LA COLÒNIA DE RHODE - Secció Catalana de la...
52
LA COLÒNIA DE LA COLÒNIA DE LA COLÒNIA DE LA COLÒNIA DE RHODE RHODE RHODE RHODE
Transcript of LA COLÒNIA DE RHODE - Secció Catalana de la...
LA COLOgraveNIA DE LA COLOgraveNIA DE LA COLOgraveNIA DE LA COLOgraveNIA DE
RHODERHODERHODERHODE
ἀφ᾿ οὖ καὶ μέχρι Ἰβηρίας ἔπλευσαν κἀκει μὲν τὴν ᾿Ρόδον
ἔκτισαν ἣν ὕστερον Μασσαλιῶται κατέσχον
At si litoraAt si litoraAt si litoraAt si litora legas legas legas legas
La cologravenia de Rhode
2
Iacutendex
0 Presentacioacute 3
1 Introduccioacute La colonitzacioacute grega 6
11 La fundacioacute de les cologravenies 7
2 La cologravenia grega de Rhode 8
21 Localitzacioacute 8
22 Histograveria de lestudi de la cologravenia 10
221 Des dels textos clagravessics 10
222 Des del punt de vista dels historiadors 15
223 Des del punt de vista des de larqueologia 16
23 El jaciment 19
231 El turoacute de Santa Maria 20
232 El Barri Helmiddotleniacutestic 22
24 La vida a la cologravenia 29
241 Explotacioacute comercial del territori 29
242 La moneda 34
3 Conclusions 39
4 Entrevistes 42
41 Entrevista a Roger Riera 42
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger 47
5 Bibliografia 50
6 Agraiumlments 51
La cologravenia de Rhode
3
0 Presentacioacute
Per comenccedilar he de dir que com la majoria destudiants que han de fer el treball de
recerca al principi no tenia gens clar sobre quin tema podia realitzar-lo Primer el volia
fer sobre la guerra dels bograveers despreacutes sobre la pelmiddotliacutecula Gladiator o sobre el paper de
les dones en les tragegravedies gregues o sobre algun tema clagravessichellip Finalment em vaig
adonar que la solucioacute al problema de la tria havia estat sempre davant dels meus ulls
Roses
I per quegrave doncs perquegrave des de ben petita concretament des dels dos anys estiuejo a
Roses Els meus pares la primera vegada que van anar-hi sen van enamorar i despreacutes
de buscar i buscar durant un temps van trobar un apartament i el van comprar Aixiacute
doncs en aquests 15 anys daquiacute a poc 16 que porto ja a Roses he pogut conegraveixer
moltes coses daquest pobleciutat Sabia que tenia oriacutegens grecs perograve tot i aixiacute en
pensar-hi em vaig adonar que no sabia gaire sobre la seva histograveria ni sobre el paper tant
important que havia ocupat en la histograveria de Catalunya Drsquoaquesta manera vaig triar com
a tema del meu treball de recerca la ciutat de Roses i a meacutes vaig voler centrar-me en
legravepoca de la cologravenia grega de Rhode perquegrave sempre mha agradat legravepoca antiga i
perquegrave aixiacute comenccedilaria a endinsar-me en el moacuten de larqueologia la carrera que vull
estudiar
Al llarg de la histograveria des de labandonament de la cologravenia grega fins arribar a
lactualitat el recinte de la Ciutadella sempre ha estat poblat i de tots eacutes sabut que per
edificar altres construccions els nostres predecessors aprofitaven les antigues
construccions I aixograve juntament amb els periacuteodes begravelmiddotlics que hi han tingut lloc ha
propiciat el deteriorament de les restes fins a fer-les pragravecticament inexistents Per tot
aixograve tan bon punt vaig comenccedilar el treball em vaig adonar de la gran dificultat que
suposava pel fet que hi ha molt poca informacioacute sobre la cologravenia grega de Rhode ja
que mai sha pogut excavar la part extramurs que sempre ha estat poblada Uacutenicament
shan pogut fer prospeccions extensives concentrades en dos sectors el turoacute de Santa
Maria i part de la Ciutadella el Barri Helmiddotleniacutestic i lEdifici A Tot i aixiacute aquesta
complicacioacute ha fet que el treball esdevingui un repte personal en la tasca de recuperar i
recopilar tota la informacioacute possible de la cologravenia
La cologravenia de Rhode
4
A meacutes a meacutes tot i haver estat un dels primers jaciments grecs a Catalunya que cridagrave
latencioacute dels arqueogravelegs la cologravenia grega de Rhode ha patit el relegament a una posicioacute
secundagraveria en la investigacioacute del nostre passat possiblement a causa de la importagravencia
la magnitud i la proximitat drsquoEmpuacuteries
Per tots aquests motius aquest treball tambeacute teacute lobjectiu de promocionar la cologravenia
grega de Rhode una cologravenia que malgrat la seva importagravencia histograverica no ha estat prou
valorada
Objectius Els principals objectius daquest treball soacuten
bull Conegraveixer els oriacutegens levolucioacute i la desaparicioacute de la cologravenia de Rhode (Roses) a
partir dels textos clagravessics de les troballes arqueologravegiques que demostren els fets
i de lestudi dels historiadors que han treballat a la cologravenia o han estudiat el tema
bull Traduir i entendre els textos antics per tal dutilitzar-los a lhora dextreure
informacioacute sobre els oriacutegens levolucioacute i la desaparicioacute de la cologravenia
bull Diferenciar les fronteres i els liacutemits que delimitaven el territori de la cologravenia i les
caracteriacutestiques topogragravefiques dels seus inicis
bull Saber com estava estructurada la ciutat i com estava dirigida eacutes a dir diferenciar
les diferents etapes de la cologravenia cronologravegicament
bull Conegraveixer les diferents activitats econogravemiques que es duien a terme en legravepoca
estudiada comerccedil mariacutetim agricultura moneda etc
bull Descobrir les causes de labandonament de la cologravenia la seva cronologia i les
consequumlegravencies que van causar aquest abandonament i saber qui va ser el
principal responsable daquest fet
bull Saber el motiu de la supremacia dEmporion sobre Rhode quina va ser de les
dues cologravenies la meacutes important les causes daquesta importagravencia i les
consequumlegravencies
En resum lrsquoobjectiu del treball eacutes discernir-ne lorigen rodi o massaliota aclarir-ne els
motius de la caiguda de la cologravenia i aclarir la importagravencia que tenia Rhode respecte a
Emporion
La cologravenia de Rhode
5
Estructuracioacute del treball
Per poder organitzar la informacioacute obtinguda i assolir els objectius el treball estagrave
estructurat en tres parts
En primer lloc trobem la presentacioacute en la qual sexpliquen els motius els objectius i
el proceacutes drsquoelaboracioacute del treball A continuacioacute tenim una introduccioacute al cos del treball
en la qual sexplica el fenomen de la colonitzacioacute grega i els proceacutes que shavia de seguir
per fundar una cologravenia
En tercer lloc hi ha el cos del treball format ja per la histograveria de la cologravenia grega de
Rhode Aquest apartat estagrave dividit en tres parts la primera part es centra en lexplicacioacute
de la cologravenia des de tres punts de vista des dels textos dels contemporanis de la cologravenia
des del punt de vista dels historiadors i per uacuteltim des del punt de vista dels arqueogravelegs
la segona part es centra en lexplicacioacute del jaciment les excavacions realitzades i els
dos assentaments que hi havia a la cologravenia finalment una tercera part explica com
funcionava la subsistegravencia de la cologravenia eacutes a dir en quegrave estava basada leconomia de la
cologravenia (port cereals encunyacioacute de la moneda)
En quart i uacuteltim lloc trobem les conclusions del treball extretes a partir dels punts
anteriors les entrevistes realitzades i la bibliografia consultada
Megravetode delaboracioacute del treball
Per dur a terme aquest treball he investigat a traveacutes de diverses vies per comenccedilar he
consultat documents darqueogravelegs i historiadors de la biblioteca de Roses i dInternet
Resultes drsquoaixograve eacutes la lectura completa de gairebeacute tots els llibres que cito a la bibliografia
Per seguir he visitat lespai cultural de la Ciutadella de Roses tantes vegades com he
pogut i mrsquoha calgut En aquestes visites he realitzat les fotografies que ilmiddot lustren aquest
treball
Entremig per intentar posar ordre al garbuix drsquoinformacioacute que anava trobant he
entrevistat una arqueograveloga i un historiador per conegraveixer de primera magrave el seu punt de
vista respecte la cologravenia
I finalment amb tota la informacioacute recopilada els llibres llegits i els resums fets he
redactat aquest treball amb molta ilmiddot lusioacute i sensacioacute de feina ben feta
La cologravenia de Rhode
6
1 Introduccioacute La colonitzacioacute grega
Entre el 800 i el 500 aC en legravepoca arcaica a Gregravecia hi ha un augment de poblacioacute i
com a solucioacute es comencen a fundar ciutats per les costes del Mediterrani
Aquesta colonitzacioacute sesteacuten des del Caucas fins a la Peniacutensula Ibegraverica concretament
des de Fasis fins a les columnes dHegraveracles Alguns exemples de cologravenies van ser
Odessa a Ucraiumlna Bizanci (Istanbul) a Turquia Nagravepols Tagraverent Palerm i Siracusa a
Itagravelia Niccedila i Marsella (Massagravelia) a Franccedila Empograverion (Empuacuteries) i Rhode (Roses) a la
Peniacutensula Ibegraverica
Perograve parlar de colonitzacioacute grega no eacutes parlar de colonitzacioacute en el sentit modern de la
paraula Els grecs definien aquest fenomen amb el terme apoikiacutea (ἀποικία) que vol dir
lluny de casa eacutes a dir meacutes aviat un sinogravenim dimmigracioacute en aquella egravepoca I les
cologravenies eren un assentament independent de la metrogravepoli o un barri que estava habitat
per grecs en una ciutat que no era grega Per tant tenien vincles amb la metrogravepoli
afectius i religiosos
Aquest fenomen colonial eacutes paralmiddotlel a la formacioacute de la polis creada per la reunioacute
daristogravecrates en nuclis urbans al voltant de santuaris Les causes daquesta emigracioacute
massiva van ser sobretot els canvis socials i econogravemics que es van produir a les polis en
legravepoca arcaica sovint per evitar revoltes i seguir tenint el seu domini els meacutes
poderosos van promoure el fet denviar els descontents cap al mar Tambeacute per explotar
noves terres o trobar una solucioacute a la manca de recursos
Font 1 Mapa de la colonitzacioacute grega a la Mediterragravenia
La cologravenia de Rhode
7
Dins del fenomen colonial es poden distingir tres etapes durant les quals els colons es
van dirigir a diferents zones
1 Els primers assentaments grecs van ser a la costa siacuteria i feniacutecia i eren barris
comercials no noves ciutats
2 Entre el 775 i el 675 aC es colonitza Siciacutelia el sud dItagravelia anomenat despreacutes Magna
Gregravecia i el nord de lEgeu
3 Entre el 675 i el 450 aC aquesta colonitzacioacute es va dirigir cap al nord-est a Tragravecia
els Dardanels el Bogravesfor i la mar Negra i cap al nord-oest a Cograversega la Gagravelmiddotlia i la
peniacutensula Ibegraverica
11 La fundacioacute de les cologravenies
El proceacutes de fundar una cologravenia comenccedilava amb una consulta a loracle de Delfos i amb
la designacioacute dun cap dexpedicioacute (οἰκιστής) El grup de colons srsquoembarcava cap al lloc
on shavia previst la fundacioacute de la ciutat que ja era conegut per les anteriors
expedicions comercials Leleccioacute de lemplaccedilament tenia dos objectius cercar terres
cultivables abundants i fegravertils i aconseguir una situacioacute en un lloc de pas i amb un bon
port que afavoriacutes els intercanvis comercials Les funcions bagravesiques del cap de
lexpedicioacute eren les de transferir el culte a una divinitat i el foc sagrat a la ciutat des de
la metrogravepoli dictar les lleis i controlar el repartiment de terres entre els colons deixant
parcelmiddotles per assignar per als futurs nouvinguts Un cop finalitzada la seva missioacute o es
quedava a la nova ciutat o se nanava per fundar-ne una altra
La nova ciutat eacutes una polis amb el seu govern independent de la metrogravepoli encara que
segueix conservant els vincles religiosos comercials i de poliacutetica exterior Solen seguir
un pla ortogonal que facilitava la divisioacute de lespai urbagrave entre els seus ciutadans Els
fundadors rebien una part del territori proper que sutilitzava per conrear i un espai dins
de la ciutat Aquests serien els terratinents i els colons que arribessin despreacutes serien
arrendataris seus o tindrien pitjors terres o serien comerciants
La cologravenia de Rhode
8
2 La cologravenia grega de Rhode
21 Localitzacioacute Roses estagrave situada en una plana deltaica on els rius Muga Fluviagrave i Ter i els seus
afluents van transformant la plana en una zona daiguamolls en anar avanccedilant el seu
curs cap al mar sobretot en egravepoca preromana
Font 2 Mapa de locupacioacute grega a Rhode extreta de La cologravenia grega de Rhode (PUIG GRIESSENBERGER
A)
La comarca estagrave comunicada amb el territori mitjanccedilant els diferents corredors i
destaquen les seves entrades nord i sud al nord pels passos de Panissars i del Pertuacutes al
sud pel corredor obert pel Ter (on es troba Girona actualment) Aquest uacuteltim va ser un
punt estrategravegicament vital ja que era lentrada a la peniacutensula Ibegraverica
Roses perograve teacute una posicioacute aparentment secundagraveria a lEmpordagrave ja que estagrave allunyada
de la via natural que travessa la comarca de nord a sud i en temps preromans estava
envoltada daiguamolls
La ubicacioacute de la cologravenia sha de relacionar directament amb el mar perquegrave com que
estava protegida per la Serra de Rodes de la tramuntana i per la punta Falconera del
La cologravenia de Rhode
9
llevant aquest fet la convertia en el millor port de la badia un factor determinant per a
lestabliment grec allagrave
Antigament els aiguamolls i estanys dificultaven lacceacutes directe a la plana empordanesa
i a meacutes en estar envoltada Rhode per la serra de lAlbera i la de Rodes laiumlllament de la
cologravenia encara era major Luacutenica sortida fagravecil que hi havia era cap al nord fet que la
situava en una posicioacute immillorable per controlar el passos pirinencs
Aixiacute doncs la zona era important per tres fets
bull Era un territori de pas per on es creuaven camins que evitaven les altures i les
zones daiguamolls comunicaven lEmpordagrave amb les zones veiumlnes i la Peniacutensula
Ibegraverica amb Europa
bull Era el territori meacutes ric en recursos naturals i amb majors possibilitats agriacutecoles
de la zona
bull Era la zona on es concentraven meacutes habitants
El turoacute de Santa Maria eacutes lelement central i definitori de la zona des de lantiguitat
Aquest turoacute eacutes una petita elevacioacute formada per lacumulacioacute de sediments que devia
estar envoltat per una zona humida on desembocaven dos petits cursos daigua la
Trencada i el rec Fondo que laiumlllaven de la resta de la plana com una illa Aquesta
seria la raoacute principal per la qual el primer assentament fos allagrave era proper al mar hi
havia aigua en abundagravencia i tenia una fagravecil defensa els avantatges superaven els
inconvenients dassentar-se al costat dels aiguamolls
Al segle III aC al haver-hi un creixement de poblacioacute necessitaven meacutes espai i creen
un nou barri el Barri Helmiddotleniacutestic a lest de la ciutat perquegrave per culpa dels aiguamolls la
ciutat no es podia expandir cap a loest
Hi havia un port a la zona sud-est de la ciutat encara que les evidegravencies diuen que no
era el port principal i hi ha hipogravetesis que diuen que podria haver-hi hagut un altre port
meacutes important als marges del turoacute de Santa Maria
La cologravenia de Rhode
10
22 Histograveria de lestudi de la cologravenia
221 Des dels textos clagravessics
Hi ha en total sis autors antics grecs i llatins que ens parlen de Rhode o ens la
mencionen en les seves obres
Aquestes fonts literagraveries han estat constantment estudiades al llarg dels anys i tambeacute
han estat quumlestionades les seves paraules ja que hi ha algunes fonts els autors de les
quals eren meacutes poetes que historiadors en el sentit modern del terme i nrsquohi ha unes
altres que havien estat redactades per ordre de la persona que governava en legravepoca de
realitzacioacute de lobra com per exemple Ab urbe condita de Tit Livi un dels textos que
posteriorment seran comentats
Aixiacute doncs tenint en compte que els autors ja soacuten parcials a meacutes a meacutes hi ha la
influegravencia de la interpretacioacute dels traductors Per aixograve per no ser condicionada per les
interpretacions dels traductors previs he volgut consultar directament el text original i
aprofitant els meus coneixements de llatiacute i grec intentar entendre quegrave van dir els autors
contemporanis a la cologravenia
Drsquoaquests fragments originals he fet la meva progravepia traduccioacute sota el text original
Περίοδος de Pseudo-Escimne
El primer text que ens parla de Rhode es troba a Περίοδος una obra anogravenima datada al
voltant del 110-100 aC perograve posteriorment atribuiumlda a Escimne de Quios Tot i aixograve hi
ha una hipogravetesis que indica que aquest nom drsquoEscimne de Quios seria un pseudogravenim ja
que lobra citada eacutes meacutes aviat una recopilacioacute de diversos autors degravepoques diferents
Egravefor Eratogravestenes Timeu i altres
La cologravenia de Rhode
11
Περίοδος 202-9MGGM Ip204
Ἔπειτα παραθαλάττιοι κάτω
Λίγυες ἔχονται καὶ πόλεις Ἑλληνίδες
ἃς Μασσαλιῶται φωκαεῖς ἀπῷκισανmiddot
πρώτη μὲν Ἐμπόριον Ῥόδη δὲ δευτέραmiddot
ταύτην δὲ πρὶν ναῶν κραοῦντες ἔκτισαν
Ῥόδιοι Μεθ᾿ ὃυς ἐλθόντες εἰς Ἰβηρίαν
οἱ Μασσαλίαν κτίσαντες ἔσχον φωκαεῖς
Ἀγάθην ῾Ροδανουσίαν τε Ῥοδανὸς ἣν μέγας
ποταμὸς παραρρεῖ Μασσαλία δ᾿ ἐστ᾿ ἐχομένη
πόλις μεγίστη φωκαέων ἀποικία
Ἐν τῇ Λιγυστικῇ δὲ ταύτην ἔκτισαν
πρὸ τῆς μάχης τῆς ἐν Σαλαμῖνι γενομένης
ἔτεσιν πρότερον ὤ᾿ φασιν ἐκατὸν εἴκοσι
Τίμαιος οὕτως ἱστορεῖ δὲ τὴν κτίσιν
Εἶτεν μετὰ τούτην Ταυρόεις καὶ πλησίον
πόλις Ὀλβία κἀντίπολις αὐτῶν ἐσχάτη
Despreacutes seguint la costa cap avall es troben els liacutegurs i les ciutats gregues cologravenies fundades
pels massaliotes foceus La primera eacutes Empograverion Rhode la segona Aquesta va ser fundada pels
rodis que temps enrere havien sigut una potegravencia naval Despreacutes daquests els foceus que havien
fundat Massagravelia van arribar a Ibegraveria i van apoderar-se dAgathe i Rhodanousia al costat de la
qual passa el gran riu Rogravedan Massagravelia una cologravenia dels foceus eacutes considerada una ciutat molt
gran Aquesta diuen que va ser fundada a Liguacuteria cent vint anys abans que succeiacutes la batalla de
Salamina Aixiacute narra Timeu la fundacioacute Despreacutes daquesta es troben Tauroeis i la progravexima ciutat
drsquoOgravelbia i Antiacutepolis luacuteltima daquestes1
1 Περίοδος 202-9 (Trad )
La cologravenia de Rhode
12
Geografia drsquoEstraboacute
Un altre autor que ens parla sobre la cologravenia Rhode eacutes Estraboacute un geogravegraf i historiador
grec (Amaseia 64 aC-2125 dC) dorigen aristocragravetic que va viatjar per Agravesia Menor
Egipte Itagravelia i Gregravecia De tota la seva obra nomeacutes es conserven els disset llibres de de la
seva Geografia una obra que descrivia tot el moacuten conegut fins llavors i que reflecteix
la nova realitat poliacutetica establerta durant el regnat dOctavi August tant la concepcioacute
universalista com la valoracioacute positiva de la romanitzacioacute dels pobles que estaven al
marge de la civilitzacioacute grega
Estraboacute va acabar Geografia durant el regnat de Tiberi el llibre III que eacutes el que
parlava de la Peniacutensula Ibegraverica va ser acabat el 17 dC
Geografia III 4 8
Ἐνταῦθα δ᾿ ἐστὶ καὶ ἡ Ῥοδος πολίχνιον Ἐμποριτῶν τινὲς δὲ κτίσμα Ῥοδίων φασί
Aquiacute es troba tambeacute Rhode una petita ciutat fundacioacute dels emporitans segons alguns diuen
dels rodis2
Geografia XIV 2 10
Ἱστοροῦσι δὲ καὶ ταῦτα περὶ τῶν Ῥοδίων ὅτι οὐ μόνον ἀφ᾿ οὗ χρόνου συνῴκισαν τὴν νῦν
πόλιν εὐτύχουν κατὰ θάλατταν ἀλλὰ καὶ πρὸ τῆς Ὀλυμπικῆς θέσεως συςνοῖς ἔτεσιν
ἔπλεον πόρρω τῆς οἰκείας ἐπὶ σωτηρίᾳ τῶν ἀνθρώπωνbull ἀφ᾿ οὖ καὶ μέχρι Ἰβηρίας
ἔπλευσαν κἀκει μὲν τὴν ᾿Ρόδον ἔκτισαν ἣν ὕστερον Μασσαλιῶται κατέσχον
Sexplica tambeacute sobre els rodis que no solament van prosperar als assumptes mariacutetims a partir de
la fundacioacute en comuacute de la ciutat sinoacute que tambeacute temps abans dels Jocs Oliacutempics van navegar
lluny del seu paiacutes per la seguretat dels homes llavors van navegar fins a Ibegraveria i allagrave van fundar
Rhode que posteriorment van ocuparels massaliotes3
2 Geografia III 4 8 (Trad ) 3 Geografia XIV 2 10 (Trad )
La cologravenia de Rhode
13
Ab urbe condita de Tit Livi
Tit Livi (Pagravedua 59 aC-17 dC) va ser un regravetor filogravesof i historiador romagrave La seva obra
meacutes important va ser Ab urbe condita (Des de la fundacioacute de la ciutat) redactada per
ordre dAugust recollia la histograveria de Roma des dels oriacutegens fins a la seva egravepoca
Nomeacutes se nha conservat una quarta part 35 llibres
Tit Livi va tenir una gran amistat amb August i va participar en el programa de
regeneracioacute moral de Roma impulsat per aquest Amb aquesta obra Livi recupera el
passat romagrave amb lobjectiu dexaltar-lo i tornar als romans lorgull per la pagravetria Vol
demostrar que Roma havia tingut un passat diviacute i estava destinada a ser el centre del
moacuten El fet de voler exaltar lorgull nacional fa que suprimeixi molts detalls que podrien
fer que es dubteacutes de la bona imatge que vol donar de Roma i dalguns caps de govern
Ab urbe condita XXXIV 84
M Porcius consul postquam abrogata lex Oppia est extemplo viginti quinque navibus
longis quarum quinque sociorum erant ad Lunae portum profectus est eodem exercitu
convenire iusso et edicto per oram maritimam misso navibus omnis generis contractis
ab Luna profiscens edixit ut ad portum Pyrenaei sequerentur inde se frequenti classe
ad hostes iturum Praetervecti Ligustinos montes sinumque Gallicum ad diem quam
dixerat convenerunt Inde Rhodam ventum et praesidium Hispanorum quod in castello
erat vi deiectum Ab Rhoda secundo vento Emporias perventum
El cogravensol M Porci despreacutes que va ser abrogada la llei Ogravepia va marxar de seguida amb vint-i-
cinc naus llargues cinc de les quals eren dels aliats cap al port de la Lluna al mateix lloc on
manat lexegravercit va enviar una ordre per la costa a naus de tot tipus al sortir de Lluna va manar
que el seguissin cap al port dels Pirineus des dallagrave pensava anar contra els seus enemics amb una
nombrosa flota Rodejades les muntanyes de la Liguacuteria i la badia Gagravelmiddotlica van reunir-se el dia
acordat Des dallagrave van anar a Rhode i la guarnicioacute dels hispans que es trobava al reducte va ser
expulsada per la forccedila Des de Rhode amb un vent favorable van arribar a Empuacuteries Allagrave totes
les tropes exceptuant les naus aliades van desembarcar a terra4
4 Ab urbe condita XXXIV 84 (Trad )
La cologravenia de Rhode
14
Chorographia de Pomponi Mela
Pomponi Mela va ser un geogravegraf romagrave nascut a la Begravetica o al nord dAgravefrica Va viure al
segle I dC perograve no se sap gaire meacutes sobre la seva biografia Lobra coneguda que va
escriure va ser Chorographia formada per tres llibres en els quals relaciona llocs
costums i art de diferents parts del moacuten conegut fins llavors Va escriure el seu llibre al
voltant de lany 44 dC mentre Claudi estava al poder I eacutes al tercer llibre on parla
dHispagravenia i per tant de Rhode
Chorographia II 689
At si litora legas a Cervaria proxima est rupes quae in altum Pyrenaeum extrudit dein
Ticis flumen ad Rhodam Clodianum ad Emporias
Perograve si segueixes la costa a prop de Cervaria hi ha una roca que saixeca cap a la part alta del
Pirineu despreacutes el riu Ticis a prop de Rhode el Clodianum a prop dEmpuacuteries5
Historia naturalis de Plini el Vell
Gai Plini Segon (Como 23-79 dC Nagravepols) va ser un famoacutes historiador i cientiacutefic romagrave
La majoria de les seves obres shan perdut excepte el seu llibre Historia naturalis Plini
va estudiar a Roma i va ser soldat una carrera tiacutepica per a un patrici Va ser comandant
a la Gagravelmiddotlia i a Germagravenia i amic de Vespasiagrave La seva obra Historia naturalis va ser
acabada al voltant del 77 dC Va morir lany 79 dC en produir-se lerupcioacute del Vesubi a
Nagravepols que fou narrada pel seu nebot
Historia naturalis III 3 4
Narbo Martius Decumanorum colonia XII p a mari distans flumina Araris Liria
Oppida de cetero rara praeiacentibus stagnis Agatha quondam Massiliensium et regio
Volcarum Tectosagum atque ubi Rhoda Rhodiorum fuit unde dictus multo Galliarum
fertilissimus Rhodanus amnis
5 Chorographia II 6 89 (Trad )
La cologravenia de Rhode
15
Narbo cologravenia M D dista dotze mil passes del mar els rius Araris i Liria Les escasses ciutats
estaven situades davant dels aiguamolls Agde en altres temps dels Massaliotes i la regioacute dels
Volques Tectosages i on la Rhode dels rodis va estar don es diu que ve el nom del riu Rogravedan el
riu meacutes cabaloacutes de les Gagravelmiddotlies6
222 Des del punt de vista dels historiadors
Diversos historiadors srsquohan ocupat drsquoescatir lrsquoorigen de la cologravenia aixiacute com les causes
del seu declivi Tot i aixiacute les opinions no soacuten uacuteniques sinoacute que hi ha diverses hipogravetesis
A partir de la recerca dinformacioacute i la realitzacioacute dentrevistes i la lectura de les obres
dels historiadors que cito en la bibliografia amb la finalitat de donar resposta als
objectius del treball eacutes a dir per tal de descobrir si lorigen de Rhode eacutes rodi o
massaliota o emporitagrave i els motius de la caiguda de Rhode a mans dels romans puc
extreure diverses conclusions
Sobre lorigen de la cologravenia de Rhode eacutes on hi ha meacutes confusioacute causada en bona part
per les versions sovint llegendagraveries dels textos clagravessics que soacuten difoses pels
historiadors de legravepoca com Pseudo-Escimne i Estraboacute Aixiacute el primer exposa que
Rhode va ser fundada pels foceus de Massagravelia i el segon afirma que Rhode va ser una
ciutat dels emporitans encara que ell mateix diu que alguns deien que ho era dels rodis
Aquesta confusioacute causada pels historiadors antics ha produiumlt que hi hagi dos punts de
vista respecte als oriacutegens de Rhode hi ha historiadors com Josep Pella i Forgas un
historiador jurista i poliacutetic catalagrave que defensen lorigen rodi de Rhode fundada en
legravepoca del poder naval dels rodis
Tanmateix es pot observar que la majoria dhistoriadors que defensen lorigen rodi de la
cologravenia soacuten anteriors al segle XX que eacutes quan es va comenccedilar a excavar al solar
6 Historia naturalis III 3 4 ( Trad )
La cologravenia de Rhode
16
Per una altra banda hi ha un grup nombroacutes dhistoriadors meacutes actuals nascuts en els
segles XIX i XX que defensa lorigen massaliota de la cologravenia i consideren aquesta
fundacioacute com a intent de recuperacioacute de la influegravencia comercial ibegraverica en la zona per
part de Massagravelia que havia perdut Emporion ja independitzada de la metrogravepolis Entre
aquest grup dhistoriadors destaca Roger Riera7 becari en histograveria de la Universitat
Autogravenoma de Barcelona i David Vivoacute8
Pel que fa a la caiguda de Rhode a mans dels romans tant lrsquohistoriador antic Tit Livi
com els historiadors actuals defensen que Catoacute lany 195 aC va destruir Rhode per
esclafar una revolta ja que shavien posicionat a favor dels ibers i en contra dels romans
223 Des del punt de vista des de larqueologia Rhode va ser fundada a la costa nord del golf de Roses en un dels llocs millors protegits
dels forts vents que Emporion Per a lassentament es va escollir un petit turoacute el turoacute de
Santa Maria que estava situada entre dos cursos daigua i molt propera a un port natural
La gran majoria darqueogravelegs actuals a partir dels materials trobats a les excavacions
que indiquen que la fundacioacute de la cologravenia va ser posterior a la que es diu als textos
clagravessics entre finals del segle V i principis del IV aC pensen que aquesta va ser una
fundacioacute dels massaliotes per recuperar la influegravencia comercial perduda en el territori
proper per la pegraverdua dEmporion ja que sindependitza de la seva metrogravepoli i per poder
accedir a linterior del territori i comerciar amb els indiacutegenes Una especialista que
destaca en aquest agravembit eacutes Anna Mordf Puig9 una de les arqueogravelogues que va estar
treballant a la cologravenia durant uns anys ajudant en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic
Tot i aixograve hi ha una minoria dels quals destaca Joan Maluquer de Motes que defensen
la possibilitat duna fundacioacute rogravedia de la cologravenia mentre encara tenien un gran poder
naval al mediterrani
7 Vegeu apartat 41 Entrevista a Roger Riera 8 David Vivoacute doctor en Histograveria de lArt i professor en Histograveria de lArt Antic especialitzat en Arqueologia Iconografia i Arquitectura clagravessica que en el camp arqueologravegic ha codirigit nombroses excavacions i participat en diversos projectes dinvestigacioacute 9 Vegeu apartat 42 Entrevista a Anna Mordf Puig
La cologravenia de Rhode
17
Per una altra banda la majoria darqueogravelegs igual que els historiadors comentats
anteriorment defensen que Rhode va ser destruiumlda a finals de la 2a Guerra Puacutenica lrsquoany
195 aC quan Catoacute va viatjar fins a Rhode per sufocar una revolta popular per part dels
habitants de la cologravenia i els indiacutegenes aliats amb ells Per aquest motiu la cologravenia va
quedar arrasada i posteriorment passaria a pertagravenyer als emporitans fins que finalment
seria abandonada al segle II dC en quegrave seria una ciutat romana
Les intervencions arqueologravegiques
A comenccedilaments del segle XX es van produir diversos intents de trobar la constatacioacute
arqueologravegica a les referegravencies textuals de les fonts antigues sobre Rhode i es van centrar
tots els esforccedilos al solar de lantiga Ciutadella el lloc que tenia millors perspectives a
nivell histograveric i pragravectic A partir del 1916 es comenccedilagrave a prospectar la ciutadella amb un
egravexit relatiu nomeacutes es van trobar restes residuals de ceragravemica grega perograve ninguna
troballa prou consistent Al 1934 FCufiacute va comenccedilar a excavar en la zona del turoacute de
Santa Maria amb resultats excepcionals i es va poder establir una cronologia que estava
entre els estrats del segle V-IV aC i legravepoca tardoromana i medieval Sha de destacar el
descobriment dun plom amb epigrafia grega
Al 1946 es van reprendre les excavacions i es van realitzar descobriments importants
evidegravencies duna basiacutelica paleocristiana una possible vilmiddot la romana i diferents
necrogravepolis tardoromanes encara que lestratigrafia no era meacutes amunt del segle III aC i
es va considerar un fracagraves perquegrave lobjectiu de les excavacions era provar lorigen rodi
de la cologravenia
En els anys seguumlents les excavacions es van reprendre puntualment Una de les meacutes
importants va ser la de F Riuroacute entre 1955 i 1960 Alhora es van comenccedilar a netejar els
enderrocs dels segles anteriors i es van consolidar les restes existents
Al febrer de 1961 la Ciutadella es va declarar Monumento Nacional per evitar el seu
enderroc i la urbanitzacioacute imminent Gragravecies a aixograve es va poder realitzar la primera
campanya dexcavacions entre 1963 i 1964 que va ser important pel descobriment i
excavacioacute en extensioacute de lanomenat Barri Helmiddotleniacutestic Aquestes excavacions van
continuar fins al 1975 i van centrar-se tambeacute en la vilmiddot la romana i el conjunt medieval
La cologravenia de Rhode
18
Entre 1976 i 1984 es van dividir les excavacions en dos grups el primer dirigit per
Aurora Martiacuten va estar centrat en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic el segon codirigit
per Josep M Nolla i Javier Nieto va centrar-se en lEdifici A Al 1984 es van fer
excavacions a fora i a dins de la Ciutadella propiciades per la creacioacute del Pla de
solidaritat amb latur
A partir del 1984 les excavacions van ser abandonades fins al 1993 que es van
reprendre perquegrave eren excavacions durgegravencia
Al 1993 es realitzen cinc campanyes a la vila medieval i als recintes emmurallats a
loest de la Ciutadella en les quals es troben importants restes de legravepoca grega i legravepoca
tardoantiga al pati darmes
Al 2002 es realitza una petita actuacioacute arqueologravegica per revisar i completar lexcavacioacute
feta al 1984
Font 3 imatge del Barri Helmiddotleniacutestic en les uacuteltimes excavacions realitzades
La cologravenia de Rhode
19
23 El jaciment
Al llarg del temps en el solar de la Ciutadella on es trobava lantiga cologravenia grega de
Rhode hi ha hagut assentaments constants per la qual cosa no sha pogut excavar en
profunditat A meacutes a meacutes aquests assentaments han provocat que en edificar
construccions sobre les antigues es deterioressin les restes Aixograve afegit als diversos
conflictes begravelmiddotlics succeiumlts des quegrave la cologravenia es va abandonar fins a lactualitat ha causat
que les poques restes que quedaven resultin pragravecticament inexistents
Font 4 Mapa de la part grega al solar de la Ciutadella
1 Turoacute de Santa Maria primer assentament grec de Rhode
2 Barri Helmiddot leniacutestic
3 Muralla que envoltava el turoacute
El primer que podem veure a lentrar al recinte fortificat de La Ciutadella eacutes un petit
museu on es troben algunes de les restes trobades al jaciment Srsquohi poden veure des
dagravemfores de la cologravenia grega fins a canons de la ciutadella militar
La cologravenia de Rhode
20
Despreacutes si sortim al solar ja dins del jaciment podem veure diferents camins El
primer es dirigeix cap a la dreta i va a parar al Barri Helmiddotleniacutestic on hi ha restes gregues
i tambeacute romanes
Si seguim pel camiacute del mig caminant cap endavant ens trobem el turoacute de Santa Maria
lloc on es va produir el primer assentament grec Les restes gregues perograve soacuten difiacutecilment
apreciables
A la falda del turoacute es pot veure lrsquoantic pati darmes de la ciutadella militar i al
capdamunt del turoacute una esgleacutesia romagravenica reconstruiumlda recentment En aquest mateix
punt srsquoha establert que hi havia assentat el temple drsquoegravepoca grega
En baixar del turoacute per la part esquerra del solar es troben les restes medievals els
fonaments de les cases de la gent del poble medieval i la casa del governador
Un altre recorregut possible eacutes seguint tot el periacutemetre de la Ciutadella resseguint la
liacutenea de les muralles des don es pot contemplar tot el jaciment
231 El turoacute de Santa Maria
Al turoacute de Santa Maria un petit promontori que devia ser duns deu-vint metres daltitud
per sobre del nivell del mar envoltat per dos petits cursos naturals daigua la Trencada i
el Rec Fondo eacutes on es va produir el primer assentament de la cologravenia grega a principis
del segle IV aC
Font 5 Imatge de la cara sud del turoacute de Santa Maria
La cologravenia de Rhode
21
Arqueologravegicament es coneix poc ja que el solar de la Ciutadella i els seus voltants
sempre han estat ocupats per poblacioacute civil i al llarg del temps aquestes diferents
ocupacions han anat sobreposant les noves construccions a les meacutes antigues
Tanmateix al llarg de les excavacions realitzades al turoacute es va poder veure que el
primer assentament estava estructurat urbaniacutesticament de manera diferent que el Barri
Helmiddotleniacutestic caracteritzat per una estructura ortogonal mentre que al turoacute hi havia una
urbaniacutestica meacutes primitiva I a meacutes aquest assentament es trobava envoltat per una
muralla de carreus poligonals que definia lextensioacute daquest
Font 6 Imatge del turoacute de Santa Maria lloc on estaria situat el temple grec
actualment ocupat per una petita esgleacutesia romagravenica
Actualment al damunt del turoacute hi ha una petita esgleacutesia de tipus romagravenic reconstruiumlda
recentment encara que a sota als seus fonaments se sobreposen restes duna esgleacutesia
paleocristiana una necrogravepolis tardoromana i el temple grec dels segles IV i III aC
La cologravenia de Rhode
22
232 El Barri Helmiddotleniacutestic
Com hem dit el primer emplaccedilament de la cologravenia grega de Rhode es trobava en lactual
turoacute de Santa Maria envoltat per dues rieres la Trencada i el Rec Fondo que discorrien
als peus del turoacute
Font 7 Vista aegraveria del solar de la Ciutadella
Aquest primer assentament va ser ampliat posteriorment amb un eixample anomenat el
Barri Helmiddotleniacutestic que estava separat fiacutesicament del turoacute pel Rec Fondo I eacutes aquesta
separacioacute la que definiria lurbanisme de leixample que funcionaria com a nucli central
dels dos assentaments perquegrave eacutes logravegic pensar que la desembocadura del rec funcioneacutes
com a port principal de la cologravenia sense deixar els altres ports secundaris de banda
Fins el segle II dC no sersquon coneixen gaires dades encara que va ser una egravepoca meacutes
activa del que es pensava En aquest segle es troba documentada la primera estructura
complexa un conjunt termal que es troba construiumlt a sobre de les instalmiddotlacions de
lanterior port grec Al llarg del temps aquest edifici va ser ampliat i es va convertir en
una factoria de salaons de peix que va durar fins al segle VI dC Despreacutes daquesta
factoria de salaons es va sobreposar un hospital militar al construir la Ciutadella que
va ser anomenat poseriorment pels arqueogravelegs com lEdifici A
La cologravenia de Rhode
23
A partir de lrsquoegravepoca medieval Roses va tenir un gran desenvolupament urbaniacutestic en el
qual es van construir ampliacions del recinte fortificat al voltant de Santa Maria que va
ser construiumlda el 943 dC
Lactuacioacute meacutes important va ser la construccioacute de la ciutadella el 1543 que provocaragrave
lenderroc de gran part de les antigues muralles i una reestructuracioacute profunda del
terreny Aquest fet amb els posteriors setges i bombardeigs patits entre els anys 1794 i
1795 i 1any 1808 van afectar molt el subsogravel arqueologravegic i especialment el Barri
Helmiddotleniacutestic
El fet que el recinte de La Ciutadella estigueacutes desocupat a principis del segle passat va
fer que entreacutes en una degradacioacute progressiva i per aixograve els rosincs el van anar ocupant
dividint-lo en petits horts
Estudi del Barri Helmiddotleniacutestic
El Barri Helmiddotleniacutestic estava caracteritzat per ser de forma ortogonal era una agraverea
urbaniacutestica regular datada el segle III aC
Per poder fer un estudi del Barri Helmiddotleniacutestic va ser dividit en dues zones separades pel
carrer nord-sud les zones
A i B encara que la divisioacute
no respon a una particioacute
arbitragraveria sinoacute que ha estat
dividit perquegrave la zona A va
ser la primera a ser
excavada i es va utilitzar
una metodologia molt
diferent de la zona B
Tambeacute la construccioacute del
barri eacutes diferent en
cadascuna de les zones
Font 8 Fotografia del Barri Helmiddotleniacutestic
La cologravenia de Rhode
24
Cal destacar que aquest jaciment presenta algunes dificultats com la superposicioacute
destructures posteriors en les anteriors que les malmeten emmascarant i dificultant el
seu estudi encara que no limpossibilita i les explosions de bombes produiumldes durant el
setge de la Guerra Gran (1784-1795) Les explosions no van ser massa grans en relacioacute
a lespai afectat per cadascuna perograve els murs del Barri Helmiddotleniacutestic tenien una
construccioacute senzilla i els resultats van ser perjudicials ja que afectaren les cantonades i
aixograve va dificultar la interpretacioacute de les estructures
Font 9 planta general del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutestic
(VIVOacute D)
Zona A
Era un barri durbanisme regular constituiumlt per un carrer que anava de nord a sud de la
ciutat i dos de transversals formant sis illes de cases tres a cada costat
Aquesta zona va ser excavada entre 1963 i 1964 en la seva totalitat La urgegravencia de
destapar el magravexim destructures possibles per evidenciar la importagravencia del jaciment va
causar una gran velocitat en les excavacions Va ser necessagraveria aquesta mesura perquegrave el
La cologravenia de Rhode
25
jaciment estava amenaccedilat denderroc per un projecte durbanitzacioacute malgrat tenir la
proteccioacute legal del monument
Font 9 Fotografia de la cara est del Barri Helmiddotleniacutestic
Per aixograve lexcavacioacute va ser meacutes aviat un buidatge en superfiacutecie que no pas en
profunditat Durant les excavacions es van portar uns diaris dexcavacioacute que mostraven
la pegraverdua dinformacioacute arqueologravegica que es podia haver produiumlt Aquests diaris
descrivien la feina feta dia a dia i els diversos descobriments realitzats A meacutes a meacutes
incloiumlen esquemes destructures dibuixos de materials i fotografies fent que els diaris
fossin una eina bagravesica per restituir les estructures desenterrades i per ubicar els
descobriments realitzats
A mitjans del 1964 es va poder comenccedilar a excavar en profunditat al buscar
lestratigrafia perduda
La cologravenia de Rhode
26
Font 10 visualitzacioacute de les cases A-II-1 i A-II-3 del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme
del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Aquesta estava formada per tres estrats
- Estrat I corresponia a lestrat superficial i les restes trobades anaven des de
labandonament de la Ciutadella fins al comenccedilament de les excavacions que tenia entre
040 i 050 m de profunditat
- Estrat II tenia una profunditat variable i constava de la presegravencia duna necrogravepolis
tardoromana Encara que nomeacutes pertanyia a la zona B es va considerar general a tot el
jaciment
- Estrat III eacutes lestrat ocupat pel Barri Helmiddotleniacutestic Estagrave delimitat per laltura dels murs
fins al nivell de circulacioacute Datat del segle III aC
A causa de la mala conservacioacute dels murs es van restaurar i aquesta restauracioacute va
afectar tots els murs amb una reconstruccioacute en altura feta amb les pedres caigudes i
ciment
La cologravenia de Rhode
27
La interpretacioacute de les estructures eacutes difiacutecil i es va fer a partir dels croquis i les
fotografies de les excavacions i un altre plagravenol del jaciment que tenia en compte els
murs visibles
Zona B
Aquesta zona estava formada pel cantoacute de ponent del Barri Helmiddotleniacutestic des del carrer
nord-sud fins als perfils de lexcavacioacute que estaven a la meitat de lilla de cases
La distincioacute entre les zones A i B va ser des dun principi urbaniacutestica El fet que les
muralles estiguessin meacutes lluny va fer que els efectes de les explosions de les bombes no
fossin tan frequumlents perograve com que lagraverea estava afectada per una necrogravepoli tardoromana
la interpretacioacute de les estructures tambeacute eacutes difiacutecil
Font 11 visualitzacioacute de les illes centrals de cases del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i
urbanisme del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Lestratigrafia eacutes meacutes complexa que la de les anteriors meacutes acurada
- Estrat I eacutes lestrat del nivell superficial que tenia molta ceragravemica moderna i medieval
encara que tambeacute hi ha evidegravencies dhorts moderns i hi ha els fonaments dels murs de
lhospital del segle XVII
- Estrat II es troba luacuteltima ocupacioacute de lemplaccedilament en lantiguitat la necrogravepoli
paleocristiana
La cologravenia de Rhode
28
- Estrat III apareixen les estructures del Barri Helmiddotleniacutestic i estagrave datat a finals del segle
IV i principis del III aC Hi hauria dos estrats cronologravegicament diferents el primer
format per tres murs arrasats de la casa B-II-2 i els forns de ceragravemica El material
predominant pertany al segle III aC mentre que del IV aC nomeacutes nhi ha periogravedicament
Possiblement lestrat del segle IV aC anterior al Barri Helmiddotleniacutestic no existeix i nomeacutes
eacutes una mala interpretacioacute de les reformes daquest
- Estrat 4 eacutes el sogravel natural sobre el qual saixecava el Barri Helmiddotleniacutestic format per
sorres
Font 12 Part excavada de la muralla que envoltava el turoacute
La cologravenia de Rhode
29
24 La vida a la cologravenia
241 Explotacioacute comercial del territori
Rhode va ser sobretot un centre comercial encara que al principi els navegants grecs no
buscaven un mercat per donar sortida a les seves produccions El seu objectiu primer era
obtenir les mategraveries primeres que mancaven a Gregravecia Aquests intercanvis es feien en
petits ports descala i de comerccedil que funcionaven com a centres comercials i
redistribuiumldors de productes al mateix temps que sinformaven dels recursos naturals
existents en els territoris meacutes propers Aquests petits centres comercials amb el pas del
temps van creacuteixer i van esdevenir ciutats
Port
El golf de Roses eacutes un lloc de gran importagravencia en el comerccedil mariacutetim ja que era una
cruiumllla de pas obligat en les rutes des del sud peninsular cap al sud de Franccedila o a
linreveacutes tot resseguint la costa
En aquesta ruta la part meacutes problemagravetica del trajecte era la ruta de sud a nord ja que la
climatologia desfavorable obligava els vaixells a esperar al golf de Roses els vents
favorables La ruta descendent en canvi no estava tan afectada pel temps
Lobligacioacute de cercar un lloc a recer dels vents i els corrents en el golf de Roses
resultava ineludible quan la navegacioacute a vela vorejant la costa es trobava afectada per la
meteorologia
Aixograve feia imprescindibles petits ports descala on proveir-se i protegir-se del mal temps
Aquesta necessitat afectava els navegants foceus majoritagraveriament que eren els
principals usuaris daquesta ruta perquegrave navegaven amb uns vaixells dorigen militar
anomenats pentaconteres que encara que eren lleugers i ragravepids no podien portar gaire
cagraverrega Per aixograve els foceus havien de parar periogravedicament per proveir-se daliments
El millor fondejador del golf de Roses eacutes el de lespai que hi ha entre lactual nucli urbagrave
de Roses i la desembocadura del riu Mugueta Aquesta zona queda protegida per la
serra de Rodes de la tramuntana i del llevant
La cologravenia de Rhode
30
Basant-se en aixograve sha proposat que Rhode eacutes un nucli colonial meacutes antic que Emporion
Segons aquesta hipogravetesi Rhode al tenir el millor port de la zona havia de ser el primer
establiment colonial grec del golf de Roses Aleshores locupacioacute de lillot de Sant
Martiacute per part dels foceus sexplicaria per la impossibilitat dinstalmiddotlar-se a la zona nord
del golf que ja estava habitada
Aquesta teoria perograve no teacute present que Rhode estagrave relativament aiumlllada dins lEmpordagrave
Aquest fet probablement va fer que Rhode fos un port secundari durant aquesta egravepoca i
ho va continuar sent durant legravepoca romana mentre que Emporion es trobava situada en
una posicioacute geogragravefica millor per penetrar cap linterior gragravecies a la proximitat dels rius
Ter i Fluviagrave unes vies dacceacutes immillorables cap a lEmpordagrave
I encara que Rhode tenia un territori relativament proper que podia ser explotat
agriacutecolament no devia ser un fet determinant en leleccioacute de lemplaccedilament
Per tant les millors comunicacions i la major accessibilitat als recursos naturals de
linterior del territori eacutes possiblement el motiu que explica leleccioacute de lillot de Sant
Martiacute com a lloc on establir-se els foceus a principis del segle VI aC tot i les
limitacions com a port natural
El primer nucli urbagrave de Rhode era un petit port secundari descala en la ruta comercial
que unia els dos punts meacutes importants de la Mediterragravenia occidental Massagravelia i les
factories feniacutecies del sud peninsular Aquest comerccedil amb el sud de la peniacutensula Ibegraverica
devia comenccedilar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC
La fundacioacute de Rhode i Emporion al golf de Roses no eacutes un fet estrany sinoacute que aquesta
proximitat confirma la importagravencia que tenia la zona com a nus de comunicacions
Explotacioacute dels recursos naturals
No se sap massa quines caracteriacutestiques tenia Rhode ni quins productes podia extreuren
Nomeacutes es pot especular Rhode tenia un territori de dimensions reduiumldes limitat pels
vessants de la serra de Rodes i els aiguamolls El territori apte per al cultiu de cereals
era molt reduiumlt amb prou feines permetia cobrir les necessitats dautosubsistegravencia de la
poblacioacute de la polis que shavia de garantir a partir dimportacions procedents del
territori indiacutegena meacutes proper igual que a Emporion i Massagravelia
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
ἀφ᾿ οὖ καὶ μέχρι Ἰβηρίας ἔπλευσαν κἀκει μὲν τὴν ᾿Ρόδον
ἔκτισαν ἣν ὕστερον Μασσαλιῶται κατέσχον
At si litoraAt si litoraAt si litoraAt si litora legas legas legas legas
La cologravenia de Rhode
2
Iacutendex
0 Presentacioacute 3
1 Introduccioacute La colonitzacioacute grega 6
11 La fundacioacute de les cologravenies 7
2 La cologravenia grega de Rhode 8
21 Localitzacioacute 8
22 Histograveria de lestudi de la cologravenia 10
221 Des dels textos clagravessics 10
222 Des del punt de vista dels historiadors 15
223 Des del punt de vista des de larqueologia 16
23 El jaciment 19
231 El turoacute de Santa Maria 20
232 El Barri Helmiddotleniacutestic 22
24 La vida a la cologravenia 29
241 Explotacioacute comercial del territori 29
242 La moneda 34
3 Conclusions 39
4 Entrevistes 42
41 Entrevista a Roger Riera 42
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger 47
5 Bibliografia 50
6 Agraiumlments 51
La cologravenia de Rhode
3
0 Presentacioacute
Per comenccedilar he de dir que com la majoria destudiants que han de fer el treball de
recerca al principi no tenia gens clar sobre quin tema podia realitzar-lo Primer el volia
fer sobre la guerra dels bograveers despreacutes sobre la pelmiddotliacutecula Gladiator o sobre el paper de
les dones en les tragegravedies gregues o sobre algun tema clagravessichellip Finalment em vaig
adonar que la solucioacute al problema de la tria havia estat sempre davant dels meus ulls
Roses
I per quegrave doncs perquegrave des de ben petita concretament des dels dos anys estiuejo a
Roses Els meus pares la primera vegada que van anar-hi sen van enamorar i despreacutes
de buscar i buscar durant un temps van trobar un apartament i el van comprar Aixiacute
doncs en aquests 15 anys daquiacute a poc 16 que porto ja a Roses he pogut conegraveixer
moltes coses daquest pobleciutat Sabia que tenia oriacutegens grecs perograve tot i aixiacute en
pensar-hi em vaig adonar que no sabia gaire sobre la seva histograveria ni sobre el paper tant
important que havia ocupat en la histograveria de Catalunya Drsquoaquesta manera vaig triar com
a tema del meu treball de recerca la ciutat de Roses i a meacutes vaig voler centrar-me en
legravepoca de la cologravenia grega de Rhode perquegrave sempre mha agradat legravepoca antiga i
perquegrave aixiacute comenccedilaria a endinsar-me en el moacuten de larqueologia la carrera que vull
estudiar
Al llarg de la histograveria des de labandonament de la cologravenia grega fins arribar a
lactualitat el recinte de la Ciutadella sempre ha estat poblat i de tots eacutes sabut que per
edificar altres construccions els nostres predecessors aprofitaven les antigues
construccions I aixograve juntament amb els periacuteodes begravelmiddotlics que hi han tingut lloc ha
propiciat el deteriorament de les restes fins a fer-les pragravecticament inexistents Per tot
aixograve tan bon punt vaig comenccedilar el treball em vaig adonar de la gran dificultat que
suposava pel fet que hi ha molt poca informacioacute sobre la cologravenia grega de Rhode ja
que mai sha pogut excavar la part extramurs que sempre ha estat poblada Uacutenicament
shan pogut fer prospeccions extensives concentrades en dos sectors el turoacute de Santa
Maria i part de la Ciutadella el Barri Helmiddotleniacutestic i lEdifici A Tot i aixiacute aquesta
complicacioacute ha fet que el treball esdevingui un repte personal en la tasca de recuperar i
recopilar tota la informacioacute possible de la cologravenia
La cologravenia de Rhode
4
A meacutes a meacutes tot i haver estat un dels primers jaciments grecs a Catalunya que cridagrave
latencioacute dels arqueogravelegs la cologravenia grega de Rhode ha patit el relegament a una posicioacute
secundagraveria en la investigacioacute del nostre passat possiblement a causa de la importagravencia
la magnitud i la proximitat drsquoEmpuacuteries
Per tots aquests motius aquest treball tambeacute teacute lobjectiu de promocionar la cologravenia
grega de Rhode una cologravenia que malgrat la seva importagravencia histograverica no ha estat prou
valorada
Objectius Els principals objectius daquest treball soacuten
bull Conegraveixer els oriacutegens levolucioacute i la desaparicioacute de la cologravenia de Rhode (Roses) a
partir dels textos clagravessics de les troballes arqueologravegiques que demostren els fets
i de lestudi dels historiadors que han treballat a la cologravenia o han estudiat el tema
bull Traduir i entendre els textos antics per tal dutilitzar-los a lhora dextreure
informacioacute sobre els oriacutegens levolucioacute i la desaparicioacute de la cologravenia
bull Diferenciar les fronteres i els liacutemits que delimitaven el territori de la cologravenia i les
caracteriacutestiques topogragravefiques dels seus inicis
bull Saber com estava estructurada la ciutat i com estava dirigida eacutes a dir diferenciar
les diferents etapes de la cologravenia cronologravegicament
bull Conegraveixer les diferents activitats econogravemiques que es duien a terme en legravepoca
estudiada comerccedil mariacutetim agricultura moneda etc
bull Descobrir les causes de labandonament de la cologravenia la seva cronologia i les
consequumlegravencies que van causar aquest abandonament i saber qui va ser el
principal responsable daquest fet
bull Saber el motiu de la supremacia dEmporion sobre Rhode quina va ser de les
dues cologravenies la meacutes important les causes daquesta importagravencia i les
consequumlegravencies
En resum lrsquoobjectiu del treball eacutes discernir-ne lorigen rodi o massaliota aclarir-ne els
motius de la caiguda de la cologravenia i aclarir la importagravencia que tenia Rhode respecte a
Emporion
La cologravenia de Rhode
5
Estructuracioacute del treball
Per poder organitzar la informacioacute obtinguda i assolir els objectius el treball estagrave
estructurat en tres parts
En primer lloc trobem la presentacioacute en la qual sexpliquen els motius els objectius i
el proceacutes drsquoelaboracioacute del treball A continuacioacute tenim una introduccioacute al cos del treball
en la qual sexplica el fenomen de la colonitzacioacute grega i els proceacutes que shavia de seguir
per fundar una cologravenia
En tercer lloc hi ha el cos del treball format ja per la histograveria de la cologravenia grega de
Rhode Aquest apartat estagrave dividit en tres parts la primera part es centra en lexplicacioacute
de la cologravenia des de tres punts de vista des dels textos dels contemporanis de la cologravenia
des del punt de vista dels historiadors i per uacuteltim des del punt de vista dels arqueogravelegs
la segona part es centra en lexplicacioacute del jaciment les excavacions realitzades i els
dos assentaments que hi havia a la cologravenia finalment una tercera part explica com
funcionava la subsistegravencia de la cologravenia eacutes a dir en quegrave estava basada leconomia de la
cologravenia (port cereals encunyacioacute de la moneda)
En quart i uacuteltim lloc trobem les conclusions del treball extretes a partir dels punts
anteriors les entrevistes realitzades i la bibliografia consultada
Megravetode delaboracioacute del treball
Per dur a terme aquest treball he investigat a traveacutes de diverses vies per comenccedilar he
consultat documents darqueogravelegs i historiadors de la biblioteca de Roses i dInternet
Resultes drsquoaixograve eacutes la lectura completa de gairebeacute tots els llibres que cito a la bibliografia
Per seguir he visitat lespai cultural de la Ciutadella de Roses tantes vegades com he
pogut i mrsquoha calgut En aquestes visites he realitzat les fotografies que ilmiddot lustren aquest
treball
Entremig per intentar posar ordre al garbuix drsquoinformacioacute que anava trobant he
entrevistat una arqueograveloga i un historiador per conegraveixer de primera magrave el seu punt de
vista respecte la cologravenia
I finalment amb tota la informacioacute recopilada els llibres llegits i els resums fets he
redactat aquest treball amb molta ilmiddot lusioacute i sensacioacute de feina ben feta
La cologravenia de Rhode
6
1 Introduccioacute La colonitzacioacute grega
Entre el 800 i el 500 aC en legravepoca arcaica a Gregravecia hi ha un augment de poblacioacute i
com a solucioacute es comencen a fundar ciutats per les costes del Mediterrani
Aquesta colonitzacioacute sesteacuten des del Caucas fins a la Peniacutensula Ibegraverica concretament
des de Fasis fins a les columnes dHegraveracles Alguns exemples de cologravenies van ser
Odessa a Ucraiumlna Bizanci (Istanbul) a Turquia Nagravepols Tagraverent Palerm i Siracusa a
Itagravelia Niccedila i Marsella (Massagravelia) a Franccedila Empograverion (Empuacuteries) i Rhode (Roses) a la
Peniacutensula Ibegraverica
Perograve parlar de colonitzacioacute grega no eacutes parlar de colonitzacioacute en el sentit modern de la
paraula Els grecs definien aquest fenomen amb el terme apoikiacutea (ἀποικία) que vol dir
lluny de casa eacutes a dir meacutes aviat un sinogravenim dimmigracioacute en aquella egravepoca I les
cologravenies eren un assentament independent de la metrogravepoli o un barri que estava habitat
per grecs en una ciutat que no era grega Per tant tenien vincles amb la metrogravepoli
afectius i religiosos
Aquest fenomen colonial eacutes paralmiddotlel a la formacioacute de la polis creada per la reunioacute
daristogravecrates en nuclis urbans al voltant de santuaris Les causes daquesta emigracioacute
massiva van ser sobretot els canvis socials i econogravemics que es van produir a les polis en
legravepoca arcaica sovint per evitar revoltes i seguir tenint el seu domini els meacutes
poderosos van promoure el fet denviar els descontents cap al mar Tambeacute per explotar
noves terres o trobar una solucioacute a la manca de recursos
Font 1 Mapa de la colonitzacioacute grega a la Mediterragravenia
La cologravenia de Rhode
7
Dins del fenomen colonial es poden distingir tres etapes durant les quals els colons es
van dirigir a diferents zones
1 Els primers assentaments grecs van ser a la costa siacuteria i feniacutecia i eren barris
comercials no noves ciutats
2 Entre el 775 i el 675 aC es colonitza Siciacutelia el sud dItagravelia anomenat despreacutes Magna
Gregravecia i el nord de lEgeu
3 Entre el 675 i el 450 aC aquesta colonitzacioacute es va dirigir cap al nord-est a Tragravecia
els Dardanels el Bogravesfor i la mar Negra i cap al nord-oest a Cograversega la Gagravelmiddotlia i la
peniacutensula Ibegraverica
11 La fundacioacute de les cologravenies
El proceacutes de fundar una cologravenia comenccedilava amb una consulta a loracle de Delfos i amb
la designacioacute dun cap dexpedicioacute (οἰκιστής) El grup de colons srsquoembarcava cap al lloc
on shavia previst la fundacioacute de la ciutat que ja era conegut per les anteriors
expedicions comercials Leleccioacute de lemplaccedilament tenia dos objectius cercar terres
cultivables abundants i fegravertils i aconseguir una situacioacute en un lloc de pas i amb un bon
port que afavoriacutes els intercanvis comercials Les funcions bagravesiques del cap de
lexpedicioacute eren les de transferir el culte a una divinitat i el foc sagrat a la ciutat des de
la metrogravepoli dictar les lleis i controlar el repartiment de terres entre els colons deixant
parcelmiddotles per assignar per als futurs nouvinguts Un cop finalitzada la seva missioacute o es
quedava a la nova ciutat o se nanava per fundar-ne una altra
La nova ciutat eacutes una polis amb el seu govern independent de la metrogravepoli encara que
segueix conservant els vincles religiosos comercials i de poliacutetica exterior Solen seguir
un pla ortogonal que facilitava la divisioacute de lespai urbagrave entre els seus ciutadans Els
fundadors rebien una part del territori proper que sutilitzava per conrear i un espai dins
de la ciutat Aquests serien els terratinents i els colons que arribessin despreacutes serien
arrendataris seus o tindrien pitjors terres o serien comerciants
La cologravenia de Rhode
8
2 La cologravenia grega de Rhode
21 Localitzacioacute Roses estagrave situada en una plana deltaica on els rius Muga Fluviagrave i Ter i els seus
afluents van transformant la plana en una zona daiguamolls en anar avanccedilant el seu
curs cap al mar sobretot en egravepoca preromana
Font 2 Mapa de locupacioacute grega a Rhode extreta de La cologravenia grega de Rhode (PUIG GRIESSENBERGER
A)
La comarca estagrave comunicada amb el territori mitjanccedilant els diferents corredors i
destaquen les seves entrades nord i sud al nord pels passos de Panissars i del Pertuacutes al
sud pel corredor obert pel Ter (on es troba Girona actualment) Aquest uacuteltim va ser un
punt estrategravegicament vital ja que era lentrada a la peniacutensula Ibegraverica
Roses perograve teacute una posicioacute aparentment secundagraveria a lEmpordagrave ja que estagrave allunyada
de la via natural que travessa la comarca de nord a sud i en temps preromans estava
envoltada daiguamolls
La ubicacioacute de la cologravenia sha de relacionar directament amb el mar perquegrave com que
estava protegida per la Serra de Rodes de la tramuntana i per la punta Falconera del
La cologravenia de Rhode
9
llevant aquest fet la convertia en el millor port de la badia un factor determinant per a
lestabliment grec allagrave
Antigament els aiguamolls i estanys dificultaven lacceacutes directe a la plana empordanesa
i a meacutes en estar envoltada Rhode per la serra de lAlbera i la de Rodes laiumlllament de la
cologravenia encara era major Luacutenica sortida fagravecil que hi havia era cap al nord fet que la
situava en una posicioacute immillorable per controlar el passos pirinencs
Aixiacute doncs la zona era important per tres fets
bull Era un territori de pas per on es creuaven camins que evitaven les altures i les
zones daiguamolls comunicaven lEmpordagrave amb les zones veiumlnes i la Peniacutensula
Ibegraverica amb Europa
bull Era el territori meacutes ric en recursos naturals i amb majors possibilitats agriacutecoles
de la zona
bull Era la zona on es concentraven meacutes habitants
El turoacute de Santa Maria eacutes lelement central i definitori de la zona des de lantiguitat
Aquest turoacute eacutes una petita elevacioacute formada per lacumulacioacute de sediments que devia
estar envoltat per una zona humida on desembocaven dos petits cursos daigua la
Trencada i el rec Fondo que laiumlllaven de la resta de la plana com una illa Aquesta
seria la raoacute principal per la qual el primer assentament fos allagrave era proper al mar hi
havia aigua en abundagravencia i tenia una fagravecil defensa els avantatges superaven els
inconvenients dassentar-se al costat dels aiguamolls
Al segle III aC al haver-hi un creixement de poblacioacute necessitaven meacutes espai i creen
un nou barri el Barri Helmiddotleniacutestic a lest de la ciutat perquegrave per culpa dels aiguamolls la
ciutat no es podia expandir cap a loest
Hi havia un port a la zona sud-est de la ciutat encara que les evidegravencies diuen que no
era el port principal i hi ha hipogravetesis que diuen que podria haver-hi hagut un altre port
meacutes important als marges del turoacute de Santa Maria
La cologravenia de Rhode
10
22 Histograveria de lestudi de la cologravenia
221 Des dels textos clagravessics
Hi ha en total sis autors antics grecs i llatins que ens parlen de Rhode o ens la
mencionen en les seves obres
Aquestes fonts literagraveries han estat constantment estudiades al llarg dels anys i tambeacute
han estat quumlestionades les seves paraules ja que hi ha algunes fonts els autors de les
quals eren meacutes poetes que historiadors en el sentit modern del terme i nrsquohi ha unes
altres que havien estat redactades per ordre de la persona que governava en legravepoca de
realitzacioacute de lobra com per exemple Ab urbe condita de Tit Livi un dels textos que
posteriorment seran comentats
Aixiacute doncs tenint en compte que els autors ja soacuten parcials a meacutes a meacutes hi ha la
influegravencia de la interpretacioacute dels traductors Per aixograve per no ser condicionada per les
interpretacions dels traductors previs he volgut consultar directament el text original i
aprofitant els meus coneixements de llatiacute i grec intentar entendre quegrave van dir els autors
contemporanis a la cologravenia
Drsquoaquests fragments originals he fet la meva progravepia traduccioacute sota el text original
Περίοδος de Pseudo-Escimne
El primer text que ens parla de Rhode es troba a Περίοδος una obra anogravenima datada al
voltant del 110-100 aC perograve posteriorment atribuiumlda a Escimne de Quios Tot i aixograve hi
ha una hipogravetesis que indica que aquest nom drsquoEscimne de Quios seria un pseudogravenim ja
que lobra citada eacutes meacutes aviat una recopilacioacute de diversos autors degravepoques diferents
Egravefor Eratogravestenes Timeu i altres
La cologravenia de Rhode
11
Περίοδος 202-9MGGM Ip204
Ἔπειτα παραθαλάττιοι κάτω
Λίγυες ἔχονται καὶ πόλεις Ἑλληνίδες
ἃς Μασσαλιῶται φωκαεῖς ἀπῷκισανmiddot
πρώτη μὲν Ἐμπόριον Ῥόδη δὲ δευτέραmiddot
ταύτην δὲ πρὶν ναῶν κραοῦντες ἔκτισαν
Ῥόδιοι Μεθ᾿ ὃυς ἐλθόντες εἰς Ἰβηρίαν
οἱ Μασσαλίαν κτίσαντες ἔσχον φωκαεῖς
Ἀγάθην ῾Ροδανουσίαν τε Ῥοδανὸς ἣν μέγας
ποταμὸς παραρρεῖ Μασσαλία δ᾿ ἐστ᾿ ἐχομένη
πόλις μεγίστη φωκαέων ἀποικία
Ἐν τῇ Λιγυστικῇ δὲ ταύτην ἔκτισαν
πρὸ τῆς μάχης τῆς ἐν Σαλαμῖνι γενομένης
ἔτεσιν πρότερον ὤ᾿ φασιν ἐκατὸν εἴκοσι
Τίμαιος οὕτως ἱστορεῖ δὲ τὴν κτίσιν
Εἶτεν μετὰ τούτην Ταυρόεις καὶ πλησίον
πόλις Ὀλβία κἀντίπολις αὐτῶν ἐσχάτη
Despreacutes seguint la costa cap avall es troben els liacutegurs i les ciutats gregues cologravenies fundades
pels massaliotes foceus La primera eacutes Empograverion Rhode la segona Aquesta va ser fundada pels
rodis que temps enrere havien sigut una potegravencia naval Despreacutes daquests els foceus que havien
fundat Massagravelia van arribar a Ibegraveria i van apoderar-se dAgathe i Rhodanousia al costat de la
qual passa el gran riu Rogravedan Massagravelia una cologravenia dels foceus eacutes considerada una ciutat molt
gran Aquesta diuen que va ser fundada a Liguacuteria cent vint anys abans que succeiacutes la batalla de
Salamina Aixiacute narra Timeu la fundacioacute Despreacutes daquesta es troben Tauroeis i la progravexima ciutat
drsquoOgravelbia i Antiacutepolis luacuteltima daquestes1
1 Περίοδος 202-9 (Trad )
La cologravenia de Rhode
12
Geografia drsquoEstraboacute
Un altre autor que ens parla sobre la cologravenia Rhode eacutes Estraboacute un geogravegraf i historiador
grec (Amaseia 64 aC-2125 dC) dorigen aristocragravetic que va viatjar per Agravesia Menor
Egipte Itagravelia i Gregravecia De tota la seva obra nomeacutes es conserven els disset llibres de de la
seva Geografia una obra que descrivia tot el moacuten conegut fins llavors i que reflecteix
la nova realitat poliacutetica establerta durant el regnat dOctavi August tant la concepcioacute
universalista com la valoracioacute positiva de la romanitzacioacute dels pobles que estaven al
marge de la civilitzacioacute grega
Estraboacute va acabar Geografia durant el regnat de Tiberi el llibre III que eacutes el que
parlava de la Peniacutensula Ibegraverica va ser acabat el 17 dC
Geografia III 4 8
Ἐνταῦθα δ᾿ ἐστὶ καὶ ἡ Ῥοδος πολίχνιον Ἐμποριτῶν τινὲς δὲ κτίσμα Ῥοδίων φασί
Aquiacute es troba tambeacute Rhode una petita ciutat fundacioacute dels emporitans segons alguns diuen
dels rodis2
Geografia XIV 2 10
Ἱστοροῦσι δὲ καὶ ταῦτα περὶ τῶν Ῥοδίων ὅτι οὐ μόνον ἀφ᾿ οὗ χρόνου συνῴκισαν τὴν νῦν
πόλιν εὐτύχουν κατὰ θάλατταν ἀλλὰ καὶ πρὸ τῆς Ὀλυμπικῆς θέσεως συςνοῖς ἔτεσιν
ἔπλεον πόρρω τῆς οἰκείας ἐπὶ σωτηρίᾳ τῶν ἀνθρώπωνbull ἀφ᾿ οὖ καὶ μέχρι Ἰβηρίας
ἔπλευσαν κἀκει μὲν τὴν ᾿Ρόδον ἔκτισαν ἣν ὕστερον Μασσαλιῶται κατέσχον
Sexplica tambeacute sobre els rodis que no solament van prosperar als assumptes mariacutetims a partir de
la fundacioacute en comuacute de la ciutat sinoacute que tambeacute temps abans dels Jocs Oliacutempics van navegar
lluny del seu paiacutes per la seguretat dels homes llavors van navegar fins a Ibegraveria i allagrave van fundar
Rhode que posteriorment van ocuparels massaliotes3
2 Geografia III 4 8 (Trad ) 3 Geografia XIV 2 10 (Trad )
La cologravenia de Rhode
13
Ab urbe condita de Tit Livi
Tit Livi (Pagravedua 59 aC-17 dC) va ser un regravetor filogravesof i historiador romagrave La seva obra
meacutes important va ser Ab urbe condita (Des de la fundacioacute de la ciutat) redactada per
ordre dAugust recollia la histograveria de Roma des dels oriacutegens fins a la seva egravepoca
Nomeacutes se nha conservat una quarta part 35 llibres
Tit Livi va tenir una gran amistat amb August i va participar en el programa de
regeneracioacute moral de Roma impulsat per aquest Amb aquesta obra Livi recupera el
passat romagrave amb lobjectiu dexaltar-lo i tornar als romans lorgull per la pagravetria Vol
demostrar que Roma havia tingut un passat diviacute i estava destinada a ser el centre del
moacuten El fet de voler exaltar lorgull nacional fa que suprimeixi molts detalls que podrien
fer que es dubteacutes de la bona imatge que vol donar de Roma i dalguns caps de govern
Ab urbe condita XXXIV 84
M Porcius consul postquam abrogata lex Oppia est extemplo viginti quinque navibus
longis quarum quinque sociorum erant ad Lunae portum profectus est eodem exercitu
convenire iusso et edicto per oram maritimam misso navibus omnis generis contractis
ab Luna profiscens edixit ut ad portum Pyrenaei sequerentur inde se frequenti classe
ad hostes iturum Praetervecti Ligustinos montes sinumque Gallicum ad diem quam
dixerat convenerunt Inde Rhodam ventum et praesidium Hispanorum quod in castello
erat vi deiectum Ab Rhoda secundo vento Emporias perventum
El cogravensol M Porci despreacutes que va ser abrogada la llei Ogravepia va marxar de seguida amb vint-i-
cinc naus llargues cinc de les quals eren dels aliats cap al port de la Lluna al mateix lloc on
manat lexegravercit va enviar una ordre per la costa a naus de tot tipus al sortir de Lluna va manar
que el seguissin cap al port dels Pirineus des dallagrave pensava anar contra els seus enemics amb una
nombrosa flota Rodejades les muntanyes de la Liguacuteria i la badia Gagravelmiddotlica van reunir-se el dia
acordat Des dallagrave van anar a Rhode i la guarnicioacute dels hispans que es trobava al reducte va ser
expulsada per la forccedila Des de Rhode amb un vent favorable van arribar a Empuacuteries Allagrave totes
les tropes exceptuant les naus aliades van desembarcar a terra4
4 Ab urbe condita XXXIV 84 (Trad )
La cologravenia de Rhode
14
Chorographia de Pomponi Mela
Pomponi Mela va ser un geogravegraf romagrave nascut a la Begravetica o al nord dAgravefrica Va viure al
segle I dC perograve no se sap gaire meacutes sobre la seva biografia Lobra coneguda que va
escriure va ser Chorographia formada per tres llibres en els quals relaciona llocs
costums i art de diferents parts del moacuten conegut fins llavors Va escriure el seu llibre al
voltant de lany 44 dC mentre Claudi estava al poder I eacutes al tercer llibre on parla
dHispagravenia i per tant de Rhode
Chorographia II 689
At si litora legas a Cervaria proxima est rupes quae in altum Pyrenaeum extrudit dein
Ticis flumen ad Rhodam Clodianum ad Emporias
Perograve si segueixes la costa a prop de Cervaria hi ha una roca que saixeca cap a la part alta del
Pirineu despreacutes el riu Ticis a prop de Rhode el Clodianum a prop dEmpuacuteries5
Historia naturalis de Plini el Vell
Gai Plini Segon (Como 23-79 dC Nagravepols) va ser un famoacutes historiador i cientiacutefic romagrave
La majoria de les seves obres shan perdut excepte el seu llibre Historia naturalis Plini
va estudiar a Roma i va ser soldat una carrera tiacutepica per a un patrici Va ser comandant
a la Gagravelmiddotlia i a Germagravenia i amic de Vespasiagrave La seva obra Historia naturalis va ser
acabada al voltant del 77 dC Va morir lany 79 dC en produir-se lerupcioacute del Vesubi a
Nagravepols que fou narrada pel seu nebot
Historia naturalis III 3 4
Narbo Martius Decumanorum colonia XII p a mari distans flumina Araris Liria
Oppida de cetero rara praeiacentibus stagnis Agatha quondam Massiliensium et regio
Volcarum Tectosagum atque ubi Rhoda Rhodiorum fuit unde dictus multo Galliarum
fertilissimus Rhodanus amnis
5 Chorographia II 6 89 (Trad )
La cologravenia de Rhode
15
Narbo cologravenia M D dista dotze mil passes del mar els rius Araris i Liria Les escasses ciutats
estaven situades davant dels aiguamolls Agde en altres temps dels Massaliotes i la regioacute dels
Volques Tectosages i on la Rhode dels rodis va estar don es diu que ve el nom del riu Rogravedan el
riu meacutes cabaloacutes de les Gagravelmiddotlies6
222 Des del punt de vista dels historiadors
Diversos historiadors srsquohan ocupat drsquoescatir lrsquoorigen de la cologravenia aixiacute com les causes
del seu declivi Tot i aixiacute les opinions no soacuten uacuteniques sinoacute que hi ha diverses hipogravetesis
A partir de la recerca dinformacioacute i la realitzacioacute dentrevistes i la lectura de les obres
dels historiadors que cito en la bibliografia amb la finalitat de donar resposta als
objectius del treball eacutes a dir per tal de descobrir si lorigen de Rhode eacutes rodi o
massaliota o emporitagrave i els motius de la caiguda de Rhode a mans dels romans puc
extreure diverses conclusions
Sobre lorigen de la cologravenia de Rhode eacutes on hi ha meacutes confusioacute causada en bona part
per les versions sovint llegendagraveries dels textos clagravessics que soacuten difoses pels
historiadors de legravepoca com Pseudo-Escimne i Estraboacute Aixiacute el primer exposa que
Rhode va ser fundada pels foceus de Massagravelia i el segon afirma que Rhode va ser una
ciutat dels emporitans encara que ell mateix diu que alguns deien que ho era dels rodis
Aquesta confusioacute causada pels historiadors antics ha produiumlt que hi hagi dos punts de
vista respecte als oriacutegens de Rhode hi ha historiadors com Josep Pella i Forgas un
historiador jurista i poliacutetic catalagrave que defensen lorigen rodi de Rhode fundada en
legravepoca del poder naval dels rodis
Tanmateix es pot observar que la majoria dhistoriadors que defensen lorigen rodi de la
cologravenia soacuten anteriors al segle XX que eacutes quan es va comenccedilar a excavar al solar
6 Historia naturalis III 3 4 ( Trad )
La cologravenia de Rhode
16
Per una altra banda hi ha un grup nombroacutes dhistoriadors meacutes actuals nascuts en els
segles XIX i XX que defensa lorigen massaliota de la cologravenia i consideren aquesta
fundacioacute com a intent de recuperacioacute de la influegravencia comercial ibegraverica en la zona per
part de Massagravelia que havia perdut Emporion ja independitzada de la metrogravepolis Entre
aquest grup dhistoriadors destaca Roger Riera7 becari en histograveria de la Universitat
Autogravenoma de Barcelona i David Vivoacute8
Pel que fa a la caiguda de Rhode a mans dels romans tant lrsquohistoriador antic Tit Livi
com els historiadors actuals defensen que Catoacute lany 195 aC va destruir Rhode per
esclafar una revolta ja que shavien posicionat a favor dels ibers i en contra dels romans
223 Des del punt de vista des de larqueologia Rhode va ser fundada a la costa nord del golf de Roses en un dels llocs millors protegits
dels forts vents que Emporion Per a lassentament es va escollir un petit turoacute el turoacute de
Santa Maria que estava situada entre dos cursos daigua i molt propera a un port natural
La gran majoria darqueogravelegs actuals a partir dels materials trobats a les excavacions
que indiquen que la fundacioacute de la cologravenia va ser posterior a la que es diu als textos
clagravessics entre finals del segle V i principis del IV aC pensen que aquesta va ser una
fundacioacute dels massaliotes per recuperar la influegravencia comercial perduda en el territori
proper per la pegraverdua dEmporion ja que sindependitza de la seva metrogravepoli i per poder
accedir a linterior del territori i comerciar amb els indiacutegenes Una especialista que
destaca en aquest agravembit eacutes Anna Mordf Puig9 una de les arqueogravelogues que va estar
treballant a la cologravenia durant uns anys ajudant en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic
Tot i aixograve hi ha una minoria dels quals destaca Joan Maluquer de Motes que defensen
la possibilitat duna fundacioacute rogravedia de la cologravenia mentre encara tenien un gran poder
naval al mediterrani
7 Vegeu apartat 41 Entrevista a Roger Riera 8 David Vivoacute doctor en Histograveria de lArt i professor en Histograveria de lArt Antic especialitzat en Arqueologia Iconografia i Arquitectura clagravessica que en el camp arqueologravegic ha codirigit nombroses excavacions i participat en diversos projectes dinvestigacioacute 9 Vegeu apartat 42 Entrevista a Anna Mordf Puig
La cologravenia de Rhode
17
Per una altra banda la majoria darqueogravelegs igual que els historiadors comentats
anteriorment defensen que Rhode va ser destruiumlda a finals de la 2a Guerra Puacutenica lrsquoany
195 aC quan Catoacute va viatjar fins a Rhode per sufocar una revolta popular per part dels
habitants de la cologravenia i els indiacutegenes aliats amb ells Per aquest motiu la cologravenia va
quedar arrasada i posteriorment passaria a pertagravenyer als emporitans fins que finalment
seria abandonada al segle II dC en quegrave seria una ciutat romana
Les intervencions arqueologravegiques
A comenccedilaments del segle XX es van produir diversos intents de trobar la constatacioacute
arqueologravegica a les referegravencies textuals de les fonts antigues sobre Rhode i es van centrar
tots els esforccedilos al solar de lantiga Ciutadella el lloc que tenia millors perspectives a
nivell histograveric i pragravectic A partir del 1916 es comenccedilagrave a prospectar la ciutadella amb un
egravexit relatiu nomeacutes es van trobar restes residuals de ceragravemica grega perograve ninguna
troballa prou consistent Al 1934 FCufiacute va comenccedilar a excavar en la zona del turoacute de
Santa Maria amb resultats excepcionals i es va poder establir una cronologia que estava
entre els estrats del segle V-IV aC i legravepoca tardoromana i medieval Sha de destacar el
descobriment dun plom amb epigrafia grega
Al 1946 es van reprendre les excavacions i es van realitzar descobriments importants
evidegravencies duna basiacutelica paleocristiana una possible vilmiddot la romana i diferents
necrogravepolis tardoromanes encara que lestratigrafia no era meacutes amunt del segle III aC i
es va considerar un fracagraves perquegrave lobjectiu de les excavacions era provar lorigen rodi
de la cologravenia
En els anys seguumlents les excavacions es van reprendre puntualment Una de les meacutes
importants va ser la de F Riuroacute entre 1955 i 1960 Alhora es van comenccedilar a netejar els
enderrocs dels segles anteriors i es van consolidar les restes existents
Al febrer de 1961 la Ciutadella es va declarar Monumento Nacional per evitar el seu
enderroc i la urbanitzacioacute imminent Gragravecies a aixograve es va poder realitzar la primera
campanya dexcavacions entre 1963 i 1964 que va ser important pel descobriment i
excavacioacute en extensioacute de lanomenat Barri Helmiddotleniacutestic Aquestes excavacions van
continuar fins al 1975 i van centrar-se tambeacute en la vilmiddot la romana i el conjunt medieval
La cologravenia de Rhode
18
Entre 1976 i 1984 es van dividir les excavacions en dos grups el primer dirigit per
Aurora Martiacuten va estar centrat en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic el segon codirigit
per Josep M Nolla i Javier Nieto va centrar-se en lEdifici A Al 1984 es van fer
excavacions a fora i a dins de la Ciutadella propiciades per la creacioacute del Pla de
solidaritat amb latur
A partir del 1984 les excavacions van ser abandonades fins al 1993 que es van
reprendre perquegrave eren excavacions durgegravencia
Al 1993 es realitzen cinc campanyes a la vila medieval i als recintes emmurallats a
loest de la Ciutadella en les quals es troben importants restes de legravepoca grega i legravepoca
tardoantiga al pati darmes
Al 2002 es realitza una petita actuacioacute arqueologravegica per revisar i completar lexcavacioacute
feta al 1984
Font 3 imatge del Barri Helmiddotleniacutestic en les uacuteltimes excavacions realitzades
La cologravenia de Rhode
19
23 El jaciment
Al llarg del temps en el solar de la Ciutadella on es trobava lantiga cologravenia grega de
Rhode hi ha hagut assentaments constants per la qual cosa no sha pogut excavar en
profunditat A meacutes a meacutes aquests assentaments han provocat que en edificar
construccions sobre les antigues es deterioressin les restes Aixograve afegit als diversos
conflictes begravelmiddotlics succeiumlts des quegrave la cologravenia es va abandonar fins a lactualitat ha causat
que les poques restes que quedaven resultin pragravecticament inexistents
Font 4 Mapa de la part grega al solar de la Ciutadella
1 Turoacute de Santa Maria primer assentament grec de Rhode
2 Barri Helmiddot leniacutestic
3 Muralla que envoltava el turoacute
El primer que podem veure a lentrar al recinte fortificat de La Ciutadella eacutes un petit
museu on es troben algunes de les restes trobades al jaciment Srsquohi poden veure des
dagravemfores de la cologravenia grega fins a canons de la ciutadella militar
La cologravenia de Rhode
20
Despreacutes si sortim al solar ja dins del jaciment podem veure diferents camins El
primer es dirigeix cap a la dreta i va a parar al Barri Helmiddotleniacutestic on hi ha restes gregues
i tambeacute romanes
Si seguim pel camiacute del mig caminant cap endavant ens trobem el turoacute de Santa Maria
lloc on es va produir el primer assentament grec Les restes gregues perograve soacuten difiacutecilment
apreciables
A la falda del turoacute es pot veure lrsquoantic pati darmes de la ciutadella militar i al
capdamunt del turoacute una esgleacutesia romagravenica reconstruiumlda recentment En aquest mateix
punt srsquoha establert que hi havia assentat el temple drsquoegravepoca grega
En baixar del turoacute per la part esquerra del solar es troben les restes medievals els
fonaments de les cases de la gent del poble medieval i la casa del governador
Un altre recorregut possible eacutes seguint tot el periacutemetre de la Ciutadella resseguint la
liacutenea de les muralles des don es pot contemplar tot el jaciment
231 El turoacute de Santa Maria
Al turoacute de Santa Maria un petit promontori que devia ser duns deu-vint metres daltitud
per sobre del nivell del mar envoltat per dos petits cursos naturals daigua la Trencada i
el Rec Fondo eacutes on es va produir el primer assentament de la cologravenia grega a principis
del segle IV aC
Font 5 Imatge de la cara sud del turoacute de Santa Maria
La cologravenia de Rhode
21
Arqueologravegicament es coneix poc ja que el solar de la Ciutadella i els seus voltants
sempre han estat ocupats per poblacioacute civil i al llarg del temps aquestes diferents
ocupacions han anat sobreposant les noves construccions a les meacutes antigues
Tanmateix al llarg de les excavacions realitzades al turoacute es va poder veure que el
primer assentament estava estructurat urbaniacutesticament de manera diferent que el Barri
Helmiddotleniacutestic caracteritzat per una estructura ortogonal mentre que al turoacute hi havia una
urbaniacutestica meacutes primitiva I a meacutes aquest assentament es trobava envoltat per una
muralla de carreus poligonals que definia lextensioacute daquest
Font 6 Imatge del turoacute de Santa Maria lloc on estaria situat el temple grec
actualment ocupat per una petita esgleacutesia romagravenica
Actualment al damunt del turoacute hi ha una petita esgleacutesia de tipus romagravenic reconstruiumlda
recentment encara que a sota als seus fonaments se sobreposen restes duna esgleacutesia
paleocristiana una necrogravepolis tardoromana i el temple grec dels segles IV i III aC
La cologravenia de Rhode
22
232 El Barri Helmiddotleniacutestic
Com hem dit el primer emplaccedilament de la cologravenia grega de Rhode es trobava en lactual
turoacute de Santa Maria envoltat per dues rieres la Trencada i el Rec Fondo que discorrien
als peus del turoacute
Font 7 Vista aegraveria del solar de la Ciutadella
Aquest primer assentament va ser ampliat posteriorment amb un eixample anomenat el
Barri Helmiddotleniacutestic que estava separat fiacutesicament del turoacute pel Rec Fondo I eacutes aquesta
separacioacute la que definiria lurbanisme de leixample que funcionaria com a nucli central
dels dos assentaments perquegrave eacutes logravegic pensar que la desembocadura del rec funcioneacutes
com a port principal de la cologravenia sense deixar els altres ports secundaris de banda
Fins el segle II dC no sersquon coneixen gaires dades encara que va ser una egravepoca meacutes
activa del que es pensava En aquest segle es troba documentada la primera estructura
complexa un conjunt termal que es troba construiumlt a sobre de les instalmiddotlacions de
lanterior port grec Al llarg del temps aquest edifici va ser ampliat i es va convertir en
una factoria de salaons de peix que va durar fins al segle VI dC Despreacutes daquesta
factoria de salaons es va sobreposar un hospital militar al construir la Ciutadella que
va ser anomenat poseriorment pels arqueogravelegs com lEdifici A
La cologravenia de Rhode
23
A partir de lrsquoegravepoca medieval Roses va tenir un gran desenvolupament urbaniacutestic en el
qual es van construir ampliacions del recinte fortificat al voltant de Santa Maria que va
ser construiumlda el 943 dC
Lactuacioacute meacutes important va ser la construccioacute de la ciutadella el 1543 que provocaragrave
lenderroc de gran part de les antigues muralles i una reestructuracioacute profunda del
terreny Aquest fet amb els posteriors setges i bombardeigs patits entre els anys 1794 i
1795 i 1any 1808 van afectar molt el subsogravel arqueologravegic i especialment el Barri
Helmiddotleniacutestic
El fet que el recinte de La Ciutadella estigueacutes desocupat a principis del segle passat va
fer que entreacutes en una degradacioacute progressiva i per aixograve els rosincs el van anar ocupant
dividint-lo en petits horts
Estudi del Barri Helmiddotleniacutestic
El Barri Helmiddotleniacutestic estava caracteritzat per ser de forma ortogonal era una agraverea
urbaniacutestica regular datada el segle III aC
Per poder fer un estudi del Barri Helmiddotleniacutestic va ser dividit en dues zones separades pel
carrer nord-sud les zones
A i B encara que la divisioacute
no respon a una particioacute
arbitragraveria sinoacute que ha estat
dividit perquegrave la zona A va
ser la primera a ser
excavada i es va utilitzar
una metodologia molt
diferent de la zona B
Tambeacute la construccioacute del
barri eacutes diferent en
cadascuna de les zones
Font 8 Fotografia del Barri Helmiddotleniacutestic
La cologravenia de Rhode
24
Cal destacar que aquest jaciment presenta algunes dificultats com la superposicioacute
destructures posteriors en les anteriors que les malmeten emmascarant i dificultant el
seu estudi encara que no limpossibilita i les explosions de bombes produiumldes durant el
setge de la Guerra Gran (1784-1795) Les explosions no van ser massa grans en relacioacute
a lespai afectat per cadascuna perograve els murs del Barri Helmiddotleniacutestic tenien una
construccioacute senzilla i els resultats van ser perjudicials ja que afectaren les cantonades i
aixograve va dificultar la interpretacioacute de les estructures
Font 9 planta general del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutestic
(VIVOacute D)
Zona A
Era un barri durbanisme regular constituiumlt per un carrer que anava de nord a sud de la
ciutat i dos de transversals formant sis illes de cases tres a cada costat
Aquesta zona va ser excavada entre 1963 i 1964 en la seva totalitat La urgegravencia de
destapar el magravexim destructures possibles per evidenciar la importagravencia del jaciment va
causar una gran velocitat en les excavacions Va ser necessagraveria aquesta mesura perquegrave el
La cologravenia de Rhode
25
jaciment estava amenaccedilat denderroc per un projecte durbanitzacioacute malgrat tenir la
proteccioacute legal del monument
Font 9 Fotografia de la cara est del Barri Helmiddotleniacutestic
Per aixograve lexcavacioacute va ser meacutes aviat un buidatge en superfiacutecie que no pas en
profunditat Durant les excavacions es van portar uns diaris dexcavacioacute que mostraven
la pegraverdua dinformacioacute arqueologravegica que es podia haver produiumlt Aquests diaris
descrivien la feina feta dia a dia i els diversos descobriments realitzats A meacutes a meacutes
incloiumlen esquemes destructures dibuixos de materials i fotografies fent que els diaris
fossin una eina bagravesica per restituir les estructures desenterrades i per ubicar els
descobriments realitzats
A mitjans del 1964 es va poder comenccedilar a excavar en profunditat al buscar
lestratigrafia perduda
La cologravenia de Rhode
26
Font 10 visualitzacioacute de les cases A-II-1 i A-II-3 del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme
del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Aquesta estava formada per tres estrats
- Estrat I corresponia a lestrat superficial i les restes trobades anaven des de
labandonament de la Ciutadella fins al comenccedilament de les excavacions que tenia entre
040 i 050 m de profunditat
- Estrat II tenia una profunditat variable i constava de la presegravencia duna necrogravepolis
tardoromana Encara que nomeacutes pertanyia a la zona B es va considerar general a tot el
jaciment
- Estrat III eacutes lestrat ocupat pel Barri Helmiddotleniacutestic Estagrave delimitat per laltura dels murs
fins al nivell de circulacioacute Datat del segle III aC
A causa de la mala conservacioacute dels murs es van restaurar i aquesta restauracioacute va
afectar tots els murs amb una reconstruccioacute en altura feta amb les pedres caigudes i
ciment
La cologravenia de Rhode
27
La interpretacioacute de les estructures eacutes difiacutecil i es va fer a partir dels croquis i les
fotografies de les excavacions i un altre plagravenol del jaciment que tenia en compte els
murs visibles
Zona B
Aquesta zona estava formada pel cantoacute de ponent del Barri Helmiddotleniacutestic des del carrer
nord-sud fins als perfils de lexcavacioacute que estaven a la meitat de lilla de cases
La distincioacute entre les zones A i B va ser des dun principi urbaniacutestica El fet que les
muralles estiguessin meacutes lluny va fer que els efectes de les explosions de les bombes no
fossin tan frequumlents perograve com que lagraverea estava afectada per una necrogravepoli tardoromana
la interpretacioacute de les estructures tambeacute eacutes difiacutecil
Font 11 visualitzacioacute de les illes centrals de cases del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i
urbanisme del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Lestratigrafia eacutes meacutes complexa que la de les anteriors meacutes acurada
- Estrat I eacutes lestrat del nivell superficial que tenia molta ceragravemica moderna i medieval
encara que tambeacute hi ha evidegravencies dhorts moderns i hi ha els fonaments dels murs de
lhospital del segle XVII
- Estrat II es troba luacuteltima ocupacioacute de lemplaccedilament en lantiguitat la necrogravepoli
paleocristiana
La cologravenia de Rhode
28
- Estrat III apareixen les estructures del Barri Helmiddotleniacutestic i estagrave datat a finals del segle
IV i principis del III aC Hi hauria dos estrats cronologravegicament diferents el primer
format per tres murs arrasats de la casa B-II-2 i els forns de ceragravemica El material
predominant pertany al segle III aC mentre que del IV aC nomeacutes nhi ha periogravedicament
Possiblement lestrat del segle IV aC anterior al Barri Helmiddotleniacutestic no existeix i nomeacutes
eacutes una mala interpretacioacute de les reformes daquest
- Estrat 4 eacutes el sogravel natural sobre el qual saixecava el Barri Helmiddotleniacutestic format per
sorres
Font 12 Part excavada de la muralla que envoltava el turoacute
La cologravenia de Rhode
29
24 La vida a la cologravenia
241 Explotacioacute comercial del territori
Rhode va ser sobretot un centre comercial encara que al principi els navegants grecs no
buscaven un mercat per donar sortida a les seves produccions El seu objectiu primer era
obtenir les mategraveries primeres que mancaven a Gregravecia Aquests intercanvis es feien en
petits ports descala i de comerccedil que funcionaven com a centres comercials i
redistribuiumldors de productes al mateix temps que sinformaven dels recursos naturals
existents en els territoris meacutes propers Aquests petits centres comercials amb el pas del
temps van creacuteixer i van esdevenir ciutats
Port
El golf de Roses eacutes un lloc de gran importagravencia en el comerccedil mariacutetim ja que era una
cruiumllla de pas obligat en les rutes des del sud peninsular cap al sud de Franccedila o a
linreveacutes tot resseguint la costa
En aquesta ruta la part meacutes problemagravetica del trajecte era la ruta de sud a nord ja que la
climatologia desfavorable obligava els vaixells a esperar al golf de Roses els vents
favorables La ruta descendent en canvi no estava tan afectada pel temps
Lobligacioacute de cercar un lloc a recer dels vents i els corrents en el golf de Roses
resultava ineludible quan la navegacioacute a vela vorejant la costa es trobava afectada per la
meteorologia
Aixograve feia imprescindibles petits ports descala on proveir-se i protegir-se del mal temps
Aquesta necessitat afectava els navegants foceus majoritagraveriament que eren els
principals usuaris daquesta ruta perquegrave navegaven amb uns vaixells dorigen militar
anomenats pentaconteres que encara que eren lleugers i ragravepids no podien portar gaire
cagraverrega Per aixograve els foceus havien de parar periogravedicament per proveir-se daliments
El millor fondejador del golf de Roses eacutes el de lespai que hi ha entre lactual nucli urbagrave
de Roses i la desembocadura del riu Mugueta Aquesta zona queda protegida per la
serra de Rodes de la tramuntana i del llevant
La cologravenia de Rhode
30
Basant-se en aixograve sha proposat que Rhode eacutes un nucli colonial meacutes antic que Emporion
Segons aquesta hipogravetesi Rhode al tenir el millor port de la zona havia de ser el primer
establiment colonial grec del golf de Roses Aleshores locupacioacute de lillot de Sant
Martiacute per part dels foceus sexplicaria per la impossibilitat dinstalmiddotlar-se a la zona nord
del golf que ja estava habitada
Aquesta teoria perograve no teacute present que Rhode estagrave relativament aiumlllada dins lEmpordagrave
Aquest fet probablement va fer que Rhode fos un port secundari durant aquesta egravepoca i
ho va continuar sent durant legravepoca romana mentre que Emporion es trobava situada en
una posicioacute geogragravefica millor per penetrar cap linterior gragravecies a la proximitat dels rius
Ter i Fluviagrave unes vies dacceacutes immillorables cap a lEmpordagrave
I encara que Rhode tenia un territori relativament proper que podia ser explotat
agriacutecolament no devia ser un fet determinant en leleccioacute de lemplaccedilament
Per tant les millors comunicacions i la major accessibilitat als recursos naturals de
linterior del territori eacutes possiblement el motiu que explica leleccioacute de lillot de Sant
Martiacute com a lloc on establir-se els foceus a principis del segle VI aC tot i les
limitacions com a port natural
El primer nucli urbagrave de Rhode era un petit port secundari descala en la ruta comercial
que unia els dos punts meacutes importants de la Mediterragravenia occidental Massagravelia i les
factories feniacutecies del sud peninsular Aquest comerccedil amb el sud de la peniacutensula Ibegraverica
devia comenccedilar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC
La fundacioacute de Rhode i Emporion al golf de Roses no eacutes un fet estrany sinoacute que aquesta
proximitat confirma la importagravencia que tenia la zona com a nus de comunicacions
Explotacioacute dels recursos naturals
No se sap massa quines caracteriacutestiques tenia Rhode ni quins productes podia extreuren
Nomeacutes es pot especular Rhode tenia un territori de dimensions reduiumldes limitat pels
vessants de la serra de Rodes i els aiguamolls El territori apte per al cultiu de cereals
era molt reduiumlt amb prou feines permetia cobrir les necessitats dautosubsistegravencia de la
poblacioacute de la polis que shavia de garantir a partir dimportacions procedents del
territori indiacutegena meacutes proper igual que a Emporion i Massagravelia
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
2
Iacutendex
0 Presentacioacute 3
1 Introduccioacute La colonitzacioacute grega 6
11 La fundacioacute de les cologravenies 7
2 La cologravenia grega de Rhode 8
21 Localitzacioacute 8
22 Histograveria de lestudi de la cologravenia 10
221 Des dels textos clagravessics 10
222 Des del punt de vista dels historiadors 15
223 Des del punt de vista des de larqueologia 16
23 El jaciment 19
231 El turoacute de Santa Maria 20
232 El Barri Helmiddotleniacutestic 22
24 La vida a la cologravenia 29
241 Explotacioacute comercial del territori 29
242 La moneda 34
3 Conclusions 39
4 Entrevistes 42
41 Entrevista a Roger Riera 42
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger 47
5 Bibliografia 50
6 Agraiumlments 51
La cologravenia de Rhode
3
0 Presentacioacute
Per comenccedilar he de dir que com la majoria destudiants que han de fer el treball de
recerca al principi no tenia gens clar sobre quin tema podia realitzar-lo Primer el volia
fer sobre la guerra dels bograveers despreacutes sobre la pelmiddotliacutecula Gladiator o sobre el paper de
les dones en les tragegravedies gregues o sobre algun tema clagravessichellip Finalment em vaig
adonar que la solucioacute al problema de la tria havia estat sempre davant dels meus ulls
Roses
I per quegrave doncs perquegrave des de ben petita concretament des dels dos anys estiuejo a
Roses Els meus pares la primera vegada que van anar-hi sen van enamorar i despreacutes
de buscar i buscar durant un temps van trobar un apartament i el van comprar Aixiacute
doncs en aquests 15 anys daquiacute a poc 16 que porto ja a Roses he pogut conegraveixer
moltes coses daquest pobleciutat Sabia que tenia oriacutegens grecs perograve tot i aixiacute en
pensar-hi em vaig adonar que no sabia gaire sobre la seva histograveria ni sobre el paper tant
important que havia ocupat en la histograveria de Catalunya Drsquoaquesta manera vaig triar com
a tema del meu treball de recerca la ciutat de Roses i a meacutes vaig voler centrar-me en
legravepoca de la cologravenia grega de Rhode perquegrave sempre mha agradat legravepoca antiga i
perquegrave aixiacute comenccedilaria a endinsar-me en el moacuten de larqueologia la carrera que vull
estudiar
Al llarg de la histograveria des de labandonament de la cologravenia grega fins arribar a
lactualitat el recinte de la Ciutadella sempre ha estat poblat i de tots eacutes sabut que per
edificar altres construccions els nostres predecessors aprofitaven les antigues
construccions I aixograve juntament amb els periacuteodes begravelmiddotlics que hi han tingut lloc ha
propiciat el deteriorament de les restes fins a fer-les pragravecticament inexistents Per tot
aixograve tan bon punt vaig comenccedilar el treball em vaig adonar de la gran dificultat que
suposava pel fet que hi ha molt poca informacioacute sobre la cologravenia grega de Rhode ja
que mai sha pogut excavar la part extramurs que sempre ha estat poblada Uacutenicament
shan pogut fer prospeccions extensives concentrades en dos sectors el turoacute de Santa
Maria i part de la Ciutadella el Barri Helmiddotleniacutestic i lEdifici A Tot i aixiacute aquesta
complicacioacute ha fet que el treball esdevingui un repte personal en la tasca de recuperar i
recopilar tota la informacioacute possible de la cologravenia
La cologravenia de Rhode
4
A meacutes a meacutes tot i haver estat un dels primers jaciments grecs a Catalunya que cridagrave
latencioacute dels arqueogravelegs la cologravenia grega de Rhode ha patit el relegament a una posicioacute
secundagraveria en la investigacioacute del nostre passat possiblement a causa de la importagravencia
la magnitud i la proximitat drsquoEmpuacuteries
Per tots aquests motius aquest treball tambeacute teacute lobjectiu de promocionar la cologravenia
grega de Rhode una cologravenia que malgrat la seva importagravencia histograverica no ha estat prou
valorada
Objectius Els principals objectius daquest treball soacuten
bull Conegraveixer els oriacutegens levolucioacute i la desaparicioacute de la cologravenia de Rhode (Roses) a
partir dels textos clagravessics de les troballes arqueologravegiques que demostren els fets
i de lestudi dels historiadors que han treballat a la cologravenia o han estudiat el tema
bull Traduir i entendre els textos antics per tal dutilitzar-los a lhora dextreure
informacioacute sobre els oriacutegens levolucioacute i la desaparicioacute de la cologravenia
bull Diferenciar les fronteres i els liacutemits que delimitaven el territori de la cologravenia i les
caracteriacutestiques topogragravefiques dels seus inicis
bull Saber com estava estructurada la ciutat i com estava dirigida eacutes a dir diferenciar
les diferents etapes de la cologravenia cronologravegicament
bull Conegraveixer les diferents activitats econogravemiques que es duien a terme en legravepoca
estudiada comerccedil mariacutetim agricultura moneda etc
bull Descobrir les causes de labandonament de la cologravenia la seva cronologia i les
consequumlegravencies que van causar aquest abandonament i saber qui va ser el
principal responsable daquest fet
bull Saber el motiu de la supremacia dEmporion sobre Rhode quina va ser de les
dues cologravenies la meacutes important les causes daquesta importagravencia i les
consequumlegravencies
En resum lrsquoobjectiu del treball eacutes discernir-ne lorigen rodi o massaliota aclarir-ne els
motius de la caiguda de la cologravenia i aclarir la importagravencia que tenia Rhode respecte a
Emporion
La cologravenia de Rhode
5
Estructuracioacute del treball
Per poder organitzar la informacioacute obtinguda i assolir els objectius el treball estagrave
estructurat en tres parts
En primer lloc trobem la presentacioacute en la qual sexpliquen els motius els objectius i
el proceacutes drsquoelaboracioacute del treball A continuacioacute tenim una introduccioacute al cos del treball
en la qual sexplica el fenomen de la colonitzacioacute grega i els proceacutes que shavia de seguir
per fundar una cologravenia
En tercer lloc hi ha el cos del treball format ja per la histograveria de la cologravenia grega de
Rhode Aquest apartat estagrave dividit en tres parts la primera part es centra en lexplicacioacute
de la cologravenia des de tres punts de vista des dels textos dels contemporanis de la cologravenia
des del punt de vista dels historiadors i per uacuteltim des del punt de vista dels arqueogravelegs
la segona part es centra en lexplicacioacute del jaciment les excavacions realitzades i els
dos assentaments que hi havia a la cologravenia finalment una tercera part explica com
funcionava la subsistegravencia de la cologravenia eacutes a dir en quegrave estava basada leconomia de la
cologravenia (port cereals encunyacioacute de la moneda)
En quart i uacuteltim lloc trobem les conclusions del treball extretes a partir dels punts
anteriors les entrevistes realitzades i la bibliografia consultada
Megravetode delaboracioacute del treball
Per dur a terme aquest treball he investigat a traveacutes de diverses vies per comenccedilar he
consultat documents darqueogravelegs i historiadors de la biblioteca de Roses i dInternet
Resultes drsquoaixograve eacutes la lectura completa de gairebeacute tots els llibres que cito a la bibliografia
Per seguir he visitat lespai cultural de la Ciutadella de Roses tantes vegades com he
pogut i mrsquoha calgut En aquestes visites he realitzat les fotografies que ilmiddot lustren aquest
treball
Entremig per intentar posar ordre al garbuix drsquoinformacioacute que anava trobant he
entrevistat una arqueograveloga i un historiador per conegraveixer de primera magrave el seu punt de
vista respecte la cologravenia
I finalment amb tota la informacioacute recopilada els llibres llegits i els resums fets he
redactat aquest treball amb molta ilmiddot lusioacute i sensacioacute de feina ben feta
La cologravenia de Rhode
6
1 Introduccioacute La colonitzacioacute grega
Entre el 800 i el 500 aC en legravepoca arcaica a Gregravecia hi ha un augment de poblacioacute i
com a solucioacute es comencen a fundar ciutats per les costes del Mediterrani
Aquesta colonitzacioacute sesteacuten des del Caucas fins a la Peniacutensula Ibegraverica concretament
des de Fasis fins a les columnes dHegraveracles Alguns exemples de cologravenies van ser
Odessa a Ucraiumlna Bizanci (Istanbul) a Turquia Nagravepols Tagraverent Palerm i Siracusa a
Itagravelia Niccedila i Marsella (Massagravelia) a Franccedila Empograverion (Empuacuteries) i Rhode (Roses) a la
Peniacutensula Ibegraverica
Perograve parlar de colonitzacioacute grega no eacutes parlar de colonitzacioacute en el sentit modern de la
paraula Els grecs definien aquest fenomen amb el terme apoikiacutea (ἀποικία) que vol dir
lluny de casa eacutes a dir meacutes aviat un sinogravenim dimmigracioacute en aquella egravepoca I les
cologravenies eren un assentament independent de la metrogravepoli o un barri que estava habitat
per grecs en una ciutat que no era grega Per tant tenien vincles amb la metrogravepoli
afectius i religiosos
Aquest fenomen colonial eacutes paralmiddotlel a la formacioacute de la polis creada per la reunioacute
daristogravecrates en nuclis urbans al voltant de santuaris Les causes daquesta emigracioacute
massiva van ser sobretot els canvis socials i econogravemics que es van produir a les polis en
legravepoca arcaica sovint per evitar revoltes i seguir tenint el seu domini els meacutes
poderosos van promoure el fet denviar els descontents cap al mar Tambeacute per explotar
noves terres o trobar una solucioacute a la manca de recursos
Font 1 Mapa de la colonitzacioacute grega a la Mediterragravenia
La cologravenia de Rhode
7
Dins del fenomen colonial es poden distingir tres etapes durant les quals els colons es
van dirigir a diferents zones
1 Els primers assentaments grecs van ser a la costa siacuteria i feniacutecia i eren barris
comercials no noves ciutats
2 Entre el 775 i el 675 aC es colonitza Siciacutelia el sud dItagravelia anomenat despreacutes Magna
Gregravecia i el nord de lEgeu
3 Entre el 675 i el 450 aC aquesta colonitzacioacute es va dirigir cap al nord-est a Tragravecia
els Dardanels el Bogravesfor i la mar Negra i cap al nord-oest a Cograversega la Gagravelmiddotlia i la
peniacutensula Ibegraverica
11 La fundacioacute de les cologravenies
El proceacutes de fundar una cologravenia comenccedilava amb una consulta a loracle de Delfos i amb
la designacioacute dun cap dexpedicioacute (οἰκιστής) El grup de colons srsquoembarcava cap al lloc
on shavia previst la fundacioacute de la ciutat que ja era conegut per les anteriors
expedicions comercials Leleccioacute de lemplaccedilament tenia dos objectius cercar terres
cultivables abundants i fegravertils i aconseguir una situacioacute en un lloc de pas i amb un bon
port que afavoriacutes els intercanvis comercials Les funcions bagravesiques del cap de
lexpedicioacute eren les de transferir el culte a una divinitat i el foc sagrat a la ciutat des de
la metrogravepoli dictar les lleis i controlar el repartiment de terres entre els colons deixant
parcelmiddotles per assignar per als futurs nouvinguts Un cop finalitzada la seva missioacute o es
quedava a la nova ciutat o se nanava per fundar-ne una altra
La nova ciutat eacutes una polis amb el seu govern independent de la metrogravepoli encara que
segueix conservant els vincles religiosos comercials i de poliacutetica exterior Solen seguir
un pla ortogonal que facilitava la divisioacute de lespai urbagrave entre els seus ciutadans Els
fundadors rebien una part del territori proper que sutilitzava per conrear i un espai dins
de la ciutat Aquests serien els terratinents i els colons que arribessin despreacutes serien
arrendataris seus o tindrien pitjors terres o serien comerciants
La cologravenia de Rhode
8
2 La cologravenia grega de Rhode
21 Localitzacioacute Roses estagrave situada en una plana deltaica on els rius Muga Fluviagrave i Ter i els seus
afluents van transformant la plana en una zona daiguamolls en anar avanccedilant el seu
curs cap al mar sobretot en egravepoca preromana
Font 2 Mapa de locupacioacute grega a Rhode extreta de La cologravenia grega de Rhode (PUIG GRIESSENBERGER
A)
La comarca estagrave comunicada amb el territori mitjanccedilant els diferents corredors i
destaquen les seves entrades nord i sud al nord pels passos de Panissars i del Pertuacutes al
sud pel corredor obert pel Ter (on es troba Girona actualment) Aquest uacuteltim va ser un
punt estrategravegicament vital ja que era lentrada a la peniacutensula Ibegraverica
Roses perograve teacute una posicioacute aparentment secundagraveria a lEmpordagrave ja que estagrave allunyada
de la via natural que travessa la comarca de nord a sud i en temps preromans estava
envoltada daiguamolls
La ubicacioacute de la cologravenia sha de relacionar directament amb el mar perquegrave com que
estava protegida per la Serra de Rodes de la tramuntana i per la punta Falconera del
La cologravenia de Rhode
9
llevant aquest fet la convertia en el millor port de la badia un factor determinant per a
lestabliment grec allagrave
Antigament els aiguamolls i estanys dificultaven lacceacutes directe a la plana empordanesa
i a meacutes en estar envoltada Rhode per la serra de lAlbera i la de Rodes laiumlllament de la
cologravenia encara era major Luacutenica sortida fagravecil que hi havia era cap al nord fet que la
situava en una posicioacute immillorable per controlar el passos pirinencs
Aixiacute doncs la zona era important per tres fets
bull Era un territori de pas per on es creuaven camins que evitaven les altures i les
zones daiguamolls comunicaven lEmpordagrave amb les zones veiumlnes i la Peniacutensula
Ibegraverica amb Europa
bull Era el territori meacutes ric en recursos naturals i amb majors possibilitats agriacutecoles
de la zona
bull Era la zona on es concentraven meacutes habitants
El turoacute de Santa Maria eacutes lelement central i definitori de la zona des de lantiguitat
Aquest turoacute eacutes una petita elevacioacute formada per lacumulacioacute de sediments que devia
estar envoltat per una zona humida on desembocaven dos petits cursos daigua la
Trencada i el rec Fondo que laiumlllaven de la resta de la plana com una illa Aquesta
seria la raoacute principal per la qual el primer assentament fos allagrave era proper al mar hi
havia aigua en abundagravencia i tenia una fagravecil defensa els avantatges superaven els
inconvenients dassentar-se al costat dels aiguamolls
Al segle III aC al haver-hi un creixement de poblacioacute necessitaven meacutes espai i creen
un nou barri el Barri Helmiddotleniacutestic a lest de la ciutat perquegrave per culpa dels aiguamolls la
ciutat no es podia expandir cap a loest
Hi havia un port a la zona sud-est de la ciutat encara que les evidegravencies diuen que no
era el port principal i hi ha hipogravetesis que diuen que podria haver-hi hagut un altre port
meacutes important als marges del turoacute de Santa Maria
La cologravenia de Rhode
10
22 Histograveria de lestudi de la cologravenia
221 Des dels textos clagravessics
Hi ha en total sis autors antics grecs i llatins que ens parlen de Rhode o ens la
mencionen en les seves obres
Aquestes fonts literagraveries han estat constantment estudiades al llarg dels anys i tambeacute
han estat quumlestionades les seves paraules ja que hi ha algunes fonts els autors de les
quals eren meacutes poetes que historiadors en el sentit modern del terme i nrsquohi ha unes
altres que havien estat redactades per ordre de la persona que governava en legravepoca de
realitzacioacute de lobra com per exemple Ab urbe condita de Tit Livi un dels textos que
posteriorment seran comentats
Aixiacute doncs tenint en compte que els autors ja soacuten parcials a meacutes a meacutes hi ha la
influegravencia de la interpretacioacute dels traductors Per aixograve per no ser condicionada per les
interpretacions dels traductors previs he volgut consultar directament el text original i
aprofitant els meus coneixements de llatiacute i grec intentar entendre quegrave van dir els autors
contemporanis a la cologravenia
Drsquoaquests fragments originals he fet la meva progravepia traduccioacute sota el text original
Περίοδος de Pseudo-Escimne
El primer text que ens parla de Rhode es troba a Περίοδος una obra anogravenima datada al
voltant del 110-100 aC perograve posteriorment atribuiumlda a Escimne de Quios Tot i aixograve hi
ha una hipogravetesis que indica que aquest nom drsquoEscimne de Quios seria un pseudogravenim ja
que lobra citada eacutes meacutes aviat una recopilacioacute de diversos autors degravepoques diferents
Egravefor Eratogravestenes Timeu i altres
La cologravenia de Rhode
11
Περίοδος 202-9MGGM Ip204
Ἔπειτα παραθαλάττιοι κάτω
Λίγυες ἔχονται καὶ πόλεις Ἑλληνίδες
ἃς Μασσαλιῶται φωκαεῖς ἀπῷκισανmiddot
πρώτη μὲν Ἐμπόριον Ῥόδη δὲ δευτέραmiddot
ταύτην δὲ πρὶν ναῶν κραοῦντες ἔκτισαν
Ῥόδιοι Μεθ᾿ ὃυς ἐλθόντες εἰς Ἰβηρίαν
οἱ Μασσαλίαν κτίσαντες ἔσχον φωκαεῖς
Ἀγάθην ῾Ροδανουσίαν τε Ῥοδανὸς ἣν μέγας
ποταμὸς παραρρεῖ Μασσαλία δ᾿ ἐστ᾿ ἐχομένη
πόλις μεγίστη φωκαέων ἀποικία
Ἐν τῇ Λιγυστικῇ δὲ ταύτην ἔκτισαν
πρὸ τῆς μάχης τῆς ἐν Σαλαμῖνι γενομένης
ἔτεσιν πρότερον ὤ᾿ φασιν ἐκατὸν εἴκοσι
Τίμαιος οὕτως ἱστορεῖ δὲ τὴν κτίσιν
Εἶτεν μετὰ τούτην Ταυρόεις καὶ πλησίον
πόλις Ὀλβία κἀντίπολις αὐτῶν ἐσχάτη
Despreacutes seguint la costa cap avall es troben els liacutegurs i les ciutats gregues cologravenies fundades
pels massaliotes foceus La primera eacutes Empograverion Rhode la segona Aquesta va ser fundada pels
rodis que temps enrere havien sigut una potegravencia naval Despreacutes daquests els foceus que havien
fundat Massagravelia van arribar a Ibegraveria i van apoderar-se dAgathe i Rhodanousia al costat de la
qual passa el gran riu Rogravedan Massagravelia una cologravenia dels foceus eacutes considerada una ciutat molt
gran Aquesta diuen que va ser fundada a Liguacuteria cent vint anys abans que succeiacutes la batalla de
Salamina Aixiacute narra Timeu la fundacioacute Despreacutes daquesta es troben Tauroeis i la progravexima ciutat
drsquoOgravelbia i Antiacutepolis luacuteltima daquestes1
1 Περίοδος 202-9 (Trad )
La cologravenia de Rhode
12
Geografia drsquoEstraboacute
Un altre autor que ens parla sobre la cologravenia Rhode eacutes Estraboacute un geogravegraf i historiador
grec (Amaseia 64 aC-2125 dC) dorigen aristocragravetic que va viatjar per Agravesia Menor
Egipte Itagravelia i Gregravecia De tota la seva obra nomeacutes es conserven els disset llibres de de la
seva Geografia una obra que descrivia tot el moacuten conegut fins llavors i que reflecteix
la nova realitat poliacutetica establerta durant el regnat dOctavi August tant la concepcioacute
universalista com la valoracioacute positiva de la romanitzacioacute dels pobles que estaven al
marge de la civilitzacioacute grega
Estraboacute va acabar Geografia durant el regnat de Tiberi el llibre III que eacutes el que
parlava de la Peniacutensula Ibegraverica va ser acabat el 17 dC
Geografia III 4 8
Ἐνταῦθα δ᾿ ἐστὶ καὶ ἡ Ῥοδος πολίχνιον Ἐμποριτῶν τινὲς δὲ κτίσμα Ῥοδίων φασί
Aquiacute es troba tambeacute Rhode una petita ciutat fundacioacute dels emporitans segons alguns diuen
dels rodis2
Geografia XIV 2 10
Ἱστοροῦσι δὲ καὶ ταῦτα περὶ τῶν Ῥοδίων ὅτι οὐ μόνον ἀφ᾿ οὗ χρόνου συνῴκισαν τὴν νῦν
πόλιν εὐτύχουν κατὰ θάλατταν ἀλλὰ καὶ πρὸ τῆς Ὀλυμπικῆς θέσεως συςνοῖς ἔτεσιν
ἔπλεον πόρρω τῆς οἰκείας ἐπὶ σωτηρίᾳ τῶν ἀνθρώπωνbull ἀφ᾿ οὖ καὶ μέχρι Ἰβηρίας
ἔπλευσαν κἀκει μὲν τὴν ᾿Ρόδον ἔκτισαν ἣν ὕστερον Μασσαλιῶται κατέσχον
Sexplica tambeacute sobre els rodis que no solament van prosperar als assumptes mariacutetims a partir de
la fundacioacute en comuacute de la ciutat sinoacute que tambeacute temps abans dels Jocs Oliacutempics van navegar
lluny del seu paiacutes per la seguretat dels homes llavors van navegar fins a Ibegraveria i allagrave van fundar
Rhode que posteriorment van ocuparels massaliotes3
2 Geografia III 4 8 (Trad ) 3 Geografia XIV 2 10 (Trad )
La cologravenia de Rhode
13
Ab urbe condita de Tit Livi
Tit Livi (Pagravedua 59 aC-17 dC) va ser un regravetor filogravesof i historiador romagrave La seva obra
meacutes important va ser Ab urbe condita (Des de la fundacioacute de la ciutat) redactada per
ordre dAugust recollia la histograveria de Roma des dels oriacutegens fins a la seva egravepoca
Nomeacutes se nha conservat una quarta part 35 llibres
Tit Livi va tenir una gran amistat amb August i va participar en el programa de
regeneracioacute moral de Roma impulsat per aquest Amb aquesta obra Livi recupera el
passat romagrave amb lobjectiu dexaltar-lo i tornar als romans lorgull per la pagravetria Vol
demostrar que Roma havia tingut un passat diviacute i estava destinada a ser el centre del
moacuten El fet de voler exaltar lorgull nacional fa que suprimeixi molts detalls que podrien
fer que es dubteacutes de la bona imatge que vol donar de Roma i dalguns caps de govern
Ab urbe condita XXXIV 84
M Porcius consul postquam abrogata lex Oppia est extemplo viginti quinque navibus
longis quarum quinque sociorum erant ad Lunae portum profectus est eodem exercitu
convenire iusso et edicto per oram maritimam misso navibus omnis generis contractis
ab Luna profiscens edixit ut ad portum Pyrenaei sequerentur inde se frequenti classe
ad hostes iturum Praetervecti Ligustinos montes sinumque Gallicum ad diem quam
dixerat convenerunt Inde Rhodam ventum et praesidium Hispanorum quod in castello
erat vi deiectum Ab Rhoda secundo vento Emporias perventum
El cogravensol M Porci despreacutes que va ser abrogada la llei Ogravepia va marxar de seguida amb vint-i-
cinc naus llargues cinc de les quals eren dels aliats cap al port de la Lluna al mateix lloc on
manat lexegravercit va enviar una ordre per la costa a naus de tot tipus al sortir de Lluna va manar
que el seguissin cap al port dels Pirineus des dallagrave pensava anar contra els seus enemics amb una
nombrosa flota Rodejades les muntanyes de la Liguacuteria i la badia Gagravelmiddotlica van reunir-se el dia
acordat Des dallagrave van anar a Rhode i la guarnicioacute dels hispans que es trobava al reducte va ser
expulsada per la forccedila Des de Rhode amb un vent favorable van arribar a Empuacuteries Allagrave totes
les tropes exceptuant les naus aliades van desembarcar a terra4
4 Ab urbe condita XXXIV 84 (Trad )
La cologravenia de Rhode
14
Chorographia de Pomponi Mela
Pomponi Mela va ser un geogravegraf romagrave nascut a la Begravetica o al nord dAgravefrica Va viure al
segle I dC perograve no se sap gaire meacutes sobre la seva biografia Lobra coneguda que va
escriure va ser Chorographia formada per tres llibres en els quals relaciona llocs
costums i art de diferents parts del moacuten conegut fins llavors Va escriure el seu llibre al
voltant de lany 44 dC mentre Claudi estava al poder I eacutes al tercer llibre on parla
dHispagravenia i per tant de Rhode
Chorographia II 689
At si litora legas a Cervaria proxima est rupes quae in altum Pyrenaeum extrudit dein
Ticis flumen ad Rhodam Clodianum ad Emporias
Perograve si segueixes la costa a prop de Cervaria hi ha una roca que saixeca cap a la part alta del
Pirineu despreacutes el riu Ticis a prop de Rhode el Clodianum a prop dEmpuacuteries5
Historia naturalis de Plini el Vell
Gai Plini Segon (Como 23-79 dC Nagravepols) va ser un famoacutes historiador i cientiacutefic romagrave
La majoria de les seves obres shan perdut excepte el seu llibre Historia naturalis Plini
va estudiar a Roma i va ser soldat una carrera tiacutepica per a un patrici Va ser comandant
a la Gagravelmiddotlia i a Germagravenia i amic de Vespasiagrave La seva obra Historia naturalis va ser
acabada al voltant del 77 dC Va morir lany 79 dC en produir-se lerupcioacute del Vesubi a
Nagravepols que fou narrada pel seu nebot
Historia naturalis III 3 4
Narbo Martius Decumanorum colonia XII p a mari distans flumina Araris Liria
Oppida de cetero rara praeiacentibus stagnis Agatha quondam Massiliensium et regio
Volcarum Tectosagum atque ubi Rhoda Rhodiorum fuit unde dictus multo Galliarum
fertilissimus Rhodanus amnis
5 Chorographia II 6 89 (Trad )
La cologravenia de Rhode
15
Narbo cologravenia M D dista dotze mil passes del mar els rius Araris i Liria Les escasses ciutats
estaven situades davant dels aiguamolls Agde en altres temps dels Massaliotes i la regioacute dels
Volques Tectosages i on la Rhode dels rodis va estar don es diu que ve el nom del riu Rogravedan el
riu meacutes cabaloacutes de les Gagravelmiddotlies6
222 Des del punt de vista dels historiadors
Diversos historiadors srsquohan ocupat drsquoescatir lrsquoorigen de la cologravenia aixiacute com les causes
del seu declivi Tot i aixiacute les opinions no soacuten uacuteniques sinoacute que hi ha diverses hipogravetesis
A partir de la recerca dinformacioacute i la realitzacioacute dentrevistes i la lectura de les obres
dels historiadors que cito en la bibliografia amb la finalitat de donar resposta als
objectius del treball eacutes a dir per tal de descobrir si lorigen de Rhode eacutes rodi o
massaliota o emporitagrave i els motius de la caiguda de Rhode a mans dels romans puc
extreure diverses conclusions
Sobre lorigen de la cologravenia de Rhode eacutes on hi ha meacutes confusioacute causada en bona part
per les versions sovint llegendagraveries dels textos clagravessics que soacuten difoses pels
historiadors de legravepoca com Pseudo-Escimne i Estraboacute Aixiacute el primer exposa que
Rhode va ser fundada pels foceus de Massagravelia i el segon afirma que Rhode va ser una
ciutat dels emporitans encara que ell mateix diu que alguns deien que ho era dels rodis
Aquesta confusioacute causada pels historiadors antics ha produiumlt que hi hagi dos punts de
vista respecte als oriacutegens de Rhode hi ha historiadors com Josep Pella i Forgas un
historiador jurista i poliacutetic catalagrave que defensen lorigen rodi de Rhode fundada en
legravepoca del poder naval dels rodis
Tanmateix es pot observar que la majoria dhistoriadors que defensen lorigen rodi de la
cologravenia soacuten anteriors al segle XX que eacutes quan es va comenccedilar a excavar al solar
6 Historia naturalis III 3 4 ( Trad )
La cologravenia de Rhode
16
Per una altra banda hi ha un grup nombroacutes dhistoriadors meacutes actuals nascuts en els
segles XIX i XX que defensa lorigen massaliota de la cologravenia i consideren aquesta
fundacioacute com a intent de recuperacioacute de la influegravencia comercial ibegraverica en la zona per
part de Massagravelia que havia perdut Emporion ja independitzada de la metrogravepolis Entre
aquest grup dhistoriadors destaca Roger Riera7 becari en histograveria de la Universitat
Autogravenoma de Barcelona i David Vivoacute8
Pel que fa a la caiguda de Rhode a mans dels romans tant lrsquohistoriador antic Tit Livi
com els historiadors actuals defensen que Catoacute lany 195 aC va destruir Rhode per
esclafar una revolta ja que shavien posicionat a favor dels ibers i en contra dels romans
223 Des del punt de vista des de larqueologia Rhode va ser fundada a la costa nord del golf de Roses en un dels llocs millors protegits
dels forts vents que Emporion Per a lassentament es va escollir un petit turoacute el turoacute de
Santa Maria que estava situada entre dos cursos daigua i molt propera a un port natural
La gran majoria darqueogravelegs actuals a partir dels materials trobats a les excavacions
que indiquen que la fundacioacute de la cologravenia va ser posterior a la que es diu als textos
clagravessics entre finals del segle V i principis del IV aC pensen que aquesta va ser una
fundacioacute dels massaliotes per recuperar la influegravencia comercial perduda en el territori
proper per la pegraverdua dEmporion ja que sindependitza de la seva metrogravepoli i per poder
accedir a linterior del territori i comerciar amb els indiacutegenes Una especialista que
destaca en aquest agravembit eacutes Anna Mordf Puig9 una de les arqueogravelogues que va estar
treballant a la cologravenia durant uns anys ajudant en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic
Tot i aixograve hi ha una minoria dels quals destaca Joan Maluquer de Motes que defensen
la possibilitat duna fundacioacute rogravedia de la cologravenia mentre encara tenien un gran poder
naval al mediterrani
7 Vegeu apartat 41 Entrevista a Roger Riera 8 David Vivoacute doctor en Histograveria de lArt i professor en Histograveria de lArt Antic especialitzat en Arqueologia Iconografia i Arquitectura clagravessica que en el camp arqueologravegic ha codirigit nombroses excavacions i participat en diversos projectes dinvestigacioacute 9 Vegeu apartat 42 Entrevista a Anna Mordf Puig
La cologravenia de Rhode
17
Per una altra banda la majoria darqueogravelegs igual que els historiadors comentats
anteriorment defensen que Rhode va ser destruiumlda a finals de la 2a Guerra Puacutenica lrsquoany
195 aC quan Catoacute va viatjar fins a Rhode per sufocar una revolta popular per part dels
habitants de la cologravenia i els indiacutegenes aliats amb ells Per aquest motiu la cologravenia va
quedar arrasada i posteriorment passaria a pertagravenyer als emporitans fins que finalment
seria abandonada al segle II dC en quegrave seria una ciutat romana
Les intervencions arqueologravegiques
A comenccedilaments del segle XX es van produir diversos intents de trobar la constatacioacute
arqueologravegica a les referegravencies textuals de les fonts antigues sobre Rhode i es van centrar
tots els esforccedilos al solar de lantiga Ciutadella el lloc que tenia millors perspectives a
nivell histograveric i pragravectic A partir del 1916 es comenccedilagrave a prospectar la ciutadella amb un
egravexit relatiu nomeacutes es van trobar restes residuals de ceragravemica grega perograve ninguna
troballa prou consistent Al 1934 FCufiacute va comenccedilar a excavar en la zona del turoacute de
Santa Maria amb resultats excepcionals i es va poder establir una cronologia que estava
entre els estrats del segle V-IV aC i legravepoca tardoromana i medieval Sha de destacar el
descobriment dun plom amb epigrafia grega
Al 1946 es van reprendre les excavacions i es van realitzar descobriments importants
evidegravencies duna basiacutelica paleocristiana una possible vilmiddot la romana i diferents
necrogravepolis tardoromanes encara que lestratigrafia no era meacutes amunt del segle III aC i
es va considerar un fracagraves perquegrave lobjectiu de les excavacions era provar lorigen rodi
de la cologravenia
En els anys seguumlents les excavacions es van reprendre puntualment Una de les meacutes
importants va ser la de F Riuroacute entre 1955 i 1960 Alhora es van comenccedilar a netejar els
enderrocs dels segles anteriors i es van consolidar les restes existents
Al febrer de 1961 la Ciutadella es va declarar Monumento Nacional per evitar el seu
enderroc i la urbanitzacioacute imminent Gragravecies a aixograve es va poder realitzar la primera
campanya dexcavacions entre 1963 i 1964 que va ser important pel descobriment i
excavacioacute en extensioacute de lanomenat Barri Helmiddotleniacutestic Aquestes excavacions van
continuar fins al 1975 i van centrar-se tambeacute en la vilmiddot la romana i el conjunt medieval
La cologravenia de Rhode
18
Entre 1976 i 1984 es van dividir les excavacions en dos grups el primer dirigit per
Aurora Martiacuten va estar centrat en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic el segon codirigit
per Josep M Nolla i Javier Nieto va centrar-se en lEdifici A Al 1984 es van fer
excavacions a fora i a dins de la Ciutadella propiciades per la creacioacute del Pla de
solidaritat amb latur
A partir del 1984 les excavacions van ser abandonades fins al 1993 que es van
reprendre perquegrave eren excavacions durgegravencia
Al 1993 es realitzen cinc campanyes a la vila medieval i als recintes emmurallats a
loest de la Ciutadella en les quals es troben importants restes de legravepoca grega i legravepoca
tardoantiga al pati darmes
Al 2002 es realitza una petita actuacioacute arqueologravegica per revisar i completar lexcavacioacute
feta al 1984
Font 3 imatge del Barri Helmiddotleniacutestic en les uacuteltimes excavacions realitzades
La cologravenia de Rhode
19
23 El jaciment
Al llarg del temps en el solar de la Ciutadella on es trobava lantiga cologravenia grega de
Rhode hi ha hagut assentaments constants per la qual cosa no sha pogut excavar en
profunditat A meacutes a meacutes aquests assentaments han provocat que en edificar
construccions sobre les antigues es deterioressin les restes Aixograve afegit als diversos
conflictes begravelmiddotlics succeiumlts des quegrave la cologravenia es va abandonar fins a lactualitat ha causat
que les poques restes que quedaven resultin pragravecticament inexistents
Font 4 Mapa de la part grega al solar de la Ciutadella
1 Turoacute de Santa Maria primer assentament grec de Rhode
2 Barri Helmiddot leniacutestic
3 Muralla que envoltava el turoacute
El primer que podem veure a lentrar al recinte fortificat de La Ciutadella eacutes un petit
museu on es troben algunes de les restes trobades al jaciment Srsquohi poden veure des
dagravemfores de la cologravenia grega fins a canons de la ciutadella militar
La cologravenia de Rhode
20
Despreacutes si sortim al solar ja dins del jaciment podem veure diferents camins El
primer es dirigeix cap a la dreta i va a parar al Barri Helmiddotleniacutestic on hi ha restes gregues
i tambeacute romanes
Si seguim pel camiacute del mig caminant cap endavant ens trobem el turoacute de Santa Maria
lloc on es va produir el primer assentament grec Les restes gregues perograve soacuten difiacutecilment
apreciables
A la falda del turoacute es pot veure lrsquoantic pati darmes de la ciutadella militar i al
capdamunt del turoacute una esgleacutesia romagravenica reconstruiumlda recentment En aquest mateix
punt srsquoha establert que hi havia assentat el temple drsquoegravepoca grega
En baixar del turoacute per la part esquerra del solar es troben les restes medievals els
fonaments de les cases de la gent del poble medieval i la casa del governador
Un altre recorregut possible eacutes seguint tot el periacutemetre de la Ciutadella resseguint la
liacutenea de les muralles des don es pot contemplar tot el jaciment
231 El turoacute de Santa Maria
Al turoacute de Santa Maria un petit promontori que devia ser duns deu-vint metres daltitud
per sobre del nivell del mar envoltat per dos petits cursos naturals daigua la Trencada i
el Rec Fondo eacutes on es va produir el primer assentament de la cologravenia grega a principis
del segle IV aC
Font 5 Imatge de la cara sud del turoacute de Santa Maria
La cologravenia de Rhode
21
Arqueologravegicament es coneix poc ja que el solar de la Ciutadella i els seus voltants
sempre han estat ocupats per poblacioacute civil i al llarg del temps aquestes diferents
ocupacions han anat sobreposant les noves construccions a les meacutes antigues
Tanmateix al llarg de les excavacions realitzades al turoacute es va poder veure que el
primer assentament estava estructurat urbaniacutesticament de manera diferent que el Barri
Helmiddotleniacutestic caracteritzat per una estructura ortogonal mentre que al turoacute hi havia una
urbaniacutestica meacutes primitiva I a meacutes aquest assentament es trobava envoltat per una
muralla de carreus poligonals que definia lextensioacute daquest
Font 6 Imatge del turoacute de Santa Maria lloc on estaria situat el temple grec
actualment ocupat per una petita esgleacutesia romagravenica
Actualment al damunt del turoacute hi ha una petita esgleacutesia de tipus romagravenic reconstruiumlda
recentment encara que a sota als seus fonaments se sobreposen restes duna esgleacutesia
paleocristiana una necrogravepolis tardoromana i el temple grec dels segles IV i III aC
La cologravenia de Rhode
22
232 El Barri Helmiddotleniacutestic
Com hem dit el primer emplaccedilament de la cologravenia grega de Rhode es trobava en lactual
turoacute de Santa Maria envoltat per dues rieres la Trencada i el Rec Fondo que discorrien
als peus del turoacute
Font 7 Vista aegraveria del solar de la Ciutadella
Aquest primer assentament va ser ampliat posteriorment amb un eixample anomenat el
Barri Helmiddotleniacutestic que estava separat fiacutesicament del turoacute pel Rec Fondo I eacutes aquesta
separacioacute la que definiria lurbanisme de leixample que funcionaria com a nucli central
dels dos assentaments perquegrave eacutes logravegic pensar que la desembocadura del rec funcioneacutes
com a port principal de la cologravenia sense deixar els altres ports secundaris de banda
Fins el segle II dC no sersquon coneixen gaires dades encara que va ser una egravepoca meacutes
activa del que es pensava En aquest segle es troba documentada la primera estructura
complexa un conjunt termal que es troba construiumlt a sobre de les instalmiddotlacions de
lanterior port grec Al llarg del temps aquest edifici va ser ampliat i es va convertir en
una factoria de salaons de peix que va durar fins al segle VI dC Despreacutes daquesta
factoria de salaons es va sobreposar un hospital militar al construir la Ciutadella que
va ser anomenat poseriorment pels arqueogravelegs com lEdifici A
La cologravenia de Rhode
23
A partir de lrsquoegravepoca medieval Roses va tenir un gran desenvolupament urbaniacutestic en el
qual es van construir ampliacions del recinte fortificat al voltant de Santa Maria que va
ser construiumlda el 943 dC
Lactuacioacute meacutes important va ser la construccioacute de la ciutadella el 1543 que provocaragrave
lenderroc de gran part de les antigues muralles i una reestructuracioacute profunda del
terreny Aquest fet amb els posteriors setges i bombardeigs patits entre els anys 1794 i
1795 i 1any 1808 van afectar molt el subsogravel arqueologravegic i especialment el Barri
Helmiddotleniacutestic
El fet que el recinte de La Ciutadella estigueacutes desocupat a principis del segle passat va
fer que entreacutes en una degradacioacute progressiva i per aixograve els rosincs el van anar ocupant
dividint-lo en petits horts
Estudi del Barri Helmiddotleniacutestic
El Barri Helmiddotleniacutestic estava caracteritzat per ser de forma ortogonal era una agraverea
urbaniacutestica regular datada el segle III aC
Per poder fer un estudi del Barri Helmiddotleniacutestic va ser dividit en dues zones separades pel
carrer nord-sud les zones
A i B encara que la divisioacute
no respon a una particioacute
arbitragraveria sinoacute que ha estat
dividit perquegrave la zona A va
ser la primera a ser
excavada i es va utilitzar
una metodologia molt
diferent de la zona B
Tambeacute la construccioacute del
barri eacutes diferent en
cadascuna de les zones
Font 8 Fotografia del Barri Helmiddotleniacutestic
La cologravenia de Rhode
24
Cal destacar que aquest jaciment presenta algunes dificultats com la superposicioacute
destructures posteriors en les anteriors que les malmeten emmascarant i dificultant el
seu estudi encara que no limpossibilita i les explosions de bombes produiumldes durant el
setge de la Guerra Gran (1784-1795) Les explosions no van ser massa grans en relacioacute
a lespai afectat per cadascuna perograve els murs del Barri Helmiddotleniacutestic tenien una
construccioacute senzilla i els resultats van ser perjudicials ja que afectaren les cantonades i
aixograve va dificultar la interpretacioacute de les estructures
Font 9 planta general del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutestic
(VIVOacute D)
Zona A
Era un barri durbanisme regular constituiumlt per un carrer que anava de nord a sud de la
ciutat i dos de transversals formant sis illes de cases tres a cada costat
Aquesta zona va ser excavada entre 1963 i 1964 en la seva totalitat La urgegravencia de
destapar el magravexim destructures possibles per evidenciar la importagravencia del jaciment va
causar una gran velocitat en les excavacions Va ser necessagraveria aquesta mesura perquegrave el
La cologravenia de Rhode
25
jaciment estava amenaccedilat denderroc per un projecte durbanitzacioacute malgrat tenir la
proteccioacute legal del monument
Font 9 Fotografia de la cara est del Barri Helmiddotleniacutestic
Per aixograve lexcavacioacute va ser meacutes aviat un buidatge en superfiacutecie que no pas en
profunditat Durant les excavacions es van portar uns diaris dexcavacioacute que mostraven
la pegraverdua dinformacioacute arqueologravegica que es podia haver produiumlt Aquests diaris
descrivien la feina feta dia a dia i els diversos descobriments realitzats A meacutes a meacutes
incloiumlen esquemes destructures dibuixos de materials i fotografies fent que els diaris
fossin una eina bagravesica per restituir les estructures desenterrades i per ubicar els
descobriments realitzats
A mitjans del 1964 es va poder comenccedilar a excavar en profunditat al buscar
lestratigrafia perduda
La cologravenia de Rhode
26
Font 10 visualitzacioacute de les cases A-II-1 i A-II-3 del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme
del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Aquesta estava formada per tres estrats
- Estrat I corresponia a lestrat superficial i les restes trobades anaven des de
labandonament de la Ciutadella fins al comenccedilament de les excavacions que tenia entre
040 i 050 m de profunditat
- Estrat II tenia una profunditat variable i constava de la presegravencia duna necrogravepolis
tardoromana Encara que nomeacutes pertanyia a la zona B es va considerar general a tot el
jaciment
- Estrat III eacutes lestrat ocupat pel Barri Helmiddotleniacutestic Estagrave delimitat per laltura dels murs
fins al nivell de circulacioacute Datat del segle III aC
A causa de la mala conservacioacute dels murs es van restaurar i aquesta restauracioacute va
afectar tots els murs amb una reconstruccioacute en altura feta amb les pedres caigudes i
ciment
La cologravenia de Rhode
27
La interpretacioacute de les estructures eacutes difiacutecil i es va fer a partir dels croquis i les
fotografies de les excavacions i un altre plagravenol del jaciment que tenia en compte els
murs visibles
Zona B
Aquesta zona estava formada pel cantoacute de ponent del Barri Helmiddotleniacutestic des del carrer
nord-sud fins als perfils de lexcavacioacute que estaven a la meitat de lilla de cases
La distincioacute entre les zones A i B va ser des dun principi urbaniacutestica El fet que les
muralles estiguessin meacutes lluny va fer que els efectes de les explosions de les bombes no
fossin tan frequumlents perograve com que lagraverea estava afectada per una necrogravepoli tardoromana
la interpretacioacute de les estructures tambeacute eacutes difiacutecil
Font 11 visualitzacioacute de les illes centrals de cases del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i
urbanisme del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Lestratigrafia eacutes meacutes complexa que la de les anteriors meacutes acurada
- Estrat I eacutes lestrat del nivell superficial que tenia molta ceragravemica moderna i medieval
encara que tambeacute hi ha evidegravencies dhorts moderns i hi ha els fonaments dels murs de
lhospital del segle XVII
- Estrat II es troba luacuteltima ocupacioacute de lemplaccedilament en lantiguitat la necrogravepoli
paleocristiana
La cologravenia de Rhode
28
- Estrat III apareixen les estructures del Barri Helmiddotleniacutestic i estagrave datat a finals del segle
IV i principis del III aC Hi hauria dos estrats cronologravegicament diferents el primer
format per tres murs arrasats de la casa B-II-2 i els forns de ceragravemica El material
predominant pertany al segle III aC mentre que del IV aC nomeacutes nhi ha periogravedicament
Possiblement lestrat del segle IV aC anterior al Barri Helmiddotleniacutestic no existeix i nomeacutes
eacutes una mala interpretacioacute de les reformes daquest
- Estrat 4 eacutes el sogravel natural sobre el qual saixecava el Barri Helmiddotleniacutestic format per
sorres
Font 12 Part excavada de la muralla que envoltava el turoacute
La cologravenia de Rhode
29
24 La vida a la cologravenia
241 Explotacioacute comercial del territori
Rhode va ser sobretot un centre comercial encara que al principi els navegants grecs no
buscaven un mercat per donar sortida a les seves produccions El seu objectiu primer era
obtenir les mategraveries primeres que mancaven a Gregravecia Aquests intercanvis es feien en
petits ports descala i de comerccedil que funcionaven com a centres comercials i
redistribuiumldors de productes al mateix temps que sinformaven dels recursos naturals
existents en els territoris meacutes propers Aquests petits centres comercials amb el pas del
temps van creacuteixer i van esdevenir ciutats
Port
El golf de Roses eacutes un lloc de gran importagravencia en el comerccedil mariacutetim ja que era una
cruiumllla de pas obligat en les rutes des del sud peninsular cap al sud de Franccedila o a
linreveacutes tot resseguint la costa
En aquesta ruta la part meacutes problemagravetica del trajecte era la ruta de sud a nord ja que la
climatologia desfavorable obligava els vaixells a esperar al golf de Roses els vents
favorables La ruta descendent en canvi no estava tan afectada pel temps
Lobligacioacute de cercar un lloc a recer dels vents i els corrents en el golf de Roses
resultava ineludible quan la navegacioacute a vela vorejant la costa es trobava afectada per la
meteorologia
Aixograve feia imprescindibles petits ports descala on proveir-se i protegir-se del mal temps
Aquesta necessitat afectava els navegants foceus majoritagraveriament que eren els
principals usuaris daquesta ruta perquegrave navegaven amb uns vaixells dorigen militar
anomenats pentaconteres que encara que eren lleugers i ragravepids no podien portar gaire
cagraverrega Per aixograve els foceus havien de parar periogravedicament per proveir-se daliments
El millor fondejador del golf de Roses eacutes el de lespai que hi ha entre lactual nucli urbagrave
de Roses i la desembocadura del riu Mugueta Aquesta zona queda protegida per la
serra de Rodes de la tramuntana i del llevant
La cologravenia de Rhode
30
Basant-se en aixograve sha proposat que Rhode eacutes un nucli colonial meacutes antic que Emporion
Segons aquesta hipogravetesi Rhode al tenir el millor port de la zona havia de ser el primer
establiment colonial grec del golf de Roses Aleshores locupacioacute de lillot de Sant
Martiacute per part dels foceus sexplicaria per la impossibilitat dinstalmiddotlar-se a la zona nord
del golf que ja estava habitada
Aquesta teoria perograve no teacute present que Rhode estagrave relativament aiumlllada dins lEmpordagrave
Aquest fet probablement va fer que Rhode fos un port secundari durant aquesta egravepoca i
ho va continuar sent durant legravepoca romana mentre que Emporion es trobava situada en
una posicioacute geogragravefica millor per penetrar cap linterior gragravecies a la proximitat dels rius
Ter i Fluviagrave unes vies dacceacutes immillorables cap a lEmpordagrave
I encara que Rhode tenia un territori relativament proper que podia ser explotat
agriacutecolament no devia ser un fet determinant en leleccioacute de lemplaccedilament
Per tant les millors comunicacions i la major accessibilitat als recursos naturals de
linterior del territori eacutes possiblement el motiu que explica leleccioacute de lillot de Sant
Martiacute com a lloc on establir-se els foceus a principis del segle VI aC tot i les
limitacions com a port natural
El primer nucli urbagrave de Rhode era un petit port secundari descala en la ruta comercial
que unia els dos punts meacutes importants de la Mediterragravenia occidental Massagravelia i les
factories feniacutecies del sud peninsular Aquest comerccedil amb el sud de la peniacutensula Ibegraverica
devia comenccedilar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC
La fundacioacute de Rhode i Emporion al golf de Roses no eacutes un fet estrany sinoacute que aquesta
proximitat confirma la importagravencia que tenia la zona com a nus de comunicacions
Explotacioacute dels recursos naturals
No se sap massa quines caracteriacutestiques tenia Rhode ni quins productes podia extreuren
Nomeacutes es pot especular Rhode tenia un territori de dimensions reduiumldes limitat pels
vessants de la serra de Rodes i els aiguamolls El territori apte per al cultiu de cereals
era molt reduiumlt amb prou feines permetia cobrir les necessitats dautosubsistegravencia de la
poblacioacute de la polis que shavia de garantir a partir dimportacions procedents del
territori indiacutegena meacutes proper igual que a Emporion i Massagravelia
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
3
0 Presentacioacute
Per comenccedilar he de dir que com la majoria destudiants que han de fer el treball de
recerca al principi no tenia gens clar sobre quin tema podia realitzar-lo Primer el volia
fer sobre la guerra dels bograveers despreacutes sobre la pelmiddotliacutecula Gladiator o sobre el paper de
les dones en les tragegravedies gregues o sobre algun tema clagravessichellip Finalment em vaig
adonar que la solucioacute al problema de la tria havia estat sempre davant dels meus ulls
Roses
I per quegrave doncs perquegrave des de ben petita concretament des dels dos anys estiuejo a
Roses Els meus pares la primera vegada que van anar-hi sen van enamorar i despreacutes
de buscar i buscar durant un temps van trobar un apartament i el van comprar Aixiacute
doncs en aquests 15 anys daquiacute a poc 16 que porto ja a Roses he pogut conegraveixer
moltes coses daquest pobleciutat Sabia que tenia oriacutegens grecs perograve tot i aixiacute en
pensar-hi em vaig adonar que no sabia gaire sobre la seva histograveria ni sobre el paper tant
important que havia ocupat en la histograveria de Catalunya Drsquoaquesta manera vaig triar com
a tema del meu treball de recerca la ciutat de Roses i a meacutes vaig voler centrar-me en
legravepoca de la cologravenia grega de Rhode perquegrave sempre mha agradat legravepoca antiga i
perquegrave aixiacute comenccedilaria a endinsar-me en el moacuten de larqueologia la carrera que vull
estudiar
Al llarg de la histograveria des de labandonament de la cologravenia grega fins arribar a
lactualitat el recinte de la Ciutadella sempre ha estat poblat i de tots eacutes sabut que per
edificar altres construccions els nostres predecessors aprofitaven les antigues
construccions I aixograve juntament amb els periacuteodes begravelmiddotlics que hi han tingut lloc ha
propiciat el deteriorament de les restes fins a fer-les pragravecticament inexistents Per tot
aixograve tan bon punt vaig comenccedilar el treball em vaig adonar de la gran dificultat que
suposava pel fet que hi ha molt poca informacioacute sobre la cologravenia grega de Rhode ja
que mai sha pogut excavar la part extramurs que sempre ha estat poblada Uacutenicament
shan pogut fer prospeccions extensives concentrades en dos sectors el turoacute de Santa
Maria i part de la Ciutadella el Barri Helmiddotleniacutestic i lEdifici A Tot i aixiacute aquesta
complicacioacute ha fet que el treball esdevingui un repte personal en la tasca de recuperar i
recopilar tota la informacioacute possible de la cologravenia
La cologravenia de Rhode
4
A meacutes a meacutes tot i haver estat un dels primers jaciments grecs a Catalunya que cridagrave
latencioacute dels arqueogravelegs la cologravenia grega de Rhode ha patit el relegament a una posicioacute
secundagraveria en la investigacioacute del nostre passat possiblement a causa de la importagravencia
la magnitud i la proximitat drsquoEmpuacuteries
Per tots aquests motius aquest treball tambeacute teacute lobjectiu de promocionar la cologravenia
grega de Rhode una cologravenia que malgrat la seva importagravencia histograverica no ha estat prou
valorada
Objectius Els principals objectius daquest treball soacuten
bull Conegraveixer els oriacutegens levolucioacute i la desaparicioacute de la cologravenia de Rhode (Roses) a
partir dels textos clagravessics de les troballes arqueologravegiques que demostren els fets
i de lestudi dels historiadors que han treballat a la cologravenia o han estudiat el tema
bull Traduir i entendre els textos antics per tal dutilitzar-los a lhora dextreure
informacioacute sobre els oriacutegens levolucioacute i la desaparicioacute de la cologravenia
bull Diferenciar les fronteres i els liacutemits que delimitaven el territori de la cologravenia i les
caracteriacutestiques topogragravefiques dels seus inicis
bull Saber com estava estructurada la ciutat i com estava dirigida eacutes a dir diferenciar
les diferents etapes de la cologravenia cronologravegicament
bull Conegraveixer les diferents activitats econogravemiques que es duien a terme en legravepoca
estudiada comerccedil mariacutetim agricultura moneda etc
bull Descobrir les causes de labandonament de la cologravenia la seva cronologia i les
consequumlegravencies que van causar aquest abandonament i saber qui va ser el
principal responsable daquest fet
bull Saber el motiu de la supremacia dEmporion sobre Rhode quina va ser de les
dues cologravenies la meacutes important les causes daquesta importagravencia i les
consequumlegravencies
En resum lrsquoobjectiu del treball eacutes discernir-ne lorigen rodi o massaliota aclarir-ne els
motius de la caiguda de la cologravenia i aclarir la importagravencia que tenia Rhode respecte a
Emporion
La cologravenia de Rhode
5
Estructuracioacute del treball
Per poder organitzar la informacioacute obtinguda i assolir els objectius el treball estagrave
estructurat en tres parts
En primer lloc trobem la presentacioacute en la qual sexpliquen els motius els objectius i
el proceacutes drsquoelaboracioacute del treball A continuacioacute tenim una introduccioacute al cos del treball
en la qual sexplica el fenomen de la colonitzacioacute grega i els proceacutes que shavia de seguir
per fundar una cologravenia
En tercer lloc hi ha el cos del treball format ja per la histograveria de la cologravenia grega de
Rhode Aquest apartat estagrave dividit en tres parts la primera part es centra en lexplicacioacute
de la cologravenia des de tres punts de vista des dels textos dels contemporanis de la cologravenia
des del punt de vista dels historiadors i per uacuteltim des del punt de vista dels arqueogravelegs
la segona part es centra en lexplicacioacute del jaciment les excavacions realitzades i els
dos assentaments que hi havia a la cologravenia finalment una tercera part explica com
funcionava la subsistegravencia de la cologravenia eacutes a dir en quegrave estava basada leconomia de la
cologravenia (port cereals encunyacioacute de la moneda)
En quart i uacuteltim lloc trobem les conclusions del treball extretes a partir dels punts
anteriors les entrevistes realitzades i la bibliografia consultada
Megravetode delaboracioacute del treball
Per dur a terme aquest treball he investigat a traveacutes de diverses vies per comenccedilar he
consultat documents darqueogravelegs i historiadors de la biblioteca de Roses i dInternet
Resultes drsquoaixograve eacutes la lectura completa de gairebeacute tots els llibres que cito a la bibliografia
Per seguir he visitat lespai cultural de la Ciutadella de Roses tantes vegades com he
pogut i mrsquoha calgut En aquestes visites he realitzat les fotografies que ilmiddot lustren aquest
treball
Entremig per intentar posar ordre al garbuix drsquoinformacioacute que anava trobant he
entrevistat una arqueograveloga i un historiador per conegraveixer de primera magrave el seu punt de
vista respecte la cologravenia
I finalment amb tota la informacioacute recopilada els llibres llegits i els resums fets he
redactat aquest treball amb molta ilmiddot lusioacute i sensacioacute de feina ben feta
La cologravenia de Rhode
6
1 Introduccioacute La colonitzacioacute grega
Entre el 800 i el 500 aC en legravepoca arcaica a Gregravecia hi ha un augment de poblacioacute i
com a solucioacute es comencen a fundar ciutats per les costes del Mediterrani
Aquesta colonitzacioacute sesteacuten des del Caucas fins a la Peniacutensula Ibegraverica concretament
des de Fasis fins a les columnes dHegraveracles Alguns exemples de cologravenies van ser
Odessa a Ucraiumlna Bizanci (Istanbul) a Turquia Nagravepols Tagraverent Palerm i Siracusa a
Itagravelia Niccedila i Marsella (Massagravelia) a Franccedila Empograverion (Empuacuteries) i Rhode (Roses) a la
Peniacutensula Ibegraverica
Perograve parlar de colonitzacioacute grega no eacutes parlar de colonitzacioacute en el sentit modern de la
paraula Els grecs definien aquest fenomen amb el terme apoikiacutea (ἀποικία) que vol dir
lluny de casa eacutes a dir meacutes aviat un sinogravenim dimmigracioacute en aquella egravepoca I les
cologravenies eren un assentament independent de la metrogravepoli o un barri que estava habitat
per grecs en una ciutat que no era grega Per tant tenien vincles amb la metrogravepoli
afectius i religiosos
Aquest fenomen colonial eacutes paralmiddotlel a la formacioacute de la polis creada per la reunioacute
daristogravecrates en nuclis urbans al voltant de santuaris Les causes daquesta emigracioacute
massiva van ser sobretot els canvis socials i econogravemics que es van produir a les polis en
legravepoca arcaica sovint per evitar revoltes i seguir tenint el seu domini els meacutes
poderosos van promoure el fet denviar els descontents cap al mar Tambeacute per explotar
noves terres o trobar una solucioacute a la manca de recursos
Font 1 Mapa de la colonitzacioacute grega a la Mediterragravenia
La cologravenia de Rhode
7
Dins del fenomen colonial es poden distingir tres etapes durant les quals els colons es
van dirigir a diferents zones
1 Els primers assentaments grecs van ser a la costa siacuteria i feniacutecia i eren barris
comercials no noves ciutats
2 Entre el 775 i el 675 aC es colonitza Siciacutelia el sud dItagravelia anomenat despreacutes Magna
Gregravecia i el nord de lEgeu
3 Entre el 675 i el 450 aC aquesta colonitzacioacute es va dirigir cap al nord-est a Tragravecia
els Dardanels el Bogravesfor i la mar Negra i cap al nord-oest a Cograversega la Gagravelmiddotlia i la
peniacutensula Ibegraverica
11 La fundacioacute de les cologravenies
El proceacutes de fundar una cologravenia comenccedilava amb una consulta a loracle de Delfos i amb
la designacioacute dun cap dexpedicioacute (οἰκιστής) El grup de colons srsquoembarcava cap al lloc
on shavia previst la fundacioacute de la ciutat que ja era conegut per les anteriors
expedicions comercials Leleccioacute de lemplaccedilament tenia dos objectius cercar terres
cultivables abundants i fegravertils i aconseguir una situacioacute en un lloc de pas i amb un bon
port que afavoriacutes els intercanvis comercials Les funcions bagravesiques del cap de
lexpedicioacute eren les de transferir el culte a una divinitat i el foc sagrat a la ciutat des de
la metrogravepoli dictar les lleis i controlar el repartiment de terres entre els colons deixant
parcelmiddotles per assignar per als futurs nouvinguts Un cop finalitzada la seva missioacute o es
quedava a la nova ciutat o se nanava per fundar-ne una altra
La nova ciutat eacutes una polis amb el seu govern independent de la metrogravepoli encara que
segueix conservant els vincles religiosos comercials i de poliacutetica exterior Solen seguir
un pla ortogonal que facilitava la divisioacute de lespai urbagrave entre els seus ciutadans Els
fundadors rebien una part del territori proper que sutilitzava per conrear i un espai dins
de la ciutat Aquests serien els terratinents i els colons que arribessin despreacutes serien
arrendataris seus o tindrien pitjors terres o serien comerciants
La cologravenia de Rhode
8
2 La cologravenia grega de Rhode
21 Localitzacioacute Roses estagrave situada en una plana deltaica on els rius Muga Fluviagrave i Ter i els seus
afluents van transformant la plana en una zona daiguamolls en anar avanccedilant el seu
curs cap al mar sobretot en egravepoca preromana
Font 2 Mapa de locupacioacute grega a Rhode extreta de La cologravenia grega de Rhode (PUIG GRIESSENBERGER
A)
La comarca estagrave comunicada amb el territori mitjanccedilant els diferents corredors i
destaquen les seves entrades nord i sud al nord pels passos de Panissars i del Pertuacutes al
sud pel corredor obert pel Ter (on es troba Girona actualment) Aquest uacuteltim va ser un
punt estrategravegicament vital ja que era lentrada a la peniacutensula Ibegraverica
Roses perograve teacute una posicioacute aparentment secundagraveria a lEmpordagrave ja que estagrave allunyada
de la via natural que travessa la comarca de nord a sud i en temps preromans estava
envoltada daiguamolls
La ubicacioacute de la cologravenia sha de relacionar directament amb el mar perquegrave com que
estava protegida per la Serra de Rodes de la tramuntana i per la punta Falconera del
La cologravenia de Rhode
9
llevant aquest fet la convertia en el millor port de la badia un factor determinant per a
lestabliment grec allagrave
Antigament els aiguamolls i estanys dificultaven lacceacutes directe a la plana empordanesa
i a meacutes en estar envoltada Rhode per la serra de lAlbera i la de Rodes laiumlllament de la
cologravenia encara era major Luacutenica sortida fagravecil que hi havia era cap al nord fet que la
situava en una posicioacute immillorable per controlar el passos pirinencs
Aixiacute doncs la zona era important per tres fets
bull Era un territori de pas per on es creuaven camins que evitaven les altures i les
zones daiguamolls comunicaven lEmpordagrave amb les zones veiumlnes i la Peniacutensula
Ibegraverica amb Europa
bull Era el territori meacutes ric en recursos naturals i amb majors possibilitats agriacutecoles
de la zona
bull Era la zona on es concentraven meacutes habitants
El turoacute de Santa Maria eacutes lelement central i definitori de la zona des de lantiguitat
Aquest turoacute eacutes una petita elevacioacute formada per lacumulacioacute de sediments que devia
estar envoltat per una zona humida on desembocaven dos petits cursos daigua la
Trencada i el rec Fondo que laiumlllaven de la resta de la plana com una illa Aquesta
seria la raoacute principal per la qual el primer assentament fos allagrave era proper al mar hi
havia aigua en abundagravencia i tenia una fagravecil defensa els avantatges superaven els
inconvenients dassentar-se al costat dels aiguamolls
Al segle III aC al haver-hi un creixement de poblacioacute necessitaven meacutes espai i creen
un nou barri el Barri Helmiddotleniacutestic a lest de la ciutat perquegrave per culpa dels aiguamolls la
ciutat no es podia expandir cap a loest
Hi havia un port a la zona sud-est de la ciutat encara que les evidegravencies diuen que no
era el port principal i hi ha hipogravetesis que diuen que podria haver-hi hagut un altre port
meacutes important als marges del turoacute de Santa Maria
La cologravenia de Rhode
10
22 Histograveria de lestudi de la cologravenia
221 Des dels textos clagravessics
Hi ha en total sis autors antics grecs i llatins que ens parlen de Rhode o ens la
mencionen en les seves obres
Aquestes fonts literagraveries han estat constantment estudiades al llarg dels anys i tambeacute
han estat quumlestionades les seves paraules ja que hi ha algunes fonts els autors de les
quals eren meacutes poetes que historiadors en el sentit modern del terme i nrsquohi ha unes
altres que havien estat redactades per ordre de la persona que governava en legravepoca de
realitzacioacute de lobra com per exemple Ab urbe condita de Tit Livi un dels textos que
posteriorment seran comentats
Aixiacute doncs tenint en compte que els autors ja soacuten parcials a meacutes a meacutes hi ha la
influegravencia de la interpretacioacute dels traductors Per aixograve per no ser condicionada per les
interpretacions dels traductors previs he volgut consultar directament el text original i
aprofitant els meus coneixements de llatiacute i grec intentar entendre quegrave van dir els autors
contemporanis a la cologravenia
Drsquoaquests fragments originals he fet la meva progravepia traduccioacute sota el text original
Περίοδος de Pseudo-Escimne
El primer text que ens parla de Rhode es troba a Περίοδος una obra anogravenima datada al
voltant del 110-100 aC perograve posteriorment atribuiumlda a Escimne de Quios Tot i aixograve hi
ha una hipogravetesis que indica que aquest nom drsquoEscimne de Quios seria un pseudogravenim ja
que lobra citada eacutes meacutes aviat una recopilacioacute de diversos autors degravepoques diferents
Egravefor Eratogravestenes Timeu i altres
La cologravenia de Rhode
11
Περίοδος 202-9MGGM Ip204
Ἔπειτα παραθαλάττιοι κάτω
Λίγυες ἔχονται καὶ πόλεις Ἑλληνίδες
ἃς Μασσαλιῶται φωκαεῖς ἀπῷκισανmiddot
πρώτη μὲν Ἐμπόριον Ῥόδη δὲ δευτέραmiddot
ταύτην δὲ πρὶν ναῶν κραοῦντες ἔκτισαν
Ῥόδιοι Μεθ᾿ ὃυς ἐλθόντες εἰς Ἰβηρίαν
οἱ Μασσαλίαν κτίσαντες ἔσχον φωκαεῖς
Ἀγάθην ῾Ροδανουσίαν τε Ῥοδανὸς ἣν μέγας
ποταμὸς παραρρεῖ Μασσαλία δ᾿ ἐστ᾿ ἐχομένη
πόλις μεγίστη φωκαέων ἀποικία
Ἐν τῇ Λιγυστικῇ δὲ ταύτην ἔκτισαν
πρὸ τῆς μάχης τῆς ἐν Σαλαμῖνι γενομένης
ἔτεσιν πρότερον ὤ᾿ φασιν ἐκατὸν εἴκοσι
Τίμαιος οὕτως ἱστορεῖ δὲ τὴν κτίσιν
Εἶτεν μετὰ τούτην Ταυρόεις καὶ πλησίον
πόλις Ὀλβία κἀντίπολις αὐτῶν ἐσχάτη
Despreacutes seguint la costa cap avall es troben els liacutegurs i les ciutats gregues cologravenies fundades
pels massaliotes foceus La primera eacutes Empograverion Rhode la segona Aquesta va ser fundada pels
rodis que temps enrere havien sigut una potegravencia naval Despreacutes daquests els foceus que havien
fundat Massagravelia van arribar a Ibegraveria i van apoderar-se dAgathe i Rhodanousia al costat de la
qual passa el gran riu Rogravedan Massagravelia una cologravenia dels foceus eacutes considerada una ciutat molt
gran Aquesta diuen que va ser fundada a Liguacuteria cent vint anys abans que succeiacutes la batalla de
Salamina Aixiacute narra Timeu la fundacioacute Despreacutes daquesta es troben Tauroeis i la progravexima ciutat
drsquoOgravelbia i Antiacutepolis luacuteltima daquestes1
1 Περίοδος 202-9 (Trad )
La cologravenia de Rhode
12
Geografia drsquoEstraboacute
Un altre autor que ens parla sobre la cologravenia Rhode eacutes Estraboacute un geogravegraf i historiador
grec (Amaseia 64 aC-2125 dC) dorigen aristocragravetic que va viatjar per Agravesia Menor
Egipte Itagravelia i Gregravecia De tota la seva obra nomeacutes es conserven els disset llibres de de la
seva Geografia una obra que descrivia tot el moacuten conegut fins llavors i que reflecteix
la nova realitat poliacutetica establerta durant el regnat dOctavi August tant la concepcioacute
universalista com la valoracioacute positiva de la romanitzacioacute dels pobles que estaven al
marge de la civilitzacioacute grega
Estraboacute va acabar Geografia durant el regnat de Tiberi el llibre III que eacutes el que
parlava de la Peniacutensula Ibegraverica va ser acabat el 17 dC
Geografia III 4 8
Ἐνταῦθα δ᾿ ἐστὶ καὶ ἡ Ῥοδος πολίχνιον Ἐμποριτῶν τινὲς δὲ κτίσμα Ῥοδίων φασί
Aquiacute es troba tambeacute Rhode una petita ciutat fundacioacute dels emporitans segons alguns diuen
dels rodis2
Geografia XIV 2 10
Ἱστοροῦσι δὲ καὶ ταῦτα περὶ τῶν Ῥοδίων ὅτι οὐ μόνον ἀφ᾿ οὗ χρόνου συνῴκισαν τὴν νῦν
πόλιν εὐτύχουν κατὰ θάλατταν ἀλλὰ καὶ πρὸ τῆς Ὀλυμπικῆς θέσεως συςνοῖς ἔτεσιν
ἔπλεον πόρρω τῆς οἰκείας ἐπὶ σωτηρίᾳ τῶν ἀνθρώπωνbull ἀφ᾿ οὖ καὶ μέχρι Ἰβηρίας
ἔπλευσαν κἀκει μὲν τὴν ᾿Ρόδον ἔκτισαν ἣν ὕστερον Μασσαλιῶται κατέσχον
Sexplica tambeacute sobre els rodis que no solament van prosperar als assumptes mariacutetims a partir de
la fundacioacute en comuacute de la ciutat sinoacute que tambeacute temps abans dels Jocs Oliacutempics van navegar
lluny del seu paiacutes per la seguretat dels homes llavors van navegar fins a Ibegraveria i allagrave van fundar
Rhode que posteriorment van ocuparels massaliotes3
2 Geografia III 4 8 (Trad ) 3 Geografia XIV 2 10 (Trad )
La cologravenia de Rhode
13
Ab urbe condita de Tit Livi
Tit Livi (Pagravedua 59 aC-17 dC) va ser un regravetor filogravesof i historiador romagrave La seva obra
meacutes important va ser Ab urbe condita (Des de la fundacioacute de la ciutat) redactada per
ordre dAugust recollia la histograveria de Roma des dels oriacutegens fins a la seva egravepoca
Nomeacutes se nha conservat una quarta part 35 llibres
Tit Livi va tenir una gran amistat amb August i va participar en el programa de
regeneracioacute moral de Roma impulsat per aquest Amb aquesta obra Livi recupera el
passat romagrave amb lobjectiu dexaltar-lo i tornar als romans lorgull per la pagravetria Vol
demostrar que Roma havia tingut un passat diviacute i estava destinada a ser el centre del
moacuten El fet de voler exaltar lorgull nacional fa que suprimeixi molts detalls que podrien
fer que es dubteacutes de la bona imatge que vol donar de Roma i dalguns caps de govern
Ab urbe condita XXXIV 84
M Porcius consul postquam abrogata lex Oppia est extemplo viginti quinque navibus
longis quarum quinque sociorum erant ad Lunae portum profectus est eodem exercitu
convenire iusso et edicto per oram maritimam misso navibus omnis generis contractis
ab Luna profiscens edixit ut ad portum Pyrenaei sequerentur inde se frequenti classe
ad hostes iturum Praetervecti Ligustinos montes sinumque Gallicum ad diem quam
dixerat convenerunt Inde Rhodam ventum et praesidium Hispanorum quod in castello
erat vi deiectum Ab Rhoda secundo vento Emporias perventum
El cogravensol M Porci despreacutes que va ser abrogada la llei Ogravepia va marxar de seguida amb vint-i-
cinc naus llargues cinc de les quals eren dels aliats cap al port de la Lluna al mateix lloc on
manat lexegravercit va enviar una ordre per la costa a naus de tot tipus al sortir de Lluna va manar
que el seguissin cap al port dels Pirineus des dallagrave pensava anar contra els seus enemics amb una
nombrosa flota Rodejades les muntanyes de la Liguacuteria i la badia Gagravelmiddotlica van reunir-se el dia
acordat Des dallagrave van anar a Rhode i la guarnicioacute dels hispans que es trobava al reducte va ser
expulsada per la forccedila Des de Rhode amb un vent favorable van arribar a Empuacuteries Allagrave totes
les tropes exceptuant les naus aliades van desembarcar a terra4
4 Ab urbe condita XXXIV 84 (Trad )
La cologravenia de Rhode
14
Chorographia de Pomponi Mela
Pomponi Mela va ser un geogravegraf romagrave nascut a la Begravetica o al nord dAgravefrica Va viure al
segle I dC perograve no se sap gaire meacutes sobre la seva biografia Lobra coneguda que va
escriure va ser Chorographia formada per tres llibres en els quals relaciona llocs
costums i art de diferents parts del moacuten conegut fins llavors Va escriure el seu llibre al
voltant de lany 44 dC mentre Claudi estava al poder I eacutes al tercer llibre on parla
dHispagravenia i per tant de Rhode
Chorographia II 689
At si litora legas a Cervaria proxima est rupes quae in altum Pyrenaeum extrudit dein
Ticis flumen ad Rhodam Clodianum ad Emporias
Perograve si segueixes la costa a prop de Cervaria hi ha una roca que saixeca cap a la part alta del
Pirineu despreacutes el riu Ticis a prop de Rhode el Clodianum a prop dEmpuacuteries5
Historia naturalis de Plini el Vell
Gai Plini Segon (Como 23-79 dC Nagravepols) va ser un famoacutes historiador i cientiacutefic romagrave
La majoria de les seves obres shan perdut excepte el seu llibre Historia naturalis Plini
va estudiar a Roma i va ser soldat una carrera tiacutepica per a un patrici Va ser comandant
a la Gagravelmiddotlia i a Germagravenia i amic de Vespasiagrave La seva obra Historia naturalis va ser
acabada al voltant del 77 dC Va morir lany 79 dC en produir-se lerupcioacute del Vesubi a
Nagravepols que fou narrada pel seu nebot
Historia naturalis III 3 4
Narbo Martius Decumanorum colonia XII p a mari distans flumina Araris Liria
Oppida de cetero rara praeiacentibus stagnis Agatha quondam Massiliensium et regio
Volcarum Tectosagum atque ubi Rhoda Rhodiorum fuit unde dictus multo Galliarum
fertilissimus Rhodanus amnis
5 Chorographia II 6 89 (Trad )
La cologravenia de Rhode
15
Narbo cologravenia M D dista dotze mil passes del mar els rius Araris i Liria Les escasses ciutats
estaven situades davant dels aiguamolls Agde en altres temps dels Massaliotes i la regioacute dels
Volques Tectosages i on la Rhode dels rodis va estar don es diu que ve el nom del riu Rogravedan el
riu meacutes cabaloacutes de les Gagravelmiddotlies6
222 Des del punt de vista dels historiadors
Diversos historiadors srsquohan ocupat drsquoescatir lrsquoorigen de la cologravenia aixiacute com les causes
del seu declivi Tot i aixiacute les opinions no soacuten uacuteniques sinoacute que hi ha diverses hipogravetesis
A partir de la recerca dinformacioacute i la realitzacioacute dentrevistes i la lectura de les obres
dels historiadors que cito en la bibliografia amb la finalitat de donar resposta als
objectius del treball eacutes a dir per tal de descobrir si lorigen de Rhode eacutes rodi o
massaliota o emporitagrave i els motius de la caiguda de Rhode a mans dels romans puc
extreure diverses conclusions
Sobre lorigen de la cologravenia de Rhode eacutes on hi ha meacutes confusioacute causada en bona part
per les versions sovint llegendagraveries dels textos clagravessics que soacuten difoses pels
historiadors de legravepoca com Pseudo-Escimne i Estraboacute Aixiacute el primer exposa que
Rhode va ser fundada pels foceus de Massagravelia i el segon afirma que Rhode va ser una
ciutat dels emporitans encara que ell mateix diu que alguns deien que ho era dels rodis
Aquesta confusioacute causada pels historiadors antics ha produiumlt que hi hagi dos punts de
vista respecte als oriacutegens de Rhode hi ha historiadors com Josep Pella i Forgas un
historiador jurista i poliacutetic catalagrave que defensen lorigen rodi de Rhode fundada en
legravepoca del poder naval dels rodis
Tanmateix es pot observar que la majoria dhistoriadors que defensen lorigen rodi de la
cologravenia soacuten anteriors al segle XX que eacutes quan es va comenccedilar a excavar al solar
6 Historia naturalis III 3 4 ( Trad )
La cologravenia de Rhode
16
Per una altra banda hi ha un grup nombroacutes dhistoriadors meacutes actuals nascuts en els
segles XIX i XX que defensa lorigen massaliota de la cologravenia i consideren aquesta
fundacioacute com a intent de recuperacioacute de la influegravencia comercial ibegraverica en la zona per
part de Massagravelia que havia perdut Emporion ja independitzada de la metrogravepolis Entre
aquest grup dhistoriadors destaca Roger Riera7 becari en histograveria de la Universitat
Autogravenoma de Barcelona i David Vivoacute8
Pel que fa a la caiguda de Rhode a mans dels romans tant lrsquohistoriador antic Tit Livi
com els historiadors actuals defensen que Catoacute lany 195 aC va destruir Rhode per
esclafar una revolta ja que shavien posicionat a favor dels ibers i en contra dels romans
223 Des del punt de vista des de larqueologia Rhode va ser fundada a la costa nord del golf de Roses en un dels llocs millors protegits
dels forts vents que Emporion Per a lassentament es va escollir un petit turoacute el turoacute de
Santa Maria que estava situada entre dos cursos daigua i molt propera a un port natural
La gran majoria darqueogravelegs actuals a partir dels materials trobats a les excavacions
que indiquen que la fundacioacute de la cologravenia va ser posterior a la que es diu als textos
clagravessics entre finals del segle V i principis del IV aC pensen que aquesta va ser una
fundacioacute dels massaliotes per recuperar la influegravencia comercial perduda en el territori
proper per la pegraverdua dEmporion ja que sindependitza de la seva metrogravepoli i per poder
accedir a linterior del territori i comerciar amb els indiacutegenes Una especialista que
destaca en aquest agravembit eacutes Anna Mordf Puig9 una de les arqueogravelogues que va estar
treballant a la cologravenia durant uns anys ajudant en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic
Tot i aixograve hi ha una minoria dels quals destaca Joan Maluquer de Motes que defensen
la possibilitat duna fundacioacute rogravedia de la cologravenia mentre encara tenien un gran poder
naval al mediterrani
7 Vegeu apartat 41 Entrevista a Roger Riera 8 David Vivoacute doctor en Histograveria de lArt i professor en Histograveria de lArt Antic especialitzat en Arqueologia Iconografia i Arquitectura clagravessica que en el camp arqueologravegic ha codirigit nombroses excavacions i participat en diversos projectes dinvestigacioacute 9 Vegeu apartat 42 Entrevista a Anna Mordf Puig
La cologravenia de Rhode
17
Per una altra banda la majoria darqueogravelegs igual que els historiadors comentats
anteriorment defensen que Rhode va ser destruiumlda a finals de la 2a Guerra Puacutenica lrsquoany
195 aC quan Catoacute va viatjar fins a Rhode per sufocar una revolta popular per part dels
habitants de la cologravenia i els indiacutegenes aliats amb ells Per aquest motiu la cologravenia va
quedar arrasada i posteriorment passaria a pertagravenyer als emporitans fins que finalment
seria abandonada al segle II dC en quegrave seria una ciutat romana
Les intervencions arqueologravegiques
A comenccedilaments del segle XX es van produir diversos intents de trobar la constatacioacute
arqueologravegica a les referegravencies textuals de les fonts antigues sobre Rhode i es van centrar
tots els esforccedilos al solar de lantiga Ciutadella el lloc que tenia millors perspectives a
nivell histograveric i pragravectic A partir del 1916 es comenccedilagrave a prospectar la ciutadella amb un
egravexit relatiu nomeacutes es van trobar restes residuals de ceragravemica grega perograve ninguna
troballa prou consistent Al 1934 FCufiacute va comenccedilar a excavar en la zona del turoacute de
Santa Maria amb resultats excepcionals i es va poder establir una cronologia que estava
entre els estrats del segle V-IV aC i legravepoca tardoromana i medieval Sha de destacar el
descobriment dun plom amb epigrafia grega
Al 1946 es van reprendre les excavacions i es van realitzar descobriments importants
evidegravencies duna basiacutelica paleocristiana una possible vilmiddot la romana i diferents
necrogravepolis tardoromanes encara que lestratigrafia no era meacutes amunt del segle III aC i
es va considerar un fracagraves perquegrave lobjectiu de les excavacions era provar lorigen rodi
de la cologravenia
En els anys seguumlents les excavacions es van reprendre puntualment Una de les meacutes
importants va ser la de F Riuroacute entre 1955 i 1960 Alhora es van comenccedilar a netejar els
enderrocs dels segles anteriors i es van consolidar les restes existents
Al febrer de 1961 la Ciutadella es va declarar Monumento Nacional per evitar el seu
enderroc i la urbanitzacioacute imminent Gragravecies a aixograve es va poder realitzar la primera
campanya dexcavacions entre 1963 i 1964 que va ser important pel descobriment i
excavacioacute en extensioacute de lanomenat Barri Helmiddotleniacutestic Aquestes excavacions van
continuar fins al 1975 i van centrar-se tambeacute en la vilmiddot la romana i el conjunt medieval
La cologravenia de Rhode
18
Entre 1976 i 1984 es van dividir les excavacions en dos grups el primer dirigit per
Aurora Martiacuten va estar centrat en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic el segon codirigit
per Josep M Nolla i Javier Nieto va centrar-se en lEdifici A Al 1984 es van fer
excavacions a fora i a dins de la Ciutadella propiciades per la creacioacute del Pla de
solidaritat amb latur
A partir del 1984 les excavacions van ser abandonades fins al 1993 que es van
reprendre perquegrave eren excavacions durgegravencia
Al 1993 es realitzen cinc campanyes a la vila medieval i als recintes emmurallats a
loest de la Ciutadella en les quals es troben importants restes de legravepoca grega i legravepoca
tardoantiga al pati darmes
Al 2002 es realitza una petita actuacioacute arqueologravegica per revisar i completar lexcavacioacute
feta al 1984
Font 3 imatge del Barri Helmiddotleniacutestic en les uacuteltimes excavacions realitzades
La cologravenia de Rhode
19
23 El jaciment
Al llarg del temps en el solar de la Ciutadella on es trobava lantiga cologravenia grega de
Rhode hi ha hagut assentaments constants per la qual cosa no sha pogut excavar en
profunditat A meacutes a meacutes aquests assentaments han provocat que en edificar
construccions sobre les antigues es deterioressin les restes Aixograve afegit als diversos
conflictes begravelmiddotlics succeiumlts des quegrave la cologravenia es va abandonar fins a lactualitat ha causat
que les poques restes que quedaven resultin pragravecticament inexistents
Font 4 Mapa de la part grega al solar de la Ciutadella
1 Turoacute de Santa Maria primer assentament grec de Rhode
2 Barri Helmiddot leniacutestic
3 Muralla que envoltava el turoacute
El primer que podem veure a lentrar al recinte fortificat de La Ciutadella eacutes un petit
museu on es troben algunes de les restes trobades al jaciment Srsquohi poden veure des
dagravemfores de la cologravenia grega fins a canons de la ciutadella militar
La cologravenia de Rhode
20
Despreacutes si sortim al solar ja dins del jaciment podem veure diferents camins El
primer es dirigeix cap a la dreta i va a parar al Barri Helmiddotleniacutestic on hi ha restes gregues
i tambeacute romanes
Si seguim pel camiacute del mig caminant cap endavant ens trobem el turoacute de Santa Maria
lloc on es va produir el primer assentament grec Les restes gregues perograve soacuten difiacutecilment
apreciables
A la falda del turoacute es pot veure lrsquoantic pati darmes de la ciutadella militar i al
capdamunt del turoacute una esgleacutesia romagravenica reconstruiumlda recentment En aquest mateix
punt srsquoha establert que hi havia assentat el temple drsquoegravepoca grega
En baixar del turoacute per la part esquerra del solar es troben les restes medievals els
fonaments de les cases de la gent del poble medieval i la casa del governador
Un altre recorregut possible eacutes seguint tot el periacutemetre de la Ciutadella resseguint la
liacutenea de les muralles des don es pot contemplar tot el jaciment
231 El turoacute de Santa Maria
Al turoacute de Santa Maria un petit promontori que devia ser duns deu-vint metres daltitud
per sobre del nivell del mar envoltat per dos petits cursos naturals daigua la Trencada i
el Rec Fondo eacutes on es va produir el primer assentament de la cologravenia grega a principis
del segle IV aC
Font 5 Imatge de la cara sud del turoacute de Santa Maria
La cologravenia de Rhode
21
Arqueologravegicament es coneix poc ja que el solar de la Ciutadella i els seus voltants
sempre han estat ocupats per poblacioacute civil i al llarg del temps aquestes diferents
ocupacions han anat sobreposant les noves construccions a les meacutes antigues
Tanmateix al llarg de les excavacions realitzades al turoacute es va poder veure que el
primer assentament estava estructurat urbaniacutesticament de manera diferent que el Barri
Helmiddotleniacutestic caracteritzat per una estructura ortogonal mentre que al turoacute hi havia una
urbaniacutestica meacutes primitiva I a meacutes aquest assentament es trobava envoltat per una
muralla de carreus poligonals que definia lextensioacute daquest
Font 6 Imatge del turoacute de Santa Maria lloc on estaria situat el temple grec
actualment ocupat per una petita esgleacutesia romagravenica
Actualment al damunt del turoacute hi ha una petita esgleacutesia de tipus romagravenic reconstruiumlda
recentment encara que a sota als seus fonaments se sobreposen restes duna esgleacutesia
paleocristiana una necrogravepolis tardoromana i el temple grec dels segles IV i III aC
La cologravenia de Rhode
22
232 El Barri Helmiddotleniacutestic
Com hem dit el primer emplaccedilament de la cologravenia grega de Rhode es trobava en lactual
turoacute de Santa Maria envoltat per dues rieres la Trencada i el Rec Fondo que discorrien
als peus del turoacute
Font 7 Vista aegraveria del solar de la Ciutadella
Aquest primer assentament va ser ampliat posteriorment amb un eixample anomenat el
Barri Helmiddotleniacutestic que estava separat fiacutesicament del turoacute pel Rec Fondo I eacutes aquesta
separacioacute la que definiria lurbanisme de leixample que funcionaria com a nucli central
dels dos assentaments perquegrave eacutes logravegic pensar que la desembocadura del rec funcioneacutes
com a port principal de la cologravenia sense deixar els altres ports secundaris de banda
Fins el segle II dC no sersquon coneixen gaires dades encara que va ser una egravepoca meacutes
activa del que es pensava En aquest segle es troba documentada la primera estructura
complexa un conjunt termal que es troba construiumlt a sobre de les instalmiddotlacions de
lanterior port grec Al llarg del temps aquest edifici va ser ampliat i es va convertir en
una factoria de salaons de peix que va durar fins al segle VI dC Despreacutes daquesta
factoria de salaons es va sobreposar un hospital militar al construir la Ciutadella que
va ser anomenat poseriorment pels arqueogravelegs com lEdifici A
La cologravenia de Rhode
23
A partir de lrsquoegravepoca medieval Roses va tenir un gran desenvolupament urbaniacutestic en el
qual es van construir ampliacions del recinte fortificat al voltant de Santa Maria que va
ser construiumlda el 943 dC
Lactuacioacute meacutes important va ser la construccioacute de la ciutadella el 1543 que provocaragrave
lenderroc de gran part de les antigues muralles i una reestructuracioacute profunda del
terreny Aquest fet amb els posteriors setges i bombardeigs patits entre els anys 1794 i
1795 i 1any 1808 van afectar molt el subsogravel arqueologravegic i especialment el Barri
Helmiddotleniacutestic
El fet que el recinte de La Ciutadella estigueacutes desocupat a principis del segle passat va
fer que entreacutes en una degradacioacute progressiva i per aixograve els rosincs el van anar ocupant
dividint-lo en petits horts
Estudi del Barri Helmiddotleniacutestic
El Barri Helmiddotleniacutestic estava caracteritzat per ser de forma ortogonal era una agraverea
urbaniacutestica regular datada el segle III aC
Per poder fer un estudi del Barri Helmiddotleniacutestic va ser dividit en dues zones separades pel
carrer nord-sud les zones
A i B encara que la divisioacute
no respon a una particioacute
arbitragraveria sinoacute que ha estat
dividit perquegrave la zona A va
ser la primera a ser
excavada i es va utilitzar
una metodologia molt
diferent de la zona B
Tambeacute la construccioacute del
barri eacutes diferent en
cadascuna de les zones
Font 8 Fotografia del Barri Helmiddotleniacutestic
La cologravenia de Rhode
24
Cal destacar que aquest jaciment presenta algunes dificultats com la superposicioacute
destructures posteriors en les anteriors que les malmeten emmascarant i dificultant el
seu estudi encara que no limpossibilita i les explosions de bombes produiumldes durant el
setge de la Guerra Gran (1784-1795) Les explosions no van ser massa grans en relacioacute
a lespai afectat per cadascuna perograve els murs del Barri Helmiddotleniacutestic tenien una
construccioacute senzilla i els resultats van ser perjudicials ja que afectaren les cantonades i
aixograve va dificultar la interpretacioacute de les estructures
Font 9 planta general del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutestic
(VIVOacute D)
Zona A
Era un barri durbanisme regular constituiumlt per un carrer que anava de nord a sud de la
ciutat i dos de transversals formant sis illes de cases tres a cada costat
Aquesta zona va ser excavada entre 1963 i 1964 en la seva totalitat La urgegravencia de
destapar el magravexim destructures possibles per evidenciar la importagravencia del jaciment va
causar una gran velocitat en les excavacions Va ser necessagraveria aquesta mesura perquegrave el
La cologravenia de Rhode
25
jaciment estava amenaccedilat denderroc per un projecte durbanitzacioacute malgrat tenir la
proteccioacute legal del monument
Font 9 Fotografia de la cara est del Barri Helmiddotleniacutestic
Per aixograve lexcavacioacute va ser meacutes aviat un buidatge en superfiacutecie que no pas en
profunditat Durant les excavacions es van portar uns diaris dexcavacioacute que mostraven
la pegraverdua dinformacioacute arqueologravegica que es podia haver produiumlt Aquests diaris
descrivien la feina feta dia a dia i els diversos descobriments realitzats A meacutes a meacutes
incloiumlen esquemes destructures dibuixos de materials i fotografies fent que els diaris
fossin una eina bagravesica per restituir les estructures desenterrades i per ubicar els
descobriments realitzats
A mitjans del 1964 es va poder comenccedilar a excavar en profunditat al buscar
lestratigrafia perduda
La cologravenia de Rhode
26
Font 10 visualitzacioacute de les cases A-II-1 i A-II-3 del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme
del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Aquesta estava formada per tres estrats
- Estrat I corresponia a lestrat superficial i les restes trobades anaven des de
labandonament de la Ciutadella fins al comenccedilament de les excavacions que tenia entre
040 i 050 m de profunditat
- Estrat II tenia una profunditat variable i constava de la presegravencia duna necrogravepolis
tardoromana Encara que nomeacutes pertanyia a la zona B es va considerar general a tot el
jaciment
- Estrat III eacutes lestrat ocupat pel Barri Helmiddotleniacutestic Estagrave delimitat per laltura dels murs
fins al nivell de circulacioacute Datat del segle III aC
A causa de la mala conservacioacute dels murs es van restaurar i aquesta restauracioacute va
afectar tots els murs amb una reconstruccioacute en altura feta amb les pedres caigudes i
ciment
La cologravenia de Rhode
27
La interpretacioacute de les estructures eacutes difiacutecil i es va fer a partir dels croquis i les
fotografies de les excavacions i un altre plagravenol del jaciment que tenia en compte els
murs visibles
Zona B
Aquesta zona estava formada pel cantoacute de ponent del Barri Helmiddotleniacutestic des del carrer
nord-sud fins als perfils de lexcavacioacute que estaven a la meitat de lilla de cases
La distincioacute entre les zones A i B va ser des dun principi urbaniacutestica El fet que les
muralles estiguessin meacutes lluny va fer que els efectes de les explosions de les bombes no
fossin tan frequumlents perograve com que lagraverea estava afectada per una necrogravepoli tardoromana
la interpretacioacute de les estructures tambeacute eacutes difiacutecil
Font 11 visualitzacioacute de les illes centrals de cases del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i
urbanisme del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Lestratigrafia eacutes meacutes complexa que la de les anteriors meacutes acurada
- Estrat I eacutes lestrat del nivell superficial que tenia molta ceragravemica moderna i medieval
encara que tambeacute hi ha evidegravencies dhorts moderns i hi ha els fonaments dels murs de
lhospital del segle XVII
- Estrat II es troba luacuteltima ocupacioacute de lemplaccedilament en lantiguitat la necrogravepoli
paleocristiana
La cologravenia de Rhode
28
- Estrat III apareixen les estructures del Barri Helmiddotleniacutestic i estagrave datat a finals del segle
IV i principis del III aC Hi hauria dos estrats cronologravegicament diferents el primer
format per tres murs arrasats de la casa B-II-2 i els forns de ceragravemica El material
predominant pertany al segle III aC mentre que del IV aC nomeacutes nhi ha periogravedicament
Possiblement lestrat del segle IV aC anterior al Barri Helmiddotleniacutestic no existeix i nomeacutes
eacutes una mala interpretacioacute de les reformes daquest
- Estrat 4 eacutes el sogravel natural sobre el qual saixecava el Barri Helmiddotleniacutestic format per
sorres
Font 12 Part excavada de la muralla que envoltava el turoacute
La cologravenia de Rhode
29
24 La vida a la cologravenia
241 Explotacioacute comercial del territori
Rhode va ser sobretot un centre comercial encara que al principi els navegants grecs no
buscaven un mercat per donar sortida a les seves produccions El seu objectiu primer era
obtenir les mategraveries primeres que mancaven a Gregravecia Aquests intercanvis es feien en
petits ports descala i de comerccedil que funcionaven com a centres comercials i
redistribuiumldors de productes al mateix temps que sinformaven dels recursos naturals
existents en els territoris meacutes propers Aquests petits centres comercials amb el pas del
temps van creacuteixer i van esdevenir ciutats
Port
El golf de Roses eacutes un lloc de gran importagravencia en el comerccedil mariacutetim ja que era una
cruiumllla de pas obligat en les rutes des del sud peninsular cap al sud de Franccedila o a
linreveacutes tot resseguint la costa
En aquesta ruta la part meacutes problemagravetica del trajecte era la ruta de sud a nord ja que la
climatologia desfavorable obligava els vaixells a esperar al golf de Roses els vents
favorables La ruta descendent en canvi no estava tan afectada pel temps
Lobligacioacute de cercar un lloc a recer dels vents i els corrents en el golf de Roses
resultava ineludible quan la navegacioacute a vela vorejant la costa es trobava afectada per la
meteorologia
Aixograve feia imprescindibles petits ports descala on proveir-se i protegir-se del mal temps
Aquesta necessitat afectava els navegants foceus majoritagraveriament que eren els
principals usuaris daquesta ruta perquegrave navegaven amb uns vaixells dorigen militar
anomenats pentaconteres que encara que eren lleugers i ragravepids no podien portar gaire
cagraverrega Per aixograve els foceus havien de parar periogravedicament per proveir-se daliments
El millor fondejador del golf de Roses eacutes el de lespai que hi ha entre lactual nucli urbagrave
de Roses i la desembocadura del riu Mugueta Aquesta zona queda protegida per la
serra de Rodes de la tramuntana i del llevant
La cologravenia de Rhode
30
Basant-se en aixograve sha proposat que Rhode eacutes un nucli colonial meacutes antic que Emporion
Segons aquesta hipogravetesi Rhode al tenir el millor port de la zona havia de ser el primer
establiment colonial grec del golf de Roses Aleshores locupacioacute de lillot de Sant
Martiacute per part dels foceus sexplicaria per la impossibilitat dinstalmiddotlar-se a la zona nord
del golf que ja estava habitada
Aquesta teoria perograve no teacute present que Rhode estagrave relativament aiumlllada dins lEmpordagrave
Aquest fet probablement va fer que Rhode fos un port secundari durant aquesta egravepoca i
ho va continuar sent durant legravepoca romana mentre que Emporion es trobava situada en
una posicioacute geogragravefica millor per penetrar cap linterior gragravecies a la proximitat dels rius
Ter i Fluviagrave unes vies dacceacutes immillorables cap a lEmpordagrave
I encara que Rhode tenia un territori relativament proper que podia ser explotat
agriacutecolament no devia ser un fet determinant en leleccioacute de lemplaccedilament
Per tant les millors comunicacions i la major accessibilitat als recursos naturals de
linterior del territori eacutes possiblement el motiu que explica leleccioacute de lillot de Sant
Martiacute com a lloc on establir-se els foceus a principis del segle VI aC tot i les
limitacions com a port natural
El primer nucli urbagrave de Rhode era un petit port secundari descala en la ruta comercial
que unia els dos punts meacutes importants de la Mediterragravenia occidental Massagravelia i les
factories feniacutecies del sud peninsular Aquest comerccedil amb el sud de la peniacutensula Ibegraverica
devia comenccedilar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC
La fundacioacute de Rhode i Emporion al golf de Roses no eacutes un fet estrany sinoacute que aquesta
proximitat confirma la importagravencia que tenia la zona com a nus de comunicacions
Explotacioacute dels recursos naturals
No se sap massa quines caracteriacutestiques tenia Rhode ni quins productes podia extreuren
Nomeacutes es pot especular Rhode tenia un territori de dimensions reduiumldes limitat pels
vessants de la serra de Rodes i els aiguamolls El territori apte per al cultiu de cereals
era molt reduiumlt amb prou feines permetia cobrir les necessitats dautosubsistegravencia de la
poblacioacute de la polis que shavia de garantir a partir dimportacions procedents del
territori indiacutegena meacutes proper igual que a Emporion i Massagravelia
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
4
A meacutes a meacutes tot i haver estat un dels primers jaciments grecs a Catalunya que cridagrave
latencioacute dels arqueogravelegs la cologravenia grega de Rhode ha patit el relegament a una posicioacute
secundagraveria en la investigacioacute del nostre passat possiblement a causa de la importagravencia
la magnitud i la proximitat drsquoEmpuacuteries
Per tots aquests motius aquest treball tambeacute teacute lobjectiu de promocionar la cologravenia
grega de Rhode una cologravenia que malgrat la seva importagravencia histograverica no ha estat prou
valorada
Objectius Els principals objectius daquest treball soacuten
bull Conegraveixer els oriacutegens levolucioacute i la desaparicioacute de la cologravenia de Rhode (Roses) a
partir dels textos clagravessics de les troballes arqueologravegiques que demostren els fets
i de lestudi dels historiadors que han treballat a la cologravenia o han estudiat el tema
bull Traduir i entendre els textos antics per tal dutilitzar-los a lhora dextreure
informacioacute sobre els oriacutegens levolucioacute i la desaparicioacute de la cologravenia
bull Diferenciar les fronteres i els liacutemits que delimitaven el territori de la cologravenia i les
caracteriacutestiques topogragravefiques dels seus inicis
bull Saber com estava estructurada la ciutat i com estava dirigida eacutes a dir diferenciar
les diferents etapes de la cologravenia cronologravegicament
bull Conegraveixer les diferents activitats econogravemiques que es duien a terme en legravepoca
estudiada comerccedil mariacutetim agricultura moneda etc
bull Descobrir les causes de labandonament de la cologravenia la seva cronologia i les
consequumlegravencies que van causar aquest abandonament i saber qui va ser el
principal responsable daquest fet
bull Saber el motiu de la supremacia dEmporion sobre Rhode quina va ser de les
dues cologravenies la meacutes important les causes daquesta importagravencia i les
consequumlegravencies
En resum lrsquoobjectiu del treball eacutes discernir-ne lorigen rodi o massaliota aclarir-ne els
motius de la caiguda de la cologravenia i aclarir la importagravencia que tenia Rhode respecte a
Emporion
La cologravenia de Rhode
5
Estructuracioacute del treball
Per poder organitzar la informacioacute obtinguda i assolir els objectius el treball estagrave
estructurat en tres parts
En primer lloc trobem la presentacioacute en la qual sexpliquen els motius els objectius i
el proceacutes drsquoelaboracioacute del treball A continuacioacute tenim una introduccioacute al cos del treball
en la qual sexplica el fenomen de la colonitzacioacute grega i els proceacutes que shavia de seguir
per fundar una cologravenia
En tercer lloc hi ha el cos del treball format ja per la histograveria de la cologravenia grega de
Rhode Aquest apartat estagrave dividit en tres parts la primera part es centra en lexplicacioacute
de la cologravenia des de tres punts de vista des dels textos dels contemporanis de la cologravenia
des del punt de vista dels historiadors i per uacuteltim des del punt de vista dels arqueogravelegs
la segona part es centra en lexplicacioacute del jaciment les excavacions realitzades i els
dos assentaments que hi havia a la cologravenia finalment una tercera part explica com
funcionava la subsistegravencia de la cologravenia eacutes a dir en quegrave estava basada leconomia de la
cologravenia (port cereals encunyacioacute de la moneda)
En quart i uacuteltim lloc trobem les conclusions del treball extretes a partir dels punts
anteriors les entrevistes realitzades i la bibliografia consultada
Megravetode delaboracioacute del treball
Per dur a terme aquest treball he investigat a traveacutes de diverses vies per comenccedilar he
consultat documents darqueogravelegs i historiadors de la biblioteca de Roses i dInternet
Resultes drsquoaixograve eacutes la lectura completa de gairebeacute tots els llibres que cito a la bibliografia
Per seguir he visitat lespai cultural de la Ciutadella de Roses tantes vegades com he
pogut i mrsquoha calgut En aquestes visites he realitzat les fotografies que ilmiddot lustren aquest
treball
Entremig per intentar posar ordre al garbuix drsquoinformacioacute que anava trobant he
entrevistat una arqueograveloga i un historiador per conegraveixer de primera magrave el seu punt de
vista respecte la cologravenia
I finalment amb tota la informacioacute recopilada els llibres llegits i els resums fets he
redactat aquest treball amb molta ilmiddot lusioacute i sensacioacute de feina ben feta
La cologravenia de Rhode
6
1 Introduccioacute La colonitzacioacute grega
Entre el 800 i el 500 aC en legravepoca arcaica a Gregravecia hi ha un augment de poblacioacute i
com a solucioacute es comencen a fundar ciutats per les costes del Mediterrani
Aquesta colonitzacioacute sesteacuten des del Caucas fins a la Peniacutensula Ibegraverica concretament
des de Fasis fins a les columnes dHegraveracles Alguns exemples de cologravenies van ser
Odessa a Ucraiumlna Bizanci (Istanbul) a Turquia Nagravepols Tagraverent Palerm i Siracusa a
Itagravelia Niccedila i Marsella (Massagravelia) a Franccedila Empograverion (Empuacuteries) i Rhode (Roses) a la
Peniacutensula Ibegraverica
Perograve parlar de colonitzacioacute grega no eacutes parlar de colonitzacioacute en el sentit modern de la
paraula Els grecs definien aquest fenomen amb el terme apoikiacutea (ἀποικία) que vol dir
lluny de casa eacutes a dir meacutes aviat un sinogravenim dimmigracioacute en aquella egravepoca I les
cologravenies eren un assentament independent de la metrogravepoli o un barri que estava habitat
per grecs en una ciutat que no era grega Per tant tenien vincles amb la metrogravepoli
afectius i religiosos
Aquest fenomen colonial eacutes paralmiddotlel a la formacioacute de la polis creada per la reunioacute
daristogravecrates en nuclis urbans al voltant de santuaris Les causes daquesta emigracioacute
massiva van ser sobretot els canvis socials i econogravemics que es van produir a les polis en
legravepoca arcaica sovint per evitar revoltes i seguir tenint el seu domini els meacutes
poderosos van promoure el fet denviar els descontents cap al mar Tambeacute per explotar
noves terres o trobar una solucioacute a la manca de recursos
Font 1 Mapa de la colonitzacioacute grega a la Mediterragravenia
La cologravenia de Rhode
7
Dins del fenomen colonial es poden distingir tres etapes durant les quals els colons es
van dirigir a diferents zones
1 Els primers assentaments grecs van ser a la costa siacuteria i feniacutecia i eren barris
comercials no noves ciutats
2 Entre el 775 i el 675 aC es colonitza Siciacutelia el sud dItagravelia anomenat despreacutes Magna
Gregravecia i el nord de lEgeu
3 Entre el 675 i el 450 aC aquesta colonitzacioacute es va dirigir cap al nord-est a Tragravecia
els Dardanels el Bogravesfor i la mar Negra i cap al nord-oest a Cograversega la Gagravelmiddotlia i la
peniacutensula Ibegraverica
11 La fundacioacute de les cologravenies
El proceacutes de fundar una cologravenia comenccedilava amb una consulta a loracle de Delfos i amb
la designacioacute dun cap dexpedicioacute (οἰκιστής) El grup de colons srsquoembarcava cap al lloc
on shavia previst la fundacioacute de la ciutat que ja era conegut per les anteriors
expedicions comercials Leleccioacute de lemplaccedilament tenia dos objectius cercar terres
cultivables abundants i fegravertils i aconseguir una situacioacute en un lloc de pas i amb un bon
port que afavoriacutes els intercanvis comercials Les funcions bagravesiques del cap de
lexpedicioacute eren les de transferir el culte a una divinitat i el foc sagrat a la ciutat des de
la metrogravepoli dictar les lleis i controlar el repartiment de terres entre els colons deixant
parcelmiddotles per assignar per als futurs nouvinguts Un cop finalitzada la seva missioacute o es
quedava a la nova ciutat o se nanava per fundar-ne una altra
La nova ciutat eacutes una polis amb el seu govern independent de la metrogravepoli encara que
segueix conservant els vincles religiosos comercials i de poliacutetica exterior Solen seguir
un pla ortogonal que facilitava la divisioacute de lespai urbagrave entre els seus ciutadans Els
fundadors rebien una part del territori proper que sutilitzava per conrear i un espai dins
de la ciutat Aquests serien els terratinents i els colons que arribessin despreacutes serien
arrendataris seus o tindrien pitjors terres o serien comerciants
La cologravenia de Rhode
8
2 La cologravenia grega de Rhode
21 Localitzacioacute Roses estagrave situada en una plana deltaica on els rius Muga Fluviagrave i Ter i els seus
afluents van transformant la plana en una zona daiguamolls en anar avanccedilant el seu
curs cap al mar sobretot en egravepoca preromana
Font 2 Mapa de locupacioacute grega a Rhode extreta de La cologravenia grega de Rhode (PUIG GRIESSENBERGER
A)
La comarca estagrave comunicada amb el territori mitjanccedilant els diferents corredors i
destaquen les seves entrades nord i sud al nord pels passos de Panissars i del Pertuacutes al
sud pel corredor obert pel Ter (on es troba Girona actualment) Aquest uacuteltim va ser un
punt estrategravegicament vital ja que era lentrada a la peniacutensula Ibegraverica
Roses perograve teacute una posicioacute aparentment secundagraveria a lEmpordagrave ja que estagrave allunyada
de la via natural que travessa la comarca de nord a sud i en temps preromans estava
envoltada daiguamolls
La ubicacioacute de la cologravenia sha de relacionar directament amb el mar perquegrave com que
estava protegida per la Serra de Rodes de la tramuntana i per la punta Falconera del
La cologravenia de Rhode
9
llevant aquest fet la convertia en el millor port de la badia un factor determinant per a
lestabliment grec allagrave
Antigament els aiguamolls i estanys dificultaven lacceacutes directe a la plana empordanesa
i a meacutes en estar envoltada Rhode per la serra de lAlbera i la de Rodes laiumlllament de la
cologravenia encara era major Luacutenica sortida fagravecil que hi havia era cap al nord fet que la
situava en una posicioacute immillorable per controlar el passos pirinencs
Aixiacute doncs la zona era important per tres fets
bull Era un territori de pas per on es creuaven camins que evitaven les altures i les
zones daiguamolls comunicaven lEmpordagrave amb les zones veiumlnes i la Peniacutensula
Ibegraverica amb Europa
bull Era el territori meacutes ric en recursos naturals i amb majors possibilitats agriacutecoles
de la zona
bull Era la zona on es concentraven meacutes habitants
El turoacute de Santa Maria eacutes lelement central i definitori de la zona des de lantiguitat
Aquest turoacute eacutes una petita elevacioacute formada per lacumulacioacute de sediments que devia
estar envoltat per una zona humida on desembocaven dos petits cursos daigua la
Trencada i el rec Fondo que laiumlllaven de la resta de la plana com una illa Aquesta
seria la raoacute principal per la qual el primer assentament fos allagrave era proper al mar hi
havia aigua en abundagravencia i tenia una fagravecil defensa els avantatges superaven els
inconvenients dassentar-se al costat dels aiguamolls
Al segle III aC al haver-hi un creixement de poblacioacute necessitaven meacutes espai i creen
un nou barri el Barri Helmiddotleniacutestic a lest de la ciutat perquegrave per culpa dels aiguamolls la
ciutat no es podia expandir cap a loest
Hi havia un port a la zona sud-est de la ciutat encara que les evidegravencies diuen que no
era el port principal i hi ha hipogravetesis que diuen que podria haver-hi hagut un altre port
meacutes important als marges del turoacute de Santa Maria
La cologravenia de Rhode
10
22 Histograveria de lestudi de la cologravenia
221 Des dels textos clagravessics
Hi ha en total sis autors antics grecs i llatins que ens parlen de Rhode o ens la
mencionen en les seves obres
Aquestes fonts literagraveries han estat constantment estudiades al llarg dels anys i tambeacute
han estat quumlestionades les seves paraules ja que hi ha algunes fonts els autors de les
quals eren meacutes poetes que historiadors en el sentit modern del terme i nrsquohi ha unes
altres que havien estat redactades per ordre de la persona que governava en legravepoca de
realitzacioacute de lobra com per exemple Ab urbe condita de Tit Livi un dels textos que
posteriorment seran comentats
Aixiacute doncs tenint en compte que els autors ja soacuten parcials a meacutes a meacutes hi ha la
influegravencia de la interpretacioacute dels traductors Per aixograve per no ser condicionada per les
interpretacions dels traductors previs he volgut consultar directament el text original i
aprofitant els meus coneixements de llatiacute i grec intentar entendre quegrave van dir els autors
contemporanis a la cologravenia
Drsquoaquests fragments originals he fet la meva progravepia traduccioacute sota el text original
Περίοδος de Pseudo-Escimne
El primer text que ens parla de Rhode es troba a Περίοδος una obra anogravenima datada al
voltant del 110-100 aC perograve posteriorment atribuiumlda a Escimne de Quios Tot i aixograve hi
ha una hipogravetesis que indica que aquest nom drsquoEscimne de Quios seria un pseudogravenim ja
que lobra citada eacutes meacutes aviat una recopilacioacute de diversos autors degravepoques diferents
Egravefor Eratogravestenes Timeu i altres
La cologravenia de Rhode
11
Περίοδος 202-9MGGM Ip204
Ἔπειτα παραθαλάττιοι κάτω
Λίγυες ἔχονται καὶ πόλεις Ἑλληνίδες
ἃς Μασσαλιῶται φωκαεῖς ἀπῷκισανmiddot
πρώτη μὲν Ἐμπόριον Ῥόδη δὲ δευτέραmiddot
ταύτην δὲ πρὶν ναῶν κραοῦντες ἔκτισαν
Ῥόδιοι Μεθ᾿ ὃυς ἐλθόντες εἰς Ἰβηρίαν
οἱ Μασσαλίαν κτίσαντες ἔσχον φωκαεῖς
Ἀγάθην ῾Ροδανουσίαν τε Ῥοδανὸς ἣν μέγας
ποταμὸς παραρρεῖ Μασσαλία δ᾿ ἐστ᾿ ἐχομένη
πόλις μεγίστη φωκαέων ἀποικία
Ἐν τῇ Λιγυστικῇ δὲ ταύτην ἔκτισαν
πρὸ τῆς μάχης τῆς ἐν Σαλαμῖνι γενομένης
ἔτεσιν πρότερον ὤ᾿ φασιν ἐκατὸν εἴκοσι
Τίμαιος οὕτως ἱστορεῖ δὲ τὴν κτίσιν
Εἶτεν μετὰ τούτην Ταυρόεις καὶ πλησίον
πόλις Ὀλβία κἀντίπολις αὐτῶν ἐσχάτη
Despreacutes seguint la costa cap avall es troben els liacutegurs i les ciutats gregues cologravenies fundades
pels massaliotes foceus La primera eacutes Empograverion Rhode la segona Aquesta va ser fundada pels
rodis que temps enrere havien sigut una potegravencia naval Despreacutes daquests els foceus que havien
fundat Massagravelia van arribar a Ibegraveria i van apoderar-se dAgathe i Rhodanousia al costat de la
qual passa el gran riu Rogravedan Massagravelia una cologravenia dels foceus eacutes considerada una ciutat molt
gran Aquesta diuen que va ser fundada a Liguacuteria cent vint anys abans que succeiacutes la batalla de
Salamina Aixiacute narra Timeu la fundacioacute Despreacutes daquesta es troben Tauroeis i la progravexima ciutat
drsquoOgravelbia i Antiacutepolis luacuteltima daquestes1
1 Περίοδος 202-9 (Trad )
La cologravenia de Rhode
12
Geografia drsquoEstraboacute
Un altre autor que ens parla sobre la cologravenia Rhode eacutes Estraboacute un geogravegraf i historiador
grec (Amaseia 64 aC-2125 dC) dorigen aristocragravetic que va viatjar per Agravesia Menor
Egipte Itagravelia i Gregravecia De tota la seva obra nomeacutes es conserven els disset llibres de de la
seva Geografia una obra que descrivia tot el moacuten conegut fins llavors i que reflecteix
la nova realitat poliacutetica establerta durant el regnat dOctavi August tant la concepcioacute
universalista com la valoracioacute positiva de la romanitzacioacute dels pobles que estaven al
marge de la civilitzacioacute grega
Estraboacute va acabar Geografia durant el regnat de Tiberi el llibre III que eacutes el que
parlava de la Peniacutensula Ibegraverica va ser acabat el 17 dC
Geografia III 4 8
Ἐνταῦθα δ᾿ ἐστὶ καὶ ἡ Ῥοδος πολίχνιον Ἐμποριτῶν τινὲς δὲ κτίσμα Ῥοδίων φασί
Aquiacute es troba tambeacute Rhode una petita ciutat fundacioacute dels emporitans segons alguns diuen
dels rodis2
Geografia XIV 2 10
Ἱστοροῦσι δὲ καὶ ταῦτα περὶ τῶν Ῥοδίων ὅτι οὐ μόνον ἀφ᾿ οὗ χρόνου συνῴκισαν τὴν νῦν
πόλιν εὐτύχουν κατὰ θάλατταν ἀλλὰ καὶ πρὸ τῆς Ὀλυμπικῆς θέσεως συςνοῖς ἔτεσιν
ἔπλεον πόρρω τῆς οἰκείας ἐπὶ σωτηρίᾳ τῶν ἀνθρώπωνbull ἀφ᾿ οὖ καὶ μέχρι Ἰβηρίας
ἔπλευσαν κἀκει μὲν τὴν ᾿Ρόδον ἔκτισαν ἣν ὕστερον Μασσαλιῶται κατέσχον
Sexplica tambeacute sobre els rodis que no solament van prosperar als assumptes mariacutetims a partir de
la fundacioacute en comuacute de la ciutat sinoacute que tambeacute temps abans dels Jocs Oliacutempics van navegar
lluny del seu paiacutes per la seguretat dels homes llavors van navegar fins a Ibegraveria i allagrave van fundar
Rhode que posteriorment van ocuparels massaliotes3
2 Geografia III 4 8 (Trad ) 3 Geografia XIV 2 10 (Trad )
La cologravenia de Rhode
13
Ab urbe condita de Tit Livi
Tit Livi (Pagravedua 59 aC-17 dC) va ser un regravetor filogravesof i historiador romagrave La seva obra
meacutes important va ser Ab urbe condita (Des de la fundacioacute de la ciutat) redactada per
ordre dAugust recollia la histograveria de Roma des dels oriacutegens fins a la seva egravepoca
Nomeacutes se nha conservat una quarta part 35 llibres
Tit Livi va tenir una gran amistat amb August i va participar en el programa de
regeneracioacute moral de Roma impulsat per aquest Amb aquesta obra Livi recupera el
passat romagrave amb lobjectiu dexaltar-lo i tornar als romans lorgull per la pagravetria Vol
demostrar que Roma havia tingut un passat diviacute i estava destinada a ser el centre del
moacuten El fet de voler exaltar lorgull nacional fa que suprimeixi molts detalls que podrien
fer que es dubteacutes de la bona imatge que vol donar de Roma i dalguns caps de govern
Ab urbe condita XXXIV 84
M Porcius consul postquam abrogata lex Oppia est extemplo viginti quinque navibus
longis quarum quinque sociorum erant ad Lunae portum profectus est eodem exercitu
convenire iusso et edicto per oram maritimam misso navibus omnis generis contractis
ab Luna profiscens edixit ut ad portum Pyrenaei sequerentur inde se frequenti classe
ad hostes iturum Praetervecti Ligustinos montes sinumque Gallicum ad diem quam
dixerat convenerunt Inde Rhodam ventum et praesidium Hispanorum quod in castello
erat vi deiectum Ab Rhoda secundo vento Emporias perventum
El cogravensol M Porci despreacutes que va ser abrogada la llei Ogravepia va marxar de seguida amb vint-i-
cinc naus llargues cinc de les quals eren dels aliats cap al port de la Lluna al mateix lloc on
manat lexegravercit va enviar una ordre per la costa a naus de tot tipus al sortir de Lluna va manar
que el seguissin cap al port dels Pirineus des dallagrave pensava anar contra els seus enemics amb una
nombrosa flota Rodejades les muntanyes de la Liguacuteria i la badia Gagravelmiddotlica van reunir-se el dia
acordat Des dallagrave van anar a Rhode i la guarnicioacute dels hispans que es trobava al reducte va ser
expulsada per la forccedila Des de Rhode amb un vent favorable van arribar a Empuacuteries Allagrave totes
les tropes exceptuant les naus aliades van desembarcar a terra4
4 Ab urbe condita XXXIV 84 (Trad )
La cologravenia de Rhode
14
Chorographia de Pomponi Mela
Pomponi Mela va ser un geogravegraf romagrave nascut a la Begravetica o al nord dAgravefrica Va viure al
segle I dC perograve no se sap gaire meacutes sobre la seva biografia Lobra coneguda que va
escriure va ser Chorographia formada per tres llibres en els quals relaciona llocs
costums i art de diferents parts del moacuten conegut fins llavors Va escriure el seu llibre al
voltant de lany 44 dC mentre Claudi estava al poder I eacutes al tercer llibre on parla
dHispagravenia i per tant de Rhode
Chorographia II 689
At si litora legas a Cervaria proxima est rupes quae in altum Pyrenaeum extrudit dein
Ticis flumen ad Rhodam Clodianum ad Emporias
Perograve si segueixes la costa a prop de Cervaria hi ha una roca que saixeca cap a la part alta del
Pirineu despreacutes el riu Ticis a prop de Rhode el Clodianum a prop dEmpuacuteries5
Historia naturalis de Plini el Vell
Gai Plini Segon (Como 23-79 dC Nagravepols) va ser un famoacutes historiador i cientiacutefic romagrave
La majoria de les seves obres shan perdut excepte el seu llibre Historia naturalis Plini
va estudiar a Roma i va ser soldat una carrera tiacutepica per a un patrici Va ser comandant
a la Gagravelmiddotlia i a Germagravenia i amic de Vespasiagrave La seva obra Historia naturalis va ser
acabada al voltant del 77 dC Va morir lany 79 dC en produir-se lerupcioacute del Vesubi a
Nagravepols que fou narrada pel seu nebot
Historia naturalis III 3 4
Narbo Martius Decumanorum colonia XII p a mari distans flumina Araris Liria
Oppida de cetero rara praeiacentibus stagnis Agatha quondam Massiliensium et regio
Volcarum Tectosagum atque ubi Rhoda Rhodiorum fuit unde dictus multo Galliarum
fertilissimus Rhodanus amnis
5 Chorographia II 6 89 (Trad )
La cologravenia de Rhode
15
Narbo cologravenia M D dista dotze mil passes del mar els rius Araris i Liria Les escasses ciutats
estaven situades davant dels aiguamolls Agde en altres temps dels Massaliotes i la regioacute dels
Volques Tectosages i on la Rhode dels rodis va estar don es diu que ve el nom del riu Rogravedan el
riu meacutes cabaloacutes de les Gagravelmiddotlies6
222 Des del punt de vista dels historiadors
Diversos historiadors srsquohan ocupat drsquoescatir lrsquoorigen de la cologravenia aixiacute com les causes
del seu declivi Tot i aixiacute les opinions no soacuten uacuteniques sinoacute que hi ha diverses hipogravetesis
A partir de la recerca dinformacioacute i la realitzacioacute dentrevistes i la lectura de les obres
dels historiadors que cito en la bibliografia amb la finalitat de donar resposta als
objectius del treball eacutes a dir per tal de descobrir si lorigen de Rhode eacutes rodi o
massaliota o emporitagrave i els motius de la caiguda de Rhode a mans dels romans puc
extreure diverses conclusions
Sobre lorigen de la cologravenia de Rhode eacutes on hi ha meacutes confusioacute causada en bona part
per les versions sovint llegendagraveries dels textos clagravessics que soacuten difoses pels
historiadors de legravepoca com Pseudo-Escimne i Estraboacute Aixiacute el primer exposa que
Rhode va ser fundada pels foceus de Massagravelia i el segon afirma que Rhode va ser una
ciutat dels emporitans encara que ell mateix diu que alguns deien que ho era dels rodis
Aquesta confusioacute causada pels historiadors antics ha produiumlt que hi hagi dos punts de
vista respecte als oriacutegens de Rhode hi ha historiadors com Josep Pella i Forgas un
historiador jurista i poliacutetic catalagrave que defensen lorigen rodi de Rhode fundada en
legravepoca del poder naval dels rodis
Tanmateix es pot observar que la majoria dhistoriadors que defensen lorigen rodi de la
cologravenia soacuten anteriors al segle XX que eacutes quan es va comenccedilar a excavar al solar
6 Historia naturalis III 3 4 ( Trad )
La cologravenia de Rhode
16
Per una altra banda hi ha un grup nombroacutes dhistoriadors meacutes actuals nascuts en els
segles XIX i XX que defensa lorigen massaliota de la cologravenia i consideren aquesta
fundacioacute com a intent de recuperacioacute de la influegravencia comercial ibegraverica en la zona per
part de Massagravelia que havia perdut Emporion ja independitzada de la metrogravepolis Entre
aquest grup dhistoriadors destaca Roger Riera7 becari en histograveria de la Universitat
Autogravenoma de Barcelona i David Vivoacute8
Pel que fa a la caiguda de Rhode a mans dels romans tant lrsquohistoriador antic Tit Livi
com els historiadors actuals defensen que Catoacute lany 195 aC va destruir Rhode per
esclafar una revolta ja que shavien posicionat a favor dels ibers i en contra dels romans
223 Des del punt de vista des de larqueologia Rhode va ser fundada a la costa nord del golf de Roses en un dels llocs millors protegits
dels forts vents que Emporion Per a lassentament es va escollir un petit turoacute el turoacute de
Santa Maria que estava situada entre dos cursos daigua i molt propera a un port natural
La gran majoria darqueogravelegs actuals a partir dels materials trobats a les excavacions
que indiquen que la fundacioacute de la cologravenia va ser posterior a la que es diu als textos
clagravessics entre finals del segle V i principis del IV aC pensen que aquesta va ser una
fundacioacute dels massaliotes per recuperar la influegravencia comercial perduda en el territori
proper per la pegraverdua dEmporion ja que sindependitza de la seva metrogravepoli i per poder
accedir a linterior del territori i comerciar amb els indiacutegenes Una especialista que
destaca en aquest agravembit eacutes Anna Mordf Puig9 una de les arqueogravelogues que va estar
treballant a la cologravenia durant uns anys ajudant en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic
Tot i aixograve hi ha una minoria dels quals destaca Joan Maluquer de Motes que defensen
la possibilitat duna fundacioacute rogravedia de la cologravenia mentre encara tenien un gran poder
naval al mediterrani
7 Vegeu apartat 41 Entrevista a Roger Riera 8 David Vivoacute doctor en Histograveria de lArt i professor en Histograveria de lArt Antic especialitzat en Arqueologia Iconografia i Arquitectura clagravessica que en el camp arqueologravegic ha codirigit nombroses excavacions i participat en diversos projectes dinvestigacioacute 9 Vegeu apartat 42 Entrevista a Anna Mordf Puig
La cologravenia de Rhode
17
Per una altra banda la majoria darqueogravelegs igual que els historiadors comentats
anteriorment defensen que Rhode va ser destruiumlda a finals de la 2a Guerra Puacutenica lrsquoany
195 aC quan Catoacute va viatjar fins a Rhode per sufocar una revolta popular per part dels
habitants de la cologravenia i els indiacutegenes aliats amb ells Per aquest motiu la cologravenia va
quedar arrasada i posteriorment passaria a pertagravenyer als emporitans fins que finalment
seria abandonada al segle II dC en quegrave seria una ciutat romana
Les intervencions arqueologravegiques
A comenccedilaments del segle XX es van produir diversos intents de trobar la constatacioacute
arqueologravegica a les referegravencies textuals de les fonts antigues sobre Rhode i es van centrar
tots els esforccedilos al solar de lantiga Ciutadella el lloc que tenia millors perspectives a
nivell histograveric i pragravectic A partir del 1916 es comenccedilagrave a prospectar la ciutadella amb un
egravexit relatiu nomeacutes es van trobar restes residuals de ceragravemica grega perograve ninguna
troballa prou consistent Al 1934 FCufiacute va comenccedilar a excavar en la zona del turoacute de
Santa Maria amb resultats excepcionals i es va poder establir una cronologia que estava
entre els estrats del segle V-IV aC i legravepoca tardoromana i medieval Sha de destacar el
descobriment dun plom amb epigrafia grega
Al 1946 es van reprendre les excavacions i es van realitzar descobriments importants
evidegravencies duna basiacutelica paleocristiana una possible vilmiddot la romana i diferents
necrogravepolis tardoromanes encara que lestratigrafia no era meacutes amunt del segle III aC i
es va considerar un fracagraves perquegrave lobjectiu de les excavacions era provar lorigen rodi
de la cologravenia
En els anys seguumlents les excavacions es van reprendre puntualment Una de les meacutes
importants va ser la de F Riuroacute entre 1955 i 1960 Alhora es van comenccedilar a netejar els
enderrocs dels segles anteriors i es van consolidar les restes existents
Al febrer de 1961 la Ciutadella es va declarar Monumento Nacional per evitar el seu
enderroc i la urbanitzacioacute imminent Gragravecies a aixograve es va poder realitzar la primera
campanya dexcavacions entre 1963 i 1964 que va ser important pel descobriment i
excavacioacute en extensioacute de lanomenat Barri Helmiddotleniacutestic Aquestes excavacions van
continuar fins al 1975 i van centrar-se tambeacute en la vilmiddot la romana i el conjunt medieval
La cologravenia de Rhode
18
Entre 1976 i 1984 es van dividir les excavacions en dos grups el primer dirigit per
Aurora Martiacuten va estar centrat en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic el segon codirigit
per Josep M Nolla i Javier Nieto va centrar-se en lEdifici A Al 1984 es van fer
excavacions a fora i a dins de la Ciutadella propiciades per la creacioacute del Pla de
solidaritat amb latur
A partir del 1984 les excavacions van ser abandonades fins al 1993 que es van
reprendre perquegrave eren excavacions durgegravencia
Al 1993 es realitzen cinc campanyes a la vila medieval i als recintes emmurallats a
loest de la Ciutadella en les quals es troben importants restes de legravepoca grega i legravepoca
tardoantiga al pati darmes
Al 2002 es realitza una petita actuacioacute arqueologravegica per revisar i completar lexcavacioacute
feta al 1984
Font 3 imatge del Barri Helmiddotleniacutestic en les uacuteltimes excavacions realitzades
La cologravenia de Rhode
19
23 El jaciment
Al llarg del temps en el solar de la Ciutadella on es trobava lantiga cologravenia grega de
Rhode hi ha hagut assentaments constants per la qual cosa no sha pogut excavar en
profunditat A meacutes a meacutes aquests assentaments han provocat que en edificar
construccions sobre les antigues es deterioressin les restes Aixograve afegit als diversos
conflictes begravelmiddotlics succeiumlts des quegrave la cologravenia es va abandonar fins a lactualitat ha causat
que les poques restes que quedaven resultin pragravecticament inexistents
Font 4 Mapa de la part grega al solar de la Ciutadella
1 Turoacute de Santa Maria primer assentament grec de Rhode
2 Barri Helmiddot leniacutestic
3 Muralla que envoltava el turoacute
El primer que podem veure a lentrar al recinte fortificat de La Ciutadella eacutes un petit
museu on es troben algunes de les restes trobades al jaciment Srsquohi poden veure des
dagravemfores de la cologravenia grega fins a canons de la ciutadella militar
La cologravenia de Rhode
20
Despreacutes si sortim al solar ja dins del jaciment podem veure diferents camins El
primer es dirigeix cap a la dreta i va a parar al Barri Helmiddotleniacutestic on hi ha restes gregues
i tambeacute romanes
Si seguim pel camiacute del mig caminant cap endavant ens trobem el turoacute de Santa Maria
lloc on es va produir el primer assentament grec Les restes gregues perograve soacuten difiacutecilment
apreciables
A la falda del turoacute es pot veure lrsquoantic pati darmes de la ciutadella militar i al
capdamunt del turoacute una esgleacutesia romagravenica reconstruiumlda recentment En aquest mateix
punt srsquoha establert que hi havia assentat el temple drsquoegravepoca grega
En baixar del turoacute per la part esquerra del solar es troben les restes medievals els
fonaments de les cases de la gent del poble medieval i la casa del governador
Un altre recorregut possible eacutes seguint tot el periacutemetre de la Ciutadella resseguint la
liacutenea de les muralles des don es pot contemplar tot el jaciment
231 El turoacute de Santa Maria
Al turoacute de Santa Maria un petit promontori que devia ser duns deu-vint metres daltitud
per sobre del nivell del mar envoltat per dos petits cursos naturals daigua la Trencada i
el Rec Fondo eacutes on es va produir el primer assentament de la cologravenia grega a principis
del segle IV aC
Font 5 Imatge de la cara sud del turoacute de Santa Maria
La cologravenia de Rhode
21
Arqueologravegicament es coneix poc ja que el solar de la Ciutadella i els seus voltants
sempre han estat ocupats per poblacioacute civil i al llarg del temps aquestes diferents
ocupacions han anat sobreposant les noves construccions a les meacutes antigues
Tanmateix al llarg de les excavacions realitzades al turoacute es va poder veure que el
primer assentament estava estructurat urbaniacutesticament de manera diferent que el Barri
Helmiddotleniacutestic caracteritzat per una estructura ortogonal mentre que al turoacute hi havia una
urbaniacutestica meacutes primitiva I a meacutes aquest assentament es trobava envoltat per una
muralla de carreus poligonals que definia lextensioacute daquest
Font 6 Imatge del turoacute de Santa Maria lloc on estaria situat el temple grec
actualment ocupat per una petita esgleacutesia romagravenica
Actualment al damunt del turoacute hi ha una petita esgleacutesia de tipus romagravenic reconstruiumlda
recentment encara que a sota als seus fonaments se sobreposen restes duna esgleacutesia
paleocristiana una necrogravepolis tardoromana i el temple grec dels segles IV i III aC
La cologravenia de Rhode
22
232 El Barri Helmiddotleniacutestic
Com hem dit el primer emplaccedilament de la cologravenia grega de Rhode es trobava en lactual
turoacute de Santa Maria envoltat per dues rieres la Trencada i el Rec Fondo que discorrien
als peus del turoacute
Font 7 Vista aegraveria del solar de la Ciutadella
Aquest primer assentament va ser ampliat posteriorment amb un eixample anomenat el
Barri Helmiddotleniacutestic que estava separat fiacutesicament del turoacute pel Rec Fondo I eacutes aquesta
separacioacute la que definiria lurbanisme de leixample que funcionaria com a nucli central
dels dos assentaments perquegrave eacutes logravegic pensar que la desembocadura del rec funcioneacutes
com a port principal de la cologravenia sense deixar els altres ports secundaris de banda
Fins el segle II dC no sersquon coneixen gaires dades encara que va ser una egravepoca meacutes
activa del que es pensava En aquest segle es troba documentada la primera estructura
complexa un conjunt termal que es troba construiumlt a sobre de les instalmiddotlacions de
lanterior port grec Al llarg del temps aquest edifici va ser ampliat i es va convertir en
una factoria de salaons de peix que va durar fins al segle VI dC Despreacutes daquesta
factoria de salaons es va sobreposar un hospital militar al construir la Ciutadella que
va ser anomenat poseriorment pels arqueogravelegs com lEdifici A
La cologravenia de Rhode
23
A partir de lrsquoegravepoca medieval Roses va tenir un gran desenvolupament urbaniacutestic en el
qual es van construir ampliacions del recinte fortificat al voltant de Santa Maria que va
ser construiumlda el 943 dC
Lactuacioacute meacutes important va ser la construccioacute de la ciutadella el 1543 que provocaragrave
lenderroc de gran part de les antigues muralles i una reestructuracioacute profunda del
terreny Aquest fet amb els posteriors setges i bombardeigs patits entre els anys 1794 i
1795 i 1any 1808 van afectar molt el subsogravel arqueologravegic i especialment el Barri
Helmiddotleniacutestic
El fet que el recinte de La Ciutadella estigueacutes desocupat a principis del segle passat va
fer que entreacutes en una degradacioacute progressiva i per aixograve els rosincs el van anar ocupant
dividint-lo en petits horts
Estudi del Barri Helmiddotleniacutestic
El Barri Helmiddotleniacutestic estava caracteritzat per ser de forma ortogonal era una agraverea
urbaniacutestica regular datada el segle III aC
Per poder fer un estudi del Barri Helmiddotleniacutestic va ser dividit en dues zones separades pel
carrer nord-sud les zones
A i B encara que la divisioacute
no respon a una particioacute
arbitragraveria sinoacute que ha estat
dividit perquegrave la zona A va
ser la primera a ser
excavada i es va utilitzar
una metodologia molt
diferent de la zona B
Tambeacute la construccioacute del
barri eacutes diferent en
cadascuna de les zones
Font 8 Fotografia del Barri Helmiddotleniacutestic
La cologravenia de Rhode
24
Cal destacar que aquest jaciment presenta algunes dificultats com la superposicioacute
destructures posteriors en les anteriors que les malmeten emmascarant i dificultant el
seu estudi encara que no limpossibilita i les explosions de bombes produiumldes durant el
setge de la Guerra Gran (1784-1795) Les explosions no van ser massa grans en relacioacute
a lespai afectat per cadascuna perograve els murs del Barri Helmiddotleniacutestic tenien una
construccioacute senzilla i els resultats van ser perjudicials ja que afectaren les cantonades i
aixograve va dificultar la interpretacioacute de les estructures
Font 9 planta general del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutestic
(VIVOacute D)
Zona A
Era un barri durbanisme regular constituiumlt per un carrer que anava de nord a sud de la
ciutat i dos de transversals formant sis illes de cases tres a cada costat
Aquesta zona va ser excavada entre 1963 i 1964 en la seva totalitat La urgegravencia de
destapar el magravexim destructures possibles per evidenciar la importagravencia del jaciment va
causar una gran velocitat en les excavacions Va ser necessagraveria aquesta mesura perquegrave el
La cologravenia de Rhode
25
jaciment estava amenaccedilat denderroc per un projecte durbanitzacioacute malgrat tenir la
proteccioacute legal del monument
Font 9 Fotografia de la cara est del Barri Helmiddotleniacutestic
Per aixograve lexcavacioacute va ser meacutes aviat un buidatge en superfiacutecie que no pas en
profunditat Durant les excavacions es van portar uns diaris dexcavacioacute que mostraven
la pegraverdua dinformacioacute arqueologravegica que es podia haver produiumlt Aquests diaris
descrivien la feina feta dia a dia i els diversos descobriments realitzats A meacutes a meacutes
incloiumlen esquemes destructures dibuixos de materials i fotografies fent que els diaris
fossin una eina bagravesica per restituir les estructures desenterrades i per ubicar els
descobriments realitzats
A mitjans del 1964 es va poder comenccedilar a excavar en profunditat al buscar
lestratigrafia perduda
La cologravenia de Rhode
26
Font 10 visualitzacioacute de les cases A-II-1 i A-II-3 del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme
del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Aquesta estava formada per tres estrats
- Estrat I corresponia a lestrat superficial i les restes trobades anaven des de
labandonament de la Ciutadella fins al comenccedilament de les excavacions que tenia entre
040 i 050 m de profunditat
- Estrat II tenia una profunditat variable i constava de la presegravencia duna necrogravepolis
tardoromana Encara que nomeacutes pertanyia a la zona B es va considerar general a tot el
jaciment
- Estrat III eacutes lestrat ocupat pel Barri Helmiddotleniacutestic Estagrave delimitat per laltura dels murs
fins al nivell de circulacioacute Datat del segle III aC
A causa de la mala conservacioacute dels murs es van restaurar i aquesta restauracioacute va
afectar tots els murs amb una reconstruccioacute en altura feta amb les pedres caigudes i
ciment
La cologravenia de Rhode
27
La interpretacioacute de les estructures eacutes difiacutecil i es va fer a partir dels croquis i les
fotografies de les excavacions i un altre plagravenol del jaciment que tenia en compte els
murs visibles
Zona B
Aquesta zona estava formada pel cantoacute de ponent del Barri Helmiddotleniacutestic des del carrer
nord-sud fins als perfils de lexcavacioacute que estaven a la meitat de lilla de cases
La distincioacute entre les zones A i B va ser des dun principi urbaniacutestica El fet que les
muralles estiguessin meacutes lluny va fer que els efectes de les explosions de les bombes no
fossin tan frequumlents perograve com que lagraverea estava afectada per una necrogravepoli tardoromana
la interpretacioacute de les estructures tambeacute eacutes difiacutecil
Font 11 visualitzacioacute de les illes centrals de cases del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i
urbanisme del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Lestratigrafia eacutes meacutes complexa que la de les anteriors meacutes acurada
- Estrat I eacutes lestrat del nivell superficial que tenia molta ceragravemica moderna i medieval
encara que tambeacute hi ha evidegravencies dhorts moderns i hi ha els fonaments dels murs de
lhospital del segle XVII
- Estrat II es troba luacuteltima ocupacioacute de lemplaccedilament en lantiguitat la necrogravepoli
paleocristiana
La cologravenia de Rhode
28
- Estrat III apareixen les estructures del Barri Helmiddotleniacutestic i estagrave datat a finals del segle
IV i principis del III aC Hi hauria dos estrats cronologravegicament diferents el primer
format per tres murs arrasats de la casa B-II-2 i els forns de ceragravemica El material
predominant pertany al segle III aC mentre que del IV aC nomeacutes nhi ha periogravedicament
Possiblement lestrat del segle IV aC anterior al Barri Helmiddotleniacutestic no existeix i nomeacutes
eacutes una mala interpretacioacute de les reformes daquest
- Estrat 4 eacutes el sogravel natural sobre el qual saixecava el Barri Helmiddotleniacutestic format per
sorres
Font 12 Part excavada de la muralla que envoltava el turoacute
La cologravenia de Rhode
29
24 La vida a la cologravenia
241 Explotacioacute comercial del territori
Rhode va ser sobretot un centre comercial encara que al principi els navegants grecs no
buscaven un mercat per donar sortida a les seves produccions El seu objectiu primer era
obtenir les mategraveries primeres que mancaven a Gregravecia Aquests intercanvis es feien en
petits ports descala i de comerccedil que funcionaven com a centres comercials i
redistribuiumldors de productes al mateix temps que sinformaven dels recursos naturals
existents en els territoris meacutes propers Aquests petits centres comercials amb el pas del
temps van creacuteixer i van esdevenir ciutats
Port
El golf de Roses eacutes un lloc de gran importagravencia en el comerccedil mariacutetim ja que era una
cruiumllla de pas obligat en les rutes des del sud peninsular cap al sud de Franccedila o a
linreveacutes tot resseguint la costa
En aquesta ruta la part meacutes problemagravetica del trajecte era la ruta de sud a nord ja que la
climatologia desfavorable obligava els vaixells a esperar al golf de Roses els vents
favorables La ruta descendent en canvi no estava tan afectada pel temps
Lobligacioacute de cercar un lloc a recer dels vents i els corrents en el golf de Roses
resultava ineludible quan la navegacioacute a vela vorejant la costa es trobava afectada per la
meteorologia
Aixograve feia imprescindibles petits ports descala on proveir-se i protegir-se del mal temps
Aquesta necessitat afectava els navegants foceus majoritagraveriament que eren els
principals usuaris daquesta ruta perquegrave navegaven amb uns vaixells dorigen militar
anomenats pentaconteres que encara que eren lleugers i ragravepids no podien portar gaire
cagraverrega Per aixograve els foceus havien de parar periogravedicament per proveir-se daliments
El millor fondejador del golf de Roses eacutes el de lespai que hi ha entre lactual nucli urbagrave
de Roses i la desembocadura del riu Mugueta Aquesta zona queda protegida per la
serra de Rodes de la tramuntana i del llevant
La cologravenia de Rhode
30
Basant-se en aixograve sha proposat que Rhode eacutes un nucli colonial meacutes antic que Emporion
Segons aquesta hipogravetesi Rhode al tenir el millor port de la zona havia de ser el primer
establiment colonial grec del golf de Roses Aleshores locupacioacute de lillot de Sant
Martiacute per part dels foceus sexplicaria per la impossibilitat dinstalmiddotlar-se a la zona nord
del golf que ja estava habitada
Aquesta teoria perograve no teacute present que Rhode estagrave relativament aiumlllada dins lEmpordagrave
Aquest fet probablement va fer que Rhode fos un port secundari durant aquesta egravepoca i
ho va continuar sent durant legravepoca romana mentre que Emporion es trobava situada en
una posicioacute geogragravefica millor per penetrar cap linterior gragravecies a la proximitat dels rius
Ter i Fluviagrave unes vies dacceacutes immillorables cap a lEmpordagrave
I encara que Rhode tenia un territori relativament proper que podia ser explotat
agriacutecolament no devia ser un fet determinant en leleccioacute de lemplaccedilament
Per tant les millors comunicacions i la major accessibilitat als recursos naturals de
linterior del territori eacutes possiblement el motiu que explica leleccioacute de lillot de Sant
Martiacute com a lloc on establir-se els foceus a principis del segle VI aC tot i les
limitacions com a port natural
El primer nucli urbagrave de Rhode era un petit port secundari descala en la ruta comercial
que unia els dos punts meacutes importants de la Mediterragravenia occidental Massagravelia i les
factories feniacutecies del sud peninsular Aquest comerccedil amb el sud de la peniacutensula Ibegraverica
devia comenccedilar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC
La fundacioacute de Rhode i Emporion al golf de Roses no eacutes un fet estrany sinoacute que aquesta
proximitat confirma la importagravencia que tenia la zona com a nus de comunicacions
Explotacioacute dels recursos naturals
No se sap massa quines caracteriacutestiques tenia Rhode ni quins productes podia extreuren
Nomeacutes es pot especular Rhode tenia un territori de dimensions reduiumldes limitat pels
vessants de la serra de Rodes i els aiguamolls El territori apte per al cultiu de cereals
era molt reduiumlt amb prou feines permetia cobrir les necessitats dautosubsistegravencia de la
poblacioacute de la polis que shavia de garantir a partir dimportacions procedents del
territori indiacutegena meacutes proper igual que a Emporion i Massagravelia
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
5
Estructuracioacute del treball
Per poder organitzar la informacioacute obtinguda i assolir els objectius el treball estagrave
estructurat en tres parts
En primer lloc trobem la presentacioacute en la qual sexpliquen els motius els objectius i
el proceacutes drsquoelaboracioacute del treball A continuacioacute tenim una introduccioacute al cos del treball
en la qual sexplica el fenomen de la colonitzacioacute grega i els proceacutes que shavia de seguir
per fundar una cologravenia
En tercer lloc hi ha el cos del treball format ja per la histograveria de la cologravenia grega de
Rhode Aquest apartat estagrave dividit en tres parts la primera part es centra en lexplicacioacute
de la cologravenia des de tres punts de vista des dels textos dels contemporanis de la cologravenia
des del punt de vista dels historiadors i per uacuteltim des del punt de vista dels arqueogravelegs
la segona part es centra en lexplicacioacute del jaciment les excavacions realitzades i els
dos assentaments que hi havia a la cologravenia finalment una tercera part explica com
funcionava la subsistegravencia de la cologravenia eacutes a dir en quegrave estava basada leconomia de la
cologravenia (port cereals encunyacioacute de la moneda)
En quart i uacuteltim lloc trobem les conclusions del treball extretes a partir dels punts
anteriors les entrevistes realitzades i la bibliografia consultada
Megravetode delaboracioacute del treball
Per dur a terme aquest treball he investigat a traveacutes de diverses vies per comenccedilar he
consultat documents darqueogravelegs i historiadors de la biblioteca de Roses i dInternet
Resultes drsquoaixograve eacutes la lectura completa de gairebeacute tots els llibres que cito a la bibliografia
Per seguir he visitat lespai cultural de la Ciutadella de Roses tantes vegades com he
pogut i mrsquoha calgut En aquestes visites he realitzat les fotografies que ilmiddot lustren aquest
treball
Entremig per intentar posar ordre al garbuix drsquoinformacioacute que anava trobant he
entrevistat una arqueograveloga i un historiador per conegraveixer de primera magrave el seu punt de
vista respecte la cologravenia
I finalment amb tota la informacioacute recopilada els llibres llegits i els resums fets he
redactat aquest treball amb molta ilmiddot lusioacute i sensacioacute de feina ben feta
La cologravenia de Rhode
6
1 Introduccioacute La colonitzacioacute grega
Entre el 800 i el 500 aC en legravepoca arcaica a Gregravecia hi ha un augment de poblacioacute i
com a solucioacute es comencen a fundar ciutats per les costes del Mediterrani
Aquesta colonitzacioacute sesteacuten des del Caucas fins a la Peniacutensula Ibegraverica concretament
des de Fasis fins a les columnes dHegraveracles Alguns exemples de cologravenies van ser
Odessa a Ucraiumlna Bizanci (Istanbul) a Turquia Nagravepols Tagraverent Palerm i Siracusa a
Itagravelia Niccedila i Marsella (Massagravelia) a Franccedila Empograverion (Empuacuteries) i Rhode (Roses) a la
Peniacutensula Ibegraverica
Perograve parlar de colonitzacioacute grega no eacutes parlar de colonitzacioacute en el sentit modern de la
paraula Els grecs definien aquest fenomen amb el terme apoikiacutea (ἀποικία) que vol dir
lluny de casa eacutes a dir meacutes aviat un sinogravenim dimmigracioacute en aquella egravepoca I les
cologravenies eren un assentament independent de la metrogravepoli o un barri que estava habitat
per grecs en una ciutat que no era grega Per tant tenien vincles amb la metrogravepoli
afectius i religiosos
Aquest fenomen colonial eacutes paralmiddotlel a la formacioacute de la polis creada per la reunioacute
daristogravecrates en nuclis urbans al voltant de santuaris Les causes daquesta emigracioacute
massiva van ser sobretot els canvis socials i econogravemics que es van produir a les polis en
legravepoca arcaica sovint per evitar revoltes i seguir tenint el seu domini els meacutes
poderosos van promoure el fet denviar els descontents cap al mar Tambeacute per explotar
noves terres o trobar una solucioacute a la manca de recursos
Font 1 Mapa de la colonitzacioacute grega a la Mediterragravenia
La cologravenia de Rhode
7
Dins del fenomen colonial es poden distingir tres etapes durant les quals els colons es
van dirigir a diferents zones
1 Els primers assentaments grecs van ser a la costa siacuteria i feniacutecia i eren barris
comercials no noves ciutats
2 Entre el 775 i el 675 aC es colonitza Siciacutelia el sud dItagravelia anomenat despreacutes Magna
Gregravecia i el nord de lEgeu
3 Entre el 675 i el 450 aC aquesta colonitzacioacute es va dirigir cap al nord-est a Tragravecia
els Dardanels el Bogravesfor i la mar Negra i cap al nord-oest a Cograversega la Gagravelmiddotlia i la
peniacutensula Ibegraverica
11 La fundacioacute de les cologravenies
El proceacutes de fundar una cologravenia comenccedilava amb una consulta a loracle de Delfos i amb
la designacioacute dun cap dexpedicioacute (οἰκιστής) El grup de colons srsquoembarcava cap al lloc
on shavia previst la fundacioacute de la ciutat que ja era conegut per les anteriors
expedicions comercials Leleccioacute de lemplaccedilament tenia dos objectius cercar terres
cultivables abundants i fegravertils i aconseguir una situacioacute en un lloc de pas i amb un bon
port que afavoriacutes els intercanvis comercials Les funcions bagravesiques del cap de
lexpedicioacute eren les de transferir el culte a una divinitat i el foc sagrat a la ciutat des de
la metrogravepoli dictar les lleis i controlar el repartiment de terres entre els colons deixant
parcelmiddotles per assignar per als futurs nouvinguts Un cop finalitzada la seva missioacute o es
quedava a la nova ciutat o se nanava per fundar-ne una altra
La nova ciutat eacutes una polis amb el seu govern independent de la metrogravepoli encara que
segueix conservant els vincles religiosos comercials i de poliacutetica exterior Solen seguir
un pla ortogonal que facilitava la divisioacute de lespai urbagrave entre els seus ciutadans Els
fundadors rebien una part del territori proper que sutilitzava per conrear i un espai dins
de la ciutat Aquests serien els terratinents i els colons que arribessin despreacutes serien
arrendataris seus o tindrien pitjors terres o serien comerciants
La cologravenia de Rhode
8
2 La cologravenia grega de Rhode
21 Localitzacioacute Roses estagrave situada en una plana deltaica on els rius Muga Fluviagrave i Ter i els seus
afluents van transformant la plana en una zona daiguamolls en anar avanccedilant el seu
curs cap al mar sobretot en egravepoca preromana
Font 2 Mapa de locupacioacute grega a Rhode extreta de La cologravenia grega de Rhode (PUIG GRIESSENBERGER
A)
La comarca estagrave comunicada amb el territori mitjanccedilant els diferents corredors i
destaquen les seves entrades nord i sud al nord pels passos de Panissars i del Pertuacutes al
sud pel corredor obert pel Ter (on es troba Girona actualment) Aquest uacuteltim va ser un
punt estrategravegicament vital ja que era lentrada a la peniacutensula Ibegraverica
Roses perograve teacute una posicioacute aparentment secundagraveria a lEmpordagrave ja que estagrave allunyada
de la via natural que travessa la comarca de nord a sud i en temps preromans estava
envoltada daiguamolls
La ubicacioacute de la cologravenia sha de relacionar directament amb el mar perquegrave com que
estava protegida per la Serra de Rodes de la tramuntana i per la punta Falconera del
La cologravenia de Rhode
9
llevant aquest fet la convertia en el millor port de la badia un factor determinant per a
lestabliment grec allagrave
Antigament els aiguamolls i estanys dificultaven lacceacutes directe a la plana empordanesa
i a meacutes en estar envoltada Rhode per la serra de lAlbera i la de Rodes laiumlllament de la
cologravenia encara era major Luacutenica sortida fagravecil que hi havia era cap al nord fet que la
situava en una posicioacute immillorable per controlar el passos pirinencs
Aixiacute doncs la zona era important per tres fets
bull Era un territori de pas per on es creuaven camins que evitaven les altures i les
zones daiguamolls comunicaven lEmpordagrave amb les zones veiumlnes i la Peniacutensula
Ibegraverica amb Europa
bull Era el territori meacutes ric en recursos naturals i amb majors possibilitats agriacutecoles
de la zona
bull Era la zona on es concentraven meacutes habitants
El turoacute de Santa Maria eacutes lelement central i definitori de la zona des de lantiguitat
Aquest turoacute eacutes una petita elevacioacute formada per lacumulacioacute de sediments que devia
estar envoltat per una zona humida on desembocaven dos petits cursos daigua la
Trencada i el rec Fondo que laiumlllaven de la resta de la plana com una illa Aquesta
seria la raoacute principal per la qual el primer assentament fos allagrave era proper al mar hi
havia aigua en abundagravencia i tenia una fagravecil defensa els avantatges superaven els
inconvenients dassentar-se al costat dels aiguamolls
Al segle III aC al haver-hi un creixement de poblacioacute necessitaven meacutes espai i creen
un nou barri el Barri Helmiddotleniacutestic a lest de la ciutat perquegrave per culpa dels aiguamolls la
ciutat no es podia expandir cap a loest
Hi havia un port a la zona sud-est de la ciutat encara que les evidegravencies diuen que no
era el port principal i hi ha hipogravetesis que diuen que podria haver-hi hagut un altre port
meacutes important als marges del turoacute de Santa Maria
La cologravenia de Rhode
10
22 Histograveria de lestudi de la cologravenia
221 Des dels textos clagravessics
Hi ha en total sis autors antics grecs i llatins que ens parlen de Rhode o ens la
mencionen en les seves obres
Aquestes fonts literagraveries han estat constantment estudiades al llarg dels anys i tambeacute
han estat quumlestionades les seves paraules ja que hi ha algunes fonts els autors de les
quals eren meacutes poetes que historiadors en el sentit modern del terme i nrsquohi ha unes
altres que havien estat redactades per ordre de la persona que governava en legravepoca de
realitzacioacute de lobra com per exemple Ab urbe condita de Tit Livi un dels textos que
posteriorment seran comentats
Aixiacute doncs tenint en compte que els autors ja soacuten parcials a meacutes a meacutes hi ha la
influegravencia de la interpretacioacute dels traductors Per aixograve per no ser condicionada per les
interpretacions dels traductors previs he volgut consultar directament el text original i
aprofitant els meus coneixements de llatiacute i grec intentar entendre quegrave van dir els autors
contemporanis a la cologravenia
Drsquoaquests fragments originals he fet la meva progravepia traduccioacute sota el text original
Περίοδος de Pseudo-Escimne
El primer text que ens parla de Rhode es troba a Περίοδος una obra anogravenima datada al
voltant del 110-100 aC perograve posteriorment atribuiumlda a Escimne de Quios Tot i aixograve hi
ha una hipogravetesis que indica que aquest nom drsquoEscimne de Quios seria un pseudogravenim ja
que lobra citada eacutes meacutes aviat una recopilacioacute de diversos autors degravepoques diferents
Egravefor Eratogravestenes Timeu i altres
La cologravenia de Rhode
11
Περίοδος 202-9MGGM Ip204
Ἔπειτα παραθαλάττιοι κάτω
Λίγυες ἔχονται καὶ πόλεις Ἑλληνίδες
ἃς Μασσαλιῶται φωκαεῖς ἀπῷκισανmiddot
πρώτη μὲν Ἐμπόριον Ῥόδη δὲ δευτέραmiddot
ταύτην δὲ πρὶν ναῶν κραοῦντες ἔκτισαν
Ῥόδιοι Μεθ᾿ ὃυς ἐλθόντες εἰς Ἰβηρίαν
οἱ Μασσαλίαν κτίσαντες ἔσχον φωκαεῖς
Ἀγάθην ῾Ροδανουσίαν τε Ῥοδανὸς ἣν μέγας
ποταμὸς παραρρεῖ Μασσαλία δ᾿ ἐστ᾿ ἐχομένη
πόλις μεγίστη φωκαέων ἀποικία
Ἐν τῇ Λιγυστικῇ δὲ ταύτην ἔκτισαν
πρὸ τῆς μάχης τῆς ἐν Σαλαμῖνι γενομένης
ἔτεσιν πρότερον ὤ᾿ φασιν ἐκατὸν εἴκοσι
Τίμαιος οὕτως ἱστορεῖ δὲ τὴν κτίσιν
Εἶτεν μετὰ τούτην Ταυρόεις καὶ πλησίον
πόλις Ὀλβία κἀντίπολις αὐτῶν ἐσχάτη
Despreacutes seguint la costa cap avall es troben els liacutegurs i les ciutats gregues cologravenies fundades
pels massaliotes foceus La primera eacutes Empograverion Rhode la segona Aquesta va ser fundada pels
rodis que temps enrere havien sigut una potegravencia naval Despreacutes daquests els foceus que havien
fundat Massagravelia van arribar a Ibegraveria i van apoderar-se dAgathe i Rhodanousia al costat de la
qual passa el gran riu Rogravedan Massagravelia una cologravenia dels foceus eacutes considerada una ciutat molt
gran Aquesta diuen que va ser fundada a Liguacuteria cent vint anys abans que succeiacutes la batalla de
Salamina Aixiacute narra Timeu la fundacioacute Despreacutes daquesta es troben Tauroeis i la progravexima ciutat
drsquoOgravelbia i Antiacutepolis luacuteltima daquestes1
1 Περίοδος 202-9 (Trad )
La cologravenia de Rhode
12
Geografia drsquoEstraboacute
Un altre autor que ens parla sobre la cologravenia Rhode eacutes Estraboacute un geogravegraf i historiador
grec (Amaseia 64 aC-2125 dC) dorigen aristocragravetic que va viatjar per Agravesia Menor
Egipte Itagravelia i Gregravecia De tota la seva obra nomeacutes es conserven els disset llibres de de la
seva Geografia una obra que descrivia tot el moacuten conegut fins llavors i que reflecteix
la nova realitat poliacutetica establerta durant el regnat dOctavi August tant la concepcioacute
universalista com la valoracioacute positiva de la romanitzacioacute dels pobles que estaven al
marge de la civilitzacioacute grega
Estraboacute va acabar Geografia durant el regnat de Tiberi el llibre III que eacutes el que
parlava de la Peniacutensula Ibegraverica va ser acabat el 17 dC
Geografia III 4 8
Ἐνταῦθα δ᾿ ἐστὶ καὶ ἡ Ῥοδος πολίχνιον Ἐμποριτῶν τινὲς δὲ κτίσμα Ῥοδίων φασί
Aquiacute es troba tambeacute Rhode una petita ciutat fundacioacute dels emporitans segons alguns diuen
dels rodis2
Geografia XIV 2 10
Ἱστοροῦσι δὲ καὶ ταῦτα περὶ τῶν Ῥοδίων ὅτι οὐ μόνον ἀφ᾿ οὗ χρόνου συνῴκισαν τὴν νῦν
πόλιν εὐτύχουν κατὰ θάλατταν ἀλλὰ καὶ πρὸ τῆς Ὀλυμπικῆς θέσεως συςνοῖς ἔτεσιν
ἔπλεον πόρρω τῆς οἰκείας ἐπὶ σωτηρίᾳ τῶν ἀνθρώπωνbull ἀφ᾿ οὖ καὶ μέχρι Ἰβηρίας
ἔπλευσαν κἀκει μὲν τὴν ᾿Ρόδον ἔκτισαν ἣν ὕστερον Μασσαλιῶται κατέσχον
Sexplica tambeacute sobre els rodis que no solament van prosperar als assumptes mariacutetims a partir de
la fundacioacute en comuacute de la ciutat sinoacute que tambeacute temps abans dels Jocs Oliacutempics van navegar
lluny del seu paiacutes per la seguretat dels homes llavors van navegar fins a Ibegraveria i allagrave van fundar
Rhode que posteriorment van ocuparels massaliotes3
2 Geografia III 4 8 (Trad ) 3 Geografia XIV 2 10 (Trad )
La cologravenia de Rhode
13
Ab urbe condita de Tit Livi
Tit Livi (Pagravedua 59 aC-17 dC) va ser un regravetor filogravesof i historiador romagrave La seva obra
meacutes important va ser Ab urbe condita (Des de la fundacioacute de la ciutat) redactada per
ordre dAugust recollia la histograveria de Roma des dels oriacutegens fins a la seva egravepoca
Nomeacutes se nha conservat una quarta part 35 llibres
Tit Livi va tenir una gran amistat amb August i va participar en el programa de
regeneracioacute moral de Roma impulsat per aquest Amb aquesta obra Livi recupera el
passat romagrave amb lobjectiu dexaltar-lo i tornar als romans lorgull per la pagravetria Vol
demostrar que Roma havia tingut un passat diviacute i estava destinada a ser el centre del
moacuten El fet de voler exaltar lorgull nacional fa que suprimeixi molts detalls que podrien
fer que es dubteacutes de la bona imatge que vol donar de Roma i dalguns caps de govern
Ab urbe condita XXXIV 84
M Porcius consul postquam abrogata lex Oppia est extemplo viginti quinque navibus
longis quarum quinque sociorum erant ad Lunae portum profectus est eodem exercitu
convenire iusso et edicto per oram maritimam misso navibus omnis generis contractis
ab Luna profiscens edixit ut ad portum Pyrenaei sequerentur inde se frequenti classe
ad hostes iturum Praetervecti Ligustinos montes sinumque Gallicum ad diem quam
dixerat convenerunt Inde Rhodam ventum et praesidium Hispanorum quod in castello
erat vi deiectum Ab Rhoda secundo vento Emporias perventum
El cogravensol M Porci despreacutes que va ser abrogada la llei Ogravepia va marxar de seguida amb vint-i-
cinc naus llargues cinc de les quals eren dels aliats cap al port de la Lluna al mateix lloc on
manat lexegravercit va enviar una ordre per la costa a naus de tot tipus al sortir de Lluna va manar
que el seguissin cap al port dels Pirineus des dallagrave pensava anar contra els seus enemics amb una
nombrosa flota Rodejades les muntanyes de la Liguacuteria i la badia Gagravelmiddotlica van reunir-se el dia
acordat Des dallagrave van anar a Rhode i la guarnicioacute dels hispans que es trobava al reducte va ser
expulsada per la forccedila Des de Rhode amb un vent favorable van arribar a Empuacuteries Allagrave totes
les tropes exceptuant les naus aliades van desembarcar a terra4
4 Ab urbe condita XXXIV 84 (Trad )
La cologravenia de Rhode
14
Chorographia de Pomponi Mela
Pomponi Mela va ser un geogravegraf romagrave nascut a la Begravetica o al nord dAgravefrica Va viure al
segle I dC perograve no se sap gaire meacutes sobre la seva biografia Lobra coneguda que va
escriure va ser Chorographia formada per tres llibres en els quals relaciona llocs
costums i art de diferents parts del moacuten conegut fins llavors Va escriure el seu llibre al
voltant de lany 44 dC mentre Claudi estava al poder I eacutes al tercer llibre on parla
dHispagravenia i per tant de Rhode
Chorographia II 689
At si litora legas a Cervaria proxima est rupes quae in altum Pyrenaeum extrudit dein
Ticis flumen ad Rhodam Clodianum ad Emporias
Perograve si segueixes la costa a prop de Cervaria hi ha una roca que saixeca cap a la part alta del
Pirineu despreacutes el riu Ticis a prop de Rhode el Clodianum a prop dEmpuacuteries5
Historia naturalis de Plini el Vell
Gai Plini Segon (Como 23-79 dC Nagravepols) va ser un famoacutes historiador i cientiacutefic romagrave
La majoria de les seves obres shan perdut excepte el seu llibre Historia naturalis Plini
va estudiar a Roma i va ser soldat una carrera tiacutepica per a un patrici Va ser comandant
a la Gagravelmiddotlia i a Germagravenia i amic de Vespasiagrave La seva obra Historia naturalis va ser
acabada al voltant del 77 dC Va morir lany 79 dC en produir-se lerupcioacute del Vesubi a
Nagravepols que fou narrada pel seu nebot
Historia naturalis III 3 4
Narbo Martius Decumanorum colonia XII p a mari distans flumina Araris Liria
Oppida de cetero rara praeiacentibus stagnis Agatha quondam Massiliensium et regio
Volcarum Tectosagum atque ubi Rhoda Rhodiorum fuit unde dictus multo Galliarum
fertilissimus Rhodanus amnis
5 Chorographia II 6 89 (Trad )
La cologravenia de Rhode
15
Narbo cologravenia M D dista dotze mil passes del mar els rius Araris i Liria Les escasses ciutats
estaven situades davant dels aiguamolls Agde en altres temps dels Massaliotes i la regioacute dels
Volques Tectosages i on la Rhode dels rodis va estar don es diu que ve el nom del riu Rogravedan el
riu meacutes cabaloacutes de les Gagravelmiddotlies6
222 Des del punt de vista dels historiadors
Diversos historiadors srsquohan ocupat drsquoescatir lrsquoorigen de la cologravenia aixiacute com les causes
del seu declivi Tot i aixiacute les opinions no soacuten uacuteniques sinoacute que hi ha diverses hipogravetesis
A partir de la recerca dinformacioacute i la realitzacioacute dentrevistes i la lectura de les obres
dels historiadors que cito en la bibliografia amb la finalitat de donar resposta als
objectius del treball eacutes a dir per tal de descobrir si lorigen de Rhode eacutes rodi o
massaliota o emporitagrave i els motius de la caiguda de Rhode a mans dels romans puc
extreure diverses conclusions
Sobre lorigen de la cologravenia de Rhode eacutes on hi ha meacutes confusioacute causada en bona part
per les versions sovint llegendagraveries dels textos clagravessics que soacuten difoses pels
historiadors de legravepoca com Pseudo-Escimne i Estraboacute Aixiacute el primer exposa que
Rhode va ser fundada pels foceus de Massagravelia i el segon afirma que Rhode va ser una
ciutat dels emporitans encara que ell mateix diu que alguns deien que ho era dels rodis
Aquesta confusioacute causada pels historiadors antics ha produiumlt que hi hagi dos punts de
vista respecte als oriacutegens de Rhode hi ha historiadors com Josep Pella i Forgas un
historiador jurista i poliacutetic catalagrave que defensen lorigen rodi de Rhode fundada en
legravepoca del poder naval dels rodis
Tanmateix es pot observar que la majoria dhistoriadors que defensen lorigen rodi de la
cologravenia soacuten anteriors al segle XX que eacutes quan es va comenccedilar a excavar al solar
6 Historia naturalis III 3 4 ( Trad )
La cologravenia de Rhode
16
Per una altra banda hi ha un grup nombroacutes dhistoriadors meacutes actuals nascuts en els
segles XIX i XX que defensa lorigen massaliota de la cologravenia i consideren aquesta
fundacioacute com a intent de recuperacioacute de la influegravencia comercial ibegraverica en la zona per
part de Massagravelia que havia perdut Emporion ja independitzada de la metrogravepolis Entre
aquest grup dhistoriadors destaca Roger Riera7 becari en histograveria de la Universitat
Autogravenoma de Barcelona i David Vivoacute8
Pel que fa a la caiguda de Rhode a mans dels romans tant lrsquohistoriador antic Tit Livi
com els historiadors actuals defensen que Catoacute lany 195 aC va destruir Rhode per
esclafar una revolta ja que shavien posicionat a favor dels ibers i en contra dels romans
223 Des del punt de vista des de larqueologia Rhode va ser fundada a la costa nord del golf de Roses en un dels llocs millors protegits
dels forts vents que Emporion Per a lassentament es va escollir un petit turoacute el turoacute de
Santa Maria que estava situada entre dos cursos daigua i molt propera a un port natural
La gran majoria darqueogravelegs actuals a partir dels materials trobats a les excavacions
que indiquen que la fundacioacute de la cologravenia va ser posterior a la que es diu als textos
clagravessics entre finals del segle V i principis del IV aC pensen que aquesta va ser una
fundacioacute dels massaliotes per recuperar la influegravencia comercial perduda en el territori
proper per la pegraverdua dEmporion ja que sindependitza de la seva metrogravepoli i per poder
accedir a linterior del territori i comerciar amb els indiacutegenes Una especialista que
destaca en aquest agravembit eacutes Anna Mordf Puig9 una de les arqueogravelogues que va estar
treballant a la cologravenia durant uns anys ajudant en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic
Tot i aixograve hi ha una minoria dels quals destaca Joan Maluquer de Motes que defensen
la possibilitat duna fundacioacute rogravedia de la cologravenia mentre encara tenien un gran poder
naval al mediterrani
7 Vegeu apartat 41 Entrevista a Roger Riera 8 David Vivoacute doctor en Histograveria de lArt i professor en Histograveria de lArt Antic especialitzat en Arqueologia Iconografia i Arquitectura clagravessica que en el camp arqueologravegic ha codirigit nombroses excavacions i participat en diversos projectes dinvestigacioacute 9 Vegeu apartat 42 Entrevista a Anna Mordf Puig
La cologravenia de Rhode
17
Per una altra banda la majoria darqueogravelegs igual que els historiadors comentats
anteriorment defensen que Rhode va ser destruiumlda a finals de la 2a Guerra Puacutenica lrsquoany
195 aC quan Catoacute va viatjar fins a Rhode per sufocar una revolta popular per part dels
habitants de la cologravenia i els indiacutegenes aliats amb ells Per aquest motiu la cologravenia va
quedar arrasada i posteriorment passaria a pertagravenyer als emporitans fins que finalment
seria abandonada al segle II dC en quegrave seria una ciutat romana
Les intervencions arqueologravegiques
A comenccedilaments del segle XX es van produir diversos intents de trobar la constatacioacute
arqueologravegica a les referegravencies textuals de les fonts antigues sobre Rhode i es van centrar
tots els esforccedilos al solar de lantiga Ciutadella el lloc que tenia millors perspectives a
nivell histograveric i pragravectic A partir del 1916 es comenccedilagrave a prospectar la ciutadella amb un
egravexit relatiu nomeacutes es van trobar restes residuals de ceragravemica grega perograve ninguna
troballa prou consistent Al 1934 FCufiacute va comenccedilar a excavar en la zona del turoacute de
Santa Maria amb resultats excepcionals i es va poder establir una cronologia que estava
entre els estrats del segle V-IV aC i legravepoca tardoromana i medieval Sha de destacar el
descobriment dun plom amb epigrafia grega
Al 1946 es van reprendre les excavacions i es van realitzar descobriments importants
evidegravencies duna basiacutelica paleocristiana una possible vilmiddot la romana i diferents
necrogravepolis tardoromanes encara que lestratigrafia no era meacutes amunt del segle III aC i
es va considerar un fracagraves perquegrave lobjectiu de les excavacions era provar lorigen rodi
de la cologravenia
En els anys seguumlents les excavacions es van reprendre puntualment Una de les meacutes
importants va ser la de F Riuroacute entre 1955 i 1960 Alhora es van comenccedilar a netejar els
enderrocs dels segles anteriors i es van consolidar les restes existents
Al febrer de 1961 la Ciutadella es va declarar Monumento Nacional per evitar el seu
enderroc i la urbanitzacioacute imminent Gragravecies a aixograve es va poder realitzar la primera
campanya dexcavacions entre 1963 i 1964 que va ser important pel descobriment i
excavacioacute en extensioacute de lanomenat Barri Helmiddotleniacutestic Aquestes excavacions van
continuar fins al 1975 i van centrar-se tambeacute en la vilmiddot la romana i el conjunt medieval
La cologravenia de Rhode
18
Entre 1976 i 1984 es van dividir les excavacions en dos grups el primer dirigit per
Aurora Martiacuten va estar centrat en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic el segon codirigit
per Josep M Nolla i Javier Nieto va centrar-se en lEdifici A Al 1984 es van fer
excavacions a fora i a dins de la Ciutadella propiciades per la creacioacute del Pla de
solidaritat amb latur
A partir del 1984 les excavacions van ser abandonades fins al 1993 que es van
reprendre perquegrave eren excavacions durgegravencia
Al 1993 es realitzen cinc campanyes a la vila medieval i als recintes emmurallats a
loest de la Ciutadella en les quals es troben importants restes de legravepoca grega i legravepoca
tardoantiga al pati darmes
Al 2002 es realitza una petita actuacioacute arqueologravegica per revisar i completar lexcavacioacute
feta al 1984
Font 3 imatge del Barri Helmiddotleniacutestic en les uacuteltimes excavacions realitzades
La cologravenia de Rhode
19
23 El jaciment
Al llarg del temps en el solar de la Ciutadella on es trobava lantiga cologravenia grega de
Rhode hi ha hagut assentaments constants per la qual cosa no sha pogut excavar en
profunditat A meacutes a meacutes aquests assentaments han provocat que en edificar
construccions sobre les antigues es deterioressin les restes Aixograve afegit als diversos
conflictes begravelmiddotlics succeiumlts des quegrave la cologravenia es va abandonar fins a lactualitat ha causat
que les poques restes que quedaven resultin pragravecticament inexistents
Font 4 Mapa de la part grega al solar de la Ciutadella
1 Turoacute de Santa Maria primer assentament grec de Rhode
2 Barri Helmiddot leniacutestic
3 Muralla que envoltava el turoacute
El primer que podem veure a lentrar al recinte fortificat de La Ciutadella eacutes un petit
museu on es troben algunes de les restes trobades al jaciment Srsquohi poden veure des
dagravemfores de la cologravenia grega fins a canons de la ciutadella militar
La cologravenia de Rhode
20
Despreacutes si sortim al solar ja dins del jaciment podem veure diferents camins El
primer es dirigeix cap a la dreta i va a parar al Barri Helmiddotleniacutestic on hi ha restes gregues
i tambeacute romanes
Si seguim pel camiacute del mig caminant cap endavant ens trobem el turoacute de Santa Maria
lloc on es va produir el primer assentament grec Les restes gregues perograve soacuten difiacutecilment
apreciables
A la falda del turoacute es pot veure lrsquoantic pati darmes de la ciutadella militar i al
capdamunt del turoacute una esgleacutesia romagravenica reconstruiumlda recentment En aquest mateix
punt srsquoha establert que hi havia assentat el temple drsquoegravepoca grega
En baixar del turoacute per la part esquerra del solar es troben les restes medievals els
fonaments de les cases de la gent del poble medieval i la casa del governador
Un altre recorregut possible eacutes seguint tot el periacutemetre de la Ciutadella resseguint la
liacutenea de les muralles des don es pot contemplar tot el jaciment
231 El turoacute de Santa Maria
Al turoacute de Santa Maria un petit promontori que devia ser duns deu-vint metres daltitud
per sobre del nivell del mar envoltat per dos petits cursos naturals daigua la Trencada i
el Rec Fondo eacutes on es va produir el primer assentament de la cologravenia grega a principis
del segle IV aC
Font 5 Imatge de la cara sud del turoacute de Santa Maria
La cologravenia de Rhode
21
Arqueologravegicament es coneix poc ja que el solar de la Ciutadella i els seus voltants
sempre han estat ocupats per poblacioacute civil i al llarg del temps aquestes diferents
ocupacions han anat sobreposant les noves construccions a les meacutes antigues
Tanmateix al llarg de les excavacions realitzades al turoacute es va poder veure que el
primer assentament estava estructurat urbaniacutesticament de manera diferent que el Barri
Helmiddotleniacutestic caracteritzat per una estructura ortogonal mentre que al turoacute hi havia una
urbaniacutestica meacutes primitiva I a meacutes aquest assentament es trobava envoltat per una
muralla de carreus poligonals que definia lextensioacute daquest
Font 6 Imatge del turoacute de Santa Maria lloc on estaria situat el temple grec
actualment ocupat per una petita esgleacutesia romagravenica
Actualment al damunt del turoacute hi ha una petita esgleacutesia de tipus romagravenic reconstruiumlda
recentment encara que a sota als seus fonaments se sobreposen restes duna esgleacutesia
paleocristiana una necrogravepolis tardoromana i el temple grec dels segles IV i III aC
La cologravenia de Rhode
22
232 El Barri Helmiddotleniacutestic
Com hem dit el primer emplaccedilament de la cologravenia grega de Rhode es trobava en lactual
turoacute de Santa Maria envoltat per dues rieres la Trencada i el Rec Fondo que discorrien
als peus del turoacute
Font 7 Vista aegraveria del solar de la Ciutadella
Aquest primer assentament va ser ampliat posteriorment amb un eixample anomenat el
Barri Helmiddotleniacutestic que estava separat fiacutesicament del turoacute pel Rec Fondo I eacutes aquesta
separacioacute la que definiria lurbanisme de leixample que funcionaria com a nucli central
dels dos assentaments perquegrave eacutes logravegic pensar que la desembocadura del rec funcioneacutes
com a port principal de la cologravenia sense deixar els altres ports secundaris de banda
Fins el segle II dC no sersquon coneixen gaires dades encara que va ser una egravepoca meacutes
activa del que es pensava En aquest segle es troba documentada la primera estructura
complexa un conjunt termal que es troba construiumlt a sobre de les instalmiddotlacions de
lanterior port grec Al llarg del temps aquest edifici va ser ampliat i es va convertir en
una factoria de salaons de peix que va durar fins al segle VI dC Despreacutes daquesta
factoria de salaons es va sobreposar un hospital militar al construir la Ciutadella que
va ser anomenat poseriorment pels arqueogravelegs com lEdifici A
La cologravenia de Rhode
23
A partir de lrsquoegravepoca medieval Roses va tenir un gran desenvolupament urbaniacutestic en el
qual es van construir ampliacions del recinte fortificat al voltant de Santa Maria que va
ser construiumlda el 943 dC
Lactuacioacute meacutes important va ser la construccioacute de la ciutadella el 1543 que provocaragrave
lenderroc de gran part de les antigues muralles i una reestructuracioacute profunda del
terreny Aquest fet amb els posteriors setges i bombardeigs patits entre els anys 1794 i
1795 i 1any 1808 van afectar molt el subsogravel arqueologravegic i especialment el Barri
Helmiddotleniacutestic
El fet que el recinte de La Ciutadella estigueacutes desocupat a principis del segle passat va
fer que entreacutes en una degradacioacute progressiva i per aixograve els rosincs el van anar ocupant
dividint-lo en petits horts
Estudi del Barri Helmiddotleniacutestic
El Barri Helmiddotleniacutestic estava caracteritzat per ser de forma ortogonal era una agraverea
urbaniacutestica regular datada el segle III aC
Per poder fer un estudi del Barri Helmiddotleniacutestic va ser dividit en dues zones separades pel
carrer nord-sud les zones
A i B encara que la divisioacute
no respon a una particioacute
arbitragraveria sinoacute que ha estat
dividit perquegrave la zona A va
ser la primera a ser
excavada i es va utilitzar
una metodologia molt
diferent de la zona B
Tambeacute la construccioacute del
barri eacutes diferent en
cadascuna de les zones
Font 8 Fotografia del Barri Helmiddotleniacutestic
La cologravenia de Rhode
24
Cal destacar que aquest jaciment presenta algunes dificultats com la superposicioacute
destructures posteriors en les anteriors que les malmeten emmascarant i dificultant el
seu estudi encara que no limpossibilita i les explosions de bombes produiumldes durant el
setge de la Guerra Gran (1784-1795) Les explosions no van ser massa grans en relacioacute
a lespai afectat per cadascuna perograve els murs del Barri Helmiddotleniacutestic tenien una
construccioacute senzilla i els resultats van ser perjudicials ja que afectaren les cantonades i
aixograve va dificultar la interpretacioacute de les estructures
Font 9 planta general del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutestic
(VIVOacute D)
Zona A
Era un barri durbanisme regular constituiumlt per un carrer que anava de nord a sud de la
ciutat i dos de transversals formant sis illes de cases tres a cada costat
Aquesta zona va ser excavada entre 1963 i 1964 en la seva totalitat La urgegravencia de
destapar el magravexim destructures possibles per evidenciar la importagravencia del jaciment va
causar una gran velocitat en les excavacions Va ser necessagraveria aquesta mesura perquegrave el
La cologravenia de Rhode
25
jaciment estava amenaccedilat denderroc per un projecte durbanitzacioacute malgrat tenir la
proteccioacute legal del monument
Font 9 Fotografia de la cara est del Barri Helmiddotleniacutestic
Per aixograve lexcavacioacute va ser meacutes aviat un buidatge en superfiacutecie que no pas en
profunditat Durant les excavacions es van portar uns diaris dexcavacioacute que mostraven
la pegraverdua dinformacioacute arqueologravegica que es podia haver produiumlt Aquests diaris
descrivien la feina feta dia a dia i els diversos descobriments realitzats A meacutes a meacutes
incloiumlen esquemes destructures dibuixos de materials i fotografies fent que els diaris
fossin una eina bagravesica per restituir les estructures desenterrades i per ubicar els
descobriments realitzats
A mitjans del 1964 es va poder comenccedilar a excavar en profunditat al buscar
lestratigrafia perduda
La cologravenia de Rhode
26
Font 10 visualitzacioacute de les cases A-II-1 i A-II-3 del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme
del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Aquesta estava formada per tres estrats
- Estrat I corresponia a lestrat superficial i les restes trobades anaven des de
labandonament de la Ciutadella fins al comenccedilament de les excavacions que tenia entre
040 i 050 m de profunditat
- Estrat II tenia una profunditat variable i constava de la presegravencia duna necrogravepolis
tardoromana Encara que nomeacutes pertanyia a la zona B es va considerar general a tot el
jaciment
- Estrat III eacutes lestrat ocupat pel Barri Helmiddotleniacutestic Estagrave delimitat per laltura dels murs
fins al nivell de circulacioacute Datat del segle III aC
A causa de la mala conservacioacute dels murs es van restaurar i aquesta restauracioacute va
afectar tots els murs amb una reconstruccioacute en altura feta amb les pedres caigudes i
ciment
La cologravenia de Rhode
27
La interpretacioacute de les estructures eacutes difiacutecil i es va fer a partir dels croquis i les
fotografies de les excavacions i un altre plagravenol del jaciment que tenia en compte els
murs visibles
Zona B
Aquesta zona estava formada pel cantoacute de ponent del Barri Helmiddotleniacutestic des del carrer
nord-sud fins als perfils de lexcavacioacute que estaven a la meitat de lilla de cases
La distincioacute entre les zones A i B va ser des dun principi urbaniacutestica El fet que les
muralles estiguessin meacutes lluny va fer que els efectes de les explosions de les bombes no
fossin tan frequumlents perograve com que lagraverea estava afectada per una necrogravepoli tardoromana
la interpretacioacute de les estructures tambeacute eacutes difiacutecil
Font 11 visualitzacioacute de les illes centrals de cases del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i
urbanisme del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Lestratigrafia eacutes meacutes complexa que la de les anteriors meacutes acurada
- Estrat I eacutes lestrat del nivell superficial que tenia molta ceragravemica moderna i medieval
encara que tambeacute hi ha evidegravencies dhorts moderns i hi ha els fonaments dels murs de
lhospital del segle XVII
- Estrat II es troba luacuteltima ocupacioacute de lemplaccedilament en lantiguitat la necrogravepoli
paleocristiana
La cologravenia de Rhode
28
- Estrat III apareixen les estructures del Barri Helmiddotleniacutestic i estagrave datat a finals del segle
IV i principis del III aC Hi hauria dos estrats cronologravegicament diferents el primer
format per tres murs arrasats de la casa B-II-2 i els forns de ceragravemica El material
predominant pertany al segle III aC mentre que del IV aC nomeacutes nhi ha periogravedicament
Possiblement lestrat del segle IV aC anterior al Barri Helmiddotleniacutestic no existeix i nomeacutes
eacutes una mala interpretacioacute de les reformes daquest
- Estrat 4 eacutes el sogravel natural sobre el qual saixecava el Barri Helmiddotleniacutestic format per
sorres
Font 12 Part excavada de la muralla que envoltava el turoacute
La cologravenia de Rhode
29
24 La vida a la cologravenia
241 Explotacioacute comercial del territori
Rhode va ser sobretot un centre comercial encara que al principi els navegants grecs no
buscaven un mercat per donar sortida a les seves produccions El seu objectiu primer era
obtenir les mategraveries primeres que mancaven a Gregravecia Aquests intercanvis es feien en
petits ports descala i de comerccedil que funcionaven com a centres comercials i
redistribuiumldors de productes al mateix temps que sinformaven dels recursos naturals
existents en els territoris meacutes propers Aquests petits centres comercials amb el pas del
temps van creacuteixer i van esdevenir ciutats
Port
El golf de Roses eacutes un lloc de gran importagravencia en el comerccedil mariacutetim ja que era una
cruiumllla de pas obligat en les rutes des del sud peninsular cap al sud de Franccedila o a
linreveacutes tot resseguint la costa
En aquesta ruta la part meacutes problemagravetica del trajecte era la ruta de sud a nord ja que la
climatologia desfavorable obligava els vaixells a esperar al golf de Roses els vents
favorables La ruta descendent en canvi no estava tan afectada pel temps
Lobligacioacute de cercar un lloc a recer dels vents i els corrents en el golf de Roses
resultava ineludible quan la navegacioacute a vela vorejant la costa es trobava afectada per la
meteorologia
Aixograve feia imprescindibles petits ports descala on proveir-se i protegir-se del mal temps
Aquesta necessitat afectava els navegants foceus majoritagraveriament que eren els
principals usuaris daquesta ruta perquegrave navegaven amb uns vaixells dorigen militar
anomenats pentaconteres que encara que eren lleugers i ragravepids no podien portar gaire
cagraverrega Per aixograve els foceus havien de parar periogravedicament per proveir-se daliments
El millor fondejador del golf de Roses eacutes el de lespai que hi ha entre lactual nucli urbagrave
de Roses i la desembocadura del riu Mugueta Aquesta zona queda protegida per la
serra de Rodes de la tramuntana i del llevant
La cologravenia de Rhode
30
Basant-se en aixograve sha proposat que Rhode eacutes un nucli colonial meacutes antic que Emporion
Segons aquesta hipogravetesi Rhode al tenir el millor port de la zona havia de ser el primer
establiment colonial grec del golf de Roses Aleshores locupacioacute de lillot de Sant
Martiacute per part dels foceus sexplicaria per la impossibilitat dinstalmiddotlar-se a la zona nord
del golf que ja estava habitada
Aquesta teoria perograve no teacute present que Rhode estagrave relativament aiumlllada dins lEmpordagrave
Aquest fet probablement va fer que Rhode fos un port secundari durant aquesta egravepoca i
ho va continuar sent durant legravepoca romana mentre que Emporion es trobava situada en
una posicioacute geogragravefica millor per penetrar cap linterior gragravecies a la proximitat dels rius
Ter i Fluviagrave unes vies dacceacutes immillorables cap a lEmpordagrave
I encara que Rhode tenia un territori relativament proper que podia ser explotat
agriacutecolament no devia ser un fet determinant en leleccioacute de lemplaccedilament
Per tant les millors comunicacions i la major accessibilitat als recursos naturals de
linterior del territori eacutes possiblement el motiu que explica leleccioacute de lillot de Sant
Martiacute com a lloc on establir-se els foceus a principis del segle VI aC tot i les
limitacions com a port natural
El primer nucli urbagrave de Rhode era un petit port secundari descala en la ruta comercial
que unia els dos punts meacutes importants de la Mediterragravenia occidental Massagravelia i les
factories feniacutecies del sud peninsular Aquest comerccedil amb el sud de la peniacutensula Ibegraverica
devia comenccedilar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC
La fundacioacute de Rhode i Emporion al golf de Roses no eacutes un fet estrany sinoacute que aquesta
proximitat confirma la importagravencia que tenia la zona com a nus de comunicacions
Explotacioacute dels recursos naturals
No se sap massa quines caracteriacutestiques tenia Rhode ni quins productes podia extreuren
Nomeacutes es pot especular Rhode tenia un territori de dimensions reduiumldes limitat pels
vessants de la serra de Rodes i els aiguamolls El territori apte per al cultiu de cereals
era molt reduiumlt amb prou feines permetia cobrir les necessitats dautosubsistegravencia de la
poblacioacute de la polis que shavia de garantir a partir dimportacions procedents del
territori indiacutegena meacutes proper igual que a Emporion i Massagravelia
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
6
1 Introduccioacute La colonitzacioacute grega
Entre el 800 i el 500 aC en legravepoca arcaica a Gregravecia hi ha un augment de poblacioacute i
com a solucioacute es comencen a fundar ciutats per les costes del Mediterrani
Aquesta colonitzacioacute sesteacuten des del Caucas fins a la Peniacutensula Ibegraverica concretament
des de Fasis fins a les columnes dHegraveracles Alguns exemples de cologravenies van ser
Odessa a Ucraiumlna Bizanci (Istanbul) a Turquia Nagravepols Tagraverent Palerm i Siracusa a
Itagravelia Niccedila i Marsella (Massagravelia) a Franccedila Empograverion (Empuacuteries) i Rhode (Roses) a la
Peniacutensula Ibegraverica
Perograve parlar de colonitzacioacute grega no eacutes parlar de colonitzacioacute en el sentit modern de la
paraula Els grecs definien aquest fenomen amb el terme apoikiacutea (ἀποικία) que vol dir
lluny de casa eacutes a dir meacutes aviat un sinogravenim dimmigracioacute en aquella egravepoca I les
cologravenies eren un assentament independent de la metrogravepoli o un barri que estava habitat
per grecs en una ciutat que no era grega Per tant tenien vincles amb la metrogravepoli
afectius i religiosos
Aquest fenomen colonial eacutes paralmiddotlel a la formacioacute de la polis creada per la reunioacute
daristogravecrates en nuclis urbans al voltant de santuaris Les causes daquesta emigracioacute
massiva van ser sobretot els canvis socials i econogravemics que es van produir a les polis en
legravepoca arcaica sovint per evitar revoltes i seguir tenint el seu domini els meacutes
poderosos van promoure el fet denviar els descontents cap al mar Tambeacute per explotar
noves terres o trobar una solucioacute a la manca de recursos
Font 1 Mapa de la colonitzacioacute grega a la Mediterragravenia
La cologravenia de Rhode
7
Dins del fenomen colonial es poden distingir tres etapes durant les quals els colons es
van dirigir a diferents zones
1 Els primers assentaments grecs van ser a la costa siacuteria i feniacutecia i eren barris
comercials no noves ciutats
2 Entre el 775 i el 675 aC es colonitza Siciacutelia el sud dItagravelia anomenat despreacutes Magna
Gregravecia i el nord de lEgeu
3 Entre el 675 i el 450 aC aquesta colonitzacioacute es va dirigir cap al nord-est a Tragravecia
els Dardanels el Bogravesfor i la mar Negra i cap al nord-oest a Cograversega la Gagravelmiddotlia i la
peniacutensula Ibegraverica
11 La fundacioacute de les cologravenies
El proceacutes de fundar una cologravenia comenccedilava amb una consulta a loracle de Delfos i amb
la designacioacute dun cap dexpedicioacute (οἰκιστής) El grup de colons srsquoembarcava cap al lloc
on shavia previst la fundacioacute de la ciutat que ja era conegut per les anteriors
expedicions comercials Leleccioacute de lemplaccedilament tenia dos objectius cercar terres
cultivables abundants i fegravertils i aconseguir una situacioacute en un lloc de pas i amb un bon
port que afavoriacutes els intercanvis comercials Les funcions bagravesiques del cap de
lexpedicioacute eren les de transferir el culte a una divinitat i el foc sagrat a la ciutat des de
la metrogravepoli dictar les lleis i controlar el repartiment de terres entre els colons deixant
parcelmiddotles per assignar per als futurs nouvinguts Un cop finalitzada la seva missioacute o es
quedava a la nova ciutat o se nanava per fundar-ne una altra
La nova ciutat eacutes una polis amb el seu govern independent de la metrogravepoli encara que
segueix conservant els vincles religiosos comercials i de poliacutetica exterior Solen seguir
un pla ortogonal que facilitava la divisioacute de lespai urbagrave entre els seus ciutadans Els
fundadors rebien una part del territori proper que sutilitzava per conrear i un espai dins
de la ciutat Aquests serien els terratinents i els colons que arribessin despreacutes serien
arrendataris seus o tindrien pitjors terres o serien comerciants
La cologravenia de Rhode
8
2 La cologravenia grega de Rhode
21 Localitzacioacute Roses estagrave situada en una plana deltaica on els rius Muga Fluviagrave i Ter i els seus
afluents van transformant la plana en una zona daiguamolls en anar avanccedilant el seu
curs cap al mar sobretot en egravepoca preromana
Font 2 Mapa de locupacioacute grega a Rhode extreta de La cologravenia grega de Rhode (PUIG GRIESSENBERGER
A)
La comarca estagrave comunicada amb el territori mitjanccedilant els diferents corredors i
destaquen les seves entrades nord i sud al nord pels passos de Panissars i del Pertuacutes al
sud pel corredor obert pel Ter (on es troba Girona actualment) Aquest uacuteltim va ser un
punt estrategravegicament vital ja que era lentrada a la peniacutensula Ibegraverica
Roses perograve teacute una posicioacute aparentment secundagraveria a lEmpordagrave ja que estagrave allunyada
de la via natural que travessa la comarca de nord a sud i en temps preromans estava
envoltada daiguamolls
La ubicacioacute de la cologravenia sha de relacionar directament amb el mar perquegrave com que
estava protegida per la Serra de Rodes de la tramuntana i per la punta Falconera del
La cologravenia de Rhode
9
llevant aquest fet la convertia en el millor port de la badia un factor determinant per a
lestabliment grec allagrave
Antigament els aiguamolls i estanys dificultaven lacceacutes directe a la plana empordanesa
i a meacutes en estar envoltada Rhode per la serra de lAlbera i la de Rodes laiumlllament de la
cologravenia encara era major Luacutenica sortida fagravecil que hi havia era cap al nord fet que la
situava en una posicioacute immillorable per controlar el passos pirinencs
Aixiacute doncs la zona era important per tres fets
bull Era un territori de pas per on es creuaven camins que evitaven les altures i les
zones daiguamolls comunicaven lEmpordagrave amb les zones veiumlnes i la Peniacutensula
Ibegraverica amb Europa
bull Era el territori meacutes ric en recursos naturals i amb majors possibilitats agriacutecoles
de la zona
bull Era la zona on es concentraven meacutes habitants
El turoacute de Santa Maria eacutes lelement central i definitori de la zona des de lantiguitat
Aquest turoacute eacutes una petita elevacioacute formada per lacumulacioacute de sediments que devia
estar envoltat per una zona humida on desembocaven dos petits cursos daigua la
Trencada i el rec Fondo que laiumlllaven de la resta de la plana com una illa Aquesta
seria la raoacute principal per la qual el primer assentament fos allagrave era proper al mar hi
havia aigua en abundagravencia i tenia una fagravecil defensa els avantatges superaven els
inconvenients dassentar-se al costat dels aiguamolls
Al segle III aC al haver-hi un creixement de poblacioacute necessitaven meacutes espai i creen
un nou barri el Barri Helmiddotleniacutestic a lest de la ciutat perquegrave per culpa dels aiguamolls la
ciutat no es podia expandir cap a loest
Hi havia un port a la zona sud-est de la ciutat encara que les evidegravencies diuen que no
era el port principal i hi ha hipogravetesis que diuen que podria haver-hi hagut un altre port
meacutes important als marges del turoacute de Santa Maria
La cologravenia de Rhode
10
22 Histograveria de lestudi de la cologravenia
221 Des dels textos clagravessics
Hi ha en total sis autors antics grecs i llatins que ens parlen de Rhode o ens la
mencionen en les seves obres
Aquestes fonts literagraveries han estat constantment estudiades al llarg dels anys i tambeacute
han estat quumlestionades les seves paraules ja que hi ha algunes fonts els autors de les
quals eren meacutes poetes que historiadors en el sentit modern del terme i nrsquohi ha unes
altres que havien estat redactades per ordre de la persona que governava en legravepoca de
realitzacioacute de lobra com per exemple Ab urbe condita de Tit Livi un dels textos que
posteriorment seran comentats
Aixiacute doncs tenint en compte que els autors ja soacuten parcials a meacutes a meacutes hi ha la
influegravencia de la interpretacioacute dels traductors Per aixograve per no ser condicionada per les
interpretacions dels traductors previs he volgut consultar directament el text original i
aprofitant els meus coneixements de llatiacute i grec intentar entendre quegrave van dir els autors
contemporanis a la cologravenia
Drsquoaquests fragments originals he fet la meva progravepia traduccioacute sota el text original
Περίοδος de Pseudo-Escimne
El primer text que ens parla de Rhode es troba a Περίοδος una obra anogravenima datada al
voltant del 110-100 aC perograve posteriorment atribuiumlda a Escimne de Quios Tot i aixograve hi
ha una hipogravetesis que indica que aquest nom drsquoEscimne de Quios seria un pseudogravenim ja
que lobra citada eacutes meacutes aviat una recopilacioacute de diversos autors degravepoques diferents
Egravefor Eratogravestenes Timeu i altres
La cologravenia de Rhode
11
Περίοδος 202-9MGGM Ip204
Ἔπειτα παραθαλάττιοι κάτω
Λίγυες ἔχονται καὶ πόλεις Ἑλληνίδες
ἃς Μασσαλιῶται φωκαεῖς ἀπῷκισανmiddot
πρώτη μὲν Ἐμπόριον Ῥόδη δὲ δευτέραmiddot
ταύτην δὲ πρὶν ναῶν κραοῦντες ἔκτισαν
Ῥόδιοι Μεθ᾿ ὃυς ἐλθόντες εἰς Ἰβηρίαν
οἱ Μασσαλίαν κτίσαντες ἔσχον φωκαεῖς
Ἀγάθην ῾Ροδανουσίαν τε Ῥοδανὸς ἣν μέγας
ποταμὸς παραρρεῖ Μασσαλία δ᾿ ἐστ᾿ ἐχομένη
πόλις μεγίστη φωκαέων ἀποικία
Ἐν τῇ Λιγυστικῇ δὲ ταύτην ἔκτισαν
πρὸ τῆς μάχης τῆς ἐν Σαλαμῖνι γενομένης
ἔτεσιν πρότερον ὤ᾿ φασιν ἐκατὸν εἴκοσι
Τίμαιος οὕτως ἱστορεῖ δὲ τὴν κτίσιν
Εἶτεν μετὰ τούτην Ταυρόεις καὶ πλησίον
πόλις Ὀλβία κἀντίπολις αὐτῶν ἐσχάτη
Despreacutes seguint la costa cap avall es troben els liacutegurs i les ciutats gregues cologravenies fundades
pels massaliotes foceus La primera eacutes Empograverion Rhode la segona Aquesta va ser fundada pels
rodis que temps enrere havien sigut una potegravencia naval Despreacutes daquests els foceus que havien
fundat Massagravelia van arribar a Ibegraveria i van apoderar-se dAgathe i Rhodanousia al costat de la
qual passa el gran riu Rogravedan Massagravelia una cologravenia dels foceus eacutes considerada una ciutat molt
gran Aquesta diuen que va ser fundada a Liguacuteria cent vint anys abans que succeiacutes la batalla de
Salamina Aixiacute narra Timeu la fundacioacute Despreacutes daquesta es troben Tauroeis i la progravexima ciutat
drsquoOgravelbia i Antiacutepolis luacuteltima daquestes1
1 Περίοδος 202-9 (Trad )
La cologravenia de Rhode
12
Geografia drsquoEstraboacute
Un altre autor que ens parla sobre la cologravenia Rhode eacutes Estraboacute un geogravegraf i historiador
grec (Amaseia 64 aC-2125 dC) dorigen aristocragravetic que va viatjar per Agravesia Menor
Egipte Itagravelia i Gregravecia De tota la seva obra nomeacutes es conserven els disset llibres de de la
seva Geografia una obra que descrivia tot el moacuten conegut fins llavors i que reflecteix
la nova realitat poliacutetica establerta durant el regnat dOctavi August tant la concepcioacute
universalista com la valoracioacute positiva de la romanitzacioacute dels pobles que estaven al
marge de la civilitzacioacute grega
Estraboacute va acabar Geografia durant el regnat de Tiberi el llibre III que eacutes el que
parlava de la Peniacutensula Ibegraverica va ser acabat el 17 dC
Geografia III 4 8
Ἐνταῦθα δ᾿ ἐστὶ καὶ ἡ Ῥοδος πολίχνιον Ἐμποριτῶν τινὲς δὲ κτίσμα Ῥοδίων φασί
Aquiacute es troba tambeacute Rhode una petita ciutat fundacioacute dels emporitans segons alguns diuen
dels rodis2
Geografia XIV 2 10
Ἱστοροῦσι δὲ καὶ ταῦτα περὶ τῶν Ῥοδίων ὅτι οὐ μόνον ἀφ᾿ οὗ χρόνου συνῴκισαν τὴν νῦν
πόλιν εὐτύχουν κατὰ θάλατταν ἀλλὰ καὶ πρὸ τῆς Ὀλυμπικῆς θέσεως συςνοῖς ἔτεσιν
ἔπλεον πόρρω τῆς οἰκείας ἐπὶ σωτηρίᾳ τῶν ἀνθρώπωνbull ἀφ᾿ οὖ καὶ μέχρι Ἰβηρίας
ἔπλευσαν κἀκει μὲν τὴν ᾿Ρόδον ἔκτισαν ἣν ὕστερον Μασσαλιῶται κατέσχον
Sexplica tambeacute sobre els rodis que no solament van prosperar als assumptes mariacutetims a partir de
la fundacioacute en comuacute de la ciutat sinoacute que tambeacute temps abans dels Jocs Oliacutempics van navegar
lluny del seu paiacutes per la seguretat dels homes llavors van navegar fins a Ibegraveria i allagrave van fundar
Rhode que posteriorment van ocuparels massaliotes3
2 Geografia III 4 8 (Trad ) 3 Geografia XIV 2 10 (Trad )
La cologravenia de Rhode
13
Ab urbe condita de Tit Livi
Tit Livi (Pagravedua 59 aC-17 dC) va ser un regravetor filogravesof i historiador romagrave La seva obra
meacutes important va ser Ab urbe condita (Des de la fundacioacute de la ciutat) redactada per
ordre dAugust recollia la histograveria de Roma des dels oriacutegens fins a la seva egravepoca
Nomeacutes se nha conservat una quarta part 35 llibres
Tit Livi va tenir una gran amistat amb August i va participar en el programa de
regeneracioacute moral de Roma impulsat per aquest Amb aquesta obra Livi recupera el
passat romagrave amb lobjectiu dexaltar-lo i tornar als romans lorgull per la pagravetria Vol
demostrar que Roma havia tingut un passat diviacute i estava destinada a ser el centre del
moacuten El fet de voler exaltar lorgull nacional fa que suprimeixi molts detalls que podrien
fer que es dubteacutes de la bona imatge que vol donar de Roma i dalguns caps de govern
Ab urbe condita XXXIV 84
M Porcius consul postquam abrogata lex Oppia est extemplo viginti quinque navibus
longis quarum quinque sociorum erant ad Lunae portum profectus est eodem exercitu
convenire iusso et edicto per oram maritimam misso navibus omnis generis contractis
ab Luna profiscens edixit ut ad portum Pyrenaei sequerentur inde se frequenti classe
ad hostes iturum Praetervecti Ligustinos montes sinumque Gallicum ad diem quam
dixerat convenerunt Inde Rhodam ventum et praesidium Hispanorum quod in castello
erat vi deiectum Ab Rhoda secundo vento Emporias perventum
El cogravensol M Porci despreacutes que va ser abrogada la llei Ogravepia va marxar de seguida amb vint-i-
cinc naus llargues cinc de les quals eren dels aliats cap al port de la Lluna al mateix lloc on
manat lexegravercit va enviar una ordre per la costa a naus de tot tipus al sortir de Lluna va manar
que el seguissin cap al port dels Pirineus des dallagrave pensava anar contra els seus enemics amb una
nombrosa flota Rodejades les muntanyes de la Liguacuteria i la badia Gagravelmiddotlica van reunir-se el dia
acordat Des dallagrave van anar a Rhode i la guarnicioacute dels hispans que es trobava al reducte va ser
expulsada per la forccedila Des de Rhode amb un vent favorable van arribar a Empuacuteries Allagrave totes
les tropes exceptuant les naus aliades van desembarcar a terra4
4 Ab urbe condita XXXIV 84 (Trad )
La cologravenia de Rhode
14
Chorographia de Pomponi Mela
Pomponi Mela va ser un geogravegraf romagrave nascut a la Begravetica o al nord dAgravefrica Va viure al
segle I dC perograve no se sap gaire meacutes sobre la seva biografia Lobra coneguda que va
escriure va ser Chorographia formada per tres llibres en els quals relaciona llocs
costums i art de diferents parts del moacuten conegut fins llavors Va escriure el seu llibre al
voltant de lany 44 dC mentre Claudi estava al poder I eacutes al tercer llibre on parla
dHispagravenia i per tant de Rhode
Chorographia II 689
At si litora legas a Cervaria proxima est rupes quae in altum Pyrenaeum extrudit dein
Ticis flumen ad Rhodam Clodianum ad Emporias
Perograve si segueixes la costa a prop de Cervaria hi ha una roca que saixeca cap a la part alta del
Pirineu despreacutes el riu Ticis a prop de Rhode el Clodianum a prop dEmpuacuteries5
Historia naturalis de Plini el Vell
Gai Plini Segon (Como 23-79 dC Nagravepols) va ser un famoacutes historiador i cientiacutefic romagrave
La majoria de les seves obres shan perdut excepte el seu llibre Historia naturalis Plini
va estudiar a Roma i va ser soldat una carrera tiacutepica per a un patrici Va ser comandant
a la Gagravelmiddotlia i a Germagravenia i amic de Vespasiagrave La seva obra Historia naturalis va ser
acabada al voltant del 77 dC Va morir lany 79 dC en produir-se lerupcioacute del Vesubi a
Nagravepols que fou narrada pel seu nebot
Historia naturalis III 3 4
Narbo Martius Decumanorum colonia XII p a mari distans flumina Araris Liria
Oppida de cetero rara praeiacentibus stagnis Agatha quondam Massiliensium et regio
Volcarum Tectosagum atque ubi Rhoda Rhodiorum fuit unde dictus multo Galliarum
fertilissimus Rhodanus amnis
5 Chorographia II 6 89 (Trad )
La cologravenia de Rhode
15
Narbo cologravenia M D dista dotze mil passes del mar els rius Araris i Liria Les escasses ciutats
estaven situades davant dels aiguamolls Agde en altres temps dels Massaliotes i la regioacute dels
Volques Tectosages i on la Rhode dels rodis va estar don es diu que ve el nom del riu Rogravedan el
riu meacutes cabaloacutes de les Gagravelmiddotlies6
222 Des del punt de vista dels historiadors
Diversos historiadors srsquohan ocupat drsquoescatir lrsquoorigen de la cologravenia aixiacute com les causes
del seu declivi Tot i aixiacute les opinions no soacuten uacuteniques sinoacute que hi ha diverses hipogravetesis
A partir de la recerca dinformacioacute i la realitzacioacute dentrevistes i la lectura de les obres
dels historiadors que cito en la bibliografia amb la finalitat de donar resposta als
objectius del treball eacutes a dir per tal de descobrir si lorigen de Rhode eacutes rodi o
massaliota o emporitagrave i els motius de la caiguda de Rhode a mans dels romans puc
extreure diverses conclusions
Sobre lorigen de la cologravenia de Rhode eacutes on hi ha meacutes confusioacute causada en bona part
per les versions sovint llegendagraveries dels textos clagravessics que soacuten difoses pels
historiadors de legravepoca com Pseudo-Escimne i Estraboacute Aixiacute el primer exposa que
Rhode va ser fundada pels foceus de Massagravelia i el segon afirma que Rhode va ser una
ciutat dels emporitans encara que ell mateix diu que alguns deien que ho era dels rodis
Aquesta confusioacute causada pels historiadors antics ha produiumlt que hi hagi dos punts de
vista respecte als oriacutegens de Rhode hi ha historiadors com Josep Pella i Forgas un
historiador jurista i poliacutetic catalagrave que defensen lorigen rodi de Rhode fundada en
legravepoca del poder naval dels rodis
Tanmateix es pot observar que la majoria dhistoriadors que defensen lorigen rodi de la
cologravenia soacuten anteriors al segle XX que eacutes quan es va comenccedilar a excavar al solar
6 Historia naturalis III 3 4 ( Trad )
La cologravenia de Rhode
16
Per una altra banda hi ha un grup nombroacutes dhistoriadors meacutes actuals nascuts en els
segles XIX i XX que defensa lorigen massaliota de la cologravenia i consideren aquesta
fundacioacute com a intent de recuperacioacute de la influegravencia comercial ibegraverica en la zona per
part de Massagravelia que havia perdut Emporion ja independitzada de la metrogravepolis Entre
aquest grup dhistoriadors destaca Roger Riera7 becari en histograveria de la Universitat
Autogravenoma de Barcelona i David Vivoacute8
Pel que fa a la caiguda de Rhode a mans dels romans tant lrsquohistoriador antic Tit Livi
com els historiadors actuals defensen que Catoacute lany 195 aC va destruir Rhode per
esclafar una revolta ja que shavien posicionat a favor dels ibers i en contra dels romans
223 Des del punt de vista des de larqueologia Rhode va ser fundada a la costa nord del golf de Roses en un dels llocs millors protegits
dels forts vents que Emporion Per a lassentament es va escollir un petit turoacute el turoacute de
Santa Maria que estava situada entre dos cursos daigua i molt propera a un port natural
La gran majoria darqueogravelegs actuals a partir dels materials trobats a les excavacions
que indiquen que la fundacioacute de la cologravenia va ser posterior a la que es diu als textos
clagravessics entre finals del segle V i principis del IV aC pensen que aquesta va ser una
fundacioacute dels massaliotes per recuperar la influegravencia comercial perduda en el territori
proper per la pegraverdua dEmporion ja que sindependitza de la seva metrogravepoli i per poder
accedir a linterior del territori i comerciar amb els indiacutegenes Una especialista que
destaca en aquest agravembit eacutes Anna Mordf Puig9 una de les arqueogravelogues que va estar
treballant a la cologravenia durant uns anys ajudant en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic
Tot i aixograve hi ha una minoria dels quals destaca Joan Maluquer de Motes que defensen
la possibilitat duna fundacioacute rogravedia de la cologravenia mentre encara tenien un gran poder
naval al mediterrani
7 Vegeu apartat 41 Entrevista a Roger Riera 8 David Vivoacute doctor en Histograveria de lArt i professor en Histograveria de lArt Antic especialitzat en Arqueologia Iconografia i Arquitectura clagravessica que en el camp arqueologravegic ha codirigit nombroses excavacions i participat en diversos projectes dinvestigacioacute 9 Vegeu apartat 42 Entrevista a Anna Mordf Puig
La cologravenia de Rhode
17
Per una altra banda la majoria darqueogravelegs igual que els historiadors comentats
anteriorment defensen que Rhode va ser destruiumlda a finals de la 2a Guerra Puacutenica lrsquoany
195 aC quan Catoacute va viatjar fins a Rhode per sufocar una revolta popular per part dels
habitants de la cologravenia i els indiacutegenes aliats amb ells Per aquest motiu la cologravenia va
quedar arrasada i posteriorment passaria a pertagravenyer als emporitans fins que finalment
seria abandonada al segle II dC en quegrave seria una ciutat romana
Les intervencions arqueologravegiques
A comenccedilaments del segle XX es van produir diversos intents de trobar la constatacioacute
arqueologravegica a les referegravencies textuals de les fonts antigues sobre Rhode i es van centrar
tots els esforccedilos al solar de lantiga Ciutadella el lloc que tenia millors perspectives a
nivell histograveric i pragravectic A partir del 1916 es comenccedilagrave a prospectar la ciutadella amb un
egravexit relatiu nomeacutes es van trobar restes residuals de ceragravemica grega perograve ninguna
troballa prou consistent Al 1934 FCufiacute va comenccedilar a excavar en la zona del turoacute de
Santa Maria amb resultats excepcionals i es va poder establir una cronologia que estava
entre els estrats del segle V-IV aC i legravepoca tardoromana i medieval Sha de destacar el
descobriment dun plom amb epigrafia grega
Al 1946 es van reprendre les excavacions i es van realitzar descobriments importants
evidegravencies duna basiacutelica paleocristiana una possible vilmiddot la romana i diferents
necrogravepolis tardoromanes encara que lestratigrafia no era meacutes amunt del segle III aC i
es va considerar un fracagraves perquegrave lobjectiu de les excavacions era provar lorigen rodi
de la cologravenia
En els anys seguumlents les excavacions es van reprendre puntualment Una de les meacutes
importants va ser la de F Riuroacute entre 1955 i 1960 Alhora es van comenccedilar a netejar els
enderrocs dels segles anteriors i es van consolidar les restes existents
Al febrer de 1961 la Ciutadella es va declarar Monumento Nacional per evitar el seu
enderroc i la urbanitzacioacute imminent Gragravecies a aixograve es va poder realitzar la primera
campanya dexcavacions entre 1963 i 1964 que va ser important pel descobriment i
excavacioacute en extensioacute de lanomenat Barri Helmiddotleniacutestic Aquestes excavacions van
continuar fins al 1975 i van centrar-se tambeacute en la vilmiddot la romana i el conjunt medieval
La cologravenia de Rhode
18
Entre 1976 i 1984 es van dividir les excavacions en dos grups el primer dirigit per
Aurora Martiacuten va estar centrat en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic el segon codirigit
per Josep M Nolla i Javier Nieto va centrar-se en lEdifici A Al 1984 es van fer
excavacions a fora i a dins de la Ciutadella propiciades per la creacioacute del Pla de
solidaritat amb latur
A partir del 1984 les excavacions van ser abandonades fins al 1993 que es van
reprendre perquegrave eren excavacions durgegravencia
Al 1993 es realitzen cinc campanyes a la vila medieval i als recintes emmurallats a
loest de la Ciutadella en les quals es troben importants restes de legravepoca grega i legravepoca
tardoantiga al pati darmes
Al 2002 es realitza una petita actuacioacute arqueologravegica per revisar i completar lexcavacioacute
feta al 1984
Font 3 imatge del Barri Helmiddotleniacutestic en les uacuteltimes excavacions realitzades
La cologravenia de Rhode
19
23 El jaciment
Al llarg del temps en el solar de la Ciutadella on es trobava lantiga cologravenia grega de
Rhode hi ha hagut assentaments constants per la qual cosa no sha pogut excavar en
profunditat A meacutes a meacutes aquests assentaments han provocat que en edificar
construccions sobre les antigues es deterioressin les restes Aixograve afegit als diversos
conflictes begravelmiddotlics succeiumlts des quegrave la cologravenia es va abandonar fins a lactualitat ha causat
que les poques restes que quedaven resultin pragravecticament inexistents
Font 4 Mapa de la part grega al solar de la Ciutadella
1 Turoacute de Santa Maria primer assentament grec de Rhode
2 Barri Helmiddot leniacutestic
3 Muralla que envoltava el turoacute
El primer que podem veure a lentrar al recinte fortificat de La Ciutadella eacutes un petit
museu on es troben algunes de les restes trobades al jaciment Srsquohi poden veure des
dagravemfores de la cologravenia grega fins a canons de la ciutadella militar
La cologravenia de Rhode
20
Despreacutes si sortim al solar ja dins del jaciment podem veure diferents camins El
primer es dirigeix cap a la dreta i va a parar al Barri Helmiddotleniacutestic on hi ha restes gregues
i tambeacute romanes
Si seguim pel camiacute del mig caminant cap endavant ens trobem el turoacute de Santa Maria
lloc on es va produir el primer assentament grec Les restes gregues perograve soacuten difiacutecilment
apreciables
A la falda del turoacute es pot veure lrsquoantic pati darmes de la ciutadella militar i al
capdamunt del turoacute una esgleacutesia romagravenica reconstruiumlda recentment En aquest mateix
punt srsquoha establert que hi havia assentat el temple drsquoegravepoca grega
En baixar del turoacute per la part esquerra del solar es troben les restes medievals els
fonaments de les cases de la gent del poble medieval i la casa del governador
Un altre recorregut possible eacutes seguint tot el periacutemetre de la Ciutadella resseguint la
liacutenea de les muralles des don es pot contemplar tot el jaciment
231 El turoacute de Santa Maria
Al turoacute de Santa Maria un petit promontori que devia ser duns deu-vint metres daltitud
per sobre del nivell del mar envoltat per dos petits cursos naturals daigua la Trencada i
el Rec Fondo eacutes on es va produir el primer assentament de la cologravenia grega a principis
del segle IV aC
Font 5 Imatge de la cara sud del turoacute de Santa Maria
La cologravenia de Rhode
21
Arqueologravegicament es coneix poc ja que el solar de la Ciutadella i els seus voltants
sempre han estat ocupats per poblacioacute civil i al llarg del temps aquestes diferents
ocupacions han anat sobreposant les noves construccions a les meacutes antigues
Tanmateix al llarg de les excavacions realitzades al turoacute es va poder veure que el
primer assentament estava estructurat urbaniacutesticament de manera diferent que el Barri
Helmiddotleniacutestic caracteritzat per una estructura ortogonal mentre que al turoacute hi havia una
urbaniacutestica meacutes primitiva I a meacutes aquest assentament es trobava envoltat per una
muralla de carreus poligonals que definia lextensioacute daquest
Font 6 Imatge del turoacute de Santa Maria lloc on estaria situat el temple grec
actualment ocupat per una petita esgleacutesia romagravenica
Actualment al damunt del turoacute hi ha una petita esgleacutesia de tipus romagravenic reconstruiumlda
recentment encara que a sota als seus fonaments se sobreposen restes duna esgleacutesia
paleocristiana una necrogravepolis tardoromana i el temple grec dels segles IV i III aC
La cologravenia de Rhode
22
232 El Barri Helmiddotleniacutestic
Com hem dit el primer emplaccedilament de la cologravenia grega de Rhode es trobava en lactual
turoacute de Santa Maria envoltat per dues rieres la Trencada i el Rec Fondo que discorrien
als peus del turoacute
Font 7 Vista aegraveria del solar de la Ciutadella
Aquest primer assentament va ser ampliat posteriorment amb un eixample anomenat el
Barri Helmiddotleniacutestic que estava separat fiacutesicament del turoacute pel Rec Fondo I eacutes aquesta
separacioacute la que definiria lurbanisme de leixample que funcionaria com a nucli central
dels dos assentaments perquegrave eacutes logravegic pensar que la desembocadura del rec funcioneacutes
com a port principal de la cologravenia sense deixar els altres ports secundaris de banda
Fins el segle II dC no sersquon coneixen gaires dades encara que va ser una egravepoca meacutes
activa del que es pensava En aquest segle es troba documentada la primera estructura
complexa un conjunt termal que es troba construiumlt a sobre de les instalmiddotlacions de
lanterior port grec Al llarg del temps aquest edifici va ser ampliat i es va convertir en
una factoria de salaons de peix que va durar fins al segle VI dC Despreacutes daquesta
factoria de salaons es va sobreposar un hospital militar al construir la Ciutadella que
va ser anomenat poseriorment pels arqueogravelegs com lEdifici A
La cologravenia de Rhode
23
A partir de lrsquoegravepoca medieval Roses va tenir un gran desenvolupament urbaniacutestic en el
qual es van construir ampliacions del recinte fortificat al voltant de Santa Maria que va
ser construiumlda el 943 dC
Lactuacioacute meacutes important va ser la construccioacute de la ciutadella el 1543 que provocaragrave
lenderroc de gran part de les antigues muralles i una reestructuracioacute profunda del
terreny Aquest fet amb els posteriors setges i bombardeigs patits entre els anys 1794 i
1795 i 1any 1808 van afectar molt el subsogravel arqueologravegic i especialment el Barri
Helmiddotleniacutestic
El fet que el recinte de La Ciutadella estigueacutes desocupat a principis del segle passat va
fer que entreacutes en una degradacioacute progressiva i per aixograve els rosincs el van anar ocupant
dividint-lo en petits horts
Estudi del Barri Helmiddotleniacutestic
El Barri Helmiddotleniacutestic estava caracteritzat per ser de forma ortogonal era una agraverea
urbaniacutestica regular datada el segle III aC
Per poder fer un estudi del Barri Helmiddotleniacutestic va ser dividit en dues zones separades pel
carrer nord-sud les zones
A i B encara que la divisioacute
no respon a una particioacute
arbitragraveria sinoacute que ha estat
dividit perquegrave la zona A va
ser la primera a ser
excavada i es va utilitzar
una metodologia molt
diferent de la zona B
Tambeacute la construccioacute del
barri eacutes diferent en
cadascuna de les zones
Font 8 Fotografia del Barri Helmiddotleniacutestic
La cologravenia de Rhode
24
Cal destacar que aquest jaciment presenta algunes dificultats com la superposicioacute
destructures posteriors en les anteriors que les malmeten emmascarant i dificultant el
seu estudi encara que no limpossibilita i les explosions de bombes produiumldes durant el
setge de la Guerra Gran (1784-1795) Les explosions no van ser massa grans en relacioacute
a lespai afectat per cadascuna perograve els murs del Barri Helmiddotleniacutestic tenien una
construccioacute senzilla i els resultats van ser perjudicials ja que afectaren les cantonades i
aixograve va dificultar la interpretacioacute de les estructures
Font 9 planta general del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutestic
(VIVOacute D)
Zona A
Era un barri durbanisme regular constituiumlt per un carrer que anava de nord a sud de la
ciutat i dos de transversals formant sis illes de cases tres a cada costat
Aquesta zona va ser excavada entre 1963 i 1964 en la seva totalitat La urgegravencia de
destapar el magravexim destructures possibles per evidenciar la importagravencia del jaciment va
causar una gran velocitat en les excavacions Va ser necessagraveria aquesta mesura perquegrave el
La cologravenia de Rhode
25
jaciment estava amenaccedilat denderroc per un projecte durbanitzacioacute malgrat tenir la
proteccioacute legal del monument
Font 9 Fotografia de la cara est del Barri Helmiddotleniacutestic
Per aixograve lexcavacioacute va ser meacutes aviat un buidatge en superfiacutecie que no pas en
profunditat Durant les excavacions es van portar uns diaris dexcavacioacute que mostraven
la pegraverdua dinformacioacute arqueologravegica que es podia haver produiumlt Aquests diaris
descrivien la feina feta dia a dia i els diversos descobriments realitzats A meacutes a meacutes
incloiumlen esquemes destructures dibuixos de materials i fotografies fent que els diaris
fossin una eina bagravesica per restituir les estructures desenterrades i per ubicar els
descobriments realitzats
A mitjans del 1964 es va poder comenccedilar a excavar en profunditat al buscar
lestratigrafia perduda
La cologravenia de Rhode
26
Font 10 visualitzacioacute de les cases A-II-1 i A-II-3 del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme
del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Aquesta estava formada per tres estrats
- Estrat I corresponia a lestrat superficial i les restes trobades anaven des de
labandonament de la Ciutadella fins al comenccedilament de les excavacions que tenia entre
040 i 050 m de profunditat
- Estrat II tenia una profunditat variable i constava de la presegravencia duna necrogravepolis
tardoromana Encara que nomeacutes pertanyia a la zona B es va considerar general a tot el
jaciment
- Estrat III eacutes lestrat ocupat pel Barri Helmiddotleniacutestic Estagrave delimitat per laltura dels murs
fins al nivell de circulacioacute Datat del segle III aC
A causa de la mala conservacioacute dels murs es van restaurar i aquesta restauracioacute va
afectar tots els murs amb una reconstruccioacute en altura feta amb les pedres caigudes i
ciment
La cologravenia de Rhode
27
La interpretacioacute de les estructures eacutes difiacutecil i es va fer a partir dels croquis i les
fotografies de les excavacions i un altre plagravenol del jaciment que tenia en compte els
murs visibles
Zona B
Aquesta zona estava formada pel cantoacute de ponent del Barri Helmiddotleniacutestic des del carrer
nord-sud fins als perfils de lexcavacioacute que estaven a la meitat de lilla de cases
La distincioacute entre les zones A i B va ser des dun principi urbaniacutestica El fet que les
muralles estiguessin meacutes lluny va fer que els efectes de les explosions de les bombes no
fossin tan frequumlents perograve com que lagraverea estava afectada per una necrogravepoli tardoromana
la interpretacioacute de les estructures tambeacute eacutes difiacutecil
Font 11 visualitzacioacute de les illes centrals de cases del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i
urbanisme del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Lestratigrafia eacutes meacutes complexa que la de les anteriors meacutes acurada
- Estrat I eacutes lestrat del nivell superficial que tenia molta ceragravemica moderna i medieval
encara que tambeacute hi ha evidegravencies dhorts moderns i hi ha els fonaments dels murs de
lhospital del segle XVII
- Estrat II es troba luacuteltima ocupacioacute de lemplaccedilament en lantiguitat la necrogravepoli
paleocristiana
La cologravenia de Rhode
28
- Estrat III apareixen les estructures del Barri Helmiddotleniacutestic i estagrave datat a finals del segle
IV i principis del III aC Hi hauria dos estrats cronologravegicament diferents el primer
format per tres murs arrasats de la casa B-II-2 i els forns de ceragravemica El material
predominant pertany al segle III aC mentre que del IV aC nomeacutes nhi ha periogravedicament
Possiblement lestrat del segle IV aC anterior al Barri Helmiddotleniacutestic no existeix i nomeacutes
eacutes una mala interpretacioacute de les reformes daquest
- Estrat 4 eacutes el sogravel natural sobre el qual saixecava el Barri Helmiddotleniacutestic format per
sorres
Font 12 Part excavada de la muralla que envoltava el turoacute
La cologravenia de Rhode
29
24 La vida a la cologravenia
241 Explotacioacute comercial del territori
Rhode va ser sobretot un centre comercial encara que al principi els navegants grecs no
buscaven un mercat per donar sortida a les seves produccions El seu objectiu primer era
obtenir les mategraveries primeres que mancaven a Gregravecia Aquests intercanvis es feien en
petits ports descala i de comerccedil que funcionaven com a centres comercials i
redistribuiumldors de productes al mateix temps que sinformaven dels recursos naturals
existents en els territoris meacutes propers Aquests petits centres comercials amb el pas del
temps van creacuteixer i van esdevenir ciutats
Port
El golf de Roses eacutes un lloc de gran importagravencia en el comerccedil mariacutetim ja que era una
cruiumllla de pas obligat en les rutes des del sud peninsular cap al sud de Franccedila o a
linreveacutes tot resseguint la costa
En aquesta ruta la part meacutes problemagravetica del trajecte era la ruta de sud a nord ja que la
climatologia desfavorable obligava els vaixells a esperar al golf de Roses els vents
favorables La ruta descendent en canvi no estava tan afectada pel temps
Lobligacioacute de cercar un lloc a recer dels vents i els corrents en el golf de Roses
resultava ineludible quan la navegacioacute a vela vorejant la costa es trobava afectada per la
meteorologia
Aixograve feia imprescindibles petits ports descala on proveir-se i protegir-se del mal temps
Aquesta necessitat afectava els navegants foceus majoritagraveriament que eren els
principals usuaris daquesta ruta perquegrave navegaven amb uns vaixells dorigen militar
anomenats pentaconteres que encara que eren lleugers i ragravepids no podien portar gaire
cagraverrega Per aixograve els foceus havien de parar periogravedicament per proveir-se daliments
El millor fondejador del golf de Roses eacutes el de lespai que hi ha entre lactual nucli urbagrave
de Roses i la desembocadura del riu Mugueta Aquesta zona queda protegida per la
serra de Rodes de la tramuntana i del llevant
La cologravenia de Rhode
30
Basant-se en aixograve sha proposat que Rhode eacutes un nucli colonial meacutes antic que Emporion
Segons aquesta hipogravetesi Rhode al tenir el millor port de la zona havia de ser el primer
establiment colonial grec del golf de Roses Aleshores locupacioacute de lillot de Sant
Martiacute per part dels foceus sexplicaria per la impossibilitat dinstalmiddotlar-se a la zona nord
del golf que ja estava habitada
Aquesta teoria perograve no teacute present que Rhode estagrave relativament aiumlllada dins lEmpordagrave
Aquest fet probablement va fer que Rhode fos un port secundari durant aquesta egravepoca i
ho va continuar sent durant legravepoca romana mentre que Emporion es trobava situada en
una posicioacute geogragravefica millor per penetrar cap linterior gragravecies a la proximitat dels rius
Ter i Fluviagrave unes vies dacceacutes immillorables cap a lEmpordagrave
I encara que Rhode tenia un territori relativament proper que podia ser explotat
agriacutecolament no devia ser un fet determinant en leleccioacute de lemplaccedilament
Per tant les millors comunicacions i la major accessibilitat als recursos naturals de
linterior del territori eacutes possiblement el motiu que explica leleccioacute de lillot de Sant
Martiacute com a lloc on establir-se els foceus a principis del segle VI aC tot i les
limitacions com a port natural
El primer nucli urbagrave de Rhode era un petit port secundari descala en la ruta comercial
que unia els dos punts meacutes importants de la Mediterragravenia occidental Massagravelia i les
factories feniacutecies del sud peninsular Aquest comerccedil amb el sud de la peniacutensula Ibegraverica
devia comenccedilar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC
La fundacioacute de Rhode i Emporion al golf de Roses no eacutes un fet estrany sinoacute que aquesta
proximitat confirma la importagravencia que tenia la zona com a nus de comunicacions
Explotacioacute dels recursos naturals
No se sap massa quines caracteriacutestiques tenia Rhode ni quins productes podia extreuren
Nomeacutes es pot especular Rhode tenia un territori de dimensions reduiumldes limitat pels
vessants de la serra de Rodes i els aiguamolls El territori apte per al cultiu de cereals
era molt reduiumlt amb prou feines permetia cobrir les necessitats dautosubsistegravencia de la
poblacioacute de la polis que shavia de garantir a partir dimportacions procedents del
territori indiacutegena meacutes proper igual que a Emporion i Massagravelia
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
7
Dins del fenomen colonial es poden distingir tres etapes durant les quals els colons es
van dirigir a diferents zones
1 Els primers assentaments grecs van ser a la costa siacuteria i feniacutecia i eren barris
comercials no noves ciutats
2 Entre el 775 i el 675 aC es colonitza Siciacutelia el sud dItagravelia anomenat despreacutes Magna
Gregravecia i el nord de lEgeu
3 Entre el 675 i el 450 aC aquesta colonitzacioacute es va dirigir cap al nord-est a Tragravecia
els Dardanels el Bogravesfor i la mar Negra i cap al nord-oest a Cograversega la Gagravelmiddotlia i la
peniacutensula Ibegraverica
11 La fundacioacute de les cologravenies
El proceacutes de fundar una cologravenia comenccedilava amb una consulta a loracle de Delfos i amb
la designacioacute dun cap dexpedicioacute (οἰκιστής) El grup de colons srsquoembarcava cap al lloc
on shavia previst la fundacioacute de la ciutat que ja era conegut per les anteriors
expedicions comercials Leleccioacute de lemplaccedilament tenia dos objectius cercar terres
cultivables abundants i fegravertils i aconseguir una situacioacute en un lloc de pas i amb un bon
port que afavoriacutes els intercanvis comercials Les funcions bagravesiques del cap de
lexpedicioacute eren les de transferir el culte a una divinitat i el foc sagrat a la ciutat des de
la metrogravepoli dictar les lleis i controlar el repartiment de terres entre els colons deixant
parcelmiddotles per assignar per als futurs nouvinguts Un cop finalitzada la seva missioacute o es
quedava a la nova ciutat o se nanava per fundar-ne una altra
La nova ciutat eacutes una polis amb el seu govern independent de la metrogravepoli encara que
segueix conservant els vincles religiosos comercials i de poliacutetica exterior Solen seguir
un pla ortogonal que facilitava la divisioacute de lespai urbagrave entre els seus ciutadans Els
fundadors rebien una part del territori proper que sutilitzava per conrear i un espai dins
de la ciutat Aquests serien els terratinents i els colons que arribessin despreacutes serien
arrendataris seus o tindrien pitjors terres o serien comerciants
La cologravenia de Rhode
8
2 La cologravenia grega de Rhode
21 Localitzacioacute Roses estagrave situada en una plana deltaica on els rius Muga Fluviagrave i Ter i els seus
afluents van transformant la plana en una zona daiguamolls en anar avanccedilant el seu
curs cap al mar sobretot en egravepoca preromana
Font 2 Mapa de locupacioacute grega a Rhode extreta de La cologravenia grega de Rhode (PUIG GRIESSENBERGER
A)
La comarca estagrave comunicada amb el territori mitjanccedilant els diferents corredors i
destaquen les seves entrades nord i sud al nord pels passos de Panissars i del Pertuacutes al
sud pel corredor obert pel Ter (on es troba Girona actualment) Aquest uacuteltim va ser un
punt estrategravegicament vital ja que era lentrada a la peniacutensula Ibegraverica
Roses perograve teacute una posicioacute aparentment secundagraveria a lEmpordagrave ja que estagrave allunyada
de la via natural que travessa la comarca de nord a sud i en temps preromans estava
envoltada daiguamolls
La ubicacioacute de la cologravenia sha de relacionar directament amb el mar perquegrave com que
estava protegida per la Serra de Rodes de la tramuntana i per la punta Falconera del
La cologravenia de Rhode
9
llevant aquest fet la convertia en el millor port de la badia un factor determinant per a
lestabliment grec allagrave
Antigament els aiguamolls i estanys dificultaven lacceacutes directe a la plana empordanesa
i a meacutes en estar envoltada Rhode per la serra de lAlbera i la de Rodes laiumlllament de la
cologravenia encara era major Luacutenica sortida fagravecil que hi havia era cap al nord fet que la
situava en una posicioacute immillorable per controlar el passos pirinencs
Aixiacute doncs la zona era important per tres fets
bull Era un territori de pas per on es creuaven camins que evitaven les altures i les
zones daiguamolls comunicaven lEmpordagrave amb les zones veiumlnes i la Peniacutensula
Ibegraverica amb Europa
bull Era el territori meacutes ric en recursos naturals i amb majors possibilitats agriacutecoles
de la zona
bull Era la zona on es concentraven meacutes habitants
El turoacute de Santa Maria eacutes lelement central i definitori de la zona des de lantiguitat
Aquest turoacute eacutes una petita elevacioacute formada per lacumulacioacute de sediments que devia
estar envoltat per una zona humida on desembocaven dos petits cursos daigua la
Trencada i el rec Fondo que laiumlllaven de la resta de la plana com una illa Aquesta
seria la raoacute principal per la qual el primer assentament fos allagrave era proper al mar hi
havia aigua en abundagravencia i tenia una fagravecil defensa els avantatges superaven els
inconvenients dassentar-se al costat dels aiguamolls
Al segle III aC al haver-hi un creixement de poblacioacute necessitaven meacutes espai i creen
un nou barri el Barri Helmiddotleniacutestic a lest de la ciutat perquegrave per culpa dels aiguamolls la
ciutat no es podia expandir cap a loest
Hi havia un port a la zona sud-est de la ciutat encara que les evidegravencies diuen que no
era el port principal i hi ha hipogravetesis que diuen que podria haver-hi hagut un altre port
meacutes important als marges del turoacute de Santa Maria
La cologravenia de Rhode
10
22 Histograveria de lestudi de la cologravenia
221 Des dels textos clagravessics
Hi ha en total sis autors antics grecs i llatins que ens parlen de Rhode o ens la
mencionen en les seves obres
Aquestes fonts literagraveries han estat constantment estudiades al llarg dels anys i tambeacute
han estat quumlestionades les seves paraules ja que hi ha algunes fonts els autors de les
quals eren meacutes poetes que historiadors en el sentit modern del terme i nrsquohi ha unes
altres que havien estat redactades per ordre de la persona que governava en legravepoca de
realitzacioacute de lobra com per exemple Ab urbe condita de Tit Livi un dels textos que
posteriorment seran comentats
Aixiacute doncs tenint en compte que els autors ja soacuten parcials a meacutes a meacutes hi ha la
influegravencia de la interpretacioacute dels traductors Per aixograve per no ser condicionada per les
interpretacions dels traductors previs he volgut consultar directament el text original i
aprofitant els meus coneixements de llatiacute i grec intentar entendre quegrave van dir els autors
contemporanis a la cologravenia
Drsquoaquests fragments originals he fet la meva progravepia traduccioacute sota el text original
Περίοδος de Pseudo-Escimne
El primer text que ens parla de Rhode es troba a Περίοδος una obra anogravenima datada al
voltant del 110-100 aC perograve posteriorment atribuiumlda a Escimne de Quios Tot i aixograve hi
ha una hipogravetesis que indica que aquest nom drsquoEscimne de Quios seria un pseudogravenim ja
que lobra citada eacutes meacutes aviat una recopilacioacute de diversos autors degravepoques diferents
Egravefor Eratogravestenes Timeu i altres
La cologravenia de Rhode
11
Περίοδος 202-9MGGM Ip204
Ἔπειτα παραθαλάττιοι κάτω
Λίγυες ἔχονται καὶ πόλεις Ἑλληνίδες
ἃς Μασσαλιῶται φωκαεῖς ἀπῷκισανmiddot
πρώτη μὲν Ἐμπόριον Ῥόδη δὲ δευτέραmiddot
ταύτην δὲ πρὶν ναῶν κραοῦντες ἔκτισαν
Ῥόδιοι Μεθ᾿ ὃυς ἐλθόντες εἰς Ἰβηρίαν
οἱ Μασσαλίαν κτίσαντες ἔσχον φωκαεῖς
Ἀγάθην ῾Ροδανουσίαν τε Ῥοδανὸς ἣν μέγας
ποταμὸς παραρρεῖ Μασσαλία δ᾿ ἐστ᾿ ἐχομένη
πόλις μεγίστη φωκαέων ἀποικία
Ἐν τῇ Λιγυστικῇ δὲ ταύτην ἔκτισαν
πρὸ τῆς μάχης τῆς ἐν Σαλαμῖνι γενομένης
ἔτεσιν πρότερον ὤ᾿ φασιν ἐκατὸν εἴκοσι
Τίμαιος οὕτως ἱστορεῖ δὲ τὴν κτίσιν
Εἶτεν μετὰ τούτην Ταυρόεις καὶ πλησίον
πόλις Ὀλβία κἀντίπολις αὐτῶν ἐσχάτη
Despreacutes seguint la costa cap avall es troben els liacutegurs i les ciutats gregues cologravenies fundades
pels massaliotes foceus La primera eacutes Empograverion Rhode la segona Aquesta va ser fundada pels
rodis que temps enrere havien sigut una potegravencia naval Despreacutes daquests els foceus que havien
fundat Massagravelia van arribar a Ibegraveria i van apoderar-se dAgathe i Rhodanousia al costat de la
qual passa el gran riu Rogravedan Massagravelia una cologravenia dels foceus eacutes considerada una ciutat molt
gran Aquesta diuen que va ser fundada a Liguacuteria cent vint anys abans que succeiacutes la batalla de
Salamina Aixiacute narra Timeu la fundacioacute Despreacutes daquesta es troben Tauroeis i la progravexima ciutat
drsquoOgravelbia i Antiacutepolis luacuteltima daquestes1
1 Περίοδος 202-9 (Trad )
La cologravenia de Rhode
12
Geografia drsquoEstraboacute
Un altre autor que ens parla sobre la cologravenia Rhode eacutes Estraboacute un geogravegraf i historiador
grec (Amaseia 64 aC-2125 dC) dorigen aristocragravetic que va viatjar per Agravesia Menor
Egipte Itagravelia i Gregravecia De tota la seva obra nomeacutes es conserven els disset llibres de de la
seva Geografia una obra que descrivia tot el moacuten conegut fins llavors i que reflecteix
la nova realitat poliacutetica establerta durant el regnat dOctavi August tant la concepcioacute
universalista com la valoracioacute positiva de la romanitzacioacute dels pobles que estaven al
marge de la civilitzacioacute grega
Estraboacute va acabar Geografia durant el regnat de Tiberi el llibre III que eacutes el que
parlava de la Peniacutensula Ibegraverica va ser acabat el 17 dC
Geografia III 4 8
Ἐνταῦθα δ᾿ ἐστὶ καὶ ἡ Ῥοδος πολίχνιον Ἐμποριτῶν τινὲς δὲ κτίσμα Ῥοδίων φασί
Aquiacute es troba tambeacute Rhode una petita ciutat fundacioacute dels emporitans segons alguns diuen
dels rodis2
Geografia XIV 2 10
Ἱστοροῦσι δὲ καὶ ταῦτα περὶ τῶν Ῥοδίων ὅτι οὐ μόνον ἀφ᾿ οὗ χρόνου συνῴκισαν τὴν νῦν
πόλιν εὐτύχουν κατὰ θάλατταν ἀλλὰ καὶ πρὸ τῆς Ὀλυμπικῆς θέσεως συςνοῖς ἔτεσιν
ἔπλεον πόρρω τῆς οἰκείας ἐπὶ σωτηρίᾳ τῶν ἀνθρώπωνbull ἀφ᾿ οὖ καὶ μέχρι Ἰβηρίας
ἔπλευσαν κἀκει μὲν τὴν ᾿Ρόδον ἔκτισαν ἣν ὕστερον Μασσαλιῶται κατέσχον
Sexplica tambeacute sobre els rodis que no solament van prosperar als assumptes mariacutetims a partir de
la fundacioacute en comuacute de la ciutat sinoacute que tambeacute temps abans dels Jocs Oliacutempics van navegar
lluny del seu paiacutes per la seguretat dels homes llavors van navegar fins a Ibegraveria i allagrave van fundar
Rhode que posteriorment van ocuparels massaliotes3
2 Geografia III 4 8 (Trad ) 3 Geografia XIV 2 10 (Trad )
La cologravenia de Rhode
13
Ab urbe condita de Tit Livi
Tit Livi (Pagravedua 59 aC-17 dC) va ser un regravetor filogravesof i historiador romagrave La seva obra
meacutes important va ser Ab urbe condita (Des de la fundacioacute de la ciutat) redactada per
ordre dAugust recollia la histograveria de Roma des dels oriacutegens fins a la seva egravepoca
Nomeacutes se nha conservat una quarta part 35 llibres
Tit Livi va tenir una gran amistat amb August i va participar en el programa de
regeneracioacute moral de Roma impulsat per aquest Amb aquesta obra Livi recupera el
passat romagrave amb lobjectiu dexaltar-lo i tornar als romans lorgull per la pagravetria Vol
demostrar que Roma havia tingut un passat diviacute i estava destinada a ser el centre del
moacuten El fet de voler exaltar lorgull nacional fa que suprimeixi molts detalls que podrien
fer que es dubteacutes de la bona imatge que vol donar de Roma i dalguns caps de govern
Ab urbe condita XXXIV 84
M Porcius consul postquam abrogata lex Oppia est extemplo viginti quinque navibus
longis quarum quinque sociorum erant ad Lunae portum profectus est eodem exercitu
convenire iusso et edicto per oram maritimam misso navibus omnis generis contractis
ab Luna profiscens edixit ut ad portum Pyrenaei sequerentur inde se frequenti classe
ad hostes iturum Praetervecti Ligustinos montes sinumque Gallicum ad diem quam
dixerat convenerunt Inde Rhodam ventum et praesidium Hispanorum quod in castello
erat vi deiectum Ab Rhoda secundo vento Emporias perventum
El cogravensol M Porci despreacutes que va ser abrogada la llei Ogravepia va marxar de seguida amb vint-i-
cinc naus llargues cinc de les quals eren dels aliats cap al port de la Lluna al mateix lloc on
manat lexegravercit va enviar una ordre per la costa a naus de tot tipus al sortir de Lluna va manar
que el seguissin cap al port dels Pirineus des dallagrave pensava anar contra els seus enemics amb una
nombrosa flota Rodejades les muntanyes de la Liguacuteria i la badia Gagravelmiddotlica van reunir-se el dia
acordat Des dallagrave van anar a Rhode i la guarnicioacute dels hispans que es trobava al reducte va ser
expulsada per la forccedila Des de Rhode amb un vent favorable van arribar a Empuacuteries Allagrave totes
les tropes exceptuant les naus aliades van desembarcar a terra4
4 Ab urbe condita XXXIV 84 (Trad )
La cologravenia de Rhode
14
Chorographia de Pomponi Mela
Pomponi Mela va ser un geogravegraf romagrave nascut a la Begravetica o al nord dAgravefrica Va viure al
segle I dC perograve no se sap gaire meacutes sobre la seva biografia Lobra coneguda que va
escriure va ser Chorographia formada per tres llibres en els quals relaciona llocs
costums i art de diferents parts del moacuten conegut fins llavors Va escriure el seu llibre al
voltant de lany 44 dC mentre Claudi estava al poder I eacutes al tercer llibre on parla
dHispagravenia i per tant de Rhode
Chorographia II 689
At si litora legas a Cervaria proxima est rupes quae in altum Pyrenaeum extrudit dein
Ticis flumen ad Rhodam Clodianum ad Emporias
Perograve si segueixes la costa a prop de Cervaria hi ha una roca que saixeca cap a la part alta del
Pirineu despreacutes el riu Ticis a prop de Rhode el Clodianum a prop dEmpuacuteries5
Historia naturalis de Plini el Vell
Gai Plini Segon (Como 23-79 dC Nagravepols) va ser un famoacutes historiador i cientiacutefic romagrave
La majoria de les seves obres shan perdut excepte el seu llibre Historia naturalis Plini
va estudiar a Roma i va ser soldat una carrera tiacutepica per a un patrici Va ser comandant
a la Gagravelmiddotlia i a Germagravenia i amic de Vespasiagrave La seva obra Historia naturalis va ser
acabada al voltant del 77 dC Va morir lany 79 dC en produir-se lerupcioacute del Vesubi a
Nagravepols que fou narrada pel seu nebot
Historia naturalis III 3 4
Narbo Martius Decumanorum colonia XII p a mari distans flumina Araris Liria
Oppida de cetero rara praeiacentibus stagnis Agatha quondam Massiliensium et regio
Volcarum Tectosagum atque ubi Rhoda Rhodiorum fuit unde dictus multo Galliarum
fertilissimus Rhodanus amnis
5 Chorographia II 6 89 (Trad )
La cologravenia de Rhode
15
Narbo cologravenia M D dista dotze mil passes del mar els rius Araris i Liria Les escasses ciutats
estaven situades davant dels aiguamolls Agde en altres temps dels Massaliotes i la regioacute dels
Volques Tectosages i on la Rhode dels rodis va estar don es diu que ve el nom del riu Rogravedan el
riu meacutes cabaloacutes de les Gagravelmiddotlies6
222 Des del punt de vista dels historiadors
Diversos historiadors srsquohan ocupat drsquoescatir lrsquoorigen de la cologravenia aixiacute com les causes
del seu declivi Tot i aixiacute les opinions no soacuten uacuteniques sinoacute que hi ha diverses hipogravetesis
A partir de la recerca dinformacioacute i la realitzacioacute dentrevistes i la lectura de les obres
dels historiadors que cito en la bibliografia amb la finalitat de donar resposta als
objectius del treball eacutes a dir per tal de descobrir si lorigen de Rhode eacutes rodi o
massaliota o emporitagrave i els motius de la caiguda de Rhode a mans dels romans puc
extreure diverses conclusions
Sobre lorigen de la cologravenia de Rhode eacutes on hi ha meacutes confusioacute causada en bona part
per les versions sovint llegendagraveries dels textos clagravessics que soacuten difoses pels
historiadors de legravepoca com Pseudo-Escimne i Estraboacute Aixiacute el primer exposa que
Rhode va ser fundada pels foceus de Massagravelia i el segon afirma que Rhode va ser una
ciutat dels emporitans encara que ell mateix diu que alguns deien que ho era dels rodis
Aquesta confusioacute causada pels historiadors antics ha produiumlt que hi hagi dos punts de
vista respecte als oriacutegens de Rhode hi ha historiadors com Josep Pella i Forgas un
historiador jurista i poliacutetic catalagrave que defensen lorigen rodi de Rhode fundada en
legravepoca del poder naval dels rodis
Tanmateix es pot observar que la majoria dhistoriadors que defensen lorigen rodi de la
cologravenia soacuten anteriors al segle XX que eacutes quan es va comenccedilar a excavar al solar
6 Historia naturalis III 3 4 ( Trad )
La cologravenia de Rhode
16
Per una altra banda hi ha un grup nombroacutes dhistoriadors meacutes actuals nascuts en els
segles XIX i XX que defensa lorigen massaliota de la cologravenia i consideren aquesta
fundacioacute com a intent de recuperacioacute de la influegravencia comercial ibegraverica en la zona per
part de Massagravelia que havia perdut Emporion ja independitzada de la metrogravepolis Entre
aquest grup dhistoriadors destaca Roger Riera7 becari en histograveria de la Universitat
Autogravenoma de Barcelona i David Vivoacute8
Pel que fa a la caiguda de Rhode a mans dels romans tant lrsquohistoriador antic Tit Livi
com els historiadors actuals defensen que Catoacute lany 195 aC va destruir Rhode per
esclafar una revolta ja que shavien posicionat a favor dels ibers i en contra dels romans
223 Des del punt de vista des de larqueologia Rhode va ser fundada a la costa nord del golf de Roses en un dels llocs millors protegits
dels forts vents que Emporion Per a lassentament es va escollir un petit turoacute el turoacute de
Santa Maria que estava situada entre dos cursos daigua i molt propera a un port natural
La gran majoria darqueogravelegs actuals a partir dels materials trobats a les excavacions
que indiquen que la fundacioacute de la cologravenia va ser posterior a la que es diu als textos
clagravessics entre finals del segle V i principis del IV aC pensen que aquesta va ser una
fundacioacute dels massaliotes per recuperar la influegravencia comercial perduda en el territori
proper per la pegraverdua dEmporion ja que sindependitza de la seva metrogravepoli i per poder
accedir a linterior del territori i comerciar amb els indiacutegenes Una especialista que
destaca en aquest agravembit eacutes Anna Mordf Puig9 una de les arqueogravelogues que va estar
treballant a la cologravenia durant uns anys ajudant en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic
Tot i aixograve hi ha una minoria dels quals destaca Joan Maluquer de Motes que defensen
la possibilitat duna fundacioacute rogravedia de la cologravenia mentre encara tenien un gran poder
naval al mediterrani
7 Vegeu apartat 41 Entrevista a Roger Riera 8 David Vivoacute doctor en Histograveria de lArt i professor en Histograveria de lArt Antic especialitzat en Arqueologia Iconografia i Arquitectura clagravessica que en el camp arqueologravegic ha codirigit nombroses excavacions i participat en diversos projectes dinvestigacioacute 9 Vegeu apartat 42 Entrevista a Anna Mordf Puig
La cologravenia de Rhode
17
Per una altra banda la majoria darqueogravelegs igual que els historiadors comentats
anteriorment defensen que Rhode va ser destruiumlda a finals de la 2a Guerra Puacutenica lrsquoany
195 aC quan Catoacute va viatjar fins a Rhode per sufocar una revolta popular per part dels
habitants de la cologravenia i els indiacutegenes aliats amb ells Per aquest motiu la cologravenia va
quedar arrasada i posteriorment passaria a pertagravenyer als emporitans fins que finalment
seria abandonada al segle II dC en quegrave seria una ciutat romana
Les intervencions arqueologravegiques
A comenccedilaments del segle XX es van produir diversos intents de trobar la constatacioacute
arqueologravegica a les referegravencies textuals de les fonts antigues sobre Rhode i es van centrar
tots els esforccedilos al solar de lantiga Ciutadella el lloc que tenia millors perspectives a
nivell histograveric i pragravectic A partir del 1916 es comenccedilagrave a prospectar la ciutadella amb un
egravexit relatiu nomeacutes es van trobar restes residuals de ceragravemica grega perograve ninguna
troballa prou consistent Al 1934 FCufiacute va comenccedilar a excavar en la zona del turoacute de
Santa Maria amb resultats excepcionals i es va poder establir una cronologia que estava
entre els estrats del segle V-IV aC i legravepoca tardoromana i medieval Sha de destacar el
descobriment dun plom amb epigrafia grega
Al 1946 es van reprendre les excavacions i es van realitzar descobriments importants
evidegravencies duna basiacutelica paleocristiana una possible vilmiddot la romana i diferents
necrogravepolis tardoromanes encara que lestratigrafia no era meacutes amunt del segle III aC i
es va considerar un fracagraves perquegrave lobjectiu de les excavacions era provar lorigen rodi
de la cologravenia
En els anys seguumlents les excavacions es van reprendre puntualment Una de les meacutes
importants va ser la de F Riuroacute entre 1955 i 1960 Alhora es van comenccedilar a netejar els
enderrocs dels segles anteriors i es van consolidar les restes existents
Al febrer de 1961 la Ciutadella es va declarar Monumento Nacional per evitar el seu
enderroc i la urbanitzacioacute imminent Gragravecies a aixograve es va poder realitzar la primera
campanya dexcavacions entre 1963 i 1964 que va ser important pel descobriment i
excavacioacute en extensioacute de lanomenat Barri Helmiddotleniacutestic Aquestes excavacions van
continuar fins al 1975 i van centrar-se tambeacute en la vilmiddot la romana i el conjunt medieval
La cologravenia de Rhode
18
Entre 1976 i 1984 es van dividir les excavacions en dos grups el primer dirigit per
Aurora Martiacuten va estar centrat en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic el segon codirigit
per Josep M Nolla i Javier Nieto va centrar-se en lEdifici A Al 1984 es van fer
excavacions a fora i a dins de la Ciutadella propiciades per la creacioacute del Pla de
solidaritat amb latur
A partir del 1984 les excavacions van ser abandonades fins al 1993 que es van
reprendre perquegrave eren excavacions durgegravencia
Al 1993 es realitzen cinc campanyes a la vila medieval i als recintes emmurallats a
loest de la Ciutadella en les quals es troben importants restes de legravepoca grega i legravepoca
tardoantiga al pati darmes
Al 2002 es realitza una petita actuacioacute arqueologravegica per revisar i completar lexcavacioacute
feta al 1984
Font 3 imatge del Barri Helmiddotleniacutestic en les uacuteltimes excavacions realitzades
La cologravenia de Rhode
19
23 El jaciment
Al llarg del temps en el solar de la Ciutadella on es trobava lantiga cologravenia grega de
Rhode hi ha hagut assentaments constants per la qual cosa no sha pogut excavar en
profunditat A meacutes a meacutes aquests assentaments han provocat que en edificar
construccions sobre les antigues es deterioressin les restes Aixograve afegit als diversos
conflictes begravelmiddotlics succeiumlts des quegrave la cologravenia es va abandonar fins a lactualitat ha causat
que les poques restes que quedaven resultin pragravecticament inexistents
Font 4 Mapa de la part grega al solar de la Ciutadella
1 Turoacute de Santa Maria primer assentament grec de Rhode
2 Barri Helmiddot leniacutestic
3 Muralla que envoltava el turoacute
El primer que podem veure a lentrar al recinte fortificat de La Ciutadella eacutes un petit
museu on es troben algunes de les restes trobades al jaciment Srsquohi poden veure des
dagravemfores de la cologravenia grega fins a canons de la ciutadella militar
La cologravenia de Rhode
20
Despreacutes si sortim al solar ja dins del jaciment podem veure diferents camins El
primer es dirigeix cap a la dreta i va a parar al Barri Helmiddotleniacutestic on hi ha restes gregues
i tambeacute romanes
Si seguim pel camiacute del mig caminant cap endavant ens trobem el turoacute de Santa Maria
lloc on es va produir el primer assentament grec Les restes gregues perograve soacuten difiacutecilment
apreciables
A la falda del turoacute es pot veure lrsquoantic pati darmes de la ciutadella militar i al
capdamunt del turoacute una esgleacutesia romagravenica reconstruiumlda recentment En aquest mateix
punt srsquoha establert que hi havia assentat el temple drsquoegravepoca grega
En baixar del turoacute per la part esquerra del solar es troben les restes medievals els
fonaments de les cases de la gent del poble medieval i la casa del governador
Un altre recorregut possible eacutes seguint tot el periacutemetre de la Ciutadella resseguint la
liacutenea de les muralles des don es pot contemplar tot el jaciment
231 El turoacute de Santa Maria
Al turoacute de Santa Maria un petit promontori que devia ser duns deu-vint metres daltitud
per sobre del nivell del mar envoltat per dos petits cursos naturals daigua la Trencada i
el Rec Fondo eacutes on es va produir el primer assentament de la cologravenia grega a principis
del segle IV aC
Font 5 Imatge de la cara sud del turoacute de Santa Maria
La cologravenia de Rhode
21
Arqueologravegicament es coneix poc ja que el solar de la Ciutadella i els seus voltants
sempre han estat ocupats per poblacioacute civil i al llarg del temps aquestes diferents
ocupacions han anat sobreposant les noves construccions a les meacutes antigues
Tanmateix al llarg de les excavacions realitzades al turoacute es va poder veure que el
primer assentament estava estructurat urbaniacutesticament de manera diferent que el Barri
Helmiddotleniacutestic caracteritzat per una estructura ortogonal mentre que al turoacute hi havia una
urbaniacutestica meacutes primitiva I a meacutes aquest assentament es trobava envoltat per una
muralla de carreus poligonals que definia lextensioacute daquest
Font 6 Imatge del turoacute de Santa Maria lloc on estaria situat el temple grec
actualment ocupat per una petita esgleacutesia romagravenica
Actualment al damunt del turoacute hi ha una petita esgleacutesia de tipus romagravenic reconstruiumlda
recentment encara que a sota als seus fonaments se sobreposen restes duna esgleacutesia
paleocristiana una necrogravepolis tardoromana i el temple grec dels segles IV i III aC
La cologravenia de Rhode
22
232 El Barri Helmiddotleniacutestic
Com hem dit el primer emplaccedilament de la cologravenia grega de Rhode es trobava en lactual
turoacute de Santa Maria envoltat per dues rieres la Trencada i el Rec Fondo que discorrien
als peus del turoacute
Font 7 Vista aegraveria del solar de la Ciutadella
Aquest primer assentament va ser ampliat posteriorment amb un eixample anomenat el
Barri Helmiddotleniacutestic que estava separat fiacutesicament del turoacute pel Rec Fondo I eacutes aquesta
separacioacute la que definiria lurbanisme de leixample que funcionaria com a nucli central
dels dos assentaments perquegrave eacutes logravegic pensar que la desembocadura del rec funcioneacutes
com a port principal de la cologravenia sense deixar els altres ports secundaris de banda
Fins el segle II dC no sersquon coneixen gaires dades encara que va ser una egravepoca meacutes
activa del que es pensava En aquest segle es troba documentada la primera estructura
complexa un conjunt termal que es troba construiumlt a sobre de les instalmiddotlacions de
lanterior port grec Al llarg del temps aquest edifici va ser ampliat i es va convertir en
una factoria de salaons de peix que va durar fins al segle VI dC Despreacutes daquesta
factoria de salaons es va sobreposar un hospital militar al construir la Ciutadella que
va ser anomenat poseriorment pels arqueogravelegs com lEdifici A
La cologravenia de Rhode
23
A partir de lrsquoegravepoca medieval Roses va tenir un gran desenvolupament urbaniacutestic en el
qual es van construir ampliacions del recinte fortificat al voltant de Santa Maria que va
ser construiumlda el 943 dC
Lactuacioacute meacutes important va ser la construccioacute de la ciutadella el 1543 que provocaragrave
lenderroc de gran part de les antigues muralles i una reestructuracioacute profunda del
terreny Aquest fet amb els posteriors setges i bombardeigs patits entre els anys 1794 i
1795 i 1any 1808 van afectar molt el subsogravel arqueologravegic i especialment el Barri
Helmiddotleniacutestic
El fet que el recinte de La Ciutadella estigueacutes desocupat a principis del segle passat va
fer que entreacutes en una degradacioacute progressiva i per aixograve els rosincs el van anar ocupant
dividint-lo en petits horts
Estudi del Barri Helmiddotleniacutestic
El Barri Helmiddotleniacutestic estava caracteritzat per ser de forma ortogonal era una agraverea
urbaniacutestica regular datada el segle III aC
Per poder fer un estudi del Barri Helmiddotleniacutestic va ser dividit en dues zones separades pel
carrer nord-sud les zones
A i B encara que la divisioacute
no respon a una particioacute
arbitragraveria sinoacute que ha estat
dividit perquegrave la zona A va
ser la primera a ser
excavada i es va utilitzar
una metodologia molt
diferent de la zona B
Tambeacute la construccioacute del
barri eacutes diferent en
cadascuna de les zones
Font 8 Fotografia del Barri Helmiddotleniacutestic
La cologravenia de Rhode
24
Cal destacar que aquest jaciment presenta algunes dificultats com la superposicioacute
destructures posteriors en les anteriors que les malmeten emmascarant i dificultant el
seu estudi encara que no limpossibilita i les explosions de bombes produiumldes durant el
setge de la Guerra Gran (1784-1795) Les explosions no van ser massa grans en relacioacute
a lespai afectat per cadascuna perograve els murs del Barri Helmiddotleniacutestic tenien una
construccioacute senzilla i els resultats van ser perjudicials ja que afectaren les cantonades i
aixograve va dificultar la interpretacioacute de les estructures
Font 9 planta general del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutestic
(VIVOacute D)
Zona A
Era un barri durbanisme regular constituiumlt per un carrer que anava de nord a sud de la
ciutat i dos de transversals formant sis illes de cases tres a cada costat
Aquesta zona va ser excavada entre 1963 i 1964 en la seva totalitat La urgegravencia de
destapar el magravexim destructures possibles per evidenciar la importagravencia del jaciment va
causar una gran velocitat en les excavacions Va ser necessagraveria aquesta mesura perquegrave el
La cologravenia de Rhode
25
jaciment estava amenaccedilat denderroc per un projecte durbanitzacioacute malgrat tenir la
proteccioacute legal del monument
Font 9 Fotografia de la cara est del Barri Helmiddotleniacutestic
Per aixograve lexcavacioacute va ser meacutes aviat un buidatge en superfiacutecie que no pas en
profunditat Durant les excavacions es van portar uns diaris dexcavacioacute que mostraven
la pegraverdua dinformacioacute arqueologravegica que es podia haver produiumlt Aquests diaris
descrivien la feina feta dia a dia i els diversos descobriments realitzats A meacutes a meacutes
incloiumlen esquemes destructures dibuixos de materials i fotografies fent que els diaris
fossin una eina bagravesica per restituir les estructures desenterrades i per ubicar els
descobriments realitzats
A mitjans del 1964 es va poder comenccedilar a excavar en profunditat al buscar
lestratigrafia perduda
La cologravenia de Rhode
26
Font 10 visualitzacioacute de les cases A-II-1 i A-II-3 del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme
del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Aquesta estava formada per tres estrats
- Estrat I corresponia a lestrat superficial i les restes trobades anaven des de
labandonament de la Ciutadella fins al comenccedilament de les excavacions que tenia entre
040 i 050 m de profunditat
- Estrat II tenia una profunditat variable i constava de la presegravencia duna necrogravepolis
tardoromana Encara que nomeacutes pertanyia a la zona B es va considerar general a tot el
jaciment
- Estrat III eacutes lestrat ocupat pel Barri Helmiddotleniacutestic Estagrave delimitat per laltura dels murs
fins al nivell de circulacioacute Datat del segle III aC
A causa de la mala conservacioacute dels murs es van restaurar i aquesta restauracioacute va
afectar tots els murs amb una reconstruccioacute en altura feta amb les pedres caigudes i
ciment
La cologravenia de Rhode
27
La interpretacioacute de les estructures eacutes difiacutecil i es va fer a partir dels croquis i les
fotografies de les excavacions i un altre plagravenol del jaciment que tenia en compte els
murs visibles
Zona B
Aquesta zona estava formada pel cantoacute de ponent del Barri Helmiddotleniacutestic des del carrer
nord-sud fins als perfils de lexcavacioacute que estaven a la meitat de lilla de cases
La distincioacute entre les zones A i B va ser des dun principi urbaniacutestica El fet que les
muralles estiguessin meacutes lluny va fer que els efectes de les explosions de les bombes no
fossin tan frequumlents perograve com que lagraverea estava afectada per una necrogravepoli tardoromana
la interpretacioacute de les estructures tambeacute eacutes difiacutecil
Font 11 visualitzacioacute de les illes centrals de cases del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i
urbanisme del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Lestratigrafia eacutes meacutes complexa que la de les anteriors meacutes acurada
- Estrat I eacutes lestrat del nivell superficial que tenia molta ceragravemica moderna i medieval
encara que tambeacute hi ha evidegravencies dhorts moderns i hi ha els fonaments dels murs de
lhospital del segle XVII
- Estrat II es troba luacuteltima ocupacioacute de lemplaccedilament en lantiguitat la necrogravepoli
paleocristiana
La cologravenia de Rhode
28
- Estrat III apareixen les estructures del Barri Helmiddotleniacutestic i estagrave datat a finals del segle
IV i principis del III aC Hi hauria dos estrats cronologravegicament diferents el primer
format per tres murs arrasats de la casa B-II-2 i els forns de ceragravemica El material
predominant pertany al segle III aC mentre que del IV aC nomeacutes nhi ha periogravedicament
Possiblement lestrat del segle IV aC anterior al Barri Helmiddotleniacutestic no existeix i nomeacutes
eacutes una mala interpretacioacute de les reformes daquest
- Estrat 4 eacutes el sogravel natural sobre el qual saixecava el Barri Helmiddotleniacutestic format per
sorres
Font 12 Part excavada de la muralla que envoltava el turoacute
La cologravenia de Rhode
29
24 La vida a la cologravenia
241 Explotacioacute comercial del territori
Rhode va ser sobretot un centre comercial encara que al principi els navegants grecs no
buscaven un mercat per donar sortida a les seves produccions El seu objectiu primer era
obtenir les mategraveries primeres que mancaven a Gregravecia Aquests intercanvis es feien en
petits ports descala i de comerccedil que funcionaven com a centres comercials i
redistribuiumldors de productes al mateix temps que sinformaven dels recursos naturals
existents en els territoris meacutes propers Aquests petits centres comercials amb el pas del
temps van creacuteixer i van esdevenir ciutats
Port
El golf de Roses eacutes un lloc de gran importagravencia en el comerccedil mariacutetim ja que era una
cruiumllla de pas obligat en les rutes des del sud peninsular cap al sud de Franccedila o a
linreveacutes tot resseguint la costa
En aquesta ruta la part meacutes problemagravetica del trajecte era la ruta de sud a nord ja que la
climatologia desfavorable obligava els vaixells a esperar al golf de Roses els vents
favorables La ruta descendent en canvi no estava tan afectada pel temps
Lobligacioacute de cercar un lloc a recer dels vents i els corrents en el golf de Roses
resultava ineludible quan la navegacioacute a vela vorejant la costa es trobava afectada per la
meteorologia
Aixograve feia imprescindibles petits ports descala on proveir-se i protegir-se del mal temps
Aquesta necessitat afectava els navegants foceus majoritagraveriament que eren els
principals usuaris daquesta ruta perquegrave navegaven amb uns vaixells dorigen militar
anomenats pentaconteres que encara que eren lleugers i ragravepids no podien portar gaire
cagraverrega Per aixograve els foceus havien de parar periogravedicament per proveir-se daliments
El millor fondejador del golf de Roses eacutes el de lespai que hi ha entre lactual nucli urbagrave
de Roses i la desembocadura del riu Mugueta Aquesta zona queda protegida per la
serra de Rodes de la tramuntana i del llevant
La cologravenia de Rhode
30
Basant-se en aixograve sha proposat que Rhode eacutes un nucli colonial meacutes antic que Emporion
Segons aquesta hipogravetesi Rhode al tenir el millor port de la zona havia de ser el primer
establiment colonial grec del golf de Roses Aleshores locupacioacute de lillot de Sant
Martiacute per part dels foceus sexplicaria per la impossibilitat dinstalmiddotlar-se a la zona nord
del golf que ja estava habitada
Aquesta teoria perograve no teacute present que Rhode estagrave relativament aiumlllada dins lEmpordagrave
Aquest fet probablement va fer que Rhode fos un port secundari durant aquesta egravepoca i
ho va continuar sent durant legravepoca romana mentre que Emporion es trobava situada en
una posicioacute geogragravefica millor per penetrar cap linterior gragravecies a la proximitat dels rius
Ter i Fluviagrave unes vies dacceacutes immillorables cap a lEmpordagrave
I encara que Rhode tenia un territori relativament proper que podia ser explotat
agriacutecolament no devia ser un fet determinant en leleccioacute de lemplaccedilament
Per tant les millors comunicacions i la major accessibilitat als recursos naturals de
linterior del territori eacutes possiblement el motiu que explica leleccioacute de lillot de Sant
Martiacute com a lloc on establir-se els foceus a principis del segle VI aC tot i les
limitacions com a port natural
El primer nucli urbagrave de Rhode era un petit port secundari descala en la ruta comercial
que unia els dos punts meacutes importants de la Mediterragravenia occidental Massagravelia i les
factories feniacutecies del sud peninsular Aquest comerccedil amb el sud de la peniacutensula Ibegraverica
devia comenccedilar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC
La fundacioacute de Rhode i Emporion al golf de Roses no eacutes un fet estrany sinoacute que aquesta
proximitat confirma la importagravencia que tenia la zona com a nus de comunicacions
Explotacioacute dels recursos naturals
No se sap massa quines caracteriacutestiques tenia Rhode ni quins productes podia extreuren
Nomeacutes es pot especular Rhode tenia un territori de dimensions reduiumldes limitat pels
vessants de la serra de Rodes i els aiguamolls El territori apte per al cultiu de cereals
era molt reduiumlt amb prou feines permetia cobrir les necessitats dautosubsistegravencia de la
poblacioacute de la polis que shavia de garantir a partir dimportacions procedents del
territori indiacutegena meacutes proper igual que a Emporion i Massagravelia
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
8
2 La cologravenia grega de Rhode
21 Localitzacioacute Roses estagrave situada en una plana deltaica on els rius Muga Fluviagrave i Ter i els seus
afluents van transformant la plana en una zona daiguamolls en anar avanccedilant el seu
curs cap al mar sobretot en egravepoca preromana
Font 2 Mapa de locupacioacute grega a Rhode extreta de La cologravenia grega de Rhode (PUIG GRIESSENBERGER
A)
La comarca estagrave comunicada amb el territori mitjanccedilant els diferents corredors i
destaquen les seves entrades nord i sud al nord pels passos de Panissars i del Pertuacutes al
sud pel corredor obert pel Ter (on es troba Girona actualment) Aquest uacuteltim va ser un
punt estrategravegicament vital ja que era lentrada a la peniacutensula Ibegraverica
Roses perograve teacute una posicioacute aparentment secundagraveria a lEmpordagrave ja que estagrave allunyada
de la via natural que travessa la comarca de nord a sud i en temps preromans estava
envoltada daiguamolls
La ubicacioacute de la cologravenia sha de relacionar directament amb el mar perquegrave com que
estava protegida per la Serra de Rodes de la tramuntana i per la punta Falconera del
La cologravenia de Rhode
9
llevant aquest fet la convertia en el millor port de la badia un factor determinant per a
lestabliment grec allagrave
Antigament els aiguamolls i estanys dificultaven lacceacutes directe a la plana empordanesa
i a meacutes en estar envoltada Rhode per la serra de lAlbera i la de Rodes laiumlllament de la
cologravenia encara era major Luacutenica sortida fagravecil que hi havia era cap al nord fet que la
situava en una posicioacute immillorable per controlar el passos pirinencs
Aixiacute doncs la zona era important per tres fets
bull Era un territori de pas per on es creuaven camins que evitaven les altures i les
zones daiguamolls comunicaven lEmpordagrave amb les zones veiumlnes i la Peniacutensula
Ibegraverica amb Europa
bull Era el territori meacutes ric en recursos naturals i amb majors possibilitats agriacutecoles
de la zona
bull Era la zona on es concentraven meacutes habitants
El turoacute de Santa Maria eacutes lelement central i definitori de la zona des de lantiguitat
Aquest turoacute eacutes una petita elevacioacute formada per lacumulacioacute de sediments que devia
estar envoltat per una zona humida on desembocaven dos petits cursos daigua la
Trencada i el rec Fondo que laiumlllaven de la resta de la plana com una illa Aquesta
seria la raoacute principal per la qual el primer assentament fos allagrave era proper al mar hi
havia aigua en abundagravencia i tenia una fagravecil defensa els avantatges superaven els
inconvenients dassentar-se al costat dels aiguamolls
Al segle III aC al haver-hi un creixement de poblacioacute necessitaven meacutes espai i creen
un nou barri el Barri Helmiddotleniacutestic a lest de la ciutat perquegrave per culpa dels aiguamolls la
ciutat no es podia expandir cap a loest
Hi havia un port a la zona sud-est de la ciutat encara que les evidegravencies diuen que no
era el port principal i hi ha hipogravetesis que diuen que podria haver-hi hagut un altre port
meacutes important als marges del turoacute de Santa Maria
La cologravenia de Rhode
10
22 Histograveria de lestudi de la cologravenia
221 Des dels textos clagravessics
Hi ha en total sis autors antics grecs i llatins que ens parlen de Rhode o ens la
mencionen en les seves obres
Aquestes fonts literagraveries han estat constantment estudiades al llarg dels anys i tambeacute
han estat quumlestionades les seves paraules ja que hi ha algunes fonts els autors de les
quals eren meacutes poetes que historiadors en el sentit modern del terme i nrsquohi ha unes
altres que havien estat redactades per ordre de la persona que governava en legravepoca de
realitzacioacute de lobra com per exemple Ab urbe condita de Tit Livi un dels textos que
posteriorment seran comentats
Aixiacute doncs tenint en compte que els autors ja soacuten parcials a meacutes a meacutes hi ha la
influegravencia de la interpretacioacute dels traductors Per aixograve per no ser condicionada per les
interpretacions dels traductors previs he volgut consultar directament el text original i
aprofitant els meus coneixements de llatiacute i grec intentar entendre quegrave van dir els autors
contemporanis a la cologravenia
Drsquoaquests fragments originals he fet la meva progravepia traduccioacute sota el text original
Περίοδος de Pseudo-Escimne
El primer text que ens parla de Rhode es troba a Περίοδος una obra anogravenima datada al
voltant del 110-100 aC perograve posteriorment atribuiumlda a Escimne de Quios Tot i aixograve hi
ha una hipogravetesis que indica que aquest nom drsquoEscimne de Quios seria un pseudogravenim ja
que lobra citada eacutes meacutes aviat una recopilacioacute de diversos autors degravepoques diferents
Egravefor Eratogravestenes Timeu i altres
La cologravenia de Rhode
11
Περίοδος 202-9MGGM Ip204
Ἔπειτα παραθαλάττιοι κάτω
Λίγυες ἔχονται καὶ πόλεις Ἑλληνίδες
ἃς Μασσαλιῶται φωκαεῖς ἀπῷκισανmiddot
πρώτη μὲν Ἐμπόριον Ῥόδη δὲ δευτέραmiddot
ταύτην δὲ πρὶν ναῶν κραοῦντες ἔκτισαν
Ῥόδιοι Μεθ᾿ ὃυς ἐλθόντες εἰς Ἰβηρίαν
οἱ Μασσαλίαν κτίσαντες ἔσχον φωκαεῖς
Ἀγάθην ῾Ροδανουσίαν τε Ῥοδανὸς ἣν μέγας
ποταμὸς παραρρεῖ Μασσαλία δ᾿ ἐστ᾿ ἐχομένη
πόλις μεγίστη φωκαέων ἀποικία
Ἐν τῇ Λιγυστικῇ δὲ ταύτην ἔκτισαν
πρὸ τῆς μάχης τῆς ἐν Σαλαμῖνι γενομένης
ἔτεσιν πρότερον ὤ᾿ φασιν ἐκατὸν εἴκοσι
Τίμαιος οὕτως ἱστορεῖ δὲ τὴν κτίσιν
Εἶτεν μετὰ τούτην Ταυρόεις καὶ πλησίον
πόλις Ὀλβία κἀντίπολις αὐτῶν ἐσχάτη
Despreacutes seguint la costa cap avall es troben els liacutegurs i les ciutats gregues cologravenies fundades
pels massaliotes foceus La primera eacutes Empograverion Rhode la segona Aquesta va ser fundada pels
rodis que temps enrere havien sigut una potegravencia naval Despreacutes daquests els foceus que havien
fundat Massagravelia van arribar a Ibegraveria i van apoderar-se dAgathe i Rhodanousia al costat de la
qual passa el gran riu Rogravedan Massagravelia una cologravenia dels foceus eacutes considerada una ciutat molt
gran Aquesta diuen que va ser fundada a Liguacuteria cent vint anys abans que succeiacutes la batalla de
Salamina Aixiacute narra Timeu la fundacioacute Despreacutes daquesta es troben Tauroeis i la progravexima ciutat
drsquoOgravelbia i Antiacutepolis luacuteltima daquestes1
1 Περίοδος 202-9 (Trad )
La cologravenia de Rhode
12
Geografia drsquoEstraboacute
Un altre autor que ens parla sobre la cologravenia Rhode eacutes Estraboacute un geogravegraf i historiador
grec (Amaseia 64 aC-2125 dC) dorigen aristocragravetic que va viatjar per Agravesia Menor
Egipte Itagravelia i Gregravecia De tota la seva obra nomeacutes es conserven els disset llibres de de la
seva Geografia una obra que descrivia tot el moacuten conegut fins llavors i que reflecteix
la nova realitat poliacutetica establerta durant el regnat dOctavi August tant la concepcioacute
universalista com la valoracioacute positiva de la romanitzacioacute dels pobles que estaven al
marge de la civilitzacioacute grega
Estraboacute va acabar Geografia durant el regnat de Tiberi el llibre III que eacutes el que
parlava de la Peniacutensula Ibegraverica va ser acabat el 17 dC
Geografia III 4 8
Ἐνταῦθα δ᾿ ἐστὶ καὶ ἡ Ῥοδος πολίχνιον Ἐμποριτῶν τινὲς δὲ κτίσμα Ῥοδίων φασί
Aquiacute es troba tambeacute Rhode una petita ciutat fundacioacute dels emporitans segons alguns diuen
dels rodis2
Geografia XIV 2 10
Ἱστοροῦσι δὲ καὶ ταῦτα περὶ τῶν Ῥοδίων ὅτι οὐ μόνον ἀφ᾿ οὗ χρόνου συνῴκισαν τὴν νῦν
πόλιν εὐτύχουν κατὰ θάλατταν ἀλλὰ καὶ πρὸ τῆς Ὀλυμπικῆς θέσεως συςνοῖς ἔτεσιν
ἔπλεον πόρρω τῆς οἰκείας ἐπὶ σωτηρίᾳ τῶν ἀνθρώπωνbull ἀφ᾿ οὖ καὶ μέχρι Ἰβηρίας
ἔπλευσαν κἀκει μὲν τὴν ᾿Ρόδον ἔκτισαν ἣν ὕστερον Μασσαλιῶται κατέσχον
Sexplica tambeacute sobre els rodis que no solament van prosperar als assumptes mariacutetims a partir de
la fundacioacute en comuacute de la ciutat sinoacute que tambeacute temps abans dels Jocs Oliacutempics van navegar
lluny del seu paiacutes per la seguretat dels homes llavors van navegar fins a Ibegraveria i allagrave van fundar
Rhode que posteriorment van ocuparels massaliotes3
2 Geografia III 4 8 (Trad ) 3 Geografia XIV 2 10 (Trad )
La cologravenia de Rhode
13
Ab urbe condita de Tit Livi
Tit Livi (Pagravedua 59 aC-17 dC) va ser un regravetor filogravesof i historiador romagrave La seva obra
meacutes important va ser Ab urbe condita (Des de la fundacioacute de la ciutat) redactada per
ordre dAugust recollia la histograveria de Roma des dels oriacutegens fins a la seva egravepoca
Nomeacutes se nha conservat una quarta part 35 llibres
Tit Livi va tenir una gran amistat amb August i va participar en el programa de
regeneracioacute moral de Roma impulsat per aquest Amb aquesta obra Livi recupera el
passat romagrave amb lobjectiu dexaltar-lo i tornar als romans lorgull per la pagravetria Vol
demostrar que Roma havia tingut un passat diviacute i estava destinada a ser el centre del
moacuten El fet de voler exaltar lorgull nacional fa que suprimeixi molts detalls que podrien
fer que es dubteacutes de la bona imatge que vol donar de Roma i dalguns caps de govern
Ab urbe condita XXXIV 84
M Porcius consul postquam abrogata lex Oppia est extemplo viginti quinque navibus
longis quarum quinque sociorum erant ad Lunae portum profectus est eodem exercitu
convenire iusso et edicto per oram maritimam misso navibus omnis generis contractis
ab Luna profiscens edixit ut ad portum Pyrenaei sequerentur inde se frequenti classe
ad hostes iturum Praetervecti Ligustinos montes sinumque Gallicum ad diem quam
dixerat convenerunt Inde Rhodam ventum et praesidium Hispanorum quod in castello
erat vi deiectum Ab Rhoda secundo vento Emporias perventum
El cogravensol M Porci despreacutes que va ser abrogada la llei Ogravepia va marxar de seguida amb vint-i-
cinc naus llargues cinc de les quals eren dels aliats cap al port de la Lluna al mateix lloc on
manat lexegravercit va enviar una ordre per la costa a naus de tot tipus al sortir de Lluna va manar
que el seguissin cap al port dels Pirineus des dallagrave pensava anar contra els seus enemics amb una
nombrosa flota Rodejades les muntanyes de la Liguacuteria i la badia Gagravelmiddotlica van reunir-se el dia
acordat Des dallagrave van anar a Rhode i la guarnicioacute dels hispans que es trobava al reducte va ser
expulsada per la forccedila Des de Rhode amb un vent favorable van arribar a Empuacuteries Allagrave totes
les tropes exceptuant les naus aliades van desembarcar a terra4
4 Ab urbe condita XXXIV 84 (Trad )
La cologravenia de Rhode
14
Chorographia de Pomponi Mela
Pomponi Mela va ser un geogravegraf romagrave nascut a la Begravetica o al nord dAgravefrica Va viure al
segle I dC perograve no se sap gaire meacutes sobre la seva biografia Lobra coneguda que va
escriure va ser Chorographia formada per tres llibres en els quals relaciona llocs
costums i art de diferents parts del moacuten conegut fins llavors Va escriure el seu llibre al
voltant de lany 44 dC mentre Claudi estava al poder I eacutes al tercer llibre on parla
dHispagravenia i per tant de Rhode
Chorographia II 689
At si litora legas a Cervaria proxima est rupes quae in altum Pyrenaeum extrudit dein
Ticis flumen ad Rhodam Clodianum ad Emporias
Perograve si segueixes la costa a prop de Cervaria hi ha una roca que saixeca cap a la part alta del
Pirineu despreacutes el riu Ticis a prop de Rhode el Clodianum a prop dEmpuacuteries5
Historia naturalis de Plini el Vell
Gai Plini Segon (Como 23-79 dC Nagravepols) va ser un famoacutes historiador i cientiacutefic romagrave
La majoria de les seves obres shan perdut excepte el seu llibre Historia naturalis Plini
va estudiar a Roma i va ser soldat una carrera tiacutepica per a un patrici Va ser comandant
a la Gagravelmiddotlia i a Germagravenia i amic de Vespasiagrave La seva obra Historia naturalis va ser
acabada al voltant del 77 dC Va morir lany 79 dC en produir-se lerupcioacute del Vesubi a
Nagravepols que fou narrada pel seu nebot
Historia naturalis III 3 4
Narbo Martius Decumanorum colonia XII p a mari distans flumina Araris Liria
Oppida de cetero rara praeiacentibus stagnis Agatha quondam Massiliensium et regio
Volcarum Tectosagum atque ubi Rhoda Rhodiorum fuit unde dictus multo Galliarum
fertilissimus Rhodanus amnis
5 Chorographia II 6 89 (Trad )
La cologravenia de Rhode
15
Narbo cologravenia M D dista dotze mil passes del mar els rius Araris i Liria Les escasses ciutats
estaven situades davant dels aiguamolls Agde en altres temps dels Massaliotes i la regioacute dels
Volques Tectosages i on la Rhode dels rodis va estar don es diu que ve el nom del riu Rogravedan el
riu meacutes cabaloacutes de les Gagravelmiddotlies6
222 Des del punt de vista dels historiadors
Diversos historiadors srsquohan ocupat drsquoescatir lrsquoorigen de la cologravenia aixiacute com les causes
del seu declivi Tot i aixiacute les opinions no soacuten uacuteniques sinoacute que hi ha diverses hipogravetesis
A partir de la recerca dinformacioacute i la realitzacioacute dentrevistes i la lectura de les obres
dels historiadors que cito en la bibliografia amb la finalitat de donar resposta als
objectius del treball eacutes a dir per tal de descobrir si lorigen de Rhode eacutes rodi o
massaliota o emporitagrave i els motius de la caiguda de Rhode a mans dels romans puc
extreure diverses conclusions
Sobre lorigen de la cologravenia de Rhode eacutes on hi ha meacutes confusioacute causada en bona part
per les versions sovint llegendagraveries dels textos clagravessics que soacuten difoses pels
historiadors de legravepoca com Pseudo-Escimne i Estraboacute Aixiacute el primer exposa que
Rhode va ser fundada pels foceus de Massagravelia i el segon afirma que Rhode va ser una
ciutat dels emporitans encara que ell mateix diu que alguns deien que ho era dels rodis
Aquesta confusioacute causada pels historiadors antics ha produiumlt que hi hagi dos punts de
vista respecte als oriacutegens de Rhode hi ha historiadors com Josep Pella i Forgas un
historiador jurista i poliacutetic catalagrave que defensen lorigen rodi de Rhode fundada en
legravepoca del poder naval dels rodis
Tanmateix es pot observar que la majoria dhistoriadors que defensen lorigen rodi de la
cologravenia soacuten anteriors al segle XX que eacutes quan es va comenccedilar a excavar al solar
6 Historia naturalis III 3 4 ( Trad )
La cologravenia de Rhode
16
Per una altra banda hi ha un grup nombroacutes dhistoriadors meacutes actuals nascuts en els
segles XIX i XX que defensa lorigen massaliota de la cologravenia i consideren aquesta
fundacioacute com a intent de recuperacioacute de la influegravencia comercial ibegraverica en la zona per
part de Massagravelia que havia perdut Emporion ja independitzada de la metrogravepolis Entre
aquest grup dhistoriadors destaca Roger Riera7 becari en histograveria de la Universitat
Autogravenoma de Barcelona i David Vivoacute8
Pel que fa a la caiguda de Rhode a mans dels romans tant lrsquohistoriador antic Tit Livi
com els historiadors actuals defensen que Catoacute lany 195 aC va destruir Rhode per
esclafar una revolta ja que shavien posicionat a favor dels ibers i en contra dels romans
223 Des del punt de vista des de larqueologia Rhode va ser fundada a la costa nord del golf de Roses en un dels llocs millors protegits
dels forts vents que Emporion Per a lassentament es va escollir un petit turoacute el turoacute de
Santa Maria que estava situada entre dos cursos daigua i molt propera a un port natural
La gran majoria darqueogravelegs actuals a partir dels materials trobats a les excavacions
que indiquen que la fundacioacute de la cologravenia va ser posterior a la que es diu als textos
clagravessics entre finals del segle V i principis del IV aC pensen que aquesta va ser una
fundacioacute dels massaliotes per recuperar la influegravencia comercial perduda en el territori
proper per la pegraverdua dEmporion ja que sindependitza de la seva metrogravepoli i per poder
accedir a linterior del territori i comerciar amb els indiacutegenes Una especialista que
destaca en aquest agravembit eacutes Anna Mordf Puig9 una de les arqueogravelogues que va estar
treballant a la cologravenia durant uns anys ajudant en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic
Tot i aixograve hi ha una minoria dels quals destaca Joan Maluquer de Motes que defensen
la possibilitat duna fundacioacute rogravedia de la cologravenia mentre encara tenien un gran poder
naval al mediterrani
7 Vegeu apartat 41 Entrevista a Roger Riera 8 David Vivoacute doctor en Histograveria de lArt i professor en Histograveria de lArt Antic especialitzat en Arqueologia Iconografia i Arquitectura clagravessica que en el camp arqueologravegic ha codirigit nombroses excavacions i participat en diversos projectes dinvestigacioacute 9 Vegeu apartat 42 Entrevista a Anna Mordf Puig
La cologravenia de Rhode
17
Per una altra banda la majoria darqueogravelegs igual que els historiadors comentats
anteriorment defensen que Rhode va ser destruiumlda a finals de la 2a Guerra Puacutenica lrsquoany
195 aC quan Catoacute va viatjar fins a Rhode per sufocar una revolta popular per part dels
habitants de la cologravenia i els indiacutegenes aliats amb ells Per aquest motiu la cologravenia va
quedar arrasada i posteriorment passaria a pertagravenyer als emporitans fins que finalment
seria abandonada al segle II dC en quegrave seria una ciutat romana
Les intervencions arqueologravegiques
A comenccedilaments del segle XX es van produir diversos intents de trobar la constatacioacute
arqueologravegica a les referegravencies textuals de les fonts antigues sobre Rhode i es van centrar
tots els esforccedilos al solar de lantiga Ciutadella el lloc que tenia millors perspectives a
nivell histograveric i pragravectic A partir del 1916 es comenccedilagrave a prospectar la ciutadella amb un
egravexit relatiu nomeacutes es van trobar restes residuals de ceragravemica grega perograve ninguna
troballa prou consistent Al 1934 FCufiacute va comenccedilar a excavar en la zona del turoacute de
Santa Maria amb resultats excepcionals i es va poder establir una cronologia que estava
entre els estrats del segle V-IV aC i legravepoca tardoromana i medieval Sha de destacar el
descobriment dun plom amb epigrafia grega
Al 1946 es van reprendre les excavacions i es van realitzar descobriments importants
evidegravencies duna basiacutelica paleocristiana una possible vilmiddot la romana i diferents
necrogravepolis tardoromanes encara que lestratigrafia no era meacutes amunt del segle III aC i
es va considerar un fracagraves perquegrave lobjectiu de les excavacions era provar lorigen rodi
de la cologravenia
En els anys seguumlents les excavacions es van reprendre puntualment Una de les meacutes
importants va ser la de F Riuroacute entre 1955 i 1960 Alhora es van comenccedilar a netejar els
enderrocs dels segles anteriors i es van consolidar les restes existents
Al febrer de 1961 la Ciutadella es va declarar Monumento Nacional per evitar el seu
enderroc i la urbanitzacioacute imminent Gragravecies a aixograve es va poder realitzar la primera
campanya dexcavacions entre 1963 i 1964 que va ser important pel descobriment i
excavacioacute en extensioacute de lanomenat Barri Helmiddotleniacutestic Aquestes excavacions van
continuar fins al 1975 i van centrar-se tambeacute en la vilmiddot la romana i el conjunt medieval
La cologravenia de Rhode
18
Entre 1976 i 1984 es van dividir les excavacions en dos grups el primer dirigit per
Aurora Martiacuten va estar centrat en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic el segon codirigit
per Josep M Nolla i Javier Nieto va centrar-se en lEdifici A Al 1984 es van fer
excavacions a fora i a dins de la Ciutadella propiciades per la creacioacute del Pla de
solidaritat amb latur
A partir del 1984 les excavacions van ser abandonades fins al 1993 que es van
reprendre perquegrave eren excavacions durgegravencia
Al 1993 es realitzen cinc campanyes a la vila medieval i als recintes emmurallats a
loest de la Ciutadella en les quals es troben importants restes de legravepoca grega i legravepoca
tardoantiga al pati darmes
Al 2002 es realitza una petita actuacioacute arqueologravegica per revisar i completar lexcavacioacute
feta al 1984
Font 3 imatge del Barri Helmiddotleniacutestic en les uacuteltimes excavacions realitzades
La cologravenia de Rhode
19
23 El jaciment
Al llarg del temps en el solar de la Ciutadella on es trobava lantiga cologravenia grega de
Rhode hi ha hagut assentaments constants per la qual cosa no sha pogut excavar en
profunditat A meacutes a meacutes aquests assentaments han provocat que en edificar
construccions sobre les antigues es deterioressin les restes Aixograve afegit als diversos
conflictes begravelmiddotlics succeiumlts des quegrave la cologravenia es va abandonar fins a lactualitat ha causat
que les poques restes que quedaven resultin pragravecticament inexistents
Font 4 Mapa de la part grega al solar de la Ciutadella
1 Turoacute de Santa Maria primer assentament grec de Rhode
2 Barri Helmiddot leniacutestic
3 Muralla que envoltava el turoacute
El primer que podem veure a lentrar al recinte fortificat de La Ciutadella eacutes un petit
museu on es troben algunes de les restes trobades al jaciment Srsquohi poden veure des
dagravemfores de la cologravenia grega fins a canons de la ciutadella militar
La cologravenia de Rhode
20
Despreacutes si sortim al solar ja dins del jaciment podem veure diferents camins El
primer es dirigeix cap a la dreta i va a parar al Barri Helmiddotleniacutestic on hi ha restes gregues
i tambeacute romanes
Si seguim pel camiacute del mig caminant cap endavant ens trobem el turoacute de Santa Maria
lloc on es va produir el primer assentament grec Les restes gregues perograve soacuten difiacutecilment
apreciables
A la falda del turoacute es pot veure lrsquoantic pati darmes de la ciutadella militar i al
capdamunt del turoacute una esgleacutesia romagravenica reconstruiumlda recentment En aquest mateix
punt srsquoha establert que hi havia assentat el temple drsquoegravepoca grega
En baixar del turoacute per la part esquerra del solar es troben les restes medievals els
fonaments de les cases de la gent del poble medieval i la casa del governador
Un altre recorregut possible eacutes seguint tot el periacutemetre de la Ciutadella resseguint la
liacutenea de les muralles des don es pot contemplar tot el jaciment
231 El turoacute de Santa Maria
Al turoacute de Santa Maria un petit promontori que devia ser duns deu-vint metres daltitud
per sobre del nivell del mar envoltat per dos petits cursos naturals daigua la Trencada i
el Rec Fondo eacutes on es va produir el primer assentament de la cologravenia grega a principis
del segle IV aC
Font 5 Imatge de la cara sud del turoacute de Santa Maria
La cologravenia de Rhode
21
Arqueologravegicament es coneix poc ja que el solar de la Ciutadella i els seus voltants
sempre han estat ocupats per poblacioacute civil i al llarg del temps aquestes diferents
ocupacions han anat sobreposant les noves construccions a les meacutes antigues
Tanmateix al llarg de les excavacions realitzades al turoacute es va poder veure que el
primer assentament estava estructurat urbaniacutesticament de manera diferent que el Barri
Helmiddotleniacutestic caracteritzat per una estructura ortogonal mentre que al turoacute hi havia una
urbaniacutestica meacutes primitiva I a meacutes aquest assentament es trobava envoltat per una
muralla de carreus poligonals que definia lextensioacute daquest
Font 6 Imatge del turoacute de Santa Maria lloc on estaria situat el temple grec
actualment ocupat per una petita esgleacutesia romagravenica
Actualment al damunt del turoacute hi ha una petita esgleacutesia de tipus romagravenic reconstruiumlda
recentment encara que a sota als seus fonaments se sobreposen restes duna esgleacutesia
paleocristiana una necrogravepolis tardoromana i el temple grec dels segles IV i III aC
La cologravenia de Rhode
22
232 El Barri Helmiddotleniacutestic
Com hem dit el primer emplaccedilament de la cologravenia grega de Rhode es trobava en lactual
turoacute de Santa Maria envoltat per dues rieres la Trencada i el Rec Fondo que discorrien
als peus del turoacute
Font 7 Vista aegraveria del solar de la Ciutadella
Aquest primer assentament va ser ampliat posteriorment amb un eixample anomenat el
Barri Helmiddotleniacutestic que estava separat fiacutesicament del turoacute pel Rec Fondo I eacutes aquesta
separacioacute la que definiria lurbanisme de leixample que funcionaria com a nucli central
dels dos assentaments perquegrave eacutes logravegic pensar que la desembocadura del rec funcioneacutes
com a port principal de la cologravenia sense deixar els altres ports secundaris de banda
Fins el segle II dC no sersquon coneixen gaires dades encara que va ser una egravepoca meacutes
activa del que es pensava En aquest segle es troba documentada la primera estructura
complexa un conjunt termal que es troba construiumlt a sobre de les instalmiddotlacions de
lanterior port grec Al llarg del temps aquest edifici va ser ampliat i es va convertir en
una factoria de salaons de peix que va durar fins al segle VI dC Despreacutes daquesta
factoria de salaons es va sobreposar un hospital militar al construir la Ciutadella que
va ser anomenat poseriorment pels arqueogravelegs com lEdifici A
La cologravenia de Rhode
23
A partir de lrsquoegravepoca medieval Roses va tenir un gran desenvolupament urbaniacutestic en el
qual es van construir ampliacions del recinte fortificat al voltant de Santa Maria que va
ser construiumlda el 943 dC
Lactuacioacute meacutes important va ser la construccioacute de la ciutadella el 1543 que provocaragrave
lenderroc de gran part de les antigues muralles i una reestructuracioacute profunda del
terreny Aquest fet amb els posteriors setges i bombardeigs patits entre els anys 1794 i
1795 i 1any 1808 van afectar molt el subsogravel arqueologravegic i especialment el Barri
Helmiddotleniacutestic
El fet que el recinte de La Ciutadella estigueacutes desocupat a principis del segle passat va
fer que entreacutes en una degradacioacute progressiva i per aixograve els rosincs el van anar ocupant
dividint-lo en petits horts
Estudi del Barri Helmiddotleniacutestic
El Barri Helmiddotleniacutestic estava caracteritzat per ser de forma ortogonal era una agraverea
urbaniacutestica regular datada el segle III aC
Per poder fer un estudi del Barri Helmiddotleniacutestic va ser dividit en dues zones separades pel
carrer nord-sud les zones
A i B encara que la divisioacute
no respon a una particioacute
arbitragraveria sinoacute que ha estat
dividit perquegrave la zona A va
ser la primera a ser
excavada i es va utilitzar
una metodologia molt
diferent de la zona B
Tambeacute la construccioacute del
barri eacutes diferent en
cadascuna de les zones
Font 8 Fotografia del Barri Helmiddotleniacutestic
La cologravenia de Rhode
24
Cal destacar que aquest jaciment presenta algunes dificultats com la superposicioacute
destructures posteriors en les anteriors que les malmeten emmascarant i dificultant el
seu estudi encara que no limpossibilita i les explosions de bombes produiumldes durant el
setge de la Guerra Gran (1784-1795) Les explosions no van ser massa grans en relacioacute
a lespai afectat per cadascuna perograve els murs del Barri Helmiddotleniacutestic tenien una
construccioacute senzilla i els resultats van ser perjudicials ja que afectaren les cantonades i
aixograve va dificultar la interpretacioacute de les estructures
Font 9 planta general del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutestic
(VIVOacute D)
Zona A
Era un barri durbanisme regular constituiumlt per un carrer que anava de nord a sud de la
ciutat i dos de transversals formant sis illes de cases tres a cada costat
Aquesta zona va ser excavada entre 1963 i 1964 en la seva totalitat La urgegravencia de
destapar el magravexim destructures possibles per evidenciar la importagravencia del jaciment va
causar una gran velocitat en les excavacions Va ser necessagraveria aquesta mesura perquegrave el
La cologravenia de Rhode
25
jaciment estava amenaccedilat denderroc per un projecte durbanitzacioacute malgrat tenir la
proteccioacute legal del monument
Font 9 Fotografia de la cara est del Barri Helmiddotleniacutestic
Per aixograve lexcavacioacute va ser meacutes aviat un buidatge en superfiacutecie que no pas en
profunditat Durant les excavacions es van portar uns diaris dexcavacioacute que mostraven
la pegraverdua dinformacioacute arqueologravegica que es podia haver produiumlt Aquests diaris
descrivien la feina feta dia a dia i els diversos descobriments realitzats A meacutes a meacutes
incloiumlen esquemes destructures dibuixos de materials i fotografies fent que els diaris
fossin una eina bagravesica per restituir les estructures desenterrades i per ubicar els
descobriments realitzats
A mitjans del 1964 es va poder comenccedilar a excavar en profunditat al buscar
lestratigrafia perduda
La cologravenia de Rhode
26
Font 10 visualitzacioacute de les cases A-II-1 i A-II-3 del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme
del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Aquesta estava formada per tres estrats
- Estrat I corresponia a lestrat superficial i les restes trobades anaven des de
labandonament de la Ciutadella fins al comenccedilament de les excavacions que tenia entre
040 i 050 m de profunditat
- Estrat II tenia una profunditat variable i constava de la presegravencia duna necrogravepolis
tardoromana Encara que nomeacutes pertanyia a la zona B es va considerar general a tot el
jaciment
- Estrat III eacutes lestrat ocupat pel Barri Helmiddotleniacutestic Estagrave delimitat per laltura dels murs
fins al nivell de circulacioacute Datat del segle III aC
A causa de la mala conservacioacute dels murs es van restaurar i aquesta restauracioacute va
afectar tots els murs amb una reconstruccioacute en altura feta amb les pedres caigudes i
ciment
La cologravenia de Rhode
27
La interpretacioacute de les estructures eacutes difiacutecil i es va fer a partir dels croquis i les
fotografies de les excavacions i un altre plagravenol del jaciment que tenia en compte els
murs visibles
Zona B
Aquesta zona estava formada pel cantoacute de ponent del Barri Helmiddotleniacutestic des del carrer
nord-sud fins als perfils de lexcavacioacute que estaven a la meitat de lilla de cases
La distincioacute entre les zones A i B va ser des dun principi urbaniacutestica El fet que les
muralles estiguessin meacutes lluny va fer que els efectes de les explosions de les bombes no
fossin tan frequumlents perograve com que lagraverea estava afectada per una necrogravepoli tardoromana
la interpretacioacute de les estructures tambeacute eacutes difiacutecil
Font 11 visualitzacioacute de les illes centrals de cases del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i
urbanisme del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Lestratigrafia eacutes meacutes complexa que la de les anteriors meacutes acurada
- Estrat I eacutes lestrat del nivell superficial que tenia molta ceragravemica moderna i medieval
encara que tambeacute hi ha evidegravencies dhorts moderns i hi ha els fonaments dels murs de
lhospital del segle XVII
- Estrat II es troba luacuteltima ocupacioacute de lemplaccedilament en lantiguitat la necrogravepoli
paleocristiana
La cologravenia de Rhode
28
- Estrat III apareixen les estructures del Barri Helmiddotleniacutestic i estagrave datat a finals del segle
IV i principis del III aC Hi hauria dos estrats cronologravegicament diferents el primer
format per tres murs arrasats de la casa B-II-2 i els forns de ceragravemica El material
predominant pertany al segle III aC mentre que del IV aC nomeacutes nhi ha periogravedicament
Possiblement lestrat del segle IV aC anterior al Barri Helmiddotleniacutestic no existeix i nomeacutes
eacutes una mala interpretacioacute de les reformes daquest
- Estrat 4 eacutes el sogravel natural sobre el qual saixecava el Barri Helmiddotleniacutestic format per
sorres
Font 12 Part excavada de la muralla que envoltava el turoacute
La cologravenia de Rhode
29
24 La vida a la cologravenia
241 Explotacioacute comercial del territori
Rhode va ser sobretot un centre comercial encara que al principi els navegants grecs no
buscaven un mercat per donar sortida a les seves produccions El seu objectiu primer era
obtenir les mategraveries primeres que mancaven a Gregravecia Aquests intercanvis es feien en
petits ports descala i de comerccedil que funcionaven com a centres comercials i
redistribuiumldors de productes al mateix temps que sinformaven dels recursos naturals
existents en els territoris meacutes propers Aquests petits centres comercials amb el pas del
temps van creacuteixer i van esdevenir ciutats
Port
El golf de Roses eacutes un lloc de gran importagravencia en el comerccedil mariacutetim ja que era una
cruiumllla de pas obligat en les rutes des del sud peninsular cap al sud de Franccedila o a
linreveacutes tot resseguint la costa
En aquesta ruta la part meacutes problemagravetica del trajecte era la ruta de sud a nord ja que la
climatologia desfavorable obligava els vaixells a esperar al golf de Roses els vents
favorables La ruta descendent en canvi no estava tan afectada pel temps
Lobligacioacute de cercar un lloc a recer dels vents i els corrents en el golf de Roses
resultava ineludible quan la navegacioacute a vela vorejant la costa es trobava afectada per la
meteorologia
Aixograve feia imprescindibles petits ports descala on proveir-se i protegir-se del mal temps
Aquesta necessitat afectava els navegants foceus majoritagraveriament que eren els
principals usuaris daquesta ruta perquegrave navegaven amb uns vaixells dorigen militar
anomenats pentaconteres que encara que eren lleugers i ragravepids no podien portar gaire
cagraverrega Per aixograve els foceus havien de parar periogravedicament per proveir-se daliments
El millor fondejador del golf de Roses eacutes el de lespai que hi ha entre lactual nucli urbagrave
de Roses i la desembocadura del riu Mugueta Aquesta zona queda protegida per la
serra de Rodes de la tramuntana i del llevant
La cologravenia de Rhode
30
Basant-se en aixograve sha proposat que Rhode eacutes un nucli colonial meacutes antic que Emporion
Segons aquesta hipogravetesi Rhode al tenir el millor port de la zona havia de ser el primer
establiment colonial grec del golf de Roses Aleshores locupacioacute de lillot de Sant
Martiacute per part dels foceus sexplicaria per la impossibilitat dinstalmiddotlar-se a la zona nord
del golf que ja estava habitada
Aquesta teoria perograve no teacute present que Rhode estagrave relativament aiumlllada dins lEmpordagrave
Aquest fet probablement va fer que Rhode fos un port secundari durant aquesta egravepoca i
ho va continuar sent durant legravepoca romana mentre que Emporion es trobava situada en
una posicioacute geogragravefica millor per penetrar cap linterior gragravecies a la proximitat dels rius
Ter i Fluviagrave unes vies dacceacutes immillorables cap a lEmpordagrave
I encara que Rhode tenia un territori relativament proper que podia ser explotat
agriacutecolament no devia ser un fet determinant en leleccioacute de lemplaccedilament
Per tant les millors comunicacions i la major accessibilitat als recursos naturals de
linterior del territori eacutes possiblement el motiu que explica leleccioacute de lillot de Sant
Martiacute com a lloc on establir-se els foceus a principis del segle VI aC tot i les
limitacions com a port natural
El primer nucli urbagrave de Rhode era un petit port secundari descala en la ruta comercial
que unia els dos punts meacutes importants de la Mediterragravenia occidental Massagravelia i les
factories feniacutecies del sud peninsular Aquest comerccedil amb el sud de la peniacutensula Ibegraverica
devia comenccedilar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC
La fundacioacute de Rhode i Emporion al golf de Roses no eacutes un fet estrany sinoacute que aquesta
proximitat confirma la importagravencia que tenia la zona com a nus de comunicacions
Explotacioacute dels recursos naturals
No se sap massa quines caracteriacutestiques tenia Rhode ni quins productes podia extreuren
Nomeacutes es pot especular Rhode tenia un territori de dimensions reduiumldes limitat pels
vessants de la serra de Rodes i els aiguamolls El territori apte per al cultiu de cereals
era molt reduiumlt amb prou feines permetia cobrir les necessitats dautosubsistegravencia de la
poblacioacute de la polis que shavia de garantir a partir dimportacions procedents del
territori indiacutegena meacutes proper igual que a Emporion i Massagravelia
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
9
llevant aquest fet la convertia en el millor port de la badia un factor determinant per a
lestabliment grec allagrave
Antigament els aiguamolls i estanys dificultaven lacceacutes directe a la plana empordanesa
i a meacutes en estar envoltada Rhode per la serra de lAlbera i la de Rodes laiumlllament de la
cologravenia encara era major Luacutenica sortida fagravecil que hi havia era cap al nord fet que la
situava en una posicioacute immillorable per controlar el passos pirinencs
Aixiacute doncs la zona era important per tres fets
bull Era un territori de pas per on es creuaven camins que evitaven les altures i les
zones daiguamolls comunicaven lEmpordagrave amb les zones veiumlnes i la Peniacutensula
Ibegraverica amb Europa
bull Era el territori meacutes ric en recursos naturals i amb majors possibilitats agriacutecoles
de la zona
bull Era la zona on es concentraven meacutes habitants
El turoacute de Santa Maria eacutes lelement central i definitori de la zona des de lantiguitat
Aquest turoacute eacutes una petita elevacioacute formada per lacumulacioacute de sediments que devia
estar envoltat per una zona humida on desembocaven dos petits cursos daigua la
Trencada i el rec Fondo que laiumlllaven de la resta de la plana com una illa Aquesta
seria la raoacute principal per la qual el primer assentament fos allagrave era proper al mar hi
havia aigua en abundagravencia i tenia una fagravecil defensa els avantatges superaven els
inconvenients dassentar-se al costat dels aiguamolls
Al segle III aC al haver-hi un creixement de poblacioacute necessitaven meacutes espai i creen
un nou barri el Barri Helmiddotleniacutestic a lest de la ciutat perquegrave per culpa dels aiguamolls la
ciutat no es podia expandir cap a loest
Hi havia un port a la zona sud-est de la ciutat encara que les evidegravencies diuen que no
era el port principal i hi ha hipogravetesis que diuen que podria haver-hi hagut un altre port
meacutes important als marges del turoacute de Santa Maria
La cologravenia de Rhode
10
22 Histograveria de lestudi de la cologravenia
221 Des dels textos clagravessics
Hi ha en total sis autors antics grecs i llatins que ens parlen de Rhode o ens la
mencionen en les seves obres
Aquestes fonts literagraveries han estat constantment estudiades al llarg dels anys i tambeacute
han estat quumlestionades les seves paraules ja que hi ha algunes fonts els autors de les
quals eren meacutes poetes que historiadors en el sentit modern del terme i nrsquohi ha unes
altres que havien estat redactades per ordre de la persona que governava en legravepoca de
realitzacioacute de lobra com per exemple Ab urbe condita de Tit Livi un dels textos que
posteriorment seran comentats
Aixiacute doncs tenint en compte que els autors ja soacuten parcials a meacutes a meacutes hi ha la
influegravencia de la interpretacioacute dels traductors Per aixograve per no ser condicionada per les
interpretacions dels traductors previs he volgut consultar directament el text original i
aprofitant els meus coneixements de llatiacute i grec intentar entendre quegrave van dir els autors
contemporanis a la cologravenia
Drsquoaquests fragments originals he fet la meva progravepia traduccioacute sota el text original
Περίοδος de Pseudo-Escimne
El primer text que ens parla de Rhode es troba a Περίοδος una obra anogravenima datada al
voltant del 110-100 aC perograve posteriorment atribuiumlda a Escimne de Quios Tot i aixograve hi
ha una hipogravetesis que indica que aquest nom drsquoEscimne de Quios seria un pseudogravenim ja
que lobra citada eacutes meacutes aviat una recopilacioacute de diversos autors degravepoques diferents
Egravefor Eratogravestenes Timeu i altres
La cologravenia de Rhode
11
Περίοδος 202-9MGGM Ip204
Ἔπειτα παραθαλάττιοι κάτω
Λίγυες ἔχονται καὶ πόλεις Ἑλληνίδες
ἃς Μασσαλιῶται φωκαεῖς ἀπῷκισανmiddot
πρώτη μὲν Ἐμπόριον Ῥόδη δὲ δευτέραmiddot
ταύτην δὲ πρὶν ναῶν κραοῦντες ἔκτισαν
Ῥόδιοι Μεθ᾿ ὃυς ἐλθόντες εἰς Ἰβηρίαν
οἱ Μασσαλίαν κτίσαντες ἔσχον φωκαεῖς
Ἀγάθην ῾Ροδανουσίαν τε Ῥοδανὸς ἣν μέγας
ποταμὸς παραρρεῖ Μασσαλία δ᾿ ἐστ᾿ ἐχομένη
πόλις μεγίστη φωκαέων ἀποικία
Ἐν τῇ Λιγυστικῇ δὲ ταύτην ἔκτισαν
πρὸ τῆς μάχης τῆς ἐν Σαλαμῖνι γενομένης
ἔτεσιν πρότερον ὤ᾿ φασιν ἐκατὸν εἴκοσι
Τίμαιος οὕτως ἱστορεῖ δὲ τὴν κτίσιν
Εἶτεν μετὰ τούτην Ταυρόεις καὶ πλησίον
πόλις Ὀλβία κἀντίπολις αὐτῶν ἐσχάτη
Despreacutes seguint la costa cap avall es troben els liacutegurs i les ciutats gregues cologravenies fundades
pels massaliotes foceus La primera eacutes Empograverion Rhode la segona Aquesta va ser fundada pels
rodis que temps enrere havien sigut una potegravencia naval Despreacutes daquests els foceus que havien
fundat Massagravelia van arribar a Ibegraveria i van apoderar-se dAgathe i Rhodanousia al costat de la
qual passa el gran riu Rogravedan Massagravelia una cologravenia dels foceus eacutes considerada una ciutat molt
gran Aquesta diuen que va ser fundada a Liguacuteria cent vint anys abans que succeiacutes la batalla de
Salamina Aixiacute narra Timeu la fundacioacute Despreacutes daquesta es troben Tauroeis i la progravexima ciutat
drsquoOgravelbia i Antiacutepolis luacuteltima daquestes1
1 Περίοδος 202-9 (Trad )
La cologravenia de Rhode
12
Geografia drsquoEstraboacute
Un altre autor que ens parla sobre la cologravenia Rhode eacutes Estraboacute un geogravegraf i historiador
grec (Amaseia 64 aC-2125 dC) dorigen aristocragravetic que va viatjar per Agravesia Menor
Egipte Itagravelia i Gregravecia De tota la seva obra nomeacutes es conserven els disset llibres de de la
seva Geografia una obra que descrivia tot el moacuten conegut fins llavors i que reflecteix
la nova realitat poliacutetica establerta durant el regnat dOctavi August tant la concepcioacute
universalista com la valoracioacute positiva de la romanitzacioacute dels pobles que estaven al
marge de la civilitzacioacute grega
Estraboacute va acabar Geografia durant el regnat de Tiberi el llibre III que eacutes el que
parlava de la Peniacutensula Ibegraverica va ser acabat el 17 dC
Geografia III 4 8
Ἐνταῦθα δ᾿ ἐστὶ καὶ ἡ Ῥοδος πολίχνιον Ἐμποριτῶν τινὲς δὲ κτίσμα Ῥοδίων φασί
Aquiacute es troba tambeacute Rhode una petita ciutat fundacioacute dels emporitans segons alguns diuen
dels rodis2
Geografia XIV 2 10
Ἱστοροῦσι δὲ καὶ ταῦτα περὶ τῶν Ῥοδίων ὅτι οὐ μόνον ἀφ᾿ οὗ χρόνου συνῴκισαν τὴν νῦν
πόλιν εὐτύχουν κατὰ θάλατταν ἀλλὰ καὶ πρὸ τῆς Ὀλυμπικῆς θέσεως συςνοῖς ἔτεσιν
ἔπλεον πόρρω τῆς οἰκείας ἐπὶ σωτηρίᾳ τῶν ἀνθρώπωνbull ἀφ᾿ οὖ καὶ μέχρι Ἰβηρίας
ἔπλευσαν κἀκει μὲν τὴν ᾿Ρόδον ἔκτισαν ἣν ὕστερον Μασσαλιῶται κατέσχον
Sexplica tambeacute sobre els rodis que no solament van prosperar als assumptes mariacutetims a partir de
la fundacioacute en comuacute de la ciutat sinoacute que tambeacute temps abans dels Jocs Oliacutempics van navegar
lluny del seu paiacutes per la seguretat dels homes llavors van navegar fins a Ibegraveria i allagrave van fundar
Rhode que posteriorment van ocuparels massaliotes3
2 Geografia III 4 8 (Trad ) 3 Geografia XIV 2 10 (Trad )
La cologravenia de Rhode
13
Ab urbe condita de Tit Livi
Tit Livi (Pagravedua 59 aC-17 dC) va ser un regravetor filogravesof i historiador romagrave La seva obra
meacutes important va ser Ab urbe condita (Des de la fundacioacute de la ciutat) redactada per
ordre dAugust recollia la histograveria de Roma des dels oriacutegens fins a la seva egravepoca
Nomeacutes se nha conservat una quarta part 35 llibres
Tit Livi va tenir una gran amistat amb August i va participar en el programa de
regeneracioacute moral de Roma impulsat per aquest Amb aquesta obra Livi recupera el
passat romagrave amb lobjectiu dexaltar-lo i tornar als romans lorgull per la pagravetria Vol
demostrar que Roma havia tingut un passat diviacute i estava destinada a ser el centre del
moacuten El fet de voler exaltar lorgull nacional fa que suprimeixi molts detalls que podrien
fer que es dubteacutes de la bona imatge que vol donar de Roma i dalguns caps de govern
Ab urbe condita XXXIV 84
M Porcius consul postquam abrogata lex Oppia est extemplo viginti quinque navibus
longis quarum quinque sociorum erant ad Lunae portum profectus est eodem exercitu
convenire iusso et edicto per oram maritimam misso navibus omnis generis contractis
ab Luna profiscens edixit ut ad portum Pyrenaei sequerentur inde se frequenti classe
ad hostes iturum Praetervecti Ligustinos montes sinumque Gallicum ad diem quam
dixerat convenerunt Inde Rhodam ventum et praesidium Hispanorum quod in castello
erat vi deiectum Ab Rhoda secundo vento Emporias perventum
El cogravensol M Porci despreacutes que va ser abrogada la llei Ogravepia va marxar de seguida amb vint-i-
cinc naus llargues cinc de les quals eren dels aliats cap al port de la Lluna al mateix lloc on
manat lexegravercit va enviar una ordre per la costa a naus de tot tipus al sortir de Lluna va manar
que el seguissin cap al port dels Pirineus des dallagrave pensava anar contra els seus enemics amb una
nombrosa flota Rodejades les muntanyes de la Liguacuteria i la badia Gagravelmiddotlica van reunir-se el dia
acordat Des dallagrave van anar a Rhode i la guarnicioacute dels hispans que es trobava al reducte va ser
expulsada per la forccedila Des de Rhode amb un vent favorable van arribar a Empuacuteries Allagrave totes
les tropes exceptuant les naus aliades van desembarcar a terra4
4 Ab urbe condita XXXIV 84 (Trad )
La cologravenia de Rhode
14
Chorographia de Pomponi Mela
Pomponi Mela va ser un geogravegraf romagrave nascut a la Begravetica o al nord dAgravefrica Va viure al
segle I dC perograve no se sap gaire meacutes sobre la seva biografia Lobra coneguda que va
escriure va ser Chorographia formada per tres llibres en els quals relaciona llocs
costums i art de diferents parts del moacuten conegut fins llavors Va escriure el seu llibre al
voltant de lany 44 dC mentre Claudi estava al poder I eacutes al tercer llibre on parla
dHispagravenia i per tant de Rhode
Chorographia II 689
At si litora legas a Cervaria proxima est rupes quae in altum Pyrenaeum extrudit dein
Ticis flumen ad Rhodam Clodianum ad Emporias
Perograve si segueixes la costa a prop de Cervaria hi ha una roca que saixeca cap a la part alta del
Pirineu despreacutes el riu Ticis a prop de Rhode el Clodianum a prop dEmpuacuteries5
Historia naturalis de Plini el Vell
Gai Plini Segon (Como 23-79 dC Nagravepols) va ser un famoacutes historiador i cientiacutefic romagrave
La majoria de les seves obres shan perdut excepte el seu llibre Historia naturalis Plini
va estudiar a Roma i va ser soldat una carrera tiacutepica per a un patrici Va ser comandant
a la Gagravelmiddotlia i a Germagravenia i amic de Vespasiagrave La seva obra Historia naturalis va ser
acabada al voltant del 77 dC Va morir lany 79 dC en produir-se lerupcioacute del Vesubi a
Nagravepols que fou narrada pel seu nebot
Historia naturalis III 3 4
Narbo Martius Decumanorum colonia XII p a mari distans flumina Araris Liria
Oppida de cetero rara praeiacentibus stagnis Agatha quondam Massiliensium et regio
Volcarum Tectosagum atque ubi Rhoda Rhodiorum fuit unde dictus multo Galliarum
fertilissimus Rhodanus amnis
5 Chorographia II 6 89 (Trad )
La cologravenia de Rhode
15
Narbo cologravenia M D dista dotze mil passes del mar els rius Araris i Liria Les escasses ciutats
estaven situades davant dels aiguamolls Agde en altres temps dels Massaliotes i la regioacute dels
Volques Tectosages i on la Rhode dels rodis va estar don es diu que ve el nom del riu Rogravedan el
riu meacutes cabaloacutes de les Gagravelmiddotlies6
222 Des del punt de vista dels historiadors
Diversos historiadors srsquohan ocupat drsquoescatir lrsquoorigen de la cologravenia aixiacute com les causes
del seu declivi Tot i aixiacute les opinions no soacuten uacuteniques sinoacute que hi ha diverses hipogravetesis
A partir de la recerca dinformacioacute i la realitzacioacute dentrevistes i la lectura de les obres
dels historiadors que cito en la bibliografia amb la finalitat de donar resposta als
objectius del treball eacutes a dir per tal de descobrir si lorigen de Rhode eacutes rodi o
massaliota o emporitagrave i els motius de la caiguda de Rhode a mans dels romans puc
extreure diverses conclusions
Sobre lorigen de la cologravenia de Rhode eacutes on hi ha meacutes confusioacute causada en bona part
per les versions sovint llegendagraveries dels textos clagravessics que soacuten difoses pels
historiadors de legravepoca com Pseudo-Escimne i Estraboacute Aixiacute el primer exposa que
Rhode va ser fundada pels foceus de Massagravelia i el segon afirma que Rhode va ser una
ciutat dels emporitans encara que ell mateix diu que alguns deien que ho era dels rodis
Aquesta confusioacute causada pels historiadors antics ha produiumlt que hi hagi dos punts de
vista respecte als oriacutegens de Rhode hi ha historiadors com Josep Pella i Forgas un
historiador jurista i poliacutetic catalagrave que defensen lorigen rodi de Rhode fundada en
legravepoca del poder naval dels rodis
Tanmateix es pot observar que la majoria dhistoriadors que defensen lorigen rodi de la
cologravenia soacuten anteriors al segle XX que eacutes quan es va comenccedilar a excavar al solar
6 Historia naturalis III 3 4 ( Trad )
La cologravenia de Rhode
16
Per una altra banda hi ha un grup nombroacutes dhistoriadors meacutes actuals nascuts en els
segles XIX i XX que defensa lorigen massaliota de la cologravenia i consideren aquesta
fundacioacute com a intent de recuperacioacute de la influegravencia comercial ibegraverica en la zona per
part de Massagravelia que havia perdut Emporion ja independitzada de la metrogravepolis Entre
aquest grup dhistoriadors destaca Roger Riera7 becari en histograveria de la Universitat
Autogravenoma de Barcelona i David Vivoacute8
Pel que fa a la caiguda de Rhode a mans dels romans tant lrsquohistoriador antic Tit Livi
com els historiadors actuals defensen que Catoacute lany 195 aC va destruir Rhode per
esclafar una revolta ja que shavien posicionat a favor dels ibers i en contra dels romans
223 Des del punt de vista des de larqueologia Rhode va ser fundada a la costa nord del golf de Roses en un dels llocs millors protegits
dels forts vents que Emporion Per a lassentament es va escollir un petit turoacute el turoacute de
Santa Maria que estava situada entre dos cursos daigua i molt propera a un port natural
La gran majoria darqueogravelegs actuals a partir dels materials trobats a les excavacions
que indiquen que la fundacioacute de la cologravenia va ser posterior a la que es diu als textos
clagravessics entre finals del segle V i principis del IV aC pensen que aquesta va ser una
fundacioacute dels massaliotes per recuperar la influegravencia comercial perduda en el territori
proper per la pegraverdua dEmporion ja que sindependitza de la seva metrogravepoli i per poder
accedir a linterior del territori i comerciar amb els indiacutegenes Una especialista que
destaca en aquest agravembit eacutes Anna Mordf Puig9 una de les arqueogravelogues que va estar
treballant a la cologravenia durant uns anys ajudant en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic
Tot i aixograve hi ha una minoria dels quals destaca Joan Maluquer de Motes que defensen
la possibilitat duna fundacioacute rogravedia de la cologravenia mentre encara tenien un gran poder
naval al mediterrani
7 Vegeu apartat 41 Entrevista a Roger Riera 8 David Vivoacute doctor en Histograveria de lArt i professor en Histograveria de lArt Antic especialitzat en Arqueologia Iconografia i Arquitectura clagravessica que en el camp arqueologravegic ha codirigit nombroses excavacions i participat en diversos projectes dinvestigacioacute 9 Vegeu apartat 42 Entrevista a Anna Mordf Puig
La cologravenia de Rhode
17
Per una altra banda la majoria darqueogravelegs igual que els historiadors comentats
anteriorment defensen que Rhode va ser destruiumlda a finals de la 2a Guerra Puacutenica lrsquoany
195 aC quan Catoacute va viatjar fins a Rhode per sufocar una revolta popular per part dels
habitants de la cologravenia i els indiacutegenes aliats amb ells Per aquest motiu la cologravenia va
quedar arrasada i posteriorment passaria a pertagravenyer als emporitans fins que finalment
seria abandonada al segle II dC en quegrave seria una ciutat romana
Les intervencions arqueologravegiques
A comenccedilaments del segle XX es van produir diversos intents de trobar la constatacioacute
arqueologravegica a les referegravencies textuals de les fonts antigues sobre Rhode i es van centrar
tots els esforccedilos al solar de lantiga Ciutadella el lloc que tenia millors perspectives a
nivell histograveric i pragravectic A partir del 1916 es comenccedilagrave a prospectar la ciutadella amb un
egravexit relatiu nomeacutes es van trobar restes residuals de ceragravemica grega perograve ninguna
troballa prou consistent Al 1934 FCufiacute va comenccedilar a excavar en la zona del turoacute de
Santa Maria amb resultats excepcionals i es va poder establir una cronologia que estava
entre els estrats del segle V-IV aC i legravepoca tardoromana i medieval Sha de destacar el
descobriment dun plom amb epigrafia grega
Al 1946 es van reprendre les excavacions i es van realitzar descobriments importants
evidegravencies duna basiacutelica paleocristiana una possible vilmiddot la romana i diferents
necrogravepolis tardoromanes encara que lestratigrafia no era meacutes amunt del segle III aC i
es va considerar un fracagraves perquegrave lobjectiu de les excavacions era provar lorigen rodi
de la cologravenia
En els anys seguumlents les excavacions es van reprendre puntualment Una de les meacutes
importants va ser la de F Riuroacute entre 1955 i 1960 Alhora es van comenccedilar a netejar els
enderrocs dels segles anteriors i es van consolidar les restes existents
Al febrer de 1961 la Ciutadella es va declarar Monumento Nacional per evitar el seu
enderroc i la urbanitzacioacute imminent Gragravecies a aixograve es va poder realitzar la primera
campanya dexcavacions entre 1963 i 1964 que va ser important pel descobriment i
excavacioacute en extensioacute de lanomenat Barri Helmiddotleniacutestic Aquestes excavacions van
continuar fins al 1975 i van centrar-se tambeacute en la vilmiddot la romana i el conjunt medieval
La cologravenia de Rhode
18
Entre 1976 i 1984 es van dividir les excavacions en dos grups el primer dirigit per
Aurora Martiacuten va estar centrat en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic el segon codirigit
per Josep M Nolla i Javier Nieto va centrar-se en lEdifici A Al 1984 es van fer
excavacions a fora i a dins de la Ciutadella propiciades per la creacioacute del Pla de
solidaritat amb latur
A partir del 1984 les excavacions van ser abandonades fins al 1993 que es van
reprendre perquegrave eren excavacions durgegravencia
Al 1993 es realitzen cinc campanyes a la vila medieval i als recintes emmurallats a
loest de la Ciutadella en les quals es troben importants restes de legravepoca grega i legravepoca
tardoantiga al pati darmes
Al 2002 es realitza una petita actuacioacute arqueologravegica per revisar i completar lexcavacioacute
feta al 1984
Font 3 imatge del Barri Helmiddotleniacutestic en les uacuteltimes excavacions realitzades
La cologravenia de Rhode
19
23 El jaciment
Al llarg del temps en el solar de la Ciutadella on es trobava lantiga cologravenia grega de
Rhode hi ha hagut assentaments constants per la qual cosa no sha pogut excavar en
profunditat A meacutes a meacutes aquests assentaments han provocat que en edificar
construccions sobre les antigues es deterioressin les restes Aixograve afegit als diversos
conflictes begravelmiddotlics succeiumlts des quegrave la cologravenia es va abandonar fins a lactualitat ha causat
que les poques restes que quedaven resultin pragravecticament inexistents
Font 4 Mapa de la part grega al solar de la Ciutadella
1 Turoacute de Santa Maria primer assentament grec de Rhode
2 Barri Helmiddot leniacutestic
3 Muralla que envoltava el turoacute
El primer que podem veure a lentrar al recinte fortificat de La Ciutadella eacutes un petit
museu on es troben algunes de les restes trobades al jaciment Srsquohi poden veure des
dagravemfores de la cologravenia grega fins a canons de la ciutadella militar
La cologravenia de Rhode
20
Despreacutes si sortim al solar ja dins del jaciment podem veure diferents camins El
primer es dirigeix cap a la dreta i va a parar al Barri Helmiddotleniacutestic on hi ha restes gregues
i tambeacute romanes
Si seguim pel camiacute del mig caminant cap endavant ens trobem el turoacute de Santa Maria
lloc on es va produir el primer assentament grec Les restes gregues perograve soacuten difiacutecilment
apreciables
A la falda del turoacute es pot veure lrsquoantic pati darmes de la ciutadella militar i al
capdamunt del turoacute una esgleacutesia romagravenica reconstruiumlda recentment En aquest mateix
punt srsquoha establert que hi havia assentat el temple drsquoegravepoca grega
En baixar del turoacute per la part esquerra del solar es troben les restes medievals els
fonaments de les cases de la gent del poble medieval i la casa del governador
Un altre recorregut possible eacutes seguint tot el periacutemetre de la Ciutadella resseguint la
liacutenea de les muralles des don es pot contemplar tot el jaciment
231 El turoacute de Santa Maria
Al turoacute de Santa Maria un petit promontori que devia ser duns deu-vint metres daltitud
per sobre del nivell del mar envoltat per dos petits cursos naturals daigua la Trencada i
el Rec Fondo eacutes on es va produir el primer assentament de la cologravenia grega a principis
del segle IV aC
Font 5 Imatge de la cara sud del turoacute de Santa Maria
La cologravenia de Rhode
21
Arqueologravegicament es coneix poc ja que el solar de la Ciutadella i els seus voltants
sempre han estat ocupats per poblacioacute civil i al llarg del temps aquestes diferents
ocupacions han anat sobreposant les noves construccions a les meacutes antigues
Tanmateix al llarg de les excavacions realitzades al turoacute es va poder veure que el
primer assentament estava estructurat urbaniacutesticament de manera diferent que el Barri
Helmiddotleniacutestic caracteritzat per una estructura ortogonal mentre que al turoacute hi havia una
urbaniacutestica meacutes primitiva I a meacutes aquest assentament es trobava envoltat per una
muralla de carreus poligonals que definia lextensioacute daquest
Font 6 Imatge del turoacute de Santa Maria lloc on estaria situat el temple grec
actualment ocupat per una petita esgleacutesia romagravenica
Actualment al damunt del turoacute hi ha una petita esgleacutesia de tipus romagravenic reconstruiumlda
recentment encara que a sota als seus fonaments se sobreposen restes duna esgleacutesia
paleocristiana una necrogravepolis tardoromana i el temple grec dels segles IV i III aC
La cologravenia de Rhode
22
232 El Barri Helmiddotleniacutestic
Com hem dit el primer emplaccedilament de la cologravenia grega de Rhode es trobava en lactual
turoacute de Santa Maria envoltat per dues rieres la Trencada i el Rec Fondo que discorrien
als peus del turoacute
Font 7 Vista aegraveria del solar de la Ciutadella
Aquest primer assentament va ser ampliat posteriorment amb un eixample anomenat el
Barri Helmiddotleniacutestic que estava separat fiacutesicament del turoacute pel Rec Fondo I eacutes aquesta
separacioacute la que definiria lurbanisme de leixample que funcionaria com a nucli central
dels dos assentaments perquegrave eacutes logravegic pensar que la desembocadura del rec funcioneacutes
com a port principal de la cologravenia sense deixar els altres ports secundaris de banda
Fins el segle II dC no sersquon coneixen gaires dades encara que va ser una egravepoca meacutes
activa del que es pensava En aquest segle es troba documentada la primera estructura
complexa un conjunt termal que es troba construiumlt a sobre de les instalmiddotlacions de
lanterior port grec Al llarg del temps aquest edifici va ser ampliat i es va convertir en
una factoria de salaons de peix que va durar fins al segle VI dC Despreacutes daquesta
factoria de salaons es va sobreposar un hospital militar al construir la Ciutadella que
va ser anomenat poseriorment pels arqueogravelegs com lEdifici A
La cologravenia de Rhode
23
A partir de lrsquoegravepoca medieval Roses va tenir un gran desenvolupament urbaniacutestic en el
qual es van construir ampliacions del recinte fortificat al voltant de Santa Maria que va
ser construiumlda el 943 dC
Lactuacioacute meacutes important va ser la construccioacute de la ciutadella el 1543 que provocaragrave
lenderroc de gran part de les antigues muralles i una reestructuracioacute profunda del
terreny Aquest fet amb els posteriors setges i bombardeigs patits entre els anys 1794 i
1795 i 1any 1808 van afectar molt el subsogravel arqueologravegic i especialment el Barri
Helmiddotleniacutestic
El fet que el recinte de La Ciutadella estigueacutes desocupat a principis del segle passat va
fer que entreacutes en una degradacioacute progressiva i per aixograve els rosincs el van anar ocupant
dividint-lo en petits horts
Estudi del Barri Helmiddotleniacutestic
El Barri Helmiddotleniacutestic estava caracteritzat per ser de forma ortogonal era una agraverea
urbaniacutestica regular datada el segle III aC
Per poder fer un estudi del Barri Helmiddotleniacutestic va ser dividit en dues zones separades pel
carrer nord-sud les zones
A i B encara que la divisioacute
no respon a una particioacute
arbitragraveria sinoacute que ha estat
dividit perquegrave la zona A va
ser la primera a ser
excavada i es va utilitzar
una metodologia molt
diferent de la zona B
Tambeacute la construccioacute del
barri eacutes diferent en
cadascuna de les zones
Font 8 Fotografia del Barri Helmiddotleniacutestic
La cologravenia de Rhode
24
Cal destacar que aquest jaciment presenta algunes dificultats com la superposicioacute
destructures posteriors en les anteriors que les malmeten emmascarant i dificultant el
seu estudi encara que no limpossibilita i les explosions de bombes produiumldes durant el
setge de la Guerra Gran (1784-1795) Les explosions no van ser massa grans en relacioacute
a lespai afectat per cadascuna perograve els murs del Barri Helmiddotleniacutestic tenien una
construccioacute senzilla i els resultats van ser perjudicials ja que afectaren les cantonades i
aixograve va dificultar la interpretacioacute de les estructures
Font 9 planta general del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutestic
(VIVOacute D)
Zona A
Era un barri durbanisme regular constituiumlt per un carrer que anava de nord a sud de la
ciutat i dos de transversals formant sis illes de cases tres a cada costat
Aquesta zona va ser excavada entre 1963 i 1964 en la seva totalitat La urgegravencia de
destapar el magravexim destructures possibles per evidenciar la importagravencia del jaciment va
causar una gran velocitat en les excavacions Va ser necessagraveria aquesta mesura perquegrave el
La cologravenia de Rhode
25
jaciment estava amenaccedilat denderroc per un projecte durbanitzacioacute malgrat tenir la
proteccioacute legal del monument
Font 9 Fotografia de la cara est del Barri Helmiddotleniacutestic
Per aixograve lexcavacioacute va ser meacutes aviat un buidatge en superfiacutecie que no pas en
profunditat Durant les excavacions es van portar uns diaris dexcavacioacute que mostraven
la pegraverdua dinformacioacute arqueologravegica que es podia haver produiumlt Aquests diaris
descrivien la feina feta dia a dia i els diversos descobriments realitzats A meacutes a meacutes
incloiumlen esquemes destructures dibuixos de materials i fotografies fent que els diaris
fossin una eina bagravesica per restituir les estructures desenterrades i per ubicar els
descobriments realitzats
A mitjans del 1964 es va poder comenccedilar a excavar en profunditat al buscar
lestratigrafia perduda
La cologravenia de Rhode
26
Font 10 visualitzacioacute de les cases A-II-1 i A-II-3 del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme
del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Aquesta estava formada per tres estrats
- Estrat I corresponia a lestrat superficial i les restes trobades anaven des de
labandonament de la Ciutadella fins al comenccedilament de les excavacions que tenia entre
040 i 050 m de profunditat
- Estrat II tenia una profunditat variable i constava de la presegravencia duna necrogravepolis
tardoromana Encara que nomeacutes pertanyia a la zona B es va considerar general a tot el
jaciment
- Estrat III eacutes lestrat ocupat pel Barri Helmiddotleniacutestic Estagrave delimitat per laltura dels murs
fins al nivell de circulacioacute Datat del segle III aC
A causa de la mala conservacioacute dels murs es van restaurar i aquesta restauracioacute va
afectar tots els murs amb una reconstruccioacute en altura feta amb les pedres caigudes i
ciment
La cologravenia de Rhode
27
La interpretacioacute de les estructures eacutes difiacutecil i es va fer a partir dels croquis i les
fotografies de les excavacions i un altre plagravenol del jaciment que tenia en compte els
murs visibles
Zona B
Aquesta zona estava formada pel cantoacute de ponent del Barri Helmiddotleniacutestic des del carrer
nord-sud fins als perfils de lexcavacioacute que estaven a la meitat de lilla de cases
La distincioacute entre les zones A i B va ser des dun principi urbaniacutestica El fet que les
muralles estiguessin meacutes lluny va fer que els efectes de les explosions de les bombes no
fossin tan frequumlents perograve com que lagraverea estava afectada per una necrogravepoli tardoromana
la interpretacioacute de les estructures tambeacute eacutes difiacutecil
Font 11 visualitzacioacute de les illes centrals de cases del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i
urbanisme del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Lestratigrafia eacutes meacutes complexa que la de les anteriors meacutes acurada
- Estrat I eacutes lestrat del nivell superficial que tenia molta ceragravemica moderna i medieval
encara que tambeacute hi ha evidegravencies dhorts moderns i hi ha els fonaments dels murs de
lhospital del segle XVII
- Estrat II es troba luacuteltima ocupacioacute de lemplaccedilament en lantiguitat la necrogravepoli
paleocristiana
La cologravenia de Rhode
28
- Estrat III apareixen les estructures del Barri Helmiddotleniacutestic i estagrave datat a finals del segle
IV i principis del III aC Hi hauria dos estrats cronologravegicament diferents el primer
format per tres murs arrasats de la casa B-II-2 i els forns de ceragravemica El material
predominant pertany al segle III aC mentre que del IV aC nomeacutes nhi ha periogravedicament
Possiblement lestrat del segle IV aC anterior al Barri Helmiddotleniacutestic no existeix i nomeacutes
eacutes una mala interpretacioacute de les reformes daquest
- Estrat 4 eacutes el sogravel natural sobre el qual saixecava el Barri Helmiddotleniacutestic format per
sorres
Font 12 Part excavada de la muralla que envoltava el turoacute
La cologravenia de Rhode
29
24 La vida a la cologravenia
241 Explotacioacute comercial del territori
Rhode va ser sobretot un centre comercial encara que al principi els navegants grecs no
buscaven un mercat per donar sortida a les seves produccions El seu objectiu primer era
obtenir les mategraveries primeres que mancaven a Gregravecia Aquests intercanvis es feien en
petits ports descala i de comerccedil que funcionaven com a centres comercials i
redistribuiumldors de productes al mateix temps que sinformaven dels recursos naturals
existents en els territoris meacutes propers Aquests petits centres comercials amb el pas del
temps van creacuteixer i van esdevenir ciutats
Port
El golf de Roses eacutes un lloc de gran importagravencia en el comerccedil mariacutetim ja que era una
cruiumllla de pas obligat en les rutes des del sud peninsular cap al sud de Franccedila o a
linreveacutes tot resseguint la costa
En aquesta ruta la part meacutes problemagravetica del trajecte era la ruta de sud a nord ja que la
climatologia desfavorable obligava els vaixells a esperar al golf de Roses els vents
favorables La ruta descendent en canvi no estava tan afectada pel temps
Lobligacioacute de cercar un lloc a recer dels vents i els corrents en el golf de Roses
resultava ineludible quan la navegacioacute a vela vorejant la costa es trobava afectada per la
meteorologia
Aixograve feia imprescindibles petits ports descala on proveir-se i protegir-se del mal temps
Aquesta necessitat afectava els navegants foceus majoritagraveriament que eren els
principals usuaris daquesta ruta perquegrave navegaven amb uns vaixells dorigen militar
anomenats pentaconteres que encara que eren lleugers i ragravepids no podien portar gaire
cagraverrega Per aixograve els foceus havien de parar periogravedicament per proveir-se daliments
El millor fondejador del golf de Roses eacutes el de lespai que hi ha entre lactual nucli urbagrave
de Roses i la desembocadura del riu Mugueta Aquesta zona queda protegida per la
serra de Rodes de la tramuntana i del llevant
La cologravenia de Rhode
30
Basant-se en aixograve sha proposat que Rhode eacutes un nucli colonial meacutes antic que Emporion
Segons aquesta hipogravetesi Rhode al tenir el millor port de la zona havia de ser el primer
establiment colonial grec del golf de Roses Aleshores locupacioacute de lillot de Sant
Martiacute per part dels foceus sexplicaria per la impossibilitat dinstalmiddotlar-se a la zona nord
del golf que ja estava habitada
Aquesta teoria perograve no teacute present que Rhode estagrave relativament aiumlllada dins lEmpordagrave
Aquest fet probablement va fer que Rhode fos un port secundari durant aquesta egravepoca i
ho va continuar sent durant legravepoca romana mentre que Emporion es trobava situada en
una posicioacute geogragravefica millor per penetrar cap linterior gragravecies a la proximitat dels rius
Ter i Fluviagrave unes vies dacceacutes immillorables cap a lEmpordagrave
I encara que Rhode tenia un territori relativament proper que podia ser explotat
agriacutecolament no devia ser un fet determinant en leleccioacute de lemplaccedilament
Per tant les millors comunicacions i la major accessibilitat als recursos naturals de
linterior del territori eacutes possiblement el motiu que explica leleccioacute de lillot de Sant
Martiacute com a lloc on establir-se els foceus a principis del segle VI aC tot i les
limitacions com a port natural
El primer nucli urbagrave de Rhode era un petit port secundari descala en la ruta comercial
que unia els dos punts meacutes importants de la Mediterragravenia occidental Massagravelia i les
factories feniacutecies del sud peninsular Aquest comerccedil amb el sud de la peniacutensula Ibegraverica
devia comenccedilar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC
La fundacioacute de Rhode i Emporion al golf de Roses no eacutes un fet estrany sinoacute que aquesta
proximitat confirma la importagravencia que tenia la zona com a nus de comunicacions
Explotacioacute dels recursos naturals
No se sap massa quines caracteriacutestiques tenia Rhode ni quins productes podia extreuren
Nomeacutes es pot especular Rhode tenia un territori de dimensions reduiumldes limitat pels
vessants de la serra de Rodes i els aiguamolls El territori apte per al cultiu de cereals
era molt reduiumlt amb prou feines permetia cobrir les necessitats dautosubsistegravencia de la
poblacioacute de la polis que shavia de garantir a partir dimportacions procedents del
territori indiacutegena meacutes proper igual que a Emporion i Massagravelia
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
10
22 Histograveria de lestudi de la cologravenia
221 Des dels textos clagravessics
Hi ha en total sis autors antics grecs i llatins que ens parlen de Rhode o ens la
mencionen en les seves obres
Aquestes fonts literagraveries han estat constantment estudiades al llarg dels anys i tambeacute
han estat quumlestionades les seves paraules ja que hi ha algunes fonts els autors de les
quals eren meacutes poetes que historiadors en el sentit modern del terme i nrsquohi ha unes
altres que havien estat redactades per ordre de la persona que governava en legravepoca de
realitzacioacute de lobra com per exemple Ab urbe condita de Tit Livi un dels textos que
posteriorment seran comentats
Aixiacute doncs tenint en compte que els autors ja soacuten parcials a meacutes a meacutes hi ha la
influegravencia de la interpretacioacute dels traductors Per aixograve per no ser condicionada per les
interpretacions dels traductors previs he volgut consultar directament el text original i
aprofitant els meus coneixements de llatiacute i grec intentar entendre quegrave van dir els autors
contemporanis a la cologravenia
Drsquoaquests fragments originals he fet la meva progravepia traduccioacute sota el text original
Περίοδος de Pseudo-Escimne
El primer text que ens parla de Rhode es troba a Περίοδος una obra anogravenima datada al
voltant del 110-100 aC perograve posteriorment atribuiumlda a Escimne de Quios Tot i aixograve hi
ha una hipogravetesis que indica que aquest nom drsquoEscimne de Quios seria un pseudogravenim ja
que lobra citada eacutes meacutes aviat una recopilacioacute de diversos autors degravepoques diferents
Egravefor Eratogravestenes Timeu i altres
La cologravenia de Rhode
11
Περίοδος 202-9MGGM Ip204
Ἔπειτα παραθαλάττιοι κάτω
Λίγυες ἔχονται καὶ πόλεις Ἑλληνίδες
ἃς Μασσαλιῶται φωκαεῖς ἀπῷκισανmiddot
πρώτη μὲν Ἐμπόριον Ῥόδη δὲ δευτέραmiddot
ταύτην δὲ πρὶν ναῶν κραοῦντες ἔκτισαν
Ῥόδιοι Μεθ᾿ ὃυς ἐλθόντες εἰς Ἰβηρίαν
οἱ Μασσαλίαν κτίσαντες ἔσχον φωκαεῖς
Ἀγάθην ῾Ροδανουσίαν τε Ῥοδανὸς ἣν μέγας
ποταμὸς παραρρεῖ Μασσαλία δ᾿ ἐστ᾿ ἐχομένη
πόλις μεγίστη φωκαέων ἀποικία
Ἐν τῇ Λιγυστικῇ δὲ ταύτην ἔκτισαν
πρὸ τῆς μάχης τῆς ἐν Σαλαμῖνι γενομένης
ἔτεσιν πρότερον ὤ᾿ φασιν ἐκατὸν εἴκοσι
Τίμαιος οὕτως ἱστορεῖ δὲ τὴν κτίσιν
Εἶτεν μετὰ τούτην Ταυρόεις καὶ πλησίον
πόλις Ὀλβία κἀντίπολις αὐτῶν ἐσχάτη
Despreacutes seguint la costa cap avall es troben els liacutegurs i les ciutats gregues cologravenies fundades
pels massaliotes foceus La primera eacutes Empograverion Rhode la segona Aquesta va ser fundada pels
rodis que temps enrere havien sigut una potegravencia naval Despreacutes daquests els foceus que havien
fundat Massagravelia van arribar a Ibegraveria i van apoderar-se dAgathe i Rhodanousia al costat de la
qual passa el gran riu Rogravedan Massagravelia una cologravenia dels foceus eacutes considerada una ciutat molt
gran Aquesta diuen que va ser fundada a Liguacuteria cent vint anys abans que succeiacutes la batalla de
Salamina Aixiacute narra Timeu la fundacioacute Despreacutes daquesta es troben Tauroeis i la progravexima ciutat
drsquoOgravelbia i Antiacutepolis luacuteltima daquestes1
1 Περίοδος 202-9 (Trad )
La cologravenia de Rhode
12
Geografia drsquoEstraboacute
Un altre autor que ens parla sobre la cologravenia Rhode eacutes Estraboacute un geogravegraf i historiador
grec (Amaseia 64 aC-2125 dC) dorigen aristocragravetic que va viatjar per Agravesia Menor
Egipte Itagravelia i Gregravecia De tota la seva obra nomeacutes es conserven els disset llibres de de la
seva Geografia una obra que descrivia tot el moacuten conegut fins llavors i que reflecteix
la nova realitat poliacutetica establerta durant el regnat dOctavi August tant la concepcioacute
universalista com la valoracioacute positiva de la romanitzacioacute dels pobles que estaven al
marge de la civilitzacioacute grega
Estraboacute va acabar Geografia durant el regnat de Tiberi el llibre III que eacutes el que
parlava de la Peniacutensula Ibegraverica va ser acabat el 17 dC
Geografia III 4 8
Ἐνταῦθα δ᾿ ἐστὶ καὶ ἡ Ῥοδος πολίχνιον Ἐμποριτῶν τινὲς δὲ κτίσμα Ῥοδίων φασί
Aquiacute es troba tambeacute Rhode una petita ciutat fundacioacute dels emporitans segons alguns diuen
dels rodis2
Geografia XIV 2 10
Ἱστοροῦσι δὲ καὶ ταῦτα περὶ τῶν Ῥοδίων ὅτι οὐ μόνον ἀφ᾿ οὗ χρόνου συνῴκισαν τὴν νῦν
πόλιν εὐτύχουν κατὰ θάλατταν ἀλλὰ καὶ πρὸ τῆς Ὀλυμπικῆς θέσεως συςνοῖς ἔτεσιν
ἔπλεον πόρρω τῆς οἰκείας ἐπὶ σωτηρίᾳ τῶν ἀνθρώπωνbull ἀφ᾿ οὖ καὶ μέχρι Ἰβηρίας
ἔπλευσαν κἀκει μὲν τὴν ᾿Ρόδον ἔκτισαν ἣν ὕστερον Μασσαλιῶται κατέσχον
Sexplica tambeacute sobre els rodis que no solament van prosperar als assumptes mariacutetims a partir de
la fundacioacute en comuacute de la ciutat sinoacute que tambeacute temps abans dels Jocs Oliacutempics van navegar
lluny del seu paiacutes per la seguretat dels homes llavors van navegar fins a Ibegraveria i allagrave van fundar
Rhode que posteriorment van ocuparels massaliotes3
2 Geografia III 4 8 (Trad ) 3 Geografia XIV 2 10 (Trad )
La cologravenia de Rhode
13
Ab urbe condita de Tit Livi
Tit Livi (Pagravedua 59 aC-17 dC) va ser un regravetor filogravesof i historiador romagrave La seva obra
meacutes important va ser Ab urbe condita (Des de la fundacioacute de la ciutat) redactada per
ordre dAugust recollia la histograveria de Roma des dels oriacutegens fins a la seva egravepoca
Nomeacutes se nha conservat una quarta part 35 llibres
Tit Livi va tenir una gran amistat amb August i va participar en el programa de
regeneracioacute moral de Roma impulsat per aquest Amb aquesta obra Livi recupera el
passat romagrave amb lobjectiu dexaltar-lo i tornar als romans lorgull per la pagravetria Vol
demostrar que Roma havia tingut un passat diviacute i estava destinada a ser el centre del
moacuten El fet de voler exaltar lorgull nacional fa que suprimeixi molts detalls que podrien
fer que es dubteacutes de la bona imatge que vol donar de Roma i dalguns caps de govern
Ab urbe condita XXXIV 84
M Porcius consul postquam abrogata lex Oppia est extemplo viginti quinque navibus
longis quarum quinque sociorum erant ad Lunae portum profectus est eodem exercitu
convenire iusso et edicto per oram maritimam misso navibus omnis generis contractis
ab Luna profiscens edixit ut ad portum Pyrenaei sequerentur inde se frequenti classe
ad hostes iturum Praetervecti Ligustinos montes sinumque Gallicum ad diem quam
dixerat convenerunt Inde Rhodam ventum et praesidium Hispanorum quod in castello
erat vi deiectum Ab Rhoda secundo vento Emporias perventum
El cogravensol M Porci despreacutes que va ser abrogada la llei Ogravepia va marxar de seguida amb vint-i-
cinc naus llargues cinc de les quals eren dels aliats cap al port de la Lluna al mateix lloc on
manat lexegravercit va enviar una ordre per la costa a naus de tot tipus al sortir de Lluna va manar
que el seguissin cap al port dels Pirineus des dallagrave pensava anar contra els seus enemics amb una
nombrosa flota Rodejades les muntanyes de la Liguacuteria i la badia Gagravelmiddotlica van reunir-se el dia
acordat Des dallagrave van anar a Rhode i la guarnicioacute dels hispans que es trobava al reducte va ser
expulsada per la forccedila Des de Rhode amb un vent favorable van arribar a Empuacuteries Allagrave totes
les tropes exceptuant les naus aliades van desembarcar a terra4
4 Ab urbe condita XXXIV 84 (Trad )
La cologravenia de Rhode
14
Chorographia de Pomponi Mela
Pomponi Mela va ser un geogravegraf romagrave nascut a la Begravetica o al nord dAgravefrica Va viure al
segle I dC perograve no se sap gaire meacutes sobre la seva biografia Lobra coneguda que va
escriure va ser Chorographia formada per tres llibres en els quals relaciona llocs
costums i art de diferents parts del moacuten conegut fins llavors Va escriure el seu llibre al
voltant de lany 44 dC mentre Claudi estava al poder I eacutes al tercer llibre on parla
dHispagravenia i per tant de Rhode
Chorographia II 689
At si litora legas a Cervaria proxima est rupes quae in altum Pyrenaeum extrudit dein
Ticis flumen ad Rhodam Clodianum ad Emporias
Perograve si segueixes la costa a prop de Cervaria hi ha una roca que saixeca cap a la part alta del
Pirineu despreacutes el riu Ticis a prop de Rhode el Clodianum a prop dEmpuacuteries5
Historia naturalis de Plini el Vell
Gai Plini Segon (Como 23-79 dC Nagravepols) va ser un famoacutes historiador i cientiacutefic romagrave
La majoria de les seves obres shan perdut excepte el seu llibre Historia naturalis Plini
va estudiar a Roma i va ser soldat una carrera tiacutepica per a un patrici Va ser comandant
a la Gagravelmiddotlia i a Germagravenia i amic de Vespasiagrave La seva obra Historia naturalis va ser
acabada al voltant del 77 dC Va morir lany 79 dC en produir-se lerupcioacute del Vesubi a
Nagravepols que fou narrada pel seu nebot
Historia naturalis III 3 4
Narbo Martius Decumanorum colonia XII p a mari distans flumina Araris Liria
Oppida de cetero rara praeiacentibus stagnis Agatha quondam Massiliensium et regio
Volcarum Tectosagum atque ubi Rhoda Rhodiorum fuit unde dictus multo Galliarum
fertilissimus Rhodanus amnis
5 Chorographia II 6 89 (Trad )
La cologravenia de Rhode
15
Narbo cologravenia M D dista dotze mil passes del mar els rius Araris i Liria Les escasses ciutats
estaven situades davant dels aiguamolls Agde en altres temps dels Massaliotes i la regioacute dels
Volques Tectosages i on la Rhode dels rodis va estar don es diu que ve el nom del riu Rogravedan el
riu meacutes cabaloacutes de les Gagravelmiddotlies6
222 Des del punt de vista dels historiadors
Diversos historiadors srsquohan ocupat drsquoescatir lrsquoorigen de la cologravenia aixiacute com les causes
del seu declivi Tot i aixiacute les opinions no soacuten uacuteniques sinoacute que hi ha diverses hipogravetesis
A partir de la recerca dinformacioacute i la realitzacioacute dentrevistes i la lectura de les obres
dels historiadors que cito en la bibliografia amb la finalitat de donar resposta als
objectius del treball eacutes a dir per tal de descobrir si lorigen de Rhode eacutes rodi o
massaliota o emporitagrave i els motius de la caiguda de Rhode a mans dels romans puc
extreure diverses conclusions
Sobre lorigen de la cologravenia de Rhode eacutes on hi ha meacutes confusioacute causada en bona part
per les versions sovint llegendagraveries dels textos clagravessics que soacuten difoses pels
historiadors de legravepoca com Pseudo-Escimne i Estraboacute Aixiacute el primer exposa que
Rhode va ser fundada pels foceus de Massagravelia i el segon afirma que Rhode va ser una
ciutat dels emporitans encara que ell mateix diu que alguns deien que ho era dels rodis
Aquesta confusioacute causada pels historiadors antics ha produiumlt que hi hagi dos punts de
vista respecte als oriacutegens de Rhode hi ha historiadors com Josep Pella i Forgas un
historiador jurista i poliacutetic catalagrave que defensen lorigen rodi de Rhode fundada en
legravepoca del poder naval dels rodis
Tanmateix es pot observar que la majoria dhistoriadors que defensen lorigen rodi de la
cologravenia soacuten anteriors al segle XX que eacutes quan es va comenccedilar a excavar al solar
6 Historia naturalis III 3 4 ( Trad )
La cologravenia de Rhode
16
Per una altra banda hi ha un grup nombroacutes dhistoriadors meacutes actuals nascuts en els
segles XIX i XX que defensa lorigen massaliota de la cologravenia i consideren aquesta
fundacioacute com a intent de recuperacioacute de la influegravencia comercial ibegraverica en la zona per
part de Massagravelia que havia perdut Emporion ja independitzada de la metrogravepolis Entre
aquest grup dhistoriadors destaca Roger Riera7 becari en histograveria de la Universitat
Autogravenoma de Barcelona i David Vivoacute8
Pel que fa a la caiguda de Rhode a mans dels romans tant lrsquohistoriador antic Tit Livi
com els historiadors actuals defensen que Catoacute lany 195 aC va destruir Rhode per
esclafar una revolta ja que shavien posicionat a favor dels ibers i en contra dels romans
223 Des del punt de vista des de larqueologia Rhode va ser fundada a la costa nord del golf de Roses en un dels llocs millors protegits
dels forts vents que Emporion Per a lassentament es va escollir un petit turoacute el turoacute de
Santa Maria que estava situada entre dos cursos daigua i molt propera a un port natural
La gran majoria darqueogravelegs actuals a partir dels materials trobats a les excavacions
que indiquen que la fundacioacute de la cologravenia va ser posterior a la que es diu als textos
clagravessics entre finals del segle V i principis del IV aC pensen que aquesta va ser una
fundacioacute dels massaliotes per recuperar la influegravencia comercial perduda en el territori
proper per la pegraverdua dEmporion ja que sindependitza de la seva metrogravepoli i per poder
accedir a linterior del territori i comerciar amb els indiacutegenes Una especialista que
destaca en aquest agravembit eacutes Anna Mordf Puig9 una de les arqueogravelogues que va estar
treballant a la cologravenia durant uns anys ajudant en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic
Tot i aixograve hi ha una minoria dels quals destaca Joan Maluquer de Motes que defensen
la possibilitat duna fundacioacute rogravedia de la cologravenia mentre encara tenien un gran poder
naval al mediterrani
7 Vegeu apartat 41 Entrevista a Roger Riera 8 David Vivoacute doctor en Histograveria de lArt i professor en Histograveria de lArt Antic especialitzat en Arqueologia Iconografia i Arquitectura clagravessica que en el camp arqueologravegic ha codirigit nombroses excavacions i participat en diversos projectes dinvestigacioacute 9 Vegeu apartat 42 Entrevista a Anna Mordf Puig
La cologravenia de Rhode
17
Per una altra banda la majoria darqueogravelegs igual que els historiadors comentats
anteriorment defensen que Rhode va ser destruiumlda a finals de la 2a Guerra Puacutenica lrsquoany
195 aC quan Catoacute va viatjar fins a Rhode per sufocar una revolta popular per part dels
habitants de la cologravenia i els indiacutegenes aliats amb ells Per aquest motiu la cologravenia va
quedar arrasada i posteriorment passaria a pertagravenyer als emporitans fins que finalment
seria abandonada al segle II dC en quegrave seria una ciutat romana
Les intervencions arqueologravegiques
A comenccedilaments del segle XX es van produir diversos intents de trobar la constatacioacute
arqueologravegica a les referegravencies textuals de les fonts antigues sobre Rhode i es van centrar
tots els esforccedilos al solar de lantiga Ciutadella el lloc que tenia millors perspectives a
nivell histograveric i pragravectic A partir del 1916 es comenccedilagrave a prospectar la ciutadella amb un
egravexit relatiu nomeacutes es van trobar restes residuals de ceragravemica grega perograve ninguna
troballa prou consistent Al 1934 FCufiacute va comenccedilar a excavar en la zona del turoacute de
Santa Maria amb resultats excepcionals i es va poder establir una cronologia que estava
entre els estrats del segle V-IV aC i legravepoca tardoromana i medieval Sha de destacar el
descobriment dun plom amb epigrafia grega
Al 1946 es van reprendre les excavacions i es van realitzar descobriments importants
evidegravencies duna basiacutelica paleocristiana una possible vilmiddot la romana i diferents
necrogravepolis tardoromanes encara que lestratigrafia no era meacutes amunt del segle III aC i
es va considerar un fracagraves perquegrave lobjectiu de les excavacions era provar lorigen rodi
de la cologravenia
En els anys seguumlents les excavacions es van reprendre puntualment Una de les meacutes
importants va ser la de F Riuroacute entre 1955 i 1960 Alhora es van comenccedilar a netejar els
enderrocs dels segles anteriors i es van consolidar les restes existents
Al febrer de 1961 la Ciutadella es va declarar Monumento Nacional per evitar el seu
enderroc i la urbanitzacioacute imminent Gragravecies a aixograve es va poder realitzar la primera
campanya dexcavacions entre 1963 i 1964 que va ser important pel descobriment i
excavacioacute en extensioacute de lanomenat Barri Helmiddotleniacutestic Aquestes excavacions van
continuar fins al 1975 i van centrar-se tambeacute en la vilmiddot la romana i el conjunt medieval
La cologravenia de Rhode
18
Entre 1976 i 1984 es van dividir les excavacions en dos grups el primer dirigit per
Aurora Martiacuten va estar centrat en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic el segon codirigit
per Josep M Nolla i Javier Nieto va centrar-se en lEdifici A Al 1984 es van fer
excavacions a fora i a dins de la Ciutadella propiciades per la creacioacute del Pla de
solidaritat amb latur
A partir del 1984 les excavacions van ser abandonades fins al 1993 que es van
reprendre perquegrave eren excavacions durgegravencia
Al 1993 es realitzen cinc campanyes a la vila medieval i als recintes emmurallats a
loest de la Ciutadella en les quals es troben importants restes de legravepoca grega i legravepoca
tardoantiga al pati darmes
Al 2002 es realitza una petita actuacioacute arqueologravegica per revisar i completar lexcavacioacute
feta al 1984
Font 3 imatge del Barri Helmiddotleniacutestic en les uacuteltimes excavacions realitzades
La cologravenia de Rhode
19
23 El jaciment
Al llarg del temps en el solar de la Ciutadella on es trobava lantiga cologravenia grega de
Rhode hi ha hagut assentaments constants per la qual cosa no sha pogut excavar en
profunditat A meacutes a meacutes aquests assentaments han provocat que en edificar
construccions sobre les antigues es deterioressin les restes Aixograve afegit als diversos
conflictes begravelmiddotlics succeiumlts des quegrave la cologravenia es va abandonar fins a lactualitat ha causat
que les poques restes que quedaven resultin pragravecticament inexistents
Font 4 Mapa de la part grega al solar de la Ciutadella
1 Turoacute de Santa Maria primer assentament grec de Rhode
2 Barri Helmiddot leniacutestic
3 Muralla que envoltava el turoacute
El primer que podem veure a lentrar al recinte fortificat de La Ciutadella eacutes un petit
museu on es troben algunes de les restes trobades al jaciment Srsquohi poden veure des
dagravemfores de la cologravenia grega fins a canons de la ciutadella militar
La cologravenia de Rhode
20
Despreacutes si sortim al solar ja dins del jaciment podem veure diferents camins El
primer es dirigeix cap a la dreta i va a parar al Barri Helmiddotleniacutestic on hi ha restes gregues
i tambeacute romanes
Si seguim pel camiacute del mig caminant cap endavant ens trobem el turoacute de Santa Maria
lloc on es va produir el primer assentament grec Les restes gregues perograve soacuten difiacutecilment
apreciables
A la falda del turoacute es pot veure lrsquoantic pati darmes de la ciutadella militar i al
capdamunt del turoacute una esgleacutesia romagravenica reconstruiumlda recentment En aquest mateix
punt srsquoha establert que hi havia assentat el temple drsquoegravepoca grega
En baixar del turoacute per la part esquerra del solar es troben les restes medievals els
fonaments de les cases de la gent del poble medieval i la casa del governador
Un altre recorregut possible eacutes seguint tot el periacutemetre de la Ciutadella resseguint la
liacutenea de les muralles des don es pot contemplar tot el jaciment
231 El turoacute de Santa Maria
Al turoacute de Santa Maria un petit promontori que devia ser duns deu-vint metres daltitud
per sobre del nivell del mar envoltat per dos petits cursos naturals daigua la Trencada i
el Rec Fondo eacutes on es va produir el primer assentament de la cologravenia grega a principis
del segle IV aC
Font 5 Imatge de la cara sud del turoacute de Santa Maria
La cologravenia de Rhode
21
Arqueologravegicament es coneix poc ja que el solar de la Ciutadella i els seus voltants
sempre han estat ocupats per poblacioacute civil i al llarg del temps aquestes diferents
ocupacions han anat sobreposant les noves construccions a les meacutes antigues
Tanmateix al llarg de les excavacions realitzades al turoacute es va poder veure que el
primer assentament estava estructurat urbaniacutesticament de manera diferent que el Barri
Helmiddotleniacutestic caracteritzat per una estructura ortogonal mentre que al turoacute hi havia una
urbaniacutestica meacutes primitiva I a meacutes aquest assentament es trobava envoltat per una
muralla de carreus poligonals que definia lextensioacute daquest
Font 6 Imatge del turoacute de Santa Maria lloc on estaria situat el temple grec
actualment ocupat per una petita esgleacutesia romagravenica
Actualment al damunt del turoacute hi ha una petita esgleacutesia de tipus romagravenic reconstruiumlda
recentment encara que a sota als seus fonaments se sobreposen restes duna esgleacutesia
paleocristiana una necrogravepolis tardoromana i el temple grec dels segles IV i III aC
La cologravenia de Rhode
22
232 El Barri Helmiddotleniacutestic
Com hem dit el primer emplaccedilament de la cologravenia grega de Rhode es trobava en lactual
turoacute de Santa Maria envoltat per dues rieres la Trencada i el Rec Fondo que discorrien
als peus del turoacute
Font 7 Vista aegraveria del solar de la Ciutadella
Aquest primer assentament va ser ampliat posteriorment amb un eixample anomenat el
Barri Helmiddotleniacutestic que estava separat fiacutesicament del turoacute pel Rec Fondo I eacutes aquesta
separacioacute la que definiria lurbanisme de leixample que funcionaria com a nucli central
dels dos assentaments perquegrave eacutes logravegic pensar que la desembocadura del rec funcioneacutes
com a port principal de la cologravenia sense deixar els altres ports secundaris de banda
Fins el segle II dC no sersquon coneixen gaires dades encara que va ser una egravepoca meacutes
activa del que es pensava En aquest segle es troba documentada la primera estructura
complexa un conjunt termal que es troba construiumlt a sobre de les instalmiddotlacions de
lanterior port grec Al llarg del temps aquest edifici va ser ampliat i es va convertir en
una factoria de salaons de peix que va durar fins al segle VI dC Despreacutes daquesta
factoria de salaons es va sobreposar un hospital militar al construir la Ciutadella que
va ser anomenat poseriorment pels arqueogravelegs com lEdifici A
La cologravenia de Rhode
23
A partir de lrsquoegravepoca medieval Roses va tenir un gran desenvolupament urbaniacutestic en el
qual es van construir ampliacions del recinte fortificat al voltant de Santa Maria que va
ser construiumlda el 943 dC
Lactuacioacute meacutes important va ser la construccioacute de la ciutadella el 1543 que provocaragrave
lenderroc de gran part de les antigues muralles i una reestructuracioacute profunda del
terreny Aquest fet amb els posteriors setges i bombardeigs patits entre els anys 1794 i
1795 i 1any 1808 van afectar molt el subsogravel arqueologravegic i especialment el Barri
Helmiddotleniacutestic
El fet que el recinte de La Ciutadella estigueacutes desocupat a principis del segle passat va
fer que entreacutes en una degradacioacute progressiva i per aixograve els rosincs el van anar ocupant
dividint-lo en petits horts
Estudi del Barri Helmiddotleniacutestic
El Barri Helmiddotleniacutestic estava caracteritzat per ser de forma ortogonal era una agraverea
urbaniacutestica regular datada el segle III aC
Per poder fer un estudi del Barri Helmiddotleniacutestic va ser dividit en dues zones separades pel
carrer nord-sud les zones
A i B encara que la divisioacute
no respon a una particioacute
arbitragraveria sinoacute que ha estat
dividit perquegrave la zona A va
ser la primera a ser
excavada i es va utilitzar
una metodologia molt
diferent de la zona B
Tambeacute la construccioacute del
barri eacutes diferent en
cadascuna de les zones
Font 8 Fotografia del Barri Helmiddotleniacutestic
La cologravenia de Rhode
24
Cal destacar que aquest jaciment presenta algunes dificultats com la superposicioacute
destructures posteriors en les anteriors que les malmeten emmascarant i dificultant el
seu estudi encara que no limpossibilita i les explosions de bombes produiumldes durant el
setge de la Guerra Gran (1784-1795) Les explosions no van ser massa grans en relacioacute
a lespai afectat per cadascuna perograve els murs del Barri Helmiddotleniacutestic tenien una
construccioacute senzilla i els resultats van ser perjudicials ja que afectaren les cantonades i
aixograve va dificultar la interpretacioacute de les estructures
Font 9 planta general del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutestic
(VIVOacute D)
Zona A
Era un barri durbanisme regular constituiumlt per un carrer que anava de nord a sud de la
ciutat i dos de transversals formant sis illes de cases tres a cada costat
Aquesta zona va ser excavada entre 1963 i 1964 en la seva totalitat La urgegravencia de
destapar el magravexim destructures possibles per evidenciar la importagravencia del jaciment va
causar una gran velocitat en les excavacions Va ser necessagraveria aquesta mesura perquegrave el
La cologravenia de Rhode
25
jaciment estava amenaccedilat denderroc per un projecte durbanitzacioacute malgrat tenir la
proteccioacute legal del monument
Font 9 Fotografia de la cara est del Barri Helmiddotleniacutestic
Per aixograve lexcavacioacute va ser meacutes aviat un buidatge en superfiacutecie que no pas en
profunditat Durant les excavacions es van portar uns diaris dexcavacioacute que mostraven
la pegraverdua dinformacioacute arqueologravegica que es podia haver produiumlt Aquests diaris
descrivien la feina feta dia a dia i els diversos descobriments realitzats A meacutes a meacutes
incloiumlen esquemes destructures dibuixos de materials i fotografies fent que els diaris
fossin una eina bagravesica per restituir les estructures desenterrades i per ubicar els
descobriments realitzats
A mitjans del 1964 es va poder comenccedilar a excavar en profunditat al buscar
lestratigrafia perduda
La cologravenia de Rhode
26
Font 10 visualitzacioacute de les cases A-II-1 i A-II-3 del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme
del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Aquesta estava formada per tres estrats
- Estrat I corresponia a lestrat superficial i les restes trobades anaven des de
labandonament de la Ciutadella fins al comenccedilament de les excavacions que tenia entre
040 i 050 m de profunditat
- Estrat II tenia una profunditat variable i constava de la presegravencia duna necrogravepolis
tardoromana Encara que nomeacutes pertanyia a la zona B es va considerar general a tot el
jaciment
- Estrat III eacutes lestrat ocupat pel Barri Helmiddotleniacutestic Estagrave delimitat per laltura dels murs
fins al nivell de circulacioacute Datat del segle III aC
A causa de la mala conservacioacute dels murs es van restaurar i aquesta restauracioacute va
afectar tots els murs amb una reconstruccioacute en altura feta amb les pedres caigudes i
ciment
La cologravenia de Rhode
27
La interpretacioacute de les estructures eacutes difiacutecil i es va fer a partir dels croquis i les
fotografies de les excavacions i un altre plagravenol del jaciment que tenia en compte els
murs visibles
Zona B
Aquesta zona estava formada pel cantoacute de ponent del Barri Helmiddotleniacutestic des del carrer
nord-sud fins als perfils de lexcavacioacute que estaven a la meitat de lilla de cases
La distincioacute entre les zones A i B va ser des dun principi urbaniacutestica El fet que les
muralles estiguessin meacutes lluny va fer que els efectes de les explosions de les bombes no
fossin tan frequumlents perograve com que lagraverea estava afectada per una necrogravepoli tardoromana
la interpretacioacute de les estructures tambeacute eacutes difiacutecil
Font 11 visualitzacioacute de les illes centrals de cases del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i
urbanisme del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Lestratigrafia eacutes meacutes complexa que la de les anteriors meacutes acurada
- Estrat I eacutes lestrat del nivell superficial que tenia molta ceragravemica moderna i medieval
encara que tambeacute hi ha evidegravencies dhorts moderns i hi ha els fonaments dels murs de
lhospital del segle XVII
- Estrat II es troba luacuteltima ocupacioacute de lemplaccedilament en lantiguitat la necrogravepoli
paleocristiana
La cologravenia de Rhode
28
- Estrat III apareixen les estructures del Barri Helmiddotleniacutestic i estagrave datat a finals del segle
IV i principis del III aC Hi hauria dos estrats cronologravegicament diferents el primer
format per tres murs arrasats de la casa B-II-2 i els forns de ceragravemica El material
predominant pertany al segle III aC mentre que del IV aC nomeacutes nhi ha periogravedicament
Possiblement lestrat del segle IV aC anterior al Barri Helmiddotleniacutestic no existeix i nomeacutes
eacutes una mala interpretacioacute de les reformes daquest
- Estrat 4 eacutes el sogravel natural sobre el qual saixecava el Barri Helmiddotleniacutestic format per
sorres
Font 12 Part excavada de la muralla que envoltava el turoacute
La cologravenia de Rhode
29
24 La vida a la cologravenia
241 Explotacioacute comercial del territori
Rhode va ser sobretot un centre comercial encara que al principi els navegants grecs no
buscaven un mercat per donar sortida a les seves produccions El seu objectiu primer era
obtenir les mategraveries primeres que mancaven a Gregravecia Aquests intercanvis es feien en
petits ports descala i de comerccedil que funcionaven com a centres comercials i
redistribuiumldors de productes al mateix temps que sinformaven dels recursos naturals
existents en els territoris meacutes propers Aquests petits centres comercials amb el pas del
temps van creacuteixer i van esdevenir ciutats
Port
El golf de Roses eacutes un lloc de gran importagravencia en el comerccedil mariacutetim ja que era una
cruiumllla de pas obligat en les rutes des del sud peninsular cap al sud de Franccedila o a
linreveacutes tot resseguint la costa
En aquesta ruta la part meacutes problemagravetica del trajecte era la ruta de sud a nord ja que la
climatologia desfavorable obligava els vaixells a esperar al golf de Roses els vents
favorables La ruta descendent en canvi no estava tan afectada pel temps
Lobligacioacute de cercar un lloc a recer dels vents i els corrents en el golf de Roses
resultava ineludible quan la navegacioacute a vela vorejant la costa es trobava afectada per la
meteorologia
Aixograve feia imprescindibles petits ports descala on proveir-se i protegir-se del mal temps
Aquesta necessitat afectava els navegants foceus majoritagraveriament que eren els
principals usuaris daquesta ruta perquegrave navegaven amb uns vaixells dorigen militar
anomenats pentaconteres que encara que eren lleugers i ragravepids no podien portar gaire
cagraverrega Per aixograve els foceus havien de parar periogravedicament per proveir-se daliments
El millor fondejador del golf de Roses eacutes el de lespai que hi ha entre lactual nucli urbagrave
de Roses i la desembocadura del riu Mugueta Aquesta zona queda protegida per la
serra de Rodes de la tramuntana i del llevant
La cologravenia de Rhode
30
Basant-se en aixograve sha proposat que Rhode eacutes un nucli colonial meacutes antic que Emporion
Segons aquesta hipogravetesi Rhode al tenir el millor port de la zona havia de ser el primer
establiment colonial grec del golf de Roses Aleshores locupacioacute de lillot de Sant
Martiacute per part dels foceus sexplicaria per la impossibilitat dinstalmiddotlar-se a la zona nord
del golf que ja estava habitada
Aquesta teoria perograve no teacute present que Rhode estagrave relativament aiumlllada dins lEmpordagrave
Aquest fet probablement va fer que Rhode fos un port secundari durant aquesta egravepoca i
ho va continuar sent durant legravepoca romana mentre que Emporion es trobava situada en
una posicioacute geogragravefica millor per penetrar cap linterior gragravecies a la proximitat dels rius
Ter i Fluviagrave unes vies dacceacutes immillorables cap a lEmpordagrave
I encara que Rhode tenia un territori relativament proper que podia ser explotat
agriacutecolament no devia ser un fet determinant en leleccioacute de lemplaccedilament
Per tant les millors comunicacions i la major accessibilitat als recursos naturals de
linterior del territori eacutes possiblement el motiu que explica leleccioacute de lillot de Sant
Martiacute com a lloc on establir-se els foceus a principis del segle VI aC tot i les
limitacions com a port natural
El primer nucli urbagrave de Rhode era un petit port secundari descala en la ruta comercial
que unia els dos punts meacutes importants de la Mediterragravenia occidental Massagravelia i les
factories feniacutecies del sud peninsular Aquest comerccedil amb el sud de la peniacutensula Ibegraverica
devia comenccedilar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC
La fundacioacute de Rhode i Emporion al golf de Roses no eacutes un fet estrany sinoacute que aquesta
proximitat confirma la importagravencia que tenia la zona com a nus de comunicacions
Explotacioacute dels recursos naturals
No se sap massa quines caracteriacutestiques tenia Rhode ni quins productes podia extreuren
Nomeacutes es pot especular Rhode tenia un territori de dimensions reduiumldes limitat pels
vessants de la serra de Rodes i els aiguamolls El territori apte per al cultiu de cereals
era molt reduiumlt amb prou feines permetia cobrir les necessitats dautosubsistegravencia de la
poblacioacute de la polis que shavia de garantir a partir dimportacions procedents del
territori indiacutegena meacutes proper igual que a Emporion i Massagravelia
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
11
Περίοδος 202-9MGGM Ip204
Ἔπειτα παραθαλάττιοι κάτω
Λίγυες ἔχονται καὶ πόλεις Ἑλληνίδες
ἃς Μασσαλιῶται φωκαεῖς ἀπῷκισανmiddot
πρώτη μὲν Ἐμπόριον Ῥόδη δὲ δευτέραmiddot
ταύτην δὲ πρὶν ναῶν κραοῦντες ἔκτισαν
Ῥόδιοι Μεθ᾿ ὃυς ἐλθόντες εἰς Ἰβηρίαν
οἱ Μασσαλίαν κτίσαντες ἔσχον φωκαεῖς
Ἀγάθην ῾Ροδανουσίαν τε Ῥοδανὸς ἣν μέγας
ποταμὸς παραρρεῖ Μασσαλία δ᾿ ἐστ᾿ ἐχομένη
πόλις μεγίστη φωκαέων ἀποικία
Ἐν τῇ Λιγυστικῇ δὲ ταύτην ἔκτισαν
πρὸ τῆς μάχης τῆς ἐν Σαλαμῖνι γενομένης
ἔτεσιν πρότερον ὤ᾿ φασιν ἐκατὸν εἴκοσι
Τίμαιος οὕτως ἱστορεῖ δὲ τὴν κτίσιν
Εἶτεν μετὰ τούτην Ταυρόεις καὶ πλησίον
πόλις Ὀλβία κἀντίπολις αὐτῶν ἐσχάτη
Despreacutes seguint la costa cap avall es troben els liacutegurs i les ciutats gregues cologravenies fundades
pels massaliotes foceus La primera eacutes Empograverion Rhode la segona Aquesta va ser fundada pels
rodis que temps enrere havien sigut una potegravencia naval Despreacutes daquests els foceus que havien
fundat Massagravelia van arribar a Ibegraveria i van apoderar-se dAgathe i Rhodanousia al costat de la
qual passa el gran riu Rogravedan Massagravelia una cologravenia dels foceus eacutes considerada una ciutat molt
gran Aquesta diuen que va ser fundada a Liguacuteria cent vint anys abans que succeiacutes la batalla de
Salamina Aixiacute narra Timeu la fundacioacute Despreacutes daquesta es troben Tauroeis i la progravexima ciutat
drsquoOgravelbia i Antiacutepolis luacuteltima daquestes1
1 Περίοδος 202-9 (Trad )
La cologravenia de Rhode
12
Geografia drsquoEstraboacute
Un altre autor que ens parla sobre la cologravenia Rhode eacutes Estraboacute un geogravegraf i historiador
grec (Amaseia 64 aC-2125 dC) dorigen aristocragravetic que va viatjar per Agravesia Menor
Egipte Itagravelia i Gregravecia De tota la seva obra nomeacutes es conserven els disset llibres de de la
seva Geografia una obra que descrivia tot el moacuten conegut fins llavors i que reflecteix
la nova realitat poliacutetica establerta durant el regnat dOctavi August tant la concepcioacute
universalista com la valoracioacute positiva de la romanitzacioacute dels pobles que estaven al
marge de la civilitzacioacute grega
Estraboacute va acabar Geografia durant el regnat de Tiberi el llibre III que eacutes el que
parlava de la Peniacutensula Ibegraverica va ser acabat el 17 dC
Geografia III 4 8
Ἐνταῦθα δ᾿ ἐστὶ καὶ ἡ Ῥοδος πολίχνιον Ἐμποριτῶν τινὲς δὲ κτίσμα Ῥοδίων φασί
Aquiacute es troba tambeacute Rhode una petita ciutat fundacioacute dels emporitans segons alguns diuen
dels rodis2
Geografia XIV 2 10
Ἱστοροῦσι δὲ καὶ ταῦτα περὶ τῶν Ῥοδίων ὅτι οὐ μόνον ἀφ᾿ οὗ χρόνου συνῴκισαν τὴν νῦν
πόλιν εὐτύχουν κατὰ θάλατταν ἀλλὰ καὶ πρὸ τῆς Ὀλυμπικῆς θέσεως συςνοῖς ἔτεσιν
ἔπλεον πόρρω τῆς οἰκείας ἐπὶ σωτηρίᾳ τῶν ἀνθρώπωνbull ἀφ᾿ οὖ καὶ μέχρι Ἰβηρίας
ἔπλευσαν κἀκει μὲν τὴν ᾿Ρόδον ἔκτισαν ἣν ὕστερον Μασσαλιῶται κατέσχον
Sexplica tambeacute sobre els rodis que no solament van prosperar als assumptes mariacutetims a partir de
la fundacioacute en comuacute de la ciutat sinoacute que tambeacute temps abans dels Jocs Oliacutempics van navegar
lluny del seu paiacutes per la seguretat dels homes llavors van navegar fins a Ibegraveria i allagrave van fundar
Rhode que posteriorment van ocuparels massaliotes3
2 Geografia III 4 8 (Trad ) 3 Geografia XIV 2 10 (Trad )
La cologravenia de Rhode
13
Ab urbe condita de Tit Livi
Tit Livi (Pagravedua 59 aC-17 dC) va ser un regravetor filogravesof i historiador romagrave La seva obra
meacutes important va ser Ab urbe condita (Des de la fundacioacute de la ciutat) redactada per
ordre dAugust recollia la histograveria de Roma des dels oriacutegens fins a la seva egravepoca
Nomeacutes se nha conservat una quarta part 35 llibres
Tit Livi va tenir una gran amistat amb August i va participar en el programa de
regeneracioacute moral de Roma impulsat per aquest Amb aquesta obra Livi recupera el
passat romagrave amb lobjectiu dexaltar-lo i tornar als romans lorgull per la pagravetria Vol
demostrar que Roma havia tingut un passat diviacute i estava destinada a ser el centre del
moacuten El fet de voler exaltar lorgull nacional fa que suprimeixi molts detalls que podrien
fer que es dubteacutes de la bona imatge que vol donar de Roma i dalguns caps de govern
Ab urbe condita XXXIV 84
M Porcius consul postquam abrogata lex Oppia est extemplo viginti quinque navibus
longis quarum quinque sociorum erant ad Lunae portum profectus est eodem exercitu
convenire iusso et edicto per oram maritimam misso navibus omnis generis contractis
ab Luna profiscens edixit ut ad portum Pyrenaei sequerentur inde se frequenti classe
ad hostes iturum Praetervecti Ligustinos montes sinumque Gallicum ad diem quam
dixerat convenerunt Inde Rhodam ventum et praesidium Hispanorum quod in castello
erat vi deiectum Ab Rhoda secundo vento Emporias perventum
El cogravensol M Porci despreacutes que va ser abrogada la llei Ogravepia va marxar de seguida amb vint-i-
cinc naus llargues cinc de les quals eren dels aliats cap al port de la Lluna al mateix lloc on
manat lexegravercit va enviar una ordre per la costa a naus de tot tipus al sortir de Lluna va manar
que el seguissin cap al port dels Pirineus des dallagrave pensava anar contra els seus enemics amb una
nombrosa flota Rodejades les muntanyes de la Liguacuteria i la badia Gagravelmiddotlica van reunir-se el dia
acordat Des dallagrave van anar a Rhode i la guarnicioacute dels hispans que es trobava al reducte va ser
expulsada per la forccedila Des de Rhode amb un vent favorable van arribar a Empuacuteries Allagrave totes
les tropes exceptuant les naus aliades van desembarcar a terra4
4 Ab urbe condita XXXIV 84 (Trad )
La cologravenia de Rhode
14
Chorographia de Pomponi Mela
Pomponi Mela va ser un geogravegraf romagrave nascut a la Begravetica o al nord dAgravefrica Va viure al
segle I dC perograve no se sap gaire meacutes sobre la seva biografia Lobra coneguda que va
escriure va ser Chorographia formada per tres llibres en els quals relaciona llocs
costums i art de diferents parts del moacuten conegut fins llavors Va escriure el seu llibre al
voltant de lany 44 dC mentre Claudi estava al poder I eacutes al tercer llibre on parla
dHispagravenia i per tant de Rhode
Chorographia II 689
At si litora legas a Cervaria proxima est rupes quae in altum Pyrenaeum extrudit dein
Ticis flumen ad Rhodam Clodianum ad Emporias
Perograve si segueixes la costa a prop de Cervaria hi ha una roca que saixeca cap a la part alta del
Pirineu despreacutes el riu Ticis a prop de Rhode el Clodianum a prop dEmpuacuteries5
Historia naturalis de Plini el Vell
Gai Plini Segon (Como 23-79 dC Nagravepols) va ser un famoacutes historiador i cientiacutefic romagrave
La majoria de les seves obres shan perdut excepte el seu llibre Historia naturalis Plini
va estudiar a Roma i va ser soldat una carrera tiacutepica per a un patrici Va ser comandant
a la Gagravelmiddotlia i a Germagravenia i amic de Vespasiagrave La seva obra Historia naturalis va ser
acabada al voltant del 77 dC Va morir lany 79 dC en produir-se lerupcioacute del Vesubi a
Nagravepols que fou narrada pel seu nebot
Historia naturalis III 3 4
Narbo Martius Decumanorum colonia XII p a mari distans flumina Araris Liria
Oppida de cetero rara praeiacentibus stagnis Agatha quondam Massiliensium et regio
Volcarum Tectosagum atque ubi Rhoda Rhodiorum fuit unde dictus multo Galliarum
fertilissimus Rhodanus amnis
5 Chorographia II 6 89 (Trad )
La cologravenia de Rhode
15
Narbo cologravenia M D dista dotze mil passes del mar els rius Araris i Liria Les escasses ciutats
estaven situades davant dels aiguamolls Agde en altres temps dels Massaliotes i la regioacute dels
Volques Tectosages i on la Rhode dels rodis va estar don es diu que ve el nom del riu Rogravedan el
riu meacutes cabaloacutes de les Gagravelmiddotlies6
222 Des del punt de vista dels historiadors
Diversos historiadors srsquohan ocupat drsquoescatir lrsquoorigen de la cologravenia aixiacute com les causes
del seu declivi Tot i aixiacute les opinions no soacuten uacuteniques sinoacute que hi ha diverses hipogravetesis
A partir de la recerca dinformacioacute i la realitzacioacute dentrevistes i la lectura de les obres
dels historiadors que cito en la bibliografia amb la finalitat de donar resposta als
objectius del treball eacutes a dir per tal de descobrir si lorigen de Rhode eacutes rodi o
massaliota o emporitagrave i els motius de la caiguda de Rhode a mans dels romans puc
extreure diverses conclusions
Sobre lorigen de la cologravenia de Rhode eacutes on hi ha meacutes confusioacute causada en bona part
per les versions sovint llegendagraveries dels textos clagravessics que soacuten difoses pels
historiadors de legravepoca com Pseudo-Escimne i Estraboacute Aixiacute el primer exposa que
Rhode va ser fundada pels foceus de Massagravelia i el segon afirma que Rhode va ser una
ciutat dels emporitans encara que ell mateix diu que alguns deien que ho era dels rodis
Aquesta confusioacute causada pels historiadors antics ha produiumlt que hi hagi dos punts de
vista respecte als oriacutegens de Rhode hi ha historiadors com Josep Pella i Forgas un
historiador jurista i poliacutetic catalagrave que defensen lorigen rodi de Rhode fundada en
legravepoca del poder naval dels rodis
Tanmateix es pot observar que la majoria dhistoriadors que defensen lorigen rodi de la
cologravenia soacuten anteriors al segle XX que eacutes quan es va comenccedilar a excavar al solar
6 Historia naturalis III 3 4 ( Trad )
La cologravenia de Rhode
16
Per una altra banda hi ha un grup nombroacutes dhistoriadors meacutes actuals nascuts en els
segles XIX i XX que defensa lorigen massaliota de la cologravenia i consideren aquesta
fundacioacute com a intent de recuperacioacute de la influegravencia comercial ibegraverica en la zona per
part de Massagravelia que havia perdut Emporion ja independitzada de la metrogravepolis Entre
aquest grup dhistoriadors destaca Roger Riera7 becari en histograveria de la Universitat
Autogravenoma de Barcelona i David Vivoacute8
Pel que fa a la caiguda de Rhode a mans dels romans tant lrsquohistoriador antic Tit Livi
com els historiadors actuals defensen que Catoacute lany 195 aC va destruir Rhode per
esclafar una revolta ja que shavien posicionat a favor dels ibers i en contra dels romans
223 Des del punt de vista des de larqueologia Rhode va ser fundada a la costa nord del golf de Roses en un dels llocs millors protegits
dels forts vents que Emporion Per a lassentament es va escollir un petit turoacute el turoacute de
Santa Maria que estava situada entre dos cursos daigua i molt propera a un port natural
La gran majoria darqueogravelegs actuals a partir dels materials trobats a les excavacions
que indiquen que la fundacioacute de la cologravenia va ser posterior a la que es diu als textos
clagravessics entre finals del segle V i principis del IV aC pensen que aquesta va ser una
fundacioacute dels massaliotes per recuperar la influegravencia comercial perduda en el territori
proper per la pegraverdua dEmporion ja que sindependitza de la seva metrogravepoli i per poder
accedir a linterior del territori i comerciar amb els indiacutegenes Una especialista que
destaca en aquest agravembit eacutes Anna Mordf Puig9 una de les arqueogravelogues que va estar
treballant a la cologravenia durant uns anys ajudant en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic
Tot i aixograve hi ha una minoria dels quals destaca Joan Maluquer de Motes que defensen
la possibilitat duna fundacioacute rogravedia de la cologravenia mentre encara tenien un gran poder
naval al mediterrani
7 Vegeu apartat 41 Entrevista a Roger Riera 8 David Vivoacute doctor en Histograveria de lArt i professor en Histograveria de lArt Antic especialitzat en Arqueologia Iconografia i Arquitectura clagravessica que en el camp arqueologravegic ha codirigit nombroses excavacions i participat en diversos projectes dinvestigacioacute 9 Vegeu apartat 42 Entrevista a Anna Mordf Puig
La cologravenia de Rhode
17
Per una altra banda la majoria darqueogravelegs igual que els historiadors comentats
anteriorment defensen que Rhode va ser destruiumlda a finals de la 2a Guerra Puacutenica lrsquoany
195 aC quan Catoacute va viatjar fins a Rhode per sufocar una revolta popular per part dels
habitants de la cologravenia i els indiacutegenes aliats amb ells Per aquest motiu la cologravenia va
quedar arrasada i posteriorment passaria a pertagravenyer als emporitans fins que finalment
seria abandonada al segle II dC en quegrave seria una ciutat romana
Les intervencions arqueologravegiques
A comenccedilaments del segle XX es van produir diversos intents de trobar la constatacioacute
arqueologravegica a les referegravencies textuals de les fonts antigues sobre Rhode i es van centrar
tots els esforccedilos al solar de lantiga Ciutadella el lloc que tenia millors perspectives a
nivell histograveric i pragravectic A partir del 1916 es comenccedilagrave a prospectar la ciutadella amb un
egravexit relatiu nomeacutes es van trobar restes residuals de ceragravemica grega perograve ninguna
troballa prou consistent Al 1934 FCufiacute va comenccedilar a excavar en la zona del turoacute de
Santa Maria amb resultats excepcionals i es va poder establir una cronologia que estava
entre els estrats del segle V-IV aC i legravepoca tardoromana i medieval Sha de destacar el
descobriment dun plom amb epigrafia grega
Al 1946 es van reprendre les excavacions i es van realitzar descobriments importants
evidegravencies duna basiacutelica paleocristiana una possible vilmiddot la romana i diferents
necrogravepolis tardoromanes encara que lestratigrafia no era meacutes amunt del segle III aC i
es va considerar un fracagraves perquegrave lobjectiu de les excavacions era provar lorigen rodi
de la cologravenia
En els anys seguumlents les excavacions es van reprendre puntualment Una de les meacutes
importants va ser la de F Riuroacute entre 1955 i 1960 Alhora es van comenccedilar a netejar els
enderrocs dels segles anteriors i es van consolidar les restes existents
Al febrer de 1961 la Ciutadella es va declarar Monumento Nacional per evitar el seu
enderroc i la urbanitzacioacute imminent Gragravecies a aixograve es va poder realitzar la primera
campanya dexcavacions entre 1963 i 1964 que va ser important pel descobriment i
excavacioacute en extensioacute de lanomenat Barri Helmiddotleniacutestic Aquestes excavacions van
continuar fins al 1975 i van centrar-se tambeacute en la vilmiddot la romana i el conjunt medieval
La cologravenia de Rhode
18
Entre 1976 i 1984 es van dividir les excavacions en dos grups el primer dirigit per
Aurora Martiacuten va estar centrat en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic el segon codirigit
per Josep M Nolla i Javier Nieto va centrar-se en lEdifici A Al 1984 es van fer
excavacions a fora i a dins de la Ciutadella propiciades per la creacioacute del Pla de
solidaritat amb latur
A partir del 1984 les excavacions van ser abandonades fins al 1993 que es van
reprendre perquegrave eren excavacions durgegravencia
Al 1993 es realitzen cinc campanyes a la vila medieval i als recintes emmurallats a
loest de la Ciutadella en les quals es troben importants restes de legravepoca grega i legravepoca
tardoantiga al pati darmes
Al 2002 es realitza una petita actuacioacute arqueologravegica per revisar i completar lexcavacioacute
feta al 1984
Font 3 imatge del Barri Helmiddotleniacutestic en les uacuteltimes excavacions realitzades
La cologravenia de Rhode
19
23 El jaciment
Al llarg del temps en el solar de la Ciutadella on es trobava lantiga cologravenia grega de
Rhode hi ha hagut assentaments constants per la qual cosa no sha pogut excavar en
profunditat A meacutes a meacutes aquests assentaments han provocat que en edificar
construccions sobre les antigues es deterioressin les restes Aixograve afegit als diversos
conflictes begravelmiddotlics succeiumlts des quegrave la cologravenia es va abandonar fins a lactualitat ha causat
que les poques restes que quedaven resultin pragravecticament inexistents
Font 4 Mapa de la part grega al solar de la Ciutadella
1 Turoacute de Santa Maria primer assentament grec de Rhode
2 Barri Helmiddot leniacutestic
3 Muralla que envoltava el turoacute
El primer que podem veure a lentrar al recinte fortificat de La Ciutadella eacutes un petit
museu on es troben algunes de les restes trobades al jaciment Srsquohi poden veure des
dagravemfores de la cologravenia grega fins a canons de la ciutadella militar
La cologravenia de Rhode
20
Despreacutes si sortim al solar ja dins del jaciment podem veure diferents camins El
primer es dirigeix cap a la dreta i va a parar al Barri Helmiddotleniacutestic on hi ha restes gregues
i tambeacute romanes
Si seguim pel camiacute del mig caminant cap endavant ens trobem el turoacute de Santa Maria
lloc on es va produir el primer assentament grec Les restes gregues perograve soacuten difiacutecilment
apreciables
A la falda del turoacute es pot veure lrsquoantic pati darmes de la ciutadella militar i al
capdamunt del turoacute una esgleacutesia romagravenica reconstruiumlda recentment En aquest mateix
punt srsquoha establert que hi havia assentat el temple drsquoegravepoca grega
En baixar del turoacute per la part esquerra del solar es troben les restes medievals els
fonaments de les cases de la gent del poble medieval i la casa del governador
Un altre recorregut possible eacutes seguint tot el periacutemetre de la Ciutadella resseguint la
liacutenea de les muralles des don es pot contemplar tot el jaciment
231 El turoacute de Santa Maria
Al turoacute de Santa Maria un petit promontori que devia ser duns deu-vint metres daltitud
per sobre del nivell del mar envoltat per dos petits cursos naturals daigua la Trencada i
el Rec Fondo eacutes on es va produir el primer assentament de la cologravenia grega a principis
del segle IV aC
Font 5 Imatge de la cara sud del turoacute de Santa Maria
La cologravenia de Rhode
21
Arqueologravegicament es coneix poc ja que el solar de la Ciutadella i els seus voltants
sempre han estat ocupats per poblacioacute civil i al llarg del temps aquestes diferents
ocupacions han anat sobreposant les noves construccions a les meacutes antigues
Tanmateix al llarg de les excavacions realitzades al turoacute es va poder veure que el
primer assentament estava estructurat urbaniacutesticament de manera diferent que el Barri
Helmiddotleniacutestic caracteritzat per una estructura ortogonal mentre que al turoacute hi havia una
urbaniacutestica meacutes primitiva I a meacutes aquest assentament es trobava envoltat per una
muralla de carreus poligonals que definia lextensioacute daquest
Font 6 Imatge del turoacute de Santa Maria lloc on estaria situat el temple grec
actualment ocupat per una petita esgleacutesia romagravenica
Actualment al damunt del turoacute hi ha una petita esgleacutesia de tipus romagravenic reconstruiumlda
recentment encara que a sota als seus fonaments se sobreposen restes duna esgleacutesia
paleocristiana una necrogravepolis tardoromana i el temple grec dels segles IV i III aC
La cologravenia de Rhode
22
232 El Barri Helmiddotleniacutestic
Com hem dit el primer emplaccedilament de la cologravenia grega de Rhode es trobava en lactual
turoacute de Santa Maria envoltat per dues rieres la Trencada i el Rec Fondo que discorrien
als peus del turoacute
Font 7 Vista aegraveria del solar de la Ciutadella
Aquest primer assentament va ser ampliat posteriorment amb un eixample anomenat el
Barri Helmiddotleniacutestic que estava separat fiacutesicament del turoacute pel Rec Fondo I eacutes aquesta
separacioacute la que definiria lurbanisme de leixample que funcionaria com a nucli central
dels dos assentaments perquegrave eacutes logravegic pensar que la desembocadura del rec funcioneacutes
com a port principal de la cologravenia sense deixar els altres ports secundaris de banda
Fins el segle II dC no sersquon coneixen gaires dades encara que va ser una egravepoca meacutes
activa del que es pensava En aquest segle es troba documentada la primera estructura
complexa un conjunt termal que es troba construiumlt a sobre de les instalmiddotlacions de
lanterior port grec Al llarg del temps aquest edifici va ser ampliat i es va convertir en
una factoria de salaons de peix que va durar fins al segle VI dC Despreacutes daquesta
factoria de salaons es va sobreposar un hospital militar al construir la Ciutadella que
va ser anomenat poseriorment pels arqueogravelegs com lEdifici A
La cologravenia de Rhode
23
A partir de lrsquoegravepoca medieval Roses va tenir un gran desenvolupament urbaniacutestic en el
qual es van construir ampliacions del recinte fortificat al voltant de Santa Maria que va
ser construiumlda el 943 dC
Lactuacioacute meacutes important va ser la construccioacute de la ciutadella el 1543 que provocaragrave
lenderroc de gran part de les antigues muralles i una reestructuracioacute profunda del
terreny Aquest fet amb els posteriors setges i bombardeigs patits entre els anys 1794 i
1795 i 1any 1808 van afectar molt el subsogravel arqueologravegic i especialment el Barri
Helmiddotleniacutestic
El fet que el recinte de La Ciutadella estigueacutes desocupat a principis del segle passat va
fer que entreacutes en una degradacioacute progressiva i per aixograve els rosincs el van anar ocupant
dividint-lo en petits horts
Estudi del Barri Helmiddotleniacutestic
El Barri Helmiddotleniacutestic estava caracteritzat per ser de forma ortogonal era una agraverea
urbaniacutestica regular datada el segle III aC
Per poder fer un estudi del Barri Helmiddotleniacutestic va ser dividit en dues zones separades pel
carrer nord-sud les zones
A i B encara que la divisioacute
no respon a una particioacute
arbitragraveria sinoacute que ha estat
dividit perquegrave la zona A va
ser la primera a ser
excavada i es va utilitzar
una metodologia molt
diferent de la zona B
Tambeacute la construccioacute del
barri eacutes diferent en
cadascuna de les zones
Font 8 Fotografia del Barri Helmiddotleniacutestic
La cologravenia de Rhode
24
Cal destacar que aquest jaciment presenta algunes dificultats com la superposicioacute
destructures posteriors en les anteriors que les malmeten emmascarant i dificultant el
seu estudi encara que no limpossibilita i les explosions de bombes produiumldes durant el
setge de la Guerra Gran (1784-1795) Les explosions no van ser massa grans en relacioacute
a lespai afectat per cadascuna perograve els murs del Barri Helmiddotleniacutestic tenien una
construccioacute senzilla i els resultats van ser perjudicials ja que afectaren les cantonades i
aixograve va dificultar la interpretacioacute de les estructures
Font 9 planta general del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutestic
(VIVOacute D)
Zona A
Era un barri durbanisme regular constituiumlt per un carrer que anava de nord a sud de la
ciutat i dos de transversals formant sis illes de cases tres a cada costat
Aquesta zona va ser excavada entre 1963 i 1964 en la seva totalitat La urgegravencia de
destapar el magravexim destructures possibles per evidenciar la importagravencia del jaciment va
causar una gran velocitat en les excavacions Va ser necessagraveria aquesta mesura perquegrave el
La cologravenia de Rhode
25
jaciment estava amenaccedilat denderroc per un projecte durbanitzacioacute malgrat tenir la
proteccioacute legal del monument
Font 9 Fotografia de la cara est del Barri Helmiddotleniacutestic
Per aixograve lexcavacioacute va ser meacutes aviat un buidatge en superfiacutecie que no pas en
profunditat Durant les excavacions es van portar uns diaris dexcavacioacute que mostraven
la pegraverdua dinformacioacute arqueologravegica que es podia haver produiumlt Aquests diaris
descrivien la feina feta dia a dia i els diversos descobriments realitzats A meacutes a meacutes
incloiumlen esquemes destructures dibuixos de materials i fotografies fent que els diaris
fossin una eina bagravesica per restituir les estructures desenterrades i per ubicar els
descobriments realitzats
A mitjans del 1964 es va poder comenccedilar a excavar en profunditat al buscar
lestratigrafia perduda
La cologravenia de Rhode
26
Font 10 visualitzacioacute de les cases A-II-1 i A-II-3 del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme
del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Aquesta estava formada per tres estrats
- Estrat I corresponia a lestrat superficial i les restes trobades anaven des de
labandonament de la Ciutadella fins al comenccedilament de les excavacions que tenia entre
040 i 050 m de profunditat
- Estrat II tenia una profunditat variable i constava de la presegravencia duna necrogravepolis
tardoromana Encara que nomeacutes pertanyia a la zona B es va considerar general a tot el
jaciment
- Estrat III eacutes lestrat ocupat pel Barri Helmiddotleniacutestic Estagrave delimitat per laltura dels murs
fins al nivell de circulacioacute Datat del segle III aC
A causa de la mala conservacioacute dels murs es van restaurar i aquesta restauracioacute va
afectar tots els murs amb una reconstruccioacute en altura feta amb les pedres caigudes i
ciment
La cologravenia de Rhode
27
La interpretacioacute de les estructures eacutes difiacutecil i es va fer a partir dels croquis i les
fotografies de les excavacions i un altre plagravenol del jaciment que tenia en compte els
murs visibles
Zona B
Aquesta zona estava formada pel cantoacute de ponent del Barri Helmiddotleniacutestic des del carrer
nord-sud fins als perfils de lexcavacioacute que estaven a la meitat de lilla de cases
La distincioacute entre les zones A i B va ser des dun principi urbaniacutestica El fet que les
muralles estiguessin meacutes lluny va fer que els efectes de les explosions de les bombes no
fossin tan frequumlents perograve com que lagraverea estava afectada per una necrogravepoli tardoromana
la interpretacioacute de les estructures tambeacute eacutes difiacutecil
Font 11 visualitzacioacute de les illes centrals de cases del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i
urbanisme del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Lestratigrafia eacutes meacutes complexa que la de les anteriors meacutes acurada
- Estrat I eacutes lestrat del nivell superficial que tenia molta ceragravemica moderna i medieval
encara que tambeacute hi ha evidegravencies dhorts moderns i hi ha els fonaments dels murs de
lhospital del segle XVII
- Estrat II es troba luacuteltima ocupacioacute de lemplaccedilament en lantiguitat la necrogravepoli
paleocristiana
La cologravenia de Rhode
28
- Estrat III apareixen les estructures del Barri Helmiddotleniacutestic i estagrave datat a finals del segle
IV i principis del III aC Hi hauria dos estrats cronologravegicament diferents el primer
format per tres murs arrasats de la casa B-II-2 i els forns de ceragravemica El material
predominant pertany al segle III aC mentre que del IV aC nomeacutes nhi ha periogravedicament
Possiblement lestrat del segle IV aC anterior al Barri Helmiddotleniacutestic no existeix i nomeacutes
eacutes una mala interpretacioacute de les reformes daquest
- Estrat 4 eacutes el sogravel natural sobre el qual saixecava el Barri Helmiddotleniacutestic format per
sorres
Font 12 Part excavada de la muralla que envoltava el turoacute
La cologravenia de Rhode
29
24 La vida a la cologravenia
241 Explotacioacute comercial del territori
Rhode va ser sobretot un centre comercial encara que al principi els navegants grecs no
buscaven un mercat per donar sortida a les seves produccions El seu objectiu primer era
obtenir les mategraveries primeres que mancaven a Gregravecia Aquests intercanvis es feien en
petits ports descala i de comerccedil que funcionaven com a centres comercials i
redistribuiumldors de productes al mateix temps que sinformaven dels recursos naturals
existents en els territoris meacutes propers Aquests petits centres comercials amb el pas del
temps van creacuteixer i van esdevenir ciutats
Port
El golf de Roses eacutes un lloc de gran importagravencia en el comerccedil mariacutetim ja que era una
cruiumllla de pas obligat en les rutes des del sud peninsular cap al sud de Franccedila o a
linreveacutes tot resseguint la costa
En aquesta ruta la part meacutes problemagravetica del trajecte era la ruta de sud a nord ja que la
climatologia desfavorable obligava els vaixells a esperar al golf de Roses els vents
favorables La ruta descendent en canvi no estava tan afectada pel temps
Lobligacioacute de cercar un lloc a recer dels vents i els corrents en el golf de Roses
resultava ineludible quan la navegacioacute a vela vorejant la costa es trobava afectada per la
meteorologia
Aixograve feia imprescindibles petits ports descala on proveir-se i protegir-se del mal temps
Aquesta necessitat afectava els navegants foceus majoritagraveriament que eren els
principals usuaris daquesta ruta perquegrave navegaven amb uns vaixells dorigen militar
anomenats pentaconteres que encara que eren lleugers i ragravepids no podien portar gaire
cagraverrega Per aixograve els foceus havien de parar periogravedicament per proveir-se daliments
El millor fondejador del golf de Roses eacutes el de lespai que hi ha entre lactual nucli urbagrave
de Roses i la desembocadura del riu Mugueta Aquesta zona queda protegida per la
serra de Rodes de la tramuntana i del llevant
La cologravenia de Rhode
30
Basant-se en aixograve sha proposat que Rhode eacutes un nucli colonial meacutes antic que Emporion
Segons aquesta hipogravetesi Rhode al tenir el millor port de la zona havia de ser el primer
establiment colonial grec del golf de Roses Aleshores locupacioacute de lillot de Sant
Martiacute per part dels foceus sexplicaria per la impossibilitat dinstalmiddotlar-se a la zona nord
del golf que ja estava habitada
Aquesta teoria perograve no teacute present que Rhode estagrave relativament aiumlllada dins lEmpordagrave
Aquest fet probablement va fer que Rhode fos un port secundari durant aquesta egravepoca i
ho va continuar sent durant legravepoca romana mentre que Emporion es trobava situada en
una posicioacute geogragravefica millor per penetrar cap linterior gragravecies a la proximitat dels rius
Ter i Fluviagrave unes vies dacceacutes immillorables cap a lEmpordagrave
I encara que Rhode tenia un territori relativament proper que podia ser explotat
agriacutecolament no devia ser un fet determinant en leleccioacute de lemplaccedilament
Per tant les millors comunicacions i la major accessibilitat als recursos naturals de
linterior del territori eacutes possiblement el motiu que explica leleccioacute de lillot de Sant
Martiacute com a lloc on establir-se els foceus a principis del segle VI aC tot i les
limitacions com a port natural
El primer nucli urbagrave de Rhode era un petit port secundari descala en la ruta comercial
que unia els dos punts meacutes importants de la Mediterragravenia occidental Massagravelia i les
factories feniacutecies del sud peninsular Aquest comerccedil amb el sud de la peniacutensula Ibegraverica
devia comenccedilar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC
La fundacioacute de Rhode i Emporion al golf de Roses no eacutes un fet estrany sinoacute que aquesta
proximitat confirma la importagravencia que tenia la zona com a nus de comunicacions
Explotacioacute dels recursos naturals
No se sap massa quines caracteriacutestiques tenia Rhode ni quins productes podia extreuren
Nomeacutes es pot especular Rhode tenia un territori de dimensions reduiumldes limitat pels
vessants de la serra de Rodes i els aiguamolls El territori apte per al cultiu de cereals
era molt reduiumlt amb prou feines permetia cobrir les necessitats dautosubsistegravencia de la
poblacioacute de la polis que shavia de garantir a partir dimportacions procedents del
territori indiacutegena meacutes proper igual que a Emporion i Massagravelia
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
12
Geografia drsquoEstraboacute
Un altre autor que ens parla sobre la cologravenia Rhode eacutes Estraboacute un geogravegraf i historiador
grec (Amaseia 64 aC-2125 dC) dorigen aristocragravetic que va viatjar per Agravesia Menor
Egipte Itagravelia i Gregravecia De tota la seva obra nomeacutes es conserven els disset llibres de de la
seva Geografia una obra que descrivia tot el moacuten conegut fins llavors i que reflecteix
la nova realitat poliacutetica establerta durant el regnat dOctavi August tant la concepcioacute
universalista com la valoracioacute positiva de la romanitzacioacute dels pobles que estaven al
marge de la civilitzacioacute grega
Estraboacute va acabar Geografia durant el regnat de Tiberi el llibre III que eacutes el que
parlava de la Peniacutensula Ibegraverica va ser acabat el 17 dC
Geografia III 4 8
Ἐνταῦθα δ᾿ ἐστὶ καὶ ἡ Ῥοδος πολίχνιον Ἐμποριτῶν τινὲς δὲ κτίσμα Ῥοδίων φασί
Aquiacute es troba tambeacute Rhode una petita ciutat fundacioacute dels emporitans segons alguns diuen
dels rodis2
Geografia XIV 2 10
Ἱστοροῦσι δὲ καὶ ταῦτα περὶ τῶν Ῥοδίων ὅτι οὐ μόνον ἀφ᾿ οὗ χρόνου συνῴκισαν τὴν νῦν
πόλιν εὐτύχουν κατὰ θάλατταν ἀλλὰ καὶ πρὸ τῆς Ὀλυμπικῆς θέσεως συςνοῖς ἔτεσιν
ἔπλεον πόρρω τῆς οἰκείας ἐπὶ σωτηρίᾳ τῶν ἀνθρώπωνbull ἀφ᾿ οὖ καὶ μέχρι Ἰβηρίας
ἔπλευσαν κἀκει μὲν τὴν ᾿Ρόδον ἔκτισαν ἣν ὕστερον Μασσαλιῶται κατέσχον
Sexplica tambeacute sobre els rodis que no solament van prosperar als assumptes mariacutetims a partir de
la fundacioacute en comuacute de la ciutat sinoacute que tambeacute temps abans dels Jocs Oliacutempics van navegar
lluny del seu paiacutes per la seguretat dels homes llavors van navegar fins a Ibegraveria i allagrave van fundar
Rhode que posteriorment van ocuparels massaliotes3
2 Geografia III 4 8 (Trad ) 3 Geografia XIV 2 10 (Trad )
La cologravenia de Rhode
13
Ab urbe condita de Tit Livi
Tit Livi (Pagravedua 59 aC-17 dC) va ser un regravetor filogravesof i historiador romagrave La seva obra
meacutes important va ser Ab urbe condita (Des de la fundacioacute de la ciutat) redactada per
ordre dAugust recollia la histograveria de Roma des dels oriacutegens fins a la seva egravepoca
Nomeacutes se nha conservat una quarta part 35 llibres
Tit Livi va tenir una gran amistat amb August i va participar en el programa de
regeneracioacute moral de Roma impulsat per aquest Amb aquesta obra Livi recupera el
passat romagrave amb lobjectiu dexaltar-lo i tornar als romans lorgull per la pagravetria Vol
demostrar que Roma havia tingut un passat diviacute i estava destinada a ser el centre del
moacuten El fet de voler exaltar lorgull nacional fa que suprimeixi molts detalls que podrien
fer que es dubteacutes de la bona imatge que vol donar de Roma i dalguns caps de govern
Ab urbe condita XXXIV 84
M Porcius consul postquam abrogata lex Oppia est extemplo viginti quinque navibus
longis quarum quinque sociorum erant ad Lunae portum profectus est eodem exercitu
convenire iusso et edicto per oram maritimam misso navibus omnis generis contractis
ab Luna profiscens edixit ut ad portum Pyrenaei sequerentur inde se frequenti classe
ad hostes iturum Praetervecti Ligustinos montes sinumque Gallicum ad diem quam
dixerat convenerunt Inde Rhodam ventum et praesidium Hispanorum quod in castello
erat vi deiectum Ab Rhoda secundo vento Emporias perventum
El cogravensol M Porci despreacutes que va ser abrogada la llei Ogravepia va marxar de seguida amb vint-i-
cinc naus llargues cinc de les quals eren dels aliats cap al port de la Lluna al mateix lloc on
manat lexegravercit va enviar una ordre per la costa a naus de tot tipus al sortir de Lluna va manar
que el seguissin cap al port dels Pirineus des dallagrave pensava anar contra els seus enemics amb una
nombrosa flota Rodejades les muntanyes de la Liguacuteria i la badia Gagravelmiddotlica van reunir-se el dia
acordat Des dallagrave van anar a Rhode i la guarnicioacute dels hispans que es trobava al reducte va ser
expulsada per la forccedila Des de Rhode amb un vent favorable van arribar a Empuacuteries Allagrave totes
les tropes exceptuant les naus aliades van desembarcar a terra4
4 Ab urbe condita XXXIV 84 (Trad )
La cologravenia de Rhode
14
Chorographia de Pomponi Mela
Pomponi Mela va ser un geogravegraf romagrave nascut a la Begravetica o al nord dAgravefrica Va viure al
segle I dC perograve no se sap gaire meacutes sobre la seva biografia Lobra coneguda que va
escriure va ser Chorographia formada per tres llibres en els quals relaciona llocs
costums i art de diferents parts del moacuten conegut fins llavors Va escriure el seu llibre al
voltant de lany 44 dC mentre Claudi estava al poder I eacutes al tercer llibre on parla
dHispagravenia i per tant de Rhode
Chorographia II 689
At si litora legas a Cervaria proxima est rupes quae in altum Pyrenaeum extrudit dein
Ticis flumen ad Rhodam Clodianum ad Emporias
Perograve si segueixes la costa a prop de Cervaria hi ha una roca que saixeca cap a la part alta del
Pirineu despreacutes el riu Ticis a prop de Rhode el Clodianum a prop dEmpuacuteries5
Historia naturalis de Plini el Vell
Gai Plini Segon (Como 23-79 dC Nagravepols) va ser un famoacutes historiador i cientiacutefic romagrave
La majoria de les seves obres shan perdut excepte el seu llibre Historia naturalis Plini
va estudiar a Roma i va ser soldat una carrera tiacutepica per a un patrici Va ser comandant
a la Gagravelmiddotlia i a Germagravenia i amic de Vespasiagrave La seva obra Historia naturalis va ser
acabada al voltant del 77 dC Va morir lany 79 dC en produir-se lerupcioacute del Vesubi a
Nagravepols que fou narrada pel seu nebot
Historia naturalis III 3 4
Narbo Martius Decumanorum colonia XII p a mari distans flumina Araris Liria
Oppida de cetero rara praeiacentibus stagnis Agatha quondam Massiliensium et regio
Volcarum Tectosagum atque ubi Rhoda Rhodiorum fuit unde dictus multo Galliarum
fertilissimus Rhodanus amnis
5 Chorographia II 6 89 (Trad )
La cologravenia de Rhode
15
Narbo cologravenia M D dista dotze mil passes del mar els rius Araris i Liria Les escasses ciutats
estaven situades davant dels aiguamolls Agde en altres temps dels Massaliotes i la regioacute dels
Volques Tectosages i on la Rhode dels rodis va estar don es diu que ve el nom del riu Rogravedan el
riu meacutes cabaloacutes de les Gagravelmiddotlies6
222 Des del punt de vista dels historiadors
Diversos historiadors srsquohan ocupat drsquoescatir lrsquoorigen de la cologravenia aixiacute com les causes
del seu declivi Tot i aixiacute les opinions no soacuten uacuteniques sinoacute que hi ha diverses hipogravetesis
A partir de la recerca dinformacioacute i la realitzacioacute dentrevistes i la lectura de les obres
dels historiadors que cito en la bibliografia amb la finalitat de donar resposta als
objectius del treball eacutes a dir per tal de descobrir si lorigen de Rhode eacutes rodi o
massaliota o emporitagrave i els motius de la caiguda de Rhode a mans dels romans puc
extreure diverses conclusions
Sobre lorigen de la cologravenia de Rhode eacutes on hi ha meacutes confusioacute causada en bona part
per les versions sovint llegendagraveries dels textos clagravessics que soacuten difoses pels
historiadors de legravepoca com Pseudo-Escimne i Estraboacute Aixiacute el primer exposa que
Rhode va ser fundada pels foceus de Massagravelia i el segon afirma que Rhode va ser una
ciutat dels emporitans encara que ell mateix diu que alguns deien que ho era dels rodis
Aquesta confusioacute causada pels historiadors antics ha produiumlt que hi hagi dos punts de
vista respecte als oriacutegens de Rhode hi ha historiadors com Josep Pella i Forgas un
historiador jurista i poliacutetic catalagrave que defensen lorigen rodi de Rhode fundada en
legravepoca del poder naval dels rodis
Tanmateix es pot observar que la majoria dhistoriadors que defensen lorigen rodi de la
cologravenia soacuten anteriors al segle XX que eacutes quan es va comenccedilar a excavar al solar
6 Historia naturalis III 3 4 ( Trad )
La cologravenia de Rhode
16
Per una altra banda hi ha un grup nombroacutes dhistoriadors meacutes actuals nascuts en els
segles XIX i XX que defensa lorigen massaliota de la cologravenia i consideren aquesta
fundacioacute com a intent de recuperacioacute de la influegravencia comercial ibegraverica en la zona per
part de Massagravelia que havia perdut Emporion ja independitzada de la metrogravepolis Entre
aquest grup dhistoriadors destaca Roger Riera7 becari en histograveria de la Universitat
Autogravenoma de Barcelona i David Vivoacute8
Pel que fa a la caiguda de Rhode a mans dels romans tant lrsquohistoriador antic Tit Livi
com els historiadors actuals defensen que Catoacute lany 195 aC va destruir Rhode per
esclafar una revolta ja que shavien posicionat a favor dels ibers i en contra dels romans
223 Des del punt de vista des de larqueologia Rhode va ser fundada a la costa nord del golf de Roses en un dels llocs millors protegits
dels forts vents que Emporion Per a lassentament es va escollir un petit turoacute el turoacute de
Santa Maria que estava situada entre dos cursos daigua i molt propera a un port natural
La gran majoria darqueogravelegs actuals a partir dels materials trobats a les excavacions
que indiquen que la fundacioacute de la cologravenia va ser posterior a la que es diu als textos
clagravessics entre finals del segle V i principis del IV aC pensen que aquesta va ser una
fundacioacute dels massaliotes per recuperar la influegravencia comercial perduda en el territori
proper per la pegraverdua dEmporion ja que sindependitza de la seva metrogravepoli i per poder
accedir a linterior del territori i comerciar amb els indiacutegenes Una especialista que
destaca en aquest agravembit eacutes Anna Mordf Puig9 una de les arqueogravelogues que va estar
treballant a la cologravenia durant uns anys ajudant en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic
Tot i aixograve hi ha una minoria dels quals destaca Joan Maluquer de Motes que defensen
la possibilitat duna fundacioacute rogravedia de la cologravenia mentre encara tenien un gran poder
naval al mediterrani
7 Vegeu apartat 41 Entrevista a Roger Riera 8 David Vivoacute doctor en Histograveria de lArt i professor en Histograveria de lArt Antic especialitzat en Arqueologia Iconografia i Arquitectura clagravessica que en el camp arqueologravegic ha codirigit nombroses excavacions i participat en diversos projectes dinvestigacioacute 9 Vegeu apartat 42 Entrevista a Anna Mordf Puig
La cologravenia de Rhode
17
Per una altra banda la majoria darqueogravelegs igual que els historiadors comentats
anteriorment defensen que Rhode va ser destruiumlda a finals de la 2a Guerra Puacutenica lrsquoany
195 aC quan Catoacute va viatjar fins a Rhode per sufocar una revolta popular per part dels
habitants de la cologravenia i els indiacutegenes aliats amb ells Per aquest motiu la cologravenia va
quedar arrasada i posteriorment passaria a pertagravenyer als emporitans fins que finalment
seria abandonada al segle II dC en quegrave seria una ciutat romana
Les intervencions arqueologravegiques
A comenccedilaments del segle XX es van produir diversos intents de trobar la constatacioacute
arqueologravegica a les referegravencies textuals de les fonts antigues sobre Rhode i es van centrar
tots els esforccedilos al solar de lantiga Ciutadella el lloc que tenia millors perspectives a
nivell histograveric i pragravectic A partir del 1916 es comenccedilagrave a prospectar la ciutadella amb un
egravexit relatiu nomeacutes es van trobar restes residuals de ceragravemica grega perograve ninguna
troballa prou consistent Al 1934 FCufiacute va comenccedilar a excavar en la zona del turoacute de
Santa Maria amb resultats excepcionals i es va poder establir una cronologia que estava
entre els estrats del segle V-IV aC i legravepoca tardoromana i medieval Sha de destacar el
descobriment dun plom amb epigrafia grega
Al 1946 es van reprendre les excavacions i es van realitzar descobriments importants
evidegravencies duna basiacutelica paleocristiana una possible vilmiddot la romana i diferents
necrogravepolis tardoromanes encara que lestratigrafia no era meacutes amunt del segle III aC i
es va considerar un fracagraves perquegrave lobjectiu de les excavacions era provar lorigen rodi
de la cologravenia
En els anys seguumlents les excavacions es van reprendre puntualment Una de les meacutes
importants va ser la de F Riuroacute entre 1955 i 1960 Alhora es van comenccedilar a netejar els
enderrocs dels segles anteriors i es van consolidar les restes existents
Al febrer de 1961 la Ciutadella es va declarar Monumento Nacional per evitar el seu
enderroc i la urbanitzacioacute imminent Gragravecies a aixograve es va poder realitzar la primera
campanya dexcavacions entre 1963 i 1964 que va ser important pel descobriment i
excavacioacute en extensioacute de lanomenat Barri Helmiddotleniacutestic Aquestes excavacions van
continuar fins al 1975 i van centrar-se tambeacute en la vilmiddot la romana i el conjunt medieval
La cologravenia de Rhode
18
Entre 1976 i 1984 es van dividir les excavacions en dos grups el primer dirigit per
Aurora Martiacuten va estar centrat en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic el segon codirigit
per Josep M Nolla i Javier Nieto va centrar-se en lEdifici A Al 1984 es van fer
excavacions a fora i a dins de la Ciutadella propiciades per la creacioacute del Pla de
solidaritat amb latur
A partir del 1984 les excavacions van ser abandonades fins al 1993 que es van
reprendre perquegrave eren excavacions durgegravencia
Al 1993 es realitzen cinc campanyes a la vila medieval i als recintes emmurallats a
loest de la Ciutadella en les quals es troben importants restes de legravepoca grega i legravepoca
tardoantiga al pati darmes
Al 2002 es realitza una petita actuacioacute arqueologravegica per revisar i completar lexcavacioacute
feta al 1984
Font 3 imatge del Barri Helmiddotleniacutestic en les uacuteltimes excavacions realitzades
La cologravenia de Rhode
19
23 El jaciment
Al llarg del temps en el solar de la Ciutadella on es trobava lantiga cologravenia grega de
Rhode hi ha hagut assentaments constants per la qual cosa no sha pogut excavar en
profunditat A meacutes a meacutes aquests assentaments han provocat que en edificar
construccions sobre les antigues es deterioressin les restes Aixograve afegit als diversos
conflictes begravelmiddotlics succeiumlts des quegrave la cologravenia es va abandonar fins a lactualitat ha causat
que les poques restes que quedaven resultin pragravecticament inexistents
Font 4 Mapa de la part grega al solar de la Ciutadella
1 Turoacute de Santa Maria primer assentament grec de Rhode
2 Barri Helmiddot leniacutestic
3 Muralla que envoltava el turoacute
El primer que podem veure a lentrar al recinte fortificat de La Ciutadella eacutes un petit
museu on es troben algunes de les restes trobades al jaciment Srsquohi poden veure des
dagravemfores de la cologravenia grega fins a canons de la ciutadella militar
La cologravenia de Rhode
20
Despreacutes si sortim al solar ja dins del jaciment podem veure diferents camins El
primer es dirigeix cap a la dreta i va a parar al Barri Helmiddotleniacutestic on hi ha restes gregues
i tambeacute romanes
Si seguim pel camiacute del mig caminant cap endavant ens trobem el turoacute de Santa Maria
lloc on es va produir el primer assentament grec Les restes gregues perograve soacuten difiacutecilment
apreciables
A la falda del turoacute es pot veure lrsquoantic pati darmes de la ciutadella militar i al
capdamunt del turoacute una esgleacutesia romagravenica reconstruiumlda recentment En aquest mateix
punt srsquoha establert que hi havia assentat el temple drsquoegravepoca grega
En baixar del turoacute per la part esquerra del solar es troben les restes medievals els
fonaments de les cases de la gent del poble medieval i la casa del governador
Un altre recorregut possible eacutes seguint tot el periacutemetre de la Ciutadella resseguint la
liacutenea de les muralles des don es pot contemplar tot el jaciment
231 El turoacute de Santa Maria
Al turoacute de Santa Maria un petit promontori que devia ser duns deu-vint metres daltitud
per sobre del nivell del mar envoltat per dos petits cursos naturals daigua la Trencada i
el Rec Fondo eacutes on es va produir el primer assentament de la cologravenia grega a principis
del segle IV aC
Font 5 Imatge de la cara sud del turoacute de Santa Maria
La cologravenia de Rhode
21
Arqueologravegicament es coneix poc ja que el solar de la Ciutadella i els seus voltants
sempre han estat ocupats per poblacioacute civil i al llarg del temps aquestes diferents
ocupacions han anat sobreposant les noves construccions a les meacutes antigues
Tanmateix al llarg de les excavacions realitzades al turoacute es va poder veure que el
primer assentament estava estructurat urbaniacutesticament de manera diferent que el Barri
Helmiddotleniacutestic caracteritzat per una estructura ortogonal mentre que al turoacute hi havia una
urbaniacutestica meacutes primitiva I a meacutes aquest assentament es trobava envoltat per una
muralla de carreus poligonals que definia lextensioacute daquest
Font 6 Imatge del turoacute de Santa Maria lloc on estaria situat el temple grec
actualment ocupat per una petita esgleacutesia romagravenica
Actualment al damunt del turoacute hi ha una petita esgleacutesia de tipus romagravenic reconstruiumlda
recentment encara que a sota als seus fonaments se sobreposen restes duna esgleacutesia
paleocristiana una necrogravepolis tardoromana i el temple grec dels segles IV i III aC
La cologravenia de Rhode
22
232 El Barri Helmiddotleniacutestic
Com hem dit el primer emplaccedilament de la cologravenia grega de Rhode es trobava en lactual
turoacute de Santa Maria envoltat per dues rieres la Trencada i el Rec Fondo que discorrien
als peus del turoacute
Font 7 Vista aegraveria del solar de la Ciutadella
Aquest primer assentament va ser ampliat posteriorment amb un eixample anomenat el
Barri Helmiddotleniacutestic que estava separat fiacutesicament del turoacute pel Rec Fondo I eacutes aquesta
separacioacute la que definiria lurbanisme de leixample que funcionaria com a nucli central
dels dos assentaments perquegrave eacutes logravegic pensar que la desembocadura del rec funcioneacutes
com a port principal de la cologravenia sense deixar els altres ports secundaris de banda
Fins el segle II dC no sersquon coneixen gaires dades encara que va ser una egravepoca meacutes
activa del que es pensava En aquest segle es troba documentada la primera estructura
complexa un conjunt termal que es troba construiumlt a sobre de les instalmiddotlacions de
lanterior port grec Al llarg del temps aquest edifici va ser ampliat i es va convertir en
una factoria de salaons de peix que va durar fins al segle VI dC Despreacutes daquesta
factoria de salaons es va sobreposar un hospital militar al construir la Ciutadella que
va ser anomenat poseriorment pels arqueogravelegs com lEdifici A
La cologravenia de Rhode
23
A partir de lrsquoegravepoca medieval Roses va tenir un gran desenvolupament urbaniacutestic en el
qual es van construir ampliacions del recinte fortificat al voltant de Santa Maria que va
ser construiumlda el 943 dC
Lactuacioacute meacutes important va ser la construccioacute de la ciutadella el 1543 que provocaragrave
lenderroc de gran part de les antigues muralles i una reestructuracioacute profunda del
terreny Aquest fet amb els posteriors setges i bombardeigs patits entre els anys 1794 i
1795 i 1any 1808 van afectar molt el subsogravel arqueologravegic i especialment el Barri
Helmiddotleniacutestic
El fet que el recinte de La Ciutadella estigueacutes desocupat a principis del segle passat va
fer que entreacutes en una degradacioacute progressiva i per aixograve els rosincs el van anar ocupant
dividint-lo en petits horts
Estudi del Barri Helmiddotleniacutestic
El Barri Helmiddotleniacutestic estava caracteritzat per ser de forma ortogonal era una agraverea
urbaniacutestica regular datada el segle III aC
Per poder fer un estudi del Barri Helmiddotleniacutestic va ser dividit en dues zones separades pel
carrer nord-sud les zones
A i B encara que la divisioacute
no respon a una particioacute
arbitragraveria sinoacute que ha estat
dividit perquegrave la zona A va
ser la primera a ser
excavada i es va utilitzar
una metodologia molt
diferent de la zona B
Tambeacute la construccioacute del
barri eacutes diferent en
cadascuna de les zones
Font 8 Fotografia del Barri Helmiddotleniacutestic
La cologravenia de Rhode
24
Cal destacar que aquest jaciment presenta algunes dificultats com la superposicioacute
destructures posteriors en les anteriors que les malmeten emmascarant i dificultant el
seu estudi encara que no limpossibilita i les explosions de bombes produiumldes durant el
setge de la Guerra Gran (1784-1795) Les explosions no van ser massa grans en relacioacute
a lespai afectat per cadascuna perograve els murs del Barri Helmiddotleniacutestic tenien una
construccioacute senzilla i els resultats van ser perjudicials ja que afectaren les cantonades i
aixograve va dificultar la interpretacioacute de les estructures
Font 9 planta general del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutestic
(VIVOacute D)
Zona A
Era un barri durbanisme regular constituiumlt per un carrer que anava de nord a sud de la
ciutat i dos de transversals formant sis illes de cases tres a cada costat
Aquesta zona va ser excavada entre 1963 i 1964 en la seva totalitat La urgegravencia de
destapar el magravexim destructures possibles per evidenciar la importagravencia del jaciment va
causar una gran velocitat en les excavacions Va ser necessagraveria aquesta mesura perquegrave el
La cologravenia de Rhode
25
jaciment estava amenaccedilat denderroc per un projecte durbanitzacioacute malgrat tenir la
proteccioacute legal del monument
Font 9 Fotografia de la cara est del Barri Helmiddotleniacutestic
Per aixograve lexcavacioacute va ser meacutes aviat un buidatge en superfiacutecie que no pas en
profunditat Durant les excavacions es van portar uns diaris dexcavacioacute que mostraven
la pegraverdua dinformacioacute arqueologravegica que es podia haver produiumlt Aquests diaris
descrivien la feina feta dia a dia i els diversos descobriments realitzats A meacutes a meacutes
incloiumlen esquemes destructures dibuixos de materials i fotografies fent que els diaris
fossin una eina bagravesica per restituir les estructures desenterrades i per ubicar els
descobriments realitzats
A mitjans del 1964 es va poder comenccedilar a excavar en profunditat al buscar
lestratigrafia perduda
La cologravenia de Rhode
26
Font 10 visualitzacioacute de les cases A-II-1 i A-II-3 del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme
del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Aquesta estava formada per tres estrats
- Estrat I corresponia a lestrat superficial i les restes trobades anaven des de
labandonament de la Ciutadella fins al comenccedilament de les excavacions que tenia entre
040 i 050 m de profunditat
- Estrat II tenia una profunditat variable i constava de la presegravencia duna necrogravepolis
tardoromana Encara que nomeacutes pertanyia a la zona B es va considerar general a tot el
jaciment
- Estrat III eacutes lestrat ocupat pel Barri Helmiddotleniacutestic Estagrave delimitat per laltura dels murs
fins al nivell de circulacioacute Datat del segle III aC
A causa de la mala conservacioacute dels murs es van restaurar i aquesta restauracioacute va
afectar tots els murs amb una reconstruccioacute en altura feta amb les pedres caigudes i
ciment
La cologravenia de Rhode
27
La interpretacioacute de les estructures eacutes difiacutecil i es va fer a partir dels croquis i les
fotografies de les excavacions i un altre plagravenol del jaciment que tenia en compte els
murs visibles
Zona B
Aquesta zona estava formada pel cantoacute de ponent del Barri Helmiddotleniacutestic des del carrer
nord-sud fins als perfils de lexcavacioacute que estaven a la meitat de lilla de cases
La distincioacute entre les zones A i B va ser des dun principi urbaniacutestica El fet que les
muralles estiguessin meacutes lluny va fer que els efectes de les explosions de les bombes no
fossin tan frequumlents perograve com que lagraverea estava afectada per una necrogravepoli tardoromana
la interpretacioacute de les estructures tambeacute eacutes difiacutecil
Font 11 visualitzacioacute de les illes centrals de cases del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i
urbanisme del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Lestratigrafia eacutes meacutes complexa que la de les anteriors meacutes acurada
- Estrat I eacutes lestrat del nivell superficial que tenia molta ceragravemica moderna i medieval
encara que tambeacute hi ha evidegravencies dhorts moderns i hi ha els fonaments dels murs de
lhospital del segle XVII
- Estrat II es troba luacuteltima ocupacioacute de lemplaccedilament en lantiguitat la necrogravepoli
paleocristiana
La cologravenia de Rhode
28
- Estrat III apareixen les estructures del Barri Helmiddotleniacutestic i estagrave datat a finals del segle
IV i principis del III aC Hi hauria dos estrats cronologravegicament diferents el primer
format per tres murs arrasats de la casa B-II-2 i els forns de ceragravemica El material
predominant pertany al segle III aC mentre que del IV aC nomeacutes nhi ha periogravedicament
Possiblement lestrat del segle IV aC anterior al Barri Helmiddotleniacutestic no existeix i nomeacutes
eacutes una mala interpretacioacute de les reformes daquest
- Estrat 4 eacutes el sogravel natural sobre el qual saixecava el Barri Helmiddotleniacutestic format per
sorres
Font 12 Part excavada de la muralla que envoltava el turoacute
La cologravenia de Rhode
29
24 La vida a la cologravenia
241 Explotacioacute comercial del territori
Rhode va ser sobretot un centre comercial encara que al principi els navegants grecs no
buscaven un mercat per donar sortida a les seves produccions El seu objectiu primer era
obtenir les mategraveries primeres que mancaven a Gregravecia Aquests intercanvis es feien en
petits ports descala i de comerccedil que funcionaven com a centres comercials i
redistribuiumldors de productes al mateix temps que sinformaven dels recursos naturals
existents en els territoris meacutes propers Aquests petits centres comercials amb el pas del
temps van creacuteixer i van esdevenir ciutats
Port
El golf de Roses eacutes un lloc de gran importagravencia en el comerccedil mariacutetim ja que era una
cruiumllla de pas obligat en les rutes des del sud peninsular cap al sud de Franccedila o a
linreveacutes tot resseguint la costa
En aquesta ruta la part meacutes problemagravetica del trajecte era la ruta de sud a nord ja que la
climatologia desfavorable obligava els vaixells a esperar al golf de Roses els vents
favorables La ruta descendent en canvi no estava tan afectada pel temps
Lobligacioacute de cercar un lloc a recer dels vents i els corrents en el golf de Roses
resultava ineludible quan la navegacioacute a vela vorejant la costa es trobava afectada per la
meteorologia
Aixograve feia imprescindibles petits ports descala on proveir-se i protegir-se del mal temps
Aquesta necessitat afectava els navegants foceus majoritagraveriament que eren els
principals usuaris daquesta ruta perquegrave navegaven amb uns vaixells dorigen militar
anomenats pentaconteres que encara que eren lleugers i ragravepids no podien portar gaire
cagraverrega Per aixograve els foceus havien de parar periogravedicament per proveir-se daliments
El millor fondejador del golf de Roses eacutes el de lespai que hi ha entre lactual nucli urbagrave
de Roses i la desembocadura del riu Mugueta Aquesta zona queda protegida per la
serra de Rodes de la tramuntana i del llevant
La cologravenia de Rhode
30
Basant-se en aixograve sha proposat que Rhode eacutes un nucli colonial meacutes antic que Emporion
Segons aquesta hipogravetesi Rhode al tenir el millor port de la zona havia de ser el primer
establiment colonial grec del golf de Roses Aleshores locupacioacute de lillot de Sant
Martiacute per part dels foceus sexplicaria per la impossibilitat dinstalmiddotlar-se a la zona nord
del golf que ja estava habitada
Aquesta teoria perograve no teacute present que Rhode estagrave relativament aiumlllada dins lEmpordagrave
Aquest fet probablement va fer que Rhode fos un port secundari durant aquesta egravepoca i
ho va continuar sent durant legravepoca romana mentre que Emporion es trobava situada en
una posicioacute geogragravefica millor per penetrar cap linterior gragravecies a la proximitat dels rius
Ter i Fluviagrave unes vies dacceacutes immillorables cap a lEmpordagrave
I encara que Rhode tenia un territori relativament proper que podia ser explotat
agriacutecolament no devia ser un fet determinant en leleccioacute de lemplaccedilament
Per tant les millors comunicacions i la major accessibilitat als recursos naturals de
linterior del territori eacutes possiblement el motiu que explica leleccioacute de lillot de Sant
Martiacute com a lloc on establir-se els foceus a principis del segle VI aC tot i les
limitacions com a port natural
El primer nucli urbagrave de Rhode era un petit port secundari descala en la ruta comercial
que unia els dos punts meacutes importants de la Mediterragravenia occidental Massagravelia i les
factories feniacutecies del sud peninsular Aquest comerccedil amb el sud de la peniacutensula Ibegraverica
devia comenccedilar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC
La fundacioacute de Rhode i Emporion al golf de Roses no eacutes un fet estrany sinoacute que aquesta
proximitat confirma la importagravencia que tenia la zona com a nus de comunicacions
Explotacioacute dels recursos naturals
No se sap massa quines caracteriacutestiques tenia Rhode ni quins productes podia extreuren
Nomeacutes es pot especular Rhode tenia un territori de dimensions reduiumldes limitat pels
vessants de la serra de Rodes i els aiguamolls El territori apte per al cultiu de cereals
era molt reduiumlt amb prou feines permetia cobrir les necessitats dautosubsistegravencia de la
poblacioacute de la polis que shavia de garantir a partir dimportacions procedents del
territori indiacutegena meacutes proper igual que a Emporion i Massagravelia
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
13
Ab urbe condita de Tit Livi
Tit Livi (Pagravedua 59 aC-17 dC) va ser un regravetor filogravesof i historiador romagrave La seva obra
meacutes important va ser Ab urbe condita (Des de la fundacioacute de la ciutat) redactada per
ordre dAugust recollia la histograveria de Roma des dels oriacutegens fins a la seva egravepoca
Nomeacutes se nha conservat una quarta part 35 llibres
Tit Livi va tenir una gran amistat amb August i va participar en el programa de
regeneracioacute moral de Roma impulsat per aquest Amb aquesta obra Livi recupera el
passat romagrave amb lobjectiu dexaltar-lo i tornar als romans lorgull per la pagravetria Vol
demostrar que Roma havia tingut un passat diviacute i estava destinada a ser el centre del
moacuten El fet de voler exaltar lorgull nacional fa que suprimeixi molts detalls que podrien
fer que es dubteacutes de la bona imatge que vol donar de Roma i dalguns caps de govern
Ab urbe condita XXXIV 84
M Porcius consul postquam abrogata lex Oppia est extemplo viginti quinque navibus
longis quarum quinque sociorum erant ad Lunae portum profectus est eodem exercitu
convenire iusso et edicto per oram maritimam misso navibus omnis generis contractis
ab Luna profiscens edixit ut ad portum Pyrenaei sequerentur inde se frequenti classe
ad hostes iturum Praetervecti Ligustinos montes sinumque Gallicum ad diem quam
dixerat convenerunt Inde Rhodam ventum et praesidium Hispanorum quod in castello
erat vi deiectum Ab Rhoda secundo vento Emporias perventum
El cogravensol M Porci despreacutes que va ser abrogada la llei Ogravepia va marxar de seguida amb vint-i-
cinc naus llargues cinc de les quals eren dels aliats cap al port de la Lluna al mateix lloc on
manat lexegravercit va enviar una ordre per la costa a naus de tot tipus al sortir de Lluna va manar
que el seguissin cap al port dels Pirineus des dallagrave pensava anar contra els seus enemics amb una
nombrosa flota Rodejades les muntanyes de la Liguacuteria i la badia Gagravelmiddotlica van reunir-se el dia
acordat Des dallagrave van anar a Rhode i la guarnicioacute dels hispans que es trobava al reducte va ser
expulsada per la forccedila Des de Rhode amb un vent favorable van arribar a Empuacuteries Allagrave totes
les tropes exceptuant les naus aliades van desembarcar a terra4
4 Ab urbe condita XXXIV 84 (Trad )
La cologravenia de Rhode
14
Chorographia de Pomponi Mela
Pomponi Mela va ser un geogravegraf romagrave nascut a la Begravetica o al nord dAgravefrica Va viure al
segle I dC perograve no se sap gaire meacutes sobre la seva biografia Lobra coneguda que va
escriure va ser Chorographia formada per tres llibres en els quals relaciona llocs
costums i art de diferents parts del moacuten conegut fins llavors Va escriure el seu llibre al
voltant de lany 44 dC mentre Claudi estava al poder I eacutes al tercer llibre on parla
dHispagravenia i per tant de Rhode
Chorographia II 689
At si litora legas a Cervaria proxima est rupes quae in altum Pyrenaeum extrudit dein
Ticis flumen ad Rhodam Clodianum ad Emporias
Perograve si segueixes la costa a prop de Cervaria hi ha una roca que saixeca cap a la part alta del
Pirineu despreacutes el riu Ticis a prop de Rhode el Clodianum a prop dEmpuacuteries5
Historia naturalis de Plini el Vell
Gai Plini Segon (Como 23-79 dC Nagravepols) va ser un famoacutes historiador i cientiacutefic romagrave
La majoria de les seves obres shan perdut excepte el seu llibre Historia naturalis Plini
va estudiar a Roma i va ser soldat una carrera tiacutepica per a un patrici Va ser comandant
a la Gagravelmiddotlia i a Germagravenia i amic de Vespasiagrave La seva obra Historia naturalis va ser
acabada al voltant del 77 dC Va morir lany 79 dC en produir-se lerupcioacute del Vesubi a
Nagravepols que fou narrada pel seu nebot
Historia naturalis III 3 4
Narbo Martius Decumanorum colonia XII p a mari distans flumina Araris Liria
Oppida de cetero rara praeiacentibus stagnis Agatha quondam Massiliensium et regio
Volcarum Tectosagum atque ubi Rhoda Rhodiorum fuit unde dictus multo Galliarum
fertilissimus Rhodanus amnis
5 Chorographia II 6 89 (Trad )
La cologravenia de Rhode
15
Narbo cologravenia M D dista dotze mil passes del mar els rius Araris i Liria Les escasses ciutats
estaven situades davant dels aiguamolls Agde en altres temps dels Massaliotes i la regioacute dels
Volques Tectosages i on la Rhode dels rodis va estar don es diu que ve el nom del riu Rogravedan el
riu meacutes cabaloacutes de les Gagravelmiddotlies6
222 Des del punt de vista dels historiadors
Diversos historiadors srsquohan ocupat drsquoescatir lrsquoorigen de la cologravenia aixiacute com les causes
del seu declivi Tot i aixiacute les opinions no soacuten uacuteniques sinoacute que hi ha diverses hipogravetesis
A partir de la recerca dinformacioacute i la realitzacioacute dentrevistes i la lectura de les obres
dels historiadors que cito en la bibliografia amb la finalitat de donar resposta als
objectius del treball eacutes a dir per tal de descobrir si lorigen de Rhode eacutes rodi o
massaliota o emporitagrave i els motius de la caiguda de Rhode a mans dels romans puc
extreure diverses conclusions
Sobre lorigen de la cologravenia de Rhode eacutes on hi ha meacutes confusioacute causada en bona part
per les versions sovint llegendagraveries dels textos clagravessics que soacuten difoses pels
historiadors de legravepoca com Pseudo-Escimne i Estraboacute Aixiacute el primer exposa que
Rhode va ser fundada pels foceus de Massagravelia i el segon afirma que Rhode va ser una
ciutat dels emporitans encara que ell mateix diu que alguns deien que ho era dels rodis
Aquesta confusioacute causada pels historiadors antics ha produiumlt que hi hagi dos punts de
vista respecte als oriacutegens de Rhode hi ha historiadors com Josep Pella i Forgas un
historiador jurista i poliacutetic catalagrave que defensen lorigen rodi de Rhode fundada en
legravepoca del poder naval dels rodis
Tanmateix es pot observar que la majoria dhistoriadors que defensen lorigen rodi de la
cologravenia soacuten anteriors al segle XX que eacutes quan es va comenccedilar a excavar al solar
6 Historia naturalis III 3 4 ( Trad )
La cologravenia de Rhode
16
Per una altra banda hi ha un grup nombroacutes dhistoriadors meacutes actuals nascuts en els
segles XIX i XX que defensa lorigen massaliota de la cologravenia i consideren aquesta
fundacioacute com a intent de recuperacioacute de la influegravencia comercial ibegraverica en la zona per
part de Massagravelia que havia perdut Emporion ja independitzada de la metrogravepolis Entre
aquest grup dhistoriadors destaca Roger Riera7 becari en histograveria de la Universitat
Autogravenoma de Barcelona i David Vivoacute8
Pel que fa a la caiguda de Rhode a mans dels romans tant lrsquohistoriador antic Tit Livi
com els historiadors actuals defensen que Catoacute lany 195 aC va destruir Rhode per
esclafar una revolta ja que shavien posicionat a favor dels ibers i en contra dels romans
223 Des del punt de vista des de larqueologia Rhode va ser fundada a la costa nord del golf de Roses en un dels llocs millors protegits
dels forts vents que Emporion Per a lassentament es va escollir un petit turoacute el turoacute de
Santa Maria que estava situada entre dos cursos daigua i molt propera a un port natural
La gran majoria darqueogravelegs actuals a partir dels materials trobats a les excavacions
que indiquen que la fundacioacute de la cologravenia va ser posterior a la que es diu als textos
clagravessics entre finals del segle V i principis del IV aC pensen que aquesta va ser una
fundacioacute dels massaliotes per recuperar la influegravencia comercial perduda en el territori
proper per la pegraverdua dEmporion ja que sindependitza de la seva metrogravepoli i per poder
accedir a linterior del territori i comerciar amb els indiacutegenes Una especialista que
destaca en aquest agravembit eacutes Anna Mordf Puig9 una de les arqueogravelogues que va estar
treballant a la cologravenia durant uns anys ajudant en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic
Tot i aixograve hi ha una minoria dels quals destaca Joan Maluquer de Motes que defensen
la possibilitat duna fundacioacute rogravedia de la cologravenia mentre encara tenien un gran poder
naval al mediterrani
7 Vegeu apartat 41 Entrevista a Roger Riera 8 David Vivoacute doctor en Histograveria de lArt i professor en Histograveria de lArt Antic especialitzat en Arqueologia Iconografia i Arquitectura clagravessica que en el camp arqueologravegic ha codirigit nombroses excavacions i participat en diversos projectes dinvestigacioacute 9 Vegeu apartat 42 Entrevista a Anna Mordf Puig
La cologravenia de Rhode
17
Per una altra banda la majoria darqueogravelegs igual que els historiadors comentats
anteriorment defensen que Rhode va ser destruiumlda a finals de la 2a Guerra Puacutenica lrsquoany
195 aC quan Catoacute va viatjar fins a Rhode per sufocar una revolta popular per part dels
habitants de la cologravenia i els indiacutegenes aliats amb ells Per aquest motiu la cologravenia va
quedar arrasada i posteriorment passaria a pertagravenyer als emporitans fins que finalment
seria abandonada al segle II dC en quegrave seria una ciutat romana
Les intervencions arqueologravegiques
A comenccedilaments del segle XX es van produir diversos intents de trobar la constatacioacute
arqueologravegica a les referegravencies textuals de les fonts antigues sobre Rhode i es van centrar
tots els esforccedilos al solar de lantiga Ciutadella el lloc que tenia millors perspectives a
nivell histograveric i pragravectic A partir del 1916 es comenccedilagrave a prospectar la ciutadella amb un
egravexit relatiu nomeacutes es van trobar restes residuals de ceragravemica grega perograve ninguna
troballa prou consistent Al 1934 FCufiacute va comenccedilar a excavar en la zona del turoacute de
Santa Maria amb resultats excepcionals i es va poder establir una cronologia que estava
entre els estrats del segle V-IV aC i legravepoca tardoromana i medieval Sha de destacar el
descobriment dun plom amb epigrafia grega
Al 1946 es van reprendre les excavacions i es van realitzar descobriments importants
evidegravencies duna basiacutelica paleocristiana una possible vilmiddot la romana i diferents
necrogravepolis tardoromanes encara que lestratigrafia no era meacutes amunt del segle III aC i
es va considerar un fracagraves perquegrave lobjectiu de les excavacions era provar lorigen rodi
de la cologravenia
En els anys seguumlents les excavacions es van reprendre puntualment Una de les meacutes
importants va ser la de F Riuroacute entre 1955 i 1960 Alhora es van comenccedilar a netejar els
enderrocs dels segles anteriors i es van consolidar les restes existents
Al febrer de 1961 la Ciutadella es va declarar Monumento Nacional per evitar el seu
enderroc i la urbanitzacioacute imminent Gragravecies a aixograve es va poder realitzar la primera
campanya dexcavacions entre 1963 i 1964 que va ser important pel descobriment i
excavacioacute en extensioacute de lanomenat Barri Helmiddotleniacutestic Aquestes excavacions van
continuar fins al 1975 i van centrar-se tambeacute en la vilmiddot la romana i el conjunt medieval
La cologravenia de Rhode
18
Entre 1976 i 1984 es van dividir les excavacions en dos grups el primer dirigit per
Aurora Martiacuten va estar centrat en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic el segon codirigit
per Josep M Nolla i Javier Nieto va centrar-se en lEdifici A Al 1984 es van fer
excavacions a fora i a dins de la Ciutadella propiciades per la creacioacute del Pla de
solidaritat amb latur
A partir del 1984 les excavacions van ser abandonades fins al 1993 que es van
reprendre perquegrave eren excavacions durgegravencia
Al 1993 es realitzen cinc campanyes a la vila medieval i als recintes emmurallats a
loest de la Ciutadella en les quals es troben importants restes de legravepoca grega i legravepoca
tardoantiga al pati darmes
Al 2002 es realitza una petita actuacioacute arqueologravegica per revisar i completar lexcavacioacute
feta al 1984
Font 3 imatge del Barri Helmiddotleniacutestic en les uacuteltimes excavacions realitzades
La cologravenia de Rhode
19
23 El jaciment
Al llarg del temps en el solar de la Ciutadella on es trobava lantiga cologravenia grega de
Rhode hi ha hagut assentaments constants per la qual cosa no sha pogut excavar en
profunditat A meacutes a meacutes aquests assentaments han provocat que en edificar
construccions sobre les antigues es deterioressin les restes Aixograve afegit als diversos
conflictes begravelmiddotlics succeiumlts des quegrave la cologravenia es va abandonar fins a lactualitat ha causat
que les poques restes que quedaven resultin pragravecticament inexistents
Font 4 Mapa de la part grega al solar de la Ciutadella
1 Turoacute de Santa Maria primer assentament grec de Rhode
2 Barri Helmiddot leniacutestic
3 Muralla que envoltava el turoacute
El primer que podem veure a lentrar al recinte fortificat de La Ciutadella eacutes un petit
museu on es troben algunes de les restes trobades al jaciment Srsquohi poden veure des
dagravemfores de la cologravenia grega fins a canons de la ciutadella militar
La cologravenia de Rhode
20
Despreacutes si sortim al solar ja dins del jaciment podem veure diferents camins El
primer es dirigeix cap a la dreta i va a parar al Barri Helmiddotleniacutestic on hi ha restes gregues
i tambeacute romanes
Si seguim pel camiacute del mig caminant cap endavant ens trobem el turoacute de Santa Maria
lloc on es va produir el primer assentament grec Les restes gregues perograve soacuten difiacutecilment
apreciables
A la falda del turoacute es pot veure lrsquoantic pati darmes de la ciutadella militar i al
capdamunt del turoacute una esgleacutesia romagravenica reconstruiumlda recentment En aquest mateix
punt srsquoha establert que hi havia assentat el temple drsquoegravepoca grega
En baixar del turoacute per la part esquerra del solar es troben les restes medievals els
fonaments de les cases de la gent del poble medieval i la casa del governador
Un altre recorregut possible eacutes seguint tot el periacutemetre de la Ciutadella resseguint la
liacutenea de les muralles des don es pot contemplar tot el jaciment
231 El turoacute de Santa Maria
Al turoacute de Santa Maria un petit promontori que devia ser duns deu-vint metres daltitud
per sobre del nivell del mar envoltat per dos petits cursos naturals daigua la Trencada i
el Rec Fondo eacutes on es va produir el primer assentament de la cologravenia grega a principis
del segle IV aC
Font 5 Imatge de la cara sud del turoacute de Santa Maria
La cologravenia de Rhode
21
Arqueologravegicament es coneix poc ja que el solar de la Ciutadella i els seus voltants
sempre han estat ocupats per poblacioacute civil i al llarg del temps aquestes diferents
ocupacions han anat sobreposant les noves construccions a les meacutes antigues
Tanmateix al llarg de les excavacions realitzades al turoacute es va poder veure que el
primer assentament estava estructurat urbaniacutesticament de manera diferent que el Barri
Helmiddotleniacutestic caracteritzat per una estructura ortogonal mentre que al turoacute hi havia una
urbaniacutestica meacutes primitiva I a meacutes aquest assentament es trobava envoltat per una
muralla de carreus poligonals que definia lextensioacute daquest
Font 6 Imatge del turoacute de Santa Maria lloc on estaria situat el temple grec
actualment ocupat per una petita esgleacutesia romagravenica
Actualment al damunt del turoacute hi ha una petita esgleacutesia de tipus romagravenic reconstruiumlda
recentment encara que a sota als seus fonaments se sobreposen restes duna esgleacutesia
paleocristiana una necrogravepolis tardoromana i el temple grec dels segles IV i III aC
La cologravenia de Rhode
22
232 El Barri Helmiddotleniacutestic
Com hem dit el primer emplaccedilament de la cologravenia grega de Rhode es trobava en lactual
turoacute de Santa Maria envoltat per dues rieres la Trencada i el Rec Fondo que discorrien
als peus del turoacute
Font 7 Vista aegraveria del solar de la Ciutadella
Aquest primer assentament va ser ampliat posteriorment amb un eixample anomenat el
Barri Helmiddotleniacutestic que estava separat fiacutesicament del turoacute pel Rec Fondo I eacutes aquesta
separacioacute la que definiria lurbanisme de leixample que funcionaria com a nucli central
dels dos assentaments perquegrave eacutes logravegic pensar que la desembocadura del rec funcioneacutes
com a port principal de la cologravenia sense deixar els altres ports secundaris de banda
Fins el segle II dC no sersquon coneixen gaires dades encara que va ser una egravepoca meacutes
activa del que es pensava En aquest segle es troba documentada la primera estructura
complexa un conjunt termal que es troba construiumlt a sobre de les instalmiddotlacions de
lanterior port grec Al llarg del temps aquest edifici va ser ampliat i es va convertir en
una factoria de salaons de peix que va durar fins al segle VI dC Despreacutes daquesta
factoria de salaons es va sobreposar un hospital militar al construir la Ciutadella que
va ser anomenat poseriorment pels arqueogravelegs com lEdifici A
La cologravenia de Rhode
23
A partir de lrsquoegravepoca medieval Roses va tenir un gran desenvolupament urbaniacutestic en el
qual es van construir ampliacions del recinte fortificat al voltant de Santa Maria que va
ser construiumlda el 943 dC
Lactuacioacute meacutes important va ser la construccioacute de la ciutadella el 1543 que provocaragrave
lenderroc de gran part de les antigues muralles i una reestructuracioacute profunda del
terreny Aquest fet amb els posteriors setges i bombardeigs patits entre els anys 1794 i
1795 i 1any 1808 van afectar molt el subsogravel arqueologravegic i especialment el Barri
Helmiddotleniacutestic
El fet que el recinte de La Ciutadella estigueacutes desocupat a principis del segle passat va
fer que entreacutes en una degradacioacute progressiva i per aixograve els rosincs el van anar ocupant
dividint-lo en petits horts
Estudi del Barri Helmiddotleniacutestic
El Barri Helmiddotleniacutestic estava caracteritzat per ser de forma ortogonal era una agraverea
urbaniacutestica regular datada el segle III aC
Per poder fer un estudi del Barri Helmiddotleniacutestic va ser dividit en dues zones separades pel
carrer nord-sud les zones
A i B encara que la divisioacute
no respon a una particioacute
arbitragraveria sinoacute que ha estat
dividit perquegrave la zona A va
ser la primera a ser
excavada i es va utilitzar
una metodologia molt
diferent de la zona B
Tambeacute la construccioacute del
barri eacutes diferent en
cadascuna de les zones
Font 8 Fotografia del Barri Helmiddotleniacutestic
La cologravenia de Rhode
24
Cal destacar que aquest jaciment presenta algunes dificultats com la superposicioacute
destructures posteriors en les anteriors que les malmeten emmascarant i dificultant el
seu estudi encara que no limpossibilita i les explosions de bombes produiumldes durant el
setge de la Guerra Gran (1784-1795) Les explosions no van ser massa grans en relacioacute
a lespai afectat per cadascuna perograve els murs del Barri Helmiddotleniacutestic tenien una
construccioacute senzilla i els resultats van ser perjudicials ja que afectaren les cantonades i
aixograve va dificultar la interpretacioacute de les estructures
Font 9 planta general del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutestic
(VIVOacute D)
Zona A
Era un barri durbanisme regular constituiumlt per un carrer que anava de nord a sud de la
ciutat i dos de transversals formant sis illes de cases tres a cada costat
Aquesta zona va ser excavada entre 1963 i 1964 en la seva totalitat La urgegravencia de
destapar el magravexim destructures possibles per evidenciar la importagravencia del jaciment va
causar una gran velocitat en les excavacions Va ser necessagraveria aquesta mesura perquegrave el
La cologravenia de Rhode
25
jaciment estava amenaccedilat denderroc per un projecte durbanitzacioacute malgrat tenir la
proteccioacute legal del monument
Font 9 Fotografia de la cara est del Barri Helmiddotleniacutestic
Per aixograve lexcavacioacute va ser meacutes aviat un buidatge en superfiacutecie que no pas en
profunditat Durant les excavacions es van portar uns diaris dexcavacioacute que mostraven
la pegraverdua dinformacioacute arqueologravegica que es podia haver produiumlt Aquests diaris
descrivien la feina feta dia a dia i els diversos descobriments realitzats A meacutes a meacutes
incloiumlen esquemes destructures dibuixos de materials i fotografies fent que els diaris
fossin una eina bagravesica per restituir les estructures desenterrades i per ubicar els
descobriments realitzats
A mitjans del 1964 es va poder comenccedilar a excavar en profunditat al buscar
lestratigrafia perduda
La cologravenia de Rhode
26
Font 10 visualitzacioacute de les cases A-II-1 i A-II-3 del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme
del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Aquesta estava formada per tres estrats
- Estrat I corresponia a lestrat superficial i les restes trobades anaven des de
labandonament de la Ciutadella fins al comenccedilament de les excavacions que tenia entre
040 i 050 m de profunditat
- Estrat II tenia una profunditat variable i constava de la presegravencia duna necrogravepolis
tardoromana Encara que nomeacutes pertanyia a la zona B es va considerar general a tot el
jaciment
- Estrat III eacutes lestrat ocupat pel Barri Helmiddotleniacutestic Estagrave delimitat per laltura dels murs
fins al nivell de circulacioacute Datat del segle III aC
A causa de la mala conservacioacute dels murs es van restaurar i aquesta restauracioacute va
afectar tots els murs amb una reconstruccioacute en altura feta amb les pedres caigudes i
ciment
La cologravenia de Rhode
27
La interpretacioacute de les estructures eacutes difiacutecil i es va fer a partir dels croquis i les
fotografies de les excavacions i un altre plagravenol del jaciment que tenia en compte els
murs visibles
Zona B
Aquesta zona estava formada pel cantoacute de ponent del Barri Helmiddotleniacutestic des del carrer
nord-sud fins als perfils de lexcavacioacute que estaven a la meitat de lilla de cases
La distincioacute entre les zones A i B va ser des dun principi urbaniacutestica El fet que les
muralles estiguessin meacutes lluny va fer que els efectes de les explosions de les bombes no
fossin tan frequumlents perograve com que lagraverea estava afectada per una necrogravepoli tardoromana
la interpretacioacute de les estructures tambeacute eacutes difiacutecil
Font 11 visualitzacioacute de les illes centrals de cases del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i
urbanisme del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Lestratigrafia eacutes meacutes complexa que la de les anteriors meacutes acurada
- Estrat I eacutes lestrat del nivell superficial que tenia molta ceragravemica moderna i medieval
encara que tambeacute hi ha evidegravencies dhorts moderns i hi ha els fonaments dels murs de
lhospital del segle XVII
- Estrat II es troba luacuteltima ocupacioacute de lemplaccedilament en lantiguitat la necrogravepoli
paleocristiana
La cologravenia de Rhode
28
- Estrat III apareixen les estructures del Barri Helmiddotleniacutestic i estagrave datat a finals del segle
IV i principis del III aC Hi hauria dos estrats cronologravegicament diferents el primer
format per tres murs arrasats de la casa B-II-2 i els forns de ceragravemica El material
predominant pertany al segle III aC mentre que del IV aC nomeacutes nhi ha periogravedicament
Possiblement lestrat del segle IV aC anterior al Barri Helmiddotleniacutestic no existeix i nomeacutes
eacutes una mala interpretacioacute de les reformes daquest
- Estrat 4 eacutes el sogravel natural sobre el qual saixecava el Barri Helmiddotleniacutestic format per
sorres
Font 12 Part excavada de la muralla que envoltava el turoacute
La cologravenia de Rhode
29
24 La vida a la cologravenia
241 Explotacioacute comercial del territori
Rhode va ser sobretot un centre comercial encara que al principi els navegants grecs no
buscaven un mercat per donar sortida a les seves produccions El seu objectiu primer era
obtenir les mategraveries primeres que mancaven a Gregravecia Aquests intercanvis es feien en
petits ports descala i de comerccedil que funcionaven com a centres comercials i
redistribuiumldors de productes al mateix temps que sinformaven dels recursos naturals
existents en els territoris meacutes propers Aquests petits centres comercials amb el pas del
temps van creacuteixer i van esdevenir ciutats
Port
El golf de Roses eacutes un lloc de gran importagravencia en el comerccedil mariacutetim ja que era una
cruiumllla de pas obligat en les rutes des del sud peninsular cap al sud de Franccedila o a
linreveacutes tot resseguint la costa
En aquesta ruta la part meacutes problemagravetica del trajecte era la ruta de sud a nord ja que la
climatologia desfavorable obligava els vaixells a esperar al golf de Roses els vents
favorables La ruta descendent en canvi no estava tan afectada pel temps
Lobligacioacute de cercar un lloc a recer dels vents i els corrents en el golf de Roses
resultava ineludible quan la navegacioacute a vela vorejant la costa es trobava afectada per la
meteorologia
Aixograve feia imprescindibles petits ports descala on proveir-se i protegir-se del mal temps
Aquesta necessitat afectava els navegants foceus majoritagraveriament que eren els
principals usuaris daquesta ruta perquegrave navegaven amb uns vaixells dorigen militar
anomenats pentaconteres que encara que eren lleugers i ragravepids no podien portar gaire
cagraverrega Per aixograve els foceus havien de parar periogravedicament per proveir-se daliments
El millor fondejador del golf de Roses eacutes el de lespai que hi ha entre lactual nucli urbagrave
de Roses i la desembocadura del riu Mugueta Aquesta zona queda protegida per la
serra de Rodes de la tramuntana i del llevant
La cologravenia de Rhode
30
Basant-se en aixograve sha proposat que Rhode eacutes un nucli colonial meacutes antic que Emporion
Segons aquesta hipogravetesi Rhode al tenir el millor port de la zona havia de ser el primer
establiment colonial grec del golf de Roses Aleshores locupacioacute de lillot de Sant
Martiacute per part dels foceus sexplicaria per la impossibilitat dinstalmiddotlar-se a la zona nord
del golf que ja estava habitada
Aquesta teoria perograve no teacute present que Rhode estagrave relativament aiumlllada dins lEmpordagrave
Aquest fet probablement va fer que Rhode fos un port secundari durant aquesta egravepoca i
ho va continuar sent durant legravepoca romana mentre que Emporion es trobava situada en
una posicioacute geogragravefica millor per penetrar cap linterior gragravecies a la proximitat dels rius
Ter i Fluviagrave unes vies dacceacutes immillorables cap a lEmpordagrave
I encara que Rhode tenia un territori relativament proper que podia ser explotat
agriacutecolament no devia ser un fet determinant en leleccioacute de lemplaccedilament
Per tant les millors comunicacions i la major accessibilitat als recursos naturals de
linterior del territori eacutes possiblement el motiu que explica leleccioacute de lillot de Sant
Martiacute com a lloc on establir-se els foceus a principis del segle VI aC tot i les
limitacions com a port natural
El primer nucli urbagrave de Rhode era un petit port secundari descala en la ruta comercial
que unia els dos punts meacutes importants de la Mediterragravenia occidental Massagravelia i les
factories feniacutecies del sud peninsular Aquest comerccedil amb el sud de la peniacutensula Ibegraverica
devia comenccedilar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC
La fundacioacute de Rhode i Emporion al golf de Roses no eacutes un fet estrany sinoacute que aquesta
proximitat confirma la importagravencia que tenia la zona com a nus de comunicacions
Explotacioacute dels recursos naturals
No se sap massa quines caracteriacutestiques tenia Rhode ni quins productes podia extreuren
Nomeacutes es pot especular Rhode tenia un territori de dimensions reduiumldes limitat pels
vessants de la serra de Rodes i els aiguamolls El territori apte per al cultiu de cereals
era molt reduiumlt amb prou feines permetia cobrir les necessitats dautosubsistegravencia de la
poblacioacute de la polis que shavia de garantir a partir dimportacions procedents del
territori indiacutegena meacutes proper igual que a Emporion i Massagravelia
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
14
Chorographia de Pomponi Mela
Pomponi Mela va ser un geogravegraf romagrave nascut a la Begravetica o al nord dAgravefrica Va viure al
segle I dC perograve no se sap gaire meacutes sobre la seva biografia Lobra coneguda que va
escriure va ser Chorographia formada per tres llibres en els quals relaciona llocs
costums i art de diferents parts del moacuten conegut fins llavors Va escriure el seu llibre al
voltant de lany 44 dC mentre Claudi estava al poder I eacutes al tercer llibre on parla
dHispagravenia i per tant de Rhode
Chorographia II 689
At si litora legas a Cervaria proxima est rupes quae in altum Pyrenaeum extrudit dein
Ticis flumen ad Rhodam Clodianum ad Emporias
Perograve si segueixes la costa a prop de Cervaria hi ha una roca que saixeca cap a la part alta del
Pirineu despreacutes el riu Ticis a prop de Rhode el Clodianum a prop dEmpuacuteries5
Historia naturalis de Plini el Vell
Gai Plini Segon (Como 23-79 dC Nagravepols) va ser un famoacutes historiador i cientiacutefic romagrave
La majoria de les seves obres shan perdut excepte el seu llibre Historia naturalis Plini
va estudiar a Roma i va ser soldat una carrera tiacutepica per a un patrici Va ser comandant
a la Gagravelmiddotlia i a Germagravenia i amic de Vespasiagrave La seva obra Historia naturalis va ser
acabada al voltant del 77 dC Va morir lany 79 dC en produir-se lerupcioacute del Vesubi a
Nagravepols que fou narrada pel seu nebot
Historia naturalis III 3 4
Narbo Martius Decumanorum colonia XII p a mari distans flumina Araris Liria
Oppida de cetero rara praeiacentibus stagnis Agatha quondam Massiliensium et regio
Volcarum Tectosagum atque ubi Rhoda Rhodiorum fuit unde dictus multo Galliarum
fertilissimus Rhodanus amnis
5 Chorographia II 6 89 (Trad )
La cologravenia de Rhode
15
Narbo cologravenia M D dista dotze mil passes del mar els rius Araris i Liria Les escasses ciutats
estaven situades davant dels aiguamolls Agde en altres temps dels Massaliotes i la regioacute dels
Volques Tectosages i on la Rhode dels rodis va estar don es diu que ve el nom del riu Rogravedan el
riu meacutes cabaloacutes de les Gagravelmiddotlies6
222 Des del punt de vista dels historiadors
Diversos historiadors srsquohan ocupat drsquoescatir lrsquoorigen de la cologravenia aixiacute com les causes
del seu declivi Tot i aixiacute les opinions no soacuten uacuteniques sinoacute que hi ha diverses hipogravetesis
A partir de la recerca dinformacioacute i la realitzacioacute dentrevistes i la lectura de les obres
dels historiadors que cito en la bibliografia amb la finalitat de donar resposta als
objectius del treball eacutes a dir per tal de descobrir si lorigen de Rhode eacutes rodi o
massaliota o emporitagrave i els motius de la caiguda de Rhode a mans dels romans puc
extreure diverses conclusions
Sobre lorigen de la cologravenia de Rhode eacutes on hi ha meacutes confusioacute causada en bona part
per les versions sovint llegendagraveries dels textos clagravessics que soacuten difoses pels
historiadors de legravepoca com Pseudo-Escimne i Estraboacute Aixiacute el primer exposa que
Rhode va ser fundada pels foceus de Massagravelia i el segon afirma que Rhode va ser una
ciutat dels emporitans encara que ell mateix diu que alguns deien que ho era dels rodis
Aquesta confusioacute causada pels historiadors antics ha produiumlt que hi hagi dos punts de
vista respecte als oriacutegens de Rhode hi ha historiadors com Josep Pella i Forgas un
historiador jurista i poliacutetic catalagrave que defensen lorigen rodi de Rhode fundada en
legravepoca del poder naval dels rodis
Tanmateix es pot observar que la majoria dhistoriadors que defensen lorigen rodi de la
cologravenia soacuten anteriors al segle XX que eacutes quan es va comenccedilar a excavar al solar
6 Historia naturalis III 3 4 ( Trad )
La cologravenia de Rhode
16
Per una altra banda hi ha un grup nombroacutes dhistoriadors meacutes actuals nascuts en els
segles XIX i XX que defensa lorigen massaliota de la cologravenia i consideren aquesta
fundacioacute com a intent de recuperacioacute de la influegravencia comercial ibegraverica en la zona per
part de Massagravelia que havia perdut Emporion ja independitzada de la metrogravepolis Entre
aquest grup dhistoriadors destaca Roger Riera7 becari en histograveria de la Universitat
Autogravenoma de Barcelona i David Vivoacute8
Pel que fa a la caiguda de Rhode a mans dels romans tant lrsquohistoriador antic Tit Livi
com els historiadors actuals defensen que Catoacute lany 195 aC va destruir Rhode per
esclafar una revolta ja que shavien posicionat a favor dels ibers i en contra dels romans
223 Des del punt de vista des de larqueologia Rhode va ser fundada a la costa nord del golf de Roses en un dels llocs millors protegits
dels forts vents que Emporion Per a lassentament es va escollir un petit turoacute el turoacute de
Santa Maria que estava situada entre dos cursos daigua i molt propera a un port natural
La gran majoria darqueogravelegs actuals a partir dels materials trobats a les excavacions
que indiquen que la fundacioacute de la cologravenia va ser posterior a la que es diu als textos
clagravessics entre finals del segle V i principis del IV aC pensen que aquesta va ser una
fundacioacute dels massaliotes per recuperar la influegravencia comercial perduda en el territori
proper per la pegraverdua dEmporion ja que sindependitza de la seva metrogravepoli i per poder
accedir a linterior del territori i comerciar amb els indiacutegenes Una especialista que
destaca en aquest agravembit eacutes Anna Mordf Puig9 una de les arqueogravelogues que va estar
treballant a la cologravenia durant uns anys ajudant en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic
Tot i aixograve hi ha una minoria dels quals destaca Joan Maluquer de Motes que defensen
la possibilitat duna fundacioacute rogravedia de la cologravenia mentre encara tenien un gran poder
naval al mediterrani
7 Vegeu apartat 41 Entrevista a Roger Riera 8 David Vivoacute doctor en Histograveria de lArt i professor en Histograveria de lArt Antic especialitzat en Arqueologia Iconografia i Arquitectura clagravessica que en el camp arqueologravegic ha codirigit nombroses excavacions i participat en diversos projectes dinvestigacioacute 9 Vegeu apartat 42 Entrevista a Anna Mordf Puig
La cologravenia de Rhode
17
Per una altra banda la majoria darqueogravelegs igual que els historiadors comentats
anteriorment defensen que Rhode va ser destruiumlda a finals de la 2a Guerra Puacutenica lrsquoany
195 aC quan Catoacute va viatjar fins a Rhode per sufocar una revolta popular per part dels
habitants de la cologravenia i els indiacutegenes aliats amb ells Per aquest motiu la cologravenia va
quedar arrasada i posteriorment passaria a pertagravenyer als emporitans fins que finalment
seria abandonada al segle II dC en quegrave seria una ciutat romana
Les intervencions arqueologravegiques
A comenccedilaments del segle XX es van produir diversos intents de trobar la constatacioacute
arqueologravegica a les referegravencies textuals de les fonts antigues sobre Rhode i es van centrar
tots els esforccedilos al solar de lantiga Ciutadella el lloc que tenia millors perspectives a
nivell histograveric i pragravectic A partir del 1916 es comenccedilagrave a prospectar la ciutadella amb un
egravexit relatiu nomeacutes es van trobar restes residuals de ceragravemica grega perograve ninguna
troballa prou consistent Al 1934 FCufiacute va comenccedilar a excavar en la zona del turoacute de
Santa Maria amb resultats excepcionals i es va poder establir una cronologia que estava
entre els estrats del segle V-IV aC i legravepoca tardoromana i medieval Sha de destacar el
descobriment dun plom amb epigrafia grega
Al 1946 es van reprendre les excavacions i es van realitzar descobriments importants
evidegravencies duna basiacutelica paleocristiana una possible vilmiddot la romana i diferents
necrogravepolis tardoromanes encara que lestratigrafia no era meacutes amunt del segle III aC i
es va considerar un fracagraves perquegrave lobjectiu de les excavacions era provar lorigen rodi
de la cologravenia
En els anys seguumlents les excavacions es van reprendre puntualment Una de les meacutes
importants va ser la de F Riuroacute entre 1955 i 1960 Alhora es van comenccedilar a netejar els
enderrocs dels segles anteriors i es van consolidar les restes existents
Al febrer de 1961 la Ciutadella es va declarar Monumento Nacional per evitar el seu
enderroc i la urbanitzacioacute imminent Gragravecies a aixograve es va poder realitzar la primera
campanya dexcavacions entre 1963 i 1964 que va ser important pel descobriment i
excavacioacute en extensioacute de lanomenat Barri Helmiddotleniacutestic Aquestes excavacions van
continuar fins al 1975 i van centrar-se tambeacute en la vilmiddot la romana i el conjunt medieval
La cologravenia de Rhode
18
Entre 1976 i 1984 es van dividir les excavacions en dos grups el primer dirigit per
Aurora Martiacuten va estar centrat en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic el segon codirigit
per Josep M Nolla i Javier Nieto va centrar-se en lEdifici A Al 1984 es van fer
excavacions a fora i a dins de la Ciutadella propiciades per la creacioacute del Pla de
solidaritat amb latur
A partir del 1984 les excavacions van ser abandonades fins al 1993 que es van
reprendre perquegrave eren excavacions durgegravencia
Al 1993 es realitzen cinc campanyes a la vila medieval i als recintes emmurallats a
loest de la Ciutadella en les quals es troben importants restes de legravepoca grega i legravepoca
tardoantiga al pati darmes
Al 2002 es realitza una petita actuacioacute arqueologravegica per revisar i completar lexcavacioacute
feta al 1984
Font 3 imatge del Barri Helmiddotleniacutestic en les uacuteltimes excavacions realitzades
La cologravenia de Rhode
19
23 El jaciment
Al llarg del temps en el solar de la Ciutadella on es trobava lantiga cologravenia grega de
Rhode hi ha hagut assentaments constants per la qual cosa no sha pogut excavar en
profunditat A meacutes a meacutes aquests assentaments han provocat que en edificar
construccions sobre les antigues es deterioressin les restes Aixograve afegit als diversos
conflictes begravelmiddotlics succeiumlts des quegrave la cologravenia es va abandonar fins a lactualitat ha causat
que les poques restes que quedaven resultin pragravecticament inexistents
Font 4 Mapa de la part grega al solar de la Ciutadella
1 Turoacute de Santa Maria primer assentament grec de Rhode
2 Barri Helmiddot leniacutestic
3 Muralla que envoltava el turoacute
El primer que podem veure a lentrar al recinte fortificat de La Ciutadella eacutes un petit
museu on es troben algunes de les restes trobades al jaciment Srsquohi poden veure des
dagravemfores de la cologravenia grega fins a canons de la ciutadella militar
La cologravenia de Rhode
20
Despreacutes si sortim al solar ja dins del jaciment podem veure diferents camins El
primer es dirigeix cap a la dreta i va a parar al Barri Helmiddotleniacutestic on hi ha restes gregues
i tambeacute romanes
Si seguim pel camiacute del mig caminant cap endavant ens trobem el turoacute de Santa Maria
lloc on es va produir el primer assentament grec Les restes gregues perograve soacuten difiacutecilment
apreciables
A la falda del turoacute es pot veure lrsquoantic pati darmes de la ciutadella militar i al
capdamunt del turoacute una esgleacutesia romagravenica reconstruiumlda recentment En aquest mateix
punt srsquoha establert que hi havia assentat el temple drsquoegravepoca grega
En baixar del turoacute per la part esquerra del solar es troben les restes medievals els
fonaments de les cases de la gent del poble medieval i la casa del governador
Un altre recorregut possible eacutes seguint tot el periacutemetre de la Ciutadella resseguint la
liacutenea de les muralles des don es pot contemplar tot el jaciment
231 El turoacute de Santa Maria
Al turoacute de Santa Maria un petit promontori que devia ser duns deu-vint metres daltitud
per sobre del nivell del mar envoltat per dos petits cursos naturals daigua la Trencada i
el Rec Fondo eacutes on es va produir el primer assentament de la cologravenia grega a principis
del segle IV aC
Font 5 Imatge de la cara sud del turoacute de Santa Maria
La cologravenia de Rhode
21
Arqueologravegicament es coneix poc ja que el solar de la Ciutadella i els seus voltants
sempre han estat ocupats per poblacioacute civil i al llarg del temps aquestes diferents
ocupacions han anat sobreposant les noves construccions a les meacutes antigues
Tanmateix al llarg de les excavacions realitzades al turoacute es va poder veure que el
primer assentament estava estructurat urbaniacutesticament de manera diferent que el Barri
Helmiddotleniacutestic caracteritzat per una estructura ortogonal mentre que al turoacute hi havia una
urbaniacutestica meacutes primitiva I a meacutes aquest assentament es trobava envoltat per una
muralla de carreus poligonals que definia lextensioacute daquest
Font 6 Imatge del turoacute de Santa Maria lloc on estaria situat el temple grec
actualment ocupat per una petita esgleacutesia romagravenica
Actualment al damunt del turoacute hi ha una petita esgleacutesia de tipus romagravenic reconstruiumlda
recentment encara que a sota als seus fonaments se sobreposen restes duna esgleacutesia
paleocristiana una necrogravepolis tardoromana i el temple grec dels segles IV i III aC
La cologravenia de Rhode
22
232 El Barri Helmiddotleniacutestic
Com hem dit el primer emplaccedilament de la cologravenia grega de Rhode es trobava en lactual
turoacute de Santa Maria envoltat per dues rieres la Trencada i el Rec Fondo que discorrien
als peus del turoacute
Font 7 Vista aegraveria del solar de la Ciutadella
Aquest primer assentament va ser ampliat posteriorment amb un eixample anomenat el
Barri Helmiddotleniacutestic que estava separat fiacutesicament del turoacute pel Rec Fondo I eacutes aquesta
separacioacute la que definiria lurbanisme de leixample que funcionaria com a nucli central
dels dos assentaments perquegrave eacutes logravegic pensar que la desembocadura del rec funcioneacutes
com a port principal de la cologravenia sense deixar els altres ports secundaris de banda
Fins el segle II dC no sersquon coneixen gaires dades encara que va ser una egravepoca meacutes
activa del que es pensava En aquest segle es troba documentada la primera estructura
complexa un conjunt termal que es troba construiumlt a sobre de les instalmiddotlacions de
lanterior port grec Al llarg del temps aquest edifici va ser ampliat i es va convertir en
una factoria de salaons de peix que va durar fins al segle VI dC Despreacutes daquesta
factoria de salaons es va sobreposar un hospital militar al construir la Ciutadella que
va ser anomenat poseriorment pels arqueogravelegs com lEdifici A
La cologravenia de Rhode
23
A partir de lrsquoegravepoca medieval Roses va tenir un gran desenvolupament urbaniacutestic en el
qual es van construir ampliacions del recinte fortificat al voltant de Santa Maria que va
ser construiumlda el 943 dC
Lactuacioacute meacutes important va ser la construccioacute de la ciutadella el 1543 que provocaragrave
lenderroc de gran part de les antigues muralles i una reestructuracioacute profunda del
terreny Aquest fet amb els posteriors setges i bombardeigs patits entre els anys 1794 i
1795 i 1any 1808 van afectar molt el subsogravel arqueologravegic i especialment el Barri
Helmiddotleniacutestic
El fet que el recinte de La Ciutadella estigueacutes desocupat a principis del segle passat va
fer que entreacutes en una degradacioacute progressiva i per aixograve els rosincs el van anar ocupant
dividint-lo en petits horts
Estudi del Barri Helmiddotleniacutestic
El Barri Helmiddotleniacutestic estava caracteritzat per ser de forma ortogonal era una agraverea
urbaniacutestica regular datada el segle III aC
Per poder fer un estudi del Barri Helmiddotleniacutestic va ser dividit en dues zones separades pel
carrer nord-sud les zones
A i B encara que la divisioacute
no respon a una particioacute
arbitragraveria sinoacute que ha estat
dividit perquegrave la zona A va
ser la primera a ser
excavada i es va utilitzar
una metodologia molt
diferent de la zona B
Tambeacute la construccioacute del
barri eacutes diferent en
cadascuna de les zones
Font 8 Fotografia del Barri Helmiddotleniacutestic
La cologravenia de Rhode
24
Cal destacar que aquest jaciment presenta algunes dificultats com la superposicioacute
destructures posteriors en les anteriors que les malmeten emmascarant i dificultant el
seu estudi encara que no limpossibilita i les explosions de bombes produiumldes durant el
setge de la Guerra Gran (1784-1795) Les explosions no van ser massa grans en relacioacute
a lespai afectat per cadascuna perograve els murs del Barri Helmiddotleniacutestic tenien una
construccioacute senzilla i els resultats van ser perjudicials ja que afectaren les cantonades i
aixograve va dificultar la interpretacioacute de les estructures
Font 9 planta general del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutestic
(VIVOacute D)
Zona A
Era un barri durbanisme regular constituiumlt per un carrer que anava de nord a sud de la
ciutat i dos de transversals formant sis illes de cases tres a cada costat
Aquesta zona va ser excavada entre 1963 i 1964 en la seva totalitat La urgegravencia de
destapar el magravexim destructures possibles per evidenciar la importagravencia del jaciment va
causar una gran velocitat en les excavacions Va ser necessagraveria aquesta mesura perquegrave el
La cologravenia de Rhode
25
jaciment estava amenaccedilat denderroc per un projecte durbanitzacioacute malgrat tenir la
proteccioacute legal del monument
Font 9 Fotografia de la cara est del Barri Helmiddotleniacutestic
Per aixograve lexcavacioacute va ser meacutes aviat un buidatge en superfiacutecie que no pas en
profunditat Durant les excavacions es van portar uns diaris dexcavacioacute que mostraven
la pegraverdua dinformacioacute arqueologravegica que es podia haver produiumlt Aquests diaris
descrivien la feina feta dia a dia i els diversos descobriments realitzats A meacutes a meacutes
incloiumlen esquemes destructures dibuixos de materials i fotografies fent que els diaris
fossin una eina bagravesica per restituir les estructures desenterrades i per ubicar els
descobriments realitzats
A mitjans del 1964 es va poder comenccedilar a excavar en profunditat al buscar
lestratigrafia perduda
La cologravenia de Rhode
26
Font 10 visualitzacioacute de les cases A-II-1 i A-II-3 del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme
del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Aquesta estava formada per tres estrats
- Estrat I corresponia a lestrat superficial i les restes trobades anaven des de
labandonament de la Ciutadella fins al comenccedilament de les excavacions que tenia entre
040 i 050 m de profunditat
- Estrat II tenia una profunditat variable i constava de la presegravencia duna necrogravepolis
tardoromana Encara que nomeacutes pertanyia a la zona B es va considerar general a tot el
jaciment
- Estrat III eacutes lestrat ocupat pel Barri Helmiddotleniacutestic Estagrave delimitat per laltura dels murs
fins al nivell de circulacioacute Datat del segle III aC
A causa de la mala conservacioacute dels murs es van restaurar i aquesta restauracioacute va
afectar tots els murs amb una reconstruccioacute en altura feta amb les pedres caigudes i
ciment
La cologravenia de Rhode
27
La interpretacioacute de les estructures eacutes difiacutecil i es va fer a partir dels croquis i les
fotografies de les excavacions i un altre plagravenol del jaciment que tenia en compte els
murs visibles
Zona B
Aquesta zona estava formada pel cantoacute de ponent del Barri Helmiddotleniacutestic des del carrer
nord-sud fins als perfils de lexcavacioacute que estaven a la meitat de lilla de cases
La distincioacute entre les zones A i B va ser des dun principi urbaniacutestica El fet que les
muralles estiguessin meacutes lluny va fer que els efectes de les explosions de les bombes no
fossin tan frequumlents perograve com que lagraverea estava afectada per una necrogravepoli tardoromana
la interpretacioacute de les estructures tambeacute eacutes difiacutecil
Font 11 visualitzacioacute de les illes centrals de cases del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i
urbanisme del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Lestratigrafia eacutes meacutes complexa que la de les anteriors meacutes acurada
- Estrat I eacutes lestrat del nivell superficial que tenia molta ceragravemica moderna i medieval
encara que tambeacute hi ha evidegravencies dhorts moderns i hi ha els fonaments dels murs de
lhospital del segle XVII
- Estrat II es troba luacuteltima ocupacioacute de lemplaccedilament en lantiguitat la necrogravepoli
paleocristiana
La cologravenia de Rhode
28
- Estrat III apareixen les estructures del Barri Helmiddotleniacutestic i estagrave datat a finals del segle
IV i principis del III aC Hi hauria dos estrats cronologravegicament diferents el primer
format per tres murs arrasats de la casa B-II-2 i els forns de ceragravemica El material
predominant pertany al segle III aC mentre que del IV aC nomeacutes nhi ha periogravedicament
Possiblement lestrat del segle IV aC anterior al Barri Helmiddotleniacutestic no existeix i nomeacutes
eacutes una mala interpretacioacute de les reformes daquest
- Estrat 4 eacutes el sogravel natural sobre el qual saixecava el Barri Helmiddotleniacutestic format per
sorres
Font 12 Part excavada de la muralla que envoltava el turoacute
La cologravenia de Rhode
29
24 La vida a la cologravenia
241 Explotacioacute comercial del territori
Rhode va ser sobretot un centre comercial encara que al principi els navegants grecs no
buscaven un mercat per donar sortida a les seves produccions El seu objectiu primer era
obtenir les mategraveries primeres que mancaven a Gregravecia Aquests intercanvis es feien en
petits ports descala i de comerccedil que funcionaven com a centres comercials i
redistribuiumldors de productes al mateix temps que sinformaven dels recursos naturals
existents en els territoris meacutes propers Aquests petits centres comercials amb el pas del
temps van creacuteixer i van esdevenir ciutats
Port
El golf de Roses eacutes un lloc de gran importagravencia en el comerccedil mariacutetim ja que era una
cruiumllla de pas obligat en les rutes des del sud peninsular cap al sud de Franccedila o a
linreveacutes tot resseguint la costa
En aquesta ruta la part meacutes problemagravetica del trajecte era la ruta de sud a nord ja que la
climatologia desfavorable obligava els vaixells a esperar al golf de Roses els vents
favorables La ruta descendent en canvi no estava tan afectada pel temps
Lobligacioacute de cercar un lloc a recer dels vents i els corrents en el golf de Roses
resultava ineludible quan la navegacioacute a vela vorejant la costa es trobava afectada per la
meteorologia
Aixograve feia imprescindibles petits ports descala on proveir-se i protegir-se del mal temps
Aquesta necessitat afectava els navegants foceus majoritagraveriament que eren els
principals usuaris daquesta ruta perquegrave navegaven amb uns vaixells dorigen militar
anomenats pentaconteres que encara que eren lleugers i ragravepids no podien portar gaire
cagraverrega Per aixograve els foceus havien de parar periogravedicament per proveir-se daliments
El millor fondejador del golf de Roses eacutes el de lespai que hi ha entre lactual nucli urbagrave
de Roses i la desembocadura del riu Mugueta Aquesta zona queda protegida per la
serra de Rodes de la tramuntana i del llevant
La cologravenia de Rhode
30
Basant-se en aixograve sha proposat que Rhode eacutes un nucli colonial meacutes antic que Emporion
Segons aquesta hipogravetesi Rhode al tenir el millor port de la zona havia de ser el primer
establiment colonial grec del golf de Roses Aleshores locupacioacute de lillot de Sant
Martiacute per part dels foceus sexplicaria per la impossibilitat dinstalmiddotlar-se a la zona nord
del golf que ja estava habitada
Aquesta teoria perograve no teacute present que Rhode estagrave relativament aiumlllada dins lEmpordagrave
Aquest fet probablement va fer que Rhode fos un port secundari durant aquesta egravepoca i
ho va continuar sent durant legravepoca romana mentre que Emporion es trobava situada en
una posicioacute geogragravefica millor per penetrar cap linterior gragravecies a la proximitat dels rius
Ter i Fluviagrave unes vies dacceacutes immillorables cap a lEmpordagrave
I encara que Rhode tenia un territori relativament proper que podia ser explotat
agriacutecolament no devia ser un fet determinant en leleccioacute de lemplaccedilament
Per tant les millors comunicacions i la major accessibilitat als recursos naturals de
linterior del territori eacutes possiblement el motiu que explica leleccioacute de lillot de Sant
Martiacute com a lloc on establir-se els foceus a principis del segle VI aC tot i les
limitacions com a port natural
El primer nucli urbagrave de Rhode era un petit port secundari descala en la ruta comercial
que unia els dos punts meacutes importants de la Mediterragravenia occidental Massagravelia i les
factories feniacutecies del sud peninsular Aquest comerccedil amb el sud de la peniacutensula Ibegraverica
devia comenccedilar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC
La fundacioacute de Rhode i Emporion al golf de Roses no eacutes un fet estrany sinoacute que aquesta
proximitat confirma la importagravencia que tenia la zona com a nus de comunicacions
Explotacioacute dels recursos naturals
No se sap massa quines caracteriacutestiques tenia Rhode ni quins productes podia extreuren
Nomeacutes es pot especular Rhode tenia un territori de dimensions reduiumldes limitat pels
vessants de la serra de Rodes i els aiguamolls El territori apte per al cultiu de cereals
era molt reduiumlt amb prou feines permetia cobrir les necessitats dautosubsistegravencia de la
poblacioacute de la polis que shavia de garantir a partir dimportacions procedents del
territori indiacutegena meacutes proper igual que a Emporion i Massagravelia
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
15
Narbo cologravenia M D dista dotze mil passes del mar els rius Araris i Liria Les escasses ciutats
estaven situades davant dels aiguamolls Agde en altres temps dels Massaliotes i la regioacute dels
Volques Tectosages i on la Rhode dels rodis va estar don es diu que ve el nom del riu Rogravedan el
riu meacutes cabaloacutes de les Gagravelmiddotlies6
222 Des del punt de vista dels historiadors
Diversos historiadors srsquohan ocupat drsquoescatir lrsquoorigen de la cologravenia aixiacute com les causes
del seu declivi Tot i aixiacute les opinions no soacuten uacuteniques sinoacute que hi ha diverses hipogravetesis
A partir de la recerca dinformacioacute i la realitzacioacute dentrevistes i la lectura de les obres
dels historiadors que cito en la bibliografia amb la finalitat de donar resposta als
objectius del treball eacutes a dir per tal de descobrir si lorigen de Rhode eacutes rodi o
massaliota o emporitagrave i els motius de la caiguda de Rhode a mans dels romans puc
extreure diverses conclusions
Sobre lorigen de la cologravenia de Rhode eacutes on hi ha meacutes confusioacute causada en bona part
per les versions sovint llegendagraveries dels textos clagravessics que soacuten difoses pels
historiadors de legravepoca com Pseudo-Escimne i Estraboacute Aixiacute el primer exposa que
Rhode va ser fundada pels foceus de Massagravelia i el segon afirma que Rhode va ser una
ciutat dels emporitans encara que ell mateix diu que alguns deien que ho era dels rodis
Aquesta confusioacute causada pels historiadors antics ha produiumlt que hi hagi dos punts de
vista respecte als oriacutegens de Rhode hi ha historiadors com Josep Pella i Forgas un
historiador jurista i poliacutetic catalagrave que defensen lorigen rodi de Rhode fundada en
legravepoca del poder naval dels rodis
Tanmateix es pot observar que la majoria dhistoriadors que defensen lorigen rodi de la
cologravenia soacuten anteriors al segle XX que eacutes quan es va comenccedilar a excavar al solar
6 Historia naturalis III 3 4 ( Trad )
La cologravenia de Rhode
16
Per una altra banda hi ha un grup nombroacutes dhistoriadors meacutes actuals nascuts en els
segles XIX i XX que defensa lorigen massaliota de la cologravenia i consideren aquesta
fundacioacute com a intent de recuperacioacute de la influegravencia comercial ibegraverica en la zona per
part de Massagravelia que havia perdut Emporion ja independitzada de la metrogravepolis Entre
aquest grup dhistoriadors destaca Roger Riera7 becari en histograveria de la Universitat
Autogravenoma de Barcelona i David Vivoacute8
Pel que fa a la caiguda de Rhode a mans dels romans tant lrsquohistoriador antic Tit Livi
com els historiadors actuals defensen que Catoacute lany 195 aC va destruir Rhode per
esclafar una revolta ja que shavien posicionat a favor dels ibers i en contra dels romans
223 Des del punt de vista des de larqueologia Rhode va ser fundada a la costa nord del golf de Roses en un dels llocs millors protegits
dels forts vents que Emporion Per a lassentament es va escollir un petit turoacute el turoacute de
Santa Maria que estava situada entre dos cursos daigua i molt propera a un port natural
La gran majoria darqueogravelegs actuals a partir dels materials trobats a les excavacions
que indiquen que la fundacioacute de la cologravenia va ser posterior a la que es diu als textos
clagravessics entre finals del segle V i principis del IV aC pensen que aquesta va ser una
fundacioacute dels massaliotes per recuperar la influegravencia comercial perduda en el territori
proper per la pegraverdua dEmporion ja que sindependitza de la seva metrogravepoli i per poder
accedir a linterior del territori i comerciar amb els indiacutegenes Una especialista que
destaca en aquest agravembit eacutes Anna Mordf Puig9 una de les arqueogravelogues que va estar
treballant a la cologravenia durant uns anys ajudant en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic
Tot i aixograve hi ha una minoria dels quals destaca Joan Maluquer de Motes que defensen
la possibilitat duna fundacioacute rogravedia de la cologravenia mentre encara tenien un gran poder
naval al mediterrani
7 Vegeu apartat 41 Entrevista a Roger Riera 8 David Vivoacute doctor en Histograveria de lArt i professor en Histograveria de lArt Antic especialitzat en Arqueologia Iconografia i Arquitectura clagravessica que en el camp arqueologravegic ha codirigit nombroses excavacions i participat en diversos projectes dinvestigacioacute 9 Vegeu apartat 42 Entrevista a Anna Mordf Puig
La cologravenia de Rhode
17
Per una altra banda la majoria darqueogravelegs igual que els historiadors comentats
anteriorment defensen que Rhode va ser destruiumlda a finals de la 2a Guerra Puacutenica lrsquoany
195 aC quan Catoacute va viatjar fins a Rhode per sufocar una revolta popular per part dels
habitants de la cologravenia i els indiacutegenes aliats amb ells Per aquest motiu la cologravenia va
quedar arrasada i posteriorment passaria a pertagravenyer als emporitans fins que finalment
seria abandonada al segle II dC en quegrave seria una ciutat romana
Les intervencions arqueologravegiques
A comenccedilaments del segle XX es van produir diversos intents de trobar la constatacioacute
arqueologravegica a les referegravencies textuals de les fonts antigues sobre Rhode i es van centrar
tots els esforccedilos al solar de lantiga Ciutadella el lloc que tenia millors perspectives a
nivell histograveric i pragravectic A partir del 1916 es comenccedilagrave a prospectar la ciutadella amb un
egravexit relatiu nomeacutes es van trobar restes residuals de ceragravemica grega perograve ninguna
troballa prou consistent Al 1934 FCufiacute va comenccedilar a excavar en la zona del turoacute de
Santa Maria amb resultats excepcionals i es va poder establir una cronologia que estava
entre els estrats del segle V-IV aC i legravepoca tardoromana i medieval Sha de destacar el
descobriment dun plom amb epigrafia grega
Al 1946 es van reprendre les excavacions i es van realitzar descobriments importants
evidegravencies duna basiacutelica paleocristiana una possible vilmiddot la romana i diferents
necrogravepolis tardoromanes encara que lestratigrafia no era meacutes amunt del segle III aC i
es va considerar un fracagraves perquegrave lobjectiu de les excavacions era provar lorigen rodi
de la cologravenia
En els anys seguumlents les excavacions es van reprendre puntualment Una de les meacutes
importants va ser la de F Riuroacute entre 1955 i 1960 Alhora es van comenccedilar a netejar els
enderrocs dels segles anteriors i es van consolidar les restes existents
Al febrer de 1961 la Ciutadella es va declarar Monumento Nacional per evitar el seu
enderroc i la urbanitzacioacute imminent Gragravecies a aixograve es va poder realitzar la primera
campanya dexcavacions entre 1963 i 1964 que va ser important pel descobriment i
excavacioacute en extensioacute de lanomenat Barri Helmiddotleniacutestic Aquestes excavacions van
continuar fins al 1975 i van centrar-se tambeacute en la vilmiddot la romana i el conjunt medieval
La cologravenia de Rhode
18
Entre 1976 i 1984 es van dividir les excavacions en dos grups el primer dirigit per
Aurora Martiacuten va estar centrat en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic el segon codirigit
per Josep M Nolla i Javier Nieto va centrar-se en lEdifici A Al 1984 es van fer
excavacions a fora i a dins de la Ciutadella propiciades per la creacioacute del Pla de
solidaritat amb latur
A partir del 1984 les excavacions van ser abandonades fins al 1993 que es van
reprendre perquegrave eren excavacions durgegravencia
Al 1993 es realitzen cinc campanyes a la vila medieval i als recintes emmurallats a
loest de la Ciutadella en les quals es troben importants restes de legravepoca grega i legravepoca
tardoantiga al pati darmes
Al 2002 es realitza una petita actuacioacute arqueologravegica per revisar i completar lexcavacioacute
feta al 1984
Font 3 imatge del Barri Helmiddotleniacutestic en les uacuteltimes excavacions realitzades
La cologravenia de Rhode
19
23 El jaciment
Al llarg del temps en el solar de la Ciutadella on es trobava lantiga cologravenia grega de
Rhode hi ha hagut assentaments constants per la qual cosa no sha pogut excavar en
profunditat A meacutes a meacutes aquests assentaments han provocat que en edificar
construccions sobre les antigues es deterioressin les restes Aixograve afegit als diversos
conflictes begravelmiddotlics succeiumlts des quegrave la cologravenia es va abandonar fins a lactualitat ha causat
que les poques restes que quedaven resultin pragravecticament inexistents
Font 4 Mapa de la part grega al solar de la Ciutadella
1 Turoacute de Santa Maria primer assentament grec de Rhode
2 Barri Helmiddot leniacutestic
3 Muralla que envoltava el turoacute
El primer que podem veure a lentrar al recinte fortificat de La Ciutadella eacutes un petit
museu on es troben algunes de les restes trobades al jaciment Srsquohi poden veure des
dagravemfores de la cologravenia grega fins a canons de la ciutadella militar
La cologravenia de Rhode
20
Despreacutes si sortim al solar ja dins del jaciment podem veure diferents camins El
primer es dirigeix cap a la dreta i va a parar al Barri Helmiddotleniacutestic on hi ha restes gregues
i tambeacute romanes
Si seguim pel camiacute del mig caminant cap endavant ens trobem el turoacute de Santa Maria
lloc on es va produir el primer assentament grec Les restes gregues perograve soacuten difiacutecilment
apreciables
A la falda del turoacute es pot veure lrsquoantic pati darmes de la ciutadella militar i al
capdamunt del turoacute una esgleacutesia romagravenica reconstruiumlda recentment En aquest mateix
punt srsquoha establert que hi havia assentat el temple drsquoegravepoca grega
En baixar del turoacute per la part esquerra del solar es troben les restes medievals els
fonaments de les cases de la gent del poble medieval i la casa del governador
Un altre recorregut possible eacutes seguint tot el periacutemetre de la Ciutadella resseguint la
liacutenea de les muralles des don es pot contemplar tot el jaciment
231 El turoacute de Santa Maria
Al turoacute de Santa Maria un petit promontori que devia ser duns deu-vint metres daltitud
per sobre del nivell del mar envoltat per dos petits cursos naturals daigua la Trencada i
el Rec Fondo eacutes on es va produir el primer assentament de la cologravenia grega a principis
del segle IV aC
Font 5 Imatge de la cara sud del turoacute de Santa Maria
La cologravenia de Rhode
21
Arqueologravegicament es coneix poc ja que el solar de la Ciutadella i els seus voltants
sempre han estat ocupats per poblacioacute civil i al llarg del temps aquestes diferents
ocupacions han anat sobreposant les noves construccions a les meacutes antigues
Tanmateix al llarg de les excavacions realitzades al turoacute es va poder veure que el
primer assentament estava estructurat urbaniacutesticament de manera diferent que el Barri
Helmiddotleniacutestic caracteritzat per una estructura ortogonal mentre que al turoacute hi havia una
urbaniacutestica meacutes primitiva I a meacutes aquest assentament es trobava envoltat per una
muralla de carreus poligonals que definia lextensioacute daquest
Font 6 Imatge del turoacute de Santa Maria lloc on estaria situat el temple grec
actualment ocupat per una petita esgleacutesia romagravenica
Actualment al damunt del turoacute hi ha una petita esgleacutesia de tipus romagravenic reconstruiumlda
recentment encara que a sota als seus fonaments se sobreposen restes duna esgleacutesia
paleocristiana una necrogravepolis tardoromana i el temple grec dels segles IV i III aC
La cologravenia de Rhode
22
232 El Barri Helmiddotleniacutestic
Com hem dit el primer emplaccedilament de la cologravenia grega de Rhode es trobava en lactual
turoacute de Santa Maria envoltat per dues rieres la Trencada i el Rec Fondo que discorrien
als peus del turoacute
Font 7 Vista aegraveria del solar de la Ciutadella
Aquest primer assentament va ser ampliat posteriorment amb un eixample anomenat el
Barri Helmiddotleniacutestic que estava separat fiacutesicament del turoacute pel Rec Fondo I eacutes aquesta
separacioacute la que definiria lurbanisme de leixample que funcionaria com a nucli central
dels dos assentaments perquegrave eacutes logravegic pensar que la desembocadura del rec funcioneacutes
com a port principal de la cologravenia sense deixar els altres ports secundaris de banda
Fins el segle II dC no sersquon coneixen gaires dades encara que va ser una egravepoca meacutes
activa del que es pensava En aquest segle es troba documentada la primera estructura
complexa un conjunt termal que es troba construiumlt a sobre de les instalmiddotlacions de
lanterior port grec Al llarg del temps aquest edifici va ser ampliat i es va convertir en
una factoria de salaons de peix que va durar fins al segle VI dC Despreacutes daquesta
factoria de salaons es va sobreposar un hospital militar al construir la Ciutadella que
va ser anomenat poseriorment pels arqueogravelegs com lEdifici A
La cologravenia de Rhode
23
A partir de lrsquoegravepoca medieval Roses va tenir un gran desenvolupament urbaniacutestic en el
qual es van construir ampliacions del recinte fortificat al voltant de Santa Maria que va
ser construiumlda el 943 dC
Lactuacioacute meacutes important va ser la construccioacute de la ciutadella el 1543 que provocaragrave
lenderroc de gran part de les antigues muralles i una reestructuracioacute profunda del
terreny Aquest fet amb els posteriors setges i bombardeigs patits entre els anys 1794 i
1795 i 1any 1808 van afectar molt el subsogravel arqueologravegic i especialment el Barri
Helmiddotleniacutestic
El fet que el recinte de La Ciutadella estigueacutes desocupat a principis del segle passat va
fer que entreacutes en una degradacioacute progressiva i per aixograve els rosincs el van anar ocupant
dividint-lo en petits horts
Estudi del Barri Helmiddotleniacutestic
El Barri Helmiddotleniacutestic estava caracteritzat per ser de forma ortogonal era una agraverea
urbaniacutestica regular datada el segle III aC
Per poder fer un estudi del Barri Helmiddotleniacutestic va ser dividit en dues zones separades pel
carrer nord-sud les zones
A i B encara que la divisioacute
no respon a una particioacute
arbitragraveria sinoacute que ha estat
dividit perquegrave la zona A va
ser la primera a ser
excavada i es va utilitzar
una metodologia molt
diferent de la zona B
Tambeacute la construccioacute del
barri eacutes diferent en
cadascuna de les zones
Font 8 Fotografia del Barri Helmiddotleniacutestic
La cologravenia de Rhode
24
Cal destacar que aquest jaciment presenta algunes dificultats com la superposicioacute
destructures posteriors en les anteriors que les malmeten emmascarant i dificultant el
seu estudi encara que no limpossibilita i les explosions de bombes produiumldes durant el
setge de la Guerra Gran (1784-1795) Les explosions no van ser massa grans en relacioacute
a lespai afectat per cadascuna perograve els murs del Barri Helmiddotleniacutestic tenien una
construccioacute senzilla i els resultats van ser perjudicials ja que afectaren les cantonades i
aixograve va dificultar la interpretacioacute de les estructures
Font 9 planta general del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutestic
(VIVOacute D)
Zona A
Era un barri durbanisme regular constituiumlt per un carrer que anava de nord a sud de la
ciutat i dos de transversals formant sis illes de cases tres a cada costat
Aquesta zona va ser excavada entre 1963 i 1964 en la seva totalitat La urgegravencia de
destapar el magravexim destructures possibles per evidenciar la importagravencia del jaciment va
causar una gran velocitat en les excavacions Va ser necessagraveria aquesta mesura perquegrave el
La cologravenia de Rhode
25
jaciment estava amenaccedilat denderroc per un projecte durbanitzacioacute malgrat tenir la
proteccioacute legal del monument
Font 9 Fotografia de la cara est del Barri Helmiddotleniacutestic
Per aixograve lexcavacioacute va ser meacutes aviat un buidatge en superfiacutecie que no pas en
profunditat Durant les excavacions es van portar uns diaris dexcavacioacute que mostraven
la pegraverdua dinformacioacute arqueologravegica que es podia haver produiumlt Aquests diaris
descrivien la feina feta dia a dia i els diversos descobriments realitzats A meacutes a meacutes
incloiumlen esquemes destructures dibuixos de materials i fotografies fent que els diaris
fossin una eina bagravesica per restituir les estructures desenterrades i per ubicar els
descobriments realitzats
A mitjans del 1964 es va poder comenccedilar a excavar en profunditat al buscar
lestratigrafia perduda
La cologravenia de Rhode
26
Font 10 visualitzacioacute de les cases A-II-1 i A-II-3 del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme
del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Aquesta estava formada per tres estrats
- Estrat I corresponia a lestrat superficial i les restes trobades anaven des de
labandonament de la Ciutadella fins al comenccedilament de les excavacions que tenia entre
040 i 050 m de profunditat
- Estrat II tenia una profunditat variable i constava de la presegravencia duna necrogravepolis
tardoromana Encara que nomeacutes pertanyia a la zona B es va considerar general a tot el
jaciment
- Estrat III eacutes lestrat ocupat pel Barri Helmiddotleniacutestic Estagrave delimitat per laltura dels murs
fins al nivell de circulacioacute Datat del segle III aC
A causa de la mala conservacioacute dels murs es van restaurar i aquesta restauracioacute va
afectar tots els murs amb una reconstruccioacute en altura feta amb les pedres caigudes i
ciment
La cologravenia de Rhode
27
La interpretacioacute de les estructures eacutes difiacutecil i es va fer a partir dels croquis i les
fotografies de les excavacions i un altre plagravenol del jaciment que tenia en compte els
murs visibles
Zona B
Aquesta zona estava formada pel cantoacute de ponent del Barri Helmiddotleniacutestic des del carrer
nord-sud fins als perfils de lexcavacioacute que estaven a la meitat de lilla de cases
La distincioacute entre les zones A i B va ser des dun principi urbaniacutestica El fet que les
muralles estiguessin meacutes lluny va fer que els efectes de les explosions de les bombes no
fossin tan frequumlents perograve com que lagraverea estava afectada per una necrogravepoli tardoromana
la interpretacioacute de les estructures tambeacute eacutes difiacutecil
Font 11 visualitzacioacute de les illes centrals de cases del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i
urbanisme del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Lestratigrafia eacutes meacutes complexa que la de les anteriors meacutes acurada
- Estrat I eacutes lestrat del nivell superficial que tenia molta ceragravemica moderna i medieval
encara que tambeacute hi ha evidegravencies dhorts moderns i hi ha els fonaments dels murs de
lhospital del segle XVII
- Estrat II es troba luacuteltima ocupacioacute de lemplaccedilament en lantiguitat la necrogravepoli
paleocristiana
La cologravenia de Rhode
28
- Estrat III apareixen les estructures del Barri Helmiddotleniacutestic i estagrave datat a finals del segle
IV i principis del III aC Hi hauria dos estrats cronologravegicament diferents el primer
format per tres murs arrasats de la casa B-II-2 i els forns de ceragravemica El material
predominant pertany al segle III aC mentre que del IV aC nomeacutes nhi ha periogravedicament
Possiblement lestrat del segle IV aC anterior al Barri Helmiddotleniacutestic no existeix i nomeacutes
eacutes una mala interpretacioacute de les reformes daquest
- Estrat 4 eacutes el sogravel natural sobre el qual saixecava el Barri Helmiddotleniacutestic format per
sorres
Font 12 Part excavada de la muralla que envoltava el turoacute
La cologravenia de Rhode
29
24 La vida a la cologravenia
241 Explotacioacute comercial del territori
Rhode va ser sobretot un centre comercial encara que al principi els navegants grecs no
buscaven un mercat per donar sortida a les seves produccions El seu objectiu primer era
obtenir les mategraveries primeres que mancaven a Gregravecia Aquests intercanvis es feien en
petits ports descala i de comerccedil que funcionaven com a centres comercials i
redistribuiumldors de productes al mateix temps que sinformaven dels recursos naturals
existents en els territoris meacutes propers Aquests petits centres comercials amb el pas del
temps van creacuteixer i van esdevenir ciutats
Port
El golf de Roses eacutes un lloc de gran importagravencia en el comerccedil mariacutetim ja que era una
cruiumllla de pas obligat en les rutes des del sud peninsular cap al sud de Franccedila o a
linreveacutes tot resseguint la costa
En aquesta ruta la part meacutes problemagravetica del trajecte era la ruta de sud a nord ja que la
climatologia desfavorable obligava els vaixells a esperar al golf de Roses els vents
favorables La ruta descendent en canvi no estava tan afectada pel temps
Lobligacioacute de cercar un lloc a recer dels vents i els corrents en el golf de Roses
resultava ineludible quan la navegacioacute a vela vorejant la costa es trobava afectada per la
meteorologia
Aixograve feia imprescindibles petits ports descala on proveir-se i protegir-se del mal temps
Aquesta necessitat afectava els navegants foceus majoritagraveriament que eren els
principals usuaris daquesta ruta perquegrave navegaven amb uns vaixells dorigen militar
anomenats pentaconteres que encara que eren lleugers i ragravepids no podien portar gaire
cagraverrega Per aixograve els foceus havien de parar periogravedicament per proveir-se daliments
El millor fondejador del golf de Roses eacutes el de lespai que hi ha entre lactual nucli urbagrave
de Roses i la desembocadura del riu Mugueta Aquesta zona queda protegida per la
serra de Rodes de la tramuntana i del llevant
La cologravenia de Rhode
30
Basant-se en aixograve sha proposat que Rhode eacutes un nucli colonial meacutes antic que Emporion
Segons aquesta hipogravetesi Rhode al tenir el millor port de la zona havia de ser el primer
establiment colonial grec del golf de Roses Aleshores locupacioacute de lillot de Sant
Martiacute per part dels foceus sexplicaria per la impossibilitat dinstalmiddotlar-se a la zona nord
del golf que ja estava habitada
Aquesta teoria perograve no teacute present que Rhode estagrave relativament aiumlllada dins lEmpordagrave
Aquest fet probablement va fer que Rhode fos un port secundari durant aquesta egravepoca i
ho va continuar sent durant legravepoca romana mentre que Emporion es trobava situada en
una posicioacute geogragravefica millor per penetrar cap linterior gragravecies a la proximitat dels rius
Ter i Fluviagrave unes vies dacceacutes immillorables cap a lEmpordagrave
I encara que Rhode tenia un territori relativament proper que podia ser explotat
agriacutecolament no devia ser un fet determinant en leleccioacute de lemplaccedilament
Per tant les millors comunicacions i la major accessibilitat als recursos naturals de
linterior del territori eacutes possiblement el motiu que explica leleccioacute de lillot de Sant
Martiacute com a lloc on establir-se els foceus a principis del segle VI aC tot i les
limitacions com a port natural
El primer nucli urbagrave de Rhode era un petit port secundari descala en la ruta comercial
que unia els dos punts meacutes importants de la Mediterragravenia occidental Massagravelia i les
factories feniacutecies del sud peninsular Aquest comerccedil amb el sud de la peniacutensula Ibegraverica
devia comenccedilar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC
La fundacioacute de Rhode i Emporion al golf de Roses no eacutes un fet estrany sinoacute que aquesta
proximitat confirma la importagravencia que tenia la zona com a nus de comunicacions
Explotacioacute dels recursos naturals
No se sap massa quines caracteriacutestiques tenia Rhode ni quins productes podia extreuren
Nomeacutes es pot especular Rhode tenia un territori de dimensions reduiumldes limitat pels
vessants de la serra de Rodes i els aiguamolls El territori apte per al cultiu de cereals
era molt reduiumlt amb prou feines permetia cobrir les necessitats dautosubsistegravencia de la
poblacioacute de la polis que shavia de garantir a partir dimportacions procedents del
territori indiacutegena meacutes proper igual que a Emporion i Massagravelia
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
16
Per una altra banda hi ha un grup nombroacutes dhistoriadors meacutes actuals nascuts en els
segles XIX i XX que defensa lorigen massaliota de la cologravenia i consideren aquesta
fundacioacute com a intent de recuperacioacute de la influegravencia comercial ibegraverica en la zona per
part de Massagravelia que havia perdut Emporion ja independitzada de la metrogravepolis Entre
aquest grup dhistoriadors destaca Roger Riera7 becari en histograveria de la Universitat
Autogravenoma de Barcelona i David Vivoacute8
Pel que fa a la caiguda de Rhode a mans dels romans tant lrsquohistoriador antic Tit Livi
com els historiadors actuals defensen que Catoacute lany 195 aC va destruir Rhode per
esclafar una revolta ja que shavien posicionat a favor dels ibers i en contra dels romans
223 Des del punt de vista des de larqueologia Rhode va ser fundada a la costa nord del golf de Roses en un dels llocs millors protegits
dels forts vents que Emporion Per a lassentament es va escollir un petit turoacute el turoacute de
Santa Maria que estava situada entre dos cursos daigua i molt propera a un port natural
La gran majoria darqueogravelegs actuals a partir dels materials trobats a les excavacions
que indiquen que la fundacioacute de la cologravenia va ser posterior a la que es diu als textos
clagravessics entre finals del segle V i principis del IV aC pensen que aquesta va ser una
fundacioacute dels massaliotes per recuperar la influegravencia comercial perduda en el territori
proper per la pegraverdua dEmporion ja que sindependitza de la seva metrogravepoli i per poder
accedir a linterior del territori i comerciar amb els indiacutegenes Una especialista que
destaca en aquest agravembit eacutes Anna Mordf Puig9 una de les arqueogravelogues que va estar
treballant a la cologravenia durant uns anys ajudant en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic
Tot i aixograve hi ha una minoria dels quals destaca Joan Maluquer de Motes que defensen
la possibilitat duna fundacioacute rogravedia de la cologravenia mentre encara tenien un gran poder
naval al mediterrani
7 Vegeu apartat 41 Entrevista a Roger Riera 8 David Vivoacute doctor en Histograveria de lArt i professor en Histograveria de lArt Antic especialitzat en Arqueologia Iconografia i Arquitectura clagravessica que en el camp arqueologravegic ha codirigit nombroses excavacions i participat en diversos projectes dinvestigacioacute 9 Vegeu apartat 42 Entrevista a Anna Mordf Puig
La cologravenia de Rhode
17
Per una altra banda la majoria darqueogravelegs igual que els historiadors comentats
anteriorment defensen que Rhode va ser destruiumlda a finals de la 2a Guerra Puacutenica lrsquoany
195 aC quan Catoacute va viatjar fins a Rhode per sufocar una revolta popular per part dels
habitants de la cologravenia i els indiacutegenes aliats amb ells Per aquest motiu la cologravenia va
quedar arrasada i posteriorment passaria a pertagravenyer als emporitans fins que finalment
seria abandonada al segle II dC en quegrave seria una ciutat romana
Les intervencions arqueologravegiques
A comenccedilaments del segle XX es van produir diversos intents de trobar la constatacioacute
arqueologravegica a les referegravencies textuals de les fonts antigues sobre Rhode i es van centrar
tots els esforccedilos al solar de lantiga Ciutadella el lloc que tenia millors perspectives a
nivell histograveric i pragravectic A partir del 1916 es comenccedilagrave a prospectar la ciutadella amb un
egravexit relatiu nomeacutes es van trobar restes residuals de ceragravemica grega perograve ninguna
troballa prou consistent Al 1934 FCufiacute va comenccedilar a excavar en la zona del turoacute de
Santa Maria amb resultats excepcionals i es va poder establir una cronologia que estava
entre els estrats del segle V-IV aC i legravepoca tardoromana i medieval Sha de destacar el
descobriment dun plom amb epigrafia grega
Al 1946 es van reprendre les excavacions i es van realitzar descobriments importants
evidegravencies duna basiacutelica paleocristiana una possible vilmiddot la romana i diferents
necrogravepolis tardoromanes encara que lestratigrafia no era meacutes amunt del segle III aC i
es va considerar un fracagraves perquegrave lobjectiu de les excavacions era provar lorigen rodi
de la cologravenia
En els anys seguumlents les excavacions es van reprendre puntualment Una de les meacutes
importants va ser la de F Riuroacute entre 1955 i 1960 Alhora es van comenccedilar a netejar els
enderrocs dels segles anteriors i es van consolidar les restes existents
Al febrer de 1961 la Ciutadella es va declarar Monumento Nacional per evitar el seu
enderroc i la urbanitzacioacute imminent Gragravecies a aixograve es va poder realitzar la primera
campanya dexcavacions entre 1963 i 1964 que va ser important pel descobriment i
excavacioacute en extensioacute de lanomenat Barri Helmiddotleniacutestic Aquestes excavacions van
continuar fins al 1975 i van centrar-se tambeacute en la vilmiddot la romana i el conjunt medieval
La cologravenia de Rhode
18
Entre 1976 i 1984 es van dividir les excavacions en dos grups el primer dirigit per
Aurora Martiacuten va estar centrat en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic el segon codirigit
per Josep M Nolla i Javier Nieto va centrar-se en lEdifici A Al 1984 es van fer
excavacions a fora i a dins de la Ciutadella propiciades per la creacioacute del Pla de
solidaritat amb latur
A partir del 1984 les excavacions van ser abandonades fins al 1993 que es van
reprendre perquegrave eren excavacions durgegravencia
Al 1993 es realitzen cinc campanyes a la vila medieval i als recintes emmurallats a
loest de la Ciutadella en les quals es troben importants restes de legravepoca grega i legravepoca
tardoantiga al pati darmes
Al 2002 es realitza una petita actuacioacute arqueologravegica per revisar i completar lexcavacioacute
feta al 1984
Font 3 imatge del Barri Helmiddotleniacutestic en les uacuteltimes excavacions realitzades
La cologravenia de Rhode
19
23 El jaciment
Al llarg del temps en el solar de la Ciutadella on es trobava lantiga cologravenia grega de
Rhode hi ha hagut assentaments constants per la qual cosa no sha pogut excavar en
profunditat A meacutes a meacutes aquests assentaments han provocat que en edificar
construccions sobre les antigues es deterioressin les restes Aixograve afegit als diversos
conflictes begravelmiddotlics succeiumlts des quegrave la cologravenia es va abandonar fins a lactualitat ha causat
que les poques restes que quedaven resultin pragravecticament inexistents
Font 4 Mapa de la part grega al solar de la Ciutadella
1 Turoacute de Santa Maria primer assentament grec de Rhode
2 Barri Helmiddot leniacutestic
3 Muralla que envoltava el turoacute
El primer que podem veure a lentrar al recinte fortificat de La Ciutadella eacutes un petit
museu on es troben algunes de les restes trobades al jaciment Srsquohi poden veure des
dagravemfores de la cologravenia grega fins a canons de la ciutadella militar
La cologravenia de Rhode
20
Despreacutes si sortim al solar ja dins del jaciment podem veure diferents camins El
primer es dirigeix cap a la dreta i va a parar al Barri Helmiddotleniacutestic on hi ha restes gregues
i tambeacute romanes
Si seguim pel camiacute del mig caminant cap endavant ens trobem el turoacute de Santa Maria
lloc on es va produir el primer assentament grec Les restes gregues perograve soacuten difiacutecilment
apreciables
A la falda del turoacute es pot veure lrsquoantic pati darmes de la ciutadella militar i al
capdamunt del turoacute una esgleacutesia romagravenica reconstruiumlda recentment En aquest mateix
punt srsquoha establert que hi havia assentat el temple drsquoegravepoca grega
En baixar del turoacute per la part esquerra del solar es troben les restes medievals els
fonaments de les cases de la gent del poble medieval i la casa del governador
Un altre recorregut possible eacutes seguint tot el periacutemetre de la Ciutadella resseguint la
liacutenea de les muralles des don es pot contemplar tot el jaciment
231 El turoacute de Santa Maria
Al turoacute de Santa Maria un petit promontori que devia ser duns deu-vint metres daltitud
per sobre del nivell del mar envoltat per dos petits cursos naturals daigua la Trencada i
el Rec Fondo eacutes on es va produir el primer assentament de la cologravenia grega a principis
del segle IV aC
Font 5 Imatge de la cara sud del turoacute de Santa Maria
La cologravenia de Rhode
21
Arqueologravegicament es coneix poc ja que el solar de la Ciutadella i els seus voltants
sempre han estat ocupats per poblacioacute civil i al llarg del temps aquestes diferents
ocupacions han anat sobreposant les noves construccions a les meacutes antigues
Tanmateix al llarg de les excavacions realitzades al turoacute es va poder veure que el
primer assentament estava estructurat urbaniacutesticament de manera diferent que el Barri
Helmiddotleniacutestic caracteritzat per una estructura ortogonal mentre que al turoacute hi havia una
urbaniacutestica meacutes primitiva I a meacutes aquest assentament es trobava envoltat per una
muralla de carreus poligonals que definia lextensioacute daquest
Font 6 Imatge del turoacute de Santa Maria lloc on estaria situat el temple grec
actualment ocupat per una petita esgleacutesia romagravenica
Actualment al damunt del turoacute hi ha una petita esgleacutesia de tipus romagravenic reconstruiumlda
recentment encara que a sota als seus fonaments se sobreposen restes duna esgleacutesia
paleocristiana una necrogravepolis tardoromana i el temple grec dels segles IV i III aC
La cologravenia de Rhode
22
232 El Barri Helmiddotleniacutestic
Com hem dit el primer emplaccedilament de la cologravenia grega de Rhode es trobava en lactual
turoacute de Santa Maria envoltat per dues rieres la Trencada i el Rec Fondo que discorrien
als peus del turoacute
Font 7 Vista aegraveria del solar de la Ciutadella
Aquest primer assentament va ser ampliat posteriorment amb un eixample anomenat el
Barri Helmiddotleniacutestic que estava separat fiacutesicament del turoacute pel Rec Fondo I eacutes aquesta
separacioacute la que definiria lurbanisme de leixample que funcionaria com a nucli central
dels dos assentaments perquegrave eacutes logravegic pensar que la desembocadura del rec funcioneacutes
com a port principal de la cologravenia sense deixar els altres ports secundaris de banda
Fins el segle II dC no sersquon coneixen gaires dades encara que va ser una egravepoca meacutes
activa del que es pensava En aquest segle es troba documentada la primera estructura
complexa un conjunt termal que es troba construiumlt a sobre de les instalmiddotlacions de
lanterior port grec Al llarg del temps aquest edifici va ser ampliat i es va convertir en
una factoria de salaons de peix que va durar fins al segle VI dC Despreacutes daquesta
factoria de salaons es va sobreposar un hospital militar al construir la Ciutadella que
va ser anomenat poseriorment pels arqueogravelegs com lEdifici A
La cologravenia de Rhode
23
A partir de lrsquoegravepoca medieval Roses va tenir un gran desenvolupament urbaniacutestic en el
qual es van construir ampliacions del recinte fortificat al voltant de Santa Maria que va
ser construiumlda el 943 dC
Lactuacioacute meacutes important va ser la construccioacute de la ciutadella el 1543 que provocaragrave
lenderroc de gran part de les antigues muralles i una reestructuracioacute profunda del
terreny Aquest fet amb els posteriors setges i bombardeigs patits entre els anys 1794 i
1795 i 1any 1808 van afectar molt el subsogravel arqueologravegic i especialment el Barri
Helmiddotleniacutestic
El fet que el recinte de La Ciutadella estigueacutes desocupat a principis del segle passat va
fer que entreacutes en una degradacioacute progressiva i per aixograve els rosincs el van anar ocupant
dividint-lo en petits horts
Estudi del Barri Helmiddotleniacutestic
El Barri Helmiddotleniacutestic estava caracteritzat per ser de forma ortogonal era una agraverea
urbaniacutestica regular datada el segle III aC
Per poder fer un estudi del Barri Helmiddotleniacutestic va ser dividit en dues zones separades pel
carrer nord-sud les zones
A i B encara que la divisioacute
no respon a una particioacute
arbitragraveria sinoacute que ha estat
dividit perquegrave la zona A va
ser la primera a ser
excavada i es va utilitzar
una metodologia molt
diferent de la zona B
Tambeacute la construccioacute del
barri eacutes diferent en
cadascuna de les zones
Font 8 Fotografia del Barri Helmiddotleniacutestic
La cologravenia de Rhode
24
Cal destacar que aquest jaciment presenta algunes dificultats com la superposicioacute
destructures posteriors en les anteriors que les malmeten emmascarant i dificultant el
seu estudi encara que no limpossibilita i les explosions de bombes produiumldes durant el
setge de la Guerra Gran (1784-1795) Les explosions no van ser massa grans en relacioacute
a lespai afectat per cadascuna perograve els murs del Barri Helmiddotleniacutestic tenien una
construccioacute senzilla i els resultats van ser perjudicials ja que afectaren les cantonades i
aixograve va dificultar la interpretacioacute de les estructures
Font 9 planta general del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutestic
(VIVOacute D)
Zona A
Era un barri durbanisme regular constituiumlt per un carrer que anava de nord a sud de la
ciutat i dos de transversals formant sis illes de cases tres a cada costat
Aquesta zona va ser excavada entre 1963 i 1964 en la seva totalitat La urgegravencia de
destapar el magravexim destructures possibles per evidenciar la importagravencia del jaciment va
causar una gran velocitat en les excavacions Va ser necessagraveria aquesta mesura perquegrave el
La cologravenia de Rhode
25
jaciment estava amenaccedilat denderroc per un projecte durbanitzacioacute malgrat tenir la
proteccioacute legal del monument
Font 9 Fotografia de la cara est del Barri Helmiddotleniacutestic
Per aixograve lexcavacioacute va ser meacutes aviat un buidatge en superfiacutecie que no pas en
profunditat Durant les excavacions es van portar uns diaris dexcavacioacute que mostraven
la pegraverdua dinformacioacute arqueologravegica que es podia haver produiumlt Aquests diaris
descrivien la feina feta dia a dia i els diversos descobriments realitzats A meacutes a meacutes
incloiumlen esquemes destructures dibuixos de materials i fotografies fent que els diaris
fossin una eina bagravesica per restituir les estructures desenterrades i per ubicar els
descobriments realitzats
A mitjans del 1964 es va poder comenccedilar a excavar en profunditat al buscar
lestratigrafia perduda
La cologravenia de Rhode
26
Font 10 visualitzacioacute de les cases A-II-1 i A-II-3 del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme
del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Aquesta estava formada per tres estrats
- Estrat I corresponia a lestrat superficial i les restes trobades anaven des de
labandonament de la Ciutadella fins al comenccedilament de les excavacions que tenia entre
040 i 050 m de profunditat
- Estrat II tenia una profunditat variable i constava de la presegravencia duna necrogravepolis
tardoromana Encara que nomeacutes pertanyia a la zona B es va considerar general a tot el
jaciment
- Estrat III eacutes lestrat ocupat pel Barri Helmiddotleniacutestic Estagrave delimitat per laltura dels murs
fins al nivell de circulacioacute Datat del segle III aC
A causa de la mala conservacioacute dels murs es van restaurar i aquesta restauracioacute va
afectar tots els murs amb una reconstruccioacute en altura feta amb les pedres caigudes i
ciment
La cologravenia de Rhode
27
La interpretacioacute de les estructures eacutes difiacutecil i es va fer a partir dels croquis i les
fotografies de les excavacions i un altre plagravenol del jaciment que tenia en compte els
murs visibles
Zona B
Aquesta zona estava formada pel cantoacute de ponent del Barri Helmiddotleniacutestic des del carrer
nord-sud fins als perfils de lexcavacioacute que estaven a la meitat de lilla de cases
La distincioacute entre les zones A i B va ser des dun principi urbaniacutestica El fet que les
muralles estiguessin meacutes lluny va fer que els efectes de les explosions de les bombes no
fossin tan frequumlents perograve com que lagraverea estava afectada per una necrogravepoli tardoromana
la interpretacioacute de les estructures tambeacute eacutes difiacutecil
Font 11 visualitzacioacute de les illes centrals de cases del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i
urbanisme del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Lestratigrafia eacutes meacutes complexa que la de les anteriors meacutes acurada
- Estrat I eacutes lestrat del nivell superficial que tenia molta ceragravemica moderna i medieval
encara que tambeacute hi ha evidegravencies dhorts moderns i hi ha els fonaments dels murs de
lhospital del segle XVII
- Estrat II es troba luacuteltima ocupacioacute de lemplaccedilament en lantiguitat la necrogravepoli
paleocristiana
La cologravenia de Rhode
28
- Estrat III apareixen les estructures del Barri Helmiddotleniacutestic i estagrave datat a finals del segle
IV i principis del III aC Hi hauria dos estrats cronologravegicament diferents el primer
format per tres murs arrasats de la casa B-II-2 i els forns de ceragravemica El material
predominant pertany al segle III aC mentre que del IV aC nomeacutes nhi ha periogravedicament
Possiblement lestrat del segle IV aC anterior al Barri Helmiddotleniacutestic no existeix i nomeacutes
eacutes una mala interpretacioacute de les reformes daquest
- Estrat 4 eacutes el sogravel natural sobre el qual saixecava el Barri Helmiddotleniacutestic format per
sorres
Font 12 Part excavada de la muralla que envoltava el turoacute
La cologravenia de Rhode
29
24 La vida a la cologravenia
241 Explotacioacute comercial del territori
Rhode va ser sobretot un centre comercial encara que al principi els navegants grecs no
buscaven un mercat per donar sortida a les seves produccions El seu objectiu primer era
obtenir les mategraveries primeres que mancaven a Gregravecia Aquests intercanvis es feien en
petits ports descala i de comerccedil que funcionaven com a centres comercials i
redistribuiumldors de productes al mateix temps que sinformaven dels recursos naturals
existents en els territoris meacutes propers Aquests petits centres comercials amb el pas del
temps van creacuteixer i van esdevenir ciutats
Port
El golf de Roses eacutes un lloc de gran importagravencia en el comerccedil mariacutetim ja que era una
cruiumllla de pas obligat en les rutes des del sud peninsular cap al sud de Franccedila o a
linreveacutes tot resseguint la costa
En aquesta ruta la part meacutes problemagravetica del trajecte era la ruta de sud a nord ja que la
climatologia desfavorable obligava els vaixells a esperar al golf de Roses els vents
favorables La ruta descendent en canvi no estava tan afectada pel temps
Lobligacioacute de cercar un lloc a recer dels vents i els corrents en el golf de Roses
resultava ineludible quan la navegacioacute a vela vorejant la costa es trobava afectada per la
meteorologia
Aixograve feia imprescindibles petits ports descala on proveir-se i protegir-se del mal temps
Aquesta necessitat afectava els navegants foceus majoritagraveriament que eren els
principals usuaris daquesta ruta perquegrave navegaven amb uns vaixells dorigen militar
anomenats pentaconteres que encara que eren lleugers i ragravepids no podien portar gaire
cagraverrega Per aixograve els foceus havien de parar periogravedicament per proveir-se daliments
El millor fondejador del golf de Roses eacutes el de lespai que hi ha entre lactual nucli urbagrave
de Roses i la desembocadura del riu Mugueta Aquesta zona queda protegida per la
serra de Rodes de la tramuntana i del llevant
La cologravenia de Rhode
30
Basant-se en aixograve sha proposat que Rhode eacutes un nucli colonial meacutes antic que Emporion
Segons aquesta hipogravetesi Rhode al tenir el millor port de la zona havia de ser el primer
establiment colonial grec del golf de Roses Aleshores locupacioacute de lillot de Sant
Martiacute per part dels foceus sexplicaria per la impossibilitat dinstalmiddotlar-se a la zona nord
del golf que ja estava habitada
Aquesta teoria perograve no teacute present que Rhode estagrave relativament aiumlllada dins lEmpordagrave
Aquest fet probablement va fer que Rhode fos un port secundari durant aquesta egravepoca i
ho va continuar sent durant legravepoca romana mentre que Emporion es trobava situada en
una posicioacute geogragravefica millor per penetrar cap linterior gragravecies a la proximitat dels rius
Ter i Fluviagrave unes vies dacceacutes immillorables cap a lEmpordagrave
I encara que Rhode tenia un territori relativament proper que podia ser explotat
agriacutecolament no devia ser un fet determinant en leleccioacute de lemplaccedilament
Per tant les millors comunicacions i la major accessibilitat als recursos naturals de
linterior del territori eacutes possiblement el motiu que explica leleccioacute de lillot de Sant
Martiacute com a lloc on establir-se els foceus a principis del segle VI aC tot i les
limitacions com a port natural
El primer nucli urbagrave de Rhode era un petit port secundari descala en la ruta comercial
que unia els dos punts meacutes importants de la Mediterragravenia occidental Massagravelia i les
factories feniacutecies del sud peninsular Aquest comerccedil amb el sud de la peniacutensula Ibegraverica
devia comenccedilar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC
La fundacioacute de Rhode i Emporion al golf de Roses no eacutes un fet estrany sinoacute que aquesta
proximitat confirma la importagravencia que tenia la zona com a nus de comunicacions
Explotacioacute dels recursos naturals
No se sap massa quines caracteriacutestiques tenia Rhode ni quins productes podia extreuren
Nomeacutes es pot especular Rhode tenia un territori de dimensions reduiumldes limitat pels
vessants de la serra de Rodes i els aiguamolls El territori apte per al cultiu de cereals
era molt reduiumlt amb prou feines permetia cobrir les necessitats dautosubsistegravencia de la
poblacioacute de la polis que shavia de garantir a partir dimportacions procedents del
territori indiacutegena meacutes proper igual que a Emporion i Massagravelia
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
17
Per una altra banda la majoria darqueogravelegs igual que els historiadors comentats
anteriorment defensen que Rhode va ser destruiumlda a finals de la 2a Guerra Puacutenica lrsquoany
195 aC quan Catoacute va viatjar fins a Rhode per sufocar una revolta popular per part dels
habitants de la cologravenia i els indiacutegenes aliats amb ells Per aquest motiu la cologravenia va
quedar arrasada i posteriorment passaria a pertagravenyer als emporitans fins que finalment
seria abandonada al segle II dC en quegrave seria una ciutat romana
Les intervencions arqueologravegiques
A comenccedilaments del segle XX es van produir diversos intents de trobar la constatacioacute
arqueologravegica a les referegravencies textuals de les fonts antigues sobre Rhode i es van centrar
tots els esforccedilos al solar de lantiga Ciutadella el lloc que tenia millors perspectives a
nivell histograveric i pragravectic A partir del 1916 es comenccedilagrave a prospectar la ciutadella amb un
egravexit relatiu nomeacutes es van trobar restes residuals de ceragravemica grega perograve ninguna
troballa prou consistent Al 1934 FCufiacute va comenccedilar a excavar en la zona del turoacute de
Santa Maria amb resultats excepcionals i es va poder establir una cronologia que estava
entre els estrats del segle V-IV aC i legravepoca tardoromana i medieval Sha de destacar el
descobriment dun plom amb epigrafia grega
Al 1946 es van reprendre les excavacions i es van realitzar descobriments importants
evidegravencies duna basiacutelica paleocristiana una possible vilmiddot la romana i diferents
necrogravepolis tardoromanes encara que lestratigrafia no era meacutes amunt del segle III aC i
es va considerar un fracagraves perquegrave lobjectiu de les excavacions era provar lorigen rodi
de la cologravenia
En els anys seguumlents les excavacions es van reprendre puntualment Una de les meacutes
importants va ser la de F Riuroacute entre 1955 i 1960 Alhora es van comenccedilar a netejar els
enderrocs dels segles anteriors i es van consolidar les restes existents
Al febrer de 1961 la Ciutadella es va declarar Monumento Nacional per evitar el seu
enderroc i la urbanitzacioacute imminent Gragravecies a aixograve es va poder realitzar la primera
campanya dexcavacions entre 1963 i 1964 que va ser important pel descobriment i
excavacioacute en extensioacute de lanomenat Barri Helmiddotleniacutestic Aquestes excavacions van
continuar fins al 1975 i van centrar-se tambeacute en la vilmiddot la romana i el conjunt medieval
La cologravenia de Rhode
18
Entre 1976 i 1984 es van dividir les excavacions en dos grups el primer dirigit per
Aurora Martiacuten va estar centrat en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic el segon codirigit
per Josep M Nolla i Javier Nieto va centrar-se en lEdifici A Al 1984 es van fer
excavacions a fora i a dins de la Ciutadella propiciades per la creacioacute del Pla de
solidaritat amb latur
A partir del 1984 les excavacions van ser abandonades fins al 1993 que es van
reprendre perquegrave eren excavacions durgegravencia
Al 1993 es realitzen cinc campanyes a la vila medieval i als recintes emmurallats a
loest de la Ciutadella en les quals es troben importants restes de legravepoca grega i legravepoca
tardoantiga al pati darmes
Al 2002 es realitza una petita actuacioacute arqueologravegica per revisar i completar lexcavacioacute
feta al 1984
Font 3 imatge del Barri Helmiddotleniacutestic en les uacuteltimes excavacions realitzades
La cologravenia de Rhode
19
23 El jaciment
Al llarg del temps en el solar de la Ciutadella on es trobava lantiga cologravenia grega de
Rhode hi ha hagut assentaments constants per la qual cosa no sha pogut excavar en
profunditat A meacutes a meacutes aquests assentaments han provocat que en edificar
construccions sobre les antigues es deterioressin les restes Aixograve afegit als diversos
conflictes begravelmiddotlics succeiumlts des quegrave la cologravenia es va abandonar fins a lactualitat ha causat
que les poques restes que quedaven resultin pragravecticament inexistents
Font 4 Mapa de la part grega al solar de la Ciutadella
1 Turoacute de Santa Maria primer assentament grec de Rhode
2 Barri Helmiddot leniacutestic
3 Muralla que envoltava el turoacute
El primer que podem veure a lentrar al recinte fortificat de La Ciutadella eacutes un petit
museu on es troben algunes de les restes trobades al jaciment Srsquohi poden veure des
dagravemfores de la cologravenia grega fins a canons de la ciutadella militar
La cologravenia de Rhode
20
Despreacutes si sortim al solar ja dins del jaciment podem veure diferents camins El
primer es dirigeix cap a la dreta i va a parar al Barri Helmiddotleniacutestic on hi ha restes gregues
i tambeacute romanes
Si seguim pel camiacute del mig caminant cap endavant ens trobem el turoacute de Santa Maria
lloc on es va produir el primer assentament grec Les restes gregues perograve soacuten difiacutecilment
apreciables
A la falda del turoacute es pot veure lrsquoantic pati darmes de la ciutadella militar i al
capdamunt del turoacute una esgleacutesia romagravenica reconstruiumlda recentment En aquest mateix
punt srsquoha establert que hi havia assentat el temple drsquoegravepoca grega
En baixar del turoacute per la part esquerra del solar es troben les restes medievals els
fonaments de les cases de la gent del poble medieval i la casa del governador
Un altre recorregut possible eacutes seguint tot el periacutemetre de la Ciutadella resseguint la
liacutenea de les muralles des don es pot contemplar tot el jaciment
231 El turoacute de Santa Maria
Al turoacute de Santa Maria un petit promontori que devia ser duns deu-vint metres daltitud
per sobre del nivell del mar envoltat per dos petits cursos naturals daigua la Trencada i
el Rec Fondo eacutes on es va produir el primer assentament de la cologravenia grega a principis
del segle IV aC
Font 5 Imatge de la cara sud del turoacute de Santa Maria
La cologravenia de Rhode
21
Arqueologravegicament es coneix poc ja que el solar de la Ciutadella i els seus voltants
sempre han estat ocupats per poblacioacute civil i al llarg del temps aquestes diferents
ocupacions han anat sobreposant les noves construccions a les meacutes antigues
Tanmateix al llarg de les excavacions realitzades al turoacute es va poder veure que el
primer assentament estava estructurat urbaniacutesticament de manera diferent que el Barri
Helmiddotleniacutestic caracteritzat per una estructura ortogonal mentre que al turoacute hi havia una
urbaniacutestica meacutes primitiva I a meacutes aquest assentament es trobava envoltat per una
muralla de carreus poligonals que definia lextensioacute daquest
Font 6 Imatge del turoacute de Santa Maria lloc on estaria situat el temple grec
actualment ocupat per una petita esgleacutesia romagravenica
Actualment al damunt del turoacute hi ha una petita esgleacutesia de tipus romagravenic reconstruiumlda
recentment encara que a sota als seus fonaments se sobreposen restes duna esgleacutesia
paleocristiana una necrogravepolis tardoromana i el temple grec dels segles IV i III aC
La cologravenia de Rhode
22
232 El Barri Helmiddotleniacutestic
Com hem dit el primer emplaccedilament de la cologravenia grega de Rhode es trobava en lactual
turoacute de Santa Maria envoltat per dues rieres la Trencada i el Rec Fondo que discorrien
als peus del turoacute
Font 7 Vista aegraveria del solar de la Ciutadella
Aquest primer assentament va ser ampliat posteriorment amb un eixample anomenat el
Barri Helmiddotleniacutestic que estava separat fiacutesicament del turoacute pel Rec Fondo I eacutes aquesta
separacioacute la que definiria lurbanisme de leixample que funcionaria com a nucli central
dels dos assentaments perquegrave eacutes logravegic pensar que la desembocadura del rec funcioneacutes
com a port principal de la cologravenia sense deixar els altres ports secundaris de banda
Fins el segle II dC no sersquon coneixen gaires dades encara que va ser una egravepoca meacutes
activa del que es pensava En aquest segle es troba documentada la primera estructura
complexa un conjunt termal que es troba construiumlt a sobre de les instalmiddotlacions de
lanterior port grec Al llarg del temps aquest edifici va ser ampliat i es va convertir en
una factoria de salaons de peix que va durar fins al segle VI dC Despreacutes daquesta
factoria de salaons es va sobreposar un hospital militar al construir la Ciutadella que
va ser anomenat poseriorment pels arqueogravelegs com lEdifici A
La cologravenia de Rhode
23
A partir de lrsquoegravepoca medieval Roses va tenir un gran desenvolupament urbaniacutestic en el
qual es van construir ampliacions del recinte fortificat al voltant de Santa Maria que va
ser construiumlda el 943 dC
Lactuacioacute meacutes important va ser la construccioacute de la ciutadella el 1543 que provocaragrave
lenderroc de gran part de les antigues muralles i una reestructuracioacute profunda del
terreny Aquest fet amb els posteriors setges i bombardeigs patits entre els anys 1794 i
1795 i 1any 1808 van afectar molt el subsogravel arqueologravegic i especialment el Barri
Helmiddotleniacutestic
El fet que el recinte de La Ciutadella estigueacutes desocupat a principis del segle passat va
fer que entreacutes en una degradacioacute progressiva i per aixograve els rosincs el van anar ocupant
dividint-lo en petits horts
Estudi del Barri Helmiddotleniacutestic
El Barri Helmiddotleniacutestic estava caracteritzat per ser de forma ortogonal era una agraverea
urbaniacutestica regular datada el segle III aC
Per poder fer un estudi del Barri Helmiddotleniacutestic va ser dividit en dues zones separades pel
carrer nord-sud les zones
A i B encara que la divisioacute
no respon a una particioacute
arbitragraveria sinoacute que ha estat
dividit perquegrave la zona A va
ser la primera a ser
excavada i es va utilitzar
una metodologia molt
diferent de la zona B
Tambeacute la construccioacute del
barri eacutes diferent en
cadascuna de les zones
Font 8 Fotografia del Barri Helmiddotleniacutestic
La cologravenia de Rhode
24
Cal destacar que aquest jaciment presenta algunes dificultats com la superposicioacute
destructures posteriors en les anteriors que les malmeten emmascarant i dificultant el
seu estudi encara que no limpossibilita i les explosions de bombes produiumldes durant el
setge de la Guerra Gran (1784-1795) Les explosions no van ser massa grans en relacioacute
a lespai afectat per cadascuna perograve els murs del Barri Helmiddotleniacutestic tenien una
construccioacute senzilla i els resultats van ser perjudicials ja que afectaren les cantonades i
aixograve va dificultar la interpretacioacute de les estructures
Font 9 planta general del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutestic
(VIVOacute D)
Zona A
Era un barri durbanisme regular constituiumlt per un carrer que anava de nord a sud de la
ciutat i dos de transversals formant sis illes de cases tres a cada costat
Aquesta zona va ser excavada entre 1963 i 1964 en la seva totalitat La urgegravencia de
destapar el magravexim destructures possibles per evidenciar la importagravencia del jaciment va
causar una gran velocitat en les excavacions Va ser necessagraveria aquesta mesura perquegrave el
La cologravenia de Rhode
25
jaciment estava amenaccedilat denderroc per un projecte durbanitzacioacute malgrat tenir la
proteccioacute legal del monument
Font 9 Fotografia de la cara est del Barri Helmiddotleniacutestic
Per aixograve lexcavacioacute va ser meacutes aviat un buidatge en superfiacutecie que no pas en
profunditat Durant les excavacions es van portar uns diaris dexcavacioacute que mostraven
la pegraverdua dinformacioacute arqueologravegica que es podia haver produiumlt Aquests diaris
descrivien la feina feta dia a dia i els diversos descobriments realitzats A meacutes a meacutes
incloiumlen esquemes destructures dibuixos de materials i fotografies fent que els diaris
fossin una eina bagravesica per restituir les estructures desenterrades i per ubicar els
descobriments realitzats
A mitjans del 1964 es va poder comenccedilar a excavar en profunditat al buscar
lestratigrafia perduda
La cologravenia de Rhode
26
Font 10 visualitzacioacute de les cases A-II-1 i A-II-3 del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme
del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Aquesta estava formada per tres estrats
- Estrat I corresponia a lestrat superficial i les restes trobades anaven des de
labandonament de la Ciutadella fins al comenccedilament de les excavacions que tenia entre
040 i 050 m de profunditat
- Estrat II tenia una profunditat variable i constava de la presegravencia duna necrogravepolis
tardoromana Encara que nomeacutes pertanyia a la zona B es va considerar general a tot el
jaciment
- Estrat III eacutes lestrat ocupat pel Barri Helmiddotleniacutestic Estagrave delimitat per laltura dels murs
fins al nivell de circulacioacute Datat del segle III aC
A causa de la mala conservacioacute dels murs es van restaurar i aquesta restauracioacute va
afectar tots els murs amb una reconstruccioacute en altura feta amb les pedres caigudes i
ciment
La cologravenia de Rhode
27
La interpretacioacute de les estructures eacutes difiacutecil i es va fer a partir dels croquis i les
fotografies de les excavacions i un altre plagravenol del jaciment que tenia en compte els
murs visibles
Zona B
Aquesta zona estava formada pel cantoacute de ponent del Barri Helmiddotleniacutestic des del carrer
nord-sud fins als perfils de lexcavacioacute que estaven a la meitat de lilla de cases
La distincioacute entre les zones A i B va ser des dun principi urbaniacutestica El fet que les
muralles estiguessin meacutes lluny va fer que els efectes de les explosions de les bombes no
fossin tan frequumlents perograve com que lagraverea estava afectada per una necrogravepoli tardoromana
la interpretacioacute de les estructures tambeacute eacutes difiacutecil
Font 11 visualitzacioacute de les illes centrals de cases del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i
urbanisme del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Lestratigrafia eacutes meacutes complexa que la de les anteriors meacutes acurada
- Estrat I eacutes lestrat del nivell superficial que tenia molta ceragravemica moderna i medieval
encara que tambeacute hi ha evidegravencies dhorts moderns i hi ha els fonaments dels murs de
lhospital del segle XVII
- Estrat II es troba luacuteltima ocupacioacute de lemplaccedilament en lantiguitat la necrogravepoli
paleocristiana
La cologravenia de Rhode
28
- Estrat III apareixen les estructures del Barri Helmiddotleniacutestic i estagrave datat a finals del segle
IV i principis del III aC Hi hauria dos estrats cronologravegicament diferents el primer
format per tres murs arrasats de la casa B-II-2 i els forns de ceragravemica El material
predominant pertany al segle III aC mentre que del IV aC nomeacutes nhi ha periogravedicament
Possiblement lestrat del segle IV aC anterior al Barri Helmiddotleniacutestic no existeix i nomeacutes
eacutes una mala interpretacioacute de les reformes daquest
- Estrat 4 eacutes el sogravel natural sobre el qual saixecava el Barri Helmiddotleniacutestic format per
sorres
Font 12 Part excavada de la muralla que envoltava el turoacute
La cologravenia de Rhode
29
24 La vida a la cologravenia
241 Explotacioacute comercial del territori
Rhode va ser sobretot un centre comercial encara que al principi els navegants grecs no
buscaven un mercat per donar sortida a les seves produccions El seu objectiu primer era
obtenir les mategraveries primeres que mancaven a Gregravecia Aquests intercanvis es feien en
petits ports descala i de comerccedil que funcionaven com a centres comercials i
redistribuiumldors de productes al mateix temps que sinformaven dels recursos naturals
existents en els territoris meacutes propers Aquests petits centres comercials amb el pas del
temps van creacuteixer i van esdevenir ciutats
Port
El golf de Roses eacutes un lloc de gran importagravencia en el comerccedil mariacutetim ja que era una
cruiumllla de pas obligat en les rutes des del sud peninsular cap al sud de Franccedila o a
linreveacutes tot resseguint la costa
En aquesta ruta la part meacutes problemagravetica del trajecte era la ruta de sud a nord ja que la
climatologia desfavorable obligava els vaixells a esperar al golf de Roses els vents
favorables La ruta descendent en canvi no estava tan afectada pel temps
Lobligacioacute de cercar un lloc a recer dels vents i els corrents en el golf de Roses
resultava ineludible quan la navegacioacute a vela vorejant la costa es trobava afectada per la
meteorologia
Aixograve feia imprescindibles petits ports descala on proveir-se i protegir-se del mal temps
Aquesta necessitat afectava els navegants foceus majoritagraveriament que eren els
principals usuaris daquesta ruta perquegrave navegaven amb uns vaixells dorigen militar
anomenats pentaconteres que encara que eren lleugers i ragravepids no podien portar gaire
cagraverrega Per aixograve els foceus havien de parar periogravedicament per proveir-se daliments
El millor fondejador del golf de Roses eacutes el de lespai que hi ha entre lactual nucli urbagrave
de Roses i la desembocadura del riu Mugueta Aquesta zona queda protegida per la
serra de Rodes de la tramuntana i del llevant
La cologravenia de Rhode
30
Basant-se en aixograve sha proposat que Rhode eacutes un nucli colonial meacutes antic que Emporion
Segons aquesta hipogravetesi Rhode al tenir el millor port de la zona havia de ser el primer
establiment colonial grec del golf de Roses Aleshores locupacioacute de lillot de Sant
Martiacute per part dels foceus sexplicaria per la impossibilitat dinstalmiddotlar-se a la zona nord
del golf que ja estava habitada
Aquesta teoria perograve no teacute present que Rhode estagrave relativament aiumlllada dins lEmpordagrave
Aquest fet probablement va fer que Rhode fos un port secundari durant aquesta egravepoca i
ho va continuar sent durant legravepoca romana mentre que Emporion es trobava situada en
una posicioacute geogragravefica millor per penetrar cap linterior gragravecies a la proximitat dels rius
Ter i Fluviagrave unes vies dacceacutes immillorables cap a lEmpordagrave
I encara que Rhode tenia un territori relativament proper que podia ser explotat
agriacutecolament no devia ser un fet determinant en leleccioacute de lemplaccedilament
Per tant les millors comunicacions i la major accessibilitat als recursos naturals de
linterior del territori eacutes possiblement el motiu que explica leleccioacute de lillot de Sant
Martiacute com a lloc on establir-se els foceus a principis del segle VI aC tot i les
limitacions com a port natural
El primer nucli urbagrave de Rhode era un petit port secundari descala en la ruta comercial
que unia els dos punts meacutes importants de la Mediterragravenia occidental Massagravelia i les
factories feniacutecies del sud peninsular Aquest comerccedil amb el sud de la peniacutensula Ibegraverica
devia comenccedilar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC
La fundacioacute de Rhode i Emporion al golf de Roses no eacutes un fet estrany sinoacute que aquesta
proximitat confirma la importagravencia que tenia la zona com a nus de comunicacions
Explotacioacute dels recursos naturals
No se sap massa quines caracteriacutestiques tenia Rhode ni quins productes podia extreuren
Nomeacutes es pot especular Rhode tenia un territori de dimensions reduiumldes limitat pels
vessants de la serra de Rodes i els aiguamolls El territori apte per al cultiu de cereals
era molt reduiumlt amb prou feines permetia cobrir les necessitats dautosubsistegravencia de la
poblacioacute de la polis que shavia de garantir a partir dimportacions procedents del
territori indiacutegena meacutes proper igual que a Emporion i Massagravelia
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
18
Entre 1976 i 1984 es van dividir les excavacions en dos grups el primer dirigit per
Aurora Martiacuten va estar centrat en lexcavacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic el segon codirigit
per Josep M Nolla i Javier Nieto va centrar-se en lEdifici A Al 1984 es van fer
excavacions a fora i a dins de la Ciutadella propiciades per la creacioacute del Pla de
solidaritat amb latur
A partir del 1984 les excavacions van ser abandonades fins al 1993 que es van
reprendre perquegrave eren excavacions durgegravencia
Al 1993 es realitzen cinc campanyes a la vila medieval i als recintes emmurallats a
loest de la Ciutadella en les quals es troben importants restes de legravepoca grega i legravepoca
tardoantiga al pati darmes
Al 2002 es realitza una petita actuacioacute arqueologravegica per revisar i completar lexcavacioacute
feta al 1984
Font 3 imatge del Barri Helmiddotleniacutestic en les uacuteltimes excavacions realitzades
La cologravenia de Rhode
19
23 El jaciment
Al llarg del temps en el solar de la Ciutadella on es trobava lantiga cologravenia grega de
Rhode hi ha hagut assentaments constants per la qual cosa no sha pogut excavar en
profunditat A meacutes a meacutes aquests assentaments han provocat que en edificar
construccions sobre les antigues es deterioressin les restes Aixograve afegit als diversos
conflictes begravelmiddotlics succeiumlts des quegrave la cologravenia es va abandonar fins a lactualitat ha causat
que les poques restes que quedaven resultin pragravecticament inexistents
Font 4 Mapa de la part grega al solar de la Ciutadella
1 Turoacute de Santa Maria primer assentament grec de Rhode
2 Barri Helmiddot leniacutestic
3 Muralla que envoltava el turoacute
El primer que podem veure a lentrar al recinte fortificat de La Ciutadella eacutes un petit
museu on es troben algunes de les restes trobades al jaciment Srsquohi poden veure des
dagravemfores de la cologravenia grega fins a canons de la ciutadella militar
La cologravenia de Rhode
20
Despreacutes si sortim al solar ja dins del jaciment podem veure diferents camins El
primer es dirigeix cap a la dreta i va a parar al Barri Helmiddotleniacutestic on hi ha restes gregues
i tambeacute romanes
Si seguim pel camiacute del mig caminant cap endavant ens trobem el turoacute de Santa Maria
lloc on es va produir el primer assentament grec Les restes gregues perograve soacuten difiacutecilment
apreciables
A la falda del turoacute es pot veure lrsquoantic pati darmes de la ciutadella militar i al
capdamunt del turoacute una esgleacutesia romagravenica reconstruiumlda recentment En aquest mateix
punt srsquoha establert que hi havia assentat el temple drsquoegravepoca grega
En baixar del turoacute per la part esquerra del solar es troben les restes medievals els
fonaments de les cases de la gent del poble medieval i la casa del governador
Un altre recorregut possible eacutes seguint tot el periacutemetre de la Ciutadella resseguint la
liacutenea de les muralles des don es pot contemplar tot el jaciment
231 El turoacute de Santa Maria
Al turoacute de Santa Maria un petit promontori que devia ser duns deu-vint metres daltitud
per sobre del nivell del mar envoltat per dos petits cursos naturals daigua la Trencada i
el Rec Fondo eacutes on es va produir el primer assentament de la cologravenia grega a principis
del segle IV aC
Font 5 Imatge de la cara sud del turoacute de Santa Maria
La cologravenia de Rhode
21
Arqueologravegicament es coneix poc ja que el solar de la Ciutadella i els seus voltants
sempre han estat ocupats per poblacioacute civil i al llarg del temps aquestes diferents
ocupacions han anat sobreposant les noves construccions a les meacutes antigues
Tanmateix al llarg de les excavacions realitzades al turoacute es va poder veure que el
primer assentament estava estructurat urbaniacutesticament de manera diferent que el Barri
Helmiddotleniacutestic caracteritzat per una estructura ortogonal mentre que al turoacute hi havia una
urbaniacutestica meacutes primitiva I a meacutes aquest assentament es trobava envoltat per una
muralla de carreus poligonals que definia lextensioacute daquest
Font 6 Imatge del turoacute de Santa Maria lloc on estaria situat el temple grec
actualment ocupat per una petita esgleacutesia romagravenica
Actualment al damunt del turoacute hi ha una petita esgleacutesia de tipus romagravenic reconstruiumlda
recentment encara que a sota als seus fonaments se sobreposen restes duna esgleacutesia
paleocristiana una necrogravepolis tardoromana i el temple grec dels segles IV i III aC
La cologravenia de Rhode
22
232 El Barri Helmiddotleniacutestic
Com hem dit el primer emplaccedilament de la cologravenia grega de Rhode es trobava en lactual
turoacute de Santa Maria envoltat per dues rieres la Trencada i el Rec Fondo que discorrien
als peus del turoacute
Font 7 Vista aegraveria del solar de la Ciutadella
Aquest primer assentament va ser ampliat posteriorment amb un eixample anomenat el
Barri Helmiddotleniacutestic que estava separat fiacutesicament del turoacute pel Rec Fondo I eacutes aquesta
separacioacute la que definiria lurbanisme de leixample que funcionaria com a nucli central
dels dos assentaments perquegrave eacutes logravegic pensar que la desembocadura del rec funcioneacutes
com a port principal de la cologravenia sense deixar els altres ports secundaris de banda
Fins el segle II dC no sersquon coneixen gaires dades encara que va ser una egravepoca meacutes
activa del que es pensava En aquest segle es troba documentada la primera estructura
complexa un conjunt termal que es troba construiumlt a sobre de les instalmiddotlacions de
lanterior port grec Al llarg del temps aquest edifici va ser ampliat i es va convertir en
una factoria de salaons de peix que va durar fins al segle VI dC Despreacutes daquesta
factoria de salaons es va sobreposar un hospital militar al construir la Ciutadella que
va ser anomenat poseriorment pels arqueogravelegs com lEdifici A
La cologravenia de Rhode
23
A partir de lrsquoegravepoca medieval Roses va tenir un gran desenvolupament urbaniacutestic en el
qual es van construir ampliacions del recinte fortificat al voltant de Santa Maria que va
ser construiumlda el 943 dC
Lactuacioacute meacutes important va ser la construccioacute de la ciutadella el 1543 que provocaragrave
lenderroc de gran part de les antigues muralles i una reestructuracioacute profunda del
terreny Aquest fet amb els posteriors setges i bombardeigs patits entre els anys 1794 i
1795 i 1any 1808 van afectar molt el subsogravel arqueologravegic i especialment el Barri
Helmiddotleniacutestic
El fet que el recinte de La Ciutadella estigueacutes desocupat a principis del segle passat va
fer que entreacutes en una degradacioacute progressiva i per aixograve els rosincs el van anar ocupant
dividint-lo en petits horts
Estudi del Barri Helmiddotleniacutestic
El Barri Helmiddotleniacutestic estava caracteritzat per ser de forma ortogonal era una agraverea
urbaniacutestica regular datada el segle III aC
Per poder fer un estudi del Barri Helmiddotleniacutestic va ser dividit en dues zones separades pel
carrer nord-sud les zones
A i B encara que la divisioacute
no respon a una particioacute
arbitragraveria sinoacute que ha estat
dividit perquegrave la zona A va
ser la primera a ser
excavada i es va utilitzar
una metodologia molt
diferent de la zona B
Tambeacute la construccioacute del
barri eacutes diferent en
cadascuna de les zones
Font 8 Fotografia del Barri Helmiddotleniacutestic
La cologravenia de Rhode
24
Cal destacar que aquest jaciment presenta algunes dificultats com la superposicioacute
destructures posteriors en les anteriors que les malmeten emmascarant i dificultant el
seu estudi encara que no limpossibilita i les explosions de bombes produiumldes durant el
setge de la Guerra Gran (1784-1795) Les explosions no van ser massa grans en relacioacute
a lespai afectat per cadascuna perograve els murs del Barri Helmiddotleniacutestic tenien una
construccioacute senzilla i els resultats van ser perjudicials ja que afectaren les cantonades i
aixograve va dificultar la interpretacioacute de les estructures
Font 9 planta general del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutestic
(VIVOacute D)
Zona A
Era un barri durbanisme regular constituiumlt per un carrer que anava de nord a sud de la
ciutat i dos de transversals formant sis illes de cases tres a cada costat
Aquesta zona va ser excavada entre 1963 i 1964 en la seva totalitat La urgegravencia de
destapar el magravexim destructures possibles per evidenciar la importagravencia del jaciment va
causar una gran velocitat en les excavacions Va ser necessagraveria aquesta mesura perquegrave el
La cologravenia de Rhode
25
jaciment estava amenaccedilat denderroc per un projecte durbanitzacioacute malgrat tenir la
proteccioacute legal del monument
Font 9 Fotografia de la cara est del Barri Helmiddotleniacutestic
Per aixograve lexcavacioacute va ser meacutes aviat un buidatge en superfiacutecie que no pas en
profunditat Durant les excavacions es van portar uns diaris dexcavacioacute que mostraven
la pegraverdua dinformacioacute arqueologravegica que es podia haver produiumlt Aquests diaris
descrivien la feina feta dia a dia i els diversos descobriments realitzats A meacutes a meacutes
incloiumlen esquemes destructures dibuixos de materials i fotografies fent que els diaris
fossin una eina bagravesica per restituir les estructures desenterrades i per ubicar els
descobriments realitzats
A mitjans del 1964 es va poder comenccedilar a excavar en profunditat al buscar
lestratigrafia perduda
La cologravenia de Rhode
26
Font 10 visualitzacioacute de les cases A-II-1 i A-II-3 del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme
del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Aquesta estava formada per tres estrats
- Estrat I corresponia a lestrat superficial i les restes trobades anaven des de
labandonament de la Ciutadella fins al comenccedilament de les excavacions que tenia entre
040 i 050 m de profunditat
- Estrat II tenia una profunditat variable i constava de la presegravencia duna necrogravepolis
tardoromana Encara que nomeacutes pertanyia a la zona B es va considerar general a tot el
jaciment
- Estrat III eacutes lestrat ocupat pel Barri Helmiddotleniacutestic Estagrave delimitat per laltura dels murs
fins al nivell de circulacioacute Datat del segle III aC
A causa de la mala conservacioacute dels murs es van restaurar i aquesta restauracioacute va
afectar tots els murs amb una reconstruccioacute en altura feta amb les pedres caigudes i
ciment
La cologravenia de Rhode
27
La interpretacioacute de les estructures eacutes difiacutecil i es va fer a partir dels croquis i les
fotografies de les excavacions i un altre plagravenol del jaciment que tenia en compte els
murs visibles
Zona B
Aquesta zona estava formada pel cantoacute de ponent del Barri Helmiddotleniacutestic des del carrer
nord-sud fins als perfils de lexcavacioacute que estaven a la meitat de lilla de cases
La distincioacute entre les zones A i B va ser des dun principi urbaniacutestica El fet que les
muralles estiguessin meacutes lluny va fer que els efectes de les explosions de les bombes no
fossin tan frequumlents perograve com que lagraverea estava afectada per una necrogravepoli tardoromana
la interpretacioacute de les estructures tambeacute eacutes difiacutecil
Font 11 visualitzacioacute de les illes centrals de cases del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i
urbanisme del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Lestratigrafia eacutes meacutes complexa que la de les anteriors meacutes acurada
- Estrat I eacutes lestrat del nivell superficial que tenia molta ceragravemica moderna i medieval
encara que tambeacute hi ha evidegravencies dhorts moderns i hi ha els fonaments dels murs de
lhospital del segle XVII
- Estrat II es troba luacuteltima ocupacioacute de lemplaccedilament en lantiguitat la necrogravepoli
paleocristiana
La cologravenia de Rhode
28
- Estrat III apareixen les estructures del Barri Helmiddotleniacutestic i estagrave datat a finals del segle
IV i principis del III aC Hi hauria dos estrats cronologravegicament diferents el primer
format per tres murs arrasats de la casa B-II-2 i els forns de ceragravemica El material
predominant pertany al segle III aC mentre que del IV aC nomeacutes nhi ha periogravedicament
Possiblement lestrat del segle IV aC anterior al Barri Helmiddotleniacutestic no existeix i nomeacutes
eacutes una mala interpretacioacute de les reformes daquest
- Estrat 4 eacutes el sogravel natural sobre el qual saixecava el Barri Helmiddotleniacutestic format per
sorres
Font 12 Part excavada de la muralla que envoltava el turoacute
La cologravenia de Rhode
29
24 La vida a la cologravenia
241 Explotacioacute comercial del territori
Rhode va ser sobretot un centre comercial encara que al principi els navegants grecs no
buscaven un mercat per donar sortida a les seves produccions El seu objectiu primer era
obtenir les mategraveries primeres que mancaven a Gregravecia Aquests intercanvis es feien en
petits ports descala i de comerccedil que funcionaven com a centres comercials i
redistribuiumldors de productes al mateix temps que sinformaven dels recursos naturals
existents en els territoris meacutes propers Aquests petits centres comercials amb el pas del
temps van creacuteixer i van esdevenir ciutats
Port
El golf de Roses eacutes un lloc de gran importagravencia en el comerccedil mariacutetim ja que era una
cruiumllla de pas obligat en les rutes des del sud peninsular cap al sud de Franccedila o a
linreveacutes tot resseguint la costa
En aquesta ruta la part meacutes problemagravetica del trajecte era la ruta de sud a nord ja que la
climatologia desfavorable obligava els vaixells a esperar al golf de Roses els vents
favorables La ruta descendent en canvi no estava tan afectada pel temps
Lobligacioacute de cercar un lloc a recer dels vents i els corrents en el golf de Roses
resultava ineludible quan la navegacioacute a vela vorejant la costa es trobava afectada per la
meteorologia
Aixograve feia imprescindibles petits ports descala on proveir-se i protegir-se del mal temps
Aquesta necessitat afectava els navegants foceus majoritagraveriament que eren els
principals usuaris daquesta ruta perquegrave navegaven amb uns vaixells dorigen militar
anomenats pentaconteres que encara que eren lleugers i ragravepids no podien portar gaire
cagraverrega Per aixograve els foceus havien de parar periogravedicament per proveir-se daliments
El millor fondejador del golf de Roses eacutes el de lespai que hi ha entre lactual nucli urbagrave
de Roses i la desembocadura del riu Mugueta Aquesta zona queda protegida per la
serra de Rodes de la tramuntana i del llevant
La cologravenia de Rhode
30
Basant-se en aixograve sha proposat que Rhode eacutes un nucli colonial meacutes antic que Emporion
Segons aquesta hipogravetesi Rhode al tenir el millor port de la zona havia de ser el primer
establiment colonial grec del golf de Roses Aleshores locupacioacute de lillot de Sant
Martiacute per part dels foceus sexplicaria per la impossibilitat dinstalmiddotlar-se a la zona nord
del golf que ja estava habitada
Aquesta teoria perograve no teacute present que Rhode estagrave relativament aiumlllada dins lEmpordagrave
Aquest fet probablement va fer que Rhode fos un port secundari durant aquesta egravepoca i
ho va continuar sent durant legravepoca romana mentre que Emporion es trobava situada en
una posicioacute geogragravefica millor per penetrar cap linterior gragravecies a la proximitat dels rius
Ter i Fluviagrave unes vies dacceacutes immillorables cap a lEmpordagrave
I encara que Rhode tenia un territori relativament proper que podia ser explotat
agriacutecolament no devia ser un fet determinant en leleccioacute de lemplaccedilament
Per tant les millors comunicacions i la major accessibilitat als recursos naturals de
linterior del territori eacutes possiblement el motiu que explica leleccioacute de lillot de Sant
Martiacute com a lloc on establir-se els foceus a principis del segle VI aC tot i les
limitacions com a port natural
El primer nucli urbagrave de Rhode era un petit port secundari descala en la ruta comercial
que unia els dos punts meacutes importants de la Mediterragravenia occidental Massagravelia i les
factories feniacutecies del sud peninsular Aquest comerccedil amb el sud de la peniacutensula Ibegraverica
devia comenccedilar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC
La fundacioacute de Rhode i Emporion al golf de Roses no eacutes un fet estrany sinoacute que aquesta
proximitat confirma la importagravencia que tenia la zona com a nus de comunicacions
Explotacioacute dels recursos naturals
No se sap massa quines caracteriacutestiques tenia Rhode ni quins productes podia extreuren
Nomeacutes es pot especular Rhode tenia un territori de dimensions reduiumldes limitat pels
vessants de la serra de Rodes i els aiguamolls El territori apte per al cultiu de cereals
era molt reduiumlt amb prou feines permetia cobrir les necessitats dautosubsistegravencia de la
poblacioacute de la polis que shavia de garantir a partir dimportacions procedents del
territori indiacutegena meacutes proper igual que a Emporion i Massagravelia
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
19
23 El jaciment
Al llarg del temps en el solar de la Ciutadella on es trobava lantiga cologravenia grega de
Rhode hi ha hagut assentaments constants per la qual cosa no sha pogut excavar en
profunditat A meacutes a meacutes aquests assentaments han provocat que en edificar
construccions sobre les antigues es deterioressin les restes Aixograve afegit als diversos
conflictes begravelmiddotlics succeiumlts des quegrave la cologravenia es va abandonar fins a lactualitat ha causat
que les poques restes que quedaven resultin pragravecticament inexistents
Font 4 Mapa de la part grega al solar de la Ciutadella
1 Turoacute de Santa Maria primer assentament grec de Rhode
2 Barri Helmiddot leniacutestic
3 Muralla que envoltava el turoacute
El primer que podem veure a lentrar al recinte fortificat de La Ciutadella eacutes un petit
museu on es troben algunes de les restes trobades al jaciment Srsquohi poden veure des
dagravemfores de la cologravenia grega fins a canons de la ciutadella militar
La cologravenia de Rhode
20
Despreacutes si sortim al solar ja dins del jaciment podem veure diferents camins El
primer es dirigeix cap a la dreta i va a parar al Barri Helmiddotleniacutestic on hi ha restes gregues
i tambeacute romanes
Si seguim pel camiacute del mig caminant cap endavant ens trobem el turoacute de Santa Maria
lloc on es va produir el primer assentament grec Les restes gregues perograve soacuten difiacutecilment
apreciables
A la falda del turoacute es pot veure lrsquoantic pati darmes de la ciutadella militar i al
capdamunt del turoacute una esgleacutesia romagravenica reconstruiumlda recentment En aquest mateix
punt srsquoha establert que hi havia assentat el temple drsquoegravepoca grega
En baixar del turoacute per la part esquerra del solar es troben les restes medievals els
fonaments de les cases de la gent del poble medieval i la casa del governador
Un altre recorregut possible eacutes seguint tot el periacutemetre de la Ciutadella resseguint la
liacutenea de les muralles des don es pot contemplar tot el jaciment
231 El turoacute de Santa Maria
Al turoacute de Santa Maria un petit promontori que devia ser duns deu-vint metres daltitud
per sobre del nivell del mar envoltat per dos petits cursos naturals daigua la Trencada i
el Rec Fondo eacutes on es va produir el primer assentament de la cologravenia grega a principis
del segle IV aC
Font 5 Imatge de la cara sud del turoacute de Santa Maria
La cologravenia de Rhode
21
Arqueologravegicament es coneix poc ja que el solar de la Ciutadella i els seus voltants
sempre han estat ocupats per poblacioacute civil i al llarg del temps aquestes diferents
ocupacions han anat sobreposant les noves construccions a les meacutes antigues
Tanmateix al llarg de les excavacions realitzades al turoacute es va poder veure que el
primer assentament estava estructurat urbaniacutesticament de manera diferent que el Barri
Helmiddotleniacutestic caracteritzat per una estructura ortogonal mentre que al turoacute hi havia una
urbaniacutestica meacutes primitiva I a meacutes aquest assentament es trobava envoltat per una
muralla de carreus poligonals que definia lextensioacute daquest
Font 6 Imatge del turoacute de Santa Maria lloc on estaria situat el temple grec
actualment ocupat per una petita esgleacutesia romagravenica
Actualment al damunt del turoacute hi ha una petita esgleacutesia de tipus romagravenic reconstruiumlda
recentment encara que a sota als seus fonaments se sobreposen restes duna esgleacutesia
paleocristiana una necrogravepolis tardoromana i el temple grec dels segles IV i III aC
La cologravenia de Rhode
22
232 El Barri Helmiddotleniacutestic
Com hem dit el primer emplaccedilament de la cologravenia grega de Rhode es trobava en lactual
turoacute de Santa Maria envoltat per dues rieres la Trencada i el Rec Fondo que discorrien
als peus del turoacute
Font 7 Vista aegraveria del solar de la Ciutadella
Aquest primer assentament va ser ampliat posteriorment amb un eixample anomenat el
Barri Helmiddotleniacutestic que estava separat fiacutesicament del turoacute pel Rec Fondo I eacutes aquesta
separacioacute la que definiria lurbanisme de leixample que funcionaria com a nucli central
dels dos assentaments perquegrave eacutes logravegic pensar que la desembocadura del rec funcioneacutes
com a port principal de la cologravenia sense deixar els altres ports secundaris de banda
Fins el segle II dC no sersquon coneixen gaires dades encara que va ser una egravepoca meacutes
activa del que es pensava En aquest segle es troba documentada la primera estructura
complexa un conjunt termal que es troba construiumlt a sobre de les instalmiddotlacions de
lanterior port grec Al llarg del temps aquest edifici va ser ampliat i es va convertir en
una factoria de salaons de peix que va durar fins al segle VI dC Despreacutes daquesta
factoria de salaons es va sobreposar un hospital militar al construir la Ciutadella que
va ser anomenat poseriorment pels arqueogravelegs com lEdifici A
La cologravenia de Rhode
23
A partir de lrsquoegravepoca medieval Roses va tenir un gran desenvolupament urbaniacutestic en el
qual es van construir ampliacions del recinte fortificat al voltant de Santa Maria que va
ser construiumlda el 943 dC
Lactuacioacute meacutes important va ser la construccioacute de la ciutadella el 1543 que provocaragrave
lenderroc de gran part de les antigues muralles i una reestructuracioacute profunda del
terreny Aquest fet amb els posteriors setges i bombardeigs patits entre els anys 1794 i
1795 i 1any 1808 van afectar molt el subsogravel arqueologravegic i especialment el Barri
Helmiddotleniacutestic
El fet que el recinte de La Ciutadella estigueacutes desocupat a principis del segle passat va
fer que entreacutes en una degradacioacute progressiva i per aixograve els rosincs el van anar ocupant
dividint-lo en petits horts
Estudi del Barri Helmiddotleniacutestic
El Barri Helmiddotleniacutestic estava caracteritzat per ser de forma ortogonal era una agraverea
urbaniacutestica regular datada el segle III aC
Per poder fer un estudi del Barri Helmiddotleniacutestic va ser dividit en dues zones separades pel
carrer nord-sud les zones
A i B encara que la divisioacute
no respon a una particioacute
arbitragraveria sinoacute que ha estat
dividit perquegrave la zona A va
ser la primera a ser
excavada i es va utilitzar
una metodologia molt
diferent de la zona B
Tambeacute la construccioacute del
barri eacutes diferent en
cadascuna de les zones
Font 8 Fotografia del Barri Helmiddotleniacutestic
La cologravenia de Rhode
24
Cal destacar que aquest jaciment presenta algunes dificultats com la superposicioacute
destructures posteriors en les anteriors que les malmeten emmascarant i dificultant el
seu estudi encara que no limpossibilita i les explosions de bombes produiumldes durant el
setge de la Guerra Gran (1784-1795) Les explosions no van ser massa grans en relacioacute
a lespai afectat per cadascuna perograve els murs del Barri Helmiddotleniacutestic tenien una
construccioacute senzilla i els resultats van ser perjudicials ja que afectaren les cantonades i
aixograve va dificultar la interpretacioacute de les estructures
Font 9 planta general del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutestic
(VIVOacute D)
Zona A
Era un barri durbanisme regular constituiumlt per un carrer que anava de nord a sud de la
ciutat i dos de transversals formant sis illes de cases tres a cada costat
Aquesta zona va ser excavada entre 1963 i 1964 en la seva totalitat La urgegravencia de
destapar el magravexim destructures possibles per evidenciar la importagravencia del jaciment va
causar una gran velocitat en les excavacions Va ser necessagraveria aquesta mesura perquegrave el
La cologravenia de Rhode
25
jaciment estava amenaccedilat denderroc per un projecte durbanitzacioacute malgrat tenir la
proteccioacute legal del monument
Font 9 Fotografia de la cara est del Barri Helmiddotleniacutestic
Per aixograve lexcavacioacute va ser meacutes aviat un buidatge en superfiacutecie que no pas en
profunditat Durant les excavacions es van portar uns diaris dexcavacioacute que mostraven
la pegraverdua dinformacioacute arqueologravegica que es podia haver produiumlt Aquests diaris
descrivien la feina feta dia a dia i els diversos descobriments realitzats A meacutes a meacutes
incloiumlen esquemes destructures dibuixos de materials i fotografies fent que els diaris
fossin una eina bagravesica per restituir les estructures desenterrades i per ubicar els
descobriments realitzats
A mitjans del 1964 es va poder comenccedilar a excavar en profunditat al buscar
lestratigrafia perduda
La cologravenia de Rhode
26
Font 10 visualitzacioacute de les cases A-II-1 i A-II-3 del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme
del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Aquesta estava formada per tres estrats
- Estrat I corresponia a lestrat superficial i les restes trobades anaven des de
labandonament de la Ciutadella fins al comenccedilament de les excavacions que tenia entre
040 i 050 m de profunditat
- Estrat II tenia una profunditat variable i constava de la presegravencia duna necrogravepolis
tardoromana Encara que nomeacutes pertanyia a la zona B es va considerar general a tot el
jaciment
- Estrat III eacutes lestrat ocupat pel Barri Helmiddotleniacutestic Estagrave delimitat per laltura dels murs
fins al nivell de circulacioacute Datat del segle III aC
A causa de la mala conservacioacute dels murs es van restaurar i aquesta restauracioacute va
afectar tots els murs amb una reconstruccioacute en altura feta amb les pedres caigudes i
ciment
La cologravenia de Rhode
27
La interpretacioacute de les estructures eacutes difiacutecil i es va fer a partir dels croquis i les
fotografies de les excavacions i un altre plagravenol del jaciment que tenia en compte els
murs visibles
Zona B
Aquesta zona estava formada pel cantoacute de ponent del Barri Helmiddotleniacutestic des del carrer
nord-sud fins als perfils de lexcavacioacute que estaven a la meitat de lilla de cases
La distincioacute entre les zones A i B va ser des dun principi urbaniacutestica El fet que les
muralles estiguessin meacutes lluny va fer que els efectes de les explosions de les bombes no
fossin tan frequumlents perograve com que lagraverea estava afectada per una necrogravepoli tardoromana
la interpretacioacute de les estructures tambeacute eacutes difiacutecil
Font 11 visualitzacioacute de les illes centrals de cases del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i
urbanisme del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Lestratigrafia eacutes meacutes complexa que la de les anteriors meacutes acurada
- Estrat I eacutes lestrat del nivell superficial que tenia molta ceragravemica moderna i medieval
encara que tambeacute hi ha evidegravencies dhorts moderns i hi ha els fonaments dels murs de
lhospital del segle XVII
- Estrat II es troba luacuteltima ocupacioacute de lemplaccedilament en lantiguitat la necrogravepoli
paleocristiana
La cologravenia de Rhode
28
- Estrat III apareixen les estructures del Barri Helmiddotleniacutestic i estagrave datat a finals del segle
IV i principis del III aC Hi hauria dos estrats cronologravegicament diferents el primer
format per tres murs arrasats de la casa B-II-2 i els forns de ceragravemica El material
predominant pertany al segle III aC mentre que del IV aC nomeacutes nhi ha periogravedicament
Possiblement lestrat del segle IV aC anterior al Barri Helmiddotleniacutestic no existeix i nomeacutes
eacutes una mala interpretacioacute de les reformes daquest
- Estrat 4 eacutes el sogravel natural sobre el qual saixecava el Barri Helmiddotleniacutestic format per
sorres
Font 12 Part excavada de la muralla que envoltava el turoacute
La cologravenia de Rhode
29
24 La vida a la cologravenia
241 Explotacioacute comercial del territori
Rhode va ser sobretot un centre comercial encara que al principi els navegants grecs no
buscaven un mercat per donar sortida a les seves produccions El seu objectiu primer era
obtenir les mategraveries primeres que mancaven a Gregravecia Aquests intercanvis es feien en
petits ports descala i de comerccedil que funcionaven com a centres comercials i
redistribuiumldors de productes al mateix temps que sinformaven dels recursos naturals
existents en els territoris meacutes propers Aquests petits centres comercials amb el pas del
temps van creacuteixer i van esdevenir ciutats
Port
El golf de Roses eacutes un lloc de gran importagravencia en el comerccedil mariacutetim ja que era una
cruiumllla de pas obligat en les rutes des del sud peninsular cap al sud de Franccedila o a
linreveacutes tot resseguint la costa
En aquesta ruta la part meacutes problemagravetica del trajecte era la ruta de sud a nord ja que la
climatologia desfavorable obligava els vaixells a esperar al golf de Roses els vents
favorables La ruta descendent en canvi no estava tan afectada pel temps
Lobligacioacute de cercar un lloc a recer dels vents i els corrents en el golf de Roses
resultava ineludible quan la navegacioacute a vela vorejant la costa es trobava afectada per la
meteorologia
Aixograve feia imprescindibles petits ports descala on proveir-se i protegir-se del mal temps
Aquesta necessitat afectava els navegants foceus majoritagraveriament que eren els
principals usuaris daquesta ruta perquegrave navegaven amb uns vaixells dorigen militar
anomenats pentaconteres que encara que eren lleugers i ragravepids no podien portar gaire
cagraverrega Per aixograve els foceus havien de parar periogravedicament per proveir-se daliments
El millor fondejador del golf de Roses eacutes el de lespai que hi ha entre lactual nucli urbagrave
de Roses i la desembocadura del riu Mugueta Aquesta zona queda protegida per la
serra de Rodes de la tramuntana i del llevant
La cologravenia de Rhode
30
Basant-se en aixograve sha proposat que Rhode eacutes un nucli colonial meacutes antic que Emporion
Segons aquesta hipogravetesi Rhode al tenir el millor port de la zona havia de ser el primer
establiment colonial grec del golf de Roses Aleshores locupacioacute de lillot de Sant
Martiacute per part dels foceus sexplicaria per la impossibilitat dinstalmiddotlar-se a la zona nord
del golf que ja estava habitada
Aquesta teoria perograve no teacute present que Rhode estagrave relativament aiumlllada dins lEmpordagrave
Aquest fet probablement va fer que Rhode fos un port secundari durant aquesta egravepoca i
ho va continuar sent durant legravepoca romana mentre que Emporion es trobava situada en
una posicioacute geogragravefica millor per penetrar cap linterior gragravecies a la proximitat dels rius
Ter i Fluviagrave unes vies dacceacutes immillorables cap a lEmpordagrave
I encara que Rhode tenia un territori relativament proper que podia ser explotat
agriacutecolament no devia ser un fet determinant en leleccioacute de lemplaccedilament
Per tant les millors comunicacions i la major accessibilitat als recursos naturals de
linterior del territori eacutes possiblement el motiu que explica leleccioacute de lillot de Sant
Martiacute com a lloc on establir-se els foceus a principis del segle VI aC tot i les
limitacions com a port natural
El primer nucli urbagrave de Rhode era un petit port secundari descala en la ruta comercial
que unia els dos punts meacutes importants de la Mediterragravenia occidental Massagravelia i les
factories feniacutecies del sud peninsular Aquest comerccedil amb el sud de la peniacutensula Ibegraverica
devia comenccedilar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC
La fundacioacute de Rhode i Emporion al golf de Roses no eacutes un fet estrany sinoacute que aquesta
proximitat confirma la importagravencia que tenia la zona com a nus de comunicacions
Explotacioacute dels recursos naturals
No se sap massa quines caracteriacutestiques tenia Rhode ni quins productes podia extreuren
Nomeacutes es pot especular Rhode tenia un territori de dimensions reduiumldes limitat pels
vessants de la serra de Rodes i els aiguamolls El territori apte per al cultiu de cereals
era molt reduiumlt amb prou feines permetia cobrir les necessitats dautosubsistegravencia de la
poblacioacute de la polis que shavia de garantir a partir dimportacions procedents del
territori indiacutegena meacutes proper igual que a Emporion i Massagravelia
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
20
Despreacutes si sortim al solar ja dins del jaciment podem veure diferents camins El
primer es dirigeix cap a la dreta i va a parar al Barri Helmiddotleniacutestic on hi ha restes gregues
i tambeacute romanes
Si seguim pel camiacute del mig caminant cap endavant ens trobem el turoacute de Santa Maria
lloc on es va produir el primer assentament grec Les restes gregues perograve soacuten difiacutecilment
apreciables
A la falda del turoacute es pot veure lrsquoantic pati darmes de la ciutadella militar i al
capdamunt del turoacute una esgleacutesia romagravenica reconstruiumlda recentment En aquest mateix
punt srsquoha establert que hi havia assentat el temple drsquoegravepoca grega
En baixar del turoacute per la part esquerra del solar es troben les restes medievals els
fonaments de les cases de la gent del poble medieval i la casa del governador
Un altre recorregut possible eacutes seguint tot el periacutemetre de la Ciutadella resseguint la
liacutenea de les muralles des don es pot contemplar tot el jaciment
231 El turoacute de Santa Maria
Al turoacute de Santa Maria un petit promontori que devia ser duns deu-vint metres daltitud
per sobre del nivell del mar envoltat per dos petits cursos naturals daigua la Trencada i
el Rec Fondo eacutes on es va produir el primer assentament de la cologravenia grega a principis
del segle IV aC
Font 5 Imatge de la cara sud del turoacute de Santa Maria
La cologravenia de Rhode
21
Arqueologravegicament es coneix poc ja que el solar de la Ciutadella i els seus voltants
sempre han estat ocupats per poblacioacute civil i al llarg del temps aquestes diferents
ocupacions han anat sobreposant les noves construccions a les meacutes antigues
Tanmateix al llarg de les excavacions realitzades al turoacute es va poder veure que el
primer assentament estava estructurat urbaniacutesticament de manera diferent que el Barri
Helmiddotleniacutestic caracteritzat per una estructura ortogonal mentre que al turoacute hi havia una
urbaniacutestica meacutes primitiva I a meacutes aquest assentament es trobava envoltat per una
muralla de carreus poligonals que definia lextensioacute daquest
Font 6 Imatge del turoacute de Santa Maria lloc on estaria situat el temple grec
actualment ocupat per una petita esgleacutesia romagravenica
Actualment al damunt del turoacute hi ha una petita esgleacutesia de tipus romagravenic reconstruiumlda
recentment encara que a sota als seus fonaments se sobreposen restes duna esgleacutesia
paleocristiana una necrogravepolis tardoromana i el temple grec dels segles IV i III aC
La cologravenia de Rhode
22
232 El Barri Helmiddotleniacutestic
Com hem dit el primer emplaccedilament de la cologravenia grega de Rhode es trobava en lactual
turoacute de Santa Maria envoltat per dues rieres la Trencada i el Rec Fondo que discorrien
als peus del turoacute
Font 7 Vista aegraveria del solar de la Ciutadella
Aquest primer assentament va ser ampliat posteriorment amb un eixample anomenat el
Barri Helmiddotleniacutestic que estava separat fiacutesicament del turoacute pel Rec Fondo I eacutes aquesta
separacioacute la que definiria lurbanisme de leixample que funcionaria com a nucli central
dels dos assentaments perquegrave eacutes logravegic pensar que la desembocadura del rec funcioneacutes
com a port principal de la cologravenia sense deixar els altres ports secundaris de banda
Fins el segle II dC no sersquon coneixen gaires dades encara que va ser una egravepoca meacutes
activa del que es pensava En aquest segle es troba documentada la primera estructura
complexa un conjunt termal que es troba construiumlt a sobre de les instalmiddotlacions de
lanterior port grec Al llarg del temps aquest edifici va ser ampliat i es va convertir en
una factoria de salaons de peix que va durar fins al segle VI dC Despreacutes daquesta
factoria de salaons es va sobreposar un hospital militar al construir la Ciutadella que
va ser anomenat poseriorment pels arqueogravelegs com lEdifici A
La cologravenia de Rhode
23
A partir de lrsquoegravepoca medieval Roses va tenir un gran desenvolupament urbaniacutestic en el
qual es van construir ampliacions del recinte fortificat al voltant de Santa Maria que va
ser construiumlda el 943 dC
Lactuacioacute meacutes important va ser la construccioacute de la ciutadella el 1543 que provocaragrave
lenderroc de gran part de les antigues muralles i una reestructuracioacute profunda del
terreny Aquest fet amb els posteriors setges i bombardeigs patits entre els anys 1794 i
1795 i 1any 1808 van afectar molt el subsogravel arqueologravegic i especialment el Barri
Helmiddotleniacutestic
El fet que el recinte de La Ciutadella estigueacutes desocupat a principis del segle passat va
fer que entreacutes en una degradacioacute progressiva i per aixograve els rosincs el van anar ocupant
dividint-lo en petits horts
Estudi del Barri Helmiddotleniacutestic
El Barri Helmiddotleniacutestic estava caracteritzat per ser de forma ortogonal era una agraverea
urbaniacutestica regular datada el segle III aC
Per poder fer un estudi del Barri Helmiddotleniacutestic va ser dividit en dues zones separades pel
carrer nord-sud les zones
A i B encara que la divisioacute
no respon a una particioacute
arbitragraveria sinoacute que ha estat
dividit perquegrave la zona A va
ser la primera a ser
excavada i es va utilitzar
una metodologia molt
diferent de la zona B
Tambeacute la construccioacute del
barri eacutes diferent en
cadascuna de les zones
Font 8 Fotografia del Barri Helmiddotleniacutestic
La cologravenia de Rhode
24
Cal destacar que aquest jaciment presenta algunes dificultats com la superposicioacute
destructures posteriors en les anteriors que les malmeten emmascarant i dificultant el
seu estudi encara que no limpossibilita i les explosions de bombes produiumldes durant el
setge de la Guerra Gran (1784-1795) Les explosions no van ser massa grans en relacioacute
a lespai afectat per cadascuna perograve els murs del Barri Helmiddotleniacutestic tenien una
construccioacute senzilla i els resultats van ser perjudicials ja que afectaren les cantonades i
aixograve va dificultar la interpretacioacute de les estructures
Font 9 planta general del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutestic
(VIVOacute D)
Zona A
Era un barri durbanisme regular constituiumlt per un carrer que anava de nord a sud de la
ciutat i dos de transversals formant sis illes de cases tres a cada costat
Aquesta zona va ser excavada entre 1963 i 1964 en la seva totalitat La urgegravencia de
destapar el magravexim destructures possibles per evidenciar la importagravencia del jaciment va
causar una gran velocitat en les excavacions Va ser necessagraveria aquesta mesura perquegrave el
La cologravenia de Rhode
25
jaciment estava amenaccedilat denderroc per un projecte durbanitzacioacute malgrat tenir la
proteccioacute legal del monument
Font 9 Fotografia de la cara est del Barri Helmiddotleniacutestic
Per aixograve lexcavacioacute va ser meacutes aviat un buidatge en superfiacutecie que no pas en
profunditat Durant les excavacions es van portar uns diaris dexcavacioacute que mostraven
la pegraverdua dinformacioacute arqueologravegica que es podia haver produiumlt Aquests diaris
descrivien la feina feta dia a dia i els diversos descobriments realitzats A meacutes a meacutes
incloiumlen esquemes destructures dibuixos de materials i fotografies fent que els diaris
fossin una eina bagravesica per restituir les estructures desenterrades i per ubicar els
descobriments realitzats
A mitjans del 1964 es va poder comenccedilar a excavar en profunditat al buscar
lestratigrafia perduda
La cologravenia de Rhode
26
Font 10 visualitzacioacute de les cases A-II-1 i A-II-3 del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme
del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Aquesta estava formada per tres estrats
- Estrat I corresponia a lestrat superficial i les restes trobades anaven des de
labandonament de la Ciutadella fins al comenccedilament de les excavacions que tenia entre
040 i 050 m de profunditat
- Estrat II tenia una profunditat variable i constava de la presegravencia duna necrogravepolis
tardoromana Encara que nomeacutes pertanyia a la zona B es va considerar general a tot el
jaciment
- Estrat III eacutes lestrat ocupat pel Barri Helmiddotleniacutestic Estagrave delimitat per laltura dels murs
fins al nivell de circulacioacute Datat del segle III aC
A causa de la mala conservacioacute dels murs es van restaurar i aquesta restauracioacute va
afectar tots els murs amb una reconstruccioacute en altura feta amb les pedres caigudes i
ciment
La cologravenia de Rhode
27
La interpretacioacute de les estructures eacutes difiacutecil i es va fer a partir dels croquis i les
fotografies de les excavacions i un altre plagravenol del jaciment que tenia en compte els
murs visibles
Zona B
Aquesta zona estava formada pel cantoacute de ponent del Barri Helmiddotleniacutestic des del carrer
nord-sud fins als perfils de lexcavacioacute que estaven a la meitat de lilla de cases
La distincioacute entre les zones A i B va ser des dun principi urbaniacutestica El fet que les
muralles estiguessin meacutes lluny va fer que els efectes de les explosions de les bombes no
fossin tan frequumlents perograve com que lagraverea estava afectada per una necrogravepoli tardoromana
la interpretacioacute de les estructures tambeacute eacutes difiacutecil
Font 11 visualitzacioacute de les illes centrals de cases del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i
urbanisme del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Lestratigrafia eacutes meacutes complexa que la de les anteriors meacutes acurada
- Estrat I eacutes lestrat del nivell superficial que tenia molta ceragravemica moderna i medieval
encara que tambeacute hi ha evidegravencies dhorts moderns i hi ha els fonaments dels murs de
lhospital del segle XVII
- Estrat II es troba luacuteltima ocupacioacute de lemplaccedilament en lantiguitat la necrogravepoli
paleocristiana
La cologravenia de Rhode
28
- Estrat III apareixen les estructures del Barri Helmiddotleniacutestic i estagrave datat a finals del segle
IV i principis del III aC Hi hauria dos estrats cronologravegicament diferents el primer
format per tres murs arrasats de la casa B-II-2 i els forns de ceragravemica El material
predominant pertany al segle III aC mentre que del IV aC nomeacutes nhi ha periogravedicament
Possiblement lestrat del segle IV aC anterior al Barri Helmiddotleniacutestic no existeix i nomeacutes
eacutes una mala interpretacioacute de les reformes daquest
- Estrat 4 eacutes el sogravel natural sobre el qual saixecava el Barri Helmiddotleniacutestic format per
sorres
Font 12 Part excavada de la muralla que envoltava el turoacute
La cologravenia de Rhode
29
24 La vida a la cologravenia
241 Explotacioacute comercial del territori
Rhode va ser sobretot un centre comercial encara que al principi els navegants grecs no
buscaven un mercat per donar sortida a les seves produccions El seu objectiu primer era
obtenir les mategraveries primeres que mancaven a Gregravecia Aquests intercanvis es feien en
petits ports descala i de comerccedil que funcionaven com a centres comercials i
redistribuiumldors de productes al mateix temps que sinformaven dels recursos naturals
existents en els territoris meacutes propers Aquests petits centres comercials amb el pas del
temps van creacuteixer i van esdevenir ciutats
Port
El golf de Roses eacutes un lloc de gran importagravencia en el comerccedil mariacutetim ja que era una
cruiumllla de pas obligat en les rutes des del sud peninsular cap al sud de Franccedila o a
linreveacutes tot resseguint la costa
En aquesta ruta la part meacutes problemagravetica del trajecte era la ruta de sud a nord ja que la
climatologia desfavorable obligava els vaixells a esperar al golf de Roses els vents
favorables La ruta descendent en canvi no estava tan afectada pel temps
Lobligacioacute de cercar un lloc a recer dels vents i els corrents en el golf de Roses
resultava ineludible quan la navegacioacute a vela vorejant la costa es trobava afectada per la
meteorologia
Aixograve feia imprescindibles petits ports descala on proveir-se i protegir-se del mal temps
Aquesta necessitat afectava els navegants foceus majoritagraveriament que eren els
principals usuaris daquesta ruta perquegrave navegaven amb uns vaixells dorigen militar
anomenats pentaconteres que encara que eren lleugers i ragravepids no podien portar gaire
cagraverrega Per aixograve els foceus havien de parar periogravedicament per proveir-se daliments
El millor fondejador del golf de Roses eacutes el de lespai que hi ha entre lactual nucli urbagrave
de Roses i la desembocadura del riu Mugueta Aquesta zona queda protegida per la
serra de Rodes de la tramuntana i del llevant
La cologravenia de Rhode
30
Basant-se en aixograve sha proposat que Rhode eacutes un nucli colonial meacutes antic que Emporion
Segons aquesta hipogravetesi Rhode al tenir el millor port de la zona havia de ser el primer
establiment colonial grec del golf de Roses Aleshores locupacioacute de lillot de Sant
Martiacute per part dels foceus sexplicaria per la impossibilitat dinstalmiddotlar-se a la zona nord
del golf que ja estava habitada
Aquesta teoria perograve no teacute present que Rhode estagrave relativament aiumlllada dins lEmpordagrave
Aquest fet probablement va fer que Rhode fos un port secundari durant aquesta egravepoca i
ho va continuar sent durant legravepoca romana mentre que Emporion es trobava situada en
una posicioacute geogragravefica millor per penetrar cap linterior gragravecies a la proximitat dels rius
Ter i Fluviagrave unes vies dacceacutes immillorables cap a lEmpordagrave
I encara que Rhode tenia un territori relativament proper que podia ser explotat
agriacutecolament no devia ser un fet determinant en leleccioacute de lemplaccedilament
Per tant les millors comunicacions i la major accessibilitat als recursos naturals de
linterior del territori eacutes possiblement el motiu que explica leleccioacute de lillot de Sant
Martiacute com a lloc on establir-se els foceus a principis del segle VI aC tot i les
limitacions com a port natural
El primer nucli urbagrave de Rhode era un petit port secundari descala en la ruta comercial
que unia els dos punts meacutes importants de la Mediterragravenia occidental Massagravelia i les
factories feniacutecies del sud peninsular Aquest comerccedil amb el sud de la peniacutensula Ibegraverica
devia comenccedilar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC
La fundacioacute de Rhode i Emporion al golf de Roses no eacutes un fet estrany sinoacute que aquesta
proximitat confirma la importagravencia que tenia la zona com a nus de comunicacions
Explotacioacute dels recursos naturals
No se sap massa quines caracteriacutestiques tenia Rhode ni quins productes podia extreuren
Nomeacutes es pot especular Rhode tenia un territori de dimensions reduiumldes limitat pels
vessants de la serra de Rodes i els aiguamolls El territori apte per al cultiu de cereals
era molt reduiumlt amb prou feines permetia cobrir les necessitats dautosubsistegravencia de la
poblacioacute de la polis que shavia de garantir a partir dimportacions procedents del
territori indiacutegena meacutes proper igual que a Emporion i Massagravelia
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
21
Arqueologravegicament es coneix poc ja que el solar de la Ciutadella i els seus voltants
sempre han estat ocupats per poblacioacute civil i al llarg del temps aquestes diferents
ocupacions han anat sobreposant les noves construccions a les meacutes antigues
Tanmateix al llarg de les excavacions realitzades al turoacute es va poder veure que el
primer assentament estava estructurat urbaniacutesticament de manera diferent que el Barri
Helmiddotleniacutestic caracteritzat per una estructura ortogonal mentre que al turoacute hi havia una
urbaniacutestica meacutes primitiva I a meacutes aquest assentament es trobava envoltat per una
muralla de carreus poligonals que definia lextensioacute daquest
Font 6 Imatge del turoacute de Santa Maria lloc on estaria situat el temple grec
actualment ocupat per una petita esgleacutesia romagravenica
Actualment al damunt del turoacute hi ha una petita esgleacutesia de tipus romagravenic reconstruiumlda
recentment encara que a sota als seus fonaments se sobreposen restes duna esgleacutesia
paleocristiana una necrogravepolis tardoromana i el temple grec dels segles IV i III aC
La cologravenia de Rhode
22
232 El Barri Helmiddotleniacutestic
Com hem dit el primer emplaccedilament de la cologravenia grega de Rhode es trobava en lactual
turoacute de Santa Maria envoltat per dues rieres la Trencada i el Rec Fondo que discorrien
als peus del turoacute
Font 7 Vista aegraveria del solar de la Ciutadella
Aquest primer assentament va ser ampliat posteriorment amb un eixample anomenat el
Barri Helmiddotleniacutestic que estava separat fiacutesicament del turoacute pel Rec Fondo I eacutes aquesta
separacioacute la que definiria lurbanisme de leixample que funcionaria com a nucli central
dels dos assentaments perquegrave eacutes logravegic pensar que la desembocadura del rec funcioneacutes
com a port principal de la cologravenia sense deixar els altres ports secundaris de banda
Fins el segle II dC no sersquon coneixen gaires dades encara que va ser una egravepoca meacutes
activa del que es pensava En aquest segle es troba documentada la primera estructura
complexa un conjunt termal que es troba construiumlt a sobre de les instalmiddotlacions de
lanterior port grec Al llarg del temps aquest edifici va ser ampliat i es va convertir en
una factoria de salaons de peix que va durar fins al segle VI dC Despreacutes daquesta
factoria de salaons es va sobreposar un hospital militar al construir la Ciutadella que
va ser anomenat poseriorment pels arqueogravelegs com lEdifici A
La cologravenia de Rhode
23
A partir de lrsquoegravepoca medieval Roses va tenir un gran desenvolupament urbaniacutestic en el
qual es van construir ampliacions del recinte fortificat al voltant de Santa Maria que va
ser construiumlda el 943 dC
Lactuacioacute meacutes important va ser la construccioacute de la ciutadella el 1543 que provocaragrave
lenderroc de gran part de les antigues muralles i una reestructuracioacute profunda del
terreny Aquest fet amb els posteriors setges i bombardeigs patits entre els anys 1794 i
1795 i 1any 1808 van afectar molt el subsogravel arqueologravegic i especialment el Barri
Helmiddotleniacutestic
El fet que el recinte de La Ciutadella estigueacutes desocupat a principis del segle passat va
fer que entreacutes en una degradacioacute progressiva i per aixograve els rosincs el van anar ocupant
dividint-lo en petits horts
Estudi del Barri Helmiddotleniacutestic
El Barri Helmiddotleniacutestic estava caracteritzat per ser de forma ortogonal era una agraverea
urbaniacutestica regular datada el segle III aC
Per poder fer un estudi del Barri Helmiddotleniacutestic va ser dividit en dues zones separades pel
carrer nord-sud les zones
A i B encara que la divisioacute
no respon a una particioacute
arbitragraveria sinoacute que ha estat
dividit perquegrave la zona A va
ser la primera a ser
excavada i es va utilitzar
una metodologia molt
diferent de la zona B
Tambeacute la construccioacute del
barri eacutes diferent en
cadascuna de les zones
Font 8 Fotografia del Barri Helmiddotleniacutestic
La cologravenia de Rhode
24
Cal destacar que aquest jaciment presenta algunes dificultats com la superposicioacute
destructures posteriors en les anteriors que les malmeten emmascarant i dificultant el
seu estudi encara que no limpossibilita i les explosions de bombes produiumldes durant el
setge de la Guerra Gran (1784-1795) Les explosions no van ser massa grans en relacioacute
a lespai afectat per cadascuna perograve els murs del Barri Helmiddotleniacutestic tenien una
construccioacute senzilla i els resultats van ser perjudicials ja que afectaren les cantonades i
aixograve va dificultar la interpretacioacute de les estructures
Font 9 planta general del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutestic
(VIVOacute D)
Zona A
Era un barri durbanisme regular constituiumlt per un carrer que anava de nord a sud de la
ciutat i dos de transversals formant sis illes de cases tres a cada costat
Aquesta zona va ser excavada entre 1963 i 1964 en la seva totalitat La urgegravencia de
destapar el magravexim destructures possibles per evidenciar la importagravencia del jaciment va
causar una gran velocitat en les excavacions Va ser necessagraveria aquesta mesura perquegrave el
La cologravenia de Rhode
25
jaciment estava amenaccedilat denderroc per un projecte durbanitzacioacute malgrat tenir la
proteccioacute legal del monument
Font 9 Fotografia de la cara est del Barri Helmiddotleniacutestic
Per aixograve lexcavacioacute va ser meacutes aviat un buidatge en superfiacutecie que no pas en
profunditat Durant les excavacions es van portar uns diaris dexcavacioacute que mostraven
la pegraverdua dinformacioacute arqueologravegica que es podia haver produiumlt Aquests diaris
descrivien la feina feta dia a dia i els diversos descobriments realitzats A meacutes a meacutes
incloiumlen esquemes destructures dibuixos de materials i fotografies fent que els diaris
fossin una eina bagravesica per restituir les estructures desenterrades i per ubicar els
descobriments realitzats
A mitjans del 1964 es va poder comenccedilar a excavar en profunditat al buscar
lestratigrafia perduda
La cologravenia de Rhode
26
Font 10 visualitzacioacute de les cases A-II-1 i A-II-3 del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme
del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Aquesta estava formada per tres estrats
- Estrat I corresponia a lestrat superficial i les restes trobades anaven des de
labandonament de la Ciutadella fins al comenccedilament de les excavacions que tenia entre
040 i 050 m de profunditat
- Estrat II tenia una profunditat variable i constava de la presegravencia duna necrogravepolis
tardoromana Encara que nomeacutes pertanyia a la zona B es va considerar general a tot el
jaciment
- Estrat III eacutes lestrat ocupat pel Barri Helmiddotleniacutestic Estagrave delimitat per laltura dels murs
fins al nivell de circulacioacute Datat del segle III aC
A causa de la mala conservacioacute dels murs es van restaurar i aquesta restauracioacute va
afectar tots els murs amb una reconstruccioacute en altura feta amb les pedres caigudes i
ciment
La cologravenia de Rhode
27
La interpretacioacute de les estructures eacutes difiacutecil i es va fer a partir dels croquis i les
fotografies de les excavacions i un altre plagravenol del jaciment que tenia en compte els
murs visibles
Zona B
Aquesta zona estava formada pel cantoacute de ponent del Barri Helmiddotleniacutestic des del carrer
nord-sud fins als perfils de lexcavacioacute que estaven a la meitat de lilla de cases
La distincioacute entre les zones A i B va ser des dun principi urbaniacutestica El fet que les
muralles estiguessin meacutes lluny va fer que els efectes de les explosions de les bombes no
fossin tan frequumlents perograve com que lagraverea estava afectada per una necrogravepoli tardoromana
la interpretacioacute de les estructures tambeacute eacutes difiacutecil
Font 11 visualitzacioacute de les illes centrals de cases del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i
urbanisme del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Lestratigrafia eacutes meacutes complexa que la de les anteriors meacutes acurada
- Estrat I eacutes lestrat del nivell superficial que tenia molta ceragravemica moderna i medieval
encara que tambeacute hi ha evidegravencies dhorts moderns i hi ha els fonaments dels murs de
lhospital del segle XVII
- Estrat II es troba luacuteltima ocupacioacute de lemplaccedilament en lantiguitat la necrogravepoli
paleocristiana
La cologravenia de Rhode
28
- Estrat III apareixen les estructures del Barri Helmiddotleniacutestic i estagrave datat a finals del segle
IV i principis del III aC Hi hauria dos estrats cronologravegicament diferents el primer
format per tres murs arrasats de la casa B-II-2 i els forns de ceragravemica El material
predominant pertany al segle III aC mentre que del IV aC nomeacutes nhi ha periogravedicament
Possiblement lestrat del segle IV aC anterior al Barri Helmiddotleniacutestic no existeix i nomeacutes
eacutes una mala interpretacioacute de les reformes daquest
- Estrat 4 eacutes el sogravel natural sobre el qual saixecava el Barri Helmiddotleniacutestic format per
sorres
Font 12 Part excavada de la muralla que envoltava el turoacute
La cologravenia de Rhode
29
24 La vida a la cologravenia
241 Explotacioacute comercial del territori
Rhode va ser sobretot un centre comercial encara que al principi els navegants grecs no
buscaven un mercat per donar sortida a les seves produccions El seu objectiu primer era
obtenir les mategraveries primeres que mancaven a Gregravecia Aquests intercanvis es feien en
petits ports descala i de comerccedil que funcionaven com a centres comercials i
redistribuiumldors de productes al mateix temps que sinformaven dels recursos naturals
existents en els territoris meacutes propers Aquests petits centres comercials amb el pas del
temps van creacuteixer i van esdevenir ciutats
Port
El golf de Roses eacutes un lloc de gran importagravencia en el comerccedil mariacutetim ja que era una
cruiumllla de pas obligat en les rutes des del sud peninsular cap al sud de Franccedila o a
linreveacutes tot resseguint la costa
En aquesta ruta la part meacutes problemagravetica del trajecte era la ruta de sud a nord ja que la
climatologia desfavorable obligava els vaixells a esperar al golf de Roses els vents
favorables La ruta descendent en canvi no estava tan afectada pel temps
Lobligacioacute de cercar un lloc a recer dels vents i els corrents en el golf de Roses
resultava ineludible quan la navegacioacute a vela vorejant la costa es trobava afectada per la
meteorologia
Aixograve feia imprescindibles petits ports descala on proveir-se i protegir-se del mal temps
Aquesta necessitat afectava els navegants foceus majoritagraveriament que eren els
principals usuaris daquesta ruta perquegrave navegaven amb uns vaixells dorigen militar
anomenats pentaconteres que encara que eren lleugers i ragravepids no podien portar gaire
cagraverrega Per aixograve els foceus havien de parar periogravedicament per proveir-se daliments
El millor fondejador del golf de Roses eacutes el de lespai que hi ha entre lactual nucli urbagrave
de Roses i la desembocadura del riu Mugueta Aquesta zona queda protegida per la
serra de Rodes de la tramuntana i del llevant
La cologravenia de Rhode
30
Basant-se en aixograve sha proposat que Rhode eacutes un nucli colonial meacutes antic que Emporion
Segons aquesta hipogravetesi Rhode al tenir el millor port de la zona havia de ser el primer
establiment colonial grec del golf de Roses Aleshores locupacioacute de lillot de Sant
Martiacute per part dels foceus sexplicaria per la impossibilitat dinstalmiddotlar-se a la zona nord
del golf que ja estava habitada
Aquesta teoria perograve no teacute present que Rhode estagrave relativament aiumlllada dins lEmpordagrave
Aquest fet probablement va fer que Rhode fos un port secundari durant aquesta egravepoca i
ho va continuar sent durant legravepoca romana mentre que Emporion es trobava situada en
una posicioacute geogragravefica millor per penetrar cap linterior gragravecies a la proximitat dels rius
Ter i Fluviagrave unes vies dacceacutes immillorables cap a lEmpordagrave
I encara que Rhode tenia un territori relativament proper que podia ser explotat
agriacutecolament no devia ser un fet determinant en leleccioacute de lemplaccedilament
Per tant les millors comunicacions i la major accessibilitat als recursos naturals de
linterior del territori eacutes possiblement el motiu que explica leleccioacute de lillot de Sant
Martiacute com a lloc on establir-se els foceus a principis del segle VI aC tot i les
limitacions com a port natural
El primer nucli urbagrave de Rhode era un petit port secundari descala en la ruta comercial
que unia els dos punts meacutes importants de la Mediterragravenia occidental Massagravelia i les
factories feniacutecies del sud peninsular Aquest comerccedil amb el sud de la peniacutensula Ibegraverica
devia comenccedilar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC
La fundacioacute de Rhode i Emporion al golf de Roses no eacutes un fet estrany sinoacute que aquesta
proximitat confirma la importagravencia que tenia la zona com a nus de comunicacions
Explotacioacute dels recursos naturals
No se sap massa quines caracteriacutestiques tenia Rhode ni quins productes podia extreuren
Nomeacutes es pot especular Rhode tenia un territori de dimensions reduiumldes limitat pels
vessants de la serra de Rodes i els aiguamolls El territori apte per al cultiu de cereals
era molt reduiumlt amb prou feines permetia cobrir les necessitats dautosubsistegravencia de la
poblacioacute de la polis que shavia de garantir a partir dimportacions procedents del
territori indiacutegena meacutes proper igual que a Emporion i Massagravelia
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
22
232 El Barri Helmiddotleniacutestic
Com hem dit el primer emplaccedilament de la cologravenia grega de Rhode es trobava en lactual
turoacute de Santa Maria envoltat per dues rieres la Trencada i el Rec Fondo que discorrien
als peus del turoacute
Font 7 Vista aegraveria del solar de la Ciutadella
Aquest primer assentament va ser ampliat posteriorment amb un eixample anomenat el
Barri Helmiddotleniacutestic que estava separat fiacutesicament del turoacute pel Rec Fondo I eacutes aquesta
separacioacute la que definiria lurbanisme de leixample que funcionaria com a nucli central
dels dos assentaments perquegrave eacutes logravegic pensar que la desembocadura del rec funcioneacutes
com a port principal de la cologravenia sense deixar els altres ports secundaris de banda
Fins el segle II dC no sersquon coneixen gaires dades encara que va ser una egravepoca meacutes
activa del que es pensava En aquest segle es troba documentada la primera estructura
complexa un conjunt termal que es troba construiumlt a sobre de les instalmiddotlacions de
lanterior port grec Al llarg del temps aquest edifici va ser ampliat i es va convertir en
una factoria de salaons de peix que va durar fins al segle VI dC Despreacutes daquesta
factoria de salaons es va sobreposar un hospital militar al construir la Ciutadella que
va ser anomenat poseriorment pels arqueogravelegs com lEdifici A
La cologravenia de Rhode
23
A partir de lrsquoegravepoca medieval Roses va tenir un gran desenvolupament urbaniacutestic en el
qual es van construir ampliacions del recinte fortificat al voltant de Santa Maria que va
ser construiumlda el 943 dC
Lactuacioacute meacutes important va ser la construccioacute de la ciutadella el 1543 que provocaragrave
lenderroc de gran part de les antigues muralles i una reestructuracioacute profunda del
terreny Aquest fet amb els posteriors setges i bombardeigs patits entre els anys 1794 i
1795 i 1any 1808 van afectar molt el subsogravel arqueologravegic i especialment el Barri
Helmiddotleniacutestic
El fet que el recinte de La Ciutadella estigueacutes desocupat a principis del segle passat va
fer que entreacutes en una degradacioacute progressiva i per aixograve els rosincs el van anar ocupant
dividint-lo en petits horts
Estudi del Barri Helmiddotleniacutestic
El Barri Helmiddotleniacutestic estava caracteritzat per ser de forma ortogonal era una agraverea
urbaniacutestica regular datada el segle III aC
Per poder fer un estudi del Barri Helmiddotleniacutestic va ser dividit en dues zones separades pel
carrer nord-sud les zones
A i B encara que la divisioacute
no respon a una particioacute
arbitragraveria sinoacute que ha estat
dividit perquegrave la zona A va
ser la primera a ser
excavada i es va utilitzar
una metodologia molt
diferent de la zona B
Tambeacute la construccioacute del
barri eacutes diferent en
cadascuna de les zones
Font 8 Fotografia del Barri Helmiddotleniacutestic
La cologravenia de Rhode
24
Cal destacar que aquest jaciment presenta algunes dificultats com la superposicioacute
destructures posteriors en les anteriors que les malmeten emmascarant i dificultant el
seu estudi encara que no limpossibilita i les explosions de bombes produiumldes durant el
setge de la Guerra Gran (1784-1795) Les explosions no van ser massa grans en relacioacute
a lespai afectat per cadascuna perograve els murs del Barri Helmiddotleniacutestic tenien una
construccioacute senzilla i els resultats van ser perjudicials ja que afectaren les cantonades i
aixograve va dificultar la interpretacioacute de les estructures
Font 9 planta general del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutestic
(VIVOacute D)
Zona A
Era un barri durbanisme regular constituiumlt per un carrer que anava de nord a sud de la
ciutat i dos de transversals formant sis illes de cases tres a cada costat
Aquesta zona va ser excavada entre 1963 i 1964 en la seva totalitat La urgegravencia de
destapar el magravexim destructures possibles per evidenciar la importagravencia del jaciment va
causar una gran velocitat en les excavacions Va ser necessagraveria aquesta mesura perquegrave el
La cologravenia de Rhode
25
jaciment estava amenaccedilat denderroc per un projecte durbanitzacioacute malgrat tenir la
proteccioacute legal del monument
Font 9 Fotografia de la cara est del Barri Helmiddotleniacutestic
Per aixograve lexcavacioacute va ser meacutes aviat un buidatge en superfiacutecie que no pas en
profunditat Durant les excavacions es van portar uns diaris dexcavacioacute que mostraven
la pegraverdua dinformacioacute arqueologravegica que es podia haver produiumlt Aquests diaris
descrivien la feina feta dia a dia i els diversos descobriments realitzats A meacutes a meacutes
incloiumlen esquemes destructures dibuixos de materials i fotografies fent que els diaris
fossin una eina bagravesica per restituir les estructures desenterrades i per ubicar els
descobriments realitzats
A mitjans del 1964 es va poder comenccedilar a excavar en profunditat al buscar
lestratigrafia perduda
La cologravenia de Rhode
26
Font 10 visualitzacioacute de les cases A-II-1 i A-II-3 del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme
del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Aquesta estava formada per tres estrats
- Estrat I corresponia a lestrat superficial i les restes trobades anaven des de
labandonament de la Ciutadella fins al comenccedilament de les excavacions que tenia entre
040 i 050 m de profunditat
- Estrat II tenia una profunditat variable i constava de la presegravencia duna necrogravepolis
tardoromana Encara que nomeacutes pertanyia a la zona B es va considerar general a tot el
jaciment
- Estrat III eacutes lestrat ocupat pel Barri Helmiddotleniacutestic Estagrave delimitat per laltura dels murs
fins al nivell de circulacioacute Datat del segle III aC
A causa de la mala conservacioacute dels murs es van restaurar i aquesta restauracioacute va
afectar tots els murs amb una reconstruccioacute en altura feta amb les pedres caigudes i
ciment
La cologravenia de Rhode
27
La interpretacioacute de les estructures eacutes difiacutecil i es va fer a partir dels croquis i les
fotografies de les excavacions i un altre plagravenol del jaciment que tenia en compte els
murs visibles
Zona B
Aquesta zona estava formada pel cantoacute de ponent del Barri Helmiddotleniacutestic des del carrer
nord-sud fins als perfils de lexcavacioacute que estaven a la meitat de lilla de cases
La distincioacute entre les zones A i B va ser des dun principi urbaniacutestica El fet que les
muralles estiguessin meacutes lluny va fer que els efectes de les explosions de les bombes no
fossin tan frequumlents perograve com que lagraverea estava afectada per una necrogravepoli tardoromana
la interpretacioacute de les estructures tambeacute eacutes difiacutecil
Font 11 visualitzacioacute de les illes centrals de cases del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i
urbanisme del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Lestratigrafia eacutes meacutes complexa que la de les anteriors meacutes acurada
- Estrat I eacutes lestrat del nivell superficial que tenia molta ceragravemica moderna i medieval
encara que tambeacute hi ha evidegravencies dhorts moderns i hi ha els fonaments dels murs de
lhospital del segle XVII
- Estrat II es troba luacuteltima ocupacioacute de lemplaccedilament en lantiguitat la necrogravepoli
paleocristiana
La cologravenia de Rhode
28
- Estrat III apareixen les estructures del Barri Helmiddotleniacutestic i estagrave datat a finals del segle
IV i principis del III aC Hi hauria dos estrats cronologravegicament diferents el primer
format per tres murs arrasats de la casa B-II-2 i els forns de ceragravemica El material
predominant pertany al segle III aC mentre que del IV aC nomeacutes nhi ha periogravedicament
Possiblement lestrat del segle IV aC anterior al Barri Helmiddotleniacutestic no existeix i nomeacutes
eacutes una mala interpretacioacute de les reformes daquest
- Estrat 4 eacutes el sogravel natural sobre el qual saixecava el Barri Helmiddotleniacutestic format per
sorres
Font 12 Part excavada de la muralla que envoltava el turoacute
La cologravenia de Rhode
29
24 La vida a la cologravenia
241 Explotacioacute comercial del territori
Rhode va ser sobretot un centre comercial encara que al principi els navegants grecs no
buscaven un mercat per donar sortida a les seves produccions El seu objectiu primer era
obtenir les mategraveries primeres que mancaven a Gregravecia Aquests intercanvis es feien en
petits ports descala i de comerccedil que funcionaven com a centres comercials i
redistribuiumldors de productes al mateix temps que sinformaven dels recursos naturals
existents en els territoris meacutes propers Aquests petits centres comercials amb el pas del
temps van creacuteixer i van esdevenir ciutats
Port
El golf de Roses eacutes un lloc de gran importagravencia en el comerccedil mariacutetim ja que era una
cruiumllla de pas obligat en les rutes des del sud peninsular cap al sud de Franccedila o a
linreveacutes tot resseguint la costa
En aquesta ruta la part meacutes problemagravetica del trajecte era la ruta de sud a nord ja que la
climatologia desfavorable obligava els vaixells a esperar al golf de Roses els vents
favorables La ruta descendent en canvi no estava tan afectada pel temps
Lobligacioacute de cercar un lloc a recer dels vents i els corrents en el golf de Roses
resultava ineludible quan la navegacioacute a vela vorejant la costa es trobava afectada per la
meteorologia
Aixograve feia imprescindibles petits ports descala on proveir-se i protegir-se del mal temps
Aquesta necessitat afectava els navegants foceus majoritagraveriament que eren els
principals usuaris daquesta ruta perquegrave navegaven amb uns vaixells dorigen militar
anomenats pentaconteres que encara que eren lleugers i ragravepids no podien portar gaire
cagraverrega Per aixograve els foceus havien de parar periogravedicament per proveir-se daliments
El millor fondejador del golf de Roses eacutes el de lespai que hi ha entre lactual nucli urbagrave
de Roses i la desembocadura del riu Mugueta Aquesta zona queda protegida per la
serra de Rodes de la tramuntana i del llevant
La cologravenia de Rhode
30
Basant-se en aixograve sha proposat que Rhode eacutes un nucli colonial meacutes antic que Emporion
Segons aquesta hipogravetesi Rhode al tenir el millor port de la zona havia de ser el primer
establiment colonial grec del golf de Roses Aleshores locupacioacute de lillot de Sant
Martiacute per part dels foceus sexplicaria per la impossibilitat dinstalmiddotlar-se a la zona nord
del golf que ja estava habitada
Aquesta teoria perograve no teacute present que Rhode estagrave relativament aiumlllada dins lEmpordagrave
Aquest fet probablement va fer que Rhode fos un port secundari durant aquesta egravepoca i
ho va continuar sent durant legravepoca romana mentre que Emporion es trobava situada en
una posicioacute geogragravefica millor per penetrar cap linterior gragravecies a la proximitat dels rius
Ter i Fluviagrave unes vies dacceacutes immillorables cap a lEmpordagrave
I encara que Rhode tenia un territori relativament proper que podia ser explotat
agriacutecolament no devia ser un fet determinant en leleccioacute de lemplaccedilament
Per tant les millors comunicacions i la major accessibilitat als recursos naturals de
linterior del territori eacutes possiblement el motiu que explica leleccioacute de lillot de Sant
Martiacute com a lloc on establir-se els foceus a principis del segle VI aC tot i les
limitacions com a port natural
El primer nucli urbagrave de Rhode era un petit port secundari descala en la ruta comercial
que unia els dos punts meacutes importants de la Mediterragravenia occidental Massagravelia i les
factories feniacutecies del sud peninsular Aquest comerccedil amb el sud de la peniacutensula Ibegraverica
devia comenccedilar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC
La fundacioacute de Rhode i Emporion al golf de Roses no eacutes un fet estrany sinoacute que aquesta
proximitat confirma la importagravencia que tenia la zona com a nus de comunicacions
Explotacioacute dels recursos naturals
No se sap massa quines caracteriacutestiques tenia Rhode ni quins productes podia extreuren
Nomeacutes es pot especular Rhode tenia un territori de dimensions reduiumldes limitat pels
vessants de la serra de Rodes i els aiguamolls El territori apte per al cultiu de cereals
era molt reduiumlt amb prou feines permetia cobrir les necessitats dautosubsistegravencia de la
poblacioacute de la polis que shavia de garantir a partir dimportacions procedents del
territori indiacutegena meacutes proper igual que a Emporion i Massagravelia
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
23
A partir de lrsquoegravepoca medieval Roses va tenir un gran desenvolupament urbaniacutestic en el
qual es van construir ampliacions del recinte fortificat al voltant de Santa Maria que va
ser construiumlda el 943 dC
Lactuacioacute meacutes important va ser la construccioacute de la ciutadella el 1543 que provocaragrave
lenderroc de gran part de les antigues muralles i una reestructuracioacute profunda del
terreny Aquest fet amb els posteriors setges i bombardeigs patits entre els anys 1794 i
1795 i 1any 1808 van afectar molt el subsogravel arqueologravegic i especialment el Barri
Helmiddotleniacutestic
El fet que el recinte de La Ciutadella estigueacutes desocupat a principis del segle passat va
fer que entreacutes en una degradacioacute progressiva i per aixograve els rosincs el van anar ocupant
dividint-lo en petits horts
Estudi del Barri Helmiddotleniacutestic
El Barri Helmiddotleniacutestic estava caracteritzat per ser de forma ortogonal era una agraverea
urbaniacutestica regular datada el segle III aC
Per poder fer un estudi del Barri Helmiddotleniacutestic va ser dividit en dues zones separades pel
carrer nord-sud les zones
A i B encara que la divisioacute
no respon a una particioacute
arbitragraveria sinoacute que ha estat
dividit perquegrave la zona A va
ser la primera a ser
excavada i es va utilitzar
una metodologia molt
diferent de la zona B
Tambeacute la construccioacute del
barri eacutes diferent en
cadascuna de les zones
Font 8 Fotografia del Barri Helmiddotleniacutestic
La cologravenia de Rhode
24
Cal destacar que aquest jaciment presenta algunes dificultats com la superposicioacute
destructures posteriors en les anteriors que les malmeten emmascarant i dificultant el
seu estudi encara que no limpossibilita i les explosions de bombes produiumldes durant el
setge de la Guerra Gran (1784-1795) Les explosions no van ser massa grans en relacioacute
a lespai afectat per cadascuna perograve els murs del Barri Helmiddotleniacutestic tenien una
construccioacute senzilla i els resultats van ser perjudicials ja que afectaren les cantonades i
aixograve va dificultar la interpretacioacute de les estructures
Font 9 planta general del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutestic
(VIVOacute D)
Zona A
Era un barri durbanisme regular constituiumlt per un carrer que anava de nord a sud de la
ciutat i dos de transversals formant sis illes de cases tres a cada costat
Aquesta zona va ser excavada entre 1963 i 1964 en la seva totalitat La urgegravencia de
destapar el magravexim destructures possibles per evidenciar la importagravencia del jaciment va
causar una gran velocitat en les excavacions Va ser necessagraveria aquesta mesura perquegrave el
La cologravenia de Rhode
25
jaciment estava amenaccedilat denderroc per un projecte durbanitzacioacute malgrat tenir la
proteccioacute legal del monument
Font 9 Fotografia de la cara est del Barri Helmiddotleniacutestic
Per aixograve lexcavacioacute va ser meacutes aviat un buidatge en superfiacutecie que no pas en
profunditat Durant les excavacions es van portar uns diaris dexcavacioacute que mostraven
la pegraverdua dinformacioacute arqueologravegica que es podia haver produiumlt Aquests diaris
descrivien la feina feta dia a dia i els diversos descobriments realitzats A meacutes a meacutes
incloiumlen esquemes destructures dibuixos de materials i fotografies fent que els diaris
fossin una eina bagravesica per restituir les estructures desenterrades i per ubicar els
descobriments realitzats
A mitjans del 1964 es va poder comenccedilar a excavar en profunditat al buscar
lestratigrafia perduda
La cologravenia de Rhode
26
Font 10 visualitzacioacute de les cases A-II-1 i A-II-3 del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme
del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Aquesta estava formada per tres estrats
- Estrat I corresponia a lestrat superficial i les restes trobades anaven des de
labandonament de la Ciutadella fins al comenccedilament de les excavacions que tenia entre
040 i 050 m de profunditat
- Estrat II tenia una profunditat variable i constava de la presegravencia duna necrogravepolis
tardoromana Encara que nomeacutes pertanyia a la zona B es va considerar general a tot el
jaciment
- Estrat III eacutes lestrat ocupat pel Barri Helmiddotleniacutestic Estagrave delimitat per laltura dels murs
fins al nivell de circulacioacute Datat del segle III aC
A causa de la mala conservacioacute dels murs es van restaurar i aquesta restauracioacute va
afectar tots els murs amb una reconstruccioacute en altura feta amb les pedres caigudes i
ciment
La cologravenia de Rhode
27
La interpretacioacute de les estructures eacutes difiacutecil i es va fer a partir dels croquis i les
fotografies de les excavacions i un altre plagravenol del jaciment que tenia en compte els
murs visibles
Zona B
Aquesta zona estava formada pel cantoacute de ponent del Barri Helmiddotleniacutestic des del carrer
nord-sud fins als perfils de lexcavacioacute que estaven a la meitat de lilla de cases
La distincioacute entre les zones A i B va ser des dun principi urbaniacutestica El fet que les
muralles estiguessin meacutes lluny va fer que els efectes de les explosions de les bombes no
fossin tan frequumlents perograve com que lagraverea estava afectada per una necrogravepoli tardoromana
la interpretacioacute de les estructures tambeacute eacutes difiacutecil
Font 11 visualitzacioacute de les illes centrals de cases del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i
urbanisme del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Lestratigrafia eacutes meacutes complexa que la de les anteriors meacutes acurada
- Estrat I eacutes lestrat del nivell superficial que tenia molta ceragravemica moderna i medieval
encara que tambeacute hi ha evidegravencies dhorts moderns i hi ha els fonaments dels murs de
lhospital del segle XVII
- Estrat II es troba luacuteltima ocupacioacute de lemplaccedilament en lantiguitat la necrogravepoli
paleocristiana
La cologravenia de Rhode
28
- Estrat III apareixen les estructures del Barri Helmiddotleniacutestic i estagrave datat a finals del segle
IV i principis del III aC Hi hauria dos estrats cronologravegicament diferents el primer
format per tres murs arrasats de la casa B-II-2 i els forns de ceragravemica El material
predominant pertany al segle III aC mentre que del IV aC nomeacutes nhi ha periogravedicament
Possiblement lestrat del segle IV aC anterior al Barri Helmiddotleniacutestic no existeix i nomeacutes
eacutes una mala interpretacioacute de les reformes daquest
- Estrat 4 eacutes el sogravel natural sobre el qual saixecava el Barri Helmiddotleniacutestic format per
sorres
Font 12 Part excavada de la muralla que envoltava el turoacute
La cologravenia de Rhode
29
24 La vida a la cologravenia
241 Explotacioacute comercial del territori
Rhode va ser sobretot un centre comercial encara que al principi els navegants grecs no
buscaven un mercat per donar sortida a les seves produccions El seu objectiu primer era
obtenir les mategraveries primeres que mancaven a Gregravecia Aquests intercanvis es feien en
petits ports descala i de comerccedil que funcionaven com a centres comercials i
redistribuiumldors de productes al mateix temps que sinformaven dels recursos naturals
existents en els territoris meacutes propers Aquests petits centres comercials amb el pas del
temps van creacuteixer i van esdevenir ciutats
Port
El golf de Roses eacutes un lloc de gran importagravencia en el comerccedil mariacutetim ja que era una
cruiumllla de pas obligat en les rutes des del sud peninsular cap al sud de Franccedila o a
linreveacutes tot resseguint la costa
En aquesta ruta la part meacutes problemagravetica del trajecte era la ruta de sud a nord ja que la
climatologia desfavorable obligava els vaixells a esperar al golf de Roses els vents
favorables La ruta descendent en canvi no estava tan afectada pel temps
Lobligacioacute de cercar un lloc a recer dels vents i els corrents en el golf de Roses
resultava ineludible quan la navegacioacute a vela vorejant la costa es trobava afectada per la
meteorologia
Aixograve feia imprescindibles petits ports descala on proveir-se i protegir-se del mal temps
Aquesta necessitat afectava els navegants foceus majoritagraveriament que eren els
principals usuaris daquesta ruta perquegrave navegaven amb uns vaixells dorigen militar
anomenats pentaconteres que encara que eren lleugers i ragravepids no podien portar gaire
cagraverrega Per aixograve els foceus havien de parar periogravedicament per proveir-se daliments
El millor fondejador del golf de Roses eacutes el de lespai que hi ha entre lactual nucli urbagrave
de Roses i la desembocadura del riu Mugueta Aquesta zona queda protegida per la
serra de Rodes de la tramuntana i del llevant
La cologravenia de Rhode
30
Basant-se en aixograve sha proposat que Rhode eacutes un nucli colonial meacutes antic que Emporion
Segons aquesta hipogravetesi Rhode al tenir el millor port de la zona havia de ser el primer
establiment colonial grec del golf de Roses Aleshores locupacioacute de lillot de Sant
Martiacute per part dels foceus sexplicaria per la impossibilitat dinstalmiddotlar-se a la zona nord
del golf que ja estava habitada
Aquesta teoria perograve no teacute present que Rhode estagrave relativament aiumlllada dins lEmpordagrave
Aquest fet probablement va fer que Rhode fos un port secundari durant aquesta egravepoca i
ho va continuar sent durant legravepoca romana mentre que Emporion es trobava situada en
una posicioacute geogragravefica millor per penetrar cap linterior gragravecies a la proximitat dels rius
Ter i Fluviagrave unes vies dacceacutes immillorables cap a lEmpordagrave
I encara que Rhode tenia un territori relativament proper que podia ser explotat
agriacutecolament no devia ser un fet determinant en leleccioacute de lemplaccedilament
Per tant les millors comunicacions i la major accessibilitat als recursos naturals de
linterior del territori eacutes possiblement el motiu que explica leleccioacute de lillot de Sant
Martiacute com a lloc on establir-se els foceus a principis del segle VI aC tot i les
limitacions com a port natural
El primer nucli urbagrave de Rhode era un petit port secundari descala en la ruta comercial
que unia els dos punts meacutes importants de la Mediterragravenia occidental Massagravelia i les
factories feniacutecies del sud peninsular Aquest comerccedil amb el sud de la peniacutensula Ibegraverica
devia comenccedilar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC
La fundacioacute de Rhode i Emporion al golf de Roses no eacutes un fet estrany sinoacute que aquesta
proximitat confirma la importagravencia que tenia la zona com a nus de comunicacions
Explotacioacute dels recursos naturals
No se sap massa quines caracteriacutestiques tenia Rhode ni quins productes podia extreuren
Nomeacutes es pot especular Rhode tenia un territori de dimensions reduiumldes limitat pels
vessants de la serra de Rodes i els aiguamolls El territori apte per al cultiu de cereals
era molt reduiumlt amb prou feines permetia cobrir les necessitats dautosubsistegravencia de la
poblacioacute de la polis que shavia de garantir a partir dimportacions procedents del
territori indiacutegena meacutes proper igual que a Emporion i Massagravelia
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
24
Cal destacar que aquest jaciment presenta algunes dificultats com la superposicioacute
destructures posteriors en les anteriors que les malmeten emmascarant i dificultant el
seu estudi encara que no limpossibilita i les explosions de bombes produiumldes durant el
setge de la Guerra Gran (1784-1795) Les explosions no van ser massa grans en relacioacute
a lespai afectat per cadascuna perograve els murs del Barri Helmiddotleniacutestic tenien una
construccioacute senzilla i els resultats van ser perjudicials ja que afectaren les cantonades i
aixograve va dificultar la interpretacioacute de les estructures
Font 9 planta general del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutestic
(VIVOacute D)
Zona A
Era un barri durbanisme regular constituiumlt per un carrer que anava de nord a sud de la
ciutat i dos de transversals formant sis illes de cases tres a cada costat
Aquesta zona va ser excavada entre 1963 i 1964 en la seva totalitat La urgegravencia de
destapar el magravexim destructures possibles per evidenciar la importagravencia del jaciment va
causar una gran velocitat en les excavacions Va ser necessagraveria aquesta mesura perquegrave el
La cologravenia de Rhode
25
jaciment estava amenaccedilat denderroc per un projecte durbanitzacioacute malgrat tenir la
proteccioacute legal del monument
Font 9 Fotografia de la cara est del Barri Helmiddotleniacutestic
Per aixograve lexcavacioacute va ser meacutes aviat un buidatge en superfiacutecie que no pas en
profunditat Durant les excavacions es van portar uns diaris dexcavacioacute que mostraven
la pegraverdua dinformacioacute arqueologravegica que es podia haver produiumlt Aquests diaris
descrivien la feina feta dia a dia i els diversos descobriments realitzats A meacutes a meacutes
incloiumlen esquemes destructures dibuixos de materials i fotografies fent que els diaris
fossin una eina bagravesica per restituir les estructures desenterrades i per ubicar els
descobriments realitzats
A mitjans del 1964 es va poder comenccedilar a excavar en profunditat al buscar
lestratigrafia perduda
La cologravenia de Rhode
26
Font 10 visualitzacioacute de les cases A-II-1 i A-II-3 del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme
del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Aquesta estava formada per tres estrats
- Estrat I corresponia a lestrat superficial i les restes trobades anaven des de
labandonament de la Ciutadella fins al comenccedilament de les excavacions que tenia entre
040 i 050 m de profunditat
- Estrat II tenia una profunditat variable i constava de la presegravencia duna necrogravepolis
tardoromana Encara que nomeacutes pertanyia a la zona B es va considerar general a tot el
jaciment
- Estrat III eacutes lestrat ocupat pel Barri Helmiddotleniacutestic Estagrave delimitat per laltura dels murs
fins al nivell de circulacioacute Datat del segle III aC
A causa de la mala conservacioacute dels murs es van restaurar i aquesta restauracioacute va
afectar tots els murs amb una reconstruccioacute en altura feta amb les pedres caigudes i
ciment
La cologravenia de Rhode
27
La interpretacioacute de les estructures eacutes difiacutecil i es va fer a partir dels croquis i les
fotografies de les excavacions i un altre plagravenol del jaciment que tenia en compte els
murs visibles
Zona B
Aquesta zona estava formada pel cantoacute de ponent del Barri Helmiddotleniacutestic des del carrer
nord-sud fins als perfils de lexcavacioacute que estaven a la meitat de lilla de cases
La distincioacute entre les zones A i B va ser des dun principi urbaniacutestica El fet que les
muralles estiguessin meacutes lluny va fer que els efectes de les explosions de les bombes no
fossin tan frequumlents perograve com que lagraverea estava afectada per una necrogravepoli tardoromana
la interpretacioacute de les estructures tambeacute eacutes difiacutecil
Font 11 visualitzacioacute de les illes centrals de cases del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i
urbanisme del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Lestratigrafia eacutes meacutes complexa que la de les anteriors meacutes acurada
- Estrat I eacutes lestrat del nivell superficial que tenia molta ceragravemica moderna i medieval
encara que tambeacute hi ha evidegravencies dhorts moderns i hi ha els fonaments dels murs de
lhospital del segle XVII
- Estrat II es troba luacuteltima ocupacioacute de lemplaccedilament en lantiguitat la necrogravepoli
paleocristiana
La cologravenia de Rhode
28
- Estrat III apareixen les estructures del Barri Helmiddotleniacutestic i estagrave datat a finals del segle
IV i principis del III aC Hi hauria dos estrats cronologravegicament diferents el primer
format per tres murs arrasats de la casa B-II-2 i els forns de ceragravemica El material
predominant pertany al segle III aC mentre que del IV aC nomeacutes nhi ha periogravedicament
Possiblement lestrat del segle IV aC anterior al Barri Helmiddotleniacutestic no existeix i nomeacutes
eacutes una mala interpretacioacute de les reformes daquest
- Estrat 4 eacutes el sogravel natural sobre el qual saixecava el Barri Helmiddotleniacutestic format per
sorres
Font 12 Part excavada de la muralla que envoltava el turoacute
La cologravenia de Rhode
29
24 La vida a la cologravenia
241 Explotacioacute comercial del territori
Rhode va ser sobretot un centre comercial encara que al principi els navegants grecs no
buscaven un mercat per donar sortida a les seves produccions El seu objectiu primer era
obtenir les mategraveries primeres que mancaven a Gregravecia Aquests intercanvis es feien en
petits ports descala i de comerccedil que funcionaven com a centres comercials i
redistribuiumldors de productes al mateix temps que sinformaven dels recursos naturals
existents en els territoris meacutes propers Aquests petits centres comercials amb el pas del
temps van creacuteixer i van esdevenir ciutats
Port
El golf de Roses eacutes un lloc de gran importagravencia en el comerccedil mariacutetim ja que era una
cruiumllla de pas obligat en les rutes des del sud peninsular cap al sud de Franccedila o a
linreveacutes tot resseguint la costa
En aquesta ruta la part meacutes problemagravetica del trajecte era la ruta de sud a nord ja que la
climatologia desfavorable obligava els vaixells a esperar al golf de Roses els vents
favorables La ruta descendent en canvi no estava tan afectada pel temps
Lobligacioacute de cercar un lloc a recer dels vents i els corrents en el golf de Roses
resultava ineludible quan la navegacioacute a vela vorejant la costa es trobava afectada per la
meteorologia
Aixograve feia imprescindibles petits ports descala on proveir-se i protegir-se del mal temps
Aquesta necessitat afectava els navegants foceus majoritagraveriament que eren els
principals usuaris daquesta ruta perquegrave navegaven amb uns vaixells dorigen militar
anomenats pentaconteres que encara que eren lleugers i ragravepids no podien portar gaire
cagraverrega Per aixograve els foceus havien de parar periogravedicament per proveir-se daliments
El millor fondejador del golf de Roses eacutes el de lespai que hi ha entre lactual nucli urbagrave
de Roses i la desembocadura del riu Mugueta Aquesta zona queda protegida per la
serra de Rodes de la tramuntana i del llevant
La cologravenia de Rhode
30
Basant-se en aixograve sha proposat que Rhode eacutes un nucli colonial meacutes antic que Emporion
Segons aquesta hipogravetesi Rhode al tenir el millor port de la zona havia de ser el primer
establiment colonial grec del golf de Roses Aleshores locupacioacute de lillot de Sant
Martiacute per part dels foceus sexplicaria per la impossibilitat dinstalmiddotlar-se a la zona nord
del golf que ja estava habitada
Aquesta teoria perograve no teacute present que Rhode estagrave relativament aiumlllada dins lEmpordagrave
Aquest fet probablement va fer que Rhode fos un port secundari durant aquesta egravepoca i
ho va continuar sent durant legravepoca romana mentre que Emporion es trobava situada en
una posicioacute geogragravefica millor per penetrar cap linterior gragravecies a la proximitat dels rius
Ter i Fluviagrave unes vies dacceacutes immillorables cap a lEmpordagrave
I encara que Rhode tenia un territori relativament proper que podia ser explotat
agriacutecolament no devia ser un fet determinant en leleccioacute de lemplaccedilament
Per tant les millors comunicacions i la major accessibilitat als recursos naturals de
linterior del territori eacutes possiblement el motiu que explica leleccioacute de lillot de Sant
Martiacute com a lloc on establir-se els foceus a principis del segle VI aC tot i les
limitacions com a port natural
El primer nucli urbagrave de Rhode era un petit port secundari descala en la ruta comercial
que unia els dos punts meacutes importants de la Mediterragravenia occidental Massagravelia i les
factories feniacutecies del sud peninsular Aquest comerccedil amb el sud de la peniacutensula Ibegraverica
devia comenccedilar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC
La fundacioacute de Rhode i Emporion al golf de Roses no eacutes un fet estrany sinoacute que aquesta
proximitat confirma la importagravencia que tenia la zona com a nus de comunicacions
Explotacioacute dels recursos naturals
No se sap massa quines caracteriacutestiques tenia Rhode ni quins productes podia extreuren
Nomeacutes es pot especular Rhode tenia un territori de dimensions reduiumldes limitat pels
vessants de la serra de Rodes i els aiguamolls El territori apte per al cultiu de cereals
era molt reduiumlt amb prou feines permetia cobrir les necessitats dautosubsistegravencia de la
poblacioacute de la polis que shavia de garantir a partir dimportacions procedents del
territori indiacutegena meacutes proper igual que a Emporion i Massagravelia
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
25
jaciment estava amenaccedilat denderroc per un projecte durbanitzacioacute malgrat tenir la
proteccioacute legal del monument
Font 9 Fotografia de la cara est del Barri Helmiddotleniacutestic
Per aixograve lexcavacioacute va ser meacutes aviat un buidatge en superfiacutecie que no pas en
profunditat Durant les excavacions es van portar uns diaris dexcavacioacute que mostraven
la pegraverdua dinformacioacute arqueologravegica que es podia haver produiumlt Aquests diaris
descrivien la feina feta dia a dia i els diversos descobriments realitzats A meacutes a meacutes
incloiumlen esquemes destructures dibuixos de materials i fotografies fent que els diaris
fossin una eina bagravesica per restituir les estructures desenterrades i per ubicar els
descobriments realitzats
A mitjans del 1964 es va poder comenccedilar a excavar en profunditat al buscar
lestratigrafia perduda
La cologravenia de Rhode
26
Font 10 visualitzacioacute de les cases A-II-1 i A-II-3 del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme
del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Aquesta estava formada per tres estrats
- Estrat I corresponia a lestrat superficial i les restes trobades anaven des de
labandonament de la Ciutadella fins al comenccedilament de les excavacions que tenia entre
040 i 050 m de profunditat
- Estrat II tenia una profunditat variable i constava de la presegravencia duna necrogravepolis
tardoromana Encara que nomeacutes pertanyia a la zona B es va considerar general a tot el
jaciment
- Estrat III eacutes lestrat ocupat pel Barri Helmiddotleniacutestic Estagrave delimitat per laltura dels murs
fins al nivell de circulacioacute Datat del segle III aC
A causa de la mala conservacioacute dels murs es van restaurar i aquesta restauracioacute va
afectar tots els murs amb una reconstruccioacute en altura feta amb les pedres caigudes i
ciment
La cologravenia de Rhode
27
La interpretacioacute de les estructures eacutes difiacutecil i es va fer a partir dels croquis i les
fotografies de les excavacions i un altre plagravenol del jaciment que tenia en compte els
murs visibles
Zona B
Aquesta zona estava formada pel cantoacute de ponent del Barri Helmiddotleniacutestic des del carrer
nord-sud fins als perfils de lexcavacioacute que estaven a la meitat de lilla de cases
La distincioacute entre les zones A i B va ser des dun principi urbaniacutestica El fet que les
muralles estiguessin meacutes lluny va fer que els efectes de les explosions de les bombes no
fossin tan frequumlents perograve com que lagraverea estava afectada per una necrogravepoli tardoromana
la interpretacioacute de les estructures tambeacute eacutes difiacutecil
Font 11 visualitzacioacute de les illes centrals de cases del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i
urbanisme del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Lestratigrafia eacutes meacutes complexa que la de les anteriors meacutes acurada
- Estrat I eacutes lestrat del nivell superficial que tenia molta ceragravemica moderna i medieval
encara que tambeacute hi ha evidegravencies dhorts moderns i hi ha els fonaments dels murs de
lhospital del segle XVII
- Estrat II es troba luacuteltima ocupacioacute de lemplaccedilament en lantiguitat la necrogravepoli
paleocristiana
La cologravenia de Rhode
28
- Estrat III apareixen les estructures del Barri Helmiddotleniacutestic i estagrave datat a finals del segle
IV i principis del III aC Hi hauria dos estrats cronologravegicament diferents el primer
format per tres murs arrasats de la casa B-II-2 i els forns de ceragravemica El material
predominant pertany al segle III aC mentre que del IV aC nomeacutes nhi ha periogravedicament
Possiblement lestrat del segle IV aC anterior al Barri Helmiddotleniacutestic no existeix i nomeacutes
eacutes una mala interpretacioacute de les reformes daquest
- Estrat 4 eacutes el sogravel natural sobre el qual saixecava el Barri Helmiddotleniacutestic format per
sorres
Font 12 Part excavada de la muralla que envoltava el turoacute
La cologravenia de Rhode
29
24 La vida a la cologravenia
241 Explotacioacute comercial del territori
Rhode va ser sobretot un centre comercial encara que al principi els navegants grecs no
buscaven un mercat per donar sortida a les seves produccions El seu objectiu primer era
obtenir les mategraveries primeres que mancaven a Gregravecia Aquests intercanvis es feien en
petits ports descala i de comerccedil que funcionaven com a centres comercials i
redistribuiumldors de productes al mateix temps que sinformaven dels recursos naturals
existents en els territoris meacutes propers Aquests petits centres comercials amb el pas del
temps van creacuteixer i van esdevenir ciutats
Port
El golf de Roses eacutes un lloc de gran importagravencia en el comerccedil mariacutetim ja que era una
cruiumllla de pas obligat en les rutes des del sud peninsular cap al sud de Franccedila o a
linreveacutes tot resseguint la costa
En aquesta ruta la part meacutes problemagravetica del trajecte era la ruta de sud a nord ja que la
climatologia desfavorable obligava els vaixells a esperar al golf de Roses els vents
favorables La ruta descendent en canvi no estava tan afectada pel temps
Lobligacioacute de cercar un lloc a recer dels vents i els corrents en el golf de Roses
resultava ineludible quan la navegacioacute a vela vorejant la costa es trobava afectada per la
meteorologia
Aixograve feia imprescindibles petits ports descala on proveir-se i protegir-se del mal temps
Aquesta necessitat afectava els navegants foceus majoritagraveriament que eren els
principals usuaris daquesta ruta perquegrave navegaven amb uns vaixells dorigen militar
anomenats pentaconteres que encara que eren lleugers i ragravepids no podien portar gaire
cagraverrega Per aixograve els foceus havien de parar periogravedicament per proveir-se daliments
El millor fondejador del golf de Roses eacutes el de lespai que hi ha entre lactual nucli urbagrave
de Roses i la desembocadura del riu Mugueta Aquesta zona queda protegida per la
serra de Rodes de la tramuntana i del llevant
La cologravenia de Rhode
30
Basant-se en aixograve sha proposat que Rhode eacutes un nucli colonial meacutes antic que Emporion
Segons aquesta hipogravetesi Rhode al tenir el millor port de la zona havia de ser el primer
establiment colonial grec del golf de Roses Aleshores locupacioacute de lillot de Sant
Martiacute per part dels foceus sexplicaria per la impossibilitat dinstalmiddotlar-se a la zona nord
del golf que ja estava habitada
Aquesta teoria perograve no teacute present que Rhode estagrave relativament aiumlllada dins lEmpordagrave
Aquest fet probablement va fer que Rhode fos un port secundari durant aquesta egravepoca i
ho va continuar sent durant legravepoca romana mentre que Emporion es trobava situada en
una posicioacute geogragravefica millor per penetrar cap linterior gragravecies a la proximitat dels rius
Ter i Fluviagrave unes vies dacceacutes immillorables cap a lEmpordagrave
I encara que Rhode tenia un territori relativament proper que podia ser explotat
agriacutecolament no devia ser un fet determinant en leleccioacute de lemplaccedilament
Per tant les millors comunicacions i la major accessibilitat als recursos naturals de
linterior del territori eacutes possiblement el motiu que explica leleccioacute de lillot de Sant
Martiacute com a lloc on establir-se els foceus a principis del segle VI aC tot i les
limitacions com a port natural
El primer nucli urbagrave de Rhode era un petit port secundari descala en la ruta comercial
que unia els dos punts meacutes importants de la Mediterragravenia occidental Massagravelia i les
factories feniacutecies del sud peninsular Aquest comerccedil amb el sud de la peniacutensula Ibegraverica
devia comenccedilar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC
La fundacioacute de Rhode i Emporion al golf de Roses no eacutes un fet estrany sinoacute que aquesta
proximitat confirma la importagravencia que tenia la zona com a nus de comunicacions
Explotacioacute dels recursos naturals
No se sap massa quines caracteriacutestiques tenia Rhode ni quins productes podia extreuren
Nomeacutes es pot especular Rhode tenia un territori de dimensions reduiumldes limitat pels
vessants de la serra de Rodes i els aiguamolls El territori apte per al cultiu de cereals
era molt reduiumlt amb prou feines permetia cobrir les necessitats dautosubsistegravencia de la
poblacioacute de la polis que shavia de garantir a partir dimportacions procedents del
territori indiacutegena meacutes proper igual que a Emporion i Massagravelia
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
26
Font 10 visualitzacioacute de les cases A-II-1 i A-II-3 del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i urbanisme
del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Aquesta estava formada per tres estrats
- Estrat I corresponia a lestrat superficial i les restes trobades anaven des de
labandonament de la Ciutadella fins al comenccedilament de les excavacions que tenia entre
040 i 050 m de profunditat
- Estrat II tenia una profunditat variable i constava de la presegravencia duna necrogravepolis
tardoromana Encara que nomeacutes pertanyia a la zona B es va considerar general a tot el
jaciment
- Estrat III eacutes lestrat ocupat pel Barri Helmiddotleniacutestic Estagrave delimitat per laltura dels murs
fins al nivell de circulacioacute Datat del segle III aC
A causa de la mala conservacioacute dels murs es van restaurar i aquesta restauracioacute va
afectar tots els murs amb una reconstruccioacute en altura feta amb les pedres caigudes i
ciment
La cologravenia de Rhode
27
La interpretacioacute de les estructures eacutes difiacutecil i es va fer a partir dels croquis i les
fotografies de les excavacions i un altre plagravenol del jaciment que tenia en compte els
murs visibles
Zona B
Aquesta zona estava formada pel cantoacute de ponent del Barri Helmiddotleniacutestic des del carrer
nord-sud fins als perfils de lexcavacioacute que estaven a la meitat de lilla de cases
La distincioacute entre les zones A i B va ser des dun principi urbaniacutestica El fet que les
muralles estiguessin meacutes lluny va fer que els efectes de les explosions de les bombes no
fossin tan frequumlents perograve com que lagraverea estava afectada per una necrogravepoli tardoromana
la interpretacioacute de les estructures tambeacute eacutes difiacutecil
Font 11 visualitzacioacute de les illes centrals de cases del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i
urbanisme del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Lestratigrafia eacutes meacutes complexa que la de les anteriors meacutes acurada
- Estrat I eacutes lestrat del nivell superficial que tenia molta ceragravemica moderna i medieval
encara que tambeacute hi ha evidegravencies dhorts moderns i hi ha els fonaments dels murs de
lhospital del segle XVII
- Estrat II es troba luacuteltima ocupacioacute de lemplaccedilament en lantiguitat la necrogravepoli
paleocristiana
La cologravenia de Rhode
28
- Estrat III apareixen les estructures del Barri Helmiddotleniacutestic i estagrave datat a finals del segle
IV i principis del III aC Hi hauria dos estrats cronologravegicament diferents el primer
format per tres murs arrasats de la casa B-II-2 i els forns de ceragravemica El material
predominant pertany al segle III aC mentre que del IV aC nomeacutes nhi ha periogravedicament
Possiblement lestrat del segle IV aC anterior al Barri Helmiddotleniacutestic no existeix i nomeacutes
eacutes una mala interpretacioacute de les reformes daquest
- Estrat 4 eacutes el sogravel natural sobre el qual saixecava el Barri Helmiddotleniacutestic format per
sorres
Font 12 Part excavada de la muralla que envoltava el turoacute
La cologravenia de Rhode
29
24 La vida a la cologravenia
241 Explotacioacute comercial del territori
Rhode va ser sobretot un centre comercial encara que al principi els navegants grecs no
buscaven un mercat per donar sortida a les seves produccions El seu objectiu primer era
obtenir les mategraveries primeres que mancaven a Gregravecia Aquests intercanvis es feien en
petits ports descala i de comerccedil que funcionaven com a centres comercials i
redistribuiumldors de productes al mateix temps que sinformaven dels recursos naturals
existents en els territoris meacutes propers Aquests petits centres comercials amb el pas del
temps van creacuteixer i van esdevenir ciutats
Port
El golf de Roses eacutes un lloc de gran importagravencia en el comerccedil mariacutetim ja que era una
cruiumllla de pas obligat en les rutes des del sud peninsular cap al sud de Franccedila o a
linreveacutes tot resseguint la costa
En aquesta ruta la part meacutes problemagravetica del trajecte era la ruta de sud a nord ja que la
climatologia desfavorable obligava els vaixells a esperar al golf de Roses els vents
favorables La ruta descendent en canvi no estava tan afectada pel temps
Lobligacioacute de cercar un lloc a recer dels vents i els corrents en el golf de Roses
resultava ineludible quan la navegacioacute a vela vorejant la costa es trobava afectada per la
meteorologia
Aixograve feia imprescindibles petits ports descala on proveir-se i protegir-se del mal temps
Aquesta necessitat afectava els navegants foceus majoritagraveriament que eren els
principals usuaris daquesta ruta perquegrave navegaven amb uns vaixells dorigen militar
anomenats pentaconteres que encara que eren lleugers i ragravepids no podien portar gaire
cagraverrega Per aixograve els foceus havien de parar periogravedicament per proveir-se daliments
El millor fondejador del golf de Roses eacutes el de lespai que hi ha entre lactual nucli urbagrave
de Roses i la desembocadura del riu Mugueta Aquesta zona queda protegida per la
serra de Rodes de la tramuntana i del llevant
La cologravenia de Rhode
30
Basant-se en aixograve sha proposat que Rhode eacutes un nucli colonial meacutes antic que Emporion
Segons aquesta hipogravetesi Rhode al tenir el millor port de la zona havia de ser el primer
establiment colonial grec del golf de Roses Aleshores locupacioacute de lillot de Sant
Martiacute per part dels foceus sexplicaria per la impossibilitat dinstalmiddotlar-se a la zona nord
del golf que ja estava habitada
Aquesta teoria perograve no teacute present que Rhode estagrave relativament aiumlllada dins lEmpordagrave
Aquest fet probablement va fer que Rhode fos un port secundari durant aquesta egravepoca i
ho va continuar sent durant legravepoca romana mentre que Emporion es trobava situada en
una posicioacute geogragravefica millor per penetrar cap linterior gragravecies a la proximitat dels rius
Ter i Fluviagrave unes vies dacceacutes immillorables cap a lEmpordagrave
I encara que Rhode tenia un territori relativament proper que podia ser explotat
agriacutecolament no devia ser un fet determinant en leleccioacute de lemplaccedilament
Per tant les millors comunicacions i la major accessibilitat als recursos naturals de
linterior del territori eacutes possiblement el motiu que explica leleccioacute de lillot de Sant
Martiacute com a lloc on establir-se els foceus a principis del segle VI aC tot i les
limitacions com a port natural
El primer nucli urbagrave de Rhode era un petit port secundari descala en la ruta comercial
que unia els dos punts meacutes importants de la Mediterragravenia occidental Massagravelia i les
factories feniacutecies del sud peninsular Aquest comerccedil amb el sud de la peniacutensula Ibegraverica
devia comenccedilar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC
La fundacioacute de Rhode i Emporion al golf de Roses no eacutes un fet estrany sinoacute que aquesta
proximitat confirma la importagravencia que tenia la zona com a nus de comunicacions
Explotacioacute dels recursos naturals
No se sap massa quines caracteriacutestiques tenia Rhode ni quins productes podia extreuren
Nomeacutes es pot especular Rhode tenia un territori de dimensions reduiumldes limitat pels
vessants de la serra de Rodes i els aiguamolls El territori apte per al cultiu de cereals
era molt reduiumlt amb prou feines permetia cobrir les necessitats dautosubsistegravencia de la
poblacioacute de la polis que shavia de garantir a partir dimportacions procedents del
territori indiacutegena meacutes proper igual que a Emporion i Massagravelia
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
27
La interpretacioacute de les estructures eacutes difiacutecil i es va fer a partir dels croquis i les
fotografies de les excavacions i un altre plagravenol del jaciment que tenia en compte els
murs visibles
Zona B
Aquesta zona estava formada pel cantoacute de ponent del Barri Helmiddotleniacutestic des del carrer
nord-sud fins als perfils de lexcavacioacute que estaven a la meitat de lilla de cases
La distincioacute entre les zones A i B va ser des dun principi urbaniacutestica El fet que les
muralles estiguessin meacutes lluny va fer que els efectes de les explosions de les bombes no
fossin tan frequumlents perograve com que lagraverea estava afectada per una necrogravepoli tardoromana
la interpretacioacute de les estructures tambeacute eacutes difiacutecil
Font 11 visualitzacioacute de les illes centrals de cases del Barri Helmiddotleniacutestic extreta de Rhode arquitectura i
urbanisme del barri helmiddotleniacutestic (VIVOacute D)
Lestratigrafia eacutes meacutes complexa que la de les anteriors meacutes acurada
- Estrat I eacutes lestrat del nivell superficial que tenia molta ceragravemica moderna i medieval
encara que tambeacute hi ha evidegravencies dhorts moderns i hi ha els fonaments dels murs de
lhospital del segle XVII
- Estrat II es troba luacuteltima ocupacioacute de lemplaccedilament en lantiguitat la necrogravepoli
paleocristiana
La cologravenia de Rhode
28
- Estrat III apareixen les estructures del Barri Helmiddotleniacutestic i estagrave datat a finals del segle
IV i principis del III aC Hi hauria dos estrats cronologravegicament diferents el primer
format per tres murs arrasats de la casa B-II-2 i els forns de ceragravemica El material
predominant pertany al segle III aC mentre que del IV aC nomeacutes nhi ha periogravedicament
Possiblement lestrat del segle IV aC anterior al Barri Helmiddotleniacutestic no existeix i nomeacutes
eacutes una mala interpretacioacute de les reformes daquest
- Estrat 4 eacutes el sogravel natural sobre el qual saixecava el Barri Helmiddotleniacutestic format per
sorres
Font 12 Part excavada de la muralla que envoltava el turoacute
La cologravenia de Rhode
29
24 La vida a la cologravenia
241 Explotacioacute comercial del territori
Rhode va ser sobretot un centre comercial encara que al principi els navegants grecs no
buscaven un mercat per donar sortida a les seves produccions El seu objectiu primer era
obtenir les mategraveries primeres que mancaven a Gregravecia Aquests intercanvis es feien en
petits ports descala i de comerccedil que funcionaven com a centres comercials i
redistribuiumldors de productes al mateix temps que sinformaven dels recursos naturals
existents en els territoris meacutes propers Aquests petits centres comercials amb el pas del
temps van creacuteixer i van esdevenir ciutats
Port
El golf de Roses eacutes un lloc de gran importagravencia en el comerccedil mariacutetim ja que era una
cruiumllla de pas obligat en les rutes des del sud peninsular cap al sud de Franccedila o a
linreveacutes tot resseguint la costa
En aquesta ruta la part meacutes problemagravetica del trajecte era la ruta de sud a nord ja que la
climatologia desfavorable obligava els vaixells a esperar al golf de Roses els vents
favorables La ruta descendent en canvi no estava tan afectada pel temps
Lobligacioacute de cercar un lloc a recer dels vents i els corrents en el golf de Roses
resultava ineludible quan la navegacioacute a vela vorejant la costa es trobava afectada per la
meteorologia
Aixograve feia imprescindibles petits ports descala on proveir-se i protegir-se del mal temps
Aquesta necessitat afectava els navegants foceus majoritagraveriament que eren els
principals usuaris daquesta ruta perquegrave navegaven amb uns vaixells dorigen militar
anomenats pentaconteres que encara que eren lleugers i ragravepids no podien portar gaire
cagraverrega Per aixograve els foceus havien de parar periogravedicament per proveir-se daliments
El millor fondejador del golf de Roses eacutes el de lespai que hi ha entre lactual nucli urbagrave
de Roses i la desembocadura del riu Mugueta Aquesta zona queda protegida per la
serra de Rodes de la tramuntana i del llevant
La cologravenia de Rhode
30
Basant-se en aixograve sha proposat que Rhode eacutes un nucli colonial meacutes antic que Emporion
Segons aquesta hipogravetesi Rhode al tenir el millor port de la zona havia de ser el primer
establiment colonial grec del golf de Roses Aleshores locupacioacute de lillot de Sant
Martiacute per part dels foceus sexplicaria per la impossibilitat dinstalmiddotlar-se a la zona nord
del golf que ja estava habitada
Aquesta teoria perograve no teacute present que Rhode estagrave relativament aiumlllada dins lEmpordagrave
Aquest fet probablement va fer que Rhode fos un port secundari durant aquesta egravepoca i
ho va continuar sent durant legravepoca romana mentre que Emporion es trobava situada en
una posicioacute geogragravefica millor per penetrar cap linterior gragravecies a la proximitat dels rius
Ter i Fluviagrave unes vies dacceacutes immillorables cap a lEmpordagrave
I encara que Rhode tenia un territori relativament proper que podia ser explotat
agriacutecolament no devia ser un fet determinant en leleccioacute de lemplaccedilament
Per tant les millors comunicacions i la major accessibilitat als recursos naturals de
linterior del territori eacutes possiblement el motiu que explica leleccioacute de lillot de Sant
Martiacute com a lloc on establir-se els foceus a principis del segle VI aC tot i les
limitacions com a port natural
El primer nucli urbagrave de Rhode era un petit port secundari descala en la ruta comercial
que unia els dos punts meacutes importants de la Mediterragravenia occidental Massagravelia i les
factories feniacutecies del sud peninsular Aquest comerccedil amb el sud de la peniacutensula Ibegraverica
devia comenccedilar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC
La fundacioacute de Rhode i Emporion al golf de Roses no eacutes un fet estrany sinoacute que aquesta
proximitat confirma la importagravencia que tenia la zona com a nus de comunicacions
Explotacioacute dels recursos naturals
No se sap massa quines caracteriacutestiques tenia Rhode ni quins productes podia extreuren
Nomeacutes es pot especular Rhode tenia un territori de dimensions reduiumldes limitat pels
vessants de la serra de Rodes i els aiguamolls El territori apte per al cultiu de cereals
era molt reduiumlt amb prou feines permetia cobrir les necessitats dautosubsistegravencia de la
poblacioacute de la polis que shavia de garantir a partir dimportacions procedents del
territori indiacutegena meacutes proper igual que a Emporion i Massagravelia
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
28
- Estrat III apareixen les estructures del Barri Helmiddotleniacutestic i estagrave datat a finals del segle
IV i principis del III aC Hi hauria dos estrats cronologravegicament diferents el primer
format per tres murs arrasats de la casa B-II-2 i els forns de ceragravemica El material
predominant pertany al segle III aC mentre que del IV aC nomeacutes nhi ha periogravedicament
Possiblement lestrat del segle IV aC anterior al Barri Helmiddotleniacutestic no existeix i nomeacutes
eacutes una mala interpretacioacute de les reformes daquest
- Estrat 4 eacutes el sogravel natural sobre el qual saixecava el Barri Helmiddotleniacutestic format per
sorres
Font 12 Part excavada de la muralla que envoltava el turoacute
La cologravenia de Rhode
29
24 La vida a la cologravenia
241 Explotacioacute comercial del territori
Rhode va ser sobretot un centre comercial encara que al principi els navegants grecs no
buscaven un mercat per donar sortida a les seves produccions El seu objectiu primer era
obtenir les mategraveries primeres que mancaven a Gregravecia Aquests intercanvis es feien en
petits ports descala i de comerccedil que funcionaven com a centres comercials i
redistribuiumldors de productes al mateix temps que sinformaven dels recursos naturals
existents en els territoris meacutes propers Aquests petits centres comercials amb el pas del
temps van creacuteixer i van esdevenir ciutats
Port
El golf de Roses eacutes un lloc de gran importagravencia en el comerccedil mariacutetim ja que era una
cruiumllla de pas obligat en les rutes des del sud peninsular cap al sud de Franccedila o a
linreveacutes tot resseguint la costa
En aquesta ruta la part meacutes problemagravetica del trajecte era la ruta de sud a nord ja que la
climatologia desfavorable obligava els vaixells a esperar al golf de Roses els vents
favorables La ruta descendent en canvi no estava tan afectada pel temps
Lobligacioacute de cercar un lloc a recer dels vents i els corrents en el golf de Roses
resultava ineludible quan la navegacioacute a vela vorejant la costa es trobava afectada per la
meteorologia
Aixograve feia imprescindibles petits ports descala on proveir-se i protegir-se del mal temps
Aquesta necessitat afectava els navegants foceus majoritagraveriament que eren els
principals usuaris daquesta ruta perquegrave navegaven amb uns vaixells dorigen militar
anomenats pentaconteres que encara que eren lleugers i ragravepids no podien portar gaire
cagraverrega Per aixograve els foceus havien de parar periogravedicament per proveir-se daliments
El millor fondejador del golf de Roses eacutes el de lespai que hi ha entre lactual nucli urbagrave
de Roses i la desembocadura del riu Mugueta Aquesta zona queda protegida per la
serra de Rodes de la tramuntana i del llevant
La cologravenia de Rhode
30
Basant-se en aixograve sha proposat que Rhode eacutes un nucli colonial meacutes antic que Emporion
Segons aquesta hipogravetesi Rhode al tenir el millor port de la zona havia de ser el primer
establiment colonial grec del golf de Roses Aleshores locupacioacute de lillot de Sant
Martiacute per part dels foceus sexplicaria per la impossibilitat dinstalmiddotlar-se a la zona nord
del golf que ja estava habitada
Aquesta teoria perograve no teacute present que Rhode estagrave relativament aiumlllada dins lEmpordagrave
Aquest fet probablement va fer que Rhode fos un port secundari durant aquesta egravepoca i
ho va continuar sent durant legravepoca romana mentre que Emporion es trobava situada en
una posicioacute geogragravefica millor per penetrar cap linterior gragravecies a la proximitat dels rius
Ter i Fluviagrave unes vies dacceacutes immillorables cap a lEmpordagrave
I encara que Rhode tenia un territori relativament proper que podia ser explotat
agriacutecolament no devia ser un fet determinant en leleccioacute de lemplaccedilament
Per tant les millors comunicacions i la major accessibilitat als recursos naturals de
linterior del territori eacutes possiblement el motiu que explica leleccioacute de lillot de Sant
Martiacute com a lloc on establir-se els foceus a principis del segle VI aC tot i les
limitacions com a port natural
El primer nucli urbagrave de Rhode era un petit port secundari descala en la ruta comercial
que unia els dos punts meacutes importants de la Mediterragravenia occidental Massagravelia i les
factories feniacutecies del sud peninsular Aquest comerccedil amb el sud de la peniacutensula Ibegraverica
devia comenccedilar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC
La fundacioacute de Rhode i Emporion al golf de Roses no eacutes un fet estrany sinoacute que aquesta
proximitat confirma la importagravencia que tenia la zona com a nus de comunicacions
Explotacioacute dels recursos naturals
No se sap massa quines caracteriacutestiques tenia Rhode ni quins productes podia extreuren
Nomeacutes es pot especular Rhode tenia un territori de dimensions reduiumldes limitat pels
vessants de la serra de Rodes i els aiguamolls El territori apte per al cultiu de cereals
era molt reduiumlt amb prou feines permetia cobrir les necessitats dautosubsistegravencia de la
poblacioacute de la polis que shavia de garantir a partir dimportacions procedents del
territori indiacutegena meacutes proper igual que a Emporion i Massagravelia
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
29
24 La vida a la cologravenia
241 Explotacioacute comercial del territori
Rhode va ser sobretot un centre comercial encara que al principi els navegants grecs no
buscaven un mercat per donar sortida a les seves produccions El seu objectiu primer era
obtenir les mategraveries primeres que mancaven a Gregravecia Aquests intercanvis es feien en
petits ports descala i de comerccedil que funcionaven com a centres comercials i
redistribuiumldors de productes al mateix temps que sinformaven dels recursos naturals
existents en els territoris meacutes propers Aquests petits centres comercials amb el pas del
temps van creacuteixer i van esdevenir ciutats
Port
El golf de Roses eacutes un lloc de gran importagravencia en el comerccedil mariacutetim ja que era una
cruiumllla de pas obligat en les rutes des del sud peninsular cap al sud de Franccedila o a
linreveacutes tot resseguint la costa
En aquesta ruta la part meacutes problemagravetica del trajecte era la ruta de sud a nord ja que la
climatologia desfavorable obligava els vaixells a esperar al golf de Roses els vents
favorables La ruta descendent en canvi no estava tan afectada pel temps
Lobligacioacute de cercar un lloc a recer dels vents i els corrents en el golf de Roses
resultava ineludible quan la navegacioacute a vela vorejant la costa es trobava afectada per la
meteorologia
Aixograve feia imprescindibles petits ports descala on proveir-se i protegir-se del mal temps
Aquesta necessitat afectava els navegants foceus majoritagraveriament que eren els
principals usuaris daquesta ruta perquegrave navegaven amb uns vaixells dorigen militar
anomenats pentaconteres que encara que eren lleugers i ragravepids no podien portar gaire
cagraverrega Per aixograve els foceus havien de parar periogravedicament per proveir-se daliments
El millor fondejador del golf de Roses eacutes el de lespai que hi ha entre lactual nucli urbagrave
de Roses i la desembocadura del riu Mugueta Aquesta zona queda protegida per la
serra de Rodes de la tramuntana i del llevant
La cologravenia de Rhode
30
Basant-se en aixograve sha proposat que Rhode eacutes un nucli colonial meacutes antic que Emporion
Segons aquesta hipogravetesi Rhode al tenir el millor port de la zona havia de ser el primer
establiment colonial grec del golf de Roses Aleshores locupacioacute de lillot de Sant
Martiacute per part dels foceus sexplicaria per la impossibilitat dinstalmiddotlar-se a la zona nord
del golf que ja estava habitada
Aquesta teoria perograve no teacute present que Rhode estagrave relativament aiumlllada dins lEmpordagrave
Aquest fet probablement va fer que Rhode fos un port secundari durant aquesta egravepoca i
ho va continuar sent durant legravepoca romana mentre que Emporion es trobava situada en
una posicioacute geogragravefica millor per penetrar cap linterior gragravecies a la proximitat dels rius
Ter i Fluviagrave unes vies dacceacutes immillorables cap a lEmpordagrave
I encara que Rhode tenia un territori relativament proper que podia ser explotat
agriacutecolament no devia ser un fet determinant en leleccioacute de lemplaccedilament
Per tant les millors comunicacions i la major accessibilitat als recursos naturals de
linterior del territori eacutes possiblement el motiu que explica leleccioacute de lillot de Sant
Martiacute com a lloc on establir-se els foceus a principis del segle VI aC tot i les
limitacions com a port natural
El primer nucli urbagrave de Rhode era un petit port secundari descala en la ruta comercial
que unia els dos punts meacutes importants de la Mediterragravenia occidental Massagravelia i les
factories feniacutecies del sud peninsular Aquest comerccedil amb el sud de la peniacutensula Ibegraverica
devia comenccedilar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC
La fundacioacute de Rhode i Emporion al golf de Roses no eacutes un fet estrany sinoacute que aquesta
proximitat confirma la importagravencia que tenia la zona com a nus de comunicacions
Explotacioacute dels recursos naturals
No se sap massa quines caracteriacutestiques tenia Rhode ni quins productes podia extreuren
Nomeacutes es pot especular Rhode tenia un territori de dimensions reduiumldes limitat pels
vessants de la serra de Rodes i els aiguamolls El territori apte per al cultiu de cereals
era molt reduiumlt amb prou feines permetia cobrir les necessitats dautosubsistegravencia de la
poblacioacute de la polis que shavia de garantir a partir dimportacions procedents del
territori indiacutegena meacutes proper igual que a Emporion i Massagravelia
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
30
Basant-se en aixograve sha proposat que Rhode eacutes un nucli colonial meacutes antic que Emporion
Segons aquesta hipogravetesi Rhode al tenir el millor port de la zona havia de ser el primer
establiment colonial grec del golf de Roses Aleshores locupacioacute de lillot de Sant
Martiacute per part dels foceus sexplicaria per la impossibilitat dinstalmiddotlar-se a la zona nord
del golf que ja estava habitada
Aquesta teoria perograve no teacute present que Rhode estagrave relativament aiumlllada dins lEmpordagrave
Aquest fet probablement va fer que Rhode fos un port secundari durant aquesta egravepoca i
ho va continuar sent durant legravepoca romana mentre que Emporion es trobava situada en
una posicioacute geogragravefica millor per penetrar cap linterior gragravecies a la proximitat dels rius
Ter i Fluviagrave unes vies dacceacutes immillorables cap a lEmpordagrave
I encara que Rhode tenia un territori relativament proper que podia ser explotat
agriacutecolament no devia ser un fet determinant en leleccioacute de lemplaccedilament
Per tant les millors comunicacions i la major accessibilitat als recursos naturals de
linterior del territori eacutes possiblement el motiu que explica leleccioacute de lillot de Sant
Martiacute com a lloc on establir-se els foceus a principis del segle VI aC tot i les
limitacions com a port natural
El primer nucli urbagrave de Rhode era un petit port secundari descala en la ruta comercial
que unia els dos punts meacutes importants de la Mediterragravenia occidental Massagravelia i les
factories feniacutecies del sud peninsular Aquest comerccedil amb el sud de la peniacutensula Ibegraverica
devia comenccedilar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC
La fundacioacute de Rhode i Emporion al golf de Roses no eacutes un fet estrany sinoacute que aquesta
proximitat confirma la importagravencia que tenia la zona com a nus de comunicacions
Explotacioacute dels recursos naturals
No se sap massa quines caracteriacutestiques tenia Rhode ni quins productes podia extreuren
Nomeacutes es pot especular Rhode tenia un territori de dimensions reduiumldes limitat pels
vessants de la serra de Rodes i els aiguamolls El territori apte per al cultiu de cereals
era molt reduiumlt amb prou feines permetia cobrir les necessitats dautosubsistegravencia de la
poblacioacute de la polis que shavia de garantir a partir dimportacions procedents del
territori indiacutegena meacutes proper igual que a Emporion i Massagravelia
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
31
En els oriacutegens de la cologravenia la disponibilitat propera devia suposar un fort atractiu per
als primers colons grecs Aquests miacutenims recursos agriacutecoles es devien veure
compensats per lexplotacioacute daltres recursos naturals com la sal marina possiblement
un dels productes principals dexportacioacute de Rhode Cal no oblidar que es troba situada
en una posicioacute immillorable per realitzar aquesta activitat en una zona de plana al
costat duns aiguamolls i del mar Alhora shauria de suposar lexistegravencia duna
explotacioacute dels recursos marins que es podien transformar en salaons Finalment cal
esmentar que existeix la possibilitat que sutilitzeacutes la riquesa forestal de la zona en la
construccioacute naval
Daltra banda la plana de lEmpordagrave eacutes una zona productora de cereals i aixograve no va
passar desapercebut als colonitzadors grecs Sha interpretat que els jaciments dErmedagraves
Creixell Pontoacutes Vilafant etc on shan trobat assentaments formats per camps de sitges
eren centres demmagatzematge de cereals que un cop recolmiddotlectats eren guardats en
sitges esperant ser comercialitzats a traveacutes de Rhode i Emporion
Els textos clagravessics tambeacute mencionen la importagravencia de la produccioacute de cereal de la zona
En concret es cita en un fragment de lobra de Tit Livi que posa en boca de M Porci
Catoacute durant la campanya contra les tribus indiacutegenes revoltades contra Roma quan va
proveir el seu exegravercit mitjanccedilant els camps de cereals de la zona
Id erat forte tempus anni ut frumentum in areis Hispani haberent itaque
redemptoribus vetitis frumentum parare ac Romam dimissis bellum inquit seipsum
alet Profectus ab Emporiis agros hostium urit vastatque omnia fuga et terrore
complet
Per casualitat aquella era legravepoca de lany en quegrave els hispans tenien blat a les eres i aixiacute havent
prohibit als subministradors que adquirissin blat i havent-los enviat a Roma va dir la guerra
salimentaragrave a ella mateixa Havent partit dEmpuacuteries incendia i saqueja el camp dels enemics tot
somple de fugides i terror10
10 Tit Livi Ab urbe condita Liv 34 912 (Trad )
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
32
Rhode i Emporion al trobar-se situades a prop duna zona cerealiacutecola de primer ordre
tenien a labast un producte molt important comercialment
Aixiacute Emporion va iniciar lexportacioacute de cereals el segle V aC quan la ciutat va
evolucionar de port de comerccedil a integrar-se en una nova dinagravemica econogravemica La polis
es feia independent de la metrogravepolis i creava nous circuits comercials amb contactes
amb Atenes o els nuclis fenicis del sud peninsular mentre que amb Massagravelia els
contactes comercials dequeien
El territori empordanegraves estava dividit en dues chorai (Χώραι) 11de tipus clagravessic que no
concordava amb el tipus dassentament colonial que es trobava a la zona catalana tot al
contrari els colons grecs veien la necessitat destablir relacions amb la poblacioacute
indiacutegena de la zona per sobreviure Tanmateix la idea que Emporion continueacutes amb una
intervencioacute miacutenima en el territori meacutes proper no sembla plausible
Com a consequumlegravencia daixograve sha interpretat el control emporitagrave sobre el territori com
una agravemplia zona dinfluegravencia on els colons grecs nomeacutes posseiumlen un domini comercial
del producte mentre que la produccioacute es mantenia en mans dels dirigents indiacutegenes A
traveacutes daquest pacte Emporion aconseguiria controlar el territori que lenvoltava No hi
va haver una veritable conquesta del territori sinoacute una coexistegravencia amb la poblacioacute
local i una integracioacute de les elits locals Els productes obtinguts mitjanccedilant aquest pacte
cordial eren comercialitzats cap a Massagravelia i amb els fenicis on sintercanviaven per
altres com el vi els teixits els perfums i ceragravemiques de qualitat
Tot i aixograve aquesta teoria sha posat en dubte per un estudi recent on es defensa que
lexplotacioacute de cereals de la zona no es va comenccedilar a estendre fins al segle III aC ja
que la majoria de les sitges localitzades a les comarques gironines dataven dels segles II
i I aC fet que pot demostrar que la produccioacute de cereals era molt limitada en les
egravepoques anteriors Sigui com sigui a partir del segle III aC les sitges augmenten de
nombre potser a causa de la demanda produiumlda per les guerres que afecten altres zones
cerealiacutecoles Els resultats de lestudi retarden lorigen de lexplotacioacute de cereals de la
zona i neguen que va ser una de les principals causes que explica lassentament dels
colons grecs en aquest territori
11 Chora territori situat al voltant duna ciutat grega que la ciutat controla de manera directa
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
33
Tot aixograve eacutes forccedila clar en el cas drsquoEmpuacuteries Ara beacute les dades sobre Rhode soacuten meacutes
reduiumldes perograve les primeres restes arqueologravegiques dorigen colonial duna certa
importagravencia soacuten de mitjans del segle IV aC coincidint amb la consolidacioacute de
lexplotacioacute de cereals a lexportacioacute de lEmpordagrave
Per tant es pot afirmar que al segle IV aC Rhode safegeix a la dinagravemica comercial que
es desenvolupava pel Mediterrani com ho demostra la ceragravemica agravetica apareguda al
jaciment El descobriment daquestes restes planteja la possibilitat que Rhode actueacutes
com a mitjancera en la seva introduccioacute al nord-est de la peniacutensula Per aixograve shauria
dacceptar el fet que Rhode funcionava com a centre comercial i redistribuiumldor de
diferents productes dentre els quals destacaven les importacions de ceragravemica de figures
roges i de verniacutes negre que van arribar al jaciment durant el segon i tercer quart del
segle IV aC
En aquesta mateixa egravepoca els contactes entre Rhode i Massagravelia no decauen sinoacute que
semblen reforccedilar-se Aquest fet sha interpretat com la potenciacioacute de cologravenia per part de
Massagravelia que intentava no perdre lacceacutes als recursos de cereals de la zona
Explotacioacute dels recursos miners
Catalunya no eacutes una zona rica en minerals i la zona de lAlt Empordagrave tampoc Per aquest
motiu es pot descartar que lexplotacioacute minera fos la principal causa de lestabliment
dels primers colonitzadors
Tot i aixograve diversos estudis han proposat la possibilitat dobtenir aquests minerals a la
mateixa comarca de lAlt Empordagrave o a les zones properes
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
34
En un treball recent sha posat en relleu lexistegravencia de sis zones properes a les cologravenies
gregues del golf que tenen diversos recursos minerals que podrien ser explotats
bull Valls de lalt Ter i Freser es podia trobar coure plom plata ferro i or
bull El massiacutes de les Gavarres i Begur es podia trobar coure plom plata i ferro
bull La vall mitja del Ter Osor i Anglegraves es podia trobar coure plom i plata
bull Massiacutes de Creus es podia trobar ferro
bull Vall de la Muga es podia trobar coure plom plata i ferro
bull Costa de Colera es podia trobar coure plom plata i or
Rhode podria haver explotat les tres uacuteltimes ja que es troben situades a prop de la
poblacioacute i el transport dels minerals no devia comportar greus problemes Tambeacute se sap
que la cologravenia va realitzar conversions de metalls ja que es van trobar tres forns un a
sota de lEsgleacutesia de Santa Maria i dos meacutes al Barri Helmiddotleniacutestic
Encara que aquests minerals no van ser un element determinant a lhora de decidir on
instalmiddotlar-se els colons grecs la possibilitat daccedir-hi fagravecilment no va ser ignorada per
ells i aquesta mateixa disponibilitat va ser presa en consideracioacute quan van escollir la
zona on establir-se Perquegrave tot i que no disposaven de grans recursos miners per a
lexplotacioacute els minerals els servien per forjar les progravepies armes i eines
242 La moneda
Una de les maneres de poder estudiar les fases devolucioacute i involucioacute duna cologravenia eacutes a
partir de lestudi de les monedes encunyades en els seus tallers
El periacuteode inicial de la cologravenia
Des de la seva fundacioacute i durant el segle IV aC Rhode nomeacutes va ser un petit
assentament de tipus comercial i encara no fabricava moneda progravepia perograve siacute que
circulaven monedes encunyades a Emporion i Massalia Tot i aixiacute no hi ha hagut quasi
troballes
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
35
Les primeres emissions del segle III al 270-250 aC
A finals del segle IV aC es va crear el Barri Helmiddotleniacutestic com una ampliacioacute de la
cologravenia i a principis del segle III aC la zona es va anar convertint progressivament en
un centre de gran activitat econogravemica Es produeix ceragravemica de qualitat la meacutes
destacada de verniacutes negre Aquesta ceragravemica va ser exportada a Catalunya i al
Languedoc perograve tambeacute cap a altres zones de la peniacutensula i de les Illes Balears
Al mateix temps es va obrir una seca on es van comenccedilar a encunyar monedes de plata
de gran qualitat complementades per fraccions de bronze Els prototips iconogragravefics de
les primeres emissions fan una possible apertura avanccedilada del taller encara que la
cologravenia no estava preparada per una produccioacute monetagraveria de la qualitat que van tenir les
primeres emissions de plata
Font 13 Moneda encunyada a la cologravenia
Les primeres dracmes de Rhode tenen a lanvers el cap duna deessa inspirada en
el disseny dEuainetos per la seca de Siracusa Al revers es va fer un disseny original de
la rosa vista per sota
El cap de la deessa estagrave complentat per la llegenda de rodeton i el monograma AT o
ANT les inicials de la persona que va gravar la moneda o les del magistrat responsable
de lemissioacute Cap de les dues opcions encaixa amb les caracteriacutestiques de lemissioacute el
monograma apareix en dracmes destils diferents
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
36
Al llarg dun temps les dracmes van deixar de portar el monograma encara que
continuava portant la llegenda de rodeton externa i interna
Les dracmes del trident i linici de noves emissions de bronze 270-260 aC
Posteriorment es va realitzar una petita emissioacute de dracmes que tenien la marca dun
trident darrere del cap de la deessa de la qual nomeacutes es coneixen 7 exemplars El seu
disseny del revers era semblant al de les primeres encunyacions perograve es va simplificar
el traccedilat dels pegravetals de la rosa Tambeacute la seca va crear un nou disseny en el qual es veu
la rosa per sobre
Font 14 noves encunyacions de moneda extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
(CAMPO M)
Al mateix temps la seca va produir una nova moneda de bronze fraccionagraveria de les
dracmes Lencunyacioacute daquests es va realitzar amb mitjans precaris i estalviant al
magravexim els costos de produccioacute
Font 15 dracma del trident extreta de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode (CAMPO M)
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
37
Luacuteltim periacuteode de produccioacute de Rhode 260-230218 aC
Despreacutes dencunyar les dracmes del trident es van gravar noves encunyacions de
dracmes sense siacutembol darrere del cap de la deessa i amb la rosa de dissenys simplificat
Meacutes endavant es van realitzar noves encunyacions en les quals el cap de la deessa era
dun estil similar al de les primeres encunyacions de dimensions reduiumldes Encara que el
taller potser va tenir problemes per aconseguir emissions de qualitat fet que es pot
veure reflectit en les uacuteltimes dracmes amb revers de traccedilades esquemagravetiques tegravecnica
deficient i pes meacutes baix
Font 16 Uacuteltimes dracmes encunyades a la cologravenia extretes de Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de
Rhode (CAMPO M)
Labsegravencia de dracmes de Rhode en els tresors de la Segona Guerra Puacutenica i el baix
nuacutemero de produccioacute daquestes indica que lencunyacioacute de monedes de plata podria
haver acabat al llarg de la degravecada 240-230 aC
Aquest fet shauria de relacionar amb una crisi econogravemica de la ciutat causada per la
decadegravencia de la produccioacute de ceragravemica de verniacutes negre a finals del segle III aC
En canvi la produccioacute de moneda de bronze podia haver continuat fins despreacutes de
lacabament de produccioacute de dracmes amb una tegravecnica de baixa qualitat i medis precaris
Eacutes possible que el tancament de la seca coincidiacutes amb una fase de replegament de la
cologravenia en la qual el Barri Helmiddotleniacutestic va quedar fora de la muralla que es va construir
al voltant del turoacute de Santa Maria a legravepoca de la Segona Guerra Puacutenica Per aquest
motiu no sembla possible que la seca continueacutes en funcionament
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
38
Aquesta decadegravencia de la cologravenia tambeacute es reflecteix en la poca arribada de monedes
estrangeres de les quals nomeacutes sha pogut recuperar una fraccioacute de plata dEmporion i
un bronze dEbusus
Replegament i abandonament de Rhode 218-195 aC
Els anys de la Segona Guerra Puacutenica van ser anys difiacutecils per a la cologravenia ja que fou
convertida en un petit castellum habitat per indiacutegenes segons safirma en la descripcioacute
que fa Tit Livi de latac portat a terme pel cogravensul Catoacute contra Rhode lany 195 aC
Les poques troballes monetagraveries estrangeres datables a finals del segle III aC i a
principis del segle II aC confirmen el replegament de la cologravenia i el seu progressiu
abandonament acabat el II aC quan la cologravenia queda totalment abandonada ja
convertida en castellum i habitada per indiacutegenes que eacutes com la van trobar els exegravercits
de Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
39
3 Conclusions
Despreacutes drsquoanalitzar totes les fonts possibles que han estudiat lrsquoassentament grec de
Rhode arqueologravegiques filologravegiques i histograveriques i a partir dels diferents punts de vista
obtinguts al traduir textos podem extreure diverses conclusions
En primer lloc cal precisar que tot allograve que estagrave relacionat amb Rhode eacutes confuacutes a causa
de la impossibilitat de poder fer una excavacioacute extensiva ja que part del territori que va
ocupar la cologravenia estagrave habitat actualment i aquell que no ho estagrave estagrave malmegraves per
lrsquoacumulacioacute de successius assentaments Aquest fet provoca que les restes drsquoestudi
siguin molt minses
Tanmateix a partir de les excavacions arqueologravegiques i de les diferents investigacions
realitzades els historiadors i arqueogravelegs han pogut establir una cronologia de la cologravenia
dividida en quatre etapes
La primera etapa eacutes aquella en quegrave es produeix la fundacioacute entre el 375 i el 350 aC
probablement massaliota hipogravetesi recolzada pels textos clagravessics els arqueogravelegs i els
historiadors La finalitat de la fundacioacute massaliota seria la de recuperar lacceacutes al comerccedil
indiacutegena de la zona ja que Emporion shavia independitzat de la metrogravepolis I amb la
fundacioacute de la cologravenia i la seva situacioacute inicial saprofita loportunitat darribar a una
zona controlada per loppidum de Peralada que es troba en una fase dexpansioacute
Massalia doncs no renuncia a un mercat al qual hi pot accedir amb unes condicions de
navegacioacute molt favorables i on hi havia un port natural excelmiddotlent
Per aquest motiu es pot afirmar que Rhode no podia tenir origen rodi tampoc Un altre
motiu pel qual no es pot validar la fundacioacute rogravedia eacutes el fet que les troballes meacutes antigues
de la cologravenia estan datades en segles IV i V aC en el moment en quegrave Rhode comenccedila a
encunyar monedes concretament dracmes de plata i la hipogravetesi de la fundacioacute grega
rogravedia estagrave datada en els anys propers a la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics al 776 aC
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
40
La segona etapa que compregraven del 350 al 300 aC eacutes un periacuteode de consolidacioacute de
lassentament de la cologravenia A les excavacions del turoacute de Santa Maria es troben
materials massaliotes que confirmen lestret lligam que tenen amb Massalia
En aquesta egravepoca Rhode no sha desenvolupat econogravemicament i encara eacutes un port
secundari de la metrogravepoli a traveacutes del qual connectava el comerccedil massaliota amb el
comerccedil de la zona Lelement comercial meacutes important era el cereal cultivat en lagraverea
ibera que estava propera a la zona controlat per loppidum de Peralada
La tercer fase comenccedila al segle III aC en quegrave es produeix una expansioacute de lantiga
ciutat amb la creacioacute dun barri ortogonal que tenia un urbanisme hipodagravemic pitagograveric
La creacioacute del Barri Helmiddotleniacutestic evidencia un alt creixement de poblacioacute ja sigui de la
cologravenia com de fora daquesta Hi ha tambeacute una expansioacute en la produccioacute duna ceragravemica
caracteriacutestica del taller de les tres palmetes radials aixiacute com la presegravencia
dimportacions massaliotes que reflectia la mateixa dinagravemica del segle IV aC i tornava
a plantejar la influegravencia massaliota sobre Rhode En aquest segle Rhode abandona el
comerccedil de cereal i es centra en lexplotacioacute de la sal elaborant un nou producte la
ceragravemica Campaniana A
Luacuteltima etapa de la cologravenia teacute lloc lany 195 aC en el qual textos clagravessics historiadors i
arqueogravelegs estan dacord en la hipogravetesi de la destruccioacute de Rhode per part de Catoacute i la
posterior absorcioacute dins la chora emporitana El que no eacutes gaire clar eacutes el perquegrave de
lalianccedila de Rhode amb els indiacutegenes va ser per no poder afrontar la lluita amb un
enemic comercial superior o perquegrave Emporion es va aliar als romans
Drsquoaltra banda el que siacute que estagrave clar soacuten les causes de lrsquoabandonament de la cologravenia
que com hem dit va ser destruiumlda per Catoacute al 195 aC
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
41
Per acabar he de respondre la darrera pregunta inicial que em va impulsar a fer el
treball per quegrave Emporion va ser meacutes important que Rhode
Amb els estudis exposats en aquest treball es pot veure que Emporion no va ser sempre
igual dimportant sinoacute que hi va haver etapes en quegrave Emporion va tenir meacutes poder i
importagravencia que Rhode i daltres que fou a la inversa
Eacutes possible que si Rhode no hagueacutes estat destruiumlda per Catoacute hauria tingut molt meacutes
poder comercial en la zona que Emporion i actualment la tindriacuteem meacutes en compte com
a cologravenia grega ja que i aixograve eacutes un retret Rhode no rep la mateixa consideracioacute pel seu
valor histograveric que Emporion encara que en teacute meacutes perquegrave si volgueacutessim passejar per
tota la histograveria de Catalunya ho podriacuteem fer en el solar de la Ciutadella de Roses
Per desgragravecia la destruccioacute i manca de restes visibles fa que la cologravenia grega de Rhode
tingui menys atractiu cultural i per tant no figuri ni en els circuits dignes de visitar ni en
les restes patrimonials dignes de conservar museiumltzar i difondre al gran puacuteblic
Potser si es doneacutes meacutes valor al nostre passat i al que ens poden ensenyar les restes
arqueologravegiques el jaciment de Rhode sortiria de lrsquooblit i es colmiddotlocaria en la posicioacute que
es mereix
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
42
4 Entrevistes
41 Entrevista a Roger Riera Becari en histograveria antiga de la UAB
- Per quegrave va decidir estudiar histograveria
Vaig comenccedilar estudiant una altra carrera que era Biologia perograve mentre estudiava
Biologia em vaig comenccedilar a interessar per la histograveria i per la literatura grega antiga
la Iliacuteada i tot aixograve Per temes personals vaig haver de deixar la carrera de biologia i
llavors em vaig haver de plantejar quegrave fer i una de les opcions era histograveria Em vaig
decantar per aquiacute perquegrave tenia com fam ganes de conegraveixer I conegraveixer la histograveria eacutes
una manera de fer-ho
- Quegrave el va portar a fer un article sobre els oriacutegens de Rhode i Emporion
Doncs al comenccedilament va comenccedilar sent un treball duna assignatura Els pobles
ibegraverics de la peniacutensula Ibegraverica em sembla que es deia I just en aquell any no seacute si
feia sis o set anys amb un grup damics de la universitat estagravevem comenccedilant a fer una
revista En aquells anys no hi havia el grau darqueologia com ara nomeacutes hi havia la
llicenciatura dhistograveria Perograve hi havia uns quants que voliacuteem potenciar el tema de la
arqueologia i vam fer una revista que eacutes aquesta Estat criacutetic (senyala la revista en
quumlestioacute) Vaig decidir participar en aquesta revista fent servir el treball que ja havia fet
i adequant-lo al format duna revista
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan cercava informacioacute per al seu article
Primer de tot la poca informacioacute que hi havia Aixiacute com dEmpuacuteries hi ha moltiacutessim
escrit i porten molts anys excavant de Rhode no Eacutes normal Empuacuteries soacuten tres ciutats
la paleagravepolis que eacutes la meacutes antiga la que estagrave sota la petita poblacioacute actual la ciutat
grega i la ciutat romana I clar tot aixograve semporta molts recursos econogravemics per
excavar i publicar I llavors Roses quedava una mica apartada De la mateixa manera
hi havia menys obligacions al respecte Aixograve eacutes el que meacutes em va cridar latencioacute la
poca informacioacute que hi havia sobre una ciutat tan important
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
43
- Quegrave pensa de la proximitat dels dos jaciments
Doncs aquest va ser una mica el punt de partida del treball de larticle perquegrave quan tu
veus el mapa de la Peniacutensula Ibegraverica i Franccedila en lantiguitat veus que de cologravenies
gregues hi ha molt poques Hi ha a Marsella unes petites cologravenies al sud de Franccedila i
llavors hi ha Empuacuteries i Roses i no en trobem cap meacutes de segura perquegrave hi havia
alguna altra perograve provada no hi ha meacutes a la peniacutensula ibegraverica I dius ldquonrsquohi ha dues i
estan molt juntesrdquo I aixograve eacutes el que em va cridar latencioacute
- Per quegrave creu que eren tan a prop
Aixograve eacutes nomeacutes la meva opinioacute i tho dic no soacutec un expert en el tema Perograve la meva
opinioacute eacutes que primer es va fundar Empuacuteries No va ser una fundacioacute dels grecs de
Gregravecia sinoacute una fundacioacute dels massaliotes Massagravelia Haureu llegit que Empuacuteries eacutes
una cologravenia focea Els foceus eren uns dels grecs que hi havia a lAgravesia Menor Llavors
els foceus van fundar Marsella i de Marsella aquests haurien fundat Empuacuteries a
comenccedilaments del segle VI aC Una de les teories que a mi no em desagrada eacutes que
Empuacuteries va comenccedilar a creacuteixer i es va independitzar de Marsella Llavors Marsella
per no perdre el comerccedil i els clients que ja tenia a la zona de lEmpordagrave va fundar una
segona cologravenia que seria Roses
- Quina eacutes la seva teoria sobre la caiguda de Rhode
Sobre la seva caiguda aixograve siacute que estagrave escrit El problema que tenim a la peniacutensula
ibegraverica eacutes que dhistograveria antiga hi ha molt pocs llibres clagravessics Tit Livi Polibi autors
antics Soacuten tots romans o grecs Hi ha molt pocs que parlin de la peniacutensula Ibegraverica a la
antiguitat dels ibers dels celtibers etc I quan en comencen a parlar eacutes a partir de
cap a lany 200 aC la segona guerra puacutenica Daixograve siacute que tenim dades de la caiguda
de Roses perquegrave sabem que lany 195 aC el cogravensol Catoacute va arribar a la peniacutensula
ibegraverica per sufocar una segraverie de revoltes que hi havia Aixograve era com el comenccedilament de
la conquesta romana i els ibers es van revoltar contra els romans Llavors Roses va
recolzar aquest aixecament iber i Catoacute la va eliminar Normalment anava aixiacute la cosa
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
44
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment
Doncs estagrave per veure Segurament eacutes prou important en tant que hi ha molt poques
cologravenies gregues en aquesta zona Perograve realment era una cologravenia relativament petita Si
compares amb els centenars de cologravenies gregues que hi havia pel Mediterrani tant
Empuacuteries com Roses soacuten cologravenies meacutes aviat petites Al sud de la peniacutensula ibegraverica
mateix hi havia cologravenies puacuteniques que no gregues que eren meacutes grans i tenien
probablement meacutes mercat que Empuacuteries i Roses
- Quegrave significa el jaciment per a vostegrave
Francament no tinc un amor especial per aquest jaciment No hi he excavat mai allagrave
Conec gent que siacute que hi ha treballat i a mi minteressa perquegrave jo estudio els contactes
entre cultures en el Mediterrani antic Llavors com que les cologravenies soacuten un punt de
contacte entre grecs i ibers En el moment minteressa per aixograve Minteressa saber per
quegrave van venir aquiacute quin tipus de relacioacute tenien a nivell demogragravefic quanta gent va
venir I sembla que no nomeacutes hi havia grecs heu de pensar que a les cologravenies aquestes
no nomeacutes eren grecs i dun mateix lloc sinoacute que hi hauria gent de molts llocs
comerciants de Xipre cartaginesos segur gent del nord dAgravefrica comerciants que
anaven amunt i avall Aquestes cologravenies tot i que les construiumlssin grecs es convertien
en centres multiculturals En aquest cas petits perquegrave Roses i Empuacuteries eren petites
Perograve en aquella egravepoca que els ibers nomeacutes coneixien altres ibers tenir gent daltres
cultures daltres egravetnies era interessant
- Com creu que era la vida a la cologravenia
Home molt diferent dara A vegades entre nosaltres els historiadors antics o amb
arqueogravelegs per molt que estudiem aquella egravepoca per molt que busquem proves i dades
que ens portin llum no sabrem exactament mai com eren aquella gent Per comenccedilar
fiacutesicament Eren meacutes alts meacutes baixos Probablement eren meacutes baixos perograve no gaire
meacutes baixos A ledat mitjana siacute que eren meacutes baixets a causa de lalimentacioacute sobretot
Perograve en egravepoca antiga siacute que serien mitjanament meacutes baixos que nosaltres perograve no
massa meacutes El paisatge tambeacute eacutes completament diferent Fer una fotografia daquella
egravepoca eacutes complicat perograve segurament segurament seria com anar a un mercat de poble
avui en dia no massa diferent en el tema de lantiguitat i tot aixograve
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
45
- Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Evidegravencies tenim sobretot de tres tipus les fonts literagraveries antigues que soacuten els llibres
clagravessics que soacuten Livi Polibi autors romans o grecs que van deixar el seu testimoni
Aquests autors eren meacutes tardans eren del segle II i I aC i estaven parlant de coses que
havien passat abans Perograve estaven molt meacutes a prop en el temps que nosaltres Hi ha
molts altres autors de fonts clagravessiques en tenim la tira Jo per exemple estic fent la
meva tesi doctoral i mhe estat dos anys per llegir totes les fonts clagravessiques relacionades
amb el meu tema O sigui que hi ha moltiacutessimes Aixograve per una banda les fonts literagraveries
En segon lloc les fonts arqueologravegiques Que aquestes potser soacuten les que ens enganyen
menys perquegrave al final no saps si el que van escriure fa dos mil anys sho inventaven
Sabem que no sho inventaven tot perquegrave si molta gent diu el mateix eacutes que va passar
Perograve sempre eacutes meacutes subjectiu Sempre pot ser un llibre escrit fa dos mil anys pot ser un
estri de propaganda sobretot de cara a limperi romagrave La majoria dautors eren romans
i ells el que volien era quedar beacute amb lemperador I escrivien de manera que els
romans sempre eren els bons Per tant la visioacute que donen eacutes esbiaixada Perograve amb
larqueologia no amb larqueologia si hi ha un mur de dos metres i aquiacute hi ha una torre
aixograve eacutes una fortalesa Vull dir dos i dos soacuten quatre Amb larqueologia tot eacutes meacutes
objectiu el problema eacutes que hi ha molt per excavar moltiacutessim per excavar i no
sacabaragrave em sembla que no ho veurem mai
I estagrave la tercera branca que hi podem incloure moltes altres disciplines menys
reveladores com per exemple la numismagravetica que eacutes la ciegravencia que estudia les
monedes Amb les monedes podem saber molta informacioacute Roses tenia moneda
Lepigrafia que estudia els textos escrits els textos antics escrits sobre pedra com les
lagravepides funeragraveries estudis de paleoambient que soacuten els que es dediquen a estudiar com
era el paisatge de lantiguitat Tot aixograve totes aquestes eines unint-les i comparant-les
les unes amb les altres eacutes el que ens doacutena als historiadors les eines per investigar com
era la vida en aquell moment
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
46
- Per quegrave va ser meacutes important Emporion
Perquegrave despreacutes es va convertir en ciutat romana bagravesicament De fet va ser aquell que
et deia abans Catoacute el cogravensol Catoacute arriba aquiacute el 195aC per sufocar la rebelmiddotlioacute dels
ibers Popularment se la coneix com pacificacioacute de Catoacute perograve shauria pogut
anomenar aniquilacioacute de Catoacute perquegrave el que va fer va ser matar tots aquells que no
estaven amb ell Aixograve va ser al 195 aC quan ell arriba a la ciutat grega dEmpuacuteries i
estableix el seu campament Al llarg dels anys aquest campament que es converteix en
fix o sigui que les tendes que planten allagrave per protegir el campament al llarg dels anys
es van quedant immogravebils i sacaba construint la mateixa ciutat romana al mateix lloc on
hi havia el campament Per tant bagravesicament aquesta eacutes la raoacute de la pervivegravencia
dEmpuacuteries i que despreacutes hagi tingut meacutes importagravencia
- Si Emporion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
Siacute sens dubte No nomeacutes meacutes important sinoacute que ara li donariacuteem meacutes importagravencia
perquegrave seria luacutenica Clar tothom parla dEmpuacuteries com si fos luacutenica cologravenia grega a
Hispania a Ibegraveria i no nhi ha meacutes Roses neacutes una segurament hi ha alguna meacutes
potser a Valegravencia i meacutes cap al sud Perograve no eacutes luacutenica Existeix Roses i sembla que la
gent no li faci massa cas Perquegrave tambeacute a nivell arqueologravegic eacutes meacutes difiacutecil de treballar
A Empuacuteries a la necrogravepolis i la ciutat romana dEmpuacuteries no tenen ninguna ciutat a
sobre Per tant poden excavar tranquilmiddotlament en extensioacute que vol dir obrir-lo tot
excavar tot el jaciment En canvi a Roses hi ha hagut altres ocupacions posteriors
medievals la fortalesa que hi ha ara a sobre del segle XVII o XVIII i despreacutes hi ha una
poblacioacute al damunt Clar aixograve dificulta molt lexcavacioacute i la informacioacute que ens pugui
donar en el futur
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
47
42 Entrevista a Anna Mordf Puig i Griessenberger
Arqueograveloga que va colmiddot laborar en les excavacions de la cologravenia de Rhode al jaciment de La Ciutadella
sent directora daquestes Doctorada tambeacute en Histograveria i secretagraveria de lInstitut dEstudis Empordanesos
- Per quegrave va decidir estudiar arqueologia
Vaig matricular-me a histograveria de lart i un professor em va despertar lrsquointeregraves per
larqueologia A lestiu del primer any de carrera el 1882 vaig fer pragravectiques
darqueologia i un dels professors de pragravectiques tambeacute em va influenciar per fer
arqueologia
- Quegrave la va portar a treballar a Rhode I a escriure posteriorment un llibre sobre la
cologravenia
A Rhode em vaig anar vinculant des del primer any de carrera al colmiddotlaborar en les
excavacions A partir de 1993 es va crear un Conveni entre lAjuntament de Roses la
Diputacioacute de Girona i el museu dArqueologia i em van nombrar directora de les
excavacions
El llibre el vaig escriure perquegrave ja hi havia treballat anteriorment i perquegrave era la
meva tesi doctoral
- Quines van ser les seves primeres emocions en treballar a Rhode
Com a estudiant va ser el descobriment de larqueologia i tot el que comporta records
de les amistats i les coneixences La descoberta per la passioacute per la arqueologia en
general
Com a professional va consolidar lrsquointeregraves que havia tingut des de la meva egravepoca
destudiant quan feia pragravectiques fins a poder treballar en larqueologia
- Quin aspecte li va cridar meacutes latencioacute quan treballava a les excavacions del jaciment
Laspecte que meacutes em va cridar latencioacute va ser que eacutes un jaciment extremament
complex Eacutes un espai de dimensions reduiumldes i hi ha molta histograveria acumulada Va
haver una ocupacioacute continua entre els segles IV aC i XX dC Estagrave molt malmegraves perquegrave
les diferents construccions que hi ha hagut al llarg dels segles estaven fetes a sobre de
les antigues
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
48
- Quin eacutes lobjecte meacutes ben conservat de tot el jaciment
Beacute no es pot parlar dun objecte sol Tot el material que surt de la Ciutadella eacutes un
material malmegraves estagrave molt trinxat Perograve eacutes prou important perquegrave ajuda a construir la
histograveria del moment Tots els objectes o fragments trobats tenen el seu valor
- Podria explicar alguna anegravecdota de la que tingui memograveria
Alguna anegravecdota siacute En recordo algunes de la meva egravepoca destudiant A Roses el
carnaval eacutes molt popular I un dia vam agafar unes ulleres daquelles per disfressar-se
les vam arrebossar de terra perquegrave semblessin antigues i les vam posar a lexcavacioacute
per gastar una broma a una de les estudiants
- Quegrave pensa de la proximitat dels jaciments drsquoEmporion i Rhode Per quegrave creu que eren
tan a prop
Nomeacutes hi ha 8 milles de distagravencia per mar entre Rhode i Emporion Una de les coses
certes eacutes que el declivi dun eacutes linici de la pujada de laltre No arribaren a competir
Empuacuteries va ser fundada primer i Rhode nomeacutes quan va tenir una segraverie de condicions
No hi havia cap problema de coexistegravencia Els fundadors de les dues cologravenies eren de la
mateixa metrogravepolis
No sha trobat cap explicacioacute pel fet que estiguessin tant a prop El territori tenia
recursos naturals per explotar i els grecs tenien interegraves en aquells recursos del
rerepaiacutes i en els ports
- Quina eacutes la seva teoria sobre lorigen de Rhode
La meva teoria eacutes que Rhode eacutes de fundacioacute massaliota del segon quart del segle IV
aC Els arguments arqueologravegics trobats a les uacuteltimes excavacions des del 1999 i les
fonts i altres elements que en parlen ho demostren
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
49
- Quina importagravencia teacute aquest jaciment Quegrave significa per a vostegrave Quegrave teacute despecial
Teacute molta importagravencia En poques hectagraverees es recull molta histograveria Pots explicar la
histograveria de Catalunya fins quasi la guerra civil
Per a mi significa el lloc on mhe trobat meacutes realitzada i on he posat tot el meu esforccedil
per donar-li tot el reconeixement que es mereix He presentat la cologravenia de Rhode i la
seva histograveria a congressos i he intentat donar-la a conegraveixer ja que penso que estagrave poc
valorada I a meacutes per a mi era un repte el fet de descobrir la seva histograveria
Teacute molts ingredients importants que han passat desapercebut ja que va ser un
emplaccedilament histograveric estrategravegic en totes les egravepoques
- Com creu que era la vida a la cologravenia Quines evidegravencies hi ha per demostrar-ho
Hi ha poc espai excavat i eacutes molt malmegraves Perograve el suficient per determinar luacutes dels
espais Hi havia una part meacutes domegravestica que era la zona del turoacute de Santa Maria I una
part meacutes artesanal els tallers ceragravemics on podiacuteem veure els mariners i els artesans
dels tallers treballant els forns els tallers Tambeacute shan trobat restes del port A partir
de tot aquest conjunt es pot veure com era la vida a la cologravenia A meacutes el mar era molt
meacutes a prop que ara
- Per quegrave va ser meacutes important Empograverion
En egravepoca grega Eacutes meacutes important en egravepoca romana Rhode a la fi de la segona
guerra puacutenica es posiciona a favor dels ibers i contra els romans i Empuacuteries recolza
els romans Per aixograve Empuacuteries es manteacute i a Rhode arriba Catoacute i se la carrega
Aixiacute Emporion teacute una ciutat molt conservada Rhode en egravepoca dels romans no teacute
cologravenia
- Si Empograverion no hagueacutes existit Rhode hauria tingut major importagravencia
A Roses les condicions com a port van ser millors que les dEmpuacuteries Perograve tot i tenir
meacutes bones condicions la situacioacute al voltant no era la mateixa Empuacuteries estava meacutes a
prop de les ciutats iberes meacutes importants com Ullastret En canvi Rhode no Hi havia
un altre poblat Peralada perograve va ser posterior Potser si no hagueacutes existit Emporion
Rhode hauria estat fundada en un altre lloc i hauria estat meacutes progravespera en egravepoca
grecoromana
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
50
5 Bibliografia
BARRIS RUSET J MESSEGUER BELL P Recull de cites sobre els oriacutegens de la
cologravenia grega de Rhode (Font inegravedita)
BUSCATOacute I SOMOZA L La cologravenia grega de Rhode Una aproximacioacute al seu origen
evolucioacute i desaparicioacute Ed Brau Edicions Col Papers de recerca Figueres 1999
CAMPO M Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode
CORS J Fonts literagraveries - Hispagravenia - I 2 La colonitzacioacute grega
DIacuteAZ ROMANtildeACH N Roses una villa con historia Ajuntament de Roses 1991
MALUQUER DE MOTES J Rhode Rosas la ciudad maacutes antigua de Cataluntildea (un
capiacutetulo ineacutedito de la historia catalana) Revista de Girona nuacutem31 1965
PUIG I GRIESSENBERGER A MARTIacuteN A La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt
Empordagrave) Museu dArqueologia de Catalunya-Girona Monogragravefica del Museu
dArqueologia de Catalunya-Girona nuacutem23 Girona 2006
RIERA R Empuacuteries i Roses La problemagravetica dels oriacutegens Estrat criacutetic
SANMARTIacute GREGO E La ceraacutemica campaniense de Emporion y Rhode Barcelona
1978
VIVOacute D Rhode arquitectura i urbanisme del barri helmiddotleniacutesticRevista dArqueologia
de Ponent nuacutem6 1996
Webgrafia
httpwwwrtvees
httpwwwartehistoriajcyles
httpwwwbiografiasyvidascom
httpwwwxteccat~sgiraltlabyrinthus
wwwportelltk
httpwwwshowcavescom
httpwwwlatinit
httpwwwhs-augsburgde~harschaugustanahtml
httpceliarocablogspotcomes
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
La cologravenia de Rhode
51
6 Agraiumlments
En la realitzacioacute daquest treball he pogut conegraveixer una arqueograveloga i
un becari en Histograveria Antiga de la Universitat Autogravenoma de Barcelona
que han fet que amb la seva emocioacute i passioacute pel seu treball al transmetre les seves
paraules en les respectives entrevistes sem resolguin els dubtes que tenia a lhora
descollir els meus propers estudis universitaris
A meacutes a meacutes a traveacutes dells he pogut accedir a altres persones com els arxivers de
Roses i que em van proporcionar una obra inegravedita
escrita per ells Recull de cites sobre els oriacutegens de la cologravenia grega de Rhode
Tambeacute agrair als diversos colmiddotlaboradors de lespai cultural de la Ciutadella de Roses
per ajudar-me en la recerca dinformacioacute
I finalment vull agrair els esforccedilos de la meva tutora del treball de recerca la
per les seves orientacions en el treball la seva dedicacioacute en ell i per animar-me a
tirar-lo endavant malgrat les seves complicacions
