Coordinadora: Clàudia Vila Matamala

Dissenyador de l’espai: Marc Cerrato

Nutricionista: Enric Izquierdo Muns

Zoòleg: Marta Undabarrena Oltra

Data: Gener 2013

1r ESO

Ciències de la Naturalesa, curs 2012/2013

Apartats:

1. Els porífers i els celenterats

2. Els cucs

3. Els mol·luscs

4. Els artròpodes:

5. Els insectes

6. Els aràcnids, crustacis i miriàpodes

7. Equinoderms

8. A fons

ELS PORÍFERS

Les esponges constitueixen el grup dels porífers. El cos de les esponges té forma

de sac i està perforat per nombrosos porus, que es comuniquen per mitjà de ca-

nals. A l’interior hi ha una cavitat atrial, o cavitat general, que comunica amb l’ex-

terior per un orifici anomenat òscul. Tenen una gran capacitat de regeneració.

CARACTERÍSTIQUES

DELS PORÍFERS I CE-

LENTERATS

Tenen una organització

molt senzilla, ja que no

tenen òrgans ni aparells i

estan fixats a un substrat

rocós o arenós. El seu

aspecte és semblant al de

les plantes.

L’esponja de mar és un animal

porífer.

La medusa és un animal ce-

lenterat

ELS CELENTERATS

Presenten simetria radial, es a dir, el seu cos es pot dividir per diversos plans

de simetria.

Tenen el cos tou, amb una única obertura envoltada de tentacles. L’obertura

comunica amb la cavitat gastrovascular, que funciona com un estómac.

Són carnívors.

Poden ser amb forma de pòlip: Tenen forma de sac tubular, amb l’obertura

a l'extrem superior del cos. Viuen fixats al fons del mar individualment, com

les actínies, o agrupats en colònies, com els coralls.

Poden ser amb forma de medusa: Tenen forma de paraigua amb l’obertura

a l’extrem inferior. Viuen nedant activament o surant l’aigua.

ACTIVITATS

1.A quina característica

del cos d’una esponja fa

referencia el nom de porí-

fer?

A que estan perforats per

molts porus.

2.En què es diferencien

un pòlip i una medusa?

En què s’assemblen?

El pòlip i la medusa es

diferencien en que la me-

dusa es mou i el pòlip es

queda fix al terra i s’as-

semblen en que els dos

tenen tentacles.

24.Copia el dibuix d’aquesta esponja i indica-hi per mitjà de fletxes el recorregut que fa el corrent d’aigua des de

que hi entra fins que en surt.

25 En el dibuix següent es poden observar diversos porífer i celenterats.

A) Identifica-hi els animals de cada grup.

Meduses i coralls (de celenterats) i esponges (de porífers)

B) Des dels celenterats identificats, indica quins tenen forma de pòlip i quins en forma de medusa.

Meduses: Forma de meduses.

Coralls: Forma de pòlips.

Els cucs són els animals que tenen simetria bilateral, amb cos tou i sense esquelet.

ELS PLATIHELMINTS

Són els cucs més senzills.

Tenen el cos pla, prim, tou, dividit en segments i sense òrgans de locomoció.

Alguns són aquàtics o de medis humits, altres són paràsits.

No tenen aparell digestiu ni aparell respiratori.

Són hermafrodites (el cos té òrgans masculins i femenins).

ELS NEMATODES

La triquina i els cucs intestinals són nematodes.

Tenen el cos cilíndric tou, els extrems acaben en punta.

La majoria són de vida lliure, i habiten en ambients aquàtics i en ambients terres-

tres.

Alguns són paràsits i produeixen malalties als animals i a les plantes.

No tenen òrgans respiratoris.

ELS ANÈL·LIDS

Tenen el cos tou, cilíndric i dividit en anells. Aquests anells que es repeteixen, s’a-

nomenen metameria.

ACTIVITATS

3. Quines diferències hi ha entre els tres grups de cucs?

El grup dels platihelmints tenen el cos pla i els nematodes el tenen cilíndric, com els anèl·lids. Els anèl·lids i els

platihelmints són hermafrodites i els nematodes no.

4. Busca en els conceptes clau el significat de platihelmint i anèl·lid.

Platihelmints: Grup d’animals invertebrats , en forma de cuc, de cos pla i forma allargada. La majoria són parà-

sits, com les tènies. Del grec, platýs: pla, i hélmis: cuc.

Anèl·lids: Grup d’animals invertebrats, amb el cos allargat i tou, dividit en segments o en anells, com per exem-

ple el cuc de terra. Del llatí, anellus: anell petit.

5. Els anèl·lids terrestres sempre mantenen la pell humida. Quina relació pot tenir aquesta característica amb el

tipus de respiració?

Com que respiren a través de la pell necessiten tindre-la humida sinó no podrien respirar.

Menys la sangonera, a la par inferior de cada anell tenen uns apèndix rígids i molt petits, els quetes, que

contribueixen a la locomoció, alguns com els cucs de terra tenen un engruiximent, el clitel, que intervé en

la reproducció.

Hi ha espècies que són hermafrodites i altres amb els sexes separats.

28. Els anèl·lids són un grup d’invertebrats que tan sols poden viure en medis aquàtics o terrestres molt humits.

Justifica a què creus que és degut aquest fet.

Els terrestres només poden viure en llocs humits perquè respiren per la pell, i si el lloc on viuen no està humit

no poden respirar i els aquàtics respiren per brànquies, per tant, han de viure a l’aigua.

30. La tènia o solitària és un cuc platihelmint en forma de cinta que pot arribar a fer quatre metres se longitud.

A la part anterior del cos presenta una protuberància anomenada escòlex o cap, proveïda de quatre ventoses i

una corona de garfis punxeguts. A continuació té una porció prima, anomenada coll, i també nombrosos seg-

ments, la mida i l’edat dels quals augmenten a mesura que ens allunyem de l’escòlex.

a) Per a què utilitza la tènia les ventoses i els garfis?

La tènia utilitza les ventoses i els garfis per menjar.

b) Investiga com es reprodueix la tènia i com és el seu cicle vital.

La tènia és reprodueix a través d’ous. Si et menges ous de tènia i aquests fan el seu cicle vital (créixer dins de

l’intestí) pots arribar a morir.

COM SÓN ELS MOL·LUSCS

Tenen simetria bilateral.

Tenen el cos tou i dividit en el cap (on tenen els òrgans sensorials i la bo-

ca), la massa visceral (que conté casi tots els altres òrgans de l’animal), i el

peu.

El peu és musclos i el fan servir per nadar, reptar o excavar.

Alguns secreten un moc que els facilita el desplaçament.

Tenen el cos cobert d’una fina membrana (el mantell).

La majoria tenen una conquilla que els protegeix. Pot estar formada per

una o dos valves (peces).

COM SÓN LES FUNCIONS DELS MOL·LUSCS

Els aquàtics respiren per brànquies i els terrestres respiren mitjançant un

pulmó.

Poden ser carnívor o herbívors.

Poden ser hermafrodites o de sexes separats.

La fecundació pot ser interna o externa.

La majoria són ovípars.

Alguns fan la metamorfosi.

Es classifiquen en gasteròpodes, bivalves i cefalòpodes.

TRES TIPUS DE MOL·LUSCS

Gasteròpodes: Tenen el cap molt desenvolupat amb quatre tentacles, en els dos tentacles més grans hi

tenen els ulls. El peu és musculós i el fan servir per reptar, tenen una espècia de llengua amb dents ano-

mena ràdula. Gairebé tots tenen una conquilla. Tenen una alimentació molt variada. Respiren per bràn-

quies o per pulmons.

Bivalves: el nom prové de dues valves que formen la conquilla. Les valves estan articulades. Tots són

aquàtics, la majoria marins. Respiren per brànquies.

Cefalòpodes: Tenen el cap desenvolupat, el peu s’ha transformat en tentacles, que envolten la boca. Són

marins. La majoria no tenen conquilla. Respiren a través de brànquies. Són carnívors.

GRUPS DE MOL·LUSCS

El cargol és un animal gas-

teròpode.

Les petxines són animals

bivalves.

El pop és un animal cefalò-

pode.

ACTIVITATS

6.Quina funció té el peu dels mol·luscs?

Els mol·luscs fan servir el peu per nadar, reptar o excavar, segons el tipus de mol·lusc.

7.Quines són les parts principals d’un mol·lusc?

Les parts principals d’un mol·lusc són el cap, la massa visceral i el peu.

8.Busca als conceptes clau el significat d’aquests termes: gasteròpode, bivalve i cefalòpode.

Gasteròpodes: Grup de mol·luscs, la majoria amb conquilla en forma d’espiral i amb un peu gran a la part ven-

tral del cos que els permet reptar, com els cargols. Del grec, gastér: panxa o estómac, i podós: peu.

Bivalves: Grup de mol·luscs que no presenten un cap diferenciat, i que tenen un peu aplanat en forma de des-

tral i una conquilla amb dues valves o peces articulades que encaixen una en l’altra, com les cloïsses o les escopi-

nyes. Del llatí, bi: dos, i i valva: porta.

Cefalòpodes: Grup mol·luscs que tenen el cap envoltat de tentacles i que generalment no tenen conquilla, com

el pop. Del grec, kephalé: cap i podós: peu.

9.A quin grup de mol·luscs pertanyen les ostres? Per què?

Les ostres pertanyen al grup dels bivalves perquè tenen dos valves.

Els artròpodes és el grup d’animals més nombrós. Ara es coneixen més d’un milió d’espècies de diferents artrò-

podes.

Viuen en el medi terrestre, marí i d’aigua dolça i presenten una gran varietat d’adaptacions a diferents maneres

de viure.

COM ÉS EL COS DELS ARTRÒPDES

Tenen simetria bilateral.

Tenen exosquelet format per peces articulades i compost d’una substància

que es diu quitina. Aquest esquelet, els protegeix de la dessecació i dels

depredadors.

Tenen apèndix articulats: potes, antenes, ales o peces bocals.

Tenen el cos dividit en tres parts: cap, tòrax i abdomen. Si tenen el cap i el

tòrax fusionat, són cefalotòrax. Al cap tenen ulls, antenes i peces bocals.

Els òrgans dels sentits estan molt desenvolupats. Els ulls poden ser sim-

ples, anomenats ocels o compostos.

COM SÓN LES FUNCIONS DELS ARTRÒPODES

Tenen alimentació variada: carnívors, herbívors, carronyaires...

Tenen sexes separats.

Són ovípars i normalment tenen fecundació interna.

Alguns fan la metamorfosi.

Muden la pell, que vol dir que es desprenen de l’esquelet extern i

en fan un de nou.

Es classifiquen en insectes, aràcnids, crustacis i miriàpodes.

10.Busca en els conceptes clau l’origen del terme artròpode.

Artròpodes és un grup d’animals invertebrats que estan recoberts

d’un exosquelet i que tenen el cos segmentat i proveït de potes

articulades, com l’escarabat, l’aranya o el cranc. Del grec,

árthron: articulat, i podós: peu.

11.Quina funció té l’exosquelet dels artròpodes?

L’exosquelet dels artròpodes els protegeix dels depredadors i evi-

ta la dessecació del seu cos.

12.Per què els artròpodes han de mudar la pell externa? Com

s’anomena aquest procés?

Han de mudar la pell externa per poder créixer. Aquest procés

s’anomena muda.

ACTIVITATS

Cap Tòrax Ales

Antenes

Potes Abdomen

Ocels

Peces bocals

Ull compost

APARELLS BU-

CALS DELS INSEC-

TES Boca

mas-

tega-

dora.

Boca

xucla-

dora.

Boca

mosse-

gadora i

llepado-

ra.

Boca

picado-

ra i xu-

cladora.

COM SÓN ELS INSECTES

A FONS, METAMORFOSI DE LA PAPA-

LLONA MONARCA

De cada ou, surt una larva (l’eruga). D’eruga

passa a nimfa i en aquesta fase s’embolcalla dins

el capoll (crisàlide) i fa un seguit de canvis fins

que es transforma en papallona.

ACTIVITATS

13.Per què creus que els insectes també s’anomenen hexàpodes.

Perquè tenen 6 potes.

14.Com respiren els insectes?

La respiració dels insectes es duu a terme a través d’uns tubs ramificats anomenats

tràquees, que s’obren a l’exterior a través d’uns orificis petits situats sobretot a l’ab-

domen, encara que també n’hi pot haver al tòrax.

29.Les fotografies següents són d’un anèl·lid i d’una eruga.

Larva

Crisàli-

de.

Papa-

llona

adulta

A) B)

a) Identifica quin és cadascun.

A) eruga B) anèl·lid

b) En que s’assemblen i en que es diferencien?

S’assemblen en que tenen el cos cilíndric i que són invertebrats i es diferencien en que un pertany al grup dels

artròpodes i l’altre al grup dels cucs. A més l’eruga fa la metamorfosi i es transforma en papallona i el cuc no.

37.Quin dels animals següents també es consideren insectes socials?

A) Tèrmits, formigues i vespes. B) Papallones, arnes i escarabats

C) Xinxes, polls i puces. D) Llagostes, pugons i escarabats de cuina o paneroles

Resposta: la a: tèrmits, formigues i vespes.

Al cap solen tenir dos ulls compostos dos o tres ocels i dues antenes amb la

funció olfactiva i tàctil.

La boca es molt variable.

El tòrax té tres parells de potes articulades i un o dos parells d’ales.

L’abdomen està segmentat i no té apèndixs.

La respiració es duu a terme gràcies a les tràquees.

Presenten sexes separats.

Tenen fecundació interna i són ovípars.

Fan la metamorfosi i passen per la fase de larva i la de nimfa.

ELS INSECTES

ELS ARÀCNIDS

Solen ser terrestres.

Viuen en llocs secs i càlids.

Tenen el cos dividit en dues regions: el cefalotòrax i l’abdo-

men.

En el cefalotòrax tenen dos quelícers que els serveixen per

menjar, dos pedipalps amb funció defensiva i tàctil, i quatre

parells de potes.

Respiren per mitjà de tràquees.

La majoria son carnívors.

Tenen sexes separats.

N’hi ha d'ovípars, vivípars i ovovivípars.

No fan la metamorfosi.

ELS CRUSTACIS

La majoria són marins.

Tenen el cos dividit en el cap, tòrax i l’abdomen.

En alguns casos el cap i el tòrax estan units for-

mant un cefalotòrax.

Al cap hi ha dos parells d’antenes, un parell

d’ulls i mandíbules mastegadores.

Al tòrax, normalment, hi tenen cinc parells de

potes.

L’abdomen està segmentat.

Respiren per brànquies.

Poden ser carnívors, filtradors o paràsits.

La majoria tenen sexes separats.

Són ovípars i presenten metamorfosi.

ELS MIRIÀPODES

Tenen el cos allargat format

pel cap i el tronc.

Tenen el tronc dividit en seg-

ments i en cada un i poden

tindre un o dos parells de po-

tes.

Al cap tenen un parell d’ante-

nes, ulls simples i una boca

amb mandíbules mastegado-

res.

Respiren per mitjà de tràquees.

Poden ser carnívors o herbí-

vors.

Tenen sexes separats.

Són ovípars.

No presenten la metamorfosi.

Cefalotòrax Abdomen

Pota Quelícer

Pedipalp

Antena

Cefalotòrax

Abdomen

El centpeus és un ani-

mal miriàpode.

ACTIVITATS

15.Què són els quelícers dels aràcnids i quina

utilitat tenen?

Els quelícers son com unes potes més petites

que fan servir per menjar.

16.Busca en els conceptes clau el significat de

miriàpode:

Miriàpodes: Grup d’artròpodes que tenen

dues antenes i un cos llarg dividit en nombro-

sos segments. Cada segment té un o dos pa-

rells de potes, com el centpeus o milpeus.

Del grec myriás: molt nombrós, i podós:

peu.

17. A quin grup d’artròpodes pertanyen el

escorpins i les paparres?

Pertanyen al grup d’aràcnids.

18.Quina és la principal diferencia que hi ha

entre els centpeus i els milpeus?

La diferencia és que el cent peus té un parell

de potes en cada segment i el milpeus en té

dos de parells per cada segment.

COM ÉS EL COS DELS EQUINODERMS

Tenen simetria radial , tot i que en les larves es bilateral.

Tenen el cos de forma arrodonida, cilíndrica, o estrellada.

Presenten un petit esquelet intern format per petites plaques

sota la pell que poden estar lliures, articulades o soltades

entre si.

No tenen cap diferenciat, i la boca so estar a la part inferior

del cos.

COM SÓN LES FUNCIONS DELS EQUINODERMS

Es desplacen per mitjà d’un aparell exclusiu d’aquest grup d’ani-

mals, anomenat aparell ambulacral. Consisteix en un sistema de

tubs interns, plens d’aigua, que formen els peus ambulacrals, aca-

bats en ventoses.

Respiren a través de la pell i per fer-ho utilitzen l’aparell ambula-

cral.

N’hi ha que tenen brànquies poc desenvolupades.

Son animals carnívors.

Normalment presenten sexes separats.

Hi ha algunes espècies hermafrodites.

Tenen fecundació externa.

Fan la metamorfosi.

Són ovípars.

Alguns equinoderms tenen una gran capacitat regenerativa com

l’estrella de mar.

GRUPS D’EQUINODERMS

Equinoï-

deus: Garo-

tes o eri-

çons de

mar.

Asteroï-

deus: Es-

trelles de

mar.

Ofiuroï-

deus: Fal-

ses estre-

lles.

Holoturioï-

deus: Co-

gombres de

mar.

Crinoïdeus:

Clavellines

o lliris de

mar.

ACTIVITATS

19.Busca en els conceptes clau el significat del terme equinoderm.

Equinoderms: Grup d’animals invertebrats de simetria radial coberts per

plaques i espines. Es desplacen pel fons de mar gracies als múltiples peus

ambulacrals que tenen. Per exemple, les estrelles i el eriçons de mar. Del

grec, ekhînos: eriçó, i dérma: pell.

20.Què és l’aparell ambulacral? Quina funció fa?

El sistema ambulacral es un aparell exclusiu dels equinoderms. Aquest

sistema els permet desplaçar-se, gracies a que tenen peus ambulacrals

acabats en ventosa.

Dins del regne animal, els insectes constitueixen el grup amb el nombre d'espècies i d'individus més nombrós.

Dintre d’aquest regne dels insectes destaquen els següents grups:

Himenòpters: Formigues,

abelles, etc.

Tenen dos parells d’ales

membranoses, tot i que al-

guns no en tenen. L’aparell

bucal llepa, mossega, i xucla

líquids. Viuen en societats

organitzades

Dípteres: Mosques i mos-

quits.

Tenen un parell d’ales mem-

branoses. Les posteriors es-

tan reduïdes a òrgans que

mantenen l’equilibri quan

volen, que es diuen balan-

cins. L’aparell bucal és xucla-

dor.

Coleòpters: Escarabats.

Tenen dos parells d’ales.

Les anteriors són gruixu-

des, dures i opaques, i les

posteriors membranoses i

quan estan amb repòs es-

tan plegades. L’aparell

bucal és mossegador i

mastegador.

Dermàpters: Estisoretes.

Tenen les ales anteriors

molt curtes i les posteriors

molt grosses, membranoses

i plegades quan estan amb

repòs. L’aparell bucal és

mastegador.

Ortòpters: Saltamartins i grills.

Tenen dos parells d’ales, les

anteriors endurides i les poste-

riors plegades sota les prime-

res. L’aparell bucal és mastega-

dor.

Heteròpters: Xinxes.

Tenen dos parells d’ales.

Les anteriors tenen una

part engruixida i les poste-

riors son membranoses.

La boca està adaptada per

xuclar i perforar.

Lepidòpters: Papallones

i arnes.

Tenen dos parells d’ales

membranoses amb esca-

tes. L ‘aparell bucal és

xuclador.

Odonats: Libèl·lules.

Tenen dos parells d’ales

estretes, grosses i mem-

branoses. L’aparell bu-

cal és mastegador.

Sifonàpters: Puces.

No tenen ales. Les potes es-

tan adaptades per fer salts. La

boca és xucladora i està adap-

tada per perforar la pell.