Proposta de normes provisionals a ... -...
Transcript of Proposta de normes provisionals a ... -...
Valoració econòmica de
l’aprovació i futura implantació del Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les conques
internes de Catalunya
Anàlisi preliminar
Març de 2006
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
ÍNDEX
pàg.
1. INTRODUCCIÓ, L’ANÀLISI COST-BENEFICI 12. Costos associats a l’aprovació del PSCM 53. Avaluació dels costos associats a la implantació del PSCM 7
3.1. Anàlisi del cost d’implantació del PSCM al sector de l’abastament d’aigua potable
7
3.2. Anàlisi del cost d’implantació del PSCM al sector agrícola 123.3. Anàlisi del cost d’implantació del PSCM al sector hidroelèctric 173.4. Anàlisi del cost d’implantació del PSCM al sector industrial 243.5. Anàlisi del cost del control en la implantació del PSCM 26
4. Avaluació dels beneficis associats a la implantació del PSCM 284.1. Beneficis en la qualitat del medi 294.2. Beneficis en els ecosistemes litorals 304.3. Beneficis en les aigües subterrànies 304.4. Beneficis paisatgístics, culturals i recreatius 31
5. Conclusions, resum 325.1. Principis generals 305.2. Implantació progressiva 315.3. Procediments administratius ordinaris 325.4. Cursos fluvials amb infraestructures d'emmagatzematge i regulació de cabals 335.5. Captacions subterrànies amb afecció a cabals de manteniment 34
6. Documents consultats 366. Equip redactor 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
1. Introducció, l’anàlisi cost-benefici La Directiva 2000/60/CE, de 23 d’octubre de 2000, en endavant Directiva Marc de l’Aigua
(en endavant DMA), estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política
d’aigües. Aquest marc normatiu té, entre els seus objectius fonamentals, prevenir el
deteriorament i millorar l’estat dels ecosistemes aquàtics i dels ecosistemes terrestres i
aiguamolls directament dependents dels primers, així com promoure un ús sostenible de
l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos hídrics disponibles. En línies
generals, la DMA transcendeix a la consideració exclusivament econòmica de l’aigua (recurs
de producció econòmica i de generació de béns i serveis) i estableix una visió més àmplia,
basada en la importància de l’aigua en la conservació del medi natural. D’aquesta manera,
entre les seves consideracions preliminars, destaca que “l’aigua no és un bé comercial com
la resta, sinó un patrimoni que s’ha de protegir, defensar i tractar com a tal”, i l’aigua com a
element natural bàsic per al manteniment del bon estat dels sistemes i garantia dels
recursos hídrics passa a ser considerat d’interès general.
La Directiva, amb l’objectiu prioritari d’assolir el bon estat ecològic i químic de les masses
d’aigua i la gestió sostenible dels recursos, atorga una especial importància a l’adequat
establiment de les condicions de règim hidrològic, recolzant d’aquesta forma la definició de
cabals de manteniment en els rius sotmesos a regulació hidrològica i extracció de cabals.
La DMA incorpora també altres aspectes que tenen molta importància en la gestió dels
recursos hídrics. Per una part, fa una contínua referència a la utilització sostenible dels
recursos, i a la necessitat d’actuar sobre la demanda repercutint sobre la tarifa la totalitat
dels costos de l’aigua: “Els estats membres tindran en compte el principi de recuperació de
costos dels serveis relacionats amb l’aigua, inclosos els costos ambientals i els relatius al
recurs (…), i en particular de conformitat amb el principi de qui contamina paga”. Per altra
banda, fa referència al concepte de gestió integral de les conques i als necessaris sistemes
de participació pública en l’elaboració dels Plans de Gestió de la Demarcació Hidrogràfica
(Plans Hidrològics de Conca). Totes aquestes eines són de gran interès per a la definició i
aplicació consensuada del règim dels cabals de manteniment, i han de ser plenament
utilitzades en l’establiment de la normativa específica de cada conca en aquest àmbit.
La DMA reflecteix, d’aquesta forma, l’esperit de la nova Constitució Europea, que en l’Art. III-
233 estableix que “(…) La política mediambiental de la Unió tindrà com a objectiu un nivell
elevat de protecció, tenint present la diversitat de situacions existents en les diverses regions
Març de 2006 pàg. 1 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
de la Unió. Es basarà en els principis de precaució i d’acció preventiva, en el principi de
correcció dels danys al medi ambient, preferiblement en l’origen, i en el principi de qui
contamina paga”.
Sota aquests supòsits i directrius, l’anàlisi econòmica dels futurs Plans i Programes en
l’àmbit de planificació, i en concret també l’anàlisi del Pla Sectorial de Cabals de
Manteniment, requereixen d’una doble visió analítica, que identifiqui tant els costos directa i
indirectament associats, com els beneficis en l’òptica de la plena integració dels costos
financers, ambientals i del recurs.
Els costos associats de l’establiment de cabals de manteniment es poden classificar en dos
grups:
per una banda tots aquells costos relacionats amb la pèrdua de producció (producció
no subvencionada) derivada directa i indirectament de la implantació de cabals
ambientals i modificació dels títols concesionals o actuals explotacions (pèrdua de
producció elèctrica, pèrdua de producció agrícola, pèrdua de disponibilitat d’aigua per
a l’abastament, etc.).
•
• i per l’altre els costos vinculats amb les possibles modificacions necessàries en les
infraestructures hidràuliques, per a fer possible la modificació de l’explotació, i el
control del compliment de les exigències que se’n deriven (possibles estacions de
control, etc.).
Tanmateix, la introducció d’un determinat règim de cabals ambientals pot oferir importants
béns i serveis a la societat (beneficis). La quantificació dels beneficis en la implantació
dels cabals de manteniment o ambientals mostra una notable dificultat per la naturalesa
intangible de la major part d’aquests beneficis socials i ambientals que se’n desprenen. De
totes maneres els beneficis ambientals vinculats a l’interès comú són, encara que difícilment
quantificables, evidents, atesa l’exigència normativa fruit de la sensibilització i demnada
social creixent en la implantació de règims de cabals ambientals. En altres paraules, la
rendibilitat de les mesures, tot i que parcialment intangible, és evident per la naturalesa
pròpia de la demanda social implicada en ella, i la no implantació pot ocasionar, a la llarga,
impactes econòmics molt més elevats que la mateixa implantació (element característic de
les activitats no sostenibles). Els beneficis ambientals en la implantació de cabals de
manteniment es poden resumir en:
Març de 2006 pàg. 2 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
per una banda la millora en la disponibilitat de recurs per a l’abastament, millora de la
qualitat de l’aigua i de l’estat ecològic del sistema (p.e. desaparició de geosmines i
altres substàncies indesitjablesque es generen en aigües estancades i de baix
cabal),
•
•
•
•
•
•
•
•
•
i per altra, la millora ambiental i en l’oportunitat econòmica i l’ús social d’espais en
bon estat de qualitat ambiental (activitats recreatives, de pesca, lleure, etc.)
La preocupació de la ciència econòmica per l’anàlisi dels costos i beneficis ambientals i
socials no és nova. Els economistes de l’escola clàssica (segle XVIII) ja introdueixen
aquests conceptes a través de la teoria de les externalitat, però s’ha considerat sempre un
tema de menor importància dins de l’economia. Aquesta anàlisi comença a prendre major
rellevància a mida que la societat va prenent consciència dels efectes de l’activitat humana
sobre l’entorn. Com a resposta a aquestes noves preocupacions, sorgeixen dos corrents de
pensament que intenten abordar el problema ambiental per dues vies prou diferenciades:
per una banda l’economia ambiental
i per l’altra l’economia ecològica.
L’economia ambiental realitza una anàlisi dels aspectes mediambientals, en termes
econòmics i quantitatius, és a dir, en funció de preus, costos i beneficis monetaris. Les
premisses utilitzades en la seva anàlisi són les següents:
Establiment dels nivells òptims d’impacte ambiental amb criteris de mercat
Utilització d’incentius econòmics: impostos, subvencions, permisos de contaminació,
etc.
Utilització de metodologies de valoració dels recursos naturals a nivell
macroeconòmic
Utilització de l’anàlisi cost-benefici en la presa de decisions
L’economia ambiental utilitza diversos mètodes de valoració. Quan els béns o serveis
ambientals manquen de mercat, i per tant de preu, existeixen dues opcions de valoració:
La primera consisteix en inferir el valor que les persones donen al recurs en qüestió,
analitzant el comportament d’aquestes en mercats on el recurs ambiental està
relacionat. Aquests tipus de mètodes es denominen mètodes indirectes (o mètodes
de preferències revelades). Existeix una àmplia varietat d’enfocaments indirectes, els
Març de 2006 pàg. 3 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
més desenvolupats són els mètodes del cost del viatge i els mètodes basats en els
preus hedònics. Per altra banda, quan es vol avaluar la contribució de determinats
actius ambientals en la producció de béns i serveis destinats a un mercat, s’utilitza
normalment l’enfocament de la funció de producció.
La segona opció s’adopta quan no és possible ni tan sols trobar mercats relacionats
amb el bé o servei ambiental. En aquest cas, s’infereix el valor econòmic simulat de
la creació d’un mercat. A aquests mètodes se’ls denomina mètodes directes
(mètodes de les preferències establertes) i, dins d’aquests, es poden distingir les
diferents fórmules que presenten els mètodes de valoració contingent que es basen
en obtenir les preferències dels individus a partir de preguntes hipotètiques del tipus:
“Què faria vostè si...?” o “Quant estaria disposat a pagar per...?”
•
L’economia ecològica és una ciència amb una altra perspectiva d’anàlisi de les qüestions
econòmiques i mediambientals. No centra el seu raonament en els valors de canvi (mercat)
com sí fa l’economia convencional i l’ambiental, sinó que estudia tota la biosfera encara que
no es pugui valorar. És una ciència multidisciplinària ja que intenta incorporar la visió
ambiental en la gestió econòmica integrant la metodologia analítica i instrumental de
diverses ciències com: l’ecologia, l’economia, la termodinàmica (entre altres premisses
aplica en l’àmbit econòmic les lleis de l’entropia procedents de la termodinàmica)...
En l’actualitat, l’Agència Catalana de l’Aigua, dins el marc dels estudis econòmics per a la
implementació de la DMA a Catalunya, està treballant en el desenvolupament d’eines de
valoració econòmica dels costos i beneficis ambientals, els quals hauran de ser tinguts en
compte en la redacció de Plans i Programes de Mesures per assolir els objectius del nou Pla
de Gestió (objectius de la Directiva Marc de l’Aigua).
Març de 2006 pàg. 4 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
2. Costos associats a l’aprovació del PSCM
El Pla Sectorial de Cabals de Manteniment (en endavant PSCM) reserva, en els diferents
trams fluvials de les conques internes de Catalunya, unes aportacions per a finalitats
ambientals, i permet l’ús i extracció d’aigua dels sistemes fluvials per a l’activitat humana
compatible amb el manteniment d’un bon estat del medi. De totes maneres, en alguns
casos, aquesta reserva de cabals a circular pels rius amb finalitat ambiental arriba massa
tard, i existeixen avui dia nombrosos aprofitaments que detreuen en excés l’aigua del medi o
alteren significativament el règim de cabals circulants. En aquests casos és on l’aprovació
del PSCM, i la posterior implantació, es fa imprescindible per assolir un bon estat del medi, i
caldrà analitzar amb cura els efectes de la seva implementació sobre el teixit sòcio-
econòmic establert compatible, analitzant, alhora, el model de medi natural que es desitja.
L’ajust de les diverses activitats vinculades a l’extracció i derivació d’aigua als cabals definits
al PSCM pot ocasionar pèrdua de producció que pot ser considerat com a cost imputat a la
implantació del PSCM. De totes maneres, com ja s’ha esmentat a l’apartat anterior,
existeixen també uns beneficis ambientals i guany de qualitat i de recurs (alguns intangibles i
difícilment quantificables) que cal valorar alhora de realitzar una anàlisi integral cost-benefici.
Cal remarcar que:
L’aprovació del Pla Sectorial de Cabals de Manteniment no aporta importants costos associats, ja que, des del moment de la seva aprovació, s’aplicarà tan sols
a les resolucions d’atorgament de noves concessions i en la tramitació d’expedients
de modificació de característiques dels títols concessionals (la implantació en
concessions vigents es farà a través dels Plans zonals d’implantació). Tan sols els
costos derivats del control dels cabals circulants als rius podria ser directament
imputat al PSCM, tot i que aquest control és intrínsec a la pròpia responsabilitat de
l’administració competent en el compliment de l’exercici de control del medi i de les
característiques dels títols concessionals atorgats, tinguin o no cabals de
manteniment imposats.
•
Pel que fa a les concessions vigents en activitats productores (energia, agrícola, etc.) o
subministradores d’aigua, la implantació de cabals de manteniment, posterior a l’aprovació
del PSCM, estarà precedida de l’aprovació d’un Pla zonal d’implantació en l’àmbit
corresponent i atenent a una problemàtica comuna, llevat dels casos en què sigui factible
una actuació més immediata en el marc dels procediments administratius ordinaris.
Març de 2006 pàg. 5 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
L’Agència Catalana de l’Aigua redactarà els respectius plans zonals d’implantació dels
cabals de manteniment per a les conques internes de Catalunya per ajustar,
progressivament, les concessions existents a les exigències d’aquest Pla (2006-2009), i
l’execució i implantació de cabals ambientals fruit de la redacció dels plans zonals haurà de
ser efectiva, sempre que sigui econòmica i socialment possible, abans de finals de 2015
(segons imposa la Directiva Marc de l’Aigua, 2000/60/CE). Els plans zonals aniran
acompanyats d’una anàlisi cost/eficàcia de les mesures preses, es valoraran els recursos
estratègics, es tindran en compte diferents escenaris d’actuació, i comptaran amb un procés
de participació pública dels diferents organismes i institucions directament afectades.
Als plans zonals d’implantació de cabals de manteniment, concretats per a cada
tram fluvial amb problemàtiques i característiques ambientals comunes, i consensuat
amb els diferents usuaris i sectors socials implicats, es definiran i concretaran els costos de la implantació del règim de cabals ambientals en funció del model de riu i
de desenvolupament econòmic i territorial desitjat i consensuat. Alhora, també, serà
en aquest marc on s’analitzaran fórmules de consens i elements que compatibilitzin
el grau de producció i desenvolupament actual o desitjat amb el manteniment del
règim de cabals ambientals circulants al riu.
•
Març de 2006 pàg. 6 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
3. Avaluació dels costos associats a la implantació del PSCM
En aquest apartat es realitza una anàlisi preliminar dels costos associats a la futura
implantació del PSCM. Tal i com s’ha especificat en l’apartat anterior, aquest costos seran
avaluats amb major detall un cop es redactin els respectius plans zonals d’implantació dels cabals de manteniment per a les conques internes de Catalunya.
Per a l’anàlisi preliminar dels costos associats a la implantació del PSCM s’analitzen els
següents conceptes i sectors:
Anàlisi del cost d’implantació del PSCM al sector de l’abastament d’aigua potable •
•
•
•
•
•
•
Anàlisi del cost d’implantació del PSCM al sector agrícola
Anàlisi del cost d’implantació del PSCM al sector hidroelèctric
Anàlisi del cost d’implantació del PSCM al sector industrial
Anàlisi del cost d’implantació del PSCM en el control del medi
Cal tenir en compte que els costos calculats a continuació reflecteixen els casos extrems
(màxim cost associat) atenent la inflexibilitat dels títols concessionals i sense tenir en compte
possibles convenis de col·laboració i/o mesures compensatòries de comú acord que poden
reduir notablement les pèrdues de producció i els costos associats.
3.1. Anàlisi del cost d’implantació del PSCM al sector de l’abastament d’aigua potable
De manera més important, els trams fluvials on existeixen extraccions significatives d’aigua
superficial per a l’abastament de principals nuclis urbans, i que poden presentar problemes
per a garantir el règim de cabals de manteniment fixats al Pla Sectorial, els trobem a:
El baix Ter, per sota de l’extracció d’abastament del sistema d’embassaments Sau-
Susqueda-Pasteral i fins al mar (uns 60 km de riu). Abastament destinat al sistema
ATLL, Girona i Costa Brava sud.
Al tram mig del Llobregat (Balsareny), abans de la confluència amb el Cardener.
Abastament destinat a la sèquia de Manresa.
Març de 2006 pàg. 7 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
Al tram final del Llobregat, a Abrera. Abastament destinat a Aigües de Terrassa i
sistema ATLL).
•
•
•
Al tram final del Llobregat, des de St. Joan Despí fins al mar (uns 7 km de riu).
Abastament destinat a Aigües de Barcelona.
A la Muga, per sota de la detracció d’aigua a Pont de Molins i fins al mar. Abastament
de Figueres i Costa Brava nord.
Al baix Ter, l’elevada extracció d’aigua al Pasteral fa que tan sols en èpoques humides es
puguin garantir els cabals de manteniment de manera estable, mentre que en els períodes
més secs, la meitat dels dies de l’any no circulen els cabals ambientals definits al PSCM. La
demanda de reg del baix Ter fa que l’aigua es reservi als mesos d’hivern, quan la demanda
ambiental és més elevada, mentre que en el període de reg (de juny a setembre) el cabal és
molt superior al fixat pel PSCM (Figura 1). En les èpoques més desfavorables (períodes
secs), caldrà compatibilitzar el règim d’explotació dels embassaments amb les demandes
agrícoles del tram baix, i ajustar millor el règim circulant a les demandes ambientals. Caldrà
també definir uns cabals de manteniment de sequera ajustats als períodes secs, i revisar a
la baixa la detracció de cabals del Ter cap a l’àrea metropolitana de Barcelona amb l’ajuda
de la implantació de fonts alternatives d’abastament.
Cabals diaris a Pont de la Barca1998 - 2004
0
5
10
15
20
10/1
/199
81/
1/19
994/
1/19
997/
1/19
9910
/1/1
999
1/1/
2000
4/1/
2000
7/1/
2000
10/1
/200
01/
1/20
014/
1/20
017/
1/20
0110
/1/2
001
1/1/
2002
4/1/
2002
7/1/
2002
10/1
/200
21/
1/20
034/
1/20
037/
1/20
0310
/1/2
003
1/1/
2004
4/1/
2004
7/1/
2004
m3 /s
Cabals de mantenimentCabals aforatsCabals aforats+Sèquia Monar
Anys secs Anys humits Figura 1. Regim de cabals reals que circulen al Ter a l’alçada de Pont de la Barca. S’observa el règim de cabals destinats als regadius del baix Ter (més elevats a l’estiu).
Març de 2006 pàg. 8 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
Pel que fa al Llobregat, el tram mig no presenta problemes significatius de cabals de
manteniment, tret de les derivacions puntuals de les minicentrals hidroelèctriques. Al tram
més baix del Llobregat, l’extracció d’aigua per a l’abastament de Barcelona provoca que, en
períodes secs, la major part dels dies de l’any el cabal circulant sigui inferior al de
manteniment (Figura 2). mentre que en períodes humits la situació no presenta problemes.
Per mantrenir un cabals de manteniment al tram baix del Llobregat, per sota de la captació
de St. Joan Despí, s’està analitzant l’ús l’aigua regenerada de Depurbaix per satisfer certes
demandes i incrementar els cabals circulants al riu (2 m3/s), sobretot en períodes secs.
Cabals diaris a Sant Joan DespíPeriode sec (1999 - 2000)
0
5
10
15
20
01/1
0/20
0015
/10/
2000
29/1
0/20
0012
/11/
2000
26/1
1/20
0010
/12/
2000
24/1
2/20
0007
/01/
2001
21/0
1/20
0104
/02/
2001
18/0
2/20
0104
/03/
2001
18/0
3/20
0101
/04/
2001
15/0
4/20
0129
/04/
2001
13/0
5/20
0127
/05/
2001
10/0
6/20
0124
/06/
2001
08/0
7/20
0122
/07/
2001
05/0
8/20
0119
/08/
2001
02/0
9/20
0116
/09/
2001
30/0
9/20
01
m3 /s
Cabals de mantenimentCabals aforats del riuCabals dels riu menys la captació d'AGBAR
Figura 2. Regim de cabals reals que circulen al Llobregat a l’alçada de St. Joan Despí en l període (2000-2001) (any sec). S’observa el règim de cabals circulants abans (blau fort) i immediatament després (blau cel) de la detracció d’aigua (AGBAR).
A partir del model utilitzat per l’Agència Catalana de l’Aigua per a la planificació dels recursos
hídrics (model AQUATOOL), s’ha simulat, pels trams fluvials descrits on existeixen
importants derivacions d’aigua cap a l’abastament, la pèrdua en volums hídrics que es
derivaria de la possible futura implantació del règim de cabals de manteniment definit al
PSCM. La simulació s’ha realitzat considerant una sèrie hidrològica de 60 anys (1940-2000)
i dos escenaris:
el primer escenari, on no es consideren els cabals de manteniment proposats pel
PSCM (situació actual),
•
Març de 2006 pàg. 9 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
i el segon escenari, on sí es considera el règim de manteniment, com a restricció de
caràcter general que s’imposa als usos, tret de l’ús per a l’abastament que se li
atorga prioritat sobre la garantia del cabal de manteniment.
•
L’impacte que generaria la implantació del PSCM correspon a la diferència entre els volums
no satisfets entre un i altre escenari. La simulació ha estat realitzada sobre aportacions
mensuals restituïdes al règim natural en un període de 60 anys (1985-2000) on s’integren
anys secs i anys humits, i les demandes mensuals actuals (2003). A la taula adjunta es
detallen els resultats obtinguts per a cadascun dels abastaments considerats amb els dos
escenaris simulats.
% Garantia Mensual (1)
Demanda mitjana anual no satisfeta
(Hm3)
Demanda anual (Hm3) Escenari
sense PSCM
Escenari amb
PSCM
Escenari amb
PSCM (2)
Escenari amb
PSCM (3)
Cost mig volumètric
anual implantació
PSCM (4) (Hm3)
ABASTAMENT Llobregat Sèquia Manresa 10,88 100% 98,5% 0,12 2,26 0,12 Terrassa 17,00 100% 98,6% 0,19 3,54 0,19 Garraf-Penedès (ATLL) 17,11 100% 96,8% 0,50 11,80 0,50 Demanda captiva Llobregat (ATLL) 6,95 100% 98,8% 0,07 1,44 0,07 SGAB (Aigües de Barcelona) 112,07 100% 99,0% 0,32 6,95 0,32 Total Llobregat 164,00 1,20 25,99 1,20 Ter-Llobregat Demanda BCN (ATLL) 148,36 100% 100% 0 0 0 Demanda entorn BCN (ATLL) 68,00 100% 99,9% 0,03 1,56 0,03 Total Ter-Llobregat 216,36 0,03 1,56 0,03 Ter Demanda captiva Llobregat (ATLL) 9,84 100% 99,7% 0,01 0,30 0,01 Maresme (ATLL) 25,16 100% 99,9% 0,01 0,78 0,01 Girona 9,32 100% 99,7% 0,01 0,29 0,01 Consorci Costa Brava 9,67 100% 99,7% 0,01 0,22 0,01 Total Ter 53,99 0,03 1,59 0,03 TOTAL ABASTAMENT 434,35 1,26 29,14 1,26 Font: Elaboració pròpia a partir simulacions Model AQUATOOL (1) Percentatge de mesos d’una sèrie temporal de 60 anys en que es satisfan la totalitat de les demandes per abastament (2) Quantitat d’aigua no satisfeta segons les demandes per abastament actuals (2003). Mitjana anual de la simulació realitzada
mensualment sobre una sèrie de 60 anys (1985-2000) (3) Quantitat d’aigua no satisfeta segons les demandes per abastament actuals (2003). Valor mig mensual del dèficit anual més elevat
(any més sec) de la simulació realitzada mensualment sobre una sèrie de 60 anys (1985-2000) (4) El cost volumètric es calcula a partir de la diferència entre la demanda mitjana anual d’aigua no satisfeta sota l’escenari d’implantació
de cabals ambientals (PSCM) i la demanda mitjana anual d’aigua no satisfeta sense la implantació de cabals ambientals (situació actual)
Març de 2006 pàg. 10 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
Cal destacar que les pèrdues de volum per a l’abastament previ a la implantació del PSCM
són nul·les donat que, en el cas que es produeixi una situació que obligui l’aplicació d’un
decret de sequera, els usos per abastament són usos prioritaris, i es garanteix el 100 % de
l’abastament mitjançant l’aplicació de consignes de restricció als usos agrícoles (regadius) i
producció hidroelèctrica.
En l’aplicació dels cabals de manteniment definits al PSCM, s’observa com la garantia per a
l’abastament decreix lleugerament (un punt percentual) sobretot degut a les baixes
aportacions dels anys més secs. De totes maneres la garantia per a l’abastament com a ús
prioritari continua sent elevada (quasi del 100%), i tan sols en anys i alguns mesos de forta
sequera es poden produir dèficits d’aigua per a l’abastament. Les demandes màximes no
satisfetes (de l’any més sec) es mostren a la taula anterior per a cada sistema, i també una
valoració de la demanda mitja no satisfeta (en una sèrie significativa de 60 anys). En anys
més secs, els cabals de manteniment poden veure’s reduïts, qüestió que haurà de ser
tractada en el futur Pla de Sequeres, de totes maneres podem valorar la demanda mitjana
no satisfeta com a cost volumètric mig de recursos a ser substituïts o estalviats en el cas que
s’implantés el règim de cabals de manteniment fixat al PSCM de les conques internes de
Catalunya.
Per a l’anàlisi preliminar de l’impacte econòmic, es considera que la pèrdua de volums que
es desprenen de la implantació del PSCM hauria de ser aportada per una altra font de
subministrament o per una gestió de la demanda que permetés la seva reducció. El cost
marginal d’obtenció d’aigua potable es pot estimar a partir de les inversions previstes en el
pla d’actuacions del Pla Hidrològic Nacional (Llei 11/2005, de 22 de juny, de modificació de
la Llei 10/2001 del PHN) (Programa AGUA) a les conques internes de Catalunya per a
l’obtenció de nous recursos disponibles o augment de la garantia, que s’estimen en 905
milions d’euros, i que representen un increment de recurs d’uns 145 Hm3/any. D’aquesta
manera, es pot estimar que el cost unitari total derivat d’aquestes actuacions (costos
d’inversió - 0.45€/m3, més costos d’explotació – 0.25€/m3), seria d’uns 0,70 €/m3.
Segons les estimacions realitzades, el cost estimat mitjà d’implantació del PSCM en el
sector d’abastament d’aigua potable podria ser de l’ordre dels 882.000 €/any. A la taula
adjunta es detallen els costos per a cadascun dels abastaments analitzats.
Març de 2006 pàg. 11 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
Total cost implementació PSCM (€/any)
ABASTAMENT Llobregat Sèquia Manresa 86.800 Terrassa 129.500 Garraf-Penedès (ATLL) 347.900 Demada captiva Llobregat (ATLL) 50.400 SGAB (Aigües de Barcelona) 225.400 Total Llobregat 840.000 Ter-Llobregat Demanda BCN (ATLL) 700 Demanda entorn BCN (ATLL) 18.900 Total Ter-Llobregat 19.600 Ter Demanda captiva Llobregat (ATLL) 4.200 Maresme (ATLL) 9.100 Girona 4.900 Consorci Costa Brava 4.200 Total Ter 22.400 TOTAL ABASTAMENT 882.000 Font: Elaboració pròpia (ACA)
3.2. Anàlisi del cost d’implantació del PSCM al sector agrícola
A les conques internes de Catalunya, les extraccions i usos d’aigua per al regadiu no
representen un volum important, tot i que en trams concrets tenen una elevada rellevancia i
puntualment poden mostrar incompatibilitats amb el manteniment de cabals ambientals.
En general es té un coneixement bàsic de les dotacions i consums d’aigua per part dels
principals regadius de les conques internes (se’n tenen dades aproximades i dotacions), i en
alguns casos les dades poden estar lleugerament alterades ja que els usos per regadius han
estat progressivament substituïts i/o modificats. De totes maneres, a les conques internes de
Catalunya, s’identifiquen trams fluvials concrets amb usos agrícoles rellevants, i que poden
veure’s afectats per la implantació del PSCM:
Regadius de la Muga (marge dret i esquerra) •
•
•
Regadius del baix Ter (Bescanó, Monar, Celrà, marge dret i esquerra)
Març de 2006 pàg. 12 de 38
Regadius de la Sèquia de Manresa
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
Regadius del baix Llobregat •
•
•
Regs del Foix
Regadius del Camp de Tarragona
Les concessions d’aigua per als regants del baix Ter tenen una doble afecció sobre el
sistema. D’una banda alteren el règim hidrològic aigües avall del sistema Sau-Susqueda-
Pasteral, el qual desembassa més aigua als mesos d’estiu quan el sistema natural no
necessita l’aigua, mentre que els mesos de desgel i migració d’algunes espècies, l’aigua és
retinguda als embassaments per a la seva reserva per al reg d’estiu (inverteix l’hidrograma).
Aquesta situació és especialment greu en anys secs. D’altra banda, la forta extracció d’aigua
al tram Baix del Ter fa que aquest romangui sense uns cabals adequats en llargs períodes
de temps (Figura 1).
La gestió i compatibilització dels consums d’aigua per al reg del baix Llobregat amb un règim
de cabals de manteniment al tram baix del Llobregat passa per la reutilització d’aigua de
l’EDAR del Baix Llobregat, projecte que està actualment en execució.
La garantia dels cabals de manteniment a la presa del riu Foix sembla perfectament possible
per un any d’hidrologia mitjana, respectant la resta d’usos actuals, considerant que aquests
han minvat significativament els darrers anys, particularment per la important reducció de les
superfícies de reg originals.
A partir del model utilitzat per l’Agència Catalana de l’Aigua per a la gestió dels recursos
hídrics (AQUATOOL), s’ha simulat, pels trams fluvials del Llobregat i el Ter, la pèrdua en
volums hídrics que derivaria de la implantació del règim de cabals de manteniment per a les
principals comunitats de regants de les conques descrites. Pels regs de la Muga i del Camp
de Tarragona el cost volumètric que suposa la implementació del Pla Sectorial s’ha estimat a
partir de la informació disponible.
Març de 2006 pàg. 13 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
A la taula següent es resumeixen els resultats obtinguts:
% Garantia Mensual (1)
Pèrdua mitjana anual (2) (Hm3)
Demanda Anual (Hm3)
Escenari sense PSCM
Escenari amb
PSCM Escenari
sense PSCM Escenari amb
PSCM
Cost volumètric implantació
PSCM (Hm3)
REGADIUS Llobregat Sèquia Manresa 10,50 91,7 84,3 1,78 (1,79) 2,24 (10,10) 0,46 Canal de la Dreta 22,34 100 99,0 0,00 (0,00) 0,11(3,92) 0,11 Total Llobregat 32,84 1,78 (1,79) 2,35 (14,02) 0,57
Ter
Bescanó 9,00 99,4 82,6 0,01 (0,45) 0,52 (7,75) 0,51 Monar 4,00 100 96,1 0,00 ( 0,00) 0,12 (3,46) 0,12 Celrà - Vinyals 32,25 99,4 82,6 0,03 (1,54) 2,38 (31,66) 2,36 Baix Ter 87,89 99,4 82,6 0,05 (3,05) 5,56 (77,15) 5,51 Total Ter 133,15 0,08 (5,04) 8,58 (120,02) 8,50 La Muga La Muga 30,25 n.d. n.d. n.d. n.d. 2,21 Total La Muga 30,25 2,21 Camp de Tarragona
Baix Francolí i
Riudecanyes 64,48 n.d. n.d. n.d. n.d. 4,04
Total Camp de Tarragona 64,48 4,04
TOTAL REGADIU 260,72 1,86 (6,83) 10,93 (134,04) 15,31 Font: Elaboració pròpia a partir simulacions Model AQUATOOL (1) Percentatge de mesos de una sèrie temporal de 60 anys en que es satisfan la totalitat de les demandes. (2) Quantitat d’aigua no satisfeta segons les demandes per als regadius actuals (2003). Mitjana anual de la simulació realitzada
mensualment sobre una sèrie de 60 anys (1985-2000). Entre parèntesi es mostra el valor mig mensual del dèficit anual més elevat (any més sec) de la simulació realitzada mensualment sobre una sèrie de 60 anys (1985-2000)
Segons s’extreu del model, en la situació actual de recursos disponibles, existeix una manca
de garantia total en la satisfacció de les demandes agrícoles de regadiu (percentatge de
mesos en que no es satisfan les demandes), que coincideix amb els anys més secs (on
s’activa el Decret de Sequera i les restriccions al regadiu). Si s’implanten els cabals
ambientals que se’n deriven del PSCM, la garantia es redueix de manera diferent segons la
conca (entre 2 i 15 punts percentuals). Cal tenir en compte que la reserva per a cabals de
manteniment s’ha simulat com a prioritària vers a l’ús del regadiu. La reducció mitjana anual
dels volums d’aigua disponible per al regadiu a Catalunya seria d’uns 15,31 Hm3, repercutint
de manera diferent depenent de la comunitat de regants (el baix Ter és la més afectada,
mentre que l’afecció al baix Llobregat és més lleu). Si analitzem l’any més sec en un període
Març de 2006 pàg. 14 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
de 60 anys, el volum d’aigua no satisfeta augmenta si s’implanten els cabals de
manteniment del PSCM. El cas del baix Ter és el més afectat, on en un any extremadament
sec es passa d’un dèficit d’uns 5 Hm3 a uns 120 Hm3, que coincideix pràcticament amb la
totalitat de la seva demanda, la qual cosa significa que en anys extremadament secs les
aportacions al regadiu del baix Ter serien pràcticament inexistents si es vol mantenir uns
cabals ambientals i garantir el 100 % de l’abastament urbà (Girona, Costa Brava sud i
Barcelona-ATLL).
La compatibilitazió de la implantació de cabals ambientals al baix Ter, Muga i baix Llobregat,
amb les activitats agrícoles de regadiu actual passen per,
Millorar el sistema de regs i canvis de cultius per a millorar l’eficiència i reduir les
dotacions actuals destinades al regadiu
•
•
•
•
Pactar sistemes de restriccions compensades als regadius en períodes
extremadament secs mitjançant consignes d’estalvi i compensació
En el cas del baix Ter, la compatibilització d’uns cabals ambientals amb l’actual
activitat agrícola passa, a més a més, per una possible reducció del transbassament
al sistema ATLL. El volum d’aigua alliberat del Ter hauria d’ésser substituït per nous
recursos o sistemes d’estalvi domèstic dins l’àmbit d’ATLL. En tot cas, caldria valorar
el cost residual de generació d’aigua potable (uns 0,45 €/m3), vers al cost de
producció agrària (0,37 €/m3) per, en casos de sequera, afrontar el dèficit d’aigua a
partir de la compra d’aigua als regants (més econòmic i amb costos de manteniment i
d’amortització inferiors).
L’ús d’aigües regenerades (nou recurs en el cas d’EDARs costaneres) per a l’ús
agrícola del baix Ter, el baix Llobregat, la Muga, i el Camp de Tarragona.
Per a valorar econòmicament l’impacte derivat de la pèrdua en volums de reg per la
implementació del PSCM, s’han considerat les següents variables per a cadascun dels
cultius de les comunitats de regants analitzades: productivitat dels cultius (kg/ha) i preus
percebuts pel pagès (€/kg). A partir d’aquesta anàlisi s’ha obtingut un hipotètic cost
d’implantació del PSCM al sector agrari associant-lo als ingressos que deixarien de percebre
les comunitats de regants per veure disminuïda la seva producció.
El cost hipotètic de la implantació del PSCM a les conques internes de Catalunya seria d’uns
5,65 milions d’euros anuals, el que representa un cost unitari de 0,37 €/m3. A continuació es
presenta una taula em el resum d’aquests resultats.
Març de 2006 pàg. 15 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
Cost econòmic orientatiu de la implantació del
PSCM al regadiu
Cost unitari
(€/m3) Cost total
(€/any) REGADIUS Llobregat Sèquia Manresa 0,21 94.690 Canal de la Dreta 0,76 83.923 Total Llobregat 0,31 178.613
Ter
Bescanó 0,08 41.792 Monar 0,17 20.920 Celrà - Vinyals 0,01 34.100 Baix Ter 0,29 1.573.069 Total Ter 0,20 1.669.881 La Muga La Muga 0,43 941.052 Total La Muga 0,43 941.052 Camp de Tarragona
Baix Francolí i
Riudecanyes 0,71 2.859.472
Total Camp de Tarragona 0,71 2.859.472 TOTAL REGADIU 0,37 5.649.018 Font: elaboració pròpia
Aquest valor és una dada màxima orientativa ja que, com s’ha comentat abans, la millora en
l’eficiència dels regadius i en canvi de cultius poden fer reduir les demandes d’aigua i, per
tant, les pèrdues en la producció i econòmiques del sector agrari. 5 M€ anuals invertits en la
millora dels regadius i la regeneració d’aigües per a l’ús agrícola poden fer reduir
significativament la pèrdua de producció agrària. En tot cas, aquesta proposta aniria
acompanyada d’un canvi en el model de política agrària on es potenciés la qualitat vers la
quantitat i el valor afegit al producte per fer més rendibles productes i produccions de baix
consum d’aigua. Els consums d’aigua per a l’ús agrícola de regadiu hauria de veure’s reduït
al voltant d’un 10% (depenent de la zona) per tal de compatibilitzar-ho amb uns cabals
ambientals circulants pels rius de les conques internes de Catalunya, i amb l’actual demanda
domèstica d’aigua.
Març de 2006 pàg. 16 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
Pel que fa a l’anàlisi de les subvencions agràries, segons s’estableix en la última Reforma de
la Política Agrària Comuna recollida en el Reglament 1782/2003, el 75% dels ajuts que
reben els agricultors estan lligats a les hectàrees que s’han declarat en un període de
referència (a aquesta subvenció se l’anomena Pagament Únic). El 25% restant correspon a
ajudes a la producció. El cost econòmic de la implantació del PSCM obtingut en la taula
anterior s’hauria d’ajustar a la diferència entre les subvencions a la producció que rebia el
pagès en base a les produccions obtingudes abans d’aplicar el règim de cabals de
manteniment, i les que rebria amb les noves condicions.
Pel que fa a les subvencions per hectàrea, el Títol II del R(CE) 1782/2003 defineix els
requisits que han de tenir les terres per tal que els productors puguin seguir rebent els ajuts.
Les condicions que s’han de mantenir són:
Mantenir el sòl en bones condicions, conservar la matèria orgànica, la seva
estructura, evitar la compactació i mantenir les superfícies agrícoles.
•
•
•
Conservar els hàbitats naturals i la flora i fauna silvestres.
Protegir el sòl i les aigües subterrànies de la contaminació per substàncies perilloses
i de la utilització dels nitrats en l’agricultura.
Sempre i quan es mantinguin aquestes condicions, el cost econòmic de la implantació del
PSCM no es veu afectat per les subvencions a la producció ja que aquests ajuts es podrien
seguir rebent en la totalitat del seu import un cop aplicat el règim de cabals de manteniment.
3.3. Anàlisi del cost d’implantació del PSCM al sector hidroelèctric
La derivació de cabals per a la generació hidroelèctrica és, a les conques internes de
Catalunya, la principal i més nombrosa afecció per manca de cabals circulants suficients en
els sistemes fluvials. Aquests provoquen 152 punts crítics a Catalunya per manca de cabals
circulants suficients, dels quals 45 (un 30 %) provoquen un impacte elevat (entre sever i
crític).
La producció anual d’energia elèctrica a Catalunya generada a partir de la minihidràulica es
situa al voltant dels 650 GWh. Aquesta representa, a Catalunya, al voltant del 2 % de
l’energia elèctrica generada, tot i que és un elevat percentatge de l’energia considerada de
Març de 2006 pàg. 17 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
producció renovable i no productora de gasos d’efecte hivernacle. En el gràfic adjunt es
detalla el repartiment de les fonts de producció d’energia a Catalunya.
Origen de la producció d'energia electrica a Catalunya(dades estimades ICAEN)
0.8 %
1.9 %
4 %
15.5 %
11 %
66.8 %
Nuclear
Tèrmica
Cogeneració
Gran Hidràulica
Minihidràulica
Altres
A Catalunya hi ha actualment 383 centrals hidroelèctriques1, de les quals 345 (unes 302 en
servei) estan catalogades com a minihidràulica (< 10 MW de potència instal·lada2), amb una
potencia instal·lada total de 273 MW, i 38 instal·lacions considerades com a grans centrals
hidroelèctriques, amb una potència total instal·lada d’uns 2.047 MW. La producció
hidroelèctrica anual neta a Catalunya és d’uns 5.000 GWh. Segons el cens de centrals
hidroelèctriques de l’Agència Catalana de l’Aigua actualment en funcionament, a Catalunya
existeixen unes aproximadament 247 centrals hidroelèctriques amb més de 250 KW de
potencia instal·lada, de les quals 147 pertanyen a les conques internes de Catalunya i la
resta (100) a les conques catalanes de l’Ebre. Dins de les CIC es troben repartides de la
següent manera: 68 al Ter, 67 al Llobregat, 8 al Fluvià, 3 a la Tordera i un a la Muga. Del
total de centrals de les CIC, 143 són centrals hidroelèctriques fluents amb una potencia total
instal·lada de 94,5 MW, i les 4 restants corresponen a centrals de peu de presa, amb una
potencia total instal·lada de 77 MW.
Amb la implantació del règim de cabals de manteniment del PSCM, les centrals
hidroelèctriques poden veure reduïda la seva producció per la previsible reducció en els
cabals captats del medi. De totes maneres, cal assenyalar que, mitjançant estratègies de
flexibilitat amb la captació i producció elèctrica (e.g. captar més aigua a l’hivern i menys a
1 Dades extretes del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015. ICAEN, 2005. 2 Tot i que la llei de Conservació de l’Energia 82/80 considera com a “minicentrals” a aquelles instal·lacions amb una potencia igual o inferior a 5 MW, la Unió Europea, i més recentment, El Pla de l’Energia a Catalunya a l’horitzó de l’any 2010, consideren com a minihidràulica a les instal·lacions iguals o inferiors a 10 MW de potencia.
Març de 2006 pàg. 18 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
l’estiu, etc.), és possible i compatible la implantació de cabals de manteniment sense una
significativa reducció de la producció elèctrica, en aquells casos que ho permeti (e. g. baix
Ter). També l’actualització de turbines i sistemes de captació d’aigua pot permetre la millora
en l’eficiència de la producció elèctrica compatible amb el manteniment d’uns cabals
ambientals circulants (assuds mòbils, produccions temporals, etc.)
L’anàlisi de l’impacte que pot generar l’establiment dels règim de cabals, s’ha realitzat a
partir de l’estudi elaborat per l’Agència Catalana de l’Aigua “Conclusions de les implicacions
tècniques, econòmiques i administratives que afecten l’establiment de cabals de
manteniment per a diferents tipologies de concessions dels rius de les conques internes de
Catalunya”, on s’analitza la reducció de producció en una mostra de 53 centrals
hidràuliques. Els resultats obtinguts en aquest estudi mostren que la implantació del règim
de cabals de manteniment, amb l’actual situació concessional, podria suposar fins a una
reducció en la producció energètica a partir de la minihidràulica del 47% (cal recordar que la
producció minihidràulica suposa un 2% de la producció elèctrica total a Catalunya). Al mateix
estudi realitzat per l’Agencia catalana de l’Aigua, també s’han analitzat cabals ambientals
més baixos o situacions de compatibilitat amb títols concessionals més flexibles on la
reducció de producció elèctrica es xifrava al voltant del 14 %. En la taula adjunta es detallen
els resultats obtinguts de l’estudi citat.
Tram Fluvial Nombre de
minicentralsanalitzades
Producció estimada
actual
Producció estimada amb cabals de manteniment
(PSCM)
Reducció de
producció
Producció estimada amb concessions
flexibles i cabals de
manteniment més baixos
Reducció de
producció
MWh/any MWh/any % MWh/any %
Conca del Llobregat Alt
Llobregat 13 50.865 26.735 47 44.651 12
Cardener 2 3.979 1.491 63 3.069 23
Conca del Ter Freser 4 13.993 9.584 30 12.687 9 Alt Ter 4 13.448 6.553 51 11.637 13 Baix Ter 7 9.027 3.344 63 6.731 25
Total 30 91.312 47.978 47 78.774 14 Font: ACA
Extrapolant els resultats obtinguts en l’estudi citat a la totalitat de centrals hidroelèctriques de
les conques internes de Catalunya, s’obté que la pèrdua de producció total estaria compresa
Març de 2006 pàg. 19 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
entre 232 GWh anual, pel cas que s’implantés el règim de cabals de manteniment definits en
el PSCM (0,5% de la producció elèctrica anual a Catalunya), i 79 GWh anual si es
considerés un escenari amb concessions flexibles i cabals de manteniment més baixos
(0,2% de la producció elèctrica anual a Catalunya). En la taula adjunta es detalla, per a cada
una de les conques, les pèrdues de producció hidroelèctrica estimades en els dos escenaris.
Tram Fluvial Nº de
centrals CIC
Potència total
instal·lada (kW)
Producció teòrica anual(1)
(kWh/any)
Reducció de
producció amb cabals
de mant. PSCM(2)
(%)
Pèrdua de producció
amb cabals de mant.
PSCM (kWh/any)
Reducció de producció
amb concessions
flexibles i cabals de mant. més
baixos(2) (%)
Pèrdua de producció amb
concessions flexibles i cabals
de mant. més baixos
(kWh/any)
Conca del Llobregat Alt Llobregat 14 19.906 49.765.000 47% 23.389.550 12% 5.971.800 Baix Llobregat 39 21.786 54.465.000 49% 26.434.056 13% 7.074.770 Cardener 14 5.360 13.400.000 63% 8.442.000 23% 3.082.000 Total Llobregat 67 47.052 117.630.000 58.265.606 16.128.570 Conca del Ter Freser 13 13.527 33.817.500 30% 10.145.250 9% 3.043.575 Alt Ter 39 26.341 65.852.500 51% 33.584.775 13% 8.560.825 Baix Ter 16 77.296 193.240.000 63% 121.741.200 25% 48.310.000 Total Ter 68 117.164 292.910.000 165.471.225 59.914.400 Conca del Muga Muga 1 3.480 8.700.000 47% 4.089.000 14% 1.218.000 Total Muga 1 3.480 8.700.000 4.089.000 1.218.000 Conca del fluvià Fluvià 8 2.306 5.765.000 47% 2.709.550 14% 807.100 Total Fluvià 8 2.306 5.765.000 2.709.550 807.100 Conca del Tordera Tordera 3 1.576 3.940.000 47% 1.851.800 14% 551.600 Total Tordera 3 1.576 3.940.000 1.851.800 551.600 TOTAL 147 171.578 428.945.000 232.387.181 78.619.670 Font: Estimació pròpia (1) La producció teòrica anual s'ha calculat a partir de la potència instal·lada i considerant 2.500 hores de funcionament anual. (2) Dades obtingudes o estimades a partir de l'estudi "Conclusions de les implicacions tècniques, econòmiques i administratives que afecten l’establiment de cabals de manteniment per a diferents tipologies de concessions dels rius de les conques internes de Catalunya" elaborat per l'Agència Catalana de l'Aigua.
Per estimar el valor econòmic en la reducció de la producció hidroelèctrica, s’ha considerat
que la producció energètica que es deixaria de produir, hauria de ser generada per una altra
font de producció. Per estimar el seu cost s’ha considerat el preu mitjà de l’energia elèctrica
Març de 2006 pàg. 20 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
a Espanya, tant pel que fa a centrals en règim ordinari com centrals en règim especial, que
pel període febrer 2005 - gener 2006, és de 0,066 €/kWh. Aquest preu mitjà no incorpora
l’efecte de la prima o bonificació que, segons estableix l’annex IV del Reial Decret
1556/2005, de 23 de Desembre, han de rebre totes les instal·lacions que utilitzin com
energia primària alguna de les energies renovables no consumibles.
La valoració del cost de reposició dels cabals no produïts s’ha d’estimar sense considerar
l’efecte de la prima, donat que aquesta representa un cost que ha d’assumir el sistema
independentment de la implantació del PSCM.
Tram Fluvial Nº de centrals CIC
Valoració pèrdua de producció amb cabals de mant.
PSCM (€)
Valoració pèrdua de producció amb
concessions flexibles i cabals de mant. més
baixos (€) Conca del Llobregat Alt Llobregat 14 1.555.063 397.037 Baix Llobregat 39 1.757.478 470.369 Cardener 14 561.269 204.908 Total Llobregat 67 3.873.809 1.072.314 Conca del Ter Freser 13 674.511 202.353 Alt Ter 39 2.232.896 569.169 Baix Ter 16 8.094.007 3.211.907 Total Ter 68 11.001.413 3.983.430 Conca del Muga Muga 1 271.859 80.979 Total Muga 1 271.859 80.979 Conca del fluvià Fluvià 8 180.145 53.660 Total Fluvià 8 180.145 53.660 Conca del Tordera Tordera 3 123.118 36.673 Total Tordera 3 123.118 36.673 TOTAL 147 15.450.344 5.227.057 Font: Estimació pròpia
Segons les estimacions realitzades, el valor de la pèrdua anual de producció seria com a
màxim de 15,4 milions d’euros, considerant que s’apliquessin els cabals de manteniment
establerts pel PSCM, o de 5,2 milions d’euros, si es considerés un escenari amb
Març de 2006 pàg. 21 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
concessions flexibles i cabals de manteniment més baixos. En la taula adjunta es detalla el
valor estimat de la pèrdua econòmica, detallat a nivell de conques, i pels dos escenaris
descrits.
D’altra banda, la recuperació de cabals en concessions existents passa per una anàlisi
administrativa de la seva viabilitat legal. S’ha de tenir en compte que aquestes captacions
tenen uns drets concessionals atorgats per l’administració competent que, en la majoria dels
casos caduquen al 2061. En tot cas, els costos derivats de possibles indemnitzacions no es
consideren ja que no està clar (diversos dictàmens jurídics es contradiuen) que sigui
aquesta la única estratègia legal per recuperar concessions i implantar cabals ambientals.
L’experiència ens mostra, i diverses sentencies del tribunal contenciós administratiu ens
avalen, que en la revisió de les característiques dels títols concesionals i en els tràmits de
transferències de concessions, és possible implantar cabals de manteniment sense cost
addicional ni indemnitzatori.
L’anàlisi realitzada sobre la viabilitat administrativa en els 53 punts seleccionats ens
demostren que en pràcticament un 12% dels casos, existeixen o han existit incompliments
manifestos del títol concessional i, per tant, en aquests casos, seria relativament senzill
iniciar processos d’extinció de concessions o de caducitat, o renegociació de la concessió
aplicant-li un cabal de manteniment adequat. En altres casos, existeixen certes ambigüitats
en el títol concessional, on la fixació d’un cabal de manteniment pot ser viable a l’hora
d’actualitzar i regularitzar la concessió. Finalment tenim les concessions que compleixen tots
els requeriments del títol concessional i, per tant, es fa difícil, administrativament parlant, la
fixació de cabals ambientals sense una prèvia negociació o, fins i tot, possible indemnització
(depenent dels casos) en el rescat del cabal de manteniment.
Tram fluvial Concessions que han incomplert algunes de les característiques del títol
concessional (1)
Concessions que contenen ambigüitats o manca d’aprovació final de l’expedient del títol
concessional
Concessions que compleixen les
característiques del títol concessional
% % % Conca del Llobregat Alt Llobregat 26,3 57,9 15,8 Cardener 0 50 50 Conca del Ter Freser 20 40 40 Alt Ter 12,5 75 12,5 Baix Ter 0 80 20 Total 11,8 60,6 27,6 Font: ACA (1) Explotacions que en algun cop s’han detectat irregularitats o incompliment del títol concessional.
Març de 2006 pàg. 22 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
De totes maneres, en el percentatge d’aprofitaments que compleixen estrictament la
resolució de concessió, hi hauria la possibilitat de negociar un canvi en el règim d’explotació,
variable en el temps, de tal manera que es permeti un ús més elevat del cabal atorgat en
èpoques de gran cabal circulant pel riu però, que en èpoques d’estiatge, es redueixin les
captacions, per sota de la concessió, garantint d’aquesta manera el cabal de manteniment.
En aquest supòsit, la producció elèctrica a finals d’any es mantindria sense o amb pèrdues
més baixes per al concessionari i, per tant, seria molt més fàcil la seva negociació i
implantació. Per a realitzar aquestes variacions en la captació i turbinatge de l’aigua és
necessari que les instal·lacions tinguin una captació que permetin l’increment puntual, i unes
turbines sobredimensionades a la concessió actual. Aquesta situació es dóna en un 52,2%
de les instal·lacions analitzades (taula 3), sobretot a la conca del baix Ter (fins al 100 % de
les instal·lacions), a l’alt Ter i al Freser (en un 80% de les instal·lacions). Tram fluvial Minicentrals que poden
modificar el règim de cabals turbinats
Minicentrals que no poden modificar el règim
de cabals turbinats
Minicentrals sense dades
% % % Conca del Llobregat Alt Llobregat 42,1 5,3 52,6 Cardener 50 0 50 Conca del Ter Freser 80 0 20 Alt Ter 80 0 20 Baix Ter 100 0 0 Total 52,2 17,4 30,4
S’han realitzat càlculs sobre un hipotètic cost d’indemnització, en aquells casos en que la
concessió té resolució final i es compleixen tots els requeriments i característiques del títol
concessional i, per tant, el rescat d’uns cabals concedits per a garantir una mínima qualitat
ambiental en els sistemes fluvials, aigües avall, pot ser administrativament complicat. Val a
dir que, no existeix una postura unànime, legalment parlant, sobre la necessitat
d’indemnització o no per a garantir uns cabals ambientals. Sota aquesta incertesa, s’han
analitzat i avaluat els costos d’una hipotètica pèrdua de producció en els anys de concessió
restants, l’amortització de les inversions, la renda neta, i estudiant alguns precedents (p.e.
baix Ter). El cost estimat estaria al voltant d’uns 890.000 euros per aprofitament hidroelèctric
de mitjana, que variaria entre 300.000 i 4.000.000 d’euros depenent del títol concessional. Si
s’instauren uns cabals de manteniment progressius o règim flexibles els costos poden ser
d’uns 264.000 euros de mitjana per minicentral hidroelèctrica, variant entre 90.000 i
1.400.000 euros.
Març de 2006 pàg. 23 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
3.4. Anàlisi del cost d’implantació del PSCM al sector industrial
Les captacions i concessions més importants per a usos industrials a les conques internes
de Catalunya són principalment d’aigües subterrànies, la qual cosa fa difícil quantificar la
incidència de la implantació de cabals de manteniment sobre aquest sector de manera
generalitzada. De totes maneres, s’han identificat dos trams fluvials afectats directament, i
de manera significativa, per extracció d’aigua per a usos industrials:
1. L’embassament del Catllar al tram baix del Gaià (extracció d’aigua per a la indústria petroquímica de Tarragona)
La garantia d’un cabal mínim o de manteniment al riu Gaià, per sota de la presa del
Catllar i fins al mar, és avui dia inexistent degut a l’elevada concessió i extracció
d’aigua en aquest riu mediterrani (910 L/s, 15,768 Hm3/a). L’aigua que ara arriba a la
desembocadura del Gaià ho fa exclusivament a través del aqüífer i el seu origen tant
pot ser de riu amunt com dels conreus de l’entorn. Tot plegat condueix a la
configuració d’una zona de desembocadura formada per una bassa (zona humida)
força tancada per vegetació helofítica (canyissar), en progressió clara cap al
recobriment total de la làmina d’aigua, i amb aigües que es renoven molt poc i que
suporten un grau d’eutrofia important. En l’actualitat tota la zona humida i el seu entorn
(unes 5 Ha, en total) està declarada Reserva Natural de Fauna Salvatge d’acord amb
els valors naturals que encara conserva i que en bona part són deguts a l’alta
productivitat de l’espai i a la salabró de les aigües.
La recuperació d’un regim de cabal de manteniment al tram baix del Gaià afectaria
quasi exclusivament a la concessió de l’empresa EMPETROL SA (REPSOL-YPF), ja
que les concessions dels regants del Catllar i la Riera de Gaià són de molt menor
entitat i sempre prioritàries. En tot cas, REPSOL podria disposar d’alternatives per
aquest subministrament d’aigua, tot i que de menor qualitat (reutilització d’aigües de
les EDARs de Tarragona, Vilaseca i Reus).
S’han realitzat càlculs estimatius sobre els costos de la implantació de sistemes de
tractament terciaris a les EDARs de Vilaseca, Tarragona i Reus per a la regeneració
d’aigües usades i el seu posterior ús al sector industrial i agrícola de la zona. Els
Març de 2006 pàg. 24 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
costos en actuacions addicionals en el tractament terciari s’estimen en uns 17,75 M€,
per a generar uns 17 Hm3/a d’aigua regenerada apte per a l’ús agrícola i industrial al
Camp de Tarragona. Aquests cabals regenerats anirien, en part, a alliberar recurs del
CAT (Consorci d’Aigües de Tarragona), com a reserva d’aigua en períodes de sequera,
i d’altra banda, per alliberar cabals captats d’aigües superficials (Gaià al Catllar). Es
preveu que, aproximadament uns 7 Hm3/a anirien destinats al sector industrial, dels
quals uns aproximadament 2 Hm3/a es podrien destinar a substituir captacions d’aigua
superficial del Gaià, la qual cosa permetria alliberar aproximadament la meitat de
l’actual cabal captat actualment (encara que de manera molt irregular, actualment
s’està captant al voltant d’uns 4 Hm3 d’aigua anuals del riu Gaià per a usos industrials).
El cost d’aquests nous recursos pot ser molt variable en funció del volum sobre el que
es repercuteixi, els costos del transport, les inversions, i la qualitat final exigida. Com a
referència es pot considerar una 0,042 €/m3 com a cost d’explotació del tractament
terciari, més 0,035 €/m3 de cost d’amortització de les inversions i infraestructura
realitzada (a 15 anys), més uns 0,014 €/m3 de cost de transport de l’aigua regenerada,
en total uns 0,091 €/ m3.
Així, doncs, el cost de reposició d’aigua captada des de l’embassament del Catllar
podia suposar uns costos de 182.000 € anuals (2 Hm3 anuals per 0,091 €/ m3).
Des del punt de vista legal i administratiu, la imposició d’un cabal de manteniment com
a tal, podria ser indemnitzable o no depenent de la interpretació que es faci de la
condició establerta a la resolució de 18 de setembre de 1974 que preveu que
l’Administració “podrà obligar al concessionari a la instal·lació, a cost seu, de
dispositius de control o limitació de cabal en estiatge”. En tot cas, la substitució d’una
font d’aigua per una altra, sense perjudici de l’activitat realitzada, no esta subjecte
d’indemnització.
2. El tram mig de l’Anoia al seu pas per Igualada (extracció d’aigua per al sector del cuir):
La garantia dels cabals de manteniment a la presa de Blanquers, al riu Anoia, sembla
factible per anys d’hidrologia mitjana, respectant la resta d’usos actuals. Evidentment,
els anys secs i particularment durant l’estiatge, la imposició d’aquests cabals de
manteniment suposaria la impossibilitat de derivar aigües del riu Anoia. En aquests
casos l’aigua de consum per al sector del cuir es podria veure satisfeta a partir de la
Març de 2006 pàg. 25 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
reutilització d’aigua regenerada des de l’EDAR d’Igualada (projecte que està
actualment en fase d’anàlisi). Els costos associats a aquesta aigua són comparables al
tractament de regeneració calculat al Camp de Tarragona (uns 0,091 €/m3), la qual
cosa, entenent que el cabal captat pel sector industrial d’Igualada, i que per tant hauria
de ser substituït, és d’uns 1,46 Hm3/a, el cot màxim de reposició seria d’uns 132.860 €
anuals.
Des del punt de vista legal i administratiu, considerant que s’està tramitant un
expedient de transferència i fixació de característiques i que aquestes han sofert
variacions respecte les que estan inscrites, es pot imposar un cabal de manteniment,
sense dret a indemnització. Per altra banda, degut a que els regants disposaven d’una
concessió històrica de 3 hm3/any, i que actualment no arriben a usar ni la meitat
d’aquesta xifra, podria ser d’aplicació l’article 144.4 del Reglament del Domini Públic
Hidràulic, que preveu la possibilitat d’acomodar el cabal concedit a les necessitats
reals de l’aprofitament.
3.5. Anàlisi del cost del control en la implantació del PSCM
Tal i com s’ha detallat en apartats anteriors, l’aprovació del PSCM no aporta, en la seva fase
inicial, costos associats, ja que, des del moment de la seva aprovació, s’aplicarà tan sols a
les resolucions d’atorgament de noves concessions i en la tramitació d’expedients de
modificació de característiques dels títols concessionals.
El control per part de l’Agència del compliment dels cabals de manteniment, tampoc s’estima
que representi un cost addicional als costos que ja assumeix pel control del medi hídric. A
més a més, segons estableix la Llei 11/2005, de 22 de juny, per la que es modifica la Llei
10/2001, de 5 de juliol, del Pla Hidrològic Nacional, en l’apartat 6 de la Disposició final
primera: “(...) els titulars de les concessions administratives d’aigües i tots aquells que per a
qualsevol títol disposin del dret al seu ús privatiu, estaran obligats a instal·lar i mantenir els
corresponents sistemes de medició que garanteixin informació precisa sobre cabals d’aigua
en efecte consumits o utilitzats i , en el seu cas retornats”. En aquest sentit, el control del
cabal captat i utilitzat és responsabilitat de l’usuari. Mentre que resta en mans de
l’administració el posar a la disposició dels afectats (usuaris) la informació relativa als cabals
circulants pel riu per tal de que els respectius usuaris puguin regular els cabals captats
d’acord amb les exigències i restricció del cabal de manteniment imposat En aquest sentit, el
Març de 2006 pàg. 26 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
coneixement dels cabals circulants als diversos trams fluvials de Catalunya és força extens i
fàcilment extrapolable (Figura 3), tan sols en alguns trams fluviels avui dia sense aforar de
manera continuada seria necessari la instal·lació de dispositius de mesura de cabals en
temps real.
Figura 3. Actual disposició de la xarxa d’aforamenst de cabals de l’Agencia catalana de l’Aigua a les conques internes de Catalunya.
Analitzant l’actual xarxa d’aforaments existents a les conques internes de Catalunya, es
considera que seria tan sols necessari la instal·lació d’uns 10 dispositius de mesura de
cabals circulants (sense infraestructura associada) que donarien una visió més complerta
dels cabals circulats a la xarxa fluvial principal de les conques internes de Catalunya. El cost
unitari d’instal·lació dels dispositius s’estima en uns 24.000 €, la qual cosa suposa un cost
d’uns 240.000 € per a la millora del control i seguiment del compliment de la imposició de
règims de cabals ambientals segons el PSCM. Si es considera que la vida útil dels equips és
de 10 anys, el cost anual en concepte d’amortització tècnica seria de 24.000€/any.
Març de 2006 pàg. 27 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
4. Avaluació dels beneficis associats a la implantació del PSCM
Els ecosistemes aquàtics com els rius, embassaments, estuaris, i ecosistemes propers a la
costa, proporcionen, en bon estat, una gran varietat de beneficis a la societat. Aquests
inclouen “productes” com aigua potable, la vida piscícola i vegetal, i “serveis” com la
purificació o autodepuració de l’aigua, la mitigació d’inundacions i oportunitats d’oci. Uns rius
en bones condicions i els seus ecosistemes associats tenen un valor intrínsec per a la
societat, que en la majoria dels casos és passat per alt degut a la dificultat de la seva
identificació i quantificació. Els cabals de manteniment contribueixen, de manera crucial, a la
salut i millora d’aquests ecosistemes. Privar un riu o un sistema subterrani d’aquests cabals,
no només perjudica l’ecosistema sencer, sinó que també amenaça les comunitats que en
depenen directament, les activitats recreatives i de lleure, i el conjunt de la societat en
general (part del benestar).
L’objectiu d’implantar cabals de manteniment és establir un règim de cabals adequat en
termes de qualitat, quantitat i temps per mantenir la salut dels rius i altres ecosistemes
aquàtics. Tanmateix, el grau de “bon estat” en què es vol mantenir el riu és un judici de valor
de la societat i que, per tant, canviarà segons la zona i circumstància. Un cabal de
manteniment apropiat per un riu dependrà, llavors, dels valors en funció dels quals el riu és
gestionat. Aquests valors determinaran les decisions sobre com equilibrar les aspiracions
ambientals, econòmiques i socials dels usos de l’aigua del riu. Això significa que els
beneficis ambientals no seran necessàriament l’únic aspecte a tenir en compte en el
desenvolupament dels plans zonals que es desplegaran per implantar el PSCM, sinó que es
trobarà l’equilibri entre l’assignació d’aigua per satisfer els requisits d’estat ecològic, i les
necessitats de recurs per part de l’activitat econòmica (generació hidroelèctrica, agricultura,
potabilització, oci, etc.). El desenvolupament d’un programa per a la implantació de cabals
de manteniment implicarà definir els valors centrals que serviran de pilar per a la presa de
decisions, determinant quins resultats es busquen i definint els “trade-off’s” que aquests
comporten.
Com s’ha esmentat els beneficis de l’aplicació del règim de cabals de manteniment, són
sovint difícils de quantificar. En molts casos, no passen per mercats, per la qual cosa no
tenen preus observables. Per exemple, el grau de satisfacció experimentat pels usuaris del
riu per a l’oci o la pesca recreativa, no està plenament reflectit en un mercat de valor
paisatgístic o de pesca. Tampoc ho està la satisfacció emocional d’aquells que no
Març de 2006 pàg. 28 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
interactuen directament amb els rius, però que es preocupen per l’existència d’hàbitats
aquàtics i en gaudeixen d’ells.
A partir de l’aprovació de la Directiva Marc de l’Aigua, diversos col·lectius relacionats amb la
gestió de l’aigua han expressat el seu desig de que es profunditzi i s’ampliï el concepte de
participació en la gestió de les aigües. En aquest sentit, la concepció d’usuaris d’aigües
s’estendria a un concepte més ampli de participació al cicle de gestió d’aigua, que els
incorporaria com agents implicats, no tan sols en el seu consum i gaudi de béns i serveis
que l’aigua pot aportar al conjunt de la comunitat, sinó també en els processos de decisió
dels escenaris de gestió de conca. Es tractaria així de donar al medi fluvial un caràcter de
patrimoni col·lectiu, que ningú estaria autoritzat a destruir. Sota aquest concepte, les
administracions estarien obligades a “promoure una participació activa i àmplia, per a la que
s’ha de preveure i dotar la corresponent financiació de manera que la societat civil, a través
de les associacions veïnals, els sindicats, els moviments ecologistes, els col·lectius
defensors dels patrimonis, col·lectius científics i agents afectats, puguin fer efectiu aquest
dret a participar activament en els processos de planificació i gestió de les aigües i rius”
(Fundació Nova Cultura de l’Aigua, 2002).
Tal i com s’ha detallat en la introducció, en l’actualitat l’Agència Catalana de l’Aigua, dins del
marc dels estudis econòmics per a la implantació de la DMA a Catalunya, està treballant,
conjuntament amb el Ministerio de Medio Ambiente, en el desenvolupament d’eines de
valoració econòmica dels beneficis ambientals. Malgrat que fins al moment no es disposa de
resultats quantificats, si s’han identificat els beneficis, a nivell qualitatiu, derivats de la
implantació dels cabals de manteniment.
4.1. Beneficis en la qualitat del medi
La implantació del règim de cabals de manteniment, no només representa un benefici al
medi per l’increment en la quantitat d’aigua que es deixa transcorre pel sistema hídric, sinó
també suposa un important benefici per la millora en la seva qualitat, impactant d’aquesta
forma positivament sobre l’ecosistema. L’establiment de cabals de manteniment genera
importants beneficis en la conservació tant de les espècies aquàtiques com de les que
habiten les zones de ribera.
Març de 2006 pàg. 29 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
Com a exemple de la millora a nivell de qualitat a conseqüència de la introducció dels cabals
de manteniment, és rellevant destacar l’efecte que tenen a l’hora d’evitar la proliferació de
geosmines, elements que produeixen una forta olor a baixes concentracions, sintetitzats a
partir de fongs (actinomicets) i cianobactèries (Oscillatoria, etc.) que proliferen en aigües
estancades i amb elevada concentració de nutrients, zones afectades per derivacions de
cabals i reducció de cabals circulants, sobretot als mesos d’hivern i principis de primavera
(Vilalta et al., 2003; 2004; Bláhá et al., 2004).
Com a exemple, actualment la concentració aproximada d’entrada de geosmines a la planta
potabilitzadora d’Abrera (tot i que molt irregular) es troba a l’entorn dels 10-20 ng/L
(mil·lèsima de mil·ligrams/m3), amb puntes de fins a 150-200 ng/L. Aquest element es tracta
amb carbó actiu en pols, en dosis de 25-30 mg/L (grams/m3), amb un cost aproximat de
1.300 €/tonelada de carbó actiu. Considerant que les concentracions de geosmines es
concentren als mesos d’hivern i principis de primavera (quatre mesos), amb un volum
subministrat d’uns 70 Hm3, el cost de tractament aproximat seria d’uns 2.457.000 € anuals,
que es podria veure significativament alleugerit si s’implantessin cabals de manteniment al
Llobegat.
4.2. Beneficis en els ecosistemes litorals
La dinàmica dels ecosistemes fluvials litorals també presenta una gran dependència dels
cabals fluvials que hi arriben, donat que són aquests els que permeten el manteniment dels
processos vitals en els estuaris, deltes i zones fluvials litorals. Aquests sistemes, amb
influència fluvial i marina, acullen processos molt complexos, tant des d’un punt de vista
biòtic com abiòtic. En general es tracta de zones de gran productivitat, fortament aprofitades
per l’home, però que encara mantenen, en molts casos, una importància ecològica i
socioeconòmica. Gran part de la producció pesquera del litoral té una incidencia directa amb
les crescudes fluvials i els aports d’aigua estretament relacionats amb els cabals de
manteniment.
4.3. Beneficis en les aigües subterrànies
Els cabals de manteniment també generen millores sobre la conservació de la quantitat i
qualitat de les aigües subterrànies. El manteniment de l’estructura i funcionament de la
Març de 2006 pàg. 30 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
dinàmica de les aigües subterrànies té una gran importància socioeconòmica, ecològica i
geomorfològica.
4.4. Beneficis paisatgístics, culturals i recreatius
El paisatge fluvial, en el seu estat natural, acostuma a estar caracteritzat per una gran
diversitat d’elements, entre els quals s’inclouen els propis cursos i masses d’aigua
superficials, boscos de ribera, illots de sediments, aiguamolls, terrasses fluvials, meandres
abandonats, etc. El medi aquàtic té un paper fonamental en la connectivitat dels diversos
hàbitats i elements paisatgístics, facilitant la transferència de matèria, energia i organismes
vius. L’acció dels cabals resulta el principal agent modelador del paisatge fluvial. En
desencadenar processos d’erosió, transport i sediments, el cabal modifica les formes del
terreny i promou l’equilibri dinàmic natural del riu. Per aquest motiu, el manteniment de
qualsevol element paisatgístic (heterogeneïtat, connectivitat estructural i funcional...) està
directament relacionat amb el manteniment del règim de cabals associat a ell. Els elements
geomorfològics es veuen transformats, en diferents escales temporals, per l’acció de les
aigües, i amb ells la vegetació de ribera, la distribució espacial d’hàbitats i espècies i la
pròpia qualitat de les aigües.
Per altra banda, la protecció de la diversitat vegetal té també importants connotacions des
d’un punt de vista socio-cultural i recreatiu. Els rius i les seves zones d’influència aporten un
servei a la societat com a llocs d’esbarjo, i fins i tot, els cursos fluvials s’han constituït com
elements d’alta rendibilitat pels municipis i regions per on transcorren, en els quals es poden
dur a terme activitats esportives, culturals i recreatives.
Març de 2006 pàg. 31 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
5. Conclusions, resum
1. L’aprovació del Pla Sectorial de Cabals de Manteniment, per si sol, no aporta importants costos associats, ja que, des del moment de la seva aprovació, s’aplicarà
tan sols a les resolucions d’atorgament de noves concessions i en la tramitació
d’expedients de modificació de característiques dels títols concessionals (la implantació
en concessions vigents es farà a través dels Plans zonals d’implantació).
2. Als plans zonals d’implantació de cabals de manteniment, concretats per a cada tram
fluvial amb problemàtiques i característiques ambientals comunes, i consensuat amb els
diferents usuaris i sectors socials implicats, es definiran i concretaran els costos de la implantació del règim de cabals ambientals en funció del model de riu i de
desenvolupament econòmic i territorial desitjat i consensuat. Alhora, també, serà en
aquest marc on s’analitzaran fórmules de consens i elements que compatibilitzin el grau
de producció i desenvolupament actual o desitjat amb el manteniment del règim de
cabals ambientals circulants al riu.
3. Els costos associats a la implantació de cabals de manteniment es classifiquen en dos
grups:
costos relacionats amb la pèrdua de producció derivada directa i indirectament de la
implantació de cabals ambientals i modificació dels títols concesionals (reducció en la
garantia de l’abastament, regadius, producció elèctrica, ús industrial, etc.),
•
•
•
els costos vinculats a les possibles modificacions de les infraestructures hidràuliques,
i el control del compliment de les exigències que se’n deriven (estacions de control,
etc.).
4. La introducció d’un determinat règim de cabals ambientals ofereix també importants
béns i serveis a la societat (beneficis). La quantificació dels beneficis en la
implantació dels cabals de manteniment o ambientals mostra una notable dificultat per la
naturalesa intangible de la major part d’aquests. Els beneficis identificats en la
implantació de cabals de manteniment es poden resumir en:
la millora en la disponibilitat de recurs per a l’abastament, minimització de costos de
tractament (reducció del cost del recurs), millora de la qualitat de l’aigua i de l’estat
Març de 2006 pàg. 32 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
ecològic en general. La millora de l’estat ecològic del medi és garantia de recurs (en
bon estat),
la millora ambiental, l’oportunitat econòmica i l’ús social d’espais en bon estat de
qualitat ambiental (activitats recreatives, de pesca, lleure, benestar, etc.).
•
5. Sota aquests supòsits i directrius, l’anàlisi econòmica del Pla Sectorial de Cabals de
Manteniment requereix d’una doble visió analítica i de balanç, que identifiqui tant els
costos directa i indirectament associats, com els beneficis en l’òptica de la plena
integració dels costos financers, ambientals i del recurs. Aquests aspectes seran
concretats i analitzats als respectius plans zonals d’implantació.
6. L’anàlisi econòmica de la implementació del Pla Sectorial de Cabals de Manteniment
s’ha realitzat de manera preliminar, i considerant els efectes generals d’instaurar un
règim de cabals per a cada un dels usuaris per separat. No s’ha realitzat l’anàlisi
considerant que els diferents usuaris interactuen simultàniament en la conca. Aquest
d’anàlisi més específic convindrà realitzar-lo un cop s’estudiï en detall l’efecte econòmic
de la implantació de cada un dels plans zonals d’implantació.
7. Cal tenir en compte que els costos calculats en la possible futura implantació de cabals
de manteniment s’han realitzat sense tenir en compte la flexibilitat dels títols
concessionals i/o possibles mesures compensatòries, convenis que redueixin
significativament els costos, o mesures alternatives d’estalvi i eficiència que minimitzin la
pèrdua de producció. Així, doncs, es tracta de costos màxims preliminars.
8. Els costos calculats no són necessàriament ni directament imputables a l’administració
de l’aigua, ja que el rescat de concessions o la pèrdua de producció passa a tenir una
clara component d’interès general i, en alguns casos, els costos poden ser associats a
la reposició del medi i imputats directament a activitats concretes. Segons el nou model
de política ambiental i de l’aigua europea, els estats membres tindran en compte el
principi de recuperació de costos dels serveis relacionats amb l’aigua, inclosos els
costos ambientals i els relatius al recurs, i en particular de conformitat amb el principi de
qui contamina paga.
9. Segons l’anàlisi realitzat, la futura implantació del Pla Sectorial de cabals de
manteniment (PSCM) a les conques internes de Catalunya, suposaria una reducció dels
cabals disponibles per a abastament i regadiu d’uns 16,57 hm3/any (sent el regadiu el
Març de 2006 pàg. 33 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
més perjudicat per la naturalesa no prioritària del seu ús), i una pèrdua de producció
hidroelèctrica de entre uns 79 i 232 GWh/any (entre el 0,2 i el 0,5 % de la producció
elèctrica anual de Catalunya). Segons les estimacions realitzades el total de costos
màxims estimats es detallen a continuació:
Cost implantació del PSCM (anàlisi preliminar) (1)
Cost volumètric
(pèrdua de producció o
reducció del volum d’aigua disponible)
Cost monetari (màxim)
Mètode d’estimació del cost d’implantació del PSCM, observacions
Sector d’abastament d’aigua potable
1,26 hm3/any
29,14 hm3 (any més sec)
882.000 €/any
Costos d’obtenció del recurs hídric a partir de fonts alternatives. Cost mig marginal d’obtenció d’aigua potable a partir de les inversions previstes en el pla d’actuacions del Programa AGUA a les conques internes de Catalunya.
Sector agrari (regadius)
15,31 hm3/any
127,21 hm3 (any més sec)
5.649.018 €/any
Costos derivats de la pèrdua de producció agrària. Aquests costos poden ser molt inferiors si es redueixen les dotacions amb conreus més eficients o es millora la xarxa de reg. Es podria mantenir gran part de la producció actual amb una notable reducció del consum d’aigua. E totes maneres, en anys secs, existeix una manifesta manca de compatibilitat entre el regim de cabals ambientals i els consums d’aigua actuals per al regadiu (agreujats per les aportacions a abastaments que sempre són prioritàries)
Sector hidroelèctric
entre 79 i 232 GWh/any
entre 5.227.000 i 15.450.344
€/any
Costos d’obtenció de l’energia no produïda a partir d’altres fonts de generació elèctrica. Aquests costos són màxim i poden veure’s significativament reduïts si s’implaten concessions flexibles i convenis de col·laboració amb el sector hidroelèctric
Sector industrial 3,46 hm3/any 314.860 €/any Costos implicats en el tractament de regeneració d’aigües usades i reutilitzades per a l’alliberament de cabals en captacions existents al riu Gaià (presa del Catllar) i a l’Anoia (resclosa d’Igualada)
Millora en el control del medi
10 nous punts de control i
manteniment 24.000 €/any Costos derivats de l’augment del control del medi i
seguiment del PSCM.
TOTAL
entre 12.096.878 i 22.320.222
€/any
Costos màxims preliminars
10. La quantificació dels beneficis en la implantació dels cabals de manteniment o
ambientals mostra una notable dificultat per la naturalesa intangible de la major part
d’aquests (activitats lúdiques, recreatives, benestar, etc.). De totes maneres, la
rendibilitat de les mesures és evident per la naturalesa pròpia de la demanda social
implicada en ella, i la no implantació pot ocasionar, a la llarga, impactes econòmics molt
més elevats que la mateixa implantació (element característic de les activitats no
Març de 2006 pàg. 34 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
sostenibles). En l’actualitat l’Agència Catalana de l’Aigua, dins el marc dels estudis
econòmics per a la implantació de la DMA a Catalunya, està treballant en el
desenvolupament d’eines de valoració econòmica dels beneficis ambientals, els quals
hauran de ser tinguts en compte en la redacció de Plans i Programes de Mesures per
assolir els objectius del nou Pla de Gestió (objectius de la Directiva Marc de l’Aigua). En
l’anàlisi de la futura implantació dels cabals de manteniment a les conques internes de
Catalunya s’ha aconseguit valorar la millora de la qualitat del medi i l’estalvi en els
processos de potabilització de l’aigua avui dia utilitzats en la reducció del tractament per
a l’eliminació de geosmines (substàncies indesitjables generades per algues i fongs que
creixen en aigües estancades). En aquest sentit, els beneficis d’una futura implantació
d’un règim de cabals ambientals al Llobregat podria alleugerir significativament els
costos d’eliminació de geosmines, xifrat en uns 2.457.000 € anuals.
Març de 2006 pàg. 35 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
6. Documents consultats
Agència Catalana de l’Aigua. Cens de centrals hidroelèctriques.
Agència Catalana de l’Aigua. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Novembre 2005.
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les conques internes de Catalunya.
Agència Catalana de l’Aigua. Departament de Medi Ambient. Octubre 2003. Document de
Síntesi: Conclusions de les implicacions tècniques, econòmiques i administratives que
afecten a l’establiment de cabals de manteniment per a diferents tipologies de
concessions dels rius de les conques internes de Catalunya.
Agència Catalana de l’Aigua. Simulacions amb el gestor de recursos hídrics (AQUATOOL)
de la pèrdua de volums hídrics en l’abastament i el regadiu.
Bernabéu, R., Serna, J. 2002. Los grandes cultivos herbáceos de regadío en Castilla-la
Mancha. Libro Blanco de la Agricultura y el Desarrollo Rural. 48 pp.
Bláha, L., Sabater, S., Babica, P., Vilalta, E., Mersálek, B. 2004. Geosmin accurrence in
riverine cyanobacterial mats: is it causing a significant health hazard ?. Water Science
and Tecnology, 49 (9). 307-312.
BOE núm. 310 de 28 de diciembre de 2005. Real Decreto 1556/2005, de 23 de diciembre,
por el que se establece la tarifa eléctrica para 2006.
CEDEX. Ministerio de Fomento. Ministerio de Medio Ambiente. Caudales ecológicos:
conceptos, métodos e intepretaciones.
Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. 2004. Rendibilitat dels conreus a Barcelona,
Girona i Tarragona.
Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. 2005. Preus percebuts pel pagès.
European Comission (EC). 2000. Directive 2000/60/EC of the European Parliement and the
Council of 23 October 2000 establishing a framework for Community action in the field
of water policy.
Institut Català de l’Energia (ICAEN). 2005. Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015.
Official Journal of the European Union L 270 of 21 October 2003. Council Regulation (EC)
Nº1782/2003 of 29 September 2003 establishing common rules for direct support
schemes under the common agricultural policy and establishing certain support
schemes for farmers and amending Regulations (EEC) Nº 2019/93, (EC) Nº
1452/2001, (EC) Nº 1453/2001, (EC) Nº 1454/2001, (EC) Nº 1868/94, (EC) Nº
1251/1999, (EC) Nº 1254/1999, (EC) Nº 1673/2000, (EEC) Nº 2358/71 and (EC) Nº
2529/2001.
Operador del Mercado Ibérico de Energía (OMEL). Precio final medio del año 2005.
Març de 2006 pàg. 36 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
Plana, E., Cerdan, R., del Palacio, J., Rosell, M., Tous, C. 2005. Valoració econòmica de
l’aplicació i no aplicació del Pla General de Política Forestal 2005-2014 i
consideracions per al’avaluació ambiental estratègica. Centre Tecnològic Forestal de
Catalunya i Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat de la Generalitat
de Catalunya. Document no publicat.
Vilalta, E., Guasch, H., Muñoz, I., Navarro, E., Romaní, A., Valero, F., Rodriguez, J. J.,
Alcaraz, R., Sabater, S. 2003. Ecological factors that co-occur with geosmin production
by benthic cyanobacteria. The case of the Llobregat river. Arch. Hydrobiol. Algological
Studies, 109, 579-592.
Vilalta, E., Guasch, H., Muñoz, I., Romaní, A., Valero, F., Rodriguez, J. J., Alcaraz, R.,
Sabater, S. 2004. Nuisance odours produced by benthic cyanobacteria in a
Mediterranean river. Water Science and Tecnology, 49 (9), 25-31.
Març de 2006 pàg. 37 de 38
Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya
7. Equip redactor
Antoni Munné (Àrea de Planificació per a l’Ús Sostenible de l’Aigua. Agència Catalana de
l’Aigua)
Andreu Manzano (Àrea de Planificació per a l’Ús Sostenible de l’Aigua. Agència Catalana
de l’Aigua)
Jordi Pons (AQA Ingenieros Consultores)
Àlex Gómez de Cádiz (AQA Ingenieros Consultores)
Vist-i-plau,
Gabriel Borràs Director de l’Àrea de Planificació per a l’Ús Sostenible de l’Aigua. Agència Catalana de
l’Aigua
Barcelona, 22 de març de 2006
Març de 2006 pàg. 38 de 38