PROGRAMA DE DESENVOLUPAMENT RURAL · metodologia leader 2007-2013 programa de desenvolupament rural...

METODOLOGIA LEADER 2007-2013

PROGRAMA DE DESENVOLUPAMENT RURAL

CONSORCI PER AL DESENVOLUPAMENTDE LA CATALUNYA CENTRAL

Setembre de 2008

http://www.altaanoia.info/index.php?md=see_photo&id=892&url_envia=index.php%3Fmd%3Darticles%26id%3D654

PROGRAMA DE

DESENVOLUPAMENT RURAL

Autors/autores

Jordi Vilalta - Consell Comarcal del Solsonès

Maria Goretti Sala - Consell Comarcal del Solsonès

Josep M. Pomés- Consell Comarcal de la Segarra

Marta Pujol- Consell Comarcal de la Segarra

Pere Massana- Consorci de promoció turística de l’Alta Anoia

Jaume Sererols- Ajuntament de Fonollosa

Col·laboradors/ Col·laboradores

Laura Ibanyez- Agent de desenvolupament rural (Enginyera agrònoma)

Ricard Espelt- Consorci de promoció turística de l’Alta Anoia

Esther Blanco- Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

Cervera, setembre de 2008

_________________________________________________________________________________ Consorci per al desenvolupament de la Catalunya Central

___________________________Programa de desenvolupament rural___________________________

INDEX____________________________________________________ Pàgina

1.- EL GRUP D’ACCIÓ LOCAL ............................................................................ 0

1.1.- Identificació ..................................................................................... 1

1.1.1.- Denominació ................................................................................... 1

1.1.2.- Domicili social ................................................................................. 1

1.1.3.- Forma jurídica i data de constitució .................................................. 1

1.1.4.- Àmbit geogràfic i d’actuació ............................................................. 1

1.2.- Composició ...................................................................................... 2

1.2.1.- Relació de socis .............................................................................. 2

1.2.2.- Administracions locals integrades al grup ......................................... 3

1.2.3.- Requisits, drets i obligacions del Consorci ........................................ 3

1.2.4.-Òrgans responsables de funcionament del grup ................................ 4

1.2.5.- Responsables administratius i financers ........................................... 4

1.2.6.- Implantació territorial i representativitat dels membres ..................... 4

1.3.- Funcionament ................................................................................. 6

1.3.1.- Estatuts i reglament de règim intern ................................................. 6

1.3.2.- Esquema d’atribució de funcions i responsabilitats ............................. 6

1.3.3.- Personal tècnic i administratiu del consorci i equipament adscrit ......... 10

1.3.4.- Dispositius de gestió i comptabilitat del Consorci ............................... 11

1.3.5.- Participació dels agents territorials .................................................... 12

1.3.6.- Acords plenaris de les institucions i entitats integrades ....................... 12

1.3.7.- Dispositius tecnicoadministratius per a la selecció de projectes i la

gestió d’ajuts .................................................................................................. 13

2. ANÀLISI TERRITORIAL ................................................................................ 16

2.1 Descripció geogràfica i socioeconòmica de la Segarra ...................... 16

2.1.1 Marc Territorial ................................................................................ 16

2.1.2 Medi físic ......................................................................................... 17

2.1.3 Infraestructures i equipaments .......................................................... 18

2.1.4 Demografia ...................................................................................... 21

2.1.5 Economia ......................................................................................... 23

2.1.6 Mercat de treball .............................................................................. 30

2.2 Descripció geogràfica i socioeconòmica del Solsonès ........................ 35

2.2.1 Marc Territorial ................................................................................. 35

2.2.2 Medi físic .......................................................................................... 36

2.2.3 Equipaments i infraestructures ........................................................... 38

2.2.4 Demografia ...................................................................................... 42



2.2.5 Economia ......................................................................................... 46


2.3 Descripció geogràfica i socioeconòmica de l’Alta Anoia ..................... 63


2.3.2 Medi físic ......................................................................................... 65


2.3.4 Demografia ...................................................................................... 72

2.3.5 Economia ......................................................................................... 77


2.4 Descripció geogràfica i socioeconòmica del Bages ............................ 91


2.4.2 Medi físic .......................................................................................... 92


2.4.4 Demografia ...................................................................................... 96

2.4.5 Economia ......................................................................................... 98


3.- ANÀLISI DAFO ............................................................................................ 105

3.1 Municipis de la Segarra ...................................................................... 105

3.1.1 DAFO socioeconòmica ....................................................................... 105

3.1.2 DAFO sector primari .......................................................................... 106

3.1.3 DAFO sector secundari ...................................................................... 107

3.1.4 DAFO sector terciari .......................................................................... 108

3.2 Municipis del Solsonès ........................................................................ 109





3.3 Municipis de l’Alta Anoia .................................................................... 113





3.4 Municipis del Bages ............................................................................ 119





3.5 DAFO territorial ................................................................................. 123




3.5.2 DAFO sector primari ......................................................................... 124

3.5.3 DAFO sector secundari ..................................................................... 126


4.- PLA DE DESENVOLUPAMENT ....................................................................... 128

4.1 El programa de desenvolupament rural ............................................. 128

4.2 Principis generals de la metodologia Leader ...................................... 130

4.3 Objectius ............................................................................................ 130

4.3.1 Objectiu general .............................................................................. 131

4.3.2 Objectius específics .......................................................................... 131

4.4 Estratègia- programa d’actuacions .................................................... 135

4.4.1 Actuacions de recolzament a la iniciativa privada. Mesures PDR ........... 135

4.4.2 Actuacions de recolzament a la iniciativa pública. Mesures PDR ........... 136

4.4.3 Programa d’actuacions ...................................................................... 136

4.5 Cooperació interterritorial i transnacional ......................................... 145

4.6 Complementarietat i coherència amb altres programes generals de

desenvolupament ..................................................................................... 147

4.7 Igualtat d’oportunitats ....................................................................... 148

4.8 Medi ambient ...................................................................................... 149

4.9 Pla de comunicació ............................................................................. 150

4.10 Previsions financeres per mesures, línies i quadre de finançament. 151

4.11 Dispositius i indicadors de seguiment del PDR ................................ 152


______________________________Programa de desenvolupament rural___________________________

____________________________________________________________________________________ Consorci per al desenvolupament de la Catalunya Central

0

1. GRUP D’ACCIÓ LOCAL

1.1. IDENTIFICACIÓ

1.1.1. Denominació

La denominació és CONSORCI PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA CATALUNYA CENTRAL

1.1.2. Domicili social

El Consorci té el seu domicili social al Passeig Jaume Balmes, 3 de Cervera. (Veure art. 4 dels

estatuts)

1.1.3. Forma jurídica i data de constitució

La forma de constitució és la de consorci de caràcter institucional, format per representants de

l’administració local i de les entitats de caràcter privat sense ànim de lucre.

Data de constitució: 8 d’agost de 2008

1.1.4. Àmbit geogràfic i d’actuació

El consorci desenvoluparà la seva activitat en l’àmbit territorial format per 54 municipis

corresponents a les comarques de la Segarra, Solsonès, Anoia i Bages, amb una superfície

de 2.379,29 km2 i una població de 45.130 hab.

Pel que fa a la distribució dels municipis en els seus àmbits comarcals és la següent:

Comarca Nombre de municipis Població total (hab) Superfície total

(km2)

Segarra 21 21.703 722,72

Solsonès 15 13.401 1.001,10

Anoia 13 6.938 353,13

Bages 5 3.088 302,34

54 45.130 2.379,29

Taula 1 .- Dades per àmbits comarcals

Pel que fa a la relació dels municipis es pot veure en la taula número 2.



1

Comarca de la Segarra Comarca del Solsonès Comarca de l’Anoia Comarca del Bages

Biosca Castellar de la Ribera Argençola Aguilar de Segarra

Cervera Clariana de Cardener Calaf Castellfollit del Boix

Estaràs Coma i la pedra, la Calonge de Segarra Fonollosa

Granyanella Guixers Castellfollit de Riubregós Rajadell

Granyena de Segarra Lladurs Copons Sant Mateu de Bages

Guissona Llobera Jorba

Ivorra Molsosa, la Montmaneu

Massoteres Navès Prats de Rei, Els

Montoliu de Segarra Odèn Pujalt

Montornès de Segarra Olius Rubió

Oluges, les Pinell de Solsonès Sant Martí de Sesgueioles

Plans de Sió, els Pinós Sant Pere Sallavinera

Ribera d’Ondara Riner Veciana

Sanaüja Sant Llorenç de Morunys

Sant Guim de Freixenet Solsona

Sant Guim de la Plana

Sant Ramon

Talavera

Tarroja de Segarra

Torà

Torrefeta i Florejacs

Taula 2.- Relació de municipis

Figura 1.- Plànol distribució municipis



2

1.2. COMPOSICIÓ

1.2.1. Relació de socis

1.2.1.1. Entitats de caràcter públic

Les entitats de caràcter públic que formen part del consorci, representen a les administracions

locals (Ajuntaments) dels seus àmbits comarcals, i la seva representativitat en el plenari del

Consorci serà mitjançant un barem de vot ponderat, que s’ha calculat segons la següent taula:

Municipis Població Superfície Pes total

distribuïtRepresentació

al Consorci Vots al

consorci

40% 40% 20% 100% 16% 16 Segarra 15,56 19,24 6,08 40,87 6,54% 7 Solsonès 11,11 11,88 8,42 31,40 5,02% 5 Anoia 9,63 6,15 2,97 18,75 3,00% 3 Bages 3,70 2,74 2,54 8,98 1,44% 1 40,00 40,00 20,00 100,00 16

Taula 3.- barem de vo ponderat entitats públiquest

.

Per tant la representativitat de les entitats públiques ( 16 representants) és la següent:

Entitats públiques Representativitat

Consell Comarcal de la Segarra 7 rep.

Consell Comarcal del Solsonès 5 rep.

Consorci de promoció turística de l’Alta Anoia 3 rep.

Ajuntament de Fonollosa (Bages) 1 rep.

Taula 4 - representativitat entitats públiques

1.2.1.2. Entitats de caràcter privat

Les entitats de caràcter privat que formen part del consorci són un total de 16 entitats,

representatives de tots els sectors productius i territoris.



3

Entitats de caràcter privat

Unió de Pagesos

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya

Associació la Segarra turística i rural

Associació de comerciants de Cervera

Associació de comerciants i botiguers de Guissona

Fundació Cases i Llevot

Associació de comerciants de Sant Guim de Freixenet

Gremi comarcal d’hostaleria del Solsonès

Empresaris per al Solsonès

Turisme rural associació del Solsonès

Associació productes artesans i de qualitat del Solsonès

Consorci Forestal de Catalunya

Associació per al desenvolupament econòmic de l’Alta Anoia

Unió de botiguers i comerciants de Calaf

Federació de Cooperatives

Associació turística serra de Castelltallat

Taula 5 - Relació d’entitats de caràcter p iva. r t

1.2.2. Administracions locals integrades al grup

Les administracions locals integrades en el Consorci són tots els Ajuntaments del territori objecte

de l’actuació ( veure apartat 1.1.4. relació de municipis), mitjançant els acords dels seus respectius

plens. Aquestes administracions es troben representades en el ple del consorci a través de la

representació exposada en l’apartat 1.2.1.1.

1.2.3. Requisits, drets i obligacions del Consorci

L’entitat consorciada té el nom de Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central, i

gaudeix de personalitat jurídica i plena capacitat per al compliment de les seves finalitats.

En conseqüència, pot adquirir, posseir, reivindicar i alienar béns mobles i immobles de tota mena,

obligar-se, fer contractes, exercir accions i excepcions i interposar recursos d’acord amb la

legislació vigent, sempre que aquests actes es realitzin per a l’acompliment de fins i de les

activitats que constitueixin el seu objectiu. (veure esta uts ar icle 3) t , t



1.2.4. Òrgans responsables de funcionament del Consorci

Els òrgans responsables de funcionament del grup són:

El Ple

La Junta Executiva

La presidència

La Gerència

Comissió tècnica

PRESIDÈNCIA

PLE JUNTA

EXECUTIVA

ÒRGANS DE GOVERN

ÒRGANS EXECUTIUS

GERÈNCIA

PERSONAL TÈCNIC

SERVEIS ADMINISTRATIUS

I FINANCERSCOMISSIÓ TÈCNICA

Quadre 1.- Esquema de funcionament del Conso ci r

1.2.5. Responsables administratius i financers

Els responsables administratius i financers seran els propis del consorci i es regiran pel que disposa

el règim de comptabilitat pública que disposa la normativa de règim local i general.

1.2.6. Implantació territorial i representativitat dels membres

Els socis representats en el Consorci per al desenvolupament de la Catalunya Central, representen

l’ampli ventall d’administracions locals i de les entitats representatives dels sectors productius.

4



5

Pel que fa a les entitats públiques, aquestes representen a les administracions locals dels seus

àmbits comarcals; per tal d’assegurar l’operativitat del ple del consorci, les entitats locals es troben

representades per una entitat territorial.

- Territori composat pels 21 municipis de la comarca de la Segarra, la seva representació és

a través del Consell Comarcal de la Segarra.

- Territori composat pels 15 municipis del la comarca del Solsonès, la seva representació és

a través del Consell Comarcal del Solsonès.

- Territori composat pels 13 municipis que formen l’àmbit de l’Alta Anoia, la seva

representació és a través del Consorci de promoció turística de l’Alta Anoia.

- Territori composat pels 5 municipis de la comarca del Bages, la seva representació és a

través de l’Ajuntament de Fonollosa.

Pel que fa a les entitats privades, aquestes representen a tots els sectors productius i les

especificitats comarcals, amb la finalitat que hi pugui haver un intercanvi d’experiències entre elles

en el marc del Consorci. La representativitat per sector productiu i territorial és la següent:

Entitats

Sector primari

Unió de Pagesos

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya

Consorci Forestal de Catalunya

Federació de cooperatives

Sector secundari

Associació de comerciants de Cervera

Associació de comerciants de Guissona

Associació de comerciants de Sant Guim de Freixenet

Empresaris per al Solsonès

Unió de botiguers i comerciants de Calaf

Associació per al desenvolupament econòmic de l’Alta Anoia

Sector terciari

Associació la Segarra turística i rural

Turisme rural associació del Solsonès

Associació de productes artesans i de qualitat del Solsonès

Gremi d’hostaleria del Solsonès

Associació de turisme rural de la serra de Castelltallat

Fundació Cases i Llevot

Taula 6 .- Relació entitats de caràcter privat per sector productiu



6

1.3. FUNCIONAMENT

1.3.1. Estatuts i reglament de règim interior

Pel que fa als Estatuts del Consorci, consten de les següents parts (veure text íntegre. Annex IV )

Capítol I. Disposicions generals

Capítol II. Òrgans de Govern

Capítol III. Règim funcional

Capítol IV. Règim econòmic i financer

Capítol V. Aprovació, modificació i dissolució del consorci

Pel que fa al reglament de règim intern, és previst de desenvolupar-lo durant el període

setembre- octubre de 2008, per tal de que pugui ser d’aplicació a l’entrada en funcionament

del Consorci.

1.3.2. Esquema d’atribució de funcions i responsabilitats

Tal i com s’estableix en els estatuts (Capítol II- òrgans de govern), les funcions i responsabilitats

són les següents:

1.3.2.1. Funcionament òrgans de govern

L’estructura de govern del Consorci és la següent:

PLE (32 representants)

JUNTA EXECUTIVA (10 representants)

PRESIDÈNCIA

Quadre 2 .- òrgans de govern



PLE

7

Taula 7.- Composició del ple del Consorci

JUNTA EXECUTIVA

-

Entitats públiques Entitats privades

- Consell Comarcal de la Segarra (7 rep)

- Consell Comarcal del Solsonès (5 rep)

- Consorci de promoció turística de l’Alta Anoia

(3 rep)

- Ajuntament de Fonollosa (Bages) (1 rep)

- Unió de Pagesos

- Joves Agricultors i Ramaders de

Catalunya

- Associació la Segarra turística i rural

- Associació de comerciants de Cervera

- Associació de comerciants i botiguers de

Guissona

- Fundació Cases i Llevot

- Associació de comerciants de Sant Guim

de Freixenet

- Gremi comarcal d’hostaleria del Solsonès

- Empresaris per al Solsonès

- Turisme rural associació del Solsonès

- Associació productes artesans i de

qualitat del Solsonès

- Consorci Forestal de Catalunya

- Associació per al desenvolupament

econòmic de l’Alta Anoia

- Unió de botiguers i comerciants de Calaf

- Federació de Cooperatives

- Associació turística serra de Castelltallat

Entitats públiques Entitats privades

- Consell Comarcal de la Segarra (2 rep)

- Consell Comarcal del Solsonès (1 rep)

- Consorci de promoció turística de l’Alta Anoia

(1 rep)

- Ajuntament de Fonollosa (Bages) (1 rep)

- Unió de Pagesos

- Associació la Segarra turística i rural

- Turisme rural associació del Solsonès

- Associació per al desenvolupament

econòmic de l’Alta Anoia

- Federació de Cooperatives

- Associació turística serra de Castelltallat

Taula 8. Composició de la Junta executiva del Consorci



8

Ple del consorci

Són atribucions del Ple:

a/ Nomenar el/la gerent del Consorci. b/ Aprovar el pressupost, i també les seves modificacions i liquidacions. c/ Disposar i alienar béns i drets del Consorci. d/ Aprovar el reglament de règim interior que desplegui aquests estatuts. e/ Censurar els comptes. f/ Aprovar l’admissió de nous membres al Consorci. g/ Aprovar la modificació dels presents estatuts i també, si s’escau, la dissolució i liquidació del Consorci. h/ Aprovar ordenances fiscals per a la prestació de serveis. j/ Aprovar la plantilla de personal i la relació de llocs de treball i fixar les retribucions complementàries. k/ Controlar els òrgans de govern. l/ Contractar les obres, els serveis i els subministraments. m/ Aprovar el programa d’actuació del Consorci i la memòria formulada per la direcció tècnica anualment. n/ Aprovar les operacions de crèdit i de tresoreria. o/ Acceptar donacions, deixes i herències a favor del Consorci.

Junta Executiva

Les funcions de la junta executiva són:

a/ Impulsar, gestionar i executar el programa de desenvolupament rural de l’àmbit territorial del Consorci o altres ajuts b/ Analitzar les sol·licituds de subvencions i els projectes d’inversió que es presentin i resoldre definitivament les sol·licituds presentades. La Junta ha de decidir en cada cas sobre el seu atorgament i aplicar estrictament els criteris fixats en les bases i els annexos de les subvencions. c/ Aprovar l’avantprojecte del pressupost i sotmetre’l a l’aprovació del Ple així com les modificacions que durant l’exercici econòmic siguin considerades procedents. d/ Elevar al Ple a través del seu president les propostes d’actuació que considerin més adients per a la millor eficàcia del consorci. e/ Exercitar accions judicials i administratives. f/ Ratificar els acords o actuacions del president que no siguin competència exclusiva del Ple. g/ Les altres previstes en els presents estatuts i les no assignades a altres òrgans del Consorci. h/ Assumeix igualment les funcions de Comissió Especial de Comptes amb les atribucions assenyalades a l’article 56.1 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Presidència

Són atribucions de la presidència: a) Ostentar la representació legal del Consorci en tots els àmbits, sense perjudici de les delegacions especials que pugui fer. b) Convocar, presidir i aixecar les sessions i aprovar-ne l’ordre del dia. c) Estendre el vistiplau de les actes i els certificats dels acords adoptats per la Junta Executiva i ordenar la publicació dels acords del Consorci. d) Exercir la direcció superior del personal i nomenar, separar i sancionar el personal, a proposta de la gerència del consorci. e) Presentar anualment al Ple del Consorci el projecte de pressupost i, al finalitzar l’exercici, l’estat de comptes del Consorci. f) Exercir accions judicials i administratives en cas d’urgència.



h/ Aprovar la contractació d’obres, subministres, serveis, que no ultrapassin l'import del 10% dels recursos ordinaris, tot d’acord amb la normativa de règim local i de contractació vigent. i/ Autoritzar despeses fins al 10% del pressupost. j/ Dirigir, inspeccionar i impulsar els serveis i les obres del Consorci.

9

La presidència serà ostentada pel president del Consell Comarcal de la Segarra ( Estatuts, article 7)

1.3.2.2. Estructura executiva del Consorci

Per tal de garantir un funcionament eficaç del Consorci, l’estructura de funcionament

plantejada és la següent:

GERÈNCIA

PERSONAL TÈCNIC

SERVEIS ADMINISTRATIUS

I FINANCERS

COMISSIÓ TÈCNICA

ADJUNT/A GERÈNCIA

Quadre 3.- Estructura executiva del Consorci

Gerència

El/La gerent del Consorci assumeix la direcció tècnica, amb les competències següents:

a) Executar i fer complir els acords dels òrgans de govern pel que fa a les directrius tècniques del Consorci. b)Organitzar i supervisar els serveis. c) Supervisar la gestió econòmica i administrativa del Consorci. d) Inspeccionar i impulsar les obres i serveis que afecten al Consorci. e) Autoritzar, disposar despeses i reconèixer obligacions amb els límits de la seva competència, ordenar pagaments i retre comptes. f) Assumir la representació del Consorci en les funcions externes de caràcter tècnic. g) Assistir a les sessions del Ple amb veu però sense vot. h) La direcció del personal del Consorci. I) La direcció de la Comissió tècnica. j) Elaborar el projecte de pressupost anual i les seves modificacions si s’escau. k) Proposar a la Junta Executiva la creació de comissions de planificació, gestió i coordinació entre el Consorci, les institucions i les entitats que l’integren. l) Les altres que el Ple o la Junta Executiva li confereixi.



10

,

La gerència del Consorci serà proposada pel Consell Comarcal del Solsonès (Estatuts article

12)

Comissió tècnica

En el si del Consorci ha de funcionar de forma permanent una Comissió tècnica pluridisciplinar integrada per personal especialitzat adscrit a les administracions públiques i locals, del mateix Consorci, o a d’altres administracions públiques i altres professionals que es consideri oportú, nomenades pel Ple a proposta de la Junta Executiva. Correspon a la Comissió tècnica l’elaboració de criteris d’elegibilitat del projectes subvencionables, l’estudi, preparació i l’elaboració d’informes i propostes d’acord i l’assessorament dels òrgans decisoris. Formaran part de la Comissió tècnica, si s’escau, un representant tècnic de cada una de les comarques que integren els municipis del consorci, i el Cap de les corresponents oficines comarcals del Departament d’agricultura, alimentació i acció rural (DAR)

Pel que fa al funcionament del Consorci, s’ha de contemplar un pressupost suficient, i el seu finançament es contempla en la mesura 431, veure el següent quadre:

Mesura 431. Funcionament dels GAL

Beneficiaris GAL

Actuacions Adquisició de capacitats i despeses de funcionament dels GAL

Intensitat de l’ajut Màxim 15% de la despesa pública total

Taula 9.- Mesura 431. Funcionament dels GAL

1.3.3. Personal tècnic i administratiu del Consorci i equipament adscrit

Per a l’assoliment de les seves finalitats i objectius el consorci disposarà del personal tècnic i

administratiu necessari, mitjançant la contractació del personal, segons la normativa vigent, amb la

dedicació exclusiva a les tasques del consorci i amb la seva imputació a les despeses de

funcionament del consorci, sempre sota la direcció de la gerència.


_______________________________________Consorci per al desenvolupament de la Catalun

Composició Estarà composat per tècnics/ques dina

- Àmbit territorial Segarra: 1 tè- Àmbit territorial Solsonès: 1 tè- Àmbit territorial Alta Anoia i B

Ubicació La ubicació física dels tècnics/ques secadasqun dels àmbits territorials. S’puguin desplaçar-se pel territori a diseconòmica… de cara a millorar la prox Formació i experiència El personal contractat haurà de tenidesenvolupament rural, experiencia een gènere i igualtat d’oportunitats; eninclusió de perspectiva de gènere. Equipament adscrit Els despatxos estaran equipats amb equips informàtics, telefonia i altres e

SERV

Hi haurà el Servei administratiu necesen principi un Servei de secretaria en

Quadre 4.- Composició equip tècnic i servei ad

1.3.4. Dispositius de gestió i

El règim de comptabilitat, aprovació i

s’ha d’estar al que disposa la normativa

El Consorci disposarà de la figura d’inte

d’aquests per part d’alguna administrac

EQUIP TÈCNIC

mitzadors/ores i de gestió, distribuits territorialment: cnic/ca cnic/ca

ages: 1 tècnic/ca

rà en el lloc que es concreti, accesible a la població, en incidirà en que els tècnics/ques per tal de dinamitzar posició dels beneficiaris/àries, responsables de promoció imitat amb el beneficiari/ària.

r la formació i experiència adequats en la temàtica de n gestió de projectes. Es valorarà que tiguin experiencia planificació, disseny i análisis de plans i programes amb

mobiliari de treball i de reunió (per l’atenció al públic), lements per a la realització del treball

EI ADMINISTRATIU

sari per donar suport a la gerència i als equips tècnics; cadasqun dels àmbits territorials.

_____________________________________________ ya Central

11

ministratiu

comptabilitat del Consorci

rendició de comptes serà el de comptabilitat pública i

de règim local i general.

rventor i secretari públics, mitjançant l’adscripció parcial

ió local de les components del consorci.



12

1.3.5. Participació dels agents territorials

Amb la finalitat que la tasca del Consorci arribi a tots els agents del territori i per tal de que la

tasca de dinamització sigui el més àmplia possible, es pretén crear unes Comissions

consultives per àmbits temàtics.

L’objectiu d’aquestes comissions serà el de poder tractar temes referents al desenvolupament

rural, per tal de que en puguin sorgir idees, projectes, iniciatives, ja que hi haurà un contacte

directe entre el Consorci i els agents del territori, i per tant una necessària relació entre el

GAL i les entitats. També és tindrà en consideració el paper de les entitats a l’hora de

proposar i tirar endavant projectes de caire multidisciplinar i de cooperació, ja que en els

treballs de base i contactes per a la redacció d’aquest document, s’ha constatat que les entitats

tenen idees d’interès per al territori, i per tant “la llavor de futurs projectes”.

Un altre objectiu, és que entitats del territori que formaven part dels programes PRODER, i per

tant estaven en contacte amb el tema del desenvolupament rural, i donat que en el nou

consorci no hi estaran totes representades, es pretén que hi “segueixin en contacte” a través

de les comissions consultives per tenir en compte les seves aportacions.

Els temes de les comissions s’aniran determinant durant el funcionament del consorci, però

podrien recollir àmbits com l’associacionisme, patrimoni, territori...

1.3.6. Acords plenaris de les institucions i entitats integrades

Totes les institucions i entitats integrades en el Consorci han aportat els seus acords plenaris

d’adhesió / incorporació al Consorci. Veure acords- Annex documentació) (



13

1.3.7. Dispositius tecnicoadministratius per a la selecció de projectes i la

gestió dels ajuts

Per tal de poder realitzar una valoració dels projectes que vulguin accedir a les línies de finançament del programa de desenvolupament, s’ha establert un sistema de puntuació estàndard per als projectes presentats.1

Per tal de realitzar l’avaluació dels projectes la valoració s’ha dividit en tres blocs, per tal de poder valorar tots els aspectes establerts en l’estratègia de desenvolupament. 1.- Adequació als objectius del programa LEADER 1.1.- Objectius d’impactes socioeconòmic (Puntuació 15 punts) Són els paràmetres estrictament quantificables i considerats prioritaris d’impacte socioeconòmic.

1.1.1- Característiques de promotor/ora (Puntuació 5 punts)

t

i

Prioritats segons la tipologia del promotor/ora, amb la discriminació positiva de la dona i els/les joves. El bàrem de puntuació anirà de major a menor, prioritzant la màxima puntuació una promotora dona jove (< 40 anys), un promotor home jove, etc.

1.1.2- Creació d’ocupació rural (Puntuació 6 pun s) Es considera la contractació directament creada, valorant els llocs de treball fixes creats. El barem de puntuació prioritzarà la creació de llocs de treball per dona jove, home jove, discapacitat/ada, etc.

1.1.3.- Equilibri territor al (Puntuació 4 punts) Es valora l’impacte en el desenvolupament de petites poblacions, nuclis o edificacions aïllades. El barem de puntuació prioritzarà la inversió/activitat en els nuclis més petits respecte als més grans.

1.1.4.-Igualtat d’oportunitats (col·lectius amb discriminació positiva les dones, joves i disminuïts/ides)

Aquest objectiu ja es té en compte en els anteriors, ja que els col·lectius indicats tenen dificultats en accedir a l’ocupació en general i a l’àmbit rural en particular; la valoració ja es té compte en la creació d’ocupació rural i prioritats segons la tipologia d’emprenedor/ora. 1.2.- Caràcter innovador, demostratiu i dinamitzador. (Puntuació 15 punts)

1.2.1.- Caràcter innovador (Puntuació 7 punts) Per caràcter innovador s’entén la introducció d’una nova idea en la zona. Aquesta idea pot existir o no fora de la zona, però la novetat és l’aplicació en la zona Leader. La innovació pot ser una nova forma de treballar, de comercialitzar, un nou producte o qualsevol element que no tingui presència en la zona.

1 Nota: La Junta Directiva del Consorci seguirà treballant en el sistema de puntuació, i per tant es reserva el dret de modificar-lo , per tal de que sigui vàlid a l’entrada en funcionament del Consorci.



14

1.2.2.- Efecte demostratiu (Puntuació 5 punts)

Es valorarà la capacitat del projecte per ser aplicats en altres indrets, tant de la pròpia zona com d’altres. Per demostratiu s’entén idea susceptible de ser aprofitada per altres. 1.2.3.- Caràcter dinamitzador (Puntuació 3 punts) Capacitat del projecte per crear sinèrgies amb el teixit rural de la zona; ja pot ser integrant-se en altres activitats, creant xarxes de comercialització o treball, o aprofitant infrastructures de la zona. 2.- Viabilitat tècnica, econòmica i financera del projecte La puntuació màxima d’aquest aparta serà de 20 punts.

2.1.- Qualitat tècnica del projecte (5 punts) Es refereix a la presentació del projecte: documentació aportada, claredat expositiva, qualitat de la documentació, etc.

2.2.- Viabilitat econòmica-financera (5 punts)

Es refereix fins a quin punt el projecte demostra la viabilitat econòmica, a través del pla d’empresa.

2.3.- Solvència econòmica dels promotors/ores (3 punts) Es refereix a la previsió dels sistema de finançament de la inversió: fons propis, crèdits, etc. Es valorarà la disponibilitat de liquidesa per fer front a la inversió.

2.4.- Solvència tècnica dels promotors/ores (4 punts) Valoració de la capacitat tècnica dels promotors/ores ( i/o col·laboradors/ores directes en el projecte) per realitzar el projecte presentat: titulació, experiència, etc.

2.5.- Estudi de mercat (3 punts) Existència de l’estudi de mercat que demostri l’existència d’un conjunt de consumidors/ores disposats a adquirir els béns o serveis del projecte. 3.- Adequació als objectius del GAL (Consorci) Cada apartat de valoració tindrà una puntuació de 5 punts, fen un total de puntuació per aquest apartat de fins a 50 punts

t.

i

3.1.- Creació d’empreses vinculades al món rural Valora la creació d’empreses. 3.2.- Incidència en el teixit econòmic. Millora de les estructures productives, de transformac ó o comercials dels productes autòctons Valora el volum d’inversió i la millora o modernització introduïda en el teixit econòmic. 3.3.- Increment del valor afegit dels productes de la zona, dels seus recursos territorials (natural, patrimonials, etc.) Aportació específica del projecte per tal de posar en valor un determinat producte o valor territorial. Es valorarà la utilització dels productes o recursos de la zona.



15

3.4.- Utilització de les noves tecnologies

Es valorarà la introducció en la zona de tecnologies novedoses (sistemes informàtics, potencialitats d’internet, tecnologies de comunicació, sistemes automatitzats de producció o distribució.

3.5.- Millores en la promoció i comercialització dels productes de la zona Es valorarà les aportacions a la promoció dels productes de la zona i les millores que es

puguin introduir en els canals de distribució de les produccions locals. 3.6.- Protecció del medi ambient Es valorarà la introducció en els processos de producció, transformació, etc. De sistemes

de millora de l’impacte ambiental, estalvi d’aigua i energia, aprofitament de recursos naturals (biomassa, etc.)

3.7.- Aportacions a la qualitat en el turisme Es valoraran els aspectes que impliquin millores en la qualitat de l’activitat turística, en

especial el turisme rural, considerat un element identificatiu del territori. Es valoraran aspectes com la ubicació del projecte en municipis amb baixa oferta, ús de les noves tecnologies, ús de les energies renovables, dispositius de qualitat, eliminació de barreres arquitectòniques, etc.

3.8.- Coherència amb el concepte de desenvolupament sostenible i territori. Es valorarà l’impacte del projecte respecte a un desenvolupament sostenible del territori i

la coherència amb les característiques del territori d’actuació. 3.9. Valoració d’accions de dinamització, de difusió, etc. Es valoraran les accions de difusió directa (fires, exposicions, demostracions, etc.) com

indirecta, a través de la posada en pràctica d’activitats que suposin en si mateixes la difusió dels valors.

3.10.- Coherència amb els objectius i estratègia del programa Valoració subjectiva d’aspectes que es trobin coherents amb l’estratègia del programa i

no recollits en els anterior paràmetres de valoració.



16

2. ANÀLISI TERRITORIAL

2.1.- DESCRIPCIÓ GEOGRÀFICA I SOCIOECONÒMICA DE LA SEGARRA

2.1.1.- Marc territorial

La comarca de la Segarra, amb una superfície total de 721,2 km2, limita a l’est amb l’Anoia, al

nord-est amb el Solsonès, al nord-oest amb la Noguera, a l’oest amb l’Urgell i al sud amb la Conca

de Barberà. Es divideix administrativament en 21 municipis i 108 unitats singulars de població.

Segons el cens de desembre de 2007, a la Segarra hi ha 21.703 habitants. El cap de Comarca,

Cervera, és on es concentra la major part de la població, 41,9%, tot i això, en els darrers anys i

amb motiu de la presència industrial de la Corporació Alimentària de Guissona (CAG), s’ha produït

un augment poblacional amb una concentració del 24,2% de la població total de la comarca.

Taula 10: Divisió administrativa: municipis i nuclis de població de la comarca de la Segarra

Municipis Nuclis de població Biosca Biosca i Lloberola

Cervera la Cardosa, Castellnou d'Oluges, Cervera, Malgrat, la Prenyanosa i Vergós

Estaràs Alta-Riba, Es aràs, Ferran, Gàver, Malacara i Vergós Guerrejat t

Granyanella la Curullada, Fonolleres, Granyanella, la Móra i Tordera

Granyena de Segarra Granyena de Segarra

Guissona Guarda-si-venes i Guissona

Ivorra Ivorra

Massoteres Masso eres, Palouet i Talteüllt

Montoliu de Segarra l'Ametlla de Segarra, Cabestany, la Guàrdia-Lada, Montoliu de Segarra, i Vilagrasseta

Montornès de Segarra Mas de Bondia i Montornès de Segarra

Les Oluges Montfalcó Murallat, les Oluges i Santa Fe

Els Plans de Sió l'Aranyó, el Canós, Concabella, Hostafrancs, Montcortès, Mont-Roig, Muller, les Pallargues, Pelagalls, Ratera i Sisteró

Ribera d’Ondara Briançó, Gramuntell, els Hostalets, Llindars, Mas Claret, Montfar, Montlleó, Montpalau, Pomar, Rubinat, Sant Antolí i Vilanova, Sant Pere dels Arquells i la Sisquella

Sanaüja Sanaüja

Sant Guim de Freixenet Altadill, Amorós, el Castell de Santa Maria, Freixenet de Segarra, Melió, Palamós, la Rabassa, Sant Domí, Sant Guim de Freixenet, Sant Guim de la Rabassa i la Tallada

Sant Guim de la Plana Comabella, Sant Guim de la Plana i Vicfred

Sant Ramon Gospí, Portell, Sant Ramon i Viver de Segarra

Talavera Bellmunt, Civit, Pallerols, Pavia, Talave a i Suró r

Tarroja de Segarra Tarroja de Segarra

Torà L'Aguda, Cellers, Claret, Fontanet, Llanera, Sant Serni de Llanera, Torà i Vallferosa

Torrefeta i Florejacs Bellveí, les Cases de la Serra, Castellmeià, el Far, Florejacs, Gra, Granollers, el Llor, la Morana, Palou, Riber, Sant Martí de la Morana, Sedó, Selvanera i Torrefeta



17

-

Figura 2. Àmbit territorial de la Segarra

Exceptuant el cas de Guissona i Cervera que podríem considerar de població intermedi tot i que no

pròpiament urbà, la resta d’entitats de població apareixerien incloses ja dins la categoria de

poblament rural degut a que, en cap cas, els nuclis ultrapassen els 2.000 habitants. Cal remarcar

doncs, el fet que de totes les entitats de població que conformen la comarca tan sols 4 presenten

poblacions superiors a 500 habitants, fet que permet parlar d’un poblament concentrat en petits

nuclis distribuïts per tot el territori.

2.1.2.- El medi físic

La comarca de la Segarra, s’estructura socio-econòmicament en dues subcomarques, la plana de

Guissona al nord i la plana de Cervera al sud. Quan a l’orografia, es pot distingir una tercera àrea

diferenciada que és la Vall del Llobregós, la qual es troba situada a la part més alta de la Segarra i

limita amb el Solsonès. Inclou els municipis de Sanaüja, Biosca, Torà, Massoteres, Torrefeta i

Florejacs, Sant Guim de la Plana i Ivorra.

És una comarca d’interior, situada entre grans unitats físiques: la depressió del Segre-Ebre, les

serralades prepirinenques i la serralada pre-litoral. La major part del territori de la Segarra, amb

una orografia ondulada, conforma una gran zona central de transició que de manera general



18

ascendeix gradualment d’oest a est i de nord a sud (amb excepció de la Vall del Llobregós), i que

separa les vessants de la conca del Segre i la del Llobregat. Amb una altitud mitjana de 550

metres, les màximes alçades es troben als extrems nord-est i sud-est, coincidint amb les primeres

serres del Pre-Pirineu i les darreres estribacions de la serralada pre-litoral, respectivament. La

plana baixa del Sió, a l’oest, és la zona més baixa de la comarca.

Els sòls. A la Segarra es desenvolupen sòls de terra fusca àrida, amb un horitzó humífer ric en

matèria orgànica, no gaire àcid i barrejat amb argila, i un horitzó argilós ben desenvolupat damunt

de la roca mare carbonatada. Aquests horitzons es caracteritzen per ser pedregosos.

Xarxa hidrogràfica. La xarxa hidrogràfica principal és formada per quatre rius d’escàs i variable

cabal, el Llobregós, el Sió, l’Ondara i el Cercavins, que neixen a la serralada pre-litoral i aboquen

les aigües a la conca del Segre.

Climatologia. El clima és mediterrani, de tendència continental. Està caracteritzat per hiverns

freds amb temperatures mínimes que assoleixen amb freqüència valors negatius, així com estius

secs i calorosos. L’acusada sequera estival és conseqüència de la presència dels relleus que

envolten tota la Depressió Central, que impedeixen l’arribada dels vents humits que provenen de la

mediterrània.

La pluviositat se situa entorn dels 500-600 mil·límetres anuals i és més escassa a mida que

s’avança de l’est cap a l’oest. Aquesta precipitació puntualment pot ser en forma de neu durant els

mesos d’hivern.

2.1.3.- Infraestructures i equipaments

A) LES INFRAESTRUCTURES

La comarca de la Segarra es la més oriental de les terres de Lleida, essent el límit entre la

Catalunya central i Ponent. Tot i trobar-se a peu de l’A-2, una de les vies de comunicació més

importants del país, les infraestructures pròpies de la comarca han de respondre a la seva

orografia generalment ondulant i una dispersió de la població en nuclis petits, els quals s’agrupen

en diversos municipis.

Xarxa de carreteres. La comarca de la Segarra ocupa una posició estratègica pel que fa a les

comunicacions, discorrent en el seu territori dos grans eixos de comunicació viària que enllacen la

capital comarcal, Cervera, amb tres caps de província: Barcelona, Lleida i Girona.



19

D’una banda, l’A2 travessa la comarca de nord-est a oest, al seu pas per Cervera, esdevenint una

de les connexions que aporta un major volum de trànsit a la comarca (Barcelona – Lleida). D’altra

banda, la C-25 o Eix Transversal, recorre la comarca de sud-est a oest (Girona – Lleida), enllaçant

Cervera amb cinc capitals comarcals; Mollerussa, Tàrrega, Manresa, Vic i Santa Coloma de Farners.

Les carreteres secundàries i locals s’estructuren radialment des de Cervera, i des de Guissona,

al nord, configurant dos pols de desenvolupament econòmic, l’un com a centre de serveis, i l’altre

com a centre industrial.

Transport de passatgers per carretera. A la Segarra, molts municipis no corresponen a un sol

poble sinó a una agrupació de petits nuclis dispersos. Aquesta dispersió per un territori tant ample

fa que una part important d’aquests pobles no tinguin accés a cap tipus de transport públic ja que,

a banda que el municipi en sí tingui un autobús, això no vol dir que arribi a tots els nuclis habitats

que el formen. A més, la majoria només tenen connexió amb Cervera, sense poder anar ni a Lleida

ni a Barcelona.

La capital del Segrià, tot i ser el centre administratiu de la Província, no sempre exerceix de

referència per a molts pobles que tenen Manresa o Igualada més a prop.

Xarxa de ferrocarril. A la Segarra només hi ha dues parades de la línia Lleida-Manresa-

Barcelona, la de Cervera i la de Sant Guim de Freixenet, amb tres combois per banda que fan tot el

trajecte cada dia. Des de Cervera però, en surten tres més direcció Lleida que van i venen.

L’estació de Sant Guim de Freixenet, només queda connectada amb tres trens cap a Lleida i tres

cap a Barcelona.

Tot i només ser dues estacions, part dels cotxes de línia interns de la Segarra estan pensats per

acostar els veïns dels pobles a l’estació de tren per aprofitar el tren.

Existeix, per tant, una certa coordinació entre les dues formes de transport públic.

Sòl industrial. El conjunt de la comarca, el sector de la indústria és el que aporta major riquesa a

l’economia (46,7%), seguit del sector serveis (30,6%) i el sector agrari (16,8%).



20

Taula 11: Polígons industrials de la Segarra. Previsions, projectes i actuals

Població Nom del polígon Estat actual sòl disponible (m²)

Cervera Ampliació nord del sector industrial de Cervera en construcció 78.641

Cervera Camí de Tordera (ampliació oest) en construcció 106.147

Cervera Cervera industrial en venda 27.617

Cervera Zona industrial de Cervera en venda 22.210

Guissona Ampliació sòl industrial en venda 32.683

Guissona Zona industrial Clau 12 en venda 40.698

Guissona Zona industrial Clau 13 en venda 127.093

Sant Guim de Freixenet La Tallada en venda 22.210

Sant Guim de Freixenet La Vaqueria en construcció 42.960

Torà Zona industrial PP2 previst 14.260

Torà Zona industrial SU H-4 previst 14.900

Torà Zona industrial Subsector A exhaurit 0

Torà Zona industrial Subsector B planejament 13.050

Torrefeta i Florejacs La Morana previst 11.383

Torrefeta i Florejacs Torrefeta previst 12.370

Font: Cambra de Comerç de Lleida

Altres infraestructures. Com en totes les comarques de Ponent, a la Segarra també s’hi

projecten Parcs Eòlics. En aquest cas, un està a mig camí entre l’Anoia i la Segarra, concretament

al terme de Sant Guim de Freixenet. L’altre és el de Montargull, entre Talavera i Llorac, al sud de la

comarca.

B) ELS EQUIPAMENTS

S’ha de tenir en compte que, les distàncies i la dispersió en petits nuclis de la majoria de la

població dificulta enormement la cobertura de la comarca.

Equipaments sanitaris i assistencials. A la comarca de la Segarra hi ha un índex important de

gent gran que viu força aïllada. Malgrat les dificultats però, hi ha serveis de desplaçament per tal

d’arribar a tothom en unes condicions acceptables.

Farmàcies. A la comarca hi ha dotze farmàcies, quatre de les quals són a la capital. La resta estan

força repartides en el territori.

Equipaments assistencials. Malgrat a la Segarra hi ha un envelliment de la població important,

aquesta s’accentua segons la zona. És als pobles més petits on més es nota, fet que dificulta

l’accés a certs serveis com els centres de dia, els quals són més difícils de gestionar que no pas les

residències, per exemple.



21

- PLACES RESIDENCIALS PER A GENT GRAN

. iniciativa privada social: 248 places

. iniciativa pública: 22 places

- CENTRES DE DIA PER A GENT GRAN

. iniciativa privada social: 2 centres, 43 places

. iniciativa pública: 1 centre, 3 places.

- CENTRES OCUPACIONALS PER A DISMINUITS

. iniciativa privada social: 2 centres, 14 places

- SERVEIS D’AJUDA A DOMICILI

. iniciativa pública

Recursos sanitaris. A banda del CAP de Cervera i l’ambulatori de Guissona, existeix un servei de

metges de capçalera repartits per la comarca així com un servei de transport sanitari.

Equipaments educatius. Menys de la meitat dels municipis de la Segarra no tenen cap centre

educatiu. Això vol dir que una gran majoria dels pobles no tenen prou població infantil com per

mantenir una escola oberta, i això fa que s’hagin de desplaçar des de ben petits per anar a classe.

De fet, a banda de la primària, només hi ha instituts a Guissona i Cervera.

També cal destacar com a centres educatius importants l’Escola d’Adults de Cervera, la Unitat

d’Escolarització Compartida (UEC), el programes de garantia social de l’IES Tarroja així com els

cursos de formació ocupacional de l’IES Segarra.

2.1.4.- Demografia

La comarca de la Segarra , amb una superfície total de 721,2 km2, presenta una densitat de

població de 30 hab./km2 i una població total de 21.703 habitants l’any 2007, representant el

5,2% de la població de la província de Lleida. El cap comarca, Cervera, és el més poblat dels 21

municipis en què es divideix administrativament la comarca (9.093 habitants i el 41,8% de la

població comarcal). Tot i això, en els darrers anys i amb motiu de la presència industrial de la

Corporació Alimentària de Guissona (CAG) s’ha produït un augment poblacional molt important a

Guissona on es concentra el 24% de la població total de la comarca.

La distribució territorial de la població predominant a la Segarra és en nuclis de població,

essent molt poc important la població que viu en disseminat. D’altra banda, es tracta d’un territori



22

de marcat caràcter rural, ja que 19 dels 21 municipis són considerants, segons la variable nombre

d’habitants, municipis rurals.

L’evolució de la població. Des de l’any 2004 s’està observant un saldo migratori negatiu a la

comarca que, a l’any 2005 se situa en -16%, molt superior al de la mitjana de Catalunya i

província. Aquesta dada ens mostra que la comarca experimenta una fase de regressió

demogràfica, en la qual s’observa una pèrdua de població per efecte del creixement natural

negatiu i d’una emigració que supera a les arribades, concretament a la capital de comarca es

comptabilitzen 212 emigracions en un any.

Cal destacar, l’alt índex de població immigrant de la comarca que se situa a nivells superiors a la

mitjana de Catalunya i de la província, que a la Segarra s’eleva fins a situar-se en el 21,03%.

Taula 12: Població immigrada a la comarca de la Segarra. Any 2007

MUNICIPI TOTAL d’immigrants % d’immigrants

Biosca 10 3,83

Cervera 1.963 21,05

Estaràs 0 0,00

Granyanella 12 0,06

Granyena de Segarra 5 3,11

Guissona 2.080 0,39

Ivorra 6 4,67

Massoteres 49 0,20

Montoliu de Segarra 9 4,52

Montornès de Segarra 0 0,00

Les Oluges 6 3,24

Els Plans de Sió 31 4,60

Ribera d’Ondara 30 0,05

Sanaüja 23 0,05

Sant Guim de Freixenet 223 0,20

Sant Guim de la Plana 16 0,08

Sant Ramon 29 0,05

Talavera 18 0,05

Tarroja de Segarra 7 0,04

Torrefeta i Florejacs 32 0,05

Torà 252 0,18

TOTAL 4.800 21,03

Font: Dades cedides pels ajuntaments de la comarca de la Segarra

Pel que fa la variació de la població dels municipis durant el període 1981-2007 ens mostra

que 16 dels 21 municipis mostren una pèrdua del nombre total d’habitants.



23

Estructura de la població. La distribució de la població en grans grups d’edats per al

conjunt de la Segarra segueix una tendència similar a la de Catalunya l’any 2007, si bé s’observa

un menor pes de la població de 15 a 64 anys i un major pes de la població de 65 anys i més (15%,

població entre 0-14 anys, 66% de la població entre 15 i 64 anys; 18% població de 65 anys i més).

L’índex d’envelliment, que relaciona el nombre d’habitants de 65 anys i més amb el nombre

d’habitants de 0 a 14 anys, és del 118% per a la Segarra l’any 2006, presentant un valor inferior

amb el de la província (132%) i superior al de Catalunya (111%). Tot i això, cal tenir en compte

l’índex de sobreenvelliment ja que, com a població major de 85 anys, la comarca presenta un

índex superior a la província i a Catalunya, en un 15%.

2.1.5. Economia La Renda familiar disponible bruta (RFDB) a la Segarra presenta un 110,7% respecte a la

base 100 de Catalunya, sent un inferior al de l’any 2006 amb un 111,2% segons dades de l’any

2002. Això demostra que s’ha iniciat una lleugera tendència al creixement negatiu.

El Valor Afegit Brut (VAB) de la comarca de la Segarra, va presentar el 2005 un creixement d’un

1,91%, inferior al registre del 2004 (3,92%) i inferior a la mitjana catalana (3,06%). Aquest menor

creixement és conseqüència, juntament amb la davallada del primari, que va caure de -5,14% (i

atesa la importància del sector en l’economia comarcal, afecta notablement el creixement agregat)

i el menor avenç de la indústria i dels serveis en comparació amb el creixement del 2004 (d’un

3,33% i 4,95% respectivament).

A) Teixit empresarial El teixit empresarial de la Segarra està constituït per 820 empreses amb compte de cotització al

RGSS, 2.362 autònoms i 7.698 assalariats en data de març de 2008.

Les persones autònomes predominen en el sector de l’agricultura (28%), en el sector comerç i

reparacions (20%) i en el sector de la construcció (14%). Per contra, pel que fa els assalariats, es

concentren en el sector de les indústries d’alimentació begudes i tabac, amb un 38% d’afiliats,

seguit de la construcció amb un 9,3% i la fabricació de materials i equips elèctrics, electrònics i

òptics amb un 6%.

El 97% de les empreses de la Segarra són micro i petites empreses, és a dir, tenen menys de 50

treballadors, 1,5% restant són empreses mitjanes d’entre 51 i 250 treballadors, les dues empreses

restants de grans dimensions corresponen a la Corporació Alimentària de Guissona (CAG) del

sector agroalimentari.



B) Sectors productius

Els principals sectors productius de la Segarra segons el pes del PIB es detallen en la següent

gràfica.

Gràfic 1. Els sectors productius segons el PIB a la Segarra. 2007.

PrimariSecundariTerciari

Font: Anuari Econòmic Comarcal 2007

Analitzant aquesta distribució dels sectors productius, podem observem que el sector

secundari és el que aporta major riquesa a la comarca amb un 53,89%.

El sector secundari inclou la indústria i la construcció, si analitzem el pes de cada una d’elles

observem que el sector industrial amb un 44,57% és el principal sector de la comarca enfront el

24,8% de la mitjana catalana. Pel que fa la construcció, trobem un 9,32%, percentatge

lleugerament superior al 8,58% de Catalunya, és en aquest sector on s’observa també un

creixement superior, 7% enfront el 5,4%.

Destaca també per la seva aportació el sector agrari del 8,4% enfront l’1,6% de la mitjana

catalana. Segons dades de l’anuari comarcal de Caixa de Catalunya, a l’any 2006 s’ha produït una

empenta en el sector primari per la seva reconversió en els cereals, experimentant un creixement

del 12,77% enfront el 3,8% de la mitjana catalana.

El sector serveis, es manté molt per sota de la mitjana catalana (37,6% enfront el 64,9%), tot i

això, cal remarcar que s’està produint un inici de creixement en aquest sector lleugerament més alt

que la mitjana catalana (4,7% enfront el 3,71%).

24



Cal remarcar que, tot i que ens trobem davant una comarca que concentra la major part de la seva

riquesa en el sector industrial, segons dades de l’any 2006, en aquest sector s’ha produït un

creixement del 2,58% enfront el 2,9% de la mitjana catalana, això més el fet de ser un sector

caracteritzat per la concentració de grans empreses i els recents tancaments d’alguna d’aquestes

empreses – ACC Spain i l’Agudana-, evidencia la importància de dur a terme accions per a

promoure activitats econòmiques alternatives que permetin mantenir i diversificar el pes del

sectors productius de la comarca.

En el següent gràfic es fa una comparativa entre el pes del PIB dels diferents sectors econòmics

entre la Segarra i Catalunya:

25

IGràfic 2. Comparativa del P B a la Segarra i Catalunya. 2007.

44,57

9,32

1,65

24,87

64,99

37,69

8,43 8,58

0

10

20

30

40

50

60

70

Primari Indústria Construcció Serveis

SegarraCatalunya

Font: Anuari Econòmic Comarcal 2007 B1) SECTOR PRIMARI Explotacions agràries i ramaderes. La comarca de la Segarra compta amb un total de 1.476

explotacions agràries (6,3% de les explotacions de la província de Lleida), de les quals 804 (54,4%

respecte al total comarcal) es localitzen a la Zona Nord i 673 (45,6%) a la Zona Sud, segons les

dades del cens agrari de 1999. Per municipis, el major nombre d’explotacions es troba a Torrefeta i

Florejacs (164) i Cervera (161), seguits pels Plans de Sió (120), Guissona i Torà (amb 105

explotacions cadascun).

El 73% de les explotacions amb terres de la Segarra no posseeixen ramaderia, percentatge inferior

als observats per al conjunt de la província i Catalunya (73,2% i 76,6%, respectivament). Aquest

percentatge s’eleva al 93,3% en el cas extrem de Montoliu de Segarra.



26

Tot i aquesta relativa importància del nombre total d’explotacions agràries dedicades a l’activitat

ramadera, destaca especialment en nombre d’Unitats Ramaderes les explotacions dedicades al

bestiar porcí i a l’aviram. En el cas del bestiar porcí per sobre de la mitjana per al conjunt de la

província i Catalunya (64,0% de la comarca enfront el 49,1% de Lleida i el 42,3% de Catalunya).

El Grup Alimentari Guissona manté un important paper en les activitats de producció ramadera i

avícola, mitjançant els subministres i contractes d’engreix d’aus i bestiar a les explotacions dels

seus socis. Les produccions són venudes a la mateixa Cooperativa per a la transformació càrnia i

posterior comercialització.

El nombre d’explotacions amb Superfície Agrícola Útil (SAU) és del 97,4%, per sobre de les

respectives mitjanes per a la província i Catalunya (94,9% i 94,0%), si bé en municipis com Sant

Guim de la Plana i Sant Ramon, al Nord, i Montoliu de Segarra, les Oluges, Talavera i Tarroja de

Segarra, al Sud, les explotacions agràries amb SAU representen el 100% del total.

Les terres llaurades, predominants per sobre de les pastures permanents per condicions

orogràfiques i climatològiques evidents, ocupen una part considerable del paisatge agrari de la

Segarra, amb el 76,0% respecte al total de la SAU. El terreny forestal, per la seva part, ocupa

una extensió menor en hectàrees, tot i que en municipis com Biosca i Torà assoleix percentatges

destacats.

La dimensió de les explotacions agràries segons la superfície total mostra que el 28,8%

de les explotacions agràries de la Segarra ocupen de 20 a 50 hectàrees, mentre que el 17,4% de

les explotacions ocupen entre 50 i 100 hectàrees.

El règim de tinença de la terra predominant és la propietat, amb el 96,3% del total

d’explotacions, per sobre de la mitjana per al conjunt de la província i Catalunya (95,4% i 92,2%,

respectivament). Destaca el municipi de Guissona, al Nord, i els municipis d’Estaràs, Montoliu de

Segarra i Montornès de Segarra, al Sud, on el 100% de les explotacions posseeixen les terres en

propietat. Menys important és, en termes relatius, el nombre d’explotacions sota els règims de

tinença d’arrendament i parceria.

L’any 1999, el 36,5% dels titulars caps d’explotacions agràries de la Segarra tenen 65 anys i

més, superant àmpliament la mitjana per al conjunt de la província de Lleida (24,2%) i Catalunya

(27,6%). Destaquen els municipis de Massoteres, al Nord, i de Granyanella, al Sud, on 1 de cada 2

titulars té una edat superior a 65 anys. Aquest percentatge evidencia l’envelliment del conjunt dels

titulars d’explotacions agràries, més tenint en compte que els titulars menors de 40 anys (i que

reben la consideració d’agricultors joves) representa tan sols el 3,0% respecte al total.



27

Turisme rural i producció ecològica. La comarca de la Segarra ofereix un total de 283 places

d’establiments de turisme rural. D’aquestes places, 64 places (23%) són cases de pagès o

establiments d’agroturisme i s’agrupen en 9 establiments. Les 219 places restants (77%)

corresponen a allotjaments rurals -que no impliquen cap tipus d’activitat agrària complementària-

ofertes per 32 establiments.

Si analitzem l’evolució de l’activitat en el temps observem que des de l’any 2000 al 2006 el

nombre de places ha augmentat considerablement (de 33 a 283). Cal destacar que on més

s’observa l’augment de places és en la categoria d’allotjaments rurals que ha passat de 18 places

(2000) a 250 places a l’actualitat. Pel que fa la distribució territorial, s’observa una major

concentració de places a Torrefeta i Florejats (48 places). Biosca (42 places), seguit de Torà i les

Oluges (37 places cadascun) i Massoteres (35 places).

Taula 13: Número i places d’establiments de turisme rural. Segarra 2008.

Allotjaments rurals

Cases de pagès o establiments d’agroturisme

Total Any 2008

núm. núm. places núm. núm.

places núm. núm. places

Biosca 2 20 3 22 5 42 Estaràs 3 15 0 0 3 15 Guissona 1 4 0 0 1 4 Massoteres 3 35 0 0 3 35 Montornès de Segarra 1 12 0 0 1 12 Les Oluges 5 37 0 0 5 37 Els Plans de Sió 2 12 0 0 2 12 Ribera d’Ondara 1 6 0 0 1 6 Sanaüja 1 5 0 0 1 5 Sant Guim de Freixenet 2 8 0 0 2 8

Sant Guim de la Plana 1 5 0 0 1 5 Talavera 1 6 2 11 3 17 Torà 2 13 3 24 5 37 Torrefeta i Florejacs 7 41 1 7 8 48 Total 32 219 9 64 41 283 Font: Consell Comarcal de la Segarra

Respecte a la producció ecològica, hi ha un total de 30 productors/es registrats al Consell Català de

la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), que es concentren a Guissona (8), Gàver (7), Biosca (6),



28

Ametlla de Segarra i Palou (3 cadascun) i una unitat als municipis de Cervera, Massoteres i Sant

Guim de Freixenet.

Taula 14: Operadors de Producció Agrària Ecològica (PAE). Segarra 2008.

Nucli Operadors

L'Ametlla de Segarra 3 Biosca 6 Cervera 1 Gàver 7 Guissona 8 Massoteres 1 Palou 3 Sant Guim de Freixenet 1 Total 30 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del CCPAE

B2) SECTOR SECUNDARI

Pel que fa l’àmbit de la indústria i la construcció, el pes del PIB d’ambdós àmbits a la Segarra era

al 2005 i 2006, del 46,72% i 7,57%, i del 44,57% i el 9,32% respectivament. Així podem veure

l’augment del pes del PIB de la indústria, alhora que hi ha un lleuger descens del sector de la

construcció.

Per branques d’activitats industrial, destaquen les empreses dedicades a l’alimentació, begudes i

tabac (42,7%), les d’equipament elèctric, electrònic i òptic (27,8%), així com el material de

transport (9,5%) i la transformació de metalls (6,7%). Si analitzem les dades amb l’any anterior,

s’observa un creixement en les indústries d’equipament elèctric i electrònic (d’un 19,4% el 2005 a

un 27,8%) així com en el material de transport (d’un 4,6% a un 9,5%). Per contra, apareix un

lleuger descens en la indústria d’alimentació, begudes i tabac (d’un 46,3% el 2005 a un 42,7%) i la

indústria de transformació de metalls (d’un 11% a un 6,7%).



29

rGràfic 3. Emp eses de la indústria per branques d’activitat econòmica. Any 2006.

27,8

0,9

6,7

1,0

1,1

0,8

1,0

0,9

2,3

42,7

0,7

9,5

4,7

0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0 30,0 35,0 40,0 45,0

Indústries manufactureres diverses

Material de transport

Equipament elèctric, electrònic i òptic

Font: Anuari Econòmic Comarcal 2007. Caixa de Catalunya

L’activitat industrial es concentra principalment a les poblacions de Cervera i Guissona. Cal

esmentar la Corporació Alimentària de Guissona, ja que és la indústria alimentària més important

de Catalunya que abasta tot el procés agrícola i ramader.

Als municipis de Torà, Sant Guim de Freixenet i la Granyanella amb el seu polígon a Fonolleres,

s’observa una important concentració d’empreses.

Pel que fa el sector de la construcció, que com és habitual en estudis socioeconòmics, es

considera complementari al sector industrial, representa el 9,32% del total d’establiments

d’empreses, per sobre de la mitjana per a Catalunya (8,58%).

B3) SECTOR TERCIARI

Els establiments d’empreses del sector serveis a la Segarra representen el 37,69%. Tot i no assolir

el registra que presenta el sector en el conjunt català o la demarcació, cal destacar el volum

d’autònoms que aplega (25%). L’evolució de l’activitat a la comarca és positiva, sobretot pel que fa

l’ocupació de treballadors que s’ha passat de 395 afiliats l’any 2002, a 716 l’any 2006.

Maquinària i equipament mecànic

etal·lúrgia i productes metàl·lics

Altres minerals no metàl·lics

Cautxú i plàstic

Química

Paper i arts gràfiques

Fusta i suro

Tèxtil, cuir i calçat

Aliments, begudes i tabac

Energia, aigua i extractives

M



La distribució d’establiments del sector serveis és del 24,1% a la branca de serveis personals

(bugaderies, perruqueries, serveis fotogràfics i serveis domèstics, entre d’altres), el 21,7% a

comerç i reparacions, el 12,7% a l’hoteleria, el 20% a immobiliàries i serveis a empreses, el 8,8%

a transports i comunicacions, el 7,8% a intermediació financera, i el restant 5,1% a altres activitats

socials.

Pel que fa la distribució dels serveis, la majoria d’establiments es centren, al nord, a Guissona,

Massoteres i Sant Ramon i, al sud, Cervera, Granyanella i Talavera.

30

rGràfic 4. Emp eses dels serveis (no detall) per branques d’activitat econòmica. Percentatge.

20,0

7,6

8,8

12,7

21,7

24,1

5,1

0 5 10 15 20 25 30

Altres activitats socials i serveis

A.A.P.P., sanitat i ensenyament

Immobiliàries i serveis a les empreses

Intermediació financera

Transports i comunicacions

Hoteleria

Comerç i reparació

Anuari Econòmic Comarcal 2007. Caixa de Catalunya

El subsector turístic, fins ben entrada la dècada 90 no ha estat especialment promocionat a la

comarca, malgrat els seus importants atractius. Actualment, la comarca de la Segarra disposa de

41 ofertes d’allotjament rural, enfront els 3 establiments de l’any 2000, els motius d’aquest

augment fou l’ajuda que suposà el programa europeu PRODER 2000-2004. Tot i això, aquest

augment no s’ha acompanyat per un increment d’altres activitats turístiques necessàries; escassa

oferta d’hostaleria a la comarca i manca d’altres serveis adequats.

2.1.6. Mercat de treball

La població activa. La Segarra té, segons l’últim cens de població de l’any 2001, un total de

9.044 persones actives; 94% es troben ocupades, el 4% aturats i el 6% restant en situació d’atur.



Pel que fa a la població no activa, hi ha un total de 9.285 persones, de les quals el 36% són

jubilats o pensionistes, el 35% escolars i estudiants i el 17 % ocupades en les feines de la llar.

Pel que fa els desplaçaments diaris per a motius de residència-treball de la comarca, observem

que el nombre de persones que es desplacen amb destí a la Segarra per a treballar-hi és superior

al nombre d’habitants de la comarca que es desplaça fora de la comarca. Concretament s’observen

un total de 6.699 desplaçaments diaris interns, 1.879 desplaçaments cap a fora de la Segarra i

2.166 desplaçaments des d’altres comarques.

En relació als desplaçaments de la població de la Segarra a altres comarques, 309 són a la

comarca de l’Urgell, 291 al Barcelonès i 204 a l’Anoia. Pel que fa els desplaçaments des d’altres

comarques observem que provenen principalment de l’Urgell (927), la Noguera (315) i Anoia (247).

Si analitzem la distribució de la mobilitat per sectors d’activitat s’observa que, els

desplaçaments generats – és a dir, els desplaçaments de la població de la Segarra cap a altres

comarques- en un 63% es localitzen en el sectors serveis. Pel que fa els desplaçaments atrets – els

desplaçaments des d’altres comarques- en un 59% se centra en el sector industrial.

31

t rGràfic 5. Desplaçamen s generats (esquerra) i at ets (dreta) per sectors d’activitat. Segarra.

desplaçaments generats

4%

19%

12%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat. 2001.

AgrariIndústriaConstruccióServeis

0,04

0,59

0,07

0,27


desplaçaments atrets

63%

L’atur registrat. A 31 de desembre de 2007, el nombre d’aturats registrats a la comarca és de

465. Respecte a l’any 2006, observem que hi ha una disminució del nombre d’aturats, en termes



relatius del 23% (58 aturats menys). Tot i això, el col·lectiu femení continua presentant un major

concentració, concretament el 58% de l’atur respecte el 42% del masculí.

La distribució de l’atur per sectors d’activitat, l’agricultura és l’únic sector que ha augmentat

el nombre d’aturats, concretament un 62% de la variació interanual relativa (8 aturats més). La

indústria ha registrat 43 aturats menys que l’any passat; la construcció, 8 menys, els serveis, 2

menys i també s’ha reduït els aturats sense ocupació anterior (13 aturats menys).

Per altre banda, cal tenir en compte una tendència a l’augment de la taxa d’atur produïda en

aquests primers mesos de l’any on s’observa un augment constant que trenca la dinàmica de

reducció del nombre d’aturats que vivia la comarca fins el moment. Concretament des del mes de

desembre de 2007 al mes de maig de 2008 s’observa un augment de 170 persones.

Gràfic 6. Atur registrat a la comarca de la Segarra 2008.

generfebrer

marçabril

maig

489511

529

603635

0

100

200

300

400

500

600

700

Font: Observatori del treball. Generalitat de Catalunya.

Si tenim en compte l’edat, el col·lectiu més afectat ha estat el de menys de 20 anys i els de majors

de 45 anys. Per sector econòmics el més afectat ha estat l’augment de l’atur en el sector de la

construcció i agrícola.

Segons el nivell d’instrucció, les taxes d’atur més elevades (84%) es concentren en la població

amb estudis finalitzats de primer grau, ESO, EGB o batxillerat elemental i, un 9% sense estudis.

La contractació. El nombre de contractes registrats durant l’any 2007 a la Segarra és de 5.045

contractes, representant el 3,1% del total de la demarcació de Lleida. Si analitzem el total de

32



contractes registrats, es constata també una disminució en el volum anual de contractes, que

en comparació al 2002 és d’un 36,7% (457 contractes menys).

Segons la tipologia s’observa que existeix un alt índex de temporalitat (75%)

Indefinit, 25

Temporal, 75

Gràfic 7. Tipologia de con ractes 2007 t


Pel que fa la distribució per sexes, s’observa una clara tendència a la contractació masculina per

sobre de la femenina.

Gràfic 8. Distribució dels contractes per sexe 2007

Homes, 61

Dones, 39


33



La contractació segons els sectors d’activitat també és força variable, així tenim que el sector

del serveis és el que més contractes ha enregistrat el 2007, seguit del sector de la indústria.

Si analitzem les dades amb les de la demarcació de Lleida, observem que, tot i que coincideix en

presentar el sector serveis com el que més contractes ha generat, també s’observa el gran pes

industrial de la comarca de la Segarra envers la demarcació ja que , si en el total de la província

s’han registrat un 7,99% de contractes, en el cas de la Segarra aquest xifra s’eleva fins a un

35,38%, la majoria dels quals, provenen del sector de la indústria alimentària.

Gràfic 9. Contractes segons sectors. Segarra i demarcació de Lleida. Any 2007.

3,31

35,38

13,0412,89

61,64

48,27

17,49

7,99

0

10

20

30

40

50

60

70

Agricultura Indústria Construcció Serveis

Segarra Lleida Font: Observatori del treball. Generalitat de Catalunya.

En la contractació laboral d’estrangers, les dades ens mostren que durant l’any 2007, el 43%

del total de contractes de la comarca corresponen a estrangers.

Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO). Entre els mesos de maig i juny del 2007, un fet

desafortunat, l’incendi a l’Agudana, empresa clau en el teixit productiu i social de la comarca, ha

revifat la ferida encara oberta que va produir la deslocalització de la Lear ara fa 6 anys. Dels 260

treballadors/res de l’Agudana, 126 (44 dones i 82 homes) – segons dades del Departament de

treball- han patit la suspensió de contractes.

Durant l’any 2008, també s’ha presentat un altre expedient de regulació provinent de la indústria

que afecta a un total de 35 treballadors/res que, segons la premsa local, la xifra preveu augmentar

fins a un total 180 persones. L’empresa afectada és a ACC Spain – antiga CUBIGEL, S.A,

multinacional dedicada a la producció i distribució de components per a la refrigeració comercial.

34



35

2.2.- DESCRIPCIÓ GEOGRÀFICA I SOCIOECONÒMICA DEL SOLSONÈS


El Solsonès, des del punt de vista administratiu, el conformen 15 municipis i 70 unitats singulars de

població. La capitalitat comarcal l’ostenta Solsona. Segons l’últim cens de desembre de 2007, al

Solsonès hi ha 14.161 habitants. El 67% dels quals viuen a Solsona.

Taula 14: Divisió administrativa: municipis i nuclis de població de la comarca del Solsonès

Municipis Nuclis de població

Castellar de la Ribera Castellar de la Ribera, Ceuró, Clarà, Pampe

Clariana de Cardener Clariana de Cardener, Hortoneda, Sant Hust i Joval, Sant Ponç

La Coma i la Pedra La Coma, la Pedra, el Port del Comte

Guixers La Casa Nova de Valls, Castelltort, la Corriu, Guixers, Montcalb, Sisquer, Vilamantells

Lladurs Lladurs, la Llena, Montpol, el Pla dels Roures, Terrasola, Timoneda, els Torrents

Llobera Llobera, Peracamps, Torredenegó

La Molsosa Enfesta, la Molsosa, Prades

Navès Besora, Busa, les Cases de Posada, Linya, Navès, Pegueroles, la Selva, Tentellatge, la Valldora

Odèn Cambrils, Canalda, Llinars, el Montnou, la Móra Comdal, Odèn, el Racó, el Sàlzer, la Valldan

Olius Brics, el Castellvell, Olius, el Pi de Sant Just

Pinell de Solsonès Madrona, Miravé, Pinell de Solsonès, Sallent, Sant Climenç

Pinós Ardèvol, Matamargó, Pinós, Sant Just d’Ardèvol, Vallmanya

Riner Freixinet, el Miracle, Riner, Santa Susanna, Su

Sant Llorenç de Morunys Sant Llorenç de Morunys

Solsona Solsona

Tot i l’existència de nuclis que concentren un nombre important d’habitants, el tipus de poblament

disseminat és una característica de la comarca, amb l’aparició de petits agrupaments.

Els dos nuclis de major densitat del Solsonès són Solsona (9.531 hab.) i Sant Llorenç de Morunys

(1.084 hab.).



36

Figura 3.- Àmbit territorial Solsonès


El Solsonès és una comarca d’interior i de grans contrastos, territori de transició entre el pre-

pirineu i la Depressió Central, amb una extensió de 998,6 km2.

La comarca es troba diferenciada en dues àrees geogràfiques força contrastades: la zona centre-

sud que presenta uns relleus suaus i planers, destacant-ne la serra de Pinós com a relleu més

elevat, i pel que fa a la xarxa hidrogràfica per aquest sector centre-sud discorren el riu Cardener,

afluent del riu Llobregat en direcció SE i la Ribera Salada en la zona oest, afluent del Segre.

L’altra àrea de la comarca és la zona nord de relleu més muntanyós, amb les serres d’Odèn, Port

del Comte, serra de Querol, del Verd i Busa, que pel seu relleu i paisatge representa un atractiu

turístic de primer ordre.

Els sòls. Pel què fa a la distribució dels principals usos del sòl, el 75% del territori comarcal és

superfície forestal, destacant que el 60% d’aquest percentatge és superfície forestal arbrada,

essent aquesta proporció superior a la mitjana catalana (inferior al 50%) i també a la mitjana de



37

les comarques de muntanya (54%); després de la superfície forestal el segon ús més important és

la superfície agrícola amb un 20% respecte al total de la superfície de la comarca, essent aquest

valor percentual superior al valor de superfície agrícola de les comarques de muntanya (9,6%) i

proper al de les comarques centrals (22%); el 5% restant de la superfície comarcal correspon a

altres usos.

Els principals usos del sòl es poden classificar segons dues zones, la nord (A) i la centre-sud (B) de

la comarca.

A. L’àrea nord ocupa poca superfície, i correspon als municipis de Guixers, La Coma i la Pedra i

Sant Llorenç de Morunys, i els principals usos del sòl de major a menor presència són:

- Bosc d’aciculifolis: pinassa, pi roig, pi negre i avetoses.

- Bosquins i prats: matollars, comunitats arbustives, prats i pastures montanes, conreus

abandonats i zones de transició entres bosc i matollar.

- Bosc de caducifolis: rouredes, fagedes, avellanedes, freixenedes, omedes, bosc de ribera...

- Correus herbacis de regadiu.

- Espais oberts amb vegetació escassa o nul·la.

- Zones urbanes de baixa densitat i urbanitzacions.

B. La segona àrea ocupa major superfície, inclou els municipis de Lladurs, Solsona, Olius, Navès,

Riner, Clariana de Cardener, Pinós, la Molsosa, Llobera i Pinell del Solsonès, presenta la següent

relació d’usos del sòl, en ordre de major a menor presència:

- Conreus herbacis de secà.

- Bosc d’aciculifolis: pinedes de pinassa, pi roig i pi blanc en les zones més baixes.

- Bosquins i prats: matollars, comunitats arbustives, prats i pastures montanes, conreus

abandonats i zones de transició entre bosc i matollar.

- Bosc d’esclerofil·les: alzinars

- Bosc de caducifolis: rouredes seques.

Un altre aspecte important dels usos del sòl a la comarca del Solsonès són les àrees protegides en

el Pla d’Espais d’Interès Natural (P.E.I.N) i Xarxa Natura 2000, que representen el 26,93% del total

de la superfície comarcal.

Cal recordar que la zona sud de la comarca va quedar greument afectada pels incendis del 1998,

afectant d’aquesta manera el 20% del total de la superfície comarcal.

Xarxa hidrogràfica. Són dues les conques hidrogràfiques que es reparteixen el territori del

Solsonès: la del Segre que drena l’àrea occidental i la del Llobregat que ho fa a la oriental. El

Cardener, un riu tributari del Llobregat, esdevé l’artèria fluvial més important de la comarca i el seu



38

règim és nivopluvial, amb un cabal màxim entre els mesos d’abril a juliol degut a la fusió de la neu

i a les precipitacions primaverals, i un màxim secundari a la tardor (octubre-novembre). Cal

destacar que en els darrers anys el seu cabal no és tant abundant com seria desitjable per

l’escassetat de pluges.

Climatologia. El clima mostra característiques alpines o subalpines a les àrees més elevades de la

zona septentrional, amb temperatures rigoroses i precipitacions que poden ser també en forma de

neu. Aquestes precipitacions força escasses els últims anys presenten uns màxims a la primavera i

la tardor, són pluges moderades encara que també notòries als mesos d’estiu, d’origen

tempestuós.

A l’àrea meridional de la comarca apareix la zona de clima mediterrani, amb precipitacions que

oscil·len entre els 400 i els 700 mm/any, i que perfilen l’estiu com l’estació més seca. La

temperatura és baixa als mesos més freds, quan les gelades esdevenen freqüents, i augmenta de

forma notable durant l’època estival.



El Solsonès és una comarca situada entre el prepirineu i la conca central de Catalunya. Tot i formar

part de la província de Lleida, històricament mira cap a Manresa. Aquesta realitat condiciona les

infraestructures, els serveis i les comunicacions d’una comarca molt extensa i poc poblada.

Xarxa de carreteres. El Solsonès no és lloc de pas entre grans ciutats. Això la situa en una

posició poc privilegiada pel que fa a les comunicacions. La capital, situada al mig de la comarca,

exerceix de centre radial d’una xarxa que, en general, està en força bon estat. De la capital surten

carreteres cap a Lleida per Biosca, cap a Barcelona per Manresa, cap als Pirineus per Castellar de

la Ribera i cap a les pistes d’esquí de la Coma per Sant Llorenç de Morunys.



Figura 4. mapa eixos viaris a la comarca del Solsonès

El fet que a la part alta de la comarca hi hagi les pistes d’esquí, fa que el nord del Solsonès estigui

ben comunicat, tenint en compte que són zones de muntanya.

Tot i això, una part important de la població viu en masies o grups de cases allunyats de la xarxa

viària. Això provoca que molta gent s’hagi de desplaçar per pistes forestals sense asfaltar, tot i

que, els ajuntaments aposten i treballen per tal d’anar-ne augmentant els quilòmetres d’asfalt.

Transport de passatgers per carretera. Aquest servei està molt influenciat pel pes poblacional

de la comarca i la seva dispersió. Això fa que només poc més de la meitat dels municipis estiguin

enllaçats amb la capital comarcal, i que menys de la tercera part tinguin connexions amb Lleida i/o

Barcelona i Manresa.

Les previsions, a banda del manteniment de les carreteres, només passa per millorar la carretera

que connecta Solsona amb Berga. Actualment és una carretera estreta i molt encorbada, fet que

distancia les dues capitals.

Pel que fa als Transports Públics, a banda de les línies oficials de la xarxa catalana, les previsions

del Pla del Transport de Passatgers per carretera preveu que tots els municipis estiguin connectats

diàriament amb les respectives capitals de comarca. Per altra banda, no hi ha previst que s’ampliïn

les connexions amb Barcelona perquè només Solsona capital supera els 5.000 habitants.

39



40

Xarxa de ferrocarril. Actualment no hi ha línia ferroviària a la comarca del Solsonès i tampoc s’hi

contempla en el Pla d’infraestructures del Transport de Catalunya (2006-2026).

Sòl industrial. El Solsonès no és una comarca industrial. Amb una densitat de població molt

baixa, l’agricultura té un pes molt important. Tot i així es projecten alguns polígons per tal de

garantir un cert creixement en el sector industrial i de serveis.

Taula 15: Polígons industrials al Solsonès. Previsions, projectes i actuals

Població Nom del polígon Estat actual sòl disponible (m²)

Coma i la Pedra La Fàbrica Previst 6.460 m2

Navès Zona ind. La Cabana Previst 22.300 m2

Olius Polígon ind. Olius Consolidat 6.142 m2



Solsona Els Ametllers Consolidat 2.547 m2

Solsona Partida de Sta. Llúcia Previst 0 m2

Font: Cambra de Comerç de Lleida

Altres infraestructures. Com s’ha vist al llarg de l’informe, el Solsonès és una comarca més aviat

estabilitzada, estancada entre un Pirineu en expansió turística i una plana en ple desenvolupament

industrial. Aquest fet no la converteix en una comarca pobra i deprimida, però sí que viu en un

creixement que respon a interessos diferents a la resta. Així, no es preveuen gaires novetats en

matèria d’infraestructures.

Parcs eòlics. Com en la majoria de comarques que integren la Província de Lleida, al Solsonès

també hi ha Parcs eòlics pendents d’execució.

A Olius està planificat un Parc eòlic de 25 molins i una potència de 2 MW. A Pinós, al sud de la

comarca, n’hi ha un de previst de 35 molins i 850 KW.

Aeròdrom. El Pla d’Aeroports de la Generalitat de Catalunya preveu la creació d’un aeròdrom

auxiliar en el municipi de Lladurs.

B) ELS EQUIPAMENTS

Tot i ser una comarca poc poblada, el Solsonès ha de cobrir, correctament, les necessitats

bàsiques d’una societat moderna. La sanitat i l’educació esdevenen dos pilars bàsics dels serveis

públics, i el seu correcte funcionament és molt important per al desenvolupament econòmic i social

de la comarca. El Solsonès, de gran extensió territorial i baixa densitat de població, genera

dificultats addicionals, però això no justifica l’incorrecte funcionament dels serveis.



41

Equipaments sanitaris i assistencials. La sanitat per cobrir el conjunt de la comarca i el suport

específic a les persones amb més dificultats per valer-se per si soles, són serveis bàsics a la

comunitat.

Farmàcies. Al Solsonès hi ha farmàcies als tres municipis amb major nombre de població, Solsona,

Olius i Sant Llorenç de Morunys.

Equipaments assistencials. Tot i que el Solsonès és una comarca poc poblada, els serveis pensats

per a col·lectius amb determinades necessitats són força elevats. Cal destacar que tant les

iniciatives privades socials com l’administració pública treballen i ofereixen molts serveis

assistencials i socials als habitants del Solsonès.

- PLACES EN RESIDÈNCIES PER A GENT GRAN

- iniciativa privada social: 2 centres, amb 135 places aprox., 30 de les quals són públiques.


- iniciativa privada social: 1 centre, 20 places

- LLARS RESIDENCIALS PER A DISMINUÏTS

- iniciativa privada social: 1 centre: llar residència d’unes 16 places i un pis assistit de 5.

- CENTRE OCUPACIONAL PER A DISMINUÏTS

- iniciativa privada social: 2 centres, el primer dels quals ofereix el centre especial de

treball i el servei d’orientació ocupacional, i el segon centre el CDIAP (Centre

desenvolupament infantil i atenció precoç)

- SERVEI D’AJUDA A DOMICILI

- Conjunt d’accions públiques organitzades per tal de prestar atenció i ajut social en les

activitats de la vida diària a persones grans, discapacitats i famílies amb situacions de

manca d’autonomia personal.

- TELEASSISTÈNCIA

- Servei que permet a l’usuari, amb un sistema fàcil d’operar, estar connectat

permanentment a una central d’alarma i entrar amb contacte verbal amb un centre

d’atenció atès per professionals.



42

- XEC SERVEI

- Programa del Consell Comarcal del Solsonès per fomentar els serveis d’ajut a domicili i

atenció a la dependència. Es tracta d’un val descompte que es dóna als usuaris per

finançar una part del cost de determinats serveis a domicili.

Recursos sanitaris. En una comarca tant dispersa, la capital centralitza molts dels serveis sanitaris.

Tot i que a Sant Llorenç de Morunys també disposen d’un Centre d’Atenció Continuada i una

residència per a gent gran.

Equipaments educatius. Uns recursos bàsics per assegurar que no s’estanca socialment una

comarca, és la capacitat per cobrir els serveis educatius als més menuts. Per una banda les

escoles, per altra l’accés a serveis com les biblioteques o els telecentres, són importants per

assegurar que el viure en una comarca del prepirineu no implica menys oportunitats d’accés a

l’educació i la informació.

Centres educatius. Molts municipis de la comarca mantenen les escoles rurals, fins a primària

obligatòria, com a element d’equilibri i cohesió en el món rural. En el municipi de Sant Llorenç de

Morunys també es pot cursar la ESO, tot i que, batxillerat només es cursa a Solsona.

Només al municipi de Solsona i per al proper curs 2008-09 a Olius, es disposa d’escoles bressol,

Solsona a més disposa d’una ludoteca municipal.

Cal destacar també com a centres educatius importants el Centre de Formació d’Adults, els Serveis

Educatius del Solsonès, l’escola de Capacitació Agrària del Solsonès, la Unitat d’Escolarització

Compartida (UEC), i els tallers d’ocupació del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, entre altres.

2.2.4.- Demografia

La població del Solsonès és de 14.161 habitants (cens 31/12/2007) i amb una densitat de població

de 14,18 habitants per quilòmetre quadrat. Aquesta baixa densitat de població segons la Comissió

Europea fa que el 97,8% del territori es consideri rural.

El Solsonès presenta una de les densitats demogràfiques més baixes de Catalunya, i juntament

amb aquesta baixa densitat una altra característica del poblament del Solsonès és el predomini del

tipus disseminat en la major part del territori. Per tant, el poblament tradicional de la comarca és

de tipus disseminat per tots els municipis de caràcter rural, contrastant amb els dos nuclis

principals de població i d’atracció industrial de la comarca que són Solsona i Sant Llorenç de

Morunys.



La tendència poblacional existent marca un clar creixement del municipi de Solsona i com a

conseqüència la pèrdua de població per part dels municipis més petits, de manera que es polaritza

el poblament entre la capital comarcal i la resta de la comarca. (veure gràfic 1)

Una característica important a tenir en compte en les línies estratègiques comarcals és

l’envelliment de la població, així tenim que el 20,2% del total de la població té més de 65 anys,

entre 15-64 anys representa el 65,9% i el 13,9% restant tenen entre 0-14 anys. Observant

l’evolució entre el 1991-2001, la població de més de 65 anys ha experimentat un creixement del

25%, i la població de menys de 14 anys disminueix un 14%.

Actualment la comarca del Solsonès està experimentant un creixement demogràfic del 17,79%,

ritme força superior a la mitja catalana que és d’un 11,1%, tot i així, la taxa d’envelliment encara

és força elevada i es localitza als municipis no limítrofs de Solsona, municipis on l’ocupació agrària

és més important.

Gràfic 10. Distribució de la població segons municipi

43

Solsona, 66%Sant Llorenç, 8%

Olius, 6%

Altres, 20%

Així tenim que el 20% de la població total de la comarca es reparteix entre 12 municipis, mostra de

la important i creixent concentració de la població a la capital.

L’evolució de la població. L’evolució de la població del Solsonès durant els darrers 25 anys

presenta dos tendències diferenciades: una primera fase d’estabilitat demogràfica i una segona de

recuperació poblacional. (veure gràfic 11)



Entre el 1981 i el 1991 la població comarcal es manté estable entorn els 11.000 habitants, amb

petites oscil·lacions al llarg de tot el període. A partir del 1993 s’inicia una fase de creixement

demogràfic constant, el qual comportarà que la població augmenti fins a assolir els 12.764

habitants empadronats el 2005 i 14.161 el 2007.

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

Fo nt: Web d e l'Inst itut d 'Esta d íst ica d e C a ta luny a . E la b ora ció p rò p ia

Hab

itant

s

Gràfic 11. Evolució de la població al Solsonès. Anys 1981 al 2005.

Dinàmica de la població

Moviment natural. El moviment natural de la població és un dels dos components que expliquen la

dinàmica de la població i s’expressa mitjançant la taxa de creixement natural, que relaciona els

naixements i les defuncions. Aquesta taxa enregistra valors positius al Solsonès ja que els

naixements superen les defuncions, assolint uns valors superiors als de la demarcació de Lleida

però inferiors als de Catalunya.

Taula 16. Moviment natural i creixement de la població. Àmbits de referència. Registre Civil. Any 2004

MUNICIPI Població Naixements Defuncions Matrimonis Taxa bruta

natalitat

Taxa bruta mortalitat

Taxa de creixement

natural

El Solsonès 12.297 138 133 59 11,22 10,82 0,41

Lleida Demarcació

385.092 3.965 3.964 1.693 10,30 10,29 0,00

Catalunya 6.813.319 76.687 57.096 32.035 11,26 8,38 2,88

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Elaboració pròpia

44



Moviment migratori. L’altre component de la dinàmica de la població és el moviment migratori que,

juntament amb el creixement natural de la població, són els dos factors responsables del

creixement o decreixement demogràfic.

S’entén per migració el desplaçament de població des d’un territori cap a un altre per establir-s’hi.

Aquesta migració pot ser interior, quan té lloc dins d’un mateix estat, o bé internacional, quan té

lloc entre diferents estats. La població immigrant d’origen internacional que resideix al Solsonès és

manté en nivells similars als dels àmbits de referència.

Gràfic 12. Percentatge de la població segons procedència.

1.025

372

92

612

11.950

0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000

Espanyola

Àfrica

Amèrica del sud

Resta d'Europa

Altres( 10,50% ► 4,38%)

( 10,10% ► 29,13%)

( 10,80% ► 17,71%)

( 68,60% ► 48,79%)

Any 2003 ► Any 2007

El gràfic mostra la procedència de la població immigrant del Solsonès en els darrers 4 anys, amb

un important augment de la població procedent de l’Europa de l’est i Sud Amèrica, en detriment

dels de procedència africana.

Estructura de la població. L’estructura demogràfica envellida que caracteritza les poblacions

dels països desenvolupats és un fet que es constata també en l’anàlisi dels índexs de població del

Solsonès, ja que l’índex d’envelliment assoleix a la comarca valors elevats, tal i com es mostra en

la taula següent.

45



46

Taula 17. Població segons edat. Solsonès.

0-14 anys 15-64 anys + 65 anys Solsona 17,30 66,80 15,87 Solsonès 13,90 65,90 20,20 Catalunya 14,10 68,90 17,00 Espanya 14,50 68,60 16,90 Font: Idescat

Els valors d’aquests índexs indiquen que la població major de 65 anys és força més nombrosa que

la de menors de 15 anys. I per tant, ens trobem davant un fet a tenir en compte a l’hora de

dissenyar polítiques de desenvolupament del territori.

Tal i com mostra la taula, la població més envellida resideix en la zona rural (Solsona i Solsonès,

15’87 i 20’2% respectivament) i està per sobre de la mitjana catalana.

2.2.5. Economia A) Teixit empresarial El teixit empresarial al Solsonès està constituït per 733 empreses amb compte de cotització al

RGSS, 1.463 autònoms i 4.425 assalariats (des-07).

Els autònoms predominen en el sector primari, de la construcció i dels serveis, en canvi en el

sector de la indústria predominen els assalariats, per cada autònom hi ha 12 assalariats-es.

El 98,5% de les empreses del Solsonès són micro i petites empreses, és a dir, tenen menys de 50

treballadors. I l’1,5% restant, 11 empreses en total, són mitjanes disposant entre 50-250

treballadors i concentrant el 20% del total dels assalariats.

El Solsonès no disposa de cap gran empresa.

Les empreses mitjanes les podem situar entre tres municipis, Guixers, Solsona i Olius, mentre que

les micro i petites es reparteixen en la totalitat del territori.

Situant el teixit empresarial en el territori comarcal podem dir que en la part sud de la comarca hi

predomina el sector agrari i de serveis. En la part nord est hi predomina el sector de la construcció,

serveis i indústria (Guixers), a la capital comarcal hi predomina el sector serveis i industrial, i al

municipi limítrof d’Olius destaca per la seva diversitat econòmica entre el sector primari,

construcció, industrial i de serveis.



Cal tenir present, tal i com s’ha comentat anteriorment, que a dia d’avui la comarca del Solsonès

disposa de 3 polígons industrials, dos a Solsona i un a Olius.

Però, aquest sòl industrial no és suficient i la comarca necessita ampliar-lo amb urgència. Per tant,

cal agilitzar i executar l’ampliació del polígon de Solsona a curt termini. Però també la part nord de

la comarca, amb Sant Llorenç de Morunys com a centre econòmic, necessita poder disposar de sòl

industrial per no limitar el creixement de les seves empreses.

B) Sectors productius Els principals sectors productius del Solsonès segons el pes del PIB, es detalla en la gràfica

següent:

Gràfic 13. Els sectors productius segons el PIB al Solsonès.

53,89

8,43

37,69


Font: Anuari Econòmic Comarcal 2007 Veient i analitzant aquesta distribució dels 3 sectors productius del Solsonès, podem veure que el

sector serveis és el sector econòmic més important a la comarca, experimentant un creixement

constant en els darrers 15 anys, passant del 35,08% (1991), al 47% (2001) i arribant al 52,30%

(2005).

Així mateix, i davant aquesta terciarització de l’economia comarcal, tenim un clar retrocés en

l’activitat agrària, que tot i mantenir-se molt superior a la mitjana catalana que se situa en el

1,65%, ha desenvolupat en els darrers anys una dràstica davallada, passant del 21,89% del PIB

(1991), al 12,91% (2001), arribant fins al 8,71% actual.

47



La tendència i previsions a curt i mitjà termini tampoc són gaire optimistes en aquest sector

primari, ens trobem, doncs, davant una amenaça molt important en una comarca eminentment

rural, on es manté aquest entorn rural perquè hi ha gent que hi viu i hi treballa.

En quant al sector secundari, cal diferenciar entre la indústria i la construcció, 24,82% i 14,09%

respectivament. Així tenim que el pes de la indústria ha augmentat en més de 3 punts

percentuals del 2005-06, i se situa a la mitjana catalana. Així com tenim un lleuger descens

del pes del sector de la construcció passant del 16 al 14,09%.

En el següent gràfic (gràfic 14) es fa una comparativa entre el pes del PIB dels diferents sectors

econòmics entre el Solsonès i Catalunya:

0

10

20

30

40

50

60

70


Solsonès Catalunya

Font: Anuari Econòmic Comarcal 2007 B1) SECTOR PRIMARI Explotacions agràries, ramaderes i forestals Al Solsonès segons dades facilitades per l’Oficina Comarcal del Departament d’Agricultura,

Alimentació i Acció Rural (DAR), hi ha un total de 677 explotacions agrícoles i 513 explotacions

ramaderes l’any 2007. Cal tenir en compte que les explotacions ramaderes normalment disposen

de terres i, per tant, també són explotacions agrícoles. Per tant, es pot considerar que hi ha entorn

a unes 677 explotacions agràries, aproximadament, al Solsonès actualment. Respecte anys

anteriors, el nombre d’explotacions agràries disminueix, des de les 750 comptabilitzades en el Cens

Agrari de 1999 fins a les 677 comptabilitzades en el Registre d’explotacions agrícoles de Catalunya

48



49

de 2007 (Declaració Única Agrària, DUN). En altres paraules, en els darrers vuit anys 1 de cada 10

explotacions agràries cessa l’activitat, per tant, la tendència de decreixement del sector que es

comentava anteriorment és força evident.

La producció agrària del Solsonès es caracteritza per la importància dels conreus cerealístics i

farratgers, així, els cereals ocupen més de 2/3 parts de l’àrea conreada, predominant en la meitat

sud de la comarca, sovint com a monocultiu.

Els farratges ocupen 1/5 part de la superfície conreada, havent augmentat de forma paral·lela a

l’augment d’explotacions ramaderes intensives de boví.

Per municipis, tant si es considera el nombre d’explotacions agràries d’acord amb el Cens Agrari de

1999 com el nombre d’explotacions ramaderes d’acord amb la DUN de 2007, el major nombre es

concentra a Lladurs, Navès, Odèn, Olius, Pinell de Solsonès, Pinós i Solsona. Respecte a la

superfície agrària, tant si s’analitza la distribució de les terres de conreu, com de ramaderia, de

Superfície Agrícola Utilitzada (SAU) o de terres forestals, d’acord amb el Cens Agrari, més del 50%

del total es concentra en quatre municipis, que són Lladurs, Navès, Odèn i Pinós.

Aproximadament el 75% de la superfície de la comarca, unes 75.000ha, és forestal, essent un

95% d’aquesta superfície de titularitat privada.

Pel que fa a la grandària mitjana de les explotacions es troba distribuïda de tal manera que el 31%

de la propietat té menys de 25ha, un 42% entre 25 i 100ha, un 26% entre 100 i 500ha i un 1%

amb superfície major de 500ha.

L’activitat econòmica derivada directa o indirectament del sector forestal té un pes significatiu

sobre el total comarcal, així tenim que un 3,5% de la producció final agrària de la comarca

correspon al subsector forestal (molt per sobre de l’1,8% català).

L’activitat ramadera, tradicionalment complementària dels conreus de secà, ha augmentat en

importància, predominant el sector porcí (65,21%), boví (16,03%), aviram (6,64%) i oví (8,48%).

Hi ha hagut una especialització porcina de la comarca, centrada en l’engreix, sobretot en la zona

sud de la comarca i una especialització i augment del bestiar boví, bàsicament en el vacu de carn,

localitzada en la zona centre-nord.

Turisme rural i producció ecològica

El turisme rural i la producció ecològica són dues de les principals activitats econòmiques

complementàries al sector agrari, que es desenvolupen de manera important en els darrers vuit



50

anys a la comarca. La comarca del Solsonès ofereix un total de 516 places d’establiments de

turisme rural. D’aquestes places, 177 (34,3%) corresponen a la categoria de cases de pagès o

establiments d’agroturisme i són ofertes per 30 establiments. En aquesta categoria sí que hi ha

una complementarietat entre el turisme rural i les activitats tradicionalment agràries (agricultura i

ramaderia), perquè la normativa ho exigeix d’aquesta manera. Per altra part, 339 places (65,7%)

corresponen a la categoria d’allotjaments rurals i són ofertes per 58 establiments. En aquesta

categoria no s’exigeix una complementarietat amb el sector agrari i, per tant, sovint els

propietaris/es d’aquests establiments són aliens al sector, si bé residents en els municipis on té lloc

l’activitat. Respecte anys anteriors, el nombre de places de turisme rural augmenta de manera

important a la comarca, multiplicant-se gairebé per quatre entre el 2000 i el 2008 (des de 138 a

516 places). Pel que fa a la distribució territorial, més del 60% es concentra actualment en quatre

dels quinze municipis de la comarca: Lladurs (118 places), Navès (68 places), Odèn (76 places) i

Pinós (72 places).

Taula 18. Places d’establiments de turisme rural per categories. Municipis del Solsonès. 2000 - 2006 - 2008

2000 2006 2008

ARI Masies Cases

de poble

TOTAL ARI MasiesCases

de poble

TOTALAllot-

jaments rurals

Cases de pagès o

establiments d’agroturisme

TOTAL

Castellar de la Ribera 0 0 0 0 7 0 0 7 7 0 7

Clariana de Cardener 10 0 0 10 30 0 0 30 20 10 30

la Coma i la Pedra 0 0 0 0 13 0 0 13 13 0 13

Guixers 5 0 0 5 19 0 0 19 19 0 19

Lladurs 38 0 0 38 114 0 0 114 72 46 118

Llobera 0 0 0 0 19 0 0 19 5 14 19

la Molsosa 0 0 0 0 20 0 0 20 12 8 20

Navès 18 11 0 29 53 11 0 64 37 31 68

Odèn 24 0 0 24 76 0 0 76 45 31 76

Olius 0 0 0 0 4 6 0 10 4 8 12 Pinell de Solsonès 18 0 0 18 28 0 0 28 18 5 23

Pinós 14 0 0 14 72 0 0 72 48 24 72

Riner 0 0 0 0 16 0 0 16 16 0 16 Sant Llorenç de Morunys 0 0 0 0 9 0 0 9 9 0 9

Solsona 0 0 0 0 6 0 0 6 14 0 14 SOLSONÈS 127 11 0 138 486 17 0 503 339 177 516

FONT: Elaboració pròpia a part de les dades obtingudes de irt l’IDESCAT (2000 i 2006) i de Turisme de la Generalita de Catalunya (2008).

Respecte a la producció ecològica, hi ha un total de 45 productors/es registrats al Consell Català de

la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), que es concentren a Odèn (13), Pinós (7), Navès (5), Olius

(5), Solsona (5), Pinell de Solsonès (4), Llobera (3) i Riner (3).



51

Taula 19: Operadors de Producció Agrària Ecològica (PAE). Solsonès 2008.

Nucli Operadors Llobera 3 Navès 5 Odèn 13 Olius 5 Pinell de Solsonès 4 Pinós 7 Riner 3 Solsona 5 SOLSONÈS 45

FONT: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE). B2) SECTOR SECUNDARI

El sector secundari reflecteix tant la indústria com la construcció. Així tenim que el pes del PIB

d’ambdós àmbits al Solsonès era el 2005 i 2006, del 21,2% i 16%, i del 24,82% i el 14,09%

respectivament.

Així podem veure l’augment del pes del PIB de la indústria, alhora que hi ha un lleuger descens del

sector de la construcció.

Del total d’establiments del sector de la indústria, el 17% correspon a l’equipament elèctric i/o

electrònic, i un altre 17% del sector de la metal·lúrgica, el 13% a la fusta i el suro, el 13% a altres

minerals no metàl·lics, el 10% al tèxtil, cuir i calçat, el 6% a productes alimentaris i begudes, i per

últim el 22% són indústries no classificades.



Gràfic 15. Empreses de la indústria per branques d’activitat econòmica. 2006

52

13%

13%

10%

6%

22%

17%

17%

0% 5% 10% 15% 20% 25%

Equipament elèctric, electrònic

Metal·lúrgia

Fusta i suro

Altres minerals no metàl·lics

Tèxtil, cuir, calçat

Aliments, begudes...

Indústria NCAA

FONT: Observatori APLOELL

Per municipis, el 79,5% es localitzen a Solsona, Sant Llorenç de Morunys i Olius. Per tant, hi ha

una clara concentració de la indústria als principals nuclis de població.

La implantació industrial respon a tres factors clau, com són l’abundància de recursos naturals

(ubicació de les empreses d’explotació de guix en la zona de Sant Llorenç de Morunys i de

transformació de la fusta a Solsona), la disponibilitat de sòl industrial en condicions en els

municipis de Solsona i Olius, i la disponibilitat de mà d’obra provinent de la zona rural.

Pel que fa referència als mercats receptors dels productes industrials produïts en el Solsonès, es

destaca que el mercat comarcal té una gran importància en les empreses de menors dimensions,

arribant a perdre tot el seu pes per a les empreses més grans del Solsonès.

El subsector de la construcció es troba format per PIMES de reduïda dimensió i que es veuen

afectades per la desacceleració del sector, altament cíclic i inestable en la generació de llocs de

treball.

B3) SECTOR TERCIARI Tal i com mostra el gràfic 6, el sector dels serveis és el sector econòmic més important de la

comarca representant el 52,38% del pes del PIB comarcal, tot i així, estem per sota de la mitjana

catalana (64,9%).



La distribució d’establiments del sector dels serveis (excepte el comerç al detall), és del 24% a la

branca de serveis personals (bugaderies, perruqueries, serveis fotogràfics i serveis domèstics,

entre d’altres), el 23% a comerç i reparacions, el 19% a l’hostaleria, el 16% a immobiliàries i

serveis a empreses, l’11% a transports i comunicacions, el 6% a altres activitats socials, i el 2%

restant a intermediació financera. Per municipis, es reitera una centralització dels serveis del

74,4% a Solsona i Sant Llorenç de Morunys.

Gràfic 16. Empreses dels serveis (no detall) per branques d’activitat econòmica. Solsonès 2007.

53

16%

11%

6%

2%

19%

23%

24%

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30%

Serveis personals (sanitat,ensenyament...)

Comerç i reparació

Hoteleria

Immobiliària i serveis a les empreses


Altres activitats socials


FONT: Observatori APLOELL

Dins el subsector turístic, la comarca del Solsonès, es troba poc desenvolupada en relació a la

resta de comarques de muntanya.

La zona de la comarca amb major atracció turística és la de la vall de Lord, degut als seus atractius

naturals, i per tant, amb un potencial de més fàcil promoció, enmig d’espais protegits i una

important oferta de serveis.

La tradició turística dels municipis del nord de la comarca, Sant Llorenç de Morunys, la Coma i la

Pedra i Guixers, ha permès desenvolupar l’oferta hotelera més important de la comarca, després

de Solsona. L’existència de l’estació d’esquí de Port del Comte, amb fortes inversions en els darrers

anys, ha fet d’aquesta zona, un punt clau per al turisme d’hivern però també de fora de temporada

d’esquí.



En quant al turisme rural al Solsonès ha augmentat molt en els darrers anys, gràcies al suport

econòmic del programa Proder 2000-06 o ajuts directes del mateix Departament d’Agricultura,

Alimentació i Acció Rural. Tot i així, l’oferta d’establiments és més escassa que la resta de

comarques de muntanya.


La població activa. La comarca del Solsonès té un total de 5.451 persones actives l’any 2001

(d’acord amb les darreres dades disponibles, que són les del Cens de Població). D’aquestes

persones actives, el 94% es troben ocupades i el 6% en situació d’atur. Pel que fa a la població no

activa, hi ha un total de 5.833 persones, de les quals el 35% són escolars i estudiants, el 34,8%

jubilats o pensionistes i el 18,4% ocupades en les feines de la llar.

Si es considera el total de la població per relació amb l’activitat (gràfic 17), el 45% és ocupada, el

18% jubilada o pensionista, un altre 18% escolar i estudiant i el 10% ocupada en les feines de la

llar.

Gràfic 17. Població per relació amb l’activitat. So sonès 2001. l

Escolars i estudiants

Busquen primera ocupació

Incapacitats permanents

Feines de la llar

Altres situacions

Jubilitats o pensionistesDesocupats amb ocupació

anterior

Ocupats

FONT: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de l’IDESCAT.

Respecte a la població potencialment activa o en edat de treballar (de 16 a 64 anys), segons les

dades del Padró Continu de Població de l’any 2007 hi ha un total de 8.747 persones, si bé no es

disposa de dades desagregades de població ocupada, en situació d’atur, escolar i estudiant i

ocupades en les feines de la llar. En els darrers sis anys, des de 2001, la població en edat de

treballar augmenta al Solsonès el 15,9%.

54



55

Taula 20. Població potencialment activa (de 16 a 64 anys). Municipis del Solsonès. 2001 i 2007.

2001 2007 Castellar de la Ribera 88 90

Clariana de Cardener 97 108

Coma i la Pedra, la 165 178

Guixers 99 100

Lladurs 151 124

Llobera 142 138

Molsosa, la 82 84

Navès 157 168

Odèn 163 182

Olius 365 494

Pinell de Solsonès 141 135

Pinós 186 209

Riner 178 183

Sant Llorenç de Morunys 566 647

Solsona 4.966 5.907

SOLSONÈS 7.546 8.747

FONT: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de l’IDESCAT.

El fet que hi hagi menys llocs de treball localitzats que població ocupada resident fa que diàriament

es produeixin desplaçaments per motius de treball cap a fora de la comarca. Concretament, dels

1.026 desplaçaments diaris residència-treball cap a fora del Solsonès, 200 són a la comarca del

Bages i 173 a la del Barcelonès. Paral·lelament, però, el Solsonès també atreu població per motius

de treball; així es produeixen 696 desplaçaments diaris des de fora, 312 des del Bages i 123 des

del Berguedà.

Per sectors d’activitat econòmica, el nombre de desplaçaments generats i atrets és similar: entre el

45% i el 48% en el sector dels serveis, entre el 22% i el 26% en el sector de la indústria, entre el

16% i el 17% en el sector de la construcció i el 13% en el sector agrari.



1026 a altres

i i i 4099 desplaçaments interns

696 des d’altres

Figura 5. Mapa desplaçaments per motiu de treball.

La distribució dels desplaçaments atrets per sectors d’activitat econòmica mostra quina és

l’especialització econòmica dels municipis (més del 50% de desplaçaments atrets):

Sector agrari: Castellar de la Ribera, Lladurs, Llobera, la Molsosa, Navès, Odèn, Pinell de

Solsonès, Pinós i Riner.

Sectors agrari i de la indústria: Olius.

Sectors agrari i dels serveis: Clariana de Cardener.

Sector de la indústria: Guixers.

Sectors de la construcció i dels serveis: Sant Llorenç de Morunys.

Sector dels serveis: la Coma i la Pedra i Solsona.

56



Taul

a 13

. Des

plaç

amen

ts g

ener

ats

i atr

ets

per

sect

ors

d'ac

tivita

t eco

nòm

ica.

Sol

sonè

s 20

01.

Agra

riIn

dúst

riaCo

nstr

ucci

óSe

rvei

sTo

tal

Agra

riIn

dúst

riaCo

nstr

ucci

óSe

rvei

sTo

tal

Agra

riIn

dúst

riaCo

nstr

ucci

óSe

rvei

sTo

taC

aste

llar

de la

Rib

era

191

11

227

90

233

90

00

22

Cla

rian

a de

Car

dene

r21

20

1134

15

425

35

25

45

16la

Com

a i l

a P

edra

112

88

292

1220

346

80

08

2230

Gu

ixer

s18

73

1038

53

918

35

050

1214

76Ll

adu

rs40

10

344

312

631

52

41

04

9Ll

ober

a36

01

441

313

1225

53

11

02

4la

Mol

sosa

223

23

300

85

162

91

02

25

Nav

ès34

12

1653

1114

1329

67

20

12

5O

dèn

350

09

444

2612

367

81

61

311

Oliu

s44

214

1584

1128

2912

719

58

7211

3212

3P

inel

l de

Sol

son

ès38

30

243

413

832

57

43

09

16P

inós

563

211

724

148

376

39

13

316

Rin

er29

20

1445

817

944

78

11

23

7Sa

nt

Llor

en

l

ç de

Mor

uny

s8

5857

119

242

638

2171

136

411

3734

86So

lson

a12

171

049

51.

320

2.6

46

6111

814

035

467

347

287

9349

592

2

SOLS

ON

ÈS56

61.

020

667

1.84

64

.09

996

124

204

602

1.0

26

5023

282

332

696

Agra

riIn

dúst

riaCo

nstr

ucci

óSe

rvei

sTo

tal

Agra

riIn

dúst

riaCo

nstr

ucci

óSe

rvei

sTo

tal

Agra

riIn

dúst

riaCo

nstr

ucci

óSe

rvei

sTo

tal

Cas

tella

r de

la R

iber

a26

101

2461

191

13

24

-7-9

0-2

1-3

7C

lari

ana

de C

arde

ner

227

436

6923

74

165

01

00

-20

-19

la C

oma

i la

Ped

ra13

1428

4297

112

1630

59

-2-1

2-1

2-1

2-3

8G

uix

ers

2310

1228

7318

5715

2411

4-5

473

-441

Llad

urs

4313

634

9644

20

75

31

-11

-6-2

7-4

3Ll

ober

a39

1313

2994

371

16

45

-2-1

2-1

2-2

3-4

9la

Mol

sosa

2211

719

5923

34

53

51

-8-3

-14

-24

Nav

ès45

1515

4512

036

13

185

8-9

-14

-12

-27

-62

Odè

n39

2612

4512

236

61

125

5-3

-20

-11

-33

-67

Oliu

s55

4933

142

279

5293

1547

207

-344

-18

-95

-72

Pin

ell d

e S

olso

nès

4216

834

100

426

011

59

0-1

0-8

-23

-41

Pin

ós60

1710

4813

565

45

148

85

-13

-5-3

4-4

7R

iner

3719

958

123

303

217

52

-7-1

6-7

-41

-71

San

t Ll

oren

ç de

Mor

uny

s14

9678

190

378

1269

9415

332

8-2

-27

16-3

7-5

0So

lson

a18

282

863

51.

674

3.3

19

168

997

588

1.81

53

.56

8-1

416

9-4

714

124

9

SOLS

ON

ÈS66

21.

144

871

2.44

85

.12

561

61.

252

749

2.17

84

.79

5-4

610

8-1

22-2

70-3

30

Des

plaç

amen

ts in

tern

sD

espl

açam

ents

a a

ltre

s m

unic

ipis

Des

plaç

amen

ts d

es d

’alt

res

mu

nici

pis

Des

plaç

amen

ts g

ener

ats

Des

plaç

amen

ts a

tret

sD

ifer

ènci

a en

tre

gen

erat

s i a

tret

s

57



Gràfic 19. Desplaçaments generats (esquerra) i atrets (dreta) per sectors d’activitat. Solsonès 2001

58

ir

desplaça

ments generats

17%

22%

13%

48%


16%

26%

13%

45%



FONT: Elaboració pròpia a part de les dades obtingudes de l’IDESCAT.

L’atur registrat. Les dades de l’atur registrades en el darrer any, ens mostren que el febrer de

2008 registra el major nombre de persones aturades en la franja d’edats de 25 a 39 anys, amb un

atur lleugerament superior per al sector femení, quan mesos enrere la desigualtat en nombre

d’aturats entre gèneres era bastant més marcada (març 2007, 39% atur masculí, enfront el 61%

femení).

Taula 22. Atu registrat per sexe i edat. Municipis del Solsonès. Març 2007 – febrer 2008 r Març Abril Maig Juny Juliol Agost H D H D H D H D H D H D

< 20 anys 11 5 6 3 5 3 5 3 5 4 7 1 20 – 24 anys 8 14 9 8 6 6 1 7 4 8 4 14 25 – 29 anys 17 18 15 14 15 17 16 15 13 18 14 21 30 – 34 anys 14 20 11 25 12 24 11 26 12 28 15 31 35 – 39 anys 8 23 10 21 12 19 11 23 11 24 11 26 40 – 44 anys 9 13 13 12 7 15 5 13 7 16 9 19 45 – 49 anys 7 17 10 18 9 15 8 17 12 14 14 13 50 – 54 anys 3 9 4 9 5 9 5 14 5 12 6 15 55 – 60 anys 7 13 6 12 7 14 6 15 7 15 8 18 > 60 anys 7 12 8 12 10 12 12 13 10 13 11 13

TOTAL 91 144 92 134 88 134 80 146 86 152 99 171



59

Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer H D H D H D H D H D H D

< 20 anys 11 4 14 3 14 3 12 4 18 6 15 6 20 – 24 anys 8 12 12 16 13 12 17 15 19 18 20 15 25 – 29 anys 12 18 18 18 17 20 15 23 20 20 24 21 30 – 34 anys 9 32 7 28 12 28 13 32 17 27 16 27 35 – 39 anys 14 20 15 20 17 18 12 16 16 19 20 18 40 – 44 anys 10 16 9 14 9 12 12 15 15 13 15 12 45 – 49 anys 9 16 10 12 13 14 14 19 12 24 13 24 50 – 54 anys 5 11 4 9 6 10 4 11 5 13 8 18 55 – 60 anys 7 14 9 15 5 15 6 16 9 14 10 15 > 60 anys 11 15 8 13 10 13 10 15 11 16 13 15

TOTAL 96 158 106 148 116 145 115 166 142 170 154 171

FONT: Elaboració pròpia a part de les dades obtingudes de ir

rl’Observatori del Treball. Depa tament de Treball.

I fent la comparativa entre els mesos de febrer de l’any 2007 i 2008, tenim que l’atur ha

augmentat força a Solsona i al Solsonès i com a conseqüència del primers resultats de la crisi en el

sector de la construcció.

Taula 22. Comparativa de l'atur registrat

febrer 2007 febrer 2008 Variació interanual

Solsona 195 255 +30%

Solsonès 247 325 +31%

Catalunya 257.583 290.912 + 13%

Font: www.gencat.cat/treball



La contractació. El nombre de contractes al Solsonès durant el 2007 ha estat de 3.994,

representant el 2,5% del total de contractes de la província de Lleida.

Si classifiquem aquests contractes per tipologia i sexe, tenim que els llocs de treball són cada

vegada més temporals i, alhora, que la majoria contracten homes.

t

Gràfic 20. Tipologia de contractes 2007

Temporal, 84

Indefinit, 16


Gràfic 21. Distribució dels contrac es per sexe 2007

Homes, 58

Dones, 42


60



61

j

t

Gràfic 22. Comparativa entre els contractes del Solsonès i la mit ana de la província de Lleida

segons edat

33%

52%

15%

26%

60%

14%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

<25 25-44 >=45

Solsonès Prov. Lleida


serveis és el sector que més contractes ha enregistrat el 2007, seguit del sector de la construcció,

indústria i en darrer terme, al Solsonès, el sector agrícola amb el 5% del total de contractes.

Gràfic 23. Comparativa entre els contrac es del Solsonès per sectors d’activitat

5%

16%

26%

53%

13%8%

17%

62%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%


Solsonès Prov. Lleida

Font: Observatori APLOELL



I en darrer terme, referent a la contractació al Solsonès, classificarem les activitats econòmiques

que més van contractar durant el 2006, pel nombre de contractes, la taxa d’estabilitat i la taxa

d’estrangeria.

62

tGràfic 24. Comparativa entre activitats econòmiques i tipologia de contrac ació. Solsonès 2006.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

Cons

trucc

ió

Activ

itats

immob

iliària

Hotel

eria

Comer

ç, tal

lers

Activ

itats

socia

ls

Tran

spor

t

Secto

r prim

ari

Activ

itats

sanit

àries

Indú

stria,

cons

tr.maq

.

Admini

strac

ió pú

blica

ContractesTaxa estabilitatTaxa estrangeria

Font: Observatori APLOELL

La gràfica ens mostra que els sectors que més van contractar el 2006 van ser el de la construcció i

activitats immobiliàries, seguit de l’hoteleria, activitats amb una baixa taxa d’estabilitat, i amb un

alt nivell d’estrangeria, juntament amb el sector primari i la indústria de construcció de maquinària.



63

2.3.- DESCRIPCIÓ GEOGRÀFICA I SOCIOECONÒMICA DE L’ALTA ANOIA


L’Alta Anoia es troba al nord de la comarca de l’Anoia, situada en el centre de la Catalunya central,

a tan sols una hora de les principals capitals catalanes. Limita al nord amb el Solsonès i el Bages, a

l’est amb la muntanya de Montserrat, al sud amb el Penedès i a l’oest amb l’Alt Camp, la Conca de

Barberà i la Segarra.

Són dotze petits municipis els que agrupa l’Alta Anoia: Argençola, Calaf, Calonge de Segarra,

Castellfollit de Riubregós, Copons, Jorba, Els Prats de Rei, Pujalt, Rubió, Sant Martí de Sesgueioles,

Sant Pere Sallavinera i Veciana.

El territori de l’Alta Anoia ocupa en total més de 340 km2 i una població de 6.739 persones

(segons cens de 31 desembre 2007). A part de Calaf, on la seva economia es basa sobretot amb

indústria i serveis, en la resta del territori l’activitat predominant és el sector primari.

L’Alta Anoia des del punt de vista administratiu, el conformen 13 municipis i 45 unitats singulars de

població. Tot i que la capital comarcal la ostenta Igualada, la població que realment actua com a

capital del territori de l’Alta Anoia és Calaf.

Segons l’últim cens de desembre de 2007, a l’Alta Anoia hi ha 6.938 habitants dels quals un 49,5%

habiten a Calaf.

Taula 23: Divisió administrativa: municipis i nuclis de població de la comarca de l’Alta Anoia Municipis Nuclis de població

Argençola Argençola, Carbasí, Clariana, Contrast, Els Plans de Ferran, Porquerisses i Albarells, Rocamora

Calaf Calaf, La Pineda Calonge de Segarra Aleny, Calonge de Segarra, Dusfort, Mirambell, Sant Pere de l’Arç, El Soler Castellfollit de Riubregós Castellfollit de Riubregós Copons Copons, Sant Pere de Copons Jorba Jorba, Sant Genís Montmaneu Montmaneu, La Panadella Prats de Rei La Manresana, Els Prats de Rei, Seguers, Solanelles Pujalt L’Astor, Conill, La Guàrdia Pilosa, Pujalt, Vilamajor Rubió El Pla de Rubió, Rubió, Sant Martí de Maçana Sant Martí de Sesgueioles Sant Martí de Sesgueioles Sant Pere de Sallavinera Boixadors, La Fortesa, La Llavinera, La Querosa, Sant Pere de Sallavinera Veciana Montfalcó gros, Sant Pere del Vim, Santa Maria del Camí, Segur, Veciana



Figura 6.- Àmbit territorial de l’Alta Anoia

La majoria d’aquestes unitats singulars de població són nuclis on la major part de les seves masies

es troben disperses pel territori. El nucli més gran de població és Calaf amb 3.435 habitants, seguit

de Jorba amb 742 habitants i Els Prats de Rei amb 537 habitants, quatre dels municipis restants

tenen entre 200 i 500 habitants i sis que no arriben als 200 habitants.

64



Gràfic 25. Repartiment de la població en els diferents municipis de l’Alta Anoia. 2008.

Jorba

Calaf

els Prats de Rei

Sant Martí de SesgueiolesCoponsArgençola

Calonge de Segarra

MontmaneuPujalt

Castellfollit de Riubregós

Sant PereSallavinera

VecianaRubió


L’Alta Anoia és una comarca d’interior i de grans contrastos, situada al centre de la Depressió

Central, amb una extensió de 340 km2.

Aquesta riquesa paisatgística constitueix un patrimoni ambiental, cultural i històric que influeix en

la qualitat de vida dels ciutadans i esdevé sovint un recurs de desenvolupament econòmic, en

particular per a les activitats turístiques però també agrícoles i ramaderes. D’altra banda, la

varietat del mosaic paisatgístic contribueix a la preservació de la biodiversitat i constitueix un factor

positiu en la prevenció dels incendis forestals, l’erosió del sòl i les inundacions.

El paisatge de la comarca es completament rural amb unes característiques pròpies. Caràcter rural,

donat que l’activitat agrícola es la que predomina extensament a la comarca, aquest és el caràcter

principal de paisatge. El terreny del terme és de sòl calcari i es caracteritza per grans desnivells de

terreny.

La comarca es troba diferenciada orogràficament diferenciant els conreus agrícoles de les zones

forestals. Així a les planes i els diferents altiplans estan dedicats més als conreus herbacis de seca,

en motiu de la seva forma aplanada i les seves pendents suaus, comprenen més aviat aquestes

65

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pedra_calc%C3%A0ria



66

característiques els temes de Calaf, Pujalt, Sant Pere Sallavinera, Calonge, Castellfollit de

Riubregós i Prats de Rei.

A mesura que anem baixant els terreny tenen unes pendents més pronunciades i trobem més

superfície forestals que ocupa un 75% d’aquesta area de la superfície intercalant diferents conreus

de seca. Aquesta àrea comprèn les vessants i fondalades dels altiplans cobertes de bosc. La

vegetació està compresa per boscos mixtos de pins i roure, rouredes i garrics, aportant una

tonalitat variada de colors durant l’any. Els termes municipals que comprenen aquesta àrea són

Jorba, Rubió, Copons i Argençola.

Un altre aspecte important dels usos del sòl a la comarca de l’Alta Anoia són les àrees protegides

en el Pla d’Espais d’Interès Natural (P.E.I.N) i Xarxa Natura 2000, que representen el 1,6% del

total de la superfície comarcal.

Cal recordar que la zona nord en el terme de Castellfollit de Riubregós de la comarca va quedar

greument afectada pels incendis del 1998, afectant d’aquesta manera el 20% del total de la

superfície comarcal.

Els principals usos del sòl es poden classificar segons :

- Bosc d’aciculifolis: pinassa, pi roig.

- Bosquins i prats: matollars, comunitats arbustives, prats i pastures, conreus abandonats i

zones de transició entre bosc i matollar.

- Bosc de caducifolis: rouredes, fagedes, avellanedes, freixenedes, omedes, bosc de ribera...

- Correus herbacis de secà.

- Espais oberts amb vegetació escassa o nul·la.

- Nuclis urbans i urbanitzacions.

Xarxa hidrogràfica. Són dues les conques hidrogràfiques que es reparteixen el territori de l’Alta

Anoia: la del Segre que drena l’àrea occidental i la del Llobregat que ho fa a l’oriental. Precisament

el límit del terme municipal de Calaf amb Calonge de Segarra i Pujalt coincideix amb l’arc imaginari

que dibuixaria la divisòria d’aigües entre la Conca d’Ebre i la del Llobregat per Oliana, Solsona,

Calaf i Sta. Coloma de Queralt.



67

Així formen part de la Conca del Segre el terme de Pujalt, Castellfollit i Calonge de Segarra i de la

conca del Llobregat la resta.

Climatologia. L’Alta Anoia situada a la Catalunya interior, condiciona fortament les seves

característiques climatològiques i li dóna un clima mediterrani continental, menys moderat que el

costaner, estius més càlids i hiverns més freds i secs i amb una variació diària de les temperatures

més acusada.

La temperatura mitjana del mes més calorós (agost) és de 24ºC i la temperatura mitjana del mes

més fred (gener) és de 4ºC. Les glaçades són freqüents i en ocasions intenses. Les precipitacions

mitjanes oscil·len entre 300 i 600 mm/any. A la zona nord del territori és a on es registren

màximes precipitacions i les glaçades hivernals més intenses



L’Alta Anoia situada a la Catalunya Central tot i que la seva capital és Igualada històricament

sempre ha tingut la tendència d’utilitzar com a capital Manresa. Per aquest motiu, ha condicionat

que en quant a la xarxa de transports públics, Calaf estigui més ben comunicada amb Manresa que

amb Igualada que és la capital real del territori.

Xarxa de carreteres. L’Alta Anoia és lloc de pas entre grans ciutats. Això la situa en una posició

privilegiada pel que fa a les comunicacions. La capital del territori, situada al mig de l’Alta Anoia ,

exerceix de centre radial d’una xarxa que, en general, està en força bon estat. De Calaf surten

carreteres cap a Manresa, Girona per l’eix transversal (C25),el sud de l’Alta Anoia es troba

comunicada per l’autovia A2 que va de Barcelona a Madrid i tota l’Alta Anoia es travessada per la

C1412 que es dirigeix a Pons i Andorra.

Tot i això, una part important de la població viu en masies o grups de cases allunyats de la xarxa

viària. Tot i que l’Alta Anoia es troba travessada per aquestes vies importants de comunicació, la

resta de municipis es troben comunicats per carreteres comarcals i camins rurals, que tot i estar en

bon estat no treu el risc que comporta sobretot a l’hivern quan aquestes carreteres són les últimes

que reben el tractament necessari per evitar que es gelin.



Figura 7.-. mapa eixos viaris de l’Alta Anoia

68

Transport de passatgers per carretera. Les carreteres a l’Alta Anoia es troben en general en

un estat correcte, tot i així, i degut a la dispersió dels habitatges en el territori a moltes masies s’hi

arriba per un camí rural o una pista asfaltada, però per norma general aquestes es troben en bon

estat.

Pel que fa el transport públic, Calaf és l’únic municipi que es troba comunicat amb les dues capitals

de comarca,que tenen un teixit econòmic més important, Igualada i Manresa. La comunicació amb

Igualada és de dos cops al dia i en canvi amb Manresa és de 6 autocars diaris (4 de directes i 2

que passen per tots els pobles.

Prats de Rei, Copons, Jorba i Rubió també estan comunicats amb Igualada per dos autobusos

diaris. Per altra banda, la zona sud de l’Alta Anoia està comunicat el terme municipal d’Argençola

amb Igualada tres cops al dia.



69

En definitiva, un 46,15% de les poblacions està comunicada amb Igualada i un 23% es troba

comunicada amb Manresa, la única població que es troba comunicada amb les dues capitals és

Calaf.

Xarxa de ferrocarril. A l’Alta Anoia travessa la xarxa de ferrocarril de trens regionals que fa el

recorregut Barcelona-Manresa-Lleida. Aquest servei para al terme municipal de Sant Pere de

Sallavinera, Calaf i Sant Martí de Sesgueioles. Aquest servei és molt lent i recórrer 28 kilòmetres

tarda 1 hora i 28 minuts. No es preveu cap millora amb el Pla d’infraestructures del Transport de

Catalunya 2006 – 2026.

Sòl industrial. L’Alta Anoia no és un territori industrial, on l’activitat principal a part del municipi

de Calaf que si que és industrial és la agricultura. Amb una densitat de població molt baixa,

l’agricultura té un pes molt important. Tot i així es projecten alguns polígons per tal de garantir un

cert creixement en el sector industrial i de serveis.

Taula 24: Polígons industrials a l'Alta Anoia. Previsions, projectes i actuals

Població Nom del polígon Estat actual sòl disponible (ha)

Jorba Parc empresarial de Jorba Previst 27 ha. Els Prats de Rei Polígon Sant Ermengol Consolidat 1,7 ha. Els Prats de Rei Polígon carretera Pedrafita Previst 1,5 ha. Calaf Polígon de les garrigues Consolidat 21,6 ha. Calaf Polígon del rentador Previst 31,9 ha. Sant Pere Sallavinera Polígon Sallavinera Previst 25,3 ha. Pujalt Polígon de Conill Previst 11 ha. Font: Ajuntaments i elaboració pròpia

Altres infraestructures. L’Alta Anoia és un territori que està en fase de creixement i buscant

noves iniciatives per a la millora del teixit econòmic de la zona.

Energies Renovables. L’Alta Anoia s’ha posicionat clarament a favor de les energies renovables.

Aquest posicionament suposarà una oportunitat per al desenvolupament econòmic dels municipis

on s’instal·laran ja que permetran combatre la forta regressió econòmica i demogràfica que estan

sofrint amb el pas del temps, realitzant millores en serveis i instal·lacions tant a curt com a llarg



70

termini, i serà un element més de complement de la renda per intentar amb aquestes i altres

actuacions que s’estan duent a terme, el manteniment de la gent en el territori.

Des del Consorci per la Promoció Turística de l’Alta Anoia es vol aprofitar aquesta nova situació, en

la qual, amb la millora de les instal·lacions i serveis dels municipis faran un territori més atractiu i

acollidor a la gent que ens visiti trobant els serveis necessaris per a fer una estada més llarga a

l’Alta Anoia.

Amb la construcció d’alguns parcs eòlics, ens trobem davant d’una nova situació favorable per a

plantejar-nos noves perspectives de desenvolupament socioeconòmic per la zona de l’Alta Anoia,

això significa que no només es millorarà i s’optimitzarà el seus recursos fent de l’Alta Anoia un

territori més atractiu i acollidor sinó que es crearà una nova oferta turística basada en les energies

renovables. D’aquesta manera s’aprofitarà l’existència d’aquests parcs per a revertir positivament

en l’activitat socioeconòmica de la zona.

Taula 25: Projectes al vol ant de les energies renovables i fase en què es troben. t

Número d’aerogeneradors

NOM MUNICIPIS QUE AFECTA (en cas de parc

eòlic)

POTENCIA ESTAT ACTUAL

Parc eòlic Rubió I Rubió 33 49,5 MW executat Parc eòlic Rubió II Rubió 17 25,5 MW executat

Parc eòlic de Pujalt Pujalt i Calonge de Segarra 21 42 MW aprovat

Parc eòlic Turó del Magre

Pujalt , Veciana, Copons, Argençola i Sant Guim de Freixenet

15 28 MW aprovat

Parc eòlic Erabella Pujalt 11 18,7 MW aprovat

Parc eòlic Alta Anoia

Pujalt, Veciana, Prats de Rei, Calonge de Segarra i Calaf

15 28 MW aprovat

Ampliació parc eòlic Rubió II Rubió 7 projecte Parc Eòlic de Serra Morena Copons 12 projecte Parc eòlic de Veciana Veciana 20 33,4MW aprovat Planta de Biomassa Argençola projecte Planta de Biodièsel Pujalt aprovat Parc Solar Pujalt

Aeròdrom. El Pla d’Aeroports de la Generalitat de Catalunya preveu la millora i ampliació de

l’aeròdrom Calaf-Sallavinera situat al nucli de La Llavinera dins el terme municipal de Sant Pere de

Sallavinera.



71

B) EQUIPAMENTS

Tot i ser una comarca territori molt extens i molt dispers el Consell Comarcal de l’Anoia i els

ajuntaments del municipis treballen per a que aquesta zona tinguin uns serveis bàsics per al

ciutadà.

Equipaments sanitaris i assistencials. La sanitat per cobrir el conjunt de la comarca i el suport

específic a les persones amb més dificultats per valer-se per si soles, són serveis bàsics a la

comunitat.

Farmàcies. A l’Alta Anoia hi ha farmàcies als tres municipis amb major nombre de població, Calaf,

Prats de Rei i Jorba, els únics municipis que superen els 500 habitants de població.

Equipaments assistencials. Al no ser una comarca pròpiament dita, l’Alta Anoia depèn

completament d’Igualada per a utilitzar aquests serveis, el consell Comarcal de l’Anoia ha anat

treballant per a la millora de la qualitat de vida de la població, però aquestes són insuficients. Tot i

així han sorgit algunes iniciatives de caire privat amb col·laboració de l’ajuntament de cada

municipi.

- PLACES EN RESIDÈNCIES PER A GENT GRAN

No existeix cap residència a l’Alta Anoia


- Iniciativa privada social amb la col·laboració de l’ajuntament de Calaf: 1 centre, 38 places.

- LLARS RESIDENCIALS PER A DISMINUÏTS

- Iniciativa privada social: 1 centre: 38 places. Atén a persones adultes afectades de retard

mental greu.

- SERVEI D’AJUDA A DOMICILI

- Conjunt d’accions públiques organitzades i dirigides pel Consell Comarcal de l’Anoia per tal

de prestar atenció i ajut social en les activitats de la vida diària a persones grans,

discapacitats i famílies amb situacions de manca d’autonomia personal.

- TELEASSISTÈNCIA



72

- Servei que permet a l’usuari, amb un sistema fàcil d’operar, estar connectat

permanentment a una central d’alarma i entrar amb contacte verbal amb un centre d’atenció

atès per professionals. Aquest servei es per via telefònica i l’ofereix Creu Roja.

Recursos sanitaris. A l’Alta Anoia hi ha un centre d’atenció primària que està obert les 24 hores del

dia. La resta de municipis tenen en general diàriament, la visita d’un metge i una infermera que

fan visita durant unes hores al dia.

Equipaments educatius. Un dels recursos més bàsics per a l’evolució social d’una societat és el

sistema educatiu, per aquest motiu és molt important que des d’un territori s’ofereixin els serveis

bàsics per a aquest.

Centres educatius. Els ajuntaments dels municipis de l’Alta Anoia any rere any s’estan movent per

a oferir als seus municipis la educació dels seus infants des de que neixen fins a primària. Per

aquest motiu, 4 municipis de l’Alta Anoia ja disposen de llar d’infants. La primària obligatòria

s’ofereix des de cinc municipis més amb 8 centres diferents els qual cinc són de iniciativa pública i

dos d’iniciativa privada amb places concertades per la Generalitat de Catalunya, tot i així, la ESO i

el Batxillerat es pot cursar a Calaf. Una de les actuacions que ha promogut el Consell Comarcal de

l’Anoia referent a aquest tema, és posar a disposició de tots els nens de la comarca un servei

d’autobús gratuït per a desplaçar-se fins al centre educatiu, sempre i que aquest no s’ofereixi al

seu municipi.

2.3.4.- Demografia

L’Alta Anoia amb 6.938 habitants i amb una densitat de població de 19,64 habitants per quilòmetre

quadrat fa que es consideri com a un territori amb una densitat de població molt baixa, fent que

un elevat nombre de cases i masies deshabitades que es trobin amb mal estat o amb alguna

deficiència (més del doble que a Catalunya i gairebé el triple que a la resta de l’Anoia):

Alta Anoia: 28,5 %

Anoia: 10,7 %

Catalunya: 12 %

Degut a aquest abandonament de la població, els antics nuclis han quedat totalment deshabitats i

el territori ha quedat desprotegit per la manca de població incrementant el risc d’incendis, pèrdua

de qualitat del paisatge (abandonament dels boscos, dels camps de conreu, camins i fonts

degradades...)



73

Al municipi de Calaf, segons el cens de desembre 2007, hi habiten 3.435 persones on com ja hem

dit anteriorment la seva economia es basa en el sector serveis i indústria. Calaf representa la

capital de l’Alta Anoia, oferint així tots els serveis que puguin necessitar la resta d’habitants

d’aquest territori. La resta de municipis que formen l’Alta Anoia (48,7 %), estan repartits per la

resta del territori, on la seva economia és principalment l’agricultura.

Pel que fa a la població, els municipis que formen l’Alta Anoia han estat treballant any rere any per

a aturar la greu crisis demogràfica que patia el territori i va recuperant població. Tot i així, els

municipis que han recuperat més població han estat Calaf on hi ha tot el teixit industrial i de

serveis del territori i Jorba per la seva proximitat a la capital de la comarca. La resta de municipis

recuperen la seva població molt a poc a poc, aturant així, la forta regressió demogràfica que havia

patit els anys vuitanta i noranta.

Tot i així, és força preocupant l’envelliment de la població que tot i que en aquests darrers anys

s’ha frenat avui encara representa un 20,37% del total de la població ( l’any 2000 representava un

23,60%). Per altra banda però, també incrementa la població de menys de 14 anys passant del

12,09% l’any 2000 al 13,53% l’any 2007.

L’evolució de la població. El territori de l’Alta Anoia va sofrir una forta davallada de la població a

finals dels anys setanta i que es va anar produint fins a finals dels anys noranta.

Aquesta pèrdua de població va arribar a comprometre la continuïtat d’alguns nuclis, per aquest

motiu els ajuntaments afectats es van unir per a crear un ens comú que dinamitzés l’economia del

territori buscant noves vies econòmiques i aconseguir que els sectors de població més joves, amb

esperit emprenedor i bons nivells de formació, trobessin sortides laborals adequades en el mateix

territori i no haguessin de marxar per anar a buscar feina a les ciutats més properes.

A partir de finals dels anys 90 inicis del 2000 el projecte de l’Alta Anoia comença a treure els seus

primers fruits, recuperant-se poc a poc de la davallada demogràfica i incrementant, tot i que molt

suaument, la població del territori.



Gràfic 26. Evolució de la població a l’Alta Anoia. 1975 - 2007.

6.000

6.200

6.400

6.600

6.800

7.000

1975 1981 1986 1991 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

74

Gràfic 27. Evolució de la població a l’Alta Anoia. 1998 - 2007.

6226 62416164 6220

6311 6317

6490

6579

6751

6938

6.000

6.100

6.200

6.300

6.400

6.500

6.600

6.700

6.800

6.900

7.000

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Dinàmica de la població

Moviment natural. El moviment natural de la població és un dels dos components que expliquen la

dinàmica de la població i s’expressa mitjançant la taxa de creixement natural, que relaciona els

naixements i les defuncions. Aquesta taxa enregistra valors positius a l’Alta Anoia ja que els

naixements superen les defuncions, assolint uns valors superiors als de la demarcació de Lleida

però inferiors als de Catalunya.



75

Taula 26. Moviment natural i creixemen de la població. 2006. t

Població Naixements Defuncions Matrimonis L’Alta Anoia 6.938 1.459 807 507 Lleida Demarcació 385.092 3.965 3.964 1.693 Catalunya 6.813.319 76.687 57.096 32.035

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Elaboració pròpia

Moviment migratori. L’altre component de la dinàmica de la població és el moviment migratori que,

juntament amb el creixement natural de la població, són els dos factors responsables del

creixement o decreixement demogràfic.

S’entén per migració el desplaçament de població des d’un territori cap a un altre per establir-s’hi.

Aquesta migració pot ser interior, quan té lloc dins d’un mateix estat, o bé internacional, quan té

lloc entre diferents estats.

El moviment migratori a l’Alta Anoia, tot i que ha incrementat aquests darrers anys no és un

element significatiu a l’Alta Anoia ja que avui encara es troba molt per sota de la mitja catalana, tot

i així, cal remarcar que un 83% d’aquest moviment migratori es troba concentrat al municipi de

Calaf, fet lògic ja que és on s’hi troben a majoria de les indústries del territori. Els gràfics

representen l‘evolució de la immigració en l’Alta Anoia, on descobrim un descens de la providència

de població de la resta d’Europa i un espectacular augment de la població provinent de la Unió

Europea.

Aquest fet, pot ser degut a l’ampliació de països que aquests darrers anys han entrat a formar part

de la Unió Europea, ( l’1 de maig de 2004 entra República Txeca, Xipre (només la part grega-

xipriota), Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta y Polònia i l’1 de gener

de 2007 n’entren a formar part Romania i Bulgària). També s’observa un augment significatiu de

gent provinent del continent africà.



Gràfics 28 i 29. Percentatge de la població segons procedència. Anoia i Alta Anoia. 2000 i 2007.

0

50

100

150

200

250

300

350

Anoia 30 28 125 142 7 0 332

Alta Anoia 1 8 23 16 0 0 0

Unió Europea Resta d'Europa Àfrica Amèrica Àsia Oceania No consta

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

Anoia 118 305 436 354 37 0 243

Alta Anoia 84 6 39 8 0 0 21

Unió Europea Resta d'Europa Àfrica Amèrica Àsia Oceania No consta

Estructura de la població. L’estructura demogràfica envellida que caracteritza les poblacions

dels països desenvolupats és un fet que es constata també en l’anàlisi dels índexs de població de

l’Alta Anoia, tot i així, amb la taula que es mostra més avall, podem observar que la taxa

d’envelliment del territori és molt més elevada que la taxa de menors, fet que accentua la

problemàtica que des de fa anys es va arrossegant en el territori.

Per altra banda, si observem la comarca de l’Anoia, aquesta equilibra les taxes dels infants amb la

de l’envelliment.

76



La capital de l’Alta Anoia també té una taxa envelliment força elevada, però no tant com en les

zones rurals. Aquest envelliment posa en perill la continuïtat de molts nuclis de població del

territori, ja que la taxa d’envelliment supera al 25% i la taxa de menors de 14 anys no supera el

7%. Per aquest motiu, una de les línies estratègiques a desenvolupar seria frenar aquesta taxa

d’envelliment, desenvolupant polítiques de dinamització econòmica en els nuclis més rurals del

territori.

Taula 27. Població segons edat. Alta Anoia i Anoia.

0-14 anys 15-64 anys + 65 anys Calaf 13,68 67,98 18,34 Alta Anoia 13,53 66,10 20,37 Anoia 16,23 68,45 15,32 Font: Idescat 2.3.5. Economia A) Teixit empresarial

El teixit empresarial de l’Alta Anoia està format per 256 empreses, 297 autònoms i 1.905

assalariats. (Cambra Comerç de Barcelona).

El tipus d’empresa més freqüent que trobem a l’Alta Anoia és la petita empresa amb un 95,7%,

que en la majoria dels casos són empreses familiars. Un 4,3% es considera mitjana empresa (entre

50 i 250 treballadors). A l’Alta Anoia no hi ha cap empresa que superi els 250 treballadors.

El següent gràfic presenta la distribució de les empreses segons als municipis on estan situades:

Gràfic 30. Percentatge en la distribució de les empreses sobre el total de l’Alta Anoia.

Jorba 10,53

Calaf 54,97

Veciana 1,17

Castellfollit de Riubregós 1,17

Rubió 1,75

Argençola 2,34Sant Martí de Sesgueioles 2,34 Pujalt 2,92

Els Prats de Rei 5,85

Montmaneu 5,85

Copons 4,09

Sant Pere Sallavinera 4,09

Calonge de Segarra 2,92

77



78

. Gràfic 31. Percentatge en la distribució dels autònoms sobre el total de l’Alta Anoia

Calonge de Segarra 2,02Argençola 2,36

Veciana 1,68

Rubió 1,35

Sant Pere Sallavinera 0,67

Montmaneu 0,34

Pujalt 3,03Castellfollit de Riubregós 3,70

Copons 3,70

Els Prats de Rei 6,06

Sant Martí de Sesgueioles 6,40

Jorba 11,45

Calaf 57,24

Com podem observar en aquests gràfics es pot confirmar que Calaf actua com a centre neuràlgic i

econòmic de l’Alta Anoia, la segueixen tot i que ja a un altre nivell Jorba i Els Prats de Rei.

Un fet preocupant és que Argençola, Veciana, Rubió, Sant Pere de Sallavinera són municipis que

no registren ni 6 empreses per a municipi, i en no disposar d’activitat econòmica pròpia i estable,

obliguen als seus habitants a emigrar cap a ciutats més properes. Així doncs,ens trobem davant

aquests petits municipis que sense llocs de treball, tendeixen al seu despoblament i conseqüent

abandó.

B) Sectors productius

L’Alta Anoia es caracteritza per quatre grups empresarials que reflecteixen l’economia del territori,

aquests són l’agricultura i ramaderia (sector primari), la construcció i la indústria ambdós inclosos

al sector secundari i els serveis (sector terciari).



79

t

Gràfic 32. Distribució del teixit empresarial de l’alta Anoia, per sectors d’activitat.

Construcció, 9

Indústria, 24

Serveis, 44

Primari, 23

A l’Alta Anoia el 23% de la població ocupada es dedica al sector primari, proporció molt elevada si

es té en compte que més del 50% de la població de l’Alta Anoia viu al municipi de Calaf i en aquest

municipi el seu sector econòmic més important és la indústria.

Per altra banda, si comparem el sector primari amb la resta de la comarca de l’Anoia i Catalunya

en general, podem confirmar la importància que té el sector primari en aquest territori. A

Catalunya només s’hi dedica el 2,8% del total de la població ocupada, i a la comarca de l’Anoia el

2,1%.

Gràfic 33. Població ocupada per sec ors d’activitat.

0

10

20

30

40

50

60

Catalunya 2,8 49,1 7,0 41,0

Anoia 2,1 42,1 10,6 45,2

Alta Anoia 23,0 24,5 9,0 43,5




80

Trobem municipis, entre ells Pujalt i Calonge de Segarra, que el percentatge de la població

ocupada en el sector primari és superior al 30% de la població ocupada (Pujalt 41,2%, Rubió

32,7%, Calonge de Segarra 32,4% i Veciana amb un 30,7%). Pel que fa a l’agricultura, degut a la

climatologia i al tipus de sòl, els cultius majoritaris són els herbacis, amb un predomini quasi

absolut del cereal. I en quant a la ramaderia predominen les explotacions de porcí, aviram, oví i

conills. Així doncs, el sector primari tot i tractar-se d’un sector molt important a la zona de la Alta

Anoia, en els darrers anys està experimentant una davallada en el nombre d’explotacions.

Pel que fa al sector secundari, i en concret la indústria, l’Alta Anoia es troba molt per sota de la

mitjana de la comarca de l’Anoia i de Catalunya, en canvi la construcció ha augmentat aquests

darrers anys i es situa per sobre de la mitjana catalana, però tot i així, encara es manté per sota

de la mitjana de la comarca de l’Anoia.

L’índex d’ocupació industrial se situa al voltant del 29% de la població ocupada, destacant Calaf

que amb un 42,6% és el centre industrial de l’Alta Anoia i Jorba amb un 36,3%, tot i que, aquest

municipi no disposi de grans indústries degut a la seva proximitat amb Igualada, la majoria dels

seus habitants hi tenen el seu lloc de treball.

En definitiva, podem comprovar amb el gràfic anterior que hi ha dos sectors que destaquen en

quan a ocupació, el sector serveis i l’agricultura.

B1) SECTOR PRIMARI

Explotacions agràries, ramaderes i forestals. A l’Alta Anoia segons els cens agrari de 1999 disposa

de un total de 516 explotacions agrícoles. D’aquestes explotacions, 16 estaven sense explotar. Si

comparem amb les explotacions que existien a l’Alta Anoia el 1989, veiem que en deu anys el

sector agrari a la comarca de l’Anoia ha patit un fort retrocés. El 1989 l’Alta anoia tenia 746

explotacions agrícoles censades de les quals 18 es trobaven sense terres per explotar, per el que el

nombre d’explotacions a l’Alta Anoia en deu anys ha disminuït un 44’50%.

Taula 28. Explotacions agrícoles i explotacions ramaderes. Comparativa 1989 - 1999 agrícoles Alta Anoia Anoia Catalunya ramaderes Alta Anoia Anoia Catalunya 1989 746 2.224 113.578 1989 268 632 31.996 1999 516 1.384 77.839 1999 201 399 18.815

-30,83 -37,77 -31,47 -25,00 -36,87 -41,20



81

Cal considerar que moltes d’aquestes explotacions no es dediquen únicament a l‘agricultura sinó

que combinen la seva activitat amb la ramaderia. A l’Alta Anoia i segons el cens agrari del 1999, un

62,2% (o sigui, 311 explotacions agrícoles) es dediquen exclusivament a l’agricultura i un 37,8%

(o sigui, 189 explotacions) combina l’activitat agrícola amb la ramadera.

La producció agrària de l’Alta Anoia es caracteritza per la importància del cereal, que ocupa fins el

90% del total de l’àrea conreada, des del territori s’estan treballant amb iniciatives per a

promocionar nous tipus de produccions que siguin més rendibles per a les explotacions de l’Alta

Anoia.

Pel que fa a les explotacions ramaderes trobem que segons el cens agrari a l’any 1999 a l’Alta

Anoia havia a 201 explotacions ramaderes censades , que comparades amb les 268 que hi havia a

l’any 1998 , veiem que també han sofert un retrocés aquests darrers anys. Tot i així, el territori de

l’Alta Anoia ha aguantat molt més bé aquest retrocés que la comarca de l’Anoia i Catalunya en

general.

L’activitat ramadera a l’Alta anoia predomina el sector porcí amb un 69% del total d’explotacions

ramaderes, seguit per l’oví amb un 27%, el cabrum amb un 6% i el boví amb un 5,6%.

L’activitat econòmica derivada directa o indirectament del sector forestal té un pes significatiu

sobre el total comarcal, així tenim que un 3,5% de la producció final agrària de la comarca

correspon al subsector forestal (molt per sobre de l’1,8% català).

Pel que fa a l’activitat forestal, l’Alta Anoia segons el cens agrari de 1999 disposava de 316

explotacions forestals, de les quals només un 12% eren explotades comercialment.

Turisme rural i producció ecològica. La idea de considerar el Turisme Rural com a complement de

les rendes agràries a l’Alta Anoia es va iniciar a l’any 1997. El setembre d’aquest any s’iniciaren els

primers contactes per elaborar un projecte de dinamització dels municipis del nord de l’Anoia. Aviat

es va definir la línia d’actuació: elaborar un projecte de desenvolupament turístic conjunt sota la

denominació d’Alta Anoia. S’inicià aquest desenvolupament amb un projecte de formació que va

permetre preparar una part important dels habitants de l’Alta Anoia per a crear nous serveis i

negocis turístics.

El mes d’abril de 1998 es presentà per primera vegada al mercat català la destinació turística “Alta

Anoia” amb la presència en el Saló Internacional de Turisme de Catalunya.

Durant aquests deu anys, la destinació Turística de l’Alta Anoia ha anat creixent fins arribar a oferir

en l’actualitat 46 allotjaments i 506 places hoteleres.



82

Taula 29 Evolució de l’oferta d’establiments de turisme rural. Alta Anoia 1999-2008. 1999 2000 2002 2003 2004 2005 2006 2008 Argençola 0 0 0 0 1 2 2 2 Calaf 0 0 0 0 0 0 1 1 Calonge de Segarra 0 4 4 6 6 9 9 10 Castellfollit de Riubregós 0 0 0 0 2 2 2 2 Copons 0 0 0 1 1 1 1 1 Jorba 0 0 0 0 0 0 1 5 Montmaneu 0 0 0 0 0 0 0 0 Prats de Rei 3 4 4 4 4 4 6 6 Pujalt 3 3 4 4 5 11 14 14 Rubió 0 0 0 0 0 1 1 1 Sant Martí de Sesgueioles 0 0 1 1 1 1 1 1 Sant Pere de Sallavinera 0 0 0 1 1 1 1 1 Veciana 0 0 0 0 0 0 2 2 ALTA ANOIA 6 11 13 17 21 32 41 46

FONT: Elaboració pròpia a partir de les dades del Consorci de l’Alta Anoia

Els establiments turístics que es troben a l’Alta Anoia en aquests darrers anys ha sorgit una nova

iniciativa que anys anteriors gairebé no existia, l’hotel rural, tot i que no està catalogat per la

Generalitat de Catalunya i per a poder operar s’ha de treure segons la normativa d’hotel, aquest

permet combinar la tasca d’allotjament amb la de restauració fet que facilita un ingrés més elevat

de rendes per als seus propietaris. A l’Alta Anoia trobem que el 6% dels allotjaments tenen

aquesta modalitat. Per altra banda, també trobem un Alberg Rural situat al municipi de Calonge de

Segarra i que administrat pel mateix ajuntament aprofita l’estructura d’on habitava el mestre del

poble anteriorment.

La resta, el 94% d’allotjaments restants, són allotjaments rurals de l’Alta Anoia, dels quals el 34%

tenen la modalitat d’agroturisme o casa de pagès i el 66% es troben dins de la modalitat

d’allotjament rural.

L’agroturisme és la categoria complementa del turisme rural, com activitat complementària a les

tradicionalment agràries (agricultura i ramaderia), ja que és el requisit exigit per la Generalitat de

Catalunya amb la nova normativa de Turisme Rural per el decret de 25 de juliol 313/2006.

L’allotjament rural és aquell que la seva activitat no cal complementar-la amb les rendes agràries,

tot i així, han creat un important teixit econòmic i han donat a conèixer diversos nuclis de

població.



Respecte a la producció ecològica, l’Alta Anoia només té un productor inscrit dins el registre de la

producció agrària ecològica (CCPAE) de la Generalitat de Catalunya i es troba situat al municipi

d’Argençola.


La zona de l’Alta Anoia no és un territori tradicionalment industrial, i mai el pes econòmic de la

població ha recaigut en el sector secundari.

Però, darrerament i degut a la bona xarxa de comunicacions existents amb la resta de capitals

catalanes, s’està experimentant un canvi, en el qual la majoria d’ajuntaments dels municipis tenen

projectats futurs polígons industrials per a la instal·lació de noves empreses. El sector de la

construcció també va créixer passant de les 72 empreses el 1996 fins a les 72 el 2003.

Així doncs i segons la taula que trobem a continuació veiem reflectit un creixement de tot el sector

industrial i secundari de l’Alta Anoia, creixement sobretot de les empreses que treballen materials

no metàl·lics i empreses dedicades al sector energètic (empreses mediambientals) i a les noves

tecnologies.

Gràfic 34. Establiments industrials segons registre IAE a l’Alta Anoia. Anys 1996-2003.

83



L’Alta Anoia, ha fet una aposta molt decidida per les energies renovables desenvolupant diversos

projectes arreu de tot el territori, aquest sector és un sector que enriquirà el teixit empresarial de

la comarca i crearà nous llocs de treball a tot el territori. Per una altra banda aquest nou sector

també se n’aprofitaran els allotjaments de l’Alta Anoia, ja que hi ha la ferma voluntat per els

ajuntaments i el Consorci per la Promoció Turística de l’alta Anoia d’aprofitar aquest nou recurs

com a recurs turístic.

Per aquest motiu i vist la importància que en un futur molt immediat tindran les energies

renovables a tot el territori de l’Alta Anoia, veiem oportú crear una línia estratègica entorn a

aquestes.

B3) SECTOR TERCIARI Tal i s’ha mostrat al gràfic 32, el sector dels serveis és el sector econòmic més important de la

comarca representant el 44% del teixit empresarial de l’Alta Anoia. La distribució d’establiments del

sector dels serveis (excepte el comerç al detall), és del 32,57% a la branca de serveis personals

(bugaderies, perruqueries, serveis fotogràfics i serveis domèstics, entre d’altres), el 20,18% a

hostaleria (allotjaments, bars,restaurants, etc...), el 15,14% a transports i comunicacions, el

13,30% a comerç a l’engròs, 8,26% a immobiliàries i altres, el 6,88% a serveis d’empresa i el

3,67% a la mediació financera.

Gràfic 35. Empreses de serveis, no comerç al detall, a l’Alta Anoia..

13,30%

6,88%

8,26%

3,67%

15,14%

20,18%

32,57%

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35%

Serveis personals

Hoteleria


Comerç a l'engròs

Immobiliària i altres

Serveis a l'empresa


84



85

Gràfic 36. Distribució de les empreses de serveis, no comerç al detall, per municipis de l’Alta Anoia.

Castellfollit de Riubregós 3%Veciana 3%

Pujalt 2%

Rubió 2%

Argençola 1%

Montmaneu 3%Calonge de Segarra 3%

Copons 4%

Sant Martí de Sesgueioles 4%

Sant Pere Sallavinera 5%

Els Prats de Rei 6%

Calaf 54%

Jorba 10%

Si analitzem el sector serveis per localització en el territori, veiem que el 54% dels serveis es

localitzen al municipi de Calaf, confirmant així que aquest municipi actua com a capital econòmica

del territori.

Dins el subsector turístic, l’Alta Anoia aquests darrers anys ha iniciat una nova activitat econòmica

que és el turisme rural, un sector que es va veure afavorit pel suport econòmic del programa

Proder 2000-06 o ajuts directes del mateix Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

Tot i que, l’oferta d’ establiments turístics no es pot comparar en nombre de places en altres

comarques més turístiques, l’Alta Anoia necessita crear productes o serveis turístics al voltant

d’aquestes, ja que els seus recursos patrimonials no són suficients per atraure al visitant i no

permet allargar l’estada al visitant, més que un cap de setmana.


La població activa. El territori de l’Alta Anoia segons el padró del 2007 té un total de 6.938

persones dels quals un 13,6% són estudiants (939 persones), un 66,1% és població activa ( 4586

persones) i un 20,3% són jubilats (1.413 persones).



Hem de tenir present dins d’aquesta població activa que hi ha un gran grup de població que no

estan inserides al món laboral (feines de la llar, estudiants majors de 16 anys, incapacitats

permanents, etc...), aquest grup consistia el 2001 en el 44% del total de la població activa.

Gràfic 37. Distribució dels grans grup d’edat a l’Alta Anoia, any 2007

15-64 anys66,10 %

0-14 anys13,53%

+ 65 anys20,37 %

Tot i així, cal remarcar l’increment que hi ha hagut de població activa en aquests darrers 6 anys a

l’Alta Anoia incrementant el 20% la població de 0 a 14 anys ( factor molt important ja que

posteriorment es convertirà en mà d’obra o nous emprenedors), un 14% la població amb edat

activa del territori ( de 15 a 65 anys) i disminuint un 0,80% la població major de 65 anys.

Taula 30. Pob ació potencialment activa a l'Alta Anoia. lGrup d’edat de 15 a 64 anys (2001-2007)

86

2001 2007 Argençola 125 156 Calaf 2.014 2.335 Calonge de Segarra 106 118 Castellfollit de Riubregós 138 130 Copons 173 203 Jorba 351 463 Montmaneu 113 130 Els Prats de Rei 345 366 Pujalt 119 128 Rubió 68 103 Sant Martí Sesgueioles 214 241 Sant Pere Sallavinera 83 111 Veciana 96 102 Total 4.014 4.586



El fet que a l’Alta Anoia hi hagi menys llocs de treball que població ocupada resident al territori fa

que diàriament es produeixin desplaçaments per motius de treball cap a fora de la comarca.

Concretament són 1.495 persones les que viuen i treballen al mateix lloc sense necessitat de

generar cap desplaçament, 1.249 persones les que generen un desplaçament per anar al lloc de

treball i 952 persones són atretes per a treballar al territori.

Taula 31. Relació entre residents i treballadors a l'Alta Anoia

resideixen i treballen en el

lloc

resideixen en el lloc i

treballen fora

resideixen fora i treballen en el lloc

Total treballant en el lloc

Argençola 23 64 20 43 Calaf 962 407 410 1372 Calonge de Segarra 39 32 48 87 Castellfollit de Riubregós 39 60 12 51 Copons 39 87 27 66 Jorba 78 170 175 253 Montmaneu 35 45 111 146 Els Prats de Rei 121 117 57 178 Pujalt 38 47 12 50 Rubió 18 34 7 25 Sant Martí Sesgueioles 54 101 21 75 Sant Pere Sallavinera 20 39 18 38 Veciana 29 46 33 62 Total 1495 1249 951 2446

Els desplaçaments generats segons la activitat econòmica es poden veure en els gràfics següents:

Gràfic 38. Desplaçaments generats (esquerra) i atrets (dreta) per sec ors d’activitat. Alta Anoia, 2001.

t

t

desplaçaments generats

11%

36%

10%

43%


14%

36%

11%

39%



FONT: Elaboració pròpia a par ir de les dades obtingudes de l’IDESCAT.

87



88

D’aquests gràfics es desprèn que el nombre de desplaçaments tant generats com atrets són

similars segons el sector: entre el 39% i el 43% en el sector dels serveis, 36% en el sector de la

indústria, entre el 11% i el 14% en el sector de la construcció i el 10% i 11% en el sector agrari.

L’atur registrat. Si analitzem la taula inferior veiem que des del juliol del 2007 fins al juny del

2008 l’atur ha incrementat a l’Alta Anoia amb 77 persones, un increment global del 40%.

Si fem un anàlisi detallat de l’atur als diferents municipis de l’Alta Anoia aquests darrers anys ens

trobem dues situacions molt contrastades. Hi ha municipis que amb aquest darrer any han

disminuït les persones que estaven a l’atur, com són Castellfollit de Riubregós que disminueix amb

un 66,67%, Argençola amb un 25% d’aturats menys i Sant Martí de Sesgueioles amb un 16,67%

menys. Per una altra banda trobem municipis que han duplicat el nombre d’aturats que tenien,

incrementat així un 100%. Aquests municipis són Copons i Montmaneu.

La resta de municipis, a part de Sant Pere de Sallavinera que la seva taxa d’atur es manté igual

que l’any anterior, també els ha incrementat l’atur, Veciana amb un 75%, Jorba amb un 68%,

Calaf amb un 42,98%, Pujalt amb un 60%, Calonge de Segarra i Rubió amb un 33,33% cada

municipi i Els Prats de Rei amb 23,08%.

Taula 31. Atur registrat entre juliol de 2007 i juny de 2008, als municipis de l'Alta Anoia

Municipi jul-07

ago-07

set-07

oct-07

nov-07

des-07

gen-08

feb-08

mar-08

abr-08

mai-08

jun-08

Argençola 4 3 3 4 4 4 3 4 3 3 3 3 Calaf 114 125 125 125 115 126 125 131 138 161 159 163Calonge de Segarra 3 4 5 5 4 4 4 4 3 4 5 4

Castellfollit de Riubregós 6 5 4 4 4 3 2 3 3 4 2 2

Copons 8 6 7 9 9 10 12 13 13 16 16 16 Jorba 19 19 22 18 19 21 23 26 27 27 29 32 Montmaneu 3 3 3 4 4 4 4 5 6 4 5 6 Els Prats de Rei 13 14 9 11 10 9 9 9 10 11 12 16

Pujalt 5 5 4 4 5 5 4 4 5 6 6 7 Rubió 3 2 3 2 3 3 3 2 2 2 4 4 Sant Pere Sallavinera 1 1 1 2 2 2 1 2 2 2 1 1

Sant Martí Sesgueioles 6 5 8 7 6 7 7 7 7 7 5 5

Veciana 4 4 4 4 4 4 6 5 5 5 6 7 ALTA ANOIA 189 196 198 199 189 202 203 215 224 252 253 266



La contractació. El nombre de contractes a l’Alta Anoia durant el 2007 ha estat de 1.880, essent

1.474 temporals i 406 indefinits, aquesta quantitat representa un 5,6% del total de contractes que

s’han firmat a la comarca de l’Anoia.

Gràfic 39. Tipologia de contractes. 2007.

Gràfic 40. Distribució dels contractes per sexe. 2007.

Temporal, 78

Indefinit, 22

Homes, 62

Dones, 38

Font: Observatori del treball. Generalitat de Catalunya

Si classifiquem aquests contractes per tipologia i sexe, predominen amb un 78% els contractes

temporals envers als 406 que s’han fet indefinits. I, si fem la comparativa per sexes, un 62% dels

contractats són homes i un 38% són dones.

Al gràfic següent podem comparar els contractes que s’han generat a l’Alta Anoia i a la comarca de

l’Anoia per edats es molt similars amb els diferents rangs seleccionats.

89



90

t

t

Gràfic 41. Percentatge de contrac es per grups d’edat. 2007.


serveis és el sector que més contractes ha enregistrat el 2007, seguit del sector de la indústria, la

construcció i en darrer terme, el sector agrícola.

Gràfic 42. Percentatge de contrac es per grups d’edat. 2007.

0

10

20

30

40

50

60

70

Anoia 1,0 16,0 13,3 69,7

Alta Anoia 2,2 27,8 14,3 55,6




91

2.4.- DESCRIPCIÓ GEOGRÀFICA I SOCIOECONÒMICA DEL BAGES


El Bages, des del punt de vista administratiu, el conformen 35 municipis, essent-ne Manresa la

capital comarcal.

Segons l’últim cens de desembre de 2007, al Bages hi ha 176.846 habitants, amb una densitat de

població de 130,2 hab./km2, amb un fort contrast entre la població relativa de Manresa (654 hab/

km2) i les zones més rurals que no arriben als 10 hab./km2.

Els nuclis de població més importants de la comarca es troben al costat dels rius Llobregat i

Cardener.

Els municipis que s’analitzen més detalladament dins una visió comarcal són Aguilar de Segarra,

Castellfollit del Boix, Fonollosa, Rajadell i Sant Mateu de Bages, municipis situats

geogràficament a la zona més occidental del Bages amb una superfície total de 302,3 km2.

Taula 32: Divisió administra iva: municipis i nuclis de població de la comarca del Bagest

Municipis Nuclis de població Aguilar de Segarra

Aguilar de Segarra, castellar i les Coromines

Castellfollit del boix

Castellar del Boix, Maians, el castell, Permanyer

Fonollosa

Fonollosa, Camps, Fals i Canet de Fals

Rajadell

Estació, Casetes, Molins i Nucli Antic

Sant mateu de bages

Castelltallat, Coaner, Salo, Sant Mateu de Bages i Valls de Torruella



92

Figura 8.- Àmbit territorial del Bages


El Bages és una de les comarques més extenses de Catalunya amb 1.299,1 km2 i es troba just en

el centre de Catalunya en la Depressió Central catalana a mig camí entre el mar i la muntanya,

equidistant dels Pirineus, del litoral mediterrani, de les comarques gironines i de la ‘terra ferma’ de

ponent.

La part sud-oriental, la Serralada Prelitoral, que destaca fortament amb els nuclis orogràfics de

Montserrat (Sant Jeroni, 1224 m) i Sant Llorenç del Munt (1095 m), formats per potents

conglomerats, separa el Bages del Vallès. A l'est, apareixen els gresos oligocènics que conformen

l'altiplà del Moianès, a 600-700 m d'altitud. Per la banda septentrional (el Lluçanès, el Berguedà) i

occidental (la Segarra, ja amb gresos i calcàries de l'interior de la Depressió Central) destacant la

Serra de Castelltallat amb una altitud aproximada de 880m. En els potents estrats margosos dels

fons del pla de Bages i de les valls septentrionals apareixen, a una profunditat diversa, en general

d'alguns centenars de metres, capes sedimentàries de sals sòdiques i potàssiques.



93

A vegades han arribat a sorgir a la superfície; el cas més destacat és el de la muntanya de sal de

Cardona.

Els sòls. Els sòls mostren una notable varietat. En estat natural, el pla i les elevacions occidentals,

de clima continental no gaire plujós, presentarien alzinar sec de carrasca, substituït a les obagues

frescals per bosc de roure valencià amb pinassa. Els altiplans orientals (Moianès),

biogeogràficament molt lligats amb Osona, pertanyen al domini submediterrani del bosc de roure

martinenc amb boix.

Les muntanyes meridionals (Montcau, Montserrat), sotmeses a una influència marítima acusada,

presenten encara, en estat actual, restes importants de l'alzinar muntanyenc climàcic. L'acció

humana ha fet desaparèixer la majoria dels alzinars i de les rouredes de la comarca, que han estat

substituïdes als llocs secs i assolellats per garrigues i per brolles de romaní i als indrets obacs per

pastures de jonça. Brolles i pastures són sovint cobertes per un estrat clar de pi blanc i, a les

obagues, de pinassa. A la comarca, hi ha des del 1987 part dels parcs naturals de Sant Llorenç del

Munt i la Serra de l'Obac.

Per Resolució MAH/3440/2004, es va fer públic l’acord del Govern de la Generalitat de data 30 de

novembre d’aprovació definitiva del Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN Serra

de Castelltallat. La zona de la serra de Castelltallat, també està inclosa en la Xarxa Natura 2000.

L’any 1994, els grans incendis del Bages van afectar especialment a Fonollosa i Sant Mateu de

Bages (on es va cremar 1/3 part de cada terme municipal)

Malauradament l’any 1998, va haver-hi un nou incendi que va afectar a Aguilar de Segarra,

Fonollosa (en un 10% del territori) i Sant Mateu de Bages (on es va cremar 1/3 part del terme

municipal), afectant també Navàs i Cardona.

Xarxa hidrogràfica. De la xarxa hidrogràfica destaca l’eix del Llobregat, que travessa tota la

comarca i que l’abandona pels estrets de Monistrol i del Cairat, al peu de Montserrat; no és un

riu de gran cabal, però a la tardor les seves crescudes són a vegades molt violentes (octubre del

1907). Són importants dos afluents: la riera Gavarresa, procedent del NE, i, sobretot, el

Cardener, del NW.

Climatologia. A redós de la Serralada Prelitoral el clima, clarament mediterrani, acusa ja unes

característiques continentals, amb temperatures més extremes i pluviositat més escassa que a les

comarques de la Depressió Prelitoral. Al fons del pla de Bages la mitjana anual és d'uns 14°C, amb

amplituds mitjanes iguals o superiors a 18-19° (a Cabrianes, 20,7°); hi existeix un veritable hivern,

i en aquesta època sovintegen al fons de les conques i de les valls inversions tèrmiques i boires.



94

La pluviositat oscil·la entre 500 i 600 mm. Les pluges d'estiu són escasses al sud (menys del 15%

de la pluviositat anual); però a la banda septentrional, per influència prepirinenca, augmenten

(25%, o encara més). Als relleus perifèrics, l'hivern s'accentua, i la pluviositat és més acusada (a

Montserrat, 725 mm al monestir i 800-900 mm als cims).



La bona situació del pla de Bages permet un gran ventall de comunicacions en tots els sentits,

particularment devers les terres prepirinenques.

Xarxa de carreteres. En relació amb la xarxa viària bàsica, el Bages ha conegut en els darrers

anys importants inversions i millores en els eixos territorials: construcció de l’Eix del Llobregat i del

Transversal i proper acabament de l’Eix Diagonal, construcció de l’autopista C-16 i les variants al

llarg de l’Eix del Cardener. D’altres projectes en curs, com el desdoblament de l’Eix Transversal (C-

25) o de la C-55 entre Castellbell i el Vilar i Manresa, donen resposta a les principals

problemàtiques de congestió actuals.

Xarxa de ferrocarril. La xarxa ferroviària existent s’ha de modernitzar, racionalitzar i ampliar

amb l’objectiu de millorar el servei de rodalies amb la Regió Metropolitana de Barcelona, per tal de

convertir-lo en un veritable servei de metro regional. D’altra banda, la construcció de noves línies

ferroviàries, i en primer lloc, del ferrocarril transversal de Catalunya ha de respondre

simultàniament als requeriments del transport de mercaderies, i a una millora de la mobilitat de

viatgers entre les principals ciutats mitjanes de la Catalunya Central.

Existeix la línia de ferrocarril RENFE de Manresa a Lleida, amb estacions de parada a Rajadell i

Aguilar de Segarra. Si bé, aquesta línia té moltes deficiències de manteniment, actualment està en

fase un projecte de millora.

Sòl industrial. El Bages ha experimentat un elevat creixement industrial en els darrers anys.

En els 35 municipis que hi ha a la comarca hi ha 102 polígons industrials, i Sant Vicenç de

Castellet, Sant Fruitós de Bages, Avinyó i Manresa són els municipis que més en concentren, 12,

11, 10 i 8 respectivament.

Dels 5 municipis que entren a formar part del nou programa Leader, només Sant Mateu de

Bages disposa d’un polígon industrial en funcionament situat a Valls de Torruella, amb 10

empreses establertes. Fonollosa disposa d’una petita zona industrial en la qual actualment només

hi ha una empresa en funcionament, a Rajadell es disposa d’un polígon industrial de 26 hectàries

en construcció, i ni Aguilar de Segarra ni Castellfollit del Boix disposen de sòl industrial.



95

Altres infraestructures

Parcs eòlics. A dia d’avui a la comarca del Bages hi ha un parc eòlic en funcionament, el de la Serra

de Rubió, del qual 10 aerogeneradors pertanyen a Castellfollit del Boix.

I en tramitació i pendents d’aprovació hi ha l’ampliació d’aquest, a través del parc eòlic de Caselles

i Colomer. Ambdós parc eòlics estarien connectats a la subestació de Rubió.

Aeròdroms. Actualment a Catalunya hi ha 6 aeròdroms, i un d’aquest està al municipi de Sant

Fruitós de Bages, amb una utilització actualment esportiva i disposant de l’aeroport alternatiu de

Sabadell.

B) EQUIPAMENTS

L’any 1991, es va crear la mancomunitat intermunicipal entre els 5 municipis, Fonollosa, Aguilar de

Segarra, Rajadell, Castellfollit del Boix i Sant Mateu de Bages, pel servei concret de gestió de

residus.

Actualment s’està treballant en la creació de la Mancomunitat de Municipis per a la prestació de

Serveis a les Persones del municipi de la Fonollosa, Aguilar de Segarra i Rajadell, amb l’objectiu de

cercar la localització més adient per aquests equipaments en base a les necessitats actuals i

futures de la població, amb una visió conjunta de territori.

Equipaments sanitaris i assistencials

Equipaments assistencials. Els cinc municipis disposen de servei d’ajuda a domicili i de

teleassistència, ja que es tracta d’un servei ofert per la Diputació de Barcelona.

Recursos sanitaris. A Castellfollit del Boix es disposa de consultori mèdic i es fan visites dues hores

la setmana.

En el municipi de Fonollosa es disposa de quatre consultoris mèdics, un a cada nucli, on els

professionals es van alternant uns dies a la setmana a cada lloc, oferint així servei complert durant

tota la setmana.

El municipi de Rajadell disposa d’un dispensari municipal vinculat al dispensari central de Sant Joan

de Vilatorrada amb una programació de dues hores de visita del metge i infermera a la setmana.

A Valls de Torruella, es disposa d’un Consultor mèdic Local, que depen del CAP de Súria, on són

ateses els veïns de Valls de Torruella, Palà de Torruella (Navàs), Salo, Coaner i una part dels veïns

de Castelltallat. Els veïns de Sant Mateu van al CAP de Callús i els de Castelltallat al CAP de

Fonollosa.



96

Equipaments educatius

Un dels recursos bàsics per tal de garantir la fixació de la gent en el territori és la capacitat per

cobrir els serveis educatius als més menuts.

Centres educatius. A Castellfollit hi ha una escola d’educació infantil, una primària i una escola

bressol.

En el nucli de Fonollosa hi trobem ubicada l’escola CEIP Sant Jordi amb uns 120 alumnes

aproximadament, el pròxim mes de setembre obrirà les portes la nova llar d’infants municipal

ubicada al nucli de Canet de Fals amb places per 41 infants, actualment aquest servei s’està

donant en l’actual llar d’infants ubicada al costa de l’escola de Fonollosa.

Per altra banda, també es disposa de dos telecentres, un a Fonollosa i un altre a Fals, per

assegurar que el viure en un municipi petit no impliqui menys oportunitats d’accés a l’educació i la

informació.

A Rajadell no hi ha escola rural, aquesta es troba al municipi de Fonollosa, i per l’escola secundària

cal desplaçaments fins al municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Per la creació d’un nou centre

infantil i de primària s’està pendent de la Mancomunitat de les persones amb Fonollosa i Aguilar de

Segarra.

A Valls de Torruella hi ha el CEIP Sant Esteve, on s’imparteix primària, i també una llar d’infants

municipal. En aquests centres estant escolaritzats els veïns de Valls de Torruella, Palà de Torruella

(Navàs), Salo i Coaner. Els veïns de Sant Mateu van al CEIP i llar d’infants de Callús i els de

Castelltallat al CEIP i Llar d’Infants de Fonollosa.

L’ESO i el Batxillerat es cursa a Súria majoritàriament, excepte els veïns de Castelltallat que van a

l’Institut de Sant Joan de Vilatorrada.

2.4.4.- Demografia

La població del Bages és de 176.846 habitants (cens 31/12/2007) i amb una densitat de població

de 136,1 habitants per quilòmetre quadrat.

La immigració fou molt important fins a la meitat dels anys setanta per la demanda de mà d’obra a

les mines de sals potàssiques i també de la indústria, especialment tèxtil; els immigrants procedien

de Múrcia i d’Andalusia oriental. Fins a la dècada dels vuitanta l’àrea de més important creixement

es concentrà a Manresa, però posteriorment van tenir un declivi suau juntament amb els nuclis

més industrials. Però alhora altres municipis mitjans, i fins i tot petits com Rajadell i Talamanca van

experimentar creixements de fins el 70% en les darreres dues dècades del s.XX.



97

L’evolució de la població. Entre els 5 municipis més occidentals del Bages, Aguilar de Segarra

(252 hab), Castellfollit del Boix (418 hab), Fonollosa (1.279 hab), Rajadell (470 hab) i Sant Mateu

de Bages (669 hab), hi ha una població de 3.088 habitants, que tant sols representa 1,7% de la

població comarcal.

Fonollosa és el municipi més gran, el qual ha experimentat un ritme de creixement de la població

superior a la resta de la comarca i de Catalunya. Des del 1990 fins al 2005, la població va

experimentar un creixement del 86%. A més la previsió és que en 15-25 anys es dobli el nombre

d’habitants actuals fins arribar a més de 2.400, sempre basant-nos en factors com l’estructura de

la població, les possibilitats de creixement urbanístic del territori, el nombre de fills per dona, la

immigració, etc.

El creixement d’aquest municipi és extrapolable a la previsió en la resta de municipis

mancomunats.

Dinàmica de la població Moviment natural i migratori. El moviment natural de la població (naixements menys defuncions)

ha estat negatiu els últims anys, mentre que el saldo migratori ( arribades menys sortides) ha estat

clarament positiu. Aquesta població nouvinguda ha determinat el procés de rejoveniment de la

població del territori, ja que la majoria de nouvinguts són joves en edat de procrear.

Estructura de la població. L’estructura de la població es pot considerar adulta tirant cap a

madura ja que el grup de població més nombrós és de 45 a 60 anys. Així doncs, en aquests

moments la població no és envellida, ja que ha arribat a l’edat de jubilació la generació nascuda

durant la guerra civil (menys nombrosa). Tot i així, les dades assenyalen que en els propers 20

anys, arribaran a l’edat de jubilació més del 25% de la població del municipi.

Un altre factor a destacar és l’evolució del nombre de persones per llar, que en els darrers 15 anys

ha reduït mig punt de mitjana, passant del 3,5 a 3 ( 2,7 mitjana catalana). Aquest factor té a veure

directament amb la gent gran, ja que si bé abans era molt comú que en una mateixa casa

convisquessin tres generacions, ara la gent gran cada vegada viu més sola.

L’estructura de població dels municipis d’Aguilar de Segarra, Fonollosa i Rajadell és d’un 14% del

grup de 0-14 anys, un 68% de 15-65 anys, i un 18% del grup de població major als 65 anys, d’un

conjunt de població de 1.901 habitants (Mancomunitat de les persones).



2.4.5. Economia A) Sectors productius Els principals sectors productius del Bages segons el pes del PIB, es detalla en la gràfica següent: Gràfic 43. Els sectors productius segons el PIB a la comarca del Bages

50,06

1,67

48,27


Font: Anuari Econòmic Comarcal 2007 Veient i analitzant aquesta distribució dels 3 sectors productius del Bages, podem veure que el

sector secundari és el sector econòmic més important a la comarca, amb nivells molt superiors a

les mitjanes catalanes, 35’64% vs 24’87% en la indústria i el 14,42% vs 8,58% en la construcció.

El 2006, el VAB del Bages va avançar d’un 4,63%, per sobre la mitjana catalana ( 3,71%) i

superior a l’augment del 2005 (1,11%). Aquesta millora indica l’accentuació del creixement de tots

els grans sectors, llevat del terciari.

El sector primari va assolir uns resultats molt positius (5,78%), lluny de la caiguda del 2005 (-

9,81%). Igualment la indústria va accelerar-se, amb un augment del VAB del 4,5% (-0,27% el

2005), a la qual cal sumar la construcció, amb un increment molt intens del 10,49%.

Finalment, el sector terciari va aconseguir augmentar el seu VAB d’un 3,05%, una xifra prou

elevada, tot i que per sota dels resultats de l’any anterior (3,98%).

Però cal tenir en compte que si analitzem els 5 municipis concrets de forma separada a la resta

de la comarca, el sector primari és la principal font d’ocupació i ingressos, seguit del sector terciari

i en darrer lloc el secundari.

98



En el següent gràfic (Gràfic 44) es fa una comparativa entre el pes del PIB dels diferents sectors

econòmics entre el Bages i Catalunya:

0

10

20

30

40

50

60

70


Bages Catalunya

Font: Anuari Econòmic Comarcal 2007 B1) SECTOR PRIMARI Explotacions agràries, ramaderes i forestals La població activa dedicada a l’agricultura té una clara tendència a minvar, així tenim que del 4%

del PIB el 1984, passa al 2,4% l’any 2000, fins a l’1,67% el 2006.

L’any 2001 hi havia 26.310 ha de terra conreada (20% de la superfície comarcal), el 95% de les

quals corresponia al secà. Pel que fa als conreus, predominen sobretot els herbacis (cereals,

principalment ordi, però també lleguminoses i farratge), que ocupen la quasi totalitat del secà. Els

conreus llenyosos (vinya i oliveres) han sofert una gran davallada, i només ocupen el 2,7% de la

superfície conreada.

L’únic sector de regadiu destacat és l’horta de Manresa (unes 600 ha el 1999).

La font d’ingressos més important per al sector primari és, però, la ramaderia. El 2001, el bestiar

porcí és el més dinàmic, seguit del boví, el cabrum i l’aviram. El porcí augmentà un 50% en

l’interval 1989-2003, i és especialment important en els municipis de Navàs i Sant Mateu de Bages,

i en general per l’economia de tota la comarca.

La zona forestal ocupa el 2001 el 40% de la superfície comarcal, tot i que les activitats forestals no

hi tenen gaire importància.

Cal destacar que en el municipi de Sant Mateu de Bages ha començat a funcionar un petit celler de

DO Pla de Bages, el Celler de Cal Prat de Sant Mateu, juntament amb el Celler de Jaumandreu de

99



100

Fonollosa que ja té força més importància. La comarca en els darrers anys ha treballat i obtingut

un bon reconeixement i posicionament de la DO Pla de Bages.

Turisme rural. En els darrers anys el turisme rural s’ha convertit en una activitat econòmica

complementària i important per al sector agrari.

La taula següent resumeix el nombre d’establiments i número de places disponibles aquest any

2008 en els cinc municipis d’Aguilar de Segarra, Castellfollit del Boix, Fonollosa, Sant Mateu de

Bages i Rajadell. Tal i com es mostra en la taula, Sant Mateu de Bages és el municipi amb més

establiments i conseqüentment amb més places d’allotjament disponibles, seguit per la Fonollosa i

Castellfollit del Boix.

Taula 32. Oferta de turisme rural. Municipis del Bages. 2008.

MUNICIPI Número d'establiments Places d'allotjament AGUILAR DE SEGARRA 1 5 CASTELLFOLLIT DEL BOIX 5 33 FONOLLOSA 7 40 - Camps 3 19 - Fals 1 5 - Fonollosa 3 16 SANT MATEU DE BAGES 13 89 - Castelltallat 9 56 - Salo 1 7 - Sant Mateu de Bages 3 26 RAJADELL 2 13 TOTAL 28 180

FONT: Guia establiments de turisme rural’08. Dpt.Innovació, Universitats i Empresa.

Tot i així, cal comentar que el turisme rural al Bages ha experimentat un discret creixement des

dels anys vuitanta fins el 2001 ( 27 residències casa de pagès l’any 2001), el creixement ha estat

en els darrers anys.

Paral·lelament s’han desenvolupat activitats complementàries com són les rutes amb carro i

caravanes, l’observatori de Castelltallat, la visita de l’antic molí d’oli de Rajadell, la Vila Romana de

Sant Amanç de Rajadell del segle I-IV...


El sector secundari reflecteix tant el sector de la indústria com el de la construcció. Així tenim que

el pes del PIB de la indústria del 2005 al 2006 va augmentar considerablement passant del 30,14%

al 35,64%, i en el sector de la construcció l’augment va ser més moderat passant del 12,21% al

14,42%.



101

Durant el 2006 el Bages va ser la comarca que va experimentar un major avanç, fet que reflecteix

el paper molt rellevant de la construcció i de les produccions de l’energia i les extractives i, ja amb

augments molt menors, dels serveis privats i el primari.

D’aquesta manera, en l’àmbit dels grans sectors productius, la construcció va liderar el creixement

(8,9%), seguida del sector primari (5,2%), dels serveis (3,6%) i de la indústria i l’energia (3,4%).

Així, la construcció va presentar un dels avanços més elevats del país, per sobre el 5,4% de

mitjana catalana. Aquesta forta progressió va reflectir la continuïtat del procés d’expansió

residencial, afavorit tant per l’extensió de la demanda d’habitatge de residència principal, que ha

desbordat els límits de la corona metropolitana de Barcelona, com per una forta expansió de les

segones residències. Aquest increment de la variable residencial ja venia d’anys anteriors, així

tenim que entre el 2002 i 2006 augmenta d’un notable 168%.

En aquest context productiu tan expansiu, la creació d’ocupació en el sector de la construcció va

ser elevada i el total d’afiliats al règim general de la Seguretat Social augmentà d’un important

10,1%. La resta de subsectors de la construcció també van contribuir a l’expansió, bé que, a

excepte de l’obra civil, de forma moderada.

Pel què fa a la indústria augmenta per sobre la mitjana catalana (3,4 vs 2,9%), reflectint així una

distribució molt esbiaixada en tots dos extrems, amb un sector energètic molt expansiu (augment

del 7,9%) i una indústria manufacturera amb un avanç notablement inferior (3,2%).

Cal destacar l’augment de les indústries de la fusta i el suro (12%), de la maquinària i equip

mecànic (11,7%), dels productes de minerals no metàl·lics (11,2%), i de la resta d’indústries

manufactureres (14,5%), mentre que el material de transport (9,1%) i els equips elèctrics i

electrònics (5,9%) també creixien amb intensitat.

En canvi, el sector que, juntament amb el tèxtil, la metal·lúrgia i els productes metàl·lics més

importants a la comarca representava un 17,1% de tot el VAB industrial el 2005, va avançar

menys, per bé que d’un prou important 3,6%.

En resum, la indústria és present a tota la comarca del Bages, basant-se el seu augment

bàsicament a través de les produccions energètiques i en les de la metal·lúrgia, recolzades en forts

augments de la resta de sectors manufacturers, que tot i aportar relativament poc pes a nivell

individual, van acabar impulsant l’activitat. Aquesta, finalment es va veure frenada per la prou

important davallada del tèxtil i de les indústries alimentàries, dos sectors que, de forma conjunta,

aporten aproximadament el 30% del total del VAB industrial al Bages el 2005.



102

Cal destacar però, que el sector secundari és el menys important en l’economia dels municipis

d’Aguilar de Segarra, Castellfollit del Boix, Fonollosa, Rajadell i Sant Mateu de Bages.

B3) SECTOR TERCIARI

El sector terciari o de serveis és força oscil·lant amb el pas del temps. Així tenim que el 1996 el

sector terciari aportava el 49% del PIB comarcal, el 2005 el 55,41% i el 2006 el 48,27%. La major

part, més d’un 70%, es concentrava a Manresa, ciutat que no sols actua com a centre de serveis

bagenc sinó que estén la seva influència a les comarques del Solsonès i Berguedà, amb les quals el

Bages forma una unitat supracomarcal de caràcter econòmic general i no solament de serveis. El

turisme té un certa importància a la muntanya de Montserrat, a les mines de Cardona, habilitades

com a museu, i indrets com la Serra de Castelltallat entre altres.

Durant el 2006 la moderació en el creixement dels serveis reflecteix el baix augment del comerç

(0,8%), important branca que per sí sola genera més del 24% de tot el VAB sectorial, mentre que

els serveis a les empreses i les immobiliàries (5,2%) i l’hoteleria (2,0%) avançaven més

intensament.

Alhora els serveis col·lectius de les AAPP, educació i sanitat també van contribuir al manteniment

de l’activitat terciària amb augments del 2 i 7,2%, respectivament.

Tal i com es reflecteix doncs, els serveis al Bages durant el 2006 van presentar resultats menys

expansius, i per sota una bona part del país, de manera que augmentaren a una taxa més baixa

que la mitjana catalana (3,8%), en especial, a causa del poc avanç dels serveis col·lectius. Els

serveis privats, en canvi, se situaren en la mitjana catalana (3,7%). En canvi, l’hoteleria, que

aporta un 10,9% del VAB, va avançar tant sols el 3,2%, reflectint així el modest increment dels

viatgers (0,7%), compensat per la millora de les pernoctacions. Tot i així, municipis com Rajadell,

de només 470 habitants, disposa de 4 restauradors.


La població activa. La comarca del Bages té un total de 76.195 persones actives l’any 2001

(d’acord amb les darreres dades disponibles, que són les del Cens de Població). D’aquestes

persones actives, el 91,2% es troben ocupades i el 8,8% en situació d’atur i en edat d’estudiar.

La població activa del Bages representa el 3,1% del total de la població activa de la província de

Barcelona i el 2,4% de la població activa de Catalunya.



103

I en la franja d’edat entre els 25 i 45 anys s’hi troba el 54,9% de la població total activa.

Per sectors i al Bages tenim que el sector que durant el 2001 ocupava més treballadors són les

indústries manufactureres, amb gairebé el 34% del total de la població ocupada, el sector comerç i

reparacions ocupava el 15,5%, i en tercer lloc la construcció ocupant gairebé l’11% del total de la

població ocupada.

En quant als desplaçaments per motius de treball, el Bages té un saldo negatiu, és a dir, hi ha més

treballadors que treballen fora de la comarca, que treballadors que hi venen a treballar.

Així tenim que del total de la població ocupada, 69.498 residents que treballen, el 83% treballa a la

mateixa comarca (57.841 persones), l’11% ha de treballar a fora la comarca (7.690 persones) i el

6% restant treballa en més d’un municipi.

Els no residents però que treballen a la comarca són 5.942 persones, així tenim que el saldo entre

entrades i sortides és negatiu (-1.748 persones).

L’atur registrat. Les dades de l’atur que es mostren a la taula, marquen una tendència creixent

en el nombre d’aturats.

Taula 33. Atu registrat per municipis del Bages. 2008. r

2005 2006 2007 2008 (juny)

Aguilar de Segarra 11 5 1 4 Castellfollit del Boix 6 7 9 11 Fonollosa 59 59 47 53 Rajadell 10 9 10 14 Sant Mateu de Bages 12 13 11 18 TOTAL 98 93 78 100

Així tenim que l’atur ha augmentat en el primer semestre d’aquest any 2008 en gairebé un 28%,

amb un augment en valor absolut en cada un dels cinc municipis. Tot i així, aquests municipis

només aporten l’1,22% de l’atur de tota la comarca del Bages.

De les 100 persones aturades en aquests municipis durant el mes de juny de 2008, el 57% són

dones i el 43% homes.

La contractació. El nombre de contractes formalitzats al Bages durant el 2007 ha estat de

61.501, representant el 40,7% del total de contractes a les comarques centrals, i el 2,1% del total

dels contractes fets a Catalunya durant el mateix any 2007. Si classifiquem aquests contractes per

tipologia, tenim que els llocs de treball són cada vegada més temporals.



104

Gràfic 45. Tipologia de contractes als municipis del Bages. Any 2007.

Temporal, 83

Indefinit, 17

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball. Oficines de Treball de la Generalitat



105

3. ANÀLISI DAFO

3.1.- MUNICIPIS DE LA SEGARRA

3.1.1 DAFO socioeconòmica

PUNTS FORTS PUNTS FEBLES

1. Situació estratègica de centralitat a

Catalunya, propera als grans centres urbans i

considerada de pas.

2. Atur inferior al català, en barems propis de

zones rurals (2,1% el 2007)

3. Existència d’un important patrimoni històric i

cultural

4. Qualitat de vida

5. Certa tendència al retorn de professionals

fills de la comarca.

1. Alta concentració de la població a Cervera,

41,8%, i Guissona 24%.

2. Presència de regressió demogràfica.

3. Alt índex de sobreenvelliment i despoblament

dels petits municipis.

4. Manca de diversificació econòmica i poca

oferta de treball i formació.

5. Insuficiències de les infraestructures viàries,

deficient accessibilitat per manca de nodes de

comunicació en la zona nord.

OPORTUNITATS AMENACES

1. Impulsar polítiques de fixació de població

jove aprofitant la millora de les infraestructures

viàries

2. La capacitat d’atracció de la Corporació

Alimentària Guissona.

3. La instal·lació d’indústries i altres activitats

econòmiques als petits municipis.

4. Incentivar la diversificació de les rendes

agràries amb polítiques innovadores.

5. Procés d’incorporació de la dona al mercat

laboral que encara continua.

6. Les aptituds de la població rural suposen un

valuós potencial per dinàmiques de

desenvolupament local, especialment després

d’un daltabaix (deslocalització empreses).

1. Mà d’obra barata (tipus rural), que depèn de

la situació econòmica per a mantenir el seu lloc

de treball.

2. La incorporació accelerada de mà d’obra

femenina té el risc de manca de qualificació.

3. Capitalització de la ocupació i la producció

comarcal a Cervera i Guissona.

4. Risc de crisis productives intenses degut a la

dependències de dues branques, agrària i

indústries manufactureres.

5. Problemes de despoblament als petits

municipis.



106

3.1.2 DAFO sector primari


1. Important pes d’autònoms en el sector agrari

– concentració del 13,3% de les afiliacions.

2. L’activitat agrària és la principal economia

rural que manté la gent al territori.

3. Activitat primària respectuosa amb el medi. A

la zona nord i est es troba un paisatge en

mosaic que conserva potencial turístic.

4. Es manté la tradició cerealista.

5. Elevada superfície forestal (21.749 ha)

1. Manca de diversificació agrària (monoconreu

cerealista).

2. Poca oferta de treball. El conreu de secà

subscriu anualment només un 4% dels

contractes.

3. Ocupació clarament masculinitzada (24,44%)

– treball de la dona en el sector agrari “amagat”

– especialment dones majors de 45 anys.

4. Domina la ramaderia més afectada per la

saturació del mercat (porcina), amb preus fins i

tot per sota del cost de producció.


1. Diversificació i complementarietat de les

activitats agràries.

2. Possibilitat d’ús de noves tècniques de

producció (ecològica, integrada, de

conservació...), sempre de manera sostenible,

que poden crear sinèrgies i incrementar el valor

afegit dels productes.

3. Participació de la dona com a motor de canvi

en el procés de diversificació de l’empresa

agrària.

4. Utilització del canal Segarra – Garrigues.

5. Potencialitat de la oferta d’activitats

complementàries: gastronòmiques,

cinegètiques, culturals, mediambientals...

1. Progressiu despoblament dels nuclis de

població petits i concentració en els nuclis

grans, abandonament de les explotacions

agràries i envelliment de la població.

2. Manca de priorització dels usos agraris del

sòl, i conseqüentment gran especulació amb el

preu de la terra per a dedicar-la a altres

activitats.

3. Absència d’innovació empresarial a l’hora de

fer inversions en l’explotació agrària i en les

noves iniciatives de diversificació, principalment

en el sector turístic.

4. Risc de rendibilitat de la ramaderia porcina

degut l’actual crisi de preus.

5. Manca d’una gestió acurada de la massa

forestal.



107

3.1.3 DAFO sector secundari


1. Elevat percentatge d’ocupació en la indústria (50%

afiliats) que indica una estructura productiva

relativament madura.

2. Tradició industrial als municipis més importants

3. Presència de polígons industrials (15), 6 dels quals

amb sòl disponible

4. Cervera, municipi en clara expansió industrial,

condicionat per les infraestructures existents i les

projectades.

5. Indústria de l’alimentació dominant (42,7%)

1. Excessiva dependència de la indústria comarcal,

principalment alimentària- respecte un nombre reduït

d’empreses.

2. Ocupació industrial basada en la mà d’obra a baix

cost i poc qualificada, molt sotmesa als cicles

econòmics (contractació-atur)

3. Manca d’estructura empresarial associativa.

4. Pes excessiu de Cervera i Guissona pel que fa la

localització industrial.

5. Problemes de mobilitat als polígons industrials i

absència d’un transport públic de qualitat.


1. La instal·lació d’indústries als petits municipis.

2. Consolidació dels nous nuclis d’activitat industrial.

3. Aprofitar la situació estratègica de la comarca –

propera a grans eixos de comunicació.

4. Tendència a utilitzar les Tecnologies de la

Informació i la Comunicació (TIC) en l’àmbit

empresarial.

1. Risc de crisi productiva intensa degut a la

dependència de la indústria manufacturera.

2. Mancança d’empreses de capital endogen.

3. Actual i futur retrocés del sector de la construcció.

4. Dèficit de mà d’obra especialitzada.

5. Dificultat per mantenir el sector industrial

tradicional. Deslocalització i tancament

d'activitats.

6. Elevat component de la indústria, molt superior al

català. Sector molt inestable laboralment, donat la

magnitud de les empreses.



108

3.1.4 DAFO sector terciari


1. Repunt del sector serveis al conjunt de la comarca

(fins a un 37,69%) i important paper de les persones

autònomes.

2. El volum d’autònoms destacable (25%) en el

sector desvetlla la presència important d’empreses

de capital endogen.

3. Sector comercial relativament diversificat pel que

fa el tipus d’establiments.

4. Creixement continu de la contractació en el sector

serveis.

5. Alta cultura associativa comercial

6. Augment de l’oferta d’allotjaments rurals.

1. Concentració del sector terciari a Cervera i

Guissona.

2. Important presència de pimes de reduïdes

dimensions amb baix nivell d’innovació (productes i

processos) .

3. Poca especialització, especialment en el sector

comerç i falta d’oferta formativa.

4. Escassa oferta d’hostaleria i manca de serveis

complementaris adequats a l’activitat turística.

5. Poca integració entre la política econòmica i la

urbanística.


1. Increment del sector terciari amb potencial

d’explotació, especialment vinculat al sector logístic

del transport, turístic, lleure i oci, medi ambient,

serveis a les persones i noves tecnologies.

2. Creixent interès envers el patrimoni cultural i

històric.

3. Importants actius històrics i culturals de la

comarca.

1. Baix índex de pes del sector serveis en relació al

total català

2. Certa competència amb Tàrrega pel que fa als

serveis i el comerç.

3. Excessiva concentració de la mà d’obra femenina

en el sector serveis

4. Escassa tradició turística i comercial de la

comarca.



109

3.2. MUNICIPIS DEL SOLSONÈS



1. Elevat creixement demogràfic per sobre la

mitjana catalana (augment natalitat i

immigració)

2. Població dispersa pel territori

3. Bona situació per la relativa proximitat als

grans centres urbans.

4. Baix nivell d’atur a la comarca

5. Elevada diversificació econòmica.

6. Qualitat de vida

1. Baix nombre de població en el total de la

comarca.

2. Excessiva centralitat a Solsona, que provoca

problemes estructurals per envelliment i manca

de relleu generacional en les zones més rurals.

3. Insuficients infraestructures viàries i de

sistemes de transport col·lectiu.

4. Atur femení molt superior al masculí (40%

aprox.)

5. Manca d’atractius per als joves professionals

qualificats de la comarca.


1. Aprofitar el creixement demogràfic de

Solsona, per millorar en serveis i productivitat, i

convertir Solsona en element cohesionador de

la comarca.

2. Elevat nombre de joves que els agradaria

quedar-se a viure i treballar en el medi rural.

3. Elevada aptitud de la població rural per

diversificar i innovar en activitats

complementàries.

4. Localització territorial força equilibrada de les

micro i petites empreses de la comarca.

5. Elevada oferta de llocs de treball qualificats.

1. Augment de la dicotomia entre la zona nord i

centre-sud de la comarca.

2. Manca de relleu generacional, greus

problemes d’habitatge i conseqüent

abandonament d’explotacions agràries.

3. Excessives restriccions i burocràcia per les

activitats econòmiques en el medi rural.

4. Marxa del personal qualificat, moltes vegades

per desconeixença de la demanda.



110



1. Elevada importància del sector primari en

l’economia comarcal.

2. Activitat primària respectuosa amb el medi

3. Important tradició cerealística, amb una

lleugera tendència a la diversificació.

4. Gran superfície forestal i explotació

d’aquesta.


rural que manté la gent en el territori.

1. Massa dependència exclusiva del sector

agrari en molts municipis i greus crisis

ramaderes.

2. El conreu cerealístic està massa condicionat a

la Política Agrària Comuna, ajudes que

disminuiran dràsticament a partir de 2009-

2011.

3. Boscos molt embrossats que evidencien la

manca d’una bona gestió de la massa forestal.

4. Disminució del 10% de les explotacions

agràries entre 2000-2008.

5. Excessiu augment del preu del gasoil.




2. Aposta per l’agricultura i/o ramaderia

ecològica.

3. Recent creació d’una associació d’artesans,

alimentaris, no alimentaris i productors

ecològics.

4. Distintiu de procedència de la ramaderia.

5. L’elevat nombre de cultius energètics en

l’economia global, eleva la necessitat dels

cultius alimentaris.

1. Les restriccions normatives dificulten i fins i

tot a vegades eviten la diversificació econòmica

en el medi rural.

2. Manquen polítiques de regulació en els preus

dels intermediaris.

3. Excessiva importació de ramaderia.

4. Falten polítiques equilibradores entre oferta i

demanda a nivell mundial.



111



1. Important i ric teixit empresarial, 99% de les

empreses són micro i petites empreses,

familiars i força diversificades.

2. Tot i que encara hi ha mancances, les

comunicacions han millorat considerablement


3. Elevat nivell d’associacionisme en les

empreses industrials.

4. Elevada assistència a fires especialitzades

( com a visitants)

5. Constants inversions en nous equipaments i

maquinària.

1. Manca de sòl industrial a Solsona i a la Vall

de Lord.

2. El 30% de les empreses industrials no

disposen de pàgina web i tampoc tenen

intenció de tenir-ne a curt termini.

3. Baixa cobertura de telefonia i banda ampla.

4. Baixa participació activa en les associacions.

5. Baixa assistència a fires com a expositors.

6. Manca de personal qualificat.

7. Elevat nombre d’ocupats en la construcció.

8. Dificultat per trobar vivenda de lloguer.


1. La indústria té potencial per seguir creixent i

innovant.

2. Bona situació per a rebre deslocalitzacions

industrials de l’àrea metropolitana.

3. Aplicació de majors tecnologies, R+D+I.

4. Revalorització de la formació professional.

1. Manca de sòl industrial que frena el

creixement de les empreses ja existents, així

com impedeix que en vinguin de noves.

2. Actual i futur retrocés del sector de la

construcció.

3. Despoblament de les zones rurals, per

impedir-ne la creació de petites indústries.

4. Les grans empreses de la comarca no són de

capital local.



112



1. El Solsonès és una comarca molt rica en

recursos naturals i culturals, molts d’ells

singulars pel seu valor arquitectònic i /o

patrimonial.

2. Elevades i constants inversions de millora de

l’estació d’esquí del Port del Comte.

3. Important elaboració de productes artesanals

de qualitat.

4. Augment de l’oferta d’establiments de

turisme rural, que descentralitza el turisme pel

territori.

5. Rehabilitació del nucli antic de Solsona i

dinamització comercial a través de la UBIC.

6. Comarca amb identitat pròpia, població

dispersa, història i tradició rural.

1. Deteriorament del patrimoni natural, cultural i

arquitectònic.

2. Desconeixença de la producció local per la

pròpia població del territori.

3. Comarca amb baixa tradició turística: manca

de promoció de la comarca, de senyalització

turística, direccional, informativa i de rutes

temàtiques.

4. L’ocupació en el sector turístic és poc

reconeguda i amb un baix índex de

professionalització.

5. El sector serveis és el sector menys associat.


1. Elevat potencial de desenvolupament del

sector turístic.

2. Creixent interès pel patrimoni cultural i per

les activitats a la natura.

3. Augment de l’interès pels productes artesans,

ecològics i de qualitat.

4. El sector terciari i/o transformació de

producte primari com a complement de

l’activitat agrària.

5. Manteniment de les característiques rurals del

territori.

1. Manca de personal qualificat en el sector

serveis.

2. Excessiva terciarització de l’economia

comarcal.

3. El risc d’incendis forestals, afectant un dels

millors recursos naturals de la comarca.

4. Excessiu centralisme a Solsona i pèrdua de la

identitat comarcal.



113

3.3. MUNICIPIS DE l’ALTA ANOIA



1. Patrimoni arquitectònic rural relativament

ben conservat.

2. Entorn paisatgístic relativament ben

conservat.

3. Bona situació respecte a les grans capitals

catalanes

4. Projecció d’establiment de nous polígons

industrials

5. Qualitat de vida

1. Baixa densitat de població

2. Municipis petits en regressió demogràfica

3. Elevat índex d’envelliment de la població

4. Forta emigració juvenil:

- Joves amb estudis universitaris emigren a

les grans ciutats

-Joves amb estudis primaris troben

sortides laborals a les indústries de les ciutats

properes

5. Nuclis de població amb manca de serveis

bàsics (farmàcia, comerç, ...)

6. Deficients serveis de telecomunicacions

(telefonia fixa, mòbil i connexions a internet)

7. Escassetat de recursos hídrics (contaminació

de les aigües subterrànies, assecament de

fonts, sobreexplotació dels aqüífers, ...)

8. Escassetat de transport públic

9. Entorn paisatgístic agredit per diverses

explotacions d’àrids.


1. Elevat nombre de joves qualificats que

busquen noves oportunitats empresarials



complementàries.


micro i petites empreses al territori

1. Manca de relleu generacional, greus

problemes d’habitatge i conseqüent




3. Marxa del personal qualificat, pensant trobar

millors oportunitats laborals a les grans ciutats



114




l’economia comarcal.



3. Tendència creixent d'explotacions agràries

ben dimensionades

4. Existència de nombroses empreses familiars

agràries consolidades

5. Les rendes de diferents orígens possibiliten

uns ingressos que no depenen d'un únic sector.

6. Existència d'associacionisme entre productors

7. Nova generació d’agricultors joves amb un

bon nivell de formació i visió empresarial

8. Medi natural i paisatge atractiu. Patrimoni

rural de gran valor.

1. Economia basada en el sector primari amb

predomini dels cereals i la ramaderia intensiva.

2. Posició de debilitats dels ramaders integrats,

envers gran empreses integradores.

3. Dependència excessiva de la Política Agrària

Comunitària (PAC).

4. Insuficient inversió en R+D+I en els

processos productius.

5. Dificultat per a la obtenció dels distintius de

qualitat diferenciada.

6. Dificultat per a la obtenció dels distintius de

qualitat diferenciada.

7. Insuficient desenvolupament de les

estructures conjuntes de comercialització que

dificulta poder entrar en la distribució.

8. Dificultats per a la instal·lació de nous

agricultors: barreres d’entrada (preu de la terra,

quotes,…) i poc suport per part de

l'administració.


millors recursos naturals i econòmics de la

comarca.


1. El progressiu creixement de la demanda de

turisme rural

2. Proximitat a Barcelona i àrea metropolitana

que facilita un bon posicionament en el mercat

turístic

3. Nombrosos recursos turístics pendents de

1. Increment dels costos dels productes

energètics



en el medi rural.




115

rehabilitar i activar

4. Possibilitat d’accedir a ajuts a programes

europeus.

5. Millora la xarxa viària.

6. Augment de la valorització del paisatge rural

com a recurs ambiental i turístic

7. Reconeixement de la multifuncionalitat de

boscos

8. Ús d'energies renovables

dels intermediaris.

4. Els canvis en la política d’ajuts a l’agricultura

de la UE

5. El descens del flux turístic procedent d’altres

països (fenomen mundial)

6. El creixement de l’oferta de turisme rural a

tota la Catalunya Interior

7. Pressió urbanística en determinades zones

del territori

8. Plans mediambientals que condicionen

l'activitat de les explotacions agràries: Xarxa

natura 2000, Peins, Zones vulnerables de

nitrogen

9. Risc d'incendis als boscos

10. Risc d’ erosió en cas d’abandonament de

terres

11. Dificultat per a la diversificació dels cultius

12. Consolidació de la cultura de la subvenció



116



1. Important i ric teixit empresarial, sobretot en

la empresa familiar, que la majoria s’asseguren

el relleu generacional.




3. Important associacionisme entre el sector

1. Manca de incorporació de les noves

tecnologies sobretot a les petites i mitjanes

empreses.

2. Deficient xarxa de telecomunicacions.


4. Baixa assistència a fires com a expositors.




innovant.

2. Bona situació geogràfica per a rebre

deslocalitzacions industrials de l’àrea

metropolitana.


4. Projecció de més sòl industrial per a la

instal·lació de noves empreses o facilitar el

creixement d’empreses ja existents.


impedir-ne la creació de petites indústries.


capital local.



117



1. La realitat rural es converteix en atractiu

turístic

2. Existència d’un sector turístic incipient

3. Existència de productes autòctons de

qualitats que es poden diferenciar

4. Medi natural i paisatge atractiu. Patrimoni

rural de gran valor

5. Difusió de les produccions alimentaries de

qualitat al mercat interior i exterior gracies al

turisme

6. Venda directa de productes agraris

7. Patrimoni rural de gran valor

8. Important elaboració de productes artesanals

de qualitat.



territori.

10. Important associacionisme al sector

1. Deteriorament del patrimoni natural, cultural

i arquitectònic.



3. Comarca amb baixa tradició turística: manca

de promoció de la comarca, de senyalització

turística, direccional, informativa i de rutes

temàtiques.




5. Mancances en les infraestructures i transport

públic

6. Poca diversificació desenvolupament dels

serveis turístics en relació a la creació

d’allotjaments rurals

7. Manca de pressupost per a la conservació del

patrimoni arquitectònic.

8. Massa diversitat d’associacions ja siguin

locals, comarcals i/ provincials.



118



sector turístic.



3. Creixent demanda social de noves activitats

d'oci, formació, educació ambiental,

agroturisme…

4. Venda directe de productes agraris: mercats

locals, cooperatives, agrobotigues

5. Proximitat amb l'àrea metropolitana

6. La restauració, client de productes autòctons

i difusora dels seus valors.

7. Noves tendències de consum que impliquen

l'aparició de noves oportunitats de negocis

(circuits curts de comercialització)

8. Millora qualitat de vida


serveis.

2. Excessiva terciarització de l’economia

comarcal.

3. Manca de producte al voltant dels

allotjaments rurals

4. Normativa molt exigent que dificulta

l'elaboració artesana dels productes dins de la

mateixa explotació

5. Tendència a la concentració d'activitats

econòmiques a les capitals de comarca

6. Indústria manufacturera tradicional, poc

innovadora i molt sotmesa la competència dels

mercats

7. Consolidació de la cultura de la subvenció



119

3.4. MUNICIPIS DEL BAGES



1. Elevat creixement demogràfic en alguns

d’aquests municipis. Les segones residències

s’estan convertint en 1a.

2. Població força dispersa pel territori

3. Bones comunicacions i proximitat als grans

centres urbans.

4. Baix nivell d’atur en aquests municipis

5. Baixa diversificació econòmica.

6. Qualitat de vida

1. Baix nombre de població en aquests 5

municipis

2. Hi ha alguns nuclis de població que s’estan

convertint en nuclis dormitoris.

3. Excessiva centralitat a Manresa, que provoca

problemes estructurals per envelliment i manca

de relleu generacional en les zones més rurals.

4. Insuficients infraestructures viàries i de

sistemes de transport col·lectiu.

5. Manca d’atractius professionals per als joves

d’aquests municipis.


1. Aprofitar el creixement demogràfic d’algun

d’aquests municipis, per millorar en serveis i

creació de noves empreses.





complementàries.

1. En aquests 5 municipis hi ha una economia

social i econòmica molt diferent dels grans

nuclis de població del Bages.

2. Manca de relleu generacional.

3. Greus problemes d’habitatge



5. Poca oferta de llocs de treball qualificats.



120




l’economia d’aquests cinc municipis.




4. Gran superfície forestal i explotació

d’aquesta.





ramaderes.



disminuiran dràsticament a partir de 2009-2011.


manca d’una bona gestió de la massa forestal.

4. Tendència d’abandonament de les

explotacions agràries en els darrers anys.





2. Aposta per l’agricultura i/o ramaderia

ecològica.






en el medi rural.


dels intermediaris.





121



1. En el global dels cinc municipis es disposa de

sòl industrial.




3. Facilitat per l’establiment de noves empreses.

1. Manca de sòl industrial en algun municipi.

2. Baixa cobertura de telefonia i banda ampla

3. És el sector amb el PIB més baix.


5. Dificultat per trobar vivenda de lloguer, i amb

lloguers força cars.

6. Baix nombre d’empreses industrials.


1. La indústria té potencial per créixer, amb la

possibilitat d’associar-se.

2. Situació estratègica per a rebre

deslocalitzacions industrials de l’àrea

metropolitana.

3. Aplicació de majors tecnologies, R+D+I.



construcció.


impedir-ne la creació de petites indústries.??


capital local.



122



1. Municipis molt rics en recursos naturals i

culturals, molts d’ells singulars pel seu valor

arquitectònic i /o patrimonial.

2. Creació del Consorci del Cardener per

treballar el tema turístic.

3. Important elaboració de productes

artesanals de qualitat. Ex. l’oli o les mongetes

de Castellfollit del Boix com a producte

d’atractiu turístic.



territori.

5. Rehabilitació del nucli antic dels diferents

nuclis de població.


arquitectònic.



3. Per a molts serveis cal encara forces

desplaçar-se a nuclis més grans.

4. Els incendis dels anys 1994 i 1998 van afectar

greument aquests municipis, i el paisatge, un

dels atractius turístics més importants, va

quedar greument malmès.



sector turístic.









territori.


serveis.


millors recursos naturals de la comarca.

3. Excessiu centralisme per segons quins

serveis als nuclis més grans, Sant Joan

Vilatorrada, Manresa...



123

3.5. DAFO TERRITORIAL

3.5.1 DAFO SOCIOECONÒMICA


1. Situació estratègica de centralitat a

Catalunya, territori proper als grans centres

urbans.

2. L’atur és inferior a la mitjana catalana.

3. Existència d’un important i ric patrimoni

històric i cultural

4. Qualitat de vida

5. Població dispersa pel territori.

6. Certa tendència a l’augment del retorn de

professionals nascuts en aquest territori.

1. Excessiva centralitat a les poblacions més

grans.

2. Baixa densitat de la població.

3. Elevat índex d’envelliment de la població i

manca de relleu generacional en les zones més

rurals.

4. Manca d’atractius per als joves professionals

qualificats.

5. Insuficients infraestructures viàries, i de

servei de transport col·lectiu.




2. Instal·lació de noves indústries i activitats

econòmiques als petits municipis.



complementàries.


empreses.

5. Elevada oferta de llocs de treball qualificats.

1. Capitalització de l’ocupació i la producció als

centres de població més grans.

2. Despoblament dels petits municipis.

3. Manca de relleu generacional i conseqüent




5. Marxa del personal qualificat, moltes vegades

per desconeixença de la demanda.



124

3.5.2 DAFO SECTOR PRIMARI



rural que manté la gent en el territori, amb el

pes del PIB molt superior a la mitjana catalana.




4. Important superfície forestal i explotació

d’aquesta.

5. Existència de nombroses empreses familiars

agràries consolidades.

6. Les rendes de diferents orígens possibiliten

uns ingressos que no depenen d’un únic sector.

7. Patrimoni rural de gran valor



ramaderes.

2. Es tracta d’un sector amb poca oferta de

treball.

3. Ocupació clarament masculinitzada, el treball

de les dones queda ‘amagat’.

4. Dificultats per a la instal·lació de nous

agricultors, importants barreres d’entrada.

5. Insuficient desenvolupament de les

estructures conjuntes de comercialització que

dificulta poder entrar en la distribució.


manca d’una bona gestió de la massa forestal, i

conseqüent risc d’incendis.

7. Disminució del 10% de les explotacions

agràries entre 2000-2008.



125



activitats agràries (important demanda turisme

rural)

2. Possibilitat d’ús de noves tècniques de

producció (ecològica, integrada, de

conservació...) que augmentin el valor afegit del

producte final.

3. Participació de la dona com a motor de canvi

en el procés de diversificació de l’empresa

agrària.

4. Distintiu de procedència de la ramaderia.




6. Potencialitat de l’oferta d’activitats

complementàries: gastronòmiques,

cinegètiques, culturals, mediambientals...

7. Possibilitat d’accedir a ajuts de programes

europeus.

8. Ús d’energies renovables.

1.Abandonament d’explotacions agràries i

envelliment de la població rural.



en el medi rural.



disminuiran dràsticament a partir de 2009-

2011.


dels intermediaris.

5. Excessiva importació de ramaderia i greus

crisis econòmiques del sector porcí.






126

3.5.3 DAFO SECTOR SECUNDARI


1. Important i ric teixit empresarial, amb

abundants empreses familiars.

2. Elevada ocupació en el sector de la indústria.




4. Elevat nivell d’associacionisme en les

empreses industrials, a excepció de la Segarra.

5. Constants inversions en nous equipaments i

maquinària, tot i que caldria majors inversions

en R+D+I.

1. Manca personal qualificat i excessiva

contractació de mà d’obra de baix cost.

2. Baixa cobertura de telefonia i banda ampla.


4. Elevat nombre d’ocupats en la construcció.

5. Dificultat per trobar vivenda de lloguer.



innovant.


3. La instal·lació de petites indústries en les

zones més rurals.

4. Aprofitar l’avantatge competitiva de la

proximitat als grans eixos de comunicació.

5. Major utilització de les Tecnologies de la

Informació i Comunicació (TIC) en l’àmbit

empresarial.

1. Zones amb manca de sòl industrial que frena

el creixement de les empreses ja existents, així

com n’impedeix la instal·lació de noves.


construcció.


impedir-hi la creació de petites indústries.

4. Dèficit de mà d’obra qualificada i

especialitzada.

5. El pes del PIB de la indústria està a la

mitjana i fins i tot a nivells superiors de la

mitjana catalana.



127

3.5.4 DAFO SECTOR TERCIARI


1. Territori molt ric en recursos naturals i

culturals, molts d’ells singulars pel seu valor

arquitectònic i /o patrimonial.

2. Important elaboració de productes autòctons

i artesanals de qualitat.



territori.

4. Elevada contractació en el sector serveis.

5. Elevada cultura associativa.


arquitectònic per manca d’inversió.



3. Territori amb baixa tradició turística.




5. Manca de serveis complementaris adequats a

l’activitat turística.



sector turístic.



3. Creixent demanda social de noves activitats

d’oci, formació, educació ambiental,

agroturisme...

4. Aprofitar la restauració, per donar a conèixer

els productes autòctons i els seus valors.



6. Potenciar la venta directa





territori.


serveis. Mà d’obra barata i llocs de treball

inestables, cobert en la majoria dels casos de

mà d’obra femenina.

2. Excessiva concentració de serveis i activitats

econòmiques en les poblacions més grans.

3. Territori amb escassa tradició turística i

comercial.

4. Normativa molt exigent que dificulta

l’elaboració artesana dels productes dins de la

mateixa explotació.



128

4.- PLA ESTRATÈGIC

4.1.- EL PROGRAMA DE DESENVOLUPAMENT RURAL 2

La política agrària comunitària (PAC) s’ha centrat bàsicament en una política de preus i mercats

dirigida als sectors agraris (coneguda com a primer pilar). És, des de la reforma de l’agenda 2000,

quan la política de desenvolupament rural ha passat a ser el segon pilar integrant així el concepte

de ruralitat que va més enllà del sector agrícola. En la darrera reforma portada a terme a l’any

2003, s’ha fet palesa un cop més la importància del segon pilar envers al primer.

Per tal de definir l’estratègia de desenvolupament rural de Catalunya s’han tingut en compte els

resultats dels pactes Territorials, del primer congrès del món rural dut a terme durant l’any 2005 i

el marc normatiu fixat3 mitjançant Directrius Estratègiques comunitàries i el Pla Estratègic

Nacional. Aquesta s’assenta en quatre grans àmbits d’actuació que ens defineixen els objectius

prioritaris que volem afrontar mitjançant el programa.

La política de desenvolupament rural a Catalunya per al període 2000-2006, es va dur a terme a

través de 3 programes de Desenvolupament Rural. En canvi, per al nou període 2007-2013

s’aplicarà mitjançant un únic Programa de Desenvolupament Rural per a tot el territori de

Catalunya. Aquest s’estructura en tres eixos temàtics i un de metodològic. Per cada un dels eixos

s’estableixen un ventall de mesures per tal de dur a terme l’estratègia de desenvolupament rural

definida a Catalunya acompanyat d’una partida pressupostària per executar-lo.

Si tenim en compte que solament un 10% dels habitants de Catalunya viuen en zones rurals i que

aquestes cobreixen el 62 % de tot el territori català, ens evidencia la importància d’establir un

programa de desenvolupament rural en el marc de la política agrària comunitària.

2 Font: Direcció General de Desenvolupament rural . DAAR 3 Normativa aplicable:

- Reglament (CE) n. 1698/2005 del Consell de 20 de setembre de 2005 relatiu als ajuts al desenvolupament rural a través del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER)

- Decisió del Consell de 20 de Febrer de 2006,sobre les directrius estratègiques comunitàries de desenvolupament rural.

- Reglament (CE) n. 1974/2006 del Consell de 15 de desembre de 2006, pel qual s’estableixen disposicions d’aplicació del R(CE) n.1698/2005 del Consell.

- Pla Estratègic Nacional de Desenvolupament Rural 2007-2013 de 21 de deseembre de 2006. - Marc Nacional de Desenvolupament Rural 2007-2013, de 22 d’octubre de 2007.



129

Figura 10.- Esquema PDR 2007-2010

Els objectius globals per a les zones rurals definits en el programa de desenvolupament rural de

Catalunya són:

Fixació de la població local.

Millorar les condicions de vida de la població rural.

Afavorir el creixement econòmic.

Promoure un desenvolupament sostenible en el medi rural.



130

4.2. PRINCIPIS GENERALS DE LA METODOLOGIA LEADER

La incorporació de la metodologia LEADER en els Programes de Desenvolupament Rural és una de

les novetats del nou període de programació, si bé en l’anterior programa ja es van desenvolupar

programes LEADER +i PRODER. La metodologia permet ajustar les estratègies de

desenvolupament rural a un nivell més local, i per tant, més adaptat al territori i amb la

participació activa dels seus actors econòmics i socials.

L’aplicació de les estratègies locals es basa fonamentalment en mesures dirigides al

desenvolupament de l’economia i la qualitat de vida a les zones rurals.

Objectiu prioritari

Impulsar la cooperació entre les diferents activitats i actors del món rural definint

territoris rurals amb suficient capacitat per al desenvolupament d’estratègies d’àmbit

local, reforçant les activitats de dinamització dels grups d’acció local (GAL) i establint

una xarxa de cooperació entre tots els agents diversificats a través dels GAL.

Les mesures gestionades mitjançant l’eix 4 metodologia Leader del PDR 2007-2013 es poden veure

en el següent quadre:

Figura 11.- Mesures eix 4

Mesura 12301

Augment del valor afegit dels productes

agrícoles, millora dels processos de

transformació i comercialització, i

agrobotigues

Mesura 312

Creació i desenvolupament de

microempreses

Mesura 313

Foment d’activitats turístiques

Mesura 323

Conservació i millora del

patrimoni rural

Mesura 410. Aplicació d’estratègies de desenvolupament local

Mesura 421. Cooperació interterritorial i transnacional

Mesura 431. Funcionament dels GAL



131

4.3.- OBJECTIUS

4.3.1. Objectiu General

Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central han de

contribuir al desenvolupament rural sostenible de la zona integrada pels 54 municipis pertanyents

a les comarques de la Segarra, el Solsonès, l’Anoia i el Bages, mitjançant l’aplicació d’una sèrie de

mesures i actuacions que contribueixin a la creació i manteniment de l’activitat econòmica, dels

llocs de treball i que elevin el grau de benestar de la població.

4.3.2. Objectius específics

Les accions a desenvolupar pel

L’objectiu general es concreta en el manteniment de la població rural com a mesura de

cont

t

conservació de l’equilibri territorial mitjançant el foment d’activitats econòmiques que

diversifiquin i complementin l’activitat agrària, incrementin el nivell de renda i

ribueixin a la creació de llocs de treball en el territori d’actuació, de manera que es

radueixi en el reforç de la identitat territorial i desenvolupament dels sectors productius.

Els objectius específics que es pretenen aconseguir durant el període d’actuació del Consorci, s’han

. Objectius específics de desenvolupament, són aquells que fan referència a l’activitat

. Objectius específics territorials, són estratègics i complementaris dels anteriors i essencials

per a que l’activitat econòmica pugui tirar endavant en el territori d’actuació, i que per tan són

objectius que vinculen a molts estadis de les diferents administracions implicades en el

desenvolupament territorial.

dividit en dos blocs:

1

econòmica i per tant auxiliables per les mesures del PDR

2



132

Objectius específics de desenvolupament

- Mantenir i garantir noves activitats econòmiques basades en la utilització sostenible

dels atractius culturals i naturals de la zona d’actuació, impulsant el mantenint i la creació

de llocs de treball.

- Aprofitar el potencial artesà, ecològic del territori per a la creació d’activitat

econòmica.

- Potenciar la diversificació de l’activitat agrícola, ramadera i forestal cap a les

activitats agroalimentàries, de turisme rural i complementàries.

- Potenciar l’aprofitament energètic dels recursos del territori, en especial energia

solar i biomassa (aprofitament del recurs forestal).

- Optimitzar l’ús dels recursos turístics potencialment més atractius, amb la promoció i

gestió creativa dels recursos, articulant un espai turístic integrat.

- Aprofitar el patrimoni cultural i natural del territori d’actuació per a la creació i

potenciació d’activitats, en el marc d’una estratègia de desenvolupament sostenible.

- Buscar la complementarietat dels projectes LEADER i altres accions de

desenvolupament rural.

- Millora de la qualitat de vida de la població local, com a objectiu fonamental de

l’estratègia.

Objectius específics territorials

- Dotar als nuclis i poblament disseminat, dels serveis i equipaments bàsics i de les

infrastructures necessàries per millorar la qualitat de vida i la igualtat d’oportunitats, en

especial en matèria d’accessibilitat, aigua i energia.

- Dotar al territori de les infrastructures i tecnologia adequades per a l’accés a les

telecomunicacions (internet, banda ampla rural, telefonia mòbil)

- Potenciar la prestació de serveis bàsics i adequats a les característiques específiques

de la població en els àmbits de l’educació, la sanitat i l’atenció social, en especial a la

tercera edat.

- Facilitar l’accés a la vivenda en el medi rural, i afavorir una ordenació teritorial i un

urbanisme adaptats a les condicions específiques territorials.

- Introduir paràmetres de qualitat ambiental, prevenint el deteriorament del patrimoni

natural i biodiversitat.

- Recolzar de manera especial als col·lectius considerats preferents (joves, dones e

immigrants)



133

Un cop definits els objectius específics de desenvolupament i els de territori, es consideren els

aspectes clau en el desenvolupament d’aquest territori, són els que podem veure d’una

forma gràfica en el següent quadre:

En molts dels tractats sobre polítiques de desenvolupament rural es reivindica la “forma de vida

rural com una forma diferent de societat i de cultura que, per un costat ha de mantenir la seva

pròpia identitat cultural i, per un altre, ha d’organitzar-se prestant serveis i qualitat de vida

comparable d’alguna forma a la obtinguda en el medi urbà”.

Un cop s’ha reflexionat sobre els objectius de desenvolupament i els territorials i tenint clars els

aspectes claus, s’ha de plantejar el desenvolupament rural com un procés diferent d’organització i

estructuració, així com de potenciació dels elements diferenciadors del medi rural com a avantatge

competitiva fonamental del territori a tots els nivells. La correcta vertebració d’aquest procés és el

JOVES

DONES

MEDI AMBIENT

NOVES TECNOLOGIES

DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

ASSOCIACIONISME

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

INTERCANVI EXPERIÈNCIES

TERRITORI

IDENTITAT

INNOVACIÓ

Figura 12.- aspectes clau en el desenvolupament territorial



134

que podem entendre per social també passa per millorar i

augmentar l’ el territori, tant a nivell social (que ja és força important) com

econòmic.

Pel que fa a la que la població rural assumeixi, protegeixi i reivindiqui els

seus elements diferenciadors com a suport de la seva personalitat com a grup social. Aquests

elements diferenciadors es troben en el patrimoni cultural, natural i de productes autòctons.

També es considera molt important el recolzament a col·lectius prioritaris com els

quals recau el futur del medi rural i els quals han de donar continuïtat a les explotacions amb una

línia clarament innovadora; un altre col·lectiu és el de les com element bàsic de

dinamització de la comarca; i per últim lloc els ectiu cada cop més nombrós que

comença a jugar un paper bàsic tant des del punt de vista social com econòmic.

millora social. Aquesta millora

associacionisme en

identitat, és necessari

joves, sobre els

dones

immigrants, col·l

Així doncs, i per tal que el territori pugui afrontar el seu futur, l’estratègia ha d’afavorir

dinàmiques transversals, integrant totes les accions per al desenvolupament rural.

Entenem per innovació el posar en marxa accions noves o recent conegudes, o realitzar les

actuacions aplicant noves perspectives o noves tècniques. S’ha de tenir en compte que la innovació

en un territori pot tenir diverses aplicacions, ja que tant es pot considerar innovador l’aplicació de

noves iniciatives i metodologies que no s’hagin desenvolupat amb anterioritat a la zona, com la

realització d’una actuació que en un lloc concret del territori ja existeixi i en canvi en un altre no hi

sigui; per tant cada cop s’ha de plantejar el que fem i com ho fem en el caràcter innovador de les

actuacions.

Altres aspectes clau com el medi ambient, desenvolupament sostenible, noves tecnologies

van sens dubte lligats als anteriorment exposats, i d’acord amb els temps actuals.



135

4.4.- ESTRATÈGIA – PROGRAMA D’ACTUACIONS

4.4.1. Actuacions de recolzament a la iniciativa privada. Mesures PDR

El GAL establirà mitjançant una convocatòria pública anual un sistema d’ajuts a les activitats

promogudes per la iniciativa privada. Les mesures aplicables del PDR, per tal de donar recolzament

a la iniciativa privada, són les següents4:

Mesura 12301. Augment del valor afegit dels productes agrícoles, millora dels

processos de transformació i comercialització i agrobotigues.

Beneficiaris Microempreses i pimes agroalimentàries.

Nota: que realitzin projectes de inversió inferior a 250.000 €

Actuacions Creació, millora i/o ampliació de microempreses i pimes agroalimentàries i

agrobotigues

Intensitat de l’ajut Un màxim del 40% de la inversió subvencionable amb un import màxim

de 200.000€ per beneficiari en un període de 3 anys

Taula 34.- Mesura 12301

Mesura 312. Creació i desenvolupament de microempreses

Beneficiaris Microempreses no agroalimentàries, ni de turisme ni d’oci

Actuacions

Creació, millora i/o ampliació de microempreses, diversificant i potenciant

el teixit econòmic en els territoris rurals i fomentant la creació de llocs de

treball, principalment de dones i joves.


de 200.000€ per beneficiari en un període de 3 anys

Taula 35 .- Mesura 312

Mesura 313. Foment d’activitats turístiques

Beneficiaris

Microempreses i pimes, associacions d’establiments de turisme rural sense

ànim de lucre i associacions que tenen per objecte la promoció de

productes amb distintius de qualitat, patrimoni arquitectònic i observació

de la natura.

Creació, millora i/o ampliació d’establiments turístics de capacitat reduïda i

activitats d’oci, desenvolupament i comercialització de serveis turístics i

establiment de rutes de productes de qualitat, patrimoni i natura.

4 Pel que fa a la tipologia dels beneficiaris, les actuacions elegibles i la intensitat de l’ajut, vindrà definida pels barems de puntuació del GAL i els criteris del DAAR (Comissió tècnica d’elegibilitat)



136

Actuacions

Intensitat de l’ajut

Un màxim del 40% de la inversió subvencionable amb un import màxim

de 200.000€ per beneficiari en un període de 3 anys.

Per projectes no productius s’establirà un màxim del 80% de la inversió

subvencionable.

Taula 36.- Mesura 313.

4.4.2 Actuacions de recolzament a la iniciativa pública. Mesures PDR

Mesura 323. Conservació i millora de patrimoni rural

Beneficiaris

Ajuntaments i Entitats Municipals Descentralitzades i entitats participades

pels ens locals de menys de 5.000 habitants. Consells Comarcals que

desenvolupin actuacions en nuclis de població de menys de 5.000

habitants.

Actuacions

Projectes d’inversió superiors a 300.000 € d’embelliment de nuclis antics,

recuperació d’arquitectura tradicional i actuacions no productives que

generin una atracció de la zona i creïn sinèrgies amb els projectes

productius del Leader.


de 250.000 € per beneficiari en un període de 3 anys.

Taula 37.- Mesura 323

4.4.3. Programa d’actuacions

En aquest document estratègic es plantegen uns objectius específics a aconseguir, mitjançant les

mesures que permet auxiliar el PDR, de suport a la iniciativa privada i pública, i que en el

programa d’actuacions es planteja l’articulació d’actuacions concretes de treball.

Per tal de plantejar el programa d’actuacions, s’ha tingut en compte el següent:

Estudi de la diagnosis socieconòmica i territorial.

Contactes amb els agents econòmics rellevants del territori d’actuació.



137

Processos participatius realitzats en el territori (Coneixença intersectorial pel

desenvolupament econòmic de la producció local al Solsonès, diagnòsi socioeconòmica

participativa per al desenvolupament rural sostenible a la comarca del Solsonès)

Contactes amb els agents públics del territori d’actuació.

Experiència dels agents dinamitzadors del territori ( tècnics/ques i responsables del

programa Proder 2000-2006, tècnics/ques de promoció econòmica dels Consell Comarcals i

altres entitats de desenvolupament econòmic).

Resultats de les taules sectorials del congrès del món rural.

Procés participatiu per a la nova cultura de l’aigua realitzat per l’Agència Catalana de

l’Aigua (àmbits Llobregat-Noia i Conca del Segre)

Adequació als objectius i mesures del PDR de Catalunya.

Tota la informació tractada , ha permès plantejar una sèrie

d’eixos d’actuació prioritaris .

EIXOS PRIORITARIS

VALORITZACIÓ DE LES PRODUCCIONS LOCALS

SERVEIS A LA POBLACIÓ, EMPRESA I COMERÇ

FOMENT DEL TURISME DE QUALITAT

VALORITZACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL

FOMENT DE LA INNOVACIÓ I NOVES TECNOLOGIES



138

En els quadres on es detallen els eixos prioritaris, es presenta la justificació de l’eix i es plantegen

unes accions prioritàries i unes accions complementàries que es consideren molt necessàries per al

bon desenvolupament dels eixos. Es té en compte que les accions podran ser auxiliables per part

del GAL a través de l’aplicació de les mesures del PDR, però sobretot en el desenvolupament de les

accions complementàries hi hauran d’intervenir els agents públics i privats del territori.



139

Eix 1 VALORITZACIÓ DE LES PRODUCCIÓNS LOCALS

Justificació

S’ha detectat en el territori d’actuació la potencialitat de productes provinents de

la producció local. Aquesta producció permet la diversificació de l’activitat agrària i

l’agricultura ecològica. Són productes de qualitat, amb valor afegit tant per al

producte com per al territori de producció.

Els productes a potenciar són els provinents de l’agricultura i ramaderia ecològica,

conserves vegetals, làctics...

Accions

prioritàries

Inversions per a la creació/millora i ampliació d’empreses de

transformació i comercialització de productes agroalimentaris locals,

especialment orientades a la obtenció de marques de qualitat.

Creació d’espais o punts de venda de productes agroalimentaris i

artesanals vinculats a la producció local. (P.e agrobotigues, vivers

d’artesans, obradors...)

Incentivació de la comercialització i venda dels productes a través

d’associacions o entitats de tipus col·lectiu.

Introducció de noves produccions agràries amb demanda en els mercats

actuals. Plantes aromàtiques i medicinals, produccions ecològiques, fruits

del bosc, truficultura, recuperació d’antics cultius. (P.e valorització del

cigronet, la patata d’Odèn, celler Comalats- DO Costers del Segre)

Creació/ millora d’empreses d’artesania manual no alimentària.

Recuperació d’oficis, activitats i/o productes artesanals.

Valorització del cooperativisme local, per tal de donar sortida al producte

artesà, sobretot alimentari.

Accions

complementàries

Potenciació de l’associacionisme en el territori; creació d’associacions

Potenciació de la formació dels/les professionals del sector.

Potenciació de les visites tècniques, intercanvis d’experiències i

professionals.

Potenciació de la divulgació i comunicació sobre la producció local.

Foment de fires i mercats locals per a donar a conèixer els productes.



140

Eix 2 SERVEIS A LA POBLACIÓ, EMPRESA I COMERÇ

Justificació

Aprofitament del potencial de les capitals de comarca i principals pobles de cara al

sector serveis.

Increment de l’oferta de serveis a la població rural.

Perspectives de creixement industrial en els petits municipis que permetin la

implantació de petita indústria de transformació, i que per tant pugui generar

activitat i llocs a treball als municipis.

Adaptació de l’activitat industrial a les condicions del territori (petita industria,

accés a vies de comunicació...)

Accions

prioritàries

Creació, ampliació i/o millora de microempreses que realitzin serveis de

proximitat a la població (p.e. desplaçaments, ajuda a domicili, serveis

socials etc.) ,

Creació/millora o ampliació de microempreses que millorin la qualitat de

vida de la població: residències tercera edat, guarderies, centres de dia.

Actuacions de creació d’activitats de comerç local innovadores.

Creació/millora o ampliació de microempreses.

Iniciatives que suposin la creació de llocs de treball lligat a les noves

tecnologies.

Creació/millora o ampliació de microempreses que prestin serveis

mediambientals i/o forestals.

Accions

complementàries

Introducció de nous sistemes de comercialització.

Foment de l’associacionisme sectorial.

Responsabilitat social empresarial.

Utilització de les energies alternatives en els processos de producció,

transformació i comercialització en les empreses.

Actuacions empresarials que suposin la implantació de gestió/certificació

ambiental.



141

Eix 3 FOMENT DEL TURISME DE QUALITAT

Justificació

El territori presenta una elevada potencialitat, ja que és un territori ric en

recursos naturals i culturals. També cal destacar que es troba ben posicionat

geogràficament.

Una altra característica és el manteniment del caràcter rural del territori i

l’existència d’elements paisatgístics, històrics, folklòrics desaprofitats en l’actualitat

Tots els factors esmentat fan que l’activitat turística, sobretot el turisme rural hagi

de garantir una qualitat addient a la qualitat del territori .

Accions

prioritàries

Creació i/o millora d’establiments turístics d’allotjament (allotjaments

rurals, hotels, càmings) i/o restauració, fent incidència en la qualitat,

sostenibilitat.

Adequació d’infrastructures i de l’oferta turística a col·lectius específics

(p.e persones discapaci ades, tercera edat, etc.) t

Creació d’infrastructura turística, centres d’interpretació, centres de

recepció, punts d’informació, espais expositius...

Promoció del sector turístic mitjançant campanyes.

Creació i/o millora d’activitats complementàries al turisme.

Desenvolupament de productes turístics que aprofitin les potencialitats

del territori;p.e. creació de rutes temàtiques (natura, gastronomia,

senderisme, etc.) i paquets turístics.

Incorporació de les noves tecnologies (visites guiades amb informació

telemàtica, rutes guiades per GPS, etc.)

Accions

complementàries

Formació específica dels/les professionals del sector.

Intercanvi d’experiències per a la transferència de coneixements.

Potenciació de les oficines de turisme, centres d’acollida i interpretació,

com a “portes” de difusió i d’accés a l’oferta.

Reorientació dels models turístics existents



142

Eix 4 VALORITZACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL

Justificació

Pel que fa al patrimoni cultural, el territori d’actuació és molt ric en recursos

patrimonials i culturals i per tant cal donar un major pes específic al turisme

cultural; sense perdre de vista que totes les millores que es puguin realitzar

també seran adreçades a la pròpia població del territori, que també podrà gaudir

del patrimoni que té al costat de casa.

Es considera que el patrimoni ha esdevingut un recurs, especialment turístic que

pot fomentar activitat econòmica associada a la seva valorització.

Es considera que un “desenvolupament equilibrat del patrimoni natural i cultural

incideix directament en una de les potencialitats del territori”.

El patrimoni natural d’aquest territori és un dels seus valors, encara que no

sigui una zona que destaqui per grans i espectaculars elements naturals, una

combinació dels existents fa que la seva diversitat sigui molt destacada. En el

territori es pot anar des d’un paisatge de secà fins a un paisatge de prepirineu i

zona d’esquí. El tipus de medi natural afavoreix un tipus d’activitats respectuoses

amb el medi i de coneixement del mateix.

Accions

prioritàries

Patrimoni cultural

Activació dels elements que formen part de la cultura del territori i que es

troben “oblidats” i la seva posada en valor. (p.e. posada en valor dels

museus existents, posada en valor d’elements prehistòrics, torres de

guaita, consolidació de rutes (romànic, camí bons homes, castells...)

Creació/millora o ampliació d’empreses de serveis culturals (centres

interpretació, espais de valorització de la vida rural i de les tradicions

locals), empreses per a la intervenció patrimonial.

Creació de productes relacionats amb el patrimoni cultural.

Millora, rehabilitació d’espais i elements culturals.

Patrimoni natural

Creació i/o millora d’empreses que ofereixin activitats realitzades a l’aire

lliure en contacte amb la natura (p.e. senderisme, espor s d’aventura, t

implantació de noves tecnologies en activitats)

Creació i/o millora d’activitats de coneixement del medi (p.e. centres de

natura, observatoris )...



143

Accions

complementàries

Patrimoni cultural

Realització de publicacions, audiovisuals, etc. Així com l’organització

d’actes (jornades, seminaris, exposicions, etc.) que tinguin per objecte la

conservació i/o recuperació i difusió de recursos culturals i patrimonials

del territori

Realització de catàlegs i inventaris sobre patrimoni cultural, amb la

finalitat de conèixer exactament els recursos, el seu estat de conservació,

planificar les intervencions necessàries i avaluar el seu potencial.

Creació d’una estratègia territorial de patrimoni i turisme cultural.

Captació d’inversions.

Conservació del paisatge i de l’entorn natural

Actuacions de recuperació d’espais degradats i restauració del paisatge.

Patrimoni natural

Realització de publicacions, audiovisuals, etc. Així com l’organització

d’actes (jornades, seminaris, exposicions, etc.) que tinguin per objecte la

conservació i/o recuperació i difusió de recursos naturals del territori.

Senyalització dels espais d’interès natural o paisatgístic.

Millora d’espais naturals



144

Eix 5

FOMENT DE LA INNOVACIÓ I NOVES TECNOLOGIES

Justificació

Moltes de les activitats que es desenvolupen, amb clares perspectives de futur, es

veuen subjectes a la implantació de noves tecnologies i a la innovació en les

diverses fases de producció i/o gestió.

El foment de la innovació i noves tecnologies ha de ser un eix transversal

d’aplicació en totes les actuacions del GAL, i a més s’ha de potenciar la seva

implantació a nivell del territori.

Accions

prioritàries

Recolzament a la implantació de les NTIC en les activitats.

Recolzament a les empreses amb base tecnologica.

Recolzament als projectes de caràcter innovador.

Accions

complementàries

Desenvolupament de les telecomunicacions en el territori, amb vinculació

directa amb les administracions que intervenen en el territori.

Formació en l’ús de les noves tecnologies i la innovació.

Potenciació dels telecentres implantats en el territori.



145

4.5. COOPERACIÓ INTERTERRITORIAL I TRANSNACIONAL

Un dels objectius del programa és la cooperació interterritorial i transnacional entre els GAL

catalans, espanyols i comunitaris; ja que la cooperació constitueix un dels mecanismes més

genuïns i diferenciats de la metodologia LEADER.

Mesura 421. Cooperació interterritorial i transnacional

proposta Cooperació de GAL de Catalunya amb GAL de fora de Catalunya, estat

espanyol i països comunitaris.

Taula 38.- mesura 421

Els objectius que es plantegen amb la cooperació, són els següents:

Intercanvi d’experiències en desenvolupament rural.

Transferència de bones pràctiques i metodologies.

Realització de projectes conjunts de valorització de sectors productius o actius territorials.

Crear i desenvolupar una estratègia de valorització turística del territori del GAL.

Visibilitzar l’activitat dels territoris.

Implicació de les diferents administracions per potenciar la cooperació.

Els criteris de selecció dels socis seran els següents:

Homogeneïtat del territori

Coincidència d’interessos

Disponibilitat pressupostària

Temàtiques comparables

Metodologies semblants

Un aspecte molt important serà la cooperació en el marc de les xarxes rurals establertes (xarxa

rural catalana, espanyola i europea).



146

TEMES DE COOPERACIÓ

PRODUCCIONS LOCALS

Experiències de producció i comercialització

Intercanvi en fires i esdeveniments

TURISME

Experiències de valorització turística del medi rural.

MEDI AMBIENT

Gestió de l’aigua

Energies renovables (solar, eòlica, biomassa, biogas)

Astronomia

Meteorologia

Gestió dels residus

PATRIMONI NATURAL

Paisatges, elements naturals.

Xarxa natura 2000, EINs

PATRIMONI CULTURAL, HISTÒRIC

Elements arquitectònics: rutes de les torres de guaita, esglèsies, dolmens ...

NOVES TECNOLOGIES

Internet i tecnologies de la comunicació en el món rural.

Microempreses de base tecnològica

Taula 40.- temes prioritaris de cooperació



147

4.6. COMPLEMENTARIETAT I COHERÈNCIA AMB ALTRES PROGRAMES

GENERALS DE DESENVOLUPAMENT

Durant el període d’activitat del Consorci, una de les principals línies de recolzament a l’activitat

privada serà a través de les mesures del PDR. Cal tenir en compte que el desenvolupament rural,

tal i com s’assenyala en l’apartat 4.3.2 , persegueix uns objectius que requereixen de la intervenció

dels diferents agents públics del territori, per tal de poder complementar els projectes, i sobretot

poder donar solució a les accions d’acompanyament (formatives, noves tecnologies...).

Programa

Complementarietat amb el Fons Social Europeu, i concretament amb els eixos del

FSE plantejats en el programa operatiu per Catalunya:

- Eix 1. Foment de l’esperit empresarial i l’adaptabilitat de treballadors,

empreses i empresaris.

- Eix 2. Foment de l’empleabilitat, la inclusió social i la igualtat entre homes i

dones.

- Eix 3. Augment i millora del capital humà.

- Eix 4. Promoció de la cooperació transnacional i interregional.

Complementarietat amb el Fons Europeu de Desenvolupament Regional

(FEDER).

Eixos operatius del Programa Operatiu FEDER Catalunya:

- Eix 1. Innovació i desenvolupament empresarial, economia del coneixement i

societat de la informació.

- Eix 2. Medi ambient, prevenció de riscos i energies renovables.

- Eix 4. Desenvolupament sostenible local i urbà

Taula 41.- programes complementaris



148

4.7. IGUALTAT D’OPORTUNITATS

Per tal de vetllar pel principi de transversalitat de gènere, es tindran en compte les següents

premises:

Taula 42.- premises i accions positives

Premises

Igualtat d’oportunitats en l’accés al mercat laboral.

Discriminació positiva a favor de la dona.

Llenguatge no sexista aplicat a la gestió i funcionament del Consorci.

Priorització de les actuacions de desenvolupament plantejades per dones.

Recopilació de la informació desagregada per sexes.

Reconeixement i visibilitat del rol de les dones en les explotacions agràries i la

seva contribució al desenvolupament rural.

Accions positives

Valoració dels aspectes de gènere, tinguts en compte en les bases de puntuació

Creació d’una guia de llenguatge no sexista; mitjançant la qual s’establiran les

normes per tal que es faci servir llenguatge i imatges no sexistes en totes les

fases del programa ( funcionament del consorci, comunicacions, gestió dels

expedients i elaboració de projectes)

Contactes específics amb les entitats / associacions de dones del territori per a

la seva participació/implicació en el desenvolupament del programa de

desenvolupament rural.



149

4.8. MEDI AMBIENT

Totes les actuacions i projectes que es derivin de les accions productives obeiran la premissa de

respecte a tots els condicionants mediambientals als que puguin afectar, atenent-se a la legislació

vigent.

Les premises prioritàries a complir són:

Promoció del desenvolupament sostenible.

Gestió dels residus.

Desenvolupament de mesures d’estalvi energètic.

Protecció del medi ambient

Valorització dels recursos naturals i culturals, i en especial els inclosos en la Xarxa Natura

2000.

Pel que respecta al Consorci s’implantaran mesures de bones pràctiques ambientals en les

dinàmiques de funcionament del grup.



150

4.9. PLA DE COMUNICACIÓ

Un dels aspectes més importants per a la bona aplicació del programa de desenvolupament és la

difusió del mateix, per tant és important contemplar un pla de comunicació.

S’ha de tenir en compte l’experiència prèvia dels agents del territori amb el programa PRODER, i

per tant ja no els hi vindrà de nou la “dinàmica” que comportarà el LEADER, tot i així, com que el

seu funcionament serà diferent caldrà fer-ne una bona difusió; més intensiva però, haurà de ser la

difusió i formació inicial en els 5 municipis de la comarca del Bages que s’incorporen per primera

vegada en un programa d’aquestes característiques sense cap tipus d’experiència prèvia.

El pla de comunicació es planteja en les següents fases:

Fase inicial

Tasques

Campanya de difusió del programa a les diverses entitats del territori.

Realització de reunions per tal de donar a conèixer la iniciativa LEADER i

les funcions del consorci. Les reunions seran presencials adreçades a la

gent del territori. Es preveu realitzar una reunió de presentació i difusió

en cada municipi integrant del Consorci.

Inserció de notes explicatives en els mitjans de comunicació.

Període Octubre- desembre 2008

Fase de d’execució del programa

Tasques

Creació de la pàgina web del Consorci.

Edició de fullets explicatius de difusió del programa.

Difusió a través de mitjans de comunicació de les activitats i resultats del

programa.

Creació de la imatge corporativa del Consorci.

Realització de reunions de difusió a petició dels agents del territori.

Difusió del Consorci i del seu programa a través dels canals vinculats al

desenvolupament rural (DAR, xarxes de GAL, Red Rural Española, Red

Rural Europea...)

Període Novembre 2008- 2013

Taula 43.- pla de comunicació



151

4.10. PREVISIONS FINANCERES PER MESURES, LÍNIES I QUADRE DE

FINANÇAMENT

Veure aquest punt en l’annex G i H de documentació



152

4.11. DISPOSITIUS I INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PDR

El Consorci realitzarà un procediment de seguiment continu dels projectes, controlant així

l’execució del programa

Es considera que els indicadors5 han de mantenir un equilibri entre els quantitatius i els

qualitatius, ja que això permetrà un coneixement de l’impacte dels projectes en tots els seus

nivells.

Els indicadors que es plantegen per les diferents mesures d’aplicació són els següents:

Mesura 12301. Augment del valor afegit dels productes agrícoles, millora dels

processos de transformació i comercialització i agrobotigues.

Indicadors de realització:

Nombre de productes potenciats

Nombre d’activitats creades i/o potenciades

Indicadors d’impacte:

Nº de llocs de treball creats i/o mantinguts

% de llocs de dones + joves

Mesura 312. Creació i desenvolupament de microempreses


Nombre de microempreses subvencionades

Nombre de noves microempreses

Nombre d’activitats creades i/o potenciades

Volum total de les inversions


Nº de llocs de treball creats i/o consolidats


5 Els indicadors a aplicar, es definiran en funció de les instruccions del DAAR i del treball que desenvolupi el consorci.



153

Mesura 313. Foment d’activitats turístiques


Nombre de projectes turístics creats

Tipus d’activitats de turisme realitzades

Volum total de les inversions


Nº de llocs de treball creats i/o consolidats


Mesura 323. Conservació i millora de patrimoni rural


Nombre d’accions sobre el patrimoni rural

Volum total d’inversions

PROGRAMA DE DESENVOLUPAMENT RURAL · metodologia leader 2007-2013 programa de desenvolupament rural...

Documents

Transcript of PROGRAMA DE DESENVOLUPAMENT RURAL · metodologia leader 2007-2013 programa de desenvolupament rural...