SALUT BARRIAL

Primavera

• Malaltia celíaca• Prevenir complicacions de l’asma• Nou dispositiu sanitari al barri• Fibromiàlgia i exercici físic• Avis cangur• Recepta electrònica

i estat anímic

LA REVISTA DEL VOSTRE CENTRE DE SALUT..........................................................................Editada pel Consorci Sanitari Integral Número 19 - Febrer 2010

i a més

La celiaquia és una malaltia produïda per una intoleràn-cia permanent al gluten, que és una proteïna contin-guda al blat, a l’ordi, al sègol, a l’espelta i a la civada. En persones amb predisposició genètica causa una lesió en la mucosa de l’intestí prim, que provoca que els aliments no s’absorbeixin bé, amb greus trastorns digestius i nutricionals. És la malaltia crònica intestinal més freqüent.

Els símptomes de la malaltia celíaca són molt variats i poden aparèixer en la infantesa i també en l’edat adul-ta: diarrea crònica, pèrdua de gana i de pes, vòmits, distensió abdominal, canvi de caràcter i malnutrició.

En altres casos els símptomes pot ser que no siguin els típics. També és freqüent l’associació de la malaltia celíaca amb altres malalties, com diabetis, malalties de la tiroide, malalties reumàtiques, síndrome de Down, etc.

Control dietèticEl tractament de la celiaquia consisteix a seguir una dieta estricta sense gluten per tota la vida, basada en aliments naturals i cereals que no continguin gluten: blat de moro, arròs, mill i melca. La ingestió de petites quantitats de gluten de manera continuada pot causar trastorns no desitjables.

La malaltia celíaca no té curació avui dia, tanmateix, guardant la dieta, la persona afectada mantindrà un estat saludable i es desenvoluparà amb total normali-tat. El retard en el diagnòstic i l’absència de tractament adequat pot comportar complicacions, com ara: mal-nutrició, depressions, infertilitat, avortaments de repe-tició i major risc de patir determinats tipus de càncer.

Director: Daniel Rodríguez.

Coordinació periodística: Departament de Comunicació del Consorci Sanitari Integral.

Consell de redacció: Sandra Aguilar, Rosa Alberni, Ferran Flor, Daniel Rodríguez, Carme Llorens, Anna Millà, Elvira Quintero, Carles Peña,

Rut Salvà i Lourdes Sans.

També han col·laborat en aquest número: Pepi Valverde, Josefina Navarro, Montse Hernández, Juan L. Llobet, Helena García, Mónica

García, Miguel Ángel Aguilar, Cristina Martínez, Elena López, Jesús Tinoco, Raquel Alonso, M. Àngels Martínez, Sílvia Simó i Maite Pérez.

Disseny: Publiedit. Impressió: Reproducciones Barcelona.

SALUT AL BARRI és una publicació gratuïta dels Centres d’Atenció Primària i els Centres de Rehabilitació del Consorci Sanitari Integral, amb l’objectiu de promoure els hàbits saludables de la població. Qualsevol suggeriment o comentari el podeu expressar per telèfon al 93 507 27 23, o per correu electrònic a la següent adreça: salutalbarri@sanitatintegral.org

BUTLLETÍ INFORMATIU DEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL

2

MALALTIA CELÍACA

És molt important l’edat en la qual s’introdueixen els aliments

amb gluten en la dieta

Dra. Josefina Navarro, Dra. Montse Hernández i Dr. Juan L. LlobetPediatresCentres d’Atenció Primària del Consorci Sanitari Integral

3

MALALTIA CELÍACA

Prevenció de la malaltiaEntre els factors ambientals que influeixen en l’aparició de la malaltia celíaca, en persones que hi estan predisposades genèticament, destaca l’edat d’introducció del gluten en el lactant, així com la quantitat de gluten que s’ingereix i el tipus de lac-tància rebuda. Per aquest motiu és molt important l’edat en la qual s’introdueixen els aliments amb glu-ten en la dieta.

Per reduir el risc de desenvolupar la malaltia ce-líaca, estudis recents aconsellen no introduir el gluten en els lactants abans dels quatre mesos ni després dels set mesos de vida. És convenient introduir-lo de forma gradual en petites quantitats en la dieta del nadó, mantenint la lactància mater-na si és possible.

...................................................

Pepi ValverdeInfermeraCentre d’Atenció Primària Sagrada FamíliaÀrea Bàsica de Salut Gaudí

L’asma és una malaltia respiratòria freqüent tant en in-fants com en adults. Els bronquis s’inflamen per dintre i no deixen sortir bé l’aire dels pulmons. Aleshores apa-reixen els símptomes de l’asma: sensació d’ofec, tos, xiulets al respirar i opressió al pit.Mesures generalsSi teniu asma, cal que:► No fumeu i eviteu l’exposició al fum.► Eviteu l’exposició a la pols domèstica i altres irritants: insecticides, pintures, colònies, aire fred...► Procureu no tenir animals domèstics amb pèl o plo-mes (gossos, gats, conills, hàmsters, ocells...)► No us automediqueu. Hi ha fàrmacs que poden em-pitjorar l’asma.Mesures específiquesSi teniu al•lèrgia als àcars: ► Empreu matalassos i coixins sintètics, mai de llana o plomes. Folreu-los amb fundes antiàcars impermeables.► Renteu la roba del llit a 60º C i esteneu-la al sol.► Eviteu catifes, moquetes, cortines i joguines de drap que acumulin pols.► Feu ús de l’aspirador (amb filtre d’alta eficiència), enlloc de les escombres.► Feu servir draps humits o vapor a 100º C per netejar la pols.► Feu servir mascareta per netejar.► Mantingueu l’ambient sec i ventileu el dormitori.Si teniu al•lèrgia als pòl•lens:► Eviteu sortir els dies ventosos i de màxima pol•linització.► Consulteu els nivells de pol•linització (Internet...).► Tanqueu les finestres quan dormiu i al viatjar en cotxe.► Si viatgeu en moto, feu servir un casc integral.► Feu servir ulleres de sol amb protecció lateral.► Poseu un filtre antipol•len a l’aire condicionat.Si teniu al•lèrgia als fongs:► Elimineu les taques d’humitat (parets, cortines i sani-taris de bany...)► Eviteu ambients humits i tancats com cellers, soterra-nis, graners, cases tancades...► Netegeu periòdicament els filtres d’aire condicionat.► Eviteu els humidificadors.► Netegeu regularment el frigorífic.Si teniu al•lèrgia als animals:► En cas de tenir mascota, cal que estigui fora de casa o només en una habitació que no sigui la de l’asmàtic.► Disposeu d’una cistella o llit per a l’animal i renteu-la setmanalment.► Netegeu i raspalleu la mascota setmanalment.

LES COMPLICACIONSPREVENIR

DE L’ASMA

El Consell

facin esport i que dormin bé. Menjars energètics però lleugers i batuts de fruites ajudaran a superar-la.

Amb l’arribada de la primavera es produeix un augment de les reaccions al•lèrgiques, que són més accentua-des durant les primaveres seques. L’especialista és la persona que, una vegada diagnosticada l’al•lèrgia, ins-taurarà el tractament a seguir. En aquests casos, és important no automedicar-se amb antihistamínics.

L’arribada de la primavera afecta també de forma es-pecial les persones que estan més predisposades als canvis d’ànim, les que pateixen quadres depressius i les que tenen trastorns bipolars (alternança entre fases depressives i eufòria extrema).

També hi ha moltes persones que es beneficien de la nova estació. A la primavera es produeix una revolució hormonal, que es relaciona amb els efectes que les hores de llum tenen sobre l’organisme. S’incrementen els nivells de serotonina (neurotransmissors que millo-ren l’estat d’ànim i la libido) i disminueix la melatonina, amb la qual cosa augmenta el desig sexual.

Helena García InfermeraDra. Mónica García Metgessa de famíliaCentre d’Atenció Primària Sagrada FamíliaÀrea Bàsica de Salut Gaudí

Es calcula que la meitat de la població pateix la de-nominada astènia primaveral. Es tracta d’un estat d’ànim baix, esgotament, irritabilitat, cansament, falta de gana, etc. que pot durar unes setmanes o fins i tot alguns mesos. L’origen d’aquest estat d’ànim es troba en l’augment de les hores de llum, que altera el ritme biològic. Una queixa habitual de qui pateix astènia pri-maveral és: “No tinc ganes d’aixecar-me als matins.” Per superar-la és fonamental un diagnòstic precís del metge de capçalera.

Portar una dieta saludable, dormir les hores neces-sàries i intentar establir un horari fix per anar-se’n al llit, fer exercici i portar una vida ordenada constitueixen la millor prevenció per a les persones més sensibles als canvis estacionals. En general, es tracta de símptomes reals que no són greus.

En casos molt poc freqüents, l’astènia, si no es tracta o si s’allarga en el temps, pot acabar en una depres-sió. L’astènia no ha d’allargar-se més de tres mesos i l’afectat ha d’intentar, encara que li costi, no abando-nar-se ni deixar-se portar per l’abatiment. El sol apor-ta molta vitalitat i és una gran font de salut. Fugir del pessimisme i dels pensaments negatius són pautes que poden ajudar-lo a superar la situació. L’astènia desapareix a poc a poc, a mesura que l’organisme s’adapta a les noves circumstàncies estacionals i am-bientals.

Els infants també són proclius a sentir l’esgotament primaveral. Així, molts estan cansats, somnolents o no tenen gana. Molts no saben expressar exactament què els passa i això els causa encara major confusió. Per combatre l’astènia dels infants és convenient que

4

Els infants també són proclius a sentir l’esgotament primaveral

Primaverai estat anímic

Dr. Miguel Ángel AguilarCap d’UrgènciesCentre d’Atenció Integral - Hospital Dos de Maig

5

El Centre d’Atenció Primària Sagrada Família i el nou Hospital Dos de Maig s’han integrat en un nou dispo-sitiu sanitari: el Centre d’Atenció Integral Dos de Maig. Des de principis de 2010, aquesta el centre ofereix una assistència integral a la població de l’Eixample Dreta de Barcelona.

L’Hospital Dos de Maig s’ha transformat en un hospital de proximitat d’alta resolució, que disposa d’activitat quirúrgica, de consultes externes d’especialistes i tam-bé d’un servei d’urgències.

Servei d’urgènciesEl Servei d’urgències assisteix persones que reque-reixen atenció urgent les 24 hores del dia tots els dies de l’any.

El Servei està format per un equip multidisciplinari de

professionals sanitaris que aplega metges d’urgències,

metges consultors (medicina interna, traumatologia,

cirurgia general i anestèsia), metges localitzables (cirur-

gia general, anestèsia i altres especialitats), infermeria

d’urgències, personal d’admissions i auxiliars sanitaris.

Quant a espais, aquest servei disposa de:

- Cinc consultes d’atenció

- Àrea de vigilància:

•Cinc boxs d’observació (un amb capacitat d’aïllament).

• Un box amb capacitat d’atenció a l’aturada cardíaca. A més, per a les exploracions complementàries disposa de radiologia convencional i radiologia es-

pecialitzada (ecografies i TAC), laboratori i anatomia patològica (estudi de biòpsies, etc.).

Com arribar-hi?L’Hospital Dos de Maig es troba al carrer Dos de Maig, número 301. L’entrada al Servei d’urgències i a les Consultes externes es fa per la cantonada dels carrers Indústria i Dos de Maig.

- Metro: Línia 5 (blava), parada Sant Pau-Dos de Maig.- Autobús: Números 10, 15, 19, 20, 25, 33, 34, 35, 44, 45, 47, 50, 51, 92, 117 i 192.

El telèfon del centre és el 93 507 27 00.

Més informació: http://www.csi.cat

Nou equipament sanitari al barri

d’URGÈNCIES

c/ Còrsega

c/ C

arta

gena

c/ D

os d

e M

aig

c/ IndústriaEntrada

I CONSULTES EXTERNES

HospitalDos de Maig

CAP Sagrada Família

CENTRE D’ATENCIÓ

INTEGRAL DOS DE MAIG

66

Tractament rehabilitadorL’exercici físic més adient és l’aeròbic. Aquest treball aeròbic se centra bàsicament en un programa de marxa en un tapet rodant amb diferents velocitats i re-sistències per millorar l’estat cardiovascular. Amb els mateixos objectius s’empra la bicicleta estàtica amb diferents resistències i temps. Un altre tipus d’exercici físic aeròbic beneficiós és la gimnàstica aquàtica en piscina d’aigua calenta. Amb aquesta aconseguim mi-llorar la musculatura, disminuir el dolor i augmentar la nostra tolerància a la fatiga. També té efectes positius al millorar l’estat emocional.

És important la intensitat de l’activitat física. L’alta in-tensitat no millora els símptomes, pot empitjorar-los. Les més indicades són les activitats de baixa intensitat, com un programa de marxa i bicicleta estàtica dos o tres cops per setmana durant una hora aproximada-ment. Aquest tipus d’entrenament millora el dolor i la funcionalitat per les activitats de la vida quotidiana.

L’activitat física moderada o de baixa intensitat és be-neficiosa per a la fibromiàlgia. Els exercicis aeròbics són els més adients en combinació amb exercicis per mi-llorar la musculatura i la flexibilitat. La freqüència dels exercicis ha de ser de dos o tres cops per setmana i d’una hora de durada.

Fibromiàlgiai exercici físic

Dra. Cristina Martínez Metgessa rehabilitadoraElena López FisioterapeutaDr. Jesús Tinoco Metge rehabilitadorCarles Peña FisioterapeutaCentre de Rehabilitació Fontsanta

La fibromiàlgia és una síndrome caracteritzada per la presencia de dolor crònic d’origen desconegut.

Els criteris per diagnosticar la fibromiàlgia es van de-finir l’any 1990 pel Col•legi Americà de Reumatologia. S’estudien 18 punts del cos fent una pressió amb la mà d’uns quatre quilograms. Si hi ha dolor de més de tres mesos de durada i a més d’11 punts dels 18 estudiats es pot començar a perfilar el diagnòstic de fibromiàlgia. Sovint amb aquesta síndrome apareixen altres tras-torns associats, com ara trastorns del son, síndromes depressives, angoixa, mals de cap tensionals, còlon irritable...

Aquesta malaltia afecta entre l’1% i el 4% de la població general i el 90% de les persones afectades són dones.

Com que es desconeixen les causes exactes que l’originen no hi ha tampoc cap tractament específic i concret. Els medicaments que es recepten són anti-inflamatoris, antidepressius tricíclics, relaxants muscu-lars, analgèsics... Tots ells tenen com a objectiu millorar els símptomes com el dolor, la sensació de fatiga, els estats depressius i millorar la qualitat de vida del pa-cient.

Una altra eina molt important que es fa servir als cen-tres de rehabilitació és la pràctica d’exercici físic super-visat per un fisioterapeuta, la finalitat del qual és mi-llorar l’estat cardiovascular del pacient i augmentar la seva força muscular. Això provoca una disminució dels punts dolorosos a la palpació i, per tant, una millora.

77

Passejant pel carrer és molt habitual veure avis portant

cotxets i corrent darrere dels seus néts. Aquesta figura

cuidadora és una tranquil•litat per a moltes famílies i és

una opció cada cop més utilitzada pels nous pares. Un

de cada quatre avis cuida dels seus néts durant set

hores al dia.

El motius d’aquesta situació poden ser diversos. Primer

de tot, la dificultat per conciliar vida laboral i familiar. Hi

ha una incompatibilitat entre els horaris de les escoles

i les jornades laborals, fet que fa que sigui necessari

disposar de la figura dels avis per fer de cangurs. En

segon lloc, hi ha la insuficiència de places públiques

en escoles bressol i la manca de recursos econòmics

per fer front a l’elevat cost d’una plaça privada en una

escola bressol o per contractar una persona externa.

Els avis sempre han desenvolupat una funció molt im-

portant dins de les famílies. El seu suport forma part

de l’educació dels infants. Però la feina educativa que

realitzen els avis ha de ser complementària, mai no ha

de substituir la tasca dels pares.

No hi ha cap dubte del gran benefici recíproc que su-

posa aquesta relació entre avis i néts. Per una banda,

els néts reben dels seus avis estima, atencions, educa-

ció, transmissió de valors...

Per als avis suposa un canvi de vida, es mostren

més actius i participatius. Segons una enquesta ela-

borada pel Grup d’Investigació en Gerontologia de

Barcelona entre àvies que cuiden els seus néts 12

hores a la setmana, la majoria es mostren satisfetes

perquè diuen sentir-se més útils. A més, en molts

casos suposa una manera de combatre la soledat

que pateixen algunes persones grans.

S’hauria d’agrair aquest suport i entrega i no conside-

rar-lo con un deure o una responsabilitat. Quan cuidar

els néts es converteix en una obligació pot esdevenir

un perjudici per a la salut de les persones grans. No

s’ha d’oblidar la necessitat dels avis de gaudir del seu

temps lliure i de la seva vida en plenitud.

Àvia esclavaLa síndrome de l’àvia esclava és una situació greu, que

afecta dones grans i mestresses de casa, que cuiden

de néts i que rara vegada es queixen d’estar esgota-

des. Es produeix quan la persona gran se sent esgota-

da i estressada per la relació amb els néts, si s’abusa

del seu paper d’àvia o no rep cap ajuda per part dels

fills. Els principals símptomes d’aquesta síndrome són:

presència d’estats constants de cansament, descom-

pensació de possibles malalties cròniques i sensació

de tristor o, fins i tot, depressió.

Els avis cangur

Sandra Aguilar, Raquel Alonso, M. Àngels Martínez i Sílvia SimóTreballadores socialsCentres d’Atenció Primària del Consorci Sanitari Integral

Al 2010 entrarà en funcionament als centres d’atenció primària del Consorci Sanitari Integral un nou sistema de receptes que anirà substituint a poc a poc les re-ceptes en paper. Aquest sistema és la recepta electrò-nica, que enguany ja funciona a tot Catalunya.

Amb aquest sistema, el metge de capçalera us po-drà fer les receptes a través de l’ordinador i, enlloc de donar-vos les receptes en paper, us lliurarà un full de paper que serà el vostre pla de medicació.

Al pla de medicació hi consta tota la informació dels medicaments que el personal mèdic us ha prescrit; és a dir, el nom del medicament, quan i com us l’heu de prendre i fins quan us l’haureu de prendre. Amb aquest pla de medicació juntament amb la targe-ta sanitària podreu anar a recollir la vostra medicació a qualsevol oficina de farmàcia de Catalunya. El far-macèutic podrà consultar a l’ordinador la medicació receptada i donar-vos els medicaments indicats.

Podreu anar a la farmàcia a recollir els medicaments que us han receptat des del moment que sortiu de la consulta fins a la data que el metge us hagi indicat que heu de deixar de prendre el medicament i que figura al pla de medicació.

Això també és vàlid per a la medicació que heu de prendre durant molt de temps. En aquest cas el metge ja indicarà al pla de medicació fins quan podeu anar

retirant de l’oficina de farmàcia els medicaments que necessiteu per tractar la malaltia. Aquest període pot ser com a màxim de 12 mesos. Un cop s’acabi aquest període, haureu d’anar a la consulta del metge perquè us actualitzi el tractament.

Amb aquest nou sistema podreu recollir a l’oficina de farmàcia els medicaments que us han prescrit quan els necessiteu, d’acord amb la dosi i la freqüència del tractament que us hagi indicat el metge.

Tot i això és possible que en algunes ocasions el metge us hagi de fer receptes en paper, per exemple si heu de marxar fora de Catalunya durant una temporada.

Com fins ara, quan aneu a visitar-vos al centre haureu de portar la vostra targeta sanitària.

Maite PérezFarmacèutica d’atenció primàriaCentres d’Atenció Primària del Consorci Sanitari Integral

La recepta

Àrea Bàsica de SalutGaudí

C/ Còrsega, 64308025 Barcelona

Àrea Bàsica de SalutSagrada FamíliaC/ Còrsega, 64308025 Barcelona

Demaneuhora per visitar-vos

www

per internet

www.sanitatintegral.orgwww.csi.cat

electrònica