SALUTALBARRISALUT AL BARRI ÉS UNA PUBLICACIÓ EDITADA PEL CONSORCI SANITARI INTEGRALLA REVISTA DEL VOSTRE CENTRE DE SALUT

etapa 1 | número 6 | octubre 2005

PREVENIRLA GRIPLA VACUNA DEL TÈTANUS

DRETS I DEURES DELS USUARIS

SALUTALBARRI

El procés gripal es caracteritza per presentar-se bruscament. El pacient que la pateix experi-menta febre alta, dolor muscular, tos seca, mal de coll i sensació de fred. Altres símptomes són cansament, que pot durar fins i tot uns 15 dies, i malestar general.

Tots aquests símptomes no milloren amb cap tractament antibiòtic, ja que aquest medicament actua sobre els bacteris, no sobre els virus, que en aquest cas són l’origen de la infecció. En canvi, el pacient pot millorar amb tractament simptomàtic, que inclou l’administració de pa-racetamol, d’antitussígens, de vitamina C, etc.

PrevenirHi ha una sèrie de mesures a tenir en compte per prevenir el risc de contraure una grip. En general, això s’aconsegueix evitant el contacte amb persones malaltes, evitant romandre en espais tancats o on es formen grans aglome-racions de gent. També és important extremar la higiene, mantenir una dieta variada i rica en vitamina C i portar una vida sana.

Tot i posar en pràctica les precaucions ante-riors, cal saber que l’única prevenció eficaç contra la grip és l’administració de la vacuna.

La vacunaLa vacuna és eficaç contra la grip però no con-tra el refredat. És important conèixer que el fet

de vacunar-se no pot produir mai la malaltia. La vacuna s’ha d’administrar cada any, entre els mesos d’octubre i novembre. Cal vacunar-se en aquestes dates i no esperar més endavant quan es presenten els primers casos de grip o les epidèmies. El vostre centre de salut és el lloc on heu d’adreçar-vos perquè el personal sanitari us la pugui administrar. És important que porteu el carnet de vacunes amb vosaltres per fer un bon control.

Prevenir la grip és el motiu principal de l’administració de la vacuna, però, a més, és important vacunar-se per prevenir complica-cions que es poden presentar associades al procés gripal: bronquitis aguda, pneumònia, si-nusitis aguda, otitis mitja aguda, empitjorament d’altres malalties respiratòries que podeu patir, empitjorament de la diabetis o de la insuficièn-cia cardíaca. Qui ha de vacunar-se?Principalment s’han de vacunar les persones amb risc alt de patir complicacions, com són les persones que pateixen malalties cròniques, les embarassades (en el segon i tercer trimes-tre), les persones immunodeprimides, tots els que tenen més de 59 anys i les persones que estan en contacte amb aquests grups de risc. Si pertanyeu a qualsevol d’aquests col·lectius, cal que us adreceu cada any al vostre centre de salut perquè us vacunin.

Butlletí Informatiu de les Àrees Bàsiques del Consorci Sanitari Integral

DIRECTOR: JOSÉ LUÍS IBÁÑEZ | COORDINACIÓ PE-RIODÍSTICA: DEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ DEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL | CONSELL DE RE-DACCIÓ: MIGUEL A. AGUILAR, SANDRA AGUILAR, ROSA ALBERNI, SILVIA DUEÑAS, FERRAN FLOR, JOSÉ LUIS IBÁÑEZ, CARME LLORENS, ANNA MILLÀ, ELVIRA QUINTERO, TERESA ROIGÉ, RUT SALVÀ, SAN-DRA VILLARES | HAN COL·LABORAT EN AQUEST

NÚMERO: MARTA PAYTUBI, CLARA RIERA, VIRGI-NIA MARTÍNEZ, PILAR CASTELLÓ, MERCÈ VILALTA, RAQUEL ALONSO, M. ÀNGELS MARTÍNEZ, SÍLVIA SIMÓ. | ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC: CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT | DISSENY i MAQUETACIÓ: B2BACG AGÈNCIA DE COMUNICACIÓ GRÀFICA | IMPRESSIÓ: OFFSET COLOR.

SALUT AL BARRI és una publicació gratuïta promoguda pels centres d’atenció primària del Consorci Sanitari Integral, amb l’objectiu de promoure els hàbits saludables de la població.

Qualsevol suggeriment o comentari el podeu expressar per telèfon al 93 507 25 89 o per correu electrònic a la següent adreça: salutalbarri@sanitatintegral.org

MARTA PAYTUBI INFERMERA. ABS SAGRADA FAMÍLIA

CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIADEL CONSORCI

LA GRIP ÉS UNA INFECCIÓ DE LES VIES RESPIRATÒRIES CAUSADA PER UN VIRUS QUE ES TRANSMET PER L’AIRE. SOL APARÈIXER TOTS ELS ANYS A PARTIR DE LA SEGONA QUINZENA DE DESEMBRE.

prevenir la grip

El restrenyiment no és una malaltia sinó un símptoma caracteritzat per una disminució de la freqüència de les deposicions (inferior a tres a la setmana) o també pel fet que les deposicions siguin massa dures, per haver de fer massa esforç o per tenir la sensació d’evacuació incompleta.

És important conèixer que no és necessa-ri defecar com a mínim un cop al dia per considerar que es té un bon estat de sa-lut. El restrenyiment pot anar associat a molèsties a la panxa, gasos, hemorroides, fissures anals, etc. És un problema molt freqüent, especialment en dones i perso-nes grans i també una causa molt freqüent d’automedicació.

Les situacions que afavoreixen el res-trenyiment són la inactivitat física, les die-tes baixes en fibra o en calories, l’estrès, l’ansietat, la presa d’alguns medicaments, l’embaràs, etc.

RecomanacionsSi se segueixen correctament les següents recomanacions, poques vegades caldrà prendre medicaments per solucionar-ho (laxants o purgants):

- Beure diàriament almenys dos litres de lí-quid (aigua, brous vegetals, sucs de fruita, infusions, etc.).

- Fer exercici físic regularment (caminar, nedar, ballar, anar en bicicleta, etc.).

- Menjar més fibra: verdura, amanides (pas-tanaga, api, enciam...), llegums, fruita amb pell (prunes, cireres, raïm...), fruita sense

pell (taronges, figues), fruita seca, cereals integrals (pa, civada, arròs...). Les prunes i el kiwi són la millor fruita laxant. Afegir una mica de segó de blat al menjar augmenta el contingut en fibra i regula el ritme intesti-nal, però cal introduir-lo de manera gradual per tal que no provoqui distensió abdomi-nal o flatulència. Convé beure molt líquid amb el segó. L’efecte terapèutic de la fibra pot trigar diversos dies a aparèixer (fins i tot un mes).

- Prendre iogurt cada dia (regula el ritme intestinal).

- Intentar anar al vàter sempre a la ma-teixa hora, prenent-se un temps raonable: de 15 a 20 minuts, i adoptant una postu-ra adequada (cal evitar els vàters massa alts). Sol ser més fàcil defecar després de l’esmorzar. Si vostè té hemorroides no esti-gui molt de temps assegut al vàter.

- No reprimir el desig de defecar. És impor-tant anar al vàter al mateix moment que ho necessiti, si és possible.

- Evitar les situacions que afavoreixen el restrenyiment (l’estrès, la inactivitat física, o la presa d’alguns medicaments).

- Els supositoris de glicerina poden ajudar com a inductors de la deposició.

Cal consultar el metge si en un mes no es millora amb les mesures anteriors i, sobre-tot, abans de prendre laxants o purgants. Alguns laxants poden produir inflamació greu del budell i poden produir habituació.

EL RITME DE VIDA, ELS DESEQUILIBRIS ALIMENTARIS I ALTRES FACTORS PROVOQUEN AMB FREQÜÈNCIA L’APARICIÓ DEL RESTRENYIMENT. SEGUIR UNES PAUTES SENZILLES POT PREVENIR EL PROBLEMA.

DRA. CLARA RIERAMETGE DE FAMÍLIA. ABS LA TORRASSA

ABS COLLBLANC I ABS LA TORRASSA

com evitar-loRESTRENYIMENT

prevenir la grip

infecciones respiratorias

Los gérmenes que afectan con más frecuencia a las vías respiratorias y, por tanto, son los causan-tes de estas infecciones son principalmente los virus, seguidos de las bacterias.

Hay que tener en cuenta que un mismo tipo de virus puede producir más de un tipo de enferme-dad respiratoria y que una misma persona puede presentar manifestaciones de varios tipos de en-fermedad.

Resfriado comúnLa causa principal del resfriado común son los virus. El resfriado aparece con más frecuencia a comienzos de otoño y en invierno y el contagio se produce por secreciones infectadas, es decir, por las gotitas respiratorias que eliminamos al ha-blar o toser. Los síntomas que produce son dolor de garganta (que suele ser la primera molestia), estornudos, congestión y goteo nasal y tos. La fiebre puede ser poco frecuente o elevada según el tipo de virus. Si no hay complicaciones, el trata-miento que se administra en estos casos incluye antitérmicos (para controlar la fiebre) y descon-gestionantes nasales, .

El resfriado puede agravar la situación de pacien-tes asmáticos y con bronquitis crónica y llegar a producir rinosinusitis y en raras ocasiones neu-monías, especialmente en niños y ancianos.

RinosinusitisLa rinosinusitis aguda es una inflamación de los senos paranasales y las fosas nasales. Su causa suele ser bacteriana y habitualmente con antela-ción el paciente ha sufrido un infección respirato-ria alta de origen viral. Los síntomas de rinosinusi-tis suelen ser dolor o pesadez facial, obstrucción nasal, secreción nasal espesa, perdida de olfato y

en ocasiones fiebre. El tratamiento de esta infec-ción se realiza con antibióticos.

FaringoamigdalitisLa faringoamigdalitis es debida a un virus en un la mitad de los casos. Suele presentarse con fiebre y dolor de garganta agudo e intenso. Si aparece tos, estornudos, diarreas y/o aftas orales, gene-ralmente la infección es de origen viral.

NeumoníaLa neumonía es debida en la mayoría de casos a bacterias. El paciente que la padece experimen-ta fiebre alta, escalofríos, tos con expectoración purulenta y dolor en un costado. El seguimiento de los pacientes poco graves puede hacerse en el propio ambulatorio y el tratamiento puede tener lugar en casa. En estos casos se administra un antibiótico durante 10-21 días en función del ger-men causante.

Uso correctoEspaña sigue siendo uno de los países desarro-llados con mayor consumo de antibióticos por habitante. El 88% de la población española toma antibióticos al menos una vez al año y más del 50% de los pacientes que acuden a consulta con una infección respiratoria son tratados con anti-bióticos, cuando los gérmenes que más frecuen-temente producen infecciones respiratorias son los virus. Por este motivo, España es uno de los países con mas resistencia a la penicilina.

Ante una infección respiratoria no se debe iniciar nunca un tratamiento antibiótico sin antes consul-tar con el médico de familia. Si se decide iniciar la automedicación, esta debe ser con antitérmicos y/o analgésicos (paracetamol, ácido acetilsalicíli-co, etc.).

EL 15% DE LAS VISITAS REALIZADAS A LA CONSULTA DEL MÉDICO DE CABECERA SON DEBIDAS A INFECCIONES RESPIRATORIAS, POR TANTO, SON ENFERMEDADES MUY FRECUENTES.

PILAR CASTELLÓENFERMERA. ABS COLLBLANC

DRA. VIRGINIA MARTÍNEZMÉDICO DE FAMILIA.

ABS LA TORRASSA

ABS COLLBLANC IABS LA TORRASSA

La obesidad es un acumulo excesivo de grasa corporal que se manifiesta por un aumento de peso. Esto ocurre cuando comemos más de lo que nuestro cuerpo necesita.

Actualmente, la obesidad es un problema que afecta ya a un 12% de los niños en España.

Los niños con obesidad tienen mayor riesgo de padecer enfermedades a una edad temprana como, por ejemplo, hi-pertensión arterial, colesterol elevado, diabetes, dolores y deformidades en los huesos o articulaciones y problemas psi-cológicos generados por el sentimiento de rechazo social. Se ha comprobado que existe una gran probabilidad de que un niño obeso acabe convirtiéndose en un adulto obeso con grandes dificultades para perder peso.

CausasEntre las principales causas de la obe-sidad infantil se sitúan la alimentación inadecuada, la distribución errónea de las comidas y la vida sedentaria. La alimentación se convierte en inade-cuada cuando se incluye:

- Un consumo excesivo de grasas, en forma de embutidos, carnes preparadas (salchichas, hamburguesas, etc.), bolle-ría y otros productos.

- Exceso de azúcares, en forma de ca-ramelos, helados, bebidas azucaradas

(zumos, refrescos como colas, batidos, etc.).

- Muy pocas frutas, verduras, legumbres, pescados o lácteos.

En cuanto a la distribución errónea de las comidas, hay que señalar que muchos ni-ños no desayunan por la mañana, se sal-tan algunas comidas o “pican” a desho-ras. Este comportamiento se debe evitar y el niño debe hacer todas las comidas necesarias dentro de su horario habitual.

Por otro lado, muchos niños suelen pasar mucho tiempo en casa viendo la televi-sión o jugando con videojuegos y hacen muy poco ejercicio físico. La vida seden-taria contribuye a aumentar el peso del niño y le priva de mantener una actividad beneficiosa para el organismo.

Es muy importante evitar todos estos malos hábitos para prevenir la obesidad infantil. Los padres son el referente más importante del niño y sus principales educadores. Por esta razón deben dar ejemplo de buenos hábitos a sus hijos e introducirlos en las buenas prácticas desde pequeños. Deben incitarlos a tener curiosidad por probar todo tipo de alimentos, ofrecerles una dieta muy variada, establecer unos horarios de inges-ta de alimentos, ayudarlos a mantener una actividad física para crecer con salud...

Si el niño presenta ya obesidad es acon-sejable que los padres consulten con el equipo de pediatría de su centro de salud. Allí les podrán informar con más detalle de cómo afrontarla.

DURANTE LA INFANCIA EL NIÑO DEBE ALIMENTARSE DE FORMA ADECUADA PARA EVITAR LOS PROBLEMAS DERIVADOS DE LA OBESIDAD EN EL FUTURO.

PILAR CASTELLÓENFERMERA. ABS COLLBLANC

ABS COLLBLANC I ABS LA TORRASSA

obesidad infantil

el tètanusEL TÈTANUS ÉS UNA MALALTIA INFECCIOSA PRODUÏDA PER UN BACTERI (CLOSTRIDIUM TETANI). AQUEST BACTERI POT ESTAR EN QUALSEVOL LLOC, TOT I QUE GENERALMENT ES TROBA A TERRA. EN CAS DE ENTRAR EN CONTACTE AMB UNA FERIDA POT CAUSAR UNA INFECCIÓ GREU.

MERCÈ VILALTAINFERMERA. ABS COLLBLANC

CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIADEL CONSORCI

La infecció per tètanus pot arribar a oca-sionar la mort, si la persona no està va-cunada. Això es produeix perquè el bac-teri produeix una toxina que interfereix amb el nervis que controlen els músculs. Els símptomes de la infecció inclouen ri-gidesa dels músculs de la mandíbula i d’altres, i pot arribar a donar lloc a con-vulsions i incapacitat per respirar.

ContagiLa forma més freqüent de contagiar-se és mitjançant lesions a la pell (ferides, esgarrapades, cremades, mossegades, punxades per claus, punxades per es-

pines de flors o altres tipus de ferida). Per tant, no s’ha de caure en l’error de pensar que podem contraure la malaltia només quan ens punxem amb un ferro rovellat o ens fem ferides brutes. Qual-sevol lesió és potencialment perillosa. La infecció pot desenvolupar-se durant dies o fins i tot setmanes després de produir-se la ferida. No obstant això, és evitable si se segueixen una sèrie de passos preventius.

Si us feu una ferida, és molt important netejar-la amb cura (amb aigua i sabó) i deixar-la “assecar” a l’aire sense apli-car apòsits, ja que el bacteri del tètanus mor al contacte amb l’aire. En cas de dubte, podeu consultar el vostre metge o infermer.

Prevenció El tètanus tan sols es pot prevenir amb la vacuna antitetànica, que és una vacuna molt eficaç, fàcil d’administrar i comple-tament inofensiva.

La vacuna s’aplica en el braç i, en alguns casos, després pot produir dolor, inflama-ció i picor, però no impedeix portar a ter-me una activitat física normal. Si la per-sona no ha rebut vacunes per al tètanus prèviament, se li administren tres dosis que li donaran protecció durant 10 anys:

- Una dosi a l’iniciar la vacunació.- Una segona dosi al cap d’un o dos mesos.- Una tercera de 6-12 mesos després de la primera.

Passat aquest temps, s’ha d’administrar una dosi de record cada 10 anys al llarg de tota la vida.

Si heu rebut anys enrere alguna dosi de vacuna antitetànica, el vostre infermer us administrarà les dosis necessàries quan calgui. Si no heu estat vacunats prèviament i esteu interessats a rebre la vacuna antitetànica, podeu adreçar-vos al vostre centre de salut. Allí us atendran i us facilitaran un carnet de vacunació, on figuraran les dates de les vacunes administrades.

LA FORMA MÉS FREQÜENT DE CONTAGIAR-SE ÉS MITJANÇANT LESIONS A LA PELL

EL VOSTRE INFERMER US ADMINISTRARÀ LES DOSIS NECESSÀRIES QUAN CALGUI

L’ARTICLE RECULL COM DEIXAR CONSTÀNCIA DE LA VOLUNTAT PRÒPIA QUAN JA NO ÉS POSSIBLE DUR-LA A TERME.

el tètanus què són les voluntats anticipades?

Les voluntats anticipades és un document en el qual la persona major d’edat i amb ca-pacitat suficient expressa les instruccions a tenir en compte quan no pugui manifestar personalment la seva voluntat en pro de la seva salut. Generalment també és conegut com testament vital.

La base del document de voluntats antici-pades es troba en el respecte i la promoció de l’autonomia del pacient, que es prolonga quan aquest no pot decidir per si mateix.

El Document de Voluntats Anticipades (DVA) consta de dues parts. Una d’elles és el con-tingut exprés de les voluntats anticipades. L’altra és la sol·licitud d’inscripció perquè el document quedi en el Registre de Voluntats Anticipades.

Hi ha dues opcions per portar a terme el procediment de formalització:

- Davant notari. Mitjançant aquest proce-diment no és necessària la presència de testimonis i no intervé el centre d’atenció primària.

- Davant tres testimonis, els quals han de ser majors d’edat i amb capacitat d’obrar, dos dels quals no han de tenir relació de pa-rentiu fins al segon grau ni estar vinculats per relació patrimonial amb la persona que el signa.

En la sol·licitud d’inscripció al Registre s’ha d’incloure el nom d’un representant. El re-presentant donarà veu al pacient quan aquest no pugi expressar personalment la

voluntat en relació amb les decisions assis-tencials que afecten la seva persona. Les decisions que prengui aquest representant no pot contradir el contingut del document. Convé que la família conegui qui és aquest representant.

Si voleu que el document quedi registrat a la història clínica, ho podeu fer a través de qualsevol membre de l’equip d’atenció primària del vostre centre. Els nostres pro-fessionals us orientaran i us facilitaran els impresos necessaris.

Hi ha la possibilitat de renovar el document, ja sigui per canvi de parer, per reafirmar una voluntat expressada fa molt temps o bé per ampliar-lo i adequar-lo millor a situacions actuals. Per fer-ho només s’exigeix que es compleixin els mateixos requisits necessa-ris que per atorgar-lo.

SANDRA AGUILAR RAQUEL ALONSO

M. ÀNGELS MARTÍNEZSÍLVIA SIMÓ

TREBALLADORES SOCIALS. ABS CONSORCI

CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIADEL CONSORCI

El Departament de Salut i Se-guretat Social ha creat un regis-tre de voluntats anticipades on s’inscriuen tots els documents, ja siguin davant notari o davant la fi-gura dels testimonis.

Aquest registre es troba al:

DEPARTAMENT DE SALUTEdifici Ave Maria Travessera de les Corts, 131-159Barcelona

c/ Còrsega, 64308025 BarcelonaTel. 93 507 25 80

Rda. la Torrassa, 15108903 L’Hospitalet de Llobr.Tel. 93 447 07 20

c/ Creu Roja, 1808904 L’Hospitalet de Llobr.Tel. 93 447.07.80

c/ Còrsega, 64308025 BarcelonaTel. 93 507 25 80

DRETS I DEURES DELS USUARIS EN ATENCIÓ PRIMÀRIALes persones que s’adrecen als cen-tres d’atenció primària (CAP) tenen reconeguts, com a usuaris de la sani-tat pública, una sèrie de drets i deures. Per donar a conèixer els més relle-vants, els CAP del Consorci hem edi-tat un tríptic informatiu que es troba a disposició dels usuaris en els centres. A més, per completar la tasca infor-mativa també hem editat uns pòsters que es troben penjats a les principals estances i sales d’espera.

Tant els tríptics com els pòsters recu-llen de forma amena i comprensible els principals drets reconeguts, com el de a rebre una atenció integral continua-

da i personalitzada de la salut, el de ser tractat amb respecte o el de rebre informació sobre la situació personal i els serveis als que es pot accedir.

Per altra banda, els tríptics i pòsters informen de deures, com el de res-pectar les normes de la institució, el de responsabilitzar-se del bon ús dels serveis i les prestacions sanitàries, el d’identificar-se i facilitar les dades ne-cessàries i el de col·laborar amb els serveis sanitaris.

Si voleu més informació sobre drets i deures, podeu demanar-la en el vos-tre centre de salut.

ELS CAP DEL CONSORCI ENTREM EN EL PROGRAMA SENSE FUMEl consum de tabac és la primera causa prevenible de malaltia i mor-talitat a Catalunya. Més d’un terç de la població catalana fuma i la majo-ria acudeix anualment als centres de salut. Per aquest motiu, l’atenció pri-mària és un àmbit adequat des d’on podem actuar contra el tabaquisme. Des de fa ja un temps, un dels nos-tres objectius ha estat l’abordatge de l’addicció tabàquica, per això hem posat en marxa consultes de des-habituació, perquè s’hi adrecin els usuaris que vulguin deixar de fumar.

Ara hem fet un pas més. A partir del 31 de maig del 2005, les quatre àrees bàsiques de salut del Consor-ci Sanitari Integral (ABS Collblanc, ABS Gaudí, ABS Sagrada Famí-lia i ABS La Torrassa) hem entrat a formar part de la xarxa de centres sense fum. El programa de centres sense fum és un programa dissenyat per a tot el personal que treballa en atenció primària i els seus objectius i beneficis són:- Consolidar una xarxa de centres

d’atenció primària sense fum i impul-sar-ne el desplegament a tot Cata-lunya.

- Fer que l’aire del centre d’atenció primària estigui lliure de fum per pro-tegir la salut de tots els professionals que hi treballen.

- Millorar les actituds i comporta-ments sobre el tabac dels profes-sionals que treballen en els centres d’atenció primària.

- Aconseguir que l’atenció primària assumeixi el seu paper exemplar i faciliti la disminució del tabaquisme en la població.

Per obtenir l’acreditació com a cen-tre sense fum els quatre centres hem complert una sèrie de requisits: celebració de sessions formatives a tot el personal, formació d’un grup de treball, senyalització dels espais com a centres sense fum i ajuda als professionals i pacients que volen deixar de fumar.

DEURESDRETS

Els centres d’atenció primària (CAP) de Collblanc i la Torrassa han establert una col·laboració amb Ràdio Hospitalet per apro-par la salut als ciutadans.

L’acord suposa l’emissió setma-nal d’una entrevista en directe d’aproximadament 20 minuts amb un professional sanitari dels nostres CAP, en la qual es parla d’una malaltia o problema sani-tari.

L’espai pretén fomentar l’educació sanitària, oferint una informació útil i aclarint falses creences que envolten la salut. La diabetis, la hipertensió o l’osteoporosi són alguns dels temes que es tracta-ran aviat.

Si voleu escoltar els consells dels professionals del vostre centre de salut, ho podeu fer tots el dimecres, a les 12 hores, en el dial de Ràdio Hospitalet, el 96.3 de la FM.

LA SALUT A LA RÀDIO

NOTES DE REDACCIÓ