

Oficina de turismePg. del Mar s/nTel. 972 600 550www.palamos.org

• Museu de la Pesca – V, CCasa MontanerParc dels Països Catalans, s/nTel. 972 601 244www.palamos.org

SANT FELIU DE GUÍXOLS (Baix Empordà)• La Cuina del Peix Blau Ganxó

Oficina de TurismePl. del Mercat, 28Tel. 972 820 051www.guixols.net

Ruta dels productes de l’horta i el camp

PALS (Alt Empordà)• Molí d’Arròs – V

Oficina de TurismePl. Major, 7Tel. 972 637 380

• Museu ca la Pruna – VC. de la Creu, 7Tel. 972 636 161

Ruta de l’aviram

BRUNYOLA (La Selva)• Mas Parés – C

C. de Sant Martí SapresaTel. 972 421 877www.maspares.comEspecialitat en foie gras

CASTELLÓ D’EMPÚRIES (Alt Empordà)• Jornades Gastronòmiques de Primavera

de l’Ànec de Corral i el Foie – TAjuntament de Castelló d’EmpúriesPl. del Joc de la Pilota, 1Tel. 972 250 426www.castellodempuries.org

EL FAR DE L'EMPORDÀ (Alt Empordà)• Collverd – C

Ctra. de Vila Sacra (les Margeneres) Tel. 972 509 341www.collverd.comEspecialitat en productes elaborats a partir de l’ànec

FORALLAC (Baix Empordà)• Jornades Gastronòmiques de l’Aviram – T

Oficina de Turisme de ForallacC. de la Unió, s/nTel. 972 645 522www.forallac.com

PERATALLADA (Baix Empordà)• Jornades Gastronòmiques de la

Cuina de l’AviramAjuntament de ForallacC. de la Unió Tel. 972 645 522www.forallac.comEspecialitat aviram

SERRA DE DARÓ (Baix Empordà)• Ànec de l’Empordà – C

Ctra. d’Ullastret, 1 Tel. 972 757 058Productes elaborats a partir de l’ànec

Ruta dels formatges

FONTETA (Baix Empordà)• Recuit de Fonteta. Casa Martell – C

C. de Fitor, 2Tel. 972 641 548Especialitat en recuit

MONT-RAS (Baix Empordà)• Recuits Lluïsa – C

Paratge Mas Mortera. La Xiroia, 2Tel. 972 315 887Especialitat en recuits

PERALADA (Alt Empordà)• Recuits de l’Empordà – C

C. de la Mina, 15Tel. 972 538 003 Especialitat en recuits

ULLASTRET (Baix Empordà)• Nuri d’Ullastret – C

C. de Valls, 2Tel. 972 757 674 Especialitat en recuit

Ruta del rebost

CALELLA DE PALAFRUGELL (Baix Empordà)• Cantada d’Havaneres

Oficina de Turisme de PalafrugellTel. 972 300 228

SANTA COLOMA DE FARNERS (La Selva)• Fira de la Ratafia

Ajuntament de Santa Coloma de FarnersPlaça Ajuntament, 1Tel. 972 840 195

BESALÚ (Girona)• Fira de la ratafia

Ajuntament de BesalúPlaça de la Llibertat 1Tel. 972 590 225

Ruta de la cuina dolça

BISBAL D’EMPORDÀ (Baix Empordà)• Pastisseria Sans-Bisbalenc

Av. Les Voltes, 4Tel. 972 640 375

Ruta de la cuina tradicional

PALS (Alt Empordà)• Jornades gastronòmiques:

Pals i la Cuina de l’Arròs – TOficina de Turisme de l’Ajuntament de PalsPl. Major, 7Tel. 972 637 380www.palsweb.net

Ruta dels mercats

PERATALLADA (Baix Empordà)• Mercat medieval

Ajuntament de ForallacC. de la UnióTel. 972 645 522www.forallac.com

SANT FELIU DE GUÍXOLS (Baix Empordà)• Mercat de Sant Feliu de Guíxols – C

Oficina de Turisme de Sant Feliu de GuíxolsPl. del Mercat, 28Tel. 972 820 051www.guixols.net

TORROELLA DE MONTGRÍ (Baix Empordà)• Mercat de Torroella de Montgrí – C

Oficina de Turisme de Torroella de MontgríPg. Marítim, s/nTel. 972 751 910www.torroella.org

Ruta dels oficis

BORDILS (Gironès) • Can Xapa – C

C. de Montserrat, 13Tel. 972 490 274Especialitat en bombons

Ruta dels museus

CASTELLÓ D’EMPÚRIES (Alt Empordà)• Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries

C. de Sant Francesc, 5-7Tel. 972 250 512www.castellodempuries.net

PALAMÓS (Baix Empordà)• Museu de la Pesca

Exposició: Moll Pesquer, s/nTel. 972 600 424Oficines: Pl. dels Catalans, s/nTel. 972 601 244www.museudelapesca.org

Més informació• Consell Comarcal del Baix Empordà

C. dels Tarongers, 12 La Bisbal d'EmpordàTel. 972 64 23 10

• Consell Comarcal de l'Alt Empordà C. Nou, 48 FigueresTel. 972 50 30 88

Ruta del vi

BARBERÀ DE LA CONCA (Conca de Barberà)• Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca – V

Pl. de l’Hospital, 24Tel. 977 887 035

MONTBLANC (Conca de Barberà)• Celler Cooperatiu de Montblanc – V

Muralla de Santa Tecla, 54Tel. 977 860 016

NULLES (Alt Camp)• Celler Cooperatiu de Nulles – V, T, C

C. Sant Isidre, 1Tel. 977 602 125

PIRA (Conca de Barberà)• Celler Cooperatiu de Pira – V

Av. d’Arnau de Ponç, 16Tel. 977 887 007

ROCAFORT DE QUERALT (Conca de Barberà)• Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt – V

Av. de Catalunya, 35Tel. 977 898 005

Ruta de l’oli

CAMBRILS (Baix Camp) • Cooperativa de Cambrils – T

C. del Sindicat, 2Tel. 977 360 719

• Museu Agrícola – V, CC. del Sindicat, 2Tel. 977 360 719

COSTA DAURADA

COSTA BRAVA

48 V: visitar; T: tastar; C: comprar

Adreces i telèfons d’interès

Ruta dels productes del mar

L’HOSPITALET DE L’INFANT (Baix Camp) • Jornades Gastronòmiques de la Tonyina

Patronat de Turisme de l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de LlorsC. de l’Alamada, 2Tel. 977 823 328www.vandellos-hospitalet.org/turisme/

Ruta dels productes del camp

PRADES (Baix Camp)• Cooperativa Agrícola de Prades – C

Av. de la Verge de l'Abellera, 1 Tel. 977 868 178

• Dia de la PatataAjuntament de PradesPl. Major, 2Tel. 977 868 018www.prades.altanet.org

VALLS (Alt Camp)• Calçotada popular

Cambra de comerç i Indústria de VallsC. de Jacint Verdaguer, 1Tel. 977 600 909Especialitat en calçots

Ruta dels productes de la muntanya i el bosc

VILANOVA DE PRADES (Conca de Barberà)• Festa de la Castanyada – V, T

Ajuntament de Vilanova de Prades C. Major, 3Tel. 977 869 056Especialitat en castanyes

Ruta de l’aviram

REUS (Baix Camp)• Granja Vacarisses, Aviraut – V

Ctra. de Montblanc, s/nwww.aviraut.com

Ruta de la cuina dolça

REUS (Baix Camp)• Confiteria Poy – T

Raval de Jesús, 8Tel. 977 312 475Especialitat en orelletes

ULLDEMOLINS (Priorat)• Pastisseria Pepi – T

C. de la Saltadora, 23Tel. 977 561 672Especialitat en orelletes

Ruta dels mercats

MONTBLANC (Conca de Barberà)• Setmana medieval de Montblanc – C

Associació Medieval de la Llegenda de Sant JordiOficina de TurismeC. de Miquel Alfonso, 2Tel. 977 861 733www.ajmontblanc.org

REUS (Baix Camp)• Mercat de Reus – C

Ajuntament de ReusPl. del Mercadal, 1Tel. 901 112 113www.reus.net

VALLS (Alt Camp)• Mercat de Valls – C

Ajuntament de VallsPl. del Blat, 1Tel. 977 601 050www.ajvalls.org

Ruta dels museus

FRANCOLÍ (Conca de Barberà)• Museu del Vi de l’Espluga de Francolí

Av. de J. M. Rendé i Ventosa, 5Tel. 977 870 161

Més informació• Consell Comarcal de la

Conca de Barberà C. de Sant Josep, 18 Montblanc Tel. 977 861 232

Ruta del vi

SANT PERE MOLANTA (Alt Penedès)• Aula de la Vinya i el Vi – T

Can SadurníTel. 938 181 663Centre divulgatiu

VILAFRANCA DEL PENEDÈS (Alt Penedès)• Museu del Vi – V, T, C

Pl. de Jaume I, 1Tel. 938 900 582Centre divulgatiu

Més informació• Consell Comarcal del Priorat

C. de Josep Maria Gich, 1 Falset Tel. 977 830 119

• Consell Regulador de la DOP SiuranaC. d’Antoni Gaudí, 66 ReusTel. 977 331 937

Ruta del cava

CASTELLVÍ DE ROSANES (Baix Llobregat)• Caves Canals Canals – V

Av. de la Mare de Déu de Montserrat, 9Tel. 937 755 446

PLA DEL PENEDÈS (Pla del Penedès)• Caves Alsina & Sardà – V, T, C

Las Tarumbas, s/nTel. 938 988 132

• Caves Nadal – V, T, CCan Nadal, s/nTel. 938 988 011

SANT PAU D’ORDAL (Alt Penedès)• Caves Eudald Massana Noya – V, T, C

Finca El Maset, s/nTel. 938 994 124

SANT MARTÍ SARROCA (Alt Penedès)• Caves Rovellats – V, T, C

Finca Rovellats-la BledaTel. 934 880 575

SANT SADURNÍ D’ANOIA (Alt Penedès)• Aula de la Vinya i el Vi – T

Can SadurníTel. 938 181 663

• Caves Codorniu – V, T, CAv. de Jaume Codorniu, s/nTel. 938 183 232

• Caves Freixenet – V, T, CC. de Joan Sala, 2Tel. 938 917 096

• Caves Raventós i Blanc – V, T, CPl. del Roure, s/nTel. 938 183 262

SANTA FE DEL PENEDÈS (Alt Penedès)• Caves Giró Ribot – V, T, C

Finca El Pont, s/nTel. 938 974 050

SUBIRATS (Alt Penedès)• Caves Llopart – V

Ctra. de Sant Sadurní a l'OrdalTel. 938 993 125

Ruta dels productes del mar

VILANOVA I LA GELTRÚ (Garraf)• Museu de Curiositats Marinere – V, C

Av. d’Alexandre de Cabanyes, 2, baixosTel. 938 154 263www.vilanovaturisme.net

Ruta de l’aviram

EL PRAT DE LLOBREGAT (Baix Llobregat)• Fira de l’Aviram del Prat de Llobregat – T

Associació de Criadors de la Raça PratC. del Centre, 33Tel. 933 790 057

VILAFRANCA DEL PENEDÈS (Alt Penedès)• Fira del Gall de Vilafranca del Penedès – C

Patronat Municipal de Comerç i Turisme C. de la Fruita, 13Tel. 938 920 358www.ajvilafranca.es

Ruta del rebost

SITGES (Garraf)• Hospital Sant Joan Baptista – V

C. del Cardenal Vidal i BarraquerTel. 938 940 033 Especialitat en malvasia

Ruta de la cuina tradicional

SITGES (Garraf)• Xatonada popular – T

www.rutadelxato.com

EL VENDRELL (Baix Penedès)• Xatonada popular – T

www.rutadelxato.com

VILAFRANCA DEL PENEDÈS (Alt Penedès)• Xatonada popular – T

www.rutadelxato.com

VILANOVA I LA GELTRÚ (Garraf)• Restaurant Peixerot – T

PlatjaTel. 938 150 625www.vilanova.orgEspecialitat en all cremat

• Xatonada popular – Twww.rutadelxato.com

Ruta de la cuina dolça

VILAFRANCA DEL PENEDÈS (Alt Penedès)• Bombons Cudié – V

C. de l’Ull de Llebre, 39 (Pol. ind. Clot de Moja) Tel. 938 900 017Especialitat en catànies

Ruta dels mercats

CORBERA DE LLOBREGAT (Baix Llobregat)• Mercat medieval de Corbera de Llobregat – C

Ajuntament de Corbera de LlobregatC. de la Pau, 5Tel. 936 500 211www.corbera.org

Ruta dels museus

VILAFRANCA DEL PENEDÈS (Alt Penedès)• Museu del Vi de Vilafranca del Penedès

Pl. de Jaume I, 1Tel. 938 900 582

Més informació• Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès

C. d’Hermenegild Clascar, 1-3Vilafranca del PenedèsTel. 938 170 160

• Consell Regulador del CavaAv. de Tarragona, 24Vilafranca del PenedèsTel. 938 903 104

Ruta dels mercats

MASNOU (Maresme)• Mercat de Masnou – C

Ajuntament de MasnouC. de Prat de la Riba, 1Tel. 935 424 747www.elmasnou.net

Ruta de la cuina tradicional

PINEDA DE MAR (Maresme)• Escudellada popular

Oficina d’Informació turísticac/Sant Joan, 63Tel. 937 623 490

Ruta dels oficis

ARGENTONA (Maresme)• Bacallaneria Blanca Coll – C

Pl. de VendreTel. 937 560 002 - 937 971 130Especialitat en bacallà

COSTA DEL GARRAF

COSTA DEL MARESME

49V: visitar; T: tastar; C: comprar

Adreces i telèfons d’interès

MATARÓ (Maresme)• Claudi Uñó (xocolater)

La Riera, 84Tel. 937 552 440Especialitat en bombons

Ruta dels productes del camp

PUIGCERDÀ (La Cerdanya)• Mercat de Puigcerdà

Plaça de l’Ajuntament s/nTel.972 880 650

Ruta dels productes de la muntanya i el bosc

BERGA (Berguedà)• Festa del Bolet – T, V

Ajuntament de BergaPl. de Sant Pere, 1Tel. 938 214 333Especialitat en bolets

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ (Berguedà)• Fira del bolet – V, T, C

Ajuntament de Guardiola de BerguedàPl. Municipal, 3Tel. 938 227 059Especialitat en bolets

PERAMOLA (Alt Urgell)• Piscifactoria de Peramola – C

Ctra. de Peramola, s/n Tel. 973 470 173Especialitat en truites de riu

TAVASCAN (Pallars Sobirà)• Piscifactoria Sillero – C

Ctra. a VallcardósTel. 973 623 047Especialitat en truites de riu

TUIXÉN (Alt Urgell)• Herbes del Cadí – V, T, C

Can FarratgetesTel. 973 370 034Especialitat en herbes aromàtiques

• Museu de les Trementinaires – VPl. de la Serra del Cadí, 1 Tel. 973 370 030

Ruta dels productes ramaders

BELLVER DE CERDANYA (Cerdanya)• Fira Ramadera

Ajuntament de Bellver de CerdanyaPl. Major, 2Tel. 973 510 016www.bellver.org

BERGA (Berguedà) • Federació Catalana de la Raça

Bruna dels Pirineus – FEBRUPI – CC. de Solsona, 7Tel. 938 214 124

RIBES DE FRESER (Ripollès)• Fira de Bestiar i Mostra de la Vedella

Bruna dels PirineusAjuntament de Ribes de FreserPl. de l’Ajuntament, 3Tel. 972 727 184

LA SEU D’URGELL (Alt Urgell)• Mafriseu – C

Castellciutat, s/nTel. 973 351 492 www.mafriseu.com

Ruta de l’embotit

BELLVER DE CERDANYA (Cerdanya)• Cal Jaume – C

C. de Sant Roc, 1 Tel. 973 510 024 Especialitat en pa de fetge

CAMPRODON (Ripollès)• Can Xec – T

C. d’Isaac Albèniz, 1 Tel. 972 740 084Especialitat en embotits artesanals

CASTELLFOLLIT DE LA ROCA (La Garrotxa)• Museu de l’Embotit – V, C

Ctra. de Girona, 10 Tel. 972 294 463 Especialitat en embotit

ESTAMARIU (Alt Urgell)• Cal Teixidor

C. Sol de Villa, 33Tel. 973 360 121Especialitat en embotits artesanals

MARTINET DE CERDANYA (Cerdanya)• Embotits Turet – T

C. del Segre, 21 Tel. 973 515 076Especialitat en pa de fetge

LA POBLA DE SEGUR (Pallars Jussà)• Casa Aubarell – C

C. de la Font, 2Tel. 973 680 529Especialitat en girella

SORT (Pallars Sobirà)• Mercat de Sort – V, C

Patronat de Turisme del Pallars SobiràAv. dels Comtes del Pallars, 21 Tel. 973 621 002www.noguerapallaresa.comEspecialitat en girella

LA TORRE DE CABDELLA (Pallars Jussà)• Can Alfons – C

Tel. 973 663 038Especialitat en solís

Ruta dels formatges

ADRALL (Alt Urgell)• Mas d’Eroles – T

Tel. 973 354 057Especialitat en formatge curat de vaca

BAR (Cerdanya)• Formatges Baridà – T, C

Cal RomàTel. 973 384 060Especialitat en formatge artesà de cabra

BOR (Cerdanya)• Molí d’en Pons

Tel. 689 138 133Especialitat en serrat típic

BORREDÀ (Berguedà)• Formatges la Bauma

La SolanaTel. 938 239 064Especialitat en formatges artesanals

GIRONELLA (Berguedà)• Casa Manudells – T

Tel. 938 228 696Especialitat en formatges artesanals

MÚSSER (Cerdanya)• L’Orri

Cal ValentíTel. 973 515 260Especialitat en formatge de cabra

OSSERA (Alt Urgell)• Cal Codina – T, C

Lavansa-Fornols Tel. 973 298 229Especialitat en Serrat Gros, lo Pebrat i Tupí d’Ossera

PERAMOLA (Alt Urgell)• Casa de la Penella – V, C

La PenellaTel. 973 470 463Especialitat en formatge adobat i de tupí

QUAR (Berguedà)• Formatgeries Artesanes del Berguedà

Casa SoldevilaTel. 937 441 006Especialitat en formatges artesanals

SANT FELIU DE PALLEROLS (La Garrotxa)• Mas Claperol

Tel. 972 444 377Especialitat en formatge de pell florida

LA SEU D’URGELL (Alt Urgell)• Cooperativa Cadí – V, C

CADÍ, SCCLAv. de Sant Ermengol, 37Tel. 973 156 049

Ruta del rebost

ALPENS (Osona)• Cal Benet

Ajuntament d’AlpensPlaça MajorTel. 938 578 075Especialitat en conserves i melmelades

BARRUERA - VALL DE BOÍ (Alta Ribagorça)• El Tupinet de la Vall de Boí – V, C

C. de Carlà Tel. 973 694 061Especialitat en conserves i melmelades

BOR, BELLVER DE CERDANYA (Cerdanya)• Tupí de la Cerdanya (Bor) – C

Pl. Major, s/nTel. 973 510 494Especialitat en conserves

LA GLEVA (Osona)• Confitures Renart

C. Marqués de Palmerola, 17Especialitat en conserves i melmelades

OLOT (La Garrotxa)• Can Xena – T

Pg. de Blai, 46 Tel. 972 261 601Especialitat en ratafia

• Centre Catòlic – TC. de Crivillers, 7Tel. 972 261 552Especialitat en ratafia

• Orfeó Popular – TC. de Bellaire, 4 Tel. 972 269 666Especialitat en ratafia

SANTA PAU (La Garrotxa)• Agrobotiga Cal Sabater

AjuntamentTel. 972 680 002Especialitat en conserves i melmelades

Ruta de la cuina tradicional

PUIGCERDÀ (Cerdanya)• Festa del Trinxat – V

Ajuntament de PuigcerdàPl. de l’Ajuntament, s/nTel. 972 880 650www.puigcerda.comEspecialitat en trinxat

Ruta dels mercats

GUIMERÀ (Urgell)• Mercat medieval de Guimerà – C

Pl. MajorTel. 973 303 213

LA SEU D’URGELL (Alt Urgell)• Mercat de la Seu d'Urgell – C

Oficina de TurismeAv. de les Valls d’Andorra, 33Tel. 973 351 511 www.laseu.org

SORT (Pallars Sobirà)• Mercat de Sort – C

Oficina de TurismeAv. els Comtes de Pallars, 21Tel. 973 621 020www.sort.ddl.net

Ruta dels oficis

GER DE LA CERDANYA (Cerdanya)• Fleca de Ger – C

C. d’Andreu Xandri, 8Tel. 972 894 003Especialitat en pa elaborat artesanalment

OLOT (La Garrotxa)• Embotits Vilarrassa

Plaça Mercat, snTel. 972 264 703Embotits tradicionals de La Garrotxa

TÀRREGA (Urgell)• FiraCóc – C

Regidoria de Promoció EconòmicaAjuntament de LleidaPl. de la Paeria, 1Tel. 973 700 300Especialitat en cócs i coques

PIRINEUS

50 V: visitar; T: tastar; C: comprar

Adreces i telèfons d’interès

TREMP (Pallars Jussà)• Casa Badia – C

Pl. de Peiró, 4Tel. 973 650 857Embotits tradicionals del Pallars

Ruta dels museus

CASTELLFOLLIT DE LA ROCA (La Garrotxa)• Museu de l’Embotit de Castellfollit

Ctra. de Girona, 10Tel. 972 294 463

MONTFERRER (Alt Urgell)• La farinera de Montferrer

Ajuntament de Montferrer - CastellbóPl. de la Trobada, s/nTel. 973 351 343www.alturgell.org

Ruta del vi

GANDESA (Terra Alta)• Celler Cooperatiu de Gandesa – V

Av. de Catalunya, 28Tel. 977 420 017

PINELL DE BRAI (Terra Alta)• Celler Cooperatiu del Pinell de Brai – V

C. de Pilonet, 8Tel. 977 426 334

Ruta de l’oli

PINELL DE BRAI (Terra Alta)• Cooperativa de Pinell de Brai – V, C

C. de Pilonet, 8Tel. 977 426 234

TORTOSA (Baix Ebre)• Cooperativa de Soldebre – T, C

Ctra. de la Raval de Crist, s/nTel. 977 502 184 / 977 502 912

Ruta dels productes del mar

CAMARLES (Baix Ebre)• Llotja de Sant Carles de la Ràpita – V

Oficina Municipal de TurismeC. Trenta-un, s/nTel. 977 470 040www.ajcamarles.org

DELTEBRE (Baix Ebre)• Jornades Gastronòmiques de l’Ostró

del DeltaAjuntament de DeltebrePl. del 20 de maigTel. 977 489 309www.deltebre.netEspecialitat en ostró

Ruta dels productes del camp

DELTEBRE (Baix Ebre)• Barraques d’en Salvador – V

Ctra. de la Platja de la MarquesaTel. 977 482 272Casa de turisme rural

Ruta del rebost

EL PERELLÓ (Baix Ebre)• Mel Múria – V, C

Av. de CatalunyaTel. 977 490 034www.melmuria.comEspecialitat en mel

Ruta de la cuina tradicional

AMETLLA DE MAR (Baix Ebre)• Concurs de Suquet de Peix Calero – V

C. de Sant Joan, 55Tel. 977 456 477www.ametllademar.orgEspecialitat en suquet de peix

AMPOSTA (Montsià)• Restaurant l’Estany – T

C. de l’EncanyissadaTel. 977 261 026Especialitat en arròs negre, paella i rossejat

DELTEBRE (Baix Ebre)• Jornades Gastronòmiques de Deltebre – T

Turisme DeltebrePl. del 20 de maig, 1Tel. 977 489 309www.deltebre.netEspecialitat en arròs negre, paella i rossejat

Ruta dels mercats

BATEA (Terra Alta)• Mercat medieval de Batea – C

Associació de Dones la Templada de BateaPl. d'Espanya, 8Tel. 696 660 999

Més informació• Consell Comarcal de la Terra Alta

C. Bassa d'en Gaire, 1Gandesa Tel. 977420 018

• Consell Regulador de la DOP Baix Ebre-MontsiàCtra. del Raval de Crist, s/nTortosaTel. 977 581 212www.acobem.com/consell/index.asp

Ruta de l’oli

LES BORGES BLANQUES – JUNEDA (les Garrigues)• Parc Temàtic de l’Oli – T, C

Masia SalatCtra. N-240, km 71Tel. 973 140 018

CASTELLDANS (les Garrigues)• Museu de l’Oli i del Món Rural – V, C

C. de l’EmpitTel. 973 120 002

CERVIÀ DE LES GARRIGUES (les Garrigues)• Cooperativa del Camp – T

C. de l'AlbiTel. 973 178 006

L’ESPLUGA CALBA (les Garrigues)• Cooperativa de l’Espluga Calba – T, C

Av. de Catalunya, s/nTel. 973 156 013

LA POBLA DE CÉRVOLES (les Garrigues)• Ecomuseu de l’Oli – V, C

Pl. de Sant Miquel, 9Tel. 973 142 658

Ruta de la cuina tradicional

ARTESA DE LLEIDA (El Segrià)• Dia de l’Olla Barrejada

Ajuntament d’Artesa de LleidaCarrer del Castell, 3Tel.973 167 162

LLEIDA (Segrià)• Aplec del Cargol - V

C. dels Obradors, 2Tel. 973 281 473www.lleida.orgEspecialitat en cargol

Ruta de la cuina dolça

AGRAMUNT (Urgell)• Torrons Artesans Fèlix – C

C. de la Comtessa Aurembiaix, 5Tel. 973 390 319Especialitat en torrons

• Torrons Lluch – TPolígon industrial, s/nTel. 973 390 030Especialitat en torrons

• Torrons R. Vicens – VCtra. de Tàrrega, s/nTel. 973 390 607www.vicens.comEspecialitat en torrons

• Torrons Roig – VCtra. de Cervera, km 19100Tel. 973 390 036Especialitat en torrons

Ruta dels oficis

LLEIDA (Segrià)• Forn Serra – C

Ctra. de Pons, 62Tel. 973 400 103Especialitat en coques de bolets, gambes i cargols

• Pastisseria Prats – CPg. de la Ronda, 88 Dr. Fleming, 23Tel. 973 271 953www.prats.orgEspecialitat en bombons

Ruta dels mercats

ARTESA DE SEGRE (La Noguera)• Mercat d’Artesa de Segre

Ajuntament d’Artesa de SegrePlaça de l’Ajuntament, 3Tel. 973 400 013

TÀRREGA (L’Urgell)• Mercat de Tàrrega

Ajuntament de TàrregaPlaça Major, 1Tel. 973 500 552

Ruta dels museus

CASTELLDANS (les Garrigues)• Museu de l’Oli i el Món Rural de Castelldans

C. de l’EmpitTel. 973 120 308 / 973 120 002www.musealia.com

Més informació:• Consell Regulador de la DOP Garrigues

Complex la Caparrella, 97LleidaTel. 973 280 470www.olidoplesgarrigues.com

Ruta dels productes de la muntanya i el bosc

LES (Val d’Aran)• Piscifactoria de Les – C

Ctra. de FrançaTel. 973 648 708Especialitat en esturions

Ruta de la cuina tradicional

ARTIES (Val d’Aran)• Restaurant Casa Irene – T

C. Major, 3Tel. 973 644 364Especialitat en l’olla aranesa

TERRES DE L’EBRE

TERRES DE LLEIDA

VAL D’ARAN

Turisme de Catalunya vol agrair la

col·laboració de tots els organismes que

han aportat informació i fotografies per

a l’elaboració de l’edició del Catàleg de

Rutes Enogastronòmiques de Catalunya.

© Turisme de Catalunya

www.catalunyaturisme.com

Disseny i realització editorial: Critèria sccl

Dipòsit legal: B-53972-05

Impressió: Gramagraf sccl

Corders 22-28, 08911 Badalona

Són rigurosament prohibides, sense

l’autorització escrita dels titulars del

copyright, sota les sancions establertes per

la llei, la reproducció total o parcial

d’aquesta obra per qualsevol procediment,

incloent-hi la reprografia i el tractament

informàtic, i la distribució d’exemplars

mitjançant lloguer o préstecs públics.

www.catalunyaturisme.com