Direcció Tècnica d’Actuacions Urbanístiques Concertades

Títol del projecte

PLA PARCIAL RESIDENCIAL

“ENTORN DE LA COLÒNIA GÜELL”

Text Refòs per a l’Aprovació Provisional

Document

Memòria

Municipi

SANTA COLOMA DE CERVELLÒ / SANT BOI DE LLOBREGAT

Autor

SERRA-VIVES-CARTAGENA, ARQUITECTES / SANTIAGO VIVES, ARQUITECTE

Data FEBRER 2008

0. PREÀMBUL 1. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ 1.0 Introducció 1.1 Antecedents 1.2 Situació i Àmbit 1.3 Topografia, estat actual i usos 1.4 Antecedents de Planejament i determinacions de la Modificació del P.G.M. 1.5 Infraestructures i serveis preexistents 1.6 Estructura de la propietat del sòl 1.7 Marc legal aplicable 2. MEMÒRIA DE L’ORDENACIÓ 2.1 Criteris i objectius de planejament 2.2 Justificació de la conveniència i oportunitat de la redacció del Pla Parcial per a

l’ordenació de l’àmbit “Entorn de la Colònia Güell” 2.3 La nova ordenació: descripció, propietats i elements distintius de la proposta 3. QUADRES DE CARACTERÍSTIQUES DEL SECTOR 3.1 Qualificació del sòl: zones i sistemes 3.2 Quadre comparatiu de zones i sistemes: sòl, sostre i densitat 3.3 Quadres de característiques del sòl privat. 3.4 Justificació de la reserva d’habitatges protegits i concertats.

Quadre de distribució del sostre residencial per habitatge protegit. 4. LA GESTIÓ DEL PLA PARCIAL 4.1 Sistema d’actuació, delimitació poligonal i Administració actuant 4.2 Drets i deures en l’execució del sector 4.3 Pla d’etapes. Cessions de sòl i obra d’urbanització

4.3.1 Pla d’etapes 4.3.2 Cessions de sòl i d’obra d’urbanització 4.3.3 Cessió del 10% d’aprofitament mig

4.4 Unitats Mínimes de Projecte 4.5 Pautes procedimentals 5. NORMATIVA 6. PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA 7. AVALUACIÓ ECONÒMICA 8. PLÀNOLS 9. DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA ANNEX.0 – Connexions a xarxes ANNEX I.1 – Agenda i Estudi Econòmic ANNEX I.2 – Memòria Social ANNEX 2 – Estudi de Mobilitat ANNEX 3 – Informe Ambiental ANNEX 4 – Estudi d’Inundabilitat

3

0. PREÀMBUL En data 14 de maig de 2007 per Decret d’Alcaldia l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló va aprovar inicialment el document de Pla Parcial que desenvolupa el sector (BOP núm. 152 de 26 de juny de 2007). L’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat aprovà inicialment el Pla en sessió de la Junta de Govern Local de data 25 de maig de 2007 (BOP núm. 147 de 20 de juny de 2007). A ambdós municipis es va sotmetre el document a informació pública pel termini de 45 dies. L’aprovació inicial del document feia referència a un informe tècnic jurídic on es feien constar certs aspectes del document inicial que calia esmenar o completar prèviament a l’aprovació provisional. El document que ara es presenta esmena l’inicial sense desvirtuar les característiques principals del projecte de creixement urbà plantejat, per tal de conformar-lo als informes de l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló i d’altres institucions i entitats afectades. Els aspectes que varien en relació al Pla Parcial aprovat inicialment són els següents: 1 – Es modifica la illa a) en la seva contigüitat amb la riera de Can Solé, per tal d’assegurar millor el paper de corredor ecològic que li és propi, augmentant la seva dimensió. Això ha comportat l’anul.lació d’unitats urbanes edificables allí on s’apropaven més a la riera i l’esglaonament de les plataformes de les diferents parcel.les, per tal d’adequar-les al relleu actual del terreny. Els plànols P.7.6 i P.7.1 expliciten clarament aquestes variacions. La proposta permet implícitament la creació d’una llera contínua per itineraris i funcions ara no previstes en l’àmbit d’aquest P.P. Cal dir que no ha calgut modificar l’amplària del corredor paisatgístic que enllaça el futur parc al voltant de la Colònia Güell amb el paisatge agrícola natural de les cotes més altes. En aquest sentit, es valora molt la justa apreciació de l’escala pròpia del paisatge natural que requereix mides molt diferents de les urbanes, 80 mts a l’escala del paisatge són una mida petita i del que es tracta precisament és d’assegurar la continuïtat perceptible d’aquesta escala. Precisament, per assegurar aquesta continuïtat espaial-paisatgística es va modificar globalment el projecte de ciutat inicial. 2 – S’ha modificat l’ordre de l’edificació dels edificis d’habitatges (habitatges protegits) adjacents als carrers principals en sentit est-oest, per tal d’adequar millor la disposició del sostre potencial corresponent a cada edifici amb la rasant del propi carrer. En la disposició modificada, sempre que l’altura de la planta baixa excedeix de 4,5 mts apareix una nova planta de sostre residencial. Els plànols de la sèrie 7 verifiquen aquesta alteració que ha comportat desplaçaments de sostre d’una banda a una altra. S’ha considerat un tret principal d’aquesta ordenació el control morfològic del sky-line. La regularitat formal dels carrers és important pel seu caràcter públic amb una relació de fort contrast amb la flexibilitat volumètrica que es proposa en les bandes interiors d’edificació de promoció lliure. Tot plegat deriva en una més ajustada disposició de les plantes baixes a les rasants dels 5 vials orientats a est-oest. 3 – Pel que fa al vial de connexió entre la via de cornisa i la BV-2002, es tracta d’un viari extern a l’àmbit d’aquest Pla Parcial. De la documentació gràfica es desprén que aquest P.P. preveu aquest nou col.lector i que de cap manera l’impossibilita. El seu traçat haurà d’anar vinculat a un altre planejament derivat que, recuperarà l’àmbit de la riera de Can Solé i redefinirà el límit de la Ciutat Cooperativa. 4 – Correccions en la relació de propietaris afectats. En el plànol P.3.2 i en l’epígraf 1.6 de la Memòria s’ha corregit el llistat de propietaris assignant a l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló les dues propietats que van ser objecte de cessió anticipada mitjançant Conveni Urbanísitc. En aquest sentit, les finques 12.2 i 12.3 s’assignen a l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. Cal recordar que

4

aquestes dues propietats, atesa la seva procedència de cessió anticipada a càrrec del sector, no generen cap dret d’aprofitament a l’Ajuntament ja que el manté l’Institut Català del Sòl. 5 – Pel que fa a la transmissió dels sòls de cessió obligatòria, recepció i conservació dels mateixos i la possible creació d’una junta de conservació (sòls clau 6c), cal dir que s’establiran les condicions precises un cop constituit el pertinent Consorci Urbanístic que assolirà la condició d’Administració actuant. 6 – El document que es presenta a l’Aprovació provisional suggereix lleugers canvis en la secció transversal del vial de cornisa i el col.lector que enllaça amb la BV-2002, en coherència amb l’estudi de mobilitat. En el col.lector s’eixampla tot el possible la vorera adjacent a l’equipament escolar. Complementàriament, es disposen 2 aparcaments de caràcter públic adjacents al vial de cornisa, per tal de millorar aquesta dotació i la seva relació amb el gran parc que envolta la Colònia Güell. 7 – Atès que s’està redactant el Projecte d’Urbanització del present Pla parcial Entorn de la Colònia Güell Text Refós, i que s’ha previst tramitar en breu, els ANNEX .0 Connexions a xarxes i Estudi Obres Bàsiques Plec de Condicions no s’han modificat respecte a l’aprovació inicial del Pla parcial Entorn de la Colònia Güell. 8 – Atès que en data 13 de febrer de 2008 l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló va rebre l’Informe de la Direcció General de Promoció de l’Habitatge, el present document ha incorporat els punts de l’esmentat informe en la memòria i plànols, però pel que fa als annexes s’havia finalitzat la seva redacció amb anterioritat.

5

1. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ 1.0 Introducció El sector objecte de Planejament s’inclou en els termes municipals de Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat, a la comarca del Baix Llobregat. Confinat entre dues rieres en sentit perpendicular al Llobregat, es tracta d’un àmbit extens (40,8 Has), que pertany majoritàriament (81,5%) a l’Institut Català del Sòl. Actualment és sòl agrícola de secà i sotmès a una forta pressió per les zones habitades que l’envolten. El lloc ha sofert els darrers 30 anys, des de l’aprovació del P.G.M. (1976), expectatives diverses des de suport d’instal.lacions vinculades als Jocs Olímpics del 1992 fins a base de possibles equipaments universitaris. Finalment, la Modificació Puntual del P.G.M. a l’Entorn de la Colònia Güell i a la Plana del Galet aprovada definitivament en data 17 de Febrer de 2004, establia el desenvolupament del sector com a residencial, preveient una construcció de fins a 2.057 habitatges. La conveniència d’aquest desenvolupament urbanístic sembla inqüestionable a la llum de les conclusions de la Memòria social i l’Agenda i Estudi Econòmic. D’aquests estudis s’en deriva la viabilitat de la promoció d’habitatges. A la vegada, es verifica que la demanda potencial d’habitatge protegit en els municipis adjacents cobriria per ella sola i amb excreix l’oferta prevista. Tot plegat, legitima que el consorci promogui la redacció d’aquest Pla Parcial, que traduirà en ordenació urbanística concreta les determinacions de la Modificació del P.G.M. L’Institut Català del Sòl, creat mitjançant Llei 4/1980, de 16 de setembre, modificada per la Llei 4/2000, de 26 de maig, és una entitat de dret públic adscrita al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, que té com a objecte dur a terme les actuacions tècniques, econòmiques i de gestió urbanístiques necessàries per a la promoció de sòl urbanitzat i el foment de l’habitatge; amb la finalitat d’atendre necessitats col.lectives, remodelacions urbanes, creació d’espais lliures i zones verdes, dotacions i equipaments. L’Institut Català del Sòl té com a una de les seves funcions, exercir la gestió urbanística en execució de plans, propis o assumits com a tals, mitjançant qualsevol dels sistemes d’actuació establerts en la legislació sobre urbanisme aplicable a Catalunya.

6

1.1 Antecedents Les expectatives de transformació urbanística d’aquest extens àmbit per sobre de la Colònia Güell, contingut entre Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló, venen de lluny, tal com hem explicat a la Introducció. La Modificació Puntual del P.G.M. de l’any 2003 va consolidar definitivament el potencial urbanístic del sector de sòl urbanitzable residencial (PPr) “ENTORN DE LA COLÒNIA GÜELL”. Per tal de desenvolupar el planejament derivat que concretés l’ordenació urbanística d’aquest sector, el consorci de la Colònia Güell convoca, el juliol de 2004, una consulta prèvia, amb l’objectiu d’adjudicar els contractes de consultoria i assistència tècnica per a la redacció dels documents de planejament per al desenvolupament urbanístic del sector. L’Institut Català del Sòl, la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal van signar el 6 de març de 2003, un conveni de cooperació amb els Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló, per a definir les bases tècniques, jurídiques i de gestió, pel desenvolupament urbanístic dels terrenys a l’entorn de la Colònia Güell, que inclouen la finca del consorci i d’altres terrenys de propietaris particulars en percentatges minoritaris. En aquestes bases, s’establien els següents objectius:

1. Desenvolupament d’un sector de sòl urbanitzable residencial (PPr) “ENTORN DE LA COLÒNIA GÜELL” en els municipis de Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat, d’iniciativa i gestió pública, que comprén unes 40,82 Ha de sòl amb 118.275 m² de sostre edificable màxim, amb la finalitat d’una política d’habitatge amb especial atenció als col.lectius de joves i gent grans, de forma que com a mínim el 50% dels habitatges tinguin algun dels règims de protecció. El Pla Parcial inclourà la gestió del sistema viari bàsic extern al sector, que garanteixi el funcionament de la xarxa viària de l’àmbit. Aquest aspecte quedarà recolzat amb els treballs realitzats simultàniament sobre la mobilitat a l’àmbit emmarcat entre Sant Boi de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts i els seus enllaços amb la xarxa viària i els transports públics.

2. Una proposta de dues vies transversals entre la via de Cornisa i l’actual

carrretera BV-2002, i una adequació dels enllaços que resolguin funcionalment l’augment de tràfic que sigui produït pel creixement previst., tant residencial com de noves activitats terciàries.

3. La preservació dels espais lliures de la Riera de Can Solé, mitjançant un parc

urbà inclòs en la gestió dels diferents sòls urbanitzables, i de la riera de Can Julià i del Torrent de Can Isbert, mantenint-los en el règim de sòl no urbanitzable, ambdós connectors biològics i de paisatge, entre la plana agrícola i la muntanya.

4. Potenciació i millores de l’entorn del patrimoni arquitectònic de la Colònia Güell,

mitjançant les intervencions, els serveis i les infraestructures necessàries per al desenvolupament turístico-cultural de la Colònia Güell. El respecte als àmbits protegits com a patrimoni arquitectònic i cultural i un creixement harmònic condicionaran la intervenció urbanística.

5. Adequació com espai lliure arbrat de l’àmbit comprès entre el bosc de la Cripta i

el bosc de l’Escola, que separi la nova urbanització del conjunt patrimonial de la Colònia Güell. S’inclourà, en aquest espai lliure arbrat, la zona urbana, qualificada de verd públic, entre els darreres del Centre de Sant Lluís i el carrer Claudio Güell, així com el tractament posterior de les façanes. S’estudiarà en aquest espai, la ubicació d’un aparcament a l’aire lliure gratuït, així com les necessitats de passos per a vianants dels carrers del poble.

7

6. Potenciació de les normatives que afavoreixen les tipologies edificatives “sostenibles” (energia, aigües, orientació, materials...), tendint a crear un model de barri assequible i sostenible alhora.

Els diferents equips seleccionats van presentar els seus treballs el 15 d’octubre del 2004, i el 29 d’octubre el Jurat va emetre la seva resolució. L’equip dirigit per Serra-Vives-Cartagena Arquitectes, S.L., va resultar guanyador d’aquesta consulta prèvia i es va adjudicar l’encàrrec de redactar els documents de planejament per a la tramitació de l’Avanç de Pla Parcial “Entorn de la Colònia Güell”. L’any 2005 es va entregar l’Avanç de Pla Parcial a l’Institut Català del Sòl i es va presentar a l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló en diversos actes públics. L’Àrea de Serveis Territorials de l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, a la vista del referit Avanç, va emetre un Informe amb el títol “Criteris i Apreciacions per a la redacció del Pla Parcial, per a l’ordenació de sòl residencial junt a la Colònia Güell”. Aquest Informe acceptava els criteris bàsics de l’Ordenació presentada i feia una sèrie de suggeriments encaminats, sobretot, a exigir pautes per a l’ordenació de l’extens sòl lliure públic i també a augmentar les exigències de condicions de sostenibilitat ambiental, tant pels habitatges com per l’obra d’urbanització. El document que ara es presenta és el desenvolupament final d’aquell Avanç de Pla, que deriva, lògicament, en Pla Parcial, i recull els suggeriments realitzats tant per Institut Català del Sòl com per l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. 1.2 Situació i àmbit El sector objecte de Pla Parcial s’inclou en dos termes municipals, concretament els de Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló, a la comarca del Baix Llobregat. El terme municipal de Santa Coloma de Cervelló ocupa una extensió de 7,52 km². Es troba dins la comarca del Baix Llobregat, a la riba esquerra del riu Llobregat, a llevant del massís del Montbaig-Montpedrós. Per la seva banda, Sant Boi de Llobregat ocupa 21,5 km². Se situa al sud de Santa Coloma, també a la riba dreta del Llobregat. Ambdós municipis són adjacents al gran eix de comunicacions que constitueix el Llobregat. Cal assenyalar les infraestructures que suporten la mobilitat en els dos municipis i, implícitament, ho faran en l’àmbit de planejament:

- La BV-2002, que transcorre el sector est dels municipis, connectant Sant Boi de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts.

- La BV-2006 i la BV-2004, que uneixen la via anterior amb els nuclis urbans de Santa Coloma de Cervelló i de Sant Boi de Llobregat, respectivament.

- La Via de Cornisa i altres vies d’àmbit local que uneixen els dos nuclis entre sí i amb les urbanitzacions i polígons industrials.

Pel sector sud del nucli de Sant Boi de Llobregat, transcorren diversos eixos de comunicació importants, com la C-32 i la C-31, tot i que lluny de l’àmbit d’estudi. Pel que fa a ferrocarrils, hi ha la línia dels Ferrocarrils Catalans entre Barcelona-Igualada i entre Barcelona-Manresa, amb les estacions de Sant Boi i Molinou. L’àmbit objecte del planejament se situa en els primers relleus d’exposició Nord que defineixen la vall del Llobregat, arribant gairebé al seu delta. La Frontera entre el propi delta i aquests primers relleus queda clarament definida pels pendents, geologia i usos i, sobretot, per la Colònia Güell, que se situa just en el límit entre la serra i l’àmbit fluvial. Cal dir que els límits més precisos de l’àmbit l’estableixen les rieres de Can Soler i Can Julià, en sentit perpendicular al Llobregat.

8

El sòl afectat per aquest Pla Parcial residencial queda delimitat en els plànols P1 i P 3.1 El sector respecta puntualment el perímetre establert en la Modificació del Pla General Metropolità per al sector denominat P.P.r. Només en la intersecció del col.lector adjacent a la riera de Can Julià amb el vial de Cornisa, el perímetre se separa lleugerament de la delimitació inicial, per tal d’eixamplar la vorera contígua a la nova escola de propera construcció i crear així una transició més segura entre els fluxes escolars i els trànsits del nou col.lector viari. Cal dir que l’acceptació estricta de l’àmbit delimitat en el P.G.M., com a perímetre adequat per al planejament, s’ha realitzat després d’una reflexió més general que s’extén des del frontal edificat de la ciutat cooperativa del Molí Nou fins al nucli de Santa Coloma de Cervelló, i en el sentit est-oest, des de les cotes altes encara conreuades fins al parc agrícola del Baix Llobregat. Dit ben curt: que les propostes específiques per al sector s’han fet des de la consideració d’una escala territorial molt més àmplia.

1.3 Topografia, estat actual i usos El paisatge a la zona de contacte entre els vessants i la vall del Llobregat, de pendent suau i amb abundància de conreus, conserva retalls de vegetació natural. Aquests conreus situats en els terrenys més plans, tot i haver perdut importància, encara formen part del paisatge en forma de camps de cereals i conreus de cirerers. L’Informe Ambiental estableix tres grans unitats paisatgístiques a l’intern de l’àmbit del Pla Parcial. Es tracta d’una classificació zonal que defineix el caràcter del territori i preval per sobre dels diferents usos que es van superposant amb major o menor ordre i que acaben de configurar el paisatge actual:

- Els vessants forestals (arbustius i herbacis, principalment), que contacten amb el sector oest de l’àmbit d’estudi.

- Les zones planes ocupades per conreus i vegetació arvense que ocupa gran part de l’espai, principalment al nord i l’oest.

- La zona urbanitzada del nucli de la Colònia Güell, de Sant Boi de Llobregat i la vegetació ruderal associada. Situada al sector central-est de l’àmbit d’estudi (la Colònia Güell) i al sud (la resta). Excepte el gran solar al voltant de la Riera de Can Soler i les naus industrials que hi contacten, els nuclis edificats limiten el Pla Parcial i, per tant, en queden exclosos.

9

1.3.1 Topografia Pel que fa al relleu, cal dir que és força suau, amb un lleuger pendent est-oest, adequat per l’assentament d’un teixit urbà de caràcter residencial. El plànol P3.1 descriu amb precisió les característiques topogràfiques de l’àmbit, que se situa entre les cotes +25 i +60 d’altitud.

1.3.2 Hidrologia superficial i subterrània Les més importants de les rieres de Santa Coloma i Sant Boi de Llobregat limiten el sector i són la riera de Can Julià i la riera de Can Soler. Aquestes rieres no tenen cabal continuat, reduint-se els episodis de pluja, o als mesos més plujosos en els anys més humits... Tot l’àmbit es troba fora de l’influència del Llobregat, i no està afectat per la línia d’Avinguda de 500 anys. L’estudi d’Inundabilitat annex assenyala la presència de la riera C2 entre la de Can Julià i la de Can Soler, que té el seu cap just per sobre de la nova via de Cornisa i condueix un cabal petit, tal i com verifica la línia d’avinguda de 500 anys, gairebé coincident amb la de 10 anys. Pel que fa a les aigües subterrànies, l’àmbit està fora de la delimitació dels aqüífers de la Vall Baixa i el Delta del Llobregat. 1.3.3 Edificacions A l’interior de l’àmbit només podem referenciar el C.E.I.P. de 2 línies al Nord, situat en la mateixa intersecció del nou traçat de la Via de Cornisa amb el vial Nord, que enllaça amb la BV-2002. És un edifici de bona arquitectura, moderna i poca altura, de construcció recent. 1.3.4 Vegetació Dins l’àmbit del Pla Parcial, només es poden trobar retalls de bosc formats per fileres d’arbres que, en el millor dels casos, van acompanyats d’elements del sotabosc. La resta més ben conservada de l’alzinar enriquit amb roures es troba al sector nord de l’àmbit d’estudi, a la vora del camí que ressegueix el marge dret de la Riera de Sant Julià. En aquest indret s’hi troben exemplars adults d’alzina, roure, i alguna altra espècie acompanyant com el lledoner. La riera de Can soler, en el seu trams dins el Pla Parcial sector Terciari-Industrial, també duu restes de l’antic bosc, amb la presència d’alguns roures, alzines, saücs (nigra) i oms. Els camps de cereal són el conreu dominant, tot i que al sector sud-oest encara hi ha conreus de cirerers. Per tota l’àrea encara es poden observar garrofers.

10

1.3.5 Camins Dins el sector no passen grans camins, només cal referenciar el camí que, des del carrer que tanca el P.P. per l’oest, es dirigeix fins el cim de Santa Bàrbara.

1.4 Antecedents de planejament i determinacions de la Modificació del P.G.M. El Planejament d’escala superior de referència és la Modificació del P.G.M. a l’entorn de la Colònia Güell, aprovat definitivament el 17 de febrer de 2004. L’article 3 de la Normativa Urbanística d’aquesta Modificació del P.G.M. estableix amb claredat els paràmetres urbanístics de referència. “1. Es delimita a l’entorn de la Colònia Güell, als termes municipals de Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat, un sector de sòl urbanitzable d’ús residencial de 408.198 m², Sector P.P.r. 2. El Sector P.P.r té els següents paràmetres urbanístics:

- Edificabilitat màxima: 118.275 m²t - Coeficient d’edificabilitat bruta: 0,345 m²t/ m²s - Aprofitament mig: 0,345 - Àmbit de l’equidistribució: 342.826 m² - Sistemes generals de cessió: 65.372 m² - Ús: residencial

3. El Sector P.P.r. té les següents càrregues d’urbanització:

a) Les internes a l’àmbit de l’equidistribució, així com l’expropiació, si s’escau, i urbanització dels sistemes de connexió viària del sector amb els nuclis urbans de Sant Boi i de Santa Coloma, per damunt dels Torrents de Can Solé, Can Isbert i Riera de Can Julià, a més de la part proporcional de la connexió amb la carretera BV-2002. (Sense perjudici que en el moment en que es desenvolupi la Unitat d’Actuació 126/E, de Sant Boi de Llobregat, els propietaris d’aquesta U.A. assumeixin i rescabalin als propietaris integrats en aquest sector de les càrregues d’urbanització avançades).

b) A càrrec de l’Institut Català del Sòl, Diputació de Barcelona i Consell Comarcal

del Baix Llobregat la urbanització dels 65.372 m²s en concepte de sistemes, no inclosos en l’àmbit d’equidistribució, d’acord amb el conveni.

4. El Pla Parcial que es redacti per al desenvolupament d’aquest àmbit fixarà la densitat màxima, amb un límit màxim de 60 hab/ha, d’acord amb les NNUU del P.G.M. 5. Es garantirà que el 50% dels habitatges es destinin a algun dels règims de protecció oficial.” L’epígraf 4.2 de la Modificació del P.G.M., pel que fa a l’àmbit de l’equidistribució i càrregues atribuibles, estableix les següents condicions complementàries: - Àmbit de l’equidistribució: 342.826 m² (per tal de garantir l’aprofitament mig i

coeficient de l’edificabilitat brut fixat en el Conveni. Aquesta superfície inclou els sòls dels propietaris particulars i la resta són sòls de l’Institut Català del Sòl).

- Sistemes generals de cessió: 65.372 m², d’acord amb el Conveni esmentat (propietat de l’Institut Català del Sòl, aquest sòls que no participen en l’equidistribució).

11

- Càrregues d’urbanització: les internes a l’àmbit de l’equidistribució, l’expropiació, si s’escau, i urbanització dels sistemes de connexió viària del sector amb els nuclis urbans de Sant Boi i Santa Coloma, per damunt dels Torrents de Can Solé, Can Isbert i Riera de Can Julià, a més de la part proporcional de la connexió amb la carretera BV-2002.

L’anterior comporta que el Pla Parcial urbanístic que s’haurà de desenvolupar precisi tant l’ordenació com l’estructura urbana del nou teixit resultant, és a dir, tant la concreció de la materialització dels aprofitaments com el sistema d’espais públics que com a càrrega urbanística ha d’assumir el sector, així com les característiques dels sistemes generals de connexió externes al sector imputables, com a càrrega urbanística, tant pel que fa a l’expropiació del sòl necessària com la urbanització del a vialitat per damunt del Torrent de Can Isbert i riera de Can Julià a més de la connexió amb Sant Boi per damunt del Torrent de Can Solé. Es contempla, com a càrrega d’urbanització atribuïble al sector PPr, la urbanització de la connexió amb el nucli de Sant Boi, per damunt del torrent de Can Solé, tot i que aquest tram està integrat dins la Unitat d’Actuació 126/E, de Sant Boi de Llobregat, encara no desenvolupada, sense perjudici que en el moment en que es desenvolupi, els propietaris d’aquesta U.A. assumeixin i rescabalin als propietaris integrats en el PPr de les càrregues d’urbanització avançades. Cal precisar, però, que tant la cessió com el cost d’urbanització dels 65.372 m²s de sistemes propietat de l’Institut Català del Sòl, que no participen de la equidistribució, s’ha d’entendre com una càrrega només imputable a aquesta institució segons Conveni urbanístic signat el 6 de març de 2003. L’exclusió d’aquesta superfície de l’àmbit d’equidistribució ho és a l’objecte de garantir que es compleixi tant el coeficient d’edificabilitat bruta de 0,345 m²t/m²s, com l’aprofitament mig de 0,345 establerts en el plànol annex al conveni esmentat. El Pla Parcial residencial que desenvolupa aquests paràmetres i condicions complementàries contindrà totes les determinacions pertinents per a l’ordenació urbanística detallada del sector, establertes en l’article 65 del Decret Legislatiu 1/2005 de 28 de juliol i opta per no incloure en aquest document les obres d’urbanització bàsiques que es concretaran mitjançant un projecte d’urbanització en document separat i posterior. 1.5 Infraestructures i serveis preexistents Els nuclis de Santa Coloma de Cervelló i de Sant Boi de Llobregat són propers a un gran eix de comunicacions com és el del Llobregat. Dins els termes municipals d’ambdós municipis cal considerar:

- La BV-2002, que transcorre el sector est dels municipis, connectant Sant Boi de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts.

12

- La BV-2006 i la BV-2004, que uneixen la via anterior amb els nuclis urbans de Santa Coloma de Cervelló i de Sant Boi de Llobregat, respectivament.

- La Via de Cornisa i altres vies d’àmbit local que uneixen els dos nuclis entre sí i amb les urbanitzacions i polígons industrials.

Pel sector sud del nucli de Sant Boi de Llobregat, transcorren diversos eixos de comunicació importants, com la C-32 i la C-31, tot i que lluny de l’àmbit del P.P. Pel que fa a ferrocarrils, hi ha la línia dels Ferrocarrils Catalans entre Barcelona-Igualada i entre Barcelona-Manresa, amb les estacions de Sant Boi i Molinou, que indirectament serviran al sector. La carretera BV-2002 en aquest tram no és “coll d’ampolla”, encara que en certes ocasions presenta problemes derivats de la congestió de les entrades i sortides de l’A2 als ponts de Sant Boi i Sant Vicenç dels Horts. És important destacar l’asimetria de la carretera BV-2002, donat que s’ha detectat que les entrades a Barcelona es fan per aquesta via, utilitzant l’enllaç a la Ronda Litoral de Sant Boi, mentre que les tornades es fan per la sortida de Sant Vicenç dels Horts. Aquest fenomen es produeix per les grans cues de primera hora del matí a l’A2. Actualment, la Via Cornisa presenta un trànsit molt baix de vehicles i les connexions amb ells des de la BV-2002 són molt complicades. La nova vialitat del sector resoldrà aquesta connexió principal. El transport públic en l’àmbit del P.P. presenta una sola línia de transport públic en bus, la L76 de l’empresa Oliveras, que uneix l’urbanització de Cesalpina de Santa Coloma amb la ciutat Cooperativa Frederic Mompou de Sant Boi, a més uneix aquests punts amb les estacions de ferrocarrils catalans de Santa Coloma, la Colònia Güell i Sant Boi. Donat que el límit de la primera corona d’integració tarifària de l’ATM està a Sant Boi, tots els desplaçaments en tots els mitjans de transport (cotxe, bus, etc.) tenen com a destí aquesta estació, per la qual cosa les altres dos, sobre tot la de la Colònia Güell, estan clarament infrautilitzades. El mitjà de transport que mou més viatgers en transport públic al nostre àmbit és la L8 de FGC, concentrat a l’estació de Sant Boi. Aquesta estació pertany a la 1ra. corona d’integració tarifària, presenta fins 6 línies de ferrocarrils (S33, S7, S8, R6, S4 i R8) i té una freqüència de pas en hora punta de tren, amb connexió amb Barcelona, de 5-6 minuts. Les bicicletes no són un mitjà de transport utilitzat en els desplaçaments en aquest àmbit, encara que les propostes d’actuació aniran orientades a la potenciació d’aquest mitjà de transport. Pel que fa a les connexions i desviaments de serveis, s’expliciten amb precisió en l’Estudi d’obres bàsiques que s’incorpora com annex. Cal dir que s’ha establert contacte amb totes les companyies de serveis afectades, per fer les hipòtesis de connexions amb coherència al preexistent.

13

1.6 Estructura de la propietat del sòl D’acord amb les dades cadastrals disponibles, el sector pròpiament dit, només afecta a cinc propietaris, que en el plànol P0.3 estan referenciats com a propietaris nº 1, 2, 3, 4 i 12. D’aquesta propietat correspon a l’Institut Català del Sòl, aproximadament el 81,5% de la seva totalitat. Cal considerar, complementàriament, altres 7 propietaris afectats per les obres d’infraestructura necessàries per completar el vial de Cornisa i imputables (també pel que fa a l’expropiació) al sector residencial PPr, tal com estableix la Modificació de P.G.M.

LLISTAT DE PROPIETARIS

Propietari Referència

Cadastral Població Superfície

total propietat

Superfície afectada

dins el polígon

Superf. Propietats externes al polígon

amb obra d’urbanització

imputable

1 Ilermilk S.A. 8293101DF1789C0001KA Sant Boi 17.554,00 m² 1 17.554,00 m² ---

2 Barcelona Park II S.A. 8596120DF1789F0001AG Santa Coloma 45.382,00 m² 2 45.382,00 m² ---

3 Torre Salvana S.L. 8596119DF1789F0001YG Santa Coloma 37.211,00 m² 3.1 766,47 m² ---

4 Institut Català del Sòl

---

Sant Boi

Santa Coloma

---

4.1

308.687,00 m²

---

5 Casas Fernado Comellas Rosa 08244A014000450000DW Santa Coloma --- --- 5.1 558,56 m²

6 Patrimonio del Estado 08244A014000510000DY Santa Coloma --- --- 6.1 196,39 m²

7 Rocamora Guimera Ramon 08244A014000490000DG Santa Coloma --- --- 7.1 725,82 m²

8 Pi Sabat José 08244A014000470000DB Santa Coloma --- --- 8.1 386,32 m²

9 Soler Cabot Mª Núria 08244A014000540000DP Santa Coloma --- --- 9.1 937,99 m²

10 Solé Escala Valentin --- Santa Coloma --- --- 10.1 1.201,34 m²

11 Llor S.C.C.L. 8690804DF1789B Sant Boi 23.095,56 m² --- 11.1 3.828,96 m²

12 Aj. Santa Coloma Santa Coloma 44.413,70 m² 12.1 12.687,00 m² 12.1 5.346,94 m² 12.2 19.268,70 m² 12.3 12.458,00 m² 12.4 3.490,33 m²

13 Vialitat Pública Santa Coloma 13 362,50 m²

14 Aj. Santa Coloma Santa Coloma 14 6.934,62 m²

14

1.7 Marc legal aplicable La legislació urbanística d’aplicació és el Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme i el nou Reglament d’aquesta Llei Decret 305/2006, de 18 de juliol. L’article 65 del Decret 1/2005 defineix els objectius, contingut i determinacions dels plans parcials d’ordenació, com a instrument de planejament de caràcter general en el sòl urbanitzable. Els articles 79 a 90 del Reglament defineixen totes les determinacions referents a contingut i execució dels Plans Parcials.

15

2. MEMÒRIA DE L’ORDENACIÓ 2.1 Criteris i objectius de planejament Els textos i documents gràfics anteriors acrediten els valors estratègics de posició urbana del sòl comprés en l’àmbit “Entorn de la Colònia Güell”. Un sòl privilegiat pel que fa a la localització i topografia dins de la vall al.luvial del Llobregat. Això fa imprescindible l’establiment d’uns criteris i objectius per a la seva millora i desenvolupament, en la perspectiva d’una gestió urbanística al servei dels interessos col.lectius. Es parteix de la consideració que aquest àmbit és un espai amb una millorable qualitat per realitzar la funció de suport d’un nou assentament residencial, perfectament enllaçat amb l’entorn urbà adjacent. A més, cal incidir en els seus valors com espai-geogràfic/urbà, per la seva condició de límit de la ciutat en la vessant sud. Els criteris en els que aquesta proposta s’apleguen dins l’objectiu genèric d’aconseguir un espai de caràcter residencial-comercial d’alta qualitat urbana, que incorpori els principis de desenvolupament urbanístic sostenible i estableixi les línies d’ordenació que garanteixin una correcta integració dels valors urbans, de relativa centralitat a escala territorial i de paisatge d’aquest espai. Els criteris en els que es basa el present P.P. es poden resumir en els cinc principis següents: 2.1.1 Jerarquia viària La nova vialitat completarà la xarxa de mobilitat en aquesta part del Baix Llobregat, atorgant a la Via de Cornisa el rol de carrer peri-urbà que connectarà definitivament els teixits consolidats de Santa Coloma i Sant Boi, més enllà de la BV-2002. La nova ordenació estarà orientada segons el principi de jerarquia funcional en la vialitat que suposa l’establiment d’un ordre o classificació en les vies i itineraris peatonals que es desenvolupin. Vies d’estructura general, connexions i, sobretot, accés seran els tres nivells que aquest P.P. incorpora. S’ha posat especial atenció en la mobilitat peatonal.

2.1.2 Compacitat urbana La compacitat és un principi complex dels assentaments urbans i comporta intensitat urbana en el teixit i continuïtat en l’espai públic i la vialitat. En la compacitat coincideixen l’ocupació intensa del sòl per les arquitectures i les densitats relativament altes. En l’ordre general del sòl i l’edificació coexisteixen les alçades baixes amb les edificacions de mitjana altura, allí on el projecte urbà les requereix, creant llocs singulars que condensen l’ús col.lectiu dels espais públics i les arquitectures.

2.1.3 Equilibri ambiental i integració al territori natural proper del Baix Llobregat La introducció de criteris de sostenibilitat serà un principi bàsic que s’incorporarà en tots els moments del procés de construcció d’aquesta part de la ciutat. El P.P. i també l’obra urbanitzadora i la construcció de les noves arquitectures. Els nous projectes incorporaran criteris respecte tres grans aspectes: energia, aigua i residus. Respecte l’energia, s’afavorirà la minimització del consum i la producció d’energies renovables. Respecte l’aigua, s’adoptaran mesures que garanteixin la gestió total del cicle de l’aigua, tant amb el consum privat com en el públic, des del consum fins al reciclatge de les aigües i, finalment, respecte els residus, s’adoptaran mesures encaminades a una eficient gestió dels mateixos, sempre sota els principis bàsics i generals de consum mínim i reciclatge màxim. La singular i excepcional posició dels sòls de l’àmbit “Entorn de la Colònia Güell”, en la vall al.luvial del Llobregat, fan del tot necessari la integració d’aquesta peça de la ciutat en el conjunt major del sistema Santa Coloma-Sant Boi. Límit de les ciutats i espai de transició entre l’espai natural per excel.lència i la ciutat cohesionada, l’àmbit és un lloc susceptible d’ésser interpretat des de perspectives llunyanes i, alhora, porta principal d’accés a ambdues ciutats.

16

2.1.4 Diversitat funcional La diversitat és un indicador de qualitat dels teixits urbans amb densitats mitjanes-altes. Aquest principi bàsic suposa l’establiment de condicions que afavoreixen una quantitat significativa d’usos i tipologies en el nou creixement residencial, que es proposa en l’Entorn de la Colònia Güell. Dit ben curt: diversitat tipològica des de l’habitatge lliure fins l’habitatge protegit en les seves diferents modalitats i en la presència d’activitats no residencials, sobretot, conformant carrer. La diversitat també comporta implantació de funcions públiques que abasten des dels equipaments de proximitat fins als equipaments de referència major per la ciutat i la comarca. 2.1.5 Integració paisatgística La singular posició dels sòls de l’entorn de la Colònia Güell fal del tot necessari la consideració de tot el projecte de ciutat com un espai de transició i acabament de la ciutat i inici del territori agrari-natural. Es tracta d’un lloc de pendents suaus i perspectives llunyanes notables, amb una sèrie d’elements i recorreguts que relacionen el nou barri i els nuclis adjacents amb el territori i el nou parc metropolità que protegeix la Colònia Güell.

En relació directa amb els criterir anteriors, aquest P.P. estableix els objectius següents: - El principi de jerarquia viària té per objecte millorar la qualitat de l’espai vial, entés com el canalitzador de tots els fluxes i, sobretot, la mobilitat peatonal. La topografia del sector ofereix unes condicions òptimes pels desplaçaments no motoritzats. Pel que fa a la vialitat de Santa Coloma, es cerca la coherència amb la xarxa general de la ciutat. La correcta integració de la Via de Cornisa amb el nucli de Santa Coloma i la Colònia Güell, és fonamental en aquest sentit. - El principi de compacitat té per objecte garantir un espai socialment cohesionat, físicament ben relacionat i urbanísticament ben integrat al Sistema nucli de Santa Coloma – Colònia Güell – Sant Boi. L’actuació ha de suposar l’oportunitat de protegir i apropiar la Colònia Güell al nucli de Santa Coloma. - El principi de diversitat funcional ha d’atorgar al nou emplaçament les condicions que garanteixin la relació i l’intercanvi entre els seus residents i d’aquests amb la resta del municipi. La diversitat funcional que incorpora la mixtura tipològica en l’habitatgge i l’escala en l’equipament, ha de garantir la plena integració dels nous residents i les funcions diversificades d’atenció social, cultural, educativa, etc... i, a la vegada, ha d’afavorir la implantació de les altres activitats comercials que fan ciutat. El comerç, en les seves diferents cares, està present en la nova ordenació d’aquest P.P. - El principi de respecte sobre l’equilibri mediambiental té per objectiu afavorir polítiques en matèria de sòl i construcció, respectuoses amb el medi, eficients ecològicament i sostenibles ambientalment. L’objectiu general serà disposar d’instruments normatius i determinacions urbanístiques que, respecte l’energia, l’aigua i els residus, apliquin els dos principals objectius explicitats anteriorment: minoració del consum i majoració de la producció neta i el reciclatge.

17

2.2 Justificació de la conveniència i oportunitat de la redacció del Pla Parcial per a l’ordenació de l’àmbit “Entorn de la Colònia Güell” Un dels objectius principals de la Modificació puntual del P.G.M. a l’entorn de la Colònia Güell i a la Plana del Galet, aprovat definitivament pel Govern de la Generalitat el 17 de febrer de 2004, consistia en delimitar un sector de sòl urbanitzable d’ús residencial (P.P.r) d’unes 40,82 Has. amb 118.275 m² de sostre a l’entorn de l’actual Colònia Güell, segons uns determinats paràmetres i compromisos urbanístics explicitats en conveni urbanístic, signat pels Ajuntaments afectats, la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i l’Institut Català del Sòl. Complementàriament, s’incloien sols de sistemes que tot i no participar en l’equidistribució resultaven de cessió a favor de l’Ajuntament corresponent. Un segon propòsit de la referida Modificació del P.G.M. era la determinació de la xarxa viària básica metropolitana de l’entorn de la Colònia Güell, previ ajust de la traça del vial anomenat de Cornisa que enllaça els nuclis de Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat, resolent la connexió dels sectors urbanitzables que es proposen de la colònia residencial i de la colònia industrial amb la carretera BV-2002, mitjançant un parell de col.lectors en sentit Est-Oest. Tot això amb plenes garanties de que el planejament derivat respectarà la connectivitat ecològica i paisatgística entre els PEINS de l’Ordal i el Parc agrari del Baix Llobregat. D’acord amb aquests propòsits inicials, i en coherència amb les estipulacions del conveni referit, es va delimitar un sector urbanitzable d’ús residencial situat a l’oest de la Colònia Güell residencial i fins el torrent de Can Solé, amb una superfície total de 408.198 m² i una edificabilitat màxima de 118.275 m² de sostre. La Modificació del P.G.M. justifica sobradament aquest potencial. Cal dir que el sector és discontinu, ja que inclou 1,93 Has de sòl qualificat amb la clau 6C, adjacents a l’accés a les colònies industrial i residencial, atenent a estipulacions del Conveni referit. Els paràmetres que determina la Modificació del P.G.M. s’han de desenvolupar mitjançant un Pla Parcial urbanístic i d’acord amb l’establert pel DL 1/2005, contindrà totes les determinacions pertinents per a l’ordenació urbanística detallada del sector, precisant la concreció de la materialització dels aprofitaments i el caràcter i qualitats dels sistema d’espais públics que com a càrrega urbanística ha d’assumir el sector, així com les característiques dels sistemes generals de connexió externes al sector, imputables com a càrrega urbanística, tant pel que fa a l’expropiació del sòl necessària com la urbanització de la vialitat per damunt del Torrent de Can Isbert i riera de Can Julià i del Torrent de Can Solé. La necessitat i conveniència d’aquest desenvolupament urbanístic s’argumenten complementàriament en la memòria social i s’acaben de justificar en l’agenda i l’estudi econòmic que s’adjunten. D’acord amb els tres escenaris previstos en aquest annex (escenari de referència del Pla Territorial de Catalunya, creixement natural mig, hipòtesi constant) i per un programa de vendes de la totalitat dels habitatges a 10 anys, es presuposa que el potencial d’habitatges previst representaria només un 11-16% de la quota dels tres municipis més propers al sector. Ara bé, un cop comprovat que aquest sector resulta viable amb un valor residual del sòl abans d’urbanitzar de 96 €/m² sòl i uns costot d’urbanització de 220€/m² sostre, la veritable exigència per tal de desenvolupar el sector es troba en aquesta càrrega de 50% d’habitatge protegit, perfectament assolible segons les conclusions de Mur/Clusa Associats, coherent amb els objectius socials explicitats en l’exposició de motius del Decret Legislatiu 1/2005 per al foment de l’habitatge.

18

2.3 La nova ordenació: descripció, propietats i elements distintius de la proposta 2.3.1 Un nou teixit residencial

El model urbà que proposem es basa en l’equilibri entre la unitat del pla del sòl i la potencial diversitat del seu desenvolupament. La noció d’heterogeneïtat és substancial.

La complexitat aparent d’aquest projecte residencial pot desentranyar-se en base a uns pocs components senzills i una xarxa viària local de geometria jerarquitzada i perfectament intel.ligible: cinc carrers paral.lels de traça recte i 13m d’amplària orientats en sentit Est-Oest, estan continguts entre el carrer-territorial (Via de Cornisa) i el perllongament del camí d’en Llor que penetra a l’interior de la nova peça i confereix continuïtat a la banda més alta del nou barri. Implícitament es defineixen 6 sub-unitats urbanes que resolen els 118.250 m² de sostre amb només dos tipus bàsics d’edificis que admeten, si s’escau, diverses variants: el primer tipus, que oscil.la entre PB+3P i PB+4P, d’11m de fondària es disposa a banda i banda dels cinc carrers paral.lels referits (una variant en l’esquema distributiu permet orientar a Sud ambdues bandes). Un segon tipus d’edifici, de PB i 2P + Àtic, es descomposa en una doble banda construïda de poca fondària i façanes orientades a Est-Oest i s’organitza segons un subsistema de franges paral.leles i més o menys llargària. S’accedeix a aquesta ordenació interior mitjançant unes branques menors que per altra banda s’interconnecten amb el sistema de recorreguts per a vianants i jardins comunitaris públics propers a l’habitatge. El resultat són dos tipus d’espais urbans residencials que s’interfereixen: el carrer convencional referència de la urbanitat densa del sector i una ordenació d’espais públics menors associada a un tipus residencial de baixa altura vinculat al pla del sòl. Orienta la proposta el reconeixement del caràcter individual i privat de l’habitatge (fins i tot de l’habitatge col.lectiu), la flexibilitat de la promoció i projecte, i la barreja tipològica. Així corresponen a cada sub-unitat entre 200 i 350 habitatges que es poden resoldre segons esquemes distributius diferents. El projecte dels creixements residencials periurbans exigeix en primer lloc acostar-se amb atenció a la qüestió de l’escala. L’escala és la relació entre el objecte projectat i l’àmbit major de referència inevitable. Dit ben curt: cal encertar les mides dels elements constitutius del teixit residencial que afegirem a l’entorn de la Colònia Güell i sobre tot entendre la relació entre aquest sistema de mides i les dimensions pròpies dels altres teixits i elements diversos del sistema territorial en el que s’encaixa: la forma i mides del teixit urbà de Santa Coloma de Cervelló, de la colònia residencial Güell, de les rieres de Can Solé i de Can Julià, de la colònia industrial, de la Ciutat Cooperativa el Molí nou, de la morfologia de la via de Cornisa i el seu entorn...

Per tot això, hem pensat en una forma de teixit residencial fonamentada en l’habitatge urbà confortable de gra petit. El gra fa referència a la mida petita dels elements d’aquesta peça urbana. En oposició als edificis alts i compactes i a les illes de gran dimensió, la

19

proposta s’orienta cap a un sistema d’edificis de baixa altura amb una ocupació intensa del sòl, i articulat per una dispersió d’espais lliures comunitaris i públics de mida ajustada. Això provocarà una varietat d’interaccions molt alta i la resolució de les zones de contigüitat amb el paisatge i preexistències de forma molt més delicada.

El gra petit provoca que el aspectes de menys envergadura es resolguin de manera més meticulosa (jardins de proximitat, recorreguts peatonals, ajustaments topogràfics, ...) i necessàriament més sensible a les condicions immediates de l’entorn, a l’espai urbà que es vol crear i a la producció mateixa dels edificis d’habitatges... L’ordenació es descomposa en 6 unitats urbanes (illes) diferents, i al seu interior les classes d’habitatge es reparteixen segons percentuals semblants. El plànol P.6.2 determina amb claredat les parcel.les de sòl que es destinaran a alguns dels règims de protecció oficial, d’acord amb l’establert en la Modificació del P.G.M. i el conveni referit en anteriors epígrafs.

Cal dir que, complementàriament, s’ha previst com habitatge dotacional públic 3.860 m² de sostre per a un total de 52 habitatges i un Centre de Dia que, d’acord amb el Reglament de la Llei d’Urbanisme, constitueixen part del sistema d’equipaments públics.

La virtut principal de cadascuna d’aquestes unitats urbanes és la seva doble capacitat de subdividir-se en parcel.les relativament autònomes, formant amb les unitats contígües unitats d’ordre superior. La totalitat del programa residencial s’ha disseminat en aquestes sis unitats urbanes a les que s’accedeix prioritàriament des de les interseccions-enclau amb el carrer territorial anomenat via de cornisa. Les mides dels espais d’ús comunitari a l’interior de les illes s’han dimensionat de forma tal que la vida col.lectiva es pugui desenvolupar amb comoditat. Les discretes variacions dels tipus edificatoris de base són part d’una estratègia orientada a obtenir la textura visual urbana dels millors teixits suburbans de les ciutats mediterrànies. Les diverses unitats urbanes (illes) es descomposen en sub-unitats de promoció i projecte clarament diferenciades. Cada sub-unitat de promoció (parcel.la) és autònoma amb un accés privat als habitatges i a l’aparcament soterrani. En totes les unitats urbanes l’altura de l’edificació oscil.la entre PB+2P i PB+4P en els caps de carrer. La proposta de zonificació suggereix una alteració de l’àmbit destinat en el planejament vigent al desenvolupament urbà (20.b). Així, el trapezi contingut entre la via de cornisa i el camí de Miquel Ros de Llor per sota del rengle de cases existent passaria a ser zona clau 18 en lloc de clau 7b, i en compensació generosa es qualificaria de Parc urbà de caràcter metropolità (6c) un ampli sector a les cotes més altes de la zona 20b. No és una alteració gratuïta; amb aquest estirament del nou sector residencial vers a Sant Boi es contribueix a reforçar la continuïtat urbana, visual i funcionalment entre Sant Boi i Santa Coloma de Cervelló. Aquesta perllongació en cap cas interfereix l’ampli corredor ecològic entorn de la riera de Can Solé i per damunt de tot permet preservar amb una qualificació més adequada la transició entre la nova ciutat i el sòl agrícola a les cotes més altes.

20

Pel que fa a la sostenibilitat dels tipus edificatoris i l’observació dels condicionants bioclimàtics, l’ordenació concreta del teixit residencial i els tipus edificatoris, s’han pensat segons criteris d’eficiència energètica extrema. El plànol P.6.1 determina amb precisió la totalitat de les parcel.les edificables amb detall de la seva superfície, sostre potencial i densitat permesa.

El teixit de gra petit que proposem no manté una radical discriminació entre exterior (carrers) i interior (patis) i conseqüentment les estances es poden orientar indiferentment. Als efectes bioclimàtics és convenient basar l’ordenació en una xarxa esgraonada d’espais lliures entre habitatges que portin successivament a uns altres de rang superior fins al parc agrícola exterior. La relació entre l’amplada de l’espai lliure intermedi i l’altura de l’edificació s’ha procurat que oscil.li en l’interval (1,25 – 1,35), magnitud sobrada que es veu millorada en molts casos pel pendent del terreny que baixa en el sentit oest-est. Cal dir que a l’interior del sistema viari local s’hauria de restringir la velocitat a 40Km/h i en els de trànsit restringit a 20 km/h.

El potencial d’habitatges de promoció lliure es disposarà d’acord amb el que es descriu gràficament en el plànols P.6.1 i en les ordenances d’edificació.

El potencial d’habitatges en règim de protecció oficial se situa amb precisió en el plànol P.6.2, en una raonable barreja amb el gruix d’habitatges de promoció lliure, per tal d’evitar una rígida zonificació social, gens desitjable, com bé explicita la pròpia Modificació del PGM i la memòria social annexa.

2.3.2 La xarxa viària

El sistema viari actual, en l’ampli entorn de la Colònia Güell, és escàs i inconnex, només un parell de branques descarreguen el gruix de la ciutat cooperativa del Molí Nou i la Colònia Güell a la BV-2002, única via arterial que enllaça amb la xarxa metropolitana. La realització del potencial previst en el Pla Parcial residencial “Entorn de la Colònia Güell” exigeix un estudi rigurós del sistema viari bàsic, les vies cíviques internes al sector PPr i les connexions externes, per tal d’assegurar una mobilitat eficient. La Modificació del P.G.M. vigent va refermar la traça del vial dit de cornisa, que relliga Sant Boi i Santa Coloma de Cervelló, alhora que va replantejar els lligams entre aquest nou vial de cornisa i la BV-2002, proposant dues vies en el sentit est-oest, que preserven el teixit de la colònia residencial Güell de les circulacions de travessía.

L’anàlisi de la mobilitat realitzat per DOYMO i que s’adjunta com annex en aquest Pla Parcial, després de mesurar els nous fluxes que representen el desenvolupament urbanístic del sector residencial a l’entorn de la Colònia Güell i, sobre tot, els previstos a

21

Sant Boi de Llobregat (P.P. Camí del Llor, P.P. Molí Nou, Hospital de Sant Boi...), conclou que:

“1.- Pel creixement de trànsit esdevingut per la urbanització dels 118.000 m² de sostre residencial a La Colònia Güell, és necessària:

a) La construcció de la Via Cornisa (amb secció mínima inicial de 1+1). b) La rotonda i l’enllaç amb el carrer de Lluís Companys i Camí de Llor. c) El vial de connexió Nord (Santa Coloma) entre la rotonda de la BV-2002 i la Via

Cornisa amb secció mínima 1+1. 2.- En el moment que es desenvolupi la resta de creixements previstos, sobretot el Pla Parcial Camí del Llor i el Pla Parcial industrial de la Colònia Güell, serà fonamental la construcció del segon enllaç (Sant Boi) entre la BV-2002 i la rotonda de la Via Cornisa amb una secció mínima de 1+1.”

De fet, verifica les hipòtesis inicials realitzades el seu dia per PCA management, amb una consideració important que té a veure amb el calendari de desenvolupament dels projectes urbans de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Ras i curt: el vial col.lector adjacent a la riera de Can Solé serà imprescindible en el moment que es desenvolupi el nou Hospital de Sant Boi, els Plans Parcials del Camí de Llor i Molí Nou i el potencial industrial previst en la Modificació del P.G.M. (P.P.i). La realització del Pla Parcial residencial exigirà, en una primera etapa, l’execució de la via de cornisa amb els enllaços pertinents a Sant Boi i Santa Coloma i, sobre tot, efectuar el col.lector Nord. Un cop simulada la xarxa per l’any 2012 amb l’increment de trànsit que pot experimentar globalment la zona, es verifica que el nivells de servei, densitat, demores i altres paràmetres de definició de trànsit, tenen un comportament acceptable, tenint en compte la conversió d’una trama fragmentària i quasi desurbanitzada en una trama urbana consolidada. Per altra banda, el projecte per al desenvolupament urbanístic d’aquest sector residencial representa una oportunitat immillorable per assajar el projecte urbanístic dels traçats viaris. Així, la consideració tridimensional dels traçats (amb cura minuciosa dels murs, terraplens, relació amb el paisatge, encreuaments, accessos...) i l’atenció simultània als teixits urbans i paisatges diversos que han de servir, ens han portat a fer una relectura de la via de cornisa, pensada en clau més urbana que la suggerida pel planejament vigent.

Així, la Via de Cornisa s’ha pensat com un carrer territorial. Més que una carretera o vial de connexió, s’ha pensat aquest carrer peri-urbà d’acord amb el caràcter públic d’un equipament ciutadà i segons una visió territorial de l’actuació més enllà de l’àmbit concret de la traça.

Aquest carrer territorial no admet una alineació d’edificis. La idea força que determina la seva forma és la d’una seqüència pautada de punts de referència, visual i de major intensitat d’ús. Unes quantes arquitectures, bé residencials, bé de caràcter col.lectiu al

22

llarg de l’itinerari, assenyalen el caràcter i l’imatge d’aquest carrer-via. Es tracta de considerar el carrer com una successió d’interseccions. Lluny del traçat circulatori, i del carrer com a façana, proposem aquest encadenament de condesadors urbans, que admeten, complementàriament, el traspàs a ambdues bandes de la nova via dels sistemes vegetals que poblaran i protegiran l’entorn de la colònia residencial. La longitud de la via de cornisa entre les dues rotondes externes és de 1400 m; cinc enclaus divideixen el recorregut en 6 trams separats entre 130 i 250 m. Els primers enclaus representen els accessos al teixit residencial a l’Oest, i alhora la transició d’aquest teixit amb la colònia residencial Güell. Els intervals entre aquestes places-intersecció que, per altra banda, disposarien en les plantes baixes de comerços i terciari complementari, permeten la realització d’un itinerari pautat de nodes d’interès pel que fa a les activitats público-col.lectives. El camp de batalla del projecte urbà definitiu se situarà en la tensió entre aquestes places-territori i la geometria rigorosa del traçat viari que forçosament travessarà les vies de Can Solé i Can Julià. Ja s’ha fet referència al respecte rigorós a la traça del vial col.lector Nord i contigu al camp de futbol Eusebi Güell, que contribuirà a distribuir un percentatge important del trànsit original pel nou creixement residencial vers la BV-2002 amb la rotonda d’enllaç ja executada. Un nivell intermedi entre els vials col.lectors referits i la xarxa estrictament cívica el constitueixen les vies de la xarxa local actual que s’aprofiten bé integran-les a la xarxa de vies cíviques, bé reconvertint-les en un sistema de recorreguts peatonals. En aquest sentit és particularment important la connexió que s’estableix entre Sant Boi i el nou teixit residencial mitjançant el perllongament del camí del Llor-Miquel Ros del Llor fins l’interior del nou teixit residencial per la seva part superior, travessant-lo en un recorregut sinuós però continu en la seva totalitat. Mitjançant aquesta sutura es tracta d’integrar el sistema viari preexistent amb la nova xarxa local i així multiplicar les continuïtats. L’enllaç de la colònia residencial Güell amb els nous col.lectors es resol mitjançant un sistema d’itineraris peatonals que relligaran el nou teixit residencial amb la colònia residencial a partir d’una de les places-intersecció que seqüencien la via de cornisa. Aquests itineraris conduiran al nou aparcament-paisatge previst en l’àmbit contingut entre el vial de cornisa i la Colònia Güell. La distribució dels trànsits propis de l’activitat terciària prevista passa per una branca específica complementària que connecta la via de cornisa amb la porta Oest de la Colònia Industrial Güell. Aquesta branca és especialment necessària per enllaçar millor la colònia industrial Güell amb el nou sistema creat. Actualment, la Colònia Industrial Güell només connecta com un gran atzucat amb un sol accés a la BV-2002. El potencial del P.P.i. previst en la Modificació del P.G.M. multiplicaria els trànsits actuals. De tot això es dedueix la conveniència d’aquest traçat, que més endavant enllaçarà amb l’actual Colònia Industrial i li donarà sortida cap el nou vial de Cornisa. Aquest vial d’enllaç s’ha qualificat com a reserva de vialitat ja que el traçat es orientatiu, i la posició definitva quedara definida en funció de l’ordenació final del PPi Riera de Can Solé, garantint la bona connexió d’ambdos sectors. Pel que fa als viaductes necessaris per a l’execució del vial de Cornisa, ESTEYCO ha previst l’execució de tres elements:

Viaducte 1: 90 m longitud x 24 m amplada Viaducte 2: 50 m longitud x 24 m amplada Viaducte 3: 40 m longitud x 24 m amplada

Per a l’estudi econòmic, s’ha previst una solució de canto variable sense piles per sobre de les rieres de Can Soler i Can Julià (bifurcada).

El Plànol P.4 i a l’annex de connexions a xarxes descriuen el sistema viari amb indicació precisa dels aparcaments exteriors, que representen una previsió de 445 places

23

disposades prioritàriament en banda, en els carrers principals i, complementàriament, en unes bosses menors, vinculades als equipaments, al servei del sistema d’espais lliures d’úb públic i els propis equipaments previstos.

2.3.3 El sistema d’espais lliures d’ús públic i els equipaments

L’estudi mediambiental que s’adjunta com Annex III evidencia la situació estratègica de l’àmbit objecte de planejament. Situat entre dos PEIN-Massís de Garraf i Parc de Collserola i al centre del bucle de l’Anella Verda. A desgrat de no formar part d’aquestes dues unitats, té una gran influència en la seva continuïtat, ja que ens trobem en un punt de transició de les zones PEIN citades. Aquesta consideració prèvia referent a la situació de l’àmbit en el que es disposa aquest nou teixit urbà és oportuna, ja que tota l’ordenació està saturada d’una especial atenció al medi natural, a una escala força major del propi sector. Només així s’explica que la totalitat del sistema d’espais lliures d’ús públic que proposa el Pla Parcial sigui de 25 Has aproximadament, que representen el 61% de l’àmbit. Aquest sistema Verd ha de complir objectius diversos, raó per la qual des de la seva concepció inicial s’ha pensat i disposat de maneres molt diverses.

a) Al voltant de la Colònia Güell, i per tal de protegir la Colònia residencial, es pensa en una nova extensió de bosc a base de Pinus pinea i Pinus halepensis , que conformarà un cinturó protector. Un subsistema de camins adequadament urbanitzats relligarà la colònia residencial amb la via de Cornisa i el nou teixit residencial. Aquest Parc-Bosc, d’escala molt superior a les necessitats pròpies del municipi de Santa Coloma pel seu tamany i posició, es planteja de caràcter metropolità (6c).

b) En la frontera entre ciutat i medi agrícola es creen unes àrees de transició entre

els límits del teixit urbà i els camps de cultiu. Així es formaran zones d’estada disposades estratègicament en les cruïlles dels camins i puntualment mitjançant petites incisions entre la trama agrícola i el teixit urbà (6c).

c) En certes àrees del perímetre s’ha de considerar com una forma d’agençament de l’espai lliure la propia permanencia del tractament agrícola amb carácter productiu. El cultiu de fruiters (Prunus, Pyrus, Ficus) i de cereals constitueix així un coixí ecològic que resol eficaçment el pas del teixit urbà al camp. Cal pensar en aquestes àrees en una gestió particular amb coordinació municipal que pot representar una reducció molt important dels costos de manteniment (6c).

d) Itineraris per a vianants i sistema d’espais lliures a l’interior del teixit urbà en

íntima relació amb les vies cíviques. De fet constitueixen quatre laberints que fan de junta entre les diverses parcel·les de promoció lliure, puntuades de

24

petites places allunyades de les circulacions que es produeixen pels cinc carrers principals i la via de cornisa. L’obra d’urbanització s’haurà de pensar considerant el carácter exclusivament peatonal i col·lectiu d’aquest sistema de passeres que relliguen complementàriament els camins rurals amb la via de cornisa i la colonia residencial Güell (6c).

e) Un sistema d’enclaus a l’altre banda de la via de cornisa adjacents als nous

equipaments locals previstos es resoldrà mitjançant obra d’urbanització lleugera i noves plantacions arbòries de carácter més urbà (6b).

Pel que fa als equipaments, tot i que a la Modificació Puntual de PGM a l’entorn de la Colònia Güell aprovada definitivament en data 17 de febrer de 2004, delimita una superficie de 120.554 m2 destinada a equipaments metropolitans, en el present Pla Parcial, i respectant amb escreix el mínim fixat per la Llei de 20m2 d’equipament cada 100 m2 de sostre, es transforma part del sòl destinat a equipament en sòl destinat a zona verda, que garanteix la conservació dels corredors així com l’esponjament que el sector necesita al estar situat al límit del sòl no urbanitzable del municipi. Pel que fa als equipaments comunitaris i dotacions de nova creació de carácter local i metropolita s’han delimitat cinc grans àmbits: quatre de nova creació, de caràcter local (7b), que es disposen propers a les interseccions dels carrers principals amb la Via de Cornisa, i un de preexistent (un C.E.I.P. de dues línies de nova construcció), situat en l’intersecció de la Via de Cornisa amb el nou vial que enllaçarà amb la BV-2002. Aquesta disposició lineal i pautada contribuirà amb la seva funció col.lectiva a definir el sistema d’enclaus públics que enllaça Sant Boi de Llobregat amb Santa Coloma de Cervelló. Els dos grans equipaments per sota de la Via de Cornisa es destinaran, en principi, a Llar d’Infants i Equipament local multifuncional i contribuiran a enllaçar la colònia residencial amb el nucli de Santa Coloma de Cervelló, configurant un sistema urbà, prioritàriament residencial, on els espais lliures i els itineraris peatonals, tant com la pròpia vialitat, vinculen les diferents parts del municipi. En relació estreta amb la via de cornisa es planteja l’execució de dues bosses d’aparcament adjacents als dos equipaments previstos esmentats, per tal de facilitar l’accés al parc al voltant de la Colònia Güell i als propis equipaments públics. Els dos equipaments per sobre de la Via de Cornisa, i adjacents a la rotonda Nord de nova creació, s’han disposat propers al nucli de Santa Coloma i es destinaran a cobrir necessitats del municipi. La parcel.la major, amb una extensió d’una Ha i accessibilitat immillorable, es destinarà prioritàriament a un I.E.S. Molt a prop, i per davant del C.E.I.P., una parcel.la de nova creació es destinarà a la construcció d’habitatge dotacional públic per a joves i gent gran i, conseqüentment, es considera sistema (art. 81 Reglament de la Llei d’Urbanisme). Les corresponents ordenances estableixen l’edificabilitat màxima i les condicions d’ordenació d’aquests sistemes. La superfície total d’aquest sistema d’equipaments és de 3,9 Has, que previsiblement resolen les necessitats dotacionals futures de Santa Coloma de Cervelló.

25

3. QUADRES DE CARACTERÍSTIQUES DEL SECTOR 3.1 Qualificació del sòl: zones i sistemes SISTEMES

QUALIFICACIÓ DEL SÒL CONCEPTE

CLAU

SUPERFÍCIE SÒL m²

%

SECTOR 408.198,00 100 %

VIARI 66.242,36 16,22 %

VIARI BÀSIC 5 37.689,19 9,23 %

VIARI CÍVIC 5b.1 20.939,81 5,13 %

VIARI RESTRINGIT 5b.2 4.293,05 1,05 %

VIARI RESERVA 5b.3 3.320,31 0,81 %

EQUIPAMENTS 39.006,00 9,56 %

EQUIPAMENT DE CARÀCTER LOCAL 7b 26.548,00 6,50 %

EQUIPAMENT A NIVELL METROPOLITÀ 7c 12.458,00 3,06 %

ESPAIS LLIURES D’ÚS PÚBLIC 234.547,05 57,46 %

PARCS I JARDINS LOCALS 6b.1 33.583,22 8,23 %

ITINERARIS PEATONALS 6b.2 11.475,00 2,81 %

PARC METROPOLITÀ 6c 189.488,83

(inclosos els 65.273m de sistema general de cessió)

46,42 %

TOTAL SISTEMES

339.795,41 83,24 %

ZONES

QUALIFICACIÓ DEL SÒL CONCEPTE

CLAU

SUPERFÍCIE SÒL m²

%

RESIDENCIAL VOLUMETRIA ESPECÍFICA 1 Alineada a carrer

18.a 22.550,49 5,52 %

RESIDENCIAL VOLUMETRIA ESPECÍFICA 2 Agrupacions configuració flexible

18.b 45.852,10 11,23 %

TOTAL SÒL PRIVAT

68.402,59 16,76 %

26

3.2 Quadre Comparatiu de zones i sistemes: sòl, sostre i densitat

Concepte/Sòl

Clau Mod.Puntual P.G.M.Octubre 2003

Clau Pla ParcialFebrer 2007

Total Àmbit 408.198 m² 408.198,00 m²Àmbit d’equidistribució 342.826 m² 342.826,00 m²Sistemes generals de cessió 65.372 m² 65.372,00 m² Viari bàsic 5 37.643 m² 5 37.689,19 m²Viari cívic --- 5b1 20.939,81 m²Viari restringit --- 5b2 4.293,05 m²Viari reserva --- 5b3 3.320,31 m²Equipaments locals 7b 120.554 m² 7b 26.548,00 m²Equipaments metropolitans 7c 35.864 m² 7c 12.458,00 m²Parcs i jardins locals 6b 43.035 m² 6b1 33.583,22 m²Itineraris peatonals --- 6b2 11.475,00 m²Parc metropolità 6c 19.341 m² 6c 189.488,83 m²Total Sistemes 265.473 m² 339.795,41 m²Residencial Volumetria Especifica 1 --- 18a 22.550,49 m²Residencial Volumetria Especifica 2 --- 18b 45.852,10 m²Total Zones 20b 151.761 m² 68.402,59 m² Sostre residencial --- 107.444,00 m²Sostre terciari --- 10.831,00 m²Sostre Total 118.275 m² 118.275,00 m²Coeficient edificabilitat bruta 0,345 m²t/m²sòl 0,345 m²t/m²sòlDensitat màxima ≤ 60 hab/Ha 39,38 hab/HaNombre habitatges prot. Oficial 20% del sostre 315Nombre habitatges prot. Concertats

50% 360Nombre habitatges prom. lliure 50% 50% num hab 675

27

3.3 Quadre de Característiques del sòl privat

Clau Zona

Parcel.la Superfície m²

Servitud-pas m²

Sostre residencial

m²

%

Nombre màxim

habitatges

Sostre terciari

m² 18b a1 2.389,70 103,25 2.905 32 18b a2 1.833,90 1.997 19 18b a3 1.785,00 1.717 17 18a aA 740,38 1.870 45 66018a aB 1.072,00 2.220 32 37618b b1 2.487,00 3.105 36 18b b2 1.122,70 1.500 16 18a BA 1.409,61 112,00 3.025 44 39218b c1 1.350,30 1.680 18 18b c2 1.042,70 1.025 12 18b c3 2.171,80 2.580 30 18a cA 986,60 2.600 32 1.00018a cB 1.451,90 4.025 57 49518b d1 2.800,45 2.580 28 18b d2 2.469,90 65,60 2.380 26 18b d3 2.859,55 2.905 34 18b d4 2.453,30 3.105 36 18a dA 690,70 2.335 30 60018a dB 1.387,90 3.080 44 40018a dC 736,00 1.400 22 18a dD 1.650,80 112,00 4.100 52 1.39018a dE 638,30 1.660 22 18b e1 1.924,20 2.380 27 18b e2 2.162,00 38,50 2.620 30 18b e3 2.602,45 2.900 32 18b e4 2.593,00 77,00 2.660 30 18b e5 2.626,80 3.105 36 18a eA 955,10 2.925 40 83518a eB 1.067,20 2.755 36 20818a eC 742,30 1.400 18 18a eD 811,20 2.430 32 88518a eE 1.823,90 112,00 5.135 64 88018b f1 2.441,70 2.900 32 18b f2 2.380,40 60,60 2.620 30 18b f3 2.446,65 2.900 34 18b f4 2.868,70 3.105 36 18a fA 1.621,90 4.420 56 1.39018a fB 844,90 1.980 26 18a fC 552,00 1.005 14 18a fD 1.647,70 112,00 4.370 63 1.32018a fE 760,00 2.040 30

TOTALS 68.402,59 792,95 107.444 100,00% 1.350 10.831Total HPO 8.732,39 336,00 21.650 20,15% 323 4.633Total Concertats 10.444,70 112,00 26.790 24,93% 352 4.598Total Lliures 49.225,50 344,95 59.004 54,91% 675 1.600 Parcel.les destinades a habitatges protegits HPO Parcel·les destinades a habitatges CONCERTATS Parcel.les destinades a habitatges LLIURES

28

3.4 Justificació de la reserva d’habitatges protegits i concertats D’acord amb el conveni signat el 6-3-2006 entre el Consorci format per Institut Català del Sòl, Consell Comarcal del Baix Llobregat i la Diputació de Barcelona amb l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat, el Pla Parcial ha de garantir, com a mínim, que el 50% dels habitatges tinguin algun dels règims de protecció establerts en la legislació vigent. I això, amb la finalitat ben justificada en la Memòria Social que s’adjunta com Annex 1.2, de realitzar una política d’habitatge amb especial atenció als col.lectius de Joves i Gent Gran. L’agenda i l’estudi econòmic annexos justifiquen la viabilitat de l’operació atesa la propietat majoritàriament pública del sòl i el temps transcorregut des de la seva adquisició. El compliment d’aquesta condició del conveni assegura amb excreix l’observança de les determinacions de la legislació vigent, pel que fa a l’establiment de reserves de sòl per habitatges assequibles i de protecció pública. La Memòria Social que s’incorpora implica el compliment de l’establert en la disposició transitòria cinquena del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya 1/2005. Segons l’article 66.2 del Decret 305/2066 del Reglament de la Lleu d’Urbanisme, el 20% del sostre destinat a habitatge ha de ser per a la construcció d’habitatges de protecció. 107.444 m2 sostre d’habitatge x 0.20 = 21.548 m2 destinats a HPO Aquest Pla Parcial estableix una reserva de 21.650 m2 de sostre destinats a HPO que equival al 20,15% del sostre d’ús residencial. Segons la Modificació Puntual de PGM a l’Entorn de la Colònia Güell aprovat definitivament en dfata 17 de Febrer de 2004, hi ha la obligatorietat de que el 50% dels habitatges tinguin algun tipus de protecció. Igualment, tenint en compte l’evolució de la grandària de les llars que mostra una disminució, així com el nombre de persones per llar, que disminueix per l’augment de families formades per 1, 2 i 3 membres, en detriment de les formades per 4 o mes membres, és fa la següent proposta segons el tipus d’habitatge:

Tipus de régim superfície mitjana

per habitatge Num. d’habitatges Sostre total

HPO 41,56 45 1.870 HPO 71,15 278 19.780

Total HPO 67,03 323 21.650 Concertat 76,11 352 26.790

Total HPO i concertat 71,76 675 48.440 Lliure 87,41 675 59.004

Total habitatges 79,59 1.350 107.444

29

Quadre de Característiques de distribució d’habitatges protegits i concertats

Clau Zona

Parcel.la Superfície sòl m²

Servitud-pasm²

Sostre residencial

m²

Nombre màxim

habitatges

Sostre terciari

m² 18a aA 740,38 1.870 45 66018a aB 1.072,00 2.220 32 37618a bA 1.409,61 112,00 3.025 44 39218a cB 1.451,90 4.025 57 49518a dB 1.387,90 3.080 44 40018a dD 1.650,80 112,00 4.100 52 1.39018a dE 638,30 1.660 22 18a eA 955,10 2.925 40 83518a eB 1.067,20 2.755 36 18a eC 742,30 1.400 18 18a eD 811,20 2.430 32 18a eE 1.823,90 112,00 5.135 64 88018a fA 1.621,90 4.420 56 1.39018a fB 844,90 1.980 26 18a fC 552,00 1.005 14 18a fD 1.647,70 112,00 4.370 63 1.32018a fE 760,00 2.040 30 TOTAL

19.177,09

448,00 48.440

675 9.231

Total HPO 8.732,39 336,00 21.650 323 4.633Total CONCERTAT 10.444,70 112,00 26.790 352 4.598 Parcel.les destinades a habitatges de protecció oficial (HPO) Parcel.les destinades a habitatges de protecció amb preu concertat El sostre residencial destinat a habitatges amb algun règim de protecció és de 48.440 m², que equival exactament al 45,08% del sostre total residencial. Aquest sostre destinat a habitatges en règim de protecció es descomposa en un potencial màxim de 675 habitatges disposats en 17 de les 20 parcel.les que configuren els cinc carrers orientats est-oest i transversals a la Via de Cornisa.

30

4. LA GESTIÓ DE PLA PARCIAL 4.1 Sistema d’actuació, delimitació poligonal i Administració actuant L’article 31.1.d de la Llei 4/80, de 16 de desembre, de creació de l’Institut Català del Sòl, i modificada per la Llei 4/2000, de 26 de maig, estableix com a una de les seves funcions pròpies, la gestió urbanística en execució de plans propis o assumits com a tals, mitjançant qualsevol dels sistemes d’actuació previstos en la legislació sobre urbanisme vigent a Catalunya. El sistema pel qual es desenvoluparà l’únic polígon d’aquest Pla Parcial és el de reparcel.lació en la modalitat de cooperació, tal com queda regulat en els articles 133 a 135 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, els articles corresponents al seu desplegament d’acord amb el seu Reglament. En el sistema de cooperació, els propietaris del polígon o unitat d’actuació aporten el sòl de cessió obligatòria i l’administració executa les obres d’urbanització. Els costos d’urbanització aniran a càrrec dels propietaris afectats. Pertoca formular el Projecte de reparcel.lació a l’Administració actuant. L’Administració actuant serà el Consorci. Degut a la complexitat inherent a tot sector discontinu, i amb l’objectiu de garantir l’eficiència i l’equitativitat, es delimita un sol polígon de gestió per l’execució del sector. El projecte de reparcel.lació que es tramitarà abarcarà l’únic àmbit poligonal que coincidirà amb el sector discontinu del Pla Parcial. 4.2 Drets i deures en l’execució del sector Els drets i deures dels propietaris del sòl dins el sector discontinu, estaran obligats al compliment del TRLU 1/2005, al Reglament que el desenvolupa D 305/2006, i la llei d’àmbit estatal Llei 8/2007, de 28 de maig, anomenada Llei de Sòl. El desenvolupament del P.P. implicarà, per l’execució del sector, la tramitació del Projecte d’Urbanització corresponent a l’obra bàsica i complementària, i el projecte de reparcel.lació, i fins la publicació de l’aprovació definitiva d’ambdós documents no es ligitimarà el dret a edificar en els solars resultants, sense cap més tràmit que la llicència d’edificació. El projecte d’urbanització d’obres bàsiques i complementàries es podrà redactar simultàniament amb el projecte de reparcel.lació i serà el document que establirà el cost referit a les obres d’urbanització, d’acord a l’article 70 del TRLU 1/2005. 4.3 Pla d’etapes i cessions de sòl i obra d’Urbanització 4.3.1 Pla d’etapes Inicialment, el sector es desenvoluparà en una sola etapa, que abarcarà la totalitat de sistemes inclosos en l’àmbit del P.P.r., així com l’obra externa imputable definida en el propi P.P. D’acord amb l’establert en el Text Refós de la Llei d’Urbanisme (D.L. 1/2005) i el reglament de juliol de 2006 (article 82.2), els Plans Parcials Urbanístics podran remetre la concreció de les obres bàsiques d’urbanització al corresponent Projecte d’Urbanització d’obres bàsiques i complementàries, que es tramitaran amb independència del document del Pla Parcial que conté exclusivament les determinacions relatives als serveis urbanístics i les obres d’urbanització establertes en l’article 82.2 del Reglament de la Llei d’Urbanisme (305/2006 de 18 de juliol).

31

Per aquelles parcel.les adjudicades al Consorci format per Institut Català del Sòl i els Ajuntament afectats, els terminis per iniciar i cloure l’edificació seran els fixats en el moment de la seva venda, d’acord amb les disposicions que regula l’Àrea de Vendes de l’Institut Català del Sòl, tenint en compte el que diu el RLU article 83.2 referent a la construcció dels habitatges de protecció pública. 4.3.2 Cessions de sòl i obra d’Urbanització Els Ajuntaments de Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat es comprometen a rebre la totalitat del sòl destinat als sistemes viaris i equipaments públics, en un termini màxim de tres mesos, a partir de la remissió per part d’Institut Català del Sòl de l’Acta de cessió corresponent. Segons l’article 121.a del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, es farà la cessió de dret al municipi en què s’actua, en ple domini i lliures de càrregues, de tots els terrenys de cessió obligatòries, perquè siguin incorporats al patrimoni de sòl o perquè se’n faci l’afectació als usos que determini el pla d’ordenació urbanística. Pel que fa al sistema d’espais lliures d’ús públic qualificats amb la clau 6C, Parcs de nivell metropolità, un cop executat el corresponent Projecte es constituirà una entitat urbanística de conservació del Parc Metropolità de l’Entorn de la Colònia Güell, en la que participaran el Consorci, els Ajuntaments i les entitats públiques pertinents, que tindran per objectiu el manteniment i conservació del Parc. Un cop aprovada definitivament la constitució i els estatuts de l’entitat urbanística i complert l’establert en el Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglametn de la Llei d’Urbanisme, i en especial respecte als terminis de garantia de la correcta execució de l’obra, que no podrà ser inferior a 1 any, el Consorci recepcionarà definitivament el Parc Metropolità. 4.3.3 Cessió del 10% d’aprofitament mig Els deures i obligacions per part dels propietaris inclosos dins el sector, de cedir el sòl destinat a ús públic per espais lliures, equipaments i vialitat, es complementa amb el deure de cedir, a més a més, el sòl privat on es pugui materialitzar el 10% de l’aprofitament urbanístic ponderat, en sòl urbanitzable, d’acord a l’establert a l’article 43 del TRLU 1/2005 i d’acord al que s’estableixi definitivament en la reparcel.lació. El valor d’aquest aprofitament serà el resultat de quantificar el 10% de les diferents qualificacions de zones i usos. 4.4 Unitats Mínimes de Projecte Aquest Pla Parcial residencial defineix unes Unitats Mínimes de projecte i edificació (U.M.P.) que coincideixen amb les parcel.les. Per tal de garantir el seguiment i la coherència morfològica del procés de tot el sector s’estableixen 41 Unitats Mínimes de Projecte i Edificació, coincidents amb el parcel.lari que es grafia en el plànol P.6.1. Aquestes Unitats Mínimes de Projecte s’interpreten com parcel.les a les que correspon un potencial edificatori i una normativa específica en les que caldrà desenvolupar un avantprojecte previ a la concessió de llicència edificatòria. L’avantprojecte de l’edificació i/o conjunt d’edificacions que conforma la U.M.P. s’haurà de coordinar amb el projecte d’Urbanització i amb els projectes o avantprojectes adjacents, per tal de poder avaluar-ne la relació i idoneïtat als efectes de configurar adequadament el paisatge i espai urbà que es desprén de les determinacions conceptuals i normatives d’aquest Pla Parcial. Les 41 Unitats Mínimes de Projecte es referencien en el plànol P.6.1, amb la següent referència identificativa i potencials màxims edificables que els hi corresponen.

32

Parcel.la Sostre

residencial m²

Nombre màxim habitatges

Sostre terciari m²

Parcel.la Sostre residencial m²

Nombre màxim habitatges

Sostre terciari m²

a1 2.905 32 e1 2.380 27 a2 1.997 19 e2 2.620 30 a3 1.717 17 e3 2.900 32 aA 1.870 45 660 e4 2.660 30 aB 2.220 32 376 e5 3.105 36 b1 3.105 36 eA 2.925 40 835b2 1.500 16 eB 2.755 36 208bA 3.025 44 392 eC 1.400 18 c1 1.680 18 eD 2.430 32 885c2 1.025 12 eE 5.135 64 880c3 2.580 30 f1 2.900 32 cA 2.600 32 1.000 f2 2.620 30 cB 4.025 57 495 f3 2.900 34 d1 2.580 28 f4 3.105 36 d2 2.380 26 fA 4.420 56 1.390d3 2.905 34 fB 1.980 26 d4 3.105 36 fC 1.005 14 dA 2.335 30 600 fD 4.370 63 1.320dB 3.080 44 400 fE 2.040 30 dC 1.400 22 dD 4.100 52 1.390 dE 1.660 22

Gestió de les licències d’edificació de les U.M.P. Pel que fa a la gestió de les llicències pels projectes d’edificació, i dins el marc del consorci com a administració actuant, es poden preveure uns mecanismes de control de la qualitat arquitectònica de les edificacions sens perjudici que l’Ajuntament continui exercint les competències que li pertoquen. Aquest control de qualitat podria regular els diferents projectes d’edificació en la fase d’avantprojecte, per tal de garantir i supervisar la homogenització de la trama urbana des del punt de vista del resultat final del conjunt edificatori, mitjançant la presentació d’una proposta distributiva de la planta general i la seva relació amb les rasants; una representació volumètrica que faci explícita l’adequació als tipus de morfologia urbana que es desitja; ubicació de les E.T.; disposició dels accessos als aparcaments soterranis i els seus esquemes. Aquest òrgan de control elaboraria el corresponent informe tècnic d’adequació a les determinacions morfològiques i tipològiques del P.P. i, si s’escau, formularia les orientacions i recomanacions a considerar en l’elaboració del Projecte Bàsic i d’Execució definitiu. 4.5 Pautes procedimentals

La formulació de figures de planejament urbanísitc plurisdisciplinar pertoca als Ajuntaments perque així ho estableix la Modificació del PGM de l’Entorn de la Colònia Güell aprovat definitivament el 17 de febrer de 2004 segons l’aplicació del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol (Art. 75) Les fites procedimentals bàsiques per a l’aprovació dels plans urbanístics derivats són, segons l’aplicació del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol (Art. 80 a 91): 1. Aprovació inicial i obertura del termini d’informació pública 2. Aprovació provisional i definitiva 4.5.1 Aprovació inicial L’aprovació inicial i la provisional del planejament urbanístic pluridisciplinar, correponenen als ajuntaments , en el suposit que els ajuntaments acordin la formulació

33

de figures de planejament urbanístic derivat de carácter pluridisciplinar, i all consell comarcal corresponent, si tots els municipis afectats pel pla queden inclosos en l’àmbit territorial d’una mateixa comarca, segons l’aplicació del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol (Art. 78.2a) El termini per a adoptar l’aprovació inicial d’un pla urbanístic derivat és de dos mesos des de la recepció de la documentació completa en el seu registre. Els plans urbanístics derivats no es poden ni admetre a tràmit ni rebutjar per manca de documentació, sinó que s’haurà de prendre l’acord que legalment escaigui entre els següents (art. 87.1 i 87.2): Aprovació inicial, suspensió o denegació. La suspensió o la denegació han d’ésser motivades. Els acords de suspensió de l’aprovació inicial s’aplica per raons de defectes esmenables. Si no són esmenables s’ha de denegar. En tot cas, la paralització de l’expedient per causa imputable als promotors en produeix la caducitat (art.87.3). Els plans urbanístics derivats, un cop se n’ha acordat l’aprovació inicial, s’han de posar a informació pública, per un termini d’un mes. Els edictes de convocatòria de la informació pública s’han de trametre en el termini de deu dies des de l’adopció de l’acord d’aprovació inicial (art. 83.4). Simultàniament al tràmit d’informació pública d’un pla urbanístic derivat s’ha de sol·licitar un informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials , els quals l’han d’emetre en el termini d’un mes (art. 83.5). 4.5.2. Aprovació provisional i aprovació definitiva L’aprovació definitiva de planejament urbanístic pluridiciplinat correspon a la comissió territorial d’urbanisme de Barcelona d’acors amb l’article 78.d del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol. Els terminis per a la tramitació dels plans urbanístics derivats i projectes d’urbanització queden regulats a l’article 87 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.

34

5. NORMATIVA Capítol I. Disposicions de caràcter general Article 1. Àmbit d’aplicació L’aplicació d’aquestes normes abarca l’àmbit del sector discontinu del PPr “Entorn de la Colònia Güell”, tal com es delimita en els plànols d’informació P.1 i P.3.1 Article 2. Marc legal El PPr “Entorn de la Colònia Güell” es redacta d’acord amb les determinacions del Planejament vigent d’aplicació, recollit en la Modificació del P.G.M. “Entorn de la Colònia Güell” i la Normativa Urbanística Metropolitana i la legislació aplicable de la TRLLU 1/2005. Article 3. Documentació El PPr “Entorn de la Colònia Güell” té el següent contingut:

1. Memòria de la informació 2. Criteris i objectius de planejament 3. Memòria de l’ordenació 4. La Gestió del Pla Parcial 5. Normativa 6. Programa de Participació ciutadana. 7. Plànols d’ordenació 8. Annex 0. Connexions a xarxes. 9. Annex 1.1. Agenda i Estudi Econòmic 10. Annex 1.2. Memòria Social 11. Annex 2. Estudi de Mobilitat Generada 12. Informe de Sostenibillitat Ambiental 13. Estudi d’inundabilitat

dels quals, tenen caràcter normatiu:

3.Memòria de l’ordenació 4.La Gestió del Pla Parcial 5.Normativa 7.Plànols d’ordenació 9.Agenda i Estudi econòmic

Article 4. Vigència Aquest Pla Parcial entrarà en vigor el mateix dia de la publicació de l’acord de l’aprovació definitiva i es mantindrà la vigència mentre no es produeixi cap modificació del Pla Parcial ni del Planejament General Metropolità en el mateix àmbit. Ara bé, l’execució de les intervencions que s’hi proposen està sotmesa a la tramitació i aprovació prèvia dels projectes corresponents de reparcel.lació, d’urbanització o d’edificació. Article 5. Modificacions del Pla Parcial Les modificacions d’aquest P.P. es podran produir dins el termes establerts en els articles 92 a 95 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme (TRLLU).

35

Article 6. Definició de conceptes Sempre que no quedin expressament definits en aquesta normativa, els conceptes que s’hi apliquen són els que defineix la Normativa Urbanística del Pla General Metropolità (P.G.M.). Article 7. Interpretació Les determinacions del P.P. que generin confusions o alternatives d’interpretació, s’atendran a aquelles que tinguin la informació gràfica més detallada i/o generin menys aprofitament. Article 8. Desenvolupament i Execució El P.P. es desenvoluparà a partir de les determinacions dels plànols d’ordenació, de les normes urbanístiques del projecte de reparcel.lació i del projecte d’urbanització, que respectaran en tot cas les determinacions del P.P. Article 9. Projecte de Reparcel.lació

1. Es redactarà un projecte de reparcel.lació, seguint els criteris establerts en l’apartat 4, Gestió del Pla Parcial, d’aquest document, per distribuir els beneficis i càrregues del sector entre tots els propietaris inclosos dins l’àmbit.

2. La reparcel.lació distribuirà el sòl privat segons les parcel.els indicades en el plànol d’ordenació P.4.1.

3. Les parcel.les resultants de la reparcel.lació reajustaran definitivament la delimitació del parcel.lari, que es defineix en el plànol d’ordenació P.6.1.

4. El projecte de reparcel.lació garantirà l’homogeneització del sostre del sector, d’acord als criteris establerts a la legislació, per l’equidistribució de beneficis i càrregues. Pel que fa a l’ús d’habitatge, es diferenciarà el valor, d’acord a la destinació de renda lliure, protecció pública o preu concertat.

Article 10. Projecte d’Urbanització 1. Els Plans Parcials poden optar per concretar les obres d’urbanització bàsiques en document separat, mitjançant projecte d’urbanització que es tramitarà amb independència del Pla Parcial (article 65.2 de TRLLU 1/2005). Aquest Pla Parcial no concreta directament les característiques de les obres d’urbanització bàsiques i, segons estableix l’article 82.2 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, presenta l’assenyalament dels traçats de les xarxes existents i dels traçats indicatius dels nous serveis que s’estableixen, la capacitat dels serveis d’acord amb les previsions de consum i la descripció de les característiques principals de les xarxes que hauran de ser soterrades. El Projecte d’Urbanització corresponent a les obres bàsiques i complementàries que es redacten desenvolupant aquest Pla Parcial, s’hauran d’ajustar al que disposa el TRLLU 1/2005) i a les determinacions que estableixen els articles 96, 97 i 98 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, de 18 de juliol del 2006. 2. Els projecte d’urbanització contemplaran, com a mínim, les obres internes a l’àmbit del Pla Parcial (traçat de detall de xarxes de serveis, d’aigua potable, clavegueram d’aigües residuals, sanejament de pluvials, enllumenat públic, gas, mitja i baixa tensió, telecomunicacions, reg, instal.lació sistema de recollida d’escombreries) i, a més, les obres d’urbanització referents al vial de Cornisa, externes a l’àmbit però imputables al sector, tal com estableix el conveni i la documentació gràfica del P.P., així com les necessàries connexions d’infraestructures i serveis amb l’existent.

36

3. El projecte d’urbanització incorporarà les solucions i mesures ambientals possibles descrites en l’Informe Mediambiental. 4. Els projecte d’urbanització incorporaran els paràmetres de planificació a la via pública (càrregues i descàrregues, estacionaments cotxes, estacionament bicis, itineraris bicicletes), a que es refereix l’article 4 del DL 344/2006 de regulació dels estudis d’avaluació de mobilitat generada. Article 11. Càrregues urbanístiques 1. Les càrregues d’urbanització del sector es desglossen per conceptes i, en coherència a l’establert a la gestió del Pla i l’estudi econòmic-financer, són les següents:

- Despeses d’obres d’urbanització internes a l’àmbit i referents a tots els sistemes. - Despeses d’obres d’urbanització externes a l’àmbit i imputables al sector, així

com totes les necessàries per la correcta cohesió i connexió amb les urbanitzacions de l’entorn.

2. Les càrregues urbanístiques del sector estaran d’acord al que disposa l’article 114 del TRLU 1/2005, que s’establiran i es distribuiran en el projecte de reparcel.lació, i com a mínim, contindran les obres d’urbanitzaió, les indemnitzacions, cost de redacció, plans, gestió, drets reals i inscripcions registrals. 3. El Consorci Patrimonial, té la obligació d’una serie de càrregues urbanístiques, d’acord amb la Modificació Puntual de PGM a l’entorn de la Colònia Güell aprovat definitivament en data 14 de Febrer de 2004, que son les següents:

- Cedir i urbanitzar el sistema general de cessió (7b) de 65.372 m2 no inclós en

l’àmbit de equidistribució. Les càrregues urbanístiques del sector estaran d’acord al que disposa l’article 114 del TRLU 1/2005, que s’establiran i es distribuiran en el projecte de reparcel.lació, i com a mínim, contindran les obres d’urbanització, les indemnitzacions, cost de redacció, plans, gestió, drets reals i inscripcions registrals. Capítol II. Règim del sòl Article 12. Qualificació del sòl El sòl comprès en l’àmbit d’aquest Pla Parcial es qualifica en zones i sistemes. S’entén per zona aquella part de terreny dins la qual, i ateses les previsions del present Pla Parcial, es poden exercir els drets relatius a l’edificació. S’entén per sistema, els terrenys que, en virtud de l’aplicació dels articles 34 i 44 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, constitueixen l’estructura del sector i són de cessió obligatòria i gratuïta a l’Ajuntament.

37

Article 13. Sistemes 1. Es defineixen els següents sistemes a l’interior del sector: VIALITAT - Sistema viari bàsic Clau 5 - Sistema viari cívic Clau 5b.1 - Sistema viari restringit Clau 5b.2 - Reserva de sistema viari Clau 5b.3 ESPAIS LLIURES D’ÚS PÚBLIC - Parc agrari metropolità Clau 6c - Parcs i jardins locals Clau 6b.1 - Itineraris peatonals Clau 6b.2 EQUIPAMENTS COMUNITARIS I DOTACIONS - Equipaments comunitaris de caràcter local Clau 7b - Equipaments comunitaris de nivell metropolità Clau 7c 2. Els sistemes d’espais lliures públics, vialitat i equipaments comunitaris inclosos en aquest sector de planejament es delimiten en el plànol P.5. Zonificació. Les cessions de sòl destinades a aquests sistemes seran obligatòries i gratuïtes. Les cessions es realitzaran un cop aprovat definitivament el projecte de reparcel.lació. Article 14. Zones Es defineixen les zones següents: 1. Zona Residencial Volumetria específica alineada al carrer Clau 18a 2. Zona Residencial Volumetria específica agrupacions de configuració flexible Clau 18b Els plànols P.5 i P.6.1 defineixen amb precisió la totalitat del sòl corresponent a cada zona. Article 15. Sòl privat amb servitud de pas Aquest P.P. defineix a l’interior de certes parcel.les de sòl privat uns àmbits en els que s’estableixen una servitud de pas públic per tal d’integrar-les al sistema d’itineraris peatonals. El plànol P.5.1 indica els àmbits de cadascuna de les parcel.les (zones 18a i 18b) en els que s’estableixen servituds de pas.

38

Capítol III. Regulació de zones Zona Residencial Volumetria específica alineada a carrer (clau 18a) Article 16. Definició i àmbit. 1. Correspon a aquesta zona un tipus edificatori residencial-terciari, que fonamenta el seu ordre en l’alineació a carrer. 2. Aquesta zona es descomposa en 20 Unitats Mínimes de Projecte (U.M.P.), que corresponen a les parcel.les referenciades amb la Clau 18a del Plànol P.5. El sostre màxim edificables sobre rasant, assignat a cada U.M.P., es detalla en el quadre de característiques següent i en els plànols d’ordenances d’edificació. Parcel.les Superfície Sostre

Residencial Sostre Terciari Nombre màxim

d’habitatges UMP1 aA 740,38 1.870 660 45 UMP2 aB 1.072,00 2.220 376 32 UMP3 bA 1.409,61 3.025 392 44 UMP4 cA 986,60 2.600 1.000 32 UMP5 cB 1.451,90 4.025 495 57 UMP6 dA 690,70 2.335 600 30 UMP7 dB 1.387,90 3.080 400 44 UMP8 dC 736,00 1.400 22 UMP9 dD 1.650,80 4.100 1.390 52 UMP10 dE 638,30 1.660 22 UMP11 eA 955,10 2.925 835 40 UMP12 eB 1.067,20 2.755 208 36 UMP13 eC 742,30 1.400 18 UMP14 eD 811,20 2.430 885 32 UMP15 eE 1.823,90 5.135 880 64 UMP16 fA 1.621,90 4.420 1.390 56 UMP17 fB 844,90 1.980 26 UMP18 fC 552,00 1.005 14 UMP19 fD 1.647,70 4.370 1.320 63 UMP20 fE 760,00 2.040 30 3. La totalitat dels habitatges corresponents a les U.M.P. 1,2,3,5,7,9,10,11,12,13,14,15,16,17,18,19 i 20 d’aquesta zona seran habitatges en règim de protecció (Habtatge protegit de règim general, Habitatge protegit règim especial, Habitatge protegit preu concertat). Els habitatges corresponents a les U.M.P.4, U.M.P.6 i U.M.P.8 seran de promoció lliure. La localització dels habitatges de protecció així com els de preu concertat queda definit en el plànol 6.2 Són d’aplicació en aquesta zona els articles 16, 17, 18, 19, 20 i 21 d’aquestes normes urbanístiques. Article 17. Ocupació-posició relativa en la parcel.la El sòl ocupat pel volum edificable sobre rasant en cadascuna de les parcel.les d’aquesta zona s’adequarà a l’envolvent màxim que es defineix en els plànols P.7.1, P.7.2, P.7.3, P.7.4, P.7.5. Les plantes soterranis podran ocupar, si s’escau, la totalitat de les parcel.les.

39

Article 18. Plantes de l’edifici 1. Planta soterrani Es considera planta soterrani a tota planta soterrani o semi-soterrada per sota de la planta baixa, tal com es defineix en els plànols P.7.1 a P.7.5. S’admetrà un màxim de 2 plantes soterrani. 2. Planta baixa S’entén per planta baixa la primera planta per sobre de les plantes soterrani, segons les determinacions dels Plànols P.7.1 a P.7.5. Les cotes de referència de la planta baixa, en referència a rasants dels vials adjacents, es defiineixen en els Plànols P.7.1 a P.7.5. L’alçada lliure i útil de la planta baixa en tots els edificis es defineix de manera unívoca en els Plànols P.7.1 a P.7.5. Article 19. Volumetria de l’edificació El sistema de referents a partir dels quals s’estableix la volumetria de l’edificació que correspon a aquesta zona és flexible, és a dir, el projecte d’edificació que li correspon es disposarà a l’interior dels gàlibs i condicions vinculants que estableixen els Plànols P.7.1 a P.7.5. Perímetre regulador Les figures geomètriques definides en els plànols P.7.1 a P.7.5 estableixen els gàlibs reguladors flexibles o vinculants als que s’adequarà cada projecte d’edificació. Alçada de l’edificació i nombre màxim de plantes Correspon a cada edifici un punt d’aplicació de l’alçada reguladora màxima, definit amb precisió en els plànols P.7.1 a P.7.5. Els referits plànols defineixen el nombre de plantes-pis que pot contenir cada edifici, tot respectant l’alçada reguladora màxima.

Cotes de referència de la planta baixa Les diverses bases de mesurament de l’alçada reguladora màxima de cada edifici o cos d’edificació es determinen amb precisió en els plànols P.7.1 a P.7.5.

40

Construccions per damunt de l’alçada reguladora màxima a) Les construccions que es permeten per damunt de l’alçada reguladora són aquelles construccions d’acabament de l’edifici que no donen lloc a espais habitables, com ara cambra d’aire i elements de cobertura en cas de coberta plana, baranes en cas de terrat i acabaments de l’edificació de caràcter exclusivament decoratiu, i també els elements tècnics de les instal.lacions de l’edifici, motivats pels ascensors, la calefacció, condicionament d’aire, l’aigua, els elements de suport per a l’estesa de roba, l’extracció de fums, les claraboies, les antenes i els acabaments de murs. Les plaques solars es resguardaran de vistes i es composaran en coherència a la imatge general de l’edifici. b) En tot cas, el volum d’aquests elements, la dimensió dels quals estarà en funció de les exigències tècniques de cada edifici o instal.lació, es preveurà mitjançant una composició arquitectònica conjunta de tot l’edifici en el moment de presentar el corresponent Avantprojecte. Article 20. Condicions d’imatge pública i volumètriques complementàries Les cobertes seran planes, d’acord amb l’establert en els plànols P.7.1 a P.7.5. Només s’admetran els cossos sortints i vols a l’interior dels envolvents màxims i en els àmbits que s’especifica en els plànols P.7.1 a P.7.5.

Article 21. Condicions d’ús i condicions d’habitabilitat S’estableix com a ús principal el residencial i els compatibles amb l’habitatge, d’acord amb l’establert per la normativa del P.G.M. La superfície de sostre destinada a activitats compatibles amb l’habitatge es fixa en posició i dimensions en els plànols P.7.1 a P.7.5. En les plantes soterrani s’admetrà exclusivament l’ús d’aparcament de vehicles, instal.lacions tècniques de l’edifici i magatzems domèstics. Seran d’obligat compliment les determinacions establertes en la legislació vigent, referents a les condicions d’habitabilitat, amb especial adequació a l’establert en la CPI-96 i el fixat en relació a escales i accessos.

41

Art. 22. Condicions d’aparcament Cada U.M.P. d’aquesta zona ha de preveure en les plantes soterrani, places d’aparcament per a vehicles, motos i bicicletes, segons el que estableix el quadre següent: Parcel.les Superfície Sostre

ResidencialSostre Terciari

Habitatges AparcamentHab.x1,5

Aparcament Comercial 1/100

Motos Hab/2

Bicis Hab/2

UMP1 aA 740,38 1.870 660 45 68 7 23 23UMP2 aB 1.072,00 2.220 376 32 48 4 16 16UMP3 bA 1.409,61 3.025 392 44 66 4 22 22UMP4 cA 986,60 2.600 1.000 32 48 10 16 16UMP5 cB 1.451,90 4.025 495 57 86 5 29 29UMP6 dA 690,70 2.335 600 30 45 6 15 15UMP7 dB 1.387,90 3.080 400 44 66 4 22 22UMP8 dC 736,00 1.400 22 33 -- 11 11UMP9 dD 1.650,80 4.100 1.390 52 78 14 26 26UMP10 dE 638,30 1.660 22 33 -- 11 11UMP11 eA 955,10 2.925 835 40 60 9 20 20UMP12 eB 1.067,20 2.755 208 36 54 3 18 18UMP13 eC 742,30 1.400 18 27 -- 9 9UMP14 eD 811,20 2.430 885 32 48 9 16 16UMP15 eE 1.823,90 5.135 880 64 96 9 32 32UMP16 fA 1.621,90 4.420 1.390 56 84 14 28 28UMP17 fB 844,90 1.980 26 39 -- 13 13UMP18 fC 552,00 1.005 14 21 -- 7 7UMP19 fD 1.647,70 4.370 1.320 63 95 14 32 32UMP20 fE 760,00 2.040 30 45 -- 15 15

TOTAL 1140

112

344 344

Aquestes places d’aparcament per a vehicles, motos i bicicletes, tindran el caràcter de mínims. Conseqüentment, s’acompleix amb excreix el que determina el decret 344/2006 de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, així com l’establert en el P.G.M. Article 23. Electrificació Hi hauran 10 estacions transformadores situades en sòl privat (soterrades o incorporades a l’edificació principal), d’un total de 23, que tal com s’indica en el quadre afecten a les UMP següents:

ET UMP abastides1 aA i aB4 bA5 cB8 dB11 dD14 dE, eB i eC15 eD i fB16 eE19 fA i fC21 fD

En el cas que a una estació transformadora li correspongui més d’una U.M.P. o hi hagi més d’un promotor per U.M.P. el primer haurà de construir la ET assumint-ne els costos a compte, i amb posterioritat, la resta de promotors abonaran la part proporcional a la seva propietat.

42

Article 24. Construcció dels habitatges de protecció pública En aplicació de l’article 83.2 del RLU, referent als terminis obligatoris per l’inici i acabament de la construcció dels habitatges de protecció pública, aquests no poden ser superiors a 2 anys per a l’inici de les obres, a comptar des que la parcel.la tingui condició de solar, i a 3 anys per a llur finalització, a comptar des de la data d’atorgament de la llicència d’obres. Zona Residencial Volumetria específica. Agrupacions de configuració flexible (18b) Article 25. Definició i àmbit 1. Correspon a aquesta zona un tipus residencial, ordenat segons agrupacions d’habitatges de baixa-mitjana altura, configurant un teixit compacte, amb edificacions de configuració flexible. 2. Aquesta zona es descomposa en 21 Unitats Mínimes de Projecte (U.M.P.), que corresponen a les parcel.les referenciades amb la clau 18b del plànol P.5. El sostre màxim sobre rasant assignat a cada U.M.P., es detalla en el quadre de característiques següent i en els plànols d’ordenances P.7.6 a P.7.11 i en els plànosl d’ordenances d’edificació. Clau Zona

Parcel.la Superfície m²

Sostre residencial m²

Habitatges Promoció lliure

UMP21 a1 2.389,70 2.905 32 UMP22 a2 1.833,90 1.997 19 UMP23 a3 1.785,00 1.717 17 UMP24 b1 2.487,00 3.105 36 UMP25 b2 1.122,70 1.500 16 UMP26 c1 1.350,30 1.680 18 UMP27 c2 1.042,70 1.025 12 UMP28 c3 2.171,80 2.580 30 UMP29 d1 2.800,45 2.580 28 UMP30 d2 2.469,90 2.380 26 UMP31 d3 2.859,55 2.905 34 UMP32 d4 2.453,30 3.105 36 UMP33 e1 1.924,20 2.380 27 UMP34 e2 2.162,00 2.620 30 UMP35 e3 2.602,45 2.900 32 UMP36 e4 2.593,00 2.660 30 UMP37 e5 2.626,80 3.105 36 UMP38 f1 2.441,70 2.900 32 UMP39 f2 2.380,40 2.620 30 UMP40 f3 2.446,65 2.900 34 UMP41 f4 2.868,70 3.105 36 3. La totalitat dels habitatges corresponents a les 21 U.M.P. d’aquesta zona seran habitatges de promoció lliure. Són d’aplicació en aquesta zona els articles 23, 24, 25, 26, 27 i 28 d’aquestes normes urbanístiques.

43

Article 26. Ocupació i posició relativa en la parcel.la El sòl ocupat pel volum edificable sobre rasant en cadascuna de les parcel.les d’aquesta zona s’adequarà a l’envolvent màxim que es defineix en els plànols P.7.6 a P.7.11. Les plantes soterranis podran ocupar els àmbits delimitats en els plànols P.7.6 a P.7.11. Article 27. Plantes de l’edifici 1. Planta soterrani Es considera planta soterrani a tota planta soterrani o semi-soterrada per sota de la planta baixa, tal com es defineix en els plànols P.7.6 a P.7.11. S’admetrà un màxim de 2 plantes soterrani. 2. Planta baixa S’entèn per planta baixa la primera planta per sobre de les plantes soterrani, segons les determinacions dela Plànols P.7.1 a P.7.5. Les cotes de referència de la planta baixa, en referència a rasants dels vials adjacents, es defineixen en els Plànols P.7.1 a P.7.5. L’alçada lliure i útil de la planta baixa en tots els edificis es defineix de manera unívoca en els Plànols P.7.6 a P.7.11. Article 28. Volumetria de l’edificació El sistema de referents a partir dels quals s’estableix la volumetria de l’edificació que correspon a aquesta zona és flexible, és a dir, el projecte d’edificació que li correspon es disposarà a l’interior dels gàlibs i condicions vinculants que estableixen els Plànols P.7.6 a P.7.11. Perímetre regulador Les figures geomètriques definides en els plànols P.7.6 a P.7.11 estableixen els gàlibs reguladors flexibles o vinculants als que s’adequarà cada projecte d’edificació. Alçada de l’edificació i nombre màxim de plantes Correspon a cada edifici un punt d’aplicació de l’alçada reguladora màxima, definit amb precisió en els plànols P.7.6 a P.7.11. Els referits plànols defineixen el nombre de plantes-pis que pot contenir cada edifici, tot respectant l’alçada reguladora màxima. Cotes de referència de la planta baixa Les diverses bases de mesurament de l’alçada reguladora màxima de cada edifici o cos d’edificació es determinen amb precisió en els plànols P.7.6 a P.7.11. Construccions per damunt de l’alçada reguladora màxima a) Les construccions que es permeten per damunt de l’alçada reguladora són aquelles construccions d’acabament de l’edifici que no donen lloc a espais habitables, com ara cambra d’aire i elements de cobertura en cas de coberta plana, baranes en cas de terrat i acabaments de l’edificació de caràcter exclusivament decoratiu, i també els elements tècnics de les instal.lacions de l’edifici, motivats pels ascensors, la calefacció, condicionament d’aire, l’aigua, els elements de suport per a l’estesa de roba, l’extracció de fums, les claraboies, les antenes i els acabaments de murs. Les plaques solars es resguardaran de vistes i es composaran en coherència a la imatge general de l’edifici.

44

b) En tot cas, el volum d’aquests elements, la dimensió dels quals estarà en funció de les exigències tècniques de cada edifici o instal.lació, es preveurà mitjançant una composició arquitectònica conjunta de tot l’edifici en el moment de presentar el corresponent Avantprojecte. Article 29. Condicions d’imatge pública i volumètriques complementàries Les cobertes seran planes, d’acord amb l’establert en els plànols P.7.6 a P.7.11. Només s’admetran els cossos sortints i vols a l’interior dels envolvents màxims i en els àmbits que s’especifica en els plànols P.7.6 a P.7.11. Les parts de parcel.la no ocupades per l’edificació s’ajardinaran d’acord amb els criteris que s’expliciten en el capítol IV per a l’ordenació de les àrees ajardinades del P.P.

Article 30. Condicions d’ús i d’habitabilitat S’estableix com a ús exclusiu d’questa zona el residencial. En les plantes soterrani s’admetrà exclusivament l’ús d’aparcament de vehicles, instal.lacions tècniques de l’edifici i magatzems domèstics. Seran d’obligat compliment les determinacions establertes en la legislació vigent, referents a les condicions d’habitabilitat, amb especial adequació a l’establert en la CPI-96 i el fixat en relació a escales i accessos.

45

Article 31. Condicions d’aparcament Cada U.M.P. d’aquesta zona ha de preveure en les plantes soterrani, places d’aparcament per a vehicles, motos i bicicletes, segons el que estableix el quadre següent: Clau Zona

Parcel.la Superfície m²

Sostre residencial m²

Habitatges Promoció lliure

Aparcaments habx1,5

Motos Hab/2

Bicis Hab/2

UMP21 a1 2.389,70 2.905 32 48 16 16 UMP22 a2 1.833,90 1.997 19 29 10 10 UMP23 a3 1.785,00 1.717 17 31 9 9 UMP24 b1 2.487,00 3.105 36 54 18 18 UMP25 b2 1.122,70 1.500 16 24 8 8 UMP26 c1 1.350,30 1.680 18 27 9 9 UMP27 c2 1.042,70 1.025 12 18 6 6 UMP28 c3 2.171,80 2.580 30 45 15 15 UMP29 d1 2.800,45 2.580 28 42 14 14 UMP30 d2 2.469,90 2.380 26 39 13 13 UMP31 d3 2.859,55 2.905 34 51 17 17 UMP32 d4 2.453,30 3.105 36 54 18 18 UMP33 e1 1.924,20 2.380 27 41 14 14 UMP34 e2 2.162,00 2.620 30 45 15 15 UMP35 e3 2.602,45 2.900 32 48 16 16 UMP36 e4 2.593,00 2.660 30 45 15 15 UMP37 e5 2.626,80 3.105 36 54 18 18 UMP38 f1 2.441,70 2.900 32 48 16 16 UMP39 f2 2.380,40 2.620 30 45 15 15 UMP40 f3 2.446,65 2.900 34 51 17 17 UMP41 f4 2.868,70 3.105 36 54 18 18

TOTAL

893

297

297

Aquetes places d’aparcament per a vehicles, motos i bicicletes, tindran el caracter de mínims. Conseqüentment, s’acompleix el que determina el decret 344/2006 de 19 de setembre, de regulació dels estudis de la mobilitat generada. Capítol IV. Regulació de sistemes Article 32. Sistema viari 1. La vialitat d’aquest Pla Parcial es defineix amb precisió en el plànol d’ordenació P.4, que determina tres classes de vialitat:

- Viari Bàsic (clau 5) - Viari cívic (cau 5b.1) - Viari restringit (clau 5b.2)

Els vials que es defineixen com a restringits seran per a ús exclusiu dels residents amb accés des del vial restringit, vehicles d’extinció d’incendis i dels diferents serveis públics. 2. La vialitat definida en aquest Pla Parcial s’executarà d’acord amb les especificacions dels plànols del projecte d’ordenació, tant pel que fa a la seva secció transversal, traçat i rasants, com en el disseny de bandes arbrades, jardinería i carrils de circulació. 3. Pel que fa a titularitat, condicions d’ús i publicitat, s’estarà a l’establert en la normativa del P.G.M. i la complementària del municipi de Santa Coloma de Cervelló.

46

Article 33. Sistema d’espais lliures 1. El sistema d’espais lliures d’ús públic d’aquest Pla Parcial es defineix amb precisió en el plànol d’ordenació P.5, que fixa tres classes d’espais lliures d’ús públic:

- Parcs i jardins locals (clau 6b.1) - Itineraris peatonals (clau 6b.2) - Parcs i jardins metropolitans (clau 6c)

Els vials que es defineixen com a itineraris peatonals configuren tot un sistema de recorreguts per a vianants, amb una successió de petites places i jardins que articulen directament el teixit residencial amb els parcs i jardins locals i metropolitans. 2. Els espais lliures d’ús públic d’aquest P.P. es desenvoluparan segons els corresponents Projectes que respectaran les condicions que s’estableixen en el capítol V d’aquestes normes:

- Es preservarà l’arbrat existent sempre que sigui possible. 3. Edificació complementària No es permet cap tipus d’edificació, a excepció de les vinculades a les xarxes de serveis i les relacionades específicament amb el manteniment de l’espai lliure públic. Condicions d’edificació Ocupació màxima: 50% Altura màxima: 4 m 4. Usos Es permeten exclusivament les activitats relacionades amb passeig, repós, oci, manifestacions culturals i lleure en general, i l’opció de situar bosses d’aparcament adjacents als equipaments previstos. Article 34. Sistema d’equipaments comunitaris i dotacions El sistema d’equipaments comunitaris inclou el sòl d’ús i domini públic destinat a equipaments comunitaris i dotacions, bé de nova creació, bé actuals, que es defineix en els plànol P.5.1 i P.5.2 El sòl corresponent a aquest sistema es delimita en els plànols P.5.1 i P.5.2 i es divideix en cinc parcel.les, segons forma i extensió grafiada en els plànols P.5.1 i P.5.2 Correspon a cada parcel.la unes destinacions preferents i unes condicions de volumetria. Parcel.la 7b (1)

Sup. sòl Ús preferent Altura màxima

10.113 m² I.E.S. 12 m (PB+2P)

47

Parcel.la 7b (2)

Sup. sòl Ús preferent Altura màxima

1.397 m² Habitatge dotacional +

Centre de dia

13,5 m (PB+3P)

Sup. sostre edificable: 3.314 m² Nombre màxim d’habitatges dotacionals: 52 Parcel.la 7b (3)

Sup. sòl Ús preferent Altura màxima

4.815 m² Llar d’infants +

Centre cívic

8 m (PB+1P)

Parcel.la 7b (4)

Sup. sòl Ús preferent Altura màxima

10.223 m² Equipament local 12 m (PB+2P) Parcel.la 7c Equipament comunitari actual

Sup. parcel.la

Ús preferent

12.458 m² C.E.I.P. El desenvolupament d’aquests equipaments exigirà la redacció prèvia d’un avantprojecte que es presentarà a la Comissió de Qualitat de l’Entorn de la Colònia Güell i, si s’escau, per tal de redefinir paràmetres urbanístics, la redacció d’un Pla Especial d’integració volumètrica, que atendrà a les necessitats funcionals del nou equipament i l’adequació a l’entorn territorial-urbà en què s’insereixen. Capítol V. Regulació de la protecció ambiental Article 35. Materials constructius Els projectes d’urbanització i edificació hauran de considerar els següents punts:

1. S’exigirà l’ús de materials durables, que requereixin poc manteniment, que siguin reutilitzables i reciclables.

2. S’evitaran les pintures amb dissolvents, l’ús del policlorur de vinil (PVC), materials d’aïllament tèrmic o sistemes d’aire condicionat que utilitzin CFC o HCFC i plàstics que continguin compostos volàtils que poden resultar nocius. 3. S’adoptaran colors clars en els materials de façana, com a mesura de protecció contra l’excès de radiació.

48

Article 36. Solucions constructives i instal·lacions dels habitatges i locals 1. Convindria protegir totes les obertures orientades a sud, sud-oest i oest, amb vidres especials, brise-soleils, tendals, ràfecs, persianes regulables, etc.

2. S’afavorirà la disposició de vidres amb cambra, que seran de llunes desiguals per incrementar l’aïllament acústic. 3. Els projectes d’edificació inclouran l’estudi de l’aïllament acústic per tal d’assolir els requisits de l’actual normativa NBE-CA-88 i Codi Tècnic de l’Edificació. 4. Els projectes d’execució inclouran l’estudi de l’aïllament tèrmic detallat, per tal de resoldre el major nombre possible de ponts tèrmics, segons estableix el Codi Tècnic de l’Edificació:

- fusteries - cares de pilars i cantells de forjats - caixes de persianes - brancals de finestres

Article 37. Mesures d’estalvi i eficiència energètica 1. Els projectes d’edificació hauran d’afavorir l’aparició d’habitatges amb ventilació creuada, ja siguin passants o en cantonada. 2. Pel que fa al possible ús de sistemes d’aprofitament d’energia solar tèrmica, es garantirà l’ús comunitari de la coberta par aquest i altres usos comuns. Amb aquesta finalitat, es reservarà un percentatge de la coberta en edificació col·lectiva que, com a criteri general, no serà inferior al 40% de la superfície. En cas d’instal·lació de captadors solars tèrmics, aquests hauran d’estar integrats en l’edificació. De manera orientativa, es disposarà una instal·lació de captació d’energia solar tèrmica que cobreixi el 50% de les necessitats d’aigua calenta sanitària de l’edifici, o bé un sistema de plaques solars fotovoltaiques capaç de generar la mateixa energia que s’hauria aconseguit amb el sistema anterior més 1.000 kW per habitatge. 3. S’hauria de garantir que el 80% dels habitatges rebin en l’obertura de la sala l’hora d’assolellament entre les 10 i les 12 hores solars en el solstici d’hivern. 4. Els espais comuns on s’instal·li enllumenat per fluorescència disposaran d’un temporitzador programable per a controlar el sistema d’enllumenat. Quan s’utilitzin altres tipus de làmpades se suggereix la conveniència d’instal.lar interruptors de presència. 5. La calefacció dels habitatges tindrà dos circuits amb termòstats programables independents, corresponents a les zones de dia i de nit. Article 38. Mesures d’estalvi d’aigua En els punts de consum d’aigua es col·locaran els mecanismes adequats per permetre el màxim estalvi d’aigua i, a aquest afecte: 1. Les aixetes dels aparells sanitaris de consum individual disposaran de mecanismes economitzadors d’aigua o similars així com mecanismes reductors de cabal. 2. El mecanisme d'accionament de la descàrrega de les cisternes dels wàters limitarà el volum de descàrrega a un màxim de 7 litres i disposarà de la possibilitat d’aturar la descàrrega o d’un doble sistema de descàrrega.

49

3. Convindria, en el mecanisme de les dutxes, incloure economitzadors de raig o similars així com mecanismes reductors de cabal. 4. Les aixetes dels aparells sanitaris d’ús públic disposaran de temporitzadors o de qualsevol altre mecanisme similar de tancament automàtic que dosifiqui el consum d’aigua, limitant les descàrregues a un litre (1 l) d’aigua. 5. Els edificis comptaran amb xarxa separativa d’aigües pluvials i residuals. El projecte d’urbanització estudiarà la possibilitat d’emmagatzematge i aprofitament de les aigües de pluja, reintroduint-les al freàtic. 6. Es disposarà la instal.lació de instal·lació de sistemes de reutilitzacio d’aigües grises. Els baixants d’aigües grises es conduiran a depuració.

Article 39. Recollida d’escombraries El Projecte d’Urbanització preveurà la localització de les àrees, en la franja de reserva adjacent a les voreres, que se situaran en contacte a la via pública i amb la freqüència admissible per l’ordenança municipal. El sistema de recollida serà hidràulic de contenidors soterrats, on des del carrer sols es detectaran les boques de recollica del material selectiu que es recollirà en dipòsits soterranis exteriors. Article 40. Contaminació atmosfèrica Resten expressament prohibides totes les emanacions de fums i gasos nocius segons la Llei 3/1998, d’intervenció integral de l’Administració Ambiental, al seu reglament i annexes, i la legislació vigent que sigui aplicable. Article 41. Contaminació acústica 1. Cap activitat no podrà sobrepassar els límits màxims de soroll (en decibels) que estableixi la legislació aplicable vigent, mesurats des de l‘eix de la via pública a la qual doni front la parcel·la que acull l’activitat. 2. S’efectuarà mesura del nivell sonor a petició de qualsevol persona afectada par molèsties derivades de qualsevol activitat. 3. La maquinària susceptible de produir vibracions es muntarà sobre amortidors. 4. En tot cas, s’acomplirà allò que estableixin les ordenances municipals per a la regulació i millora de la qualitat sonora ambiental del municipi. Article 42. Contaminació lumínica Els projectes d’urbanització, tant dels espais públics com privats, preveuran l’ús de lluminàries que redueixin la contaminació lumínica, tant de cara als habitatges com a les zones naturals properes.

Article 43. Risc d’incendi En totes les edificacions i instal·lacions, privades o públiques, s’acompliran les determinacions del Codi Tècnic de l’Edificació.

50

Article 44. Localització d’infraestructures. Estacions transformadores El Projecte d’Urbanització, així com el projecte de reparcel.lació, vetllarà per la ubicació de les estacions transformadores de mitja a baixa tensió, que s’hauran de situar dins el sòl privat o públic en les plantes baixes amb accés directe des del carrer, d’acord als esquemes del plànol de Mitja Tensió i l’establert en les ordenances d’edificació. En aquest sentit el projecte d’urbanització vetllarà per la seva localització, minimitzant el nombre i l’impacte des de la via pública.

Article 45. Senyalització i publicitat La posició en els façanes dels edificis dels rètols de senyalització i publicitat de les empreses o comerços que s’hi instal·lin, estarà recollida en els projectes bàsics d’edificació, i no podrà ser alterada sense autorització de l’Ajuntament. En tot cas es complirà allò que estableixin les ordenances municipals en aquesta matèria. Article 46. Accessibilitat En tots els projectes d’urbanització complementaris i d’edificació serà preceptiu l’acompliment de les determinacions de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques. Article 47. Criteris a considerar per a la redacció del projecte d’urbanització del Parc Metropolità, Parc local i itineraris peatonals i vialitat 1. Els projectes de Parcs i Jardins:

- Limitaran la superfície impermeable. - En la mesura del possible conservaran l’estructura natural del terreny i la

vegetació existent. - Reduiran la superfície ocupada per les zones de consum elevat d’aigua, com la

gespa, en favor de les formacions menys exigents. - La vegetació s’estructurarà per hidrozones. - La selecció d’espècies es realitzarà amb criteris de naturalitat, baixa demanda

hídrica i resistència a la contaminació urbana, amb les següents consideracions:

51

o priorització de l’ús de vegetació xeròfita autòctona (mediterrànies) ja

presents al territori.

o La superfície coberta amb cespitoses es realitzarà preferentment amb xeròfites autòctones.

o En determinades situacions, per qüestions de relació microclimàtica,

apantallament visual o, de forma excepcional, es podrà recórrer a d’altres espècies, sempre i quan estiguin adaptades al clima mediterrani.

o S’aplicaran sistemes d’encoixinament (mulching) sempre que sigui

possible i recomanable (pedra, grava, escorça d’arbres, etc).

o S’aplicaran sistemes d’irrigació eficient i tècniques de xerojardineria (gota a gota, microaspersió, microirrigació, aspersors programats i amb sensors d’humitat, encoixinament, podes limitades, etc).

2. Reaprofitament d’aigua El projecte d’Urbanització preveurà l’instal.lació de xarxes d’aigua de reg independent de les xarxes de distribució d’aigua potable, per tal de poder utilitzar aigües pluvials. L’aigua de pluja de la xarxa pública de pluvials s’haurà de captar mitjançant una instal.lació que garanteixi el seu emmagatzematge, ús i abocament al medi, en les millors condicions de qualitat. 3. Sistema viari Característiques de l’arbrat A les orientacions est i oest es col.locaran barreres per evitar la radiació directa a l’estiu, si disposem de vegetació serà de fulla caduca, així a l’estiu ens evitarà la radiació i a l’hivern s’aprofitarà. Paviment i soroll Els nous vials es realitzaran amb paviments que contribueixin a reduir l’emissió de soroll. Es disposaran aparcaments exteriors de bicicleta i motos en punts propers als equipaments públics. 4. Mobiliari urbà Es realitzaran amb fusta certificada FSC (moció aprovada pel Ple Municipal el 26 de gener de 2006). 5. Enllumenat públic Haurà de complir l’establert a la Llei 6/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn i el Decret 82/2005, de 3 de maig, que la desenvolupa.

52

Article 48. Disposicions addicionals: En tots els projectes d’urbanització i d’edificació serà preceptiu el compliment de les determinacions dels capítols I i II del Títol Primer de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, del Departament de Benestar Social, de promoció de l’accessibilitat i de la supressió de barreres arquitectòniques, excepte en aquells casos en què les circumstàncies del terreny ho facin impossible. Pel que fa al nivell d’habitabilitat objectiva exigit als habitatges, són d’obligat compliment les determinacions contingudes en el Decret 259/2003 del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i altres disposicions sobre el tema. 6. PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA El programa de participació ciutadana que regirà durant el procés de tramitació del present Pla Parcial del sector “Entorn de la Colònia Güell”, serà el següent: En la fase prèvia a l’aprovació del Pla Parcial: - Elaboració d’una consulta prèvia a quatre equips d’arquitectes, amb experiència reconeguda, per tal de formular propostes, segons una definició d’objectius (28 de juliol de 2004). - Resolució del concurs per una Comissió de selecció, formada per 6 membres del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Diputació de Barcelona, Institut Català del Sòl, Direcció General d’Urbanisme, Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló i Ajuntament de Sant Boi de Llobregat (29 d’octubre de 2004). - Elaboració d’un Avanç de Pla Parcial per part de l’equip redactor de la consulta prèvia (30 de juliol de 2005). Aquests documents s’han realitzat i, conseqüentment, estan lligats a la participació ciutadana d’aquest P.P., totes les actuacions, terminis d’exposició pública, etc., ja efectuats, amb motiu de la tramitació prèvia de l’Avanç de Pla Parcial “Entorn de la Colònia Güell”. D’aquesta fase prèvia cal destacar l’exposició i el debat públic realitzat a la Colònia Güell a la tardor del 2005, en la que l’equip redactor presentà l’ordenació i les directrius generals de l’Avanç de Pla Parcial.

53

En la fase posterior, un cop aprovat inicialment el Pla Parcial: Es procedirà a la preceptiva informació pública, a fi de que els interessats i tots els ciutadans puguin examinar el document i realitzar els suggeriments i/o al·legacions que estimin oportunes. Per fer públic aquest període de participació l’acord de Ple s’anunciarà a través d’edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i en la web i taulers d’edictes municipal. En el cas de que a la vista de les al·legacions o per altres raons es produeixin canvis substancials en el document aprovat inicialment, en els termes que es disposa en l’art. 8 del Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, es procedirà a una nova informació pública. Es notificarà individualment els acords de la tramitació de la present modificació a tots els propietaris i interessats que resultin directament afectats segons l’expedient. Barcelona, febrer de 2008

SERRA - VIVES – CARTAGENA arquitectes

EL CAP D’EQUIP Vist i plau

EL CAP DE LA UNITAT D’ACTUACIONS URBANÍSTIQUES CONCERTADES

54

7. PLÀNOLS 1 Emplaçament

2 Planejament vigent

3.1 Estat actual 3.2 Cadastral

4 Vialitat

5.1 Zonificació 5.2 Espais lliures d’ús públic i equipaments

6.1 Parcel.lació 6.2 Parcel.les destinades a l’habitatge protegit

7.1 Ordenances d’edificació:

Parcel.les aa, ab i ba. Condicions en planta i secció 7.2 Ordenances d’edificació:

Parcel.les ca, c, da, db i dc. Condicions en planta i secció 7.3 Ordenances d’edificació:

Parcel.les dd, de, ea, eb i ec. Condicions en planta i secció 7.4 Ordenances d’edificació:

Parcel.les ed, ee, fa, fb i fc. Condicions en planta i secció 7.5 Ordenances d’edificació:

Parcel.les fd i fe. Condicions en planta i secció 7.6 Ordenances d’edificació:

Parcel.les a1, a2 i a3. Condicions en planta i secció 7.7 Ordenances d’edificació:

Parcel.les b1 i b2. Condicions en planta i secció 7.8 Ordenances d’edificació:

Parcel.les c1, c2 i c3. Condicions en planta i secció 7.9 Ordenances d’edificació:

Parcel.les d1, d2, d3 i d4. Condicions en planta i secció 7.10 Ordenances d’edificació:

Parcel.les e1, e2, e3, e4 i e5. Condicions en planta i secció 7.11 Ordenances d’edificació:

Parcel.les f1, f2, f3 i f4. Condicions en planta i secció

8 Ordenació General

9 Encaix en l’estructura urbana i territorial