ÍNDEXiesguillembergueda.xtec.cat › sem_tecno › ... › treball.pdf · Aquestes tres etapes...
Transcript of ÍNDEXiesguillembergueda.xtec.cat › sem_tecno › ... › treball.pdf · Aquestes tres etapes...
ÍNDEX:
1.- INTRODUCCIÓ ................................................................................................... 6
2.- QUÈ ÉS L’ELECTRÒNICA DIGITAL? ............................................................... 7
2.1.- CONCEPTES PREVIS ................................................................................. 7
2.1.1.- Què és l’electrònica?............................................................................. 7
2.1.2.- Senyals analògics i digitals.................................................................... 7
2.1.3.- Electrònica digital .................................................................................. 8
2.1.4.- L’electrònica digital vers l’electrònica analògica .................................... 8
2.1.5.- Aplicacions de l’electrònica digital a la vida quotidiana ......................... 9
2.2.- ELS SISTEMES DE NUMERACIÓ............................................................. 10
2.3.- ÀLGEBRA DE BOOLE ............................................................................... 11
2.4.- TAULA DE LA VERITAT ............................................................................ 12
2.5.- FORMA CANÒNICA D’UNA FUNCIÓ ........................................................ 13
2.6.- PORTES LÒGIQUES................................................................................. 14
2.7.- MAPA DE KARNAUGH .............................................................................. 18
3.- DISSENY........................................................................................................... 20
3.1.- CONSIDERACIONS PRÈVIES..................................................................... 20
3.2.- DESCRIPCIÓ DEL COMPORTAMENT ........................................................ 20
4.- SIMULACIÓ ...................................................................................................... 24
4.1.- COMPONENTS ............................................................................................ 25
4.2.- DESCRIPCIÓ CIRCUIT ................................................................................ 28
4.3.- CIRCUIT ....................................................................................................... 29
5.- PLACA PROTO BOARD .................................................................................. 30
5.1.- QUÈ ÉS? ...................................................................................................... 30
5.2.- FUNCIONAMENT ......................................................................................... 30
5.3.- OBJECTIUS.................................................................................................. 31
5.4.- CIRCUITS INTEGRATS................................................................................ 31
6.- DISSENY DE LA MAQUETA............................................................................ 34
6.1.- PLÀNOLS ..................................................................................................... 34
6.2.- CONSTRUCCIÓ ........................................................................................... 36
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
5
6.2.1.- Material i eines ....................................................................................... 37
6.3.- PRESSUPOST ............................................................................................. 38
6.4.- ANÀLISI DE RESULTATS ............................................................................ 39
7.- CONCLUSIONS ................................................................................................ 41
8.- BIBLIOGRAFIA................................................................................................. 43
ANNEX ..................................................................................................................... 45
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
6
1.- INTRODUCCIÓ:
L’origen de qualsevol procés tecnològic és satisfer les necessitats humanes que
es presenten al llarg de la història. El concepte d’electrònica digital va aparèixer amb
la finalitat de superar algunes de les dificultats que es presentaven a les indústries.
Aquesta aparició va facilitar molts controls automàtics que han portat al muntatge
d’alguns aparells actuals.
En aquest treball s’exposa una petita introducció al món de l’electrònica digital,
quins són els seus fonaments i principals aplicacions. D’altra banda, es posen en
pràctica els coneixements adquirits, en la construcció d’una maqueta. Es diferencien
dos grans blocs:
En primer lloc, la redacció dels fonaments de l’electrònica digital, coneixements
necessaris per a la seva realització i possibles aplicacions documentades amb
exemples.
En segon lloc, s’ha dut a terme una aplicació d’aquesta tècnica a la tecnologia
digital, realitzant els passos principals en un procés tecnològic: disseny, simulació i
muntatge. Aquestes tres etapes requereixen, cadascuna d’elles, d’eines que és
adient tenir en compte a l’hora de fer la part pràctica del treball.
L’elaboració d’aquest treball ha estat impulsada per l’interès a l’electrònica i pels
objectius marcats al principi del projecte: la utilització dels coneixements adquirits al
llarg del treball per a l’obtenció d’una pràctica final.
Abans d’arribar a la meta proposada, s’han trobat algunes dificultats en el disseny
de possibles circuits electrònics i en el muntatge dels mateixos.
Ha estat de molta utilitat un crèdit variable realitzat en cursos anteriors, però
també s’han presentat dificultats per no tenir la suficient formació acadèmica.
Gràcies a aquest treball de recerca es possible parlar d’una projecció personal
(més clara), en un futur pròxim, pel que fa als estudis universitaris.
La recerca d’informació ha estat principalment de pàgines d’Internet (les quals
han ajudat considerablement), de llibres de text especialitzats i dossiers acadèmics.
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
7
2.- QUÈ ÉS L’ELECTRÒNICA DIGITAL? 2.1.- CONCEPTES PREVIS:
Un sistema electrònic està format per diferents dispositius, components i elements
electrònics relacionats entre ells. La captació d’un senyal d’entrada, el seu
processament i la transmissió del senyal de resposta a la sortida, són les fases
bàsiques que es poden distingir en qualsevol sistema electrònic.
2.1.1.- Què és l’electrònica?
L’electrònica és una part de la física que estudia una de les partícules que formen
la unitat més petita de la matèria. Aquestes partícules s’anomenen electrons.
Gràcies als electrons es pot aconseguir l’electricitat mitjançant diferents processos
de captació de l’energia alliberada en moure’s entre les capes de l’àtom.
2.1.2.- Senyals analògics i digitals:
Es poden trobar dos tipus de senyals elèctrics, segons la seva forma i
característiques:
• SENYALS ANALÒGICS: Conjunt de valors de tipus continu al llarg d’un temps
determinat. Tenen una relació de semblança o proporcionalitat amb la magnitud
amb la qual treballen.
Normalment representen magnituds físiques del procés.
Exemples de senyals analògics són: el so, la temperatura, la pressió, la
velocitat, la intensitat, etc.
FIGURA 1: “Representació gràfica d’un
senyal analògic.”
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
8
• SENYALS DIGITALS: Són tots aquells sistemes elèctrics que, com a senyal,
només tenen la possibilitat d’obtenir valors extrems o dos estats o nivells.
Aquests estan clarament identificats i diferenciats, per tant, no existeix un valor
intermedi. Es passa directament d’una posició a l’altra.
Per exemple: obert o tancat, activat o desactivat, condueix o no condueix, un
interruptor deixa o no passar el corrent elèctric, etc.
FIGURA 2: “Representació gràfica
d’un senyal digital.”
2.1.3.- Electrònica digital:
El present treball es centra en l’estudi de l’electrònica digital.
L’electrònica digital va sorgir perquè gairebé tots els processos industrials i els
controls automàtics que es desenvolupaven amb electricitat, fa uns anys,
necessitaven un control de tot o res, utilitzant la tensió o la manca d’aquesta.
Un sistema digital és el que té unes entrades i unes sortides que poden agafar,
només, un nombre finit de valor discret, és a dir, les magnituds que es poden
mesurar estan definides en intervals del camp dels nombres enters.
Els sistemes digitals són utilitzats, en general, per processar informació.
2.1.4.- L’electrònica digital vers l’electrònica analògica:
En els darrers anys s’estan utilitzant molt més aquests sistemes que no pas els
analògics per les següents raons:
Ø Els sistemes digitals tendeixen a causar menys errors.
Ø Els sistemes digitals poden augmentar la seva precisió, només augmentant el
nombre de variables en la representació d’un valor, mentre que en els sistemes
analògics la precisió depèn de l’exactitud dels components.
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
9
Ø La representació de la informació mitjançant un sistema analògic té sentit si
és informació només numèrica, mentre que en un sistema digital també pot ser
informació no numèrica.
Ø Els projectes desenvolupats es poden descompondre en feines més simples i
aquestes en altres encara més senzilles, si el sistema utilitzat és un sistema
digital.
Ø Els avenços de la tecnologia han permès desenvolupar sistemes digitals molt
complexos a baix cost.
Ø Es poden fabricar en circuits integrats (CI), en canvi, els analògics no ho
admeten.
(Totes aquestes afirmacions estan demostrades, per exemple, en els circuits de
control industrial).
L’únic inconvenient que tenen, aquests circuits digitals, és que a la vida real la
majoria de processos són analògics, però si s’utilitza la tecnologia adequada, es pot
aconseguir passar d’un senyal a l’altre mitjançant convertidors A/D (analògic a
digital) i/o D/A (digital a analògic). Aquesta conversió facilita el tractament de les
magnituds analògiques, és a dir, sintetitza els nivells d’informació.
FIGURA 3: “Procés de conversió analògico-digital o digital-analògic”. (Extret de la
referència bibliogràfica “Tecnologia industrial 2”).
2.1.5.- Aplicacions de l’electrònica digital a la vida quotidiana:
“L’electrònica digital té com a finalitat l’estudi i l’aplicació dels circuits on entren
senyals digitals”.
Podem trobar-la aplicada en sistemes de vídeo, sector industrial, medicina,
telecomunicacions, transport, tecnologia militar, àudio, equips de mesura, automòbil,
exploracions a l’espai, sistemes informàtics, telefonia cel·lular, etc.
SENSOR
A/D Sistema digital D/A ACTUADOR
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
10
És usual, també, anomenar als circuits digitals com circuits lògics, perquè la
simplificació i resolució dels problemes es duu a terme mitjançant operacions
lògiques o binàries. Aquestes són representades per “1” i “0”.
La majoria dels circuits de control industrial (els autòmats, els ordinadors, etc.)
utilitzen uns circuits complexos de transformació del corrent elèctric, donant-li una
direcció determinada, (de commutació). Així que serà necessària l’ajuda d’uns
processos matemàtics, com ara “el sistema de numeració binari”, “l’Àlgebra de
Boole”, “el mapa de Karnaugh”, etc., els quals permetran realitzar el projecte i arribar
a la solució esperada, amb més facilitat.
2.2.- ELS SISTEMES DE NUMERACIÓ:
“Un sistema de numeració és part d’un llenguatge instrumental que fa servir un
conjunt de símbols i regles matemàtiques per representar dades numèriques o
xifres”.
Els principals sistemes de numeració que existeixen són:
Ø SISTEMA DECIMAL: És el sistema que s’utilitza normalment. És de base 10,
ja que són 10 els dígits que es poden representar (0 al 9).
Ø SISTEMA OCTAL: El formen vuit dígits. És de base 8.
Ø SISTEMA HEXADECIMAL: O bé de base 16. Es representa amb els deu
dígits del sistema decimal més les 6 primeres lletres de l’abecedari.
(Aquests dos últims sistemes es poden fer servir per al tractament de la
informació digital).
Ø SISTEMA BINARI: En aquest cas de variable binària, es troben només dos
dígits “0” i “1” que mitjançant combinacions s’obtindrà qualsevol nombre.
El tipus de base s’indicarà amb el nombre corresponent, com a subíndex. Per
exemple: 13410, 100012, 3068…
El sistema binari és la clau de l’electrònica digital, en el qual es basaran tots els
càlculs necessaris. Per aquesta raó s’han de saber utilitzar correctament les eines
per canviar de base. Per treballar amb circuits digitals, les conversions que
interessaran seran les de base decimal a base binària i viceversa.
Ø Per passar de nombre decimal a nombre binari:
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
11
Es divideix el nombre per la base , és a dir, 2, fins que el número sigui superior a
la base. Així s’obtindrà una sèrie de 1 i 0 que combinats entre ells seran el nombre
equivalent al sistema binari.
Exemple:
S’ordenen des de l’últim quocient, progressivament tots els residus, de
manera que el nombre que s’obté és: 10101112
Ø Per passar de nombre binari a nombre decimal:
Cal elevar la base, 2, al número d’ordre dels dígits que representa. A continuació,
es suma terme a terme.
Exemple:
1 0 0 1
1 · 2 3 + 0 · 2 2 + 0 · 2 1 + 1 · 2 0
8 + 0 + 0 + 1 = 9
Per tant, el nombre 10012 és equivalent al nombre 910 del sistema decimal.
2.3.- ÀLGEBRA DE BOOLE
“L’àlgebra de Boole té com a objectiu definir una sèrie de símbols per representar
objectes o fenòmens que donin lloc a expressions matemàtiques més complexes
anomenades funcions. Aquestes funcions, no operen amb relacions quantitatives,
sinó que ho fan amb relacions lògiques.”
Hi ha un conjunt d’operacions en les quals es basa l’àlgebra de Boole per poder
realitzar-ne d’altres de més complexes.
A l’hora de dissenyar un circuit, aquestes operacions tenen una funció equivalent
a la realitat:
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
12
Ø La suma és igual a un circuit en paral·lel.
Ø El producte és anàleg a un circuit en sèrie.
Aquesta taula presenta les principals operacions de les lleis de l’àlgebra de Boole
en la seva forma bàsica i la forma dual, és a dir, el canvi de la suma pel producte i
viceversa:
FIGURA 4: “Principals lleis de Morgan”. (Extret del llibre “Electrotècnia”).
2.4.- TAULA DE LA VERITAT:
La taula de la veritat d’una funció lògica és un quadre en el qual es representa la
sortida de la funció lògica respecte les combinacions dels valors d’entrada.
Exemple:
El nombre de columnes de la taula depèn de la quantitat de variables d’entrada
que té la funció, més l’última columna, on s’indiquen els valors de sortida.
a b f(a,b) 0 0 0
0 1 0 1 0 0
1 1 1
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
13
El nombre de files està lligat al nombre de combinacions possibles entre les
variables d’entrada, que es calculen amb la fórmula o expressió 2n on la base és 2
degut als valors que pot prendre la sortida (1/0) i n’és el nombre de variables.
Exemple:
dccbaf ··· +=
a, b, c, d, són 4 variables d’entrada, per tant, 24 combinacions.
Aquestes combinacions segueixen un ordre lògic començant pel nombre 010, 110,
210, 310... i així progressivament, en sistema binari, 0002, 0012, 0102, 0113..., fins a
arribar al màxim número de combinacions possibles.
2.5.- FORMA CANÒNICA D’UNA FUNCIÓ:
La forma canònica o irreductible d’una funció booleana es troba a partir de la taula
de la veritat d’aquesta. A l’expressió canònica, apareixen totes les variables en la
seva forma directa o inversa, en altres paraules, qualsevol terme d’una equació
haurà de tenir totes les variables de la funció.
Es requeriran totes les combinacions la variable de sortida de les quals sigui 1.
Totes aquestes combinacions són les que formaran la funció.
Hi ha dos tipus d’equacions canòniques: les que segueixen una estructura com a
suma de productes (o anomenades, també miniterms) i les que tenen una estructura
com a producte de sumes, (o bé, maxterms).
Ø Funció lògica en forma de miniterms:
Totes les variables, la combinació de les quals doni valor 1 en la sortida, estaran
multiplicades entre elles (internament) però al mateix temps, els termes canònics
estaran sumats entre ells. Quan es disposa d’aquesta composició de multiplicació
interna dels termes i suma externa, es diu que la funció està escrita en forma de
miniterms.
Cada variable de la combinació el valor de la qual sigui 1, serà escrita en la
mateixa variable directa, en canvi, si el valor és 0, s’escriurà la variable
complementària o negada.
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
14
Exemple:
“Combinacions en què el valor
de sortida és 1”
La funció serà, per tant, cbacbaf ···· += .
Ø Funció lògica en forma de maxterms:
Aquesta forma serà contrària a l’anterior (miniterms). Ara els termes de la
combinació es multiplicaran (internament) i els canònics se sumaran. Aquesta
composició de multiplicació i suma s’anomena maxterms. La seva notació seguirà
aquest procés: si la variable pren el valor 0, serà escrita en la seva forma directa, i si
pren valor 1, en la seva forma complementària.
Exemple:
La funció d’aquesta taula de
veritat és:
))·(( cbacbaf ++++=
2.6.- PORTES LÒGIQUES:
Per poder representar gràficament les diferents operacions lògiques, sense deixar
de banda la taula de la veritat, necessitarem uns símbols convencionals anomenats
portes lògiques.
a b c f(a,b,c) 0 0 0 0
0 0 1 0 0 1 0 0
0 1 1 0
1 0 0 0
1 0 1 0 1 1 0 1
1 1 1 1
a b c f(a,b,c) 0 0 0 0
0 0 1 0 0 1 0 0 0 1 1 0
1 0 0 0
1 0 1 0
1 1 0 1 1 1 1 1
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
15
Podem trobar dos tipus de nomenclatures en:
Ø Les normes ASA (American Standard). Aquesta és la simbologia que està
normalitzada i la coneguda per tothom.
Ø Simbologia DIN, que és una altra simbologia que pràcticament no es fa servir.
Hi ha tres d’aquests símbols gràfics (portes lògiques) que són essencials. Amb la
combinació d’aquestes tres portes (OR, AND i NOT), que estan relacionades
directament amb les operacions bàsiques de l’àlgebra de Boole, obtindrem d’altres
portes.
Cadascuna de les portes lògiques té una taula de la veritat, un símbol, un
equivalent en els circuits reals i un component elèctric que realitza la seva funció.
Funcions lògiques fonamentals:
Ø OR:
La funció lògica OR és la que necessita solament d’un «1» en una de les variables
d’entrada per a què s’obtingui un «1» a la sortida. L’única possibilitat que té, aquesta
porta, perquè el valor de sortida sigui «0» és si totes les variables d’entrada són «0».
Correspon a l’operació bàsica “suma”.
Una de les característiques d’aquesta porta és que pot tenir totes les entrades que
es desitgin.
Ø AND:
L’única opció que té la funció AND per a què en la seva sortida hi aparegui un «1»
és que totes les variables d’entrada siguin, també, «1».
La funció lògica AND equival a l’operació bàsica producte i, pot tenir totes les
entrades que es vulguin fer servir.
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
16
Ø NOT:
La funció lògica NOT és la funció complementària, inverteix l’estat d’una variable
lògica, és a dir, transforma un «1» en «0» i viceversa, «0» en «1».
A diferència de les anteriors, només té una sola variable d’entrada i no pot
adoptar-ne cap més.
Funcions lògiques invertides:
Ø NOR:
Aquesta porta és la complementaria de la porta OR, el seu contrari. Ara l’única
solució possible per a què la sortida sigui «1» és que no hi hagi cap «1» a les
variables d’entrada, és a dir, que totes les entrades siguin falses (0).
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
17
Ø NAND:
La negació de la porta lògica AND és aquesta (NAND). Significa que subministra
un «1» a la sortida si com a mínim un dels senyals d’entrada és «0».
Funcions lògiques exclusives: Ø X-OR:
El seu procediment és el següent: la sortida és certa (1) si només una de les
seves variables d’entrada és «1».
Aquesta funció també pot tenir tantes variables com siguin necessàries.
Ø X-NOR:
Aquesta porta lògica és la complementària o inversa de la porta X-OR. La variable
de sortida serà «1» si hi ha més d’un valor repetits.
Es poden arribar a construir funcions lògiques molt complexes gràcies a les
connexions que es poden fer entre les portes lògiques d’aquest apartat.
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
18
2.7.- MAPA DE KARNAUGH:
El mapa de Karnaugh o sistema gràfic és una manera de simplificació d’una
funció lògica, necessàriament escrita en forma canònica o mitjançant la taula de la
veritat d’una funció.
Consisteix a expressar la funció en forma de suma de productes o productes de
sumes, amb els menors termes possibles.
Aquest mètode de Karnaugh es realitza amb l’ajuda de la representació gràfica de
la taula de la veritat. Depenent de les variables d’entrada hi haurà diferents mapes:
Després d’aquesta representació, aquest mapa s’haurà d’omplir, escrivint el
nombre “1” al quadrat corresponent a la combinació de la variable d’entrada que
sigui certa a la sortida, és a dir, que la sortida tingui valor «1».
El següent pas a seguir és l’agrupació d’aquests «1». Només es poden fer grups
d’un sol 1 o dels nombres que són potència de 2 perquè es tracta d’un sistema binari
i, per tant, hauran de ser 2n quadrícules agrupades. S’haurà de vigilar per tal
d’agafar la major quantitat possible d’uns.
Serà necessari analitzar les variables d’entrada per seguir el procés de
simplificació:
Ø Formarà part de la funció simplificada tota variable que es repeteixi, amb el
mateix valor, a tota la agrupació. Aquesta variable serà negada si el seu valor és
«0», però si és «1» s’escriurà en la seva forma directa.
Ø En canvi, s’observa que la sortida no depèn de les variables que canviïn el
seu valor contínuament dins del grup.
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
19
Exemple:
dcbadcbadcbadcbadcbadcbadcbaf ····················· ++++++=
db·
da·
dc·
La funció simplificada és: dcdadbf ··· ++=
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
20
SENSOR D’ENTRADA
Límit superior
SENSOR DE SORTIDA
Límit inferior
COMPTADOR
DESCODIFICADOR
DISPLAY
Marca 9 Altres casos
Marca 0
LED VERMEL
Bloqueig superior
LED VERD
Bloqueig inferior
3.- DISSENY: 3.1.- CONSIDERACIONS PRÈVIES:
La finalitat de la part pràctica d’aquest treball de recerca és muntar un circuit
electrònic digital mitjançant el qual es puguin dur a terme les operacions bàsiques de
sumar i restar.
Aquest circuit s’aplicarà a un muntatge real equivalent a un pàrquing de cotxes de
nou places.
FIGURA 5: “Esquema del procés”.
3.2.- DESCRIPCIÓ DEL COMPORTAMENT:
Es vol aconseguir l’accionament d’un comptador a partir de dos sensors
(d’entrada i de sortida) per tal d’efectuar les operacions matemàtiques bàsiques com
són la suma i la resta.
• El dispositiu d’entrada serà l’encarregat de donar ordres a la funció suma. És
convenient un límit superior en aquest sensor per tal de bloquejar el circuit en
l’instant que s’arribi al màxim nombre possible. Per tant, es presenta la combinació
d’un “0” a les dues entrades. Interessa, però, una sortida igual a <0>.
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
21
La taula de la veritat que es necessita per dissenyar una porta lògica la funció de
la qual sigui limitar el sensor a la part superior és:
bababaf ··· ++=
Simplificant la funció, que es troba a partir de la taula
de la veritat, amb el mètode de Karnaugh s’obté:
baf +=
La porta que presenta aquesta funció lògica és la OR,
que també pot trobar-se en forma d’altres combinacions
de portes com per exemple:
OR = NOR + NOT
• El dispositiu de sortida té el càrrec de donar ordres a la funció resta. Existeix
un límit inferior en aquest sensor per tal d’evitar problemes a l’hora de restar un
nombre menor a 0. Per aquest motiu el circuit quedarà bloquejat en aquesta xifra.
S’ha de fer el mateix procediment que al limitar la funció suma, ja que es parteix
d’igual condició, per tant, la porta lògica que es necessita en el bloqueig inferior del
circuit, també, serà una porta OR.
• Estrictament lligat al límit inferior del sensor de sortida, es presenta un circuit
lògic. L’objectiu d’aquest circuit és donar el senyal correcte al sensor anterior, és a
dir, avisar de l’existència d’un 0 al display.
Serà essencial la connexió entre aquest circuit lògic i els impulsos que transmet el
comptador al descodificador. Per això, en aquest punt, es jugarà amb quatre
entrades (a, b, c, d) les quals hauran de funcionar només en el cas que totes quatre
marquin un “0”. La taula de veritat corresponent és:
a b f(a,b) 0 0 0
0 1 1 1 0 1 1 1 1
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
22
dcbadcbaf +++== ···
Hi ha una porta lògica que presenta aquesta
condició: NOR ( de 4 entrades).
Per seguir el mateix esquema que en els
altres casos, es pot utilitzar la combinació
d’altres portes de 2 entrades per substituir
aquesta funció ( dcbaf +++= ).
• D’altra banda, l’última condició lògica que presenta el conjunt té la utilitat
d’indicar, mitjançant un visualitzador, l’estat del circuit.
La combinació necessària per accionar el visualitzador és 10012, és a dir, el
nombre 910 (màxim) en sistema decimal. Es seleccionaran com a entrades les
connexions equivalents al nombre 9, (10012).
La taula de la veritat necessària, doncs, és:
baf ·= . Funció de la porta AND, també representada
com a suma de portes NAND + NOT.
a b c d f(a,b,c,d) 0 0 0 0 1
0 0 0 1 0 0 0 1 0 0
0 0 1 1 0
0 1 0 0 0 0 1 0 1 0
0 1 1 0 0
0 1 1 1 0
1 0 0 0 0 1 0 0 1 0
a b f(a,b) 0 0 0
0 1 0 1 0 0 1 1 1
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
23
• Com s’ha anat explicant al llarg de la descripció dels petits circuits lògics que
componen el conjunt, el circuit inclou altres dispositius digitals que permeten la
realització d’accions diferents. Aquests dispositius són: comptador, descodificador,
visualitzadors (leds*, 7-segments display), altres interruptors, etc., la funció dels
quals serà explicada més endavant. Així mateix es necessitarà afegir alguns
dispositius analògics com ara resistències, condensadors, díodes i transistors, per tal
d’aconseguir que el sistema sigui molt més estable.
* LED: Visualitzadors o presentadors, els quals donen informació de l’estat del procés. Poden ser de
diferents color i mides.
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
24
4.- SIMULACIÓ:
El següent pas a seguir en un procés tecnològic és la simulació del circuit
dissenyat.
Hi ha un seguit de programes d’ordinador, especialitzats en l’electrònica digital,
que permeten aquesta simulació sense risc d’espatllar els components reals i deixen
treballar, també, amb una certa comoditat. Exemples d’aquest tipus de programes
són l’Electronic Work Bench i el Logic Works, entre d’altres.
En aquest cas el programa que s’utilitzarà és el Logic Works (LW).
Aquest programa (LW) presenta una sèrie de característiques. Està format per 5
finestres distintes. Cadascuna d’elles realitza una funció diferent que permetrà dur a
terme diverses accions en la construcció i simulació del circuit.
• La part principal anomenada com el mateix programa (Logic Works) és la que
presenta les opcions bàsiques de qualsevol programa d’ordinador, és a dir, guardar,
obrir, tancar, l’ajuda, etc.
• La finestra de dibuix és en la qual es treballa i esquematitzen tots els
components, connexions...
• La finestra Parts inclou tots els components digitals, per tant, és la més
utilitzada juntament amb la finestra de dibuix.
• El sector amb el nom de Palette és el que conté les eines de dibuix. Permet la
realització de cables, petits textos, introducció dels components, augment i
disminució de la visió, etc.
• Per últim, però no menys important, es troba la finestra Timing. Aquesta,
elabora una gràfica del comportament del circuit que s’està simulant, depenent de la
variable de sortida. A fi que funcioni ha d’afegir-se un nom a les entrades i sortides
dels dispositius, ja que sinó, no s’activarà.
A continuació una captura de la pantalla del programa Logic Works, amb totes les
seves finestres descrites anteriorment.
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
25
FIGURA 6: “Captura de pantalla del programa Logic Works”.
4.1.- COMPONENTS:
Tot seguit es presenta una enumeració i petita descripció de tots els components
que s’empraran en el circuit:
Ø BINARY SWITCH:
Se n’utilitzaran quatre, dos dels quals tenen la funció de sensors o interruptors.
Aquests elements són els dispositius d’entrada d’ordres manuals.
Els dos restants són interruptors normals, que posen les entrades, a les quals
estan connectats, del xip 74192 a 0 o a 5 volts.
Aquesta mateixa funció de connectar a 0 i 5V, pot fer-la també
“l’Hexadecimal keyboard wo str”, que serà
utilitzat per qüestions de claredat al disseny.
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
26
Ø BINARY PROBE:
Aquests tres dispositius tenen la funció de visualitzar l’estat del circuit segons les
portes lògiques que els governin.
El primer binary probe senyala el nombre màxim (910), que es pot mostrar en el
display. De forma complementària, el segon binary probe, sempre es manté encès
menys en el cas que l’anterior s’activi.
L’últim, té la funció de límit, és a dir, marcarà un “1” en el
moment que el display estigui en posició 0 o 9 i no pugui tirar
endarrere o endavant, respectivament.
Ø 7-SEGMENTS DISPLAY:
És l’element binari que permet visualitzar números i textos. En aquest cas,
il·lustrarà els nombres del 0 al 9.
Ø XIP 74192:
Aquest xip és el circuit seqüencial encarregat de canviar la situació del procés
segons les ordres que rebi. Per a què es dugui a terme aquest canvi, el circuit
seqüencial requereix un rellotge i per aquest motiu porta incorporades les entrades
per connectar-lo. Transmet les ordres a partir d’impulsos elèctrics.
Les entrades amb les inicials Bor i Car seran utilitzades en el cas de disposar de
dos displays.
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
27
Ø XIP 7447:
És el circuit encarregat de transformar el senyal binari, que li arriba d’un altre
dispositiu, per a obtenir la visualització en nombres decimals al display. Per tant, és
un descodificador de BCD (binari) a set segments. Sense la seva presència, el
funcionament del display no seria correcte.
Ø PORTES OR:
Seran útils dues d’aquestes portes en la realització del circuit. Hi ha un xip
anomenat 7432 que conté quatre d’aquestes portes integrades. Encara que a la
realitat aquest dispositiu serà utilitzat, a la llibreria del LW no es
troba disponible i, per tant, en el disseny s’ha hagut de fer servir
una porta senzilla per poder simular el circuit.
Ø PORTES NOR:
Es planteja la mateixa situació amb el xip 7425. Aquest conté
dues portes NOR de quatre entrades, al seu interior. Com que no
es disposa d’ell al programa d’ordinador LW, s’ha representat
d’aquesta manera:
Ø PORTES AND:
Aquest cop sí que pot substituir-se la funció de la porta AND per un circuit
integrat que s’anomena xip 7408. El mateix dispositiu porta incorporades quatre
portes AND de dues entrades. És possible fer ús de la simbologia senzilla, però s’ha
representat en forma de xip per facilitar, després, el muntatge a partir de l’esquema.
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
28
Amb una bona col·locació i connexió de tots aquests components es pot realitzar
el correcte funcionament del procés al qual es vol arribar.
4.2.- DESCRIPCIÓ CIRCUIT:
Els sensors que a la realitat s’encarreguen d’advertir dels canvis o problemes en
tot el procés a controlar, (és a dir, que hi ha canvis en el sistema) són els elements
anomenats binary switch, al simulador.
Un cop detecten la presència de possibles canvis, autoritzen enviar un senyal en
forma d’impuls, fins al display, passant, abans, per un circuit seqüencial i pel
descodificador BCD (binari).
El circuit seqüencial* és un comptador 74192 gràcies al qual es poden sumar i
restar els impulsos que es proporcionen. Aquests impulsos elèctrics s’han de
transformar en impulsos binaris per poder utilitzar correctament el display de set
segments. D’aquesta acció se n’encarrega el descodificador BCD 7447 (binari).
Aquest activa els segments corresponents al nombre que es vol aconseguir i
d’aquesta manera es visualitza al display.
Aquest mateix circuit presenta dues característiques:
* Circuit seqüencial: depèn del temps i d’estats anteriors que poden estar relacionats. En canvi,
existeix un altre tipus de circuit anomenat combinacional que no depèn de cap estat i, per tant, és
més senzill d’utilitzar i muntar.
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
29
• Al sensor d’entrada i sortida hi ha uns circuits lògics que funcionen com a límit
en el moment que el display mostra un 0 o un 9. Això permet bloquejar el procés i no
es poden descomptar o comptar més o menys nombres del compte.
• Hi ha dos binary probe que marquen l’estat del procés. El primer es mantindrà
encès (posició 1) a tots els nombres menys al 910, que és en l’única oportunitat que
s’encendrà el segon binary probe.
El comptador necessita estar connectat en totes les seves entrades a 0V. Per
aquesta raó s’utilitza l’hexadecimal keyboard wo str i dos binary switch com a funció
d’interruptors a 0V.
4.3.- CIRCUIT:
El circuit descrit és il·lustrat amb detall a l’esquema següent. Consta de tots els
components explicats i de les connexions adients entre si.
FIGURA 7: “Circuit dissenyat”.
Respecte aquest circuit, apareixen dues expressions com són av i re que són
utilitzades per eliminar cables (que a la realitat existiran) que puguin complicar
l’entesa del disseny.
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
30
5.- PLACA PROTO BOARD: 5.1.- QUÈ ÉS?
Una placa proto board és l’eina que permet provar el funcionament dels circuits
digitals a la realitat abans de fer el muntatge final. Aquesta placa serà, també,
l’utilitzada per a la realització del muntatge definitiu.
IMATGE 1: “Placa proto board”. N. Santos.
5.2.- FUNCIONAMENT:
Aquesta placa està dividida en sis seccions. Aquestes divisions estan clarament
diferenciades per una separació entre forat i forat.
Les dues columnes centrals es comporten de la següent manera: les connexions
estan realitzades per files, cadascuna de les quals en té 5.
D’altra banda, els extrems estan formats per quatre columnes, ja que a la meitat
de la placa es presenta la divisió. No obstant això, aquestes columnes presenten
una simetria respecte a l’eix.
Ara els forats de cada columna estan connectats en tota la seva longitud.
La connexió entre les dues files superiors i entre les dues inferiors es realitzarà
mitjançant un cable a la meitat de la placa, com es pot observar a la figura. L’objectiu
d’aquesta unió és proveir d’alimentació elèctrica a tota la placa.
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
31
FIGURA 8: “Parts d’una placa proto board”.
Després de fer la comprovació a la placa proto board es podrà decidir si el
comportament del circuit és l’esperat i, per tant, és aconsellable la seva utilització.
5.3.- OBJECTIUS:
• Conèixer totes les possibilitats dels circuits integrats (xips) que han d’utilitzar-
se.
• Estudiar i elaborar correctament les connexions del circuit.
• Muntar el circuit a la placa proto board.
• Comprovar el correcte funcionament.
5.4.- CIRCUITS INTEGRATS:
Abans de realitzar les connexions amb els components reals és adient conèixer
l’equivalència de cadascun dels connectors o pins que aquests circuits integrats
presenten per tal de no cometre errors que siguin complexes de detectar.
El llistat dels circuits que es faran servir és:
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
32
Ø 1 comptador 74192.
Ø 1 descodificador 7447.
Ø 1 xip de portes NOR (de quatre entrades) 7425.
Ø 1 xip de portes OR 7432.
Ø 1 xip de portes AND 7408.
A part d’aquests dispositius, seran necessaris d’altres components com:
Ø 2 finals de cursa o sensors infraroigs (IR). (F 1; F 2).
Ø 2 microrruptors ( de 4 i 5 pins). (A, B, C, D, E, F, G, H, I).
Ø 1 display d’ànode comú.
Ø 1 led vermell. (L1).
Ø 1 led verd. (L2).
A continuació es mostren la correspondència, la numeració real dels seus
connectors i les característiques més importants:
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
33
Tots els dispositius han d’estar alimentats a 5V i 0V. Els pins que corresponen a
l’alimentació a 5V són els anomenats Vcc, d’altra banda, els encarregats de
connectar-se a 0V són els Gnd.
Pel que fa als xips 7432 i 7408 les lletres A i B corresponen a les entrades d’una
porta i la lletra Y, a la sortida.
El xip 7425 segueix el mateix esquema, però amb la diferència que aquest té
quatre entrades (A, B, C i D) i el pin Y serà la sortida.
Respecte al descodificador 7447, els connectors amb el nom de OA a OG són les
sortides que es connecten al display i els connectors A, B, C i D són les entrades
que aniran connectades al comptador 74192.
El comptador 74192 presenta diferents abreviatures:
• Load: Serveix per carregar un valor inicial.
• Clr (clear): Serveix per reiniciar el circuit.
Els connectors de qualsevol dispositiu que presenten una rodona a la sortida
signifiquen que són actius per baix nivell (amb un 0). En canvi, els restants són
actius a alt nivell (amb un 1).
Per últim, el display també ha d’anar connectat a 5V al pin Vcc i a 0v al pin que
es diu ànode comú. Els connectors indicats amb una X no existeixen, són un forat.
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
34
6.- DISSENY DE LA MAQUETA:
Una maqueta és una reproducció, a escala reduïda, de qualsevol projecte, feta
amb materials fàcils de treballar, com el cartró, la fusta, etc. La seva funció és donar
una imatge més real d’allò que ha estat treballat amb anterioritat.
En aquest cas concret, la maqueta és una estructura que consta d’una superfície
de fusta que representarà el terra; dos espais oberts que faran de portes i que
permetran l’entrada i sortida dels cotxes; les parets, que cobriran al pàrquing, i per
últim, una caixa transparent, que deixarà visualitzar el circuit digital que hi haurà al
seu interior. Aquesta caixa ha d’estar col·locada de manera que arribin els cables
que connectaran als finals de cursa o sensors d’infraroig a la rampa d’entrada i
sortida del pàrquing. Els dos visualitzadors, com són el display i el led, també hauran
de col·locar-se de manera visible.
6.1.- PLÀNOLS:
• En el moment de dibuixar els plànols d’una maqueta és recomanable, però no
necessari, un dibuix a mà alçada per a plantejar la situació de la maqueta, Aquest
dibuix s’anomena esbós.
• D’altra banda, s’ha dibuixat un croquis* gràcies al qual s’han pogut realitzar
els plànols posteriors. Aquests plànols s’han fet a escala utilitzant les eines de
dibuix necessàries.
FIGURA 9: “Croquis en alçat”.
* CROQUIS: Dibuix a mà alçada, seguint unes normes, per plantejar la situació d’una maqueta o
projecte.
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
35
FIGURA 10: “Croquis en planta”.
A continuació es mostren les tres vistes o projeccions de tota l’estructura, és a
dir, l’alçat, la planta i el perfil. Aquests plànols estan expressats en cm.
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
36
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
37
6.2.- CONSTRUCCIÓ:
La construcció de tot el projecte, en una maqueta, requereix la utilització de
diferents materials i eines per donar-los la forma desitjada.
6.2.1.- Material i eines:
A la taula següent són esmentats tots els materials emprats que s’han fet servir
per a la construcció del pàrquing.
MATERIAL
Fusta (dm, fullola,
conglomerat,...)
Cargols i femelles
Cable elèctric
Cola de fuster
Pintura
Caixa de bombons de
metacrilat
Estany
Les eines s’han utilitzat per fer els dibuixos adients, pintar, soldar i retocar la
maqueta. Aquestes eines són molt comunes i de fàcil utilització.
EINES
Regle i llapis
Serra d’arquet + fulls de
serra (manual)
Tornavís
Pinzells i/o brotxes
Trepant de sobretaula o
de mà + broques
Soldador d’estany
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
38
L’elecció del material i eines utilitzats ha estat per diferents factors com són el
preu, disponibilitat, comoditat per treballar, millors acabats, etc.
6.3.- PRESSUPOST:
En aquest apartat es mostra el preu de cada component i material que ha estat
utilitzat en el circuit electrònic i en la maqueta:
QUANTITAT DESCRIPCIÓ PREU UNITARI SUMA PARCIAL
1 100g de rotllo d'estany de 1 mm 1,9656 € 1,9656 €
1 Led vermell de 5 mm de diàmetre 0,0948 € 0,0948 €
1 Led verd de 5 mm de diàmetre 0,1156 € 0,1156 €
1 74LS02 porta NOR 0,5210 € 0,5210 €
1 74LS32 porta OR 0,5210 € 0,5210 €
1 74LS08 porta AND 0,5210 € 0,5210 €
1 74LS25 porta NOR de quatre entrades 0,6875 € 0,6875 €
1 ..74LS192 comptador decimal 1,3407 € 1,3407 €
1 Descodificador binar-decimal 74LS47 2,5627 € 2,5627 €
1 Display d'ànode comú LA3051-16 1,1854 € 1,1854 €
2 Final de cursa 2,5851 € 5,1702 €
4 Condensador 1 pF 0,6841 € 2,7364 €
1 Condensador 133 µF 0,3541 € 0,3541 €
1 Condensador 1100 nF 0,6871 € 0,6871 €
4 Transistors BC338 0,5412 € 2,1648 €
7 Resistència 470 Ω 1/4W 0,3694 € 2,5858 €
1 Resistència 270 Ω 1/4W 0,3694 € 0,3694 €
4 Resistència 22k Ω 1/4W 0,3694 € 1,4776 €
1 Resistència 1k Ω 1/4W 0,3694 € 0,3694 €
4 Resistència 180 Ω 1/4W 0,3694 € 1,4776 €
1 Potenciòmetre 22k 2,8470 € 2,8470 €
1 Díode 1N4007 1,0980 € 1,0980 €
2 Pinces de cocodril vermelles 1,3200 € 2,6400 €
2 Pinces de cocodril negres 1,3200 € 2,6400 €
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
39
1 Timer 555 2,5401 € 2,5401 €
1 Microrruptor 05 PIN 1,0816 € 1,0816 €
1 100 m de bobina de cable de 0,28 mm 8,5500 € 8,5500 €
2 Placa proto board 3,2140 € 6,4280 €
SUMA TOTAL 54,73 €
IVA (16%) 63,49 €
6.4.- ANÀLISI DE RESULTATS:
El primer disseny que es va fer del circuit consistia a sumar i restar els nombres
del 0 al 9, sense detenir el circuit al arribar a aquests valors. També hi havia un led
vermell que indicava el nombre màxim, és a dir, el 9, per així avisar que el pàrquing
era ple.
Aquest primer circuit va ser modificat per un altre de més complex, ja que si es
cometia algun error en accionar els sensors, el display es podia descomptar. Per
exemple: si el display marcava un 9 i es tornava a accionar el sensor suma, aquest
passava a marcar un 0, quan continuava sense haver-hi places buides al pàrquing.
Aquest problema es va veure solucionat amb el disseny del segon circuit. En
aquest, es van afegir unes portes lògiques que fessin la funció de limitar els dos
extrems. Gràcies a aquesta funció es va arribar a la primera conclusió: amb la
combinació de dues portes, la NAND i la NOT, es pot aconseguir la funció equivalent
a totes les altres portes. Això va presentar diverses opcions per escollir a l’hora del
muntatge.
En el muntatge s’havia d’aconseguir simplificar les funcions lògiques al màxim,
per tal d’estalviar lloc i circuits integrats. Es varen fer els càlculs adients per poder
utilitzar, només, aquestes dues portes, però al final es va presentar una dificultat:
sortia més a compte la utilització d’altres portes, ja que amb un sol xip de cadascuna
de les portes anteriors (NAND I NOT) no n’hi havia prou.
Amb la simulació de l’últim circuit es passà a l’etapa d’un aparell anomenat
entrenador digital, el funcionament del qual és observar el correcte o incorrecte
funcionament del circuit, ja amb components físics. Aquest entrenador va presentar
un problema pel que fa al nombre de components així com pel que respecta al
nombre de connectors dels sòcols, ja que era inferior al necessari (el 74192 té 16
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
40
pins, mentre que els sòcols de l’entrenador només 14). Això és degut a una
modificació de les tecnologies de fabricació dels xips en els últims anys.
Es va buscar una alternativa, la placa proto board. En aquesta placa es va provar
cadascun dels dispositius i petits circuits que componien el circuit real. Aquí també
van sorgir algunes dificultats, ja que els dispositius són molt petits i hi ha moltes
connexions entre si. Es va arribar al punt de plantejar-se un problema en el disseny,
però al final es va aconseguir l’objectiu a la placa, amb el circuit que ja havia estat
comprovat anteriorment.
La part més complicada, (circuit electrònic) ja s’havia dut a terme, per tant, només
faltava la carcassa per donar una forma real al projecte.
Es muntà l’estructura, es va soldar el circuit electrònic a la mateixa i va
comprovar-se’n el funcionament.
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
41
7.- CONCLUSIONS:
Les tres etapes del procés tecnològic en què es fonamenta el present treball de
recerca (disseny, simulació i muntatge) s’han d’afrontar una vegada l’objectiu final
està ben definit.
Abans d’elegir els dispositius adients per al projecte, s’ha de reflexionar sobre el
comportament que es vol obtenir per així realitzar els càlculs necessaris sense
deixar-se cap pas, ja que la manca d’un d’ells, pot provocar un error en el circuit o
una mala elecció dels components físics a utilitzar.
El primer pas a seguir en el disseny del circuit és la definició de l’objectiu a
aconseguir. Seguidament ha de realitzar-se la taula de veritat amb l’ajuda de la qual
s’obtindrà la funció desitjada en la seva forma canònica. Per finalitzar, es simplificarà
aquesta funció mitjançant el mètode de Karnaugh i s’elegiran les portes lògiques que
es faran servir.
Per aconseguir el correcte funcionament d’un circuit electrònic digital no són
suficients les portes lògiques. Per tal que aquestes realitzin qualsevol acció són
necessaris, com a mínim, dispositius que permetin visualitzar tot allò que passa en el
procés.
A l’hora de simular el circuit dissenyat no es necessiten altres components com per
exemple resistències, condensadors o transistors, per tant, es presenta una dificultat
considerable a l’hora de passar del simulador a la realitat.
Existeixen diverses alternatives en el moment de decidir la base en la qual es
treballarà. Cadascuna de les opcions presenta unes característiques. Una possibilitat
és muntar el circuit damunt una placa proto board. Aquesta és molt còmoda per
treballar i se’n poden afegir d’altres d’iguals (fent les connexions adients), que
permetran millorar l’espai de treball. En canvi, de vegades pot jugar males passades
per culpa de la seva imprecisió o inestabilitat.
D’altra banda, existeix la possibilitat de muntar una placa que es diu circuit imprès
el procés de fabricació del qual comença a partir d’una placa verge de coure. En
aquesta placa es traspassa el layout* del circuit. Per a això es necessita paper de
revelat o una transparència. Aquí es dibuixaran totes les connexions, components,
etc., amb retolador permanent i es calcarà amb una planxa. Seguidament es
* LAYOUT: Capa en la qual surten tots els punts i connexions entre cadascun dels component.
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
42
repassarà tres o quatre vegades. Més tard, s’introduirà en un recipient de plàstic o
cristall (resistent als àcids) amb una combinació de salfumant i aigua oxigenada, a
parts iguals, fins que es produeixi una reacció sobre el coure, eliminant el mateix de
tots els indrets menys als llocs on hi ha retolador. A continuació s’esborrarà el
retolador amb acetona i ja es podrà començar el procés de muntatge dels pins,
sòcols, etc.
La inestabilitat comentada anteriorment, es presenta fonamentalment als polsadors
que proporcionen senyals no gaire clars i a les connexions dels cables, ja que poden
trencar-se fàcilment. A conseqüència d’això es veu afectat tot el circuit. Per
solucionar aquest problema s’hauria de dissenyar un circuit molt més complex que
dificultaria tot el procés. Una altra solució possible seria dissenyar un circuit més
simple que no el que es presenta. Això facilitaria la posició dels components i potser
reduiria la seva imprecisió.
A l’hora d’escollir cada component i material per utilitzar, ha de tenir-se en compte
del pressupost del què es disposa. Els dispositius no suposen un preu gaire elevat,
però tot i així, és convenient fer un llistat que indiqui la descripció de tota la compra.
Els coneixements apresos a l’aula de tecnologia en els cursos anteriors (ESO) han
estat de molta utilitat a la part mecànica del projecte, és a dir, la construcció de la
maqueta.
Per acabar és convenient afegir que no s’han pogut plantejar noves hipòtesis, ja
que s’ha necessitat un temps considerable per acabar d’entendre com funcionava
cada xip i com dissenyar el circuit final i portar el mateix a la pràctica.
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
43
8.- BIBLIOGRAFIA:
ALIANA I NICOLAU, Robert. Manual de pràctiques d’electrònica. Barcelona:
Generalitat de Catalunya. Quaderns experimentals - 1, març 1992.
BENCINI, Mauro; DOÑATE, Ignacio; ARTAL; Tomás. Electrònica Digital. Circuits
Combinacionals. Barcelona: Edebé, 1994.
CAÑIGUERAL I BARNÉS, Josep; REIXACH I OLIVÉ, Joan. Electrònica Bàsica i
electrònica de potència. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Quaderns
experimentals – 4, octubre 1991.
CAPELL, Celestí. Electrònica viva. [en línia]. <http://www.xtec.es/~ccapell/>
[consulta: 08.10.2004].
CARACTERÍSTIQUES DE XIPS. [en línia].
< http://www.alldatasheet.net/datasheet/74-1.html> [consulta: 17.01.2005].
GUASCH, Miquel; BORREGO, Marina; JORDAN, Jordi. Electrotècnia. Aravaca
(Madrid): Ed. Mc Graw Hill, 2003.
JOSEPH, Joan; GARRAVÉ, Jaume; GARÓFANO, Francesc; HOYOS, Roger.
Tecnologia industrial 2. Aravaca (Madrid): Ed. Mc Graw Hill, 2004.
MILLÁN ESTELLER, Juan Manuel. Electrònica digital. [en línia].
<http://www.xtec.es/aulanet/ud/cf/electronica/index.htm> [consulta:
19.10.2004].
QUÈ ÉS L’ELECTRÒNICA? [en línia]. <http://webdiee.cem.itesm.mx/web/
servicios/archivo/tutoriales/protoboard/sld010.htm> [consulta: 11.10.2004].
TEORIA KARNAUGH. [en línia]. <http://www.dma.fi.upm.es/java/
matematicadiscreta/karnaugh/cabecera2.htm> [consulta: 19.10.2004].
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
44
WOLF, Gerhard. Electrónica digital. Barcelona: Marcombo boixareu editores, 1983.
ELECTRÒNICA DIGITAL Noelia Santos Díaz
45
ANNEX: