Prova di violino

Click here to load reader

  • date post

    06-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    222
  • download

    1

Embed Size (px)

description

Estrena de l'obra per a violí i piano que Jordi Cervelló dedica al lutier David Bagué

Transcript of Prova di violino

  • Un documental sobre el lutier David Bagu

    El

    com

    plex

    de

    Stra

    diva

    rius

    Petit Palau Palau de la Msica Catalana

    21 de maig de 2013

  • Lacte daquest vespre recull un fet inslit que entronca amb el mn musical dels segles XVII i XVIII: veure dalt lescenari tres generacions de professionals al servei de la msica, el compositor, lintrpret i el constructor de linstrument, els tres passos de la gnesi de la msica.

    Prova di violino, s el resultat duna srie de casualitats que ha dut Jordi Cervell a dedicar-me una obra. Li agraeixo profundament aquest regal, un luxe que momple de joia. Avui tindrem el privilegi de viure lestrena daquesta obra interpretada pel violinista del Quartet Casals Abel Toms amb un viol Bagu, i del pianista lex Ramrez.

    Que la reuni de violinista, compositor i constructor es doni a Catalunya, i ms concretament a Barcelona, s un fet avanguardista que pot servir dexemple a la societat per aprendre que lintercanvi generacional s la base del futur.

    A aix shi suma un altre fet inslit, linters que la tasca dels lutiers ha despertat en la productora audiovisual Karavan Films i que desprs de quatre anys de seguiment ha derivat en el documental El complex de Stradivarius, en coproducci amb Televisi de Catalunya.

    El concert daquest vespre i la preestrena del documental neixen daquesta srie de particularitats i, principalment, de la meva obsessi per la luteria contempornia delit. Actualment, a Catalunya hi ha un potencial de joves constructors que han de seguir el cam de la internacionalitzaci dels instruments catalans. Amb el mxim agrament a totes les persones, intrprets i collegues que han cregut en la luteria contempornia i en el meu somni.

    David Bagu

    In memoriam Ruggiero Ricci (1918 2012)

    Nascut a San Francisco 1918, Ruggiero Ricci va ser un dels ms grans violinistes de la histria. Deixeble de Louis Persinger i company destudis de Yehudi Menuhin i Isaac Stern, van formar una trada de violinistes irrepetible. El seu principal llegat s lextraordinari enregistrament que va realitzar de la integral dels 24 Capricis de Paganini lany 1950 per a la discogrfica Decca. Va ser un veritable impacte sense precedents. Ricci va ser el primer dels grans violinistes internacionals a reconixer sense complexos els lutiers contemporanis.

  • ProgramaPresentaci

    David Bagu, lutier Jordi Cervell, compositor Ferran Sez, filsof Pere Andreu Jariod, moderador Concert Prova di violino (2012). Jordi Cervell. Estrena mundial I. Andante-Lento e cantabile II. Burlesca-Allegro III. Ricordando IV. Finale: Allegro con brio Abel Toms, viol lex Ramrez, piano

    Presentaci del film Josep Padr Piedrafita, director Pere Andreu Jariod, moderador Preestrena El complex de Stradivarius Karavan Films i Televisi de Catalunya

  • (...) noms de passar un dit per la pell del viol, men vaig a lpoca en qu

    aquella fusta creixia en un arbre sense ni sospitar que un dia agafaria una forma

    que el convertiria en viol.

    Jo Confesso. Jaume Cabr

    Al seu taller al barri de Grcia sobre un mn daspecte antic, una sala noble amb gravats a les parets presidida per un piano de mitja cua i lestoig de marqueteria on el tsar Nicolau II guardava el seu Stradivarius. Lavantsala dna la benvinguda al visitant que a travs duna porta estreta arriba a un taller de colors clids on violins a mig fer penjats del sostre donen pas a les eines, lolor de trementina veneciana que flota a lambient, els vernissos, els pigments, que salineen en diferents taules de treball. Enmig del silenci i la quietud, la msica suau com a tel de fons li confereix a lespai un carcter de microcosmos de pau enmig duna ciutat bulliciosa. Un pati interior amb un llimoner mostra al fons la galeria on trossos i trossos de fusta envelleixen ordenats esperant esdevenir violins. Ell, amb el seu inseparable davantal, saboca sobre un tros de fusta, amb la gbia entre les mans, atent, concentrat polint una efa, encolant un riscle o donant forma a una voluta, que desprs esdevindr el cap dun viol.

    El so que sorgeix dels seus violins no depn de frmules matemtiques ni fsiques, tampoc de secrets centenaris ni de vernissos miraculosos; el so dels seus violins neix de lamor i de la voluntat de transcendir que posa en cada pea. Ms enll dun objecte bellament treballat, una escultura, el viol esdev una bella obra dart al servei de, potser, la ms sublim de les arts, la msica.

    Apassionat de la seva feina, militant de la luteria contempornia, David Bagu ha aconseguit, en trenta-sis anys de feina constant, el que ning ms en aquest pas, convertir-se en un dels lutiers actuals ms preuats internacionalment. De petit va descobrir la seva passi quan va desmuntar un viol per conixer-ne les interioritats. Tenia 12 anys i tota la impacincia per saber don provenia aquell so

  • que fa que les emocions sorgeixin a flor de pell. Aquell dia va veure de forma meridiana que es dedicaria a la luteria.

    Amb laudcia de la joventut, el David va emprendre un viatge al passat per dotar de futur els msics actuals. Mentre els seus companys destudis donaven puntades de peu a una pilota o sendinsaven en nits de msiques urbanes ell exercia lantic ofici daprenent entre els artesans del barri. Fins que Grcia se li va fer petit i va emprendre el viatge cap a Cremona, ciutat mtica de Stradivari, Guarneri, Amati..., per amarar-se de lesperit dels mestres i traspassar-lo als violins de nova generaci.

    De tornada a Barcelona va muntar el seu propi taller i va anar fent sense fer soroll fins que el llegendari violinista nord-americ Ruggiero Ricci, mort recentment, es va fixar en aquell jove i li va donar lempenta que necessitava i repercussi mundial. Amb un viol David Bagu, Ricci va linterpretar als auditoris de tot el mn les obres mestres dels grans clssics, esdevenint el primer violinista de talla internacional que ja als anys 40 va creure en els violins contemporanis i, inquiet, va obrir la porta als lutiers ms avantguardistes. Desprs van venir Leonidas Kavakos, un dels millors violinistes actuals, que en les seves interpretacions arreu del mn pot utilitzar un antic Stradivarius, un modern David Bagu o altres violins contemporanis. I tamb msics de casa nostra de carcter internacional com Abel Toms, Katia Novell i un llarg etc. dintrprets que shan decantat per donar vida a una nova generaci dinstruments de corda; o Jordi Savall, a qui el David va tornar la veu a una viola muda mentre Jaume Cabr li picava lullet infiltrant-se en el seu taller a Jo confesso.

    Amb aquest esperit de transcendir, el David ha desenvolupat una professi infreqent. Amb contundncia, passi i vehemncia ha defensat el viol modern dalta qualitat per fer-lo accessible tant a estudiants com a estrelles internacionals, front a la idea nica que noms es pot fer bona msica amb un Stradivarius o amb un instrument cremons. La seva constncia, el deliri de creure en all que semblava impossible i la voluntat de superaci alhora de construir nous instruments s parallela a una altra histria de superaci ms ntima, la de conviure des dels 29 anys amb una malaltia autoinmune, una granulomatosi de Wegener. Serveixi tamb lacte daquest vespre per donar esperana als milers de persones que conviuen amb malalties infreqents per devastadores. Un cant a la vida a travs de la veu dels seus violins.

    Marta Porter Periodista musical

  • Viol David Bagu inspirat en el model Antonius Stradivarius Emiliani de 1703

  • Prova di violino

    Anar a provar violins a casa dun luthier s una prctica habitual per a qualsevol violinista. De vegades es fa simplement per plaer, daltres per comprovar el so dun instrument propi que ha estat reparat, tamb per donar el vist i plau duna posada a punt i, finalment, la que considero ms important: per adquirir un instrument. s en aquest darrer cas quan el violinista dedicar ms temps a realitzar aquest prova. Linstrument, sigui antic o modern, demana una llarga sessi, a vegades dies sencers i, en el cas dun solista, la prova en una sala de concerts.

    Durant aquesta ms o menys llarga prova, lintrpret executar tot tipus de passatges dobres i poques diferents. Tamb dedicar el seu temps a lexecuci descales i arpegis, aspecte definitiu per a comprovar lhomogenetat i la igualtat entre les quatre cordes.

    Doncs b, acabo de compondre una obra sota el ttol de Prova di violino de la que tot seguit explicar el seu origen.

    Durant una visita que vaig fer al taller den David Bagu, el nostre gran constructor em va ensenyar un nou viol acabat de fer. El vaig contemplar detingudament i vaig quedar fascinat davant la seva bellesa i factura impecable. En David em va dir El vols provar?-. Jo, tot i que toco molt menys que abans, no vaig dubtar ni un moment i vaig comenar a emetre notes, a vegades dalguna obra en concret, i altres cops simplement improvisant. El seu so era magnfic. Recordo que en preguntar-me: el vols provar?, les seves paraules em van transportar a Itlia, concretament als tallers dels liutai milanesos, que jo visitava amb certa freqncia quan estudiava en aquella ciutat: Maestro, provi questo violino!, em deien.

    Com si no haguessin passat gaireb seixanta anys, aquella tarda a casa den David, vaig sentir limpuls descriure una obra sota el ttol Prova di violino, pensada especialment per a la prova dun instrument on quedessin plasmades les principals virtuts tcniques i expressives dun viol.

    Lobra havia de ser complexa donada la meva ambici. Era gaireb impossible reunir tot el que considerava imprescindible en un sol moviment i vaig optar per fer una composici de quatre moviments (I. Andante-Lento e cantabile; II. Burlesca-Allegro; III. Ricordando; IV. Finale: Allegro con brio) dins duna estructura semblant a la duna sonata i utilitzant la tcnica de la variaci