1r ESO C 2.014 - 2.015

MAR MAZCUÑAN - ALBA EXPOSITO

MARC MORROS - ROGER ARRIBAS

ELS ANIMALS INVERTEBRATS

CIÈNCIES DE LA NATURALESA

ELS PORÍFERS:

El cos té forma de sac i està perforat per nombrosos pous que es comuniquen

per mitjà de Canals. A l’interior hi ha una cavitat atrial , o cavitat general, que

comunica amb l’exterior per un orifici anomenat òscul

1, De quina característica del

cos d’una esponja fa referencia

el nom de porífer ? A que és

un animal d’una ganització

molt senzilla.2, En que es di-

ferencien el pòlip de la medu-

sa ? En que s’assemblen?Un

té forma de sac tubular il’al-

tre de paraigües.3, Copia e4,

i indica les parts:

25,Fes les preguntes a i b:

A)medusa coral pòlip esponja

B)medusa de medusa

ELS CLANTERATS:

Presenten un sistema radial que divideix el seu cos amb

diverses parts de geomatria.

Tenen el cos tou i també tenen tentacles aquesta ober-

tura comunica amb la cavitat gastrovascular.

Presennten dues funcions diverses:

Forma de pòlipid, com els coralls

Forma de medusa, com les maduses

Els polifers

tenen nom-

brosos porus

que es comu-

niquen per

mitja dels Ca-

nals.

Posen prestar

dues formes

d’organització

corporal molt

diferents:

Forma

de pòlip

Forma

de me-

dusa

ESPONJES

5. Els animals invertebrats

1. ELS PORÍFERS I ELS CELENTE-

RATS

MEDUSES

2. ELS CUCS

Definició i característiques generals

Els platihelmints:

Tenen el cos pla. Són hermafrodirtes

Els nematodes

Tenen el cos cilíndrc No tenen órgans respiratoris

Els anèl·lids

Tenen una respiració metameria Tenen uns aprèndix anomenats quetes Tenen un gruixament anomenat citel Són hermafrodites

Activitats 3, 4 ,5 , 28 i 30

3:quines diferències hi ha entre els tres grups de cucs? Que toots tenen el cos diferent.

4:busca en els conceptes clau el significat de platihelmint i anèlid.

ANELID: grup d’animals invertebrats dividit en segment o en anells.

PLATIHELMINT: grup d’animals invertebrats de cos pla i allargat.

5:Resposta : Perque al estar humit poden respirar més facilment.

28:Les fotografíes seüents són d’un anèlit i d’una eruga:A)

B)els dos són invertebrats i un té la pell humida i l’altre no

A)b anèlid i a eruga

30:Respon:

Com són els mol·luscs?

3. ELS MOL·LUSCS

La majoria dels mol·luscs són aquàtics, peró tam-bé n’hi han de que viuen en ambients terrestres i molt humits, com per exemple el cargol

Com són les funcions dels

Els aquàtics respiren mitjanat de brànquies i els terrestres respiren mijançant pulmó. La alimantació molt es variada. Tots tenen un apa-rell digestiu ben desenvulupat. Hi ha mol·luscs hermafrodites i de sexe separat. La majoria són ovípars. Alguns fan un procés demetamorfosi.

I han dos tipus de mol·luscs els gasteròpodes, bivalves, cefalòpodes. Els gasteròpodes tenen quatre tentacles i el peu es musculós i el fan servir per reptar. Les bivalves están formats per dues valves articulades i es tanca perla forsa de uns músculs molt putens Els cefalòpodes tenen el cap ben desenbulupat i amb ulls grosos i te tenta-cles que li envolten la boca.

Grups de mol·luscs

6. El peu és musculós i el fan servir per reparar 7. Tentacles, peu, ràdula 8. Els gasteròpodes tenen quatre tentacles i el peu es musculós i el fan servir per reptar, bival-ves estan formats per dues valves articulades i es tanca per la forsa de uns músculs molt pu-tens, cefalòpodes tenen el cap ben desembulupat i amb ulls grosos i te tentacles que li envolten la boca 9. Les ostres són bivalves perque tenen dues valves.

Cargol mari

Patxina

Sipia

Com és el cos dels artròpodes

4. ELS ARTRÒPODES

Els artropòdes són un dels grups més nombrosos ita-mbe tenrn un sistema bilateral peró també tenen un apendixs articulats ij están dividita en: cap, tórax, ab-domen.

Com són les funcions dels artròpodes

Tenen una alimantació variada relacionada amb la seva manera de viure. Són ovípers i la fecundasió sol ser interna. Algunsfan la metamorfosi. Per creixas’an de desprendre de l’esquelet extern i en formenun de nou, i aquet procés s’enome-na muda. Es clasifiquen en: insectes, aràgnids, crustacis i miriàpodes.

Aquet es un dels molts tipus de artrò-podes.

10. Busca en els conceptes clau l’origen del terme artròpode. Els artròpodes són insectes que viuen en tots els medis 11. Quina funció té l’exosquelet dels artròpodes? El exosquelet dels artròpodes esta format per peses articulades 12. Per què els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomena aquets prosés? Per poder creixa i fer-se adulat i aquet proses s’anomena metamorfosis

Els artròpodes són un dels grups més nombrosos viuen en tots els medis: terreestrres, marins i d’aigua dolça.

Com són els insectes

Els insectes

Tenen un parell d’ulls compostos, dos o tres ocels i un parell d’antenes.El tòrax presenta tres parells depotes

articulades i generalment un o dos parells de ales.La respi-

racio es du a terme per mitjà d’uns tubs ramificats anome-nats tràqueas. Tenen fecundació interna i són ovípars.

Experimenten la metamorfosi pasan per dues fases,la larva i la de nimfa com en el cas de les papallones.

Aparells bucals dels insectes

Boca mastega-dora (formiga)

Boca xucladora (papallona)

Boca mastega-dora (abella)

Metamorfosi de la papallona monar-ca:De cada ou que ha post la femella, neix una larva anomenada eruga.L’eruga després d’un período de creixement i ma-duració, passa per una fase de ninfa, en la cual s’embolcalla dins d’un capoll, que rep el nom de crisàlide, i experimenta un se-guit de canvis que es converteix en una papallona.

Foto larva

Foto crisàlida

Foto insecte adult

13:Per què creus que el insectes també s’anomenen hexàpodes? Per què tenen set potes. 14:Com respiren els insectes? La respiració es du a terme per mitjà d’uns tuubs ramificats anomenats tràques. 26:Les fotografíes següents són d’un anèl·lid i d’una euga A) Identifica quin és cadascun? La a) és una eruga i la b es un anèl·lid B) En què s’asemblem i en què es diferencien? La eruga es rasposa i un anèlid es viscoss i llafiscos i la

eruga té potes i un anèl·lid no. 37:Quins dels animals següents també es consideran insectes socials? Formigues ,escarabats ,xinxes ,pugons.

Boca picadora i xucladora

(mosquit)

Els aràcnids

Tenen el cos dividit en dues regions: el cefalòtorax i l’abdomen pedipalps i quatre parells de potes.

Resiren per mitjà de tràquees la major part son carní-

vors.Per capturar les preses tenen ungles, garfis i glàndu-les verinoses. Tenen diferents sexes. N’hi ha que son

ovípars i d’altre vivipers i ovivípars i no fan la metamor-fosi.

Els crustacis

Els crustacis tenen el cos dividit en el cap iel tòraxque en casos poden esar units formantel cefalotórax i el ab-

domen. Al cap hi tenen dos parells de antenes un pa-

rell d’ulls i mandíbues mastegadores. Al tórax tenen ge-neralment ,cinc parells de potes .Respiren per mitja

de braànquies, situades a la base de les potes o através de la superficie del cos. Normalment son carnívors

però també n’hi ha alguns que són filtradors i d’altres que són paràsits. La majoria tenen sexes separats són

ovípers i presenten la metamrfosi.

En aquesta foto apareixen

les parts fona-

mentals de una aranya.

En aquesta fo-to apareixen

les parts fona-

mentals d’un cranc.

15:Què són els quelícers dels aràcnids i quina utilitat tenen:

Els quelícers són peces vocals que els aràcnids

utilizen per a inocular verí a les preses o com a mecanisme defensiu.

18:Quina és la principal diferència que hi ha entre els cent peus i els milpeus:

Que els cent peus tenen un parell de potes en cada segment del seu cos i els milpeus te-

nen dos parells de potes en cada segment.

Els miriàpodes

Tenen el cos allargat format pel cap i el tronc en cada segment poden

tenir un parell de potes en el cas

del cent peus o dos parells de potes en el cas de els milpeus. Al cap te-

nen un parell d’antenes ulls simples i una boca amb mandíbules mastega-

dores. Resspiren per mitjà de tràquees. Tenen una alimentació

molt variada : són carnívors com el

centpeus i d’altres són herbìvors com el milpeus. Tenen sexes sepa-

rats són ovípars i no presenten la metamorfosi.

En aquesta foto apareixen

les parts fona-

mentals d’un milpeus.

Com és el cos dels equinoderms

5. Els equinoderms

Les principals característiques dels equinoderms són: Tenen simetria radial. Tenen el cos arrodonit. Presenten un esquelet intern format per petites pla-

ques situades sota la pell i articulades o soldades en-tre si.

No tenen un cap diferenciat, i la boca sol estar situada a la part inferior del cos.

Com són les funcions dels equinoderms

Els equinoderms es desplacen per l’aparell ambulacral. Que consisteix en uns tubs plens d’aigua que formen els peus ambulacrals. Respiren a través de la pell. Són animals carnívors, i s’alimenten, bàsicament, de petits crustacis i de mol·luscs. La majoria d’equinoderms presen-ten sexes separats però hi ha algunes espècies hermafrodi-tes. Tenen fecundació externa. Alguns, com l’estrella de mar, tenen la capacitat de regenerar els braços perduts i poder originar nous organismes a partir del d’un braç que inclogui part del disc central.

Grups d’equinoderms

Aste-roïdeus. Es-trelles de mar.

19. Busca en els conceptes clau el significat d’equi-noderm. Els equinodems, són uns animals marins que tenen si-metria bilateral, un esquelet intern i que es desplacen per l’aperell ambulacral. 20. Què és l’àparell ambulacral? Quina funció fa? L’aparell ambulacral és un aprell exclusiu pels equino-derms que fan servir per desplaçar.

Equinoïdeus. Garotes o eriçons de mar.

Ofiuroïdeus. Falses estre-lles.

Holotu-rioïdeus. Cogombres de mar.

Crinoïdeus. Clavellines o lliris de mar.

A fons

Tipus d’insectes els insectes són el grup del regne animal, més gran i més nombrós de tots.

Himenòpters. Formigues, abelles, etc. Tenen dos pa-rells d’ales membranoses, tot i que alguns no en te-nen.

Dípters. Mosques i mosquits. Tenen un parell d’ales mem-

branoses.

Coleòpters. Escarabats. Tenen dos parells d’ales.

Dermàpters. Estisoretes. Tenen les ales anteriors molt curtes i les posteriors grosses i membranoses.

Òrtepters. Saltamartins i grills. Tenen dos parells d’ales.

Heteròpters. Xinxes. Te-nen dos parells d’ales.

Lepidòpters. Papallones i arnes. Tenen dos parells d’ales membranoses amb escates.

Odonats. Libèl·lules. Tenen dos parells d’alesestretes, grosses i membranoses.

Sifonàpters. Puces. No tenen ales.