Sa Die de sa Sardigna - Atos de s'addòbiu, Bartzellona 2012

∼·∼♦∼·∼

SA DIE DE SA SARDIGNA

El dia de Sardenya

∼·∼

Atos de s’addoviu ordingiadu dae suAssotziu de sos Sardos in Ispagna

Bartzellona 28 de Abrile de su 2012Barcelona 28 d’Abril 2012

∼·∼♦∼·∼Regione Autonoma de sa Sardigna

Assessoradu de s’Istrutzione Publica,Benes Culturales, Informatzione,Ispetaculu e Isport

©Assotziu de Sardos in IspagnaTradutzione in Catalanu: Andreina ColluTradutzione in Sardu: Alessandro CamboniAssentu graficu cuidadu dae: Alessandro Camboni

Imprentadu in Bartzellona in su mese de Abrile 2012

Ìndighe

Sos annos de sa Sarda Revolutzione ∼·∼ Giacomo Floris

Els anys de la Sarda Revolució . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

Les Corts Generals de Catalunya i els Parlaments Generals de Sardenya:dues institucions vinculades per la Història ∼·∼ Antoni Albacete I Gascón

Sas Cortes Generales de Catalùnnia e sos Parlamentos Generales de Sardìnnia: duasistitutziones vinculadas dae s’Istòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

Giuanne Maria Angioy e sa Sarda Revolutzione ∼·∼ Alessandra Arru

Giuanne Maria Angioy i la Sarda Revolució (1793-1802) . . . . . . . . . . . . . . . . . 35Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

I

Sos annos de sa Sarda Revolutzione

Els anys de la Sarda Revolució

Giacomo Floris

Universitat de Barcelona

∼·∼ ∼·∼ ∼·∼

Fi’ pro sos Piemontesos Va ser pels Piemontesossa Sardigna una cucagna, Sardenya país de Cucanya,che in sas Indias s’Ispagna Com en les Índies Espanyaissos s’incontran inoghe. ells aquí es trobaven.

Nos alzaia’ sa ‘oghe Ens cridavafinzas unu camareri, fins i tot un cambrer,

plebeu o cavagleri plebeu o cavallersi deviat umiliare. el sard s’havia d’humiliar.

Sa Die de sa Sardigna, connota puru Sa die de sa Sardigna, conegudacomente festa de su pòpulu sardu, est is- també com festa de su pòpulu sardu (festatada istituida dae sa Regione Sardìnnia in del poble sard) va ser instituïda pel lasu mese de Cabudanni de su 1993. Sa Regione Autonoma della Sardegna alfesta tzèlebrat sa rebellia de su 28 de Abrile setembre de 1993. La festa celebra la1794 chi aiat custrintu su bisurrei e sos revolta del 28 d’abril de 1794 que vafuntzionàrios piemontesos a si fuire dae obligar a fugir de Càller el virrei i elsCasteddu, in fatu a su refudu de su guvernu funcionaris piemontesos, desprès delturinesu de satisfàghere sas rechestas de sas rebuig del govern de Torí per satisferCortes (Parlamentu) de su Rennu de Sar- les demandes de les Corts (parlament)dìnnia de cuntzèdere a sos Sardos sas càr- del Regne de Sardenya per reservar alsrigas pùblicas prus artas, unu Cunsìgiu de sards els càrrecs públics més elevats, unIstadu in Casteddu e s’istitutzione in Turinu Consell d’Estat a Càller i la institucióde unu Ministèriu pro sos afàrios de Sardìn- a Torí d’un Ministeri per les relacionsnia. amb Sardenya.

Cun custu interventu s’at a chircare de Aquesta intervenció tractarà donar

1

2 Sa Sarda Revolutzione

leare a connoschèntzia sas acontèssias chi a conèixer els esdeveniments que vanant pertocadu s’Ìsula in cussu periòdu e afectar l’illa en aquest període i il·lustrarde acrarare sa resone de custa revolutzione, la raó d’aquesta revolució, deixant dediscuidende sa polèmica de chie cunsìderat banda la polèmica de qui consideracustu fatu istòricu de importàntzia minore, aquest fet històric d’importància menor,a cunfrontu de àteros de valore simbòlicu respecte als altres que tenen un valorprus artu e chi incluint totu su pòpulu simbòlic més elevat i que es refereixen asardu. tot el poble sard.

Cun sa morte de s’ùrtimu soberanu is- Amb la mort de l’últim rei espanyolpanniolu de sos Asburgos (Càrulu II) in Habsburg (Carles II) a finals de 1600,s’acabu de su 1600, si fiat aberta cussa fase va començar aquella etapa històrica queistòrica nòdida comente gherra de sutzes- es coneix com la Guerra de Successiósione ispanniola, chi at impinnadu in una Espanyola, que va veure involucradesgherra longa totu sas potèntzias europeas, en una llarga guerra totes les potenciespro s’achirimentu de sos deretos a su tronu europees per l’adquisició dels drets alde Ispànnia. Fintzas sa Sardìnnia, man- tron d’Espanya. Sardenya també, no ob-cari chi su pesu suo fiat marghinale in in- stant el seu pes marginal dins d’aquestatro de custa Corona, est istada trisinada in Corona, es va veure involucrada dinscusta gherra, siat a livellu de polìtica in- d’aquest conflicte, tant en termes deterna siat a livellu de polìtica forana, pro política interna, tant pel que es refereixmore de cuntierras nobiliàrias mai asseli- a la política exterior, a causa de la per-adas e de sas punnas de espansione de sas sistència dels conflictes nobiliaris i elspotèntzias majores. S’acabu de custa gherra, desitjos expansionistes de las grans po-cun s’imbeniente tratadu de Londra de su tencies. Al final d’aquesta guerra, amb1718, at bidu su Rennu de Sardìnnia co- el tractat de Londres de 1718, el regnelare dae manos austrìacas, chi l’aiant guver- de Sardenya va passar de les mans delsnadu pro pagos annos, a sos Savòia, chi in austríacs, que l’havien governada du-custa manera aiant in fines achiridu su tì- rant alguns anys, a la Casa de Saboyatulu reale. que d’aquesta manera va adquirir final-

S’addòviu intre sa cultura piemontesa e ment el títol real.sa sarda, nessi in custu primu perìodu, no L’encontre de la cultura piemon-fiat istadu simple pro resones diferentes. In tesa amb la cultura sarda, almenys enantis de totu su Piemonte s’agataiat in in- aquest primer període, no va ser fà-tro de unu cuntestu, chi podemus dessinire cil i per diferents raons. Primer elcontinentale, influentziadu meda dae ideas Piemont es trobava dins d’un contexte opiniones de creze frantzesa o italiana, que podem definir com continental,mentras chi sa Sardìnnia fiat galu in intro amb moltes influencies d’idees i opi-

Sa Sarda Revolutzione 3

de una cultura puramente mediterrànea, o nions dictades pels francesos o “ita-prus a pretzisu ispanniola, a tesu, ma no im- lians”, mentre que Sardenya estava en-muna comente amus a bìdere in fatu, dae cara dins d’una cultura principalmentsas currentes culturales mannas e sas ideo- mediterrània o, millor dit, espanyola,logias chi ant a ingendrare su reformismu distant, però no lliure, com veurem mésilluminadu. endavant, de les grans corrents cultu-

Non b’at ite s’ispantare pro sa delusione rals i ideològiques que donaran lloc alde sos Savòia in s’achirimentu de su rennu reformisme il·luminat.nou e de su fatu chi s’alluderet semper a sa No és d’estranyar la desil·lusió delspossibilidade de unu cuncàmbiu de s’Ìsula Saboya per la conquista del nou re-cun territòrios a làcana de su Piemonte. gne i per la possibilitat d’un inter-S’Ìsula presentaiat bator incònnitas fun- canvi de l’Illa amb territoris adjacents aldamentales: un’economia dèbile, fundada Piemont. L’illa tenia quatre incògnitessubra de massaria e pastoria arcàicas; unu bàsiques: una economia feble, basadafeudalèsimu e una crèsia galu fortes, in ue en l’agricultura i una ramaderia arcaica;unas pagas famìlias mannas si partziant un feudalisme i una església encara po-su territòriu intreu faghende vanu onni is- tents, on algunes famílies es repartien lafortzu de annoadura e progressu; s’isentesa totalitat del territori de l’illa frustrantin sa defensa de unu territòriu non deghile tots els esforços de renovació i progrés;pro sas punnas de espansione sabàudas; in la incapacitat per defensar un territorifines sas clàusulas de su tratadu de Londra que no corresponia als interessos ex-chi apostivigaiant su Status quo de su Rennu pansionistes dels Saboya; i finalment lesSardu, su respetu assolutu de su sistema clàusules del tractat de Londres que ra-feudale esistente e sa cunservatzione de sos tificaven el Status quo del Regne Sard,ordinamentos giurìdicos traditzionales; in el respecte del sistema feudal existentpràtica sas leges, sos costùmenes e sas isti- i la conservació dels ordenaments ju-tutziones non podiant èssere tocadas. In- rídics tradicionals; en la pràctica, lestre custas, sa prus de importu fiat su Par- lleis, els costums i les institucions nolamentu, sas Corts catalanas de Sardìnnia, es podien tocar. La més importantistituidas pro sa prima bia in su 1355 dae su d’aquestes era el Parlament, les antiguesrei Pedru IV su Tzerimoniosu, in rapresen- Corts catalanes de Sardenya, instituïdestàntzia de sas tres castas printzipales, est per primera vegada en 1355 pel rei Perea nàrrere sa nobilia, sos eclesiàsticos e sas IV el Cerimoniós, en representació detzitades dipendentes a manera direta dae les tres classes principals, és a dir, elssa Corona. In su perìodu sabàudu perdet nobles, el clergat i les ciutats que de-agiumai totu sas funtziones siat comente penien directament de la Corona. Du-espressione de sa voluntade e de sos interes- rant el període dels Saboya perd gairebé


sos de sas classes subranumenadas e siat co- totes les seves funcions tan com expres-mente tzentru de cunsensu cara a sa Corona. sió de la voluntat i dels interessos deTotu custas istitutziones fiant, unu tem- les classes principals, tan com centre depus, s’espressione de s’autonomia polìtica consens al voltant de la Corona. Totesde su rennu sardu oramai isboidadas de aquestes institucions eren un temps, las’intessidura fundamentale issoro, est a nàr- expressió de l’autonomia política del re-rere cussa de rapresentare sos interessos de gne sard ara ja buidades al seu interiors’Ìsula. del seu teixit fonamental, és a dir repre-

Pro pòdere cumprèndere sas acontès- sentar els interessos de l’Illa.sias de Sa Die de sa Sardìnnia, podimus Per poder comprendre els esdeveni-partzire su guvernu sabàudu de s’Ìsula in ments de Sa Die de sa Sardigna, podemtres simanas fundamentales: sa prima, chi dividir el govern dels Saboya a l’illa ens’isterrit dae su rennu de Vitòriu Amedeu tres períodes fonamental: el primer, queII a Càrulu Manuelle III (1720-1759), cara- s’estén des del regne de Victor Amadeuterizadu dae una genia de passividade dè- II fins a Carles Emanuel III (1720-1759),pida a su bisòngiu de respetare a una banda caracteritzat per una sort de passivitatsas clàusulas de su tratadu de Londra cun deguda a l’exigència de respectar d’unasu respetu de sa situatzione in vigèntzia in part les clàusules del tractat de Londressu perìodu ispanniolu, e a s’àtera de osser- amb el respecte de la situació vigentvare e istudiare sas dinàmicas de su rennu del període espanyol, i de l’altre pernou in antis de leare detzisiones polìticas e observar i estudiar les dinàmiques deleconòmicas definitivas. Sa de duas, chi lom- nou regne abans de prendre decisionspet a sa fine de su 1773, si diferèntziat pro polítiques i econòmiques definitives. Elun’atzione reformadora forte oberada dae su segon, que arriba fins al 1773 es diferen-Bogino, ministru de sos Afàrios de Sardìn- cia per una intensa acció reformadorania (1759-1773). Isse, moende dae sas ideas pel Bogino, ministre per les relacionsde s’assolutismu illuminadu, aiat donadu amb Sardenya (1759-1773). Ell, partintun’impèllida noa a sos diferentes setores de de les idees de l’absolutisme il·lustrat,s’amministratzione, de sa sotziedade e de va donar un nou impuls a diferents sec-s’economia, intre àteros ammentamus sa re- tors de l’administració, de la societat iforma de sos cunsìgios tzìvicos, cun su fine de l’economia, entre els quals recordemde amparare sos deretos de sos vassallos e la reforma dels consells cívics, amb elde sa colletividade intrea pro bia giuditzià- propòsit de protegir per via judicial elsria, unu primu progetu de illoimentu de sos drets dels vassalls i de tota la comuni-fèudos e sa reforma de sas universidades tat, un primer projecte de rescat delssardas. Sa de tres si distinghet pro sa di- feus i la reforma de les dues universitatsfusione de ideas revolutzionàrias e pro su sardes. El tercer, es caracteritza per la


disamparu de s’impèllida annoadora de sos difusió de les idees revolucionaries i perannos in antis, custu perìodu (1773-1799) l’abandó de l’empenta de renovació delsat a bìdere sa nàschida de sa revolutzione anys anteriors, aquest període (1773-sarda. 1799) veurà el naixement de la revolució

Castiende prus dae a curtzu custas tres sarda.simanas, amus a bìdere comente sas cun- Observant més a prop aquests tresditziones de sa Sardìnnia, a cumentzu de su períodes, veurem com les condicions de1700, recheriant a su guvernu nou s’impreu Sardenya, a començament del 1700, de-de sa fortza in sa repressione de sa ban- manaven al nou govern l’ús de la forçadidàntzia, espressione de su maleistare e en la repressió del bandolerisme, ex-de sa poberesa chi s’agataiat sa parte bona pressió del malestar i de la misèria dede su pòpulu sardu. In prus, su pesu de la majoria del poble sard. A més, el pessas pagamentas e de sas prestatziones feu- dels impostos i de les prestacions feu-dales faghiant abarrare galu prus in segus dals creaven encara més retard en la so-sa sotziedade isulana, sena peruna possibi- cietat de l’illa, sense possibilitat de re-lidade de si illoire si non cun sa violèntzia. dempció, si no a través de la violència.Su regime feudale, chi at a durare fintzas El regim feudal, que va durar fins a laa s’unidade de s’Itàlia, gravaiat non petzi unitat d’Itàlia, no només era una car-subra s’economia ma iscunortaiat sa vida rega econòmica si no també un fre cul-culturale de unu pòpulu intreu, privu de tural d’un poble sencer, sense un nivellunu livellu mìnimu de annestru. Sas ocur- mínim d’educació. La situació és encararèntzias aparèssent galu prus graves si si més greu si es considera el desequilibrileat in cunsideru su dischilìbriu intre sartu entre la ciutat i el camp, on els ciutadanse tzitade, in ue sas castas urbanas gosaiant gaudien d’una certa llibertat respecte alde una tzerta libertade respetu a su regime regim feudal.feudale. La modernització de que començava

Su renoamentu chi cumentzaiat a gosare a gaudir el Piemont en la segona meitatsu Piemonte in sa segunda mitade de su del 1700, gracies al govern progressista,1700, gràtzias a s’òbera de su guvernu illu- es va reflectir també a l’illa. En aquestminadu, at tentu recaidas fintzas in s’Ìsula. període es van renovar completamentIn custu perìodu sunt istadas annoadas de les universitats sardes, amb el propòsitsu totu sas universidades sardas, cun sa de crear un’elit local oberta a les ideespunna de creare un’elite locale aberta a contemporànies a nivell polític, social isas ideas cuntemporàneas a livellu polìticu, econòmic, en línea amb la situació delsotziale e econòmicu, in lìnia cun su chi rest d’Europa. A partir d’aquest nousutzediat in su restu de s’Europa. Dae curs cultural es va originar el movimentcustu cursu culturale nou pigat orìgine més important de la vida política sarda,


su momentu prus importante de sa vida que va culminar amb el trienni revolu-polìtica sarda, cumprida in su triennu revo- cionari (1793-1796) que celebrem avui;lutzionàriu (1793-1796) chi tzelebramus oe; la sarda revolució que tindrà el seu epí-sa sarda revolutzione chi at a tènnere su re- leg en el fracàs dels moviments antifeu-matu suo in su fallimentu de sos movimen- dales angioins.tos antifeudales angioinos. La nova alenada d’aire fresc d’aquest

S’alenada de àera frisca de custu se- període, va portar els intel·lectuals sardsgundu perìodu, at leadu s’intelletualidade a lliurar-se de l’influencia espanyola persarda a si afranchire dae s’influèntzia ispan- inserir-se dins d’aquella europea. Esniola pro si inserire in sa europea. Si fiat va introduir poc a poc, però amb de-introduidu s’impreu de s’italianu, a bellu cisió, l’ús de l’italià amb una exageradaa bellu ma cun firmesa, cun un apròliu afluència de llibres i gramàtiques pelsesageradu de libros e grammàticas pro sos nous estudiants sards i es va abandonaristudiantes sardos e si fiat lassadu a banda l’ús del castellà com llengua vehicular.s’impreu de su castillianu che limba veicu- Es van cridar, no només de Piemont, elslare. millors professors disponibles de tota la

Sunt istados mutidos a insinnare sos mè- península amb un excel·lent nivell cul-gius dotzentes disponìbiles, non petzi dae tural. Es van implantar nous estudis,Piemonte ma dae totu sa penìsula, de li- capaços d’obrir nous nivells culturals ivellu culturale òtimu. Istùdios noos sunt científics, a través d’un nou intercanviistados implantados, capatzos de abèrrere d’idees i el naixement d’una nova ma-orizontes culturales e issientìficos noos, pro nera de sentir-se sards, conscients demèdiu de unu cuncàmbiu nou de ideas e sa la pròpia historia i de la pròpia vida.nàschida de una manera noa de s’intèndere L’Accademia della Crusca, va donar lasardos, cussientes de sa pròpia istòria e de sa seva influencia per una nova dignitat apròpia vida, donende, a suta de s’influèntzia la llengua sarda.de s’Accademia della Crusca, dinnidade noa Des del punt de vista econòmic i perfintzas a sa limba sarda. contrastar el poder feudal es van posar

Dae unu puntu de annotu econòmicu en ordre els Monti Frumentari, insti-e pro cuntrastare su podere feudale si fi- tuts de crèdit amb un capital format pelant torrados a fundare sos Monti Frumen- blat concedit als pagesos amb interessostari, istitutos de crèditu cun unu capitale molt baixos. Per tal de donar suport acostituidu dae su trigu cuntzèdidu a sos l’agricultura es van crear els Monti Num-massajos pòberos a interessos bàscios meda. mari per facilitar la compra de vehiclesCun su fine de sustentare sa massaria aiant agraris i bestiar per augmentar la pro-creadu sos Monti Nummari pro favorèssere ducció. A les reformes econòmiques ess’achistu de mèdios e bestiamene e pro van sumar les reformes administratives,


s’ismànniu de sa produtzione. A custa re- a les ciutats i als pobles infeudats. Alsformas de tipu econòmicu si fiant agiuntas pobles es van crear els consells cívicscussas amministrativas, chi aiant interes- en lloc de les assemblees generals desadu sas tzitades e sas biddas infeudadas. la comunitat medieval, amb el propòsitIn sas comunas si sunt creados sos cunsì- de limitar l’excessiu poder feudal ambgios tzìvicos in logu de s’assembleas gene- vista a un futur alliberament dels feus.rales de sas comunidades de erèntzia me- Aquest consell elegit per l’assembleadievale, cun s’intentu de allindare su podere dels caps de família variava de tres afeudale a vista de un’illoimentu benidore set membres, segons la mida del poble idae sos feudos. Custu cunsìgiu elèghidu es col·locava formalment sota la directadae s’assemblea de sos cabu-famìlias varia- tutela del sobirà. El feudatari, exclòsiat dae tres a sete membros, cunforma a sa totalment de les decisions que es pre-mannària de sa bidda e fiat postu formal- nien al consell, hi participava a travésmente suta amparamentu deretu de su so- dels seu oficial judiciari. Aquest fet vaberanu. Su feudatàriu, escluidu de su totu servir a donar una certa qualitat políticadae totu sas detzisiones chi pigaiat su cun- i jurídica a molts homes ignorats per lasìgiu, bi leaiat parte pro mèdiu de s’ofitziale història, essent després el primer foc delde giustìtzia suo. Custu fatu est serbidu conflicte entre feudataris i vassalls.pro donare una tzerta calidade polìticu- Arribem així a parlar del momentgiurìdica a meda òmines innorados dae important per aquesta jornada, al tri-s’istòria, essende custu su primu fogu de enni revolucionari que marca irrevoca-cuntrastu intre feudatàrios e vassallos. blement la fi del antic regim en Sar-

Arribamus duncas a allegare de su mo- denya, com a resultat de les intensesmentu de importu de custa die, a cussu transformacions viscudes els anys ante-triènniu revolutzionàriu chi marcat in ma- riors.nera definitiva s’acabu de su regime an- A finals del 1792, precisament eltigu in Sardìnnia, comente resurtadu de sas 21 de desembre, una armada francesatrasformatziones mannas bìvidas in sos an- al comandament de l’almirall revolu-nos in antis. A fines de s’annu 1792, su 21 cionari Laurent Truguet, va aparèixerde su mese de Nadale, un’armada navale al port de Càller amb l’objectiu de con-frantzesa cumandada dae s’almirante revo- querir l’Illa, la seva favorable ubicaciólutzionàriu Laurent Truguet, aparessiat in al Mediterrani la convertien en un llocsu portu de Casteddu cun sa punna de cun- estratègic avançat en el cas d’una guerrachistare s’Ìsula, sa positzione ditzosa sua in amb Espanya i/o Anglaterra. A més,su Mediterràneu nde faghiant unu giassu Sardenya era pels nous conqueridorsde avantzada perfetu in casu de gherra cun una presa fàcil sobretot per l’escassetats’Ispànnia e/o s’Inghilterra. De àtera banda, de forces capaces de defensar-la. Per


sa Sardìnnia aparessiat a sos ogros de sos aquestes raons, de Torí havien advertitcunchistadores noos una preda fàtzile prus el virrei Balbiano convidant-lo a armarche totu pro s’iscassìa de fortzas a defensa la milícia i preparar la defensa, ell peròde cussa. Pro custas resones, dae Turinu, no només va ignorar l’ordre si no que noaiant postu a s’avèrtida su bisurrei Bal- va advertir l’Estament Militar i la Reialbiano cumbidendelu a armare sas tropas Audiència, que eren segons les lleis dele a aprontare sa defensa. Isse peroe, non regne els primers que s’havien d’avisar.petzi aiat contrabènnidu a s’òrdine ma no Només després de l’albirament de laaiat nemancu informadu s’Istamentu Mi- flota francesa a la costa de Sardenya,litare e sa Reale Audièntzia, sos primos chi l‘Estament Militar es va autoconvocardepent èssere avèrtidos cunforma a sas leges i va allistar pel seu propi compte elsde su rennu. homes necessaris per fer front al nou

Petzi a pustis de àere apubadu sa flota perill. La ineptitud del virrei es devia,frantzesa in s’oru de sas costeras sardas, probablement, a la incapacitat de poders’Istamentu Militare si fiat auto-cunvocadu compartir els espais de poder amb lae aiat arroladu a gastos pròpios sos òmines classe dirigent sarda reunida al Parla-netzessàrios a afrontare su perìgulu nou. ment. Serà precisament aquest mateix

S’isentùmine de su bisurrei fiat dèpidu conflicte d’interessos i poders que por-forsis a s’incapatzidade de poder cumpar- tarà al trienni revolucionari, com a re-tzire tretos de podere cun sa classe dirigente sultat de la victòria sobre els francesossarda reunida in Parlamentu. E at a èssere deguda exclusivament a l’iniciativa delscustu cunflitu de interessos e poderes chi sards. I mentre que l’Estament Militarant a leare a su triènniu revolutzionàriu, exigia el nomenament d’un Consell decomente cunsighèntzia de sa vitòria subra guerra i ofertes de diners i provisions, elde los frantzesos otenta a manera esclu- clergat i el poble proclamaven Sant Efi-siva pro initziativa de sos sardos. E men- sio generalíssim i protector dels sards.tras chi su Istamentu Militare imponiat a Després d’haver ocupat l’illa de SanBalbiano su numenamentu de unu Cun- Pietro i successivament l’illa de Sant’An-sìgiu de gherra e ofertas de dinari e fruni- tioco, la flota francesa va començar amentos, su cleru e su pòpulu proclamaiant canonejar Càller, amb l’objectiu d’en-Santu Efis generale e amparadore de sos sar- derrocar la capital de l’Illa, però a-dos. A pustis de àere ocupadu s’Ìsula de donant-se de la resistència de les mu-Santu Pedru e agoa sa de Santu Antiogu, sa ralles i dels habitants, al febrer, vanflota frantzesa aiat cumentzadu a cannonare desembarcar a la costa de Quartu aCasteddu, cun s’intentu de fàghere rùere sa prop de 4000 soldats intentant con-capitale de s’Ìsula, ma sapidos de s’aguantu querir la ciutat per terra, xocant-se ambde sas murallas e de sa resistèntzia de sos els milicians de tota l’illa. Aquesta vic-


abitantes, su mese de Freàrgiu imbeniente, tòria, malgrat el gran orgull romàntic,aiant disimbarcadu in s’oru de mare de potser es va deure més a les dolentesCuartu unos 4000 sordados, chirchende sa condicions atmosfèriques i a la faltacunchista peri sas terras, atumbende sas de preparació i disciplina de les tropestropas mititzianas aproghilende dae totu franceses que al contraatac sard. No ob-s’Ìsula. Sa vitoria lograda, mancari su bantu stant això un fet nou acabava de pas-mannu de tipu romànticu, forsis fiat dè- sar, un nou sentiment nacional i unapida a sas cunditziones atmosfèricas malas, nova cohesió patriòtica havien involu-a s’impreparatzione e farta de dissiplina de crat tots els sards, el perill els haviasas tropas frantzesas chi non a su contratacu units i els havia permès redescobrir-sesardu. sards amb la “S” majúscula, enfortint

Nointames, unu fatu nou fiat acon- així la consciència nacional i l’impulstèssidu, unu sentimentu natzionale nou, a l’autonomia. El parlament, las an-una unidade patriòtica noa aiat postu in tigues corts d’origen catalana, consti-paris totu sos sardos, su perìgulu los aiat tuïa el centre d’aquesta nova conscièn-acumonadu e aiat permìtidu a issos de cia. Animats per la recent victòria elss’iscobèrrere sardos cun sa S maiùscula, Estaments, reunits de nou al parlament,afortiende aici sa cussièntzia natzionale e van discutir la necessitat d’una radi-sas impèllidas autonomìsticas. Su parla- cal reforma de l’administració publicamentu, sas antigas corts de orìgine catalana, i la restauració de la legalitat constitu-costituiant su tzentru de custa cussèntzia cional, d’acord amb les normes i les lleisnoa. Alentados dae sa vitòria reghente del regne de Sardenya. En resposta a lasos Istamentos, torra reunidos in parla- petició del rei de voler recompensar amentu, aiant arresonadu a pitzus de sa aquells que s’havien implicat en la de-netzessidade de una reforma radicale de fensa del regne, els Estaments van no-s’amministratzione pùblica e su restabili- menar una delegació per enviar a la cortmentu de sa legalidade costitutzionale, cun- amb les famoses cinc peticions, resultatforma a sas normas e leges de su rennu de d’un intercanvi d’idees i d’un debat par-Sardìnnia. Respondende a su disìgiu de su lamentari, potser mai vist abans a Sar-soberanu de chèrrere premiare sos chi si fi- denya. Aquestes establien: la prerroga-ant remenados pro sa defensa de su rennu, tiva de reunir els Parlaments cada deusos Istamentos aiant numenadu una dele- anys; la confirmació de tots els privile-gatzione a mandare a corte cun sas chimbe gis i costums; l’exclusivitat dels alts càr-pregontas famadas, frutu de unu cuncàm- recs civils i militars a les persones autòc-biu de ideas e de una dibata parlamentare tones; la creació d’un Consell d’Estat aforsis mai bidos in antis in Sardìnnia. Càller con funcions de control; i final-

Custas previdiant: su mandu de re- ment la institució a Torí d’un ministeri


unire sos Parlamentos cada deghe annos; que tractés exclusivament les qüestionssa recunfirma de totu sos privilègios e de Sardenya.costùmenes; s’esclusividade de sas artas càr- Totes aquestes expectatives es vanrigas tziviles e militares a pessones de su veure frustrades quan, el mateix dialogu; sa creatzione de unu Cunsìgiu de Is- de l’arribada a la cort dels represen-tadu in Casteddu cun funtziones de con- tants sards, el rei va signar l’ordre pertrollu; s’istitutzione in Turinu de unu min- la dissolució dels tres braços dels Es-istèriu chi trataret petzi sas chistiones de taments, donant un cop molt dur a lesSardìnnia. Totu custos aficos fiant abarra- cincs peticions i a les aspiracions au-dos iscrètidos cando, sa matessi die de sa tonomistes. No obstant això, després delòmpida a corte de sos rapresentantes sar- diversos mesos d’insistència, els repre-dos, su rei aiat firmadu s’òrdine de sessada sentants sards van aconseguir presentarde totu e tres sos bratzos de sos Istamentos, les peticions directament al rei, que in-donende unu corfu grae a sas chimbe pre- stigat per les missives del virrei, veiagontas e a sas punnas autonomìsticas. Man- amb desconfiança qualsevol forma decari gai, a pustis de unos cantos meses de canvi i una amenaça per l’absolutismeinsistèntzia, sos rapresentantes sardos fiant Saboyà a l’Illa. Balbiano estava, de fet,resèssidos a presentare sas pregontas deretu convençut que les temàtiques tractadesa su rei, chi inzerradu dae sas imbassiadas pels Estaments tenien una clara intencióde su bisurrei, bidiat cun reselu cale si siat revolucionaria.forma de cambiamentu, una minetza pro La lògica conseqüència d’aquest com-s’assolutismu sabàudu in s’Ìsula. Balbiano portament va ser el real escrit del mi-difatis, fiat cumbintu chi sos temas tratados nistre Granieri del Iu d’abril de 1794,dae sos Istamentos teniant arrastos revolu- que en nom del rei rebutjava les cinctzionàrios làdinos. peticions i al mateix temps feia cas omís

Cunsighèntzia lògica de totu custu cum- dels ambaixadors enviant aquest escritportamentu est istadu su billete reale de su directament al virrei, ignorant així lesI de Abrile 1794, in ue su ministru Granieri prerrogatives dels representats dels Es-dennegaiat in nùmene de su soberanu sas taments. L’ofensa patit pel regne i pelchimbe pregontas, in su matessi tempus les seves institucions va provocar laspermitendesi de innorare sos imbassiadores rebel·lió dels notables i del poble demandende su billete reale deretu a su bisur- Càller, instigats per la classe dirigentrei, brinchende sos mandos chi gosaiant sarda, era el 28 d’abril de 1794. Al capsos rapresentantes istamentàrios. S’agràviu de pocs dies tots els piemontesos, ex-patidu pro parte de su rennu e de sas isti- ceptuant el arquebisbe de Càller, vantutziones suas aiat cajonadu sa rebellia de ser expulsats i enviats a la península.sos notàbiles e de su pòpulu de Casteddu, Complint amb les lleis del regne en


inzerradu dae sa casta dirigente sarda, fiat l’absència del virrei, la Reial Audièn-su 28 de Abrile de su 1794. In pagas dies cia, formada en aquest moment exclu-totu sos piemontesos, francu s’archipìscamu sivament per sards, va prendre les reg-de Casteddu, fiant istados catzados e imbar- nes del govern nacional. Per donar-licados fache a sa penìsula. més força es van autoconvocar els Es-

Sa Reale Audièntzia, cumposta in custu taments, per impedir que la revoluciómomentu petzi dae sardos e in ausèntzia sarda sortís del camí d’un reformismede su bisurrei, sighende sas leges de su moderat. Per aquest motiu el primerrennu aiat leadu su controllu de su gu- acte dels Estaments va ser tranquil·litzarvernu natzionale. In su matessi tempus, la Corona sobre les verdaderes inten-pro li dare agiudu sos Istamentos si fi- cions de la revolució, dirigida principal-ant auto-cunvocados, fintzas pro impedire ment a colpejar la burocràcia piemon-chi sa revolutzione sarda essiret dae su tesa i restaurar plenament les prerro-cungiadu de unu reformismu moderadu. gatives del regne. Aquests motius elsPro custa resone su prima atu istamen- retrobarem al Manifesto giustificativotàriu fiat istadu su de asseliai sa Corona dell’emozione popolare del 28 aprile (Man-subra de sos intentos berdaderos de sa re- ifest justificatiu de l’emoció popular delbellia, direta prus chi no àteru a fèrrere 28 d’abril), que podem considerar comsa burocratzia piemontesa pro su restabil- la primera teoria autonomista de Sar-imentu in toto de sos mandos de su rennu. denya. Malgrat les proclamacions mo-Custas resones s’ant a torrare a agatare derades dels Estaments reunits a Càller,espressadas in su Manifesto giustificativo una part important dels seus membres,dell’emozione popolare del 28 aprile, cunsi- sobretot la feudalitat resident al Cap dederadu comente sa prima teorizatzione au- Sàsser, es va mostrar cautelosa respectetonomìstica de sa Sardìnnia. Mancari sos a tots aquests esdeveniments; de fet vanproclamas moderados de sos Istamentos ser més aviat aquests desacords al par-adobiados in Casteddu, una parte cunsi- lament sard a causar la fi del movimentderàbile de sos cumponentes suos, mesca- revolucionari.mente sa feudalidade residente in su Cabu Arran de la revolta, el govern piemon-de Tàtari, si fiat mustrada cautelosa cara a tès, pressionat constantment pels Esta-totu custas acontèssias, ma prus a prestu fi- ments i la Reial Audiència, finalmentant istados pròpiu sos disacordos in intro de va accedir a reemplaçar el ministre persu parlamentu sardu a cajonare sa fine de su les relacions amb Sardenya, Granieri,movimentu revolutzionàriu. nominar un nou virrei més moderat, Fi-

In segus a sa rebellia su guvernu piemon- lippo Vivalda i, finalment, sensible a lestesu, a suta de sa pressione de sos Istamen- demandes dels sards va anomenar al-tos e de sa Reale Audièntzia, aiat in fines tres quatre funcionaris d’alt nivell, tos


adduidu a remplasare (1795) su ministru de d’origen sards, inclosos Gerolamo Pi-Afàrios de Sardìnnia, Granieri, a numenare tzolo, intendent general i Gavino Pali-unu bisurrei nou prus moderadu in sa pes- accio marquès de Planargia, general desone de Filippo Vivalda e, in fines, sensìbile les armes.a sas dimandas de sos sardos aiat nume- Tots aquests nomenaments no vannadu àteros bator artos funtzionàrios, totus servir per millorar la situació política, jade orìgine sarda, intre issos Gerolamu Pi- que aquests personatges eren, si s’excloutzolo, intendente generale e Baìngiu Paliac- en part el virrei, la més pura expressiócio marchesu de Planàrgia, generale de sas de l’absolutisme monàrquic i de la feu-armas. dalitat conservadora, en contra de les

Totu custos numenamentos non fiant noves idees que es debatien als Esta-serbidos a megiorare sa situatzione polìtica, ments, que eren, en part, inspirades alsdifatis custos pessonàgios fiant, francu for- principis revolucionaris francesos; persis su bisurrei, espressione de s’assolutismu tant es va produir ben aviat un enfre-monàrchicu prus sìncheru e de sa feudali- nament entre els mateixos Estaments idade cunservadora, contràrios a sas ideas aquests nous funcionaris. Per agreujarnoas in dibatimentu in sos Istamentos, a la situació van intervenir dos nous fac-abbisu issoro de madrighe revolutzionària tors, d’una banda el nomenament delfrantzesa; pro custu si lompet deretu a conte Galli della Loggia, com a primeruna contrapositzione intre sos Istamentos ministre per les relacions amb Sardenya,matessi e sos funtzionàrios noos. A im- un ferm creient de l’ús de la força con-peorare sa situatzione fiant interbènnidos tra les noves idees, da l’altra el nomena-duos fatore noos, a una banda su numena- ment de tres nous membres de la Reialmentu a ministru de Afàrios de Sardìnnia Audiència, sense l’aprovació necessàriade su conte Galli della Loggia, sustenidore dels Estaments, que, juntament a lacumbintu de s’impreu de sa fortza con- Reial Audiència, es van negar a rati-tra a sas idea noas, e a s’àtera su numena- ficar els nomenaments. Després d’unamentu de tres membros noos de sa Reale sèrie de negociacions negatives amb elAudièntzia, sena s’aprovu netzessàriu de virrei per desbloquejar la situació es vasos Istamentos, chi, paris cun sa Reale Au- arribar a les armes i els partidaris delsdièntzia, aiant refudadu sa ratìfica de sos Estaments van tornar a ocupar totes lesnumenamentos. places fortes de Castell de Càller, van

A pustis de una sèrie de negòtzios ne- matar Pitzolo i van detenir el general degativos cun su bisurrei pro isblocare sa si- les armes, el marquès de Planargia; po-tuatzione, aiant lòmpidu a sas armas e sos ques setmanes després, a causa d’algunssustenidore de sos Istamentos, colende a escrits que mostraven les seves ideess’atzione, aiant ocupadu torra totu sas for- reaccionaries en acord amb Pitzolo, va


talesas de Casteddu de Susu, aiant ochidu ser assassinat per un grup de miliciansa Pitzolo e arrestadu a su generale de sas al servei dels Estaments.armas, su marchesu de Planàrgia; unas Semblava arribat el moment de leschida in fatu, pro more de unos papiros chi noves idees i dels nous ideals, exceptedimustraiant sas ideas reatzionàrias suas que en poc temps, a causa de les divi-in paris cun Pitzolo, est istadu ochidu dae sions, els egoismes i les diferències dinsun’iscuadra de militzianos a servìtziu de dels Estaments i de la classe dirigentsos Istamentos. Pariat arribada s’ora de sas sarda en general, no es va poder portarideas noas e de sos ideales noos, si non fessit endavant el nou projecte de conscien-chi, pro more de sas partziduras, sos egois- cia nacional, i menys encara canalitzarmos e sas diversidades in intro de sos Is- les noves forces cap un projecte de re-tamentos e de sa classe dirigente sarda in dempció de Sardenya del poder feudal.generale, non fiant arrenèschidos a leare a La propagació d’aquest nou vent cap alsdae in antis su progetu nou de cussièntzia camps, va posar més aviat, en alerta lanatzionale, e galu prus pagu a acorrare sas classe dirigent, més interessada en lafortzas noas in unu progetu de illoimentu de restauració de les prerrogatives del re-sa Sardìnnia dae su podere feudale. Intames gne que en la fi del feudalisme, mals’isparghidura de custu bentu de novidade endèmic de Sardenya, reduint per tanta sos sartos aiant postu a s’avèrtida sa classe la Sarda Revolució a una estèril políticadirigente, prus interessada in su restibili- de revindicació autonomista.mentu de sos mandos antigos de su rennu El problema fonamental de l’Illa erachi non a sa fine de su feudalèsimu, male encara el feudalisme, que asfixiava lesendèmicu de sa Sardìnnia, reduende aici sa poblacions rurals, oprimides constant-Sarda Revolutzione a una polìtica istèrile de ment pel pes dels impostos i presta-revindicatzione autonomista. cions. Aquests poblacions estaven a la

Su problema de fundu de s’Ìsula fiat e mercè dels vents, fins i tot no arribavenabarraiat su feudalèsimu, chi allupaiat sas a saber exactament que havien realmentpopulatziones rurale, oprìmidas dae su càr- de pagar. Era, per tant, impossible querigu de tributos e prestatziones. Custas fiant una situació tan degenerada pogués ro-in poderiu de sos bentos, de su bonu e de su mandre sense canvis, al final el que esmalu tempus, non arribaiant a connòschere demanava eren millors condicions denemancu ite depiant pagare de a berus. Fiat, vida.pro custu, impossìbile chi una situtzione gai Les rebel·lions no es van fer esperar.degenerada poderet abarrare immudada, a Alguns pobles del Cap de Sàsser vansa fine su chi si pediat fiant cunditziones de començar a rebel·lar-se contra els se-vida prus deghiles. nyors feudals, no pagant els impostos

Sas rebellias non aiant istentadu a lòm- i empenyorant el gra acumulat en les re-


pere. Unas cantas biddas de su Cabu de serves feudals. A ells es va unir gairebéSusu aiant cumentzadu a si rebellare a sos totes les vil·les del Logudoro celebrantsennores issoro, non paghende sos tributos entre elles acords i pactes, en els qualse pighende in prenda su trigu amuntonadu no es reconeixia cap feudatari i es de-in sas reservas feudales. A custos si fiant an- manava el rescat. Amb la celebraciónantos giai totu sas villas de Logudoro, ister- d’aquests “actes de concòrdia” es varende acordos intre issas e patos de intesa, donar una connotació legal a l’abolicióin ue non si reconnoschiat prus perunu feu- del feudalisme, que no va ser tan san-datàriu e si nde dimandaiat s’illoidura. Cun gonent si no amb una indemnització als’istèrrida de custos “atos de cuncòrdia” si feudatari per part de les mateixes co-donaiat una bisura legale a s’abolitzione de munitats. Giovanni Maria Angioy i elsu feudalèsimu, chi non acontessiat in ma- moviment antifeudal utilitzaran aque-nera sangunosa ma pro mèdiu de inden- sts actes en un intent de donar unanizu a su feudatàriu pro parte de sa co- aparença de legalitat a la lluita revo-munidade matessi. De custos atos s’at a lucionaria. La situació es va empitjo-serbire Giuanne Maria Angioy e su movi- rar quan la feudalitat de Sàsser es vamentu antifeudale in s’intentu de donare oposar als projectes dels Estaments iun’aparèntzia de legalidade a sa luta revo- del virrei, que van tractar de restau-lutzionària. Sa situatzione si fiat fata prus rar l’ordre i reduir les pretensions feu-grae candu sa feudalidade tataresa s’est dals, amb la possibilitat per les vil·lesoposta a sos disinnos de sos Istamentos e de apel·lar-se directament al delegat delde su bisurrei, chi aiant chircadu de tor- sobirà en cas que es considerin exces-rare a pònnere òrdine e moderare sas re- sivament gravades pels tributs feudals.chesta feudales, cun sa possibilidade pro Els esdeveniments posteriors van agu-sas villas de recùrrere deretu a su delegadu ditzar la situació, quan els reaccionarisde su soberanu in casu chi si cunsideraret de Sàsser se’ls va informar falsamentgravadas indebidamente dae sas pagamen- que els revolucionaris de Càller volientas feudales. Sos fatos imbenientes aiant demanar ajuda a França per donar su-fatu incruèschere sa situatzione, cando sos port als projectes de la revolució sarda.reatzionàrios tataresos sunt istados infor- El Cap de Sàsser va declarar ràpida-mados farsamente chi sos revolutzionàrios ment que no volia observar els dictatscasteddajos bolessint pedire agiudu a sa de Càller i del virrei, demanant al go-Frantza pro favorèssere sos progetos de re- vern de Torí la repartició política devolutzione sarda. Comente resposta dereta l’Illa, dos regnes en un únic territori.su Cabu de Susu aiat decraradu de non Així que hi va haver, amb l’aprovació dechèrrere respetare sos pretzetos chi beni- la cort de Torí, dos sardenyes a la voraant dae Casteddu e dae su bisurrei, di- de la guerra civil. La tensió estava pels


mandende a su guvernu de Turinu sa par- núvols, les poblacions del nord ja notidura polìtica de s’Isula, duos rennos in sabien a qui fer cas, això va contribuirunu territòriu sceti. S’agataiant aici, cun a generar confusió entre els poders des’avallu de sa corte turinesa, duas sardìnnias l’Estat i a desacreditar les institucionsa tretu de gherra tzivile. Sa tensione fiat del regne. Al desembre del 1795 unsmanna, sas populatziones de su nord non homes armats dels pobles del Lougu-ischiant prus a chie pònnere mente, s’aiat doro van posar sota setge la ciutat deprovocadu cunfusione intre sos poderes Sàsser que, sense cap ajuda, va obrir lesde s’Istadu e iscreditadu sas istitutziones portes als rebels liderats per l’advocatde su rennu. In su mese de Idas de su Mundula i el notari Cilocco, ambdós1795, unos òmines armados aproghilende amb idees revolucionaries. Aquests, de-dae sas biddas de Logudoro aiant assi- sprés de la detenció del governador itiadu Tàtari chi, agatendesi sena agiudu, de l’arquebisbe, mentre que els altresaiat abertu sas gennas a sos rebeldes giu- nobles ja havien fugit, van decidir anartos dae s’abogadu Mùndula e dae su notàriu amb tot els seus partidaris a Càller, ex-Cilocco, ambos de ideas revolutzionàrias. asperant els ànims del virrei i dels mem-Custos, posca àere fatu arrestare su guver- bres dels Estaments que temien un es-nadore a s’archipìscamu, mentras chi sos calfament de la situació i l’aparició deàteros nòbiles si fiant giai fuidos, aiant de- l’esperit revolucionari jacobí. Així quetzìdidu de andare, cun totu sa cambarada van ser detinguts a Oristà, i es va perme-a dipendèntzia issoro, a Casteddu, ponende tre només a una mínima part d’aquellsaici in abolotu su bisurrei e sos Istamentos poder entrar a Càller.chi timiant un’incruèschida de sos ànimos e Un cop vençut el separatisme des’afirmatzione de s’ispìritu revolutzionàriu Sàsser es va intentar trobar una via degiacobinu. E tando sunt istados firmados in pacificació social i política entre el nordAristanis, e una bia liberados sos presos, lis i el sud de l’Illa, per aquest motiu elaiant permìtidu chi petzi una parte minore virrei juntament als Estaments, va de-dei issos intressit in Casteddu. cidir enviar a Sàsser, Giovanni Maria

Una borta reprìmidu su separatismu ta- Angioy, jutge de la Reial Audiència, ambtaresu s’aiat chircadu de agatare una ma- els poders de Alter Nos, és a dir ambnera de apaghiadura sotziale e polìtica intre els poders del mateix virrei. Deixantnord e sud de s’Ìsula, pro custa resone su de banda les raons d’aquesta eleccióbisurrei paris cun sos Istamentos, aiat de- ens centrarem en les mesures aplicadestzìdidu de imbiare a Tàtari Giuanne Maria d’Angioy a Sàsser i en els esdevenimentsAngioy, giùighe de sa Reale Audièntzia, cun posteriors. Quan va assumir el càrrec desos poderes de Alter Nos, est a nàrrere cun Alter Nos va començar la reconstrucciósos poderes de su bisurrei matessi. Lassende de la Reial Audiència i la remodelació


a un’ala sos motivos de cust’issèberu nos de la Milícia ciutadana, posant com capsamus a ocupare de sos provedimentos atua- de càrrecs i llocs importants de treball,dos dae s’Angioy in Tàtari e de sas acon- homes de la seva confiança. Va reorga-tèssias imbenientes. Una bia leada sa càr- nitzar els magatzems de gra, comprantriga de Alter Nos, aiat postu manu a sa re- molts subministraments a Càller, va re-costrutzione de sa Reale Audièntzia e a su construir les muralles i els edificis quereassuntu de sa Milìtzia tzitadina, donende s’havien arruïnat a causa de la rebel·lió.su controllu de ofìtzios e càrrigas a òmines Al mateix temps, va aconseguir de-de cunfiàntzia. Aiat torradu a ordingiare sarmar les poblacions del Logudorosos magasinos de trigu, comporende bun- animant-los indirectament a no pagardante recatu dae Casteddu, aiat restrutu- els impostos feudals. Això va portarradu sas murallas e sos fàbricos arruinados molts consells comunitaris dels poblesdae sa rebellia. In su matessi tempus fiat rebels a considerar inevitable la fi delarrenèschidu a fàghere depònnere sas ar- sistema feudal. Per tant, Angioy, indife-mas a sas populatziones logudoresas incor- rent a les peticions del virrei de recaptaragendelos in manera indireta a non pagare els impostos amb la força també, es vasos cotizamentos feudales. Custu fatu at treure la màscara, deixant al descobertleadu meda cunsìgios comunitativos de sas el que era, és a dir l’eminència oculta decomunas rebeldes a cunsiderare comente in- l’ala radical del partit reformista. El 2evitàbile sa fine de su sistema feudale. Pro de juny del 1794 va decidir ir a Càller alcustu Angioy, oramai surdu a sas rechestas capdavant de nombrosos homes armatsde su bisurrei de atuare fintzas cun sa fortza amb la intenció d’abolir definitivamentsu coberamentu de sos tributos, bogada sa el feudalisme. Per desgràcia, declaratcaratza, si fiat mustradu pro su chi fiat, est a fora de llei pel govern virregnat i aban-nàrrere s’eminèntzia oculta de s’ala radicale donat pels Estaments i per les bandesde su partidu reformadore. Su 2 de su mese populars que l’acompanyaven, arribat ade Làmpadas de su 1795, aiat detzìdidu de Oristà es va veure obligat a tornar ràpi-andare a Casteddu in cabu de numerosos dament a Sàsser.òmines armados cun s’intentu de fàghere Mentre a Torí el sobirà acceptava lesabolire su feudalèsimu a definitivu. A dolu famoses cinc peticions, presentades im-mannu, decraradu foras de lege dae su gu- mediatament després de l’intent d’inva-vernu bisureale e abandonadu dae sos Ista- sió francesa, en Sardenya s’assistia amentos e dae sas ghengas populares chi lu la definitiva caiguda de Angioy i ambacumpangiaiant, in pessu lòmpidu a Arista- el s’enfonsava el somni del partit re-nis fiat istadu custrintu a ghirare in presse a formista, dividit en dos fins al final,Tàtari. compost per una ala moderada i una ala

Non fiat petzi sa fine de Angioy, cun radical en lluita entre ells mateix. Però


isse intrinaiat e si nche moriat su bisu de ja era massa tard, la classe dirigent sardasu partidu reformadore, isperradu in duos no havia entès qual era el principalin un’ala moderada e una radicale, pròpiu problema de Sardenya, el feudalisme,mentras chi dae Turinu su soberanu atzeta- i no havia estat capaç d’utilitzar com-iat sas chimbe pregontas famadas, presen- pletament els processos d’alliberamenttadas posca s’intentu de invasione frantzesa. polític i social, als quals s’havia apropatFiat oramai tropu tardu, sa classe dirigente però els hi havia deixat escapar.sarda non aiat cumpresu cale fiat su pro- Angioy ara declarat traïdor, senseblema printzipale de sa Sardìnnia, su feu- poder realitzar el seu somni, abando-dalèsimu, e non aiat ischidu impreare de nat pels amics i partidaris, viatjarà desu totu cussos protzessos de liberazione Porto Torres cap a França, i des d’allà in-polìticu-sotziale, chi aiat petzi carinniadu tentarà convèncer les autoritats france-e si nde fiat fata fuire. S’Angioy oramai ses a alliberar l’illa del feudalisme i dedecraradu traitore, in s’impossibilidade de una monarquia reaccionaria. La derrotapòdere cumprire su bisu suo, lassadu dae d’aquest personatge no va portar, però,amigos e fideles, s’at a imbarcare dae Portu a la pacificació dels territoris de Logu-Turre cara a sa Frantza, e dae in cue at a doro, on les poblacions es van quedarchircare de cumbìnchere sas autoridades en lluita contra les unitats enviadesfrantzesas a liberare s’Ìsula dae su feu- pels Estaments, molts pobles van ser as-dalèsimu e dae sa monarchia reatzionària. saltats i cremats; els que inicialment es

A onni manera, s’isderruta de custu van convertir en portadors de la llibertatpessonàgiu non aiat leadu a s’apaghiadura ara es van fer càrrec de la cruel repressióde sos territòrios de su Logudoro, in ue de les idees i de les persones.sas populatziones fiant abarradas armadas No obstant això, el punt culminatatumbendesi cun sos repartos imbiados dae d’aquest període difícil encara haviasos Istamentos, biddas meda fiant istadas d’arribar. Uns anys més tard, és a dirassaltadas e brusiadas, sos chi a printzìpiu si el 28 d’agost de 1799, els que havienfiant fatos portadores de sa libertade, como redactat les famoses cinc peticions, vansi faghiant càrrigu de sa repressione cruele presentar al rei, de forma espontània,de ideas e pessones. la renuncia a tots les prerrogatives con-

Comente si siat, custu perìodu trumen- tingudes en el reial diploma que haviatadu non fiat galu cumpridu de su totu. acollit les sol·licituds demanades ambCarchi annos in fatu, su 28 de Austu 1799, les cinc peticions. Molts es sorprendran,sos chi aiant istèrridu sas chimbe pregontas però això era d’esperar, la classe dirigentnòdidas, aiant presentadu, ispontaneamen- sarda havia perdut la seva oportunitat,te, a su rei sa renùntzia a totu sos man- havia preferit mirar exclusivament elsdos cuntènnidos in su diploma reale chi aiat seus propis interessos fent caure de nou


acollidu sas rechestas avantzadas cun cus- Sardenya, primera entre totes les na-tas chimbe pregontas. Medas s’ant a is- cions europees, en el fosc període de lapantare de custu, ma si podiat immaginare, Restauració.sa classe dirigente sarda si fiat fata fuireun’ocasione, aiat prefertu castiare a s’argiolasua, petzi a sos interessos issoro, faghendetorrare a rùere sa Sardìnnia, prima intretotu sas natzione europeas, in su perìodu is-curigosu de sa Restauratzione.

Bibliografia

• A. Accardo, Eutanasia di un Regno. Fine delle istituzioni del Regnum Sardiniae enuovi rapporti tra Sardegna e Piemonte, Casteddu, 2007.

• L. Carta, L’attvità degli Stamenti nella «Sarda Rivoluzione» (1793-1799), inAA. VV., Acta Curiarum Regni Sardinae, vol. 24, Casteddu 2000.

• L. Carta, La Sarda rivoluzione (1793-1802), in AA.VV., La grande encicolpedia dellaSardegna, vol. 11, pp. 241-253, Moncalieri, 2007.

• R. Carta Raspi, Storia di Sardegna, Milanu, 1971.

• F.C. Casula, La storia di Sardegna, Florèntzia, 1992

• A. Mattone, La cessione del regno di Sardegna. Dal trattato di Utrech alla presa dipossesso sabauda, in « Rivista storica italiana», 1992, fasc. I, pp.5-89.

• G.G. Ortu, La Sardegna sabauda: tra riforme e rivoluzione, in AA.VV., La grandeenciclopedia della Sardegna, vol. 11, pp. 241-253, Moncalieri, 2007.

• L. Ortu, Storia della Sardegna dal medioevo all’età contemporanea, Casteddu, 2011.

• C. Sole, La Sardegna sabauda nel Settecento, Tàtari, 1984.

• G. Sotgiu, Storia della Sardegna sabauda, Bari, 1986.

• G. Tore, Il riformismo sabaudo: tentativi e fallimenti, in AA.VV., La grande encicol-pedia della Sardegna, vol. 11, pp. 254-266, Moncalieri, 2007.

19

Les Corts Generals de Catalunyai els Parlaments Generals de Sardenya:

dues institucions vinculades per la Història.

Sas Cortes Generales de Catalùnniae sos Parlamentos Generales de Sardìnnia:duas istitutziones vinculadas dae s’Istòria.

Antoni Albacete I Gascón


∼·∼ ∼·∼ ∼·∼

Presentació

Primer de tot, i abans de res, s’ha

Istèrrida

In antis de totu, si depet pònnere a crarude deixar molt clar que, per a l’època chi, pro s’època tratada, tocat a istransiretractada, cal defugir de les idees que sas ideas chi contraponent s’assolutismucontraposen l’absolutisme amb el con- cun su costitutzionalismu pro sas assem-stitucionalisme per a les assemblees re- bleas rapresentativas in antis de sas revo-presentatives anteriors a les revolucions lutziones liberales. Si si trataret custu temaliberals. Si s’enfoqués aquest tema des cun custa prospetiva, diat èssere un’anacro-de aquesta perspectiva seria un anacro- nismu. Sas assembleas de S’Antigu Regimenisme. Les assemblees de l’Antic Règim non sunt istadas istitutziones defensoras deno foren institucions defensores dels sos deretos e de sas libertades de sos tzita-drets i de les llibertats dels ciutadans en dinos in opositzione a su monarca e a sosoposició al monarca i els seus oficials. oftiziales suos.

Les Corts d’època Medieval i Mo- Sas Cortes de s’època Mesana e Modernaderna eren assemblees polítiques en les fiant assembleas polìticas inche su monarcaquals el monarca i els representants e sos rapresentantes de sos istamentos si re-dels estaments es reunien per arribar uniant pro lòmpere a acordos prus o mancua acords més o menys pactats, més o cuncordados, prus o mancu impostos, cun-menys imposats, depenent de cada cas, forma a sos casos, pro pedire su respetu de

21

22 Corts i Parlaments

per demanar el respecte dels privilegis i sos privilègios e su mantenimentu de sosel manteniment dels drets fonamentals deretos fundamentales de sa terra, a unade la terra, per una banda, i per oferir banda, e a s’àtera pro ofèrrere a su monarcaal monarca els mitjans necessaris perquè sos mèdios netzessàrios pro chi isse learet aaquest portés a terme el seu govern, per cumpridura su guvernu suo.l’altra. Sa punna de custu papiru est a fàghere

En aquesta ponència el que es pretén una cumparatzione de sas assembleas ra-és fer la comparativa de les assemblees presentativas de Catalùnnia e Sardìnnia inrepresentatives de Catalunya i Sardenya s’interis de s’Antigu Regime.durant l’Antic Règim. Sa bibliografia a subra de sas Cortes

La bibliografia sobre les Corts cata- catalanas est ampra meda. Una regorta se-lanes és força àmplia. Un recull pro- rente a custa la agatamus in s’artìculu deper d’aquesta el trobem en l’article de sa Dra. Eva Serra i Puig de s’Universitatla Dra. Eva Serra i Puig de la Univer- de Bartzellona. In custu agatamus fintzassitat de Barcelona. En aquest trobem referèntzias a traballos ispetzìficos de sostambé referències a treballs específics Parlamentos Generales sardos sende chidels Parlaments Generals sards per tal custa fiat una istitutzione vinculada, co-com aquesta fou una institució vincu- mente amus a bìdere in fatu, a sas Corteslada, tal com veurem seguidament, a les generales de Catalùnnia.Corts generals de Catalunya.

Comparativa entre les Corts cata-lanes i els “Parlaments” sards

Seria erroni establir una relació directaentre l’evolució de les Corts del Princi-

Cumparatzione intre sas Cortes cata-lanas e sos “Parlamentos sardos”

Diat èssere faddidu istabilèssere una re-latzione direta intre s’evolutzione de sas

pat de Catalunya i els Parlaments del Cortes de su Printzipadu de Catalùnnia eRegne de Sardenya perquè en el mo- sos Parlamentos de su Rennu de Sardìnnia,ment d’implantar-se aquesta institució ca cando custa istitutzione at leadu tretua Sardenya, a Catalunya ja feia més d’un in Sardìnnia, in Catalùnnia su funtziona-segle que havia iniciat el seu funciona- mentu suo fiat incarreradu giai dae prusment; per altra banda, en el període en de unu sèculu; de àteru, in su perìoduel qual la institució catalana iniciava la chi s’istitutzione catalana cumentzaiat apèrdua de les seves funcions de govern pèrdere sas funtziones suas de guvernu aa mida que el poder de la corona aug- bias chi su podere de sa corona creschiat,mentava, al llarg dels segles XVI i XVII giai chi a s’oru de sos sèculos XVI e XVIIi cada cop es convocaven menys vegades si cunvocaiant semper prus pagas bortas

Corts i Parlaments 23

les Corts en els regnats, principalment sas Cortes in sos rennos, mescamente dedels Àustries, la institució sarda es desos Asburgos, s’istitutzione sarda si fiatsplegava com a òrgan i adquiria la seva acumprende comente a òrganu e achiriat safisonomia política i legislativa. En el que fisionomia polìtica e legislativa sua. Sa cun-coincidien era en el fet que els Parla- vergèntzia intre sas duas istitutziones est inments sards eren una versió “simplifi- su fatu chi sos Parlamentos sardos fiant unacada” de la institució catalana. Fou a versione “simplificada” de sa catalana. Esttravés del Capítol de Cort presentat pel istadu pro mèdiu de su Capìtulu de Cortebraç militar del Parlament General, que presentadu dae su bratzu militare de su Par-s’allargà de 1497 a 1511, quan es va im- lamentu Generale, chi s’est istèrridu dae suplantar de forma específica la praxi de 1497 a su 1511, chi s’est istabilèssida deles Corts generals de Catalunya. Prèvi- manera ispetzìfica sa prassi de sas Cortesament, en el Parlament de 1481 a 1485 generales de Catalùnnia. In antis, in sutrobem la confirmació de la natura ju- Parlamentu dae su 1481 a su 1485 agata-rídica de l’Assemblea sarda com un Par- mus sa cunfirma de sa natura giurìdica delament general del Regne. Amb un altre s’Assemblea sarda comente Parlamentu ge-Capítol de Cort del Parlament de 1511 nerale de su Rennu. Cun un’àteru Capì-veiem com l’assemblea sarda va afegir tulu de Corte de su Parlamentu de su 1511als trets d’autoritat i capacitat política, bidimus comente s’Assemblea sarda at an-que ja havia desenvolupat en les re- nantu a s’aèrgiu de autoridade e capatzi-unions dels segles XIV i XV, la maduresa dade polìtica chi giai aiat isvilupadu injurídica, afermant el mecanisme pacti- sas reuniones de sos sèculos XIV e XV, sasta, la periodicitat de les convocatòries maduresa giurìdica, afirmende su meca-i la formulació articulada dels Capítols nismu pactista, s a perioditzidade de sasde Corts. En aquells moments la insti- cunvocatziones e sa formulatzione articu-tució inicià un cicle que es mantindria a lada de sos Capìtulos de Corte. Est in custugrans trets fins a la fi de la dominació momentu chi s’istitutzione cumentzat unuhispànica del Regne. Amb el pas de tziclu chi s’at a mantènnere fintzas a sala sobirania del Regne de Sardenya als fine de sa dominatzione ispànica de suSavoia, pel tractat de Londres de 1720, Rennu. Cun sa colada de sa soberanias’inicià el declivi del Parlament general de su Rennu de Sardìnnia a sos Savòia,com a institució política representativa pro su tratadu de Londra de su 1720, cu-dels estaments privilegiats de la societat. mentzaiat sa derruta de su Parlamentu ge-L’herència jurídica catalana perdurà al nerale comente a istitutzione polìtica rap-llarg dels segles; pels juristes i les classes resentativa de sos istamentos privilegia-privilegiades de l’illa les institucions ge- dos de sa sotziedade. S’eredade giuridicanerades per aquesta herència foren con- catalana s’est cunservada peri sos sèculos;


siderades com la més autèntica expressió dae sos giuristas e sas classes privilegiadasde l’autonomia sarda. Fins a la fusió de de s’ìsula, sas istitutziones ingendradas1847 de forma més o menys modificada dae custa eredade sunt istadas cunsidera-es mantindrien vigents a Sardenya. das comente s’espressione prus autèntica

Els orígens de les corts a Catalunya de s’autonomia sarda. Sunt abarradas inhan de cercar-se en les assemblees de vigèntzia in forma pru o mancu modificadaPau i Treva i la Cúria comtal magna, es- fintzas a sa fusione de su 1847.pecialment durant els primers anys del S’orìgine de sas cortes in Catalùnniaregnat del rei Jaume I, que fou aproxi- cheret chircada in sas assembleas de Pau imadament del 1213 al 1228. Per a Sar- Treva (Paghe e Assèliu) e sa Cùria de contea,denya el Parlament que donà origen a mesches in sos primos annos de rennu dela seva institució serà el que va con- su rei Jagu I, a fùrriu de su 1213 a su 1228.vocar Pere III el Cerimoniós, el 1355, In Sardìnnia su Parlamentu chi at donaduque tot i que fou un Parlament anòmal orìgine a s’istitutzione sua est istadu su chiperquè no hi hagué votació del donatiu, at cunvocadu Pedru III su Tzerimoniosu, insí que trobem l’aprovació de quinze su 1355, chi mancari fiat unu Parlamentude Capítols de Corts i cinc Constitu- anòmalu ca no bi fiat istada votatzione decions. Cal tenir present però que amb sa dàdiva, agatamus s’aprovu de bindighiaquell Parlament Pere III buscava, prin- Capìtulos de Corte e chimbe Costitutzio-cipalment, posar de manifest la presa nes. Tocat peroe a tènnere a mente chide possessió del Regnum Sardiniæ per cun cussu Parlamentu Pedru III chirca-part de la Corona catalano-aragonesa i iat, primu de totu, de pònnere a craru sadonar la forma definitiva a l’estructura leada in poderiu de su Regnum Sardiniæ proinstitucional al nou territori agregat al parte de sa Corona catalanu-aragonesa econglomerat catalano-aragonès; i per donare sa forma definitiva e s’istrutura isti-altra banda les dificultats per recollir tutzionale a su territòriu nou acumonadu inla hipotètica quantitat concedida eren sa cuncòrdia catalanu-aragonesa; de àterapatents. banda sas dificultades pro regòllere sa can-

La Cort General era definida pel ju- tidade ipotètica cuntzèdida fiant notàbiles.rista Lluís de Peguera en el 1632 de la Sa Corte Generale fiat definida dae susegüent manera: “la convocatio y congre- giurista Lluís de Peguera in su 1632 in custagatio dels tres brasos, y stament de tota la manera: “la convocatio y congregatio dels tresprovincia de Catalunya, es a saber del Ec- brasos, y stament de tota la provincia de Ca-clesiastich, Militar y Real, feta per lo senyor talunya, es a saber del Ecclesiastich, MilitarRey en lo lloch per ell destinat y deputat, y Real, feta per lo senyor Rey en lo lloch perper a tratar y dispossar sobre lo stat y re- ell destinat y deputat, per a tratar y dispossarformatio de la terra, y per a fer y stabilir en sobre lo stat y reformatio de la terra, y per a


ella leys necessaries y convenients a la cus- fer y stabilir en ella leys necessaries y conve-todia, govern y quietud de dita provincia”. nients a la custodia, govern y quietud de ditaEfectivament les Corts Generals de Ca- provincia”. Difatis sas Cortes Generales detalunya estaven compostes pels tres es- Catalùnnia fiant cumpostas dae sos tres is-taments en els quals es dividia la socie- tamentos chi nde fiat partzida sa sotziedadetat del moment, l’eclesiàstic, el nobiliari de su tempus, s’ecclesiàsticu, sa nobilia ei el reial, format aquest pels represen- sos reales, formadu custu dae sos rapre-tants de les ciutats i viles reials. La Cort sentantes de tzitades e comunas reales. SaGeneral tenia una estructura bàsica que Corte Generale teniat un’istrutura bàsicaconsistia en la convocatòria, la proposi- chi cunsistiat in sa cunvocatzione, sa pro-ció reial, la satisfacció dels greuges, la posta reale, sa satisfatzione de sas chèscias,legislació, el donatiu i la cloenda. sa legislatzione, sa dàdiva e sa cuncruida.

La institució sarda on estaven rep- S’istitutzione sarda in ue fiant rapresen-resentats els estaments era anomenada tados sos istamentos fiat numenada Parla-Parlament, que també estava compost mentu, custu puru cumpostu dae s’atòbiuper la reunió dels tres estaments, l’e- de sos tres istamentos, s’eclesiàsticu, su mi-clesiàstic, el militar i el reial, que en litare e su reale, chi in su sèculu XVI eels segles XVI i XVII aquest últim es- XVII fiat formadu dae sas 7 tzitades de sutava format pels representats de les set Rennu: Casteddu, Tàtari, S’Alighera, Aris-ciutat reials del Regne: Caller, Sàsser, tanis, Igrèsias, Bosa, Casteddu Aragonesul’Alguer, Oristany, Iglesias, Bosa i Castell (oe Casteddu Sardu). Pro sa traditzioneAragonès. Per a la tradició jurídica de giurìdica de sa Sardìnnia cando unu de sosSardenya quan un dels tres estaments es tres istamentos si reuniat retziat su nùmenereunia de forma particular rebia el nom de istamentu. A s’imbesse cando s’agataiantd’Stamenti. Per contra quan es trobaven integrados in su cuntestu de su Parlamentuintegrats en el marc de Parlament Gene- Generale, sos istamentos si denumenaiantral, els estaments passaven a denominar- bratzos. Un’esempru de custu l’agatamusse braccio. Un exemple d’això el trobem in su 1446, in s’interis de su rennu de Al-en el 1446, durant el regnat d’Alfons IV fonsu IV su Magnànimu, cando in Aristanisel Magnànim, quan a Oristany es reuní si fiat reunidu petzi s’istamentu de sa no-només l’stamento de la noblesa, que a bilesa, chi in cambiu de una dàdiva a su reicanvi d’un donatiu al rei aconseguí el aiat logradu su permissu pro si reunire inpermís per a reunir-se de forma sepa- manera iscrobada. In càmbiu in Catalùn-rada. Per contra, a Catalunya amb el nia cun su tèrmine Parlamentu Generale siterme Parlament General es designava desinnaiat sa reunione de sos membros dela reunió dels membres dels braços, que sos bratzos, chi si moviant a tìtulu individ-actuaven a títol individual, cridats pel uale, tzerriados dae su rei, o dae su supri-


rei, o el seu substitut, per donar con- dore suo, pro donare cunsìgiu e agiudu insell i ajuda al monarca en matèries con- matèrias cuncretas. Custu fiat su chi liscretes. Això era el que el diferenciava diferentziaiat dae sa Corte Generale in ue,de la Cort General on, tal com especifi- comente ispetzificaiat sa cunvocatzione, sicava la convocatòria, es tractaven totes trataiant totu sas chistiones e si presenta-les qüestions i es presentaven tots els iant totu sas chèscias.greuges. Sa cunvocatzione fiat un’elementu de

La convocatòria fou un element de cuntierra intre sos istamentos e sa monar-fricció entre els estaments i la monarchia peri sos sèculos, giai chi custu atuquia al llarg dels segles ja que aquest fiat su chi donaiat vida a sa Corte Gene-acte era el que donava vida a la Cort Ge- rale o a su Parlamentu. Sa monarchia luneral o al Parlament. La monarquia ho cunsideraiat che mandu reale, e gai l’atconsiderava un regalia, i així ho defensà defensadu semper ca de custa manera susempre perquè així només els sobirans soberanu teniat su controllu de su tziclutenien el control del cicle vital de la in- vidale de s’istitutzione. Sos bratzos nonstitució. Els braços no reeixiren en el sunt arrenèschidos in s’intentu issoro deseus intents de manllevar als reis la ca- sutràere a sos reis sa capatzidade giuridicapacitat jurídica de convocar les Corts, de cunvocare sas Cortes, peroe aiant otentuperò sí aconseguiren imposar una certa de impònnere una tzerta perioditzidadeperiodicitat precisament amb normes in particulare cun normas de creze isti-de rang constitucional, com foren les tutzionale, comente fiant sas Costitutzio-Constitucions “Una vegada lo any”, en nes “Una vegada lo any”, en la Corte Ge-la Cort General de Barcelona de 1283 nerale de Bartzellona de su 1283 cunvo-convocada per Pere II el Gran, en la cada dae Pedru II su Mannu, in ue si fiatqual s’estipulava que s’havien de ce- cumbènnidu chi tocaiat a tzelebrare Cor-lebrar Corts Generals de forma anual. tes Generales in forma annuale. BidendeVeient la impossibilitat de complir amb s’impossibilidade de satisfàghere custa leg-aquesta legislació, en la Cort General de islatzione, in sa Corte Generale de LleidaLleida de 1301 convocada per Jaume II de su 1301 cunvocada dae Jagu II s’aiats’aprovà la constitució “Statuïm encara a aproadu sa costitutzione “Statuïm encara aordenam”, que allargava el període fins ordenam”, chi perlongaiat sa simana fintzasals tres anys. Tot i això la regularitat a sos tres annos. Nointames sa regularidadede les convocatòries no es va respectar de sas cunvocatziones non s’aiant respetadumai. En el cas de Sardenya tampoc es va mai. Nemancu in su casu de sa Sardìnniarespectar gaire aquesta periodització ja s’aiat respetadu meda custa perioditzidadedes dels orígens de la institució. Entre el giai dae s’orìgine de s’istitutzione. Intre suprimer Parlament convocat per Pere III primu Parlamentu cunvocadu dae Pedru III


el Cerimoniós i el segon convocat per Al- su Tzerimoniosu e su de duos cunvocadufons IV el Magnànim passaren seixanta- dae Alfonsu IV su Magnànimu aiant coladusis anys (1421), i el tercer parlament fou sessantases annos (1421), e su de tres parla-convocat seixanta anys més tard pel rei mentos fiat istadu cunvocadu sessant’annosFerran II el 1481. S’hagué d’esperar fins in fatu dae su rei Fernandu II in su 1481.al Parlament de 1511 perquè a través Tocat a abetare fintzas a su Parlamentu ded’un Capítol de Cort s’establís una pesu 1511 pro chi pro mèdiu de unu Capìtuluriodicitat concreta, que fou desenal. de Corte s’istabilessit una perioditzidadePerò aquell període tan llarg provocava cuncreta, chi fiat deghennale. Cussa simanal’acumulació de greuges i així al Parla- gai longa peroe cajonaiat s’amuntonamentument de 1543 va sol·licitar una period- de sas chèscias e duncas in su Parlamentuicitat de tres anys, com amb les Corts de su 1543 si fiat dimandada una peri-Generals catalanes; aquesta petició es va oditzidade de tres annos, che a sas Cortestornar a repetir en el Parlament de 1553- catalanas; custa rechesta s’at a repìtere in1554, obtenint-se només una resposta su Parlamentu 1553-1554, in ue s’est otentagenèrica del monarca, sense entrar-hi, petzi una resposta genèrica de su monarca,a través del virrei. Aquest incompliment pro mèdiu de su visurrei. Custa violatzionede la periodicitat establerta fou especial- de sa perioditzidade istabilèssida est istadament accentuada amb la dinastia dels atzentuada in manera particulare cun saÀustries pel que fa a Catalunya, però dinastia de sos Asburgos pro su chi per-més regular en el cas de Sardenya. Així tocat Catalùnnia, ma fiat prus regulare inveiem que Carles I convocà set Corts als Sardìnnia. Gai bidimus chi Càrulu I aiatcatalans i quatre Parlaments als sards; cunvocadu sete Cortes a sos catalanos e ba-Felip I va convocar dues vegades les tor Parlamentos a sos sardos; Filipu I aiatde Catalunya per quatre convocatòries cunvocadu duas bias sas de Catalùnnia ea Sardenya; la proporció és mantingué bator cunvocatziones in Sardìnnia; sa pro-amb Felip II, que només convocà un cop portzione s’at a mantènnere cun Filipu II,els catalans, però ho féu dues vegades a chi aiat cunvocadu petzi una bia sos cata-Sardenya, i amb els dos últims monar- lanos, peroe duas bortas in Sardìnnia, e cunques de la dinastia dels Àustries la difer- sos ùrtimos duos monarcas de sos Asburgosència fou totalment accentuada a favor sa diferèntzia fiat atzentuada in manera to-de Sardenya, on es convocaren cinc Par- tale in favore de Sardìnnia, in ue fiant ista-laments en el regnat de Felip III i quatre dos cunvocados chimbe Parlamentos in suen el de Carles II, per una sola Cort o Rennu de Filipu III e bator in su de Càrulucap, respectivament, a Catalunya. II, pro una Corte sola e peruna in Catalùn-

La proposició reial era el que do- nia, respetivamente.nava inici a la Cort i al Parlament. Sa proposta reale fiat su dae chi moviat


Era un discurs del rei on aquest feia sa Corte e su Parlamentu. Fiat un’arresonurelació dels antecedents, els motius i de su rei in ue isse relataiat de sos anterio-l’objecte de la convocació, normalment res, sas resones e s’obietivu de sa cunvo-de forma genèrica, i concloïa amb una catzione, a su sòlitu in manera genèrica, edemanda d’ajut, més o menys evident, cuncruiat cun una dimanda de agiudu, prusque s’acabaria materialitzant en el do- o mancu làdina, chi in fines si cuncretiza-natiu després de les negociacions. A iat in sa dàdiva a pustis de sas votatziones.continuació, en el cas català, responia, In fatu, in su casu de Catalùnnia, torra-normalment, l’arquebisbe de Tarragona, iat imposta s’archipìscamu de Tarragona,president del braç eclesiàstic, amb un presidente de su bratzu eclesiàsticu, cundiscurs de cortesia en el qual en el nom un’arresonu de cortesia cun su cale, inde la Cort es comprometia a examinar nùmene de sa Corte, si impinnaiat a esa-les qüestions proposades i donar re- minare sas chistiones propostas e a tor-sposta al rei per major glòria de Déu, rare isceda a su rei pro major glòria dehonor del rei i bé del país. En el cas Déu, honor del rei i bé del país. In sude Sardenya era l’arquebisbe d’Oristany casu de Sardìnnia fiat s’archipìscamu del’encarregat de respondre la proposició Aristanis s’incarrigadu de respòndere a sareial, que normalment era realitzada pel propositzione reale, chi a su sòlitu fiat fatavirrei. dae su visurrei.

La satisfacció dels greuges era el mo- Sa satisfatzione de sas chèscias fiat sument en el qual els representants dels momentu chi sos rapresentantes de sosbraços presentaven davant del rei la bratzos presentaiant in dae in antis desol·licitud de crear una comissió que su rei sa rechesta de creare una cummis-examinés les queixes contra les seves sione chi esaminaret sas chèscias contra sasactuacions i les dels seus oficials i les atuatziones suas e de sos ofitziales suos eresolgués. Els greuges que es consider- las resorvessit. Sos abbogos chi si podi-aven reparables en les Corts eren totes ant acontzare in sas Cortes fiant totu sasles violacions i abusos judicials i extra- violatziones e abusos giuditziàrios e ex-judicials del dret comesos pel rei o els tragiuditziàrios de su deretu cummìtidosseus oficials ordinaris o delegats, que dae su rei o dae sos ofitziales ordinàrioss’haguessin pogut rectificar en procedi- o delegados, chi s’aerent pòdidu retificarements ordinaris i la reparació dels quals in protzedimentos ordinàrios sena chi sano impliqués l’interès de tercers, les sen- reparatzione pertocaret interessos angenos,tències no podien ser revisades quant al sas sentèntzias non si podiant torrare a esa-fons, però sí declarar-se nul·les. Aque- minare in contu de fundu, ma faghiat asts greuges podien ser generals, i per las decrarare nuddas. Custas chèscias po-tant que afectessin la totalitat del Prin- diant èssere generales, e tando pertocare


cipat, eren accions que els braços con- totu su Printzipadu, duncas fiant atzionessideraven en contra del bé comú come- chi sos bratzos cunsideraiant contra susos per oficials reials o per institucions bene comune cummìtidos dae ofitzialesque actuaven amb l’autorització del rei, reale o dae istitutziones chi si moviantcom era el cas de la Inquisició, la seva cun s’autorizatzione de su rei, comenteresolució es feia a través de legislació s’Inchisitzione, si resorviant pro mèdiu deaprovada per la Cort que redrecés la legislatzione aproada dae sa Corte chi adde-desviació que s’havia produït; o bé eren retzaret sa desviadura chi s’aiat produidu;greuges particulars, que eren les queixes o puru fiant abbogos individuales, chèsciaspresentades tant per persones particu- presentadas dae individuos o fintzas daelars com per corporacions que no ata- corporatziones chi no pertocarent su benecaven el bé comú, i per tant seguien un comune, e pro custu sighiant unu protzedi-procediment diferent dels generals en el mentu diferente dae sas generales, in ue saqual l’agreujat presentava la seva queixa pessone ofèndida presentaiat sa chèscia suaa través del seu estament, i que era resolt pro mèdiu de s’istamentu suo, e chi fiat re-pels provisors després d’instruir la causa sorta dae sos provididores posca de istruirei dictar-ne la resolució. s’incausada e nde ditare sa resolutzione.

La legislació emanada de les Corts Sa legislatzione pregonada dae sas Cor-Generals de Catalunya era de dos ti- tes Generales de Catalùnnia fiat de duaspus: les Constitucions i els Capítols de castas: sas Costitutziones e sos CapìtulosCort, i així ho trobarem també en els de Corte, e aici l’amus a agatare peri inParlaments. Les Constitucions eren lleis sos Parlamentos. Sas Constitutziones fi-aprovades per les Corts a partir de la ant leges aproadas dae sas Cortes movendeproposta prèvia del rei. Així ho veiem dae sa proposta de cumentzu de su rei. Luen la Constitució: “volem, statuim e or- bidimus in sa Costitutzione: “volem, sta-denam que si nos e los successors nostres tuim e ordenam que si nos e los successorsConstitucio alguna general o statut fer vol- nostres Constitucio alguna general o statut ferrem en Cathalunya, aquella e aquell façam volrem en Cathalunya, aquella e aquell façamde approbatio e consentiment dels Prelats, de approbatio e consentiment dels Prelats, delsdels Barons, dels cavallers, e dels ciutadans Barons, dels cavallers, e dels ciutadans dede Cathalunya, o ells appellats, de la major Cathalunya, o ells appellats, de la major e dee de la pus sana part de aquells”, aprovada la pus sana part de aquells”, aproada in saen la Cort de Barcelona de 1283. Els Corte de Bartzellona de su 1283. Sos Capì-Capítols de Cort, que aparegueren a mit- tulos de Corte, aparèssidos in sa mitade dejan segle XIV, eren lleis presentades a les su sèculu XIV, fiant leges presentadas a sasCorts per un o més braços, aprovats per Cortes dae unu o prus bratzos, aproadasaquest o aquests, i posteriorment san- dae cuddos, e a pustis apostivigadas dae


cionats pel monarca amb alguna esmena su monarca cun carchi ismendu introduiduintroduïda per ell. El monarca podia le- dae isse etotu. Su monarca podiat legislaregislar per si mateix a través de pragmà- pro isse matessi pro mèdiu de pragmàticastiques o bé donar privilegis, però aque- o puru donare privilègios, peroe custos nonsts mai podien contradir la legislació podiant contraìghere mai sa legislatzioneemanada de les Corts Generals o Parla- pregonada dae sas Cortes Generales o Par-ments; si ho feia quedava anul·lada au- lamentos; si lu faghiat s’annuddaiat de ma-tomàticament. En el cas dels Parlaments nera automàtica. In sos Parlamentos sardossards els Capítols de Corts només tenien sos Capìtulos de Cortes teniat petzi valorevalor de llei quan havien estat votats pels de lege cando fiant votados dae sos tres is-tres estaments reunits. tamentos reunidos.

El donatiu era juntament amb la Sa dàdiva fiat, paris cun sa reparatzionereparació dels greuges i la creació de de sas chèscias e sa creatzione de legis-legislació un dels elements més impor- latzione, unu de sos elementos prus de im-tant de les Corts Generals catalanes i portu de sas Cortes Generales catalanas edels Parlaments sards. Era tot plegat de sos Parlamentos sardos. Totu custu fiatla plasmació del pactisme imperant en su reflessu de su “pactisme” dominante inles relacions entre el monarca i els esta- sas relatziones intre su monarca e sos is-ments que representaven la part privi- tamentos chi rapresentaiant s’ala privile-legiada de la població. El monarca per giada de su pòpulu. Su monarca pro unauna banda donava satisfacció als esta- banda donaiat satisfatzione a sos istamen-ments reparant greuges i legislant per tos ismendende chèscias e legislende proal bé comú, i en contrapartida aquells su bene comune, e a s’àtera banda cuddosconcedien ajuts econòmics al rei per tal cuntzediant agiudos econòmicos a su reique aquest pogués actuar d’acord amb el pro chi custu poderet atuare de acordu cunbé general. Però els braços sempre feren su bene generale. Peroe sos bratzos ant sem-constar que aquesta quantitat monetària per pretzisadu chi custa cantidade mon-es tractava d’un “donatiu graciós”, fet etària fiat un “donatiu graciós”, fatu “per“per aquesta vegada tant solament, de llur aquesta vegada tant solament, de llur meramera liberalitat y espontànea voluntat”, liberalitat y espontànea voluntat”, “sense que“sense que en açò puguen ésser obligats o en açò puguen ésser obligats o estrets en ma-estrets en manera alguna” i “amb expressa nera alguna” e “amb expressa protesta que perprotesta que per lo present acte y cosas en lo present acte y cosas en aquell contengudasaquell contengudas . . . no pugan ésser obli- . . . no pugan ésser obligats en general ni engats en general ni en particular més del que particular més del que voluntàriament se obli-voluntàriament se obligan”, tot per deixar gan”, totu pro lassare in craru chi non fiatclar que no era una imposició, ni pun- un’imponimentu, ne ocasionale nen fitianu.


tual ni periòdica. Sas impostas noas si poniant deretu sutaEls nous impostos creats ben aviat es sa gestione de su Cunsìgiu de contea de su

posaren sota la gestió de la Diputació Generale pro las controllare. In su Par-del General per tal de fiscalitzar-los. En lamentu de su 1583, sos istamentos aiantel Parlament de 1583, els estaments van propostu sa creatzione de unu Cunsìgiu deproposar crear una Diputació a sem- contea che pare a su catalanu o a su va-blança de la catalana o la valenciana lentzianu pro chi contivigiaret s’impostaperquè gestionés l’impost establert en istabilèssida in sas esportatziones pro pa-les exportacions per pagar la construc- gare su fràigu de turres de guardiania in sació de torres de guaita a la costa per costera pro amparare s’ìsula. Su rei peroea protecció de l’illa. Però el rei fou aiat dislindadu in manera crara chi custamolt clar que aquesta fos tant de nom esseret un’amministratzione de nùmene ecom de dret una administració i no una de deretu intames de una Cunsìgiu de con-Diputació per evitar així el cas de Ca- tea, pro istransire aici su casu de Catalùn-talunya, on l’administració fiscal votada nia, in ue s’amministratzione fiscale votadaper les Corts es transformés en una in- dae sas Cortes si fiat trasformada in una is-stitució de defensa de les llibertats con- titutzione de defensa de sas libertades cos-stitucionals. L’import del donatiu fou el titutzionales. Sa cuntierra prus manna inpunt més conflictiu dels Parlaments del sos Parlamentos de su sèculu XVII est is-segle XVII perquè l’economia del Regne tadu s’importu de sa dadura, ca s’economiapatia una situació d’anys de crisis, amb de su Rennu sufriat una situatzione de an-brots de pesta i una situació continuada nos de crisi, cun cadaletas de pesta e unade drenatge de recursos humans i mate- situatzione sighida de drenàgiu de resursasrials per a la constant política bèl·lica de umanas e materiales pro sa polìtica bellicala monarquia hispànica. costante de sa monarchia ispànica.

Amb el cerimonial de la cloenda Cun sa tzerimònia de sa cuncruida sies tancava la Cort General i el Parla- serraiat sa Corte Generale e su Parlamentu.ment. El rei jurava la legislació em- Su rei giuraiat sa legislatzione pregonadaanada d’aquestes assemblees, que li era dae custas assembleas, chi li fiat presen-presentada per una delegació dels tres tada dae una delegatzione de sos tres brat-braços, encapçalada pel president de zos, giuta dae su presidente de s’eclesiàsticul’eclesiàstic davant de tota l’assemblea. in dae in antis de tota s’assemblea. FatuUn cop fet això la mateixa delegació li custu, sa matessi delegatzione li presentaiatpresentava l’oferta de la Cort o el Par- s’oferta de sa Corte o de su Parlamentu, salament, el donatiu, que era llegit pel dàdiva, lèghida dae su protonotàriu, e cunprotonotari, i amb això acabava la Cort custa acabaiat sa Corte e su Parlamentu dei el Parlament de forma oficial, tot i manera ofitziale, mancari chi galu podiat


que encara es podia donar el cas que acuntèssere chi, pro nàrrere, si aprofetarets’aprofités per armar algun cavaller, per pro armare a unu cabadderi.exemple.

Conclusions

Per cloure aquesta ponència enunciaréresumidament els aspectes més impor-

Cuncluos

Pro cungiare custu papiru, apo a enuntziarein forma resùmida sos aspetos prus de

tants que s’han assenyalat en aquesta ex- importu sinnalados in custa espositzione.posició. Així, en primer lloc la termi- Tando, in primis sa terminologia, s’assem-nologia, pel cas català l’assemblea rep- blea rapresentativa chi cuncordaiat cun suresentativa que pactava amb el rei les rei sas leges e oferiat una dàdiva voluntàrialleis i oferia un donatiu voluntari per pro chi sa corona learet a cumpridura sutal que la corona portés a terme el bé bene comune si naraiat Corte Generale incomú s’anomenà Cort General i a Sar- su cuntestu catalanu e Parlamentu Gene-denya Parlament General. rale in Sardìnnia.

No es pot establir una evolució di- Non si podet istabilèssere un’evolutzionerecta entre ambdues institucions ja que direta intre sas duas istitutziones giai chiquan a Catalunya cada cop era més el cando in Catalùnnia fiat onni borta de prustemps que transcorria entre una i altra a su tempus chi nche colaiat intre s’una eSardenya la freqüència de convocatòries s’àtera, in Sardìnnia sa frecuèntzia de cun-era més elevada. Sí que es pot establir vocatziones fiat majore. Si podet peroe cun-que els Parlaments sards eren una versió trobare chi su Parlamentu sardu fiat una“simplificada” de la institució catalana. versione simplificada de sa Corte catalana.

Els orígens de les Corts a Catalunya S’orìgine de sas Cortes in Catalùnnia de-s’han de buscar en les assemblees de Pau pet èssere chircada in sas assembleas de Paui Treva i en la Cúria comtal magna en els i Treva e in sa Cùria de contea in sos sèculossegles XI i XII. A Sardenya el Parlament XI e XII. In Sardìnnia su Parlamentu chi atque donà origen a la institució fou el que ingendradu s’istitutzione est istadu su chiva convocar Pere III el 1355. aiat cunvocadu Pedru III in su 1335.

En ambdós casos, aquestes assem- In ambos casos, custas assembleas fiantblees estaven configurades pels tres esta- costituidas dae sos tres istamentos chi nchements en els quals es dividia la societat fiat partzida sa sotziedade de su tempus:del moment: l’eclesiàstic, el nobiliari i el s’eclesiàsticu, sa nobilesa e sos reales, inreial, en el qual participaven els repre- ue pigaiant parte sos rapresentantes de tzi-sentants de les viles i ciutats reials. La tades e comunas reales. Sa Corte e su Parla-Cort i el Parlament tenien una estruc- mentu teniant un’istrutura bàsica chi cun-


tura bàsica que consistia en la convo- sistiat in sa cunvocatzione, sa propositzionecatòria, la proposició reial, la satisfacció reale, sa satisfatzione de sas chèscias, sa leg-dels greuges, la legislació, el donatiu i la islatzione, sa dàdiva e sa cuncruida.cloenda. In sas diferentes cunvocatziones de su

En les diverses convocatòries del Par- Parlamentu Generale, si fiat afirmente alament General aquest anà afermant la bellu a bellu sa natura sua. Aici in suseva natura. Així en el de 1481 a 1485 Parlamentu dae su 1481 a su 1485 s’estes constatà la confirmació de la natura averiguada sa cunfirma de sa natura giu-jurídica de l’assemblea sarda com un rìdica de s’assemblea sarda comente a Par-Parlament general del Regne i, posteri- lamentu generale de su Rennu e, a pustis,orment, en el període de 1497 a 1511, in su perìodu 1497-1511, s’est istabilèssidas’implantà de forma específica la praxi de manera ispetzìfica sa prassi de sas Cor-de les Corts generals de Catalunya. En el tes generales de Catalùnnia. In su Parla-Parlament de 1511 s’afermaren els trets mentu de su 1511 si fiant afirmados sos tre-distintius de la institució, a semblança tos distintivos de s’istitutzione, semper asempre de la Cort General catalana. Es assimìgiu de sa Corte generale catalana. Sipot afirmar que, en aquells moments, podet afirmare chi, in cussu momentu, cu-s’inicià un període de la institució que mentzat unu perìodu de s’istitutzione chies mantingué, a grans trets, fins a la fi si mantenet fintzas a sa fine de sa domi-de la dominació hispànica del Regne. natzione ispànica de su Rennu. S’eredadeL’herència jurídica catalana fou consi- giuridica catalana fiat cunsiderada, a pustisderada, després de superar els moments de àere superadu sos momentos de sade la conquesta, com el dret més propi cunchista, comente su deretu pròpiu dede l’autonomia sarda i perdurà fins a s’autonomia sarda e s’est cunservada fintzasla unió amb els Savoia. Amb el pas de a s’unione cun sos Savòia. Cun sa colada dela sobirania del Regne de Sardenya als sa soberania de su Rennu de Sardìnnia a sosSavoia, el 1720, es va iniciar el declivi Savòia, in su 1720, cumentzaiat sa derrutadel Parlament General de Sardenya com de su Parlamentu Generale de Sardìnniaa institució política representativa dels comente a istitutzione polìtica rapresenta-estaments privilegiats de la societat. tiva de sos istamentos privilegiados de sa

sotziedade.

Bibliografia

• V. Ferro, El Dret públic català. Les institucions a Catalunya fins al Decret de NovaPlanta, Vic, 1987.

• J. Maria Gay i Escoda, La creació del dret a Corts i el control institucional de laseva observança, Atos de su Cungressu “Les Corts a Catalunya: actes del congrésd’història institucional: 28, 29 i 30 d’abril de 1988”, Bartzellona, 1991.

• G. Gonzalvo i Bou, Les assemblees de Pau i Treva i l’origen de la Cort General deCatalunya, Atos de su Cungressu “Les Corts a Catalunya: actes del congrés d’històriainstitucional: 28, 29 i 30 d’abril de 1988”. Bartzellona, 1991.

• O. Oleart i Piquet, Organització i atribucions de la Cort General, Atos de su Cun-gressu “Les Corts a Catalunya: actes del congrés d’història institucional: 28, 29 i 30d’abril de 1988”. Bartzellona, 1991.

• A. Mattone, «Corts» catalane e Parlamento sardo: analogie giuridiche e dinamicheistituzionali (XIV-XVII secolo)” Atos de su Cungressu “XIV Congresso di Storiadella Corona d’Aragona. Sassari-Alghero, 12-24 maggio 1990”, Tàtari, 1996, vol. IV.

• L. de Peguera, Pràctica, forma y stil de celebrar Corts generals en Catalunya, Bartzel-lona, 1632.

• E. Serra i Puig, Butlletí bibliogràfic sobre les Corts catalanes, in «Arxiu de TextosCatalans Antics», (Bartzellona), 26 (2007), pp. 663-738.

34

Giuanne Maria Angioy e sa Sarda Revolutzione

Giuanne Maria Angioy i la Sarda Revolució (1793-1802)

Alessandra Arru


∼·∼ ∼·∼ ∼·∼

Su rolu de Giuanne Maria Angioy El rol de Giovanni Maria Angioy(Bono, 1751 − Parigi, 1808) in su cuntestu (Bono, 1751- Paris, 1808) dins de l’àmbitde su movimentu anti-assolutìsticu e anti- del moviment anti-absolutista i anti-feudale de sa Sardìnnia est icònicu: un’ò- feudal de Sardenya és icònic: un homemine a caddu intre duas èpocas e duas entre dues èpoques i dues mentalitats,mentalidades, cussa de s’Ancien Régime e la de l’Ancien Régime i l’època de las’època illuminista e de sa Revolutzione Il·lustració i de la Revolució Francesa,Frantzesa, chi cumentzat s’àndala sua co- que comença la seva trajectòria commente magistradu de sa Reale Audièntzia, magistrat de la Reial Audiència, es con-si faghet sustenidore de un’echilìbriu nou verteix en defensor d’un nou equilibri enin sas relatziones intre “Sarda Natzione” e les relaciones entre la “Sarda Nació” i lala “Dominatzione Sabàuda” e in fines leat “Dominació Sabauda” i finalment adoptapositziones anti-baronales e giughet una posicions anti-baronials i dirigeix unamissione cara a sa capitale de s’ìsula pe- expedició fins la capital de l’illa dema-dende sa sessadura de su sistema feudale. nant l’abolició del sistema feudal.

De erèntzia nòbile, fiant meres propie- Venint d’una família de la petita no-tàrios minores, Angioy si fiat cojuadu cun blesa terratinent, Angioy s’havia casatsa fìgia de unu ricu cummertziante e l’aiant amb la filla d’un ric comerciant i l’haviennumenadu curadore de s’eredade sua. Grà- nominat curador de la seva herència.tzias a custa eredade, aiat cumentzadu a is- Gracies a aquesta herència, va començarperimentare laoreras noas (cultivu de bam- alguns experiments en l’agricultura (cul-baghe e ìndigu), e carchi impresa minore tiu del cotó i del indi), i la creacióde manufatura. Isse difatis, cumpartziat d’algunes petites empreses manufac-sas ideas reformistas de sa monarchia e tureres. Ell compartia les idees re-su cumbinchimentu chi tocaiat a annoare formistes de la monarquia i la convic-sas tècnicas produtivas de s’ìsula, fintzas ció que s’havia d’innovar les tècniquespro favorèssere un’indipendèntzia majore productives de l’illa, per permetre també

35

36 Angioy e sa Sarda Revolutzione

dae sas produtziones foranas e cuncàmbios una major independència de les produc-cummertziales prus balantzados. Fiat idea cions externes i un major equilibri delssua, pro nàrrere, chi su cultivu de sa bam- intercanvis comercials. Era una ideabaghe podiat permìtere a sos massajos de seva, per exemple, que el cultiu de cotóbalangiare rentas majores dae su traballu no solament hauria permès als pagesosissoro, e in prus podiat fàghere cumentzare obtenir majors ingressos del seu treball,sa produtzione locale de telas, minimende si no que hauria donat pas a la produccióaici su costu pro àteras impresas, comente local de pintures, disminuint així el costpro esempru sa formatzione de una flota de d’altres empreses, com per exemple lanaes de pisca e mercantiles. Semper cun formació d’una flota de vaixells pesquerscust’annotu, aiat fundadu sa prima fàbrica i mercantils. També en aquest context,sarda de berritas. havia fundat la primera fabrica sarda de

Dae unu puntu de annotu polìticu An- berritas.gioy, espertu de deretu, fiat cussiente chi Des del punt de vista polític, An-sa cuntzentratzione de su podere in manos gioy, expert de dret, era conscient quepiemontesas rapresentaiat una violatzione la concentració del poder en les mansde sas leges e mandos de su Rennu, aici co- dels piemontesos constituïa una violaciómente aiat dèpidu giuigare siat sas cuntier- de les lleies i prerrogatives del Regne, iras intre feudatàrios e vassallos, e siat sas també havia hagut de jutjar tan els con-chistiones in relata cun s’amministrazione flictes entre feudataris i vassalls, com lesde sa giustìtzia pro porfias in intro de sa qüestions relatives a l’administració de lacomunidade. Custa situatzione crònica de justícia per conflictes dins de la comuni-malu guvernu fiat comune mescamente in tat (que era en realitat responsabilitat delsu Cabu de Susu, in ue sos feudatàrios, a feudataris). Aquestes situacions de malasu sòlitu residentes in Tàtari e no in sos administració crònica eren comú sobre-terrinos issoro, imponiant tributos graes tot al Cap del Nord , on els feudataris,meda e non acumpriant sos òbrigos is- que solien residir a Sàsser i no als seussoro de amministratzione de sa giustìtzia territoris, imposaven tributs molts pe-e regulamentu de sas fainas fitianas de su sats i no complien amb les seves obli-fèudu. Non est unu casu tando chi Tàtari gacions d’administració de la justícia is’at a fàghere teatru de sa prima rebellia regularització dels assumptes quotidiansanti-baronale in su 1780, avanguàrdia de del feu. No es una casualitat que Sàssers’avolotu anti-feudale e bastione de sa re- va ser el teatre de la primera revolta anti-sistèntzia nobiliària chi at a favorèssere sa baronial en 1780, avantguarda de la re-repressione de sas rebellias e su cungela- volta anti-feudal i centre de la resistènciamentu de sa Sardìnnia in su feudalèsimu e nobiliària que hauria finalment permèsin sa poberesa galu pro annos meda. la repressió de les revoltes i la congelació

Angioy e sa Sarda Revolutzione 37

In s’interis de s’intentu de cunchista de Sardenya en el feudalisme i en la po-de sa Sardìnnia pro parte de sa Frantza bresa durant molts anys.revolutzionària in su 1793, Angioy aiat Durant l’intent de conquista de Sar-tentu unu rolu crae de finantziadore de denya per part de la França revoluciona-sas armadas sardas, creadas cun atrèmenu ria en 1793, Angioy va tenir el paper claude sos tres Istamentos, chi s’aiant auto- de finançar les armades sardes, creadescunvocados pro more de s’inèrtzia piemon- a través d’una resolució dels tres Sta-tesa. S’intentu frantzesu aiat faddidu grà- menti, que es van convocar autònoma-tzias a sas defensas ordingiadas dae sos ment davant la inèrcia piemontesa. LaIstamentos. A custu puntu, sos Sardos incursió francesa va fracassar gràcies aisetaiant dae su rei su reconnoschimentu les defenses dels Stamenti. En aquestde su valore e lealtade issoro, e de sa ca- punt, als Sards esperaven el reconeixe-patzidade chi aiant mustradu de si auto- ment per part del Rei del seu valor, deorganizare, siat in forma de grangeos a la seva lleialtat i de la capacitat de au-sos cumbatentes e finantziadores, e siat in toorganització que havien demostrat, tanforma de reconnoschimentu de sos man- a través de regalies pels combatents i pelsdos chi sas leges intregaiant a sos Ista- finançadors, com a través del reconeixe-mentos in contu de partitzipatzione in su ment de les prerrogatives que les lleiespodere de detzisione e de numenamentu assignaven als Stamenti pel que es refe-e de su deretu de sos Sardos de ocupare ria a la participació en la presa de de-in manera preferentziale sas càrrigas de cisions i de nomenament i al dret delss’amministratzione pùblica. Prus de una Sards a ocupar de forma preferencial elsborta su rei s’aiat mustradu pagu atentu llocs de l’administració pública. Sovintfache a sas cunditziones de s’ìsula, in an- el Rei va demostrar poca atenció cap latis non cuntzedende grangeos a sos cum- situació de l’illa, primerament no con-batentes, e agoa non acollende sas diman- cedint premis als combatents, i desprésdas resùmidas in sas Chimbe Pregontas, e in no acollint les peticions resumides en lesfines donende a nòbiles sardos unas can- Cinque Domande (Cincs Peticions) i fi-tas càrrigas sena de consultare sos Ista- nalment nomenant alguns nobles Sardsmentos. Sos annos dae su 1793 a su 1796 com alts càrrecs, sense consultar prèvia-sunt marcados dae custa dinàmica de re- ment els Stamenti. Els anys des del 1793fudu piemontesu de acumprire sas diman- fins al 1796 estan marcats per aquestadas de sos Sardos: custu aiat leadu a una dinàmica de negativa piemontès a com-radicalizatzione graduale de su cunflitu e plir amb les peticions dels Sards: aixòa sa formatzione de bandas diferentes inva portar a una radicalització progres-tre sos Sardos matessi, a livellu polìticu siva del conflicte i a la formació de di-e territoriale. In su pranu polìticu, a su ferents bandes entre els mateixos Sards,


cumentzu s’aiant contrapostu potriotos e a nivell polític i territorial. Políticament,realistas, a pustis, a intro de su partidu en un primer moment es van oposar pa-patriòticu matessi, s’ala prus radicale e il- triotes i realistes, però desprès dins delluminada, sos novatores, e sos moderados, mateix partit patriota, l’ala més radicaldetzisos a mantènnere s’òrdine feudale; a i il·luminada, els novatores, i els mo-livellu territoriale, su chi aiat acontèssidu derats decidits a mantenir l’ordre feu-fiat su “scisma” de sos barones tataresos, dal; a nivell territorial es va produir eldetzisos a si fàghere apojare dae su Rei in sa “cisma” dels barons de Sàsser, deciditpunna issoro de reprimire onni tentada de a ser recolzat pel Rei en el seu objec-modificatzione de sos echilìbrios sotziales tiu de reprimir qualsevol intents de can-chi poderet disvantagiare a issos. Giuanne viar pel seu desavantatge els equilibrisMaria Angioy aiat tentu unu rolu crae in socials. Giovanni Maria Angioy va jugarcustas acontèssias. un paper clau en aquests esdeveniments.

Comente a membru de s’Istamentu mi- Com a membre del Stamento militarlitare aiat leadu parte a sa redatzione de sas va participar a la redacció de les “CinqueChimbe Pregontas e a pustis a sas detzisio- Domande” i de les successives decisionsnes imbenientes pigadas dae sos Istamen- preses pels Stamenti, així com al governtos, aici comente a su Guvernu de sa Sar- de Sardenya, que s’havia quedat en lesdìnnia, abarradu in manos de sa Reale Au- mans de la Reial Audiència desprès dedièntzia in fatu a sa catzada de sos Piemon- l’expulsió dels Piemontesos duran la re-tesos in sa rebellia de su 28 de Abrile 1794. volta del 28 d’abril de 1794. JuntamentParis cun sos àteros membros de sos Is- amb els altres membres dels Stamenti itamentos e intelletuales, aiat isvilupadu amb els intel·lectuals estava desenvolu-s’idea de una identidade sarda pretzisa, de pant l’idea d’una precisa identitat sarda,una pàtria sarda, cun deretos ispetzìficos e d’una pàtria sarda, amb específics drets ipiessinnos peculiares. característiques peculiars.

Angioy aiat una cuntzetzione legitimi- Angioy tenia una concepció legitimi-sta de su podere: bidiat una Sardìnnia sta del poder: veia una Sardenya per laprus autonomista, ma semper a suta de majoria autònoma, però sempre en elsu monarca. Fintzas sa luta anti-feudale marc de la monarquia. La seva lluitasua fiat incuadrada in custa bisione: co- anti-feudal també estava dins d’aquestamente aiat ispricadu in sa lìtera dae Arista- visió: com explicava en la seva carta desnis de su 9 de Làmpadas 1796, in s’interis de Oristà del 9 de juny del 1796, du-de s’intentu de martza cara a Casteddu, sa rant el seu intent de marxa cap a Càller,revocatzione de su Feudalèsimu non fiat la revocació del feudalisme no era in-difatis incumpatìbile cun sa permanèntzia compatible amb la permanència de lade sa monarchia. Su fallimentu de sos in- monarquia. El fracàs dels seus intents


tentos suos de mudare s’assentu amminis- d’innovar l’organització administrativa itrativu e sotziale de s’ìsula, comente cus- social de l’illa, i d’explicar directamentsos de ispricare deretu a su rei sa situa- al rei la situació sarda, el van conduirtzione sarda, l’aiant leadu in su 1796 e in en 1976 i en els anys següents a bus-sos annos imbenientes a chircare una me- car una mediació o una nova intervenciódiatzione o un’àteru interventu frantzesu. francesa.

No est craru si Giuanne Maria An- No està clar si Giovanni Maria An-gioy fintzas dae su cumentzu de sa Sarda gioy tenia des del principi de la SardaRevolutzione tenneret ideas anti-feudales Revolució clares idees anti-feudals, o sicraras, o si fiant istadas sas acontèssias e van ser els esdeveniments i les seves ex-sas isperièntzias personales a lu ispìnghere periències personals a empènyer-ho capfache a custa positzione. Sos istòricos galu a aquesta posició. Els historiadors es pre-si interrogant a pitzus de s’evolutzione de gunten encara sobre l’evolució del seusu pessamentu suo, bida sa paghesa de sos pensament, atès el caràcter limitat delsiscritos suos, sas opiniones cuntrastantes seus escrits, les opinions contrastantsde sos cuntemporàneos suos, chi a s’ispissu dels seus contemporanis, que sovint ellu descriiant comente unu giacobinu tout- descrivien com un jacobí tout-court, icourt, e fintzas pro more de sas fontes con- també a causa de les fonts contradic-tradditòrias de s’Otighentos chi faeddant tòries del segle XIX que parlen d’ell (so-de isse (mescamente su Manno nde donat bretot Manno ens dona una descripcióuna descritzione pèssima). Est tzertu peroe molt dolenta). Certament alguns delschi carchi collaboradore e amigo suo, co- seus col·legues i amics, incloent Ciloccomente Cilocco e Mùndula, protagonistas i Mundula, protagonistes de la revoltade sa rebellia contras a sos barones tatare- contra els barons de Sàsser del 1796, te-sos de su 1796, teniant ideas anti-feudales nien unes fortes idees anti-feudals i finsfortes e fintzas republicanas. i tot republicanes.

In segus a s’intentu de sos “realis- Després de l’intent dels “realistes” detas” de impònnere un’istadu de politzia e imposar un estat de policia i de seguirprotzèdere a s’impresonamentu o elimina- amb l’empresonament o eliminació delstzione de sos “patriotos”, una rebellia noa “patriotes”, en 1795 una nova revolta vaaiat leadu a s’eliminatzione de s’intendente portar a l’eliminació de l’intendent Pi-Pitzolo e a s’impresonamentu de su gene- tzolo i a l’empresonament del General derale de sas Armas Paliaccio. A custu puntu les Armes Pagliaccio. En aquest momentsu guvernu de s’ìsula fiat rutu in manos de el govern de l’illa va caure en mans delssos patriotos, sa reatzione de sos barones patriotes, desencadenant llavors la reac-tataresos fiat istada inzerrada e custos aiant ció dels barons sassaresos, que van bus-chircadu s’agiudu de s’autoridade reale car l’ajut de l’autoritat reial per desfer-


pro si liberare de sos chi costituiant unu se dels que constituïen un perill pel seusperìgulu a su domìniu issoro. dominis.

Est pro istransire s’isolamentu de sa Per evitar l’aïllament de la Capital,Capitale, chi sos patriotos detzident de els patriotes decideixen a guanyar-se elsi balangiare s’apoju de su pòpulu, per- suport de la gent, donant-li el permísmitende chi custu presentaret a sa Reale de presentar les seves denuncies a laAudièntzia sas denùntzias suas contra de Reial Audiència contra els abusos delssos abusos baronales e, in fines, imbiende barons i, finalment, enviant comissarisin sos tretos rurales unos cantos commis- a les zones rurals que expliquessin elsàrios chi isprichessent su sinnificadu de significat de la seva revolució, duta asa revolutzione issoro, leada a dae in an- terme “per al bé universal del Regne itis “pro su bene universale de su Rennu e de tots els seus habitants i singularmentde totu sos abitantes suos e singularmente pels que es senten més que els altrespro sos chi intendent prus de sos àteros su el pes de l’opressió del sistema feudalpesu de s’opressione de su sistema feudale longobard” (Gian Francesco Simon, 13longobardu” (Gianne Frantziscu Simòn, su d’octubre de 1795, discurs a l’assemblea13 de su mese de Santugaine 1795, ar- dels Stamenti).resonu in s’assemblea de sos Istamentos). Mentrestant alguns pobles es vanIn s’interis, unas cantas biddas s’aiant dadu equipar amb “instruments d’unió”, a“istrumentos de unione”, cun issos pediant través dels quals demanaven la eman-s’illoimentu onerosu de su fèudu. Giuanne cipació onerosa del feu. Giovanni MariaMaria Angioy e sos àteros novatores si fi- Angioy i els altres novatores es van assa-ant acatados deretu de s’importàntzia e po- bentar ràpidament de la rellevància i detentzialidade innoadoras de custos atos (los les potencialitats innovadores d’aquestsaiant dessinidos in su diàriu de sos Ista- actes (els van definir al diari dels Sta-mentos che “atu ispantosu”): pro sa cun- menti com un “acte extraordinari”): pergrega angioiana fiat craru oramai chi sa la facció d’Angioy era ja clar el fet que lachistione patriòtica fiat presa a cussa anti- qüestió patriota estava doblement vincu-feudale. Issos, cun sos arresonos issoro, lada a la facció anti-feudal. Ells, a travéscun sos cummissàrios mandados in sos sar- dels seus discursos, dels comissaris envi-tos e cun sas publicatziones in su diàriu de ats a les zones rurals i de les publicacionssos Istamentos, aiant isparghinadu sos ide- al diari dels Stamenti van popularitzarales illuminista ligados a sos deretos de sos de fet el nou ideari il·luminista lligat alsòmines e a sas cuntzetziones noas de agua- drets de l’home i a les noves concepcionslidade e giustìtzia. d’igualtat i justícia.

Custa bisione peroe non fiat cumpartzida Aquest punt de vista no era compar-cun s’àtera parte de su partidu patriòticu, tit, però amb l’altra banda del partit pa-


chi tzertu cheriat otènnere prus podere pro triota, els membres de la qual volien sísos corpos rapresentativos de s’ìsula, ma in un major poder pels cossos representatiuprus a mantènnere sos mandos feudales is- de l’illa, però també mantenir els seussoro. Tando ant a èssere issos a privare An- privilegis feudals. Seran ells, llavors, agioy de sos poderes suos, firmare sa martza privar Angioy dels seus poders, bloque-cara a Casteddu, a lu decrarare foras de lege jar la seva marxa cap a Cáller, declarar-e a lu custrìnghere a su disterru, leende a ho criminal i obligar-ho a exiliar-se,dae in antis sa repressione de sa cungrega duent a terme la repressió de la sevasua e de sos chi aiant partitzipadu a sas re- banda i d’aquells que havien participatsbellias e favoressende, in pràtica, sa torrada a les revoltes i afavorint pràcticament laa una situatzione anteriore a su 1793. volta a una situació pre-1793.

Sa cunchista de Tàtari pro parte de sos La conquista de Sàsser per part delspatriotos e sos abolotos contìnuos de su patriotes i les persistents turbulènciesCabu de Susu aiant leadu s’assemblea de del Cap Septentrional van portar l’as-sos Istamentos a imbiare, in su 1796, An- semblea dels Stamenti a enviar Angioy,gioy in su nord, cunferendeli sa càrriga en 1796, al septentrió, amb el càrrec dede Alter Nos, est a nàrrere sustitutu de Alternos, o sigui substitut del virrei, tansu bisurrei, siat gràtzias a sa majore cunfi- per la seva familiaritat amb el Nord deantza chi isse teniat cun su nord de sa Sar- Sardenya com perquè els caps dels insur-dìnnia, e siat ca sos cumandantes de sos re- gents anti-baronials sasseresos eren de labeldes anti-baronales tataresos perteniat a seva mateixa facció.sa fatzione sua. No està clar si aquesta decisió es va

No est craru si custa detzisione fiat prendre de bona fe, confiant en les vir-istada pigada in bona fide, cunfiende in tuts diplomàtiques i administratives desas virtudes diplomàticas e amministrati- Angioy, o si en canvi va ser una acció pervas de Angioy, o si intames fessit pro lu obligar-li a descobrir-se i revelar les sevescustrìnghere a si iscobèrrere e isvelare sas posicions ideològiques per poder desfer-positziones ideològicas suas pro si pòdere se d’ell.in fines liberare de isse. De tota manera, Angioy va començar

Comente si siat, Angioy aiat tzucadu el seu viatge cap a Sàsser el 13 de febrercara a Tàtari su 13 de Freàrgiu de su 1796. de 1796. Durant el seu recorregut va ferIn su camminu aiat tocadu biddas meda, unes parades en nombrosos pobles, on vain ue aiat cungiminadu vàrias cuntierras, poder resoldre diferents controvèrsies, ie in ue lis fiant istadas presentadas vàrias on se’ls van presentar diverses denúnciesdenùntzias de abusos baronales. In prus, d’abusos baronials. A més, aquest viatgesu biàgiu fiat s’ocasione pro averguare sa va ser l’ocasió per verificar en persona lapoberesa de sos massajos sardos e incora- penosa pobresa dels pagesos i agricultors


girlos a cuncordare istrumentos de unione sards i empènyer-los a crear instrumentspro rechèrrere s’illoimentu de sos fèudos. d’unió, a través dels quals demanar el

Biddas meda aiant donadu a Angioy rescat dels feus.guàrdias pro afortiare s’iscorta sua. A sa Molts d’aquests pobles van propor-lòmpida in Tàtari fiat istadu acollidu in ma- cionar guàrdies a Angioy per reforçarnera triunfale, cun su cantu de su Te Deum la seva escorta. A la seva arribada ae sas campanas a festa. In s’interis in sos Sàsser, el van acollir triomfalment, ambsartos de acanta e in sa tzitade matessi sos el cant d’un Te Deum i als tocs campanes.vassallos rebeldes aiant refudados de pa- Mentrestant al camp dels voltants i a lagare cale si siat tributu (non petzi cussos mateixa ciutat els vassalls revoltosos esdèpidos) e assartiaiant magasinos e palatos negaven a pagar cap tipus d’impostos (node sos barones. Angioy pariat apojare sas solament els que els havien estat dema-pretesas e sas positziones de sos vassal- nats injustament) y a més assaltaven leslos, e isperaiat de pòdere negotziare cun botigues i els edificis dels barons. Angioysu rei una solutzione pro sa chistione feu- semblava recolzar les pretensions i lesdale in s’ìsula. In prus s’aiat mustradu det- posicions dels vassalls, i esperava poderzisu a non coberare sas goddetas dèpidas a negociar amb el Virrei, el Ministre deCrèsias e feudatàrios, dimustrende sa vo- Sardenya i el propi Rei, una solució perluntade anti-feudale sua: in una imbassia- la qüestió feudal en l’illa. Es va mostrarda a su bisurrei aiat acraradu chi non diat també decidit a no recaptar els impostosàere fatu su goddetàrgiu de sos feudatàrios, deguts a l’Església i als feudataris, de-galu prus pagu cun s’impreu de sa fortza, mostrant la seva voluntat anti-feudal: encomente aiat sugeridu su bisurrei matessi. una carta seva al Virrei va aclarir que no

Unu cumportamentu sìmile fiat resur- actuaria com recaptador dels feudataristadu arriscadu, giai chi non podiat non ca- i molt menys amb l’ús de la força, comjonare una reatzione de sa majoria de sos suggerit pal mateix Virrei.nòbiles, inclùidos sos moderados de su par- Aquest tipus de conducta es va re-tidu de sos novatores. sos osservadores velar imprudent, atès que no podia noprus abbistos, comente Mateu Luisi Simòn, causar una reacció per part de la ma-aiant cuscuridu chi custu desafiu de An- joria dels nobles, inclosos els moderatsgioy diat àere leadu a s’isderruta e fatu del partit dels novatores. Els més as-dannu a sa Sardìnnia e a su pòpulu Sardu. tuts observadors, entre els quals MatteoIsse teniat resone: sos de su “partidu pa- Luigi Simon, predeien que aquest desafi-triòticu” matessi aiant dennegadu a Angioy ament de Angioy portaria a la seva der-e nde aiant causadu s’isderruta. rota i danyaria a Sardenya i a la població

Angioy peroe fiat oramai detzisu a giog- Sarda. Ell tenia raó: de fet, van ser elsare totu sas cartas suas: su 2 de Làmpadas, mateixos membres del “partit patriota”a


cun s’agiudu de militzianos, aiat mòidu pro desaprovar Angioy i a causar la seva der-Casteddu. Su 6 de Làmpadas in Macumere rota.aiat dèpidu parare fronte pro sa prima bia Angioy, però, estava decidit a jugara sa resistèntzia ghiada dae sos barones. In totes les cartes: el 2 de juny, amb un grupfines, su 9 de Làmpadas, lòmpidu in Aris- de milicians, es va posar en marxa cap atanis, aiat imbiadu una lìttera a su bisurrei, Càller. El 6 de juny a Macomer va haverpresentendeli sa fidelidade de sa Provìntzia de lidiar per la primera vegada amb lade Logudoro a sa Corona e cunfirmende sa resistència dels barons. Finalment, el 9voluntade de defensare “deretos, interessos de juny, arribat a Oristany, va enviar unae mandos de sa Natzione Sarda”, pedende carta al Virrei en la qual, presentant laun addòviu cun sos Istamentos e cun su lleialtat de la Província del Logudor a labisurrei matessi. Pro custu, proponiat puru Corona, reiterava la voluntat de defensaruna mediatzione frantzesa (no est craru si “els drets, els interessos i els privilegis defiat una minetza inchelada o si in cussu mo- la Nació Sarda”, sol·licitant una reuniómentu isse aiat cuntatos cun sos frantze- amb els Stamenti i amb el mateix Virrei.sos). Per aquest motiu, proposava també una

Ma s’8 de Làmpadas su rei aiat detzì- mediació francesa (no està clar si va serdidu in fines de acollire sas Chimbe Pre- una amenaça oculta i se en aquell mo-gontas de su 1793, e sos nòbiles Sardos ment ell tenia de veritat contactes ambaiant detzìdidu de firmare s’initziativa an- els francesos).gioina e aiant mandadu sos cabadderis con- Però el 8 de juny el Rei havia final-tra a s’ex Alter Nos. ment decidit d’acollir les Cinque De-

Giuanne Maria Angioy fiat resèssidu a mande del 1793, i els nobles Sards vansi fuire gràtzias a s’agiudu ofertu dae unas decidir aixafar la iniciativa de Angioybiddas e su 16 de Làmpadas si fiat imbar- i enviar els seus cavallers en contra decadu in Portu Turre cara a Genova. Ar- l’ex-Alternos.ribadu in Turinu iscriet su memoriale de Giovanni Maria Angioy va aconseguirdefensa pro incrarire a su rei sa situatzione escapar-se gracies a l’ajut d’alguns poblessarda e negare sas novas chi lòmpiant dae i el 16 de juny es va embarcar a Portosos inimigos suos in Sardìnnia: una borta Torres cap a Gènova. Arribat a Torí vain prus isse torraiat a repìtere sa netzes- escriure un memorial de defensa per ex-sidade de respetare sa natura costitutzio- plicar al Rei la situació sarda i desmentirnale de sa monarchia sarda, e tando su les noticies que arribaven dels seus ene-deretu de sa natzione sarda a tènnere una mics en Sardenya: una vegada més reite-relata direta cun su rei, sena de sa me- rava la necessitat de respectar la naturadiatzione de su bisurrei o de su mini- constitucional de la monarquia sarda i elstru; insistiat puru cun sos argumentos de dret de la nació sarda a tenir un discurs


s’imbassiada dae Aristanis, sustenende chi directe amb el rei, no a través del vir-s’atzione sua punnaiat a s’abolitzione de su rei o del ministre; insistia també amb elsfeudalèsimu in Sardìnnia e non contra de seus arguments de la carta de Oristany,sa monarchia sabàuda. Cun custu memori- argumentant que la seva acció estava di-ale cheriat fintzas cantzellare sa nomena de rigida a l’abolició del feudalisme en Sar-“giacobinu” chi sos inimigos suos li aiant denya i no en contra de la monarquiadonadu. Sos intentos suos de otènnere unu sabauda. Amb aquest memorial ell vo-collòchiu cun su rei no aiant tentu reses- lia també desmentir la reputació de “ja-sida e in fines si nche fiat dèpidu frànghere cobí” que els seus enemics l’havien creat.in Frantza. Els seus intents d’obtenir audiència amb

Lòmpidu in Parigi, aiat dirigidu sas re- el Rei no van tenir èxit i va ser forçat auniones de sos disterrados sardos, chi agiu- fugir a França.daiat a agatare aposentu, traballu, cun- Arribat a París, es va a convertir entatos, e chi animaiat a sighire a traballare el focus de les reunions dels exiliatspro sa causa sarda, siat cun s’elaboratzione sards a la ciutat, que ajudava a trobarintelletuale e siat pro mèdiu de sos cun- allotjament, feina, contactes i animavatatos cun su guvernu frantzesu. Fiat is- a seguir treballant per la causa de Sar-tadu puru rapresentante ofitziale de sos denya, tan amb l’elaboració intel·lectual,disterrados polìticos sardos in su guvernu com a través dels contactes amb el go-frantzesu. vern francès. Durant un cert període va

Angioy s’aiat remenadu meda pro fa- ser el representant oficial dels refugiatsvorèssere sa liberatzione frantzesa de sa politics sards amb el govern francès.Sardìnnia: in su 1799 aiat iscritu a reche- Angioy va treballar durament persta de sos frantzesos sas “Memories sur la afavorir una alliberació francesa de Sar-Sardeigne”, cunsigende a issos chi, liberada denya: en 1799 va escriure a peticiós’ìsula dae sos Piemontesos, abolirent su dels francesos unes “Memories sur lafeudalèsimu, nche batirent sa democratzia, Sardeigne”, aconsellant-los que una va-garantende agualidade e libertade, ma re- gada alliberada l’illa dels Piemontesos,spetende sas istitutziones isulanas e s’auto- abolissin el feudalisme, implantessinnomia de sa natzione sarda, e mescamente una democràcia, garantissin igualtat irespetende costumenes e cumbinchimen- llibertat, però respectessin les institu-tos religiosos de sa populatzione, pro is- cions de l’illa i l’autonomia de la naciótransire rebellias. Isse difatis descriiat sos sarda, i sobretot actuessin de conformi-sardos speddiosos de si liberare dae su tat amb els costums i les creences re-giuale piemontesu, ma artivos pro sas isti- ligioses de la població, per evitar unatutziones e costumenes issoro e contràrios rebel·lió popular. De fet, ell descrivia elsa sos guvernos istràngios chi non lis aerent sards com impacients de lliurar-se del


respetados. jou piemontès, però també molt orgul-Galu in su 1802 pariat possìbile chi losos de les seves institucions i dels seus

sos frantzesos poderent disimbarcare in costums i hostils als governs estrangersSardìnnia, e difatis parit chi Angioy fiat que no els haguessin respectats.faghende su mediadore intre sos cumpàn- Encara en 1802 semblava possiblegios suos in Sardìnnia (Cilocco e Mùndula) que els francesos desembarquessin a Sar-e sos frantzesos (teniat dae su 1801 unu denya, i efectivament sembla que An-cuncàmbiu cun su Ministru Talleyrand). gioy actués com intermediari entre elsSa rebellias de su 1802 difatis fiat istada seus companys en Sardenya (Cilocco iordingiada pro favorèssere su disimbarcu Mundula) i els francesos (des del 1801 ellfrantzesu. Sas isderrutas frantzesas de tenia una correspondència amb el Mini-su 1802 aiant cajonadu s’abbandonu de stre Talleyrand). La rebel·lió del 1802, desu progetu de disimbarcu in Sardìnnia. fet, havia sigut organitzada per afavorirNde aiat sighidu s’atogamentu violentu de un desembarcament francès. Les der-s’abolotu de su 1802 e s’imponimentu de rotes dels francesos del 1802 van causarunu cursu feudale e assolutìsticu nou in l’abandó del projecte del desembarca-s’ìsula. ment a Sardenya. Va seguir la violenta

Devende abandonare s’ativismu suo pro repressió de la rebel·lió del 1802 i la im-more de custas acontèssias, Angioy s’aiat posició d’una nova opressió feudal i ab-dedicadu a sa redatzione de un’òpera a solutista a l’illa.subra de s’istòria e sas istitutziones de sa Desprès d’haver hagut d’abandonarSardìnnia, L’ancienne et moderne législa- el seu activisme com a resultat d’aquesttion de Sardeigne, lòmpida a nois gràtzias fets, Angioy es va dedicar a la redac-a Mateu Luisi Simòn. Isse presentat sa re- ció d’una obra sobre la història i lesdatzione de cust’òpera comente unu dovere institucions de Sardenya, L’ancienne etfache a sa natzione sarda, chi meresset chi moderne législation de Sardeigne, ar-s’istòria sua, sa grandesa e sas istitutziones ribada a nosaltres a través de Matteosuas siant iscritas e cunservadas, siat pro Luigi Simon. Ell presenta la redacciósos istràngios e siat pro sos sardos etotu, d’aquesta obra com un deure cap a lachi sos feudatàrios dae tempus lis proi- nació sarda, que es mereix que la sevabiant de connòschere s’istòria sìnchera is- historia, la seva grandesa i les seves insti-soro, su valore suo e sas istituziones suas tucions es descriguin per escrit i estiguinberdaderas. guardades, tan pels estrangers com pels

Angioy no at a acabare mai cust’òpera sards mateixos, als quals els feudataris ipro more de s’iscoramentu chi nche fiat el rei piemontès prohibien fa temps derutu, e forsis, de sas malas cunditziones conèixer la seva veritable historia, el seude salude. Mateu Luisi Simòn lu descriet valor, les seves verdaderes institucions.


semper prus allenu a sa vida parigina, in- Angioy mai va acabar aquesta obra,capatzu de s’adatare a sa cunditzione noa a causa de la prostració en què va caurepolìtica e ideològica e a sos istilos noos i, probablement, del mal estat de salut.(chi isse aiat cunservadu, cunforma a su chi Matteo Luigi Simon el descriu com pro-narat Simòn, àspidos comente cando biviat gressivament aliè a la vida a París, in-in Sardìnnia). capaç d’adaptar-se a la nova situació

S’acabu de sas isperas de liberatzione política, ideològica i als nous modalsfrantzesa dae su dispotismu e dae su feu- (que, segon Simon, ell va preservar rudesdalèsimu e sa repressione violenta atuada com quan vivia a Sardenya).contra a sos angioinos e sas biddas re- La fi de les esperances d’un alliber-beldes, mescamente pro parte de sas tropas ament del despotisme i del feudalismeistamentàrias, aiant marcadu s’atogamentu gràcies a la ajuda dels francesos i ladefinitivu de s’ispiritu revolutzionàriu de violenta repressió contra els companyss’ìsula, e aiant lassadu a Angioy sena pos- d’Anjoy i els pobles revoltats, per part,sibilidade de atzione e sena isperas. Aiat sobretot, de les tropes stamentarie, valassadu sa vida pùblica, e si nd’est andadu marcar la definitiva asfíxia del esperitin poberesa in su 1808. revolucionari a l’illa i van deixar Angioy

S’isperièntzia de Giuanne Maria Angioy sense possibilitats d’acció i sense esper-abarrat sa testimonia de unu sentidu pa- ances. Va deixar la vida publica, i es vatriòticu forte chi aiat cajonadu un’atentu morir pobre a París en 1808.nou a sas cunditziones de vida popolares, L’experiència de Giovanni Maria An-e de s’atza de propònnere de bortulare gioy queda com un testimoni d’un forts’òrdine sotziale opressivu pro favorèssere sentiment patriòtic junt a una nova aten-su megioru de sas cunditziones de vida ció cap les condicions de vida popular,de sas classes subalternas, un’idea noa i del coratge de proposar una subversióde giustìtzia e deretos, su progressu e d’un ordre social opressiu per afavoriruna “froridura de sa Sardìnnia”. A custa la millora de les condicions de vida deposidura radicale, si fiat oposta cussa de les classes subalternes: una nova idea desos àteros nòbiles, tropu ocupados a de- justícia i dels drets, per al progrés i perfensare sos privilègios issoro pro pòdere a una “floració de Sardenya”. A aque-cumprendere chi s’atogamentu de sa di- sta posició radical es va oposar la posi-mandas giustas de su pòpulu, sa restau- ció dels altres nobles , massa ocupats enratzione de s’òrdine feudale e su disamparu defensar els seus privilegis per compren-progressivu de sas dimandas autonomistas dre que la repressió de les justes peti-diat àere cajonadu pro sa Sardìnnia una si- cions del poble, una rígida restauració detuatzione de poberesa crònica e de subal- l’ordre feudal i el progressiu abandó deternidade. les instancies autonomistes haurien por-


Cosas meda abarrant a acrarare a pitzus tat a Sardenya una situació de pobresade su camminu e de su pessamentu de crònica i subalternitat.s’Alter Nos. Sos inimigos suos lu descrient Queden per aclarir moltes coses so-comente un’estremista giacobinu, prontu a bre el recorregut i el pensament deabolotare s’assentu sotziale de sa Sardìnnia l’Alternos. Els seus enemics el descriuene a si nde fàghere dominadore. Sos isti- com un extremista jacobí, llest per al-madores suos lu descrient comente s’eroe terar l’ordre social de Sardenya i even-mannu de s’autonomia e de sos deretos tualment fer-se’n dominador; els seus es-de su pòpulu. Su Manno e s’Azuni nos timadors el descriuen com el gran heroinde donant un retratu pèssimu, descrien- de l’autonomia i dels drets del poble.delu comentu unu traitore chi ordingiaiat Manno i Azuni ens donen un retrat pès-in s’umbra, responsàbile de s’occhidura de sim, descrivint-ho com un traïdor quemeda inimigos – Pitzolo pro nàrrere – unu conspirava a l’ombra, responsable derepublicanu pro-frantzesu chi peroe non l’assassinat de diversos enemics, entre elsaiat sa balentia de disvelare sas positziones quals Pitzolo, en parlen com d’un repub-suas, e chi lassaiat su càrrigu de lu fàghere licà pro-francès, que no tenia el valor dea àteros cumponentes de su partidu. Su revelar clarament les seves posicions, iBotta, chi l’aiat connotu in Parigi, nos donat que deixava que ho fessin altres mem-intames sa descritzione de un’òmine one- bres del seu partit per ell. Botta, que elstu, de unu cabadderi balente intregadu de va conèixer a París, ens dona, en canvi,su totu a sa causa de sa pàtria sarda e lu la descripció d’un home valorós, total-descriet comente òmine de àteros tempos. ment bolcat a la causa de la pàtria sardaEst sìmile sa descritzione chi nde donat su i el descriu com d’una altra època. UnGinguenè. descripció semblant la dona Ginguené.

Sas lìteras de su 1796 e sos iscrito dae Les cartes del 1796 i els escrits desu disterru nos agiudant a cumprèndere l’exili ens ajuden a situar majorment elmègius su pensamentu de Angioy e a lu pensament de Angioy i a distingir-ho deldistìnghere dae cussu de s’ala prus estre- de la facció més extremista del seu par-mista de su partidu suo (mescamente Mùn- tit (sobretot Mundula i Cilocco, republi-dula e Cilocco, republicanos). Paret chi isse cans). Sembla que ell va ser empès cap afiat istadu ispintu cara a Frantza atraidu França i atret per l’idea d’instaurar unadae s’idea de instaurare una repùblica in república en Sardenya a causa de la re-Sardìnnia dae sa resistèntzia agatada in sistència dels nobles locals. El fet quesa nobilia locale. Su chi prus carateri- més caracteritza el seu pensament és unazat su pensamentu suo est sa sensibili- marcada sensibilitat per la peculiaritatdade pro sas peculiaridades de sa Sardìn- de Sardenya i una forta reverència per lesnia e una reverèntzia forte pro sas isti- seves institucions autonòmiques: la con-


tutziones autònomas: su cumbinchimentu vicció de l’ identitat peculiar i de la per-de s’identidade peculiare e de sa pesso- sonalitat jurídica de la nació sarda. Mésnalidade giurìdica de sa natzione sarda. que per la república, Angioy, que teniaPrus chi a una repùblica, Angioy, chi teniat una cultura jurídica típica de l’Ancienuna cultura giurìdica de su Ancien Régime, Régime, desitjava la realització de lesdisigiaiat sa realizatzione de sas caraterìs- característiques constitucionals del sis-ticas costitutzionales de su sistema polìticu tema polític del Regne de Sardenya. Perde su Rennu de Sardìnnia. Sos deretos de sa ell, el drets de la pàtria sarda són de fetpàtria sarda difatis sunt apostivigados dae aquells que estan consagrats per les lleissas leges de su Rennu e dae sos mecanismos del Regne i pels seus mecanismes de ti-suos fundados subra de patos. pus pactici.

A custa azione de amparadore de sos A la seva acció de defensor dels dretsderetos de sa natzione sarda, si fiat annanta de la nació sarda, es va afegir la d’uncussa de òmine chi, bènnidu in cuntatu cun home que, entrat en contacte amb la cul-sa cultura illuminista e cussiente de sos tura de la Il·lustració i conscient delsnoghimentos prodùidos dae su sistema feu- danys causats pel sistema feudal sard, vadale sardu, aiat fatu suos sos ideales noos abraçar els nous ideals de justícia i llib-de giustìzia e libertade. Comente giùighe ertat. Com a jutge de la Reial Audiència,de sa Reale Audièntzia, s’aiat abigiadu chi es va donar compte que els conflictes en-sas cuntierras intre feudatàrios e vassal- tre els feudataris i els vassalls no era delos non fiant petzi de natura giurìdica, caràcter purament jurídica, si no que te-ma teniant piessinnos de valore, chi isse nien unes característiques de valors, quecheriat resorvere cun s’implementatzione ell volia resoldre amb la implementacióde sos valores illuministas pro fraigare unu dels nous valors de la Il·lustració persistema prus giustu e losanu. construir un sistema més just i flòrid.

Contende s’istòria de Sardìnnia in su Narrant l’historia de Sardenya enL’ancienne et moderne législation de Sardeigne, el seu L’ancienne et moderne législa-Angioy difatis ponet sos feudatàrios in cara tion de Sardeigne, ell va posar els feu-de sas responsabilidade issoro comente dataris davant les seves responsabilitatguvernantes: aiant non petzi permìtidu com governants: no solament havien per-s’instauratzione de su “giuale istràngiu” in mès l’establiment de la “dominació es-Sardìnnia, ma aiant fintzas traìghidu sos trangera” en Sardenya, si no que haviensùdditos issoro, sena de si remenare pro també traït els seus súbdits no haventsu beneistare issoro. Custu ca, segundu fet rés per la seva “felicitat”. Tot aixòAngioy, sos feudatàrios si fiant iscarèssi- perquè, segon Angioy, els feudatarisdos de “èssere sardos”, est a nàrrere non s’havien oblidat “de ser sards”, o siguiaiant acumpridu sos doveres issoro cun sa no havien complert amb les obligacions


natzione sarda. cap a la sarda nació.Angioy si mustrat puru cussiente de Angioy es mostra també conscient de

s’importu mannu de s’ispainadura de sas la importància que la difusió de les ideesideas illuministas de deretos e progressu de la Il·lustració sobre els drets i el pro-pro fàghere leare cussièntzia a su pòpulu grés tenen per que la població s’adonide sos deretos apeigados e de sa fortza de su dels seus drets i de la força del despo-dispotismu e de su feudalèsimu (dessinidos tisme e del feudalisme (definits comcomente “degradatzione umiliante de sa “degradació humiliant de l’espècie hu-genia umana”). Isse aiat ispiradu s’imbiu mana”). Ell va inspirar l’enviament perpro parte de sos Istamentos de missàrgios a part dels Stamenti d’emissaris als campssos sartos pro annuntziare a su pòpulu sos per anunciar a la població els contingutscuntènnidos de s’atzione de sos Istamentos, de l’acció dels Stamenti , dirigida a mil-chi punnaiat a megiorare sa situatzione de lorar la situació de tothom.totus. Per la implantació dels nous valors,

Pro realizare sos valores noos, isse agata- ell considerava convenient, de tota ma-iat cumbeniosu a los adatare a sa tra- nera, la seva inserció en la tradició in-ditzione istitutzionale sarda: sos istrumen- stitucional sarda: els instruments d’uniótos de unione li pariant una manera perfeta els semblaven una bona manera de re-de rapresentare sos deretos de sos sùddi- presentar els drets dels súbdits, sempretos, semper in sa traditzione patitzia e au- en la tradició pacticia i autònoma de lestonoma de sas istitutziones sardas. institucions sardes.

Si est difìtzile valorare e ispricare sas Si és difícil fer una valoració i ex-resones de sos cumportamentos suos o plicar les raons dels seus comportamentsdessinire cali fessint a berus sos cumbinchi- o donar una definició de quals eren dementos suos, est acraradora sa cunduta veritat les seves conviccions personals, éssua de Alter Nos in Tàtari: in dae in an- però clara la seva acció com a Alternos atis de sas pressione de su bisurrei pro chi Sàsser: davant de les pressions del Virreiisse coberaret sas goddetas, fintzas cun sa per que recaptés els impostos, amb l’úsfortza, isse si fiat dennegadu cun firmesa: de la força també, ell es va oposar ferma-inoghe parit craru s’atentu pro sas cun- ment: sembla per això molt clara la sevaditziones de vida de su pòpulu e s’isfortzu atenció cap a les condicions de vida de lapro disconnòschere fintzas in sa pràtica su població i a l’esforç de rebutjar també ensistema feudale. Mancari non siat istadu la practica el sistema feudal. Encara queaverguadu si isse cheriat martzare subra no s’hagi verificat si ell volia de veritatCasteddu, sas lìteras suas a sos Istamen- marxar cap a Càller, les seves cartes alstos nos cunfirmant chi sa bisione sua de Stamenti ens confirmen que la seva visiós’assentu benidore de sa Sardìnnia fiat in del futur aspecte de Sardenya estava a


mesu intre sas istitutziones de s’Ancien cavall dels instituts de l’Ancien RégimeRégime e sas ideas illuministas: deretu de i les idees de la Il·lustració: dret de lasa natzione sarda a si relatare in manera nació sarda a adreçar-se directament aldireta cun su rei, voluntade de promò- Rei, voluntat de promoure l’autonomia,vere s’autonomia, su beneistare sotziale e el benestar i el progrés de Sardenya.su progressu de sa Sardìnnia. L’acció i les obres d’Angioy estan mar-

S’atzione e sas òperas de Angioy sunt cades per les contradiccions entre elsmarcadas dae sas contraditziones intre temps moderns forjats per les idees detempos noos, sestados dae sas ideas illumi- la Il·lustració, i els esquemes de l’ An-nistas, e sos ischemas de s’Ancien Régime. cien Régime. La seva admiració per lesSu remiru suo pro sas istitutziones antigas antigues institucions del Regne de Sar-de su Rennu de Sardìnnia si fiat aunidu denya es va unir gradualment a la volun-a sa voluntade de mudare sos echilìbrios tat de modificar els equilibri socials capsotziale in sa diretzione inditada dae sos a la direcció marcada pels valors de lavalores ispainados dae s’illuminismu e dae Il·lustració i de la Revolució Francesa.sa Revolutzione Frantzesa. Hem de recordar que van ser justa-

Tocat ammentare chi a lu fàghere rùere ment aquests afanys de les idees de lain disaura diat èssere istadu pròpiu custu Il·lustració i de reforma que el van ferdisìgiu illuminista e reformadore: pro su caure en desgràcia: pels altres membresrestu de sos Istamentos, s’otenimentu de dels Stamenti, aconseguir més autono-prus autonomia pro sa Sardìnnia si podiat mia per Sardenya es podia ajuntar alcuncordare cun su mantenimentu de su sis- manteniment del sistema d’opressió feu-tema de opressione feudale. S’originalidade dal existent. La verdadera originalitatde Angioy s’agatat in su fùndere sa bi- d’Angioy és fusionar una visió legitimi-sione legitimista de su podere cun sa de sta del poder amb una visió de progrés,progressu, giustìtzia e agualidade. A sa justícia i igualtat. A la seva derrota varuta sua aiat sighidu sa ruta antitzipada de seguir la caiguda anticipada de Sardenyasa Sardìnnia in sa Restauratzione, pagada en la Restauració, pagada en els propersin sos annos imbenientes cun sa poberesa anys amb una pobresa crònica, fam i di-crònica, carestias e dificultades de atu- ficultats d’implementació de qualsevolatzione de cale si siat reforma chi poderet reforma que pogués portar a la modi-leare a sa modificatzione de sos echilìbrios ficació dels equilibri socials. El movi-sotziales. Aiat pèrdidu fortza fintzas su ment autonomista també va perdre im-movimentu autonomista. B’at chie amitet puls. Alguns especulen que la violentachi sa repressione violenta de sa Sarda repressió de la Sarda Revolució hauriaRevolutzione aiat cajonadu in su pòpulu causat a la població sarda un perdurantSardu iscunnortu e fatalismu. desànim i fatalisme.

Bibliografia

• Bianchi, Nicomede, Storia della monarchia piemontese dal 1773 al 1861, Bocca Ed-itore, Roma, 1877.

• Brigaglia, Manlio, Mastino, Attilio, Ortu, Gian Giacomo (cuidadu dae), Storiadella Sardegna. Dal Settecento a oggi, Roma-Bari, Laterza, 2002.

• Casula, Francesco Cesare, La storia di Sardegna, Tàtari-Pisa, ETS-Carlo Delfino,1994.

• De Felice, Renzo, “Angioy Gian Maria”, in Dizionario Biografico degli italiani, III,Istituto dell’Enciclopedia Italiana, Roma, 1961, pp. 273 – 275.

• Manno, Giuseppe, Storia Moderna della Sardegna. Dall’anno 1773 al 1799, Turinu,Favale, 1842.

• Mattone, Antonello, Sanna, Piero, Settecento Sardo e cultura europea. Lumi,società, istituzioni nella crisi dell’Antico Regine, Franco Angeli, Milanu, 2007.

• Dionigi Scano, La vita e i tempi di Giommaria Angioy, Edizioni della Torre,Casteddu, 1985.

• Sole, Carlino, “Giuanne Maria Angioy: un irrisolto rebus della storiografia sarda”,in Almanacco di Cagliari, 1983.

51

Sa Die de sa Sardigna - Atos de s'addòbiu, Bartzellona 2012

Documents

Transcript of Sa Die de sa Sardigna - Atos de s'addòbiu, Bartzellona 2012