PROFILAXI ANTIBIÒTICA PEROPERATÒRIA AL PACIENT PEDIÀTRIC

Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria,

Servei de Farmàcia

Servei de Cirurgia Pediàtrica

Servei d’Anestesiologia

Grup Treball PROA-NEN

juny 2016

TÍTOL

DOCUMENT

PROFILAXI ANTIBIÒTICA PERIOPERATÒRIA A

PACIENT PEDIÀTRIC DATA DOCUMENT Novembre 2015

ESTÀNDARD

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

CODI

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

VERSIÓ V1 PÀGINES

No es garanteix la validesa d’aquest document un cop imprès. La versió vigent està disponible en format electrònic al servidor.

2

INFORMACIÓ DEL DOCUMENT

AUTOR/S:

Cognom 1 Cognom 2 Nom Categoria

professional Servei

Melendo Pérez Susana Facultatiu

especialista

Unitat de Patologia Infecciosa i

Immunodeficiències de Pediatria

Cañete Ramírez Carme Farmacèutica

especialista Servei de Farmàcia

Fernández Polo Aurora Farmacèutica

especialista Servei de Farmàcia

Clapers Vidal Marc Metge resident Unitat de Patologia Infecciosa i

Immunodeficiències de Pediatria

Riviere Jacques Metge resident Unitat de Patologia Infecciosa i

Immunodeficiències de Pediatria

Mena Davila Enith Metge resident Unitat de Patologia Infecciosa i

Immunodeficiències de Pediatria

Royo Gomes Glòria Facultatiu

especialista Servei de Cirurgia Pediàtrica

Gander Romy Facultatiu

especialista Servei de Cirurgia Pediàtrica

Lain Fernández Ana Facultatiu

especialista Servei de Cirurgia Pediàtrica

Gine Prades Carles Facultatiu

especialista Servei de Cirurgia Pediàtrica

Molino Gahete Jose Andrés Facultatiu

especialista Servei de Cirurgia Pediàtrica

Arana Martín

Bejarano Elena

Facultatiu

especialista Servei de Cirurgia Plàstica

Martin Begué Nieves Facultatiu

especialista Servei d’Oftalmologia

Pumarola Segura Fèlix Facultatiu

especialista Servei d’Otorrinolaringologia

Abella Anton Raul Felipe Cap de Servei Servei de Cirurgia Cardíaca Pediàtria

García Fontecha César Galo Facultatiu

especialista

Servei de Cirurgia Ortopèdica i

Traumatologia Pediàtriques

Quintero Bernabeu Jesús Facultatiu

especialista Unitat Hepatologia Pediàtrica

Vilalta Casas Ramon Facultatiu

especialita Servei Nefrologia Pediàtrica

Moreno Galdó Antonio Cap de secció Unitat pneumologia , al.lergologia i

Fibrosi Quística pediàtrica

TÍTOL

DOCUMENT

PROFILAXI ANTIBIÒTICA PERIOPERATÒRIA A

PACIENT PEDIÀTRIC DATA DOCUMENT Novembre 2015

ESTÀNDARD

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

CODI

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

VERSIÓ V1 PÀGINES

No es garanteix la validesa d’aquest document un cop imprès. La versió vigent està disponible en format electrònic al servidor.

3

Montferrer Estruch Nuria Facultatiu

Especialista Servei d’Anestesiologia

Lloret Roca Josep Cap de Servei Servei de Cirurgia Pediàtrica

Soler Palacín Pere Facultatiu

especialista

Unitat de Patologia Infecciosa i

Immunodeficiències de Pediatria

Rodrigo Gonzalo de

Liria Carlos Cap de Servei Servei de Pediatria

BREU RESUM DEL CONTINGUT:

S’aporta la informació bàsica sobre profilaxi antibiòtica peroperatòria a l’edat pediàtrica i les indicacions

concretes per cada tipus d’intervenció adequades a la realitat del nostre centre.

El present document forma part del PRograma d’Optimització de la prescripció d’Antiinfecciosos a

Pediatria (PROA-NEN)

GESTIÓ DE LES MODIFICACIONS

Periodicitat prevista de revisió: cada 3 anys o en cas d’aparició de novetats significatives en

aquest camp.

1. JUSTIFICACIÓ.

Definició i patogènia d’ infecció quirúrgica

La infecció del lloc quirúrgic inclou la infecció de la pròpia ferida i de qualsevol altre teixit

que estigui relacionat amb la cirurgia (articulacions, os, meninges,...) Es manifesta durant

els primers 30 dies postcirurgia (principalment entre el 5è i 10è dia).

La infecció de la ferida quirúrgica (IFQ) és causada generalment per microorganismes

presents al pacient (infecció endògena), ja sigui a la pell (principalment estafilococs) o a

les vísceres (enterobactèries i anaerobis). També es pot produir una infecció exògena si

es contamina el lloc quirúrgic a través dels instruments o l’ambient del quiròfan durant la

cirurgia, o arriben microorganismes externs a una ferida quirúrgica durant el postoperatori.

Factors de risc per a infecció de ferida quirúrgica

TÍTOL

DOCUMENT

PROFILAXI ANTIBIÒTICA PERIOPERATÒRIA A

PACIENT PEDIÀTRIC DATA DOCUMENT Novembre 2015

ESTÀNDARD

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

CODI

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

VERSIÓ V1 PÀGINES

No es garanteix la validesa d’aquest document un cop imprès. La versió vigent està disponible en format electrònic al servidor.

4

L’aparició d’unaIFQ depèn de tres factors: l’inòcul (risc elevat si és > 105

microorganismes/gram de teixit), la patogenicitat dels microorganismes y la resposta

immunitària del pacient.

Els dos primers factors es valoren en la classificació de cirurgia segons el grau de

contaminació de la ferida (taula 1)

Taula 1. Classificació de les diferents cirurgies segons grau de contaminació de la ferida

Grau Definició Taxa infecció

Neta Incisió o ferida quirúrgica en procediment electiu, amb tancament primari

sense col·locació drenatge, no traumàtica, sense signes d’inflamació o

infecció en el moment de la cirurgia, sense compromís de la tècnica

quirúrgica estèril i sense penetració de tracte respiratori, digestiu o

genitourinari.

1-2%

Neta-contaminada Incisió o ferida quirúrgica no traumàtica que penetra a tracte respiratori,

digestiu, genitourinari sota condicions controlades, sense vessament

significatiu i sense contaminació en el moment de la cirurgia

3-15%

Contaminada Incisió o ferida quirúrgica en una cirurgia amb gran alteració de la tècnica

quirúrgica estèril o vessament important de líquid intestinal o amb signes

de contaminació i inflamació aguda no purulenta en el moment de la

incisió. Ferida traumàtica o accidental oberta de < 4 hores d ‘ evolució.

15-25%

Bruta Incisió o ferida quirúrgica en una cirurgia amb perforació de víscera buida

o amb signes visibles d ‘infecció aguda purulenta o contaminació fecal en

el moment de la incisió, o tractament tardà de ferida traumàtica o

accidental de > 4 hores o amb teixit desvitalitzat.

40-60%

El tercer es valora indirectament a la classificació de risc quirúrgic de la American Society

of Anesthesiologists (ASA, taula 2), que té present l’estat de salut del pacient al moment de

la cirurgia.

Taula 2. Classificació del risc quirúrgic de l’ASA.

CLASSE ASA ESTAT FÍSIC

1 Pacient normal sa

2 Pacient amb malaltia sistèmica lleu

3 Pacient amb malaltia sistèmica greu que limita activitat però no incapacitant

4 Pacient amb malaltia sistèmica greu que amenaça vida permanentment

5 Pacient que no s’espera que visqui més de 24hores amb o sense IQ

TÍTOL

DOCUMENT

PROFILAXI ANTIBIÒTICA PERIOPERATÒRIA A

PACIENT PEDIÀTRIC DATA DOCUMENT Novembre 2015

ESTÀNDARD

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

CODI

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

VERSIÓ V1 PÀGINES

No es garanteix la validesa d’aquest document un cop imprès. La versió vigent està disponible en format electrònic al servidor.

5

Si es fa una consideració general sobre els factors de risc per a que una ferida quirúrgica

s’infecti, es troben factors intrínsecs del pacient (ASA o d’altres) o bé extrínsecs (segons

grau de contaminació o d’altres). Alguns d’aquests factors de risc han estat molt ben

descrits a la literatura, de manera general i concreta segons el tipus de cirurgia. S’han de

tenir presents, no només perquè poden augmentar el risc d’infecció, sinó perquè una bona

prevenció i la seva correcció, si apareixen, poden contribuir a la reducció de la taxa d’IFQ

(taula 3).

Taula 3. Factors de risc d’IFQ (adaptat d l’American Society of Health-System

Pharmacysts)

TIPUS CIRUGIA FR PACIENT FR INTERVENCIÓ

Totes en general

Edats extremes.

ASA>2.

Comorbiditats.

Tractaments previs

(corticoteràpia o radioteràpia).

Necrosi tissular.

Ingrés perllongat preoperatori.

Procediments quirúrgics

recents.

Tipus cirurgia segons nivell contaminació ferida.

Cirurgia d’ elevada complexitat o duració

perllongada ( >2 hores).

Preparació preoperatòria inadequada (rentat de

mans, rasurat, antisèpsia pell o PAP).

No adequada esterilització instrumental o

ventilació quiròfan.

Hipotèrmia,, hipovolèmia, transfusions.

Col·locació d’ implants o pròtesis.

Deficiències de la tècnica quirúrgica

(hemostàsia, tancament incisió, trauma tissular)

o de la cura postoperatòria de la ferida.

El CDC va desenvolupar el “National Nosocomial Infection Surveillance (NNIS) system

risk index”, que és un índex estandarditzat que estratifica el risc d’IFQ assignant 1 punt a

cada un dels següents ítems:

Classificació ASA > 2

Classificació del grau de contaminació de la ferida com a contaminada o bruta.

Duració del procediment >percentil 75 (T75%) del estàndard per a cada tipus de

cirurgia (indicador de complexitat tècnica de la cirurgia).

El risc d’ IFQ augmenta segons la puntuació del score:

TÍTOL

DOCUMENT

PROFILAXI ANTIBIÒTICA PERIOPERATÒRIA A

PACIENT PEDIÀTRIC DATA DOCUMENT Novembre 2015

ESTÀNDARD

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

CODI

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

VERSIÓ V1 PÀGINES

No es garanteix la validesa d’aquest document un cop imprès. La versió vigent està disponible en format electrònic al servidor.

6

0 punts: 1% risc IFQ

1 punt: 2% risc IFQ.

2 punts: 3-4 % risc IFQ.

3 punts: 6-7 % risc IFQ

Profilaxi antibiòtica perioperatòria (PAP)

L’objectiu de la profilaxi antibiòtica peroperatòria (PAP) és disminuir el risc d’infecció

associada a la intervenció quirúrgica, la morbi-mortalitat postoperatòria així com reduir la

durada de l’hospitalització i el cost econòmic associat.

S’ha de destacar que la PAP és la principal causa d’ús inadequat dels antibiòtics a

molts centres hospitalaris pediàtrics ja sigui per manca d’indicació, elecció inadequada de

l’antibiòtic, dosificació i/o durada inadequades. A aquest inadequat ús s’associa a: risc

d’aparició de soques resistents, risc d’efectes adversos i despesa econòmica excessiva

Tot i que la utilitat de la PAP no disposa de massa evidència científica al pacient pediàtric,

l’existència de recomanacions amb major evidència al pacient adult i una fisiopatologia

similar entre tots dos tipus de pacients, permet afirmar-ne la seva utilitat quan està

indicada.

Tot seguit es presenta, en termes generals, quin hauria de ser el raonament a a l’hora

d’instaurar la PAP adequada:

A quines cirurgies?

LA PAP no s’ ha de realitzar a tot tipus de cirurgia. S’usarà:

- En intervencions amb un risc d’infecció que superi els potencials efectes adversos de la

mateixa (neta-contaminada).

- En intervencions amb baix risc d’infecció (neta) però en els que si es produeix una infecció

associada, aquesta suposa un elevat risc pel pacient ja sigui per les característiques de la

infecció o del propi malalt.

Quin és el moment d’administració?

Atès que la màxima contaminació bacteriana es produeix intraoperatòriament, cal

assegurar concentracions tissulars adequades de l’antibiòtic al lloc i al moment en

TÍTOL

DOCUMENT

PROFILAXI ANTIBIÒTICA PERIOPERATÒRIA A

PACIENT PEDIÀTRIC DATA DOCUMENT Novembre 2015

ESTÀNDARD

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

CODI

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

VERSIÓ V1 PÀGINES

No es garanteix la validesa d’aquest document un cop imprès. La versió vigent està disponible en format electrònic al servidor.

7

que es produirà la manipulació, alhora que concentracions sèriques suficients per a

disminuir el risc de bacterièmia secundària.

Per aquest motiu, es recomana administrar la primera dosi de PAP en el moment de la

inducció anestèsica (30 minuts abans de la i incisió, excepte vancomicina i trimetoprim-

sulfametoxazol que s’han d’administrar 60 minuts abans de la incisió). A la gran majoria

d’intervencions quirúrgiques una sola dosi d’antibiòtic és suficient per a assegurar

una PAP adequada.

En algunes situacions caldrà administrar una segona dosi intraoperatòriament:

- En el cas que la intervenció s’allargui en el temps: Si la cirurgia excedeix la vida mitja

(t1/2) de l’antibiòtic s’ha d’administrar una nova dosi cada 2 t1/2 del fàrmac (en pacients

amb funció renal normal).veure taula 2

- Si es produeixi un sagnat profús (> 25 ml/kg de pes en nens o > 1500 ml en

adolescents).

Quina ha de ser la durada de la PAP?

Només a intervencions amb elevada càrrega bacteriana (intervenció de colon,...) es

plantejarà prolongar la PAP fins a 24 hores del seu inici.

Mai es recomana una durada de la PAP més prolongada de 24 hores ja que no millora

els resultats clínics i s’associa a un major risc d’efectes adversos i generació de

resistències antimicrobianes.

En cas d’intervencions contaminades-brutes o brutes es considerarà com a infeccions i per

tant no estarem parlant de PAP sinó de tractament antibiòtic amb el que això suposa a

l’hora d’escollir l’antibiòtic, la dosi i la durada adequades.

Quin ha de ser l’antibiòtic? I la via administració?

L’antibiòtic escollit per a la PAP ha de ser actiu front els microorganismes més habituals a

la localització de la intervenció quirúrgica. Ha de tenir una vida mitja suficientment

perllongada per mantenir concentracions adequades fins al tancament de la incisió.

En línies generals, s’escollirà idealment un antibiòtic bactericida per a microorganismes

Gram+ i Gram-, poc tòxic i de baix cost. Tret de casos excepcionals, es farà servir un únic

antibiòtic.

TÍTOL

DOCUMENT

PROFILAXI ANTIBIÒTICA PERIOPERATÒRIA A

PACIENT PEDIÀTRIC DATA DOCUMENT Novembre 2015

ESTÀNDARD

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

CODI

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

VERSIÓ V1 PÀGINES

No es garanteix la validesa d’aquest document un cop imprès. La versió vigent està disponible en format electrònic al servidor.

8

La via d’administració d’elecció és la via intravenosa ja que ha demostrat seguretat i

eficàcia per la PAP en la majoria de cirurgies.

D’ igual manera, tot i la utilitat demostrada de la PAP en els casos on s’indica, cal tenir

present que la millor manera d’evitar una infecció associada a una intervenció

quirúrgica és una adequada tècnica quirúrgica. La PAP s’ha de considerar com un

procediment addicional per evitar el creixement dels microorganismes contaminants de la

ferida.

Situacions especials

- La PAP als nounats no difereix significativament de la dels nens més grans amb la

excepció que no serà necessària la PAP el primer dia de vida (veure document

corresponent).

- Quan la PAP s’aplica a pacients colonitzats per microorganismes multiresistents, aquesta

s’haurà d’adequar als resultats microbiològics i patrons de resistència només quan la

cirurgia es realitza sobre un òrgan o teixit colonitzats.

- En pacients amb insuficiència renal o hepàtica no cal ajustar la dosi d’antibiòtic si s’utilitza

una dosi única peroperatòria. En cas d’intervencions contaminades-brutes o brutes que es

consideren com a infecció si que caldrà adequar la pauta del tractament antibiòtic a la

funció renal o hepàtica dels pacients.

2. METODOLOGIA.

Aquesta guia ha estat elaborada des de la Unitat de Patologia Infeciosa i

Immunodeficiències de Pediatria i el Servei de Farmàcia de l’Hospital Universitari Vall

d’Hebron conjuntament amb tots els serveis quirúrgics implicats i anestesiologia com a part

del programa PROA-NEN del nostre centre.

Es va realitzar una revisió sistemàtica a partir de les base de dades MedLine i The

Cochrare Library Plus. Es van tenir en compte tots aquells articles on es feia referència a

recomanacions sobre la profilaxi antibiótica peroperatòria, sense limitació de les dates però

es van prioritzar les guies d’actuació internacional2-4 (ASHP and IDSA guidelines, NICE

guidelines) atès el major rigor metodològic exigit. Per d’altra banda, i per a una millor

adaptació local i al pacient pediàtric, també es van revisar guies i protocols d’hospitals

TÍTOL

DOCUMENT

PROFILAXI ANTIBIÒTICA PERIOPERATÒRIA A

PACIENT PEDIÀTRIC DATA DOCUMENT Novembre 2015

ESTÀNDARD

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

CODI

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

VERSIÓ V1 PÀGINES

No es garanteix la validesa d’aquest document un cop imprès. La versió vigent està disponible en format electrònic al servidor.

9

pediàtrics internacionals i nacionals 13-17 (Guías GAP del Hospital de Pediatría Garrahan

(Buenos Aires, Argentina), Guías PROAM del Hospital Virgen del Rocío (Sevilla, Espanya),

Protocol de profilaxi preoperatòria de l’Hospital Sant Joan de Déu (Esplugues de Llobregat,

Catalunya).

Un cop finalitzada la revisió, es van realitzar reunions multidisciplinars per tal d ‘adaptar les

recomanacions extretes de les guies al nostre context local. Les conclusions finals de la

guia han estat totes consensuades amb els diferents experts de cada una de les

especialitats involucrades.

Els nivells d’evidència s’han donat seguint el sistema usat per Agency for Healthcare

Research and Quality i que ha rebut el suport de les següents societats: American Society

of Health-System Pharmacists (ASHP), Infectious Diseases Society of America (IDSA),

Surgical Infection Society (SIS) i Society for Healthcare Epidemiology of America (SHEA),

com a bon sistema per organitzar els diferents graus d ‘evidència sobre les recomanacions

de diagnòstic i tractament (taula 4).

Taula 4. Graus d’evidència utilitzats en la present guia (Agency for Healthcare Research

and Quality)

GRAU D’EVIDÈNCIA TIPUS D’ESTUDI

A

Nivell I: meta-anàlisi o assaig clínic amb

molts pacients aleatoritzat i controlat.

Nivell II: assaig clínic amb pocs pacients

aleatoritzat i controlat.

Nivell III: estudi de cohorts ben dissenyat.

B

Nivell IV: estudi de casos icontrols ben

dissenyat.

Nivell V: estudi no controlat o mal dissenyat.

Nivell VI: controvèrsia sobre l’evidència amb

tendència a favor de la recomanació.

C Nivell VII: opinió d’experts o extrapolat

d’altres processos o indicacions generals.

TÍTOL

DOCUMENT

PROFILAXI ANTIBIÒTICA PERIOPERATÒRIA A

PACIENT PEDIÀTRIC DATA DOCUMENT Novembre 2015

ESTÀNDARD

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

CODI

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

VERSIÓ V1 PÀGINES

No es garanteix la validesa d’aquest document un cop imprès. La versió vigent està disponible en format electrònic al servidor.

10

3. OBJECTIU.

Actualitzar les pautes de profilaxi antibiòtica peroperatòria pediàtrica al nostre centre.

4. ÀMBIT D’ACTUACIÓ.

Pacient pediàtric intervingut a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. També s’aplicarà a les

intervencions realitzades pels membres del Servei de Cirurgia a l’Hospital Pere Virgili

(Barcelona) i a l’Hospital Arnau de Vilanova (Lleida), si s’escau.

5. ACTIVITATS. CONTINGUT DEL PROTOCOL.

El protocol descriu les diferents pautes d’actuació i defineix l’antibiòtic a utilitzar, la dosi

adequada, l’ interval i la durada de la profilaxi en cas que estigui indicada. A més, es

defineixen les pautes a realitzar a pacients amb al·lèrgia confirmada als fàrmacs de primera

línia (sovint -lactàmics) així com les dosis màximes dels antibiòtics emprats.

Els diferents tipus d’intervenció quirúrgica s’han agrupat en funció de l’òrgan o sistema a

que pertanyen..

S’inclou:

Cirurgia digestiva.

Cirurgia nefrourològica.

Cirurgia cardiovascular.

Cirurgia toràcica.

Neurocirurgia.

Cirurgia ortopèdica i traumatologia.

Cirurgia otorrinolaringològica i maxil·lofacial.

Cirurgia oftalmològica.

Cirurgia plàstica i reparadora.

Queden exclosos de la guia:

Mesures generals per a la prevenció de la infecció de la ferida quirúrgica.

Maneig posterior en cas d’infecció.

Cirurgia d’Urgències (tret apendicectomia i fractures, per la seva prevalença).

TÍTOL

DOCUMENT

PROFILAXI ANTIBIÒTICA PERIOPERATÒRIA A

PACIENT PEDIÀTRIC DATA DOCUMENT Novembre 2015

ESTÀNDARD

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

CODI

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

VERSIÓ V1 PÀGINES

No es garanteix la validesa d’aquest document un cop imprès. La versió vigent està disponible en format electrònic al servidor.

11

Procediments invasius diagnòstics o terapèutics no quirúrgics (radiologia

intervencionista, hemodinàmia, endoscòpies gastroenterològiques).

Nounats

6. ALGORITME D’ACTUACIÓ

6.1. Cirurgia digestiva

CIRURGIA

ATB D’EL·LECCIÓ

ATB ALTERNATIU

DURADA

GRAU DE

RECOMAN

ACIÓ

CIRURGIA NETA

ESPLENECTOMIA NO PAP / / A

CIRURGIA NETA-CONTAMINADA

ESOFÀGICA1

Cefazolina

Clindamicina o

vancomicina

+

gentamicina

Dosi única

a inducció

anestèsica

A

GASTRODUODENAL

Cefazolina

Clindamicina o

vancomicina

+

gentamicina

24 hores

A

BILIAR

Atrèsia de vies biliars

Quist de colèdoc

Colecistectomia

laparoscòpica

Cefoxitina

Cefoxitina

Cefoxitina

Clindamicina +

Gentamicina

5 dies

24 hores

Dosi única

a inducció

anestèsica

C

B

A

TÍTOL

DOCUMENT

PROFILAXI ANTIBIÒTICA PERIOPERATÒRIA A

PACIENT PEDIÀTRIC DATA DOCUMENT Novembre 2015

ESTÀNDARD

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

CODI

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

VERSIÓ V1 PÀGINES

No es garanteix la validesa d’aquest document un cop imprès. La versió vigent està disponible en format electrònic al servidor.

12

HEPÀTIC (biòpsia,

hepatectomies, quist

hidatídic, tumors benignes)

Cefazolina

vancomicina

Dosi única

a inducció

anestèsica

A

TRASPLANTAMENT

HEPÀTIC2

Piperacil.lina-tazobactam

Clindamicina

+

gentamicina

3 dies

B

Herniorrafia NO PAP / /

CIRUGIA INTESTÍ PRIM

Amb obstrucció (reducció

d’invaginació, vòlvul, brida

postoperatòria)

Sense Obstrucció (diverticle

de Meckel; tancament

d’ostomies, anastomosi

intestinal)

Cefoxitina

Cefazolina

Clindamicina +

gentamicina

Clindamicina

24 hores

C

CIRURGIA CONTAMINADA

CIRUGIA COLORECTAL

ELECTIVA 3

(megacòlon o Hirchsprung,

colectomies, malformacions

anorectals, tancament de

colostomies)

Cefoxitina

Clindamicina +

Gentamicina

5 dies

C

APENDICECTOMIA

FLEGMONOSA4

Cefoxitina

Clindamicina +

gentamicina

24 hores

A

CIRURGIA BRUTA (tractament d’infecció)

APENDICECTOMIA

GANGRENOSA4

Cefoxitina

Clindamicina +

gentamicina

5 dies

A

1 Si hi ha risc de no bon tancament cicatriu mantenir el tractament antibiòtic fins a descartar-ho.

2 Es reccomana consultar el protocol corresponent.

TÍTOL

DOCUMENT

PROFILAXI ANTIBIÒTICA PERIOPERATÒRIA A

PACIENT PEDIÀTRIC DATA DOCUMENT Novembre 2015

ESTÀNDARD

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

CODI

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

VERSIÓ V1 PÀGINES

No es garanteix la validesa d’aquest document un cop imprès. La versió vigent està disponible en format electrònic al servidor.

13

3A valorar antibiòtics via oral en els processos electius (neomicina 25 mg/kg/dosi (màxim 1g) +

eritromicina base 20 mg/kg/dosi (màxim 1g) a les 13, 14 y 23h del dia previ a la intervenció quirúrgica)

4En cas de presentació greu o adquisició nosocomial consultar amb UPIIP per a individualitzar en cada

necessitat de canvi d’ antibiòtic.

6.2. Cirurgia nefrourològica

En tots els casos de cirurgia nefrouològica, es recomana la realització prèvia a la intervenció d’un

sediment urinari i urocultiu i fer el tractament antibiòtic adequat previ intervenció en cas que l’urocultiu sigui

positiu .

CIRURGIA

ATB D’EL.LECCIÓ

ATB ALTERNATIU

DURADA

GRAU DE

RECOMAN

ACIÓ

CIRURGIA NETA

BIÒPSIA RENAL NO PAP / / A

CIRCUMCISIÓ NO PAP / / A

NEFRECTOMIA1

Cefazolina

Clindamicina

+

Gentamicina o

Aztreonam (si IR)

24 hores

A

ORQUIDOPÈXIA NO PAP / / A

CIRURGIA NETA-CONTAMINADA

Col·locació de CISTOFIX®

(sondatge suprapúbic

permanent)

No PAP

/

/

C

CISTOSCÒPIA

DIAGNÓSTICA1

Trimetoprim-

sulfametoxazol (TMP-

SMX)

Clindamicina +

Gentamicina o

Aztreonam (si IR)

Inducció

anestèsica

C

Procediments de

DERIVACIÓ URINÀRIA1

(ureterostomies cutànies,

TMP-SMX

Clindamicina

+

24 hores

A

TÍTOL

DOCUMENT

PROFILAXI ANTIBIÒTICA PERIOPERATÒRIA A

PACIENT PEDIÀTRIC DATA DOCUMENT Novembre 2015

ESTÀNDARD

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

CODI

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

VERSIÓ V1 PÀGINES

No es garanteix la validesa d’aquest document un cop imprès. La versió vigent està disponible en format electrònic al servidor.

14

vesicostomies) Gentamicina O

Aztreonam (si IR)

HIPOSPÀDIES

DISTAL

TMP-SMX

Clindamicina +

gentamicina ó

aztreonam (si IR)

24 hores

A

PROXIMAL

Trimetoprim-

sulfametoxazol

Clindamicina +

gentamicina ó

aztreonam (si IR)

Tractament

fins a retirada

catéter

A

INTERVENCIONS ACCÉS

VAGINAL

Cefoxitina

Clindamicina

+

gentamicina o

aztreonam (si IR)

24 hores

A

TRASPLANTAMENT

RENAL2

Cefazolina

Gentamicina

+

clindamicina

24 hores

B

CIRURGIA CONTAMINADA

Tractament endoscòpic de

RVU i MEGAURÉTER:

(DEFLUX®)

TMP-SMX

Clindamicina +

gentamicina o

aztreonam (si IR)

3 dies

C

Tractament endoscòpic de

RVU i MEGAURÉTER:

(DEFLUX®)

TMP-SMX

Clindamicina +

gentamicina o

aztreonam (si IR)

Fins a retirada

de catéter

C

PIELOPLÀSTIA TMP-SMX Clindamicina +

gentamicina o

aztreonam (si IR)

Fins a retirada

de catéter

C

CISTOPLÀSTIA

D’AUGMENT (tècnica de

Mitrofanoff)

Cefoxitina

Clindamicina

+

gentamicina o

aztreonam (si IR)

5 dies

A

1 No es recomana PAP en pacients sense factors de risc, que són: anomalies anatòmiques del tracte

urinari, desnutrició, ús crònic de corticosteroides, immunodeficiència, obstrucció de la via urinària, portadors

de catèters externalitzats, portadors de material endogen o exogen colonitzat, infecció coexistent,

hospitalització prolongada.

2 Profilaxi antiinfecciosa de trasplantament renal, es recomana consultar a protocol corresponent.

TÍTOL

DOCUMENT

PROFILAXI ANTIBIÒTICA PERIOPERATÒRIA A

PACIENT PEDIÀTRIC DATA DOCUMENT Novembre 2015

ESTÀNDARD

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

CODI

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

VERSIÓ V1 PÀGINES

No es garanteix la validesa d’aquest document un cop imprès. La versió vigent està disponible en format electrònic al servidor.

15

6.3. Cirurgia cardiovascular

CIRURGIA

ATB D’EL·LECCIÓ

ATB ALTERNATIU

DURADA

GRAU DE

RECOMAN

ACIÓ

CIRURGIA NETA

CARDIOPATIES

CONGÈNITES

Cefazolina1 Vancomicina

2 24 hores

A

COL·LOCACIÓ DE

MARCAPÀS

Cefazolina Vancomicina 24 hores

A

TRASPLANTAMENT

CARDÍAC 3,4

Cefazolina1 Vancomicina

2

24 hores

A

CIRURGIA NETA-CONTAMINADA

CARDIOPATIES

CONGÈNITES AMB

TÓRAX OBERT

Cefazolina1 (a la inducció

anestèsica)

+

aztreonam o gentamicina

(iniciar en finalitzar la

circulació extracorpòria)

Vancomicina2 (a la

inducció anestèsica)

+

aztreonam o

gentamicina (iniciar en

finalitzar la circulació

extracorpòria)

Mantenir

fins a

24hores

després del

tancament

A

TRASPLANTAMENT

CARDÍAC AMB TÓRAX

OBERT

Cefazolina1 (a la inducció

anestèsica)

+

aztreonam o gentamicina

(iniciar en finalitzar la

circulació extracorpòria)

Vancomicina2 (a la

inducció anestèsica)

+

aztreonam o

gentamicina (iniciar en

finalitzar la circulació

extracorpòria)

Mantenir

fins a

24hores

després del

tancament

A

CIRURGIA CONTAMINADA

ENDOCARDITIS5 Seguir protocol corresponent

TÍTOL

DOCUMENT

PROFILAXI ANTIBIÒTICA PERIOPERATÒRIA A

PACIENT PEDIÀTRIC DATA DOCUMENT Novembre 2015

ESTÀNDARD

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

CODI

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

VERSIÓ V1 PÀGINES

No es garanteix la validesa d’aquest document un cop imprès. La versió vigent està disponible en format electrònic al servidor.

16

1Al circuit de la circulació extracorpòria s’hi afegiran 90 mg de cefazolina per cada 500 ml de líquid de

perfusió al sistema i es repetirà aquest procediment cada 3 hores mentre duri la intervenció.

2 En cas d’al·lèrgia

a betalactàmics, al circuit de la circulació extracorpòria s’hi afegiran 10 mg de

vancomicina per cada 500 ml de líquid de perfusió al sistema i es repetirà aquest procediment cada 4 hores

mentre duri la intervenció.

3 Actuació a fer en pacients d’altres grups de risc o altres possibles tractaments, consultar a protocol

corresponent

4 Profilaxi antiinfecciosa de trasplantament cardíac, consulteu a protocol corresponent.

5 Profilaxi Endocarditis, es recomana consultar protocol corresponent.

*A tots els pacients col·lonitzats a nivell nasal per S. aureus es recomana tractament amb

mupirocina intranasal. Es recomana consultar protocol corresponent.

6.4. Cirurgia toràcica (no cardíaca)

CIRURGIA

ATB D’EL·LECCIÓ

ATB ALTERNATIU

DURADA

GRAU DE

RECOMAN

ACIÓ

CIRURGIA NETA-CONTAMINADA

COL.LOCACIÓ TUB

ENDOPLEURAL

NO PAP

/

/

LOBECTOMIA/NEUMECT

OMIA

Cefazolina

Clindamicina Dosi única

a inducció

anestèsica

A

TRASPLANTAMENT

PULMONAR2

Amoxicilina-Clavulànic +

Ceftazidima

Vancomicina +

Clindamicina

5 dies3

D

CIRURGIA TRAQUEAL4

Cefazolina Clindamicina o

Vancomicina

Dosi única

a inducció

anestèsica

A

1 Segons motiu de la col·locació ( en cas de drenatge hemotòrax o vessament serós, es considera cirurgia

neta; si col·locació per a vessament purulent seria contaminada.

2 Pacients amb fibrosi quística s’ adequarà la profilaxi i la durada de la mateixa a microorganisme aïllat.

3 Es manté fins a resultat negatius de cultius realitzats a donant..

4Si es realitza reintervenció, es deu consultar a expert infeccioses.

TÍTOL

DOCUMENT

PROFILAXI ANTIBIÒTICA PERIOPERATÒRIA A

PACIENT PEDIÀTRIC DATA DOCUMENT Novembre 2015

ESTÀNDARD

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

CODI

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

VERSIÓ V1 PÀGINES

No es garanteix la validesa d’aquest document un cop imprès. La versió vigent està disponible en format electrònic al servidor.

17

6.5. Neurocirurgia

CIRURGIA

ATB D’EL·LECCIÓ

ATB ALTERNATIU

DURADA

GRAU DE

RECOMAN

ACIÓ

CIRURGIA NETA

CRANIOTOMIA;

DERIVACIÓ INTERNA O

IMPLANTS LCR;

LAMINECTOMIA

Trimetoprim-

sulfametoxazol

Cefazolina

(si al·lèrgia o edat < 6

setmanes)

o

vancomicina

(si colonització per

SAMR)

24 hores

A

CIRURGIA CONTAMINADA

Cirurgia a través SINS

PARANASALS O

MUCOSA

OROFARÍNGIA1

Ceftriaxona + metronidazol

+ pomada poliantibiotica1

Vancomicina +

metronidazol +

pomada poliantibiotica1

5 dies2

C

CIRURGIA BRUTA (tractament)

DRENATGE

D’ABSCESSOS

Tractament empíric segons protocol

1Pomada poliantibiotica (colimicina 2%, tobramicina 2%, amfotericina B 2%, vancomicina 4%): cada 6h,

inici 24h abans de la cirurgia i fins a 24h després la cirurgia.

2 A valorar individualment a cada pacient.

TÍTOL

DOCUMENT

PROFILAXI ANTIBIÒTICA PERIOPERATÒRIA A

PACIENT PEDIÀTRIC DATA DOCUMENT Novembre 2015

ESTÀNDARD

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

CODI

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

VERSIÓ V1 PÀGINES

No es garanteix la validesa d’aquest document un cop imprès. La versió vigent està disponible en format electrònic al servidor.

18

6.6. Cirurgia ortopèdica i traumatològica

CIRURGIA

ATB D’EL·LECCIÓ

ATB ALTERNATIU

DURADA

GRAU DE

RECOMAN

ACIÓ

CIRURGIA NETA

CIRUGIA NETA SENSE

COL.LOCACIÓ DE

MATERIAL PROTÈSIC

NO PAP

/

/

C

CIRUGIA NETA AMB

COL.LOCACIÓ

MATERIAL PROTÈSIC

(AGULLES, CLAUS,

PLAQUES)

Cefazolina Vancomicina

(si al·lèrgia o

colonització per SARM)

24 hores

C

CIRURGIA ESPINAL Cefazolina Vancomicina

(si al.lèrgia o

colonització per SARM)

24 hores

C

ARTROPLÀSTIA

Cefazolina Vancomicina

(si al·lèrgia o

colonització per SARM)

24 hores

C

CIRURGIA NETA-CONTAMINADA

FRACTURES

Cirurgia fixació interna o

cirugia oberta de fractures

tancades

Cefazolina

Vancomicina

(si al·lèrgia o

colonització per SARM)

24 hores

C

Fractures Obertes I

Cefazolina

Vancomicina

(si al·lèrgia o

colonització per SARM)

24 hores

C

TÍTOL

DOCUMENT

PROFILAXI ANTIBIÒTICA PERIOPERATÒRIA A

PACIENT PEDIÀTRIC DATA DOCUMENT Novembre 2015

ESTÀNDARD

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

CODI

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

VERSIÓ V1 PÀGINES

No es garanteix la validesa d’aquest document un cop imprès. La versió vigent està disponible en format electrònic al servidor.

19

CIRURGIA CONTAMINADA/BRUTA (tractament d’infecció)

Fractures Obertes

grau II /III2

Cefazolina + Gentamicina

Vancomicina

(si al·lèrgia o

colonització per SARM)

Segons

complexitat

de la

fractura

C

1 En cirurgia electiva s’ha de determinar l’estat de colonització nasal per S. Aureus i els pacients

colonitzats hauran de rebre mupirocina 2% (1 aplicació tòpica cada 12 hores) durant 5 dies abans de la

intervenció quirúrgica.

2 En casos de ferida molt contaminada i / o sospita anaerobis ( ferida en medi agrícola o sospita de

Clostridium titani) afegir penicil·lina a dosis 400000 Unitats/kg/dia cada 4hores).

6.7. Cirurgia otorrinolaringològica i maxil·lofacial

CIRURGIA

ATB D’EL·LECCIÓ

ATB ALTERNATIU

DURADA

GRAU DE

RECOMAN

ACIÓ

CIRURGIA NETA

MIRINGOTOMIA /

DRENATGE TIMPÀNIC

NO PAP

/

/

A

CIRURGIA NETA-CONTAMINADA

AMIGDALECTOMIA -

ADENOIDECTOMIA

NO PAP

/

/

A

ATRÈSIA DE COANES1

Cefazolina / 24 hores

POLIPOSI NASAL1

Segons protocol Fibrosi

Quística

Segons protocol Fibrosi

Quística

SEPTOPLÀSTIA /

RINOSEPTOPLÀSTIA

Cefoxitina

Clindamicina

24hores

A

UVULOPALATOFARING Cefazolina Clindamicina +

TÍTOL

DOCUMENT

PROFILAXI ANTIBIÒTICA PERIOPERATÒRIA A

PACIENT PEDIÀTRIC DATA DOCUMENT Novembre 2015

ESTÀNDARD

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

CODI

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

VERSIÓ V1 PÀGINES

No es garanteix la validesa d’aquest document un cop imprès. La versió vigent està disponible en format electrònic al servidor.

20

OPLÀSTIA gentamicina 24 hores

TANCAMENT DE QUIST

TIROGLÒS2

Cefazolina Clindamicina +

gentamicina

24 hores

CIRURGIA BRUTA (tractament d’infecció)

TANCAMENT FÍSTULES

TRAQUEOCUTÀNIES3

Cefazolina

Clindamicina +

gentamicina

24 hores

1En els pacients amb fibrosi quística col·lonitzats es realitzarà profilaxi segons el microorganisme aïllat.

2 Si infecció, es tractarà segons resultats microbiològics.

3 Si colonització recent, la profilaxi s ‘haurà d ‘adaptar a microorganisme

6.8. Cirurgia oftalmològica

CIRURGIA

ATB D’EL·LECCIÓ

ATB ALTERNATIU

DURADA

GRAU DE

RECOMAN

ACIÓ

CIRURGIA NETA

CIRUGIA NETA SENSE

COL.LOCACIÓ DE

DISPOSITIUS

NO PAP

/

/

B

CIRUGIA AMB

COL.LOCACIÓ DE

PRÒTESIS

Cefazolina Vancomicina Dosi única

inducció

anestèsica

B

CIRURGIA CONTAMINADA

CIRUGIA POST-

TRAUMATICA1 (profilaxi

d’endolftalmitis)

Vancomicina

+

ceftazidima

Vancomicina

+

ciprofloxacina

3 dies2

A

1

Es recomana consultar protocol corresponent. 2 Tres dies sempre que tancament de ferida en menys de 24 hores i / o no existència de cos estrany.

TÍTOL

DOCUMENT

PROFILAXI ANTIBIÒTICA PERIOPERATÒRIA A

PACIENT PEDIÀTRIC DATA DOCUMENT Novembre 2015

ESTÀNDARD

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

CODI

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

VERSIÓ V1 PÀGINES

No es garanteix la validesa d’aquest document un cop imprès. La versió vigent està disponible en format electrònic al servidor.

21

6.9. Cirurgia plàstica i reparadora

CIRURGIA

ATB D’EL·LECCIÓ

ATB ALTERNATIU

DURADA

GRAU DE

RECOMAN

ACIÓ

CIRURGIA NETA

CIRUGIA MAJOR

( gran cremades, injerts

sobre ferida neta,

otoplàsties, nevus

gegants)

Cefazolina

Vancomicina

24 hores

C

CIRUGIA MENOR

Neta

Cefazolina

Vancomicina

24 hores

C

.

TÍTOL

DOCUMENT

PROFILAXI ANTIBIÒTICA PERIOPERATÒRIA A

PACIENT PEDIÀTRIC DATA DOCUMENT Novembre 2015

ESTÀNDARD

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

CODI

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

VERSIÓ V1 PÀGINES

No es garanteix la validesa d’aquest document un cop imprès. La versió vigent està disponible en format electrònic al servidor.

22

7. BIBLIOGRAFIA.

GENERAL 1. Culver DH, Horan TC, Gaynes RP, et al. Surgical wound infection rates by

wound class, operative procedure , and patient risc index. National Nosocomial Infections Surveillance System, Am. J. Med 1991; 91 (3B): 152S-157S.

2. Bratzler DW, Patchen Dellinger E, Olsen KM, Perl TM, et al: Clinical practise guidelines for antimicrobial prophylaxis in surgery. Am. J. Health-Syst. Pharm. 2013;70: 195-283.

3. Leaper D1, Burman-Roy S, Palanca A, Cullen K, Worster D, Gautam-Aitken E, Whittle M. Guideline Development Group. Prevention and treatment of surgical site infection: summary of NICE guidance. BMJ. 2008 Oct 28;337:a1924.

4. Yokoe DS1, Anderson DJ, Berenholtz SM, Calfee DP, Dubberke ER, Ellingson KD et al; Society for Healthcare Epidemiology of America (SHEA). A compendium of strategies to prevent healthcare-associated infections in acute care hospitals: 2014 updates. Infect Control Hosp Epidemiol. 2014 Aug;35(8):967-77.

5. Delgadillo L, Ramirez R, Cebrecos K, Arnau JM, Laporte JR. The use of antibiotics in surgical prophylaxis. The characteristics and consequences. Med. Clin. (Barc) 1993;100:404-406.

6. The timing of Prophylactic Antibiotics for Surgery: a review of the clinical evidence. Rapid response report. Canadian Agency for Drugs and Technology in Health (CADTH). February 2013. Disponible en: https://www.cadth.ca/media/pdf/htis/feb-2015/RA0735%20Preop%20Antibiotics%20Final.pdf

7. Systematic review and evidence-based guidance on perioperative antibiotic prophylaxis [Internet]. Stockholm (SE): European Centre for Disease Prevention and Control (ECDC); 2013 Jun [cited 2015 Feb 18]. Available from: http://www.ecdc.europa.eu/en/publications/Publications/Perioperative%20antibiotic%20prophylaxis%20-%20June%202013.pdf

8. Gomez MI, Acosta-Gnass SI, Mosqueda-Barboza L, Basualdo JA. Reduction in surgical antibiotic prophylaxis expenditure and the rate of surgical site infection by means of a protocol that controls the use of prophylaxis. Infect Control Hosp Epidemiol. 2006 Dec;27(12):1358-65.

9. Shawn J. Rangel, Monica Fung, Dionne A. Graham, Lin Ma, Caleb P. Nelson Thomas J. Sandora. Recent trends in the use of antibiotic prophylaxis in pediatric surgery. Journal of Pediatric Surgery 2011; 46:366-371.

10. Cisneros JM, Mensa J, Rodriguez Baño J, Trilla A, Cainzos M. EnGrupo de Infección Hospitalaria (GEIH-SEIMC). Profilaxis con antimicrobianos en Cirugía. Enferm Infecc Microbiol Clin 2002; 20 (7):335-340.

11. Asensio A et al. Infección de la localización quirúrgica. Profilaxis antimicrobiana en cirugía. Enferm Infecc Microbiol Clin 2014; 32(1): 48-53.

12. Strachan I et al . Antibioterapia profiláctica perioperatoria. Acta médica 1998;8 (1): 105-109.

13. Uso de Profilaxis Antibiótica Prequirúrgica en Pediatría. Hospital Pediatría Garrahan, Buenos Aires, 2014 Disponible en: http://www.garrahan.gov.ar/PDFS/gap_historico/guia-uso-atb-pq.pdf

14. Olaf Neth. Profilaxis Antibiótica Preoperatoria en pacientes pediátricos. Guías del PRIOAM para el Diagnóstico y Tratamiento de las principales Enfermedades Infecciosas. Hospital Universitario Virgen del Rocío. Comisión de Infecciones y

TÍTOL

DOCUMENT

PROFILAXI ANTIBIÒTICA PERIOPERATÒRIA A

PACIENT PEDIÀTRIC DATA DOCUMENT Novembre 2015

ESTÀNDARD

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

CODI

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

VERSIÓ V1 PÀGINES

No es garanteix la validesa d’aquest document un cop imprès. La versió vigent està disponible en format electrònic al servidor.

23

Antimicrobianos. Aprobado el 26 de febrero de 2014. Disponile en: http://www.hospitalmacarena.com/antimicrobianos/index.php/profilaxis/pap-en-pacientes-pedi%C3%A1tricos.html

15. Choc’s Children guideline. Antibiotic prophylaxis for surgery guideline. Choc’s Children Hospital, 2010.

16. Profilaxi antibiótica a Cirugia. Hospital Sant Joan de Déu. Comitè d’infeccions. 2013.

17. Protocolo de Profilaxis en Cirugía Pediátrica. Hospital Infantil Universitario Niño Jesús. 2013.

18. Recomendaciones para la Prevención de la Infección de localización Quirúrgica en Pediatría. Hospital General Universitario Gregorio Marañón. Grupo de Pediatría, Comisión de Infecciones-Politica de Antibióticos.

19. Protocolo de Profilaxis Antibiótica Perioperatoria. Sociedad Española de Cuidados Intensivos Pediátricos (SECIP). 2009.

20. Protocolo de Profilaxis Antibiótica en Cirugía. Comisión de Infección Hospitalaria y Política Antibiótica. Hospital Universitario Central de Asturias. 2009.

21. Zelenitsky SA, Ariano RE, Harding GK et al. Antibiotic pharmacodynamics in

surgical propfylaxis: an association between intraoperative antibiotic

concentrations and efficacy. Antimicrob Agents Chemother.2002;46:3026-30.

22. Alexander JW, Solomin JS, Edwards MJ. Updated recommendations for control

of surgical site infections. Ann Surg. 2011; 253(6):1082-1093. 23. Mangram AJ, Horan TC, Pearson ML, Silver LC, Jarvis WR. Guideline for

Prevention of Surgical Site Infection, 1999. Centers for Disease Control and Prevention (CDC) Hospital Infection Control Practices Advisory Committee. Am J Infect Control. 1999 Apr;27(2):97-132; quiz 133-4; discussion 96.

CIRURGIA GASTROINTESTINAL 24. Tonelli F, Mazzei T, Novelli A, Mazzoni P, Ficari F; Italian Cooperative Group.

Amoxicillin/clavulanic acid versus cefotaxime for antimicrobial prophylaxis in abdominal surgery: a randomized trial. J Chemother. 2002 Aug;14 (4):366-72.

25. Meijer WS, Schmitz PI, Jeekel J. Metaanalysis of randomized, controlled clinical trials of antibiotic prophylaxis in biliary tract surgery. British Journal of Surgery 1990; 77: 283–290

26. Levin S, Goodman LJ. Selected overview of nongynecologic surgical intra-abdominal infections. Prophylaxis and therapy. Am J Med. 1985 Nov 29;79(5B):146-56.

27. Catarci M, Mancini S, Gentileschi P, Camplone Sileri P, Grassi GB. Antibiotic prophylaxis in elective laparoscopic cholecystectomy. Lack of need or lack of evidence? Surg. Endosc.2004; 18 (4): 638-641.

28. Sanabria A, Dominguez LC, Valdivieso E, Gomez G. Antibiotic prophylaxis for patients undergoing elective laparoscopic cholecystectomy. Cochrane Database of Systematic Reviews 2010, Issue 12.

29. Berger C, Desgrandchamps D., Diana A. Antibiothérapie prophylactique périopératoire chez l’enfant. Proposition pour une recommandation commune du groupe d’infectiologie pédiatrique suisse (PIGS) et de la conférence des médecins chefs de chirurgie pédiatrique suisse. Paediatrica 2005;16 (4): 27-29

TÍTOL

DOCUMENT

PROFILAXI ANTIBIÒTICA PERIOPERATÒRIA A

PACIENT PEDIÀTRIC DATA DOCUMENT Novembre 2015

ESTÀNDARD

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

CODI

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

VERSIÓ V1 PÀGINES

No es garanteix la validesa d’aquest document un cop imprès. La versió vigent està disponible en format electrònic al servidor.

24

30. Andersen BR, Kallehave FL, Andersen HK. Antibióticos versus placebo para la prevención de la infección posoperatoria después de una apendicectomía. En: Biblioteca Cochrane Plus, 2008 Número 2.

31. Ho VP, Barie PS, Stein SL, Trencheva K, Milsom JW, Lee SW, Sonoda T.

Antibiotic regimen and the timing of prophylaxis are important for reducing

surgical site infection after elective abdominal colorectal surgery. Surg Infect

(Larchmt). 2011 Aug;12(4):255-60. 3049002CF9634Nco

32. Nelson RI, Glenny AM, Song F. Antimicrobial prophylaxys for colorrectal surgery.

Cochrane Databse Syst Rev 2009; 1:CD001181.

CIRURGIA NEFROUROLÒGICA

33. Hsieh MH, Wildenfelds P, Gonzales ET Jr. Surgical antibiotic practices among

pediatric urologists in the United States. J Pediatr Urol 2011; 7(2)192 http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20537590

34. A.M. Jikke Bootsma, M. Pilar Laguna Pes, Suzanne E. Geerlings, Astrid Goossens. Antibiotic Prophylaxis in Urologic Procedures: A Systematic Review. European Urology 2008; 54: 1270-1286.

35. Ben Meir D, Livne PM. Is prophylactic antimicrobial treatment necessary after hypospadias repair? J Urol 2004; 171:2621–2622.

36. Kanaroglou N, Wehbi E, Alotay A, et al. Is There a Role for Prophylactic Antibiotics After Stented Hypospadias Repair? J Urol 2013 Oct; 190(4 Suppl):1535-9. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23416639

37. Niki Kanaroglou,MD et al. Antibiotic prophylaxis in hypospadias repair: It is time to re-evaluate. Urol Assoc J 2014;8(7-8)

38. Tekgül S, Dogan HS, Erdem E el al. Guidelines on Paediatric Urology. European Association of Urology 2015. http://uroweb.org/wp-content/uploads/EAU-Guidelines-Paediatric-Urology-2015.pdf

39. Thomas M. Hooton, Suzanne F. Bradley, Diana D. Cardenas, Richard Colgan, Suzanne E. Geerlings, James C. Rice, Sanjay Saint, Anthony J. Schaeffer, Paul A. Tambayh, Peter Tenke, and Lindsay E. Nicolle. Diagnosis, Prevention, and Treatment of Catheter Associated Urinary Tract Infection in Adults 2009 International Clinical Practice Guidelines from the Infectious Diseases Society of America.CID 2010; 50: 625-663.

40. Niel-Weise BS, van den Broek PJ. Urinary catheter policies for long-term bladder drainage. Cochrane Database Syst Rev 2005;(1):CD004201.

41. Niel-Weise BS, van den Broek PJ. Antibiotic policies for short-term catheter bladder drainage in adults. Cochrane Database Syst Rev 2005;(3):CD005428.

42. Luis A. Guerra, MD; Priya Khanna, MD; Michele Levasseur,MD; John G. Pike, MD; Michael P. Leonard, MD ndoscopic treatment of vesicoureteric reflux with Deflux: a Canadian experience. CUAJ 2007; 1 (1):41-45 .

43. Richard N. Yu and David R. Roth Treatment of Vesicoureteral Reflux Using Endoscopic Injection of Nonanimal Stabilized Hyaluronic Acid/Dextranomer Gel: Initial Experience in Pediatric Patients by a Single Surgeon. Pediatrics 2006;bn 118;698.

44. Cai T, Mazzoli S, Lanzafame P, Caciagli P, Malossini G, Nesi G, Wagenlehner FM, Köves B, Pickard R, Grabe M, Bjerklund Johansen TE, Bartoletti R. Asymptomatic Bacteriuria in Clinical Urological Practice: Preoperative Control of Bacteriuria and Management of Recurrent UTI. Pathogens. 2016 Jan 5;5(1)

TÍTOL

DOCUMENT

PROFILAXI ANTIBIÒTICA PERIOPERATÒRIA A

PACIENT PEDIÀTRIC DATA DOCUMENT Novembre 2015

ESTÀNDARD

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

CODI

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

VERSIÓ V1 PÀGINES

No es garanteix la validesa d’aquest document un cop imprès. La versió vigent està disponible en format electrònic al servidor.

25

45. Niël-Weise BS, van den Broek PJ, da Silva EM, Silva LA. Urinary catheter policies for long-term bladder drainage. Cochrane Database Syst Rev. 2012 Aug 15;8:CD004201. doi: 10.1002/14651858.CD004201.pub3.

46. Marschall J, Carpenter CR, Fowler S, Trautner BW; CDC Prevention Epicenters Program. Antibiotic prophylaxis for urinary tract infections after removal of urinary catheter: meta-analysis. BMJ. 2013 Jun 11;346:f3147. doi: 10.1136/bmj.f3147.

47. Hamasuna R, Betsunoh H, Sueyoshi T, Yakushiji K, Tsukino H, Nagano M, Takehara T, Osada Y. Bacteria of preoperative urinary tract infections contaminate the surgical fields and develop surgical site infections in urological operations. Int J Urol. 2004 Nov;11(11):941-7.

48. Ellet J, Prasad MM, Todd Puves J, Stec AA. Post-surgical infections and perioperative antibiotics in pediatric genitourinay procedures. Journal of Pediatric Urology (2015)

CIRURGIA CARDIACA

49. Lador A, Nasir H, Mansur N, Sharoni E, Biderman P, Leibovici L, Paul M.

Antibiotic prophylaxis in cardiac surgery: systematic review and meta-analysis. J

Antimicrob Chemother. 2012 Mar;67(3):541-50.

50. Izquierdo-Blasco J, Soler-Palacín P, Campins-Martí M, Vázquez Martínez JL,

Sanchez-de-Toledo J. Antibiotic prophylaxis for surgical wound infection in

cardiac surgery: results of a Spanish survey. An Pediatr (Barc). 2013

Jul;79(1):26-31

51. Hamouda K, Oezkur M, Sinha B, Hain J, Menkel H, Leistner M, Leyh R,

Schimmer C. Different duration strategies of perioperative antibiotic prophylaxis

in adult patients undergoing cardiac surgery: an observational study. J

Cardiothorac Surg. 2015 Feb 26;10:25.

52. Gelijns AC, Moskowitz AJ, Acker MA, Argenziano M, Geller NL, Puskas JD,

Cardiothoracic Surgical Trials Network (CTSN). Management practices and

major infections after cardiac surgery. J Am Coll Cardiol. 2014 Jul 29;64(4):372-

81.

CIRURGIA TORÀCIA

53. Ilves R, Cooper JD, Todd TR, Pearson FG. Prospective, randomized, double-

blind study using prophylactic cephalothin for major, elective, general thoracic

operations. J Thorac Cardiovasc Surg. 1981 Jun; 81(6):813-7.

54. Frimodt-Møller N, Ostri P, Pedersen IK, Poulsen SR Antibiotic prophylaxis in

pulmonary surgery: a double-blind study of penicillin versus placebo. Ann Surg.

1982 Apr;195(4):444-50.

55. Ried M, Hofmann HS. Perioperative antibiotic therapy in thoracic surgery.

Zentralbl Chir. 2014 Sep;139 Suppl 1:S22-6.

56. Obermeyer RJ, Godbout E, Goretsky MJ, Paulson JF, Frantz FW, Kuhn MA, Lombardo ML, Buescher ES, Deyerle A, Kelly RE Jr. Risk factors and

TÍTOL

DOCUMENT

PROFILAXI ANTIBIÒTICA PERIOPERATÒRIA A

PACIENT PEDIÀTRIC DATA DOCUMENT Novembre 2015

ESTÀNDARD

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

CODI

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

VERSIÓ V1 PÀGINES

No es garanteix la validesa d’aquest document un cop imprès. La versió vigent està disponible en format electrònic al servidor.

26

management of Nuss bar infections in 1717 patients over 25years.J Pediatr Surg. 2016 Jan;51(1):154-8. doi: 10.1016/j.jpedsurg.2015.10.036. Epub 2015 Oct 23.

NEUROCIRURGIA 57. Ratilal B, et al. Antibiotic prophylaxis for surgical introduction of intracranial

ventricular shunts: a systematic review. J Neurosurg Pediatrics 2008; 1: 48-56 58. Farideh Nejat; Parvin Tajik; Mostafa El Khashab. A randomized trial of

ceftriaxone versus trimethoprim-sulfamethoxazole to prevenvent ventriculoperitoneal shunt infection. J Microbiol Immunol Infect 2008; 41:112-117.

59. Walcott BP, Redjal N. et al. Infection following operations on the central nervous system: desconstructing the myth of teh sterile field. Neurosurg 2012;33(5):1-9.

60. McLeod LM et al Perioperative antibiotic use for spinal surgery procedures in US Children’s Hospitals. Spine 2013; 38 (7): 609-616.

61. Whitby M, Johnson BC, Atkinson RL, et al. The comparative efficacy of intravenous cefotaxime and trimethoprim/sulfamethoxazole in preventing infection after neurosurgery: a prospective, randomized study. Br J Neurosurg 2000; 14:13-18.

62. Shurtleft DB, Stuntz JT, Hayden PW. Experience with 1201 cerebrospinal fluid shunt procedures. Pediatr Neurosci 1985-1986:12:49-57.

63. Biyani N., Grisaru-Soen G., Steinbok P. et al. Prophylaxis antibiotic in pediatric shunt surgery. Childs Nerv Syst 2006; 22: 1465-1471.

64. Korinek AM., Baugnon T. et al. Risk factors for adult nosocomial meningitis after craniotomy.Role of antibiotic prophylaxis. Neurosurgery 2006; 58 (7): 126-133.

65. Gerald F. Tuite, Robert Veres, H. Alan Crockard, Debbie Sell. Pediatric transoral surgery: indications, complications, and long-term outcome, J Neurosurgery 1996; 84 (4):573-583.

CIRURGIA TRAUMATOLÒGICA I ORTOPÈDIA

66. Slobogean GP1, Kennedy SA, Davidson D, O'Brien PJ. Single- versus multiple-

dose antibiotic prophylaxis in the surgical treatment of closed fractures: a meta-

analysis. J Orthop Trauma. 2008 Apr;22(4):264-9.

67. Hauser CJ, Adams CA, Eachempali SR et al. Surgical Infection Society

guideline: prophylactic antibiotic use in open fractures: an evidence-based

guideline. Surg Infect 2006; 7: 279-406.

68. Van Rijen MM, Bonten M, Wenzel RP et al. Intranasal mupirocin for reduction of

Staphylococcus aereus infections in surgical patients with nasal carriage: a

systematic review. J Antimicrob Chemorter 2008; 61: 254-61.

69. Gillespie WJ1, Walenkamp GH. Antibiotic prophylaxis for surgery for proximal

femoral and other closed long bone fractures. Cochrane Database Syst Rev.

2010 Mar 17;(3):CD000244.

70. Vives JM, Caba Doussoux P, Martí i Garín D. Fracturas abiertas. Rev esp cir

ortop traumatol. 2010; 54 (6): 399-410.

TÍTOL

DOCUMENT

PROFILAXI ANTIBIÒTICA PERIOPERATÒRIA A

PACIENT PEDIÀTRIC DATA DOCUMENT Novembre 2015

ESTÀNDARD

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

CODI

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

VERSIÓ V1 PÀGINES

No es garanteix la validesa d’aquest document un cop imprès. La versió vigent està disponible en format electrònic al servidor.

27

CIRURGIA OTORRINOLARINGOLÒGICA I MAXIL·LOFACIAL 71. Marika D. Russell, MD; Andrew N. Goldberg What is the Evidence for Use of

Antibiotic Prophylaxis In Clean-Contaminated Head and Neck Surgery?. The Laryngoscope 2012;122: 945-946.

72. Ottoline AC, Tomita S, da Penha Costa Marques, Felix F, Novaes Ferraiolo; Silveira Santos Laurindo R. Antibiotic prophylaxis in otolaryngologic surgery. Int Arch Otorhinolaryngol 2013; 17 (1): 85-91.

73. Andrews PJ, East CA,; Jayaraj SM, L. Badia L., C. Panagamuwa C.,Harding L Prophylactic vs Postoperative Antibiotic Use in Complex Septorhinoplasty SurgeryA Prospective, Randomized, Single-blind Trial Comparing Efficacy. Arch Facial Plast Surg. 2006;8(2):84-87.

74. Su Keng Tan,John Lo, and Roger A. Zwahlen. Perioperative antibiotic prophylaxis in orthognathic surgery: a systematic review and meta-analysis of clinical trials. Oral Surg Oral Med Oral Pathol Oral Radiol Endod 2011;112:19-27.

75. Kreutzer K, Storck K, Weitz J. Current Evidence regarding Prophylactic Antibiotics in Head and Neck and Maxillofacial Surgery. BioMed Research International 2014;2014: 879437

76. Clinical Guideline Surgical Antibiotic Prophylaxis. Guideline Otorhinolaryngology Head and Neck Surger 2014. South Australian expert Advisory Group on Antibiotic Resistance (SAAGAR).

77. Kreutzer K, Storck K, Weitz. Current evidence regarding prophylactic antibiotics

in head and neck and maxillofacial surgery. JBiomed Res Int.

2014;2014:879437..

78. Lindeboom JA, Frenken JW, Tuk JG, Kroon FH A randomized prospective

controlled trial of antibiotic prophylaxis in intraoral bone-grafting procedures:

preoperative single-dose penicillin versus preoperative single-dose clindamycin.

Int J Oral Maxillofac Surg. 2006 May;35(5):433-6. Epub 2006 Feb 9.

CIRURGIA OFTALMOLÒGICA

79. Soheilian M, Rafati N, Mohebbi MR, et al. Prophylaxis of acute posttraumatic

bacterial endophthalmitis: a multicenter, randomized clinical trial of intraocular

antibiotic injection, report 2. Arch Ophthalmol 2007;125:460-5.

80. Soheilian M, Rafati N, Peyman GA. Prophylaxis of acute posttraumatic bacterial

endophthalmitis with or without combined intraocular antibiotics: a prospective,

double-masked randomized pilot study. Int Ophthalmol 2001;24:323-30.

CIRURGIA PLÀSTICA I REPARADORA

81. Ariyan S, Martin J, Lal A, Cheng D, Borah GL, Chung KC, Conly J, Havlik R, Lee

WP, McGrath MH, Pribaz J, Young VL. Antibiotic prophylaxis for preventing

surgical-site infection in plastic surgery: an evidence-based consensus

conference statement from the American Association of Plastic Surgeons. Plast

Reconstr Surg. 2015 Jun;135(6):1723-39

TÍTOL

DOCUMENT

PROFILAXI ANTIBIÒTICA PERIOPERATÒRIA A

PACIENT PEDIÀTRIC DATA DOCUMENT Novembre 2015

ESTÀNDARD

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

CODI

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

VERSIÓ V1 PÀGINES

No es garanteix la validesa d’aquest document un cop imprès. La versió vigent està disponible en format electrònic al servidor.

28

8. DOCUMENTS RELACIONATS.

GUIES, PROTOCOLS, RECOMANACIONS O ALTRES PROCEDIMENTS AMB ELS QUÈ ES RELACIONA

TÍTOL DOCUMENT CODI

Protocol de profilaxi peroperatòria de l’Àrea Maternoinfantil de l’HUVH,

2006

Protocol apendicectomia. Guía práctica clínica. UPIIP 2006

http://www.upiip.com/sites/upiip.com/files/Gu%C3%ADa%20pr%C3%A1ctica%20cl%C3%A

Dnica%20del%20manejo%20de%20la%20apendicectom%C3%ADa.%20HUVH%202006_

0.pdf

Protocol trasplantament hepàtic

Protocol de profilaxi antiinfecciosa en el trasplantament renal pediàtric.

UPIIP 2012

http://www.upiip.com/sites/upiip.com/files/Profilaxis%20antiinfecciosa%20en%20el%20traspl

ante%20renal%20pedi%C3%A1trico%20UPIIP%2C%20S.%20Nefrolog%C3%ADa%20Pedi

%C3%A1trica%2C%20S.%20Farm%C3%A0cia%20y%20UCIP%2C%20S.%20Microbiologi

a%202012_1.pdf

Protocol de profilaxi antiinfecciosa a trasplantament cardíac pediàtric.

UPIIP 2012

http://www.upiip.com/sites/upiip.com/files/Profilaxis%20antiinfecciosa%20en%20el%20traspl

ante%20card%C3%ADaco%20pedi%C3%A1trico%20UPIIP%2C%20S.%20Cardiolog%C3

%ADa%20Pedi%C3%A1trica%2C%20S.%20Farm%C3%A0cia%20y%20UCIP%2C%20S.

%20Microbiologia%202012_1.pdf

Protocol endocarditis infecciosa. UPIIP 2009

http://www.upiip.com/sites/upiip.com/files/Endocarditis%20UPIIP%202009_1.pdf

Protocol trasplantament pulmonar

Protocol de tratamiento de portadores cutáneos de S.aureus UPIIP 2015

http://www.upiip.com/sites/upiip.com/files/Decontaminaci%C3%B3-CAST.pdf

Protocol de Prevención de endolftalmitis postraumática. UPIIP 2009

http://www.upiip.com/sites/upiip.com/files/Prevenci%C3%B3n%20de%20la%20endoftalmitis

%20postraum%C3%A1tica%20UPIIP%202009_1.pdf

TÍTOL

DOCUMENT

PROFILAXI ANTIBIÒTICA PERIOPERATÒRIA A

PACIENT PEDIÀTRIC DATA DOCUMENT Novembre 2015

ESTÀNDARD

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

CODI

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

VERSIÓ V1 PÀGINES

No es garanteix la validesa d’aquest document un cop imprès. La versió vigent està disponible en format electrònic al servidor.

29

9. ANNEXOS

TAULA 1 DOSIFICACIÓ I PAUTA EN PROFILAXI ≥24H

ANTIBIÒTIC DOSI IV PEDIÀTRICA (DOSI MÀXIMA)

TEMPS D’INFUSIÓ (MINUTS)

INICI PRIMERA DOSI

PAUTA EN PROFILAXI ≥ 24H*

Amoxicil·lina-Clavul·lànic

30 mg/kg (1g) 5-30 min ≤ 30 min abans incisió

c/8h

Aztreonam 50 mg/kg (2g) 5-30 min ≤ 30 min abans incisió

c/8h

Cefazolina 25 mg/kg (2g) 5-30 min ≤ 30 min abans incisió

c/6h

Cefoxitina 40 mg/kg (2g) 5-30 min ≤ 30 min abans incisió

c/6h

Ceftazidima 50 mg/kg (2g) 5-30 min ≤ 30 min abans incisió

c/8h

Ceftriaxona 75 mg/kg (2g) 30 min ≤ 30 min abans incisió

c/24h

Cefuroxima 50 mg/kg (1500mg)

5-30 min ≤ 30 min abans incisió

c/8h

Ciprofloxacina 10 mg/kg (400mg) 30 min 30 min abans incisió c/12h

Clindamicina 10 mg/kg (900mg) 30 min 30 min abans incisió c/6h

Gentamicina 2 mg/kg (120mg) 30 min 30 min abans incisió c/8h

Metronidazol 10 mg/kg (500mg) 30 min 30 min abans incisió c/8h

Piperacil·lina-tazobactam

100 mg/kg piperacil·lina (4g)

5-30 min ≤ 30 min abans incisió

c/8h

TÍTOL

DOCUMENT

PROFILAXI ANTIBIÒTICA PERIOPERATÒRIA A

PACIENT PEDIÀTRIC DATA DOCUMENT Novembre 2015

ESTÀNDARD

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

CODI

(a codificar per

Direcció Processos

i Qualitat)

VERSIÓ V1 PÀGINES

No es garanteix la validesa d’aquest document un cop imprès. La versió vigent està disponible en format electrònic al servidor.

30

Trimetoprim-sulfametoxazol

4 TMP-20 SMX mg/kg (160TMP-800SMX mg)

60 min 60 min abans incisió c/12h

Vancomicina 10 mg/kg (1g) 60 min 60 min abans incisió c/6h

*En pacient amb funció renal normal. En cas d’insuficiència renal o hepàtica s’haurà de considerar

tractament antibiòtic i ajustar la pauta segons funció renal o hepàtica del pacient

TAULA 2. SEMIVIDA DELS FARMACS I MOMENT DE LA SEGONA DOSI INTRAOPERATÒRIA

En alguns antibiòtics hi ha recomanacions de pauta, segons la funció renal del pacient, en el cas

de necessitar una segona dosi intraoperatòria. Per la resta d’antibiòtics s’haurà de valorar la pauta

individualment.

ANTIBIÒTIC T1/2

(HORES)*

2ª DOSI ADDICIONAL INTRAOPERATÒRIA

Funció renal

normal**

ClCr > 50

ml/min

ClCr 20-50

ml/min

ClCr < 20

ml/min

Amoxicil·lina-

Clavul·lànic

1 h 2h - - -

Aztreonam 1,3-2,2 h 4h - - -

Cefazolina 1,5-2,5 h 4h 4h 8h 16h

Cefoxitina 0,7-1,5 h 2h - - -

Ceftazidima 1-2 h 4h - - -

Ceftriaxona 4,1-6,6 h NA - - -

Cefuroxima 1,6-2,2 h 4h 4h 6h 12h

Ciprofloxacina 4-5 h NA - - -

Clindamicina 2-3 h 6h 6h 6h 6h

Gentamicina 1,5-3 h 8h - - -

Metronidazol 6-10 h 8h 8h 8h 8h

Piperacil·lina-

tazobactam

0,7-1,4 h 2h - - -

Trimetoprim-

sulfametoxazol

6-11 h NA - - -

Vancomicina 2,2-4 h 6h 8h 16h No necessita

*Semivida del fàrmac en pacient pediàtric amb funció renal normal

**Dosis intraoperatòries addicionals si funció renal normal. Les marcades com “no aplicable” (NA) es basen

en procediments de durada habitual; en procediments inusualment llargs, es necessitaria una dosi

intraoperatòria addicional en un temps aproximat a dues semivides (t1/2)