Programa PIDCES 06-07 Formació de dinamitzadors/res ...Sistema Educatiu de Catalunya Programa...
Transcript of Programa PIDCES 06-07 Formació de dinamitzadors/res ...Sistema Educatiu de Catalunya Programa...
Sistema Educatiu de Catalunya
Programa PIDCES 06-07 Formació de dinamitzadors/res
Oficina del Pla Jove
ÍNDEX
1. Educació Secundària Obligatòria
2. Programes de Garantia Social
3. Batxillerat
4. Cicles Formatius de Formació Professional de Grau Mig
5. Cicles Formatius de Formació Professional de Grau Superior
6. PAU
7. Universitat
8. Cicles Formatius d’Arts plàstiques i disseny Grau Mig
9. Cicles Formatius d’Arts plàstiques i disseny Grau Superior
10. Idiomes
11. Conservació i Restauració de Bens Culturals
12. Art Dramàtic
13. Dansa
14. Música
15. Cicles Formatius Grau Mitjà. Accés sense els requisits acadèmics
16. Cicles Formatius Grau Superior. Accés sense els requisits acadèmics
17. Cicles Formatius de Grau Mitjà d’arts plàstiques i disseny. Accés sense els requisits
acadèmics
18. Cicles Formatius de Grau Superior d’arts plàstiques i disseny. Accés sense els requisits
acadèmics
19. Ensenyaments d’esports
1. Educació Secundària Obligatòria
Què és?
L’Educació Secundària Obligatòria pretén que l’alumne/a consolidi els continguts de l’anterior
etapa educativa per poder iniciar-los en altres camps de coneixement. S’estableixen les bases i
es dóna l’orientació necessària per a continuar estudiant o incorporar-se a la vida professional.
Aquests ensenyaments consten de dos cicles de dos cursos cadascun.
Primer cicle Segon cicle
1er. Curs (12-13 anys) 3er. Curs (14-15 anys)
2n. Curs (13-14 anys) 4rt. Curs (15-16 anys)
Els ensenyaments d’ESO tenen una part comuna i una part diversificada. La primera part serà
igual per a tots els alumnes, mentre que la part diversificada serà triada per cadascun d’ells en
funció de la oferta del centre.
Què s’Estudia?
Els ensenyaments d’Educació Secundària Obligatòria estan organitzats en crèdits. El Crèdit és
una unitat de programació que concreta l’aprenentatge que ha de realitzar l’alumne durant un
període d’unes 35 hores.
Hi ha tres tipus de crèdits:
Crèdits comuns.- corresponen als ensenyaments comuns i obligatoris per a tot l’alumnat.
Crèdits Variables.- ensenyaments de tipus optatiu
• Crèdits d’ampliació, aprofundeixen en continguts dels crèdits comuns
• Crèdits d’iniciació i orientació, comprenen continguts no desenvolupats en crèdits comuns,
amb especial atenció als de caràcter professional
• Crèdits de reforç, dissenyats, amb continguts dels crèdits comuns, per facilitar a l’alumnat
la superació de dificultats i la consecució dels objectius que es consideren bàsics.
L’oferta de crèdits variables depèn de cada centre. Tot i que el Departament d’Ensenyament té
un grapat de crèdits variables anomenats tipificats que els facilita a tots els centres.
Crèdits de Síntesi.- l’alumne ha de realitzar un crèdit de síntesi cada curs per comprovar si
s’han assolit els continguts del curs, mitjançant la realització d’activitats que relacionaran
continguts de diverses àrees. Aquest crèdit es durà a terme en un període intensiu.
Durant el crèdit de síntesi l’alumne/a ha de mostrar capacitat suficient en l’organització del seu
treball individual, i en grup.
Crèdits Comuns Primer Cicle
Llengua Catalana i Literatura 6 Crèdits
Llengua Castellana i Literatura 6 Crèdits
Llengües Estrangeres 6 Crèdits
Ciències de la Naturalesa 6 Crèdits
Ciències Socials 6 Crèdits
Educació Física 4 Crèdits
Tecnologia 4 Crèdits
Educació Visual i Plàstica 2 Crèdits
Música 2 Crèdits
Matemàtiques 6 Crèdit
Religió/Activitats Alternatives 2 Crèdits
Tutoria 2 Crèdits
Crèdits de Síntesi 2 Crèdits
Crèdits Variables 15 Crèdits
Crèdits Comuns Segon Cicle
Llengua Catalana i Literatura 6 Crèdits
Llengua Castellana i Literatura 6 Crèdits
Llengües Estrangeres 6 Crèdits
Ciències de la Naturalesa 6 Crèdits
Ciències Socials 6 Crèdits
Educació Física 4 Crèdits
Tecnologia 4 Crèdits
Educació Visual i Plàstica 2 Crèdits
Música 2 Crèdits
Matemàtiques 6 Crèdits
Tutoria 2 Crèdits
Crèdits de Síntesi 2 Crèdits
Crèdits Variables 21 Crèdits
2. Programes de Garantia Social Davant la realitat evident que molts joves no assoleixen els continguts formatius de l’ESO i per
tant no rebran el Certificat en Educació Secundària, la comunitat educativa a posat en marxa
aquests programes. Aquesta formació més flexible tracta de facilitar als joves una nova
oportunitat d’assolir les capacitats bàsiques necessàries per a possibilitar la seva inserció
laboral o el retorn a l’ensenyament reglat.
Destinataris A aquests programes poden accedir els alumnes més grans de 16 anys que no hagin obtingut
una titulació de Graduat en Educació Secundària. Un cop finalitzat aquest programa l’alumne/a
rebrà un certificat en el qual constarà el nombre total d’hores cursades i els continguts
desenvolupats.
Què són? D’una banda, en el nou sistema educatiu l’accés a la formació professional reglada està
condicionat a la prèvia obtenció del graduat en ESO.
Els PGS (dins de la formació no reglada) tracten de donar als alumnes una nova oportunitat per
assolir les capacitats bàsiques necessàries per a possibilitar la inserció laboral o el retorn a
l’ensenyament reglat, Cicles Formatius de Grau Mitjà.
D’altra banda, cal dir que es tracta d’un ensenyament no obligatori i que, per tant, els joves
poden exercir el seu dret a rebre aquesta formació de manera lliure i voluntària.
Per últim, els PGS són un camí de transició al món del treball. Per tant, el contingut és
bàsicament professionalitzador i el seu enfocament metodològic, fonamentalment pràctic.
La durada dels PGS dependrà de les necessitats de cada col·lectiu d’alumnes i dels objectius
que pretenguin, però generalment està compresa entre les 600 i les 750 hores.
Objectius
Proporcionar una formació bàsica i professional que permeti la incorporació a la vida activa o la
continuació dels estudis, especialment, en la Formació Professional Específica de Grau Mitjà, a
través de la prova d’accés als Cicles Formatiu.
Dotar als alumnes d’unes capacitats professionals en un camp concret que els permeti
desenvolupar activitats laborals de complexitat limitada.
Augmentar el grau de maduresa de l’alumne, principalment per que fa a l’autoestima, la
valoració de l’esforç i la superació de les dificultats, la participació en activitats de grup,
l’actuació amb iniciativa i autonomia, i l’assumpció de responsabilitats socials i l’autocontrol.
Què s’estudia?
El Departament d’Ensenyament preveu que els PGS estiguin estructurats en els següents
àmbits:
Àrea de Formació Professional Específica (entre un 50% i un 70% de curs)
La finalitat d’aquesta àrea és donar a l’alumne una formació professional bàsica que els permeti
ocupar un lloc de treball. Aquesta àrea inclou pràctiques.
Àrea de Formació i Orientació Laboral (entre un 10% i un 20% del curs)
Tracta de donar a l’alumne/a la informació bàsica sobre el marc legal, les condicions de treball,
i les relacions laborals de l’àmbit professional i orientar al jove en la recerca d’un lloc de treball.
Àrea de Formació Bàsica (entre un 10% i un 30% del curs)
Ofereix als alumnes la possibilitat d’adquirir els coneixements bàsics impartits a l’ESO per tal de
facilitar la seva continuació dins del sistema educatiu.
Tutoria: la seva funció és realitzar el seguiment dels alumnes i facilitar el normal
desenvolupament de totes les activitats del programa. També ha d’afavorir en el grup la
consecució d’hàbits social i donar informació i orientació als alumnes per a la seva inserció
laboral.
Oferta de programes
PTT Programes de Trànsit al Treball, A Catalunya, els PGS estan gestionats pel Departament
d’Educació i Universitats, el de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya i l'ajuntament o
el consell comarcal del lloc on es realitza el programa.
Aquest programa, té una durada de 9 mesos, consta de dues fases de formació i una
d’acompanyament a la inserció amb una durada de 12 mesos.
És un model de programa que integra orientació, formació bàsica i professionalitzadora i
acompanyament a la inserció. En cada cas, per definir els perfils professionalitzadors, es
compta també amb la participació de les empreses de l’entorn social.
Programes de formació en tècniques agropecuàries;
Aquests s’organitzen des del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, i s’adrecen a
joves majors de 16 anys del sector agrari que es trobin sense el graduat en Educació
Secundària i tinguin ganes de formar-se en un ofici per accedir a un lloc de treball o
reincorporar-se al sistema educatiu.
Programa Cases d’Oficis, Són programes de formació ocupacional, organitzats pel
Departament d’Educació i Universitats amb col·laboració amb el Servei d’Ocupació de
Catalunya (SOC) de la Generalitat de Catalunya i amb el suport del Fons Social Europeu.
Aquest és un projecte de formació per a la inserció professional dels joves i es desenvolupa a
les instal·lacions d’alguns instituts d’educació secundària (IES). El projecte té un any de durada
i s’adreça a nois i noies d’entre 16 i 24 anys que estiguin en atur.
Durant els primers 6 mesos és realitza formació teoricopràctica per adquirir les competències
bàsiques en una especialitat professional els altres 6 mesos restants el Departament contracta
els joves participants per dur a terme tasques de millora i el manteniment a les instal·lacions
dels instituts d’educació secundària de Catalunya.
Programes de l’Administració Local, Són programes gestionats per les administracions locals
més adients, pels seus objectius, al col·lectiu de joves destinataris dels PGS. Poden ser
desenvolupats, i de fet ho són habitualment, en col·laboració amb d’altres administracions,
entitats o institucions. Un cop avaluada favorablement la sol·licitud dels gestors dels
programes, el Departament d’Educació i Universitats autoritzarà cada actuació formativa com a
PGS i en farà la seva difusió als centres docents.
Programes d’altres institucions i Entitats
Programes d'altres entitats
Aquest són programes gestionats per diferents institucions, centres o entitats públiques o
privades, adreçats a joves majors de 16 anys sense el graduat en Educació Secundària
Obligatòria.
Aquests programes estan dissenyats i aplicats amb els objectius i els criteris metodològics
establerts des del Departament d'Ensenyament.
Com s’ensenya i com s’aprèn?
El contingut professionalitzador d’aquests programes i les característiques dels joves que
normalment hi accedeixen, recomanen la utilització d’una metodologia didàctica qualitativament
diferent a la de l’ensenyament reglat que l’alumne no ha aconseguit superar.
Per tant, es recomana un enfocament fonamentalment pràctic i amb la suficient flexibilitat,
perquè cada jove pugui trobar una resposta a les necessitats i interessos.
Com s’avalua?
És molt important que es faci un seguiment individualitzat de cadascun dels alumnes al llarg de
tot el curs, per la qual cosa resulta imprescindible que l’avaluació tingui un caràcter continu i
permanent.
El professor que imparteix el programa compondrà la junta d’avaluació, la qual estarà
coordinada pel docent que actuï de tutor del grup d’alumnes.
Finalment, cal dir que els centres autoritzats a impartir PGS facilitaran als alumnes la
certificació acreditativa de la formació rebuda.
3. Batxillerat
Què és?
El Batxillerat s’ubica dintre del novell d’ensenyament secundari (etapa post-obligatòria) i està
constituït per un únic cicle de dos cursos, dels 16 als 18 anys.
Es tracta d’estudis polivalents, integradors, flexibles i orientadors que pretenen garantir la
formació integral de l’alumnat en una societat culturalment i tècnicament canviant.
El Batxillerat proporciona una maduresa intel·lectual i humana, i també els coneixements i les
habilitats que permetran dur a terme en el futur les funcions acadèmiques, professionals i
socials amb responsabilitat i competència.
Què s’estudia?
Els estudis de batxillerat estan estructurats en una part comuna, formada per les matèries
comunes, i una part diversificada, formada per les matèries pròpies de cada modalitat, les
matèries optatives i el treball de recerca. Els alumnes tindran també la Tutoria.
A cada crèdit se li assignen 35 hores lectives. El mateix centre docent distribueix les diferents
matèries entre els dos cursos acadèmics. Els estudis de Batxillerat ocupen unes 30 hores
setmanals als alumnes.
El Batxillerat té 4 modalitats diferents per tal de donar una preparació especialitzada que
permeti la incorporació a estudis posteriors o a la vida activa.
Arts
Ciències de la Naturalesa i de la Salut
Humanitats i Ciències Socials
Tecnologia
Matèries comunes (30 crèdits)
Educació Física* 2 Crèdits Llengua i literatura castellana 6 Crèdits
Filosofia 6 Crèdits Llengua i literatura catalana 6 Crèdits
Història 4 Crèdits Religió (Voluntària) 2 Crèdits
Llengua estrangera 6 Crèdits
* Només en règim diürn.
La Tutoria, amb 2 Crèdits, contribueix a desenvolupar i potenciar capacitats bàsiques dels
alumnes i a orientar-los per tal d’aconseguir la seva maduració i autonomia.
Matèries de Modalitat i Optatives (30 crèdits) Donen una formació especialitzada a l’alumnat.
L’alumne, en començar el batxillerat ha de triar una de les quatre modalitat i preveure quines
sis matèries d’aquesta modalitat voldrà cursar durant els dos cursos.
Les matèries optatives són aquelles que trien els alumnes bé d’altres modalitats que no són la
seva, bé del conjunt de matèries que oferta en centre a títol propi. Cal assenyalar que tots els
alumnes hauran de presentar un treball de recerca per poder obtenir el títol de batxillerat.
Matèries de modalitat
Modalitat d’Arts Modalitat de Ciències de la naturalesa i de la salut
Dibuix artístic* 6 c
Dibuix tècnic* 6 c
Fonaments del disseny 3 c
Història de l’Art 3 c
Imatge 3 c
Tèc. d’exp. gràfico-plàstiques 3 c
Volum 3 c
Matemàtiques* 6 c
Biologia* 6 c
Física* 6 c
Química* 6 c
CC de la terra i del medi ambient* 6 c
Dibuix tècnic* 6 c
Modalitat d’Humanitats i CC Socials Modalitat de Tecnologia
Llatí* 6 c
Mate. aplicades a les cc socials* 6 c
Economia i organit. d’empresa* 6 c
Economia 3 c
Geografia 3 c
Grec* 6 c
Història de l'art 3 c
Històr. del món contemporani
Història de la música 3 c
Literatura castellana 3 c
Literatura catalana 3 c
Física* 6 c
Matemàtiques* 6 c
Tecnologia Industrial* 6 c
Dibuix Tècnic* 6 c
Electrotècnia 3 c
Mecànica 3 c
Química* 6 c
*Es computen com a dues matèries
Canvi de matèries i modalitat
Si en finalitzar el primer any l’alumne decidís canviar de modalitat, el centre podrà modificar-li el
currículum assegurant-se que l’alumne haurà cursat, en acabar el cicle, almenys quatre
matèries pròpies d’aquesta nova modalitat.
Les matèries de Matemàtiques i Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials es
consideraran equivalents a efectes de canvis de modalitat.
Els alumnes que hagin superat el Batxillerat i vulguin afegir alguna matèria de modalitat al seu
currículum com a requisit per accedir a estudis superiors (per a determinats cicles formatius de
grau superior o per a presentar-se a una opció diferent de les PAU) poden matricular-se
d'’questes noves matèries.
Treball de recerca
Tots els/les alumnes han de realitzar, preferentment el darrer curs, un treball de recerca, al qual
s’assignaran 2 crèdits.
Posar l’alumnat en una situació en què ha de fer servir tot un conjunt de coneixements adquirits
des de diferents matèries cursades al llarg de l’etapa.
Avaluació
Accés al 2n curs de batxillerat
Al final del primer any, la junta d’avaluació, alhora que realitza la tercera avaluació trimestral, ha
de valorar si cada alumne/a està en condicions de cursar el segon any o bé ha de tornar a
cursar el primer. Per poder cursar el segon curs de batxillerat caldrà haver rebut qualificació
positiva de totes les matèries de primer curs, amb dues excepcions com a màxim.
L’alumne que no accedeixi a segon curs haurà de tornar a cursar totalment el primer curs.
L'alumne que accedeixi a 2n curs amb una o dues matèries pendents tindrà una convocatòria
extraordinària mentre cursa el 2n.
LA PERMANÈNCIA EN EL BATXILLERAT EN RÈGIM ESCOLARITZAT SERÀ DE QUATRE
ANYS COM A MÀXIM I SIS A NOCTURN.
Titulació
En acabar aquests estudis, els alumnes que els hagin cursat satisfactòriament, en qualsevol de
les seves modalitats, rebran el títol de batxiller.
Accés a la Universitat
L’alumne/a que expressa els seus interessos en la tria de matèries de modalitat ha de
considerar la possibilitat de prosseguir estudis universitaris i preveure que les matèries que triï
facilitin l’accés a aquells o aquelles àrees de coneixement en què s’agrupen els estudis
universitaris i que es concreten en les opcions de les PAAU següents:
Modalitat de Batxillerat Opció de Selectivitat
Tecnologia Científico-Tècnica (1)
CC Natura i de la Salut Ciències de la Salut (2)
Humanitats i CC Socials Humanitats (3)
Arts CC Socials (4)
Arts (5)
4. Cicles Formatius de Formació Professional de Grau Mig
La Formació Professional comprèn un conjunt d’ensenyaments que capaciten per a l’exercici
qualificat de diverses professions i proporcionen a l’alumne la formació necessària per a
adquirir la competència professional característica de cada títol, a més de comprendre
l’organització i les característiques del sector corresponent.
Què són? Els Cicles Formatius de Formació Professional de Grau Mitjà (CFGM) són un conjunt
d’ensenyaments que tenen l’objectiu de formar als alumnes per accedir al món laboral amb una
qualificació mitjana. La superació d’un cicle de Grau Mitjà donarà dret a l’obtenció del títol de
Tècnic en la professió corresponent.
Els CFGM tenen una durada variable, entre les 1300 i les 2000 hores:
De 1300 a 1400 hores 1 curs acadèmic*
De 1400 a 2000 hores 2 cursos acadèmics
*Els centres poden desenvolupar el pla d’estudis d’aquest cicle en dos anys.
Accés als CFGM Els CFGM estan dirigits als alumnes que obtinguin el títol de Graduat en ESO i que no vulguin
adreçar-se cap al Batxillerat. També poden accedir-hi les persones que tinguin els següents
ensenyaments:
• Tinguin aprovats 1r i 2n de BUP
• Tinguin aprovat el 1r Grau de Formació Professional
• Hagin superat els 3 cursos comuns d’Arts aplicades i Oficis Artístics
Què s’estudia? Els CFGM estan organitzats en diferents famílies professionals. Les famílies professionals
poden definir-se com conjunts de professions organitzades, segons criteris d’afinitat formativa.
Cada família té diferents especialitats o diferents cicles formatius que preparen per a la
realització d’una activitat laboral concreta.
Composició dels cicles Als CFGM no hi ha assignatures de caràcter general com ara matemàtiques o història, sinó
mòduls que tracten competències professionals concretes. El terme mòdul pot considerar-se
equivalent a altres, com ara matèria o àrea. N’hi ha diferents tipus de mòduls:
• Específics de la professió
• Formació i orientació laboral
• Formació en centres de treball
Avaluació L’avaluació dels CFGM ha de ser continuada i anar dirigida a comprovar si l’alumne:
• Es capaç d’obtenir i utilitzar la informació i documentació adreçada al mòdul.
• Si coneix, interpreta, raona i aplica els conceptes propis de cada àrea.
• Si té una visió del perfil tècnic que ha d’assolir.
• Si integra els coneixements rebuts significativament.
Per superar un cicle formatiu és necessari obtenir una avaluació positiva en tots els mòduls que
el componen.
5. Cicles Formatius de Formació Professional de Grau Superior
La Formació Professional comprèn un conjunt d’ensenyaments que capaciten per a l’exercici
qualificat de diverses professions i proporcionen a l’alumne la formació necessària per a
adquirir la competència professional característica de cada títol, a més de comprendre
l’organització i les característiques del sector corresponent.
Què són? Els Cicles Formatius de Formació Professional de Grau Superior (CFGS) són un conjunt
d’ensenyaments que tenen l’objectiu de formar als alumnes per accedir al món laboral amb una
qualificació superior. La superació d’un cicle de Grau Superior donarà dret a l’obtenció del títol
de Tècnic Superior en la professió corresponent.
Els CFGS tenen una durada variable, entre les 1300 i les 2000 hores:
De 1300 a 1400 hores 1 curs acadèmic*
De 1400 a 2000 hores 2 cursos acadèmics
*Els centres poden desenvolupar el pla d’estudis d’aquest cicle en dos anys.
Accés als CFGS Els CFGS estan dirigits als alumnes que obtinguin el títol de Batxillerat i que no vulguin
adreçar-se cap a la universitat. També poden accedir-hi les persones que tinguin els següents
ensenyaments:
• Tinguin aprovat el COU.
• Tinguin aprovada la Formació Professional de segon grau.
• Tinguin aprovat un MP3.
• Batxillerat.
• Curs de Promoció (Experimental).
Què s’estudia? Els CFGS estan organitzats en diferents famílies professionals. Les famílies professionals
poden definir-se com conjunts de professions organitzades segons criteris d’afinitat formativa.
Cada família té diferents especialitats o diferents cicles formatius que preparen per a la
realització d’una activitat laboral concreta.
Composició dels cicles Als CFGS no hi ha assignatures de caràcter general com ara matemàtiques o història, sinó
mòduls que tracten competències professionals concretes. El terme mòdul pot considerar-se
equivalent a altres, com ara matèria o àrea. N’hi ha diferents tipus de mòduls:
• Específics de la professió
• Formació i orientació laboral
• Formació en centres de treball
Avaluació L’avaluació dels CFGS ha de ser continuada i anar dirigida a comprovar si l’alumne:
• Es capaç d’obtenir i utilitzar la informació i documentació adreçada al mòdul.
• Si coneix, interpreta, raona i aplica els conceptes propis de cada àrea.
• Si té una visió del perfil tècnic que ha d’assolir.
• Si integra els coneixements rebuts significativament
Per superar un cicle formatiu és necessari obtenir una avaluació positiva en tots els mòduls que
el componen.
I després què? Obtenint el títol de tècnic superior en la professió corresponent es pot accedir a la universitat o
al món laboral.
6. PAU
Aquestes proves tenen com a objecte valorar la maduresa acadèmica dels estudiants i
comprovar l’adquisició de coneixements en el Batxillerat. Per això planteja exàmens que
permeten mostrar habilitats acadèmiques bàsiques i, en general, la formació adquirida tant en
les matèries comunes com en les de modalitat.
Estructura de les proves Tenen una durada de tres dies, amb un màxim de quatre hores i mitja diàries i constarà de
dues parts.
Matèries comunes del Batxillerat Llengua catalana.- Anàlisi i comprensió d’un text en llengua catalana i resposta a qüestions
de llengua i literatura relacionades amb el text.
Llengua castellana.- Anàlisi i comprensió d’un text en llengua castellana i resposta a
qüestions de llengua i literatura relacionades amb el text.
Llengua estrangera.- Anàlisi d’un text en la primera llengua del currículum.
Història o Filosofia.- Composició d’un text sobre un tema o qüestió de tipus històric o
filosòfic.
Matèries de Modalitat
Cada estudiant haurà d’escollir una via d’accés (opcionalment dues) de les cinc següents.
L’estudiant s’haurà d’examinar necessàriament de les matèries vinculades a la via d’accés , i
n’haurà d’elegir una tercera entre les de modalitat cursades.
L’estudiant que vulgui presentar-se a dues vies d’accés haurà d’examinar-se de les quatre
matèries obligatòries de les dues vies.
Via Cientifico-Tècnica (1) Física, Matemàtiques
(Modalitat Tecnologia)
Dibuix Tècnic
Electrotècnia
Mecànica
Tecnologia Industrial
Química
(Modalitat C. Nat. I Salut)
Dibuix Tècnic
Química
Biologia
CC terra i Medi ambient
Via de Ciències de la Salut (2) Biologia, Química
Via d’Humanitats (3) Llatí, Història de l’Art
Matèries de modalitat a triar
Física
Matemàtiques
C. terra i medi ambient
Dibuix tècnic
Matèries de modalitat a triar
Mat. Aplicades a les cc socials
Economia i org. D’empresa
Economia
Geografia
Grec
Història del món contemporani
Literatura catalana
Literatura castellana
Via de Ciències Socials (4) Matemàtiques aplicades a les CC socials,
Geografia
Via d’Arts (5) Dibuix artístic, Història de l’Art
Llatí
Economia i org. D’empresa
Economia
Grec
Història de l’Art
Història del món contemporani
Literatura catalana
Literatura castellana
Dibuix tècnic
Fonaments del disseny
Imatge
Volum
Tècniques d’expressió gràfico-plàstiques
7. Universitat
Els estudis universitaris s’estructuren en cicles, i prenen com a mesura de la càrrega lectiva el
crèdit. El crèdit és la unitat de mesura de l’estudi. Mesura des de les assignatures fins als
treballs realitzats pels estudiants dins o fora de la universitat. Un crèdit correspon a 10 hores
d’ensenyament teòric, pràctic o dels seus equivalents.
Els estudis universitari s’estructuren de la manera següent:
Estudis de 1r. Cicle: Són estudis terminals, i la seva superació dóna dret a l’obtenció dels
títols de Diplomat, Mestre, Arquitecte Tècnic o Enginyer Tècnic.
La seva càrrega lectiva global no pot ser inferior a 180 crèdits, repartits en tres acadèmics.
La superació d’aquests estudis dóna dret a l’accés a estudis de segon cicle, sempre i quan
aquests s’ajustin a les ordres d’accés determinades a tals efectes.
Estudis de 1r i 2n cicle: La seva superació dóna dret a l’obtenció dels títols de Llicenciat,
Arquitecte o Enginyer.
La seva càrrega lectiva global no pot ser inferior a 300 crèdits, repartits en quatre o cinc anys
acadèmics, excepte en aquells estudis pels que existeixin directius comunitàries que indiquin
altres criteris.
La superació del primer cicle de qualsevol d’aquests estudis no comporta l’obtenció de cap
titulació ofical, però pot ser vàlida per a la incorporació a uns altres estudis de 2n cicle.
Els plans d’estudi dels títols oficials i homologats contenen:
Matèries troncals, que són les que vénen marcades per les directrius generals pròpies.
Matèries obligatòries, que són, com el seu nom indica, d’obligat compliment per a
l’estudiant, segons el criteri de cada universitat.
Matèries optatives, que l’estudiant tria lliurement entre les diverses matèries que li ofereix
aquella titulació en la qual s’ha matriculat.
Matèries de lliure elecció, que són les que tria l’estudiant sense cap condicionant. Aquestes
darreres poden cursar-se en el centre universitari on s’està matriculat o en qualsevol altre
centre de la mateixa universitat. També es poden cursar en empreses amb les quals
existeixin programes de col·laboració, en altres universitat on s’hagi establert conveni o en
d’altres centres.
Títols propis
Les universitats, en exercici de la seva autonomia, poden impartir ensenyaments conduents a
l’obtenció de diplomes i títols de caràcter no oficial, és a dir, propis de la universitat. Aquests
ensenyaments, per la seva naturalesa, ofereixen una bona alternativa o bé un complement a
l’oferta de títols oficials a Catalunya. Els títols propis tenen la mateixa estructura que els estudis
oficials. Això vol dir que hi ha títols propis de 1r cicle, de 1r i 2n cicle i de 2n cicle. Atès que no
tenen la consideració de títols universitaris oficials i homologats, no faculten per accedir al 2n i
3r cicle d’estudis universitaris oficials.
8. Cicles Formatius d’Arts plàstiques i disseny Grau Mig
Els Cicles Formatius d’Arts Plàstiques i Disseny estan inclosos dins dels ensenyaments de
Règim Especial. Estan formats per un conjunt d’ensenyaments que capaciten per a l’exercici
qualificat de diverses professions i proporcionen a l’alumne la formació necessària per a
adquirir la competència professional característica de cada títol, a més de comprendre
l’organització i les característiques del sector corresponent.
Què són? Els Cicles Formatius d’Arts Plàstiques i Disseny de Grau Mitjà (CFGM) són un conjunt
d’ensenyaments que tenen l’objectiu de formar als alumnes per accedir al món laboral amb una
qualificació mitjana. La superació d’un cicle de Grau Mitjà donarà dret a l’obtenció del títol de
Tècnic en la professió corresponent.
Els CFGM tenen una durada variable, entre les 1300 i les 2000 hores:
De 1300 a 1400 hores 1 curs acadèmic*
De 1400 a 2000 hores 2 cursos acadèmics
*Els centres poden desenvolupar el pla d’estudis d’aquest cicle en dos anys.
Accés Per accedir als cicles formatius de Grau Mitjà cal estar en possessió d’alguns d’aquests títols:
• Graduat en Educació Secundària
• Tinguin aprovats 1r i 2n de BUP
• Tinguin aprovat el 1r Grau de Formació Professional
• Hagin superat els 3 cursos comuns d’Arts aplicades i Oficis Artístics.
i superar una prova, regulada pel Departament d’Ensenyament.
Objectius i composició de la prova L’objectiu d’aquesta prova és valorar la sensibilitat, la creativitat i el domini de l’expressió
gràfica i plàstica, per cursar amb aprofitament els ensenyaments del cicle de formació
específica al qual s’opta.
La prova específica d’accés consisteix a resoldre dos exercicis corresponents a objectius
terminals de l’àrea d’Educació visual i plàstica de l’ESO.
Què s’estudia? Els CFGM estan organitzats en diferents famílies professionals. Les famílies professionals
poden definir-se com conjunts de professions organitzades segons criteris d’afinitat formativa.
Cada família té diferents especialitats o diferents cicles formatius que preparen per a la
realització d’una activitat laboral concreta.
El currículum inclou ensenyaments teoricopràctics en centres educatius, una fase de formació
pràctica en empreses, estudis o tallers i una obra final.
L’Obra final, té un caràcter global i integrador, demostra l’assoliment del domini dels
coneixements, els processos i les tècniques exigibles per a l’exercici professional en
l’especialitat corresponent.
Als CFGM no hi ha assignatures de caràcter general com ara matemàtiques o història, sinó
mòduls que tracten competències professionals concretes. El terme mòdul pot considerar-se
equivalent a altres com ara matèria o àrea. N’hi ha diferents tipus de mòduls:
• Específics de la professió
• Formació i orientació laboral
• Formació en tallers
Avaluació L’avaluació dels CFGM ha de ser continuada i anar dirigida a comprovar si l’alumne:
• Es capaç d’obtenir i utilitzar la informació i documentació adreçada al mòdul.
• Si coneix, interpreta, raona i aplica els conceptes propis de cada àrea.
• Si té una visió del perfil tècnic que ha d’assolir.
• Si integra els coneixements rebuts significativament.
Per superar un cicle formatiu és necessari obtenir una avaluació positiva en tots els mòduls que
el componen.
9. Cicles Formatius d’Arts plàstiques i disseny Grau Superior Els Cicles Formatius d’Arts Plàstiques i Disseny estan inclosos dins dels ensenyaments de
Règim Especial. Estan formats per un conjunt d’ensenyaments que capaciten per a l’exercici
qualificat de diverses professions i proporcionen a l’alumne la formació necessària per a
adquirir la competència professional característica de cada títol, a més de comprendre
l’organització i les característiques del sector corresponent.
Què són? Els Cicles Formatius d’Arts Plàstiques i Disseny de Grau Superior (CFGS) són un conjunt
d’ensenyaments que tenen l’objectiu de formar als alumnes per accedir al món laboral amb una
qualificació superior. La superació d’un cicle de Grau Superior donarà dret a l’obtenció del títol
de Tècnic Superior en la professió corresponent.
Els CFGS tenen una durada variable, entre les 1300 i les 2000 hores:
De 1300 a 1400 hores 1 curs acadèmic*
De 1700 a 2000 hores 2 cursos acadèmics
*Els centres poden desenvolupar el pla d’estudis d’aquest cicle en dos anys.
Accés
Per accedir als cicles de formació específica d’Arts Plàstiques i Disseny de grau superior, cal
estar en possessió d’alguns d’aquests títols:
• Batxillerat
• Cou
• Fp2
i superar una prova, regulada pel Departament d’Ensenyament.
Objectius i composició de la prova
L’objectiu d’aquesta prova és valorar la sensibilitat, la creativitat i el domini de l’expressió
gràfica i plàstica, per cursar amb aprofitament els ensenyaments del cicle al qual s’opta.
Aquesta prova de caràcter específic constarà de tres exercicis corresponents a continguts de
les matèries següents de la modalitat d’arts del batxillerat: Fonaments de disseny, Dibuix tècnic
o artístic, Tècniques d’expressió graficoplàstiques i Volum.
Qui hagi cursat amb aprofitament, al Batxillerat, l’assignatura de fonaments de disseny i dues
matèries més concordants amb els estudis als quals es vol ingressar no tindrà que presentar-se
en aquesta prova.
Què s’estudia?
El CFGS estan organitzats en diferents famílies professionals. Les famílies professionals poden
definir-se com conjunts de professions organitzades segons criteris d’afinitat formativa. Cada
família té diferents especialitats o diferents cicles formatius que preparen per a la realització
d’una activitat laboral concreta.
Composició
Als CFGS no hi ha assignatures de caràcter general com ara matemàtiques o històrics, sinó
mòduls que tracten competències professionals concretes. El terme mòdul pot considerar-se
equivalent a altres, com a matèria o àrea. N’hi ha diferents tipus de mòduls:
• Específics de la professió.
• Formació i orientació laboral.
• Formació en tallers.
Avaluació L’avaluació dels CFGS ha de ser continuada i anar dirigida a comprovar si l’alumne::
• Es capaç d’obtenir i utilitzar la informació i documentació adreçada al mòdul.
• Si coneix, interpreta, raona i aplica els conceptes propis de cada àrea.
• Si té una visió del perfil tècnic que ha d’assolir.
• Si integra els coneixements rebuts significativament.
Per superar un cicle formatiu és necessari obtenir una avaluació positiva en tots els mòduls que
el componen.
10. Idiomes
Els ensenyaments especialitzats d’idiomes a les Escoles Oficials d’Idiomes s’imparteixen en 5
cursos d’una durada de 130 hores cadascun, distribuïts en dos cicles:
• Cicle Elemental de 3 cursos
• Cicle d’Aptitud de 2 cursos
La titulació a les Escoles Oficials d’Idiomes, correspon als dos cicles:
• Certificació de Cicle Elemental, expedida per l’EOI
• Certificat d’Aptitud, expedit pel Departament d’Ensenyament
Ambdós poden obtenir-se en règim lliure
Requisits d’accés:
• Haver cursat el primer cicle de l’ESO o
• Tenir el títol de Graduat Escolar, o
• Tenir el certificat d’Escolaritat o d’Estudis Primaris
Els alumnes oficials, presencials i a distància (That’s English), es consideren automàticament
matriculats a les proves de Certificat en el moment de fer efectiva la matrícula oficial del curs
corresponent.
• L’objectiu de les proves per a l’obtenció dels Certificats de Cicle Elemental i d’Aptitud és
acreditar la capacitat d’ús de l'idioma com a vehicle de comunicació general a nivell
elemental i a nivell superior. La capacitació per aquest ús efectiu de l’idioma constitueix la
finalitat dels ensenyaments d’idiomes de règim especial impartits a les Escoles Oficials
d’Idiomes.
Les proves de Certificat de Cicle Elemental i de Certificat d’Aptitud per a Alemany, Anglès,
Català, Espanyol per a Estrangers, Francès i Italià, i les de Certificat de Cicle Elemental de
Rus, les elabora el Departament d’Ensenyament i s’administren a totes les Escoles oficials
d’Idiomes de Catalunya en una única convocatòria tant a alumnes oficials, presencials i a
distància, com a alumnes lliures.
Per avaluar la competència comunicativa de cada candidat, les proves s’estructuren en cinc
parts, que avaluen diferents aspectes:
• Comprensió Oral
• Comprensió Escrita
• Competència Gramatical
• Expressió Escrita
• Expressió Oral
Certificat d’Aptitud
El Certificat de Cicle d’Aptitud acredita el nivell de competència lingüística comunicativa
corresponent al cicle superior descrit en el currículum de les Escoles Oficials d’Idiomes.
En el cicle superior es consoliden els coneixements i destreses adquirits en el cicle elemental i
s’assoleixen els objectius següents:
Utilitzar la llengua objecte d’aprenentatge amb eficàcia, de forma fluïda i amb un grau elevat de
precisió, com a mitjà de comunicació en un ventall més ampli de situacions de la vida
quotidiana, en situacions d’aprenentatge i d’altres, i com a mitjà d’expressió personal, mostrant
un domini dels seus aspectes formals i discursius, un grau elevat d’adequació del discurs a la
situació comunicativa i una riquesa lèxica i estilística.
Comprendre les idees principals i extreure informació específica de textos d’àmplia tipologia,
tant orals com escrits, mostrant sensibilitat per les diferències d’estil i figures retòriques, i, en el
cas de l’oral, superant dificultats derivades de condicions d’audició poc favorables.
Reconèixer diferents varietats de la llengua i mostrar-ne comprensió
Haver desenvolupat la capacitat de prolongar l’aprenentatge de la llengua objecte d’estudi (i,
fins i tot, d’altres llengües) de forma autònoma un cop acabats els estudis d’aquest cicle.
11. Conservació i Restauració de Bens Culturals
La tasca de conservació i restauració (que consisteix en l’examen, la diagnosi i l’actuació
restauradora sobre béns culturals) exigeix de les persones que hi actuen professionalment una
preparació acurada en atenció a la responsabilitat que implica l’actuació directa sobre objectes
insubstituïbles de gran valor, i una formació completa i multidisciplinari, atesos els diversos
camps que aquestes persones han d’abraçar en fer les propostes de tractament. Per tant, la
finalitat d’aquesta formació és la de preparar personal qualificat professionalment, competitiu i
capaç de realitzar de forma argumentada intervencions complexes de conservació-restauració,
servint-se de tota documentació i informació, a fi i efecte de desenvolupar amb la màxima
eficiència l’activitat de conservació-restauració.
Accés
Amb el títol de Batxillerat del nou sistema educatiu o el COU, i la superació d’una prova d’accés
o directament sense prova d’accés des d’un cicle formatiu de grau superior d’arts plàstiques i
disseny.
Prova d’Accés
Per iniciar els estudis, cal seguir els tràmits següents:
Efectuar la inscripció a la prova d’accés a la secretaria del centre, durant els dies establerts
(normalment el mes de maig).
Realitzar la prova d’accés indicada (generalment el mes de juny).
Superada la prova d’accés, s’ha de formalitzar la matrícula a la secretaria del centre, en el
termini i hores que siguin indicats en el tauler de comunicacions de l’escola.
Estructura de la prova;
Exercici 1.- Maduresa i formació (escrit 20%)
Anàlisi i comentari crític d’un text relacionat amb els béns culturals. Es valoren la comprensió
de conceptes, la utilització del llenguatge i la capacitat de síntesi i relació, així com la formació
general.
Exercici 2.- Coneixements específics (escrit 20%)
Versarà sobre dues de les següents matèries del nivell educatiu precedent a escollir per
l’alumne:
a) Història
b) Història de l’Art
c) Física i química
d) Biologia
Exercici 3.- Aptitud plàstica (pràctic 60%)
a) Dibuix: Del natural de caire mimètic. Amb model exempt i inanimat. Es valorarà la fidelitat
en la representació, la qualitat del grafisme, la precisió i l’acabat.
b) Color: Realització d’un treball referent a la representació del color. Es consideraran la
correcta utilització de les tècniques emprades i el grau de comprensió dels valors i qualitats
del color.
c) Aptitud: Realització d’un treball pràctic per a la valoració de les aptituds específiques que
requereixen els estudis de conservació i restauració de béns culturals. Es consideraran
l’habilitat manual, la meticulositat i la pulcritud en la realització del treball.
Aquests ensenyaments tenen una durada de tres anys, el primer curs és comú, i el segon i
tercer l’alumne/a tindrà que triar una d’aquestes especialitats:
• Document gràfic
• Escultura
• Arqueologia
• Pintura
Els estudis corresponents a l’especialitat de Conservació i Restauració de Béns Culturals,
tindran consideració d’estudis superiors. Els alumnes que superin dits estudis obtindran el Títol
de Conservador i Restaurador de Béns Culturals, que serà equivalent, a tots els efectes, al Títol
de Diplomat Universitari.
12. Art Dramàtic
Aquests ensenyaments tenen una durada de quatre cursos.
Especialitats que es poden cursar
• Direcció escènica i Dramatúrgia.
• Interpretació.
• Escenografia.
Titulació
Aquesta titulació és equivalent, a tots els efectes, al títol de Llicenciat Universitari.
Accés
Per accedir s’ha de tenir el títol de Batxillerat del nou sistema educatiu o el COU, i la superació
d’una prova d’accés.
La prova constarà de dues parts: Els/les aspirants hauran d’haver llegit algunes obres, els títols dels quals poden passar a
recollir per l'institut.
La primera, que serà escrita i comuna a totes les especialitats, consistirà en un qüestionari
tipus test i en un comentari escrit. El qüestionari inclourà aspectes de cultura general i aspectes
concrets referits a les obres llegides. El comentari serà un exercici d’expressió escrita relacionat
amb les lectures (anàlisi, tema, resum....).
La segona part tindrà un caràcter pràctic i serà específica de cada especialitat.
El desenvolupament d’aquest exercici es realitzarà en diverses fases, amb una durada màxima
total de dues setmanes.
Aspirants que no compleixin els requisits
En cas de tenir 20 anys complerts i no haver superat el Curs d’Orientació Universitària o
estudis equivalents, s’habilitarà una prova diferent que permeti demostrar la possessió
d’aptituds i habilitats específiques, en una amplia, rigorosa i contrastada experiència
professional.
Aquesta prova consistirà en l’exposició oral dels treballs i activitats realitzats en relació a l’àrea
de l’especialitat escollida. Prèviament a la seva celebració, els/les aspirants hauran d’aportar
una Memòria justificativa dels treballs realitzats. En cas de superar-la, hauran de seguir el
procediment habitual: prova d’accés.
13. Dansa
Els centres d’ensenyament de Dansa, a partir de la nova ordenació, poden ser de:
Titularitat pública: escoles de dansa (ensenyaments no reglats) o conservatoris (ensenyaments
reglats).
Titularitat privada: escoles de dansa (ensenyaments no reglats) o centres autoritzats
(ensenyaments reglats)
Estructura
Nivell elemental .- El nivell elemental d’aquests ensenyaments s’imparteix a a les escoles de
dansa i al CEPA Oriol Martorell, escola que integra ensenyaments de primària i artístics. La
durada d’aquests ensenyaments la defineixen els mateixos centres a partir del projecte
curricular. En acabar aquests ensenyaments, el centre pot expedir els diplomes corresponents
sense validesa acadèmica oficial ni professional.
Grau mitjà .- Des del curs 1996-97 s’ha iniciat la implantació de la nova ordenació en aquest
grau estructurat en tres cicles de dos cursos acadèmics cadascun.
Accés-
Es podrà accedir al grau mitjà amb la superació d’una prova d’accés.
Aquesta prova consta de diverses parts que inclou qüestions referides a objectius terminals del
currículum de grau elemental de les assignatures de Dansa clàssica, Dansa creativa, Dansa
espanyola i/o Danses folklòriques, i Música.
El currículum del grau mitjà d’ensenyaments de dansa es configura amb les especialitat
següents:
Dansa clàssica
Dansa contemporània
Dansa espanyola
Les assignatures que configuren l’especialitat són de dos tipus:
Obligatòries.- són les assignatures que s’han de cursar dintre d’una determinada
especialitat.
Optatives.- són les assignatures que l’alumne pot escollir, previ assessorament de la
persona tutora, amb la finalitat de potenciar la diversitat de perfils professionals abastats per a
l’especialitat o assolir en alguna de les matèries bàsiques el nivell necessari per continuar amb
aprofitament els estudis.
Titulació
La superació del tercer cicle del grau mitjà dóna dret al títol professional corresponent a
l’especialitat cursada i a obtenir el títol de Batxiller, si se superen les matèries comunes del
Batxillerat.
Grau Superior
Els ensenyaments de Dansa de Grau Superior s’imparteixen a l’institut del Teatre des del curs
2001-2002.
S’ agrupen en un cicle, tenen una durada de quatre cursos, amb la càrrega lectiva de 300
crèdits.
La titulació que s’obté en acabar aquests estudis és equivalent, a tots els efectes, al títol de
Llicenciat universitari.
Accés-
Els requisits que s’han de reunir per accedir a aquests estudis són;
Estar en possessió del títol de Batxillerat o de qualsevol altra titulació o estudis equivalents.
Tenir aprovat el Tercer cicle de Grau Mitjà d’ensenyaments de Dansa.
També s’hi pot accedir, com ja s’ha dit, mitjançant la superació d’una prova d’accés a
l’especialitat que s’opti.
Avalant una experiència com a professional de la dansa on garanteixi les capacitats
necessàries per al treball a realitzar.
També es possible accedir a aquests estudis sense complir els apartats anteriors sempre que
l’aspirant demostri tenir els coneixements i aptituds pròpies del grau mitjà de dansa, i superant
la prova específica.
El currículum del grau superior d’ensenyaments de dansa es configura amb les especialitats
següents:
Pedagogia de la Dansa
Coreografia i tècniques d’interpretació de la Dansa
En l’especialitat de Pedagogia de la Dansa s’orienta a la formació de futurs docents tant per
escoles de dansa professionals com no.
En l’especialitat de Coreografia i Tècniques d’interpretació de la Dansa està orientada tant a la
formació de futurs coreògrafs i creadors escènics, com a la dels investigadors de les tècniques
de moviment i la seva expressió artística des de la perspectiva de l’estudi de la dansa com a fet
artístic i escènic.
Les assignatures que configuren l’especialitat són de tres tipus;
Obligatòries, opcionals i de lliure elecció, a més del projecte final de carrera. S’han de cursar 300 crèdits, (1 crèdit equival a 10 hores lectives).
14. Música
La nova ordenació dels ensenyaments musicals preveu una nova tipologia de centres:
Escoles de música; -Els ensenyaments impartits en aquestes escoles no comporten l’obtenció
de títols amb validesa acadèmica o professional. No obstant això, aquestes escoles poden
preparar els alumnes per a l’accés a nivells professionalitzadors.
Aquests centres poden ser tant de titularitat pública com privada, han d’incloure en la seva
oferta formativa, entre d’altres programes possibles, un de general, que tingui, com a mínim,
llenguatge musical, instrument, pràctica vocal i instrumental de grup.
Conservatoris; - Són centres públics que imparteixen ensenyaments musicals conduents a
titulacions amb validesa acadèmica oficial.
Centres privats autoritzats.- Són centres de titularitat privada que imparteixen ensenyaments
musicals conduents a titulacions amb validesa acadèmica oficial.
Estructura
Nivell elemental.
A partir de la implantació de la nova ordenació acadèmica, el nivell elemental d’aquest
ensenyament s’imparteix a les escoles de música i al CEPA Oriol Martorell, escola que integra
ensenyaments de primària i artístics.
La durada d’aquests estudis, la defineixen els mateixos centres a partir del projecte curricular i
dels propis objectius. En acabar aquests ensenyaments, el centre pot expedir els diplomes
corresponents sense validesa acadèmica oficial ni professional.
Grau Mitjà
Els alumnes que estiguin realitzant estudis de Música de grau mitjà segons el pla de 1966
podran continuar la seva formació dintre d’aquest pla fins al curs 2000-2001. Els anys 2002-
2003 es convocaran proves extraordinàries per a aquells alumnes que els hagin quedat
assignatures pendents.
Currículum
El currículum del grau mitjà d’ensenyaments musicals podrà referir-se a les especialitats
següents:
Acordió
Arpa
Baix Elèctric
Cant
Clarinet
Clavicèmbal
Contrabaix
Fagot
Flabiol i tamborí
Flauta de bec
Flauta travessera
Guitarra
Harmònium
Instruments de pua
Instruments de corda polsada del
Renaixement i del Barroc
Oboè
Orgue
Percussió
Piano
Saxòfon
Tenora
Tible
Trombó
Trompa
Trompeta
Tuba
Viola
Viola de gamba
Violí
Violoncel
Les assignatures que configuren l’especialitat són de dos tipus:
Obligatòries.- són les assignatures que s’han de cursar dintre d’una determinada especialitat
instrumental. Tots els alumnes han de fer dos cursos de cant coral, de 45 hores cadascun, com
a assignatura obligatòria d’un dels cicles de grau mitjà. A més podrà escollir en qualsevol dels
quatre cursos restants.
Optatives.- Són les assignatures que l’alumne pot escollir, amb l’assessorament del tutor, amb
la finalitat de potenciar la diversitat de perfils professionals abastats per l’especialitat.
Accés
La normativa vigent no estableix limitació d’edat per a la inscripció als centres d’ensenyaments
musicals de grau mitjà.
El 1r. curs s’efectua mitjançant la superació d’una prova específica, que té per objectiu verificar
la possessió d’aptituds i habilitats específiques i valorar qualitativament i quantitativament la
maduresa i la capacitat per a iniciar els estudis.
Titulació
La superació del tercer cicle donarà dret al títol professional corresponent a l’especialitat
cursada i a obtenir el títol de Batxiller, si se superen les matèries comunes de Batxillerat.
Grau Superior
Durant el curs 2001-2002 es va iniciar la implantació d’aquesta nova titulació en aquest grau
que està estructurat en 1 cicle de 4 cursos (5 en algunes especialitats)
La titulació que s’obté en acabar aquests estudis és equivalent, a tots els efectes, al títol de
Llicenciat universitari.
Accés Per accedir a aquest Grau Superior calen els següents requisits:
Estar en possessió del títol de Batxillerat o de qualsevol altra titulació o estudis equivalents.
Tenir aprovat el Tercer cicle de Grau Mitjà d’ensenyaments de Música.
També s’hi pot accedir mitjançant la superació d’una prova d’accés a l’especialitat que
s’opti.
Superant la prova d’accés, que consta d’un sol exercici que compren tres parts, aquests
estudis estan organitzats en 10 àmbits:
1ª part; Interpretació d’un repertori prèviament preparat.
A més:
Per a l’àmbit de pedagogia, modalitat pedagogia per a la formació musical bàsica i general es
farà una interpretació vocal.
2ª part; Reconeixement i anàlisi musical.
Per a l’àmbit de pedagogia, en la modalitat de Pedagogia per a la Formació Musical Bàsica i
General es farà una composició d’un passatge amb caràcter didàctic.
3ª part; Lectura a Vista només pels àmbits següents;
Instruments de la Música Clàssica i Contemporània, excepte Orgue, Instruments de la Música
Antiga, excepte Clavicèmbal, i de Pedagogia la modalitat de Pedagogia de l’Instrument.
D’altra banda, el Tribunal mantindrà una entrevista amb els candidats per a que presentin i
argumentin els treballs aportats.
Currículum
El currículum del grau superior d’ensenyaments musicals podrà referir-se a les especialitats
següents;
-Instruments de Música Clàssica i
Contemporània
-Instruments de Música Antiga
-Composició
-Sonologia
-Promoció i Gestió
-Instruments de Jazz i Música Moderna
-Instruments de Música Tradicional
-Direcció
-Musicologia
-Pedagogia
Cada àmbit consta de modalitats diferents, que estan orientades cadascuna d’elles a la interpretació d’un instrument diferent
15. Cicles Formatius Grau Mitjà. Accés sense els requisits acadèmics
Tenir 17 anys, o bé complir-los durant l’any de realització de la prova
Composició Aquesta prova constarà de 7 parts:
• Llengua
• Llengua estrangera
• Matemàtiques
• Tecnologia
• Ciències de la naturalesa
• Ciències socials
• Educació visual i plàstica
16. Cicles Formatius Grau Superior. Accés sense els requisits acadèmics
Tenir 20 anys, o bé complir-los durant l’any de realització de la prova
i
• Acreditar sis mesos d’experiència laboral, o
• Haver superat un CFGM, o
• Haver superat una FP1, o
• Posseir la declaració legal de disminució
i superar una prova d’accés que es convoca cada any
També es podran presentar: Els que tinguin 18 anys, o bé els compleixin durant l’any de realització de la prova, i tinguin el
títol de tècnic de la mateixa família professional.
COMPOSICIÓ DE LES PROVES D’ACCÉS Una part comú.- serà comuna per a tots el cicles formatius. En aquesta prova els aspirants
han de demostrar la maduresa acadèmica en els continguts del Batxillerat.
• Llengua catalana
• Llengua castellana
• Llengua estrangera
• Història
Una Part específica.- en funció del cicle formatiu que és vulgui cursar.
42
17. Cicles Formatius de Grau Mitjà d’arts plàstiques i disseny. Accés sense els requisits acadèmics Tenir complerts els 17 anys, o bé complir-los durant l’any de realització de la prova
L’objectiu d’aquesta prova és acreditar haver assolit la maduresa en relació als objectius de
l’Educació Secundària Obligatòria els coneixements i habilitats, per cursar amb aprofitament els
ensenyaments del cicle al qual s’opta.
COMPOSICIÓ DE LA PROVA Una de caràcter general.- On es valora el domini de la comprensió i expressió lingüística, del
raonament i dels continguts fonamentals dels ensenyaments de l’Educació Secundària
Obligatòria.
Una de caràcter específic.- On es comprova les destreses, les aptituds i els coneixements
necessaris per cursar amb aprofitament el cicle on es vol accedir.
43
18. Cicles Formatius de Grau Superior d’arts plàstiques i disseny. Accés sense els requisits acadèmics ACCÉS SENSE LA TITULACIÓ REQUERIDA Per accedir als cicles formatius d’Arts Plàstiques i Disseny de grau superior, sense tenir els
requisits acadèmics establerts, s’haurà de superar una prova regulada pel Departament
d’Ensenyament. En aquest cas l’aspirant haurà de tenir complerts els 20 anys l’any de realitzar
la prova.
L’objectiu d’aquesta prova és acreditar haver assolit la maduresa en relació als objectius del
Batxillerat, els coneixements i les habilitats, per cursar amb aprofitament els ensenyaments del
cicle al qual s’opta.
COMPOSICIÓ DE LA PROVA
Una de caràcter general.- on es valora el domini de la comprensió i expressió lingüística, del
raonament i dels continguts fonamentals dels ensenyaments del Batxillerat.
Una de caràcter específic.- on es comprova les destreses, les aptituds i els coneixements
necessaris per cursar amb aprofitament el cicle de formació específica on es vol accedir.
44
19. Ensenyaments d’esports
Els ensenyaments de règim especial que condueixen a les titulacions de tècnics d’esport i
tècnics superior d’esport donen a l’alumnat la formació necessària per adquirir la competència
professional característica de cada títol, alhora que el capacita per exercir professionalment la
matèria esportiva en la modalitat i especialitat cursada.
Aquests ensenyaments s’ordenen en dos graus:
- Grau mitjà, que alhora està format per dos nivells de formació (primer nivell i segon nivell) i
proporciona el títol de tècnic d’esport en una especialitat esportiva, i
- Grau superior, que proporciona el títol de Tècnic superior d’esport en una especialitat
esportiva.
Fins ara hi ha definits els títols de les especialitats esportives corresponents a les modalitats
següents: esports d’hivern, esports de muntanya i escalada, bàsquet, atletisme, futbol i futbol
sala i handbol.
Aquests ensenyaments s’imparteixen en centres autoritzats pel Departament d’Ensenyament, i
la formació, que és de caràcter teòric pràctica, es desenvolupa tant al centre docent, com a les
instal·lacions, equipaments esportius i/o medi natural propis de l’especialitat.
La durada dels ensenyaments és variable depenent de cada títol i preveu la formació de
caràcter científic, tècnic i pràctic de l’especialitat.
Els ensenyaments de cada nivell i grau s’estructuren en quatre blocs formatius:
- Un bloc comú i bloc complementari, que contenen un conjunt de crèdits comuns a totes les
modalitats i especialitats esportives.
- Un bloc específic, amb els crèdits propis de l’especialitat esportiva.
- Un bloc de formació pràctica que es farà en centres de treball i/o entitats o institucions on es
portin a terme activitats corresponents a les competències professionals de títol.
Grau mitjà Accés als ensenyaments de grau mitjà
Per accedir a aquests ensenyaments cal estar en possessió de la titulació que es detalla i
superar una prova de caràcter específic.
Requeriments acadèmics
- Graduat en Educació Secundària
- La superació del segon cicle d’ensenyament secundari experimental (14-16)
- Tècnic auxiliar (FP-1) o equivalent
- La superació d’un mòdul professional 2 experimental
- La superació íntegra dels dos primers cursos del Batxillerat Unificat Polivalent o equivalent.
Les persones que no disposin de cap de les titulacions anteriors i tinguin 18 anys d’edat, o bé
els facin durant l’any natural, podran cursar aquests ensenyaments mitjançant la superació
d’una prova de caràcter general que es convoca anualment.
45
Requeriments fisicoesportius
Per accedir al primer nivell de formació de qualsevol de les tres modalitats esportives caldrà
superar una prova de caràcter específic en què s’avaluaran les capacitats físiques i tècniques
de l’especialitat esportiva corresponent. Per la modalitat d’esports de muntanya i escalada, a
més, hi haurà una prova específica per accedir a la segon nivell de formació.
Accés a altres estudis
Els alumnes que superin els ensenyaments de grau mitjà corresponents a qualsevol
especialitat de qualsevol modalitat esportiva podran accedir a qualsevol modalitat del
batxillerat.
Organització i durada dels ensenyaments de grau mitjà
Aquests ensenyaments s’estructuren en dos nivells. Un primer nivell, amb el qual s’obté el
certificat de primer nivell en l’especialitat.
Un segon nivell de formació, que permet obtenir el títol de tècnic d’esport en l’especialitat
corresponent.
Grau superior Accés als ensenyaments de grau superior
Per accedir al grau superior d’una determinada especialitat, cal:
- estar en possessió del títol de Tècnic de la mateixa especialitat,
- estar en possessió del títol de Batxillerat; si no es té aquest títol, es pot fer una prova d’accés
general,
- complir els requisits esportius,
- en alguns casos, superar una prova d’accés específica.
Els títols de grau superior es troben encara en procés de regulació.